Web viewACTA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT. IDENTIFICACIÓ. DE LA...

ACTA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT

IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

Número: 10/2016 Caràcter: ordinària Convocatòria: Primera Data: 14 de novembre de 2016 Horari: de 20 h a 21.30 h Lloc: Sala de sessions de l’Ajuntament, situada a la Plaça de la Fàbrica, 1

MEMBRES ASSISTENTS:

SR. JOSEP TRIADÓ BERGÉS ALCALDE SR. MARC TINTORÉ I SERRA 1r. TINENT D’ALCALDE SR. JOSEP FONT I VIVES 2n.TINENT D’ALCALDE SRA. MAGDA JULIÀ LÓPEZ 3a. TINENT D’ALCALDE SR. ANTONI LÓPEZ GUILLÉN 4t. TINENT D’ALCALDE SR. DAVID ROVIRA RUIZ REGIDOR SRA. ANA M. CUELLO LADEVESA REGIDORA SR. CARLES MEDINA VILALTA REGIDOR SR. ALEJANDRO COSTA URIGOITIA REGIDOR SR. JAUME CASES I MAS REGIDOR SR. GINÉS MARÍN MARÍN REGIDOR SRA. M. INMACULADA FERNÁNDEZ MARTÍNEZ REGIDORA SRA. EMMA ESCOLANO JUANOLA REGIDORA SR. CARLOS GARCÍA ABALOS REGIDOR SR. JAUME BATLLE DE CASTRO REGIDOR SR. BERNABÉ RUFFO NOGUERA REGIDOR

EXCUSEN LA SEVA ABSÈNCIA:

SR. PEDRO BAILÓN DÍAZ REGIDOR

Mireia Boté i Massagué, Secretària de l’Ajuntament de Premià de Dalt

ORDRE DEL DIA

ALCALDIA

1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior (acta núm. 9).

2. Despatx Oficial.

ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I RECURSOS HUMANS

3. Declaració de compatibilitat per l’exercici d’activitats en el sector privat.

MOCIONS

MOCIONS PRESENTADES PELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

4. Moció dels Grups Municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya en suport als 25 anys de la Marató de TV3. (R.E. 5772, de data 04/11/2016).

5. Moció dels Grups Municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya per millorar el servei de rodalies Renfe a Catalunya. (R.E. 5773, de data 04/11/2016).

MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA

6. Moció del Grup Municipal del Partit Socialista de Catalunya relativa a l’assignació pressupostària del Consorci Sanitari del Maresme. (R.E. E/002841-2016, de data 27/10/2016).

MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT-CUP-PA

7. Moció del Grup Municipal Crida Premià de Dalt contra la persecució judicial de càrrecs electes i entitats i en defensa de la sobirania local i de les institucions d’autogovern. (R.E. E/002903-2016, de data 07/11/2016).

8. Moció del Grup Municipal Crida Premià de Dalt de suport i compromís actiu amb la banca ètica i cooperativa. (R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

INFORME DE REGIDORIES

PRECS I PREGUNTES

PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL DEL PP

9. Pregunta del Grup Municipal del PP relativa a la nau situada en el carrer Montseny. (Pregunta núm. 1, R.E. E/002888-2016, de data 03/11/2016).

10. Pregunta del Grup Municipal del PP relativa al mal estat en que es troba el Camí del Mig, en el tram comprès entre la Plaça Canigó i el carrer Margarita de Sucre. (Pregunta núm. 2, R.E. E/002888-2016, de data 03/11/2016).

11. Pregunta del Grup Municipal del PP relativa a les dificultats de visió existents a l’Avinguda de Can Nolla. (Pregunta núm. 3, R.E. E/002888-2016, de data 03/11/2016).

12. Pregunta del Grup Municipal del PP relativa a les altes velocitats que agafen els cotxes en el carrer dels Llesamins. (Pregunta 4, R.E. E/002888-2016, de data 03/11/2016).

13. Pregunta del Grup Municipal del PP relativa als serveis que presten pel municipi algunes empreses privades. (Pregunta 5, R.E. E/002888-2016, de data 03/11/2016).

14. Pregunta del Grup Municipal del PP relativa a l’acord que es va adoptar en la Junta de Govern Local del 8 de febrer de 2016, dins la regidoria d’Obres i Via Pública. (Pregunta 6, R.E. E/002888-2016, de data 03/11/2016).

PRECS I PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT-CUP-PA

15. Prec del Grup Municipal Crida Premià de Dalt per condicionar la caseta i el parc a l’entrada del carrer Puig de Pedra. (R.E. E/002889-2016, de data 04/11/2016).

16. Prec del Grup Municipal Crida Premià de Dalt per adequar i assegurar el doble mur de la Carretera del Ramal. (R.E. E/002889-2016, de data 04/11/2016).

17. Prec del Grup Municipal Crida Premià de Dalt per adequar la font de la Cisa i arreglar les taules. (R.E. E/002889-2016, de data 04/11/2016).

18. Prec del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relatiu als miralls trencats al carrer Elionor Cisa. (R.E. E/002889-2016, de data 04/11/2016).

19. Prec del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relatiu a la Plaça Josep Irla. (R.E. E/002889-2016, de data 04/11/2016).

20. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a la Travessia Can Maresme. (Pregunta núm. 1, R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

21. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa al Torrent Santa Anna. (Pregunta núm. 2, R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

22. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a la participació ciutadana. (Pregunta núm. 3, R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

23. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa als retards en la publicació online dels Plens. (Pregunta núm. 4, R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

24. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a les visites de cònsols. (Pregunta núm. 5, R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

25. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a la senyalització de rutes i patrimoni. (Pregunta núm. 6, R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

26. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa a les enquestes sobre els serveis de bus. (Pregunta núm. 7, R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

27. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa al motiu pel qual les actes de la Pinassa s’aproven abans de redactar-se. (Pregunta núm. 8, R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

28. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa al motiu pel qual no es convoquen eleccions a delegats sindicals a la Pinassa i perquè n’hi ha 1 enlloc de 3. (Pregunta núm. 9, R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

29. Pregunta del Grup Municipal Crida Premià de Dalt relativa al dinar-reunió entre l’Ajuntament de Premià de Dalt i la Diputació de Barcelona. (Pregunta núm. 10, R.E. E/002915-2016, de data 09/11/2016).

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

1. LECTURA I APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR (ACTA NÚM. 9).

Sr. Alcalde: Hi ha algun comentari?

Sr. Batlle: Sí. Bé, nosaltres ens abstindrem perquè hem vist que l’àudio de l’anterior Ple no estava penjat i ens agradaria acabar de consultar una cosa de l’acta. Simplement és per això, d’acord?

Sr. Alcalde: D’acord. Això s’ha de votar? Sí? Doncs, votem l’acta de la sessió anterior, eh?

Sotmesa l’acta número 9 a votació, s’acorda la seva aprovació per 14 vots a favor (CIU, ERC-AM, PSC i PP) i 2 abstencions (CRIDA) dels 16 membres presents.

2. DESPATX OFICIAL.

No n’hi ha.

ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I RECURSOS HUMANS

3. DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT PER L’EXERCICI D’ACTIVITATS EN EL SECTOR PRIVAT.

La Sra. Secretària dóna lectura de la proposta següent:

“En dates 2 de setembre i 10 d’octubre de 2016, RGE núms. 4529 i 5323, el treballador d’aquesta Corporació adscrit a l’OAC, Sr. Raúl Maya Castaño, va sol·licitar la declaració

de compatibilitat per a la realització d’una activitat professional com a entrenador d’una entitat esportiva.

A causa de la seva relació laboral amb aquesta Corporació, el Sr. Maya es troba afectat per la normativa d’incompatibilitats d’acord amb el que estableixen els articles 1 i 2 de la Llei 53/1984, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.

L’activitat per a la qual el Sr. Maya sol·licita la compatibilitat és de caràcter privat i no es troba directament relacionada amb les desenvolupades per a aquesta entitat ni afectarà a la seva jornada laboral, essent l’òrgan competent per al seu atorgament el Ple de l’Ajuntament, d’acord amb el que estableixen els articles 11 a 14 de la referida Llei d’incompatibilitats.

Examinat l’informe jurídic emès al respecte pel tècnic de Recursos Humans en data 17 d’octubre de 2016 i, en virtut de les competències que m’han estat delegades per decret de l’Alcaldia de data 23 de juny de 2015, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents:

1. DECLARAR LA COMPATIBILITAT del Sr. Raúl Maya Castaño, per al desenvolupament d’una activitat privada consistent en la d’entrenador d’una entitat esportiva, amb els límits i/o condicions que es troben regulats a la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitat del personal al servei de les administracions públiques i la resta de legislació concordant.

2. NOTIFICAR el present acord a l’interessat als efectes legals oportuns.”

Sr. Alcalde: Bé, hi ha algun comentari? Hi estem tots d’acord? És un treballador de l’Ajuntament que vol compatibilitzar la feina d’entrenador de futbol. Hi estem d’acord tots?

Sotmesa la proposta a votació, per 16 vots a favor (CiU, ERC-AM, PSC, PP i CRIDA) dels 16 membres presents.

S’ACORDA APROVAR la proposta presentada per unanimitat dels presents en tots els seus punts.

MOCIONS

Sr. Alcalde: Aquí en les Mocions, hi ha una novetat, que es va ja dir a la Junta de Portaveus, que votarem la urgència d’afegir una moció que ens ha passat l’AMI, que és

la Moció de suport al referèndum, al procés constituent i als ens locals electes investigats pel procés relacionat amb la sobirania. Aquesta moció la vam rebre el divendres a la tarda, no vam estar a temps d’entrar-la dintre del període, doncs, que, des d’aquest mes, és el divendres al matí. Per tant, el primer que hem de fer és votar la urgència i estaria a l’última de les mocions, doncs, dintre de les que hi ha.

Sotmesa la declaració d’urgència a votació, per 15 vots a favor (CiU, ERC-AM, PSC i CRIDA) i 1 vot en contra (PP) dels 16 membres presents.

S’ACORDA APROVAR la urgència de la moció presentada en tots els seus punts per majoria absoluta del número legal de membres de la Corporació.

MOCIONS PRESENTADES PELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

4. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA EN SUPORT ALS 25 ANYS DE LA MARATÓ DE TV3. (R.E. 5772, DE DATA 04/11/2016).

Moció presentada inicialment pels Grups Municipals de CIU i ERC-AM, i a la qual s’adhereixen els grups municipals del PSC, PP i CRIDA per presentar-la conjuntament en la sessió plenària.

La Sra. Secretària dóna lectura de la proposta següent:

“La Marató de TV3” és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 l’any 1992, amb l’objectiu d’obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties incurables o cròniques, però també per a sensibilitzar la societat sobre aquestes patologies.

Fa 25 anys que “La Marató de TV3” desenvolupa una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Un projecte plenament arrelat al país, que ha consolidat el seu paper com a font impulsora de la recerca biomèdica i com una eina de divulgació científica, de conscienciació ciutadana i d’educació de la societat.

El projecte ha aconseguit l’empatia de la societat catalana, que amb petites grans aportacions han fet de la “La Marató de TV3” un esdeveniment solidari referent.

Al llarg de la trajectòria, també s’ha aconseguit l’adhesió d’empreses que s’han implicat en la logística per fer possible la recepció dels donatius i el subministrament de productes i serveis necessaris per al correcte funcionament. Alhora s’ha comptat amb la participació d’altres empreses col·laboradores a través d’aportacions, que tenen el seu reconeixement en el programa o en la campanya de sensibilització.

Però “La Marató de TV3” no tindria l’abast i èxit que ha assolit sinó fos pel treball dels més de 58.000 voluntaris i el milió de persones que cada any participa en les activitats populars organitzades. “La Marató de TV3” és un esdeveniment participatiu amb una extraordinària capacitat de mobilització social tant els que participen directament i dediquen el seu temps al llarg de les quinze hores de durada del programa com tots aquells que a totes les viles i barris de les ciutats del nostre país realitzen actes de suport a “La Marató de TV3”.

Gràcies als més de 150 milions recaptat, s’han fet importants avenços en la recerca biomèdica amb 723 projectes d’investigació sobre 14 grups de malalties diferents. Una tasca que enguany commemora el seu 25è aniversari i que des de l’àmbit municipal també es vol reconèixer.

Per tot això abans esmentat, des de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, es proposen els següents acords:

Primer.- Manifestar el compromís de continuar oferint suport de l’Ajuntament de Premià de Dalt en l’organització i sessió d’espais per als actes de “La Marató de TV3”.

Segon.- Participar en el projecte “Regalar Cultura”, que pretén agrair la participació als ciutadans voluntaris i a les entitats que participen en l’organització dels diferents actes de “La Marató de TV3”, a través d’invitacions en actes culturals organitzats pel propi ajuntament.

Tercer.- Instar als ajuntaments a promoure sessions al municipi i col·laborar econòmicament realitzant donatius pel finançament de campanyes de sensibilització, adreçat als joves del país, que es realitzen a través de les conferències que des de l’any 1997 es celebren a les escoles de Catalunya, i que actualment ha arribat als 240.000 alumnes de secundària.

Quart.- Fer arribar aquest acord a TV3, a la Fundació Marató de TV3, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.”

Sr. Alcalde: Voleu fer algun comentari?

Sr. Ruffo: Bé, nosaltres hi votarem a favor, una iniciativa solidària, com sempre, la de “La Marató” i, per tant, cap problema en votar-la a favor.

Sr. Alcalde: Molt bé. Més comentaris?

Sr. Batlle: Sí. Nosaltres entenem que la solidaritat és de tothom, hi està tothom a favor. I no només hi votarem a favor, sinó que ens agradaria poder adherir-nos a la moció, a ser possible.

Gràcies.

Sr. Alcalde: El Partit Popular també s’adhereix a la moció o la vota, només?

Sí? S’hi adhereix també el Partit Popular? I el PSC?

Sra. Fernández: Sí. Doncs, ens hi adherim tots, perquè la votarem a favor també.

Sr. Alcalde: Molt bé. Doncs, la presentem tots conjuntament. Crec que “La Marató de TV3” és una referència no només en l’àmbit local, sinó en l’àmbit mundial, doncs, de solidaritat i, bé, i continuar donant aquesta... I agrair també la feina que fan, tant a TV3 com la gent de Premià de Dalt Solidari, que organitza “La Marató” a Premià de Dalt, i a totes les entitats que hi col·laboren.

