Crack del 29
50
El crac del 29
-
Upload
sole-toribio -
Category
Education
-
view
86 -
download
2
Transcript of Crack del 29
El crac del 29
1919 1939
1929
Crac
Època de
depressió
econòmica
Època de
prosperitat
econòmica
AntecedentsEls feliços anys 20
La I guerra EUROPA DESTROSSADA
REECONSTRUCCIÓ D’EUROPA
EUROPA DEMANA PRÈSTECS ALS EEUU
LA PROSPERITAT AMERICANA
Gran ProductivitatGran poder adquisitiu de la població
La situació econòmica
EUROPA COMPRA PRODUCTES ALS EEUU
Prosperitat
americana
Els Feliços Anys 20
Cadena de muntatge, símbol de l’augment de la producció, i Ford T, símbol de la prosperitat americana dels anys 20. Desenvolupament sector elèctric. A baix receptor de ràdio i una rentadora elèctrica, els electrodomèstics s’estengueren a totes les llars. La publicitat fou un altre element per augmentar el consum.
Empire State Building, 1931
Chrysler Building, 1930
Nova York als anys 30
Construcció del Rockefeller Center a N. York, als anys 20
La renda no es distribuí equitativament, els salaris van créixer molt poc.
Conservadurisme
polític i social
Repressió moviment obrer
Limitació entrada a immigrants
Sorgiment de la màfia
1919 Llei Seca
Viure el presentConfiança en el sistema
Comprar a terminis
Consumisme i abús del crèdit
Endeutamentde consumidors i de productors
La prosperitat els portava a
Demanant crèdits als bancs
Això provocava un
Agreujat per l’especulació borsària
Entre 1925 i 1929
Enriquiment ràpid i especulatiu
Semblava que tot anava bé, però...
Els Feliços Anys 20
SUPERPRODUCCIÓ
PRODUCCIÓ AMERICANA + PRODUCCIÓ EUROPEA
Des de 1925
Les empreses no aturen la producció
i els governs no intervenen
augmentar demanda
Només pensen en Publicitat
més crèdits
La publicitat
•CONSUMISME: ES DEMANAVEN CRÈDITS PER
COMPRAR
•ESPECULACIÓ BURSÀTIL: LES EMPRESES I
PARTICULARS ESPECULAVEN EN BORSA.
•EL PREU DE LES ACCIONS NO ERA REAL
ENDEUTAMENT DE PRODUCTORS I
CONSUMIDORS
El Crac del 29i la Gran Depressió
EL 28 D’OCTUBRE SURTEN A LA VENTA
MILERS D’ACCIONS.
RUMOR QUE EL VALOR DE LES
ACCIONS NO ÉS REAL
DIJOUS NEGRE
24 D’OCTUBRE DE 1929
•MILERS D’INVERSORS
VOLEN VENDRE LES
SEVES ACCIONS
•EL PREU DE LES
ACCIONS BAIXA.
•TOTHOM VOL VENDRE
I NINGÚ VOL COMPRAR
•ENCARA BAIXEN MÉS
EL PREU DE LES
ACCIONS
Imatges de la Borsa de Nova York i Wall Street el 1929
Els inversors particulars
L’estalviador retira els dipòsits del banc
No hi ha més préstecs
ni a consumidors
ni a productors
Crisi bancària
Fallida de la borsa
Empreses i bancs
han invertit en borsa
Els bancs esgoten liquidesa
Les fàbriques tanquen
Augmenta l’atur
Perjudica a
En aquests moments d’incertesa
Això provoca que
provoca
Sense ajudes
. A dalt estalviadors retirant els seus diner
A baix cotxes en venda.
L’augment de l’atur
Descens del consum Caiguda dels preus (32%)
L’empobriment
generalitzat
S’atura la inversió industrial
100.000 empreses
5000 bancs
(-40%)
provoca
provoca
Baixa la producció mundial
tanquen
Entre 1929 i 193213 milions d’aturats
25% població activa
Conseqüències socials de la crisi:
Augment de l’atur i misèria generalitzada
La crisi s’expandeix arreu del món
Es va esfondrar tot el sistema internacional
d’intercanvis, de producció i de finances
Enfonsament del comerç internacional
Repatriació dels capitals americans invertits
per Europa i Amèrica Llatina
Enfonsament dels bancs europeus
A causa de
provoca
La lluita contra la crisi
PRIMERES MESURES
La crisi s’arreglaria per si mateixa. La
llei de l’oferta i la demanda acabaria
per treure l’economia de la crisi.
Mesures proteccionistes: reduir les
importacions per protegir els mercats
propis.
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica.
La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.
JOHN KEYNES
Teoria general de l’ocupació,
l’interès i els diners (1936)
Les crisis no són passatgeres.
La inversió depèn, sobretot, del consum i la demanda.
Teories keynesianes
Inversió estatal
(obres públiques) Creació d’ocupació
Augment de la
renda familiar
Creix el consum
de les famílies
Augmenta la
producció
Augment
dels impostos
indirectes
Augment
dels impostos
directes
Augment en els
ingressos estatals
La lluita contra la crisi
Teories keynesianes Inspiraren el New Deal
(1933-1938)
FRANKLIN D. ROOSEVELT
aplica el
NEW DEAL
que es basa en la intervenció estatal
New Deal
(1933-38)
Va en contra de la tradició econòmica
nord-americana
l’Estat intervé en els tres sectors econòmics
causants de la crisi (agricultura, finances,
indústria)
l’Estat desenvolupa una
important política social
Intervencions
econòmiques
Intervencions
socials
Intervencions
econòmiques
•Es fan grans obres públiques: embassaments,
centrals hidroelèctriques, reforestacions, carreteres
•Indemnitzacions als agricultors per tal que reduiïssin
la producció i els preus poguessin pujar.
Reduir l’atur (disminució jornada laboral)
Es fixa salari mínim
subsidis d’atur
polítiques d’ocupació..)
Intervencions socials
Lluitar contra l’atur i augmentar els
nivells de renda de la població
augmenta els nivells
de rendaAugmenta el
consum
És l’inici de l’actual
Estat del Benestar
la crisi s’aturà i s’estabilitzà
l’economia
ara bé
la recuperació definitiva de l’economia nord-americana
no arribarà fins la Segona Guerra Mundial
