CRITERIS PER A LA SENYALITZACIÓ DELS … SE... · Cal destacar que els edificis poden disposar...

ww

w.u

pc.e

du/p

reve

ncio

Criteris per a la senyalització d’emergència

Manual tècnic

Servei de Prevenció de Riscos Laborals Edifici VX Plaça Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona Telèfon: 93 4017450 [email protected] http://www.upc.edu/prevencio

Direcció Josep Barco Herrero

Contingut i il·lustracions Eva Martínez Vázquez

Amb la col·laboració de La Càtedra d’Accessibilitat de la UPC

Sandra Bestraten Castells Irene Raya Marcos

Carlos Quiñones Díez

Correcció de textos i publicació Laura Casas Jiménez

mailto:[email protected]

Índex

1. PRESENTACIÓ .................................................................................................................... 5

2. OBJECTE ............................................................................................................................. 6

3. DESTINATARIS .................................................................................................................... 6

4. ASPECTES CLAU ................................................................................................................ 6

5. CRITERIS PER A LA SENYALITZACIÓ D’EMERGÈNCIA ............................................... 10

A. SORTIDES I RECORREGUTS D’EVACUACIÓ ................................................................ 10

A.1. Senyalització vertical d’evacuació ............................................................................... 10 A.2. Altra senyalització vertical associada a l’evacuació .................................................... 11 Tipologia i mides dels senyals ............................................................................................ 12

Criteris per a la ubicació dels senyals ................................................................................ 14

A.3. Senyalització a baixa alçada. Abalisament fotoluminescent ...................................... 17 Tipologia d’abalisament ...................................................................................................... 19

Criteris per a l’abalisament ................................................................................................. 20

B. EQUIPS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS I SECTORITZACIÓ ............................... 25

B.1. Senyalització vertical dels mitjans de protecció contra incendi .................................. 25 B.2. Senyalització vertical associada a comportaments en cas d’incendi ......................... 26 Tipologia i mides dels senyals ............................................................................................ 27


C. EQUIPS D’ACTUACIÓ I SOCORS .................................................................................... 34

C.1. Senyalització vertical dels equips d’actuació i socors en laboratoris ......................... 34 C.2. Senyalització vertical dels equips d’actuació i socors general ................................... 34 Tipologia i mides dels senyals ............................................................................................ 35


D. ZONES DE PERILL ESPECIAL I ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIA ........................ 37

D.1. Senyalització vertical en casetes o armaris de gasos tècnics .................................... 37 D.2. Senyalització vertical en quadres elèctrics generals d’edifici ..................................... 37 D.3. Senyalització vertical en àrees tècniques ................................................................... 38 D.4. Senyalització vertical en zones d’emmagatzematge i arxius ..................................... 38 D.5. Senyalització d’interruptors i claus .............................................................................. 38 Tipologia i mides dels senyals ............................................................................................ 40


E. INFORMACIÓ ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIA ...................................................... 43

6. CRITERIS PER A LA SENYALITZACIÓ PER A PERSONES AMB DISCAPACITATS

VISUALS I AUDITIVES ............................................................................................................... 44

7. CRITERIS RELATIUS A LA SENYALITZACIÓ FOTOLUMINESCENT ............................. 51

8. CRITERIS PER AL MANTENIMENT DE LA SENYALITZACIÓ......................................... 54

9. MARC NORMATIU, NORMES, CATÀLEGS I BIBLIOGRAFIA .......................................... 55

AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN BLANC DELIBERADAMENT

1. PRESENTACIÓ La senyalització és present a tot arreu. Al nostre voltant, al carrer, als centres comercials o als transports, la senyalització hi és present. La senyalització és una eina per facilitar informació valuosa als ocupants i usuaris d’un edifici per tal que aquests puguin estar alerta davant un determinat perill, recordin com actuar o disposin d’indicacions en cas d’emergència. La senyalització és una informació i, com a tal, la manca, l’excés o la no univocitat del seu significat, pot donar lloc a confusió. Tot i que ha estat un dels primers aspectes que s’aborden en matèria de prevenció de riscos laborals per la seva aparent senzillesa i immediatesa, la realitat ens demostra que no sempre s’implementa de manera adequada i efectiva. Al RD 485/1997 s’indica que “la senyalització d’emergència ha de facilitar als treballadors i usuaris dels edificis la localització del mitjans de protecció, d’evacuació en cas d’emergència i de lluita contra incendi”. En altres paraules, la senyalització d’emergència ha d’indicar als ocupants d’un edifici:

- Quin és el camí a seguir per sortir d’un edifici. - On es troben els equips de protecció contra incendi i d’alarma. - On es troben els equips de socors.

Ara bé, si és ben cert que aquesta és la informació bàsica que ha d’oferir la senyalització d’emergència, un bon sistema de senyalització d’emergència pot també ajudar a l’ordenació i equilibrat dels fluxos d’evacuació, oferir punts de referència, a mode de balises, quan hi ha fum d’incendi i les condicions de visibilitat es redueixen, facilitar l’avís ràpid en cas d’emergència i ajudar en l’actuació dels Serveis d’Emergència. Aquest és el repte: treure el màxim profit d’aquesta eina, pensar-la com a element clau d’informació en cas d’emergència. Aquest manual es va publicar per primera vegada l’any 2007. Des de llavors, els edificis de la UPC s’han senyalitzat i continuen en el procés de millora contínua de la senyalització d’emergència. Fruit de l’experiència obtinguda per la senyalització de més de 300.000m2, dels dubtes i aportacions del personal de manteniment i dels ocupants dels edificis, s’ha revisat aquest manual per tal de recollir l’après, incorporar nous aspectes de millora i fer el manual més entenedor.

Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 5 de 56

2. OBJECTE L’objecte del present document és establir criteris per a la senyalització d’emergència relatius a:

- Recorreguts i sortides d’evacuació. - Equips de protecció contra incendi i sectorització. - Equips d’actuació o socors. - Zones de perill especial. - Actuació en cas d’emergència.

amb el propòsit d’unificar i normalitzar els senyals d’emergència als edificis de la UPC, simplificar els procés d’adquisició i manteniment, establir criteris comuns en relació a la instal·lació i ubicació dels senyals, i la correcta senyalització de nous edificis. 3. DESTINATARIS El present manual és un document tècnic adreçat als Responsables d’Infraestructures i Manteniment, així com a tot el personal dels serveis de manteniment implicat en les tasques de senyalització dels edificis. 4. ASPECTES CLAU A continuació es presenten 8 aspectes clau en relació amb la senyalització d’emergència. 1. Adquisició de senyals d’emergència

L’oferta de senyals d’emergència amb gran varietat de pictogrames, formes i mides no para de créixer. Fixem-nos en la quantitat de senyals de sortida d’emergència que podríem fer servir.

Són necessaris tants senyals diferents per assolir una correcta senyalització?

La pregunta clau per establir un bon sistema de senyalització a un edifici és: Quina és la informació rellevant que han de conèixer els ocupants de l’edifici? Així, per exemple, quan un recorregut d’evacuació transcorre per una escala no cal emprar un senyal diferent de recorregut d’evacuació on estiguin dibuixats uns esglaons o un passamans. La informació rellevant és “recorregut d’evacuació”.


També, cal evitar senyals poc clars que poden donar lloc a interpretacions diferents o, fins i tot, que no siguin compresos pels usuaris dels edificis.

Davant l’ingent quantitat de formes, pictogrames, mides, etc., cal escollir bé la senyalització d’emergència, per tal que realment compleixi amb la seva funció d’informació i/o advertiment. És fonamental que el conjunt de senyals d’emergència sigui reduït, perquè adoptar aquest criteri:

- Redueix els costos d’adquisició. - Evita l’excés de senyalització i emprar senyals que aporten poca informació

realment significativa. - Simplifica enormement el manteniment i - Facilita la informació i formació dels usuaris dels edificis.

Criteri UPC Tota la senyalització relativa a emergència s’hauria de fer únicament amb els senyals seleccionats al present manual. S’incorporarà un nou senyal al sistema de senyalització només si aporta informació necessària i ho fa de manera efectiva. El Servei de Prevenció de Riscos Laborals ofereix assessorament tècnic quan una situació especial requereix fer ús d’un senyal diferent i coordina la informació que cal facilitar als ocupants dels edificis en matèria de senyalització.

2. Ubicació i instal·lació dels senyals d’emergència

Cal acompanyar una bona selecció dels senyals amb l’establiment de criteris tècnics d’ubicació dels mateixos. És fonamental l’elaboració d’un projecte o de plànols de senyalització en base a criteris tècnics. En l’abordatge de la senyalització d’emergència d’un edifici cal considerar: - La relació entre senyalització i l’enllumenat. - Criteris relatius a l’alçada d’instal·lació, alineació dels senyals, sistemes de fixació

(adhesius, cargols, fils, etc.). - La interacció entre senyalització d’emergència i altre tipus de senyalètica present

als edificis. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 7 de 56

Cal destacar que els edificis poden disposar d’altre tipus de senyalització: informativa, d’orientació, d’identificació, ornamental, etc. Cal evitar: - L’excés de senyalització, atès que genera confusió. - Que la senyalització d’emergència no sigui ben visible perquè quedi darrera

d’altres senyals, mobiliari o altres elements. - Que la manca de priorització1 dels senyals d’emergència respecte altra

senyalització faci que aquests passin desapercebuts. Establir criteris de priorització és clau. Aquests criteris poden estar basats en les mides dels senyals, en l’ús de suports autoil·luminats o simplement utilitzant adequadament els diferents tipus de suports de presentació (plaques planes, banderoles penjades, etc.), de manera que un determinat tipus d’informació estigui associada a un mateix tipus de suport.

