INTRODUCCIÓ

El nostre treball de síntesi tracta de l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis,

fundada l’any 1858 coneguda també com ‘’La Rajoleta’’. Vàrem escollir aquest

tema perquè ens va semblar interessant saber perquè aquesta fàbrica es va fer

tan famosa a la seva època on ja des de ven petits hi treballaven nens de 8

anys fent jornades de 10 hores laborals durant 6 dies i cobrant una setmanada

de 8 pessetes i 64 cèntims i on els treballadors adults ocupaven la majoria del

seu temps de feina en fornar i desfornar les rajoles i destriar les bones de les

que sortien amb algun defecte. Els tipus de rajola que s’hi treballaven eren

rajoles artístiques de 13x13. cm que s’anomenen rajoleta i de 20x20 cm. que

s’anomenen taulells, per guarnir els treballs d’arquitectes modernistes com ara

Gaudí, Rigalt, Gallissar, etc o per guarnir cuines, rentamans, per fer

arrambadors, paviments, i decoratius a les façanes. La informació,

principalment, la buscarem d’Internet tot i que també en buscarem en alguns

llibres. A més a més tindrem la ocasió de visitar Can Tinturé que és un museu

on s’hi exposen les rajoles que feien a la fàbrica. Per demostrar els decoratius

de les rajoles en farem dues o tres talment com es feien a la fàbrica.

2

ÍNDEX

1- HISTÒRIA I ORÍGENS………………………………………………..pàg. 3

1.1- La fàbrica. Primera època. Empresa Màrius Jourdan

1.2- Segona època. Empresa Terrada & Gelbert

1.3- Tercera època. Jaume Pujol i Baucis

1.4- Quarta època. Pau Pujol i Vilà

1.5- Joan Baptista Alós. Director Artístic

1.6- L’última etapa de Pau Pujol i Vilà

2- ESTRUCTURA DE LA FÀBRICA........................ .........................pàg. 6

2.1- Evolució i canvis

2.2- Tipus de forns

3- MATERIALS....................................... ............................................pàg. 10

4- FABRICACIÓ DE RAJOLES........................... ..............................pàg. 12

4.1- El procés de fabricació d’una rajola de mostra

5- CAN TINTURÉ...............................................................................pàg.14

5.1- Origens de la casa

5.2- Estructura de la casa

5.3- Exposició que ofereixen

6- CONCLUSIONS.............................................................................pàg. 16

6.1- Valoracions personals

6.2- Curiositats

7-WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA......................... .............................pàg. 17

8- ANNEX...........................................................................................pàg. 18

9- GLOSSARI........................................ .............................................pàg. 22

3

HISTÒRIA I ORÍGENS

1.1 LA FÀBRICA: PRIMERA ÈPOCA. EMPRESA MÀRIUS JOURD AN

La fàbrica va ser fundada per dos socis: Juan Terrada i Màrius Gourde el 12 de

juliol de 1858. Van formar una societat per edificar una fàbrica de maons a

Esplugues de Llobregat. El 28 de juliol Bartomeu Asmarats li va proporcionar

un terreny de 2450 metres quadrats situats a l'actual carrer de l'Església a

l'actual carrer Puig Ossa.

Màrius Jourdan, director de la indústria, era qui estava permanentment a la

fàbrica ja que tenia que supervisar les diferents fornades, però les coses no van

anar gaire bé encara que Joan Terrada digués tot el contrari perquè Màrius va

abandonar la direcció de la fàbrica, i es queixava de que Joan Terrada no feia

efectius els recursos econòmics necessaris per tal de continuar l'activitat. La

fàbrica va ser tancada el 26 de febrer de 1862, feia ja temps que no

funcionava.

1.2 SEGONA ÈPOCA. EMPRESA TERRADA & GELBERT

L'època d'inactivitat de la fàbrica acabà el 28 de febrer de l'any 1863 amb la

signatura d'un conveni de societat entre Juan Terrada i Jaume Gelbert. La

finalitat dels nous socis era continuar la producció de rajoles però no va tenir

gaire èxit, i el 23 d'agost fou de nou dissolta quan Juan Terrada cedí la seva

part a Jaume Gelbert.

4

De Màrius Jourdan ja no se'n va saber res més però uns anys més tard Mercè

Vidal va descobrir en el cementiri Parroquial d'Esplugues un nínxol que duia el

seu nom.