Sotmesa la moció a votació, per 16 vots a favor (CiU, ERC-AM, PSC, PP i CRIDA) dels 16 membres presents.

S’ACORDA APROVAR la moció presentada per unanimitat dels presents en tots els seus punts.

5. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PER MILLORAR EL SERVEI DE RODALIES RENFE A CATALUNYA. (R.E. 5773, DE DATA 04/11/2016).

La Sra. Secretària dóna lectura de la moció següent:

“El 2010, mitjançant el Reial Decret 2034/2009, de 30 de desembre, es va fer efectiu el traspàs dels serveis de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, el qual va ser ampliat als serveis regionals el 2011, mitjançant el Reial Decret 1598/2010, de 26 de novembre.

A partir d’aquell moment la Generalitat es va convertir en titular de tots els serveis ferroviaris de rodalies i regionals sobre la xarxa ferroviària d’interès general en l’àmbit de Catalunya i assumia les competències sobre la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis, així com la potestat tarifària.

Mitjançant l’Acord per a la utilització de la capacitat de la infraestructura ferroviària de rodalies de Barcelona entre el Ministeri de Foment (MIFO), la Generalitat i Adif, de 8

de febrer de 2010, i la seva addenda de 23 de desembre de 2010 per incloure els servies regionals, es van assignar a la Generalitat de Catalunya totes les franges horàries vinculades a la prestació d’aquests serveis i es determinava la col·laboració entre Adif i la Generalitat per programar solcs-horaris, freqüències i organització de línies.

El traspàs del conjunt de Rodalies de Catalunya però, va quedar incomplet ja que no es van traspassar ni els trens ni la infraestructura, que segueix estan gestionada per l’Administració General de l'Estat mitjançant Adif.

Per part del Govern de l'Estat espanyol s’han incomplert de forma manifesta els compromisos derivats del traspàs dels serveis de Rodalies de Catalunya dificultant greument a la Generalitat de Catalunya l'exercici de les competències que li corresponen.

Així des del 2010 l’Administració General de l’Estat no ha complert amb la seva obligació de fer la consignació pressupostària anual a favor de la Generalitat de Catalunya per finançar el dèficit generat pels serveis traspassats, i s’ha compensat directament el dèficit dins del marc de relacions Renfe – MIFO – Adif.

Tampoc s’ha arribat a formalitzar un marc contractual amb Renfe Operadora tot i haver estat aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya ni s’han signat amb Adif protocols ni acords addicionals previstos en el traspàs amb relació a la disponibilitat de la infraestructura i les estacions.

La infraestructura actual sobre la que circulen els serveis de Rodalies de Catalunya es troba en molts punts al límit de la seva capacitat, condicionada pels trams de via única i per la manca d’inversions en els darrers anys. Les inversions previstes al Pla d’Infraestructures de Rodalia de Barcelona 2008 – 2015 incloïa un programa d’inversions per a la modernització de la infraestructura existent, noves infraestructures i millores i noves estacions per un total de 4.000 M d’€, però la majoria no s’han dut a terme. Aquest fet suposa un baix grau de millora de la fiabilitat de la infraestructura amb conseqüències clares sobre la qualitat del servei als usuaris que d’altra banda ha suposat un increment de les limitacions temporals de velocitat al conjunt de la xarxa.

Al 2013, per prendre mesures sobre aquesta pèrdua de fiabilitat, es va acordar amb el Ministeri de Foment un Pla d’actuacions prioritàries a la RFIG ( Red Ferroviaria de Interés General), per a la millora de la seguretat, fiabilitat i funcionalitat del servei de Rodalies de Catalunya amb una inversió de 306 M d’€ que el MIFO es comprometia a invertir en el període 2014 – 2015. A data de 9 de maig de 2016, el grau de compliment d’aquestes inversions, d’acord amb la informació de la que es disposa, és el següent:

1,6% en servei, 37,9% en fase d’obres (execució o contractació), 46,3% en projecte i 14,3% pendent d’impuls.

Al mes d’abril, mitjançant l’operador Renfe Operadora, Adif va traslladar a la Generalitat els nous horaris que volia implantar a partir del 12 de juny de 2016 per tal d’adequar els horaris a la situació d’explotació actual, molt condicionada i limitada per les seves pròpies característiques (no millorades per la manca d’inversió), per limitacions temporals de velocitat (no resoltes també per falta d’inversió), i per nous requeriments de seguretat.

Des d’ADIF s'ha plantejat de forma unilateral la implantació d'uns nous horaris per als serveis de Rodalies de Catalunya de competència de la Generalitat de Catalunya que repercuteixen en els horaris ofertats als clients. Aquest nous horaris són conseqüència de les deficiències i limitacions derivades del mal estat de gestió i conservació de les infraestructures ferroviàries de competència de l’Administració General de l’Estat.

Els nous horaris proposats suposen de forma general un increment dels temps de viatge de totes les línies i consoliden els retards actuals, sense que s'hagi explicitat cap mesura o actuació concreta per a donar solució a aquesta situació i possibilitar una millora dels temps de trajecte als usuaris.

La causa d'aquest empitjorament dels temps de viatge que ADIF vol imposar als usuaris de Catalunya és el mal estat de la xarxa de rodalies i regionals de Catalunya com a conseqüència de dècades de no inversió per la millora de la xarxa de Catalunya. Aquesta manca d'inversió, que fins ara s'ha concretat i patit per part dels usuaris de Rodalies en forma d'accidents, incidents, averies i una continuada pèrdua de velocitat comercial i fiabilitat, ara ADIF la vol portar al límit augmentant els temps de viatge per la reducció de velocitat que imposarà als trens que circulin per xarxa de Catalunya afectant a rodalies i regionals sense l'adopció de les inversions i mesures correctores corresponents.

En base a l'exposat no es considera que pugui ser acceptable la modificació i empitjorament dels horaris dels serveis sense que aquests vagin acompanyats de la corresponent explicació de les mesures en execució o que es desenvoluparan les actuacions adients per redreçar aquesta situació i permetre una millora de serveis i del temps de viatge dels usuaris.

En conseqüència es proposa l'adopció de la moció següent:

Primer.- Instar a la Generalitat de Catalunya que no s'accepti cap canvi en els horaris de Rodalies de Catalunya que empitjorin els temps de viatge si no es disposa del subministrament per part d’ADIF de la informació detallada dels motius del canvi

efectuat i de les mesures concretes i calendaritzades, en un breu període de temps, de reversió de la situació per a recuperar els temps de viatge que afecten negativament als usuaris dels serveis de Rodalies de Catalunya.

Segon.- Instar al Govern de l’Estat a la realització amb caràcter urgent de les inversions per desactivar les limitacions temporals de velocitat (LTV) existent en els serveis de Rodalies de Catalunya per garantir un servei digne als usuaris de Catalunya.

Tercer.- Instar al Govern de l’Estat l’execució de les inversions previstes en els diferents acords subscrits, en el Pla de Rodalia de Barcelona i en l’acord dels 306 M d’€, així com l’execució de la resta d’actuacions demanades en els diferents fòrums de coordinació i seguiment d’actuacions estatals a Catalunya entre la Generalitat i l’Estat.

Quart.- Instar al Govern de l’Estat a complir amb tots els compromisos derivats del traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya sobre els serveis de Rodalies de Catalunya i específicament a:

- Transferir anualment a la Generalitat de Catalunya els recursos establerts als acords de traspàs, necessaris per a finançar l’explotació dels serveis.

- Impulsar la formalització del contracte de gestió del servei amb l’empresa operadora Renfe

- Formalitzar el conveni per a la participació de la Generalitat de Catalunya en la gestió de les estacions ferroviàries.

Cinquè.- Instar al Govern de l’Estat al traspàs de la infraestructura (vies i estacions) per completar el traspàs de Rodalies de Catalunya, mitjançant la segregació de la xarxa ferroviària d’interès general per tal que la Generalitat pugui assumir la totalitat de competències sobre el conjunt del sistema ferroviari de Catalunya.”

Sr Alcalde: Hi ha comentaris?

Sr. Ruffo: Sí. Bien. Sí es cierto que en Cataluña existe un problema con cercanías (rodalies), no lo vamos a negar, pero vayamos un poco más allá. ¿Por qué la Generalitat no invierte igual en el Maresme en transportes alternativos al tren como se hace en otras comarcas? Por ejemplo, hay localidades que están a la misma distancia que nosotros de Barcelona y que, además de servicios de Adif, tiene otras ofertas de transporte público construido por la propia Generalitat, como son los Ferrocarriles, que dan servicio al Vallès Occidental y al Baix Llobregat. Si ustedes pretenden, pues,

llegar a consensos con la finalidad de mejorar el transporte público, pues, nos encontraremos, no lo duden.

Claro, pero esta moción, pues, parece que quieren lavarle la cara a la dejadez y al victimismo del Govern de la Generalitat; pues, entonces, no cuente con nosotros.

Y, ya que se hace referencia al traspaso de la infraestructura, no estaría de más hacer un poco de memoria de lo que ocurrió en diciembre de 2009, que es cuando se firmó el traspaso de las cercanías en Cataluña con el Gobierno de entonces, Partido Socialista y el ministro de Fomento José Blanco. El traspaso eran 50 quilómetros de la nacional II, a su paso por nuestra comarca, traspaso que iba acompañado de 400 millones de euros destinados a la conversión de la carretera en una vía urbana a su paso por diversas poblaciones, así como la construcción de una autovía alternativa, que no se ha efectuado. Ya que pertenecen a los partidos políticos que gobiernan en Cataluña, pregúntenle qué ha hecho con este dinero. Vista la nula capacidad de la Generalitat para gestionar infraestructuras, casi mejor que el Estado recupere las competencias plenas en materia ferroviaria.

Por lo expuesto, votaremos en contra.

Sr. Alcalde: Molt bé. Més intervencions?

Sr. García: Bé, nosaltres estem a favor de la moció, la votarem a favor. I, bé, simplement, esperem que això se solucioni i, tenint en compte que no creiem que el Govern de Madrid canviï gaire de tarannà, doncs, anem cap a la independència i intentem que la Generalitat deixi de, per exemple, allargar autopistes de peatge i vagi més en la línia de millorar les rodalies, com és en aquest cas.

Gràcies.

Sra. Fernández: Nosaltres votarem a favor de la moció.

Sr. Tintoré: Bé, una mica per al·lusions. Aquí, el que es tracta és una moció i d’un incompliment de contracte i de falta d’inversions que fa l’Estat espanyol en el tema de rodalies. Aquí hi ha un contracte i es va dir que es faria una sèrie d’inversions, cosa que, un cop més, no ha complert i no sé perquè, doncs, bé, es deriva cap a altres mitjans de transport o solucions que les podríem debatre, però no és el cas de la moció.

I, si algú té alguna nul·la capacitat, és l’Estat espanyol, que és incapaç d’invertir a Catalunya i sí a la resta de l’Estat.

Sr. Alcalde: Algun comentari més?

Sr. Ruffo: No, només que sí, que potser sí que no s’està complint una part de l’acord, però la Generalitat tampoc està complint una altra part de l’acord, que són els 400 milions d’euros que es van donar en el traspàs per arreglar la nacional II, cosa que no s’ha fet. Per tant, jo crec que hi ha un incompliment per ambdues parts, no pas pel Govern d’Espanya.

Sr. Alcalde: Jo crec que la moció parla del sentiment general, no només de la nostra comarca, i jo crec que estarem d’acord que el servei de rodalies a Catalunya fa pena en molts aspectes, eh?, que depèn de l’Estat fa pena, no només aquí, sinó a Tarragona, doncs, en tots els aspectes, no?

I dir que la comarca, en concret a la comarca, doncs, sembla que hi ha la possibilitat d’un acord, doncs, perquè aquests 400 milions vagin orientats a poder tenir una autopista gratuïta per als maresmencs i tota una millora en la nacional II, però que, al final, doncs, crec que, en l’àmbit de la comarca, estem –també hi ha el Partit Popular, eh?– en una taula negociadora per, entre tots, decidir aquesta quantitat on anirà a parar. Però crec que la moció és ben clara que és l’aspecte general que, realment, rodalies, comparant rodalies de Catalunya –tota Catalunya–, amb les rodalies que tenen al voltant de Madrid, doncs, és “penós” perquè cada dia ens aixequem amb algun problema, doncs, a les vies d’accés i que la majoria de gent, doncs, també té problemes per arribar a al feina amb transport públic.

Per tant, passem, si de cas, a votació. Crec que han quedat clars els posicionaments.

Sotmesa la moció a votació, per 15 vots a favor (CiU, ERC-AM, PSC i CRIDA) i 1 vot en contra (PP) dels 16 membres presents.

S’ACORDA APROVAR la moció presentada en tots els seus punts per majoria absoluta del número legal de membres de la Corporació.

MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA

6. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA RELATIVA A L’ASSIGNACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DEL CONSORCI SANITARI DEL MARESME. (R.E. E/002841-2016, DE DATA 27/10/2016).

Sr. Alcalde: Voleu explicar alguna cosa abans o llegim directament la part d’acords? O vols fer una mica d’explicació prèvia?

Sra. Fernández: Sí, farem una mica d’explicació. Bé, bàsicament, la moció del que va és que el Consorci Sanitari de Mataró des de la seva creació ha tingut sempre dificultats de finançament, especialment, pel que fa referència a les inversions.

El creixement a l’any 2002 en serveis d’atenció primària i el 2003 en serveis de prevenció assistencial i sociosanitaris va agreujar aquests problemes de finançament i la solució va ser sol·licitar crèdits a llarg termini. Això va suposar que el 2013 el dèficit financer acumulat era de 30,8 milions d’euros.

També des del 2011 l’Hospital de Mataró pateix una reducció important de pressupost, amb empitjorament d’accessibilitat, disminució de plantilla i disminució de retribucions a la resta de treballadors.

Recentment, el Consorci ha realitzat una auditoria tècnica d’estructures, instal·lacions i equipaments que estima un volum d’inversions en obres, instal·lacions, equipaments i sistemes d’informació i control de més de 23.000 milions d’euros, dels quals 10.000 serien per a actuacions urgents i prioritàries.

Sí que s’han aprovat al Parlament resolucions per intentar pal·liar aquesta situació, però tampoc no s’han complert, s’han complert mínimament. I això porta que, a l’octubre del 2015, se certifiqui la retirada del règim especial d’autonomia de gestió del Consorci Sanitari, amb la qual cosa això complica encara més poder gestionar tot l’hospital i el dia a dia.