3. Formació del personal de manteniment És fonamental que el personal implicat en la senyalització d’un edifici tingui clar l’objectiu de la senyalització d’emergència per aconseguir una senyalització correcta, coherent i eficaç, per la qual cosa cal formar al personal de manteniment en matèria de senyalització d’emergència en base al present manual.

4. Manteniment periòdic de la senyalització d’emergència

Un bon sistema de senyalització d’emergència requereix un manteniment bàsic. La realització d’inspeccions visuals periòdiques serveix per reposar senyals sostrets o trencats, per verificar que no hi ha senyals tapats per canvis de mobiliari o equipament, alhora que ajuda a detectar els possibles desajustos que solen produir-se en les reformes d’espais. Per facilitar un bon manteniment és important disposar de plànols actualitzats del sistema de senyalització.

5. Les reformes i la seva afectació sobre la senyalització d’emergència

En els projectes de reformes d’espais, plantes o edificis cal repensar la senyalització d’emergència. Moltes reformes impliquen canvis en els recorreguts d’evacuació, per la qual cosa cal considerar quina afectació tindrà la reforma sobre la senyalització. No adoptar aquesta precaució porta a que després d’una sèrie de reformes en un edifici puguin haver recorreguts d’evacuació mal senyalitzats i, fins i tot, que no condueixin a una sortida.

1 Aquesta situació pot observar-se en espais on la quantitat de cartells informatius és molt gran, per exemple, en botigues o centres comercials. La senyalització d’emergència passa totalment inadvertida. La utilització coherent de diferents tipologies de senyals ajuda a ordenar la informació i prioritzar la visibilitat dels senyals d’emergència. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 8 de 56

Així, tot i que pot semblar que el procés de senyalització d’emergència d’un edifici és un procés puntual, cal considerar que els edificis solen estar en constant canvi, especialment els edificis universitaris, i que per tant cal mantenir una acció proactiva d’atenció i revisió periòdica.

6. Senyalització per a persones amb discapacitat

La senyalització d’emergència és important per a tots els ocupants d’un edifici, però les persones amb discapacitat visual no poden accedir a la mateixa. Si bé cal establir mesures organitzatives en relació a l’evacuació d’aquestes persones, no és menys cert que cal impulsar i completar la senyalització convencional amb senyalització accessible a les persones amb discapacitat visual. Considerar els principis del “disseny per a tothom” reverteix en la millora de la senyalització d’emergència, de la qual se’n beneficien tot els ocupants dels edificis.

7. Informació-Formació dels usuaris dels edificis

Per tal que la senyalització compleixi amb la seva funció és fonamental que tots els ocupants i usuaris d’un edifici coneguin el significat dels senyals bàsics d’emergència.

Criteri UPC Es disposa d’informació específica sobre el significat de la senyalització d’emergència de la UPC a: IE 002. Coneix la senyalització d’emergència (Disponible en català, castellà i anglès). http://www.upc.edu/prevencio/plans-emergencia/ie Als cursos de formació bàsica en prevenció de riscos laborals que imparteix el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la UPC, s’explica el significat dels senyals bàsics d’emergència que ha de conèixer el personal treballador de la UPC.

8. Senyalització per facilitar l’actuació en cas d’emergència: Serveis d’Emergència

Tot i que la senyalització d’emergència està adreçada bàsicament als ocupants dels edificis, no es pot oblidar que determinada senyalització serveix també per facilitar l’actuació dels Serveis d’Emergència. En cas d’emergència, hi ha una sèrie d’instal·lacions i interruptors de tall sobre els que pot ser necessari actuar per controlar l’emergència. Que aquests elements estiguin correctament senyalitzats és fonamental per a la ràpida actuació tant interna com dels Serveis d’Emergència. Per aquest motiu, el present manual incorpora la senyalització que cal disposar en zones de perill especial on es pot donar l’origen d’una emergència i de les instal·lacions o punts d’actuació en cas d’emergència.


5. CRITERIS PER A LA SENYALITZACIÓ D’EMERGÈNCIA A. SORTIDES I RECORREGUTS D’EVACUACIÓ La senyalització i l’abalisament dels recorreguts d’evacuació ha de tenir continuïtat al llarg del mateixos. Els senyals se situaran a una alçada adient per a la seva la visió i l’abalisament a terra o part baixa dels paraments. La senyalització de les sortides i recorreguts d’evacuació es realitzarà amb: A1. Senyalització vertical d’evacuació. A2. Altra senyalització vertical associada a l’evacuació. A3. Senyalització a baixa alçada: Abalisament fotoluminescent.

A.1. Senyalització vertical d’evacuació La senyalització dels recorreguts d’evacuació es farà fonamentalment en base a aquests quatre senyals.

Sortides. Es requereix diferenciar dos tipus de sortides: les sortides habituals i les sortides d’emergència.

Sortida habitual

eva-1

Sortida d’emergència

eva-2

Són les usades, generalment, amb caràcter públic, per a la circulació funcional necessària en l’edifici o local.

Són les emprades, amb caràcter públic, només en cas d’emergència.

Recorreguts d’evacuació. Els recorreguts d’evacuació poden conduir a sortides habituals o a sortides d’emergència, diferenciant-se la seva senyalització.

Recorregut d’evacuació que condueix a sortida habitual

Recorregut d’evacuació que condueix a sortida d’emergència

eva-3d eva-3e

eva-4d eva-4e


A.2. Altra senyalització vertical associada a l’evacuació En alguns casos pot ser necessària la següent senyalització complementària.

Sortida d’emergència a espai exterior

pro-1

“Sense sortida” Prohibició de pas en cas emergència

pro-2

Les portes d’emergència que donin directament a un espai exterior, que pertanyi a la UPC i on sigui possible l’aparcament de vehicles, estaran senyalitzades per la seva part exterior amb la següent prohibició. Es marcarà a terra amb bandes grogues creuades a 45º, la zona en la qual aplica aquesta prohibició.

Aquest senyal indica que el recorregut porta a un punt sense sortida a l’exterior.

S’emprarà només en aquells casos en els que la pròpia configuració del recorregut d’evacuació pugui induir a error. Es farà ús d’aquest senyal per evitar que els ocupants d’un edifici puguin seguir un camí erroni

Sortida d’emergència. Recordatori: No obstruir

eva- 5

Sortida d’emergència connectada al sistema d’alarma

eva- 6

Aquest senyal s’emprarà en aquelles portes d’emergència que es troben a prop de zones d’emmagatzematge, zones d’arxiu, zones de càrrega-descàrrega i àrees tècniques, on és previsible que es deixin materials i altres obstacles.

Aquest senyal s’emprarà només a les portes de sortida d’emergència que estan connectades a un sistema d’alarma perimetral.


Tipologia i mides dels senyals Tipologia dels senyals Els senyals d’evacuació seran de color verd. Aquest color ha d’ocupar almenys el

50% de la superfície del senyal. Els senyals seran fotoluminescents (veure l’apartat 7 del present manual).

Els senyals han de ser visibles, fins i tot en cas de fallada del subministrament de l’enllumenat normal. Per això, els senyals seran fotoluminescents, o bé disposaran de fonts lluminoses incorporades externament o internament als propis senyals. Quan siguin fotoluminescents, les seves característiques d’emissió lluminosa hauran de complir el que estableix la norma UNE 23035.

Els literals dels senyals seran en català. La senyalització d’evacuació es farà amb tres tipus de senyals:

Tipus Zona visibilitat Quan

Placa Senyalització per una cara.

Davant de les sortides d’aules o recintes amb ocupació major de 100 persones.

Banderola paret Senyalització a dues cares. Senyal perpendicular a la paret.

Indicats per a passadissos llargs, passadissos que giren, accessos a escales o passadissos que queden perpendiculars entre si.

Banderola sostre Senyalització a dues cares. Senyal penjat mitjançant fils o cadenats del sostre.

Indicats per a passadissos llargs, passadissos que giren, accessos a escales o passadissos que queden perpendiculars entre si (veure figura 1).

Els senyals en banderola de sostre són més visibles en passadissos llargs i permeten indicar més fàcilment els canvis de direcció del recorregut d’evacuació.

Figura 1► Senyal de recorregut d’emergència de banderola de sostre.


Mides dels senyals i fotoluminiscència Per tal de simplificar l’adquisició de senyals es recomana que els senyals tinguin les següents mides.

eva-1

eva-2

eva-3

eva-4

Mides (mm) 210 x 297

297 x 420

210 x 297 402 x 105

568 x148

320 x 160

632 x 316

Fotoluminescència Sí Sí Sí Sí

eva-5

eva-6

pro-1

pro-2

Mides (mm) 210 x 297 210 x 297 210 x 297 210 x 297

Fotoluminescència No No No Sí

Taula 1

Resum dels senyals d’evacuació. Pictogrames, mides i indicació sobre si es requereix que el senyal sigui fotoluminescent.

º

Figura 2 Format senyals A4 – 210 mm x 297 mm


Criteris per a la ubicació dels senyals Sortides Se senyalitzaran de manera diferenciada les sortides habituals2 de les sortides

d’emergència, segons els senyals indicats anteriorment (senyals eva-1 i eva-2).

