CREATIVITAT i COMUNICACI - ddgi. · PDF file- Lair Ribeiro, Inteligencia Aplicada - Mario...

Click here to load reader

  • date post

    11-Feb-2019
  • Category

    Documents

  • view

    229
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of CREATIVITAT i COMUNICACI - ddgi. · PDF file- Lair Ribeiro, Inteligencia Aplicada - Mario...

CREATIVITAT i COMUNICACI Jordi Caralt i Jordi Reixach

29 dabril de 2009

Aquests continguts sn una adaptaci dels texts de:

- Lair Ribeiro, Inteligencia Aplicada - Mario Herreros, La Publicitat

- Miguel Baos, Creatividad y Publicidad

Un conte per comenar (aproximaci a la creativitat)

Los ciegos y el elefante Seis hombres ciegos del Indostn

a los que les gustaba estudiar fueron a ver un elefante.

Y, como no lo podan avistar, se pusieron a tocar y a intentar adivinar.

El primero se aproxim y, palpndole el flanco al bicho,

acto seguido exclam: Oh, Dios mo, qu es esto que cincho?

Ah, ya s, es como un muro! Estoy casi seguro.

El segundo, haciendo de un colmillo presa, raudo declar sin duda:

Redondo, largo y de punta, no me asusta decir que sa

es como una lanza o como una vara de yunta.

El tercero se acerc y puso manos a la obra. La larga trompa palp y con certeza declar:

Sin duda y sin zozobra declaro que es como una cobra.

El cuarto hombre abraz del elefante una pata,

y palpando la zona del medio asegur de forma inexacta:

El elefante es como un madero y con diez se hace un velero!

El quinto hombre, al tocar del animal la oreja,

con ojos risueos de chico asegur con sabidura vieja: Es plano como un abanico

y da ms aire que una abeja! El sexto hombre agarr

del enorme bicho el rabo y sin ms pensar declar: Ya s, misterio acabado,

el elefante es como un nabo. No importa visto de qu lado. Y he aqu la moraleja, amigos,

pues aquellos seis hombres ciegos a pesar de tener razn en parte no tenan, en realidad, el arte de or ms all de sus propios

gorjeos.

John Godfrey Saxe, 1816-1887.

Pensament sistmic

Lanlisi ens dna coneixement, per s la sntesi el que ens permet entendre un sistema

Nosaltres, els ssers humans, mitjanant el poder dels nostres pensaments i recolzats per les nostres emocions, tenim capacitat de ser cocreadors de la nostra existncia. El procs creatiu ens permet generar circumstncies necessries per a la manifestaci del que existeix com a visi en les nostres ments; per tant, pensar millor ens permet crear millor. I pensar millor significa pensar sistmicament. Els continguts de la disciplina del Pensament Sistmic van ser concebuts originalment per Peter Senge, director de Pensament de Sistemes i Aprenentatge Organitzacional del MIT en el llibre "La Quinta Disciplina". El terme pensament sistmic ve del grec synhistanai, que significa "collocar junt". El pensament sistmic s lactitud de lsser hum que es basa en la percepci del mn real en termes de totalitat per a la seva anlisi i comprensi. Es diferencia dun plantejament del mtode cientfic, que noms percep parts daquest. Per tant, pensar sistmicament significa: - Pensar de forma multidimensional: circular, horitzontal, vertical i lateral. - Focalitzar el tot, les parts i, principalment, promoure la interacci entre les parts dun sistema. - Ser conscient que el tot mai no pot ser avaluat pel simple anlisi de les seves parts. Pensar sistmic s multiplicar el nombre dopcions i, per tant, crear major habilitat en generar una acci coordinada i dirigida en el sentit de produir una finalitat especfica, ja sigui personal o professional.

Pensament lateral

Creat per Edward de Bono com a contraposici i complement al pensament vertical o lgic. T com a objectiu el canvi de models. s a la vegada una actitud i una manera de tractar la informaci. Una bona manera de comprendrel s en contraposici al pensament vertical:

Vertical o lgic Lateral s selectiu s creatiu Noms es mou si hi ha una direcci en que moures Es mou per crear una direcci

s analtic s provocatiu Cada pas ha de ser correcte No cal que els passos siguin correctes

Es basa en el judici i de valoraci. Prescindeix de tota forma de judici i de valoraci. Sutilitza la navegaci per bloquejar bifurcacions i desviacions laterals No es rebutja cap cam

Les categories, classificacions i etiquetes sn fixes No ho sn

Segueix els camins ms evidents Segueix els camins menys evidents s un procs finit s un procs probabilstic La informaci susa amb el seu valor intrnsec, per arribar finalment a una conclusi mitjanant la seva inclusi en els models existents

La informaci no susa com un fi sin noms com un mitj per provocar una disgregaci dels models i la seva subsegent reestructuraci automtica en noves idees

Edward de Bono

http://www.innovaforum.com/tecnica/biografi.htm#DEBONO

Percepci

La percepci s real, fins i tot quan no s realitat.

