Cop d'Ull 231

cop d’ull

Jesús TibauESCRIPTOR

“Ho mereixem”

#p12

Últims passos per tombar les cases de la catedral

Multes alsbancs

Tortosa Terra AltaAmposta

#pag. 14 #pag. 18 #pag. 22

Segueix-nos a

Setge judicial al govern d’AlcanarL’alcalde i el regidor d’Urbanisme, citats a declarar després de l’escorcoll del consistori

TEMA DEL MES / LES TERRES DE L’EBRE TENEN 865 VOLUNTARIS, 55 LOCALS I 175 MESES PER AL 9-N

PAÍS GROC, URNES A PUNT./ FOTO: MANEL CAPELL #p3 i 6

Luz proposa alternativesa la variant de Gandesa

Els afectats pel Castortambé reclamaranVolen indemnitzacions pels danys morals imaterials causats pels terratrèmols

#p26#p20

cop d’ull// Novembre 20142

cop d’ull Novembre 2014 // 3

El 9 de novembre, les Terres del’Ebre tindran un mínim de 55locals electorals i un total de175 meses, en què la ciutadaniapodrà participar a la consultaalternativa sobre el futur polí-tic de Catalunya. A més, a lescomarques de l’Ebre hi ha untotal de 865 voluntaris inscrits,dels 40.930 que s’han registratarreu del país. El nou 9-N,però, arriba envoltat de polè-mica perquè finalment la Ge-neralitat no ha acceptat que elveïnat d’Horta de Sant Joanpuga votar a les instal·lacionsde l’Ecomuseu dels Ports. Almarge d’una primera polèmicaen què CiU d’Horta de SantJoan va acusar l’alcalde del PPde no voler cedir cap local mu-nicipal per realitzar la consulta,votar a l’Ecomuseu va ser la“solució pactada” entre JoséAntolí i la secció local de l’As-semblea Nacional Catalana(ANC). A tot això, CiU ja s’ha-via ofert a pagar els autobusosentre Horta de Sant Joan i Gan-desa, ja que el govern va deter-minar que el punt de votaciódel veïnat seria l’institut de lacapital de la Terra Alta, a 22quilòmetres del poble.De la mateixa manera, el go-vern tampoc no ha atès les re-clamacions de l’Ajuntament deTortosa perquè el 9-N puguenhaver-hi punts de participacióa les entitats municipals des-centralitzades (EMD) de Jesús,Campredó i Bítem, així com alspobles dels Reguers i Vinallop.En el cas de Tortosa, la Genera-litat ha previst tres punts devotació als instituts JoaquimBau, de l’Ebre i Cristòfol Des-puig. Així mateix, també a Al-canar havien sol·licitat punts

de votació al nucli de les Casesi en altres emplaçaments delmateix nucli urbà, ja que l’A-juntament considera que l’ins-titut Sòl de Riu és una ubicaciópoc cèntrica per als mateixosveïns d’Alcanar.Siga com siga, el delegat de laGeneralitat, Xavier Pallarès, vavoler agrair la col·laboració detots els ajuntaments de les Ter-res de l’Ebre que s’han involu-crat activament en el procésparticipatiu del 9-N. Pallarès vadetallar que els punts de parti-cipació o meses comptaranamb un president i dos inter-ventors voluntaris, voluntarissuplents, un gestor de mesa, uncoordinador del procés i un co-ordinador local. A més, del 10de novembre fins al 25 de no-vembre, la Delegació del Go-vern a les Terres de l’Ebre esconvertirà en un nou punt devotació, al qual s’hi podranadreçar totes les persones queel 9-N no podran votar física-ment en el punt de participacióque els hi correspon.

CiU i ERC fan campanyaD’altra banda, tant l’ANC comÒmnium i els partits a favor dela consulta s’han bolcat en lacampanya del 9-N, tot i la in-certesa sobre la possible im-pugnació per part del governde l’Estat. De fet, CiU i ERCvan fer el 29 d’octubre actesd’enganxada de cartells decampanya a Tortosa i Roquetes.En el cas dels republicans, elpresident de la federacióebrenca d’ERC, Gervasi Aspa,va afirmar que la del 9-N és lacampanya “més important dela nostra història”, i que lamantindran fins a l’últim dia,“per aconseguir la màximaparticipació”. ERC farà l’actecentral de la campanya a l’Ebreel 6 de novembre a Amposta.

P TORTOSA ENGROGUIDAL’ALCALDE de Tortosa ha adreçatuna carta de resposta a Societat CivilCatalana (SCC), arran de la polèmicaper la col·locació de banderoles gro-gues de la campanya 'Ara és l'hora' alpont de l'Estat i als carrers de la ciutat.La carta de Ferran Bel era la respostaa una instància entrada per SCC al re-gistre de l'Ajuntament. Bel va assegu-

rar que l'Assemblea Nacional Catalanahavia presentat la sol·licitud per ubi-car pancartes i altres elements a la viapública de la ciutat, i que en aplicacióde l'ordenança de civisme es va resol-dre procedir a la corresponent autorit-zació. Dies després també ha aparegutvestit de groc el monument a la jotade la plaça Corona d’Aragó. G.M.

PORTADA

El president d’ERC a l’Ebre, Gervasi Aspa, amb alguns alcaldes i regidors republicans. // FOTO: ERC TERRES DE L’EBRE.

Compte enrere per al 9-NLa consulta a les Terres de l’Ebre tindrà un total de 55

locals electorals, amb 175 meses i 865 voluntaris

POLÍTICA

Polèmica a Horta de Sant Joan perquè finalment elsseus veïns hauran de votar a l’institut de Gandesa

Veïns d’Horta concentrats a laDelegació del Govern. // FOTO: ACN

"Sentint-ho molt, tota la gentd'Horta haurà de participarel 9-N a la mesa de Gan-desa", va manifestar XavierPallarès el 29 d’octubre, totrecordant que en tot aquestprocés s'està anant a contra-rellotge. El delegat del Go-vern va voler deixar clar quel'alcalde va signar, tres diesdesprés que expirés el ter-mini, un document que noera el requerit per Governa-ció, i que sí van signar entemps i forma la resta d'al-caldes que han cedit equipa-ments municipals. En canvi,l’alcalde d’Horta de Sant

Joan veu la polèmica d’unamanera molt diferent. JoséAntolí va explicar que encap moment va prohibirvotar a Horta de Sant Joan el9-N, i que fins i tot té unbona relació amb la gent del’ANC al poble. Antolí vaatribuir els problemes a unacampanya de CiU per ero-sionar el govern d’Horta deSant Joan, i va culpar direc-tament Pallarès. “El delegatés qui ens ho paralitza tot”,va dir. L’ANC d’Horta s’haplantejat el boicot a l’urnade Gandesa i celebrar unaconsulta alternativa.

Xavier Pallarès i José Antolí es culpen mútuamentdels problemes per votar a Horta de Sant Joan

Gustau MorenoTORTOSA


L'alcalde de Sant Jaume d'En-veja, el socialista Joan CastorGonell, és el primer presidentdel Consorci de PolítiquesAmbientals de les Terres del’Ebre (COPATE), que els con-sells comarcals del Baix Ebre idel Montsià van constituir for-malment el passat 17 d’octu-bre. Aquest nou ens ha depermetre reduir costos i asso-lir un estalvi de fins a 1,2 mi-lions d’euros mitjançant ladissolució dels cinc consorcisexistents a les dues comar-ques, com ara els respectiusconsorcis de residus o el Con-sorci de Serveis Agroambien-tals del Baix Ebre i el Montsià(CODE), que gestiona el trac-tament de les plagues. A més,el macroconsorci també hauràde gestionar l’oficina tècnicade la Reserva de la Biosfera deles Terres de l’Ebre. Final-ment, CiU i el PSC -que al mesd’abril ja havien desbloquejatla creació del macroconsorciamb un primer pacte- hanarribat a un acord de governa-bilitat, amb la voluntat que elCOPATE siga un òrgan de ges-tió i s’allunyi del tacticismepolític. Precisament per això,es va creure oportú escollirGonell com a president.

Boicot d’ERCPerò ERC no va enviar els seusrepresentants a l’acte de cons-titució del COPATE. Uns re-presentats que, fins i tot, elsgoverns comarcals van haverde nomenar, per no incomplirels mateixos estatuts del nouconsorci. La federació d’ERC al’Ebre havia anunciat que nodesignaria els seus represen-tants i que, a més, presentariaun recurs de reposició als con-sells comarcals del Baix Ebre idel Montsià, en contra de l’a-provació dels estatuts del ma-teix COPATE. Els republicansvan prendre aquesta decisiódesprés que es rebutgessin lesseues al·legacions, i que pertant s'hagués aprovat la crea-ció del nou consorci. ERC re-clamava garanties sobre el nouens, i demanava un pronun-

ciament sobre la legalitat d'a-quests estatuts. Els republi-cans també van advertir que hihavia tres informes diferentsque alertaven de possibles"irregularitats jurídiques".En canvi, en els plens delsconsells comarcals en què esva aprovar la constitució i elsestatuts del COPATE, des delgoverns de CiU i PP es va de-fensar la legalitat del nou ens,i es va assegurar que s'inicia-ria la dissolució dels altrescinc consorcis existents. Entrealtres arguments, ERC haqüestionat que es justifiqui lacreació del nou consorci, comreclama la nova Llei de Racio-nalització i Sostenibilitat del'Administració Local(LRSAL), i ha demanat establirun model de gestió a través dela signatura d'un convenientre els ajuntaments i elsconsells comarcals. A més,també han demanat que esdissolguin els cinc consorcisexistents, abans de crear elnou, i han criticat la "multipli-citat d'òrgans de direcció. Defet, l’alcalde d’Alcanar i conse-ller republicà del Montsià, Al-fons Montserrat, va posar endubte que hi haja voluntat realde dissoldre els cinc consorcissobre temàtiques ambientalsque hi ha actualment, i que

han de ser substituïts pel CO-PATE.