“S’empraran els senyals de sortida, d’ús habitual o d’emergència, definits a la UNE 23034:1988”. “Els senyals es disposaran de forma coherent amb l’assignació d’ocupants que es pretengui fer a cada sortida” (CTE. R.D.314/2006).

Se senyalitzaran les sortides habituals d’edifici i de planta, amb un senyal de

“sortida” (senyal eva-1). “Les sortides de recinte, planta o edifici tindran un senyal amb el rètol “SORTIDA”, excepte en edificis d’ús Residencial Habitatge i, en altres usos, quan es tracti de sortides de recintes amb superfície que no excedeixi els 50 m2, siguin fàcilment visibles des de tot punt dels esmentats recintes i els ocupants estiguin familiaritzats amb l’edifici” (CTE. R.D.314/2006).

El senyal amb rètol “sortida d’emergència” ha d’utilitzar-se en tota sortida prevista per a ús exclusiu en cas d’emergència (senyal eva-2) (CTE. R.D.314/2006).

Els senyals de sortida habitual i sortida d’emergència se situaran, sempre que sigui

possible, sobre la llinda de les portes o forats que senyalitzin i, si no fos possible, molt properes a elles, de manera que no existeixi confusió en quant a la localització de les mateixes (UNE 23034-1988).

Recorreguts d’evacuació Els senyals dels trams de recorregut d’evacuació a sortides habituals o a sortides

d’emergència (senyal eva-3 i eva-4) se situaran de manera que, des de qualsevol punt susceptible de ser ocupat per persones, sigui visible, almenys, un senyal que permeti iniciar o continuar l’evacuació per la via sense lloc a dubtes, confusions ni vacil·lacions (UNE 23034:1988).

Han de disposar-se senyals indicatius de direcció dels recorreguts, visibles des de

tot origen d’evacuació des del que no es percebin directament les sortides o els senyals indicatius i, en particular, davant de tota sortida d’un recinte amb ocupació major a 100 persones que accedeixi lateralment a un passadís (CTE. R.D.314/2006).

En els punts dels recorreguts d’evacuació en els que hi ha diferents alternatives es

disposaran els senyals de tal forma que quedi clarament indicada l’alternativa correcta. Tal és el cas de determinats encreuaments o bifurcacions de passadissos, així com d’aquelles escales que, en la planta de sortida de l’edifici, continuïn el seu traçat cap a plantes més baixes, etc. (CTE. R.D.314/2006).

2 Les sortides habituals també poden ser emprades com a sortides en cas d’emergència. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 14 de 56

Se disposarà el senyal “Sense sortida”, definit en la norma UNE 23033:1981 (senyal pro-2), al costat d’aquelles portes d’un recorregut d’evacuació que puguin induir a error atès si s’utilitzen no condueixin a una sortida. Se situarà en un lloc visible i proper a la porta, en cap se situarà a en la fulla de la porta, atès que en cas que aquesta quedés oberta, no seria visible. Ús d’aquest senyal és excepcional.

Figura 3 Senyalització de sortida d’emergència i senyalització excepcional “ sense sortida per evitar confusions.

Alçada dels senyals L’alçada del cantó inferior dels senyals de trams de recorreguts d’evacuació, estarà

preferentment a 2-2,5 m del terra. Els senyals se situaran a més de 30 cm (UNE 23034:1988) del sostre del local on s’instal·lin, és a dir, no se disposaran enganxats al sostre perquè poden no ser ben visibles o quedar amagats per instal·lacions, canonades, etc. (veure figura 4). En el cas dels sostres molt baixos, els senyals es podrien situar més propers al sostre, o bé a les parets.

Figura 4. Alçades senyalització


Abans d’instal·lar un senyal cal estudiar el lloc d’emplaçament del mateix, de manera que s’esculli un punt que estigui ben il·luminat, sigui accessible i fàcilment visible. Si la il·luminació general fos insuficient, caldrà instal·lar il·luminació addicional a prop del senyal, atès que per tal que la senyalització fotoluminescent es carregui és necessari que rebi llum (veure l’apartat 7 d’aquest document).

Senyalització addicional La senyalització d’àrees dedicades a funcions específiques, tals com

emmagatzematges intermedis, ubicació d’equips mòbils, zones de lliure accés a mitjans d’extinció i vies d’evacuació, no hauria d’efectuar-se amb bandes grogues i negres, sinó emprant un codi específic de senyalització.

El pas del recorregut d’evacuació es podrà delimitar amb una banda de color verd (veure figura 5). Aquesta banda es realitzarà amb pintura o cinta adhesiva. Si s’opta per realitzar-la amb pintura o cinta fotoluminescent es podrà realitzar en color groc.

Criteri UPC En arxius, magatzems, laboratoris i àrees tècniques pot ser necessària una delimitació clara de les zones de pas, que han d’estar lliures d’obstacles en tot moment, respecte de les zones on es poden emmagatzemar o deixar materials, que es marcaran amb una cinta de color blau. Es complementarà la senyalització amb un cartell que recordi que cal mantenir el pas lliure en tot moment.

Figura 5

Senyalització de sortida d’emergència, senyalització de zona d’emmagatzematge. Cartell recordatori: Manteniu el pas lliure.

Aquest senyal es pot situar sobre la porta de la fulla o sobre la paret.


A.3. Senyalització a baixa alçada. Abalisament fotoluminescent L’abalisament fotoluminescent a baixa alçada s’ha mostrat com un mitjà eficaç per tal de guiar els ocupants d’un edifici durant l’evacuació, especialment quan aquesta s’ha de realitzar en condicions deficients d’il·luminació. L’abalisament fotoluminescent a terra o a la part baixa dels paraments verticals facilita l’evacuació en cas d’incendi, atès que els fums d’incendi redueixen, i fins i tot poden impedir, la visió dels senyals d’evacuació. L’abalisament fotoluminescent a baixa alçada també facilita el seguiment del recorregut d’evacuació en cas de fallada del subministrament elèctric, situació que va associada a molts escenaris d’emergència. Diferents estudis mostren com l’abalisament és un mitjà de gran ajuda als ocupants d’un edifici en cas d’incendi. Aquells que han patit un incendi el destaquen com un dels mitjans que més els van ajudar. A les següents imatges es pot veure en què consisteix l’abalisament fotoluminescent a baixa alçada.

Exemple: Abalisament fotoluminescent en l’inici d’una escala. Quan hi ha llum, l’abalisament és un element més a la paret que passa desapercebut. Quan manca llum, l’abalisament fotoluminescent es fa visible donant una clara indicació de l’inici d’una escala.

Amb llum l’abalisament es carrega Sense llum l’abalisament emet llum

Catàleg Sinalux Exemple: Abalisament fotoluminescent d’un passadís.

Amb llum l’abalisament es carrega Sense llum l’abalisament emet llum

Catàleg Segurilight

Figures 6


A la següent imatge es pot observar la utilitat de l’abalisament fotoluminescent a baixa alçada en cas de presència de fum.

Figura 7 L’abalisament és visible encara que hi ha fum d’incendi.

L’abalisament fotolumincescent és un bon complement a la senyalització vertical, en el cas de determinades escales, rampes, i passadissos.

Criteri UPC Poden requerir abalisament fotoluminescent:

Les escales o rampes que siguin part de recorreguts d’evacuació

- quan sigui previsible un flux gran de persones en cas d’evacuació.

- quan en cas fallada del subministrament elèctric i dels llums d’emergència, l’escala o rampa quedi totalment a les fosques perquè no hi ha entrada de llum natural (escales per sota rasant).

- quan presenten irregularitats en el seu traçat, en els esglaons, etc.

Els passadissos que siguin part de recorreguts d’evacuació

- quan presentin obstacles estructurals.

- quan es consideri a criteri tècnic que l’abalisament pot fer-se servir per conduir millor l’evacuació i evitar possibles confusions, concretament en traçats que siguin complicats i presentin canvis de direcció.

Les galeries d’instal·lacions i serveis, atenent a que són passadissos, en ocasions de traçat irregular, que poden tenir:

- terres amb irregularitats o desnivells,

- elements que poden sobresortir i amb els quals es pot ensopegar,

- poden presentar canvis en l’alçada de la galeria.


Tipologia d’abalisament Hi ha diferents materials per a l’abalisament d’evacuació a baixa alçada: làmines, cintes, cintes muntades en perfils d’alumini, ceràmiques, pintures acríliques (parets), pintures amb resines epoxi (terres), pintures de poliuretà, recobriments vinílics, etc. El nivell de fotoluminescència de la cinta o banda serà com a mínim als 10 minuts de 150 mcd/m2. Per a l’abalisament es farà ús dels següents elements: Criteri UPC Tipus Quan On

Cinta o banda fotoluminescent autoadhesiva.

En edificis - Docents, - Aularis - Poliesportiu

Escales: - Esglaons o sòcols, Passadissos Portes

Perfil d’alumini amb cinta o banda fotoluminescent.

En edificis on els requeriments estètics siguin importants. - Auditori - Sales d’actes - Edificis

administratius, - Biblioteques

Escales: - Paret Passadissos

Cinta o banda fotoluminescent amb indicació de direcció i distàncies.

En galeries d’instal·lacions o serveis.

Parets Si l’estat de la paret impedeix enganxar correctament la cinta fotoluminescent, aquesta es muntarà en perfil d’alumini.

Cinta o Banda fotoluminescent autoadhesiva de franges negres i grogues.