Edward de Bono La percepci s clau en la creativitat. Molts invents shan produt quan alg ha estat capa de percebre el que altres no veien. Podem tenir una novetat davant dels ulls i no sser capaos de percebre-la perqu els nostres mecanismes mentals estan acostumats a interpretar (percebre) el que veiem duna determinada manera, seguint uns determinats patrons. La lli de fons, per, s sempre la mateixa: la realitat es pot percebre de moltes maneres i qui vulgui ser creatiu ha dampliar la seva percepci, no conformar-se amb una nica explicaci, qestionar el que sembla obvi i evident, veure les coses de maneres diferents de les que ens sn habituals, saber copsar all que altres no han vist i, sobretot ... divertir-se! Veure exemples de percepci al final daquesta documentaci.

Pensament i intelligncia

Les proves de coeficient intellectual mesuren la capacitat de fer proves

de coeficient intellectual Gardner i les intelligncia mltiples Sovint, la societat qualifica com intelligents a les persones que tenen les habilitats lingstiques, numriques i lgiques ms desenvolupades. Howard Garner, psicleg i professor de la Universitat de Harvard, va revolucionar aquest concepte quan va afirmar que les persones ha set tipus dintelligncia i, posteriorment, va afegir un vuit tipus. Gardner defineix la intelligncia com "la capacitat per resoldre problemes o crear productes que sn valorats en un o ms escenaris culturals", la seva teoria de la intelligncia mltiple suggereix que totes les persones tenen tipus diferents que operen en graus variats, depenent del perfil individual de la intelligncia de cadasc. Els tipus dintelligncia identificats per Gardner sn: lingstica, lgico-matemtica, espacial, corporal-cinestsia, musical, interpersonal, intrapersonal i naturalista. Les caracterstiques associades a cadascun daquests tipus dintelligncia sn: Intelligncia lingstica: Sensibilitat lingstica: habilitat en l's de les paraules per a propsits prctics i expressius. Lectura: habilitat i inters per les paraules a partir de la lectura. Escrita: habilitat i inters per les paraules a partir de lelaboraci de treballs escrits, com llibres cartes, poemes, etc. Parla: habilitat en la comunicaci oral per a la persuasi, memoritzaci i descripci. Intelligncia lgico-matemtica: Soluci de problemes: habilitat en lorganitzaci, soluci de problemes i desenvolupament de raciocini lgic. Esperit investigador i curis. Clculs: habilitat per solucionar els nombres en operacions matemtiques complexes. Intelligncia espacial: Imaginaci: habilitat en utilitzar la ment per observar, crear i altra activitats visuals. Disseny artstic: habilitat per al disseny, pintura i altres expressions artstiques en tela o paper. Construcci: habilitat per confeccionar, construir o agrupar coses. Intelligncia musical: Habilitat musical: percepci i sensibilitat ara la msica, el ritme, els tons i les melodies. Habilitat vocal: habilitat per manifestar la musicalitat a travs de la veu. Habilitat instrumental: habilitat per tocar instruments musicals. Apreciaci musical: sensibilitat especial per apreciar la msica. Intelligncia corporal-cinestsia: Activitat fsica: habilitat per a moure el cos en activitats fsiques coordinades i esportives. Dansa i representaci: habilitat per a utilitzar el cos com a vehicle dexpressi, sigui per mitjans rtmics o imitatius. Treballs manuals: habilitat i destresa en ls de les mans i deines especfiques en treballs petits i minuciosos. Intelligncia interpersonal: Comprensi: sensibilitat per entendre lestat desperit daltres persones, els seus sentiments i punts de vista.

Relaci: habilitat per mantenir bones relacions amb les persones. Lideratge: habilitat per assumir el lideratge de persones, resoldre problemes i exercir influncia. Intelligncia intrapersonal: Autoconeixement: conscincia de la prpies idees i habilitats, i de les eines de qu disposa per a les seves decisions personals. Conscincia de metes: conscincia de prpies metes i dall que necessita corregir i millorar per obtenir-les. Administraci dels sentiments: habilitat per controlar els propis sentiments, humor i respostes emocionals. Administraci dels comportaments: habilitat per controlar les seves activitats mentals i comportamentals. Intelligncia naturalista: Cures amb els animals: habilitat per entendre el comportament, les necessitats i les caracterstiques dels animals. Cures amb les plantes: habilitat per treballar amb plantes. Cincia: coneixement i habilitat per enfrontar-se amb el conjunt de forces que mou la vida.

Creativitat Definici

la veritat sempre s subjectiva, relativa, parcial i canviant La problemtica dafrontar el concepte de creativitat s que aquest est format per diverses i diferents parts o plans i totes sn apassionants. Lobservador de la creativitat sol escollir la ms evocadora deixant de banda les altres parts constituents o considerant-les com a subordinades a la seva principal forma denfocar el concepte. La creativitat permet a lhome trobar solucions a nous problemes i noves solucions als problemes. Siguin de la magnitud que siguin. Qu