Cronica Muntaner MOLC Fuster

8/13/2019 Cronica Muntaner MOLC Fuster

1/11

i

RamonMuntanerRamon Muntaner va nixer a Peralada, 'any 1265, d'una fa-mlia notable que hostatj Jaume I el Conqueridor i Alfons elSavi de Castella;aquest fet, que es produ quan tenia nou anys,fou un dels seus records ms preats l'esmentaamb emoci alaCrnica. La seva famlia, empero, s'arruin posteriorment perles guerres amb Franga. Quan tenia vint anys Ramon Munta-ner prengu part en la conquestade Menorca; desprsparticipen la lluita contra els francesosa Siclia, i el 1300 en el setgedeMessina.al costat de Roger de Flor i com a administrador de laseva companyia. L'estiu del 1302 inicia sota les ordres d'aquestcabdill I'expedicia Orient, de tan gran ress,amb un doble pa-per. el de guerrer i el d'administrador. Aquesta experinciasnarrada en els ms difosos i potser els ms brillants captols dela Crnica (del 194 al 244\, que sn un document histric deprimera categoria un relat militar de gran forga. El | 307 deixala companyia i vol tornar a Valncia, on l'espera la sevapro-mesaValengona.pubilla de Xilvella, per el rei Frederic de Si-clia li encomana a pacificacide Djerba, al nord d'Africa, d'ondesprsser senyor. Pot casar-se inalment el l3 | l, i al cap depocsmesos orna amb la muller a Djerba, on s'establ res anys.Entre agost i octubre de I 3 | 5 ha de fer un viatge entre Siclia iel Rossell, a que li s encarregadauna missi delicada pocfreqent: la de transpor[ar de Catnia a Perpiny un nad orfe,el futur Jaume III. darrer rei de Mallorca -ll d'Isabel de Sa-bran, que mor del part a quinze anys, i de Ferran de lvallorca,mort a Grcia-, per tal de lliurar-lo als seus avis, Jaume II deMallorca i Esclamorda de Foix. Aquest fet, narrat amb tot de-tall a la Crnica, s un motiu carregatd'emoci i tendresa,quecontrastaamb els nombrosos episodisguerrers. El 1322 escrivel seu serm, en vers provengal, per sser cantat amb la tonadade la canqo de gesta francesa Gui de Manteuil, on dna consells


2/11

pera la preparaci e I'empresa e Sardenya. l 1325,alssei-xantaanys, a la sevaalqueriade Valncia,Ramon Muntaner,"nadiu de a vila de Peralada ciutadandeMallorca", comengaa redactar a Crnica,que acaba res anys despres.El mateixany assisteixa la coronacid'Alfons III el Benigne I'anysegentduu els seus ills, Macari i Mart, al servei del rei deMallorca,on romangu om a conseller eial batlled'Eivissa;allmor el 1336 fou enterrat I'esglsiaeSantDomnec.Ramon Muntaner tb un dels grans cronisteseuropeusdeI'Edat Mitjana, traduit a lesprincipals lenges ultes exalta-dor delsSobiransdeCatalunya.Tot el quea la Crnicde Ber-nat Desclot s mpersonalitat,sdev, la de Muntaner,presn-cia constant directade I'autor, amb qus'assembla sa unllibre de memriesqueno prs un tractatd'historia;de fet, enreferir-se la sevaobra I'autorparlasemprede libre. Munta-ner mateix,a I'inici hi exposa ls motiusqueel dugueren es-criure'l: d'una bandadonargrdciesa Du i a nostra Dona perhaver-lipermsd'assistira tantesmeravelles,ot alliberant-lodelsnombrosos erillsamb qus'hagu 'acarar;d'unaaltra,oferir als futurs reis d'Aragun "mirall de prnceps",a queper als homes medievals a histria eraun mirall on es reflec-tien els tempspretritsen llur categoriad'exempleper al pre-sent, MuntanermostraqueDuajudasempreaquellqui actuai guerreja mb veritat noblesa.