En edificis en general En galeries d’instal·lacions.

Obstacles en recorreguts d’evacuació: - Elements que

sobresurten - Canvis d’alçada

del sostre


Criteris per a l’abalisament Abalisament d’escales i rampes L’abalisament d’escales i rampes ha de permetre que siguin clarament visibles el seu inici, recorregut i final. L’abalisament d’escales pot fer-se en l’arrencada d’escala, petjada i contrapetjada de cada esglaó, en la seva cantonada i passamans. L’abalisament d’escales (tant amb recorregut d’evacuació ascendent com

descendent) es farà segons alguna de les següents opcions:

1. Marcant a la paret tot recorregut de l’escala (veure figura 8 a). 2. Marcant els sòcols o “rodapeus” (veure figura 8 b). 3. Marcant la part de l’esglaó situada a prop de la paret (veure figura 8 c).

Figura 8 a Abalisament per a una escala situada en un recorregut d’evacuació ascendent o descendent, realitzada amb marcatge a la paret. Per a aquest abalisament es farà servir perfil d’alumini amb cinta o banda fotoluminescent. Cal que la línia fotoluminescent marqui convenientment l’inici i final del tram d’esglaons.

Figura 8 b Abalisament per a una escala situada en un recorregut d’evacuació ascendent o descendent, realitzada amb marcatge al sòcol. Per a aquest abalisament es farà servir cinta o banda fotoluminescent.

Figura 8 c Abalisament per a una escala situada en un recorregut d’evacuació ascendent o descendent, realitzada amb marcatge en els laterals dels esglaons. Per a aquest abalisament es farà servir cinta o banda fotoluminescent.


4. En el cas d’escales d’evacuació només ascendent, l’abalisament es podria fer abalisant la contrapetjada dels esglaons, al llarg de tota l’amplada de l’escala (veure figura 8 d).

5. En el cas d’escales d’evacuació només descendent, l’abalisament es podria fer abalisant la petjada dels esglaons en les cantonades (zona que no es trepitja) (veure figura 8 e).

Figura 8 d Abalisament per a una escala situada en un recorregut d’evacuació ascendent, realitzada amb marcatge a la contrapetjada dels esglaons.

Figura 8 e Abalisament per a una escala situada en un recorregut d’evacuació descendent, realitzada amb marcatge a la petjada dels esglaons a les cantonades.

S’abalisaran tots dos costats de l’escala, si és possible.

L’amplada de la cinta o banda antilliscant serà almenys de 5 cm. L’abalisament dels passamans pot donar una orientació addicional.


Abalisament de passadissos L’abalisament d’un passadís que forma part d’un recorregut d’evacuació disposarà de marcatges fotoluminescents ininterromputs a les parets, a ambdues bandes del passadís3. L’amplada de la banda serà el resultat de multiplicar l’amplada del passadís per

0,02, i mai serà inferior a 10 cm. El cantó superior de la banda a la paret, des del terra, no estarà a una alçada

superior a 40 cm.

Figura 9 Abalisament d’un passadís i porta en recorregut d’evacuació.

Abalisament de portes

L’abalisament de portes es farà emmarcant-les amb un marc de 5 cm d’amplada mínima (veure figura 10).

Es pot completar l’abalisament de manera que:

Les portes que no hagin d’utilitzar-se en l’evacuació hauran d’abalisar-se de forma

contínua com la resta de la paret (veure figura 11).

Recobrint amb material fotoluminescent l’àrea propera als mecanismes d’obertura de la porta. La mida d’aquesta àrea dependrà del tipus de porta, però serà aproximadament de 20 cm x 30 cm. (Veure figura 11).

3 A les zones en les quals no és possible fer una banda contínua en la paret es col·locarà la banda a terra. L’abalisament a terra es farà amb una línia central contínua o discontínua o preferiblement amb dues línies laterals contínues. Si es fa servir una línea discontinua, la longitud del traç serà inferior a 35 cm, i la distància entre traços igual al traç. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 22 de 56

Figura 10 Abalisament d’una porta de sortida d’emergència.

Figura11

Abalisament en paret d’un passadís i de la sortida d’evacuació. La porta que no és sortida d’evacuació continua l’abalisament.

Abalisament d’obstacles Els obstacles en recorreguts d’evacuació que generin un estretament tal que suposin un perill de cops o que dificultin la circulació, se senyalitzaran mitjançant un abalisament de perill fotoluminescent (negre/groc) fins a una alçada mínima de 1,5 m.

Figura 12 Abalisament d’obstacle en via d’evacuació.

Detall abalisament i abalisament d’un obstacle combinat amb abalisament a baixa alçada.


Abalisament de galeries d’instal·lacions i serveis

Les galeries d’instal·lacions són espais que requereixen d’abalisament fotoluminescent a baixa alçada, atenent a que en molts casos són passadissos de traçat irregular, que poden tenir:

- Terres amb irregularitats o desnivells. - Elements que poden sobresortir i amb els quals es pot ensopegar. - Sostres d’alçada reduïda. S’abalisarà amb senyalització fotoluminescent almenys un costat del passadís

de galeries. L’abalisament es farà amb bandes fotoluminescents amb indicació de direcció i, si s’escau, de distància fins la sortida més propera.

S’emprarà abalisament de perill fotoluminescent (negre/groc) en aquells punts

on hi hagi risc de cops per la seva baixa alçada o en punts que sobresurtin en la zona de pas.

Figura 13 Abalisament de galeries d’instal·lacions i serveis.


B. EQUIPS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS I SECTORITZACIÓ La senyalització dels equips de protecció contra incendis es realitzarà amb: B1. Senyalització vertical dels mitjans de protecció contra incendi. B2. Senyalització vertical associada a comportaments en cas d’incendi.

B.1. Senyalització vertical dels mitjans de protecció contra incendi Equips de lluita contra incendis o d’avís d’alarma d’incendi d’activació manual

Extintors Boques d’Incendi Equipades4

Polsadors d’alarma

foc-1

foc-2

foc-3

Senyal addicional de localització

foc-4

En combinació amb els senyals anteriors, indica la direcció en la que es troba l’equip de protecció o alarma d’incendi.

4 Aquest senyal també es pot fer servir per a ràcords de subministrament d’aigua contra incendis Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 25 de 56

Sistemes d’ús exclusiu per a Bombers: Sistemes d’abastament d’aigua contra incendi

Columna seca Hidrant

foc-5

Conducció buida per a la connexió dels equips dels Serveis d’Extinció (bombers)

foc-6

Presa directa d’aigua per als Serveis d’Extinció (bombers).

Aquest senyal serveix tant per a hidrants d’arqueta com per a hidrants de columna.

Nota:

Alguns serveis de bombers recomanen instal·lar el senyal normatiu per als hidrants. Aquest senyal aporta dades tècniques sobre l’hidrant com el diàmetre de boca (100) i les coordenades del mateix, prenent com a referència el punt de la façana en el que se situa la placa (12,7; 6,4).

B.2. Senyalització vertical associada a comportaments en cas d’incendi

Portes tallafocs o de sectorització Ascensors

foc-7

Text: “Porta tallafocs. Tancar després d’utilitzar”. Aquest senyal es situarà a ambdós sentits de la porta de sectorització.

pro-3

Aquest senyal s’ha de situar a sobre de les portes dels ascensors que no estiguin preparats per operar en cas d’incendi.


Tipologia i mides dels senyals Tipologia dels senyals Els senyals dels mitjans de lluita contra incendis seran de color vermell. Aquest

color ha d’ocupar almenys el 50% de la superfície del senyal. En el cas dels senyals de prohibició, el color vermell ocuparà almenys el 35% de la superfície del senyal.

Els senyals seran fotoluminescents (veure l’apartat 7 del present manual).

Els senyals han de ser visibles, fins i tot en cas de fallada del subministrament de l’enllumenat normal. Per això, els senyals seran fotoluminescents, o bé disposaran de fonts lluminoses incorporades externa o internament als propis senyals. Quan siguin fotoluminescents, les seves característiques d’emissió lluminosa haurà de complir el que estableix la norma UNE 23035.

Els literals dels senyals seran en català. La senyalització dels mitjans de lluita contra incendis es farà amb dos tipus de

senyals: Tipus Zona visibilitat Quan

Panoràmic

Senyalització a dues cares, formant un angle de 90º.

A prop de cada - Extintor - BIE - Polsador

Els senyals sobre els mitjans de protecció contra incendis seran preferiblement de tipus panoràmic, de manera que aquests siguin fàcilment visibles quan ens trobem en paral·lel al parament on aquests es troben. Aquest tipus de senyal és especialment indicat per utilitzar-lo en passadissos llargs.

Placa Senyalització per una cara.

- Hidrants - Columna seca - Portes tallafocs - Ascensors - Extintors, BIEs i

polsadors en recintes petits

- Senyal equip de protecció contra incendi+addicional de direcció


Mides dels senyals i fotoluminescència En ordre a simplificar l’adquisició de senyals es recomana que els senyals tinguin les següents mides.

foc-1

foc-2

foc-3

foc-4

foc-5

Mides (mm) 210 x 297 210 x 297 210 x 297 210 x 210 210 x 297

297 × 420

Fotoluminescència Sí Sí Sí Sí Sí

foc 6

foc 6 b

foc-7

pro-3

Mides (mm) 210 x 297 300 x 420

Fotoluminescència No No Sí Sí

Taula 2

Resum sistema senyals d’evacuació. Pictogrames, mides i indicació sobre si es requereix que el senyal sigui fotoluminescent.