Una solució integralEn canvi, segons Gonell, “elCOPATE és una solució per amolts dels problemes que ac-tualment té el territori", en re-ferència a la lluita contra lamosca negra i els mosquits delDelta; la gestió de residus o elsprojectes d’EbreBiosfera. Almateix temps, el president delnou macroconsorci va volerobrir la porta al "màxim con-sens”. En la mateixa línia vapronunciar-se el president delConsell Comarcal del Montsià,Joan Martin Masdéu, qui vavoler destacar que el consorcidonarà resposta a moltes ne-cessitats del territori. Per laseua part, el president delConsell Comarcal del BaixEbre, Lluís Soler, va admetreque el recorregut d’aquestconsorci no ha estat gens fàcil.Però Soler va insistir en què elCOPATE s’emmarca plena-ment amb la legalitat vigent.Per demostrar-ho, el presidentdel Baix Ebre va llegir un nouinforme jurídic, emès pel De-partament de Governació, quereitera i dóna plena validesa ala creació del consorci i alsseus estatuts. Alhora, i en refe-rència a ERC, Soler també va

afegir-hi que “si els represen-tants d’alguna formació polí-tica tenen dubtes, el millorescenari per a aclarir-los és ales taules institucionals de tre-ball o en el marc de l’assem-blea de constitució del propiconsorci”.

Dissoldran cinc consorcisEn relació als cinc consorcisexistents, estava previst quecadascun d’ells celebrés unplenari per aprovar la iniciaciódels tràmits per a la seua dis-solució. En aquest marc, tambécaldria constituir una comissióde seguiment per adequar eltraspàs del personal preexis-tent i donar-ne garanties. De lamateixa manera, també estàprevist que puguen sol·licitarl’entrada formal al consorci lescomarques de la Terra Alta i dela Ribera d’Ebre perquè, du-rant el mes de novembre, espuga conformar plenament elconsorci i posar en marxa laprimera àrea d’activitat, queserà l’EbreBiosfera.

El president d’ERC a les Te-rres de l’Ebre, Gervasi Aspa,va descartar que els republi-cans s’incorporen a l’acordpel nou Consorci de Políti-ques Ambientals de les Te-rres de l’Ebre (COPATE). Amés, Aspa va justificar l’ab-sència dels representantsd’Esquerra en l’acte de cons-titució del mateix consorci.Al marge de les al·legacionsque els republicans han pre-sentat als estatuts, el presi-dent d’ERC a l’Ebre vaafirmar que no estan con-vençuts que el nou ens sigamés econòmic ni més útilque els cinc consorcis quefuncionen fins ara al BaixEbre i el Montsià. Durantuna entrevista a Canal 21Ebre, Aspa va afirmar que elsprojectes de la Xarxa Ebre-Biosfera serviran de promo-ció política d’algunespersones, i va advertir que lagestió de la brossa és “un ne-goci molt llaminer”. De fet,va sentenciar que hi ha “moltde xoriço” i “molta camorra”que volen aprofitar-se de lesgrans quantitats de dinersque es mouen amb la gestióde les escombraries. Enaquest punt, Aspa va propo-sar la creació d’una empresasemipública que puga ges-tionar els residus i alhora ge-nerar electricitat, per fer queels beneficis es quedin al te-rritori.Per la seua banda, també enuna entrevista a Canal 21Ebre, el president del Con-sell Comarcal del Baix Ebre,Lluís Soler, va acusar Aspade tenir una posició“egoista”, i va advertir queels republicans no han re-nunciat a tenir representacióen el COPATE, però alhorano van assistir a la constitu-ció i no van enfrontar-se allloc on tocava amb els partitsque finalment han impulsatla creació del macroconsorci.Segons va remarcar Soler, eldirigent d’ERC ha fet “dema-gògia barata” sobre el CO-PATE, i per qüestionar laseua legalitat està defensantuna llei espanyola -laLRSAL- que la majoria delsajuntaments catalans han re-corregut al Tribunal Consti-tucional. D’altra banda, vadeixar clar que ell va renun-ciar a la presidència del CO-PATE, i que tampoc seràvicepresident de l’àrea de laBiosfera del nou consorci.

Gustau Moreno.

L’alcalde de Sant Jaume, primerpresident del macroconsorci

Gonell afirma que el COPATE és “la solucióper a molts del problemes del territori”

ERC es desmarca de la creació del nou ensi en qüestiona la legalitat i l’estalvi anunciat

POLÍTICA POLÍTICA

Aspa i Solertopen per lacreació delCOPATE

PORTADA

Mira elvídeo enaquestenllaç

G.M. / C.B.AMPOSTA

La presentació de l’acord definitiu per impulsar el COPATE, el passat 16 d’octubre. / Foto: ACN.


PORTADA

La ministra d'Agricultura,Isabel García Tejerina, va re-cordar el 23 d’octubre, des del’Ametlla de Mar, que els ca-bals ambientals aprovats enel nou Pla Hidrològic de laConca de l'Ebre al mes de fe-brer són superiors als que laGeneralitat considerava và-lids en l’anterior pla hidrolò-gic de la conca, quan el cabalmínim era de 100 metres cú-bics per segon. Tejerina va feraquestes declaracions davantels mitjans de comunicació idel conseller d’Agricultura,Josep Maria Pelegrí, mo-ments abans de clausurar laVII Jornada de la TonyinaRoja organitzada pel grupBalfegó, i després de ser pre-guntada sobre els argumentsque utilitzarà el govern es-panyol per defensar el Pla deConca de l’Ebre davant de laComissió Europea.I és que la Plataforma en De-fensa de l’Ebre (PDE) i diver-ses entitats ecologistes ja hanmanifestat que els cabals querecull el pla són insuficientsper al tram final del riu Ebre.Així, en la seua primera vi-sita al territori des que va re-collir la cartera de MiguelArias Cañete, la ministra varemarcar que el govern deMariano Rajoy, en dos any imig, ha aprovat diversosplans hidrològics, entre elsquals el de la Conca de l’E-bre, que havien d’estar en-llestits al 2009. Tejerina vaassenyalar que en aquestsplans s’han introduït els ca-bals ambientals, cosa que nos’havia realitzat abans. Enaquest punt, Tejerina va re-cordar que els cabals que re-cull el Pla Hidrològic de laConca de l’Ebre són supe-riors als que va acceptar laGeneralitat fa 15 anys. Mal-grat això, va assegurar quel'executiu espanyol i el go-vern català treballen conjun-

tament en la revisió del plaper al 2015, basant-se en in-formes tècnics que els per-metran prendre les decisionsadequades.

La CHE diu el contrariAmb tot, la Confederació Hi-drogràfica de l’Ebre (CHE)havia dit uns dies abans queno tocarà els cabals ambien-tals del tram final del riu enla revisió del pla hidrològicde la conca. És a dir, la CHEaprovarà la "revisió" del PlaHidrològic de la Conca del'Ebre sense entrar a discutirels cabals mediambientals. ElConsell de l'Aigua de laConca va aprovar el 8 d’octu-bre l'Esquema de Temes Im-portants per aprovar larevisió abans de finals de2015 i intentar complir elsterminis fixats per la UnióEuropea. La Plataforma enDefensa de l'Ebre (PDE), queamb el Govern i entitats eco-logistes hi va votar en contra,va qüestionar la qualitat deldocument perquè no abor-dava els "punts crítics delPla", abans que Brussel·lesl'avaluï. "És un reajustament.No tenen cap intenció de re-visar", va adveritr la porta-veu de la PDE, SusannaAbella. Això passava només24 hores després que la PDEretragués al govern catalàque encara no hagi elaboratun informe tècnic que pot re-sultar clau perquè Brussel·lesacabe forçant la revisió delpla hidrològic. El portaveu dela PDE, Manolo Tomàs, vaafirmar que amb aquesta in-acció queda en entredit lacredibilitat d'una mocióaprovada pel Parlament almes d'abril, i va instar laresta de partits que la vanaprovar perquè ara la defen-sin i la facin complir.

Tejerina segueixla línia marcadaper Cañetesobre l’Ebre

La ministra d’Agricultura defensa el plahidrològic en la primera visita al territori

G. Moreno / C. BonetL’AMETLLA DE MAR

La ministra d’Agricultura va cloure les jornades del Grup Balfegó sobre la tonyina roja. / Foto: ACN.

MEDI AMBIENT



Poblenou es pinta de groc

El passat 12 d’octubre, el nucli de Poblenoudel Delta es va tenyir de groc a iniciativa del’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òm-nium Cultural en el marc de les accions del“País groc” de la campanya “Ara és l’hora”.Un nombrós grups de voluntaris va pintar lesfaçanes d’una bona part dels habitatges d’a-questa localitat. Durant la iniciativa també esva pintar de groc un mural en una de les fa-çanes de la plaça de la Font del Poblenou on

s'hi podia llegir: “Vull un país amb una cul-tura viva”. L’acte central de la iniciativa vacomptar amb la presència de la presidentade l’ANC, Carme Forcadell, i de la presidentad’Òmnium Cultural, Muriel Casals, així comdel cantautor Lluís Llach. Amb l'ajuda delsvoluntaris també es va enregistrar un espotpublicitari de la campanya “Ara és l'Hora”,que va ser dirigit per Lluís Cabeza.

TTELEOBJECTIU

50.000 VISITANTS LA 183a FIRA Agrícola, Ramadera i In-dustrial de Móra la Nova va tancar por-tes havent assolit uns 50.000 visitants,xifra que es manté i consolida respectea edicions anteriors. La Fira va comptaramb quatre dies plens d’activitats i ambuna gran diversitat d’oci que va atreureun públic provinent majoritàriament dela Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat,

però també de comarques veïnes comel Baix Ebre o el Baix Camp i d’altres de-marcacions com Lleida, Barcelona o, finsi tot, l’Aragó. El regidor de Fires deMóra la Nova, Ivan Vilanova, va desta-car que aquestes xifres evidencien que“la Fira agrada al públic, que tothom hitroba el seu lloc i que s’estan fent bé lescoses”. C.B.

Text: CINTA BONET / Fotos: MANEL CAPELL

ACTES PEL 9N


TELEOBJECTIU

La Farsa incorporarà nous elementsfins a arribar a la representació del'any 2019, quan tindrà lloc el 700 aniversari del casament reial

Exitosa “Farsa de Gandesa” Gandesa va celebrar la recreació teatralitzada d'undels episodis històrics més rellevants que hi hantingut lloc: el casament reial entre l'infant Jaumede Catalunya i Aragó i la princesa Leonor de Cas-tella i Lleó, el 1319. L'enllaç havia d'unir els regnesd'Aragó i Catalunya amb el de Castella i Lleó, peròun cop celebrada la cerimònia l'infant va fugir per-què tenia vocació religiosa. Així, ni el matrimonini la unió dels dos regnes es van consumar. Unepisodi que es coneix com la Farsa de Gandesa.Les representacions van anar a càrrec del grup tea-tral local La Farsa -dirigit per l’escenògraf AntoniBelart i amb la participació d’un centenar d’actorsamateurs- i van tenir lloc en diferents escenarishistòrics de la ciutat. La Farsa s'ha fixat l'objectiude poder incorporar d'any en any nous elementsfins a arribar a la representació de l'any 2019, quantindrà lloc el 700 aniversari del casament reial, mo-ment en què se celebrarà una recreació amb lamàxima esplendor possible.

