ART ROMÀ

Cronologia

Característiques d’estil

ETAPES DE ROMA• Monarquia: 753-509 a. Cr. s. VI època de dominació etrusca.

• Règim aristocràtic: culte als avantpassats (520 sarcòfag Cerveteri)

•República: 509-31 a. Cr.

• conspiració patricis contra últim rei etrusc (Lucrècia)

• s. III conquesta Magna Grècia: síntesi tradició llatina i influència etrusca i grega.

• 218 a. Cr. Inici conquesta Hispània dins les guerres púniques

• 146 a. Cr. Conquesta de Grècia: gran importació i còpia d’obres.

• 48 a. Cr. Juli Cèsar, després de conquerir la Gàl·lia, pretén solucionar la crisi de la República amb la concentració de poder polític i militar. (casa poeta tràgic de Pompeia)

• Imperi: 27 a. Cr.-476. L’emperador té el poder absolut.

• ss. I-III: Alt imperi

• 27 a. Cr-14 d. Cr. Època d’August. Època de màxima influència d’idealització grega. Divinització de l’emperador (14 August Prima Porta)

• ss I i II època de pax romana: dominació del Mediterrani i romanització dels pobles sotmesos. (13-9 a. Cr. Ara Pacis Augustae)

• El sistema polític de dominació territorial del Imperi consistia en una àmplia xarxa de ciutats que seguien el model de la capital, Roma, i que es relacionaven entre si per un sistema de comunicacions molt eficaç (vies terrestres i marítimes). L’administració i el poder local els acaparaven grups oligàrquics. (10 a. Cr. Pont del Diable, Castellbisbal, s. I aqüeductes de Ferreres i Segòvia)

• Imposició de la llengua, la religió, el dret i el sistema econòmic esclavista en les noves terres incorporades al Imperi. (16 Maison Carée)

• 64 gran incendi de Roma. Desapareix el Panteó d’Agripa i Neró construeix la Domus Àurea

• 79 gran erupció del Vesubi. Desapareix Pompeia, Herculà i Stabia.

• L’exèrcit fou el instrument imprescindible per mantenir les amenaces exteriors, l’ordre interior i controlar la política. Els generals que dominaven les legions tenien una gran influència política.

• 66-73 revolta jueva i saqueig del temple de Jerusalem. Vespasià emperador (72-80: Colosseu)

• 101-106 . Trajà conquereix la Dàcia (107-113, Columna Trajana). Màxima expansió del Imperi. Adrià reconstrueix el Panteó (118-128)

• Crisi del s. III

• El sistema econòmic esclavista del Imperi necessitava un ritme permanent de conquestes que proporcionessin terres, riqueses i esclaus. Quan les conquestes es van acabar per la pressió dels pobles bàrbars va arribar la crisi del s. III

• persecució del cristianisme

• Baix Imperi: ss. IV-V

• 313 Edicte de Milà: Constantí es converteix al Cristianisme. Posteriorment, el 391 Teodosi declara el cristianisme religió oficial de l’Imperi.

• 395 Divisió de l’Imperi.

• ss IV i V: pressió dels pobles bàrbars

• Al s. IV, l’adopció del cristianisme i la divisió del Imperi serà un intent per part dels emperadors de superar la crisi.

• Les imatges adopten una estètica menys realista i més simbòlica, i s’adopta la iconografia cristiana.

• 476 desapareix el Imperi Romà d’Occident. El Imperi Bizantí durarà fins el 1453.

CARACTERÍSTIQUES D’ESTIL DE L’ARQUITECTURA ROMANA

• Subordinació dels criteris estètics als aspectes tècnics i pràctics

• L’eclecticisme i el sentit pràctic dels romans els porta a adoptar dues grans influències:

o De l’arquitectura grega adopten els tres ordres clàssics (dòric, jònic i corinti) però hi afegeixen el toscà i el compost.

o De l’arquitectura etrusca adopten l’arc de mig punt i les possibilitats constructives que aporta: volta de canó, volta d’aresta i cúpula semiesfèrica.