Llavors, bé, davant d’aquesta situació, creiem que aquestes circumstàncies posen en risc els guanys de qualitat assistencial assolits al llarg dels darrers anys. I és per això que, bé, creiem que hem de donar suport al Consorci Sanitari perquè, de fet, tota la nostra ciutadania depèn de l’Hospital de Mataró.

Sé que hi ha hagut alguna reunió a l’última setmana, dijous i divendres, amb els alcaldes de la comarca i amb el conseller. No sé si s’ha arribat a alguna conclusió o s’han compromès a portar a terme algun d’aquests acords que nosaltres demanem amb aquesta moció. Això ens ho podran dir el senyor Alcalde i el senyor Font, que em sembla que són els que han tingut alguna reunió.

Sr. Alcalde: Voleu fer alguna aportació més?

Sr. Ruffo: Nosaltres la votarem a favor.

Sr. Batlle: Sí. Bé, per part nostra, sempre hem estat a favor d’una sanitat pública de qualitat. El que sí que ens agradaria és, potser –ja vam comentar-ho a la Junta de Portaveus, ho va comentar en Carlos–, afegir un punt en els acords on es demanava la retirada d’unes multes que es van ficar a un col·lectiu de gent que va assistir a una

manifestació de la plataforma. Llavors, simplement, ens agradaria poder afegir als acords, doncs, aquest punt. De totes maneres, hi votarem a favor.

Sr. Alcalde: Bé, jo vaig tenir l’ocasió de... Divendres passat vam assistir a una reunió els alcaldes, doncs, de l’àrea que afecta l’hospital, liderats per l’Alcalde de Mataró i el seu regidor de Sanitat de Mataró. Dir-vos que va ser una reunió molt productiva, crec que va ser constructiva. Bé, també hi ha certes discrepàncies a vegades amb els números i tot plegat.

Bé, hi ha la voluntat, doncs, ferma, per part de la conselleria, d’aquestes necessitats amb el mínim temps possible hi ha un pla d’actuació fins al 2019-2021 per poder que dintre el que són els alcaldes, doncs, ens agradaria que l’any que ve ja es produís aquest increment i també com s’està negociant el pressupost, doncs, bé, des dels alcaldes vam donar aquest suport perquè, d’entre els nous ingressos que pugui tenir la Generalitat, doncs, una part important vagi a la sanitat en general i, en concret, a l’Hospital de Mataró.

És productiva, que hi ha tota una sèrie de planificació d’inversions i de millores, tant del retorn de la paga del 2012 als treballadors de l’hospital, com una sèrie d’inversions que hi ha pendents, doncs, d’anar fent en un període d’aquest propers..., fins al 2019 o 2021 i que estarem d’acord amb la moció, tot i que, d’alguna forma, també volem fer constar aquesta bona predisposició per part del Departament i va sortir una nota de premsa de la mateixa conselleria, doncs, explicant aquest pla inversor per als propers anys, el pla d’execució i manteniment de l’Hospital de Sant Jaume, tal com demanaven els col·lectius i entitats.

Per tant, hi votarem a favor, però posant en relleu aquesta bona predisposició i algunes formes de la part dispositiva, doncs, es podien tenir aquests dubtes, però estem d’acord i crec que va ser molt constructiva, hi ha la voluntat per part de tots, hi ha fets concrets per part de la conselleria de solucionar aquesta situació al més aviat possible, amb dates concretes, i el que demanem és que es pugui avançar, doncs, aquest pla d’inversió, si és possible i amb nous ingressos de la Generalitat, a l’any 2017, perquè molts d’ells el 2018 ja tindria aquesta autonomia de gestió, segons aquest pla econòmic financer que es va fer en el seu dia, i esperem i reclamem que aquesta inversió ja es comenci a realitzar el 2017 i no haver d’esperar al 2018.

Per tant, estem d’acord amb la proposta.

Hi estem tots d’acord?

El tema de l’esmena és qüestió vostra si...

Sra. Fernández: Bé, de fet, ja vam parlar a la Junta de Portaveus si això d’afegir aquesta esmena era un problema per a altres grups polítics per aprovar la moció. Llavors, potser que no afegim retirar sancions que no podem entrar a demanar... No sé qui ha posat aquesta sanció, si ha sigut un jutge o qui. Sí que lamentem que es posin multes a la gent per manifestar-se.

Com a molt, si tots hi esteu d’acord, podem afegir això, que l’Ajuntament lamenta que es prenguin aquestes mesures quan la gent es manifesta, si tothom hi està d’acord, per aprovar la moció. No ho sé.

Sr. Alcalde: Hi esteu d’acord?

Sr. Ruffo: Tampoc sabem el que va passar, per lamentar-ho.

Sr. Alcalde: I si deixem aquesta esmena i, al proper Ple, d’alguna manera, ho posem de manifest, si us sembla, perquè els detalls tampoc els tenim i ens pugueu donar aquesta informació i ho fem, eh?

Sr. Batlle: Sí, ens sembla bé. I us donem la informació.

Sr. Alcalde: Doncs, la deixem com està, eh? Deixem la moció com està. Llegim la part, doncs, d’acords.

La Sra. Secretària dóna lectura de la següent moció:

“El Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) gestiona l’Hospital de Mataró que atén una població, segons la seva àrea d’influència, de 265.551 habitants. Pel que fa a la Salut Mental, la seva població de referència és de 427.105 persones. A més de l’Hospital de Mataró, el CSdM actualment també gestiona serveis sanitaris d’Atenció Primària, serveis sociosanitaris i residencials.El CSdM pateix des de la seva creació dificultats de finançament, especialment pel que fa referència a les inversions, i el seu creixement a partir del l’any 2000 amb serveis d’atenció primària i, posteriorment l’any 2003, amb els Serveis de Prevenció Assistencials i Sociosanitaris (PASS) no van contribuir a la millora del dèficit històric, al qual es va donar solució mitjançant la sol·licitud de crèdits a llarg termini. El pagament dels capitals d’aquests préstecs no ha tingut compensació pressupostària fins a 2013, quan el dèficit financer acumulat era de 30,8 MM d’€.

Concretament, des del 2011 l’Hospital de Mataró pateix una reducció important de pressupost, amb empitjorament de l’accessibilitat, disminució de la plantilla i disminució de retribucions de la resta de treballadors, els quals estan pendents encara del retorn de la paga extraordinària pendent del 2012

A aquesta realitat cal sumar-hi una altra preocupació, vist que des de fa anys en els pressupostos del CSdM no es consigna la globalitat de l’import d’amortitzacions tal i com constaten els informes anuals d’auditoria, patint, en conseqüència una greu descapitalització. Recentment, el CSdM ha realiltzat una Auditoria tècnica d’estructures, instal·lacions i equipaments que estima un volum d’inversions en obres, instal·lacions, equipaments i sistemes d’informació i control de 23.700.678 €, dels quals 10.437.918€ serien per actuacions urgents i prioritàries

Des de l’any 2014, davant aquesta preocupant situació la Comissió de Salut del Parlamen ha aprovat, 4 resolucions:

Resolució 638/X, sobre la recuperació de l’activitat i l’amortització dels deutes pendents de l’Hospital de Mataró; la Resolució 956/X, sobre el sanejament del dèficit del Consorci Sanitari del Maresme, la Resolució 1113/X, sobre l’assignació pressupostària de l’Hospital de Mataró per al 2015 i Moció 23/XI del Parlament de Catalunya, sobre el millorament de l’atenció sanitària (Punt 5)

Aquestes resolucions han estat executades només en una mínima part, i en conseqüència a l’infrafinançament i el dèficit, en data 14 d’octubre de 2015, la Comissió Delegada de la Comissió Interdepartamental per a la Sostenibilitat Econòmica del Sistema Sanitari de Catalunya certifica la retirada del règim especial d’autonomia de gestió del CSdM, la qual cosa fa la seva gestió més dificultosa en el dia a dia.

Un nou incompliment de les resolucions és plasmarà enguany amb la derivació de 60 pacients en espera de prótesis de genoll a l’Hospital del Sagrat Cor

Davant aquest fet el grup municipal socialista manifesta la seva preocupació per la manca de resposta a la greu situació que passa el CSdM, tant per el que fa al finançament com a les inversions, així com per la situació de saturació i sobrecàrrega del personals assistencial. En el seu conjunt aquestes circumstàncies posen en risc els guanys de qualitat assistencial assolits al llarg dels darrers anys

Per aquests motius, el nostre grup municipal presenta a aprovació del Ple els següents

Acords:

1. L’ Ajuntament de Premià de Dalt demana al Govern que doni una solució definitiva a la extrema descapitalització del Consorci Sanitari del Maresme, que contempli un pla d’inversions amb prioritats segons categoria urgent i no urgent, per la realització, incorporació o reposició d’obres, instal·lacions, equipaments i sistemes d’informació i control. Les inversions urgents es dotaran econòmicament de manera immediata. Les

no urgents s’inclouran, amb una partida pressupostària, en un calendari segons criteris de prioritat

2. L’ Ajuntament de Premià de Dalt demana al Govern que incrementi el pressupost del Contracte Programa del CSdM de manera que es corregeixi el seu infrafinançament crònic, contemplant una dotació per fer front a les jubilacions dels professionals integrats de l’ICS, l’ampliació de l’hospitalització a domicili i els costos de personal de la nova unitat d’observació d’urgències.

3. L’ Ajuntament de Premià de Dalt demana al Govern la dotació al CSdM d’una partida econòmica per a la recuperació del 24,04% de la paga extraordinària del 2012, prevista a l’acord del Govern de la Generalitat de Catalunya GOV/33/2015 i del 20,77% previst en el Reial Decret Llei 4/2016.

4. Notificar aquests acords al Govern de la Generalitat, la Conselleria de Salut, la Conselleria d’Economia i Coneixement, al Consell Comarcal del Maresme, al Consell Rector del CSdM, al Comitè d’Empresa del CSdM i a la Coordinadora en Defensa de la Sanitat del Maresme.”

Sotmesa la moció a votació, per 16 vots a favor (CiU, ERC-AM, PSC, PP i CRIDA) dels 16 membres presents.

S’ACORDA APROVAR la moció presentada per unanimitat dels presents en tots els seus punts.

MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT-CUP-PA

7. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT CONTRA LA PERSECUCIÓ JUDICIAL DE CÀRRECS ELECTES I ENTITATS I EN DEFENSA DE LA SOBIRANIA LOCAL I DE LES INSTITUCIONS D’AUTOGOVERN. (R.E. E/002903-2016, DE DATA 07/11/2016).

La Sra. Secretària dóna lectura de la següent moció:

“Atès que:

1) El 9 de novembre de 2014, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític d'una part del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, 2.344.828 catalans i catalanes vàrem acudir a les urnes en una procés participatiu protagonitzat per la democràcia. La resposta de l’Estat espanyol, a través de la Fiscalia General de l’Estat, va ser querellar-se contra el

president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau, i posteriorment també contra el portaveu del Govern Francesc Homs, i contra molts dels Ajuntaments que van aprovar mocions en suport a la Declaració del 9-N.

En el desenvolupament de les seves funcions com a càrrec electe, Joan Coma va expressar el seu suport a la Declaració del 9-N. Les declaracions, fetes en seu plenària i com a lliure expressió del mandat polític que té encomanat estan emmarcades no només en la llibertat d’expressió sinó en la legítima defensa de l’autodeterminació dels pobles. Dret negat reiteradament per l’Estat Espanyol i les seves institucions.

El delicte de sedició que pretén imputar-li la Fiscalia ja és per si mateix una catalogació jurídica d’excepcionalitat democràtica i que en cap cas es pot aplicar a un representant escollit democràticament quan defensa els seu ideari. Es tracta d'un delicte que a la resta de països només s’aplica quan hi ha un alçament en armes, i que en el cas de l’Estat Espanyol pot comportar penes de presó.

Aquests fets configuren un episodi extremadament greu en termes polítics i democràtics, ja massa habituals a l’Estat Espanyol. Es tracta d’un procés penal amb una clara connotació censora que pretén criminalitzar la protesta i legítima manifestació política, judicialitzant els responsables polítics que només expressen el que de forma massiva, popular i democràtica fa anys que expressa la majoria social del poble català. L’últim i no menys important dels objectius, és instal·lar la cultura de la por a la societat catalana, per la corretja de transmissió dels seus càrrecs electes.

2)El passat mes de novembre de 2015 l’Ajuntament de Badalona i totes les seccions sindicals van arribar a un acord pel calendari laboral de l’any 2016, acord que incloïa la possibilitat que qualsevol treballador/a del consistori podia intercanviar, de forma voluntària, el festiu del 12 d’octubre per l’1 d’abril o bé el 9 de desembre. Aquesta possibilitat permetia que els treballadors/es poguessin escollir quin dia els anava millor treballar (i quin fer festa) en funció de la seva organització personal i professional. Alhora, podia permetre a l’ajuntament obrir les seves dependències el 12 d’octubre en horari de matí, per tal que els veïns i veïnes que habitualment no poden fer-ho els dies feiners, es poguessin acostar a l’Ajuntament a demanar informació i avançar gestions. Era un acord que beneficiava tant a la plantilla de l’ajuntament com a la ciutadania.

Els fets es van precipitar des que el diumenge 9 d’octubre apareix aquest tema a la portada d’un diari d’àmbit estatal i se’n comença a parlar en diversos mitjans, sumant-s’hi el comunicat de premsa de la delegació del govern a Catalunya que acaba amb l’arribada el migdia de l’11 d’octubre de la interlocutòria a l’ajuntament de Badalona, dictant mesures “cautelarísimas”, sense marge de defensa ni rèplica, i obligant-lo a no obrir les portes el 12 d’octubre. Tot i així, 6 càrrecs electes del govern badaloní decideixen atendre els més de 200 veïns i veïnes que el 12 d’octubre s’acosten a les oficines municipals a demanar informació. Alhora, es reben moltes mostres de suport presencials així com per les xarxes, amb milers de firmes del manifest “Per la democràcia i la sobirania local - Manifest de suport al govern de Badalona”, amb adhesions d’arreu de l’Estat espanyol, destacant el suport d’alcaldes/esses, diputats/ades del Parlament i del Congreso de los Diputados, senadors/es i molts altres càrrecs electes que se situaven al costat de l’Ajuntament de Badalona en la seva defensa del dret a la sobirania local, atacada una i altra vegada per les lleis de l’Estat espanyol impulsades pel Partido Popular.