Figura 14 Format senyals A4 – 210 mm x 297 mm


Criteris per a la ubicació dels senyals Extintors, boques d’incendi i polsadors d’avís d’incendi Els extintors es disposaran de tal manera que puguin ser utilitzats de manera

ràpida i fàcil. L’emplaçament dels extintors permetrà que siguin fàcilment visibles i accessibles.

Els extintors estaran situats propers a les zones o punts on s’estimi major probabilitat d’iniciar-se l’incendi i, a ser possible, propers a les sortides. Se situaran preferentment sobre suports fixats a paraments verticals, de manera que la part superior de l’extintor quedi com a màxim a 140 cm sobre el terra i la part inferior de l’extintor quedi a més de 40 cm, per tal de facilitar el seu agafament.5

Figura 15 Alçada dels extintors.

Criteri UPC - Se senyalitzaran amb senyals panoràmics, els mitjans de lluita contra incendis

d'utilització manual i els polsadors d’alarma 6. Per a aquells mitjans que no siguin fàcilment localitzables des d’algun punt de la zona “protegida” per aquest mitjà, es complementarà la senyalització, mitjançant senyals tipus placa més fletxa addicional indicativa de direcció (senyal foc 3), de forma que des d’aquest punt el senyal indicatiu sigui visible (veure figura 16).

5 L’Apèndix 1. Punt 6.3. R.D. 1942/93 s’indica que els extintors se situaran en el parament de forma tal que l’extrem superior de l’extintor es trobi a una alçada sobre el terra menor a 1,70 m. No hi ha cap indicació al Codi Tècnic de l’Edificació. S’han considerat recomanacions ergonòmiques i d’accessibilitat per a persones amb discapacitats per establir l’alçada més adient per als extintors. 6 El Codi Tècnic d’Edificació obliga a la senyalització dels mitjans d’extinció, a diferència de la NBE-CPI-96, que només obligava quan aquests no eren fàcilment visibles. A la guia d’Aplicació del R.D. 485/97, però, ja s’indicava que la senyalització facilita en el cas dels extintors que una vegada emprats es reposin, i el senyal fotoluminescent ajuda a la localització dels mitjans de lluita contra incendis i d’alarma, en cas de fallada del subministrament elèctric. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 29 de 56

Figura 16 Senyalització que indica cap a on es troba un polsador d’avís d’incendi

que no és visible des del passadís principal. L’alçada del cantó inferior dels senyals dels mitjans de lluita contra incendis i dels

polsadors d’alarma, se situaran preferentment entre 2 i 2,5 m. En cap cas, se situaran a menys de 0,30 cm del sostre del local on s’instal·lin.

Figura 17 Alçada de la senyalització i alçada dels polsadors d’avís d’alarma d’incendi i BIES.

Abans d’instal·lar un senyal cal estudiar el lloc d’emplaçament del mateix, de

manera que s’esculli un punt que estigui ben il·luminat, sigui accessible i fàcilment visible. Si la il·luminació general fos insuficient, caldrà instal·lar il·luminació addicional a prop del senyal, atès que per tal que la senyalització fotoluminescent funcioni és necessari que rebi llum (veure l’apartat 7 d’aquest document).

És habitual situar els equips de protecció contra incendi agrupats, atès que

d’aquesta manera quan s’acudeix a donar avís d’alarma d’incendi mitjançant un polsador, al costat es pot accedir ràpidament a un extintor o una BIE. Quan dos o més senyals siguin propers cal recordar situar-los alineats: horitzontalment o en la mateixa vertical (veure figura 18 a i b).


Figura 18 a Alineació incorrecta

Figura 18 b .Alineació correcta Accés als equips de protecció contra incendi Respecte a les zones d’accés als mitjans d’extinció, en zones d’arxiu, magatzems, àrees tècniques i laboratoris, es recomana:

Criteri UPC - En el cas dels extintors, estudiar una altra possible ubicació que per la seva

configuració sigui més difícil que es deixin objectes davant. - Si no fos possible i en el cas de BIEs i polsadors, resseguir a terra amb bandes

de color vermell la zona d’accés a l’equip de lluita contra incendis o al polsador d’alarma.

Figura 19 Senyalització accessos als equips de lluita contra incendis. Senyalització zona d’emmagatzematge. És recomanable situar l’extintor a prop de la porta, de manera que sigui més visible, accessible i més difícil que s’emmagatzemin objectes davant.


Sistemes d’ús exclusiu per a Bombers: hidrants i columnes seques L’accés a mitjans de lluita contra incendis situats a l’exterior dels edificis, com

hidrants i columnes seques, davant els quals es pugui aparcar o deixar mercaderies, se senyalitzaran amb un senyal de prohibició d’aparcament i es marcarà a terra amb bandes grogues creuades a 45º l’espai on s’aplica aquesta prohibició.

Molts hidrants pertanyen a la xarxa d’abastament d’aigua contra incendi del

municipi i, per tant, els Serveis d’Emergència coneixen la seva localització. Pel que fa referència als hidrants que pertanyen a la UPC, es recomana senyalitzar-los segons estableixin els Serveis d’Emergència de cada municipi.

Instal·lacions automàtiques d’extinció Els recintes protegits amb sistemes d’extinció automàtica per gasos han de disposar de cartells lluminosos amb indicació de disparament, tant en les portes d’accés com al seu interior (veure figura 19). En cas que el sistema de detecció automàtica detecti un incendi, el sistema d’extinció automàtica es dispara, amb un cert retard, i l’agent extintor inunda tot el recinte. Els sistemes automàtics d’extinció per gasos han de disposar de polsadors manuals d’activació/aturada de la descàrrega de l’agent extintor. Se senyalitzaran els polsadors de disparament/aturada (veure figura 21).

Figura 20 Indicació de disparament en l’accés al recinte protegit per un sistema d’extinció automàtica.

Figura 21

Senyal polsador activació/aturada sistema d’extinció automàtica.


Portes de sectorització o tallafocs S’instal·laran cartells (senyal foc-7) al costat de les portes de sectorització, en

ambdós costats o sentits. No se situaran en cap cas a les fulles de les portes perquè no es veurien si la porta quedés oberta.

◄ Figura 22

Senyalització porta tallafocs.

Ascensors En general, els edificis no tenen ascensors preparats per funcionar en cas d’emergència, ni en cas d’incendi, per aquest motiu és habitual que s’indiqui que no està indicat la seva utilització en cas d’incendi.7.

Criteri UPC - Atès que els ascensors dels edificis de la UPC no estan preparats per funcionar

en cas d’incendi, se situaran a tots els accessos als ascensors un cartell amb el següent literal “No utilitzeu els ascensors en cas d’incendi” (senyal pro-3).

◄ Figura 23 Senyalització ascensors. Si no és possible situar el senyal sobre l’ascensor, aquest se situarà a un dels costats, el més proper possible a l’ascensor.

Recordatori: Es recomana que els ascensors disposin de sistema de maniobra de seguretat automàtica per tal que en cas de fallada del subministrament elèctric, la cabina se situï a una planta, preferiblement una planta amb sortida d’edifici, i s’obrin les portes permetent la sortida dels usuaris.

7 El Codi Tècnic de l’Edificació estableix cal que disposin d’ascensor d’emergència els edificis amb plantes que tinguin una alçada d’evacuació superior a 28 m En els cas dels edificis hospitalaris, les zones hospitalització i tractament amb alçada d’evacuació superior a 15m. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 33 de 56

C. EQUIPS D’ACTUACIÓ I SOCORS La senyalització dels equips d’actuació i socors es realitzarà amb: C1. Senyalització vertical dels equips d’actuació i socors en laboratoris. C2. Senyalització vertical dels equips d’actuació i socors general.

C.1. Senyalització vertical dels equips d’actuació i socors en laboratoris

Dutxes d’emergència Fonts rentaulls Senyal addicional de localització

act-1

act-2

act-3

En combinació, si s’escau, del senyal corresponent indica la direcció que s’ha de seguir per trobar l’equip d’actuació

C.2. Senyalització vertical dels equips d’actuació i socors general

Farmaciola Desfibril·lador

act-4

act-5

Desfibril·lador semiautomàtic extern (DESA)


Tipologia i mides dels senyals Tipologia dels senyals Els senyals dels mitjans de salvament i socors seran de color verd, i de forma

rectangular o quadrada. Pictograma blanc sobre fons verd. Aquest color verd ha d’ocupar almenys el 50% de la superfície del senyal.

Els literals dels senyals seran en català. La senyalització dels equips d’actuació i dels equips de socors es farà amb dos

tipus de senyals: Tipus Zona visibilitat Quan

Panoràmic Senyalització a dues cares, formant un angle entre si de 90º

A sobre de cada - Dutxa d’emergència - Rentaulls

Placa

Senyalització per una cara

Per a - Dutxa d’emergència - Rentaulls - Farmacioles - DESA - Senyal equip de

d’actuació+addicional de direcció

Mides dels senyals i fotoluminescència Per tal de simplificar l’adquisició de senyals es recomana que els senyals tinguin les següents mides.

act-1

act-2

act-3

act-4

act-5

Mides 210 x 297 210 x 297 210 x 297 210 x 210 210 x 297

Fotoluminescència Sí Sí Sí No No

Taula 3


Criteris per a la ubicació dels senyals Dutxes de seguretat i rentaulls. Se senyalitzarà la ubicació de totes les dutxes de seguretat i fonts rentaulls (senyals

act-1 i act-2).