• La columna i l’entaulament tenen una funció més decorativa. L’element sostenidor acostuma a ser el mur, que adopta una tipologia molt diversa segons el material: opus quadratum (carreus de pedra encoixinats ben escairats), opus caementicium (morter amb pedra irregular i maons trencats), opus incertum (pedra irregular amb morter), opus reticulatum (totxos amb morter fent rombes), etc.

• Materials: pedra, maó, fusta per als cintratges, morter o formigó (calç, sorra, aigua, etc.) per al nucli dels murs, làmines de marbre com a revestiment dels murs.

CARACTERÍSTIQUES D’ESTIL DE L’ARQUITECTURA ROMANA

• Caràcter urbà de l’arquitectura:

o Propaganda política del comitent (emperador)

o Creació de ciutats a partir del campament romà: cardo i decumanus que s’encreuen al fòrum.

• Funció cívica dels edificis. Segons l’ús que se’n fa es creen tipologies diverses: temples (Maison Carrée s. I a. Cr., Panteó s. II), basíliques (de Maxenci, s. IV), amfiteatres (Colosseu s. I), teatres (de Marcello, s. I), circs (de Tarragona, s. I), termes (de Caracal·la, a Roma s. III), arcs de triomf (de Tit, a Roma s. I) i columnes commemoratives (de Trajà s. II), ponts (del diable, Castellbisbal, s.I a. Cr.) i aqüeductes (Ferreres, a Tarragona, s. I), vies (Augusta, s. I), cases (domus, insula i villae)

• Vitrubi (s. I a. Cr.), primer teòric de l’arquitectura. Els edificis han de ser útils (la funció determina la forma), sòlids i bells

CARACTERÍSTIQUES D’ESTIL DE L’ESCULTURA ROMANA

• Molta producció. Tipologies: exempta (August Prima Porta) i relleu (Columna Trajana)

• Omnipresència d’estàtues a les ciutats romanes per honorar les classes altes (patricis) i especialment l’emperador.

• A les cases dels patricis es conserva la tradició etrusca de conservar els retrats funeraris amb màscares de cera = gran protagonisme del realisme.

• Policromia de cabells, barba, ulls i vestits per accentuar el realisme.

• Existència de dos corrents o tendències:

o Corrent patrici: expressa l’admiració dels sectors més rics (patricis) per la perfecció i el idealisme de l’escultura grega. S’importen escultures (Laocoont) i se’n fan còpies.

o Corrent plebeu: interès de les classes mitjanes per la claredat narrativa. S’alteren mides i proporcions de les figures i es combinen punts de vista per a una millor comprensió del que s’explica (columna Trajana)

CARACTERÍSTIQUES D’ESTIL DE L’ESCULTURA ROMANA

• Etapes:

o Període republicà (s. II – I a. Cr.): corrent tradicional etrusc de retrat realista.

Arringatore. S. I a. Cr. Museu Arqueològic de Florència

Barberini s. I a.cr. palau conservadors Roma

• Etapes:

o Període d’August (33 a. Cr. – 14 d. Cr.) etapa de classicisme amb tendència a la idealització en els retrats imperials.

12 a. cr. August com a pontífex màxim

14 d.cr. 204 cms. còpia d'original en bronze museus vaticans

Ara Pacis 13-9 a. cr. Museu de l’Ara Pacis. Roma

• Etapes

o Període de Trajà (s. II) fins Dioclecià (s. III): s’imposa un realisme narratiu tot i que a l’època d’Adrià es donarà una tendència més classicista.

98-117 Trajà

Columna Trajana. Roma

Adrià amb atributs de Mart British

• Etapes

o Període baiximperial (ss. IV – V): les figures es fan més simbòliques i hieràtiques per influència del cristianisme i prefiguren l’estètica bizantina.

