TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 46. Novembre de 2011

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

ElixPolymers s’independitza i obté un contracte de distribució per fora d’Europa

P10

A partir d’ara els productes ABS, de les marques Lustran o Novodur, passaran a ser Elix ABS

Vallvé Corredors d’Assegurances, 100 anys de professionalitat en el sector

P18-19

L’empresa familiar de Tarragona, regentada per la quarta generació, va ser fundada l’any 1912

Grup Borges incrementa vendes amb un 12% al tancar l’exercici

P10

Les vendes superen els 500 milions d’euros, amb uns beneficis nets de més de 10 milions d’euros

La SEE celebrarà la jornada «L’estat del benestar, situació actual i futur» el proper 15 de desembre

P13

P8-9

Albert Colomer. Director de Reempresa

«Les empreses es fan per obrir, créixer i cedir, no per tancar-les»

L’eficiència energètica al sector hoteler comença la seva implantació per tal de rebaixar despesa, aconseguir valor afegit i tenir cura de l’entorn

La reducció de costos anima a la sostenibilitat hotelera

P4-5

El Port de Tarragona invertirà més de 42 milions l’any 2012

Principalment es destinaran al

desenvolupament de la ZAL i la terminal

intermodal ferroviària

P15

Destinarà 300.000 euros a millorar la producció

Schorn surt de l’ERO voluntari i farà noves inversions

P6-7

Les grans cadenes hoteleres ja estan aplicant mesures en aquest sentit, amb estalvis de fins al 50% segons el tipus d’instal·lació

Virginias aconsegueix la certificació IFS per les seves plantes productives de ReusEl segell de qualitat certifica el nivell de transparència en seguretat alimentària de la cadena productiva

P16-17

2 REPORTATGECONSUM

Mentre tot el món està pen-dent de la s i t u a c i ó

de Grècia i Itàlia, i de l’evolució dels mercats, en el sector dels béns de consum de luxe, es troba un oasi econòmic marcat per una previsió de ven-des de 191.000 milions d’euros, un 10% més que l’any passat a nivell glo-bal, segons es desprèn de les dades que ens dóna l’informe “Luxury Goods Worldwide Market Study” publicat per la consulto-ra Baine&Company, so-bre la situació d’aquest, i que ve a consolidar les bones xifres de les dife-rents marques de luxe, com Hermés, LVMH o Tiffany, que han incre-mentat les seva factu-ració en més del 20%. El rànquing l’encapçala LVMH, que en els pri-mers mesos de l’any va guanyar 1.300 milions euros, un 25% més que el mateix període de l’any passat o la PPR (inclou marques com Gucci o Yves Saint Laurent), que ha guanyat 1.463 mili-ons d’euros, un 27% més que l’any 2010. Aquest

fet també es veu reflec-tit a les borses europees ja que, mentre que les grans empreses petrolie-res o financeres perdien pes, les d’aquest sector guanyaven la carrera. Se-gons la consultora, això no serà un fet extraordi-nari sinó que desafiant les previsions negatives que els experts donen de cara l’any vinent, esperen superar els 230.000 mi-lions d’euros el 2014. I és que encara que sembli mentida aquest mercat desperta passions, sobre-tot el segment de la roba, complements i calçat, i no és estrany veure cues en plena recessió, davant de botigues com H&M el primer dia que es posa a la venda la col·lecció exclusiva per aquesta de Versace.

Però tot això ve pre-cedit per uns anys en què aquest sector havia notat una gran baixa-

da dels seus ingressos, a causa de la recessió i que els anomenats rics van tancar l’aixeta, ara no és que tots els més adine-rats hagin tornat a treu-re el seu bitlleter, que sí, però l’arribada de nous rics provinents de països emergents com la Xina o Rússia, amb un poder adquisitiu alt, ha fet pos-sible que les xifres del negoci dels productes de marca arribin a aquests ratis i esquivin la crisi, i a més les mantinguin o fins i tot les augmentin. Amb menys incidència, els despuntaments verds que s’han notat en les econo-mies europees i america-nes també han ajudat. A aquests s’hi ha de sumar la sorprenent recupera-ció de l’economia japo-nesa, era el segon mercat del luxe més important per darrere dels Estats Units, que després d’uns anys de decreixement als

Els productes d’alt estànding preveuen una facturació que superarà els 190.000 milions d’euros aquest any, principalment per l’entrada de mercats emergents com el de Xina i Rússia i el seus turistes. La recuperació econòmica d’Estats Units, Europa i Japó també ha influït perquè aquest sector doni dades tan positives i burli la situació econòmica global.

EL DETALL

Agents econòmicsEls principals motius els trobem amb l’entrada dels mercats emergents com Xina o Rússia i

l’inici de la recuperació als EUA i al Japó

Núria Arlandes

El mercat del luxe esquiva la crisi i preveu facturar un 10% més que el 2010

Els cotxes d’alta gamma es disparen

Amb un sector automobilístic a la vora de l’abisme amb baixades es-pectaculars tant de producció com de vendes a causa de la recessió, ens trobem el mercat del cotxe de gam-ma alta que ni la nota ni la pateix, sinó que, al contrari, acusa aug-ments de vendes amb valors de molt abans de la crisi. Així, segons l’As-sociació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions, les vendes de vehicles d’alta gamma a Catalu-nya han crescut un 10,47% respecte de les dades de l’any anterior, no-més a Girona es nota un petit des-cens, mentre que a Tarragona s’han mantingut i a Lleida i Barcelona han crescut una mitjana del 13%. El model de vehicle més venut ha es-tat el turisme de luxe, que ha dupli-cat vendes respecte de l’any passat, amb un percentatge d’un 123,46% més, en detriment dels tot terrenys de la mateixa categoria.Pel que fa als resultats de les mar-ques més prestigioses del mercat au-tomobilístic, trobem que Ferrari va

vendre el primer semestre de l’any 3.577 unitats, un 19,6% més que l’any passat, qualificat per la mar-ca italiana com a rècord històric. D’aquestes 378 van anar destinades al mercat xines, i que suposa aug-mentar les vendes de tot l’any 2010, quan se’n van vendre 300. Bentley segueix en la mateixa línia i aquest semestre han venut 4.000 cotxes, quasi com tot l’any passat, amb una previsió de tancar l’any amb més de 7.000 unitats, d’aquestes el 67% s’han quedat a Xina. Rolls Royce on les seves vendes globals van aug-mentat un 64%, i que suposa arri-bar a nivells de 2003, i la majoria van anar destinats al mercat asià-tic. Per acabar, Porsche va vendre més de 100.000 automòbils a nivell global en els deu primers mesos de l’any, un 28,2% més que l’any pas-sat. El que tenen tots en comú és l’entrada massiva de compradors dels mercats asiàtics amb un crei-xement de vendes del 170% i Orient Mitjà amb un 40%.

EN CONTEXT

3Novembre de 2011

quals s’ha de sumar les conseqüències directes de l’ocorregut a Fukushi-ma, han vist com les da-des s’estan recuperat fins arribar a un 2%.

Pel que fa productes amb més sortida, com ja hem dit abans, la roba, calçat i complements són

els productes estrella, però el sector de la joie-ria i rellotgeria el seguei-xen, amb un creixement del 18%.

El luxe a TarragonaEn aquest sentit, Salva Minguella, propietari de la Joieria Zaida de Tar-ragona, ens explica que l’entrada del turista rus s’ha notat en les vendes d’aquest tipus de produc-tes, “no ha estat una xifra molt alta però ha sumat i això ha fet que hagi ale-gria, que ja és prou. El que més hem notat és que es torna a apostar pels productes refugi, és a dir, les marques de tota la vida, perquè tam-bé han baixat preus. Per exemple, la marca Rolex ha revifat en rellotgeria,

però en joieria no. El que s’ha notat molt és la puja-da de la petita venda, de fins a 400 euros, perquè s’ha tornat als regals per dates assenyalades, com per exemple els aniver-saris, etc. Hem de pensar que els preus de la joieria i rellotgeria a Rússia són entre dues i tres vegades més cars”.

Pel que fa als turistes xinesos, a la ciutat no hi ha encara cap tipus d’afluència però es creu que acabaran venint.

El que està clar és que el mercat de l’alt estàn-ding està esquivant la crisi, a passes ageganta-des ja sigui per l’entrada de nous mercats, o bé simplement per l’aposta per un valor segur com és una marca.

El mercat gourmet s’obre portes

El sector dels productes delicates-sen s’està ampliant cap a l’exterior, sobretot a Europa. Un exemple ha estat aquest any el naixement del clúster Catalonia Gourmet, com-post per empreses elaboradores d’aquest tipus productes amb l’ob-jectiu de potenciar-los, sobretot de cara a l’exportació, que ara en és un mercat en alça, sobretot a països del nord d’Europa. I és que el bon menjar no ha per-dut pistonada sinó que poder de-gustar delicatessen i tenir-les a l’abast sempre és un punt a favor. Així, Carrefour té previst obrir un establiment dedicat a aquest tipus de productes a França en un dels punts més exclusius de París, la pla-ça de la Madeleine, i que s’anome-narà Les Halles de la Madeleine, de més de 3.000 m2 es podrà trobar els productes més exclusius, des de xocolates i dolços o formatges i embotits d’alta qualitat fins a les conserves d’importació més impor-tants. Tot aquest desplegament amb

la intenció de poder conquerir la butxaca dels viatgers i turistes que visiten la ciutat. Però no és l’únic, Auchan inaugurarà a Marsella la tenda Auchan Gourmand, amb més de 4.500 m2, oferirà productes frescos, plats preparats, i articles de bellesa amb un denominador comú, tots delicatessen i amb l’ob-jectiu d’ampliar la seva oferta als seus clients. Però, en aquest sentit, el projecte de la marca distribuï-dora Carrefour serà únic a França. El Corte Inglés, per la seva banda, també ha estat conscient d’aquest segment gastronòmic, i des del seu departament El Club del Gourmet. Es pot trobar una gran selecció d’alta gastronomia, a més d’un am-plia selecció de vins. Instal·lat als seus centres més emblemàtics com el de la Castellana a Madrid, també es poden adquirir per internet i es pot triar entre gran varietat de de-lícies tant nacionals com internaci-onals. Així, el menjar bé i bo està de moda per tothom.

EN CONTEXT

LA XIFRA

230mil milions d’euros

es preveu que ingressaran les grans

marques d’aquí al 2014

Un port d’alt estànding a Salou

L’arribada massiva de turistes rus-sos amb un gran poder adquisitiu a la Costa Daurada ha fet que s’obris-sin altres perspectives i necessitats turístiques a la zona. Així, Salou va presentar a la fira Barcelona Mee-ting Point en el marc de la Jorna-da Bilateral Espanya-Rússia el seu projecte d’un nou port esportiu de luxe que s’ha de construir a la zona de la Pedrera de Cap de Salou i l’únic construïble a Catalunya, pre-vist pel «Pla de Ports 2007-2015» i que, juntament amb els tres camps de golf de PortAventura, suposarà un gran ressort turístic per acollir turisme nàutic i «sènior», segons paraules de l’alcalde, Pere Grana-dos. La inversió serà de 60 mili-ons d’euros i preveu la construcció d’uns 920 amarres amb eslores que van dels 10 als 30 metres i per em-barcacions a 17 metres de calat. A més, al marge de la zona nàutica, hi haurà també un espai per a club social i comercial. Ara l’Ajunta-ment està buscant inversors privats

per poder dur a terme aquesta in-versió i el mercat rus es mira amb bons ulls. Juntament amb aquest projecte, també es va presentar el Pla parcial urbanístic del Sector 03 que conté una zona hotelera amb més de 4100 llits, i que suposaria una inversió de més de 400 mili-ons d’euros, una ciutat esportiva de més de 10 hectàrees amb 20 mili-ons d’euros d’inversió i un complex d’indústria lleugera amb un parc de negocis.A, tot això el sector immobiliari de gamma alta està vivint una època daurada amb l’arribada dels russos a la Costa Daurada que han trobat aquí una oportunitat per invertir i poder disfrutar del temps i la gas-tronomia. Els preus dels habitatges solen oscil·lar entre els 400.000 euros i els dos milions. Així, urba-nitzacions com la Llosa i Vilafor-tuny de Cambrils, amb cases ideals per als inversors russos, són un en-clavament molt atractiu per poder-hi invertir.

EN CONTEXT

TOP 10 MARQUES DE LUXE

MARCAVOLUM DE

VENDES (M $)2011

VOLUM DE VENDES (M $)

2010

VALORACIÓ DE LA

MARCA

IMPACTE DE LA

MARCA

VARIACIÓ DE

VALOR

1 Louis Vuitton 24,312 19,781 5 7 23%

2 Hermès 11,917 8,457 5 8 41%

3 Gucci 7,449 7,588 5 4 -2%

4 Chanel 6,823 5,547 5 9 23%

5 Cartier 5,327 3,964 5 6 34%

6 Rolex 5,269 4,742 5 5 11%

7 Hennessy 4,997 5,368 5 8 -7%

8 Moët & Chandon 4,570 4,279 5 8 7%

9 Fendi 3,422 3,199 5 5 7%

10 Burberry 3,379 - 4 7 -

Font: Millward Brown Optimor (incl. dades de BrandZ i Bloomberg)

4 ACTUALITAT

–Quina és la lectura que hem de fer després de les dades de setem-bre quant a tràfic?El Port de Tarragona ha viscut un mes de setem-bre molt positiu en el tràfic de mercaderies. Se-gons dades facilitades pel departament d’Estadísti-ca de l’Autoritat Portuà-ria de Tarragona (APT), el setembre del 2011 ha estat el millor mes de tots els temps, amb un moviment de 2.967.247 tones i un 13,4% d’aug-ment respecte al ma-teix mes de l’any passat (en què es van moure 2.615.498 tones). Amb aquests resultats, les pre-

visions de tancament de l’exercici són positives malgrat la parada tècni-ca de Repsol durant el primer trimestre que va deixar de moure milió i mig de tones de merca-deria. Encara que el més important és l’augment de l’activitat en tots els segments portuaris.–Quines són les líni-es a seguir per poder continur amb aquestes xifres?L’augment de l’activi-tat en tots els segments demostra que anem en la bona línia, i que som atractius per a qualsevol tipus d’indústria que vul-gui treballar amb nosal-

tres. Mantenim la nostra confiança per aconseguir liderar la recuperació econòmica del territori però hem de ser encara més competitius per po-der atreure les grans na-vilieres procedents dels mercats asiàtics i conso-lidar-nos com una de les grans portes d’entrada i sortida de mercaderies a Europa.–Quins són els sectors pels quals s’ha d’apos-tar més per repetir aquestes dades? Al Port de Tarragona hem de continuar pres-sionant perquè el pro-jecte del Corredor del Mediterrani no es quedi

només en un projecte. També seguim defensant que hi ha una solucions transitòries, tècnicament aprofitables que ens per-metran accedir a l’am-ple de banda internaci-onal en menys de tres anys, enllaçant el Port de Tarragona amb Cas-tellbisbal. Una lleugera modificació de la via ja existent de la costa, que uneix Tarragona amb la línia barcelonina de Cas-tellbisbal, ens aportaria una solució transitòria i eficaç a les necessitats logístiques del nostre territori, mentre espe-rem la construcció del corredor del Mediterra-

ni. El Port de Tarragona i el conjunt del territori, amb connexió de l’ample europeu, podran ser un important competidor dels grans ports nòrdics.

Per tot això, i com hem dit en reiterades ocasi-ons, Tarragona no pot esperar. Des del Port de Tarragona també apos-tem perquè la A-27 ar-

Núria Arlandes

INFRAESTRUCTURES

Josep AndreuPresident de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

«La connexió de l’ample europeu ens posicionarà com un gran competidor dels ports nòrdics» El Port de Tarragona, amb unes xifres de moviments de mercaderies record, s’està posicionant com un dels enclavaments logísitcs més importants del Mediterrani, quant a entrada i sortida de productes a Europa. En el seu horitzò, el Corredor del Mediterrani, el desenvolupament de la nova ZAL, la terminal intermodal ferroviària, l’ampliació del Moll de la Química i el tràfic de creuers.