1.3 TERCERA ÈPOCA. JAUME PUJOL I BAUCIS

Cap al 1873 els Pujol van entrar a gestionar la fàbrica, d'ençà aquest moment

Jaume Pujol i Baucis va fer-se'n càrrec de l'empresa amb l'ajut del seu fill Pau

Pujol i Vilà. August Font i Carreras va ser el primer arquitecte que trobem

encarregant rajoles per les seves obres.

Jaume Pujol i Baucis va morir el 20 de gener de 1891 i va deixar l'empresa a

càrrec del seu fill.

1.4 QUARTA ÈPOCA. PAU PUJOL I VILÀ

La mort del seu pare no li va suposar la pèrdua dels antics clients i d'ençà

aquest moment l'empresa comença una nova etapa anomenada ''Hijo de Pujol i

Bausis''. La fàbrica va seguir fabricant els mateixos productes i per això

arquitectes com Enric Sagnier seguien treballant amb ells.

Amb la incorporació de Joan Baptista Alós a l'empresa no es van produir gaires

canvis en la configuració física sinó que el principal canvi va ser un notable

perfeccionament artístic dels productes i dels models

1.5 JOAN BAPTISTA ALÓS: DIRECTOR ARTÍSTIC

Joan Baptista Alós tenia 20 anys quan va arribar a la fàbrica Pujol i Bausis. Va

néixer a Castelló de la Plana i amb 14 anys anà a treballar a una fàbrica de

5

ceràmica amb el seu oncle a Rio de Janeiro i Buenos Aires. Els seus

coneixements sobre la ceràmica van ser els que li van permetre entrar a la

fàbrica. Va fer que els esmalts i que la part decorativa fos més perfecte i va

col·laborar en la decoració de l'Hospital de sant Pau i de la Casa de les

Punxes.

Joan Baptista i Alós

1.6 L' ÚLTIMA ETAPA DE PAU PUJOL I VILÀ.

L'any 1907 Joan Baptista Alós va retornar a Brasil per ajudar al seu pare a la

seva fàbrica de ceràmica. L'any 1909 l'empresa es va convertir en el primer

contribuent i amb la primera indústria d'Esplugues. Pau Pujol i Vilà, finalment va

morir l'any 1927.

Pau Pujol i Vilà juntament amb les seva dona i les seves dues filles

6

ESTRUCTURA DE LA FÀBRICA

2.1 EVOLUCIÓ DE LA FÀBRICA I CANVIS

Tenim certesa de que l’any 1886 es volia construir un nou forn del qual no s’ha

pogut localitzar pel moment però amb la trobada d'un plànol de la fàbrica

sabem que tenia uns 20 metres de llargada.

L'any 1887 Jaume Pujol i Baucis va fer instal·lar una caldera de vapor de

mitjana pressió i una força de sis cavalls que li va fer passar un control abans

de ser utilitzada fet per persones expertes per tenir la certesa de que fos

perfecta i una xemeneia cilíndrica de maó de 22 metres d’alçada per on sortien

els fums. Això va suposar un gran canvi a la fàbrica ja que va passar de ser

moguda per tracció mecànica amb energia de vapor. La màquina servia per

moure molins de terres i màquines de remenar i pastar el fang, aquest nou

sistema va suposar algun problema com el que si s’espatllava la caldera es

parava la producció a la fàbrica , podríem dir quasibé que la fàbrica era

autosuficient.

L'any 1903 van començar a fabricar els seus productes a Espanya, Oporto,

París , Marsella i Anvers.

A l’any 1906 es sap, pels llibres de fàbrica, que van fer-se una idea d’intentar

fer unes obres d’ampliació, però al final hi van renunciar perquè hauria

d’esperar uns anys.

7

Durant aquest any el mes de setembre es va construir un dipòsit elevat d’aigua

de 50 metres cúbics, tenia 4 metres de diàmetre i 7´20 metres d’alçada, es va

conservar fins fa pocs anys i estava situat prop de la xemeneia.

L’any 1913 Pau Pujol i Vilà va demanar a l’ajuntament fer unes obres

d’ampliació, tractava de construir dos grans naus al nord. De les dues que es

tenien que construir només es va construir la que veiem fins fa pocs anys que

reguardava de la pluja els dos forns d’ampolla, però fins fa pocs anys es van

enderrocar les naus que protegien els forns.