C.B. / Fotos: M. CAPELL i TERRA ALTA PREMSA


ACABO DE LLEGIR que a Ma-drid tenen la intenció, si més no eldesig, d’organitzar un gran premide l’opulent Fórmula 1. Però no al'històric circuit del Jarama, queintueixo inadaptat per un espec-tacle d’aquesta envergadura, sinóque es pretén que els bòlids mul-timilionaris corrin per la Caste-llana i altres carrers de la mateixaciutat. Tot i que sempre sobtacomprovar com els espectacles demasses mai no es veuen alteratspels sotracs macroeconòmics, l’o-currència m’ha fet pensar en la te-oria del fet diferencial entre lesnacions.

LA TEORIA es fonamenta en l’ad-quisició per part dels pobles d’u-nes pautes de comportamentactuals que els fets històrics expe-rimentats han determinat d’unamanera o d’una altra. Així, quanfem un cop d’ull a les darreres in-versions en activitats de gran im-

pacte socioeconòmic, ens trobemque Espanya s’activa d’acord ambel model de l’emulació. Des delsJocs Olímpics i passant per PortAventura, els grans premis demotociclisme i d’automobilisme,fins l’encara projecte del Barce-lona World, Espanya sempre haanat recreant les iniciatives queCatalunya, prèviament, ha impul-sat. Així és com pel territori es-panyol s’han reproduït diversescompeticions de motor situantEspanya com l’únic estat on els di-versos campionats mundials cele-bren més d’una prova; comsobreviuen a base d’endeutamentsistemàtic diversos parcs d’atrac-cions, i com apareixen com boletsles grans concentracions de casi-nos i sales de joc.

LA CREATIVITAT o l’ambició il’espenta que, finalment, generenidees noves són pròpies delscol·lectius amb unes fortes neces-

sitats d’auto-procurar-se els re-cursos que els permeti subsistircom a grup diferenciat. En canvi,

quan el grup és capaç de seguirexistint només amb el control delsrecursos que té sota la seva in-fluència, és suficient recrear el quealtres generen per necessitat.

QUAN EL CONTROL és absolutla creativitat és innecessària, inomés cal aprofitar les oportuni-tats que altres ja han creat. Iaquesta tendència s’accentua finsa límits irracionals quan el col·lec-tiu creador gosa reivindicar l’au-toritat sobre aquests recursos queha creat com a estratègia de su-pervivència. La irracionalitat, enaquest context, possibilita la re-creació d’aeroports fantasmes,vies de tren insostenibles, parcstemàtics moribunds, malbarata-ment de recursos per divinitzarpilots i acompanyants, abusos depoder i constrenyiment sistemàticd’oportunitats del col·lectiu crea-tiu però rebel.

A COP D’ULL, pels defensors deles velles formes de fer política,urbanisme i participació són dosconceptes antagònics difícils deconjugar. Històricament, ens hanfet creure que l'urbanisme had’estar indefectiblement associata una sèrie de propostes de grancomplexitat tècnica, la qual ha dequedar única i exclusivament re-servat a tècnics qualificats.Aquesta tancada defensa d’allòprofessional ens ha portat a unamodalitat de tecnocràcia urbanís-tica que ha estat practicada deforma quasi despòtica per la ma-joria dels nostres ajuntaments.Així, la màxima repetida fins a lasacietat per molts dels nostres al-caldes ha estat: “La vostra opinióno és important, per això estan elsurbanistes”.

LA PARTICIPACIÓ,que ens hau-ria de portar a un espai en el quea través del diàleg es recollissin ivaloressin les idees i les veus delsciutadans, té vedada la seva apa-rició quan parlem de com cons-truir les nostres ciutats. Davantd’aquesta idea prevalent, impo-sada i impostada sorgeix una visió

alternativa. L'espai urbà i públicno pot dependre únicament delsconeixements dels seus gestors,sinó que ha d’apostar també perpotenciar els processos de partici-pació d’aquells que hi viuen. Si elsciutadans no participem en laconstrucció de la nostra ciutat, delnostre barri, tampoc ens implica-rem en la seva conservació i el seumanteniment. Com tothom sap,l’urbanisme és ple de propostes

encertades però també de gransfracassos amb dissenys més pen-sats en guanyar concursos que noen els ciutadans que finalment elshan de gaudir.

L’ACTUAL CRISI és una granoportunitat per a la transformaciósocial i racional, no només delmodel econòmic imperant a la

nostra societat, sinó, i també, deles nostres ciutats. L'esclat de labombolla immobiliària ha deixatles ciutats esquitxades d'espaisbuits i en clar estat d'abandona-ment o de risc que desllueixen laciutat. I al temps, molts dels nos-tres veïns s’han replantejat tornara posar les mans a la terra com ha-vien fent els nostres iaios.

CONJUGANT ambdues visions,des del PSC de Tortosa vàrem pre-sentar el passat ple una propostaper tal de potenciar urbanisme iparticipació, al temps que contri-buir a la millora del paisatge urbà:la implantació d’horts urbans a laciutat. La nostra era una apostaper la sostenibilitat, el respecte delmedi natural i l’ajuda als més ne-cessitats, en un moment de brutalcrisi econòmica. Sincerament,creiem que és una bona iniciativa. Es tracta de posar a disposició delsciutadans i ciutadanes parcel·lesque pertanyen a l'administraciólocal, per al cultiu d’autoconsum ioci. L’Ajuntament manté la gestiói estableix els horaris i les condi-cions de treball, posant a disposi-ció dels tortosins i tortosines

espais públics, ara inservibles, pera conformar un seguit d’activitatsproductives, socials, lúdiques ieducatives.

LA INICIATIVA permetria la re-cuperació d’espais urbans, comara al barri del Castell o al barri deSant Jaume, plens ara de descam-pats, al temps que fomentaria l'e-ducació i aspectes socials al serdestinats a segments concrets dela població, com ara jubilats o per-sones amb problemes. Experièn-cies com aquestes s’estan duent aterme amb èxit en diverses ciutatssense gaire cost econòmic. Peraquesta raó, defensem que Tor-tosa hauria de fomentar la sevaimplantació.

TOT I AIXÒ,la proposta va ser re-butjada per la majoria absolutadel govern de CiU, en contra de laresta de grups municipals. Varenafirmar que ho estaven estudiant,això sí, sense que ningú poguésparticipar en el seu disseny, i queen breu es posaria en marxa. Es-perem que així sigui i que a curttermini els ciutadans puguemgaudir d'aquests espais.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: EXSECRETÀRIA POLÈMICA

L’ENRENOU MEDIÀTIC per l’es-corcoll de l’Ajuntament d’Alcanar perpart de la Guàrdia Civil va deixar sobrela taula un nom que fins al momentnomés s’havia utilitzat ‘off the record’.El nom de l’exsecretària municipalque, segons fonts del govern d’ERC,havia provocat que la Guàrdia Civil esprengués seriosament la denúnciad’un militant de CiU d’Alcanar qüestio-

nant la legalitat dels projectes adjudi-cats pels governs d’Alfons Montserrat.L’exsecretària havia estat acomiadadapel mateix alcalde i ara tindria una re-lació sentimental amb el comanda-ment de la Guàrdia Civil encarregat del’operatiu. Però la jutgessa va rebutjarla recusació feta pel govern municipal,i el recurs de l’Ajuntament davant del’Audiència de Tarragona no ha estat

resolt. Curiosament, la mateixa per-sona és ara la secretària de l’Ajunta-ment de Roquetes, governat tambéper ERC. En aquest cas, també ha apa-regut en una notícia durant el mesd’octubre. Un grup d’aspirants a cobriruna plaça interina a la policia local vadenunciar davant de la Fiscalia que lapersona seleccionada tenia “alguntipus de relació” amb la secretària.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

Enric RoigCANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIADE TORTOSA

La recreativitat espanyola

Urbanisme participatiu i horts urbans a Tortosa

Espanya sempre ha anat recreant lesiniciatives queCatalunya, prèviament, haimpulsat”

“

“La crisi és unaoportunitat pertransformar lesciutats”


AQUEST NOVEMBREes poden presentar les can-didatures a l’Ajuntamentd’Amposta, per esdevenirel nou Defensor de la Ciu-tadania de la capital delMontsià. Després d’aprovaruna moció del PSC, els por-

taveus dels diversos grupsmunicipals s’han donat totel mes de desembre pertrobar el candidat o la can-didata que puguen respon-dre al perfil, i arribar a unconsens per nomenar-lo alple del mes de gener. OPINIÓ

Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume QuerolAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Massa problemes i dubtes al voltant del nou 9-N

El COPATE ha de quedarlliure del tacticisme polític

Amposta ja pot sancionarels bancs amb pisos buits

EDITORIALS

pocs dies del 9 de no-vembre, encara hi hamassa dubtes al vol-

tant de la consulta i del procésparticipatiu alternatiu que vaanunciar Artur Mas per salvarel 9-N davant dels re-cursos del govern del’Estat i la suspensióper part del TribunalConstitucional. Fins itot si l’alt tribunal es-panyol acaba prohibinttambé la votació alter-nativa, ningú sap acla-rir què tindrà previst laGeneralitat per mante-nir el 9-N ni si ignoraràla impugnació. El go-vern insisteix que no espot prohibir “allò queno es fa”, però la reali-tat és que al mateixtemps diu que farà “totallò que ja fem perquèhi hagi urnes el 9 de novem-bre”. Són paraules contradic-tòries de Francesc Homs,conseller de Presidència, quesi en el seu dia va ser nomenatportaveu del Govern va serperquè teòricament era delsmillors a l’hora d’explicar-se.

LES DIFICULTATS per con-vocar el 9-N sense que l’Estatpuga impugnar qualsevol trà-

mit, així com la complexitatdel dispositiu de votació sensel’organització directa de laGeneralitat, també ha provo-cat un bon grapat de proble-mes al territori. El més sonat

haurà estat el d’Horta de SantJoan, en tant que la Generali-tat no volia acceptar la soluciópactada fora de termini entrel’Assemblea Nacional Cata-lana (ANC) i l’alcalde de lapoblació, el popular José An-tolí, per votar el 9-N a l’Eco-museu. Els membres d’Ortaper la Independència hanestat pressionant fins a últimahora perquè Governació can-

viés d’opinió, i perquè elsveïns i veïnes d’Horta de SantJoan no hagen d’anar fins al’institut de Gandesa perpoder exercir el seu dret a de-cidir. De la mateixa manera,

també Tortosa ha tre-ballat fins a l’últimmoment per evitarels desplaçaments dela gent de les EMDde Jesús, Campredó iBítem, així com delsaltres pobles del mu-nicipi, Vinallop i elsReguers. El mateix hapassat amb Alcanar ila gent de les Cases,que la Generalitatpreveia que votessina l’institut Sòl de Riu.Uns problemes enclau local que, afegitsa la complexitat delprocés, només poden

fer que frenar la participació.

