1

CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

1787

22 de febrer de 1787. REVOLTA DELS PRIVILEGIATS. Assemblea de nobles. Es nega apagar l’impost de la “subvenció territorial” proposat per Turgot. Quan Colonne ho torna aproposar, demanen una “rendició de contes”. Davant un tercer intent, demanen “el concursdels representants de la nació”. El parlament de París demana Estats Generals. S’ha parlatde Prerevolució o Revolta dels privilegiats.1788

8 de maig de 1788. Reforma judicial de Lamoignon, que reorganitza tribunals iprocediments, en contra dels Parlaments. Lluís XVI suprimeix els Parlaments (13, endiferents regions).7 de juny de 1788. En diverses ciutats hi ha manifestacions i aldarulls a favor delsParlaments.8 d’agost de 1788. Es convoquen els Estats Generals per al 5 de maig de 1789. L'Estatsuspèn pagaments. Luis XVI crida de nou el banquer Necker al Ministeri d'Hisenda.27 desembre de 1788. El Consell sobre la reunió dels Estats Generals estableix que eltercer Estat tindrà tants diputats com els altres dos estaments junts. Les eleccions varentenir una base electoral molt àmplia: tot cap de família contribuent. Preparació dels cahiersde doleances: Es demana una retallada d’impostos, però ningú vol acabar amb laMonarquia.1789

5 de maig de 1789. APERTURA DELS ESTATS GENERALS. Aclaparat per la situaciófinancera Lluís XVI convoca els representants de la nació per primera vegada des de 1615.Assisteixen 291 representants del clero, 270 de la noblesa i 578 del tercer estat o burgesia.En la solemne sessió d’obertura a Versalles el rei adverteix contra «el desig exageratd’innovacions».20 de juny de 1789. JURAMENT DEL JEU DE PAUME. El rei clausura les sessions. Desprésde constituir-se com Assemblea Nacional i al trobar-se la porta de la sala tancada ondeliberaven per ordre reial, els representants del tercer estat es reunissin al pati del frontócobert que servia per jugar a pilota, i juren solemnement no separar-se fins fer unaConstitució.14 de juliol de 1789. TOMA DE LA BASTILLA. La destitució de Jacques Necker com aministre de Finances i els rumors sobre els preparatius militars provoquen un aixecamentarmat dels parisencs, que s’apropien dels canons i fusells i es tanquen a la presó de laBastilla, símbol del despotisme. El seu governador, De Launay, obre foc contra elsassaltants causant un centenar de morts, però es veu obligat a capitular i és assassinat allímateix. Els amotinats es fan els amos de la capital. Tres dies després Luis XVI reconeix el

2

nou ordre de coses al visitar l’ajuntament escoltat pel marqués de Lafayette, home fort de lasituació com a comandant de la Guàrdia Nacional.20 de juliol de 1789. “La Gran Por”. Esclaten revoltes camperoles per tota França4 d’agost de 1789. Abolició del règim feudal i d’alguns drets senyorials per tranquil·litzarels pagesos. L’establiment d’una justícia gratuïta i l’admissió de tots els francesos a totes lesocupacions. Es proclama la igualtat que, amb la proclamació de la llibertat i la fraternitat,formen el gran tríptic de la Revolució.26 d’agost de 1789. DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ. Després deque el 4 d’agost, en una frenètica sessió nocturna, la noblesa i el clero van rivalitzar endemanar l’abolició dels seus privilegis, l’Assemblea Nacional va aprovar la Declaració. Elprimer article estableix que «els homes naixen i viuen iguals en drets». A imitació delsdrets establers a Amèrica del Nord (Condorcet i La Fayette).5 d’octubre de 1789. MARXA SOBRE VERSALLES. El rei es resisteix a sancionar laDeclaració de Drets, i mobilitzats per la pobresa, les dones del mercat de Les Hallesencapçalen una marxa sobre Versalles que provocà l’assalto al Palau Reial. Luis XVI i MariaAntonieta no tenen més remei que acompanyar de tornada a París a la massa per instal·lar-se a las Tulleries. Alhora, es fa córrer el rumor d’un cop d’estat des del Palau Reialpromogut per Felip d’Orleans.2 de novembre de 1789. Davant la reu crisi econòmica, l’Assemblea, a suggeriment deTalleyrand, decreta la nacionalització de tots els béns del clergat.1790