El mateix 12 d’octubre, el PP de Badalona entra al jutjat de guàrdia una denúncia per suposat delicte de desobediència contra el consistori de Badalona, en l’enèsim intent de judicialitzar la vida política de la ciutat i del país, intentar aconseguir als tribunals el que no pot aconseguir a les urnes. Tot això, mentre a Catalunya més de 40 ajuntaments optaven per obrir, total o parcialment, les seves portes i atendre la ciutadania.

3) Cal destacar també, entre molts altres exemples de persecució judicial d’idees que s’han anat succeint darrerament, la citació de l’Alcaldessa de Berga, Montse Venturós, a declarar a l’Audiència Nacional per no haver penjat la bandera espanyola, fet que suma a molts altres Ajuntaments denunciats per fets similars; la imputació de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i possiblement dels portaveus dels Grups Parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP-CC, per simplement haver permès debatre i votar al Ple del Parlament les conclusions de la Comissió parlamentària d’Estudi del Procés Constituent; o la persecució de les entitats que treballen per la independència.

Per això, el Grup Municipal Crida Premià de Dalt demana al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

1. Expressar el nostre suport al regidor de Capgirem Vic, Joan Coma, acusat del delicte de sedició per haver donat suport a la declaració del 9N i explicitar el seu

compromís amb el mandat democràtic que té encomanat, així com a tots els càrrecs i ens públics i organitzacions investigades judicialment per la seva aposta democràtica en favor del procés d’autodeterminació de Catalunya.

2. Donar suport al govern de Badalona, com a representant democràtic de la ciutadania, davant de les represàlies polítiques i jurídiques que pugui rebre.

3. Defensar la capacitat de les administracions locals per tal d’organitzar el calendari laboral dels seus treballadors/es, garantint un millor servei a la ciutadania.

4. Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials, emetent judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics i per exercir la llibertat d’expressió, i pretenent que els tribunals resolguin el què caldria debatre i acordar a nivell polític.

5. Refermar el compromís d’aquest Ajuntament amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.

6. Penjar l’estelada a l’Ajuntament en solidaritat amb l’Alcaldessa de Berga i com a expressió de la voluntat majoritària de la ciutadania de Premià de Dalt.

7. Enviar una carta de protesta demanant al TSJC i al Tribunal Suprem que s'arxivi la causa oberta contra Joan Coma i la resta d’imputats.

8. Comunicar aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, als Ajuntaments de Vic, Badalona i Berga, a l’ANC, Òmnium, l’AMI i Súmate, al jutjat d’instrucció número 5 de Badalona i al Jutjat contenciós-administratiu número 14 de Barcelona.

9. Difondre aquests acords a través de tots els mitjans de comunicació municipals.”

Sr. Alcalde: Ha quedat clar, no?

Sr. Batlle: Sí. Bé, només dir que és una moció que és molt similar a la que des de Convergència s’ha entrat per urgència, no?, i a la qual ens hem adherit, de l’AMI, amb la diferència que la nostra creiem que tenia..., per nosaltres, en l’àmbit polític, en els acords hi havia un plus, no?, on es demanaven uns requisits més a l’hora de votar la moció.

Llavors, com són mocions quasi iguals, tot i que per nosaltres en l’àmbit polític, com he dit, aquests acords afegits ens interessava, doncs, que en quedés constància en el Ple,

però, llavors, el que faríem seria retirar la moció, perquè, com entenem que hi votareu en contra, doncs...

Sr. Alcalde: Doncs, llavors, es retira la moció, eh? Es retira, retiren la moció.

A sol·licitud del Grup Municipal Crida Premià de Dalt, s’acorda per unanimitat dels presents, RETIRAR la moció presentada.

8. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT DE SUPORT I COMPROMÍS ACTIU AMB LA BANCA ÈTICA I COOPERATIVA. (R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016).

Sr. Alcalde: Voleu fer una explicació prèvia i llegim, després, els acords?

Sr. García: Sí, d’acord. Bé, simplement, recordar que era un tema que havíem parlat anteriorment, però s’havia retirat, bé, per acabar-ho d’estudiar tots plegats.

Bé, nosaltres donem molta importància al fet que la ciutadania conegui que hi ha, doncs, no només la banca tradicional, les caixes tradicionals, que tothom coneix, sinó que també hi ha una banca ètica i cooperativa que treballa de manera diferent, en la qual tu pots saber en què es destinen els teus diners i, a més, doncs, es comprometen que no destinen els teus propis diners a finançar projectes, doncs, com la venda d’armes o altres d’aquest caire.

Aquí, el que demanem, doncs, d’una banda, és fer difusió d’aquesta existència de diferents tipus de banca, perquè la gent pugui decidir on posa els seus diners i amb quines entitats treballa i, d’altra banda, doncs, demanem que l’Ajuntament, com s’ha fet en alguns altres llocs, estudiï de quina forma pot anar treballant poc a poc amb la banca ètica en una part de la seva gestió econòmica i financera.

En resum, seria això. Si de cas, passem als acords i ara en parlem.

Gràcies.

Sr. Alcalde: En tot cas, llegim els acords i, després, fem torn d’intervencions.


“Atès que:

A Catalunya hi ha una tradició de construcció d'instruments de finances ètiques que ja té més de 15 anys. La feina de sensibilització i construcció de moltes entitats socials i persones ha anat donant els seus fruits i avui, Catalunya és un dels territoris d'Europa amb més presència d'entitats de finances ètiques.

Les activitats econòmiques no són èticament neutrals, sinó que qualsevol inversió econòmica comporta tot un seguit d’implicacions socials, mediambientals i ètiques, que afavoreixen unes persones i en perjudiquen d’altres.

La banca ètica aplica criteris positius, és a dir, prioritza les seves inversions en el suport a projectes mediambientals, el comerç just i els microcrèdits a persones amb pocs recursos.

D’altra banda, aplica criteris negatius, és a dir, evita realitzar operacions relacionades amb la producció i venda d’armament, l’energia nuclear, l’especulació financera, els paradisos fiscals o les pràctiques d’explotació laboral.

En aquest sentit, és important tenir ben present el finançament d’armament que es produeix per part de les entitats bancàries “tradicionals”, com es reflexa en documents com l’Informe núm. 28 del Centre Delàs d’Estudis per la Pau (http://www.centredelas.org/es/publicaciones/informes/2731-informe-28-los-bancos-que-invierten-en-armas), que exposa les dades del finançament d’armament nuclear, de bombes de dispersió i de les principals indústries militars espanyoles per part d’entitats bancàries com BBVA i Catalunya Caixa, Santander, Bankia, Caixabank, Banc Sabadell..., entitats amb les quals treballa actualment l’Ajuntament de Premià de Dalt, hi té deute i/o hi té dipositat diner públic.

Entitats com el Coop 57, Oikocrèdit, Triodos Bank o Fiare Banca Ètica entre d’altres, han esdevingut la primera opció financera de moltes persones i entitats que volen veure els seus estalvis compromesos amb la construcció d'una economia social i solidària. I, de fet, aquesta ha estat una resposta social que ha fet possible que durant la crisi, moltes de les cooperatives i entitats socials del país hagin trobat una sortida a les seves necessitats financeres en aquestes entitats, quan la resta els tancava les portes.

La societat catalana ha respost de manera exponencial a aquestes propostes, que és cert que encara demanen un esforç perquè la seva operativa i la seva implantació no són les de les entitats financeres que dominen el nostre mercat, però que compensen aquest esforç amb escreix quan ens fixem en els resultats assolits.

El nostre és un país excessivament bancaritzat i, per tant, tot el que sigui caminar cap a la diversificació d'instruments de finançament és bo per a les nostres empreses i per als nostres ciutadans. Més encara després de la desaparició de moltes entitats financeres que ha convertit el nostre mercat en un oligopoli on sovint la lliure competència és difícil de veure.

http://www.centredelas.org/es/publicaciones/informes/2731-informe-28-los-bancos-que-invierten-en-armas

http://www.centredelas.org/es/publicaciones/informes/2731-informe-28-los-bancos-que-invierten-en-armas

Cal que l'administració pública es mogui en la mateixa direcció que ho fa la societat, fent un canvi cap a les finances ètiques.

La manera més simple de començar-hi a treballar és utilitzant-la com a qualsevol altra entitat financera, fent ús de la seva operativa bancària.

La manera més interessant és fent un pas més enllà i mirant de trobar en quines àrees de la gestió pública podem trobar una major incoherència treballant amb entitats excessivament especulatives o amb una implicació social que sovint només forma part de les seves campanyes de màrqueting. En canvi, segur que podem trobar una confluència total amb els objectius de les entitats de finances ètiques en àmbits com la cooperació, el medi ambient, les polítiques socials, la cultura o la promoció de l'ocupació en els àmbits de l'economia social i el tercer sector, per citar-ne alguns. Sobretot (però no només) en aquests àmbits de la gestió pública, té tot el sentit del món que es busqui la creació d'aliances amb les entitats de finances ètiques.

La gestió dels diners públics acabarà essent molt més eficaç i eficient, social però també econòmicament, si avancem en aquesta direcció.


ACORDS

1. L’Ajuntament de Premià de Dalt establirà contacte durant els propers mesos amb les diferents entitats de banca ètica i cooperativa que operen a Catalunya, per conèixer el seu funcionament i serveis amb tal de poder avaluar adequadament les possibilitats de col·laboració i per tal de decidir quins recursos econòmics de l’Ajuntament s’hi poden dipositar.

2. L’Ajuntament, comprometent-se amb la difusió de bones pràctiques i en la defensa dels valors ètics i la solidaritat, farà difusió entre la ciutadania per donar a conèixer l’existència i les característiques de la banca ètica, cooperativa i social.

3. L’Ajuntament ajudarà a les entitats del municipi que ho demanin a treballar amb banca ètica i cooperativa.

4. Traslladar aquests acords al Consell Comarcal del Maresme, al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a l’Institut Català de Finances, a les entitats financeres esmentades i al col·lectiu FETS (Finançament Ètic i Solidari).


Sr. Alcalde: Molt bé. Hi ha intervencions?

Sr. Ruffo: Sí. Molt breument. El fons de la moció, doncs, el que vam comentar, està bé, però nosaltres no pensem que els tècnics hagin de gastar el seu temps, els seus recursos en informar la gent sobre la banca ètica ni tampoc que deixin de fer tasques de l’Ajuntament, per tal de valorar quins recursos econòmics, doncs, es dipositen a la banca ètica i cooperativa.

Farem un vot d’abstenció. Creiem que el fons està bé, però tampoc creiem que s’hagi de destinar un temps per valorar aquest tema.

Sra. Fernández: Sí. Nosaltres ja ho vam parlar també a la Junta de Portaveus. Amb el primer punt, estaríem d’acord que s’estudiï, es valori tot, però que trobem que no és feina de l’Ajuntament fer difusió d’una entitat privada, tot i que sigui per bones pràctiques, perquè sigui banca ètica, però no deixa de ser una entitat privada. Llavors, creiem que això no és feina de l’Ajuntament, eh? En tot cas, bé, no sé si es podria fer d’una altra manera per fer-ne difusió, però crec que l’Ajuntament, una entitat pública com és l’Ajuntament, no ha de fer difusió de cap entitat privada.

Sr. Tintoré: Sí. Bé, estem exactament d’acord, eh? A la Junta de Portaveus ja es va parlar. Estem d’acord amb el punt 1, però, en el cas d’aquesta moció, en el cas de l’equip de Govern, eh?, si no es treuen els punts 2 i 3, doncs, no l’aprovaríem, més que res perquè no és responsabilitat de l’Ajuntament dir-li al ciutadà què ha de fer amb els seus estalvis.

I, com bé dèiem, per molt banc ètic que sigui, que ho és, no deixa de ser un banc privat. Per tant, nosaltres no hem de dir res al ciutadà en aquest aspecte.

Sr. García: Bé, nosaltres preferim que s’aprovi una moció retirant aquests dos punts, tot i que em sembla bastant... Bé, em sembla que no caldria... Doncs, em sembla que l’Ajuntament sí que pot fer difusió d’uns valors, perquè no estem parlant de fer difusió d’una entitat en concret, sinó de donar informació a la ciutadania sobre quines opcions té. Per tant, creiem que això és important i, bé, ja haurem de fer la difusió nosaltres, si no la fa l’Ajuntament, suposo. Però, vaja, entenem que no veiem el problema en això i, doncs, el fet de poder ajudar les entitats que ho demanin, almenys informar-les, doncs, també ens semblava important i, de fet, alguna entitat ens ho ha fet arribar.

Per tant, sí s’aprovarà, traient el punt 2 i el punt 3, acceptem la retirada d’aquests dos punts, però no ho veiem lògic, realment, com sol passar quan hi ha esmenes d’aquest

tipus que, al final, només es queden en intencions i, simplement, esperem que es compleixin les intencions i que, almenys, alguna cosa es faci, tot i que porti temps, però s’acabi fent.

Gràcies.

Sr. Tintoré: Sí. Només puntualitzar això, eh?, que agafem l’acord. El que passa que aquest estudi es farà, doncs, quan es pugui.

Sr. Alcalde: El fet de treure el 2 i 3 canvia la intenció? És abstenció?

Sra. Fernández: Per nosaltres, sí que canvia la intenció de vot. La votarem a favor. Sense els punts 2 i 3, la votarem a favor.

S’aprova per unanimitat la incorporació de les esmenes abans citades, passant a tenir la moció el redactat que es transcriu a continuació:

“Atès que:

A Catalunya hi ha una tradició de construcció d'instruments de finances ètiques que ja té més de 15 anys. La feina de sensibilització i construcció de moltes entitats socials i persones ha anat donant els seus fruits i avui, Catalunya és un dels territoris d'Europa amb més presència d'entitats de finances ètiques.

Les activitats econòmiques no són èticament neutrals, sinó que qualsevol inversió econòmica comporta tot un seguit d’implicacions socials, mediambientals i ètiques, que afavoreixen unes persones i en perjudiquen d’altres.

La banca ètica aplica criteris positius, és a dir, prioritza les seves inversions en el suport a projectes mediambientals, el comerç just i els microcrèdits a persones amb pocs recursos.

D’altra banda, aplica criteris negatius, és a dir, evita realitzar operacions relacionades amb la producció i venda d’armament, l’energia nuclear, l’especulació financera, els paradisos fiscals o les pràctiques d’explotació laboral.