Demarcació de Tarragona

Consulteu la nostra ofertaformativa a la web:http://www.enginyerstarragona.com

JORNADASOFTWARE D’ENGINYERIA PER

INSTAL·LACIONS DE L’EDIFICI-CTEPer donar a conèixer als assistents els processos

d’introducció de dades i comprovació de resultats a realitzar amb el programa, sota l’enfocament d’un

projecte senzill.

Aplicació Software de: Climatització Solar tèrmica

Salubritat Lampisteria, Sanejament

Incendi Il·luminació

Gas Electricitat Parallamps

AMB ELS ENGINYERSAMB LA SOCIETAT

5Novembre de 2011

ribi fins a Montblanc, almenys des d’allí es pot enllaçar amb l’autopista ja existent fins el nord de la península. Aquests són dos projectes irrenunci-

ables per a nosaltres i el conjunt del territori; si no, hipotecarem el nos-tre futur.Al Port de Tarragona, es-tem realitzant l’ampliació

del Moll de la Química que permetrà l’entrada a Tarragona els vaixells de mercaderies químiques més grans del moment, també estem desenvolu-pant la nova zona d’acti-vitats logístiques (ZAL) i finalitzant l’ampliació de la terminal de conteni-dors DP World Tarrago-na. I, per acabar, desen-volupant el projecte de la nova estació intermodal entre els molls de Cantà-bria i Andalusia–Operacions com les del Zim Tarragona al Port o Ership amb la compra de Seporta, en què es pot traduir a curt termini?Aquestes operacions ja s’estan traduint en el tre-ball que estem fent amb la comunitat portuària i que ens situen com un dels ports més impor-tants d’Espanya i líders en el Mediterrani. El Port amb apostes com la de ZIM, o la d’Ership, té un bon present i un magnífic futur. Aquestes apostes, mostren la continuïtat i l’esforç que s’està duent a terme per a créixer i millorar, no s’ha d’obli-dar que ZIM permetrà enllaçar per via directa Tarragona i les empreses del territori amb Xina.–En quin punt es troba la concessió del ZAL al Port de Tarragona i què suposarà?S’espera que el proper 2012, el Port de Tarra-

gona estarà en condici-ons de fer la concessió de les 100 hectàrees d’acti-vitats logístiques per a les empreses que vulguin treballar amb nosaltres i també per les empreses del nostre territori.–El Corredor del Medi-terrani, farà més atrac-tiu per les empreses de mercats emergents com l’asiàtic el Port de Tar-ragona com a enclava-ment logístic, llavors el tercer fil, és una opció o una obligació?El desenvolupament eco-nòmic del territori i el nivell de competitivitat de les empreses depenen, en gran manera, i cada cop més de la seva capa-citat de connexió amb els mercats internacionals. L’aposta de la Unió Eu-ropea per l’Eix Mediter-rani i per la resta de cor-redors del continent és òbviament positiva per al Port. El territori està en condicions d’accedir a l’ample de via interna-cional per transportar mercaderies en menys de tres anys. Així ho demos-tren els estudis que hem realitzat al Port de Tar-ragona sobre la viabilitat del projecte del tercer fil. L’aposta pel tercer fil és transitòria fins a la con-nexió definitiva amb el corredor, per la qual cosa no podem perdre aquest tren. Si el Corredor del Mediterrani fos una re-alitat demà, des del port

de Tarragona tindríem capacitat a curt termi-ni de començar a enviar trens de mercaderies, sense comptar amb els nous tràfics als quals el Port podria optar de les grans zones productives de Xina, i altres mercats emergents d’Àsia, que actualment accedeixen a Europa pel Mediterrani i que tenen com a desti-nació els ports nòrdics, ja que disposen de millor connexió ferroviària amb el continent.–El port de Tarragona com a escala de grans creuers, segueix sent una assignatura pen-dent?El nostre territori i el Port de Tarragona hem de creure en l’aposta pel tràfic de creuers, i l’Auto-ritat Portuària ha de ser la institució que ha de liderar les negociacions amb les companyies de creuers. Tant la ciutat com el territori tenen potencial turístic sufici-ent per millorar substan-cialment aquesta aposta. Creiem que els creuers són un dels grans eixos estratègics del Port i que han de diversificar els nostres mercats, a més a més d’estar al servei del territori. Els creuers de-penen de les navilieres, i des del Port és més fàcil entendre’ns perquè par-lem el mateix llenguatge. El Port de Tarragona està en contacte amb diverses

companyies amb l’ob-jectiu de captar un gran operador de creuers, que porti de 10.000 a 15.000 passatgers de forma regular, i partir d’aquí, ja estaríem situ-ats en el mapa d’aquest mercat de creuers, i tot seria més fluid. L’estratè-gia passa per trobar una única naviliera capaç de portar 15 escales d’uns 1.000 passatgers cada any. Amb això es podria garantir l’arribada al Port de Tarragona de 15.000 turistes anualment. Aquest és el camí a se-guir. L’actual àrea d’aten-ció al passatger per a l’ar-ribada de creuers al Port és suficient per aquesta primera fase del projecte per atreure embarcaci-ons turístiques.–Amb aquestes opcions damunt de la taula, què queda per seguir treba-llant?El Port de Tarragona té previst un seguit d’ac-tuacions per l’any 2012 d’uns 48,5 milions d’eu-ros d’inversió destinats majoritàriament en el desenvolupament de la zona d’activitats logísti-ques (ZAL) i la terminal intermodal ferroviària; l’ampliació del Moll de la Química; i l’esplanada de ribera a ponent del con-tradic. A més també, com he dit abans, l’aposta pel tràfic de creuers de l’Au-toritat Potuària de Tarra-gona.

Josep Andreu va accedir a la presidència del Port a principis de l’any passat

FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

TràficsEl mes de setembre ha estat molt positiu en

el tràfic de mercaderies amb un moviment de 2.967.247 tones, un 13,4% més que l’anterior

CreuersSón un dels grans eixos estratègics del Port

que han de diversificar els nostres mercats, a més a més d’estar al servei del territori

En estos momentos de tantos nuevos y complejos cambios, los profesionales, creo que inconscientemente prefiero

pecar de inocente, se desnudan quitándo-se los brillantes ropajes que les cubrían en el facilón y lujurioso mercado de demanda donde los vientos soplaban a favor del éxito,

con suficiente fuerza para superar sus erro-res, fruto de sus limitaciones tanto técnicas, como humanas. Muchos de los profesionales que ahora han acabado en el doloroso paro, creían que el mérito del éxito era de su lide-razgo y que la pleitesía que le rendían los que se le acercaban, era fruto de su poder. Ahora quizá desnudos, se están enterando que la pleitesía era al cargo, ocupe quien lo ocupe, y su poder se lo daba la marca de su empresa valorada en el mercado y enterándose que en el mercado de oferta, tarde siempre es tarde. La supervivencia de una buena marca, en este veloz tránsito de un plácido mercado de demanda, con cola de clientes que no podían escoger y en consecuencia exigir al super-competitivo de oferta, galopante, mediático y global donde ahora los clientes pueden es-

coger y opinar a través de las redes sociales y en consecuencia ser mas exigentes en la búsqueda de su felicidad, requiere de pro-fundos cambios de todo poniendo la organi-zación de las empresas y a sus profesionales patas arriba. El gran reto radica en descubrir dentro y fuera de la empresa, a los líderes capaces de gestionar el cambio con éxito, sabiendo resolver la oposición mental y a ve-ces física de los que solo quieren mantener su estatus, privilegios, rutinas, ubicaciones, y prebendas, sin darse cuenta que sus sueldos solo los pagan las ventas, ningún cliente re-tribuye su trabajo si no sabe y consigue la felicidad solicitada.

Como dice el mejor tenista del mundo, Rafa Nadal: “para ser el mejor hay que tener talento y trabajar como el que mas”. Para

ayudarle a mirarse al espejo, le detallo los diez talentos que deben tener como mínimo los líderes:

Conocimientos+ Talento + CompromisoObviamente, cuantos más profesionales nos rodeen encallados en sus privilegios, hacien-do dictados del pasado, convirtiendo las nue-vas oportunidades en un pesimismo público contaminante con los brazos caídos y la in-teligencia ausente, más difícil nos lo estamos poniendo para poder aprovechar las nuevas exigencias de los clientes y volver a tener éxi-to. Por el contrario, cuantos más líderes con estas diez características nos rodeen, más fá-cil lo tendremos para poder aprovechar los cambios que nos rodean cargados de nuevas oportunidades.

TRIBUNA

El líder se hace o nace DOMÈnECh BiOSCA.President Educatur

6 ACTUALITAT

L’estalvi energètic abaixa costos i dóna valor afegit

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN EL SECTOR HOTELER

El sector hote-ler és un dels més sensibles a l’hora d’aplicar polítiques d’efi-

ciència energètica ja que per la seva idiosincràsia el seu consum és molt alt i per tant la seva despe-sa. Els grans edificis, les instal·lacions que neces-siten per poder donar un bon servei al client, fan que es comencin a plantejar posar-li el fre, i conscienciar-se que l’es-talvi energètic pot passar a ser una opció clara, a l’hora de reduir costos al mateix temps que tenen

cura del medi ambient i que amb l’entrada de turistes cada vegada més conscients d’aquest tema donen un valor afegit als seus establiments. Així, aquest mes de la mà de l’Institut Tecnològic Hoteler (IHT), van or-ganitzar una jornada de Sostenibilitat i Eficièn-cia Energètica en hotels, amb col·laboració amb l’IDAE i amb Gas Natural a Tarragona, entre d’al-tres ciutats, amb la inten-ció de conscienciar els hotelers que millorar en serveis energètics i im-plantar mesures d’estalvi poden reduir els costos fins a un 50% segons la instal·lació.

Segons, Coralía Pino, cap de projectes d’IHT, «la reducció de costos és un gran potencial per tal de que es puguin conscien-ciar aquest tipus d’em-preses. Les grans cadenes hoteleres ja ho estan apli-cant, però els petits i mit-jans establiments, encara no ho estan fent, perquè tenen el convenciment que tenen un preu molt elevat, i no és així, sinó que es poden fer millores a a poc a poc, com canviar les bombetes tradicionals per il·luminació led, per exemple. A més, l’aparició de les energies renova-bles molt barates, quant al volum de consum, al no estar subjectes als canvis

de preus d’energia, ja que tot es tramita a través de contractes amb empreses de serveis energètics pels quals tu pagues amb part del que t’estalvies, fins que s’acaba el contracte i passa a ser gestionat per l’hotel, amortitzant la in-versió». Pel que fa al con-cepte de sostenibilitat, Del Pino ens explica que «el client que ve als nos-tres establiments, està cada vegada més consci-enciat en aquest sentit, sobretot els provinents del Nord d’Europa, així que a més es guanya amb valor afegit». En relació al finança-ment d’aquestes millores, Del Pino ressalta que a

l’Institut hi ha línies de finançament adreçades a aquest sector, i que a més a més les inversions són d’una amortització molt ràpida.

Termes de Montbrió, un exempleA la jornada hi van as-sistir representants de diversos establiments ho-telers de Catalunya per explicar les seves expe-riències, entre ells, Marc Antoni Massó, director fi-nancer de l’Hotel Termes de Montbrió, que va ex-posar el seu cas concret.Aquest establiment cons-ta de 4 edificis, unes 10 àrees d’extensió, amb un total de 214 habitacions,

sales de conferències, jar-dí botànic i balneari, amb un gran volum de con-sum elèctric, i van decidir fer una aposta clara tant per reduir despeses com per tenir cura del medi ambient. Una vegada analitzats els punts més sensibles i més necessaris en aquest sentit, es van disposar a dur a terme els canvis, tenint en compte, la inversió a realitzar i els beneficis tant econòmics com ecològics. Aquests van passar per substituir tota la instal·lació lumíni-ca incandescent i pràcti-cament la totalitat de les al·lògenes, per bombetes led i de baix consum. A més, van apostar per

En els temps que vivim la sostenibilitat s’ha posat al capdavant dels objectius principals en tots els sectors. En aquest sentit l’eficiència energètica està prenent un paper protagonista dins el sector hoteler tant per reduir costos com per donar valor afegit als seus establiments

Núria Arlandes

7Novembre de 2011

instal·lar una planta de cogeneració de 500kw amb gas natural, que alimenta totes les seves instal·lacions. Es va subs-tituir el gas propà per gas natural liquat(GNL), instal·lant una planta de GNL així com refer i ampliar la xarxa de gas existent, amb què han aconseguit disminuir aproximadament un 50% del cost de gas. L’aigua termal usada a l’Aquato-nic i balneari, brolla entre 40o i 80o i només és per ús medicinal. Per mante-nir-la, tenen calderes de suport, que és on entra la cogeneració, amb la im-plantació d’un “district

heating”, instal·lat prop de l’Aquatònic, amb dos dipòsits de 20m3 d’aigua a 90o, que aprofiten per generar electricitat i ven-dre-la a la xarxa, aconse-guint reduir la seva factu-ra elèctrica. El total de la inversió és d’1Meur que amortitzaran en un mà-xim de 5 anys, per donar una dada, la il·luminació ha costat 10.000 euros, només en material, que es preveu amortitzar en 2 anys. Pel que fa al finan-çament, s’ha aconseguit a través de la línia d’ajut ICO Renove Turismo i fons propis. La valoració ha estat molt positiva, i s’ha traduït amb un hotel més eficient, amb menys despesa i valor afegit da-vant d’altres de les matei-xes característiques.

FOTO:CEDIDES

La jornada es va centrar amb la importància d’implantar mesures eficients en els establiments hotelers i les seves avantatges.

LA XIFRA

50per cent del cost energètic es pot

arribar a estalviar amb eficiència

CONSUM

El consum nadalenc es conté i s’alenteix el mercat laboral

Aquest any, la prospe-ritat nadalenca no es veurà reflectida ni en el consum ni l’ocupació. La situació econòmica que s’està vivint i les pers-pectives que s’esperen de cara a l’any vinent han provocat que el consum es contingui, de manera que es preveu un nivell de consum sense alegria i amb xifres semblants a l’any passat, segons l’es-tudi de Deloitte del con-sum nadalenc 2011. De l’informe es desprèn que cada espanyol es gastarà al voltant de 688 euros, un 1,98 euros més que l’any passat, mostrant per primera vegada en quatre anys un lleuger increment. Però segons, un document encarregat per Kelkoo, Espanya és l’únic país europeu que preveu una disminució de la despesa del voltant del 0,1%, però millora si ho comparem amb l’any 2009 que van baixar un 1,2%.

D’aquest últim estudi es desprèn que les ven-des online a tot el ter-

ritori tindran un paper molt important a l’hora de potenciar el sector de vendes minoristes, amb un augment previst del 45,5%, uns 450 milions d’euros, i es preveu que el panorama pels establi-ments a peu de carrer no sigui tan positiu i esti-men una baixada de ven-des de l’1,6% (480 mi-lions d’euros). Aquestes poden representar un 4,6% de les vendes to-tals d’aquesta època. En canvi, per Deloitte, les vendes es caracteritza-ran per ser multicanals, amb la presencial com la fórmula més utilitza-da, ja que mirar, reme-nar, comparar, rebuscar, comprar, i la facilitat per poder tornar el que s’ad-quireix són els motius principals per aquest

tipus de compra. Segui-dament trobem que la venda online de produc-tes serà encara reduïda, però amb una clara ten-dència a l’alça.De totes maneres, el que està clar és que l’alt ni-vell d’atur i l’escàs crei-xement del PIB (0,7%) ha influït negativament en la predisposició del consumidor a realitzar una gran despesa per aquestes dates.

Parada de l’ocupacióPel que fa a les ofertes de treball que per aques-ta època descongestio-naven el mercat laboral, aquest any, segons l’in-forme realitzat per Adec-co, per primera vegada des que ha començat la crisi no serà així aquest any 2011.

Els mesos de novem-bre, desembre i gener, que abans de la crisi suposaven un creixe-ment en la contractació d’entre el 30% i el 40% respecte a la resta de mesos de l’any, segons xifres facilitades per Eu-rovendex, la companyia especialitzada en out-sourcing comercial del Grup Adecco, es veuran seriosament estancats en la propera campanya nadalenca. Aquest fet es produeix per prime-ra vegada des de l’ini-ci de la recessió, on els increments rondaven el 5% i el 15%. Tot i així, alguns sectors especí-fics demandaran perso-nal extra en les últimes setmanes de l’any. Una campanya més, seran els sectors vinculats tradici-onalment amb el Nadal i, per tant amb el consum, els que més llocs de tre-ball generin, com l’alta perfumeria i cosmètica, jogueteria, distribució, imatge i so. No obstant això, el perfil més buscat serà, el del promotor co-mercial per a grans su-perfícies.

