23 junyAndorra la Vella

Cremadade Falles2019

Conxita Marsol Cònsol Major d’Andorra la Vella

L’endemà de la revetlla de Sant Joan, la nit comença a esgarrapar minuts al dia. Aquella nit, la més curta de l’any, és màgia, és foc. Les darreres hores de cada 23 de juny són sinònim, a Andorra la Vella, de les falles que fan rodar, de manera hipnotitzant, persones que volen mantenir ben viva -tant com el foc- una tradició recuperada que comença a la placeta del Puial i que recorre el Centre històric de la capital.

La revetlla de Sant Joan és el preàmbul de la Festa del Poble, una celebració parroquial que hem volgut potenciar per fomentar la participació dels ciutadans. Creiem que és important fomentar la interrelació de les persones, unes trobades que es potencien sobretot mentre fa bon temps. L’estiu convida a sortir més al carrer, a passejar i a participar de les diferents activitats que es programen per a tots els públics. És temps de retrobaments, de converses i rialles sense que haguem d’estar condicionats pel

rellotge. És temps de donar-nos un respir, de gaudir de les petites coses que, tot i ser al nostre abast, són sovint invisibles a causa de les presses del dia a dia.

Animem i encoratgem a tothom, des del Comú, a gaudir de les Falles, una tradició reconeguda per la UNESCO, ben arrelada, i que volem que ho continuï sent per molts anys.

Que rodin les falles i es mantingui ben viva la tradició!

Les Falles desde Comú

Falles

Homenatge Fallaire 2019

Salvador Brasó Activistasociocultural

Homenatge de qui envers qui? Les paraules que he d’escriure, a qui representen? A la meva persona? Al col·lectiu de fallaires? Al Centre de la Cultura Catalana? A Andorra com a país? Més enllà de les nostres fronteres?

En un homenatge tocaria fer un breu recorregut en el temps en què el Salvador va estar entre nosaltres. Posar en valor tots aquells èxits i aportacions, tant a nivell esportiu com cultural on ell va aportar el seu granet de sorra en el transcurs del seu camí de vida. Però aquest no serà el meu plantejament. Únicament em veig capaç de buscar en mi mateix i la relació que vaig tenir amb el Salvador, des d’on segurament molts de vosaltres us hi trobareu identificats.

Encara el veig ara: un home corpulent, que imposava, la seva veu forta i greu, a la vegada que dolça. Amb el seu tarannà d’encantador de serps era capaç de complicar-te en una i més històries posant-se ell al

davant. Sabia acompanyar a picar pedra, com anar a les escoles d’Andorra a explicar “això” de les falles i la Flama del Canigó. Era un enamorat de les coses que feia. T’atrapava com una aranya en la seva teranyina. Sabia posar ordre i era molt resolutiu, aportant el seu bagatge professional i cultural, instruint-nos a tots els que giràvem al seu voltant encara uns vailets per formar. Sabia controlar els diners i tenia do de gents per captar recursos. En resum: un home de compromís ferm.

Vivències, moltes: Canigó, calendari de festes, concurs fotogràfic, exposicions, un tronc del Correllengua, la samarreta amb quatre imatges de les falles, en una d’elles, foto feta pel Salvador, estem a dalt de tot del Canigó rodant una falla de beç, una falla de flaire andorrà. Tot i haver-nos allunyat en un cert moment, continuàvem desprenent calor dels moments viscuts. El darrer cop amb l’Albert Roig en el procés d’escriure el llibre ‘Roda el foc!’.

La seva mirada del món de les falles era des de la inclusió, com una de les eines per apropar-se o obrir-se un lloc en el difícil món de la cultura andorrana, on si defensaves o portaves el nom de Centre de la Cultura Catalana et miraven en certs moments amb recel i no totes les portes estaven obertes. Estratègicament, però, va haver-hi una confluència d’interessos: apropar la

cultura catalana des del reconeixement de la cultura andorrana, i donar suport a la cultura andorrana des dels recursos de la Centre de la Cultura Catalana. Vam aprendre que caminant junts en fèiem més via i que la cultura sempre suma.

Salvador, tenies força pels teus, per la teva vida personal, per tots i cadascun de nosaltres que hem tingut la sort de patir-te. I dic patir-te perquè tots sabem -i ho dic amb estima- que si per tu fos encara haguéssim fet moltes coses més. Tenies la capacitat d’enganxar-nos a les teves dèries, als teus projectes. Jugaves en una altra divisió. Un goig d’haver-te conegut i gaudit.

Per si a algú li serveix la meva visió, tots els èxits i assoliments els feia pels altres, per la causa -tant sigui cultural com esportiva- i a canvi de res. Ara, que li estem fent aquest reconeixement, ell mai ho hagués demanat ni hagués reconegut com a propis els èxits assolits, perquè era una persona dedicada als altres.