En aquest sentit, és important tenir ben present el finançament d’armament que es produeix per part de les entitats bancàries “tradicionals”, com es reflexa en documents com l’Informe núm. 28 del Centre Delàs d’Estudis per la Pau (http://www.centredelas.org/es/publicaciones/informes/2731-informe-28-los-bancos-que-invierten-en-armas), que exposa les dades del finançament d’armament nuclear, de bombes de dispersió i de les principals indústries militars espanyoles per part d’entitats bancàries com BBVA i Catalunya Caixa, Santander, Bankia, Caixabank, Banc Sabadell..., entitats amb les quals treballa actualment l’Ajuntament de Premià de Dalt, hi té deute i/o hi té dipositat diner públic.

Entitats com el Coop 57, Oikocrèdit, Triodos Bank o Fiare Banca Ètica entre d’altres, han esdevingut la primera opció financera de moltes persones i entitats que volen

veure els seus estalvis compromesos amb la construcció d'una economia social i solidària. I, de fet, aquesta ha estat una resposta social que ha fet possible que durant la crisi, moltes de les cooperatives i entitats socials del país hagin trobat una sortida a les seves necessitats financeres en aquestes entitats, quan la resta els tancava les portes.

La societat catalana ha respost de manera exponencial a aquestes propostes, que és cert que encara demanen un esforç perquè la seva operativa i la seva implantació no són les de les entitats financeres que dominen el nostre mercat, però que compensen aquest esforç amb escreix quan ens fixem en els resultats assolits.

El nostre és un país excessivament bancaritzat i, per tant, tot el que sigui caminar cap a la diversificació d'instruments de finançament és bo per a les nostres empreses i per als nostres ciutadans. Més encara després de la desaparició de moltes entitats financeres que ha convertit el nostre mercat en un oligopoli on sovint la lliure competència és difícil de veure.

Cal que l'administració pública es mogui en la mateixa direcció que ho fa la societat, fent un canvi cap a les finances ètiques.

La manera més simple de començar-hi a treballar és utilitzant-la com a qualsevol altra entitat financera, fent ús de la seva operativa bancària.

La manera més interessant és fent un pas més enllà i mirant de trobar en quines àrees de la gestió pública podem trobar una major incoherència treballant amb entitats excessivament especulatives o amb una implicació social que sovint només forma part de les seves campanyes de màrqueting. En canvi, segur que podem trobar una confluència total amb els objectius de les entitats de finances ètiques en àmbits com la cooperació, el medi ambient, les polítiques socials, la cultura o la promoció de l'ocupació en els àmbits de l'economia social i el tercer sector, per citar-ne alguns. Sobretot (però no només) en aquests àmbits de la gestió pública, té tot el sentit del món que es busqui la creació d'aliances amb les entitats de finances ètiques.

La gestió dels diners públics acabarà essent molt més eficaç i eficient, social però també econòmicament, si avancem en aquesta direcció.


ACORDS

1. L’Ajuntament de Premià de Dalt establirà contacte durant els propers mesos amb les diferents entitats de banca ètica i cooperativa que operen a Catalunya, per conèixer el seu funcionament i serveis amb tal de poder avaluar adequadament les possibilitats de col·laboració i per tal de decidir quins recursos econòmics de l’Ajuntament s’hi poden dipositar.

(....)

(....)

4. Traslladar aquests acords al Consell Comarcal del Maresme, al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a l’Institut Català de Finances, a les entitats financeres esmentades i al col·lectiu FETS (Finançament Ètic i Solidari).


Sr. Alcalde: Molt bé. Doncs, per part nostra, passem a votació.

Sotmesa la moció a votació, per 15 vots a favor (CiU, ERC-AM, PSC i la CRIDA) i 1 (PP) abstenció dels 16 membres presents.


MOCIÓ D’URGÈNCIA

-MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE SUPORT AL REFERÈNDUM, AL PROCÉS CONSTITUENT I ALS ENS LOCALS I ELECTES INVESTIGATS PER PROCESSOS RELACIONATS AMB LA SOBIRANIA. (R.E. 5938, DE DATA 14/11/2016).

Moció presentada inicialment pels grups municipals de CIU i ERC-AM, i a la qual s’adhereix el grup municipal de la CRIDA per presentar-la conjuntament en la sessió plenària.


“El Parlament de Catalunya, en sessió plenària del 6 d’octubre de 2016, va aprovar una resolució que insta el govern a convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard, el setembre de 2017 i, una altra, que li demana que negociï amb l'estat un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

Amb l’aprovació d’aquestes resolucions i de la importància del moment històric que viu el nostre país, considerem que el municipalisme no pot restar al marge d’aquesta declaració del Parlament de Catalunya, que, amb la voluntat de donar resposta al mandat democràtic sorgit de les urnes i el convenciment que el dret a decidir rau en

tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes d’un país, ha decidit concretar una data i definir així els passos que ens ha de portar cap a un nou model d’estat.

Els ajuntaments catalans hem estat garants de l’exercici ple de la democràcia i hem estat i estarem al costat de les institucions i dels càrrecs electes que les representen. En els darrers sis anys, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores hem manifestat la nostra solidaritat i compromís amb el procés cap a la independència de forma inequívoca. Hem defensat els electes perseguits per la justícia per exercir la democràcia, hem rebut l’atac injustificat de l’advocacia de l’estat espanyol per qüestions simbòliques i hem demanat, sense complexes, la materialització del dret a decidir com a única via política per conèixer la postura dels catalans i catalanes sobre la independència del nostre país.

Si la ciutadania catalana, de manera lliure i majoritària, es pronuncia a favor de la independència, Catalunya demanarà la seva inserció a la comunitat internacional, des d'on actuarà plenament responsable i compromesa amb un món més just.

La llibertat d’expressió i les idees polítiques són la base de la democràcia i sense el seu ple exercici i respecte no es pot avançar. Catalunya i les seves institucions estan patint una persecució política per part d’uns òrgans judicials que instrumentalitzen les seves decisions a partir de criteris subjectius.

Per tots aquests motius es proposen al Ple Municipal els següents

ACORDS

1. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Premià de Dalt a la resolució del Parlament de Catalunya per a la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència, com a molt tard, el setembre de 2017.

2. Col·laborar en l’organització del debat sobre el procés constituent al nostre municipi de forma coordinada amb l’Associació de Municipis per la Independència, en el moment que les institucions iniciïn el seu desplegament. Comprometre’ns a fer una crida a la participació de la ciutadania, al costat de les entitats locals, per tal que sigui el màxim de transversal socialment i política.

3. Mostrar tot el suport als ajuntaments i electes investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica.

4. Condemnar la politització de l’estament judicial espanyol i exigir institucionalment una separació real de poders com a garantia de la democràcia.

5. Comunicar aquest acord al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya i a l’Associació de Municipis per la Independència.”

Sr. Alcalde: Intervencions?

Sr. Ruffo: Sí. Antes de empezar, pregunta: ¿La intención es cada año presentar una moción para dar apoyo a un referéndum independentista? Es la pregunta, porque el año pasado, más de lo mismo.

Bien, nosotros venimos aquí a trabajar por Premià de Dalt, creo que como todos vosotros, y no a perder el tiempo en debatir cosas absurdas, que es lo que estamos haciendo ahora mismo.

Les recuerdo que la mera intencionalidad de ir en contra de las resoluciones de los tribunales españoles –les recuerdo que ya se anuló, ¿no?, el referéndum del año pasado– será castigada con penas inferiores en uno a dos grados de las previstas para el delito de sedición, es decir, de nueve a quince años o de diez a quince años para el caso de ser personas constituidas en autoridad –esto ya lo comentamos el año pasado–, además de la inhabilitación absoluta por el mismo tiempo. Esto último, su Nelson Mandela particular, el señor Artur Mas, seguramente se lo pueda explicar dentro de no mucho en primera persona.

Como ya comentamos, es intención de este grupo municipal informar a Fiscalía, Abogacía General del Estado y Delegación del Gobierno mediante el certificado de aprobación de dicha moción para que, si lo estiman procedente, inicien las acciones penales pertinentes contra aquellos que voten a favor de esta moción.

Por supuesto, nuestro voto será en contra.

Sr. Alcalde: Bé, abans de tot, la presentem conjunta, eh?, o sigui, aquesta la presenta conjunta Esquerra, Convergència i la Crida, d’acord?, perquè quedi clar aquí a l’acta.

Més intervencions?

Sr. Batlle: Sí. Bé, Com diu la moció, no?, nosaltres estarem al costat de tots els càrrecs electes, no?, que vagin cap a aquest camí d’aquest nou estat, cap a la independència.

El Partit Popular ha parlat de no perdre el temps, per tant, no li contestaré.

El que sí que ens agradaria afegir és un petit punt, a ser possible, que seria penjar encara l’estelada a l’Ajuntament, cada vegada que un càrrec electe, doncs, vagi a judici, simbòlicament. De totes maneres, hi votarem a favor.

Sr. Alcalde: Més intervencions?

Sr. Cases: Sí. Gràcies. Bé, és una moció, doncs, clarament ideològica, podríem haver discutit o no la urgència, però, bé, tampoc ve d’aquí.

Bé, nosaltres, com ja és conegut, des del Partit dels Socialistes de Catalunya, doncs, defensem un full de ruta diferent al de la independència, però no per això, com ja venim dient any rere any i mes rere mes, no anem tampoc frontalment en contra dels companys o companyes dels grups municipals que, juntament amb els seus partits, doncs, volen el camí de la independència, no?

Pensem que, en aquests moments, tant un camí, el de la independència, com el que defensa el Partit dels Socialistes, el del federalisme, són camins llargs, són camins que no es visualitzen ni tan sols al setembre de l’any vinent, això ho tenim bastant clar i, per tant, doncs, caldrà seguir perseverant en les polítiques en aquest país i perseverant amb la ciutadania perquè, legítimament, qui defensa la independència, doncs, la pugui seguir defensant i qui defensa el camí del federalisme, un estat federal, també puguem seguir fent recorregut, no?

Per tant, estem en aquesta disjuntiva. Hi ha dos camins que volen millores per a aquest país, per a Espanya, millores per a Catalunya, per descomptat; uns ho feu des de la independència, els altres ho fem amb un full de ruta diferent al vostre.

Per tant, és una moció ideològica. No la votarem en contra, perquè, ho repetim, frontalment no ens hi volem posicionar amb els companys que volen el camí de la independència, tal com ja hem anunciat.

I, certament, lamentem, des del Partit Socialista –ho diu el nostre primer secretari, ho hem dit reiteradament a tots els fòrums, àgores possibles i mitjans de comunicació–, aquesta judicialització permanent que s’està fent de la política al nostre país i, per tant, amb algun dels punts d’aquesta moció sí que podríem estar d’acord.

I també estem d’acord amb el tema que és la separació de poders. És evident que calen canvis substancials, canvis radicals en les regles del joc dels nomenaments dels tribunals d’aquest país, sobretot, del Tribunal Constitucional, i per tant, han de deixar de ser nomenaments fets per la classe política i, aquí, perdoneu que ho digui, hi hem jugat tots, des del partit que ara és PDECat, des dels socialistes, etcètera, no? Per tant, certament, aquí sí que hem de ser valents i hem de fer un canvi dels nomenaments i,

per tant, sí que hem de reclamar radicalment, doncs, la separació de poders pel que fa al tema dels tribunals d’aquest país, no?

Dit això, nosaltres ens abstindrem en aquesta moció. Us desitgem molta sort en aquest camí cap a Ítaca, nosaltres en volem un altre.

Gràcies.

Sr. Tintoré: Bé, ja ha quedat prou clar el tema dels acords. Dir, doncs, que és la moció oficial que presenta l’Associació de Municipis per la Independència, juntament amb molts i molts pobles. I, bé, l’amenaça del PP dels tribunals, com ja és habitual, eh?, que els dominen molt bé, els tribunals, el PP, però, bé, ja és habitual i el poble de Catalunya, quant més l’amenaci, doncs, més surt el carrer.

Sr. Alcalde: Bé, si us sembla queda prou debatut. Voleu comentar alguna cosa més? Voleu fer algun comentari més?

Sr. Batlle: Havíem proposat d’afegir un punt.

Sr. Alcalde: No. No, no, no.

Sr. Batlle: Només matisar que no hem dit a quin Ajuntament s’ha de penjar, que podria ser en el vell.

Sr. Alcalde: Bé, en el seu dia, per acord de Ple, ja vam dir on s’havien de penjar les estelades al nostre poble, ja vam dir on s’havia de fer i respectarem els acords majoritaris del Ple.

Tot el suport, doncs, a les persones que, per posar unes urnes, doncs, estan encausades, o per fer qualsevol... I el que es demana, escolta, el 80 per cent de la gent de Catalunya vol que es voti d’una vegada, sigui sí o no, i si és que no es respecta i si és que sí es respecta el resultat; aquí estem per fer-ho. Hi ha poblacions molt properes que ho han fet, per tant... O països com Escòcia, doncs, al final, és tan fàcil com posar les urnes i que la gent decideixi i, si és que no, s’accepta i si és que sí, s’accepta i ja està.

Sotmesa la moció a votació, per 12 vots a favor (CiU, ERC-AM i la CRIDA), 1 en contra (PP) i 3 abstencions (PSC) dels 16 membres presents.


INFORMES DE REGIDORIES

Sra. Escolano: Hola, bon vespre. Bé, voldríem començar dient-vos que hem començat el procés de l’elaboració de diagnosi del Pla local de Joventut, el dilluns passat el vam presentar al Govern. L’estem treballant des de Joventut amb la Generalitat, el Consell Comarcal i Diputació a través d’una empresa que ens ha facilitat la Diputació, i treballarem amb tot l’equip de Govern, oposició i tothom, amb tots els joves del poble, amb entitats per poder aconseguir el Pla local de Joventut en breu. Bé, hem començat a treballar-lo.

Dir-vos també que estem treballant perquè el curs de monitors que volíem fer per Nadal, de moment, ja el tenim encarregat, però estem intentant, doncs, poder aconseguir que el preu de la matrícula sigui més econòmic i buscar la possible solució perquè s’hi puguin apuntar molts nanos i poder realitzar aquest curs de monitors.

També dir-vos que aquesta tardor l’EscenArts comptarà només amb dos espectacles. Un, que és el dia 25 de novembre, en lloc de fer-lo el dissabte, ens hem ajustat al divendres, que és just el dia... És que, per mi, el Dia Internacional contra la Violència de Gènere hauria de ser cada dia, però, com que ens hem inventat un dia, doncs, aquest dia és el 25 de novembre i ens hem, doncs, apuntat a portar una obra de teatre, concretament, que va contra la violència de gènere. Per tant, us emplacem que hi aneu, eh?, i així l’hem col·locat dins dels actes del dia internacional. També el 17 de desembre, amb el concert de Nadal, amb l’Orquestra de Cambra Catalana.