13 de febrer de 1790. Supressió de les ordres religioses, llevat de les docents ihospitalàries.19 de juny de 1790. Decret d’abolició de tota la noblesa hereditària i dels seus títols.12 juliol de 1790. L'Assemblea aprova la Constitució Civil del Clergat. Els sacerdotspassen a ser funcionaris de l'Estat, i es reorganitzen els bisbats segons les noves Províncies.Els quals juren a aquesta constitució seran anomenats «juramentats»; i els fidels a Roma,«refractaris».14 de juliol de 1790. FESTA DE LA FEDERACIÓ. Una multitud, que inclou representantsde tots els departaments, assisteix al Camp de Mart a la festa cívica que commemora lacaiguda de la Bastilla i celebra la unió de tots els francesos amb els valors de la Revolució.La Fayette pronuncia un jurament «que uneix als francesos entre si i amb el seu Rei, per adefensar la llibertat, la Constitució i la llei». Luis XVI promet fidelitat a la Constitució queaprovi l'Assemblea. El rei i Lafayette són aplaudits, i Talleyrand, bisbe d’Autun, es quicelebra la missa solemne.31 de agosto de 1790. MASACRE DE NANCY. El general De Bouillé reprim per la força larebel·lió dels soldats del Regiment Suís de Chateauvieux acantonats a Nancy, que reclamenla seva paga. Hi ha al voltant de tres-cents morts i molts ferits, i trenta tres soldats sónexecutats.

3

1791

3 de gener de 1791. Els eclesiàstics «refractaris» queden privats de les seves funcions.(Tots els Bisbes, excepte 2, i 2/3 del clergat.)10 de març de 1791. El Papa Pius VI condemna la Constitució Civil del Clergat i elsprincipis revolucionaris.14 de juny de 1791. Llei que prohibeix les associacions obreres i les vagues.21 de juny de 1791. DETENCIÓ DEL REI A VARENNES. El rei i la seva família fugen de lesTulleries disfressats, segons un pla elaborat pel diplomàtic suec Fersem, enamorat de MariaAntonieta. Després d’un dia de viatge cap al nord, on les tropes lleials els han d’escoltar, sóndescoberts i detinguts a Varennes. Són retornats a París, on reben una dura acollida.Comença a formar-se un nucli fort republicà.17 de juliol de 1791. MASACRE DEL CAMP DE MART. Una petició promoguda des delClub dels Cordeliers, recollint signatures en pro de la República, es dipositada en l’altar delCamp de Mart. Després d’uns incidents fruit de la detenció de dos suposats espies policials,que són linxats a l’acte, l’alcalde Bailly ordena a Lafayette intervenir i la Guàrdia Nacionaldispara contra la multitud, matant al menys a cinquanta persones.14 de setembre de 1791. EL REI JURA LA CONSTITUCIÓ. El text manté la Monarquia iconcedeix el dret de veto a un rei amb poders limitats. L’Assemblea Constituent es dissol i,després d’unes eleccions de caràcter censatari a les que no es poden presentar els diputatssortints, es reuneix l’1 d’octubre l’Assemblea Legislativa.La Constitució de 1791 distingeix així mateix dues classes de ciutadans: actiusi passius; només els primers tenen poder per a delegar o representar els podersde la nació, i aquesta distinció es basava en la fortuna, calia tenir almenys 25anys i pagar una contribució directa igual al valor de tres jornades de treball.D’aquesta manera, es comptabilitzen 4.300.000 ciutadans actius i tres milionsde passius.1 d’octubre de 1791. S’inaugura l'Assemblea Legislativa. El poder legislatiu serà exercitper 745 diputats, triats per un període de dos anys, que treballarien en assemblea única,indissoluble i actuant amb caràcter permanent. L'Assemblea té la iniciativa i el vot de leslleis.9 de novembre de 1791. Decret en el qual s’insta als nobles emigrats a tornar a França,sota pena de perdre els seus béns i rendes en favor de la nació.1792

Primavera de 1792. Els girondins ocupen el poder. Els girondins, al contrari dels jacobins,eren partidaris de dur la Revolució al conjunt del continent.20 d’abril de 1792. FRANÇA DECLARA LA GUERRA A ÀUSTRIA. A instància de Lluís XVI,que en secret busca la derrota dels seus exèrcits, l’Assemblea declara la guerra «al reid’Hongria i de Bohèmia», per donar la impressió que no ho fa contra el poble austríac.Només Robespierre i una minoria de diputats d’esquerres s’hi oposen.

