CS 2n ESO 2010-2
21
Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n d’ESO L'EDAT MITJANA Nom: Curs: juny 2010 Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESO
description
Transcript of CS 2n ESO 2010-2
Institut Príncep de Girona
Treball de síntesi 2n d’ESO
L'EDAT MITJANA
Nom: Curs:
juny 2010
Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESO
I Presentació 3
II Literatura trovadoresca 7
III El comerç medieval 12
IV Poesía popular de transmisión oral. 13
V The Middle Ages 20
VI La ciutat medieval 23
VII Heràldica 24
VIII Els castells medievals 25
IX L’exposició oral 27
I Presentació
El treball de síntesi consisteix en la realització de diverses activitats de les diferents àrees relacionades entre si per un tema comú . És un treball interdisciplinari. Consta d'una part escrita i d'una exposició oral. Es realitza en grups de cinc membres però s'avalua individualment i té una duració de quatre dies. Durant el treball de síntesi haureu de mostrar prou capacitat d'autonomia en l'organització del vostre treball individual i també capacitat de cooperació i col·laboració en el treball en grup. El treball de síntesi té una qualificació global que pot ser diferent per a cada membre del grup. Enguany el treball de 2n. d'ESO fa referència a L'Edat Mitjana. Noms i cognoms dels components:
1. 2. 3. 4. 5.
Normes de presentació del treball a. Cada alumne té una guia de treball que ha de respondre i presentar individualment. b. Es contesta al mateix dossier, escrivint a mà, amb lletra llegible, als espais corresponents, tret dels exercicis de l'activitat VI (La ciutat medieval)
c. Tingues present, que en molts casos, paga la pena escriure-ho en un paper d’esborrany a part i després de corregir-ho, passar-ho en net per tal de tenir una bona presentació.
d. S’ha de respondre en català excepte els apartats de llengües castellana i anglesa. e. Tingues cura de l’ortografia i la correcció sintàctica. Per això és molt útil redactar abans l’esborrany
f. Escriu títols on calgui, utilitza els subratllats, lletres més grans o d’un altre color, per allò que calgui destacar.
g. Fes sagnats de text ( vol dir, deixar els marges). h. Revisa el paginat del treball i confecciona l’índex .
i. Porteu càmera per fer fotos a les sortides. Si és necessari, afegiu pàgines extra al final del dossier i teniu-ho present a l’hora de fer l’índex.
j. La netedat i presentació dels fulls ha de ser impecable.
k. Un model del dossier (amb les fotos de color) estarà penjat a la web del centre per si ho necessites
L' estructura de l'ordre de presentació del dossier és la següent: 1. Portada
2. Índex A la pàgina de l'índex figuraran cadascuna de les parts del treball amb el número de la pàgina on es pot trobar cada apartat. La paginació la realitzareu quan acabeu el treball.
3. Introducció En què consisteix el treball? Com l'heu realitzat? Com us heu repartit la feina?
4. Cos del treball (treball elaborat)
5. Poseu les activitats realitzades en l’ordre en què apareixen les àrees d'aquest dossier. Cada apartat inicia un full.
6. Si heu fotocopiat fulls , demaneu que ho facin en DIN A4, i els afegiu al cos del treball i els pagineu normalment.
7. Conclusió (valoració final).
8. Bibliografia
És la llista de llibres o revistes que heu consultat. Cal que feu una fitxa bibliogràfica de cada llibre consultat.
9. El conjunt del treball del crèdit de síntesi s'ha de presentar enquadernat: NO el grapeu, relligueu-lo amb el sistema que vulgueu.
II Literatura trobadoresca
L'AMOR COM A CREACIÓ LITERÀRIA A L’ EDAT MITJANA. Les primeres sis preguntes s’ han de fer individualment i l’ auca es pot fer en grup.
10. Llegiu l’Auca dels Trobadorsi contesteu les preguntes següents:
Preguntes Respostes l. De què parlen les poesies trobadoresques?
m. Qui escriu i canta aquest tipus de poesia?
n. Aquí s’ adrecen els poemes?
o. En quina llengua s’ escriuen? p. Situeu cronològicament la poesia trobadoresca.
11. Feu una llista dels noms de 10 trobadors que apareixen en l'auca que has llegit.
q. r. s. t. u. v.
w. x. y. z.