Dir-vos que benvingut el Correllengua. Recordar-vos que és el dia 20 de novembre i hem recuperat el Correllengua, que ja es va fer el 2003, per una proposta de la Crida, però s’hi han afegit, doncs, un munt d’entitats de Premià de Dalt, a més a més, doncs, dels partits polítics. Enguany es farà al barri Santa Anna - Tió i començarà a les 11 amb una cercavila, que hi participaran els gegants de Premià de Dalt, hi hauran inflables, jocs, amb el suport i la col·laboració de la Fletxa i del Cau l’Espolsada, i baixarem tot el torrent Santa Anna fins a les 12, aproximadament, que es llegirà el manifest i hi haurà poesia i pica-pica. Tot això serà gratuït, el pica-pica i la poesia també, eh? Això, recordar-vos que és el 20 de novembre. I diria que no em deixo res, no?

Estem treballant un possible 08338 Sensacions, per fer-lo el dia 4 de desembre, enguany un diumenge al dematí, perquè hi havia professionals que el dissabte perdien feina i estem intentant-ho arrodonir amb el suport de la Pinassa, la societat municipal, i els diferents professionals del tema, de la moda i estètica, per tant, perruqueries de tot el poble i botigues de moda. Treballarem conjuntament diverses regidories –Comerç, Promoció de la Vila, en fi, Ajuntament de Premià de Dalt, hem quedat entesos.

I ja està, amb això acabo.

Gràcies.

Sra. Cuello: Hola, bona nit. Des de Promoció Econòmica, tenim la contractació joves del Programa de garantia juvenil, que demà s’inicien els contractes del joves beneficiaris del Programa de garantia juvenil inscrits al SOC com a demandants d’ocupació per un període de sis mesos a jornada completa i es contracta una educadora social i una administrativa.

Per altra part, tenim una contractació de persones majors de quaranta-cinc anys i PIRMI. El divendres 11 de novembre va sortir la convocatòria del SOC per a una contractació de persones no preceptores de prestació subsidi majors de quaranta-cinc anys i PIRMI, per un període de sis a dotze mesos. La selecció de les persones es farà a Premià de Dalt i la contractació, a través del Consell Comarcal.

Gràcies. Bona nit.

Sra. Julià: Bona nit. Primer de tot, informar des de Serveis Socials que el divendres passat 10 de novembre vam tenir la reunió amb els tècnics de la Diputació sobre la diagnosi de vulnerabilitat de l’habitatge a Premià de Dalt, que comencem ja, engeguem i, segurament, cap a finals de juny, tindrem aquesta diagnosi.

D’altra banda, dir-vos que el 25 de novembre, recordar-vos que el 25 novembre, que és el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, a Premià de Dalt farem diverses activitats. Aquí, a l’Ajuntament, llegirem, com cada any, el manifest i, després, inaugurarem una exposició itinerant que els artistes ens estan ajudant i ens estan fent per tot el poble tot de fotografies per visibilitzar que no volem la violència. I, després, a la tarda, aquí, a la plaça d’aquí fora, el mateix dia tindrem... Ara, m’he recordat que t’has deixat una cosa. El de l’EscenArts, ho has dit? Ah, allò de l’obra. Perdó. Perdó. Jo he tingut ara un flaix. Doncs, a la tarda les Dones de Dalt faran la lectura del manifest aquí fora, amb l’encesa tradicional d’espelmes de totes les víctimes durant tot l’any, i la Coral del Barri ens cantarà algunes cançons de les seves. D’altres activitats, es donaran també durant aquella setmana i, bé, sou convidats a participar-hi.

I, després, recordar-vos que demà mateix, aquí en aquesta sala, a les set de la tarda, en motiu de la Tercera Setmana de Sensibilització dels Efectes de l’Alcohol, el doctor Beato ens farà una xerrada, doncs, dels efectes del alcohol, que, bé, és una cosa molt generalitzada i que, a vegades, no ens n’adonem i els efectes, doncs, que pot tenir en l’àmbit familiar i social entre nosaltres. Us convido a assistir-hi, serà molt interessant.

I, per la part que em toca, jo ja he acabat.

Gràcies.

Sr. Tintoré: Sí. Bona nit de nou. Informar que el proper dijous dia 17 es farà una xerrada informativa sobre les cases ocupades. Aquesta xerrada està impartida pels Mossos d’Esquadra i per la nostra Policia Local. Això, com deia, serà aquest dijous dia 17, a dos quarts de vuit a l’Espai Santa Anna, eh? Malauradament, doncs, és un tema que avui en dia, doncs, està molt present i, per tant, doncs, aquesta xerrada, amb la qual, doncs, esperem que la gent estigui més informada del problema que pot haver-hi i que hi ha.

Comentar també, doncs, que el proper dia 26 de novembre hi ha la quaranta edició dels Premis Marià Manent. Enguany, es farà sobretot pels anys d’aniversari, diguéssim, o d’edició, es farà al teatre de Sant Jaume i, per tant, doncs, també us convidem a tots a poder anar a aquests premis tan importants.

Sr. Medina: Hola. Bona nit a tothom. Ara, l’1 de desembre, iniciem la campanya de comerç, “El comerç de Premià de Dalt, aquest Nadal, et porta un somni fet regal”. Es tracta que els comerços que hi participen pensen en un regal d’un valor de tres-cents euros i els que consumeixin als diferents comerços tindran una butlleta que podran dipositar en una urna i, després, podran escollir el somni que vulguin de tots els comerços que hi han participat. Són somnis o regals del tipus de, si és una floristeria, doncs, rebre un ram de flors durant no sé quants caps de setmana a l’any, són coses durades en el temps, sobre un valor interessant i coses que surten un mica del típic regal o panera.

També tindre el 10 i l’11 la Fira de Nadal. Estem rebent més sol·licituds que les carpes que tenim ofertades, crec que és degut també a l’èxit que va tenir l’any passat de participació. I, ara, també estem treballant en la comunicació de totes les activitats que es faran i totes les entitats que hi col·laboren.

Després, també estem realitzant una campanya, que treurem també al desembre, de comunicació dels dos mercats, tant del Mercat Municipal, com del mercat de venda no sedentària, que es tracta d’un fulletó desplegable en què expliquem cada una de les parades que tenim a un mercat i a l’altre, les especialitats que tenen, posem els horaris, les dades de contacte i és una manera que, des de la població, es pugui conèixer tot el que tenim en els dos mercats.

Des de Transport, hem iniciat el procediment de contractació per al nou bus nocturn, que volem que estigui present durant tot l’any vinent.

I explicar-vos que, des de la regidoria de Solidaritat i Cooperació, Esports i Cultura, diguéssim, Ajuntament també en general, estem donant tot el recolzament a “La

Marató” de TV3, ajudant-los en l’organització dels diferents actes, en la comunicació i que tot pugui anar, el dia 18, que és “La Marató”, en funcionament i en marxa.

Gràcies.

Sr. Rovira: Bé, bona nit. Des de la regidoria d’Esports, senzillament, recordar-vos que, a partir d’aquest cap de setmana, divendres, dissabte i diumenge, al BTT La Poma, té lloc el Happy Ride Weekend, des de divendres a dos quarts de sis de la tarda que comença fins a la cloenda, que és diumenge a les vuit. Hi esteu tots convidats, és entrada gratuïta. Hi participaran els millors pilots de BTT del món.

Gràcies.

Sr. Batlle: Des de la regidoria de la Crida... No, només puntualitzar que a la revista municipal el Correllengua surt, perquè abans teníem pensat fer-lo aquí a dalt i s’ha passat a baix. Simplement, matisar que qui vegi... Sí, s’ha corregit, però que les revistes que s’han distribuït surt que... Matisar aquest punt.

I, simplement, que el dia 25, com ja vam fer l’any passat, des de la Crida farem una acció al carrer contra la violència masclista.

Gràcies.

Sr. Cases: Sí. Jo us vull comunicar que, aquesta setmana que ve, entraré un escrit a l’Ajuntament de Premià de Dalt de renúncia del càrrec de regidor, que es farà efectiu al Ple del mes vinent i, per tant, doncs, ja m’acomiadaré el desembre, però ja us ho comunico ara.

Gràcies.

Sr. Alcalde: Bé, ja tindrem oportunitat d’acomiadar-nos. Tampoc anirem gaire lluny, eh?

Jo, per acabar, voldria també informar-vos d’un fet també rellevant que, bé, amb totes les reserves, perquè és un projecte que porta molts anys al darrere, doncs, des de CatSalut ja ens van portar l’avantprojecte del CAP Cotet, CAP Víctor Català o Caterina Albert, eh?, al terreny del Víctor Català, un avantprojecte d’un ambulatori de 1.400 metres quadrats en què donarà servei a 20.000 habitants, Premià de Dalt i a una part important de Premià de Mar, i a més, és important que els recursos econòmics ja estan disponibles, va venir també AGISA, que és la constructora de la Generalitat. Hi ha també tot el vistiplau d’aquest avantprojecte per part dels Serveis Tècnics Municipals, per tant, doncs, aquest avantprojecte s’ha de convertir en projecte, d’aquí al mes de febrer o març i tot aquest procés crec que és un fet rellevant per a tota la població,

tant de Premià de Dalt com de Premià de Mar, amb totes les reserves, perquè és un fet que hi portem molts anys al darrere i, bé, si això es confirma, doncs, agrair l’esforç de molta gent i molts partits i de tothom, perquè, al final, doncs, s’ha aconseguit aquest aspecte, jo crec que donarem un salt molt important en l’àmbit sanitari al nostre poble i a la nostra zona, tant Premià de Dalt com Premià de Mar. Ho repeteixo, amb totes les reserves, ens han dit això, que ja hi ha els diners, que és l’important, no depèn dels pressupostos, eh?, de l’any que ve, aquelles coses que..., sinó que estan ja dotats dintre d’AGISA, que és la constructora.

Per tant, doncs, felicitar-nos tots que, si això va endavant, doncs, serà un fet important.

Bé, ja que he dit data del procés, fins al febrer-març, el que ens diuen serà el projecte, el projecte definitiu, després passarà tot el procés de licitació, que estem parlant d’uns mesos, setembre-octubre, i després la construcció, possiblement un any, i quan acabi la construcció faltaria tot l’equipament; el que ens diuen és que, al primer trimestre del 2019, si tot va bé, això estaria en funcionament, eh? Amb totes les reserves, ho repeteixo, que quedi en acta, totes les reserves.

PRECS I PREGUNTES

PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL DEL PP

9. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP RELATIVA A LA NAU SITUADA EN EL CARRER MONTSENY. (PREGUNTA NÚM. 1, R.E. E/002888-2016, DE DATA 03/11/2016).

Sr. Ruffo: “¿En qué situación se encuentra la nave situada en el Carrer Montseny que hace poco se incendió? ¿Se ha avisado a los propietarios de la situación de la nave? ¿Si es así que han contestado? ¿Si no se ha avisado se les dirá?”

Sr. Font: Bé, bona nit. A veure, em sembla que porto tres plens que vaig informant sobre la nau aquesta, no? L’última vegada que en vaig informar s’havia enviat un burofax, del qual no hem rebut resposta i, ara, doncs, estem esperant del director de Bankia del Masnou, a veure si podem treure l’entrellat d’on està aquest terreny, perquè, fins avui ha sigut impossible de poder saber amb qui hem de parlar per poder resoldre el tema.

10. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP RELATIVA AL MAL ESTAT EN QUE ES TROBA EL CAMÍ DEL MIG, EN EL TRAM COMPRÈS ENTRE LA PLAÇA CANIGÓ I EL

CARRER MARGARITA DE SUCRE. (PREGUNTA NÚM. 2, R.E. E/002888-2016, DE DATA 03/11/2016).

Sr. Ruffo: “El Camí del Mig, en el tramo comprendido entre la Plaza Canigò y la calle Margarita de Sucre, presenta un muy mal estado en el asfalto, lleno de baches y agujeros. ¿Tiene el ayuntamiento algún plan para solucionar este problema?”

Sr. Font: Bé, a veure, jo pel Camí del Mig hi passo cada dia. Aquest tros, precisament, és diàriament que el faig. Tan malament no està perquè jo he passat una mica per la Gran Via de Premià que està bastant pitjor. També et diré que el Camí del Mig és meitat Premià de Dalt, meitat Premià de Mar. Si passes per la meitat de Premià de Mar, està bastant més malament, precisament, que la de Premià de Dalt, inclús, la de Premià de Dalt està pintada i la de Premià de Mar no. Però en tan mala situació no està, eh?

11. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP RELATIVA A LES DIFICULTATS DE VISIÓ EXISTENTS A L’AVINGUDA DE CAN NOLLA. (PREGUNTA NÚM. 3, R.E. E/002888-2016, DE DATA 03/11/2016).

Sr. Ruffo: “La Avinguda de Can Nolla presenta serias dificultades de visión en varios de sus puntos. ¿Tiene el Ayuntamiento algún plan para la mejora de esta situación?”

Sr. Font: Bé, l’Avinguda no, és es Camí de Can Nolla, suposo, que és la part de baix dels rius, no? A veure, això és un camí que, en el seu dia, quan es van fer les primeres cases, per sortir més d’hora a la carretera de Vilassar de Dalt, es va asfaltar aquell camí. Però és un camí. A veure, està senyalitzat, accidents allà no n’hi ha hagut, perquè la gent ha d’anar poc a poc, precisament, per allà i jo crec que pot quedar solucionat quan es faci la carretera dels sis pobles, que suposo que no es trigarà pas massa en poder-se fer, que la carretera dels sis pobles, allò jo crec que en el seu dia podria quedar amb una sola direcció. Ara, altra cosa no s’hi pot fer, eh?

12. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP RELATIVA A LES ALTES VELOCITATS QUE AGAFEN ELS COTXES EN EL CARRER DELS LLESAMINS. (PREGUNTA 4, R.E. E/002888-2016, DE DATA 03/11/2016).

Sr. Ruffo: “Varios vecinos nos han transmitido que en el Carrer dels Llesamins, al ser de bajada y solo tener un Stop y un dispositivo de reducción de velocidad, los coches cogen velocidades excesivas. ¿Ha estudiado el Ayuntamiento este suceso? Si es así, ¿cómo piensa actuar?”