4

26 d’abril de 1792. El capità Rouget de Lisle compon el seu himne Chant de guerre pourI'armée du Rhin, més tard conegut com «La Marsellesa».20 de juny de 1792. PRIMERA INVASIÓ DE LAS TULLERIES. Després de mobilitzar-secontra el veto reial i la destitució dels anomenats «ministres patriotes» pròxims a Brissot,el poble (els sansculottes) envaeix el Palau Reial. El rei és obligat a posar-se el barret frigi i abeure a la salut de la nació. Durant els següents dies, vint mil parisencs firmen indignatsuna petició per a que es castigui als responsables d’aquest ultratge.10 d’agost de 1792. ENDERROCAMENT DE LA MONARQUIA I CREACIÓ DE LACOMUNA. La sublevació coordinada per las seccions parisenques amb l’ajuda dels federatsvinguts de Marsella desemboca a la presa per les armes i un fort vessament de sang al palaude les Tulleries. El rei i la seva família es refugien a l’Assemblea Legislativa, i una ComunaInsurreccional es fa amb el control de l’ajuntament de París. L’Assemblea suspènprovisionalment al rei i convoca una Convenció Nacional.2 i 3 de setembre de 1792. MASSACRES A LES PRESONS. Les notícies preocupants sobreel avançament dels aliats cap a París serveix d’excusa per a l’organització de piquets dedegolladors que, amb el recolzament de Marat des de la Comuna i la tolerància de Dantondes del Ministeri de Justícia, assalten les presons i assassinen a entre mil i mil quatre centspresoners, incloses persones rellevants de la cort com la princesa de Lamballe. El seu capfou exhibit clavat en una pica davant la finestra de la torre del Temple, on estava reclosa laseva amiga la reina.20 de setembre de 1792. VICTÒRIA DE VALMY. L’exèrcit capitanejat pel generalDumouriez, que inclou un gran número de patriotes voluntaris, obliga a recular alsmercenaris prussians del duc de Brunswick. Fi de l’antiga Assemblea Legislativa i abans esfa possible el matrimoni civil i una nova llei del divorci.21 de setembre de 1792. CONVENCIÓ I INSTAURACIÓ DE LA REPÚBLICA. La Convencióes reuneix, declara abolida la Monarquia i proclama la República. Encara que ni tant sols el10 per cent dels francesos exerceix el seu dret a votar, es tracta del primer parlament de lahistòria escollit per sufragi universal masculí en un país important. Es proclama l’any de la IRepública.Novembre i desembre de 1792. Es donen a conèixer documents secrets que testifiquen lacomplicitat del rei amb els enemics de la República dintre i fora de França. La Convencióinicia el procés a Luis XVI.1793

21 de gener de 1793. EXECUCIÓ DE LLUÍS XVI. El rei es jutjat i condemnat per laConvenció, i fracassen totes les maniobres dels grups moderats per salvar el rei. Fouguillotinat a la Plaça de la Revolució. Els tambors van impedir sentir el que deia. Lesmonarquies anglesa i espanyola es sumaran ràpidament als països en guerra contra laRepública Francesa.25 de febrer de 1793. PILLATGES ALS COMERÇOS. Les protestes per la pobresadegeneren en l’assalt sistemàtic a les tendes de primera necessitat. Aquest embogiment dela població coincideix amb un article de Marat incitant a penjar als “acaparadors” a lesportes dels comerços.