Gràcies a les excavacions arqueològiques podem saber que la fàbrica estava

constituïda per quatre forns d’ampolla tipus àrab del segle XIX i són

probablement els elements més antics que es conserven que s’utilitzaven per a

la cocció del gres i la pasta blanca i dos forns enterrats a uns nou metres de

profunditat, de grans dimensions amb planta circular, d’uns cinc metres de

diàmetre, que constaven de dues cambres (descoberts l’estiu de 1993 i la

tardor de 1996)

A l’any 1886 es van trobar referències de la construcció d’un nou forn, que de

moment no s’ha pogut localitzar, però pel descobriment d’un plànol fet sobre un

suport de paper de tela i calorejat de rosa d’uns 76x47 centímetres, es veu que

el forn tindria uns un 20 metres de llargada. L’any 1887 es va demostrar

oficialment que aquest forn estava fet perquè els llibres de fàbrica

parlaven d’un nou forn.

8

Xemeneia

2.2 TIPUS DE FORNS

Forn descobert : l’estructura del forn esta semiexcabada en el terreny natural,

és de planta rectangular amb dues cambres, la fogaina i el forn de cocció,

aquesta cambra és descoberta i separada de la fogaina per una graella obrada

amb sis centímetres paral·lels en ser la cambra de cocció oberta tant sols

arribava als 800 graus de temperatura com en tots els forns rajolers

Forn de tipus àrab: Conegut com àrab i moro emprat des de temps antic per a

la cuita oxidant d’atuells de ceràmica peces de forma i rajoles embarnissades.

Es de planta circular amb dues cambres la superior o forn de cocció i l’espai

interior de la fogaria. Les dues cambres estan separades per la volta de la

graella am un conjunt de forats per facilitar el pas del foc

9

Forn de daurat o de reflex metàl·lic: l’estructura de aquest forn és d’un cos

prismàtic de planta quadrada amb dues petites cambres sobreposades a dalt el

forn o cambra de cocció i a sota de la fogueraina. Entre aquests 2 espais hi ha

una petita plataforma quadrada de separació que actua de graella amb 5 jurats

per la conducció de la flama la singularitat d’aquests forns era que no es podien

sobre passar els 550 graus o 600 graus de temperatura aconseguir la quantitat

de vernís daurat.

Forn d’ampolla: L’estructura d’aquest forn es d’obra vista. De cos cilíndric de

5m de alçada coronat amb una volta ovalada i una xemeneia al damunt arribant

així als 2 m de alçada a l’interior hi ha 2 cambres de cocció separades per una

volta esfèrica amb un únic fumeral central en el terra de la planta baixa hi ha les

conduccions per l’aire calent que entra des de les boques de combustió

exteriors. Amb aquest tipus de forn 1200 1300 graus de temperatura de cocció.

Forn d’ampolla

10

MATERIALS

La ceràmica és l’activitat tradicional de producció d’objectes d’alta qualitat i

excel·lent acabat en argila cuita.

La ceràmica està composta de:

Argila: és un material granular natural procedent de la descomposició de les

roques feldespàtiques, compost principalment per silicats d’alumini hidratat.

Els minerals més comuns dins les argiles són:

• la caolinita

• la montmorillonita

• la il·lita

L’argila té dues propietats bàsiques:

• Adquireix plasticitat al barrejar-la amb aigua

• S’endureix en escalfar-la en un forn ceràmic per sobre de 750 ºC

Segons els elements minerals que contingui l’argila, trobarem argiles de

diferents colors: vermella, blanca, negre, etc. També hi ha diferents tipus

d’argila segons l'ús que s’hi vulgui donar (rajoles, atuells de cuina etc.).

L’esmalt ceràmic: és una mescla de diferents materials (caolí, sílice, colorants)

que s’aplica sobre la superfície d’una rajola o taulell i que posteriorment fon en

un forn de cocció. Durant el refredament l’esmalt fos solidifica i forma un vidre

11

que confereix a la superfície del taulell unes especials característiques

estètiques (color, lluentor, decoració, etc.) i tècniques (duresa, impermeabilitat,

etc.).

