crbmc El Tapís de la Creació - core.ac.uk · >> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i...

8
26 > revista de girona 286 reportatge fotogràfic 26 > revista de girona 286 El Tapís de la Creació GUSTAVO AT MENDOZA > TEXT I FOTOS CARLES AYMERICH - CENTRE DE RESTAURACIÓ DE BÉNS MOBLES DE CATALUNYA, CRBMC > FOTOS EDDY KELELE - CAPÍTOL CATEDRAL DE GIRONA > FOTOS ANDRÉ BONNERY > TEXT I IL·LUSTRACIONS Els anys passen, amb llurs acolorides estacions i treballats mesos. Dia rere dia el Tapís continua immòbil, amagant el seu ús, creador i dis- senyador. Només Déu, la Paraula, coneix els seus orígens. És Ell el cre- ador de tot, i és la seva llum la que ha donat bellesa a aquesta obra. Però Ell mateix no ha donat llum al seu revers, i ha fet conservar fins als nos- tres dies una gamma de colors que ens apropa al passat, al seu temps. >> A dalt, «L’Esperit de Déu planava sobre les aigües». Revers. A l’altra pàgina, l’equip de professionals el despengen de l’estructura de fusta i l’enrotllen en un tub. Posteriorment es col·loca en una caixa per al seu trasllat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. crbmc

Transcript of crbmc El Tapís de la Creació - core.ac.uk · >> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i...

Page 1: crbmc El Tapís de la Creació - core.ac.uk · >> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i 2012 va permetre redescobrir la cara jove del . Tapís. Presenta uns colors no solament

26 > revista de girona 286

reportatge fotogràfic

26 > revista de girona 286

El

Tap

ísde

la C

reac

GUSTAVO AT MENDOZA > TEXT I FOTOS

CARLES AYMERICH - CENTRE DE RESTAURACIÓ DE BÉNS MOBLES DE CATALUNYA, CRBMC > FOTOS

EDDY KELELE - CAPÍTOL CATEDRAL DE GIRONA > FOTOS

ANDRÉ BONNERY > TEXT I IL·LUSTRACIONS

Els anys passen, amb llurs acolorides estacions i treballats mesos.

Dia rere dia el Tapís continua immòbil, amagant el seu ús, creador i dis-

senyador. Només Déu, la Paraula, coneix els seus orígens. És Ell el cre-

ador de tot, i és la seva llum la que ha donat bellesa a aquesta obra. Però

Ell mateix no ha donat llum al seu revers, i ha fet conservar fins als nos-

tres dies una gamma de colors que ens apropa al passat, al seu temps.

>> A dalt, «L’Esperit de Déuplanava sobre les aigües». Revers.A l’altra pàgina, l’equip deprofessionals el despengen del’estructura de fusta i l’enrotllenen un tub. Posteriorment escol·loca en una caixa per al seutrasllat al Centre de Restauracióde Béns Mobles de Catalunya.

crbmc

Page 2: crbmc El Tapís de la Creació - core.ac.uk · >> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i 2012 va permetre redescobrir la cara jove del . Tapís. Presenta uns colors no solament

revista de girona 286 > 27revista de girona 286 > 27

gu

stavo a

t men

do

zag

usta

vo at m

end

oza

gu

stavo a

t men

do

za

Page 3: crbmc El Tapís de la Creació - core.ac.uk · >> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i 2012 va permetre redescobrir la cara jove del . Tapís. Presenta uns colors no solament

28 > revista de girona 286

reportatge EL TAPÍS DE LA CREACIÓ

28 > revista de girona 286

>> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i 2012 va permetre redescobrir la cara jove del Tapís. Presenta uns colors no solament més vius,sinó diferents als conservats actualment.

>> «Que la terra produeixi éssers vius de totamena; bestioles i tota mena d’animalsdomèstics i feréstecs». Revers.A baix, teixit, escala 1:1.

cr

bm

cc

rb

mc

Page 4: crbmc El Tapís de la Creació - core.ac.uk · >> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i 2012 va permetre redescobrir la cara jove del . Tapís. Presenta uns colors no solament

revista de girona 286 > 29revista de girona 286 > 29

cr

bm

c

Destaca principalment la vestimenta del Crist Creador, de color porpra. És un color allunyat del to verdós que podem contemplar en la seva exposició, i correspon a la màxima autoritat. Revers.

Page 5: crbmc El Tapís de la Creació - core.ac.uk · >> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i 2012 va permetre redescobrir la cara jove del . Tapís. Presenta uns colors no solament

30 > revista de girona 286

repo

rtat

ge E

L TA

PÍS

DE

LA

CR

EA

CIÓ

>> «Al principiDéu creà el celi la terra, elmar i totes lescoses que s’hitroben. I Déuveié que totel que haviacreat era bo».Anvers.

30 > revista de girona 286

edd

y k

elel

e -

cap

íto

l ca

ted

ra

l d

e g

iro

na

cr

bm

c

Page 6: crbmc El Tapís de la Creació - core.ac.uk · >> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i 2012 va permetre redescobrir la cara jove del . Tapís. Presenta uns colors no solament

revista de girona 286 > 31revista de girona 286 > 31

Page 7: crbmc El Tapís de la Creació - core.ac.uk · >> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i 2012 va permetre redescobrir la cara jove del . Tapís. Presenta uns colors no solament

32 > revista de girona 286

reportatge EL TAPÍS DE LA CREACIÓ

32 > revista de girona 286

...Ells assenyalaren Judes Cyriacus. Aquest jove jueu anà al lloc on estava enterrada lacreu, pregà i excavà. Hi trobà tres creus, i les apropà separadament a un malalt...

No es conserva en el Tapís, però la llegenda continua amb Judes quan entrega la creu de Crist a santa Helena. Anvers.

>> Llegenda de la Vera Creu: santa Helena anàa Jerusalem i demanà als jueus on era la creu de Crist...

edd

y k

elel

e -

cap

íto

l ca

ted

ra

l d

e g

iro

na

edd

y k

elel

e -

cap

íto

l ca

ted

ra

l d

e g

iro

na

edd

y k

elel

e -

cap

íto

l ca

ted

ra

l d

e g

iro

na

Page 8: crbmc El Tapís de la Creació - core.ac.uk · >> La intervenció realitzada entre els anys 2011 i 2012 va permetre redescobrir la cara jove del . Tapís. Presenta uns colors no solament

revista de girona 286 > 33revista de girona 286 > 33

ANDRÉ BONNERY > TEXT

La catedral de Girona posseeix un gran tapís datat als voltants de l’any 1100. En la seva part inferior,

s’estén un fris sobre el tema de la creu, la iconografia del qual s’inspira en una llegenda siríaca del

segle V que atribueix el descobriment de la creu de Crist a l’emperadriu Helena, associada a un cert

Judes. Sobre aquest fris apareixen tres estructures arquitectòniques. Considerem que la primera

evocaria un palau, residència de l’emperadriu Helena quan va fer estada a Jerusalem. La segona,

que porta al damunt la inscripció «Hierusalem», podria ser una de les molt escasses representaci-

ons de les construccions constantinianes del Sant Sepulcre. La tercera seria la tomba oberta en la

qual hom s’afanyava a amortallar el jove ressuscitat per la imposició de la Vera Creu.

André Bonnery és doctor en Història a la Universitat d’Estrasburg

Les representacions simbòliques de Jerusalem al Tapís de la Creació

Vegeu article digital a