El que està clar és que el Nadal tampoc es salva dels efectes que la crisi està tenint en les con-ductes de consum.

Les fórmules que s’utilitzaran per realitzar compres seran tant de manera presencial com a través d’internet.

EL DETALL

RepercussióEl sector minorista és el que es veurà més afectat, es calcula que les vendes podrien

disminuir un 1,6% aquest 2011

FOTO: CRISTINA AGUILAR

Les xifres tant de consum com d’ocupació de cara a la propera campanya de Nadal no són gens positives, per primera vegada des de l’inici de la crisi, la despesa es frenarà i les ofertes de treball es mantindran en els mateixos ratis que l’any passat

Els anunciants aposten per internet amb un creixement del 14,7%

La inversió publicitària preveu una baixada del 2,9% el 2011, que fa pensar que si no millora el context econòmic podria ser més accentuada aquest final d’any, segons previsions del panell anunciant Zenthinela. Pel que respecta a seg-ments, a la televisió disminuirà un 5,1% a les cadenes generalistes, un 0,8% en els canals te-màtics i un 13,1% a les locals. Per la seva part, en diaris de pagament es calcula que baixarà fins al 12,4%; un 12,2% en els gratuïts, un 8,5% a les re-vistes, suplements, un 8,9% i al cinema, un 5,5%. Pel que fa a internet, augmentarà un 14,7%, i un 11,7% en els mòbils. Dins de la web, pugen els anuncis gràfics i el vídeo, amb un 14,6%./EP

BREUS ACTUALITAT

8 PROTAGONISTES

–La crisi ha portat al tancament d’empreses però també a l’època daurada dels emprene-dors?El que la crisi ha fet re-alment és ajudar a enten-dre la figura de l’empre-nedor, i adonar-se que les feines xollo no exis-teixen. En moments com aquest l’autònom i els emprenedors tenen més capacitat de reacció que una persona per comp-te d’un altre que està a l’atur, té més capacitat de moviment. La clau és invertir en tu mateix, per això el pla B per l’atur és l’autoocupació. És a dir, s’ha d’apostar per la figura de l’autònom, i es crearà ocupació i riquesa empresarial.–Quan parlem de reem-presa, què hem d’en-tendre?Que és la reflexió sobre el model d’emprenedoria en què vivim. La idea que

teníem fins ara del que era un emprenedor l’hem de canviar, fa 25 anys que m’hi dedico, i a altres pa-ïsos ja ho han fet, a Euro-pa ja existeix la figura del transfer business davant d’això ens estem perdent alguna cosa. A Catalu-nya es creen al voltant de 100.000 empreses i se’n tanquen 99.000 en els bons anys i en els dolents unes 112.000, això ens fa veure que s’ha de canviar el sistema i aquí entra la reempresa. Un mecanisme pel qual un empresari cedeix tot els passius i actius de la seva empresa en funcio-nament inclosos els re-cursos humans, treballa-dors, clients, proveïdors a un altre emprenedor, que compra aquest nego-ci i que està en disposició de seguir gestionant-lo i fer-lo créixer amb l’avan-tatge que des del primer dia facturarà. A través

de la reempresa volem salvaguardar el patrimo-ni econòmic del nostre país, el teixit empresarial i l’ocupació.–Per poder ser una re-alitat, què es necessita?Primer de tot un canvi de mentalitat, les empre-ses no es fan per obrir i tancar, sinó per obrir, fer créixer i cedir, i n’hem de ser conscients. La reem-presa entronca amb una sèrie de directives eu-ropees, sobre el transfer business, no és que se’ns hagi ocorregut a nosal-tres sinó que ja existia, i comporta un canvi de mentalitat, la d’empre-sari propietari a empre-sari gestor, jo gestiono aquesta empresa i demà la pot gestionar un altre.–Quin és el perfil que ha de tenir una persona per ser un reemprene-dor?D’entrada, sóc del parer que ho pot ser tothom,

Un reemprenedor té un lloc de treball molt sem-blant al d’un treballador per compte d’un altre, el que passa és que el risc l’assumeixes tu, però és un risc molt rebaixat. El risc no és més que una valoració de diferents al-ternatives; per una ban-da, tens la possibilitat que la feina no et vagi bé i, per l’altra, que si no ho fas, tampoc t’anirà bé. A més, arriba en un moment dolç, tenim una estadística que ens diu que unes 120.000 em-preses tancaran en deu anys només per jubilació, empreses que desaparei-xeran si no s’assumeix la seva gestió. Amb aques-tes tens assegurada una continuïtat, que pots millorar i que pot durar molt més. D’aquestes a Tarragona n’hi ha unes 11.000 o 12.000 que són unes 1.000 cada any, no ens podem permetre

el luxe de tancar-les, per-què això implica la pèr-dua de llocs de treball i d’un mercat que potser si innoven podem reem-prendre. Hem de pensar en l’empresa no com una carrera en solitari que

ha de començar com un esprint i d’acabar amb una marató, sinó com una carrera de relleu, que passes el testimoni a un altre i aquest altre fa un altre tram, i després d’uns anys, a un altre.

Núria Arlandes

INICIATIVA EMPRESARIAL, LA REEMPRESA

Albert ColomerDirector de la Reempresa. Des de fa 25 anys dirigeix la fundació Privada per la promoció de l’Autoocupació de Catalunya (CPAC)

«Intentem salvaguardar el nostre patrimoni industrial, econòmic i capital humà»

PROTAGONISTES

KEpa Díaz SErà EL noU DirEctor DE DoW chEmicaL a tarragona

A partir de l’1 de gener de 2012, Kepa Díaz de Mendi-bil serà el nou director del Complex Industrial de Tarra-gona, en substitució d’Anton Valero, que es centrarà exclusivament en tasques de Presidència i Direcció Gene-ral d’Espanya i Portugal. Fins ara, Díaz era el director de producció d’hidrocarburs de

Tarragona, càrrec que desenvolupava des de 2008 després de tornar al complex de coordinar les dife-rents plantes de la química a l’Orient Mitjà.

cEciLia BonED, nova conSELLEra DELEgaDa D’arvaL ESpanya

miqUEL moLinS, noU prESiDEnt DE La fUnDació Banc SaBaDELL

Cecilia Boned ha estat desig-nada nova consellera delega-da i directora general d’Arval Espanya, des d’on liderarà l’estratègia de la companyia de rènting del grup francès BNP Paribas en el mercat espanyol, imprimint un estil de direcció basat a enfortir les sinergies entre equip i àrees. Fins ara, Boned, ocu-

pava la Direcció General adjunta d’Arval i assumeix la responsabilitat de consolidar el creixement de l’empresa.

Miquel Molins ha estat no-menat president de la Funda-ció Banc Sabadell, càrrec que Joan Corominas i Vila ha exercit els 13 darrers anys. Molins és doctor en història i teoria de l’art i professor titular d’història i teoria de l’art contemporani a la UAB. Professor de les escoles Eina i Massana de Barcelona i

director de tesis del Màster Metròpoli de la UPC. Actualment és professor de teoria i art contempo-rani a la UAB i director de Fund. Banco Herrero.

9Novembre de 2011

–Quins són els motius de cessió del 15% d’em-preses que no tanquen per problemes econò-mics?A banda de la jubilació que ja hem comentat, la successió familiar. Fins

ara, les petites empreses passaven el testimoni als seus fills, com un meca-nisme de manteniment del patrimoni industri-al, això s’ha perdut. Ara es troben que no tenen relleu perquè els temps

canvien, cedir-lo tant a una persona aliena a l’empresa com a un tre-ballador de la mateixa empresa com podria ser una solució. L’altra opció és en el marc dels gremis, on es poden intercanviar empreses entre els dife-rents gremis. I finalment, apostar pel creixement de les empreses. Tenim un percentatge molt ele-vat d’empreses petites, si reprenem, podem ampli-ar-la amb empreses amb la mateixa activitat a di-ferents punts geogràfics, i es facilitaria el creixe-ment corporatiu. –Els bancs han de do-nar més facilitats da-vant d’un reemprene-dor? És clar, és una empresa en marxa, no és el mateix que estudiar una empre-sa que jo m’he inventat des de zero, té un giro, un rènting i unes capacitats; per tant, dins de les di-ficultats financeres que hi ha, que no és un pro-blema de la reempresa sinó general, té un valor afegit, ja funciona. Les entitats financeres hau-rien d’apostar per aquest tipus de iniciatives.–Quin finançament hi ha per aquest tipus d’iniciatives?Hi ha el Fondo per al Plan de Continuidad Empresarial de l’ICO, específic per aquest ti-pus d’operacions de 20 milions d’euros, que no és fàcil perquè tots sa-

bem com funciona l’ICO. Després hi ha les pròpies fonts de finançament de l’empresa, perquè quan agafes la gestió d’un ne-goci, ja està en marxa i tens una roda de prove-ïdors i clients als quals ja pots facturar o cobrar, també tindràs els comp-tes al banc. En aquests moments els bancs estan en la lògica del rènting no de garanties, les em-preses en funcionament ja tenen rènting, en vida normal de les entitats fi-nanceres no haurien de tenir cap problema per obtenir finançament. –A Catalunya amb un instint empresarial in-nat, és més fàcil d’en-tendre?Aquí tenim un avantatge hi ha molta petita em-presa i en altres llocs no, i sense això no es podria entendre aquesta inicia-tiva, perquè la visió de la reempresa és amb peti-tes empreses de diversos sectors, és l’empresari de tu a tu, no una corpora-ció. Però també hi ha els escamats, els autònoms que es donen d’alta i que tanquen la paradeta, uns 200.000 a Catalunya en quatre anys, i de tots els sectors.–Quins són els sectors econòmics de les em-preses que teniu?Hi ha molt del de sempre, que és serveis i hostale-ria, però hi ha una dada que és molt encoratja-dora, que si li preguntes

a un reemprenedor quin tipus d’empresa vol, a diferència dels empre-nedors clàssics, un 30% demana indústria i a la nostra base de dades hi ha un 31% d’indústries per cedir. Amb això hi ha un tret sectorial que ens interessa i és que dóna un valor afegit més gran a l’empresa de la indús-tria que en la de serveis, perquè és més costós po-sar-les en marxa des de 0 i la fa més atractiva per la reempresa. Per la resta hi ha molt de tot, ens in-teressa treballar on n’hi hagi menys, on hi faci falta.–Prendre el testimoni de la gestió d’una em-presa és molt fàcil de dir però de fer?És molt més fàcil del que sembla, tot i que té unes dificultats intrínseques importants, perquè no és com anar a un lloc de treball on t’asseus i et di-uen el que has de fer sinó que intervenen diverses persones, el que s’ho ven, els treballadors amb qui t’has d’interrelacionar, etc., gestionar una em-presa no és el més fàcil del món, però aquesta ja està en marxa, tot depèn del perfil que tinguis com a empresari perquè n’hi ha molts, i has de saber el que vol i si hi ha un mercat ha de buscar-lo. Al final és simplificar-ho una mica, no crec que si-gui més difícil portar una empresa que una família.

Hem de canviar la men-talitat des de petits, ens han educat en la segure-tat laboral per damunt de la iniciativa empresarial. –Quina ha estat la res-posta que heu tingut fins ara tant de reem-prenedors com de ce-dents?Ara, he passat d’explicar-ho a que m’ho expliquin a mi. Et vénen a veure dient que volen continu-ïtat a la gestió de la seva empresa i no saben com fer-ho i els assessorem. Tenim una base de da-des a tot Catalunya, que volem que sigui per a tot-hom, un punt de trobada empresarial. Tot i això, fins que no tens un gruix important no es comen-cen a tancar operacions però ja hem tancat 17 casos, des de 5.000 eu-ros per un quiosc fins als 350.000 d’una empre-sa del sector industrial. Volem empreses normals que paguin les seves des-peses, els sous i amb mer-cat; les visionem una a una, demanem balanços, comptes d’explotació, seiem amb l’empresari, i així ja en descartes mol-tes, perquè a vegades et volen deixar un mort. La reempresa no és l’únic pla B n’és un més. Pel que fa als reemprenedors, també parlem amb ells si tenen finançament o no, ha de ser una persona que quan se li plantegi un problema hi doni so-lucions.

Albert Colomer, director de reempresa a Cecot i director executiu de la CPAC

FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

ReemprendreMecanisme pel qual un empresari cedeix

el global de la seva empresa a un altre per seguir la seva activitat

GestióHem de canviar de mentalitat i entendre la

gestió empresarial com una carrera de relleus, passant el testimoni a un altre

Després de la resposta electoral de la ciutadania, ara el que toca, de manera urgent, és posar-nos tots,

cadascú en la seva parcel·la petita o gran, a endegar les actuacions que el país neces-sita per trobar la sortida al panorama so-cioeconòmic que ens envolta.

És evident que el marc general no provo-ca l’optimisme per ningú, però el que és inapel·lable és la necessitat de portar a ter-me una sèrie d’actuacions concretes de ma-nera prioritària i a tots els nivells.

El fet objectiu de la davallada de la deman-da, amb conseqüències concretes, com l’atur, la caiguda del patrimoni familiar i empresarial i, el desànim com a regla general, necessiten ac-tuacions inajornables i, per tant, és vital que es prenguin els acords que calguin per recuperar un orgull, avui embargat pel model vigent.

La coherència a l’hora d’impulsar de-terminats posicionaments, com els que fan referència al mercat laboral, el món financer i, sobretot, l’autocontrol de to-

tes les Administracions en la seva capacitat de despesa, hauran de ser arguments vitals d’aquí a final d’any; però és que a més això haurà de ser possible fer-ho amb l’entesa màxima de tots els actors de la nostra societat, partits, sindi-cats, empresaris, teixit

social, que s’haurà de “pringar”, si realment tenen vocació de buscar les alternatives que necessiten.

Una vegada més i, per molt que algú no ho pugui entendre així, la política haurà de fer el seu paper des del seny, així com el món empresarial, malgrat la seva situa-ció precària, també haurà de saber fer els esforços que calguin; sense oblidar els sin-dicats, autèntics interlocutors, malgrat les seves mancances, d’un món que ha de gau-dir d’un protagonisme indiscutible.

El model tecnocràtic de Grècia i Itàlia, amb dirigents “suposadament apolítics”, crec que no són una solució, ja que no es pot marginar el debat polític per molt que el seu descrèdit també sigui un fet evident, fer-ho seria el primer pas d’una deslegiti-mació democràtica inacceptable.

wwww.lluisbadia.cat

TRIBUNA

Empresa/políticaLLUÍS BADiA.Advocat

10 EMPRESA

Elix polymers vola sola i obté distribuïdor per fora d’Europa

REESTRUCTURACIÓ EMPRESARIAL

A questa quími-ca, dedicada a la fabricació i producció d’additius per

a plàstics tècnics (ABS) per Ineos, des d’aquest mes d’octubre està actu-ant com a productor in-dependent de la gamma de productes ABS i les seves especialitats per Europa. A partir de mit-jans de 2012 els additius ABS de les marques Lus-tran i Novodur amb els quals actuava passaran a tenir el nom comer-cial Elix, sense variar el codi identificatiu. Això significa que de cara als clients canvia el nom

però no les característi-ques del producte, que segueix com fins ara. A més, tot el procés pro-ductiu es realitzarà a les mateixes instal·lacions de Tarragona, amb les ma-teixes matèries primeres i sobre la mateixa base de propietat intel·lectual i tecnològica del procés, tal com era amb Lustran i Novodur.

Aquesta és la culmina-ció d’un llarg procés que va començar l’any 2009 amb la creació d’Elix Po-lymers dins del paraigua d’Ineos, empresa matriu, per la reorientació del negoci i donar valor afe-git a la marca. Dos anys després Ineos i Basf van presentar una carta d’in-tencions per formar una joint venture davant del comitè de la competència

d’Europa, la qual s’accep-ta excepte per Europa on hi ha una concentració excessiva de domini del mercat d’ABS; per això, la nova aliança comer-cial va decidir crear una empresa perquè els fes la competència a Europa, sempre que comercialit-zés i produís l’ABS per al mercat europeu, i aquí va entrar en joc la planta tarragonina.