S’empraran senyals panoràmics situats molt propers a les dutxes de seguretat o fonts rentaulls, especialment quan aquests es troben en passadissos o recintes grans de laboratori. En cas que el recinte on es trobi la dutxa de seguretat o el rentaulls sigui petit es senyalitzarà mitjançant plaques planes.

Quan aquests senyals no siguin fàcilment visibles des de qualsevol punt que cobreix l’equip d’actuació, se situaran senyals complementaris tipus placa amb fletxa de direcció addicional indicant cap a on es troba l’equip d’actuació (senyals act-1 i/o act 2 més act-3).

És recomanable que les dutxes de seguretat i fonts rentaulls disposin d’un dispositiu d’alarma acústica i/o visual en les àrees immediates, per tal que el personal s’assabenti de la situació accidental existent i pugui acudir a ajudar a la persona que ha rebut una projecció, esquitxada o cremada per un producte químic.

Equips de socors general: farmacioles i desfibril·ladors semiautomàtics externs. Les farmacioles han d’estar situades preferiblement en punts d’accés fàcil i directe per als usuaris. Se senyalitzaran les farmacioles que no siguin fàcilment visibles i accessibles. Se senyalitzaran tots els desfibril·ladors semiautomàtics externs. Aquests es troben

en zones d’accés públic per als usuaris dels edificis com són: els vestíbuls principals dels edificis, a prop dels taulells de préstec de les biblioteques i taulells de gimnasos i poliesportiu.


D. ZONES DE PERILL ESPECIAL I ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIA Als edificis hi ha: - zones i/o instal·lacions que presenten perills que poden ser l’origen d’una situació

d’emergència (sales de gasos tècnic inflamables, sales de calderes, dipòsits de gasoil...). - punts clau d’actuació que són determinants per al control d’una situació

d’emergència (interruptor general del subministrament elèctric d’un edifici, clau general de gas...).

És fonamental que aquestes zones, instal·lacions o punts d’actuació estiguin correctament senyalitzats, atès que facilita l’actuació de les persones amb funcions assignades al Pla d’Emergència, com la dels equips dels Serveis d’Emergència. La senyalització de les zones de perill especial i d’actuació en cas d’emergència es realitzarà amb: D1. Senyalització vertical en casetes o armaris de gasos tècnics. D2. Senyalització vertical en quadres elèctrics generals d’edifici. D3. Senyalització vertical en àrees tècniques. D4. Senyalització vertical en zones d’emmagatzematge i arxiu. D5. Senyalització d’interruptors i claus. D6. Senyalització micròfon d’emergència

D.1. Senyalització vertical en casetes o armaris de gasos tècnics

Gasos tècnics inflamables Gasos tècnics Prohibició accés

per-1

per-2

+

pro-5

D.2. Senyalització vertical en quadres elèctrics generals d’edifici

Quadre elèctric general edifici Prohibició accés

per-3

+

pro-5


D.3. Senyalització vertical en àrees tècniques

Sales de calderes

+

Prohibició accés

pro-5

Gas

Ascensors

D.4. Senyalització vertical en zones d’emmagatzematge i arxius

Magatzem de productes químics

per-4

Prohibició d’encendre foc i fumar

pro-4

Senyal recomanat en l’accés a arxius i àrees tècniques

D.5. Senyalització d’interruptors i claus Interruptor general subministrament elèctric

S’indicarà si el subministrament és de tot un campus o a un edifici.

per-5 A la porta del quadre elèctric

per-5b A sobre de l’interruptor

Clau general aigua sanitària Clau general aigua contra incendi

per- 6 per- 7 per- 8


Clau instal·lació gasos tècnics o clau ampolles

Clau general gas natural

per-9

per-10

S’indicarà l’edifici /campus i, si s’escau, els espais concrets de subministrament.


Tipologia i mides dels senyals Tipologia dels senyals Els literals dels senyals seran en català. La senyalització de les zones de perill es farà amb un tipus de senyal: Tipus Zona visibilitat Quan

Placa Senyalització per una cara

Per a - Casetes i armaris

de gasos tècnics - Quadres elèctrics

generals - Sala de calderes - Escomeses de gas

Mides dels senyals Per tal de simplificar l’adquisició de senyals es recomana que els senyals tinguin les següents mides.

per-1

per-2

per-3

per-4

Mides (mm) 210 x 297 210 x 297 210 x 297 210 x 297

Fotoluminescència No No No No

pro-4

pro-5

Mides (mm) 210 x 297 210 x 297 297 x 420 (A3)

297 x 210 (A4)

105x148 (A6)

Fotoluminescència No No No


Criteris per a la ubicació dels senyals S’instal·laran cartells que ajudin a la localització d’equips sobre els que pot ser

necessari actuar en cas d’emergència i a la identificació de perills. Els senyals es situaran a les portes d’accés dels següents recintes o instal·lacions: - Casetes de gasos tècnics. - Quadres elèctrics generals i/o centres de transformació. - Sales de calderes i escomeses de gas. - Sales de maquinària d’ascensors. - Qualsevol altra àrea tècnica.

El senyal de prohibició d’accés s’instal·larà en les portes de tots aquells recintes on

es consideri que per les instal·lacions existents, l’accés està restringit a personal de manteniment i inspecció (senyal pro-5).

El senyal de prohibició d’encendre foc i fumar s’emprarà especialment en zones

amb càrrega de foc com: arxius, zones d’emmagatzematge, etc. (senyal pro-4). Tot i que aquest senyal també aplicaria a casetes de gasos inflamables o escomeses de gas, cal considerar que aquests recintes tenen altra senyalització que posa de manifest el risc d’incendi, i per tant cal evitar sobrecarregar la senyalització.

En cas necessari, per evitar confusions, s’indicarà clarament quines són les claus o interruptors de tall sobre els que cal actuar en cas d’emergència.

- Interruptor de tall general del subministrament elèctric d’un edifici, grup d’edificis o d’un campus.

- Claus generals de tall d’aigua sanitària, BIES i hidrants. - Claus generals de gas natural. - Claus de tall d’ampolles o bòtils de gasos tècnics.

El cartell se situarà a sobre de cada clau o interruptor. Si pot haver dubte entre les posicions obert/tancat, s’acompanyarà el cartell amb una fotografia on s’indiqui la posició tancada (OFF) i/o la posició oberta (ON). Si l’interruptor talla el subministrament de varis edificis, es recomana adjuntar un petit esquema dels edificis.


Les canonades per les que circulen fluids i gasos han d’estar senyalitzades mitjançant un color bàsic que identifica la matèria transportada i el seu nom.

Color RAL

Aire Gris mig 7001

Gasos combustibles Groc o Groc amb color addicional vermell

1021/3000

Gasos no combustibles Negre o Groc amb color addicional negre

1021/9004

Líquid combustibles Marró o Marró amb color addicional vermell

8001/3000

Líquids no combustibles Negre o Marró amb color addicional negre

9004/8001

Oxigen Blau 5015

Aplicació UPC. Resum UNE 1063:2000. Caracterización de tuberías según la materia de paso.

Per exemple:

En cas que pugui crear confusió quina és la clau de pas de determinada instal·lació de gasos tècnics, se situarà un senyal a prop de la clau de pas corresponent. Per exemple:


E. INFORMACIÓ ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIA Existeixen diferents mitjans per tal d’informar als usuaris d’un edifici en relació a les consignes d’actuació en cas d’emergència. Un dels sistemes més emprats és la disposició de cartells per recordar les consignes d’actuació més importants en cas d’emergència i els números de telèfon en cas d’emergència. Aquests cartells s’han de situar en les zones de major pas de persones, com són els vestíbuls o els passadissos principals de planta, per tal de donar la màxima difusió i servir de recordatori en tot moment.

Criteri UPC - Vestíbul/s generals d'entrada d’edifici.

- Vestíbul/s de planta.

o Al costat dels ascensors. o En l’accés als Departaments o Laboratoris.

- Sales d’actes i Auditori.

o En l’accés o als vestíbuls o En l’interior de la sala.

- A les Biblioteques

o A prop dels taulells de préstec de les Biblioteques.

- Als bars, restaurants i àrees de menjador.

- En el poliesportiu o En les pistes i sales o Als vestuaris.


6. CRITERIS PER A LA SENYALITZACIÓ PER A PERSONES AMB

DISCAPACITATS VISUALS I AUDITIVES Les persones amb discapacitats visuals tenen menor accés a la informació que aporta la senyalització d’emergència, per la qual cosa pot ser necessària senyalització específica complementària per facilitar el seu accés a la informació i la seva orientació i interacció amb seguretat amb l’entorn. Així, aquestes persones poden tenir un major grau d’autonomia, inclús en situació d’emergència, tot i que els plans d’emergència hauran de preveure mesures organitzatives8 complementàries o específiques d’actuació en cas d’emergència per a aquestes persones. Les següents recomanacions haurien d’implementar-se en les reformes d’edificis existents aprofitant que en aquestes circumstàncies són més fàcils d’adoptar i, molt especialment, en els projectes de nous edificis.

Persones cegues o amb visió reduïda Necessitats: - Itineraris segurs sense obstacles que no es puguin detectar amb un bastó. - Senyalització d’itinerari tàctil o acústica. - Senyals amb lletres de colors contrastats i mides adients.

