Cribatge de la malaltia renal crònic

1
Institut Català de la Salut Servei d’Atenció Primària Bages-Berguedà-Solsonès PARAULES CLAU Malaltia renal crònica. Cribatge. Atenció Primària. INTRODUCCIÓ Les guies recomanen prioritzar el cribatge de la malaltia renal crònica (MRC) en pacients amb els següents factors de risc (FR): 60 anys, hipertensió, diabetis, malaltia cardiovascular (MCV) i/o obesitat. Desconeixem el grau de cribatge de la MRC a la nostra zona. OBJECTIUS Conèixer si cribem bé la MRC. Conèixer el percentatge de cribat patològic. Conèixer si registrem el diagnòstic d’insuficiència renal crònica (IRC) davant d’un resultat de cribatge patològic, i si el fet que el laboratori estimi automàticament el filtrat glomerular (FG) pot afavorir el seu registre. MATERIAL I MÈTODES Estudi descriptiu transversal de les ABS del Bages i el Berguedà (191.266 habitants). Selecció: pacients visitats durant el període 2009- 2010 amb registre informàtic dels FR més prevalents per presentar MRC (N total = 61.406, N Bages = 46.545, N Berguedà = 14.861) Variable depenent: estar cribat (registre informàtic de creatinina plasmàtica per estimació del FG i/o microalbuminúria durant 2009-2010. Variables independents: sexe, edat i presència dels FR. Anàlisis estadístic: percentatges de cribatge entre la població amb FR i percentatge cribatge patològic entre la població cribada. Percentatge de pacients cribats amb FG alterat que tenen registrat a l’e-cap el diagnòstic d’IRC (en total i segons la comarca). RESULTATS CONCLUSIONS El cribatge de la MRC és millorable. S’observa una manca de registre d’IRC a les històries clíniques de les dues comarques, més acusat al Berguedà tot i que en aquesta comarca el cribatge és millor i el percentatge de resultats patològics més elevat. Això podria ser degut al fet que, durant el període d’estudi, el laboratori del Bages facilitava l’estimació del FG i el del Berguedà no. Montserrat Fusté Gamisans (1) , Meritxell Fàbrega Camprubí (1) , Laia Font Ribera (2) , Núria Sala Real (3) (1) Metgessa de MFiC. ABS St Joan de Vilatorrada. ICS (2) Unitat de Suport a la Recerca-IDIAP Jgol. GTCC. ICS. (3) Àrea d’Activitat de metodologia, qualitat i avaluació asistencial GTCC, ICS CRIBATGE EN POBLACIÓ DE RISC REGISTRE DEL DIAGNÒSTIC RESULTAT CRIBATGE CRIBATS 66,7% 33,3% NO CRIBATS NORMAL 80,4% ALTERAT 19,6% 20,5% REGISTRAT NO REGISTRAT 79,5%

Transcript of Cribatge de la malaltia renal crònic

Page 1: Cribatge de la malaltia renal crònic

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

PARAULES CLAU Malaltia renal crònica. Cribatge. Atenció Primària.

INTRODUCCIÓLes guies recomanen prioritzar el cribatge de la malaltia renal crònica (MRC) en pacients amb els següents factors de risc (FR): ≥60 anys, hipertensió, diabetis, malaltia cardiovascular (MCV) i/o obesitat. Desconeixem el grau de cribatge de la MRC a la nostra zona.

OBJECTIUSConèixer si cribem bé la MRC. Conèixer el percentatge de cribat patològic. Conèixer si registrem el diagnòstic d’insuficiència renal crònica (IRC) davant d’un resultat de cribatge patològic, i si el fet que el laboratori estimi automàticament el filtrat glomerular (FG) pot afavorir el seu registre.

MATERIAL I MÈTODES Estudi descriptiu transversal de les ABS del Bages i el Berguedà (191.266 habitants). Selecció: pacients visitats durant el període 2009- 2010 amb registre informàtic dels FR més prevalents per presentar MRC (N total = 61.406, N Bages = 46.545, N Berguedà = 14.861) Variable depenent: estar cribat (registre informàtic de creatinina plasmàtica per estimació del FG i/o microalbuminúria durant 2009-2010. Variables independents: sexe, edat i presència dels FR. Anàlisis estadístic: percentatges de cribatge entre la població amb FR i percentatge cribatge patològic entre la poblaciócribada. Percentatge de pacients cribats amb FG alterat que tenen registrat a l’e-cap el diagnòstic d’IRC (en total i segons la comarca).

RESULTATS

CONCLUSIONSEl cribatge de la MRC és millorable. S’observa una manca de registre d’IRC a les històries clíniques de les dues comarques, més acusat al Berguedà tot i que en aquesta comarca el cribatge és millor i el percentatge de resultats patològics més elevat. Això podria ser degut al fet que, durant el període d’estudi, el laboratori del Bages facilitava l’estimació del FG i el del Berguedà no.

Montserrat Fusté Gamisans (1), Meritxell Fàbrega Camprubí (1), Laia Font Ribera (2), Núria Sala Real (3)

(1) Metgessa de MFiC. ABS St Joan de Vilatorrada. ICS (2) Unitat de Suport a la Recerca-IDIAP Jgol. GTCC. ICS.

(3) Àrea d’Activitat de metodologia, qualitat i avaluació asistencial GTCC, ICS

CRIBATGE EN POBLACIÓ DE RISC REGISTRE DEL DIAGNÒSTICRESULTAT CRIBATGE

CRIBATS66,7%

33,3% NO CRIBATS

NORMAL 80,4%

ALTERAT 19,6%

20,5% REGISTRAT

NO REGISTRAT 79,5%