12. La literatura trobadoresca va produir diferents gèneres segons les característiques formals i el tema de què tractaven els poemes. Relacioneu cada gènere amb la seva definició. Especifiqueu en quin rodolí apareixen.
Gèneres Núm. Definició Rodolí aa. Sirventès Poema que descriu els sentiments dels
amants que han de separar-se en fer-se de dia.
bb. Alba Composició destinada a ser ballada i on intervenen solista i cor, que executa el refrany.
cc. Plany Poema dialogat que conta la trobada entre un cavaller enamorat d’una pastora i l’ objecte del seu amor.
dd. Cançó Cant de tristesa i lloança a la mort d’una persona.
ee. Pastorel·la Composició que expressa els sentiments amorosos d’un trobador i una dama noble.
ff. Balada Poesia moralitzadora d’atac personal o de propaganda ideològica.
13. En l’ Auca dels Trobadors hi ha topònims, corrents literaris, fets històrics.... Us posem entre parèntesi el rodolí on apareixen uns quants noms i vosaltres heu de definir-los breument. Busqueu al diccionari i a http://www.dicdidac.cat/ o http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada.
Nom Definició
Poitiers ( 3 )
Llemosí ( 4 )
Amor cortès ( 6 )
Midons o domina ( 10 )
Gilós ( 24 )
Castell Cardona ( 36 )
Bregós ( 13 )
14. Definiu o bé esmenteu un sinònim per cada un dels mots, locucions i frases fetes que hem extret de l’ auca. Podeu trobar informació a http://www.diccionaris.cat/
Mots i frases fetes Definició o sinònim
Trescar pel pla i la serra ( 1) Follia ( 7 ) Bel·licós ( 14 ) Un senyor de malferrar ( 16 ) Aplanar algú ( 8 ) Ser dropo i ensopit ( 40 ) Ponderar ( 39 ) Bufar altres vents ( 42 )
15. Llegiu la Llegenda del cor menjat de Guillem de Cabestany.
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei.
I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Soremonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa.
I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d' ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda.
I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´ heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany.
I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d' ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.
16. Ara elaboreu una auca de la vida de Guillem de Cabestany. Si voleu podeu consultar http//www.rodolins.cat/ o http://www.rimas.es/ . Podeu dibuixar les vinyetes o bé extreure imatges d’ Internet. Al peu de cada vinyeta heu d’ escriure rodolins, és a dir, dos versos apariats amb rima. Mínim 12. Màxim 48. En tot cas sempre ha de ser múltiple de quatre.
III El comerç medieval
17. Calcula la quantitat d’oli que es pot emmagatzemar en un dipòsit cilíndric de 15 dm de profunditat i 8 dm de radi bàsic, sabent que en aquesta època la mesura de capacitat per l’oli era el quarter i que l’equivalència és : 1 quarter = 3,5 litresExpressa el resultat en litres i en quarters.
18. Si el pagès que abasteix de blat a en Pere Miquel té un camp com el del dibuix, quina és la superfície d’aquest camp?
Sabent que en aquesta època la mesura de superfície era la mujada i que l’equivalència
és : 1 mujada = 4896 m2
Expressa el resultat en m2 i en mujades.
19. En Pere Miquel vol posar una tanca al voltant del camp. Calcula en metres i en vares la mesura que ha de tenir la tanca.
Has de saber que 1 vara = 0,84 m.
IV Poesía popular de transmisión oral.
20. Jarchas, villancicos y cantigas
A lo largo de la Edad Media, la mayor parte de la literatura se transmite oralmente. Muchas de las obras son anónimas, y aunque fueron compuestas por algún autor o autores, al transmitirse de forma oral van sufriendo cambios.
Es literatura popular porque nace de acuerdo con el gusto de la gente, y se hace tradicional, cuando se transmite de padres a hijos.
Jarchas
Versión original en mozárabe Traducción al castellano.
1. ¿Qué faré yo o que serád de mibi? ¿Qué haré o que será de mí?
¡Habibi, ¡Amigo, Non te tolgas de mibi! no te apartes de mí!
2. Garid vos, ¡ay yermaniellas!, Decidme, ¡ay hermanitas!,
¿cóm’ contenir el mio male? ¿cómo conocer mi mal?
Sin el habib non vivreyo: Sin el amigo no viviré: ¿ad ob l’irey demandare? ¿adónde iré a buscarlo?