EL GOVERN, tot i demanarvoluntaris i el suport delsajuntaments, ha organitzatuna consulta sobre la inde-pendència. Però sense que hosembli perquè no puga serimpugnada, i sense tenir encompte l’opinió dels mateixosconsistoris. Si el 9-N surt ma-lament, tothom l’assenyalarà.

L’AJUNTAMENT ampostíja té a punt el procedimentque li permetrà sancionarels bancs que tinguen pisosbuits sense cedir-los per allloguer social o a la borsamunicipal d’habitatges. Coms’havia compromès amb l’a-provació d’una moció de laPlataforma d’Afectats per la

Hipoteca (PAH), es preveuenmultes que poden oscil·larentre els 300 i els 3.000 eurosper habitatge. Una mesuranecessària, tenint en compteque hi ha 200 pisos buits.També hi ha 38 pisos queestan ocupats, i el consistoritambé ha previst un protocold’actuació en aquests casos.

RamonEspadalerCONSELLERD’INTERIOR

EL MUR

Les dificultats per convocar el 9-N sense

que l’Estat puga impugnar qualsevol

tràmit també ha provocatun bon grapat de

problemes al territori

SERÀ NOTÍCIA

A

Interior ha arribat a unacord amb les famíliesdels bombers morts a

l’incendi d’Horta de Sant Joan,al juliol del 2009. La indemnit-zació serà d’un milió d’euros isuposa el reconeixement de laresponsabilitat del govern.

JosepMaria FranquetDIRECTOR DE LAUNED A TORTOSA

El centre associat de laUNED a Tortosa tindràuna aula universitària a

Móra d’Ebre per donar servei a laRibera d’Ebre, la Terra Alta i elPriorat. Hi impartirà Ciènciesambientals, cursos d’accés a launiversitat i la UNED Sènior.

MarianoRajoyPRESIDENT DELGOVERN D’ESPANYA

El Consell de Ministres idesprés el Congrés delsDiputats, amb els vots

del PP, ha donat llum verd a la in-demnització pel projecte Castor.Mariano Rajoy pagarà 1.350 mi-lions a Florentino Pérez en 35 dies,però amb els diners de tothom.

LluísSolerPRESIDENT DELCONSELL COMARCALDEL BAIX EBRE

El president del ConsellComarcal del Baix Ebre,Lluís Soler, ha pogut

tancar finalment la constituciódel Consorci de Polítiques Am-bientals de les Terres de l’Ebre. Amés, CiU ha cedit la presidènciadel nou ens al PSC, a l’oposició.

Josep MasALCALDE D’ALFARA DECARLES

Un nou centre d’inter-pretació explicarà la his-tòria de Carles i Alfara,

l’evolució del paisatge dels Portsal segle XX, els usos industrials ala vall de Carles, i el bandolerPanxampla. El poble necessita unequipament turístic com aquest.

EL NOU CONSORCI dePolítiques Ambientals de lesTerres de l’Ebre (COPATE) jaés una realitat, després del’acte de constitució que el17 d’octubre va fer-se a laseu del Consell Comarcaldel Montsià. El seu primerpresident és una figura deconsens, l’alcalde de SantJaume d’Enveja, el socialistaJoan Castor Gonell. Un gestde bona voluntat de CiU idel PP, que governen junts alBaix Ebre i al Montsià, cap aun dels partits de l’oposició.

AMB TOT, la posada enfuncionament del COPATEha estat llarga i polèmica,

amb ERC qüestionant la le-galitat dels estatuts i esbor-rant-se de l’acord sobre elmacroconsorci, tot i que vanser els republicans els que,al principi, van reivindicar laseua creació. Faltarà perveure en què queden els re-cursos que ERC ha anunciatcontra el COPATE, i si re-nuncien a enviar-hi els seuesrepresentants. Amb les dar-reres declaracions del presi-dent de la federació d’ERC,Gervasi Aspa, sembla moltcomplicat reconduir la situa-ció. Però els partits hauriende fer un esforç per deixar elCOPATE lliure de la brega iel tacticisme polític.


EN L’ARTICLE ‘Després dels sis punts’,publicat al Cop d’Ull del maig passat, feiamemòria del resultat de les eleccions de2012 i el motiu pel qual s’havien convocat.Fiscalitzava els sis punts de l’’Annex 1Procés de convocatòria de la consultasobre el futur polític de Catalunya’ del’’Acord per a la transició nacional i per agarantir l’estabilitat parlamentària delGovern de Catalunya’, altrament anome-nat ‘Pacte per la Llibertat’ de CiU i ERC.A la primavera s’havien complert quatrepunts amb els seus ets i uts, i en manca-ven dos: la Llei de consultes populars noreferendàries i d’altres formes de partici-pació ciutadana (segon) i la convocatòriade la consulta (sisè). Me preguntava quèpassaria quan el Tribunal Constitucional(TC) hi posés cullerada i què farien CiU iERC, així com la resta de partits: ICV-EUiA, CUP i PSC, que amb major omenor mesura han participat en estospunts. Finalment, incidia en la capacitattècnica que disposa la Generalitat perpoder elaborar el cens per a la consultaamb cinc opcions. Aleshores, era el granentrebanc i/o excusa que s’exposava.

EL PUNT QUE MAI HA EXISTIT en elPacte, el (set), la celebració de la consulta,no es durà a terme. No hi haurà el refe-rèndum que reconeixien els mitjans inter-nacionals i el govern espanyol. Sí esqueda, en canvi, la pregunta i les respos-tes que no compleixen escrupolosamentel Codi de Bones Pràctiques sobre Refe-rèndums adoptat per la Comissió de Ve-nècia, òrgan creat pel Consell d’Europa,atès que cada votant no té el mateix nú-mero de vots. Però, per si no n’hi ha prou,la nova forma de participació entra encontradicció amb una garantia democrà-tica essencial per a tot procés electoralque aspira a donar uns resultats legítims,

és a dir, la neutralitat de l’organisme elec-toral. El fet que siguen voluntaris i no fun-cionaris, els que s’ocupen de tasquesdurant el procés, pot deslegitimar, malau-radament, el procés democràtic i els re-sultats. Estos serrells són importants per

la comunitat internacional, malgrat elspals a les rodes de les institucions espan-yoles: però com que el mateix Governtampoc hi vincula el resultat, importa poc.Per tant, ens trobem davant un procésparticipatiu que no assegura les garantiesdemocràtiques, ni la legitimitat del resul-tat. A més, no compleix amb el Codi deBones Pràctiques i tampoc genera unmandat democràtic.

TOT I TOT, ESTE PROCÉS participatiuexisteix sempre i quan el TC no el sus-penga. I la possibilitat d’una participacióbaixa, que s’incrementa per no vincular elresultat, i també per la participació d’uncos electoral més elevat que en la restad’eleccions amb una minsa campanya, potesgrimir-se per deslegitimar la demandaque els ciutadans de Catalunya puguen

decidir quin status polític volen per al seupaís i, especialment, el suport a l’opció in-dependència. Per tant, la classe política iespecialment la societat civil favorableens hem de mobilitzar posant l’allioli quecalga a la costellada.

I DESPRÉS DEL 9-N, QUÈ? Estos dies secerca una via nova per disposar de man-dat democràtic. Com la celebració d’elec-cions per dur a terme una DUI, unaDeclaració Unilateral d’Independència, sihi ha una majoria parlamentària favora-ble. Opció que ja contemplava el CATN, elConsell Assessor per a la Transició Nacio-nal, en el seu primer informe. Juntament,s’han escoltat i llegit goigs a la unitat, coma fi en sí mateixa, i no té sentit en estoscasos, perquè de poc serveix en este cas siels partits no comparteixen el mateix ob-jectiu. De fet, fins i tot, la unitat pot tindreun resultat no esperat. Sumar partits, nonecessàriament significa sumar votants.En política, 2+2 no sempre fan 4, podenfer 3. És el cas de les eleccions nord-ame-ricanes, quan el candidat John McCain vafitxar Sarah Palin (2008) per guanyar-se elvotant més conservador del partit repu-blicà. O no, 2+2 poden fer 5, com va passaramb Solidaritat Catalana (1907), ERC(1931) o CiU (1980): la teoria del dominó obola de neu que també s’utilitza en polí-tica internacional. I és que, en comporta-ment polític i opinió pública, sabem queel votant en unes eleccions no només votaen l’eix nacional, sinó que en l’eix esque-rra-dreta, ‘cleavages’, ‘issues’ i fins i totcom és d’atractiu un candidat. Què bonicseria tindre una resposta concreta sobrela qüestió de l’elector i que fos vinculant,no?! Però clar, llavors no parlaríem d’uneseleccions, ho faríem d’un referèndum.Tenim set de via.

OPINIÓ

Aitor Pérez CodorniuPOLITÒLEG

(Set) de via

Pere Genaró i JornetMEMBRE PROMOTORDE MOVEM TORTOSA

Què és la #participacióciutadana?ELS GOVERNS MÉS EFICAÇOS són aquellsque es construeixen amb els ciutadans i per alsciutadans. Per aconseguir-ho, cal que els gover-nants escoltin les necessitats i opinions delsciutadans i que aquests estiguin ben informatsi puguin influir fàcilment en les decisions delseu govern. Aquest diàleg d’anada i tornadaque acaba determinat la presa de decisions ésel que entenem per participació ciutadana.

EN LES PRIMERES DEMOCRÀCIES, els es-tats eren prou petits com per permetre una de-mocràcia directa. A l’Antiga Grècia no hi haviaparlament i l'assemblea ciutadana era qui pre-nia les principals decisions. Els membres del’assemblea no eren escollits, sinó que qualse-vol home adult que fos ciutadà i major de 18anys hi podia participar. Els primers colons eu-ropeus de Nova Anglaterra també es van orga-nitzar al voltant d’assemblees que escelebraven als ajuntaments.