C. A.


3/11

PrdlegCrecqueuna primeracosaa considerar eria a "novett"quela Crnica de Ramon Muntaner introdueix en el seugnere.Vull dir, en el gnerede la "narracihistrica" medieval.Pot-ser a ho deuenhaverdestacat explicatelsqui s'ocupende lal'historiade a historia" ---{, si esvol, de a histriade a histo-riografia-: no ho s. Per s un aspecte usceptible 'amplisdesenvolupaments., Crnica s'obre amb un 'Jo, RamonMuntaner" que va mesenll de les funcionsd'una afirmacid'autoria. I ho advertim mmediatament al llarg del llibre: enstrobem davantd'unaveuque parlaen primera personadel sin-gular i que posaen aixo la justificacide a sevaparaula.Mun-tanerno esveua si mateixcom a "historiador"; ls aviatpre-tn escriure esseves memries". Per descomptat, historia-dor" i "memries" no sn designacions propiades er al cas:pequen leugeramentd'anacronisme.Tanmateix, valen per afer-meentendre.La Crnicaespresenta om una deposici etestimoni, no com unaexposiciobjectivade dades. all queRamonMuntanervol reforqaramb el seupronom.iel seunoms,msque a seva autoria", la seva autoritat": la ceresaelrelat. Ell "era alli": en el lloc i a I'hora en quesprodui'en esbatusses uenarra. I aixera una"novetat".Ramon Muntaner, en la sevamasia de Xilvella, de I'Hortade Valncia,a passats ls seixanta havia nascuta Peralada,vila de I'Empord,el 1265-, es liura al complexexercicide"recordar" i a fixar sobreel paper es seves onseqncies.otselsnostres ecordssolensertendenciosos. ls de Muntanerhohavien de ser per principi, perquesproposava ecordarambuna finalitat molt concreta.Pero la seva memoria, les seves"memries", s'assenten obre I'irrefragableevidnciad'haverestat,ell. un ve anomenatRamon Muntaner -"io. Ramon


4/11

Muntaner"-, actor,partcipo espectadore la "histria". Elsseus nformes, la sevaconfidncia,els seus eportatges,sn elsd'alg quees trobava dins I'esdeveniment, molt a prop. Nocom a "protagonista"central, aqui rau el seumillor allicient:no comel fals-o autntic- Jaume del Llibre delsets, que,en msd'un nivell, nomssun fantasmaoficial,sin com uncapit,com un funcionari, com un modest sbdit. Sobretot,com un sbdit. Per ?ra all": "e aix per vista, no per oida,vospuscdir agd", jo, mon @rs,viu", "jo elsviu", "null homno poriarecontar a veritat com o fag", Jo eracanceller mes-tre racionalde a host", "jo viu". etc. Amb el cognomo amb lesformesverbals,Muntaner s'erigeixcom a garantde a veracitatd'all que explica. Es una personaconeguda, ue conhaque,qui el llegeixi,acceptara sevaparaula. Els historiadorsdemonestiro de cort no donaven a cara,ni caliaqueho fessin.Muntaneresdecideixa escriureamb I'esperangauetindr unpblicSgr: nagentquesapqui sell i quees ia del seu esti-moniatge...Ell haviaestatun home de sort. De tant en tant, en algunparntesiassossegat e reflexi, ho va haver d'admetre, nosense legria. , en arribar a vell, el trnsitde esrecapitulacionsltimesel poravames enll:el portavaa enorgullir-sede lesseves xperinciesde a fortunaque i havienprocurat.Era, engran part, una palpable ortuna material: estalvisde soldadade bot, guanysmercantils,hisendesadquiridesper compraoper matrimoni. Per,sobretot,era una altra mena de fortuna,menys facil de definir, encaraque igualment satisfactoria: asensaci 'haver viscut un desti excepcional.Havia sortit sa iestalvide trenta-duesbatalles 'entre de mar e terra"- i demoltessofrencespersecucions;avia assumitaltessenyories,amb forga rectitud generositat, egonsa sevaconvicci; , enparticular, havia ' ist" cosesque ning ms no havia pogutveure.o veurecom ell. Ramon Muntanerestavaen el seudreten pensarque, ot sumat,constituia un lot glorisde xambesde mrits realmentsensepari. I en donavagrciesa Du, enefecte.s natural que,de ms, sentis a necessitat "'explicar-ho". No se'npodiaanard'aquestmn ambtantes tan excelseshistoriesal pap.En somnis,una visi li manaqueescrigui"lesgransmeravelles"quehaviapresenciat.Era un r@urs literariunamicabarroer.No calia.Ramon Muntaner,en planejar a Crnca,es frxa uns lmitsquesn, en ltima instincia, la millor rao del seu relat: nomsexplicaralloqueha ' ist". No far com elscronistesmonacalsi els seus mitadors laics, que comencenamb la creaci delmn, segueixen mb un eptom de la Bblia, i acabenamb lalata de mil dadesmso menys solvents, retes de qui sapon.