3. ¡Tanto amare, tanto amare, ¡Tanto amar, tanto amar,
habib, tanto amare! Amigo, tanto amar!
Enfermaron olios nidios Enfermaron mis ojos brillantes
E dolen tan male. Y (me) duelen tanto.
4. ¿Qué faré, mamma? ¿Qué haré, madre?
Meu al-habib est ad yana. Mi amado está a la puerta. Completa este cuadro a partir de la lectura de las jarchas:
Jarcha1 Jarcha 2 Jarcha 3 Jarcha 4 ¿Quién habla? ¿A quién se dirige?
¿Qué sentimiento se expresa?
Villancicos
5. Aquel pastorcico, madre, 2. Si la noche hace oscura,
que no viene y tan corto es el camino, algo tiene en el campo ¿cómo no venís, amigo?
que le duele. 3. Amores me matan, madre,
¿qué será de mí, que nunca tan mal me vi?
Completa este cuadro a partir de la lectura de los villancicos:
Villancico 1 Villancico 2 Villancico 3 ¿Quién habla? ¿A quién se dirige?
¿Qué sentimiento se expresa?
Cantigas
Versión original en galaico- portugués Traducción al castellano
6. Ondas do mar de Vigo, 2. Ondas del mar de Vigo, Se vistes meu amigo? ¿acaso habéis visto a mi amigo?
E ai Deus, se verra cedo! Y, ay Dios, ¿si vendrá pronto?
Ondas do mar levado, Ondas del mar alzado, Se vistes meu amado? ¿acaso habéis visto a mi amado?
E ai Deus, se verra cedo! Y, ay Dios,¿ si vendrá pronto?
Se vistes meu amigo, ¿Acaso habéis visto a mi amigo
O porque eu sospiro? aquel por quien yo suspiro?
E ai Deus, se verra cedo! Y, ay Dios, ¿si vendrá pronto?
Se vistes meu amado, ¿Acaso habéis visto a mi amado
Por que ei gran cuidado? por quien siento gran cuidado?
E ai Deus, se verra cedo! Y, ay Dios,¿ si vendrá pronto?
Cantiga 1 cantiga 2 ¿Quién habla? ¿A quién se dirige? ¿Qué sentimiento se expresa?
Ahora visita la página http://materialesdelengua.org/. Propuestas de lectura. Lírica medieval. o bien http://es.wikipedia.org/. Jarcha. También puedes consultar tu libro de lengua castellana (unidad 1) 1. ¿En qué zona y en qué lengua están escritas?
Jarchas:
Villancicos:
Cantigas:
2. ¿Cuáles son las más antiguas? Explica cómo están compuestas.
Romances
Los romances son poemas épico-líricos que estaban destinados a ser cantados o recitados. Se fechan a partir del siglo XIV. Son orales y anónimos. Después de leerlo detenidamente, puedes oírlo en http://w.youtube.com Romance del conde niño (cantado por Paco Ibáñez). Romance del Conde niño Pàg. 5 Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESO Conde Niño, por amores 8 - es niño y pasó a la mar; 7+1 a va a dar agua a su caballo 8 - la mañana de San Juan. 7+1 a . . . Mientras el caballo bebe él canta dulce cantar; todas las aves del cielo se paraban a escuchar; caminante que camina olvida su caminar, navegante que navega la nave vuelve hacia allá. La reina estaba labrando, la hija durmiendo está: -Levantaos, Albaniña, de vuestro dulce folgar, sentiréis cantar hermoso la sirenita del mar. -No es la sirenita, madre, la de tan bello cantar, si no es el Conde Niño que por mí quiere finar. ¡Quién le pudiese valer en su tan triste penar! -Si por tus amores pena, ¡oh, malhaya su cantar!, y porque nunca los goce yo le mandaré matar. -Si le manda matar, madre juntos nos han de enterrar. Él murió a la media noche, ella a los gallos cantar; a ella como hija de reyes la entierran en el altar, a él como hijo de conde unos pasos más atrás. De ella nació un rosal blanco, de él nació un espino albar; crece el uno, crece el otro, los dos se van a juntar; las ramitas que se alcanzan fuertes abrazos se dan, y las que no se alcanzaban no dejan de suspirar. La reina, llena de envidia,
ambos los mandó cortar; el galán que los cortaba no cesaba de llorar; della naciera una garza, dél un fuerte gavilán juntos vuelan por el cielo, juntos vuelan a la par. Pàg. 5 Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESO
Ahora responde las siguientes preguntas sobre el romance.
