Alumnes: Grup: -2º BHCS

-Ana Hernández

-Kike Martínez

-Iris Ferrer

-Jorge Muñoz

-Javi Casañ

Alfons XIII : la crisi de la

Restauració (1902-1931)

Índex

1-. Els intents de regeneració interna del sistema

1.1-. El revisionisme polític i el seu fracàs

1.1.1-. El protagonisme polític d’Alfons XIII

1.1.2-. Els intents de “revolució des de dalt”

1.1.3-. La crisi del bipartidisme i del torn de poder

1.2-. La qüestió de Marroc

1.3-. La setmana tràgica de Barcelona

1.4-. Oposició política al règim: republicans i nacionalistes

1.4.1-. Els nacionalismes

2-. La fallida del Sistema polític

2.1-. Espanya davant la I Guerra Mundial

2.2-. La crisi general de 1917

2.2.1-. Rebel·lió de les Juntes Militars de Defensa

2.2.2-. Assemblea de Parlamentaris

2.2.3-. Esclat de la vaga general

2.3-. Els governs de concentració i la incapacitat de renovació

interna

2.4-. L’agitació social i els efectes de la revolució russa

2.4.1-. El trienni bolxevic en Andalusia

2.4.2-. La violència creixent en Catalunya

2.4.3-. La Internacional Comunista i la divisió del socialisme

2.5-. Fracàs militar en Marroc: Desastre d’Annual (1921)

1-. Els intents de regeneració interna

del sistema

Reinat d’Alfons XIII

Marcat per

Esperit regeneracionista

Denominat

Revisionisme

Revisar sistema

Adaptar-lo al les noves

demandes socials i polítiques

1.1-. El revisionisme polític i el seu fracàs

Alfons XIII

Va unir la seua persona en velles concepcions decimonòniques

Esperit europeista i modernitzador

Estava convençut que la Constitució moderada de 1876 li atorgava

No estava disposat a renunciar la sobirania compartida amb les Corts Defecte polític

Esperit castrense

Afavoria l’exèrcit

Responsabilitat política

Acaba amb la pròpia

institució monàrquica

1.1.1. El protagonisme polític d’Alfons XIII

1.1.2-. Els intents de “revolució des de dalt”

S.XX Intents de reforma del sistema polític de la Restauració

Cánovas (1897)

Sagasta (1903)

Moren Comença l’etapa del

revisionisme polític Protagonitzat

per

Maura Canalejas

Partit

Conservador

Partit

Liberal

Governs conservadors Reformes Fer la “Revolució des de dalt”

Aspiren a un sanejament

de la vida política sense

alterar les bases de

funcionament del sistema

Legislació laboral

1908 Institut nacional

de Previsió

Sistema de

Seguritat Social Objectiu

Promoure i

facilitar els segurs

socials col·lectius

Resoldre la

lamentable situació

del treballadors

Major mesura per a la

“revolució des de dalt”

Eliminar el frau i

garantir la neteja

d’eleccions

Llei de Reforma

Electoral (1907)

Article 29

“els escons electorals

pels quals tan sols hi

hagués un candidat es

van adjudicar

directament sense

procés electoral”

Es va facilitar encara

més la manipulació

1910 Liberals “Revolució des de dalt”

Suport popular

amb lleis de

contingut social

Jornada de 9 h. en les mines

Regulació del treball de les dones

Abolició definitiva de l’impost del consum

Llei de Reclutament Servici militar

obligatori Mesura més

il·lustrativa

Canalejas 1912 Mor assassinat

per un anarquista

Final d’esta

inicial etapa

de reformes

1.1.3-. La crisi del bipartidisme i del torn de poder

Clau de l’èxit Estabilitat política

sustentada en dos pilars

Dos partits

principals

Alternança pacífica

en el govern de la

nació

Crisi interna dels dos

partits dinàstics

Explica el protagonisme polític

que va asumir el monarca

Pràctica del torn Confiança entre

els dos partits

Pacte entre

caballers 1912

Maura proclama

la impossibilitat

de mantindre

aquesta pràctica

amb un partit

liberal

No aconsegueix

renovar el

sistema polític

Comença

l’enfrontament

real entre ells

1.2-. La qüestió del Marroc

Espanya participa en el

repart d’Àfrica

Nou objectiu

colonial d’Espanya

és el Marroc

1904

Reconeixia els

interessos

espanyols a la

costa

mediterrània de

Marroc

Conferència

Internacional

d’Algesires 1906

Espanya obté els

drets del nord

d’Àfrica

Ocupació

militar 1909

Governaven els

conservadors

“Maura”

1.3-. La setmana tràgica de Barcelona

Marroc Descontent

popular

Causa Reclutament

forçòs de tropes

per a la guerra

Dos grups

socials

minoritaris

El exèrcit Objectiu: recuperar

el prestigi

professional perdut

en el desastre del 90

Mitja d’ascens en el

escalafó i de

protagonisme politic

Els capitalistes

Explotació de les

mines de ferro de

Rif

Movilització de

reservistes

Vaga general

convocada

Socialistes

Anarquistes

Govern

Respon

Detenció dels caps

socialistes i

prohibint la seua

premsa 31 de juliol Insurrecció

liquida

emprendio

Dura

repressió

Mor

Ferrer

Guardia

Anarquista

Fundador de

l’escola moderna

Setmana

tràgica

Explosió passional de

unes masses descontentes

per les seues condiciones

de vida

Desencadena Protesta contra el

reclutament per les

guerres del Marroc

1.4-. Oposició política al règim:

republicans i nacionalistes

Els partits republicans

Republicans Principal força

d’oposició política

al règim En l’àmbit

extraparlamentari

Dins de les Corts

Intelectuals de

prestigi

Galdós

Ortega i

Gasset

Ramon i

Cajal

Dos grans partits

republicans El partit radical

Reformistes

Català

Principal representant

1.4.1-. Els nacionalismes

Lliga Regionalista

1906 es va fundar Solidaritat catalana

La esquerra catalanista

no va tindre un paper

destacat fins a 1922 Fundació de l’Estat català

Gallec

1918 va sorgir la primera reivindicació nacionalista

Assemblea de les

Irmandades de Fala

De la

Es transformen en

Partido Nazonalista Galego

Basc

Diferent al català PNV Recolzat en el

Ultraconservadora

xicoteta burgesia

bilbaïna recelosa

del progrés i la

industrialització

2-. La fallida del Sistema polític

Segona etapa del regnat d’Alfons XIII

I Guerra

Mundial Un declivi

progressiu del

sistema

Convulsions

de 1917

Per a

entrar en

Se inicia amb Va aconseguir

el seu punt

més crític

Es va resoldre mitjançant la sortida autoritària de la

dictadura.

2.1-. Espanya davant la I Guerra Mundial

El Govern

Neutralitat

Que va augmentar la demanda

exterior dels seus bens

Procés inflacionista

Escassetat d’alguns productes

Beneficis empresarials

Empobriment dels treballadors

Repercussió de la 1 GM

La opinió pública

Dividida

en

Aliadòfils Germanòfils

Intelectuals i simpatitzants

d’esquerra.

Simpatitzants de dreta.

2.2-. La crisi general de 1917 2.2.1-. Rebel·lió de les Juntes

Militars de Defensa

Resaltem els següents fets

Sorgides per

La pérdua de poder adquisitiu dels

sous a causa de la inflació.

El favoritisme del Ministeri de Guerra

en la seua política de ascensos.

La propensió del

monarca a inclinar a

favor dels militars en

els conflictes entre

poder civil i militar

La revitalització del

protagonisme militar

fora de les casernes i

camps de batalla

Inici de la crisi de 1917

Cambó va convocar als

parlamentaris catalans a una

assemblea il·legal el 5 de juliol,

a Barcelona.

En la segona convocatòria es van ratificar els

acords de l'anterior reunió en una moció

signada per catalans, republicans i socialistes.

2.2.2-. Assemblea de Parlamentaris

La Assemblea es va desarticular pels següents

motius

La negativa de la Junta Militar de Defensa

Les divergències i

desconfiances entre els propis

assembleistes

La participació dels catalanistes de

Cambó en el nou Govern de coalició

que es va formar l'1 de novembre.

2.2.3-. Esclat de la vaga general

Després de l’ Assemblea de

Parlamentaris es varen formar

dos comitès de vaga

Es va convocar abans del previst

(per al 13 d'agost), per una vaga

ferroviària a València que va

precipitar els esdeveniments

Barcelona

Madrid Amb representants

de UGT i PSOE

Integrada per la CNT

Davant la vaga el Govern va actuar de

manera molt enèrgica

Va detindre el comitè

de vaga

Va traure les tropes al

carrer

2.3-. Els governs de concentració i la

incapacitat de renovació interna

Alfons XIII Forma dos governs

de concentració

Liberals

Conservadors

Presidits per un membre

dels partits del sistema

liberal

Procés de

descomposició RAONS

Vells partits dividits en últiples faccions

Sistema incapaç de renovar-se i de integrar a

les noves forces socials i polítiques

El rei es mostrava cada vegada més

reaci i recolçava als militars

2.4-. L’agitació social i els efectes de la

revolució russa

Necessitat de

mantindre la

producció

Satisfer la

demanda

exterior

Patrons més propensos a la negociació

que a l’enfrontament amb els obrers

Triomf de la

revolució

bolxevic de 1917

Rússia es va

convertir en

un mite

Paradís dels

treballadors

El Govern adopta

mesures Jornada de 8 hores en la indústria (1919)

2.4.1-. El trienni bolxevic en Andalusia

Andalusia Entre 1918 y

1920

Fase d’activitat

revolucionària Trienni bolxevic

Provocat per múltiples

factors

La revolució social Acabà al 1920 Conseqüència de la

declaració de l’estat de

guerra i la consegüent

repressió.

2.4.2-. La violència creixent en Catalunya

Catalunya Corrent

majoritària

Anarcosindicalista

Sindicalista

Més violenta i partidaria

de l’acció directa.

Moderada i

pragmàtica.

Resposta de la

patronal catalana

Davant la vaga obrera, el

lock out.

Davant l’acció directa, el

terrorisme blanc.

Tancament temporal

de l’empresa.

Contratació de bandes

armades per a assassinar a

dirigents obresr i sindicals.

2.4.3-. La Internacional Comunista i la divisió del

socialisme

Triomf de la

Revolució rusa

en 1917

Nova difusió

ideològica del

moviment obrer

1919 Moscou Tercera

Internacional

Va pretendre Agrupar a totes les

organitzacions obreres per

a estendre l’experiència

revolucionaria rusa a tot

el món

En 1920 el grup de

Juventuts va decidir

Transformar-se

en el Partit

Comunista de

Espanya (PCE)

Un grup minoritari Fundà

Partit

Comunista

Obrer

Espanyol

Se unificà amb el

Partit Comunista

d’Espanya.

2.5-. Fracàs militar en Marroc:

Desastre d’Annual (1921)

Conveni

entre França

i Espanya

(1912)

converteix Les zones de influència dels dos països en el

Marroc en un Protectorat compartit.

Zona més xicoteta i pobra

que la del francés Inconvenients

1. Territori molt

muntanyòs.

2. Vies de comunicació

escasses.

3. Riquesa en les mines.

4. Població

fragmentada en

tribus.