5/11

Muntaner parlari d'all que sap. De les cossdel seu temps:"d'ls jo no em vull entremetresin de go que en mon tempss's et". L'obra comenqard mb el naixementde Jaume . Esclar queell no havia 'Vist" resd'aix: el rei va venir a la nostravall de llgrimesel 1204, molt abansqueMuntaner. Perelsesdevenimentsrenprdxims, circulavenen bocadelsveins,enpoemesde oglars, o enescrits assequibles.Muntaner es va val-dre de tot aix per a suplir el seudficit personal.Els investiga-dors han detectat, n elsprimerscaptolsdela Crnica,passat-gesque sn meresprosificacionsde fragments de cangonsdegesta.Els cronistes castellans francesosutilitzaren I'epica o-glaresca om a font d'algunsepisodis:eduien el vers annim aprosa firmada. En catal ambees va fer servir aquestprocedi-ment:en el Llibre dels eits i en altrescroniques.Muntaner hova fer, probablement. ra una maneradesalvar"buits".I mes"buits" salv de la prpia minerva: nventant-se i-legs,componentescenes,maginantpropsits.Aquestaera unatecnicad"'historiar" que a practicaven lsgrecs els romans,que I'Edat Mitjana no va tenir cap escnipol a prolongar.L"'historiador" preteniaoferir al seupblicun "quadre"real,orealista,delsesdeveniments, no trobava un mitj mesgrdficqueel de "reconstruir"els fetsambuna mica de fantasia.Mun-taner va haver d'acudir a aquests rucs pr a una meitat de lasevaobra. Tcit Suetoni, .la restade a confraria,havien et elmateix. I molts altresho van continuar fent despres, airebfrnsabans-d'ahir.Diguem, amb tot, que a Crnicano esdistin-geix per I'abs del sistema.Muntaner va procurar emprar-lodins els termesd'una encomiable ersemblanga, forgaque lideviacostar: ecercad'informacions,consultaa aquellsquehopodienhaver "vist" -i sentit-, provocacid'indiscrecions...Peren la resta,en I'altra meitat,es restringeixal seuconeixe-mentde testimonio departicipant.Nomesexplicaall que Aaveure", i per aixo explica a veritt: Veraveritat". Fins i tot esnegaa anar msenlld, a que "si rss ne deia,poria fallir". Perno errar, calla.Muntaner esli segurqueel creuranen tot all quediu. In-tueix I'efieciapersuasiva el "jo" amb quavala a sevanar-raci. i una i altra vegadaa fa servir. Encaraara ens mpres-siona 'efectisme elprocediment,ot i queno hi veiem sin unhdbil estratagema stilstic.Per al primer pblic de a Crnica,el recurs va haver de tenir una energiade convicci,un abastincisiu que a no sabem maginar. Generalment,a "historia"no arribava a la gent per un cam tan certifrcat: an cert. A laCrnica trobaven la cauci ms ferma que poguessindesitjar,perqu ota ella era ordida amb frasesdeconfidncia. Munta-ner sempre a punt una nota rreductible,unaminciantima,