5

10 de març de 1793. CREACIÓ DEL TRIBUNAL REVOLUCIONARI. Les notícies de lesderrotes militars a Bèlgica creen un clima d’inquietud i malestar a París. Els diputats esrepartiren per les seccions per estimular la crida a lleva i es fan ressò de la proposta decreat un tribunal: els delictes polítics sense apel·lació possible. Tanmateix s’amplia la llistade suposats castigats amb la pena de mort. També es produeix un intent de sublevació aParís per part dels enragés, amb la complicitat dels Jacobins i la Comuna. Pocs dies desprésla regió de la Vendée s’aixeca en armes contra la República.6 d’abril de 1793. CREACIÓ DEL COMITÈ DE SALUD PÚBLICA. La traïció de Dumouriez,es va passar als austríacs, dispara a París tots els temors i dona peu a un clima d’acusacionscreuades, i la Convenció acorda crear un Comitè de Salut Pública que a la pràctica exerceixel paper d’un autèntic govern. Danton, Barère i Cambon són els escollits.31 de maig a 2 juny de 1793. COP D’ESTAT JACOBÍ. L’aliança entre els jacobins i elsenragés amb recolzament de la Comuna mobilitza les seccions de París contra els lídersmoderats de la Convenció. Tres dies de tensos debats, la Convenció cedeix i arresta a 29membres i dos ministres. Als pocs dies s’aprova la nova Constitució republicana, que maientrarà en vigor.13 de juliol de 1793. ASSASSINAT DE MARAT. La jove Charlotte Corday, impactada pelpaper que L’Ami du Peuple venia destacant en la lluita amb la Convenció, assassina a Marat.Detinguda, jutjada, condemnada i al poc guillotinada.27 de juliol de 1793. ROBESPIERRE ENTRA AL COMITÉ DE SALUD PÚBLICA. Desprésdel cop d’estat es va renovar el Comitè a inicis de juliol. Danton i els seus són substituïts perun govern jacobí liderat per Couthon i Saint-Just. La incorporació de Robespierre,substituint un diputat de baixa categoria, culmina l’arribada al poder dels jacobins isuposarà l’ini del Terror.1 d’ agost de 1793. La Convenció decreta l’esclafament de la revolta a La Vendée.4 d’agost de 1793. La Constitució és ratificada per 1.800.000 vots (n’hi ha 17.000 encontra).9 de setembre de 1793. Creació de l'Exèrcit revolucionari. Lleva en massa (1.000.000 desoldats)17 de setembre de 1793. LLEI DE SOSPITOSOS. El Comitè de Salut Pública inicia elsgrans processos polítics i les violentes repressions de l’anomenat període del Terror. Entre30.000 i 40.000 morts. Mig milió de presos polítics.16 de octubre de 1793. EXECUCIÓ DE MARIA ANTONIETA. La reina es guillotinadadesprés d’un simulacre de judici al Tribunal Revolucionari, on arriba a ser acusada d’incest.31 d’octubre de 1793. EXECUCIÓ DELS GIRONDINS. Vint-i-u diputats moderats,girondins, són guillotinats després que la Convenció hagi alterat les normes del TribunalRevolucionari, permeten els judicis “suficientment instruïts” per dictar un veredicte.10 de novembre de 1793. Festa de la Llibertat i de la Raó, a Notre Damme de París. ElsHerberistes foren els principals impulsors. Això provocà acte vandàlics contra esglésies i eltancament per part de l’Ajuntament de París de tots els llocs de culte i la persecució desacerdots.

6

19 de desembre de 1793. Les tropes franceses vencen als anglesos a Tolón. Destacal'acció militar de l’oficial Napoleó Bonaparte. Victòria a Savenay de l'Exèrcit republicà sobreels insurrectes de La Vendée.1794