La preparació dels esmalts consisteix a dosificar les primeres matèries diverses

i moldre-les amb aigua dins d’un molí, per obtenir una pasta o barbotina

d’esmalt amb una consistència (40-50% d’aigua) que permetia la correcta

aplicació de la suspensió sobre el taulell.

Si el vidriat que s’aplica sobre el taulell no és pas opac sinó transparent aquest

no es denomina esmalt, sinó vernís. En la composició dels esmalts entra

sempre l’element formador del vidriat, que és la sílice en estat pur (quars) o

amorf (arena), un fundent (el més habitual històricament a València ha estat el

plom; ara s’empra molt el zirconi) que rebaixa el punt de fusió d’aquesta, i un

pacificant que emblanqueix la coberta vítria, sobre la qual es poden plasmar

decoracions.

La rajola catalana esta feta de argila vermella amb una capa a sobre d’esmalt

d’estany que es la base de color blanc de la rajola i es pot decorar amb òxid de

cobalt(color blau) òxid de manganès (color verd)o òxid de coure(color vermell)

12

FABRICACIÓ DE RAJOLES

4.1 EL PROCÉS DE FABRICACIÓ D’UNA RAJOLA DE MOSTRA

La qualitat argilosa del terreny d’Esplugues feia que algunes de les terres que

s’utilitzaven fossin extretes de la mateixa població per a la fabricació de rajoles.

Aquestes terres es portaven a la fàbrica que en aquell moment estava en mans

de Jaume Gelbert. Aquelles terres estaven brutes i calia netejar-les per poder

transformar el material brut en una substància adequada per poder-la treballar i

transformar en ceràmica.

Primer de tot, les mules traginaven per l’era i així la terra quedava aixafada fins

a convertir-se en pols. Després l’aigua s’encarregava de netejar la terra

d’impureses. Finalment, a l’última bassa, la terra molla esperava que el sol

eixugués l’aigua que sobrava. Després d’aquest procés de neteja la terra era

ara fang.

Aquest fang es guardava al racó de la terra( lloc on s’acumulaven els panots de

fang després de treure’ls de la bassa). Era un espai humit on s’hi guardava el

fang abans de ser utilitzat.

Donar forma al fang era la segona part del procés. Generalment tenia forma

quadrada. El sistema era, en un principi, s’omplia de fang un motllo de fusta de

la mida de la rajola amb un mànec i amb un corró se li donava la forma plana.

Aquestes peces de fang, un cop assecades, entraven al forn i es feia la primera

cocció; la temperatura es mantenia entre els 950 i els 980 graus.

Les peces de fang cuites, un cop refredades, eren un material que havia

adquirit duresa. S’havia transformat en ceràmica. D’aquesta manera s’obtenia

una peça del color del fang anomenada bescuit.

13

Un cop aquest procés, la rajola de mostra es decorava a partir del pintat en la

seva cara vista. En primer lloc, calia fer una base opaca per evitar veure el

color del fang. Per aquesta raó, la rajola es banyava amb un esmalt amb òxid

d’estany que produïa una capa blanca que s’anomenava coberta estannífera.

Després, es pintava a sobre amb altres òxids naturals.

Un cop decorada, la rajola tornava a entrar novament al forn per fondre l’esmalt

amb òxids i obtenir el vidrat de la rajola. La temperatura d’aquesta cocció es

mantenia en 950 i 980 graus. Un cop la peça es refredava, ja estava a punt per

ser venuda.

14

CAN TINTURÉ

5.1 ORIGENS DE LA CASA

Can Tinturé es propietat municipal des del 1977, i des del 2003 es la seu d’un

museu dedicat a la rajola, ubicat en aquesta casa construïda al segle XIX per

l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa per la petició de Joan Tinturé Campreciós,

regidor i alcalde d’ Esplugues durant el període 1910-1915. A l’any 1997 era un

edifici municipal que ha estat utilitzat per diverses escoles de dibuix i música.

L’any 2001 va encetar una nova etapa a la seva vida centenària: va fer unes

obres de rehabilitació a l’edifici com a museu per poder acollir bé la col·lecció

de rajoles.