6/11

una pinzelladacasolana,quedonenal conjunt un batecde sin-ceritat ben poc com en obres semblants. La gravidesade laseyadona, els seus libres de comptabilitat o la menci dels fal-cons que regalal rei de Sicilia eren, evidentment,unesdadesque, irrellevants o no, semblavenposarms teritat" a la veri-tat de la resta.Tot quedavaamalgamaten un fons de vivnciapersonal. Les altres "histories" eren menys clides: inhnita-ment menys.D'altra banda,aquell"pblic" -uns grupsmoltconcrets- coneixiaMuntaner:un armador,un banquerdeVa-lncia. li concediacrillit".No s'excedien la cosapuramentautobiogrfica.El cronistasabiael queesfeia. El seglextv encarano era moment perquning, com no fos un poeta ric, s'entretingues donar massaimportd,ncia la sevamaneradedir "jo". Evidentment.El "jo"deRamonMuntanerno era un 'Jo" detrobador {e poeta -ric, i molt lric-, sin un simpleatzarprivilegiaten embolicsdeguerra dediplomciamenor.Si I'hi va posara contribuci,fou per la conscincia 'aquest privilegi", g,aixs, la va te-nir molt aguda.De mesa ms,per,mai no va perdredevistala jerarquiaen qus'ordenaa "historia", i no ignoravael llocqueen ella li corresponilr r& an "medieval", an tossudamentmedieval,que per res del mn no hauria infringit la regla. I laregla fou: que la "histria" la fan els reis, elsgranssenyors,que a multitud subalternaha deteni-seper honradacomplintordreso fent algunaaltra cosasemblant.Muntaner concepelsesdevenimentse a seva aventura" elsdelsseuscollegues nrrmes bagatges, om una organitzaci ancada articular, quet el monarcaper centreo eix. Per aix no parlames desi ma-teix: "per gocon negun no deu parlar de si mateix, si doncsnoson fetsqui toquena senyors".No parlade si mateix sinen lamesuraenqus"sbdit", i nomscom a tal.I aixsignificaal mateix empsque,pra Muntaner, a "his-toria" ---cls fets i el relat delsfets- ha de ser,bviament, unaglorificaciautomdticadels seus eis: de la Casad'Arag. Hoafirma msd'una vegadaen lespaginesde la Crdnic.No eltorba cap escnipol d"'objectivitat", com direm avui. L"'objec-tivitat" se i presentacom una evidncia:es coses n com sn,i sn. naturalment, una estratgiaprovidencialresoludamentfavorable a la dinastia catalana.Du vigila perqu les cosesesprodueixinsempreamb un portentssaldod'xit. Sensdubte,com a contrapartida congruent,sernecessaiqueelsprincepsno s'apartin d'aquestapredesnaci.Per Ramon Muntanersapque a esaixi. La raestdepart delsseus, "qui ab veritatguerrejae va, Dus o exalga li dnavictria". No importa elnombre ni el perill dels avatars: tot acabaper sortir be. I totsurt t, fins i tot quanno surt b... "meravella"s vn partiO


7/11

pris incoercible. Nosaltres, avui, ens inclinarem a titllar Mun-taner de "tendencis", per ell es rebellaria contra I'acusaci.La seva'tendenciositat",ques queexistia,estava nscritaen arealitat dels esdeveniments, o en la sevapca ni en la sevamanerad'explicar...Aquestahavia de ser a seva e. I escomprn.Al cap a la fi,si la proteccidivina -o la predileccidivina- recausobreelsseusmonarques, amt Muntaner la compareix.Unes ratllesmsamunt he alludit la sevaqualitat de "sbdit" com a deter-minant deles sevesdecisionsdecronista. Ara convindria insis-tir-hi per destacaruna altra facetad'aquestes ecisions.El nexesbdit-monarca, n la visi de Muntaner, no era solamentunlligam jurdic: era,msqueaixo,unamaneraquasireligiosadeconcebrees leialtats lesgr,cies,'honor i els estipendis, l sa-crihci i les recompenses,n el marc de la comunitat. D'algunamanera, a "glria" de les dinasties equeiaen aquellsqui lesservien i que, a ms, n'eren instrument; Du mitjangant, esclar. El rei veniaa ser un llegatde Du, a I'empara a la depen-dnciadelquales a possiblequalsevol irtut. (Bendiferenteselcas d'un sbdit de repblica: l"'hom de comuna" no es dehar...) Permolt perdamuntdetots els reishi ha els de a Casad'Arag, als quals es potncies elestials onenun especials-sim tractede favor. Muntaner no ha vacillat mai a creure-hoaix. Pricticament,aquestas a "meravella"causade les res-tants"meravelles".Compodiaell no ser un homedesort?El "providencialisme"monrquic,en I'Edat Mitjana, va ha-ver de provocar el seupropi i imprescindiblecomplement,el"nacionalisme"popular. Acostumatscom estema les formesmodernes el "nacionalisme",barroerssubproductes e es ma-quindriesestatals, otserno arribem a comprendredel tot allquefou, o va poderser, una afirmaci"nacionalista"en aquellaeoca.Qualsevolparallel, qualsevolhomologia, re.sultarien,com a mnim, equvocs.Per el fet es que, a I'emparade lesi.Husions 'una monarquia especialment manyagada er Du,es feia possibleque un grup tnic prenguesconscincia e lasevaentitat.Els "sbdits" van comengar sentir-se uns" ambel seurei i, de retop,a sentir-se lns" ells amb ells: I'empentade lescircumstncies, mb la seva mmediata isaci "ideol-gicr",els fxava unesquantesprecisions ollectives,encaraele-mentals,per fermesl-a, Crdnicaensho revela.Malgrat el seucarcterde fonament, a "unitat" amb el rei esdilueix, i no paspoc,davant 'altra "unitat", la de a gentamb ella mateixa, osaen reconeixementsisicsde convergncia.-a terra i la llenguaeren duesd'aquestes finitats primiries. Ramon Muntaner hifa refernciaa cadapas: i tant a cadapas, que el lector s'had'adonarde a sevasignificativansistncia. I I