AMB LA IL·LUSTRACIÓ i la Revolució fran-cesa es va donar lloc a la democràcia represen-tativa: el poder polític residia en el poble, peròper exercir-lo havia d’escollir els seus represen-tants per sufragi. D’aleshores ençà, la majoria

de països han adoptat, amb matisos, aquesttipus de democràcia. El seu principal avantatgeés l’agilitat en la presa de decisions. Els dife-rents governs sotmeten a diari desenes de vo-tacions i és obvi que els ciutadans no tenen lacapacitat d’estar constantment exercint el dreta vot. La principal amenaça, però, és que els re-presentants no defensin els interessos dels ciu-tadans, sinó que defensin els interessos delspoders fàctics que representen a les oligar-quies econòmiques i financeres.

DES DE L’ESCLAT DE LA CRISI, molta gents’ha indignat al comprovar que les decisionsdels seus representants intentaven salvaguar-dar els interessos d’aquestes oligarquies, men-tre oblidaven la defensa de la ciutadania(retallades en salut, educació i estat del benes-tar). A hores d’ara, tothom coincideix en què caluna nova forma de governar on la ciutadaniarecuperi el protagonisme perdut. Aquest nougovern, no pot renunciar, però, a l’agilitat en lapresa de decisions, bàsica en un món globalit-zat que cada cop es mou més de pressa. I coma resposta a aquest nou repte, els partits tradi-cionals han engegat una campanya mediàticade regeneració, que punxa cada cop que surten

a la llum nous casos de corrupció, tràfic d‘in-fluències o malversació de fons públics. La des-confiança ciutadana en aquests vells partitspolítics fa que arreu apareguin noves forma-cions que pretenen accedir a les institucionsper a posar-les de nou al servei de la ciutadania.La proposta es afavorir la participació, perquèels ciutadans puguin influir en les decisions.

AQUESTA PARTICIPACIÓ ha de basar-se enla transparència, entesa com el dret de la ciu-tadania a accedir de forma entenedora a tota lainformació disponible, tant pública com pri-vada. Les auditories ciutadanes que es duen aterme en alguns municipis del nostre entorn ensón un bon exemple. La transparència i l’as-sumpció d’un compromís ètic per part dels go-vernants han de servir per generar una novarelació de confiança entre govern i ciutadania.Una ciutadania participativa és una ciutadaniacompromesa i disposada a cedir part del seutemps i dels seus coneixements per millorar lagovernança de la comunitat. Un govern parti-cipatiu és aquell que assumeix que les deci-sions han de ser el reflex de les opinions delsciutadans. Només així construirem una societatmés justa, solidària i eficient.

Ens trobem davantd’un procés participatiu que noassegura les garantiesdemocràtiques, ni la legitimitat del resultat”

“


OPINIÓ

Francesc PazTERCER TINENT D’ALCALDE I REGIDOR D’ESPORTS ITURISME D’AMPOSTA

NO SÉ MOLT BÉ COM COMENÇAR, peròcomençaré pel principi. Al febrer de 2011, l’al-calde d’Amposta, Manel Ferré, va preguntar-mesobre la possibilitat de formar part de la llistaelectoral de CiU per a les eleccions del mateixany. Després de la meva sorpresa inicial, i deparlar amb la meva família, vaig acceptar, inomés vaig posar dos condicions. La primera,que l’esport continués essent una de les apostesestratègiques d’Amposta. I la segona, que haviade continuar treballant en la meva feina a Can-teras Simó. Això últim, per conviccions perso-nals, ja que el meu treball públic té data decaducitat i sóc dels que pensen que tothom al-guna vegada a la vida hauria de treballar per lacomunitat, al nivell que fos. La llista electoral deCiU va guanyar les eleccions amb majoria; aixòd’absoluta és una mica fort, perquè absolut a lavida no hi a res, excepte la mort.

L’ALCALDE EM VA ENCOMANAR les regi-dories d’Esport i Turisme i, a partir d’aquí, a tre-ballar per Amposta. Gràcies als meuscompanys amb mes experiència, vaig aprendreel funcionament de la feina municipal, per a mimassa enrevessada. Però les lleis espanyoles icatalanes manen, i que així sigui.

EN CAP MOMENT vaig preguntar, ni abans nidesprés, els diners que rebria per la feina i res-ponsabilitat de regidor. Jo vaig acceptar per con-tinuar portant la nostra ciutat allà on es mereix;sobretot, als esportistes i als clubs ampostins i atot el projecte esportiu, i intentar que cada ve-gada vinguin més turistes per conèixer el nostreterritori i les seves meravelles, amb tot allò quesuposa a nivell econòmic. Quan acabi la legis-latura passarem comptes, però anem bé.

US PUC ASSEGURAR que ni jo ni els meuscompanys estem aquí per diners o per poderpolític, però parlaré de mi. Quan vaig entrar es-tàvem en plena crisi econòmica i sabia perfec-tament que seria una legislatura moltcomplicada: l’atur, les retallades i la falta d’in-gressos units a la corrupció política han fet que

els ciutadans se sentin decebuts, emprenyats,indignats i amb tota la raó. Només fa falta quealguns dirigents polítics estiguin acusats o sen-tenciats per corrupció perquè els ciutadanspensin que tots som iguals, que estem aquí peromplir la butxaca o prosperar políticament, iaixí cobrar més diners.

I AQUÍ ÉS ON VOLIA ANAR. Ni els meuscompanys ni jo som Pujol o es seus fills, ni Bár-cenas, Camps, Matas, Chávez, Griñán, Bustos,o tenim res a veure amb els casos del Palau dela Música, Gürtel, els ERE d’Andalusia... Ni aAmposta tenim “xanxullos” on l’equip de go-vern estigui implicat. Una altra cosa són les su-

posicions, comentaris o escrits fets a través deles xarxes socials per alguns personatges ques’apunten a la moda de matxucar alcaldes i re-gidors, acusant-los de tot i més.

JO NO TINC FACEBOOK, ni Twitter, ni Blogs-pot, a mi m’agrada parlar amb la gent mirant-

los a la cara i ells a mi, de persona a persona, noem fan por les crítiques, no sóc perfecte ni maiho he estat. Tampoc tinc res en contra de les xar-xes socials, al contrari, penso que és una bonaeina si s’utilitza correctament. Però ja esta bé, niels meus companys regidors, ni l’alcalde, ni josom uns xoriços, ni estem a l’Ajuntament perfer-nos milionaris o per beneficiar els nostresinteressos privats. Jo, personalment, des de 2011he fet més de 5.800 hores i he cobrat, desprésd’impostos, 38.000 euros en tres anys. Una sim-ple divisió pot explicar a quant he cobrat l’hora.

SER REGIDOR és una responsabilitat moltgran i tots estem fent un sacrifici molt impor-tant. Algú dirà que ho fem perquè volem i tenenraó, però també estem treballant pels ampostinsi les ampostines. Ens equivoquem, ja he ditabans que no som perfectes, i també rectifi-quem i portem Amposta endavant amb unagestió econòmica impecable, amb uns serveissocials que ajuden a molts ciutadans i en mol-tíssimes instal·lacions de tot tipus, que són l’en-veja de moltes ciutats tant a nivell cultural,educatiu, de serveis socials o esportives.

FINS ARA,la prudència ha fet que callem, peròjo no sóc cap lladre, ni un xoriço, ni un cacic, nisóc un prevaricador, ni un corrupte i sé defen-sar-me tot sol. No estic disposat a que un alco-hòlic, o un dropo, o un frustrat, o que algú queen altres èpoques vivia molt bé del sistema in-sulti o digui mentides. Potser que demostri pri-mer les seves afirmacions i que denunciï alsjutjats el que afirma tan categòricament en elsseus escrits, perquè cada persona és responsa-ble dels seus fets i seran ells els que hagin derespondre davant la justícia.

A MI NO M’APARTARAN dels meus compro-misos adquirits al maig del 2011. Però quanalgun amic que utilitza les xarxes socials em co-menta el que escriuen estos personatges, pensoque tot no s’hi val, i que abans de destruir pen-sem en construir.

Els polítics locals d’Amposta som gent honrada

José Solé MoraJUBILAT

Carta oberta a Lluís SalvadóT’ESCRIC AQUESTES LÍNIES contestant al’entrevista que va sortir publicada al Cop d’Ulldel mes passat. Perdona que te tutegi, però ambvuitanta anys em crec capacitat. Precisament,ara fa vuitanta anys, un il·luminat anomenatLluís Companys ens va ficar a tots en un con-flicte de greus conseqüències per després mar-xar a l’exili veient que la seva empresa notindria l’èxit que s’esperava i deixant-nos tiratsa mercès de la misèria més gran que ha sofertaquesta gran Nació. La seva irresponsabilitat alsaltar-se les lleis i proclamar la República Ca-talana la vam acabar pagant tots i totes.

FA TEMPS QUE ET CONEC, encarnes el ver-tader significat de “casta política”, tan de modaúltimament. Apareixes i desapareixes segonscom puja o baixa la marea, tu i el teu partit viviu‘del cuento’. Ho teniu tot manipulat: els mitjansde comunicació, escoles, institucions, associa-cions... Ja sols us falta, com molt bé dius, el sal-tar-vos les lleis i les resolucions judicials com ladel Tribunal Constitucional. Ara, quan us ha in-teressat, les lleis espanyoles semblen infectadesper l’Ebola i l’Espanya que ens ha brindat l’è-poca més pròspera de la nostra història, ara re-

sulta que es dedica a robar-nos. Pobra Cata-lunya! Però a persones com jo, que hem passattanta gana i hem treballat tant perquè vosaltrespugueu viure millor, no ens enganyareu. Lo pri-mer que hauríeu de fer és posar a tots els co-rruptes a la presó, treballar i deixar a la gent

tranquil·la. Portar fàbriques enlloc de deixarque marxin, captar inversions estrangeres i dei-xar que el FC Barcelona continuï jugant a laLliga espanyola.

EM PERMETRÀS EXPLICAR-TE el meu relatvital. Vaig començar a treballar als quinze anys,que és quan vaig haver de deixar l’escola. Vaigtenir un gran mestre, les seues ensenyances

m’han mantingut amb vida fins avui. Tambévaig menjar moltes farinetes i no t’enganyaré,algun meló que robava pels horts, ja que, comt’he avançat, passava molta gana. Solia anar aconfessar-me per aquests petits furts, i el mos-sèn em perdonava, no sense abans fer penitèn-cia. També vaig aprendre molt del meu iaio, queem va contar tota la veritat sobre la Guerra Civili sobre la vida. A la meua edat puc donar algu-nes lliçons, la primera: que gos fart no caça. Aixíque poc podreu caçar tu i els teus companys.

