Couperin a l'hivern
2
Couperin a l’hivern Com un cel blanc, damunt els arbres adormits, 12 A els encongeix les branques, 6 b una mica de fred a les puntes dels dits 12 A ens fa veure les tecles més blanques. 9 B Però en la febre pàlida dels teus palmells infants, 14 C ni freda ni poruga 6 d la música comença, i et salta, entre les mans, 13 C un ocell que palpita i que juga. 9 D Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís, 12 E fa tres passes enrera. 6 f Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç 13 E de més lluny que d’una primavera. 9 F La poesia “Couperin, a l’hivern (1983) pertany a l’antologia poètica de Màrius Torres que va publicar amb tanta cura el seu amic Joan Sales. El tema que tracta aquest poema són la natura i la música dos aspectes molt importants pel poeta Màrius Torres. Aquest poema es pot dividir en tres parts: La Primera part fa una descripció de l’entorn, el poema s’inicia amb una comparació i ens diu que l’estació de l’any la qual parla el poema és l’hivern «Com un cel blanc, damunt els arbres adormits» (v.1 i 2) aquí també utilitza una personificació ja que els arbres no dormen, seguidament el poeta introdueix la música mitjançant una metonímia «una mica de fred a les puntes dels dits. Ens fan veure les tecles més blanques» (v.3 i 4). La segona parla del compositor francès Couperin. Al principi del cinquè vers utilitza una sinestèsia «la
-
Upload
laura-fernandez -
Category
Documents
-
view
448 -
download
4
Transcript of Couperin a l'hivern
Couperin a l’hivern
Com un cel blanc, damunt els arbres adormits, 12 Aels encongeix les branques, 6 b
una mica de fred a les puntes dels dits 12 Aens fa veure les tecles més blanques. 9 B
Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants, 14 Cni freda ni poruga 6 d
la música comença, i et salta, entre les mans, 13 Cun ocell que palpita i que juga. 9 D
Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís, 12 Efa tres passes enrera. 6 f
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç 13 Ede més lluny que d’una primavera. 9 F
La poesia “Couperin, a l’hivern (1983) pertany a l’antologia poètica de
Màrius Torres que va publicar amb tanta cura el seu amic Joan Sales.
El tema que tracta aquest poema són la natura i la música dos aspectes
molt importants pel poeta Màrius Torres.
Aquest poema es pot dividir en tres parts:
La Primera part fa una descripció de l’entorn, el poema s’inicia amb
una comparació i ens diu que l’estació de l’any la qual parla el poema
és l’hivern «Com un cel blanc, damunt els arbres adormits» (v.1 i 2)
aquí també utilitza una personificació ja que els arbres no dormen,
seguidament el poeta introdueix la música mitjançant una metonímia
«una mica de fred a les puntes dels dits. Ens fan veure les tecles més
blanques» (v.3 i 4).
La segona parla del compositor francès Couperin. Al principi del
cinquè vers utilitza una sinestèsia «la febre pàl·lida» al vers 7 i
8 hi ha dues figures retòriques una personificació « la música
comença i et salta, entre les mans»(v.7) que significar que el
nen comença a tocar, i la segona figura retòrica seria la
personificació del nen o de Couperin « un ocell que palpita i que
juga»(v. 8)
La tercera part s’inicia amb una exclamació i una personificació
cap a Couperin «Màgic ocell!»(v.9) seguidament una
personificació a l’hivern, representa que quan el nen toca fa
que el fred hivern marxi i comenci la primavera «L’hivern
vençut pel seu encís, fa tres passes enrera. Quan mor, amb
silenci jo torno, més feliç, de més lluny que d’una primavera.»
La natura representa la serenitat i el benestar mitificat del poeta i la
música ja que pels seus pares i per ell era un tema molt important.
Referent a la mètrica aquest poema esta format per tres estrofes de quatre
versos(quartets), aquest poema no té una regularitat mètrica però tots els
seus versos són d’art major menys els segon vers de cada estrofa, respecte
a la rima és una rima consonant encadenada: AbAB, CdCD, EfEF.