8/11

Pot serque no li faltin precedents,o que li sobrin semblan-cs,en msd'un aspecte. anmateix,es ndiscutiblequeMunta-ner es roba enun nivell deplenitud "nacional" rarament acon-seguitper escriptorsd'altrespaisos.En la sevaploma, la "ter-ra" adquireix a un valor "patrioc": "puis tota au e tota crea-tura ama a ptriae el lloc on es nat...". I I'idioma, encarams.l comunitat es distingeix es rava per la sevamanerapriva-tiva de parlar. All quedoso tres seglesmes tard sostindrienels Nebrijasde cadaromang,Muntaner ja ho haviaposatda-munt la taula. Pera ell, parlar en catal --el "bell catalanesc elmn"- implicava una afirmaci molt explicita.Quan es faciuna histria lingistica d'Europa, la Crnica ser ulitzadacom un document mpagable.Ni tan sols I'Alighieri arriba aextremsde tanta contundncia, i possiblement e i poden ro-bar exemples emblantsde noticies ilolgiquesa escala ocio-lgica. I no es menys interessanta pulcra actitud "nacional"amb quel cronista s'enfrontaamb elsgentilicisde la Coronad'Arag: "catalans" "aragonesos", bditsde la mateixadi-nastia,eren molt diferents.Sota el nom de "catalas" Munta-ner inclou tambe "valencians", "mallorquins" i "rossellone-sos".No podiano fer-ho.s impossible robar en tota I'Europa de la sevapoca esques'assembli la maduresa nacional" dela Crnica. a, ma-joria de les futures "nacions"del nostre continent encaraerende bolquers no arribavenni a fetus- quanRamon Munta-ner a escriviacom un "nacionalista"perfectament dult. PierreVilar rsseguraue, entre 1250 i 1350, Catalunyaera l'nictros de mn al qual s'hauriapogut aplicarbl terme "Estat-na-ci", a la moderna.L'etiqueta etroactivaesadequada, mb lesreserves e rigor. En la hiptesimesprimmirada podrem pre-cisar que el topnim "Catalunya" exigiria una ampliaci a lamanerade Muntaner,perqu,al cap a la fi, el feixd'ambicionsi d'energies quVilar es refereix no sempre ou privatiu delPrincipat. Per aix s el menys important. Si un "naciona-lisme" era aleshoresactible,haviade serel catal.Despres lsvents van bufar d'un altre cant. [s monarquiesvan crixer,es van soldar,van buscarnous ressortsdepotncia, elspoblesesvan haver d'encaixaren unesaltressuperstructures,mssu-perstructuresque mai. Snels nacionalismes ue encrra ue-gen,dependents alimentatsen els aparellsde I'Estat. Munta-ner i la seva Crnica a queden emots. Pero conservenmsd'un llevat disponible.