El màxim reconeixement que li podem fer és que la festa perduri! Que rodi el foc!

Perdoneu, però, una cosa més: el goig de poder fer saber que els fallaires de tot Andorra ja són un ‘tots fem falles’, han assolit un dels objectius de la desapareguda

Comissió dels Focs de Sant Joan. Em ve al cap que el millor homenatge que li podríem retre a dia d’avui i en relació al recorregut, reconeixements i suports rebuts per les falles, seria un Sant Joan festiu per a tot el Principat, no únicament per Andorra la Vella.

Fidel Solsona Fallairedelaparròquia d’Andorra la VellaSalvador Braso

Cerni Castellón FallaireMenord’AndorralaVella

Us vull parlar d’una passió, un sentiment i d’un orgull que tenim el plaer de poder compartir tots i totes les fallaires. De fet podríem dir que som una família, família que junts vetllem per seguir la magnífica tradició de les falles. Una tradició que, com molts ja sabreu, es duia a terme pels joves d’aquella antiga Andorra que feien rodar fort aquelles magnífiques boles de foc. I nosaltres ho hem recuperat.

Com ja us he dit, som una família i junts ens ajudem els uns als altres i per això vam començar a pensar la millor manera que els petits de la família també poguessin gaudir de fer girar les falles i per aquest simple fet vam començar a fer rodar als petits les falles de llum. Falles de llum que roden juntament amb el seu fallaire menor. Fallaire menor és l’orgull que he tingut pel plaer de ser-ho i l’orgull

al que animo als més menuts a poder-ho ser, ja que fallaire menor no tothom pot dir que ho ha estat i només es pot dir un cop a la vida.

Així que avui animo a tothom a formar part d’aquesta magnífica família i a lluitar per aquest orgull i aquesta tradició.

Ara i sempre, Visca les Falles d’Andorra la Vella!

Els Fallaires de llum

Tradició

19:00h. Casa de la Vall

Rebuda Flama del Canigó

Homenatge Fallaire 2019

Fallaire menor Andorra la Vella

Fallaire major Valls d’Andorra

22:30h. Placeta del Puial

Bateig de foc, la Falla tradicional

00:30h. Plaça Guillemó

Encesa de la foguera

El ball de les bruixes

Fi de festa

23:00h. Centre Històric d’Andorra la Vella

La Cremada de Falles de Sant Joan

Placetadel Puial

Plaça deL Consell General

Plaça Príncep

Benlloch

PlaçaGuillemó

Casa de la Vall

esglésiasant esteve

comú

consellgeneral

Av. Príncep BenllocH

Av. Príncep BenllocH

C. Puial

C. de

la Va

ll

C.Alzinaret

Antic Carrer Major

C. Ciutat de Valls

C. Dr. NequiC.del

pui

Inici Final Recorregut Punts encesa

Gaudeixde les FALLESSENSE PETARDS

Reserva’ls per més tard

#seguretat #respecte

Gràcies!

Stonehaven Fireballs Viatgefallaireaterresescoceses

-“I això? Són les falles però no és... no és Andorra!”

I apa, ja la tenim “liada”! El juny del 2018 una delegació provinent de Stonehaven (Escòcia) trepitjava Andorra per primer cop. La Jeane, el Raymon i el Martin venien a conèixer una gent que deien rodar “fireballs” a uns 2000Km de casa seva. Vam compartir amb ells la història de les falles, la seva terra i la seva gent; la nit més curta de l’any, la revetlla de Sant Joan, els va confirmar la nostra connexió a través del foc. Mig any després, una altra delegació es va mobilitzar. Aquest cop, 25 fallaires volaven a Stonehaven per celebrar el Cap d’Any.

Fruit de l’esforç de cada un de nosaltres, van ser sis dies de convivència inoblidables. Amb aquesta petita família fallaire vam descobrir indrets preciosos i plens d’història, com el Dunnottar Castle o Edinburgh i alguns, fins i tot, Glasgow. Sense conèixer la pluja, vam gaudir dels paisatges verds, grocs i blaus que tocaven al mar; colors canviants que sempre sorprenen tot i ser tant familiars. Vam menjar fish&chips i haggis boníssims! També vam passar fred i vam aprendre a combatre’l, com no podia ser d’una altra manera, amb whisky.