21. Busca el significado de estas palabras y propón otros sinónimos según el contexto.
-labrando: -holgar: -finar: -valer: -penar: -malhaya:
22. El contenido del texto sigue esta estructura:
Primera parte: Presentación del conde niño. Segunda parte: Diálogo entre Alba niña y la reina. Tercera parte: Decisión de la reina y transformación de los enamorados.
Di de qué verso a qué verso corresponde cada una de las partes. Primera parte: “Conde niño por amores - …
Segunda parte: …
Tercera parte: …
23. Analiza la métrica del romance. Indica el tipo de versos según el número de sílabas y la rima. Puedes hacerlo al final de cada verso del romance (según la muestra).
24. Preparad un recitado del texto.
- Un narrador para la primera y tercera parte del poema, y dos personas para hacer el diálogo entre madre e hija.
- Preparad los signos de puntuación, tipos de oración …
- Entonación y apoyos no verbales que utilizaréis (gestos).
- Memorizad y recitad el romance.
25. La transformación de los amantes (metamorfosis) en elementos
naturales es un tema común en otras obras literarias medievales.
Lee ahora un fragmento del final de Tristán e Iseo , narración procedente de la cultura celta de Irlanda, a la que se añaden elementos de la leyenda del rey Arturo, ( también de autor desconocido).
.
Pàg. 5 Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESO (…) Cuando la rubia Iseo desembarcó, oyó gritos y lamentos por todas partes. Preguntó qué ocurría y un anciano le explicó que Tristán había muerto. (…) Se tendió al lado de Tristán y le besó en la boca. Luego le abrazó tiernamente. Sintió que iba a morir y sus últimas palabras fueron: -Ni tú sin mí, ni yo sin ti. Al saber de la muerte de Iseo, el rey viajó a Bretaña(…) Ordenó que se enterraran en dos sepulcros, a ambos lados de una capilla.
Durante la noche, de la tumba de Tristán surgió una zarza florida y de fuertes ramas. De la de Iseo, nació un rosal. La zarza se elevó por encima de la capilla y abrazó amorosamente al rosal. Las gentes del lugar los cortaron, pero, a la mañana siguiente, habían renacido, verdes, floridos y vivaces. Tres veces los arrancaron, pero fue en vano. Cuando el rey Marco se enteró de este hecho milagroso, ordenó que nadie los volviera a cortar jamás. Pàg. 5 Institut Príncep de Girona Treball de síntesi 2n ESO (Versión de P. Danès y M. Morera ,Hermes Editora General, S.A. Col. Kalafate, 7)
Visita nuevamente http://materialesdelengua.org/ Literatura. Propuestas de lectura. Romancero. La Gran Pregunta.1. Aquí encontrarás una lista de temas o tópicos literarios propios de muchos romances en la Edad Media.
Elige el que tienen en común el “Romance del conde niño” y Tristán e Iseo. Coméntalo.
V The Middle Ages
Go to Xtec: http://www.xtec.cat/cirel/02/middle_ages/alumne/index.htm Mystery in the Middle Ages and find the information you need to answer these questions.
Castles
1 What were the functions of medieval castles?
2 Label the different parts of the castle by choosing form the words in the box. Drawbridge / moat / keep / turret / gatehouse / curtain / wall / portcullis / bailey / flanking tower / battlements / garrison / quarters
Feudal Europe
3 When did the Middle Ages begin and end in Europe?
4 Match the people to each social category according to the place they occupied on the social pyramid.
king / queen / serf / knights / merchants / bishops / abbots / priests / villeins / baron earls / noblemen
Clothes
5 Choose one of the people from the social pyramid. Then draw and describe his / her clothes.
Everyday life
6 Describe the diet of the poor peasants. 7 What did the rich people eat? Monks and monasteries
8 What were the tasks of monks in the monasteries?
Medieval life at the castle
9 What were tournaments and jousts?
Markets and fairs
10 What could people buy at medieval markets?
VI La ciutat medieval
Consulta la pàgina web www.montblancmedieval.org i fes una breu descripció historicoartística de les parts més significatives de la ciutat: gg. Breu història hh. Església de Sant Francesc ii. Església de Santa Maria Major jj. Hospital kk. Palau Reial ll. Ajuntament mm. Carrer dels jueus nn. Palau del Castlà oo. Muralles i portes pp. Molí dels Capellans qq. Torre dels Cinc Cantons
VII Heràldica
L’Heràldica és la ciència encarregada d’estudiar els blasons o escuts d’armes que s’utilitzaven a l’edat mitjana per representar honor, noblesa, posició, etc. Generalment van lligats al cognom d’una família o llinatge.