"Senyorsqui aquest libre oirets..." Amb aquestes araulesesdirigeix Muntaner als seus lectors",una altra vegada.Gai-retno empracap mesverbqueaquest, oi.r", quans'ha de re-2


9/11

It

ferir a la manera nquelseupblic 'ha d'atendre.LaCrnica,en efecte,va ser escritaper a ser "escoltada",no )era ser "lle-gida" -i podem exposar-hoaixi-; el seu autor preveia,abansque res, un "auditori". I no sense a. Perqu llegif",allo queen diem "llegir", a @mengamentsel seglextv era en-cara un exercicimolt poc generalitzat.No nicament a im-mensa,una immensissimamajoria de la poblacid'aleshoresignorava 'alfabet,sinque ins i tot elsquesabiende letrapro-pendiena no practicaraquest oneixement. 'aprenentatge e alecturaquedavaedut a sectorssocials orgaexigus:alstonsu-rats;a I'escassaent quevolia guanyar-sea vida amb la Medi-cina, a Notariao algun altre art d'aquestamena;a lessenyoresde gran prospia als seusparentsbarons,b queno sempre.Sobre aquestes estriccions ncideixen,dems, certes @usesde desmenjamento de renncia, com la penria de llibres,I'endimoniada alligrafia dels amanuenses la simple falta decostum. Avui amb prou feinesaconseguimmaginar es condi-cions "culturals" d'aquellaepoca.Muntaner, que s'hi trobavadeple, ntentaprofitar-les.Als seus oients", Ramon Muntaner els sol donar el tracta-ment de "senyors".Ell no va escriure a sevaCrnicaper a lagentdel carrer. I no per falta de ganes,segonses conjecturesms raonables.Un llibre tan densamentpolitic" com la Cr-nica havia de desitjar les mximqs difusions.Per, en aquellmoment, la prosa i el se manuscrit no es podien estendregaire. Hi havia un limit material insuperable.D'altra banda.potserMuntanerpreferiauns resultatseficients an rpids,quenoms es podien aconseguiren medis socials ben escollits."Senyorsqui aquest libre oirets..."Els "senyors"en qesti,segons embla,erenels mateixos eis de a Casad'Arag. Martde Riquer hi ha assenyalat l carcterde "mirall de prnceps",una lligo de deontologiamonrquica nacional.A ells, expres-sament, dicta Muntaner alguns pargrafs admonitoris: el"serm", "'eximpli de a matade onc", elsconsells obredras-sanes bisbes, enenper destinataris ls dinastes els seuspro-xims. Naturalment, no eren aquestsels nics que Muntanerconvocava "oir" la Crdnica.Tambhi havia els nnumerablesmuntaners amb minscula- quepullulaven per la seva er-ra. El llibre no deixava e ser.alhora.un "mirall deciutadans".Muntaner, en la sevaCrnlc,escriu tal com parla: comparlaria amb els seus"lectors" o "oients", si en comptesdelmanuscrithi hagus a sevaconversa.No es tracta noms deI'idioma. s, amb ell, la forma de manejar-lo. Forqa"? De-manoqueno sem'agafr a paraulaamb un valor mNsaescols-tic. Posm-hi estil". L'estil de RamonMuntaner tendeixa cal-crrun implicit cnon "conversacional".,Noescriviaper ser I3