4 de febrer de 1794. Supressió de l’esclavitud a les colònies.24 de març de 1794. EXECUCIÓ DELS HEBERTISTES. El Comitè de Salut Pública lideratper Robespierre deté els caps del sector més radical de la revolució, encapçalats porJacques Hébert, editor i redactor del popular diari Le Père Duchesne, i els condemna a laguillotina.5 d’abril de 1794. EXECUCIÓ DELS DANTONISTES. El Comitè compensa el seu cop contral’esquerra, ara atacant els «indulgents», que amb Danton com a cabdill i CamilleDesmoulins com a portaveu periodístic, reclamen el fi del Terror.8 de juny de 1794. FESTA DE L’ÉSSER SUPREM. La Convenció homenatja a la divinitat enuna cerimònia en la que Robespierre, en qualitat de president de l’Assemblea, exerceix coma summe pontífex.27 de juliol de 1794. COP D’ESTAT DE THERMIDOR. La Convenció fa una aliança entreels seus membres perquè es senten atemorits per Robespierre. Fou detingut ell i els seusprincipals col·laboradors. Aquests foren guillotinats, després d’un intent de resistència dela Comuna. S’allibera a nombrosos presoners. Es forma un govern de 16 comitès.179521 de febrer de 1795. Instauració de la llibertat de cultes. Separació de l'Església i l'Estat.5 d’ abril de 1795. Pau de Basilea, entre França i Prússia.16 de maig de 1795. Pau i aliança entre França i Holanda. Supressió del TribunalRevolucionari.22 de juliol de 1795. Tractat de Basilea, entre França i Espanya.22 d’agost de 1795. NOVA CONSTITUCIÓ. Constitució de l’any III. Es creen el conselld'Ancians i dels Cinc-cents, com poder legislatiu, i un Directori, format per cinc membres,com poder executiu.1 d’octubre de 1795. Annexió de Bèlgica.5 d’octubre de 1795. Revolta monàrquica a París, que és esclafada per les tropes manadesper Napoleó Bonaparte.26 d’octubre de 1796. Dissolució de la Convenció. Bonaparte és nomenat Cap de l'Exèrcitde l'interior. La plaça de la Revolució passa a denominar-se de la Concòrdia.31 d’octubre de 1795. Elecció dels membres del Primer Directori.5 de novembre de 1795. El Directori proposa a la nació un pla de govern basat en «reprimiramb mà dura totes les faccions, fer callar tot esperit de partit, acabar amb tot desig devenjança, fer que regni la concòrdia i portar la pau».

7

17962 de març de1796. Bonaparte és nomenat per la Convenció general en cap de l'Exèrcitd'Itàlia.10 de maig de 1796. Babeuf, precursor de ideologia igualitària, és detingut: havia format unComitè de conspiració («dels iguals»). Va ser traït per un dels conjurats.15 de maig de 1796. Napoleó entra a Milà. Motí a Pavía contra les tropes franceses.19 d’agost de 1796. Tractat de Sant Ildefondo, entre França i Espanya.17 de novembre de 1796. Victòria a Arcole de Bonaparte sobre els austríacs.179714 de gener de 1797. Rívoli. Nova victòria de Napoleó.19 de gener de 1797. Tractat de Tolentino, amb la Santa Seu.20 d’abril de 1797. Les tropes franceses creuen el Rhin. Eleccions amb una victòriaaclaparadora dels monàrquics. La restauració semblava un fet. 27 de maig de 1797. Babeufés guillotinat.4 de setembre de 1797. Cop d’estat dels directors contra els Consells realistes. Barresanul·la les eleccions. Depuració o deportació dels diputats realistes.5 de setembre de 1797. S’instaura l'Estat d’excepció. Llei contra la llibertat de premsa. 17d’octubre de 1797. Napoleó: Pau de Campo-Formio, amb Àustria.1798

11 de maig de 1798. Cop d’estat del Directori i els Consells en contra de l’esquerra.També és Barres qui s’imposa al partit jacobí. Anulació de les eleccions i persecució contraels jacobins.19 de maig de 1798. Napoleó Bonaparte s’embarca per a la campanya d’Egipte. L'Exèrcitfrancès derrota a l’egipci. Batalla de les Piràmides.1799

9 de novembre de 1799. NAPOLEÓ PREN EL PODER. Després d’un any en què elsthermidorians controlen la Convenció, i quatre de govern autoritari mitjançant el Directori,té lloc un cop d’estat el 18 de Brumari, en el que Napoleó Bonaparte, fou nomenat primercònsol. França passa a tenir el dictador que Marat demanava.