Sr. Tintoré: No, no s’ha estudiat perquè no tenim constància ni cap veí ens ha comunicat re i tampoc és un punt conflictiu, eh? No obstant, ja que es fa el comentari, doncs, es farà un estudi i es valorarà.

13. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP RELATIVA ALS SERVEIS QUE PRESTEN PEL MUNICIPI ALGUNES EMPRESES PRIVADES. (PREGUNTA 5, R.E. E/002888-2016, DE DATA 03/11/2016).

Sr. Ruffo: “¿Ve ético el equipo de gobierno que se contraten empresas privadas para que hagan ciertos servicios en el municipio y éstas no paguen a sus trabajadores?”

Sr. Tintoré: No.

Sr. Ruffo: Doncs, això està succeint, senyor Marc Tintoré.

Sr. Tintoré: Demostri’ns-ho, perquè és un fet prou greu. Demostri’ns-ho i, llavors, mirarem de solucionar-ho, però nosaltres no en tenim constància i, per tant, li haig de dir que no.

Sr. Alcalde: O denunciï’ls a Seguretat Social o a Hisenda, si realment es produís això.

Sr. Ruffo: No és denunciar-los, no? Hi ha treballadors que estan com a becaris o fent pràctiques i no se’ls paga res, i estan fent un treball on l’Ajuntament està pagant un cert diner, una quantitat de diners, 40.000 euros anuals, perquè facin un servei.

Sr. Alcalde: Doncs, això, si ens ho demostra, nosaltres...

Sr. Ruffo: És que està a l’expedient, bàsicament.

Sr. Alcalde: Però una cosa és treballar i una altra cosa és fer pràctiques, beques, o ser becari. Això, al final, és un tema..., no és d’Ajuntament, és un tema jurídic i, si s’ha de... Doncs, vostè mateix també pot denunciar-ho on sigui.

Sr. Ruffo: Molt fàcil ser empresari, rebre els diners de l’Ajuntament i ficar a treballar gent fent pràctiques i sense pagar-li els sis mesos...

Sr. Alcalde: Però aquest fet, si es demostra, s’envia on sigui perquè es resolgui. Al final, ho has de dir a un jutge que ho resolgui, en base a uns fets concrets.

14. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP RELATIVA A L’ACORD QUE ES VA ADOPTAR EN LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL 8 DE FEBRER DE 2016, DINS LA REGIDORIA D’OBRES I VIA PÚBLICA. (PREGUNTA 6, R.E. E/002888-2016, DE DATA 03/11/2016).

Sr. Ruffo: “Junta de Gobierno Local fecha 8/2/2016. Departamento de Obras y Vía Pública. Punto 13. ¿Cómo está el proyecto y que pasa con la subvención que había otorgada? ¿Qué gestiones se están haciendo en este tema?”

Sr. Font: Bé, el 2014-2015, estem parlant dels accessos del barri Santa Anna, hi havia una subvenció donada però que la Generalitat la va retirar. El projecte està aprovat i esperar a veure si en moments determinats hi ha prou diners com per poder tirar endavant el tema aquest, a part que hi ha un estudi que està fent ara la Diputació de tota la mobilitat del barri, a veure com queda i què és el que es fa.

PRECS I PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT-CUP-PA

15. PREC DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT PER CONDICIONAR LA CASETA I EL PARC A L’ENTRADA DEL CARRER PUIG DE PEDRA. (R.E. E/002889-2016, DE DATA 04/11/2016).

Sr. Batlle: “Preguem que:

- Es condicioni adequadament, tant pel que fa a l’estètica com pel que fa a la seguretat, la caseta situada entre la rotonda de la carretera dels Sis Pobles i l’entrada del carrer Puig de Pedra.

- S’alliberi l’espai del davant en què la vegetació existent actualment tapa completament la visibilitat de la caseta des de la zona de la rotonda.

- S’il·lumini correctament la zona enjardinada entre la caseta i l’estació meteorològica ja que de nit queda totalment a les fosques.”

Sr. Batlle: Sí. Abans de fer el prec, simplement, que nosaltres també ens hem trobat, senyor Ruffo, amb gent que ens ha comentat el mateix i espero que així es demostri.

Sr. Ruffo: De què parla, senyor Batlle?

Sr. Batlle: No, de la pregunta 13, que li dono la raó.

Bé, pel que fa al prec, és bàsicament l’entrada del Puig de Pedra, la caseta que hi ha sortint de la rodona a mà dreta, doncs, demanem que aquesta caseta pugui tindre alguna utilitat, que es reformi, perquè actualment està danyada; a poder ser, que la vegetació de davant, doncs, es pugui netejar una miqueta, la casa té certa gràcia i, per tant, des de fora es pugui veure i, a poder ser també, que quedi il·luminada, perquè, quan passes per allà a les fosques, doncs, no es veu res i estaria bé que, doncs, això, que s’il·luminés.

Sr. Font: Bé, sí és veritat que van trencar un tros de paret per entrar a dintre i d’allò, però ja està reparat, el d’allò està reparat. L’altre, el pati i el d’allò està net. La part de davant, que hi ha el garrofer, vertaderament el garrofer aquell, en funció dels moments, si s’ha d’esporgar una mica, s’esporgarà, però és un garrofer, que penso que a Premià de Dalt els garrofers tenen prioritat, eh?, vull dir, no es tocarà pas. I sí que també, doncs, hi ha plantejat, degut a l’entrada aquesta i tot plegat, vam considerar que era oportú de fer un estudi per rehabilitar-la com es pugui, no? Il·luminar-la, dintre de l’estudi aquest, intentarem a veure si es pot il·luminar o no es pot il·luminar, però està en estudi, eh?

Sr. Batlle: I es té pensat algun ús o...?

Sr. Font: En principi, no. En principi, simplement, el que es va veure que s’havia entrat aquí dintre... Aquesta casa era una caseta que utilitzava Sorea, suposo que de dintre alguna cosa es van emportar, perquè es va trencar perquè sí, es va emportar algun material que tenia Sorea per allà, s’ha tornat a tapar i, llavors, a partir d’aquí, mirarem a veure si se li pot donar algun ús o rehabilitar-la i... Però se n’ha de fer un estudi, s’ha de fer un pressupost i tenir el pressupost necessari per poder-ho fer.

Sr. Batlle: Tampoc volem treure el garrofer, eh?, que quedi clar.

Sr. Font: No, no, el garrofer no el treurem.

Sr. Alcalde: Esperem que tots seguim guanyant-nos les garrofes, eh?

16. PREC DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT PER ADEQUAR I ASSEGURAR EL DOBLE MUR DE LA CARRETERA DEL RAMAL. (R.E. E/002889-2016, DE DATA 04/11/2016).

Sr. García: “Preguem que:

- S’estudiï la millor manera d’evitar el potencial problema de seguretat que actualment genera per als vianants (entre els quals molts infants) l’estat en què es troba aquest segon mur.

- Es condicioni adequadament la zona amb vegetació que es genera entre els dos murs, o es demani aquest condicionament a qui li correspongui aquest terreny intramurs.”

Sr. García: Bé, aquesta, bàsicament, en les fotografies que us vam passar es veu clarament, no?, hi ha com un doble mur en aquest habitatge, no?, que dóna cap a la vorera i està, doncs, bastant inclinat en algunes zones i alguns trossos estan una mica que cauen. Per tant, doncs, demanem que s’estudiï com es pot evitar aquest potencial

problema de seguretat que hi pot haver perquè, a més, passen molts infants en aquesta zona. I, a més, a veure si es pot condicionar la zona amb vegetació, la zona aquesta entre els dos murs, diguéssim, o demanar el condicionament, en cas que no sigui l’Ajuntament el que ho hagi de fer.

Gràcies.

Sr. Font: Bé, el mur aquest, ja fa un any, es va estar mirant, no té cap tipus de perill, perquè totes les terres estan aguantades pel mur interior. Tot i que també se li va fer l’escrit a la propietat, perquè tots els arbustos i tota l’herba que sortís per allà, doncs, són ells els que l’han de recollir i l’han de tallar.

Sí que està pensat... Hi ha uns alts i baixos en el mur, està pensat retallar-lo a una mida perquè es vegi uniforme, però no treure’l pas, perquè és un mur que no representa cap problema, però que sí que és un mur antic del poble, no? I ja es va deixar quan es va fer el mur de darrere, eh?, però no té perill, ja està estudiat.

Sr. García: Bé, només afegir que, quan es va fer l’obra de la carretera, sí que es va arreglar una mica el tema de vegetació, per tant, no sé si es podria fer des de l’Ajuntament algun petit condicionament, a banda de demanar-ho als propietaris.

Sr. Font: A veure, l’Ajuntament el que no ha de fer mai és entrar a casa d’un propietari, perquè hauríem de fer-ho amb tots. Quan a un propietari se li ha de fer alguna cosa, doncs, ho ha de fer ell. Si ho fem a un, li haurem de fer a un altre i a un altre. Doncs, llavors, se li envia una carta, que ha de fer la neteja corresponent i ja està.

Sr. García: Ho deia, perquè, en aquest cas, tenim constància que va haver-hi una adequació de la vegetació per part de l’Ajuntament.

Sr. Font: No, no, no, no, no. Es va enviar una carta al senyor de davant i ells van ser els que van fer la neteja.

17. PREC DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT PER ADEQUAR LA FONT DE LA CISA I ARREGLAR LES TAULES. (R.E. E/002889-2016, DE DATA 04/11/2016).

Sr. Batlle: “Preguem que:

- Es condicioni la font de la Cisa, inundada amb aigua estancada i amb brossa, i s’adeqüin els cartells de la font perquè siguin clars i es puguin llegir.

- S’arreglin o es canviïn les taules que hi ha al descampat de la Cisa, a tocar de les escales que baixen cap a la zona de la font.”

Sr. Batlle: Sí. Bé, el prec és, bàsicament, la font de la Cisa està inundada, hi ha un cartell referent a l’aigua que quasi no es llegeix i les taules que hi ha al voltant, doncs, estan molt destrossades. Llavors, el prec és que, bàsicament, l’Ajuntament intenti tenir cura d’aquest espai i arregli la font i les taules.

Sr. Font: Bé, la font aquesta fa un mes estava embussada, es va desembussar, el que passa que, clar, allà el civisme és una mica complicat, perquè t’hi van tirant bastons, t’hi van tirant coses a dintre. Normalment, cada mes es va a fer un repàs allà. Ara ha baixa molta aigua i qualsevol pedra que es col·loca en el desaigua evita que..., s’omple més la pica del compte, l’aigua marxa, però s’omple més del compte. A veure, puja la canalla i entre bastons i pedres que tiren allà a dintre, clar, el que no podem estar és cada dia allà mirant-ho, no?, però sí que cada mes es fa un repàs de la font aquesta.

Respecte a les taules, sí que estan deteriorades i, bé, el que farem amb les taules aquests és treure-les perquè no tenen ja sentit, abans hi havia uns fogons i hi havia una sèrie de coses perquè la gent pogués anar allà, però ara ja no té massa sentit. I tot aquest parc, quan es faci la urbanització de la Cisa, tot això quedarà remodelat.

18. PREC DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIU ALS MIRALLS TRENCATS AL CARRER ELIONOR CISA. (R.E. E/002889-2016, DE DATA 04/11/2016).

Sr. Batlle: “Preguem que s’arreglin els dos miralls trencats que hi ha a la corba del carrer Elionor Cisa, davant el solar que fa funció d’aparcament.”

Sr. Batlle: Bé, doncs, com el títol indica, seria que es reparessin aquests dos miralls.

Sr. Font: A veure, aquests dos miralls estan posats al carrer, davant d’uns garatges perquè la persona, el que viu allà, tingui sortida i pugui veure si baixa un cotxe o no, perquè és un lloc complicat.

Aquells miralls no els posa l’Ajuntament, aquells miralls els posa el propietari, perquè, sinó, hauríem de posar gairebé un mirall davant de cada garatge. O sigui, això, normalment, és el propietari el que ens demana el permís per posar-los, se li dóna el permís, però se’l paga ell, eh?

Sr. Batlle: D’acord. Gràcies.

19. PREC DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIU A LA PLAÇA JOSEP IRLA. (R.E. E/002889-2016, DE DATA 04/11/2016).

Sr. Batlle: “Preguem que s’arreglin i es condicionin els murs laterals de la plaça Josep Irla.”

Sr. Batlle: Bé, sí, bàsicament, és que hi ha un mur que està bastant destrossat a la plaça de Josep Irla i, doncs, demanaríem també que es reparés tota aquesta part i, a ser possible, doncs, a tindre una mica més de cura de tota la plaça, en general.

Sr. Font: Això ja està apuntat per reparar, perquè allà, exactament, hi ha tres toves que estan trencades i s’han de reparar. Ja està apuntat a la llista de reparacions que tenen els paletes aquí.

20. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LA TRAVESSIA CAN MARESME. (PREGUNTA NÚM. 1, R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016).

Sr. García: “Quines actuacions s’han dut a terme respecte a les problemàtiques patides pels veïns de la travessia Can Maresme a conseqüència dels forts aiguats del passat mes d’octubre?

Es té prevista alguna actuació pel que fa a les àrees de contenidors de la travessia?”

Sr. García: Bé, volíem saber quines actuacions s’han dut a terme pel que fa a les problemàtiques que es van patir pels veïns d’aquesta zona, a conseqüència dels aiguats i si es té prevista alguna actuació pel que fa a les àrees de contenidors d’aquesta travessia.

Gràcies.

Sr. Font: Bé, degut a les pluges que van haver-hi en el seu dia, que va caure una quantitat d’aigua que hi ha hagut pobles veïns que les han passat, bé, tremendes i ha baixat aigua per tot arreu, en aquella zona d’allà, que les aigües estan conduïdes, doncs, també es va aixecar alguna tapa, com és normal, i alguna incidència també hi va haver. Però jo penso i amb els Serveis Tècnics creiem que a la zona aquella estan prou recollides les aigües per tot arreu com perquè... A part que no hem tingut cap problema aquí, ni queixes simplement a l’Ajuntament, eh?

Sr. García: No. Només dir que, bé, sí que se’ns havia dit que hi havia hagut queixes, s’havia demanat un tècnic, de fet, ho vam comentar a l’altre Ple, i tenim fotografies que demostren que incidències n’hi ha hagut. L’únic, si es pot aconseguir...