Així, la desinversió d’aquesta companyia va començar el passat mes de juny i aquest mes d’octubre s’ha comple-tat, amb la desvinculació total d’Ineos i Basf, de la línia ABS.

Col·laboració amb ShulmanAmb tot això, el mes d’ octubre Elix Polymers va

signar un conveni de col-laboració amb Shulman per la distribució dels seus productes als paï-sos on Shulman està més implantat. Aquest és un pas molt important tant pel volum de mercaderi-es que mourà com per la presència que pot tenir a mercats emergents on fins ara no tenia entrada.Davant d’aquests fets, per l’any vinent la companyia té una previsió de creixe-ment d’un 2%, ja que el principal mercat al qual van dirigits és l’europeu, i en aquests moments la situació econòmica és complexa. Fora d’Europa es troben amb altres pro-blemes com la paritat en-tre euro i dolar o l’entra-da dels mercats asiàtics. Malgrat això, tenen grans perspectives.

Aquesta empresa, amb seu al polígon industrial de Bayer, s’ha segregat d’Ineos i Basf per poder comercialitzar els seus productes a Europa sota la marca comercial d’Elix. A més, ha signat amb Shulman un acord de distribució als països on té més presència.

FOTO: CEDIDES

Núria Arlandes

Elix Polymers a partir l’any vinent comercialitzarà amb el nom ElixABS els fins ara Lustran i Novodur, sense variació del codi identificatiu.

LA XIFRA

2per cent és el

creixement de vendes previst per l’any

vinent

RESULTATS FINANCERS

El grup Borges incrementa un 12% les vendes amb 529 meurLa multinacional ha tan-cat l’exercici d’aquest any amb grans xifres de creixement malgrat el context econòmic global. Els principals ratis del grup presenten dades de creixement i confirmen que l’estratègia presa ha estat un referent pel que fa a estendre l’estil de vida mediterrani a la res-ta del món. Així, les vendes s’han in-

crementat un 12% fins arribar als 529 milions d’euros, davant els 474 milions de l’any passat, dels quals el 71% són en exportació. Els be-neficis nets es situen en 10,2 milions d’euros, un increment del 28%. Pel que fa a tones comerci-alitzades, la xifra arriba a les 345.000, cosa que significa un 20% més que en el mateix exercici

de l’any passat. Tot això confirma l’aposta pel creixement, l’expansió internacional i la gene-ració de valors a través de les seves marques, que en inversió de publicitat i promoció s’ha traduït en un augment del 9% en marca pròpia. Pel que fa a la creació de llocs de treball, s’ha incrementat la plantilla fins arribar a les 811 persones. A

més, quant a treballa-dors amb discapacitat, superen el 2% exigit per llei, que complementen amb col·laboracions amb diferents col·lectius. En relació a la internaciona-lització de la companyia, aquest any ha obert una delegació a Polònia i ha consolidat la de l’Índia, que va ser posada en marxa l’exercici anterior. Aquestes es sumen a les

que ja té als principals països del món. Actual-ment està present, a ban-da de les filials espanyo-les, als Estats Units, on en té tres; al Brasil, Xile, França, Rússia, Xina i el Marroc. L’aposta pel compromís social i laboral s’ha vist guardonada amb el dis-tintiu «Igualtat a l’em-presa» pel ministeri de Sanitat amb el qual es

consolida com a referèn-cia en la implantació de polítiques socials en el si de l’empresa. Borges Mediterranean Group manté la comer-cialització dels seus pro-ductes en marques com Borges, Popitas, Star, Cara Mia, Tramier o Al-ferdous, amb un denomi-nador comú, transmetre els valors del mediterra-nian life&quality.

11Novembre de 2011 PROTAGONISTESSOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

Superada la feixuga campanya electoral amb els retrets partidistes, les propostes utòpiques i l’electoralisme com a base per qualsevol argument, ara toca “l’aterratge” a una realitat que segueix plena dels mateixos problemes que ja teníem, però amb la necessitat urgent de trobar sortides possibles pels nous responsables de l’Executiu.

És evident que són molts els temes que necessitem solucionar per “abans-d’ahir”, però seria bo que els nous titulars del poder de l’Estat prioritzessin una sèrie de qüestions, que semblen emblemàtiques si realment volem sortir de la situació crítica que avui ens supera.

La necessitat de fer una anàlisi objectiva sobre uns pressupostos públics, als quals s’hauran de buscar quines partides són prescindibles, haurà de ser una prioritat sense gaires endarreriments, i és en aquest punt que la Societat d’Estudis Econòmics ha endegat pel proper 15 de desembre una Jornada per parlar d’un tema que considerem fonamental pel nostre futur, “La situació actual i futura del model d’estat de benestar”.

Mitjançant una sèrie d’intervencions de referència i el posterior debat, esperem

trobar conclusions a dues qüestions fonamentals, “economia, benestar i seguretat” i posteriorment “estratègies socials i econòmiques a implementar”, creiem que en la base d’aquestes dues definicions es poden fixar posicionaments de futur que al menys puguin aportar noves idees en un tema que ens afecta de manera general.

Podrem comptar amb personatges públics, del més alt nivell, de la nostra societat, crec que també és una garantia per poder treballar en una qüestió que, a ben segur, requerirà de molt debat i consens per sortir endavant.

És una evidència fora de discussió que les notícies sobre el cost del

finançament de l’estat (prima de risc), l’increment desbocat de l’atur, la caiguda de la iniciativa empresarial o la manca de competitivitat de la nostra economia, són fets que hauran de corregir-se en els propers mesos, i que això no pot ser competència exclusiva del nou govern; per tant, seria bo buscar per part de tots, els acords que calguin per fer el que toca, sabent explicar les variables, especialment aquelles que es produiran si realment no es porten a terme determinades actuacions, i que cada “actor” assumeixi les seves competències i responsabilitats.

La parálisis de la economía o la ausencia de créditoJuan Gallardo. Membre de l’executiva de la SEE

No hace falta ser muy perspicaz para verificar que el ac-ceso al crédito sigue cerrado a cal y can-to. Tras tres largos años de crisis, las entidades financie-ras siguen sin poder facilitar a sus clien-

tes las necesarias facilidades, para que éstos puedan respaldar sus decisiones de consumo e inversión.

Parecía que con la culminación de la re-estructuración de las cajas de ahorros, se abriría una pequeña rendija, y que el cré-dito volvería a fluir, una vez restaurada la confianza en el sector financiero español, pues cabe no olvidar que éste es clara-mente deficitario en términos de recursos, y que necesita de ingentes aportaciones foráneas para desenvolverse con norma-lidad.

Sin embargo, un nuevo aldabonazo vuelve a sacudir a los cimientos del sec-tor financiero. Las exigencias de mayor ca-pital y, por lo tanto, de solvencia, deman-

dadas por las autoridades, y en particular por la European Banking Authority (EBA), que quiere fortalecer de forma inmediata y contundente a las denominadas entidades sistémicas, es decir, a las grandes o muy grandes y a aquellas cuyos problemas pu-eden poner en jaque a todo el sector a ni-vel europeo, supondrán un brutal drenaje de liquidez de los mercados, dejando a las familias y al tejido productivo al albur de una financiación cada vez más escasa, cara e incierta.

Estas exigencias, que pasan por reflejar eventuales pérdidas contables, derivadas de la depreciación de la deuda soberana de determinados países periféricos, tambi-én provocarán que las entidades más ex-puestas sufran extraordinariamente.

Por esta razón, una nueva oleada de fusiones y consolidaciones será una nue-va realidad casi de forma inmediata. Así, muchas de las entidades que han sido intervenidas por el banco de España o a las cuales el FROB ha tenido que capitali-zar por la vía de urgencia, a buen seguro desaparecerán, quedando integradas en grupos cada vez mayores y, cabe esperar,

más sólidos.En este sentido, no deja de resultar cu-

rioso que Cataluña, que había sido el pa-radigma de un ámbito territorial donde sus cajas de ahorros vertebraban ampliamen-te su sistema financiero, pueda quedar con tan solo una de ellas, y que el resto: hasta nueve, hayan desaparecido engulli-das por una vorágine financiera que nadie se hubiera atrevido a atisbar en 2007. Lo dramático de la cuestión es que, en 2012, familias y empresas van a seguir pasán-

dolo cada vez peor, pues la falta de finan-ciación es equivalente a la economía, a lo que el riego sanguíneo al cuerpo: si no fun-ciona bien, el sujeto enferma y, eventual-mente, muere.

Cuidado pues con llevar la ortodoxia de las recapitalizaciones y de las mejoras de solvencia de las entidades financieras a su máxima expresión, pues es posible que en 2013 el panorama económico esté tan de-teriorado que tal ejercicio haya devenido en absolutamente fútil.

La falta de financiación es equivalente a la economía, a lo que el riego sanguíneo al cuerpo: si no funciona bien, el sujeto enferma y, eventualmente, muere.

12 EMPRESA

L’habitatge és un dret constitucional i nosaltres hem tin-gut històricament el desig de ser propi-etaris. La cultura de la propietat és molt nostra. Durant els anys de la bogeria immobiliària (1997 -

2007) es van fer moltes transaccions que no s’haurien d’haver fet. El sistema finan-cer va facilitar que molts poguessin adqui-rir un immoble i ara paguen les conseqüèn-cies de decisions quelcom irresponsables, per part de tothom. Des de gener de 2008 el Consejo General del Poder Judicial ha emès un total de 140.485 notificacions i embargaments. En els sis primers mesos de 2011, es porten 32.010 avisos dramà-tics. L’Associació d’Usuaris de Bancs, Cai-xes i Assegurances (Adicae) calcula que unes 300.000 famílies no poden pagar la seva hipoteca i podrien rebre ordres de desnonament en els pròxims mesos. En-tre 2007 i 2010 la xifra acumulada a la pro-víncia de Tarragona és de 8.884. Un infor-me publicat recentment manifestava que la xifra d’habitatges embargats posats a la venda a Espanya superava les 100.000, i que en cas de seguir l’actual tendència, aquests dígits podrien arribar a quadrupli-car-se en els propers anys.

La Plataforma Afectados por la Hipote-ca (PAH) denuncia que entre 2004 i 2007, els preus augmentaren de forma increïble i els bancs donaven préstecs a tothom, tot i que de vegades no complissin tots els requisits necessaris. La PAH reivindica la dació en pagament, de tal manera que el deute quedi cancel·lat amb l’entrega de les claus a l’entitat financera. Adicae pro-posa al Govern central una moratòria de tres anys amb finançament de l’ICO, per tal d’apaivagar la situació de moltes famí-lies i calcula que faltarien 1.000 milions d’euros. El PAH també demana al Govern

que creï un parc de pisos en lloguer per a famílies amb problemes econòmics, amb els cents de mils habitatges buits existents a Espanya.

Què proposaven els partits polítics en els seus programes electorals del 20-N?

El PSC vol: 1- Nova Llei Hipotecària que normalitzi la dació pactada entre deutors hipotecaris i entitats financeres i també proposa una nova llei d’insolvència perso-nal; 2- Donar sortida als 700.000 habitat-ges acabats i no venuts. Per tant, proposa desenvolupar el mercat de lloguer i actua-litzar la deducció per compra per a les ren-des de 24.000 a 30.000 euros.

El PP proposa: 1- Aplicar a la compra-venda de l’immoble i de forma transitòria l’IVA superreduït i recuperar la deducció en l’IRPF; 2- Reformar la llei concursal per tal d’introduir en els procediments d’insol-vència de les persones físiques “mecanis-mos de liberación de los deudores tras la ejecucución del patrimonio embargable” i 3- Plans de lloguer per facilitar als qui te-nen majors dificultats per a la compra, te-nint en compte la renda per càpita de la llar.

CiU proposa: 1- Reactivar el mercat immobiliari allargant la reducció del tipus impositiu del 4% en el IVA fins al 2013; 2- Ajudes fiscals en el lloguer tant per a l’ar-rendatari com per al propietari i 3- Dació en paga en casos de “bona fe” i que abans de l’execució hipotecària hi hagi períodes de carència en els supòsits d’atur o malal-ties greus.

IC/Verds demana: 1- Que les entitats intervingudes pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària/FROB apliquin imme-diatament la dació en pagament i 2- Plans d’habitatge autonòmics, i ells han de dis-senyar la seva política adient.

ERC en el seu programa defensa: 1- Dació en paga, la il·legalització de les clàusules que fixen un límit a la variació a la baixa dels interessos de les hipoteques i evitar desnonaments; 2- Les entitats afec-

tades pel FROB han de posar en lloguer el seu estoc, el 40% a preu social i 3- Crear el fons de solidaritat urbana per facilitar als ajuntaments complir l’objectiu del 15% del parc d’habitatge per a polítiques socials.

La construcció no remunta però sempre es necessiten habitatges dignes i adaptats a la realitat. Hi ha, òbviament, un abans i

un després del 2008. Aquesta crisi tan llar-ga ens ha obligat a tots plegats a canviar el xip, però sense perdre ni aniquilar allò que durant tant de temps hem estat aixe-cant i hem aconseguit. Malauradament, la realitat actual és que darrera de cada des-nonament hi ha una família, un drama per-sonal i també molta demagògia.

Segons una en-questa de caire in-ternacional, feta pública pel “World Economic Forum”, on s’analitzen els factors amb més traves per fer nego-cis a l’Estat espan-yol, se n’esmenten

dos d’emblemàtics, l’accés al finançament i l’existència d’unes relacions laborals res-trictives.

És evident que, avui en dia, un proble-ma vital per endegar qualsevol iniciativa empresarial radica en la impossibilitat de trobar suport financer per portar a terme el repte que suposa posar en marxa una empresa i, conseqüentment, crear llocs de treball, una qüestió imprescindible per tor-nar al camí del creixement. Reconegut el problema “financer”, moltes són les raons que ens hi han portat, des de la insolvèn-cia en la gestió dels seus responsables

fins a la pròpia manca de rigor de l’ens de control, el Banc de Espanya, però sense oblidar l’aposta cega en el monocultiu que representava tot el relacionat amb la cons-trucció.

Davant del panorama exposat, una qüestió de futur hauria de ser que el proper govern es fixés com un fet prioritari, recon-duir el sistema financer, amb totes les con-seqüències, demanant les responsabilitats que pertoquin i buscant que torni a com-plir el seu fi fonamental de tornar el crèdit a la nostra societat; a més, també hauria de fer-ho amb el mínim cost per la ciutada-nia, que en cap cas pot ser copartícip de la desfeta anunciada que avui ens envolta.

Pel que respecta a les restriccions la-borals, el que és evident és que la refor-ma laboral portada a terme, fa uns mesos, pel govern socialista de manera unilateral, sense cap tipus de suport, ni partidista, ni sindical, ni empresarial, ha estat un gran fracàs que ens ha portat al mapa frustrant que avui tenim; per tant, també aquí hau-

ria d’existir la voluntat per buscar una sor-tida possible per adequar el nostre mo-del vigent a un nou marc regulatori que posi les bases per tornar al creixement de l’ocupació.

Segurament els propers mesos no es-taran orfes de desavinences generals de tot tipus, però el que no seria de rebut és obviar que el tema de donar el màxim su-

port a les iniciatives empresarials hauria de ser un objectiu comú de tots; pensar que les solucions als nostres problemes vindran de fora, o serà amb un nou model, encara en la seva gènesi, és autoengan-yar-nos i continuar per la via de la frustra-ció compartida de molta gent, apostant per una impotència general de la qual hem de fugir de manera urgent.

Creixement o frustració i impotènciaR. Xavier Franquet Sendrós. Membre de l’executiva de la SEE

El drama de la hipotecaJosep Maria Buqueras Bach. Membre de l’executiva de la SEE

Segurament els propers mesos, no estaran orfes de desavinences generals de tot tipus, però el que no seria de rebut és obviar que el tema de donar el màxim suport a les iniciatives empresarials hauria de ser un objectiu comú de tots

La construcció no remunta però sempre es necessiten habitatges dignes i adaptats a la realitat. Hi ha, òbviament, un abans i un després del 2008.

13PROTAGONISTESSOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONANovembre de 2011

Un dels factors de-terminants pel de-senvolupament so-cioeconòmic d’una regió és la infraes-tructura i la inter-connexió d’un ter-ritori tant en el seu interior i amb el seu exterior. La regió

del Camp de Tarragona té un posiciona-ment privilegiat amb un clima temperat i bones possibilitats de connexions exteri-ors per terra, mar i aire però no té un bon desenvolupament de les infraestructures d’interconnexió. La població del Camp de Tarragona en l’any 2010 era de 485.484 habitants empadronats, és a dir un 6,46% de la població de Catalunya; aquests qua-si 500.000 habitants estan distribuïts prin-cipalment en un triangle geogràfic definit pels seus extrems en Tarragona: 140.184 habitants, Reus: 106.622 habitants, Cos-ta Daurada (Cambrils, Salou, Vila-seca): 80.811 habitants; la resta dels 157.867 habitants del Camp de Tarragona es dis-tribueixen en poblacions menors en una distància en línia recta no superior als 40 km. La densitat de població en el triangle del Camp de Tarragona es de 2.559 hab./km2; Barcelona Ciutat té 15.969 hab./km2 i Madrid Ciutat té 5.334 hab./km2. Aques-ta comparativa deixa en clar desavantat-ge el Camp de Tarragona en infraestruc-tures d’interconnexió, i fan reflexionar que tenim un dèficit apreciable en vies locals. Cal unificar criteris de mobilitat i desenvo-lupament en un ens integrador.

Una altre factor a considerar és la defi-citària xarxa de carreteres secundàries del Camp de Tarragona amb poblacions me-nors; cal desenvolupar les vies que millo-rin la mobilitat i disminueixin el temps entre els nuclis principals i la resta de poblaci-ons.

El model de mobilitat basat en una gran urbs és un model esgotat. Cal apos-tar per nuclis de població de no gaire més de 300.000 habitants distribuïts per tot el territori català; aquest model socioeconò-mic permet disminuir els costos dels ha-bitatges, millorar la mobilitat de persones i negocis entre nuclis urbans, vertebrar el territori i disminuir l’agressió sobre el medi ambient que sovint genera riscos naturals

innecessaris. El model radial cal canviar-lo cap a un model vertebrador del territori.

Un altre factor a considerar són les in-fraestructures internes dels nuclis urbans; cal apostar pel transport públic urbà eco-eficient; Catalunya no ha fet els deures en mobilitat sostenible tal com es pot en mol-tes ciutats del centre d’Europa; entre altres exemples, cal apostar pel transport en bi-cicletes, el vehicle elèctric i una xarxa de tramvies que permetin millorar el trànsit de les ciutats i millorar la qualitat de vida.

En definitiva, cal apostar pel desenvo-lupament i modernització de la xarxa de carreteres locals i pel transport urbà més ecoeficient com a dos pilars bàsic del mo-dels de mobilitat més sostenible econò-micament i mediambientalment, i buscar fórmules adients en la seva inversió i de-senvolupament.

Dèficit d’infraestructures bàsiques de mobilitatCarles Hellin. Membre de l’executiva de la SEE. Geòleg i empresari

Cal apostar pel

desenvolupament i

modernització de la xarxa

de carreteres locals i pel

transport urbà més ecoeficient

com a dos pilars bàsics dels

models de mobilitat més

sostenibles econòmicament i

mediambientalment

Situació i futur de l’estat del benestarEl proper dijous 15 de desembre es farà la jornada«L’Estat de Benes-tar, situació actual i futur», organitzada per la Socie-tat d’Estudis Econòmics de Tarragona (SEE). Aquesta es dura a terme a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona a les 16:30 hores. L’objectiu és parlar amb profunditat so-bre les perspectives de fu-tur, del model d’estat de be-nestar, en especial la seva

viabilitat. Durant aquesta cita es celebraran dues tau-les rodones obertes, la pri-mera sobre «l’Economia, benestar i seguretat» amb ponents de la talla de Car-me Borbones, presiden-ta de Càritas a Catalunya, i moderada per Josep M. Buqueras. La segona serà sobre «Estratègies socials i econòmiques», amb Salva-dor Guillermo, de FEPIME, i responsables polítics, i com a moderador, Rafa Muñoz.

La clausura anirà a càrrec de Lluís Badia, president de la SEE, i Josep Lluís Cleri-es, conseller de Benestar Social.

Des que es va iniciar la crisi del deute so-birà a Europa, hem assistit a la caigu-da fulgurant de cinc Governs (Regne Unit, Portugal, Irlan-da, Grècia i Itàlia). Itália, després de la dimissió de Il Cavali-

ere Berlusconi, antítesi en la seva propos-ta del model tècnic que sembla que propo-sarà el nou executiu del professor Mario Monti, treballa amb molta empenta i ra-pidesa per evitar la fallida general; men-trestant, la tensió creix sobre Espanya. En aquesta situació sentim parlar contínua-ment als mitjans de comunicació de plans de rescat, però la pregunta que ens fem tots és si aquests plans poden garantir al-guna cosa més que els països malaura-dament intervinguts puguin simplement complir amb les obligacions assumides amb els seus creditors, o poden suposar símptomes reals de recuperació dels seus deutes nacionals que els permetin finan-çar-se de forma sostenible amb subhastes de deute.

A ningú se li escapa que totes les me-sures d’austeritat adoptades pels diferents Governs de l’Eurozona no poden tenir efectes immediats, és per tant una qües-tió de temps, un temps de què desgracia-dament no disposem dels denominats pe-rifèrics, tal com evidencia la situació dels països que estem al límit de l’abisme: Es-panya i Itàlia. La crisi del deute sobirà va començar per a Itàlia amb una rendibili-tat del 4% del bonus a 10 anys (maig de 2010), un punt menys del que li demanen avui per les lletres a tres mesos, i ara està en el 6,7%. Al cas espanyol també el 4% va ser el punt de partida i hem arribat des-graciadament al 6,1% actual.

Els analistes autoritzats entenen que la relaxació de la pressió sobre els deutes sobirans nacionals passa o bé per introdu-ir mecanismes d’unió fiscal dintre de l’Eu-rozona o bé per una intervenció del Banc Central Europeu,qüestions actualment descartables i en tot cas sense previsió temporal d’execució amb una situació que com l’actual exigeix mesures immediates.

Així doncs, la conclusió a la qual podem arribar és que els tan actualment anome-

nats rescats només garanteixen el finan-çament dels països que es troben en si-tuacions econòmiques més dolentes, però no suposen l’inici de la solució dels pro-blemes ni del creixement econòmic. A títol d’exemple cal indicar que Portugal no ha pogut evitar que el PIB del tercer trimes-tre registrés una contracció de l’1,7%. La Comissió Europea pronostica una caiguda del PIB real el 2012 per a Portugal (-3%) i Grècia (-2,8%) i creixement nul per a Es-panya (0,7%) i Itàlia (0,1%). Per a Irlanda la previsió és de l’1,1%.

Per tant, entenc que les tasques dirigi-des a assolir el creixement econòmic ne-cessàriament han de ser portades a ter-me pels Governs de cada país membre i no precisament demanant pròrrogues de compliment temporals als deures que ens marquen a Brussel·les, tal com proposa el Sr. Pérez Rubalcaba, sinó fent els deures de forma immediata.

Una situació delicada en un entorn molt exigent, sembla que l’alegria o la tranquil-litat als mercats tenen una durada cada cop més reduïda.

Una situació molt delicada en un entorn molt exigentManuel Fernández Rozado. Advocat

Els tan actualment anomenats

rescats només garanteixen

el finançament dels països

que es troben en situacions

econòmiques més dolentes,

però no suposen l’inici de la

solució dels problemes ni del

creixement econòmic

La jornada tindrà lloc a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona el proper 15 de desembre a les 16:30 hores

14

Quin és l’escenari econòmic espanyol?

Fins ara, hem anat perdent pisto-nada, amb un creixement cada ve-gada més baix; per altra banda, els costos laborals estan pujant més que l’IPC i més que la mitjana eu-ropea, això vol dir que estem per-dent competitivitat, no només som el país que té la taxa d’atur més alta d’Europa, sinó que el rànquing que fa The Economist de 43 països del món amb dades fiables, només un supera a Espanya, Sud-àfrica. Ens han rebaixat la perspectiva de crei-xement en un 0,7%, que és el ma-teix que 0, és a dir, estem millorant en molts punts sense crear llocs de treball perquè no es crea ocupació fins a créixer a l’1,8%; per tant, no creem ocupació i no només això, sinó que quan es destrueix un lloc de treball no es recupera, de mo-ment, llevat que canviï l’evolució de l’economia, amb aquestes perspec-tives no tindrem més ocupació o en tindrem poca, hi ha menys deman-da interior, això significa menys in-gressos, menys impostos que re-captar, i amb un deute disparat, per ara no tindrem facilitat alguna per pagar-lo. Això és el que tenim i ens indica que hem de canviar la pauta que seguim; si no, no tindrem crei-xement. De vegades per poder evo-lucionar, s’ha de tocar fons, i si som sensats podrem sortir d’aquesta.

I les solucions per on passen?Per trencar amb això, no cal ser

dràstic, s’han d’assumir tres o qua-tre coses, i sortirem guanyant, que és del que es tracta. Els problemes que tenim vénen donats per una si-tuació laboral que des del punt de vista normatiu és la mateixa que hi havia amb Franco, la d’una econo-mia tancada. Ara el que hem de fer és entrar a la pauta d’una economia oberta, s’han de negociar els sa-laris en funció de la competitivitat, així podrem pujar. Hem de plante-jar l’activitat productiva pensant que tothom té coses a dir, i cal escoltar-los, com passa a Alemanya o Fran-ça, on el lema és «treballar junts», és a dir, direcció i treballadors sa-ben que tenen una cosa en comú, i es respecten. Ens hem de treure pors a l’hora de contractar, quan en una empresa cal decidir si es queda una persona bona o no perquè se li acaba el contracte s’ha d’apostar per ella, i per això s’ha de provisi-onar com a dret del treballador, en altres països ho fan. Són coses en què hem d’anar posant-nos al dia. Hem de simplificar les lleis, som dels països amb més càrregues le-gislatives, i una fiscalitat molt alta,

i això ens treu competitivitat. Hem d’evitar l’absentisme laboral sense justificar, les nostres empreses són comprades i les seves produccions van fora perquè les pegues que hi ha aquí per treballar són comple-xes, i el que volen és produir i ven-dre i aquí és molt difícil fer-ho.

Així, fórmules com el canvi productiu, internacionalització i exportació, són sortides reals?

Per descomptat el que exporta té més on recolzar-se que el que no. Les nostres exportacions estan pu-jant però cada vegada menys que els altres països del nostre entorn, els nostres preus pugen més que en altres llocs i perdem competiti-vitat. Els nostres sous es guien per l’IPC, i això no és la nostra guia, és

el nostre problema, tot va relacionat amb la competitivitat i Espanya està molt lluny. Tots els països industri-alitzats estan per sobre de nosal-tres i això ha de canviar. França és un país bastant seriós, i estan molt preocupats per aquest tema, en un estudi que han realitzat hi ha dues coses que han destacat com a més rellevants: una és el treball conjunt i l’altra, com dur a terme la innova-ció, és a dir que els investigadors treballin conjuntament amb les em-preses.

La política de subvencions que s’està realitzant, és la cor-recta?

Si es donessin bé, seria fantàs-tic, però com sabrà algú que és bona una cosa que no coneix ni té

perquè conèixer-la. S’estan donant subvencions que no van enlloc, en el context que estem vivint són in-visibles, i això vol dir que es tiren molts diners. És molt millor rebai-xar els impostos a les persones que estan demostrant que poden com-petir que no pas a les que no han demostrat res només perquè en un paper posa que van fer-ho. O sigui que estem traient la sang i l’energia a la gent que ho fa i ho donem a qui que està per veure si ho fa. Cal pen-sar en tothom i no finançar coses ir-rellevants perquè no és ètic.

Amb tot això, amb els bancs què hem de fer?

Hi ha bancs i bancs, n’hi han que no han fet bé els deures i n’hi ha que sí i segueixen estan bé. Amb el tema de les hipoteques, s’ha fet un abús sense mirar ni a qui ni amb què, ha estat una mala praxi, que els ha portat a la situació actu-al. Portarà un temps recuperar-nos, però el deute familiar i l’empresari-al ja no puja sinó que està baixant; en canvi, el públic segueix pujant i cada vegada has de pagar més pel mateix. A més, seguim tenint dèficit públic i exterior; en la despesa pú-blica s’ha de ser molt sobri i reduir-la però cal donar possibilitats a les empreses per tirar endavant, expor-tar i contractar i això requereix que el sector públic pagui, que és el mo-rós més important del país.

S’hauria de privatitzar?No cal però ha de fer el seu pa-

per, marcar el rumb, no és millor una administració per ser més gran sinó més eficaç, ha d’orientar o ins-peccionar, no gestionar.

Perilla l’estat del benestar, tal com està la situació econòmica?

No, el que hem de fer és que l’es-tat ajudi a qui no pot valer-se per sí mateix, però no a tots. Necessitem que hi hagi una implicació de les persones, res és gratis, i el que és gratis el paguem tots, si parlem del copagament, és un tiquet mode-rador, només una mica, ho fan en molts altres països, perquè nosal-tres no. El que és gratis té una de-manda infinita, i això és el que ens està passant. Som poc solidaris i estem fastiguejant les empreses i abusem de moltes coses.

Quines perspectives tenim de cara al 2012?

No ho sé, sincerament. Si ens posem les piles ens en sortirem, però està tot molt complicat i això dóna molt mala imatge de cara a l’exterior. Hem de ser optimistes si som conscients dels nostres proble-mes i deixem els abusos de banda, ho aconseguirem.

«Els sous es guien per l’IPC, i aquest no és la nostra guia, és el nostre problema»

Joaquín Trigo. Director general de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE)

En la despesa pública s’ha de ser molt sobri i reduir-la però cal donar possibilitats perquè les empreses tirin endavant i puguin exportar i contractar.

Ens han rebaixat la perspectiva de creixement en un 0,7%, que és el mateix que 0, és a dir, estem millorant en molts punts sense crear llocs de treball perquè no es crea ocupació fins a créixer a l’1,8%.

S’estan donant subvencions que no van enlloc; és millor rebaixar impostos a les persones que estan demostrant que poden competir que no a les que no han demostrat res només perquè ho posa en un paper.

EMPRESA 15Novembre de 2011

15Novembre de 2011

Schorn passa pàgina i afronta el futur amb noves inversions

Schorn tanca el concurs volun-tari de creditors, en què va en-trar l’any 2006

a causa de la denegació per falta de disponibilitat pressupostària per part de la Generalitat, per realitzar el projecte de millores tecnològiques en indústria càrnia per al desenvolupament de la seva activitat, amb el manteniment del total de la seva plantilla. L’aixeca-ment de l’ERO voluntari s’ha dur a terme a tra-vés dels recursos propis

generats per l’empresa, per adhesió i suport dels creditors concursals, com el d’una entitat fi-nancera que els va obrir una línia de descomptes. Segons ha explicat Isidre Guitart, gerent del grup, «així hem evitat la liqui-dació de l’empresa i fer fora la plantilla, que hem mantingut i, fins i tot, incrementat en alguns moments». El deute total pujava a quatre milions d’euros amb una vuitan-tena de creditors majori-tàriament del sector car-ni i industrial.

En aquest sentit, se li ha realitzat una condona-ció del deute del 45 per

cent de mitjana amb la previsió de retorn d’1,3 milions d’euros a pagar una part en 15 anys a les entitats financeres i la part restant fins a cinc anys a la resta de credi-tors. També es va remar-car que l’any que va en-trar en concurs va tancar amb una facturació de 5,85 milions d’euros i ara arriben als set milions d’euros.

Noves inversions Amb aquestes xifres i amb una producció de 2,5 milions de quilos de productes, bàsicament salsitxes i embotits fres-cos, fumats o assecats, la

càrnia ha dibuixat un full de ruta amb l’objectiu de consolidar-se a nivell nacional, reforçar la seva línia pel canal Horeca de distribució (hotels, ca-feteries i bars) i obrir-se mercat a nivell interna-cional. Actualment, ja exporta a Grècia i Fran-ça i comença a obrir-se portes al mercat rus, on el bacó és el que té més

sortida en aquest país, segons expliquen.