Retolació i senyalètica Cal tenir especial consideració en relació al tipus de lletra, mides, contrast de color del text amb els fons, així com informació en el sistema braille i/o en caràcters visuals en alt relleu. Tipus de lletra

Lletra fàcilment llegible. Recomanació: Tipus Arial o Helvètica.

Contrast El rètol ha de contrastar cromàticament amb el parament on s’ubiqui. Les lletres o pictogrames del rètol han de contrastar cromàticament amb el fons del senyal.

Mida La mida de la lletra hauria d’estar en funció de la distància a la que ha de ser llegida

Mida (en cm) Distància (en m) Mínim Recomanable 5 7 14 4 5,6 11 3 4,2 8,4 2 2,8 5,6 1 1,4 2,8 0,5 0,7 1,4

8 Annex 1. RD 485/97. Quan els treballadors als que es dirigeix la senyalització tinguin la capacitat o la facultat visual o auditiva limitades, inclosos els casos en que allò sigui degut a l’ús d’equips de protecció individual, hauran de prendre’s les mesures suplementàries o de substitució necessàries. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 44 de 56

Es recomana que les lletres no tinguin un mida inferior a 15 mm i que s’augmenti la seva mida en 20-30 mm per cada metre de distància. La senyalització d’emergència compleix aquests requeriments bàsics: pictogrames de color contrastat (vermell, blau, verd) sobre fons blanc, mides del pictogrames i tipus de lletra. Ara bé, cal considerar també aquests requeriments per a retolació provisional o excepcional. En determinades àrees, com poden ser les zones de refugi9, és recomanable completar la informació d’emergència amb senyalització en format visual i tàctil. Els rètols s’han d’ubicar preferiblement en l’àrea entre 1 m-1,40 m. Fora d’aquest rang no ha de situar-se text en braille ni alt relleu, ja que la seva lectura és difícil per a les persones cegues i les persones usuàries de cadires de rodes.

Figura 25 Exemple. Senyalització per a telèfon o intercomunicador

d’emergència en zones de refugi

Figura 26

Àrea ergonòmica situació retolació accessible amb indicacions en sistema braille.

9 Zona de refugi: zones als replans de les escales protegides i especialment protegides, en els vestíbuls d’independència de les escales especialment protegides o en passadissos protegits, amb superfície suficient per albergar persones amb mobilitat reduïda usuàries de rodes. En cas d’incendi, les persones amb mobilitat reduïda poden romandre a les zones de refugi fins el seu rescat per part dels Serveis d’Emergència. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 45 de 56

Portes de vidre Les portes de vidre poden ser de difícil visibilitat per a les persones amb visió reduïda. La senyalització de les portes de vidre és d’utilitat a tots els ocupants d’un edifici per evitar cops i xocs. Les portes de vidre disposaran de: A les fulles de les portes.

Un cercle10 de 20 cm de diàmetre a cada fulla de marcat contrast cromàtic per identificar clarament si estan tancades o obertes. El cercle se situarà a l’alçada dels ulls, entre 150-170 cm del terra. La banda se situarà a l’alçada d’ulls dels infants, entre 85-110 cm.

A les parts fixes de vidre d’una porta. Una banda senyalitzadora de marcat contrast cromàtic situada entre 150-170 cm del terra, i una segona banda a l’alçada d’ulls dels infants, entre 85-110 cm. Aquestes bandes tindran un ample d’almenys 75 mm.

Sòcol de protecció de 25-30 cm d’alçada, per evitar els cops de les persones usuàries de cadires de rodes.

Les portes seran de vidre de seguretat.

Figura 27 Senyalització portes de vidre.

Cal recordar que els comandaments d’obertura de la porta o sistemes de control d’accés han d’estar situats entre els 80-140 cm.

10 És habitual la instal·lació de cercles de color vermell. El vermell és el color assignat a la protecció contra incendi. Es recomana fer servir un altre color més contrastat. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 46 de 56

Escales i rampes Cal tenir especial consideració en escales i rampes, atès que són zones que presenten major dificultat en cas d’evacuació. En escales i rampes,

es recomana la col·locació de franges de paviment senyalitzador: - abans del primer esglaó i després de l’últim, - a l’inici i final de rampes, de manera que les persones cegues o amb visió reduïda puguin detectar la seva presència. Les franges seran de textura i color contrastat amb el paviment. Tindran 80 cm de longitud en el sentit de la marxa, abastaran tota l’amplada de l’escala o rampa i tindran acanaladures perpendiculars a l’eix de l’escala o rampa.

Figura 28 Senyalització escala

Els passamans són una guia en cas d’incendi per a tots els ocupants d’un edifici. Les escales i rampes disposaran de passamans en ambdós costats.

Els passamans han de ser el més continus possibles, perllongant-se també pels replans, i al començament i fi de les escales o rampes estaran rematats cap a terra o la paret per tal d’evitar enganxades, 30 cm abans de l’inici del desnivell. Els passamans han de permetre el pas continu de la mà i han de ser de color contrastat. Els passamans estaran situats a una alçada de 90-11011 cm, preferiblement a 95 cm. Se situarà un segon passamans a 65-75 cm, preferiblement a 75 cm.

11 Per seguretat, a les escales on la caiguda pugui ser de dues o més plantes, l’alçada del passamans serà de 110 cm. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 47 de 56

Els passamans tindran una secció circular entre 4 a 5 cm de diàmetre. Es disposaran passamans intermedis quan l’amplada del tram sigui major de 4 m12.

Passadissos i aules

Cal prestar especial atenció a: - Elements que puguin sobresortir als passadissos. - A la part de sota de les escales (veure figura 29).Cal evitar el pas per sota de

qualsevol element d’alçada inferior a 2,10 m.

Es senyalitzaran en color contrastat els cantons de: - Les tarimes i els seus esglaons o rampes d’accés (veure figura 30). - Els esglaons en les aules en graderia.

Figura 29 Impedir el pas sota l’escala amb

algun element: mobiliari, jardinera, etc.

Figura 30 Senyalització cantonades d’una tarima i de la rampa

per tal que siguin ben visibles. Quan es projectin o reformin aules, preferiblement no s’empraran tarimes. Per a més informació consulteu:

Manual para alcanzar la inclusión en el aula universitaria: pautas de accesibilidad arquitectónica, tecnología y pedagógica para garantizar la igualdad de oportunidades en la docencia universitaria. http://upcommons.upc.edu/handle/2117/15006

12A les escales de caràcter monumental es disposarà almenys un passamà intermedi. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 48 de 56

http://upcommons.upc.edu/handle/2117/15006

Ascensors En general, els edificis no tenen ascensors preparats per funcionar en cas d’emergència, ni en cas d’incendi. Tanmateix, els edificis de gran alçada13 han de disposar d’ascensors accessibles preparats per operar en cas d’emergència per tal de facilitar l’evacuació vertical, especialment de les persones amb discapacitats i facilitar l’actuació dels Serveis d’Emergència. Als replans d’ascensors

- Les botoneres de trucada de l’ascensor se situaran una alçada de 90 cm i al

costat dret. Estaran separades 50-60 cm de les cantonades o paret, per tal de facilitar l’abast de les persones usuàries de cadires de rodes.

- Es disposarà un senyal amb el número de planta en sistema braille i aràbic en alt relleu a una alçada entre 0,80 cm i 1,20 m de terra, al costat del marc o brancal a la dreta de la porta i en el sentit de sortida.

- Davant de l’ascensor s’hauria de fixar una banda de textura diferent i color contrastat (1 m en tota l’amplada de l’ascensor).

A la Cabina d’ascensors

- La botonera se situarà al costat dret de la cabina, es col·locarà

horitzontalment, a una alçada de 90 cm. A aquesta mateixa alçada estaran els botons d’alarma. La botonera estarà separada 40 cm de les cantonades, per tal de facilitar l’abast de les persones usuàries de cadires de rodes.

- La numeració de la botonera, la informació i el número del telèfon per a emergències a l’ascensor estaran en sistema braille.

- Els botons han de tenir alt relleu i color contrastat. Els botons d’alarma i

d’aturada seran diferents de la resta i situats en la part inferior de la botonera.

- L’ascensor disposarà de sistema d’informació verbal de planta.

Cal recordar la importància de les revisions periòdiques dels ascensors, per tal que la cabina s’obri en bona anivellació.

13El Codi Tècnic de l’Edificació estableix cal que disposin d’ascensor d’emergència els edificis amb plantes que tinguin una alçada d’evacuació superior a 28m. En els cas dels edificis hospitalaris, les zones hospitalització i tractament amb alçada d’evacuació superior a 15m. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 49 de 56

Persones sordes o amb audició reduïda Necessitats: Si s’escau, senyalització o indicacions complementàries atenent a que no poden sentir les alarmes d’incendi i els missatges d’evacuació.

Mesures organitzatives i avisos complementaris Sempre que sigui possible s’evitarà que les persones sordes o amb audició

reduïda treballin soles, però en aquelles àrees on pugui haver persones sordes o amb audició reduïda treballant “en solitari” s’estudiaran altres mesures d’avís complementàries. Poden estudiar-se avisos mitjançant sistemes busca-persones, telèfon mòbil o Apps d’emergència per a telèfons mòbils.

Disseny per a tothom Necessitats: - Tothom pot tenir una discapacitat temporal o permanent. - En cas d’emergència la percepció visual o auditiva pot estar reduïda.