10/11

"es@ltat"? , encara:va"escriure"o "dictar" la sevaCrnica,Muntaner?Tant si la va dictar com si la va escriure del seupropi puny i lletra, la Cronica aspira a reflectir el cursusdeI'elocuci "conversacional".En definitiva. l"'auditori" I'haviade rebrecom un actede 'Aiva veu", quealg anomenatRamonMuntanerprotagonitzavandirectament.El'Jo" que parla, hade parlar -escriureamb els tics i les deferncies e la xer-ramecade ertlia,ambI'accent e a intimitat. D'aqu ve a tec-nica narrativa de Muntaner: el seu recursal reiterat "qu usdir?", interrogaci ormul.'ria, uepermetresumso insistn-ciesexpeditius; es increpacions si mateix,que pressuposa lpblic ("E si alg me demana:-En Muntaner, quin esI'eximpli de la mata de jonc?..."); es seves eferncies re-franys,elsseus irs populars, l seu xicacolorit...En tot aixo hi ha molta ganga"literdria", probablement.Muntaner, atrafegaten a guerra en a compra-venda,en msterrenys, ro va podertenir excessius cis per a la lectura.Noeraun home culte,enel concepte ue a sevaepocaenia d'aixque ara en diem cultura. Sensdubte, "llegi" o "escoll" unacertaproducci que nosaltresqualifiquemde "literria", perquealeshores o aconseguia e semblar-ho: legi o escollunbon munt depoemes avallerescos,mb Tristany, I-ancelot,elRei Artur, Roland i altres titellesfosforescents, om a centresde polaritzacimtica. [ seva amiliaritat amb els tractats defilosofia i amb els croniconsmongivols no va poderser gaireintensa.Per de les "cangons"dels oglars, Muntaner no sola-ment en va bsorbirun minim de vocabulariocci per a es-criure el seu"serm", sin tambeun repertori de receptes x-pressives.Al cap i a la fi, ell estavamth a prop d'un joglar-'escoltat"- qud'un plumfer demonestir o decort -"lle-git". Li interessavantercalaren el seu elat els avantatgeset-ricsde 'picademoda.El "quus dir?",segonsRiquer,pNsade lescrngons egestaa la prosad'un Perceval, e la CroniquedesVenicense Martino da Canale,delsCastigos documentosde Sancho V. I Muntaner entreu ms sucquening. I el ma-teixpodremdir respecte altresdetalls.D'altra banda, a Crnicaconstitueix,de a primeraa la dar-rera plana,un bigarrat retaulede cavalleries. ots elsseushe-rois, i la mesuradelsseusheroismes. ebenen ella una inter-pretaci ogosament avalleresca. o ho amagar: bansque ainterpretacihi havia la realit. Els gestos lesparaulesquems"interessen"a Muntaner, i que Muntaner recull en el lli-bre, foren "de veritat" tal com ell els descriu.Perell elsaug-menta els adornaambqualihcacions ambauroles e a sevapropia collita, fins a donar-los una signihcacicompacta,de"forma de vida" establerta.Aix se'nspresentenel moviment1


11/11

delsepisodis,a sumptuositatde escerimnies,a gallardiadelspersonatges:cortr desenvolupant-sed'acord amb uns ritus oamb unsparadigmesqueencarnenun "estil" de comportament.O la "ideologia"subjacent...Per a Muntaner, no solamentsnun model de "cavalleria"els seus:els seusreis, els seuscapi-tans, elsseusballesters. amt ho s 'enemic.A nivell defigu-res amb erarquia,aix essfr: elsprnceps elscapitostos elbndolcontrari sn, en general,uns perfectes avallers.De lanarraci es dedueixqueeren traidors i malparits:malgrat tot,Ramon Muntanersempreelsdescobreix na venade cavallero-sitat. Li caliaper aarrodonir I'estampa...Aquelles foren unesgransocasionsd"'aventura" i ho vanhaver de serpera tots. s molt probablequeho fossin,enespe-cial, per a aquellsque no posseienpatrimonis emmerletats.L"'aventura" brindavaabundantsavantatges conomics, i nohi mitjanCaven ontratemps lbrecs.I all se'n van anar els"aventurers".El lucrepersonaldeRogerdeFlor, perser desco-munal,potserno s 'exempleexacte: ll, i unsquantsmscomell, desitjarenaconseguirresors diademes erd.diques,er in-corporar-seaixi al clan hereditari. Pero Muntaner, tots elsmuntanersenrolats,nomspretenienornar a crsa mb diners,amb molts diners, invertir-losen negocispacfics somrients.Seglesms tard, els "conqueridors" els "colons" de I'Europasoi-disante ivilitzadoraseguirienaquestamateixapauta.No sesi aixopermetser designat om "acumulaciprimitiva de capi-tal". De totes maneres, n a polmicasobreel trnsit delfeuda-lisme al capitalisme, "'aventurera" humanitat que bivaquejapels parrgrafsde la Crnica s'ofereix com un esglagensmenyspreable ntre tots dos sistemes... , encaraque no foscom dic. la Crnicade RamonMuntaner continuasent el "lli-bre d'aventures"ms excitant, ms irresistible,de tota I'EdatMitjana europea.Un gran llibre.

JoaN FusreR

Cronica Muntaner MOLC Fuster

Documents

Transcript of Cronica Muntaner MOLC Fuster