Un cop arribats a Stonehaven, els escocesos ja ens esperaven amb els braços oberts per explicar-nos com funcionaria aquella nit. Equipats amb gorro, tríptic informatiu i ampolleta de fer passar el fred, ens van fer una visita guiada per la High Street; recorregut que seguirien aquella nit al rodar i carrer principal del poble. Tot comença al punt d’encesa, el qual varia segons d’on vingui el vent. Allà s’agrupen de deu en deu i esperen el tret de sortida mentre van encenent les respectives boles de foc. Al peu de la Torre del Rellotge, esperant que es facin les dotze, comença a haver-hi caliu: les bunes (bagpipes) ja fa estona que sonen, buners i buneres (pipers) de totes les edats recorren el carrer amunt i avall amb llums de nadal per tot el cos, aquest any també hi havia actuacions d’un grup de malabaristes amb foc i altres bandes musicals. Quan falten vint minuts per la mitjanit, deu infants es fan seu el carrer i, sempre a so de buna, van fer giravoltar les primeres falles de llum de

Stonehaven

Stonehaven. Una notícia que vam rebre encantats, quina sorpresa! Trobant-se amb la mancança de relleu generacional per la continuïtat de la festa, van veure en les nostres falles de llum l’oportunitat de fer participar els més petits del poble.

Ara ja sí, cada cop hi ha més silenci i quan falten 10 segons per les dotze tothom inicia el compte enrere en veu alta. S’ha acabat l’últim dia de l’any, la celebració del Hogmanay culmina i comencen a aparèixer ombres en

moviment a les parets de pedra que envolten la High Street. Les fireballs ja baixen des de la torre del rellotge, arribaran fins al capdavall del carrer, on hi ha un canó, i faran la volta fins que el foc vagi minvant. De deu en deu aniran baixant i pujant fins a ocupar tot el recorregut, boles de foc que pesen fins a 25Kg i cremen durant mitja hora ben bona. Les deixaran morir al mar, llençant-les al port, tant lluny com puguin i animats per la munió de gent que els envolta hauran cremat allò que era vell, purificant-ho amb el foc per fer net i entrar així a l’any nou.

En aquell moment em vaig sentir una mica com a

casa, segurament tots nosaltres sabíem què estaven vivint aquella gent. La remor del foc i el caliu dels qui t’envolten, el pes de la falla que disminueix a mesura que va cremant i finalment, llençar-la ben lluny. Sabem que el foc és un element que ens acompanya des de fa molt de temps i és d’allò més coherent que hàgim desenvolupat tradicions tant similars al seu voltant (i les que devem desconèixer). De moment, sembla ser que 2000Km ja s’han fet curts, un pont s’ha construït per unir dues cultures cada dia més germanes i més segures de mantenir viva la flama.

Laura Solsona Fallaired’AndorralaVella

Fireballs

Santi Sánchez PresidentAss.Fallairesd’AndorralaVella

‘Betula pendula’, així s’anomena. El beç, aquell arbre tan estimat pels fallaires, pel que ens transmet i per les sensacions que ens fa sentir quan tenim a les mans una falla tradicional, l’element essencial de la qual és l’escorça d’aquest arbre.

Quan voltem per les nostres preuades muntanyes, un tresor natural de fàcil estimar, els boscos de beços se’ns ofereixen majestuosament, amb aquella escorça blanquinosa d’elegància senyorial, sovint repartits, barrejats, acompanyats d’altres espècies que fan de fidels guardians. Sabem on es troben, on creixen, i a principis de juny busquem quins d’ells son els més idonis per sapar l’escorça.

La carícia al tronc, el tall amb la navalla, la incisió i les mans separant l’escorça gràcies a la circulació de la saba. Quasi sense adonar-nos, tot un ritual que ens impregna amb l’olor del suc vital de l’arbre, l’element de creixença i de vida. Només ens queda enfilar les peles de beç al pal de boix, llarg i fort per aguantar l’embranzida al rodar. La falla tradicional ja està feta.

La nit de la cremada, a la placeta del Puial, la falla s’encén a la petita foguera. Un moment màgic ple de sensacions: el cruixir de l’escorça mentre el foc pren, el fallaire alça la falla, la fa rodar donant voltes a la plaça que s’omple d’aquella olor inconfundible. El fallaire, impregnat pel brunzir de la roda de foc, va deixant darrera seu i al seu voltant una catifa feta de trossos d’escorça que es desprenen cremant mentre volteja la falla, fins que aquesta es consumeix.

Principi i final. La falla tradicional com element vital per al fallaire. El beç, com a combustible, transportador del foc que ens regenera i tot recomença.

Que rodi el foc!Sapant beços

Foc

Roda el Foc!30 anys de les falles d’Andorra la Vella

Un llibre d’Albert Roig

Col.laboradors

Fotografies: Fabio Ferrari @fotografante77

Identitat

Associació Fallaires d’Andorra la VellaCentreCulturalLaLlacuna,3rpisAD500 Andorra la Vellainfo@fallairesandorralavella.com

www.fallairesandorralavella.com

@assfallairesalv#rodaelfoc#totsfemfalles#fallespirineus

La Cremada de Falles de Sant Joan