Per aquests motius l’empresa desplegarà a partir de l’any vinent el seu calendari d’inversi-ons, quan invertirà mes de 300.000 euros en maquinària d’última ge-neració, per una banda, que permeti assegurar la qualitat del procés productiu, i amb la qual

incrementarà la seva producció fins a sis to-nes diàries i aconseguirà reduir-ne els costos. Per l’altra banda, millorarà l’àrea d’envasat i filete-jat. Es preveu una terce-ra tanda d’inversions de cara al 2013-2014 que inclou la millora de l’àrea d’encaixat i de paletitza-ció.

Pel que fa a nous pro-ductes, tenen previst llançar al mercat, «la cal-çotada a casa» que inclou tot el necessari per fer una calçotada i que s’es-calfa al microones.

Schorn és una empresa 100% catalana i amb més de 40 anys d’història.

L’empresa de productes carnis, ubicada a Riudoms, tanca el concurs voluntari de creditors i dóna pas a una nova etapa per consolidar-se a nivell nacional, reforçar el canal Horeca i obrir mercat fora de les nostres fronteres; invertirà més de 300.000 euros el 2012

Núria Arlandes EL DETALL

InversionsS’invertiran més de 300.000 euros amb

maquinària de nova tecnologia per l’actualització del procés de producció

PROJECTES EMPRESARIALSFOTO: OLIVIA MOLET

Schorn es dedica a l’elaboració de productes carnis de primera qualitat i està ubicada a Riudoms

16 EMPRESA

virginias fa un pas endavant i aconsegueix la certificació ifS

ALIMENTACIÓ

Després de di-verses inver-sions a les seves plantes p r o d u c t i -

ves tant a la de Reus, on s’elaboren torró, caramel i xocolata, com a la de Ta-llers Baix Camp de Reus, on s’elaboren les neules, cucurutxos per gelat i ara també xocolata, que ha suposat la compra d’una nova linia i millores en el procés productiu, han aconseguit l’IFS, un se-gell de qualitat per les empreses proveïdores a minoristes de marques pròpies i que certifica el nivell de transparència de tota la cadena produc-tiva de cara als clients i consumidors, quant a se-

guretat alimentària.Aquest només és un

pas més per aquesta companyia que és líder a Espanya en productes sense sucre, i que elabo-ra torrons, galetes i cara-mels amb marca pròpia i per marques de distribu-ïdor. Els seus productes els trobem als prestatges de les cadenes de distri-bució més importants de l’Estat, com Alcampo, El Corte Inglés o Carrefour on arriben des de les seves plataformes logís-

tiques, a supermercats, grans o petits als quals es distribueixen des del seus set centres logístics com els que tenen a Ma-drid, Antequera, Castelló i Portugal. Pel que fa a l’exportació, estan pre-sents a diferents parts del món, principalment a l’Orient Mitjà, a paï-sos com Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Iraq, Síria, Líbia i el Líban, on tenen el magatzem de distri-bució que s’encarrega de fer arribar els seus

productes als supermer-cats a tota aquesta zona. També els podem trobar a Europa i Sud-amèrica. En aquest sentit, Helena Rodríguez, adjunta de di-recció, ens explica que «a l’Orient Mitjà estan més sensibilitzats en aquest tipus de productes sense sucre, i en canvi a Europa ens trobem que són més reticents, però també hi estem exportant». Ara en aquests moments a Líbia i Síria tenen les vendes paralitzades a causa de la primavera àrab, però esperen tornar-hi tan aviat com s’estabilitzin. Pel que fa a la crisi també s’ha notat en el món del dolç, «ara s’ha de treba-llar molt més que abans però les vendes van crei-xent a poc a poc», ens co-

Aquesta empresa de Reus, líder a nivell nacional de productes sense sucre, amb l’elaboració i la producció de galetes, caramels i torrons, ha aconseguit a les seves plantes de Reus la certificació International Food Standard (IFS) per proveïdors de marca pròpia.

Núria ArlandesEL DETALL

Agents humansA la planta certificada amb l’IFS, Tallers Baix Camp, hi treballen 85 persones amb algun

tipus de disminució

INFRAESTRUCTURES

alvargonzalez obté el 100 per cent de Seporta

El grup navilier de Gijón ha adquirit la to-talitat de l’empresa de Serveis Portuaris de Ta-rragona (Seporta), a tra-vés de la seva filial, Ers-hip, amb l’objectiu de reforçar la seva posició dins de l’autoritat por-tuària amb la qual opera des de fa anys. Així, amb

aquesta operació Ership passarà a moure 1,5 mi-lions de tones anuals pel port de Tarragona i es converteix en una de les seves empreses més im-portants.

Seporta va ser fundada l’any 2003 per realitzar les descàrregues, con-signacions i emmagatze-

matges de les mercade-ries de Interpec Ibérica, la fins ara propietària.

Les seves instal·lacions disposen de 23.500 m2 d’emmagazematge co-bert, dues grues mòbils, pales carregadores i di-versa maquinària del port i mou 600.000 to-nes anuals.

FOTO

: CED

IDA

SEPORTA va ser fundada l’any 2003 a l’Autoritat Portuària de Tarragona

17Novembre de 2011

menta Rodríguez.

ProductesI és que la gamma de pro-ductes és molt àmplia, «tenim una gran gamma de torrons, amb sucre i sense, de quasi un cen-tenar de gustos diferents. En caramels també hi ha una gran varietat, de sen-se sucre i sense gluten amb eucaliptus o mel i llimona o els tradicionals de menta o els dobles per als més petits, en fem una mitjana de set milions al dia. Pel que fa a les ga-letes, hi ha la línia B-San

o Nova Forma, a més a més de cinc varietats di-ferents sense gluten. Els sense sucre i sense glu-ten, malgrat que són més cars, tenen molt bona rebuda al mercat, sobre-tot amb persones que pateixen intoleràncies alimentàries. Les galetes Hello Kitty són les que tenen més èxit entre els més petits d’aquests col-lectius, perquè fins ara no podien menjar-ne i ara ho poden fer», ens comenta Rodríguez. En aquest sentit, una de les novetats d’aquest any és Mi primera virginias que és per als més petits no con-té ni gluten ni lactosa i és per posar a les papilles; en aquest moment s’està preparant la seva sortida al mercat. «La veurem a

les prestatgeries en poc temps, hi estem treba-llant, el que passa és que ens estem centrant en la campanya de Nadal», matisa Rodríguez. I és que l’època nadalenca és una de les més fortes que té l’empresa, i suposa un 30% del total de la seva facturació. El torró és el producte estrella amb un 50% de quota al mercat

català i un 30% de quo-ta a l’espanyol, la resta s’exporta. Però a ban-da dels torrons, també tenen molta sortida els bombons, les porcions de torró amb sucre i sense o les mini delícies, entre d’altres. Com a novetat aquest any per Nadal, han preparat torrons ar-tesans pel segment gour-met de l’alimentació amb un packaging de luxe que farà les delícies de qual-sevol paladar. «Estem ve-ient una clara tendència a l’alça del mercat delica-tessen i volem anar cap allà. És una manera de potenciar l’artesania en l’elaboració de productes com el torró. Un exem-ple és la nostra gamma premium», puntualitza Rodríguez. Entre els seus

projectes comercials hi ha l’obertura cap altres canals com l’Horeca o el vending, «en aquests moments estem presents a les estacions de servei de Repsol, però ja estem treballant en packagings per a poder arribar a aquests canals» segueix Rodríguez.

InnovacióTota aquesta varietat en la seva oferta té una res-posta clara per part de l’Helena Rodríguez, «la nostra fortalesa és la in-novació, des de sempre hem fet una aposta clara per la I+D, és el nostre puntal. En el nostre sec-tor sempre has d’estar innovant. Al nostre labo-ratori hi treballen més de 12 persones en nous

productes i noves gam-mes per poder cobrir les necessitats dels nostres clients. És el que ens ha portat a ser líders del mercat a Espanya i a ser una empresa competitiva, i no ho hem deixat de fer des dels nostres inicis».Tota la seva producció es realitza en tres plantes, a la de Reus s’elaboren els torrons, els caramels i el xocolata, al Taller Baix Camp de Reus, on hi tre-ballen 85 persones amb algun tipus de discapaci-tat, les neu·les, cucurut-xos i ara amb les noves instal·lacions la xocolata i a la de Lleida les galetes sense banyar de xocolata.La plantilla ronda les 250 persones però en mo-ments de més producció poden arribar a les 400.

FOTO: OLIVIA MOLET

A les plantes de producció que tenen a Reus s’elaboren

les galetes, caramels i banyats de xoolate de la seva amplia

gamma que va des de torrons, passat per les galetes fins a les

llaminadures

LA XIFRA

7milions de caramels diaris es produeixen

a les seves instal·lacions de Reus

ADQUISICIONS

Lutton podria comprar la factoria del grup SoS a SevillaLa importadora i expor-tadora d’arròs de Reus podria passar a controlar la fàbrica que té el Grup SOS Alimentària a Sevi-lla, que està gestionada per la seva filial Sevilla Rice Company, l’antiga Arroz SOS Sevilla, i que va quedar fora de les ne-gociacions per la compra del grup per part d’Ebro Foods i que podria ser una realitat a finals

d’aquest any, principis de l’altre. Segons hem pogut saber, en aquests moments l’arrossera està en negociacions perquè això sigui una realitat. Així, Luton passaria de tenir el 25% de fins ara al 100%, ja que el 75% de les accions en aquests moments estan en mans del grup SOS. Per a l’empresa, és un pas important perquè

d’aquesta manera que-daria a les seves mans tot el procés productiu, ja que en aquesta planta sevillana realitzen tota la seva activitat de manipu-lació de l’arròs, des de treure’n la closca fins al seu envasat. El producte final s’exporta totalment cap a Europa. Aquest fet pot conduir l’empresa cap un gran creixement empresarial, al qual s’ha

de sumar l’augment de preus d’aquest producte.Grup SOS l’any 2009 va decidir posar a la venda aquesta filial, juntament amb la comercialitzado-ra de dàtils i fruits secs, Bernabé Biosca, que des de 2010 pertany a una empresa de Tunísia, aquest és el motiu pel qual Sevilla Rice Com-pany va quedar fora de l’acord per adquirir Ebro

Foods, la divisió arrosse-ra del grup alimentari, amb un valor de més de 200 milions d’euros.Per altra banda, Arros-saires del Delta està ne-gociant la compra de la marca d’arròs Nomen, pertanyent a Ebro Foods. El preu de venda ronda els 50 milions d’euros i podria ser una realitat en aquests dies. La Comis-sió Nacional de Compe-

tència (CNC) va aprovar al setembre la compra per part d’Ebro Foods del negoci arrossaire de SOS, actual Deoleo, a Es-panya, subjecta als com-promisos de qui n’ad-quireixi la llicència per 10 anys, amb opció de compra de la marca ar-rossera, així com que ha de vendre les marques La Parrilla, La Cazuela, Pavo Real y Nobleza.

18 EMPRESA

vallvé corredors d’assegurances, 100 anys de professionalitat

EMPRESES AMB HISTÒRIA

L’any vinent Va-llvé Corredors d’Assegurances complirà 100 anys en el món

assegurador, darrere que-den molts anys de treba-llar en aquest sector, que van començar l’any 1912 de la mà de Santiago Va-llvé, i que ja el 1913 va aconseguir ser nomenat comissionat principal per Tarragona i província, per La Catalana Com-panyia d’Assegurances. La primera oficina la va

tenir al carrer Major de Tarragona per poste-riorment traslladar-se al carrer Sant Miquel, on els assumptes més impor-tants es tractaven al por-tal mateix. L’any 1933, amb la intenció de donar un nou impuls al nego-ci familiar, Joan Vallvé Morera, advocat de pro-fessió, s’incorpora a la corredoria, i aconsegueix ser nombrat delegat pro-vincial del que abans era Generali, així com del Banc Vitalici d’Espanya, i és que els temps han canviat molt i abans les companyies estaven es-

pecialitzades en diferents tipus d’assegurances. Amb la arribada de nous temps i noves línies de negoci, l’any 1969 es traslladen al que són les oficines de Rambla Nova, on encara estan ubicades. Però no és fins l’any 1974, quan Xavier Vallvé, que des de l’any 1966 treballa al despatx del seu pare, passa a ser corredor d’assegurances, cosa que permet ampliar notablement el nom-bre de companyies i de serveis. Aquest fet, unit a l’arribada l’any 1980 dels primers ordinadors

L’empresa, situada a la Rambla Nova de Tarragona, fa més de quatre generacions que ofereix els serveis d’assessorament en el món de les assegurances. Des de 1912 que aquesta família de corredors no ha deixat de treballar per satisfer les necessitats dels seus clients de manera eficient i professional

Actualment l’empresa està dirigda per la quarta generació amb la Carlota

i l’Alejandra Vallvé al capdavant. La seva activitat

va començar l’any 1912 al carrer Major de Tarragona

Núria Arlandes

ANIVERSARI

media markt celebra el seu desè aniversari a catalunyaA principis de mes la cadena líder d’Europa en comerç d’electrònica de consum, va celebrar el seu desè aniversari a Catalunya. Des que va obrir l’any 2000 la seva primera tenda a la co-munitat ja en són nou d’establiments oberts, entre els quals el de Ta-rragona, a Les Gavarres,

l’any 2005. Per aquest esdeveniment totes les tendes van oferir pro-ductes a preus molt as-sequibles, i amb grans avantatges de finança-ment. A Tarragona van tenir gran afluència de públic i de vendes.

Amb l’arribada de Media Markt a Catalun-ya, va canviar el negoci

de l’electrònica, la infor-màtica i l’entreteniment i es va reactivar la com-petència en el sector. En aquests anys, l’oferta de les botigues s’ha con-solidat amb un ampli assortiment als millors preus i amb nombroses promocions i campan-yes de màrqueting en tots els formats.

FOTO

: CED

IDA

19Novembre de 2011

al centre de treball, van fer que el negoci evolu-ciones a passes ageganta-des, ja que la introducció de les noves tecnologies han marcat un abans i un després en tot el sistema de treball, permeten que es poguessin fer tot tipus de consultes, connexions entre companyies, i un dels més importants la cura del medi ambient i de l’entorn, a l’eliminar el paper, ja que totes les pòlisses, sinistres, i tot tipus de documents, una vegada escanejats des-apareixen físicament.A tot això, l’any 2003

s’incorpora la Carlota Va-llvé i posteriorment l’any 2009 la seva germana, l’Alejandra Vallvé, totes dues llicenciades en ad-ministració i direcció d’empreses, donant en-trada a la quarta genera-ció dins del món de la co-rredoria d’assegurances, i que van donat i se-gueixen fent un nou en-foc a l’empresa incorpo-rant nous productes amb acords amb altres com-panyies asseguradores, por donar cobertura a les necessitats pel que fa a assegurances als clients de forma més específica,

com ara per farmàcies, restaurants, pimes, etc. En aquest sentit, actual-ment acaben de signar un acord de col·laboració amb l’AEHT una oferta específica pel sector de l’hostaleria que estimen pot representar un es-talvi, a igual cobertura, d’un mínim del 15% en els primers que tinguin subscrites en aquests moments.

Evolució del negociTota aquesta tasca duta des l’any 1912, s’ha vist recompensada amb l’evolució del volum de

primes, que demostra la gran confiança que els seus clients tenen en la seva experiència i professionalitat a l’hora d’assessorar-se per sa-ber quin pot ser el ser-vei que més necessita o que més s’adapta al seu establiment. Així, al fi-nalitzar l’any 1912, el volum de primes ronda-va les 62.371 pessetes d’aquells temps, l’any 1935 ja arribaven a les 359.406 pessetes i ac-tualment estan al voltant dels 4 milions d’euros. Conscients que cada as-segurança té la seva par-

ticularitat, han estructu-rat les seves instal·lacions amb diferents departa-ments, com són sinis-tralitat, comptabilitat, producció particulars o producció rams indus-trials, per donar un mi-llor servei, i tot està ges-tionat per un equip humà de set professionals que busquen, sempre, oferir la millor solució assegu-radora i la millor atenció en el tràmit de sinistres.