26. Busca els següents termes relacionats amb l’heràldica.
rr. Azur: ss. Gules: tt. Bordura: uu. Losange:
27. Explica què representen els següents símbols o colors en un blasó.
vv. Àguila: ww. Colom: xx. Color plata: yy. Color or: zz. Llorer: aaa. Arbre: bbb. Creu: ccc. Corona:
28. Relaciona els escuts que tens a continuació amb el cognom d’una família o d’un llinatge.
29. Troba el blasó que correspon amb algun dels teus cognoms, en alguna de les moltes pàgines
que pots trobar a la xarxa. Dibuixa’l a la tapa del treball i pinta’l fent servir pintures de colors.
VIII Els castells medievals
Els castells eren les residències del nobles. Hi vivien amb les seves famílies, servents i soldats. Els estudis fets per a la reconstrucció del castell de Mur han permès conèixer costums medievals sobre la vida quotidiana, que no tothom s’imagina. A partir de la consulta de les pàgines web que s’indiquen a continuació podràs saber-los. www.castelldemur.com http://castelldemur.ddl.net
30. LOCALITZACIÓ DEL CASTELL DE MUR
ddd. Localitza el castell en un mapa. eee. En quina comarca està situat? fff. Quin és el poble més proper? ggg. Quin és el riu més proper? hhh. En quina serra està situat?
31. HISTÒRIA DEL CASTELL
iii. Com es deia el Senyor del Castell en el segle XI? jjj. Quan apareix en els documents per primer cop? kkk. Per què es diu que era un castell de frontera?
32. LA VIDA QUOTIDIANA
lll. Quanta gent hi vivia en l’època medieval? mmm. Quants pisos tenia? nnn. Quants dormitoris tenia? ooo. On dormia el Senyor del castell? ppp. Quin luxe tenia el senyor del castell? qqq. Quina forma tenia l’entrada del pati d’armes? Per què? rrr. Què bevien nobles i pagesos?? sss. Quins costums higiènics tenien? ttt.
IX L’exposició oral
33. L’exposició oral és la darrera activitat del treball de síntesi. La realitzareu en grup però la nota és individual. Consisteix en explicar oralment alguna part del treball que hagis realitzat, davant d’un tribunal format per professors .
34. Els professors escoltaran i avaluaran la teva exposició. Per aquesta raó, has de conèixer a fons com heu realitzat la feina i quins resultats heu obtingut.
35. El teu dossier l’hauràs de presentar al tribunal perquè l’avaluï, a més a més d’avaluar la teva exposició i les respostes a qualsevol qüestió que et plantegin.
36. Cada grup heu de preparar una presentació amb diapositives (entre 10 i 20) amb Openoffice-impres explicant el que heu fet durant el treball de síntesi (incloent les sortides) i les conclusions a les que heu arribat que servirà de guia durant la presentació oral. Sobretot no us oblideu de les sortides, particularment la del monestir de Pedralbes.
37. Alguns aspectes que cal tenir en compte per realitzar una bona presentació amb diapositives són:
uuu. Presentar títol, índex, introducció, cos del treball i conclusions de la tasca realitzada.
vvv. Evitar posar text excessiu
www. Sintetitzar la informació, utilitzar paraules clau o frases curtes.
xxx. Utilitzar esquemes, punts, imatges, taules...
yyy. Respectar el format escollit (lletra, cos, mida...)
zzz. Realitzar un guió i practicar l’exposició abans del dia de l’avaluació.
aaaa. Evitar llegir el text de les diapositives bbbb. Dirigir la mirada a les persones que t’escolten quan realitzes la presentació. cccc. Parlar clar i vocalitzar per el missatge arribi amb claredat al receptor.
dddd. Haureu de recitar el “Romance del Conde niño”
Pàg. 5