L’aplicació dels principis del “disseny per a tothom” o disseny universal

reverteix en la millora de la senyalització d’emergència, essent beneficiaris tots els usuaris d’un edifici.


7. CRITERIS RELATIUS A LA SENYALITZACIÓ FOTOLUMINESCENT Fotoluminescència La fotoluminescència és la capacitat que té un producte d’emetre llum durant un cert temps quan cessa l’exposició a la llum. Per a que compleixin amb la seva funció les senyalitzacions i abalisaments fotoluminescents han de ser estimulats amb il·luminació natural o fonts de llum apropiades, d’aquesta manera els pigments fotoluminescents que composen aquests senyals, quan falti la llum, emetran durant un cert temps, denominat temps d’atenuació. La senyalització i l’abalisament fotoluminescent han de ser estimulats14 amb il·luminació natural o fonts de llum com làmpades de descàrrega (les làmpades de sodi o la llum vermella no són adequades). Per a una estimulació permanent dels productes fotoluminescents són necessaris almenys 25 lux per a làmpades de descàrrega i 40 lux, per a làmpades d’incandescència, com a densitat d’il·luminació sobre la superfície del senyal. Adquisició de la senyalització fotoluminescent En la compra de senyals i abalisaments fotoluminescents es demanaran les

característiques tècniques (temps de vida útil del producte, característiques d’emissió del producte, temps d’atenuació fotoluminescència, etc.), verificant-se que compleixen la norma UNE 23035-4:2003 i que les mides i pictogrames s’ajusten als establerts en aquest document.

S’adquiriran senyals de categoria A, atenent a que són els que s’han d’emprar en

llocs de concentració pública o en espais d’il·luminació exclusivament artificial.

Assaig Característiques Norma

Fotoluminescència mesura en laboratori

Als 10 minuts ≥ 210 mcd/m2.

Als 60 minuts ≥ 29 mcd/m2. Temps atenuació ≥ 3000 minuts.

UNE 23035

Material plàstic autoextinguible o metàl·lic revestit de material fotoluminescent sense contingut en fòsfor i plom (inferior al 0,01%).

UNE 53127

14 Els senyals estan fets amb pigments fotoluminescents. Els cristalls de sulfur de zinc dels que es composa aquesta senyalització emmagatzemen la llum i tornen a emetre-la de manera fotoluminescent en la foscor. S’entén per estimulació el subministrament de l’energia necessària per produir lluminositat, mitjançant radiació UV, visible o IR. Pigments fotoluminescents: són aquells que, després de ser exposats a radiació UV, visible o IR a una temperatura de 22ºC, llueixen sense cap altre estímul, durant més de 30 min, amb una luminància superior a 2 mcd/m2. Hi ha una reducció (atenuació) de la luminància dels pigments fotoluminiscents després de finalitzada l’estimulació, en funció del temps. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d’emergència a la UPC. Pàgina 51 de 56

Assaig Característiques Norma

Cambra de boira salina

Sense decreixement d’un 5% sobre els valors inicials de luminescència a les 96 h d’exposició

UNE-EN ISO 7253

Radioactivitat <74 kBq/kg

Cada senyal fotoluminescent portarà un codi d’identificació de forma duradora. En

el codi almenys contindrà:

− La classificació i qualificació, segons norma UNE 23035. − Valor de fotoluminescència als 10 minuts. − Valor de fotoluminescència als 60 minuts. − Temps d’atenuació. − Color estimulació. − Color durant l’atenuació. − Nom de fabricant. − Denominació del producte: Classe A/B.

Figura 31 Detall codi d’un senyal fotoluminescent.

Quan s’instal·lin senyals i abalisaments fotoluminescents es conservaran mostres

dels productes emprats, per tal de poder comparar en les inspeccions de manteniment.


Instal·lació de la senyalització fotoluminescent Els senyals se situaran de manera que quedin ben il·luminats per tal que aquests

puguin “carregar-se”.

Figura 32 a Senyal carregant-se.

Figura 32 b Quan se’n va la llum, el senyal es veu.

Figura 33 a Si el senyal fotoluminescent rep llum, es carregarà i en la foscor brillarà.

Figura 33 b Si el senyal fotoluminescent no rep suficient llum, no es carregarà i en la foscor no es veurà.

En cas que sigui necessari situar els senyals en punts que no estiguin ben il·luminats, s’augmentarà la il·luminació damunt el mateix senyal.


8. CRITERIS PER AL MANTENIMENT DE LA SENYALITZACIÓ Manteniment de la senyalització “ Els mitjans i dispositius de senyalització hauran de ser, segons els casos, netejats, mantinguts i verificats regularment, i reparats o substituïts quan sigui necessari, de forma que conservin en tot moment les seves qualitats intrínseques de funcionament. Les senyalitzacions que necessitin d’una font d’energia disposaran d’alimentació d’emergència que garanteixi el seu funcionament en cas d’interrupció d’aquella, excepte que el risc desaparegui amb el tall del subministrament” (RD 485/97. Annex 1). Programa de revisions periòdiques

Amb la periodicitat que estableixi el Servei de Manteniment, es realitzaran

revisions periòdiques del sistema de senyalització. Com a mínim, es recomana que es realitzi una revisió de l’estat general del sistema de senyalització a l’any (UNE 23035-3:1999/2003). Aquestes revisions consistiran en inspeccions visuals per tal de: − Reposar la senyalització que hagi estat sostreta. − Verificar que els senyals estan en bon estat de conservació. − Verificar que la il·luminació és suficient. − Verificar que els senyals són fàcilment visibles, i que no hi ha objectes al

davant que impedeixin la seva visió o que impedeixin que estiguin ben il·luminats, de manera que puguin “carregar-se”.

Les revisions del sistema de senyalització es realitzaran pel Servei de

Manteniment, amb possibilitat de contractar-ho a una empresa externa sota la seva supervisió, seguint els criteris del present Manual.

Per altra banda, cal verificar l’estat de la fotoluminescència amb el temps. La UNE 23035 estableix que es valori la capacitat fotoluminescent cada 5 anys, i indica que la mesura se sol·licitarà al fabricant o subministrador de la senyalització. Quan els valors de la mesura siguin inferiors al 80% dels mínims obligatoris, es procedirà a la substitució o reparació dels senyals o abalisaments que ho requereixin. Per simplificar aquesta valoració i atenent a que els senyals incorporen la data de fabricació, s’agafaran varis senyals instal·lats i es compararan amb un senyal nou, per veure si els senyals d’aquell any han perdut o no capacitat fotoluminescent, i si es creu necessari pot demanar-se una mesura al fabricant o subministrador. Els senyals es carregaran durant almenys 15 minuts, i es compararà el seu grau de fotoluminescència als 5 minuts.


9. MARC NORMATIU, NORMES, CATÀLEGS I BIBLIOGRAFIA Marc Normatiu i normes de referència - Ley 31/1995, de Prevención de Riesgos Laborales. - Real Decreto 485/1997, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de

seguridad y salud en el trabajo y su Guía de Aplicación. - Real Decreto 486/1997, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud en el lugar de

trabajo y su Guía de Aplicación. - Código Técnico de la Edificación. CTE.

Real Decreto. 314/2006 por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. DB. Seguridad en caso de incendio. SI. SI. 3.7. Senyalització dels mitjans d’evacuació Obliga al compliment de les normes 23034:1988. SI. 4.2. Senyalització dels mitjans d’evacuació Obliga al compliment de les normes 23033-1:1981, 23035-4:2003. DB. Seguridad de utilización y accesibilidad. SUA.

- Real Decreto 1942/1993, por el que se aprueba el Reglamento de instalaciones de

protección contra incendios. - UNE 23033:1981. Seguridad contra incendios. Señalización.

- UNE 81501:1981. Señalización de seguridad en los lugares de trabajo. - UNE 23034:1988. Seguridad contra incendios. Señalización de seguridad. Vías de

evacuación.

- UNE 23035-1:1995, UNE 23035-2:1995, UNE 23035-3:1998, UNE 23035-4:2003 Seguridad contra incendios. Señalización fotoluminescente.

- UNE ISO 21542 Edificación. Accesibilidad del entorno construido.

- UNE 1063:2000. Caracterización de tuberías según la materia de paso.

Catàlegs de senyalització - Catàlegs SINALUX.OBERMANN & RAY

- Catàleg ART-SER

- Catàleg SEGURILIGHT


Bibliografia - Curs: Com dissenyar i rehabilitar edificis accessibles. Disseny universal. 2013

Professora: Sandra Bestraten. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. UPC.

- Seguridad y salud en el trabajo para personas con discapacidad. Fundación ONCE i Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el trabajo. 2005.

- Características de la rotulación para personas con discapacidad visual. Comisión

Braille Española. ONCE. Madrid, 2006.

- A Guide for people with Disabilities and other Activity Limitations. Emergency Evacuation preparedness. June Isaacson. Center for Disability Issues and the Health Professions. 2002.

- Removing Barriers. Planning Meetings that are accessible to all participants. NCOHD,

CUD, ADA. 2005.


AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN BLANC DELIBERADAMENT

ww

w.u

pc.e

du/p

reve

ncio

Barcelona, octubre de 2013

CRITERIS PER A LA SENYALITZACIÓ DELS … SE... · Cal destacar que els edificis poden disposar...

Documents

Transcript of CRITERIS PER A LA SENYALITZACIÓ DELS … SE... · Cal destacar que els edificis poden disposar...