5.2 ESTRUCTURA

Can Tinturé té un jardí molt acollidor del qual durant les obres van eliminar la

tanca perquè fos més fàcil l’accés per al públic. Consta de planta baixa, pis i

posseeix certs elements d’inspiració neoclàssica (balustrades, frontons,

pilastres i capitells). La coberta és plana per balustres i una torre suportada per

quatre pilars quadrats i amb una coberta de quatre aigües i s’estructura en

tres cossos, els dos laterals sobresortint del pla de façana. Damunt d’un dels

cossos laterals hi ha una torre oberta sobre pilars, coberta a quatre vessant,

com es pot veure a la fotografia.

15

5.3 EXPOSICIÓ QUE OFEREIXEN

El museu de Can Tinturé exhibeix des del dia 7 de maig de 2003 una col·lecció

seriada de Salvador Miquel que consta de més de 3000 rajoles diferents estils i

models, i et demostra la importància d’una rajola com a: producte ceràmic que

ha servit per al revestiment dels habitatges de Catalunya i de la resta

d’Espanya des de l’època medieval fins al moment en que es va començar a

industrialitzar el seu procés de fabricació. Són els tipus de rajola que

s’acostumaven a col·locar en cuines comunes, rentamans, sota balcons,

arrimadors, tot i que també s’utilitzaven per emmarcar i engrandir els plafons

figuratius i plafons d’encàrrec. El museu també exposa peces del segle XIX

extretes del recinte de la Fàbrica Pujol i Bausis coneguda popularment com ‘’La

Rajoleta’’. El museu ofereix un conjunt de 600 peces produïdes des del segle

XIV al XIX

Rajola feta a la fàbrica Pujol i Bausis i

exposada a Can Tinturé

16

CONCLUSIONS

6.1 VALORACIONS PERSONALS

Nosaltres fent aquest treball hem arribat a la conclusió que la fàbrica Pujol i

Bausis era més famosa del que nosaltres ens podíem arribar a imaginar ja que

em après molt i d'una forma molt original com és visitant aquesta mateixa

fàbrica.

Ens ha estat bastant còmode repartir-nos la feina i realitzar el treball d'una

manera sencilla i eficaç.També ens hem sapigut ajudar mutuament i això a fet

que pogèssim avançar el treball sense gaires dificultats perquè quan un no

entenia un concepte qualsevol dels altres dos l'ajudava.

6.2 CURIOSITATS

Fent les sortides de crèdit que ens tocaven hem vist que a la sala on ens vàrem

reunir amb l'alcaldessa hi havia una gerra feta per ceràmica de Pujol i Bausis.

Un altre curiositat que volem remarcar és que en el monestir de Sta. Maria de

Mont-sió alguna de les parts de les seves parets hi trobem rajola catalana de

Pujol i Bausis i també trobem rajola catalana de Pujol i Bausis a la cuina de la

casa de Xavier Corberó, un famós arquitecte que viu a Esplugues.

17

BIBLIOGRAFIA

- Can Tinturé col·lecció de rajoles de mostra

- Esplugues i el modernisme. Patrimoni i ciutat

- Pujol i Bausis centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues

de Llobregat

WEBGRAFIA

- www.museucantinture.org

- www.gaudiallgaudi.com

- www20.gencat.cat

- www.wikipedia.org

18

ANNEX

-REGLAMENT INTERN DE LA FÀBRICA

-ARTICLE 1:

La jornada laboral de treball serà la legal de 11 ores diàries o 48 setmanals. La

jornada ordinària es dividirà en dos torns de 4hores, amb una parada de dues

hores per DIAN.

Tant la preparació del treballador a alhora de començar a treballar com la

neteja d’eines o el canvi de rova i neteja personal es farà fora de l’horari

laboral.

Aquell treballador que arribi tard al torn de treball de mati o de tarda no podrà

entrar fins el següent torn de treballa m el conseqüent descompte monetari i d

‘aquell torn.

-ARTICLE 2

Per poder realitzar les 48 hores setmanals, s’autoritza als treballadors a

prescindir de les festes que es produeixin entre setmana, tot i k es podran

respectar les festes tradicionals que es convingui amb els altres treballadors tot

recuperant les allargant la jornada la resta de dies de la setmana que s’hagin

fet les esmentades festes o la setmana anterior i posterior en cas de ser

necessari. Son hores considerades ordinàries tot i ser una excepció dins de la

jornada de les 8 hores de treball establertes

En cas d’alguna interrupció per força major, on calgui perdre algun dia de

treball no imputable la mateixa casa de producció ceràmica com, per exemple,

per manca de primeres matèries, es recuperarà la jornada de treball d’acord

amb els treballadors.