LLUÍS, JA POTS VEURE que amb el pas deltemps vaig saber guanyar-me la vida. Desprésde passar moltes penúries vaig acabar fundantdos grans empreses tèxtils pròpiament catala-nes i, gràcies a Déu, vaig poder donar als meusfills i nets tot allò que mai van tenir ni els meusiaios, ni els meus pares, ni jo mateix. Estic orgu-llós d’haver generat riquesa per esta gran regióque sempre he portat al cor i de la que he pre-sumit sempre allí on he estat. A mi no m’en-ganyaràs, sóc ja massa vell i he vist massa món.

Salutacions d’un ebrenc i espanyol.

Us puc assegurar queni jo ni els meuscompanys estem aquíper diners o perpoder polític, peròparlaré de mi. Quanvaig entrar estàvemen plena crisi i sabiaperfectament queseria una legislaturamolt complicada”

“

A la meua edat pucdonar alguna lliçó:gos fart no caça”“


RECORDO els anys en quèparlar de política se’m repre-sentava com quelcom feixuc,avorrit, allunyat dels meus in-teressos més immediats i quo-tidians. La vida transcorriaamb relativa placidesa, inten-tant esquivar els esvorancsparticulars que trobava pelcamí. Però d’un temps ençà, joi molts com jo, anem a dormir,despertem i respirem, amb ungrau elevat d’excitació, d’entu-siasme, d’incertesa i, sobretot,d’il·lusió. Tot junt, i ben sacsat.

PARAULES com ara “inde-pendència”, “decidir”, “con-sulta” ens assetgen a cadacantonada, i quan no, reme-nem amb ànsia per la graellade televisió o ràdio buscant latertúlia, més o menys impar-cial, que parli del tema. Com-partim enllaços a xarxessocials, afegim comentarisamb dosis diverses d’enginy,ràbia o humor. La rutina delmeu temps lliure es veu alte-rada, em costa concentrar-meen l’argument d’un conte, i deseguida em poso a maleir oaplaudir determinat tertulià.Ploro. Somric. En resum, viscamb passió EL PROCÉS. Demoment, crec que viure ambpassió ja és un punt a favor, i

em consta que molts això ensho envegen.

D’INDEPENDENTISTES n’hiha de moltes menes, com a totarreu; i aquest és un dels èxitsdel... tatxan!... PROCÉS. Per lameva part, puc assegurar quesóc independentista des dequin ús de raó ; almenys, raópolítica. De petit, notava quealgunes coses que sortien perTelevisión Española no encai-xaven amb la meva manera deser, però no en feia gaire cas.Mons pares, com molts de laseva generació, cobrien eltema polític d’un llençol de si-lenci, per no dir temor. Lesúniques paraules que recordosortir dels seus llavis, repetida-ment i amb convicció, són:“Sobretot, no et posis mai enpolítica”. La política, per tant,era quelcom perillós, brut,lleig; podies sortir-hi escaldat.Massa exemples que despréshe conegut.

PERÒ ALS ANYS SETANTA,una entitat bancària va regalar(sí, abans regalaven coses) unsllibres sobre la Catalunya au-tonòmica al segle XX. Erenplens d’imatges en blanc inegre d’uns senyors, la majoriaen bigoti, aparentment serio-

sos; però que, de cop, es torna-ven arrauxats, i sortien alsbancons, i cridaven exhaltats ala multitud. Aquell descobri-ment em va impactar, fou comuna revelació, començava a en-tendre coses, emocions. No re-cordo la forma dels núvols, niel dia exacte des què sóc inde-pendentista, però irrenuncia-blement és un anhel queforma part de mi. Un anhel;fins fa no-res, una utopia.

FA DÈCADES, fa anys, érempocs, o això ens pensàvem.Som gent extremadament pa-cífica, això és innegociable, iassumíem l’status quo amb re-signació, però sense perdre devista la llum del far. Ara sem-bla ser que potser no estemsols, que potser som molts,que potser som més. Potser;oh, quina incertesa! Però unaincertesa molt més properaque l’impossible. I ja nopodem esperar més, no volemesperar més. Hem estat bonsxiquets, no hem trencat capplat, hem acabat tots els deu-res. Crec que ens hem guanyatser escoltats; nosaltres, tots. I sisom més, mereixem ser res-pectats com sempre hem estatrespectuosos.

Ho mereixem

Jesús TibauESCRIPTOR

Rajoy, Felip,DuranRAJOY DIU que el sobira-nisme vol fer tornar Cata-lunya a l’Edat Mitjana. Noho sé. Perquè a l’Edat Mit-jana de democràcia poca,no? No es podia votar. Elgovern espanyol no volque els catalans votem.Poden permetre-ho, peròno volen, tot escudant-seen la llei. Catalans, a callari a fer cas del senyor feudalde Madrid.

DESPRÉS, EL REI FELIP VIdiu que els espanyols ja noestan enfrontats entre ells.Però la realitat política desde fa anys demostra queno és així, que l’enfronta-ment amb Euskadi i Cata-lunya ha donat rèditselectorals importants. Polí-tics i mitjans, sobretot deMadrid, han demostratque l’enfrontament secerca per guanyar vots.

DURAN, EL POLÍTIC mésprofessional que tenim,ens diu que no ens conve-nen eleccions anticipades;que, a més, les hauria deconvocar el president de laGeneralitat, Artur Mas, ique l’Assemblea NacionalCatalana (ANC) no ésningú per demanar elec-cions. L’ANC no és ningúelectoralment parlant, per-què no té representació,però té tanta legitimitatcom en el seu moment vatenir la Plataforma en De-fensa de l’Ebre (PDE) a lesTerres de l’Ebre. La gentque surt al carrer convo-cada per l’ANC hauria defer-li pensar que no s’hade menysprear. PeròDuran necessita construirels seus discursos habi-tuals, discursos de no par-lar clar, però fer veure queho fa. I encara se’l creuen,a Unió?

Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC

Ara sembla quepotser noestem sols, que potser som molts, que potser som més... I ja no podem esperar més”

“

ETS DEL QUE QUAN VAS EN BICI bici per una via sense opciód’avançaments, i se’t posa un cotxe al darrere s’atabala? Pateix? S’a-parta? Ets dels que quan van en cotxe i troben una bici al davant escrispa? Sents la necessitat imperiosa d’avançar-la? Ho fas? Nomésblasfemes? Jo ja no contesto que sí a cap de les preguntes anteriors.I m’encantaria que tots volguéssiu contestar que no. Somio truites?O esteu d’acord amb mi que circularíem tots més tranquils contes-tant que no?

L’ALTRE DIA ANAVA PEL CAMÍ DEL MIG (rural i estret) capa cassa d’una amiga. I al davant em vaig trobar dos ciclistes. Aixíque vaig mantenir una distància prudencial, i vaig circular a la sevavelocitat. Total, com a molt, em podia endarrerir un minut. I men-trestant, escoltava en calma la música del Boss que m’acompan-yava. Val a dir que trobe que és la decisió més encertada en viescom aquesta. Però el veí de la meva amiga, a jutjar pel la seva formade conduir, no opina el mateix.

PEL RETROVISOR vaig veure que venia un cotxe al darrere.Quan es va apropar massa al meu, va començar a tocar el clàxonde forma insistent. Tant, que tot i que no faltaven ni 50 metres perarribar a casa de la meva amiga, em vaig apartar a un costat, en unentrador. Encara no sé per què ho vaig fer, això. El cotxe em vaavançar a mi i als ciclistes. Ells van trontollar. I el cotxe va entrar en

la casa del costat de la de la meva amiga. O sigui que va fer tot aixòper a guanyar, què? 30 segons? Com no se’n va adonar que no valiala pena? El Camí del Mig està senyalitzat com a via compartida cot-xes-bicis. Al veí de la meva amiga, això, també li és igual.

COMPARTEIXO L’OPINIÓ dels que pensen que davant de lescoses que no depenen de tu i et contrarien, que t’amarguin el dia ono, sí que depèn de tu. Suposo que al veí de la meva amiga, trobar-se en els ciclistes i en mi, li va produir cert cabreig. Però la seva re-acció li podia haver amargat no només el dia, i no només a ell.

UN ALTRA AMIGA MEVA diu que la velocitat de la bicicleta ésla perfecta per adonar-te’n bé del que passa al teu voltant; caminantveus massa estona el mateix, i anant en cotxe no et dóna temps aveure massa res. És una idea, per si de cas et trobes un ciclista aldavant i no se t’acudeix què fer. Com també pot ser-ho escoltar elque et vingui de gust, xerrar si tens companyia, o esplaiar-te enalgun pensament que et rondi pel cap. Pots, també, valorar si val lapena que això sigui una contrarietat. I si segueixes pensant que sí,si val la pena convertir-la en un mal dia.

OPINIÓ

ME MOC EN BICI

Se m’ha posat un ciclista al davant

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitato passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. Noes publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

MÀRIA MERINO SANJUANÉS MEMBRE DEL COL·LECTIU

ME MOC EN BICI


L'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa mos-trarà, fins al proper 30 de gener, l'exposició "Or i coloral segle XVII. La restauració del retaule de les SantesCàndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa". L'exposicióés el resultat del projecte impulsat per l'Escola d'Art iDisseny de la Diputació, a través dels Tallers de conser-vació i restauració de béns culturals del centre, i que hapermès recuperar aquesta obra monumental escultò-rica, dedicada a les copatrones de la ciutat. Aquest re-taule és el més antic dels set que conformen el grup,únic al territori ebrenc.

L'acte inaugural de l'exposició, que ha comptat amb lapresència del president de la Diputació, Josep Poblet;l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el Bisbe de Tortosa, D.Enrique Benavent, ha servit per posar en valor aquestbé patrimonial de gran importància pel passat històrici artístic del territori, i fer-lo accessible a la ciutadania.De fet, el retaule era fins ara desconegut per al públic,ja que des de fa dècades no ha estat exhibit en tot el seuconjunt.

"Or i color al segle XVII" descriu pas a pas la interven-ció per part de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputacióa Tortosa, donant detalls de la metodologia de treball iels processos de conservació i restauració. A més, l'ex-posició pretén donar a conèixer i implicar el territori enla la importància d'aquestes actuacions que contribuei-xen a valorar, recuperar i conservar el nostre patrimoni.