Sr. Font: Sí, sí. Clar que hi ha fotografies, com ara el torrent d’aquí dalt, que també baixava d’ample a ample i hi baixaven quatre dits d’aigua, més ben dit, no quatre dits, baixaven vint centímetres d’aigua, no? Però, clar, quan hi ha unes pluges d’aquestes característiques, la veritat és que si... Per la tele van sortir els vídeos de Cabrils. La quantitat d’aigua que baixava per allà, t’asseguro que Premià de Dalt no van baixar per allà on van baixar, pel torrents que teníem nets i en condicions. Però, clar, alguna tapa

s’aixeca? Sí. Però, clar, el que no pots preveure és aquestes quantitats d’aigua. El que hi ha és el que hi ha.

Sr. García: No, però, simplement, si es pogués mirar que la canalització pogués agafar més aigua perquè va entrar aigua dins de les cases, no va ser simplement el fet del carrer. Però, bé, creiem que alguna cosa s’hauria de mirar de fer.

Sr. López: Pel que fa a la pregunta aquesta, que si es tenia previst alguna cosa respecte de l’àrea de contenidors de la travessia. Doncs, en principi, no. L’únic que farem serà encarregar a la Pinassa, que és l’empresa que fa el servei, ens presta el servei, doncs, que faci un seguiment del que està passant o que pugui estar passant en aquesta àrea, per continuar. Però, en principi, cada actuació de desbordament o alguna cosa que pugui passar la resolem al moment.

Sr. García: No, és que ens van comentar que tota la zona dels contenidors estava bastant bruta, contínuament, per tant... Bé, esperem que es resolgui.

21. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA AL TORRENT SANTA ANNA. (PREGUNTA NÚM. 2, R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016).

Sr. García: “Hi ha algun problema amb l’enllumenat al torrent Santa Anna? Es té prevista alguna actuació relativa a l’absorció d’aigües al torrent Santa Anna?”

Sr. García: Hi ha algun problema amb l’enllumenat al torrent Santa Anna? I l’altra part és si es té prevista alguna actuació relativa a l’absorció d’aigües en aquest mateix torrent.

Gràcies.

Sr. Font: Bé, doncs, que sapiguem des de l’Ajuntament, en el torrent Santa Anna, no hi ha problema amb la llum.

Sr García: Bé, se’ns ha fet arribar també, doncs, que hi ha constància d’una incidència amb la llum. Si de cas, ja us passaríem el dia concret, però hi és; vaja, hi ha estat.

Sr. Font: Que hi podia haver una incidència algun dia, doncs, és normal, que salti un diferencial o alguna cosa d’aquestes, però nosaltres no en tenim constància. I, si passa normalment alguna incidència d’aquestes i s’avisa, normalment es va a arreglar, si és un problema que sigui de l’Ajuntament. Si és un problema de la companyia, no.

Sr. García: L’altra part de la pregunta?

Sr. Font: L’altra part, és que, si no hi ha res, no hi ha res previst.

Sr. García: Sobre l’altra part, és perquè ens havien fet arribar un escrit de veïns i veïnes de la zona, del 2014, en què parlaven d’aquesta problemàtica i se’ns deia que no s’havia solucionat. Per tant, bé, si de cas, us faríem arribar un altre cop l’escrit.

Sr. Font: Si vostès ens passen aquest escrit, perquè nosaltres no el tenim, doncs, considerem l’escrit i, si s’ha de fer alguna actuació, naturalment, la farem. Però, ara, en aquests moments, si no en tenim constància, de veritat que no ho faríem pas.

Sr. García: Se n’hauria de tenir constància, perquè és una instància de l’Ajuntament de 22 de desembre de 2014 i parla... Bé, adjuntava fotografies, feien la reclamació diferents veïns i veïnes de la zona i també de part de l’AMPA en el seu moment, per tant... Ja us ho farem arribar, però que no tinguin constància d’una instància entrada d’ara fa dos anys...

Sr. Font: Doncs, per mi, si hi havia alguna cosa, deu estar resolt. Vull dir, no sé de què va.

Sr. Alcalde: Bé, doncs, si sabem el dia, ja ho mirarem.

Sr. Batlle: Resolt, no, quan t’ho tornen a dir, no?

Sr. Font: Eh?

Sr. Batlle: O sigui, resolt, no ho està, quan ens tornen els veïns a dir a nosaltres...

Sr. Font: Escolta, hi ha moltes coses que potser estan resoltes i encara hi ha algun veí que, potser, no ho té prou bé. A mi no m’ha tornat a arribar.

Sr. Alcalde: Escolta, ho revisarem. Com que ens ha dit el dia, doncs, ho revisarem i ho analitzarem.

22. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA. (PREGUNTA NÚM. 3, R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016).

Sr. Batlle: “Quines són les properes accions o propers passos que es té previst fer en l’àmbit de la participació ciutadana?”

Sr. Costa: Bona nit. Tan bon punt tinguem els actes tancats, seran informats degudament.

Sr. Batlle: D’acord. Gràcies.

23. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA ALS RETARDS EN LA PUBLICACIÓ ONLINE DELS PLENS. (PREGUNTA NÚM. 4, R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016).

Sr. Batlle: “Per què no es publica online al menys l’àudio dels Plens poc després de la celebració del Ple?”

Sr. Batlle: Bé, està ficat com a pregunta, però, bàsicament, és el que he comentat al principi del Ple. L’àudio del Ple passat no esta penjat i, per això, ens hem abstingut a la votació de l’acta. Llavors, com a prec, d’alguna manera, ens agradaria que es pengés i, a ser possible, que se’ns fes arribar. D’acord?

Gràcies.

Sr. Costa: Sí, sí. Bé, agafo el prec. Ja en teníem constància.

24. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LES VISITES DE CÒNSOLS. (PREGUNTA NÚM. 5, R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016).

Sr. García: “Quin va ser el motiu de la visita del cònsol d’Hongria a l’Ajuntament? A quins acords de col·laboració es va arribar? Hi ha hagut més visites d’altres cònsols?”

Sr. García: Bé, aquesta és una mica curiositat, diguéssim, perquè vam veure fa uns quants mesos una publicació sobre que el cònsol d’Hongria havia visitat l’Ajuntament per arribar a uns acords de col·laboració. Llavors, simplement, era saber quin era el motiu i a quins acords es van arribar, i si hi havia hagut més visites d’altres cònsols, perquè no teníem cap altra explicació.

Gràcies.

Sr. Tintoré: Bé, això es va produir perquè, doncs, es va fer una trobada de nens i, sobretot, pares d’origen hongarès, es va fer aquí, a Premià de Dalt, perquè hi ha un persona d’aquest país que té un local, que regenta un local, i per tant, doncs, va venir el cònsol i, ja que estava aquí, es va fer una visita institucional. No hi ha cap, doncs, acord en concret, eh?, de col·laboració i encara no hem tingut, doncs, cap altra visita de cap cònsol més.

25. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LA SENYALITZACIÓ DE RUTES I PATRIMONI. (PREGUNTA NÚM. 6, R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016).

Sr. García: “Es tenen previstes actuacions de nova senyalització del patrimoni existent al municipi i de les rutes que el connecten?”

Sr. Medina: Sí. En l’àmbit comarcal, estem treballant amb el consorci Costa del Maresme, del qual som integrants actius, en el programa que es diu Xarxa de Senders del Maresme, que és una senyalització de 350 quilòmetres de senders i rutes; això en l’àmbit general comarcal.

A banda, en l’àmbit de l’Ajuntament, estem treballant també amb la Diputació de Barcelona en un projecte tècnic de senyalització turística, en què volem senyalitzar un seguit de recursos patrimonials. Aquest projecte està en fase d’estudi, o sigui, estem treballant en ell. Em sembla que n’havia informat en algun ple, que estàvem amb aquest estudi. I, bé, quan tinguem ja les conclusions, treballarem amb la Diputació i ja es farà un projecte d’execució per poder senyalitzar.

Sr. García: Gràcies. Ho dèiem també perquè, quan havíem parlat en anteriors plens del tema de l’escorxador, també hi havia un punt que anava amb relació a la senyalització. Per tant, em sembla perfecte que s’avanci en aquest aspecte.

Gràcies.

26. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA A LES ENQUESTES SOBRE ELS SERVEIS DE BUS. (PREGUNTA NÚM. 7, R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016).

Sr. Batlle: “De quina manera es concretarà la recollida d’opinió ciutadana pel que fa a les línies de bus que donen servei al municipi?”

Sr. Batlle: Bé, bàsicament, és perquè en el Ple anterior vam demanar si es podien fer unes enquestes, aquestes s’han fet, hem vist que a nivell de la xarxa s’ha fet i la pregunta, bàsicament, anava més enfocada a si es pensen fer a peu de parada o si físicament?

Sr. Medina: En principi, tenim ja recollides tota una sèrie de dades a peu de parada, per instàncies rebudes, o sigui, de fet, la regidoria ha estat treballant força temps en la millora del servei de la C-14. Semblava que la manera d’arribar més lluny era treure aquesta enquesta, que estarà activa via xarxes fins a final d’any, i una vegada tinguem les conclusions sumades amb les altres i tot un estudi que estem fent d’horaris, freqüències i de mirar d’optimitzar, us convocaré, perquè així era el compromís, de fer una reunió de treball i, a partir d’aquí, traurem les conclusions.

En l’àmbit d’altres busos que tenim, dir-vos que també es va fer una enquesta en un dels trajectes del Bus Nit, del bus nocturn, que es va fer el penúltim divendres de servei durant la prova pilot i, també a partir d’aquestes dades, és quan hem llançat la iniciativa de seguir-ho mantenint.

Sr. Batlle: Nosaltres, sobretot, dèiem això de fer les enquestes físiques, sobretot, per la gent més gran, que normalment acostuma a tindre un accés a Internet potser més limitat, que també hi pogués participar. Que es pogués tindre en compte.

Sr. Medina: En prenc nota.

Gràcies.

Sr. García: Afegir un parell de coses només. Que també potser es podria posar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, perquè hi hagués la possibilitat també de fer-ho presencial.

I, d’altra banda, volíem saber si en els altres busos que passen pel municipi, tot i que en aquests sigui més difícil d’incidir, però sí que hi passa una mica, si es podria també demanar l’opinió.

Sr. Medina: D’entrada, estem treballant sobre els que tenim competències directes, perquè en els altres no tenim competències directes. Una vegada tinguem això, m’ho saber, d’acord?

27 i 28. PREGUNTES DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVES AL MOTIU PEL QUAL LES ACTES DE LA PINASSA S’APROVEN ABANS DE REDACTAR-SE. (PREGUNTA NÚM. 8, R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016) I AL MOTIU PEL QUAL NO ES CONVOQUEN ELECCIONS A DELEGATS SINDICALS A LA PINASSA I PERQUÈ N’HI HA 1 ENLLOC DE 3. (PREGUNTA NÚM. 9, R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016).

Sr. Alcalde: Ara, sobre la 27 i la 28, no hem volgut treure-les de l’ordre del dia, per també explicar-ho aquí, són preguntes de caire intern de la societat municipal La Pinassa. Aquestes preguntes, doncs, segons l’article 38 del ROM, s’han de contestar des de l’àmbit dels consellers de la societat municipal, que són els que han de rebre aquesta informació.

Sobre la societat municipal, s’han de preguntar aspectes de la gestió, o sigui, la situació de la neteja, com a vegades diu, o de la recollida, però són aspectes de caire intern que s’han informat al vostre representant que hi ha al consell d’administració.

Per tant, us demanaríem que, a partir d’ara, qualsevol pregunta de caire intern de la societat municipal, doncs, hi ha el vostre representant per poder atendre-les i, si hi ha preguntes sobre la societat municipal, siguin sobre la gestió de la societat municipal i no de caire intern, que forma part del dret civil. D’acord?

Sr. García: Bé, nosaltres enteníem que sí que era oportú, doncs, parlar-ne en el Ple perquè, al final, és una empresa municipal i...

Sr. Alcalde: Per respecte als consellers, que són els que han de tenir aquesta informació, doncs, per això també es té un representant dintre del consell d’administració.

Sr. García: Sí. El que passa que considerem que algunes coses podrien debatre’s públicament i no només en els consells, que no ho són. Però, vaja...

Sr. Alcalde: Ho hem fet així, no les hem volgut treure abans, per també donar-vos l’explicació i, a més, en l’últim consell d’administració –i aquí hi ha consellers– aquesta informació es va donar al vostre conseller perquè la tinguéssiu, doncs de primera mà. I, si hi ha qualsevol dubte, doncs, la societat municipal està a disposició dels consellers, que per això també estan.

A proposta d’Alcaldia, s’acorda RETIRAR les preguntes número 27 i 28.

29. PREGUNTA DEL GRUP MUNICIPAL CRIDA PREMIÀ DE DALT RELATIVA AL DINAR-REUNIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE DALT I LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. (PREGUNTA NÚM. 10, R.E. E/002915-2016, DE DATA 09/11/2016).

Sr. García: “Per què es va pagar amb diner públic de l’Ajuntament un dinar-reunió entre l’Ajuntament i la Diputació?”

Sr. García: Simplement, era saber, doncs, bé, tenir la informació d’un dinar-reunió que hi havia en l’Ajuntament i la diputació en el Compte General de 2015, és on ho vam consultar, i bé, simplement, saber què era això exactament?

Gràcies.

Sr. Alcalde: Dir que ens ha costat trobar-ho, eh? Ens ha costat.

Sra. Julià: Bé, això va ser un dinar de treball entre Serveis Socials, Gent Gran i la Diputació.

Sr. García: Bé, simplement, que això potser es considera que és una posició política, nosaltres entenem que es poden fer reunions sense que calgui pagar el dinar. Estem parlant d’una cosa que sabem que no són molts diners, però, bé, enteníem això.

Sra. Julià: Com has pogut veure, és una cosa puntual, o sigui, no ho acostumem a fer. A vegades és que no es pot fer una altra cosa.

Sr. Alcalde: Algun comentari més? Estem ja? Doncs, amb aquest punt, l’última pregunta, donem per acabat el Ple. Agrair-vos a tots el to i les formes.

No havent més assumptes a tractar, l’Alcalde, dóna per finalitzada la sessió, essent les 21.30 hores del dia 14 de novembre de 2016, de tot el que s’ha dit jo com a Secretària, en dono fe.

Vist i plau La Secretària L’Alcalde

Sra. Mireia Boté i Massagué Sr. Josep Triadó i Bergés

Web viewACTA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT. IDENTIFICACIÓ. DE LA...

Documents

Transcript of Web viewACTA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT. IDENTIFICACIÓ. DE LA...