19

Es podran fer algunes hores extraordinàries prèvia conformitat amb els

treballadors.

-ARTICLE 3

Tot treballador que ingressi per primera vegada a l’obrador cal que presenti un

certificat medico n indiqui que no te cap malaltia contagiosa i declari el seu

estat de salut. Sense certificat no sereu admesos.

-ARTICLE 4

El treballador realitzarà totes aquelles feines pel càrrec el qual va estar empleat

però el patró quedarà en llibertat d’utilitzar-lo on i com sigui convenient segons

necessitats del treball sempre que això no vagi en contra de la dignitat del

treballador.

-ARTICLE 5

El treballador cal que guardi respecte i obeeixi el mestre de taller. No es permet

alterar l’ordre o discutir temes politics, socials o religiosos.

-ARTICLE 6

Totes les queixes del treballador respecte al treball seran exposades al

superior.

-ARTICLE 7

Tot accident que es produeixi en el lloc de treball haurà de ser exposat

immediatament no seran atesos accidents fora de l’àmbit de treball.

-ARTICLE 8

Cada dissabte s’abonaran els jornals pendents al treballador

20

-ARTICLE 9

Segons la llei del 13 de mars de 1900 aquest reglament queda posat en un lloc

visible del nostre obrador. amb el present reglament queden assabentats tots

els treballadors de la normativa d’aquesta casa de producció ceràmica.

Esplugues de Llobregat abril de 1900

Pau Oliart

-FOTOGRAFIES:

-Can Tinturé:

Edifici sencer de Can Tinturé Balcó de Can Tinturé

21

-Tipus de rajola que exhibeix Can Tinturé:

Rajoles de fruita

-Fàbrica “La Rajoleta”:

Forn d’ampolla que actualment Maqueta de com era antigament la fàbrica

es conserva a la fàbrica “La Rajoleta”

22

GLOSSARI

-ARRAMBADOR: ampit o barana d’un balcó, escala, etc

-BALUSTRADA: Barana el passamà de la qual descansa sobre balustres.

-BARBOTINA : Tècnica antiga de decoració ceràmica d'aplicació de relleus,

geomètrics o vegetals, a la part exterior de les peces

-BESCUIT: primera fornada.

-CAPITELL: Element arquitectònic que corona generalment la part superior

d’una columna.

- CAOLINITA: Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, generalment

en masses compactes, farinoses o fàcilment esmicolables; més rarament, en

petites escates de contorn hexagonal o ròmbic.

-CONTRIBUIR: Tenir part (en una obra comuna), concórrer-hi.

-CORRÓ: Peça cilíndrica o quasi cilíndrica, de fusta, metall, pedra, etc., que

per la seva rotació un home fa servir, sola o formant part d’una eina o màquina,

en diversos usos.

-DOSIFICAR: dosar,establir o determinar una dosi.

-ESMALT: pintura que conté generalment resines d’urea o de melanina, que li

confereixen blancor i duresa.

-ESTANNÍFER: que conté estany.

23

-FRONTONS: Acabament triangular d’una façana o d’un pòrtic.

-GRANULAR: que te forma de grànul de gra petit o partícula

- IL·LITA: Mineral argilós d'estructura i composició semblants a les de les

miques.

-ÒXID: Combinació de l’oxigen amb qualsevol element, excepte el fluor.

-PAVIMENT: revestiment de pedres, rajoles, parquet, producte

bituminós,etc...amb què home cobreix el sòl d’una habitació, d’un pati, d’una

carretera, etc.

-PIGMENTS: substància colorant d’origen natural orgànica que colora per

superposició.

-PILASTRES: Element arquitectònic semblant a la columna, però de secció

quadrada o rectangular, sovint sortint d'un mur al qual és adossat o del qual

forma part.

-SÍLICE: Mineral que ocorre a la natura tant en forma pura com en una gran

varietat de formes impures.

-ZIRCONI: Element metàl·lic de la segona sèrie de transició, de nombre atòmic

40, pertanyent al grup IVB de la taula periòdica.

24