Els Tallers de conservació i restauració de béns culturalshan treballat des de l'any 2010, durant més de 17.000hores, en la recuperació de les trenta-dues peces del re-taule, que té unes mides aproximades de 5 metres per7 d'alçada. De fet, és, fins al moment, l'obra més granmai restaurada per l'Escola. Aquesta important i ex-traordinària actuació, coincideix amb la celebració del

5è aniversari de la inauguració dels tallers professionalsde l'EADTortosa, especialitzats en obra pictòrica, escul-tòrica, material documental i obra gràfica, material ar-queològic, etnològic i científic. Al llarg d'aquest anys,s'han recuperat nombrosos béns patrimonials d'arreudel territori, a petició dels municipis i entitats de les Te-rres de l’Ebre i del Camp de Tarragona.

PUBLICITAT

La ciutat de Tortosa recuperael retaule barroc de les santesCàndia i Còrdula de la Catedral

La Diputació restaura i exposa aquesta obra monumental escultòrica delsegle XVII dedicada a les copatrones de la ciutat, que durant dècades haestat desada en fragments.

El conjunt es podràcontemplar fins al 30 de

gener a l'espai expositiu del'Escola d'Art i Disseny de la

Diputació a Tortosa

És la peça més granrestaurada per laDiputació deTarragona


TTORTOSA

El Diari Oficial de la Generali-tat de Catalunya ja ha publicatel nou pla especial urbanísticdel conjunt històric-artístic deTortosa. El document, que vaser aprovat per la comissiód’Urbanisme a finals de juny,engloba una superfície de mésde 173.000 metres quadrats endos sectors: el centre del nucliantic i el front fluvial. De fet,l’objectiu del pla és determinarels criteris per millorar i pre-servar el patrimoni històric detot el sector. De la mateixa ma-nera, el pla concreta la inter-venció proposada a la façanafluvial, que consisteix en obrir-hi una nova plaça davant de lacatedral de Tortosa i transfor-mar la imatge de la ciutat desdel pont de l’Estat i la plaça delPaiolet fins a la zona de l’anticescorxador, a Remolins. En aquest sentit, l’alcalde va ex-plicar que la publicació del plaespecial els permet iniciar elprocés d’expropiació de les úl-times cases de davant de la ca-tedral que encara no són de

l’Ajuntament. Un procés expro-piatori que, segons Ferran Bel,duraria poques setmanes.A finals de setembre, l’Ajunta-ment va formalitzar l’adquisicióde dos habitatges i uns baixos,però encara ha de lligar l’ad-quisició de dos habitatges mésdel carrer Croera. Durant unaentrevista a Canal 21 Ebre, Bel

va apuntar que, si és possible,abans de final del mandat s’en-derrocaran les cases. Però no vavoler posar-se terminis. Bel vaaclarir que algunes cases ne-cessiten ser enderrocades, i quetambé voldrien continuar lesexcavacions arqueològiquesque fa uns mesos van fer-se alcostat del Palau Episcopal, ja

que hi van aparèixer restes ro-manes importants. A més,també volen reformular el pro-jecte de la futura plaça.

Nova façana fluvial a TortosaEl pla especial urbanístic del conjunt històric-artístic ha

de permetre expropiar de les últimes cases de la catedralBel dóna per fet que començaran a enderrocar l’illa de

cases del carrer Croera abans de final del mandat

[ ] Després de més de 40 anys, l’Ajuntament tindrà la propitetat de les cases del carrer Croera. // FOTO: G. MORENO

Recta final a lesobres del carrerMontcadaFerran Bel va detallar que lesobres dels carrers Montcada,Bonaire i plaça Montserratvan a bon ritme, i que la re-forma integral d’aquest sec-tor es podrà acabar aprincipis de desembre. Se-gons l’alcalde, els treballs esvan complicar a causa de laclimatologia i també per lacomplexitat de les obres, jaque ha estat necessari enca-bir tots els serveis del segleXXI en un carrer estret, ambun traçat de fa molts segles.L’obra té un pressupost de617.000 euros i forma partdel pla integral del nucliantic (Pincat), i la seua fina-lització permetrà obrir al pú-blic el pàrquing soterrat delcarrer Montcada. De fet, Belva recordar que la reober-tura de l’eix viari format pelcarrer Montcada, la plaçaMontserrat i el carrer Boi-naire també suposarà uncanvi en les direccions deltrànsit de vehicles, ja que araseran d’entrada al nucli antici al mateix aparcament.Tot seguit, també abans definal d’any, haurien de co-mençaran les obres de reur-banització de la plaçaMossèn Sol, al barri del Ras-tre. Amb un període d’exe-cució de tres o quatre mesos,el projecte va tornar a entraral Pincat. Quant a les obrespendents al barri del Castell,Bel les va condicionar al co-brament dels diners que laGeneralitat deu a l’Ajunta-ment per les obres realitza-des en el marc del Pincat.


URBANISME


TORTOSA DEIXA DE SER ‘TAIFA’GOOGLE ha deixat de geolocalitzarTortosa com a “taifa”. Fa uns mesos, l’A-juntament havia reclamat formalment ala multinacional la retirada del topònim“Taifa de Tortosa” que apareixia en di-verses de les seues aplicacions. El con-sistori va adreçar un correu electrònic aGoole España per sol·licitar la retiradaimmediata del topònim de l’antic regne

islàmic anterior a la conquesta catalanaper part de Ramon Berenguer IV, l’any1148. Setmanes després, i vist que la pe-tició no tenia resposta, Tortosa va insis-tir-hi a través de la Red de JuderíasCaminos de Sepharad. Google i aquestaxarxa turística van impulsar un projecteper conèixer els calls de Tortosa i d’al-tres ciutats amb l’Street View. G.M.


“Si tothom paga, tots pagaremmenys”, afirma l’alcalde Ferran Bel

L'Ajuntament de Tortosa haaprovat aquest mes d’octubreles noves ordenances fiscals,sense cap vot en contra. El con-sistori ha fet un pas més en lacongelació d'impostos, i per al2015 ha previst una rebaixa del'Impost de Béns Immobles(IBI) del 3%. A més, ha tornat areduir la taxa d'escombrariesen un 5%, que se suma al 5%que ja es va rebaixar per al2014. L'alcalde va explicar que,en bona part, aquesta reduccióde la pressió fiscal per a la ciu-tadania s'ha pogut fer gràcies ala regularització del padró del'IBI, cosa que ha permès unarecaptació extraordinària d'uns2 milions. "Si tothom paga, totspagarem menys", va insistirFerran Bel, qui va detallar queja s'han actualitzat més de3.000 propietats, de les més de5.000 propietats afectades perla revisió. “Ens hem trobat gentque no pagava de forma pre-meditada, altres per desídia, ialguns per desconeixement.Alguns no pagaven res i altresno pagaven el que els hi to-cava", va recordar Bel.

Brossa més barataCom va subratllar la tinentd'alcalde i regidora d'Hisenda,Matilde Villarroya, s'ha aconse-guit que "el ciutadà paguimenys per la brossa al 2015 queel que pagava al 2008, quan es

va implementar la recollida se-lectiva". Aquesta rebaixa del5% afecta a la tarifa per a totsels habitatges, comerços i res-tauració. Villarroya va destacarque amb les darreres ordenan-ces del mandat es continua fenten un context econòmic difícil iamb unes restriccions "moltfortes", que són les que fixa lanormativa estatal. "Hem inten-tant posar els números enordre, reduint l'endeutament, irebaixant la pressió fiscal delciutadà", va afegir-hi.De la manteixa manera, la restadels impostos municipals escongelen i es mantenen les bo-nificacions socials. Per exem-ple, impostos com ara l'ICIO,l'IAE i la plusvàlua es conge-len. En el cas de la plusvàluas'incorpora l'exempció per ales dacions en pagament.Quant a les bonificacions so-cials, al marge de les relaciona-des amb el consum d’aigua, aTortosasport o a l’escola muni-cipal de música, també conti-nuarà aplicant-se la de fins al90% de l'IBI pels titulars o coti-tulars de família nombrosa, enfunció de la capacitat econò-mica, per l'immoble que cons-titueixi el domicili habitual.També continua l'exempció dela taxa per drets d'examen a lespersones en situació de des-ocupació, així com de la taxaper expedició de documentsper als sol·licitants en relació ales prestacions dels serveis so-cials i de l'assistència de la Se-guretat Social.


IMPOSTOS

Tortosa rebaixa l’IBIen un 3% i la taxa dela brossa un altre 5%

Ferran Bel i Matilde Villarroya. // FOTO: CEDIDA.

TORTOSA

Descarten un institut escolaal col·legi de Sant Llàtzer

El director dels serveis territo-rials d’Ensenyament, AntoniMartí, ha assegurat que la Gene-ralitat no té previst convertirl’actual escola de Sant Llàtzer enun institut escola. Durant unaentrevista a Canal 21 Ebre, Martíva fer una valoració força posi-tiva de les dues primeres setma-nes del nou centre educatiu, enquè des d’aquest curs també hacomençat a funcionar una exten-sió de l’insitut Cristòfol Despuig.Martí va afegir-hi que la nova si-

tuació ha estat molt ben accep-tada per les direccions dels doscentres, i que la mesura ha estatun èxit des del punt de vista dela racionalització d’espais i de laconvivència. Martí ha assenyalatque Ensenyament manté en laseua programació la construcciódel nou institut al barri del Tem-ple; però que el govern vol veureabans com evoluciona la pobla-ció escolar de Tortosa en els pro-pers anys, per saber si és urgentfer el nou edifici per al CristòfolDespuig. El director d’Ensenya-ment, en qualsevol cas, va mati-sar que és possible que els doscentres acaben convivint en el

mateix espai, però de forma di-ferenciada i sense esdevenir unúnic centre. La nova escola de Sant Llàtzers’ha acabat de construir en-guany, després d’una inversió de6,4 milions, mobiliari a banda.Hi ha 69 alumnes dels tres cur-sos d’infantil, i també 180 alum-nes de primer i segon curs desecundària. D’altra banda, elcompromís de la Generalitat eraconstruir el nou edifici de l’ins-titut Cristòfol Despuig en els te-rrenys que l’Ajuntament li vacedir al pla parcial Temple Sud,al costat de la comissaria regio-nal dels Mossos d’Esquadra.