Projectes de futurA curt termini, a can Vallvé creuen que l’assessorament, l’estudi

de garanties i la trami-tació personalitzada de sinistres cada dia tin-dran més importància i seran més necessaris per la societat, per això no deixaran d’estar-hi presents. A diferència d’altres canals de distri-bució d’assegurances, els agents i corredors, i Vallvé en particular, han d’estar sempre en con-tacte amb els seus clients. A les empreses formem part del seu entramat, as-sessorant-los en gestions d’assegurances que són cada vegada més i de més responsabilitat.

NOVES INSTAL·LACIONS

grc obre una planta de reciclatge de runa a la conca de BarberàGestió de runes de la Construcció (GRC), em-presa mixta participada per l’Agència de Resi-dus de Catalunya i al-tres entitats i empreses, dedicada a la gestió de residus de la construcció i la demolició, ha posat en funcionament la seva primera planta de reci-clatge de residus de la construcció a l’Espluga de Francolí, juntament

amb l’empresa local de-dicada a l’extracció i producció d’àrids, Ber-contres. Aquest nou cen-tre es suma a les 8 instal-lacions de reciclatge que l’empresa té a Catalunya. La nova instal·lació compta amb una superfí-cie total de 10.000 m2, està situada al polígon industrial del munici-pi, i es preveu que rebi anualment 6.000 tones

de residus de tot tipus de materials provinents de la construcció de no-ves edificacions, infra-estructures i enderrocs que es duguin a terme a la Conca de Barberà, per ser reciclats i donar-los nous usos.En aquest sentit, es vol aconseguir l’aprofita-ment de les fraccions reutilitzables dels ma-terials rebuts i transfor-

mar-los en noves matèri-es primeres que es poden tornar a reincorporar al cicle constructiu. Així, els àrids reciclats s’empren en la produc-ció de materials prefa-bricats, com també a base de carreteres i ca-mins, l’anivellament de terrenys, la formació de capes drenants i d’altres processos d’enginyeria civil. Tot això amb el fi

d’evitar l‘esgotament dels recursos naturals i fomentar el respecte pel medi ambient.Aquesta instal·lació que ja ha entrat en funcio-nament, preveu donar feina en fases inicials vora de quatre persones que es poden incremen-tar a mesura que es de-senvolupi l’activitat i del volum de runa que entri mensualment.

En aquests moments GRC compta amb 10 instal·lacions a la de-marcació de Tarragona, entre dipòsits per emma-gatzemar la runa, plantes de residus i de transfe-rència, on les construc-tores acumulen la runa per després enviar-se a reciclar. Estan situades a diverses poblacions de tota la demarcació, com Tarragona o Tortosa.

20 REPSOL

En un món en procés de canvi constant i vertigi-nós, que necessita cada vegada més energia a causa de l’increment de població en regions del món que s’estan urbanit-zant de manera creixent i que fins ara tenien con-sums d’energia per càpi-ta i per tant de benestar molt baixos, les empreses energètiques tenim la responsabilitat de posar tots els mitjans per ser capaços d’atendre una impressionant demanda d’energia creixent.

A més a més, el submi-nistrament d’energia no es pot fer de qualsevol manera sinó amb criteris cada vegada més exigents de sostenibilitat, perquè la nostra generació no esgoti recursos que són limitats, i de minimit-zació de l’impacte me-diambiental, tant de la producció com de l’ús de l’energia, especialment en relació amb l’escalfa-ment global.

Cada un d’aquests dos reptes són en si matei-xos molt importants però combinats són d’una en-vergadura formidable. A Repsol estem convençuts que la recerca i la innova-ció, impulsats per l’ener-gia del talent de les nos-tres persones treballant

en xarxa i de forma coo-perativa amb grups cien-tífics d’excel·lència, es-panyols i internacionals, són l’únic camí per tenir alguna possibilitat d’èxit en trobar grans solucions per als grans reptes.

En definitiva, a Repsol creiem que només amb recerca i innovació, és a dir amb tecnologia, se-rem capaços de crear un nou model energètic intel·ligent capaç d’asse-gurar el subministrament de forma sostenible i més competitiva.

El Centre de Tecnolo-gia Repsol a Mostoles és el nucli on concentrem els nostres projectes d’R

+ D + i. Allà, més de 400 investigadors dissenyen solucions energètiques innovadores amb l’ob-jectiu de convertir-les en realitats comercials més netes i competitives.

Com a exemple d’algu-na de les línies d’activitat del Centre de Tecnologia Repsol es pot esmentar:

• Tecnologies per produir més energia:Com el projecte Calidos-copi per millorar la taxa d’èxit quan es busquen nous recursos d’hidrocar-burs al subsòl. El projecte Sherlock que desenvolu-pa noves tecnologies ge-ològiques per disminuir

el risc geològic i millorar l’eficiència de la produc-ció. O el desenvolupa-ment de biocombustibles de tercera generació mit-jançant la investigació i el cultiu de microalgues amb alta productivitat i que no requereixen per créixer terrenys fèrtils ni aigua dolça.

• Tecnologies per transformar els recursos energètics de forma més eficient:Tecnologies de processos i catàlisi per millorar l’efi-ciència energètica i me-diambiental dels nostres processos de refinament o petroquímica, com la

coproducció de biocom-bustibles alimentant olis i greixos al nostre esque-ma de refinançament o la tecnologia d’asfalts verds, que inclouen un betum desenvolupat amb com-ponents provinents del reciclatge de pneumàtics usats i que permet elimi-nar més de 10.000 tones de residus de pneumàtics anualment.

• Tecnologies per utilitzar l’energia de forma més eficient:Tecnologia per desenvo-lupar biocombustibles de segona generació a par-tir de cultius energètics sostenibles i optimitzats

per a les noves motorit-zacions més eficients o tecnologies per impul-sar l’electrificació del transport mitjançant el desenvolupament de la primera xarxa de recàrre-ga de vehicles elèctrics a Espanya.

• Tecnologies per reduir els gasos d’efecte hivernacle:Tecnologia d’optimit-zació de processos i in-tegració energètica per impulsar objectius d’efi-ciència energètica més ambiciosos o el desenvo-lupament de les tecnolo-gies necessàries per fer tècnica i econòmicament viables la captura i em-magatzematge geològic del CO2 emès per les nostres operacions

• Recerca bàsica en disciplines com la biologia, que a llarg termini poden generar noves solucions científiques en l’àmbit de l’energia.A través de línies com les esmentades Repsol fa una inversió contínua, sistemàtica i enfocada en R+D+i per fer possi-ble un model energètic més eficient i sostenible, capaç de donar resposta simultàniament als dos grans reptes esmentats, la seguretat en el submi-nistrament i la reducció de les emissions de CO2, assegurant alhora la com-petitivitat del sistema energètic i la seva soste-nibilitat.

El centre està ubicat a Mostoles, i es concentren més de 400 investigadors per dissenyar les solucions energètiques més innovadores

RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

Centre de Tecnologia Repsol

conveni amb la cambra de comerç de reus amb motiu del seu 125è aniversari

Repsol i Cambra de Comerç de Reus van signar un acord de col·laboració per a la celebra-ció dels actes commemoratius del 125è aniversari de la fun-dació de la Cambra.

La signatura del conveni res-pon a la voluntat de Repsol de col·laborar amb les instituci-ons i entitats que afavoreixen el desenvolupament econòmic i social del territori.

Repsol ha acceptat l’oferi-ment de la Cambra de Reus i assumeix el paper de col-laborador en aquesta efemèri-de, oferint el seu patrocini als actes que s’han programat, du-

rant els mesos de novembre i desembre de 2011, amb motiu del 125è aniversari de l’entitat.

La signatura del document es va realitzar a la seu corporati-va de la Cambra de Comerç de Reus, i s’han reunit a tal efecte el president de la de la Cam-bra, Isaac Sanromà, i el direc-tor del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pe-drerol.

Durant la trobada els sig-nants del conveni van aprofitar per intercanviar impressions sobre assumptes d’interès per a les dues organitzacions, in-cidint especialment en els de

caire econòmic. Al finalitzar l’acte, Joan Pe-

drerol va expressar la felicita-ció de Repsol a la Cambra de Comerç “per la seva dilatada i rellevant trajectòria a favor del

progrés empresarial de les nos-tres comarques”.

Per la seva banda, Isaac San-romà, president de l’ens, va agrair el recolzament rebut i ha declarat que “Repsol és

una peça important per al de-senvolupament econòmic del territori, per la seva dimensió, i especialment per la seva ac-titud de suport a les entitats i institucions de l’entorn”.

FOTO: CEDIDA

• El conveni l’han signat el president de la Cambra, Isaac Sanromà, i el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol

Isaac Sanromà i Josep Pedrerol van signar el conveni de col·loboració a la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Reus

• En aquestes instal·lacions desenvolupen tots els seus projectes de R+D+i per un nou model energètic més net i sostenible

CEPTA 21Novembre de 2011

La Confederació Empresari-al de la Província de Tarra-gona (CEPTA) ha organitzat una trobada entre empresa-ris de Sèrbia i responsables de les empreses de les co-marques tarragonines per intercanviar experiències i visió de negocis i establir contactes per treballar con-juntament.

L’acte que es durà terme demà dimecres 30 de no-vembre, respon a la volun-tat de CEPTA d’obrir nous canals internacionals per a les empreses de la província, en una època de crisi en què cal promoure l’obertura de fronteres i l’intercanvi co-mercial amb altres països.

En total, una delegació d’empreses de diferents sec-tors de Sèrbia es traslladarà fins a les comarques de Tar-ragona per participar en la missió, que finalitza el pro-per 2 de desembre, que s’ha mostrat especialment inte-ressada en sectors com la construcció, la química (la ciutat de Pancevo compta amb una refineria de petro-li i diverses plantes quími-ques) manteniments indus-trials, hostaleria, jardineria i il·luminació. A la trobada hi assistiran representants

de prop de quinze empreses locals, que tindran l’ocasió de participar en els networ-kings –trobades o reunions personalitzades segons el sector o els interessos de cada empresa– que es du-ran dut a terme a les instal-lacions de l’Hotel Urbis.

L’objectiu d’aquesta tro-bada és estrènyer llaços amb aquesta comunitat i compa-rar sistemes productius, així com establir futures relaci-ons comercials i de negocis. Durant la jornada, un dels objectius principals serà enfortir els contactes entre les organitzacions i desco-brir nous enfocaments de negoci. La comitiva sèrbia serà rebuda pel president de CEPTA, J. Antoni Bel-monte, i el tinent d’alcalde de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarrago-na, Francisco Zapater, que rebrà el seu homòleg, Filip Mitrovic, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mancebo (Sèrbia). A la tarda, la dele-gació d’empresaris tarrago-nins i serbis seran rebuts per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que, juntament amb el regidor de Treball i Activació Eco-nòmica de Tarragona, Javi-

er Villamayor, esperant que la delegació d’empresaris serbis gaudeixin de la seva estada a la ciutat. D’altra banda, durant els dies que la comitiva de treball sèrbia estarà en terres tarragoni-nes es concertaran diferents visites de treball a empreses locals.

Pla de Suport a la internacionalització de CEPTAAquesta trobada de treball entre empresaris de les co-marques de Tarragona i de Sèrbia s’emmarca dins del Pla de Suport a la Interna-cionalització que CEPTA ha engegat durant aquest 2011. L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar noves ei-nes a les empreses de la pro-víncia que vulguin obrir-se a nous mercats, una estratègia que cada cop adopten més empreses locals en època de crisi. Des de la confederació empresarial es considera que la internacionalització empresarial és un valor afe-git per a les empreses del territori i que cal que els emprenedors locals disposin d’un servei que els ofereixi solucions i consells pràctics a l’hora d’obrir el seu mer-

cat a l’exterior, també i que és totalment imprescindible que es formin equips de tre-ball amb la participació de persones i empreses exper-tes en comerç internacional.

La iniciativa té el suport actiu de Human Manage-ment Systems, el Col·legi de Duanes de Tarragona, Banc Sabadell Atlàntic i Campa-badal Corredoria d’Assegu-rances i s’afegeix a les ex-periències que ja s’han dut a terme amb la República de Nigèria i els Estats Units, entre d’altres.

Empresaris de Sèrbia participen en un ‘networking’ amb empreses de la província, de la mà de CEPTA

TROBADA EMPRESARIAL

En un món laboral en constant canvi i trans-formació, formar-se dins del lloc de treball és una de les condicions impres-cindibles per actualitzar coneixements i cal, més que mai, que els respon-sables de l’empresa tin-guin en compte els cur-sos i seminaris com un actiu important a l’hora de mantenir la frescor i la innovació de la seva activitat. Els cursos que ofereix la Confederació Empresarial a Reus i els centres col·laboradors del Baix Camp, també poden ser una opció và-lida per aquelles perso-nes que estiguin a l’atur i vulguin encarar un nou

futur professional. CEPTA fa una aposta

clara per la formació de treballadors en actiu i aturats a les seves seus, una oferta de programes de formació que poden seguir-se de manera pre-sencial i també, com a novetat, a través del nou centre virtual de forma-ció que la confederació empresarial posarà en funcionament ben aviat.

També, CEPTA Reus acollirà, fins a finals d’any, una gran diversi-tat de cursos dedicats a les branques més deman-dades pels treballadors, com són els seminaris dedicats a la informàtica i l’ofimàtica (Power Po-

int, disseny web i tot el que fa referència al co-neixement de sistemes informàtics) i el perfecci-onament d’idiomes, amb l’anglès a tots nivells.

A un altre nivell, CEP-TA està amatent a tots els cursos que fan refe-rència al desenvolupa-ment de coneixements d’eines aplicades a ha-bilitats directives, amb cursos adreçats a parlar correctament en públic, desenvolupament de la intel·ligència emocional, negociació estratègica, lideratge personal i l’es-timulació de l’art de la negociació. En un altre àmbit, també s’oferiran fins a finals d’any i tot el

2012 programes forma-tius adreçats al desen-volupament d’habilitats aplicades al lloc de tre-ball, amb propostes com el PNL o programació neurolingüística, xarxes socials aplicades a l’en-torn de treball i molts altres.

Tots els interessats en formació amb Certifica-ció Oficial ORACLE tam-bé poden consultar tota l’oferta que la confedera-ció empresarial posa a la seva disposició.

A banda, el centre de formació empresarial de CEPTA Reus ofereix ser-veis de formació contí-nua i de reciclatge pro-fessional (manipulació

d’aliments, monitor/a de menjador, formació en vehicles de magatzem a través de carnet de car-retoner frontal i retràctil, pont grua, plataformes elevadores o gestor de magatzem), programes a mida adaptats a les em-preses, gestió de forma-ció bonificada i serveis de consultoria integral.

L’oferta completa dels cursos que CEPTA orga-nitza a la seu de Reus i en altres centres oficials del Baix Camp, suposa més de 4.000 hores de formació diversa, i es pot consultar a la pàgina web de la Confederació (www.cepta.cat) i al telèfons 977 211 966 i 977 323 552.

FORMACIÓ

Com rendibilitzes el teu lloc de treball?

L’objectiu d’aquesta trobada és impulsar la relació comercial amb les empreses locals. La delegació sèrbia s’ha mostrat especialment interessada a participar en les reunions de treball dels sectors de la construcció, indústria química, manteniments industrials i els sectors de l’hostaleria i el turisme, entre d’altres

Una delegació d’empreses de diferents sectors de Sèrbia es traslladarà fins a les comarques de Tarragona per reunions personalitzades amb empresaris locals i conèixer noves oportunitats de negoci

Consulta l’oferta formativa de CEPTA a Reus i el Baix Camp

22 TENDÈNCIESTENDÈNCIESMOTOR

Preu Per determinar

Cilindres/Vàlvules4-16

Consum mitjà (l/100 km)7,1

Cilindrada1598ccFrens

ABS amb REF i AFUPotència

115 a 6000 Kw CEEPar motor màxim

4000 rpmPneumàtics

225/50R17VAcceleració 0/100

9,7 segonsVelocitat Màx.

