7/24/2019 Coses Dahir i Davui

1/3

Lectura en veu alta

Curs 2014-2015 1

Escola La Salle Santa Coloma de Farners

Curs 6 Mestre/a David Noguera i Dolo Llueca

rea Llengua catalana Tipologia textual NarraciTtol Coses dahir i davui

Afegiu lectura

Per comprendre la nostra realitatdeia en Roger des de la seva butaca als nois quelescoltaven- cal comprendre el passat, per no solament els fets poltics i econmics, sintamb la vida quotidiana dels nostres avantpassatscall un moment, observ els rostres queel voltaven i sadon que expressaven avorriment. Veig que us avorriu B, noms afegirque aquest mes parlarem del nostre passat ms immediat, dels ltims setanta-cinc anys, mso menys. Abans de parlar dhistria coneixerem com vivienels nostres avis i besavis. Dem ala tarda visitarem el Museu de lEvoluci de lHabitatge. Com a preparaci de la visita, seria

convenient que parlessiu amb els pares i els avis; demaneu-los que us expliquin com erallavors la vida, el treball, la casa, la roba, tot el que recordin

-Jo ja lhe visitat, aquest museu va dir en Jordi.s molt interessant!afeg amb entusiame.

Tots van riure de la vehemncia del seu company. Coneixen la seva passi pel passat recent;passi que evidenciava duent ulleres, un objecte antic i anacrnic que feia ms de trenta anysque no es vea a cap rostre.

-B, Jordiva dir en Roger quan les rialles sextingiren-, potser voldries fer-nos tu lesexplicacions quan siguem al museu, seria un bon canvi

-Oh, jo, no ho s

-S si. Fes-ho tu!lanimaven-. Ser ms divertit.

-Dacord accept el noi-. Per no s si en sabr prou.

-Ja et donar un cop de m, si calel tranquillitz en Roger.

Onze hores trenta se sent pels altaveus-Els alumnes del tercer pis han de dirigir-se a lescabines.

Van sortir de laula rient i comentant animats la visita de lendem, dient-se que seria moltengrescador escoltar les explicacions den Jordi, donada la seva peculiar manera dexpressar-se.

Al vespre, tots van iterrogar els pares i els avis fins a aconseguir respostes concretes sobre lesformes de vida dels ltims anys.

-s una tasca descola, Adriana? pregunt el pare.

-S, dem anem al Museu de lEvoluci de lHabitatge explic-. En Roger ens ha dit quepreguntssim a casa com era tot al final del segle passat.

-Una manera de comenar-vos a ambientar -coment el pare-. Doncs no s ben be quexplicar-te. Llstima que lvia no sigui aqu, ella tho solucionaria millor que jo-emmud unsinstants, mirant la videopantalla sense veure-la, recordant la seva infancia-. Record la roba;llavors no duem vestits elstics duna sola pea, sin que portvem diferents peces de roba

sobreposades i duns teixits que ja noes fan, que es rebregaven i calia estirar amb uns aparellsque sescalfaven i es deien es deien -dubt- Sara! Com es deia all que sescalfava iservia per allisar la roba?

7/24/2019 Coses Dahir i Davui

2/3

Lectura en veu alta

Curs 2014-2015 2

-Oh, all? Mmm -se senta la mare- Eh, mmm, planxa!

-Aix: planxa!repet el pare- Ens posvem una pea de roba per cada part del cos: una als

peus, una altra a les cames, dues o tres al tors, una sobre laltra, no s -satur-. Ah, s, lesdones portaven, de vegades, una roba agafada a la cintura que queia al voltant de les cames,fins als genolls o ms avall.

-Faldilla!precis la mare.

-Tu en duies, mare?pregunt lAdriana, encuriosida.

-S, quan era molt petita. Era ms incmode!

-Segur que al museu en veursva dir el pare-. A mi tamb magradaria visitar-loafeg-.Potser un dia ens hi podem arribar, eh, Sara?

Van estar xerrant encara una bona estona. La mare es va asseure amb ells i els explic moltescoses sobre la vida diria que ella duia de petita en aquell barri, com havien canviat elscarrers, els sorolls, els centres de consum. LAdriana frisava ja per ser al museu i veure totesaquelles coses que prometien ser tan interessants.

Lendem, al museu, van pijar fins al primer pis i llavors en Jordi es colloc al davant de totmentre deia:

-El que veureu ara s levoluci que ha sofert en elsltima cent anys cada una de les pecesduna casa normal i corrent; com han canviat els mobles, els estris casolans, en definitiva, lavida a la llar.

-Adoneu-vos com canvia tot en aplicar lelectricitat i, per tant, la tcnica explicava en Jordi.

Desprs de visitar dues plantes on van veure sales, menjadors i cambres de bany, van arribara una sala on hi havia maniquins de vestits amb roba de cada poca, des de la que el parehavia descrit a lAdriana fins als actuals vestits elstics amb termstat. Enun rac hi havia unavitrina on sexposaven uns estranys papers i unes peces rodones i metlliques de diferentsmides. Un rtol hi deia: DINERS; BITLLETS I MONEDES.

-I aix?pregunt lAdriana- Qu s?

-Oh, aix s -dubtava en Jordi- s una cosa com la TC per diferent, no s explicar-ho proub.

ANNA VILAR. I un dia ser dem

7/24/2019 Coses Dahir i Davui

3/3

Lectura en veu alta

Curs 2014-2015 3

Preguntes literals

De qu parla lAdriana amb els seus pares? Quina visita faran per conixer com vivien els avantpassats?

Per qu faran una sortida al Museu? Per qu portava ulleres en Jordi? Per qu lvia ho solucionaria millor? Per que trien en Jordi per fer les explicaions del museu?

Preguntes crtiques i dopini. Feu-ne 1 o 2.

En quina poca creus que passa aquesta historia? Per qu? Quina poca s ms propera a lactual: la de lAriadna o la dels seus pares? Per qu

tho sembla?

Definici de paraules.: les defineixen els alumnes i desprs, aquelles que no han sabut, esbusquen al diccionari.

Anacrnic Engrescador Vehemencia Termstat Frisar

s del diccionari.

Anacrnic: que s duna poca diferent de lpoca en qu susa. Vehemencia: fora impetuosa. Frisar: impacientar-se vivament.

Llenguatge figurat (locucions i frases fetes):

La rialla sexitingeix Donar un cop de m Comenar-nos a ambientar

Preguntes interpretatives i de raonament. Feu-ne 4 o ms.

Resum oral