306-24 Constantí museus capitolins. Roma

MOSAIC I PINTURA

• Preferència per la pintura mural; generalment aplicada amb la tècnica de l’encàustica: s’utilitzava la cera d’abella com a dissolvent dels colors i per donar una última capa com a protecció i perquè els colors fossin més brillants. També es conserven exemplars de pintura sobre fusta.

• Els mosaics revestien sobretot els paviments; tot i que també en trobem a les parets.

• Realisme acurat: voluntat de crear la il·lusió de verisme, de convertir l’obra en un miratge a primer cop d’ull.

• Tendència a representar els trets individuals.

• Primacia de temes mitològics, quotidians, paisatgístics i de construccions arquitectòniques de fantasia i retrats.

• Interès per representar l’ambient arquitectònic: la finalitat de la pintura i el mosaic era marcadament decorativa.

calç/ guix/ morter

suport

tessel·lesMOSAIC

Es construeix amb tessel·les, que són petits trossos de pasta de vidre, esmalt, ceràmica, pedra o marbre. Segons la mida i la forma de les tessel·les es distingeixen tres tècniques bàsiques. D’herència grega són l’opus tessellatum i l’opus vermiculatum. Aportació romana és l’opus sectile.

• Opus tessellatum: Les tessel·les acostumen a ser d’un mida regular, aproximadament d’1 cm. Acostumen a estar disposades de tal manera que formen un sistema de reixa.

Cave canem de la casa del poeta tràgic a Pompeia.

• Opus vermiculatum: Tessel·les molt petites, inferiors a 1 cm. Dóna unes imatges més detallistes i amb més contrastos de colors i de llum. El nom prové del diminutiu llatí vermiculus ( de vermis, cuc). Sovint es combinen les dues tècniques; fent servir les tessel·les quadrades per fer el disseny principal, seguint amb cura el contorn de les formes. Altres vegades es reserva l’opus vermiculatum per al tema principal de la composició, anomenat emblema i envoltat de motius decoratius no tan delicats (amb opus tessellatum)

Mosaic de la casa del poeta tràgic de Nàpols. Museu Arqueològic de Nàpols.

Noves tècniques aportades pels romans

• Opus sectile: Els dibuixos estan fets amb pedres més grans i de diferent mida. La tècnica era retallar peces de marbre de diversos colors per composar les diverses figures.

Museu de les Termes. Roma

• Opus signinum: És més un tipus de morter que un mosaic. Es barregen fragments o pols de ceràmica amb la calç per obtenir un ciment vermellós, dur i impermeable (apte per a pous o conductes d’aigua). S’utilitzen tessel·les per ornamentar motius decoratius.

Casa dofins Lepida Celsa Velilla de Ebro Saragossa

ELS 4 ESTILS PICTÒRICS

• Estil d’incrustacions 1r estil. S II a. Cr.

De gran influència grega. En estucs policromats imita grans lloses de marbre amb una estructura isòdoma .

Casa Samnita. Herculà

• Estil arquitectònic. 2n estil. com. s. I a. Cr.

Utilitza perspectives pictòriques i elements arquitectònics pintats, tractant de crear una sensació il·lusionista. Divideix la paret en sòcol, zona intermitja amb elements arquitectònics, mitològics o humans i zona superior.

Villa del Misteris. Pompeia

• Estil Ornamental. 3r estil. fi s. I a. Cr.

Divideix la paret com en l’estil anterior, però introdueix arquitectures fantàstiques, molt decoratives i perspectives impossibles. Desenvolupat sota la moda imposada des de la cort imperial d’August.

Villa de Lívia a Prima Porta. Roma

• Estil il·lusionista o fantàstic. 4t estil. mitjans s. I

Reapareixen les arquitectures del 2n estil, però amb composicions més riques i complexes. A la part central hi ha escenes mitològiques o quotidianes tractades de manera teatral, amb cortinatges, telons i màscares.

Sacrifici d’Ifigènia. Casa del poeta tràgic. Pompeia