202Km/hEmissions CO2

165 g/kmCombustible

Sense plom 95 RON mini

fitXa tÈcnica

El premium que trenca tots els esquemes

CITROËN DS5

Innovació, refinament i disseny són els tres con-ceptes que millor des-criuen a l’últim llançament de la línia distintiva de Citroën,el DS5. Aquest model està dirigit a aquells que estimen els vehicles “Premium”, però volen trencar amb la visió con-servadora que ofereixen els models de gamma alta del mercat. Per això, compta amb el primer mo-tor híbrid dièsel del món, un lloc per la conducció inspirat en l’aeronàutica, una línia trencadora i un interior amb materials nobles.El seu exterior, inspirat en el concept car C-Sportlounge, combina harmònicament elements de les berlines de luxe, els monovolums i els coupés esportius per crear una es-tètica nova, que transmet sensacions dinàmiques i habitabilitat interior.Amb una longitud de 4,52 m (és a dir, 25 cm menys que un Citroën C5 berli-na), una amplada de 1,85 mi una alçada de 1,51 m, la seva carrosseria té caràcter i és compacta. El seu radi de gir de 11,2 me-tres el situa entre els més

manejables del segment.Aquestes dimensions compactes a l’exterior no suposen de cap manera, poc espai a bord. El seu maleter, de fins a 465 litres VDA, no té res a envejar al d’un break d’aquest mateix segment. Pel que fa a l’habitabilitat i l’accessibilitat, s’accedeix còmodament a les places davanteres i del darrere, gràcies a les seves 5 por-tes, i hi ha espai més que suficient perquè els seus 5 ocupants se sentin com a casa i a gust dins seu.A més de per la seva am-plitud, l’interior destaca pel seu refinament. Els materials nobles, com el cuir Club i l’alumini es combinen d’una manera única per crear un am-bient luxós i acollidor. El seu lloc de conducció, amb el seu innovador sostre “cockpit” i el seu quadre d’instruments envoltant, s’inspira en el món de l’aeronàutica.El Citroën DS5 incorpora el millor de la tecnolo-gia de de la marca, com el control de tracció intel·ligent, la segona generació de l’alerta de canvi involuntari de carril,

els llums de carretera automàtiques, el “head-up display”, o la càmera de marxa enrere.Aquest model serà, a més, el primer model de la marca dotat amb la tec-nologia full-hybrid dièsel Hybrid4, que ofereix al mateix temps prestacions (200 cv, 4 rodes motrius), noves sensacions de con-ducció (utilització urbana elèctrica, augment de l’acceleració en la manera Sport), amb emissions re-duïdes a 99 g/km de CO2.El seu llançament està pre-vist per al primer trimestre de 2012.

La nova berlina és una de les grans novetats de la marca de cara al 2012

Nou Lancia Thema

Després d’un temps d’adaptació a la seva nova etapa amb Chrysler, Lancia treu per l’any 2012 dues novetats, la nova berlina Thema i el monovolum Voyager. Amb la berlina, la marca automobilística torna als seus orígens amb la recuperació d’un dels compo-nents de la seva gamma dels anys vui-tanta per rellevar el seu model Thesis, una berlina que va estar al mercat durant el període que va del 2002 al 2009. També trobem al darrere,

però, la influència de la Chrysler 300 i que fa tornar a la italiana aquest selecte segment. Aquest model té estil, exclusivitat i tecnologia que farà les delícies del conductor. L’avantatge com a fabricant de la ita-liana és que aquest terreny no es nou pels seus tècnics i dissenyadors, i els ha resultat molt més fàcil transmetre al Thema l’essència del 300 americà juntament amb el plus de la persona-litat de la casa Lancia.

philips presenta la nova gamma de docking fidelio per android

NOVETATS

Per tal de donar sempre un gran quali-tat al so, Philips reforça aquesta gamma d’equips per fer-los compatibles amb els smartphones Android i tauletes. Aquests estan basats amb els mateixos sistemes d’altaveus que incorporen els productes Fidellio per la gamma Apple, però compatibles amb telèfons Android i tauletes, per treure’n una emocionant i impressionant qualitat de so, amb un únic connector per qualsevol telèfon.

La sèrie S-frame Wi-fi de Sony amb panell tàctil

Els nous models WA700 i W700 són els primers models frame que es con-necten a la teva xarxa Wi-fi domèstica, accedint a les fotografies del teu PC, correu electrònic o a les imatges dels teus amics a Facebook, sense cables ni necessitat d’usar targetes de memòria; a més, és més fàcil de mantenir ac-tualitzat el teu marc de fotos amb imatges noves, ja que mostren automàti-cament les que tinguis emmagatzemades als correus web o facebook.

philips afegeix Spotify a la seva gamma d’alta fidelitat

Philips anuncia la incorporació del servei Spotify als productes de la seva gamma Streamium MCi8080 i MCi900, mitjançant l’actualització del software. Així, s’obtindrà l’accés a un ampli món de música amb un catàleg de milions de cançons, amb l’excepcional qualitat de so que donen aquests aparells, oferirà al consumidor la millor experiència per disfrutar de la seva música preferida a qualsevol lloc de la seva casa.

23Novembre de 2011

El primer cotxe elèctric pensat, desenvolupat i fabricat a Espanya ja és una realitat. SEAT ha presentat el prototip Altea XL Electric Ecomo-tive, un vehicle de propulsió totalment

elèctrica i zero emissions de CO2. A més, el fabri-cant espanyol també ha mostrat el nou prototip Lleó TwinDrive Ecomotive, un vehicle híbrid endollable. En els propers mesos, SEAT cedirà unitats d’ambdós models a Administracions Públiques de Catalunya i de Madrid, a empreses i institucions perquè els incorporin a les seves flotes de vehicles. Aquesta prova permetrà recollir dades sobre l’ús dels cotxes i avaluar-los perquè, a mitjà termini, SEAT fabriqui vehicles elèctrics en sèrie. La companyia preveu llançar al mercat el primer híbrid elèctric endollable el 2015 i, un any després, un cotxe elèctric.

Lexus ocupa el primer lloc dins de les marques premium segons l’estudi Consumer Reports `2011 Annual Car Reliability Survey, i ha ascendit 7 posicions aconseguint la segona posició general. Aquest estudi és publicat anualment als EUA per una organització independent de consumidors. Lexus només és superada per la marca Scion, marca destinada exclusivament al mercat nord-americà i desenvolupada per Toyota Motor Corporation.Els notables resultats obtinguts són en gran part a causa de les excel·lents crítiques i comentaris dels consumidors sobre el nou Lexus CT 200h, el qual ocupa la primera posició entre tots els vehicles

avaluats en ma-tèria de fiabilitat. L’estudi reafirma el lideratge de la marca en qualitat, fiabilitat i la gran qualitat de la tecno-logia Lexus Hybrid Drive.

http://www.portalpipe.com

LLIBRES

LA XARXA

Web per la iniciació en l’exportació de les pimesEl PIPE, Pla de Iniciació a la Promoció Exterior, te com objetiu d’iniciar-se en la exportació a les pimes espanyoles. Aquest programa está orga-nitzat i dirigit per l’esforç conjunt de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) i el Con-sell Superior de Cámbres de Comerç, amb la col·laboració de les Comunitats Autónomes i les Cambres de Comerç.

http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos

El portal de serveis climàtics com a eina eficaç per la planificacióL’objectiu principal és convertir la informació climatològica en un instrument eficaç per poder planificar i prendre decisions per múltiples usuaris, les seves activitats d’aquests poden veure’s afectades per l’evolució del clima a dife-rents escales. A més, agrupa tot tipus de dades i informacions sobre aquesta matèria a Espanya i contribueix a un coneixement més ampli.

Seat presenta el primer vehicle elèctric 100% espanyol

Lexus, la marca premium millor valorada pels consumidors

Com s’influeix en els hàbits de compra

títol: Así se manipula a un con-sumidorautor: Martin LindstromEdita: Gestión 2000temàtica: Marketing

L’autor, expert en màrqueting, acusa la que ha estat la seva in-dústria, i explica què passava a porta tancada dins de les grans multinacionals pel que fa als trucs i trampes psicològiques que utilitzen per rentar-nos el cervell i aconseguir que com-prem les seves marques comer-cials.

L’impacte de les xarxes socials en l’empresa

títol: La empresa en la Web 2.0autor: Javier CelayaEdita: Gestion 2000temàtica: Xarxes socials

Aquest és el primer llibre que es ven fragmentadament a tra-vés d’Apple Store, per capítols. A més, és una edició ampliada i actualitzada en gran part del seu contingut, i ens submergeix en el concepte de la web social i determina les implicacions que pot tenir en el model de negoci de cara al futur.

L’economia en cinc lliçons

títol: El liberalismo no es pe-cadoautor: Carlos Rodríguez i Juan Ramón RalloEdita: Deusto

El liberalisme, com a sistema econòmic i social, no és pecat; així ho diuen els dos autors del llibre, on expliquen les raons per què el liberalisme ha de ser una doctrina, des del punt de vista macroeconòmic i micro-econòmic, i s’ha de tenir en compte a la societat actual com un sistema vàlid.

Prendre decisions amb criteri

títol: El pequeño libro de las grandes decisionesautor: Mikael Krogerus i Roman Tschäppeler Edita: Alienta

Aquest és un llibre que pre-tén ser un manual intel·ligent i divertit per resoldre les qüesti-ons més complexes del nostre entorn vital i professional. Dins de les seves planes s’inclouen els cinquanta models de tomes de decisions més representatius, descrits de forma breu i acompa-nyats per un gràfic il·lustratiu.

La càmera de fotos més ràpida del món amb tecnologia de mirall translúcid

Sony ha posat a la venda la nova A77, incorporant les últimes millores en tecnologia de mirall translú-cid convertint la SLT-A77 amb lents intercanviables en la més ràpida i sensible de la seva categoria. La revisió ergonòmica ha originat un nou disseny de l’empunyadura i un nou botó tàctil per la funció “ulls vermells” mentre es visualitza a través del visor Tru-finder Oled XGA d’alta resolució. Aquesta és la successora de la 700 DSLR.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció: Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSh COMUniCACiÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA

La gran obsessió que tenen els internautes per compartir les seves malalties a

portals com Facebook o Twitter serà aprofitada per l’empresa america-na Sickwether per poder ajudar les companyies relacionades amb l’as-sistència sanitària a ela-borar la campanya pu-blicitària que necessitin i col·locar els seus anuncis a l e s pàgines

web més indica-des.

Per exemple, pàgines com la de Google on es pot visualitzar en un mapa la incidència de la grip a nivell global o una altra que mostra la del dengue, malaltia amb símptomes semblants a l’escarlatina, a partir de les consultes realitzades al buscador, que mal-grat ser dades informa-tives es poden utilitzar per qualsevol fi sempre que es compleixen les condicions pactades pel buscador. Així, aquesta companyia vol anar un pas més enllà i amb les dades públiques sobre

salut que naveguen per internet, sobretot en els murs de les xarxes soci-als, les aprofita a través de la seva proposta per poder guiar les empreses del sector sanitari en el segment assistencial cap a les pàgines web on re-alment sigui més acon-sellable posar la seva p u b l i - citat. Així,

parau les c o m

« n a s tapat» o «fe-bre» podran ser paraules claus per poder trobar-les. La idea va sorgir de Graham Dodge, Ceo de la companyia ubicada a Baltimore, amb una gran tendència a la hipocon-dria que li feia desitjar una eina per localitzar els símptomes i efectes de diferents malalties en un mapa i si hi havia algú que tenia els mateixos símptomes que ell per poder compartir i així no sentir-se sol i trobar-se

millor.Alguns experts en la

dimensió social i empre-sarial de les TIC apunten que les malalties sempre han tingut més de soci-als que de biològiques, en totes les cultures, i curar una malaltia és tan important com compar-tir-la que al mateix temps significa entendre-la.

Encara que sembli que això ja estava inventat perquè de fòrums sani-taris se’n troben a tota la xarxa, la diferència

del projecte de Stic-kweather ,

que va

llançar en versió beta a l’octubre, ve per la visualització de dades i la hiper-segmentació que sembla que consti-tueixi una evolució lògica del màrque-ting pels productes del sector sanitari, perquè encara que sembli men-tida els internautes cada vegada estan més preo-cupats per la seva salut, així com per la utilització d’aquesta informació a les xarxes socials.

XIFRES I LLETRES

190.000euros és l’impacte econòmic del 11è Cicle del Curs Europeu de Neuroradiologia al Palau Firal

907.000.000d’euros ha recaptat la Seguretat Social per la prevenció contra la morositat i la lluita antifrau

E rcros FlixLa Comissió de Seguritat Integral de la Feique ha pre-miat el centre d’Ercros a Flix, per no haver enregistrat cap accident laboral durant l’any 2010. Aquest és el segons any consecutoiu sense accidents. La fàbrica de Flix, que opera en les divisions de Química bàsica i Alimentación animal, fabrica sosa càustica i clor, a partir dels quals produeix hipoclorit sòdic i àcid clorhídric i, a par-tir d’aquest, fosfat dicàlcic que s’usa en la fabricació de pinsos per a l’alimentació animal.

Aprofita les hipocondries a la web per campanyes publicitàries

M. Jackson guanya 122 Meur aquest 2011Així, el cantant ame-ricà que va morir el mes de juliol de 2010 encapçala el rànquing de famosos morts que més guanyen, amb 122 Meur des de l’octubre de 2010 fins a l’Novembre de 2011, el segueixen Elvis Presley amb 40 Meur 34 anys després de la seva mort i Ma-rilyn Monroe amb 18 Meur ocupa el tercer lloc, segons la revista Forbes. Aquestes xifres són gràcies pel que fa a Jackson al 50% que posseeix del seu catàleg de Sony/Atv Music Publishing que conté artistes com els Beatles, Elvis Presley, Eminem o Bob Dylan. Però qui més influeix en aquests números és el Cirque du Soleil, ja que aquest any va pre-sentar Viva Elvis i ara han presentat Michael

Jackson: The immor-tal World Tour, que

hi ha previstes 150 actuacions d’aquí al juliol. Pel que als altres com-ponents de la llista, el quart lloc l’ocupa Charles Shulz

creador de Snoopy,

seguit de Liz Taylor i John

Lenon amb 8,7 Meur, 4,3 Meur és el mínim per sortir

a la llista.

màrqueting sanitari 2.0

Mentre el món econòmic pateix els efectes continus de les dades ne-gatives que ens porta el context econòmic, el luxe segueix una tendència a l’alça que en principi

no preveu una baixada a curt termini sinó, al contrari, pujarà més. Aquesta dada destaca no ja per la seva magnitud sinó pel fet que un sector tan frívol com aquest esquiva la mala maror que porta la recessió als altres. El secret l’hem de buscar en el renaixement de les economies americana i japonesa, sumat a l’entrada dels països com Xina o Rússia, en plena emergència. Aquesta podríem dir que és l’explicació més lògica, però també hi ha lletra petita. Quan es va entrar en la crisi del 93, l’alt estànding també va ser una contraposició aquesta, mentre pujaven l’atur, els ròlex, cartier, porsches, etc. anaven creixent a passes agegantades, la raó primordial es troba en el típic costum que hi ha de primar l’aparença, és a dir, les vendes pujaven perquè la gent no volia que el seu veí sabés que estava en crisi i no podia permetre’s seguir amb el seu alt nivell de vida. Així, podíem trobar persones damunt d’un mercedes en diumenge i després anar amb metro per no poder-se permetre’s el luxe, mai millor dit, de treure’l més sovint. Potser ara no estem parlant del mateix, i que cap època de recessió és igual, però fa pensar. A tot això, en plena precampanya nadalenca, una de les èpoques de l’any de més consum, les altes taxes d’atur i les dades de l’IPC no donen molt bones notícies pel que fa a la despesa dels consumidors; en concret, les previsions tiren cap a una contenció, fet que pot provo-car la baixada de les vendes, sobretot les dels minoristes a peu de carrer. A més, pel que fa a l’increment d’ofertes de treball per dinamitzar el mercat laboral, les dades no ens fan cap gràcia; no serà, igual que en anys anteriors, on hi havia un despuntament en aquest sentit, aquest any no hi haurà més del que hi ha. Així, que aquest any ni feina ni revitalització consumista, s’haurà d’esperar l’any i vinent i tornar a fer la carta...

Les dues cares de la mateixa moneda...

EDITORIAL