ENSENYAMENT

G.M.TORTOSA


L’alcalde de l’Ametlla deMar, Andreu Martí, ha avan-çat alguns detalls del projectede platges intel·ligents quepromouen en el marc delprograma Xarxa EbreBios-fera. Es tracta d’una de les ac-tuacions que es finançaran alterritori amb una inversióglobal de 800.000 euros, apartir de la reversió de la taxaturística de la Generalitat id’una aportació de la Diputa-ció de Tarragona. En el cas del’Ametlla de Mar, el municipidel territori que més dinersva recaptar el 2013 amb lataxa turística, les actuacionsde la Xarxa EbreBiosfera su-posaran una millora de lesplatges i de la senyalitzacióturística. Martí ha explicat

que es faran millores per es-talviar aigua de les dutxes, amés d’altres serveis en totesles cales i platges de l’Amet-lla de Mar. De fet, ha afegitque ja hi ha altres ajunta-ments que s’han interessatper les actuacions de sosteni-bilitat que es volen impulsara la Cala.Durant la mateixa entrevistaa Canal 21 Ebre, l’alcaldetambé ha repassat diversesobres que es faran en els pro-pers mesos o que ja han co-mençat, com la darrera fasedel parc del Bon Repòs, lamillora de l’enllumenat, lapavimentació de carrers i ca-mins, i el nou pont de TresCales. Finalment, Martí hadestacat la bona evolució deles finances municipals i lavoluntat de l’equip de governde destinar més recursos ales famílies que més ho ne-cessiten. G.M.

Andreu reclama més ‘voluntat política’per retornar els estalvis bloquejats

L’ALDEATURISME

L’alcalde de l’Aldea demana un gest a l’Estati a la Generalitat amb els socis de la cooperativa

L’exgerent queda en llibertat sense fiança,després de ser detingut pels Mossos

El proper 1 de desembre farà tresanys de la fallida de la secció decrèdit de l’Aldea. L’alcalde de lapoblació, el republicà Dani An-dreu, ha lamentat novament la“falta de voluntat política” perpoder desbloquejar els 4,2 mi-lions d’euros que encara conti-nuen retinguts. Andreu va feraquestes declaracions a Canal 21Ebre, un cop que el 15 d’octubreels Mossos d’Esquadra van dete-nir l’exgerent de la cooperativa,Daniel Ferré, amb motiu de la in-vestigació judicial al voltant de lespossibles factures inflades del’entitat. L’alcalde va manifestarel màxim respecte de l’Ajunta-ment per les actuacions policialsi judicials, i només va desitjar quela investigació i l’aclariment delsfets puga servir per retornar elsdiners de les famílies que vanconfiar els seus estalvis als res-ponsables de la secció de crèdit.Andreu va recordar que l’Ajunta-ment ja va denunciar Bankia.L’antiga Caja Madrid donava co-

bertura a les operacions de la sec-ció de crèdit de la cooperativa,però després no ha volgut fer-seresponsable del retorn dels di-ners bloquejats. Així, l’alcalde vaadvertir del greuge existent entreel cas de les targetes opaques deBankia i la situació dels estalvis“engarjolats” de la gent de l’Al-dea. Per això, Andreu va reclamaral govern de l’Estat i també a laGeneralitat que moguin fitxa perdesbloquejar la situació.De fet, l’alcalde de l’Aldea va la-mentar que ara sí que hi ha hagutvoluntat política per indemnitzaramb 1.350 milions d’euros la pro-motora del projecte Castor. Enaquesta línia, Andreu va ironitzarque potser els afectats de la coo-perativa de l’Aldea haurien demuntar un autocar per anar fins ala tribuna del Santiago Bernabéu,perquè és allà “on es fan els ne-gocis”.

Detenció de l’exgerentD’altra banda, la titular del jutjatd'instrucció número 1 de Tortosava decretar la llibertat provisionalsense fiança per a l'exgerent de laCooperativa de l'Aldea, DanielFerré, detingut per les suposades

factures unflades a proveïdors del'entitat. La jutgessa, que l'obligaa comparèixer un cop al mes aljutjat, va ampliar fins a sis els de-lictes que l'imputa. Fins ara, Ferré-que es va negar a declarar da-vant dels Mossos- estava acusatdels presumptes delictes d'admi-nistració deslleial, apropiacióindeguda, i falsificació de do-cument mercantil. Ara se li afe-

geixen els delictes societari, alça-ment de béns, i utilització d'infor-mació privilegiada i emissió decontracte simulat. Les diligènciesseguiran el seu curs en el mateixjutjat.

BBAIX EBRE

INTERÈS PER LES NAUS DE LEAR

L’AJUNTAMENT de Roquetes estàultimant els tràmits per vendre les anti-gues naus de Lear a una empresa estran-gera que es dedica a la construcció decases prefabricades per a l’exportació. Lasuma de la factoria és de 14.500 metresquadrats, que es van quedar buits quanla multinacional va decidir el tancamentde la planta, a finals del 2009. Per poder

fer la venda, l’Ajuntament necessita l’au-torització del govern de la Generalitat, iel delegat Xavier Pallarès ja ha dit queno hi posaran cap problema. En un pri-mer moment, l’empresa donaria feina alvoltant de 30 persones, amb perspecti-ves d’anar ampliant la plantilla. Si esconcreta, serà una molt bona notícia peral conjunt del territori. G.M.

L’Ametlla deMar aposta perles platgesintel·ligents

Implantaran mesures d’estalvid’aigua a les dutxesi altres serveis

Gustau Moreno L’ALDEA

L’exgerent de la cooperativa, en una imatge d’arxiu. / Foto: ACN



L’Ajuntament d’Amposta ja té apunt el procediment que li per-metrà sancionar les entitats ban-càries que mantinguen pisosbuits sense cedir-los per al llo-guer social o a la borsa municipald’habitatges. La regidora de Sa-nitat, Serveis Socials i Participa-ció Ciutadana, Laia Subirats, vadetallar que, a partir de la notifi-cació municipal, els bancs tin-dran un termini de quinze diesper posar els habitatges en llo-guer. I que, en cas que no facin,l’Ajuntament ja podrà tramitar lasanció corresponent. En aquestsentit, la regidora va afirmar quel’objectiu de la mesura és, preci-sament, destinar la recaptació deles sancions a diverses polítiquessocials, i poder atendre millor lesfamílies que han estat afectadesper un desnonament. Al gener d’enguany, el ple d’Am-posta va aprovar per unanimitatsancionar els bancs i grans em-preses que tinguen immoblesdesocupats. Un cop que el proto-col s’ha aprovat definitivament,

Amposta té ara aquesta novaeina legal per comunicar alsbancs que han de posar els seuspisos buits a lloguer social. En unparell de mesos podrien arribarles primeres sancions, que po-dran oscil·lar entre els 300 i els3.000 euros per habitatge.

AAMPOSTA

SALUT+SOCIAL, TAMBÉ A L’HOSPITAL

ELS HISTORIALS clínics de l’Hospi-tal Comarcal d’Amposta s’inclouran enel programa Salut+Social, que des delmes de juliol es va posar en funcion-ment com a pla pilot a la capital delMontsià. L’intercanvi d’informació delspacients i dels usuaris dels Serveis So-cials és possible gràcies a la implantacióde l’aplicatiu informàtic Salut+Social,

creat per establir una comunicació àgili fluïda a les dependències de l’àrea bà-sica de salut d’Amposta i als Serveis So-cials de l’Ajuntament. El projecte, sorgitde la iniciativa dels professionals de lasalut i dels serveis socials, busca fer unadequat seguiment sanitari i social delspacients atesos, amb l’objectiu de millo-rar la seua qualitat de vida. G.M.

Sancions de fins a 3.000 euros per als mésde 200 pisos buits que hi ha a Amposta

L’Ajuntament ja té el protocol que li permetrà multar elsbancs que no cedeixin els habitatges per al lloguer social

La recaptació es destinarà a polítiques municipals peratendre les famílies afectades per un desnonament

Aportació de70.000 eurosals centreseducatius

C. BonetAMPOSTA

L’àrea de Serveis Socialsd'Amposta ha anunciat l’a-portació de 70.000 euros alscentres educatius de la ciutatd'Amposta, per ajudar les fa-mílies amb dificultats a cos-tejar les despeses dels llibresde text dels seus fills i filles.Amb aquesta partida, les fa-mílies només hauran de ferfront al 25% del cost dels lli-bres de text. De fet, les esco-les públiques de la capital delMontsià compten amb unprograma de reutilització dellibres, de manera que elsalumnes a partir de tercercurs de primària només hande fer front al 50% de la des-pesa total dels llibres de text,perquè es reutilitza la granpart. Aquest programa dereutilització es va iniciar l'any2007 a partir de la iniciativade la regidoria d'Ensenya-ment, que durant tres anysconsecutius va subvencionara les escoles els llibres de textper iniciar el programa de re-ciclatge. Així, a partir de l'any2015 es tornaran a iniciar lessubvencions, per donar con-tinuïtat al programa de reuti-lització de llibres Segons laregidora de Serveis Socials,Laia Subirats, l’objectiu finald’aquesta mesura és que elsinfants tinguen un ambientnormal dins de l’escola”.

SOCIETAT

Gustau MorenoAMPOSTA

38 pisos ocupats per no desnonats

Laia Subirats va concretar-que els bancs tenen més 200pisos buits a la ciutat d’Am-posta, i que l’Ajuntament ésconscient que ha de donaruna resposta a aquesta reali-tat. A banda, la regidora deServeis Socials va posar demanifest el problema de l’o-

cupació il·legal de fins a 38dels pisos buits, però que arahan estat habitats per perso-nes que no havien estat des-nonades. Segons Subirats,ara instaran els bancs a co-brar-los un lloguer social imiraran de resoldre els pro-blemes de convivència.


A la ciutat d’Amposta hi ha més de 200 pisos buits que són propietat dels bancs, segons l’Ajuntament. / Foto: M.V.


AMPOSTA

L’auditori municipal d’Am-posta serà l’escenari de la IIIFira d’Emancipació Juvenil,que tindrà lloc els dies 4 i 5 denovembre, i que organitzal’àrea de Joventut i PolítiquesActives d’Ocupació. La firaestà adreçada als joves d’en-tre 16 i 29 anys, que busquenfeina o que bé no saben comemprendre el seu projecte devida, perquè hi busquin solu-cions i siguen més atractiusper a les emprees. Així, a la

III Fira d’Emancipació Juve-nil d’Amposta podran trobarels diversos agents munici-pals al servei de la joventut;l’oferta formativa de les Te-rres de l’Ebre; diversos tallersformatius per saber prepa-rar-se abans d’una entrevistade feina, i informació i ins-cripcions a la Garantia Juve-nil, que dóna suport i ajuts ales empreses per a la contrac-tació de joves que compleixinels requisits del programa dela Generalitat. Es tracta d’unainiciativa de la Unió Europeaper reduir l’atur juvenil, i queha fet que el govern catalàhaja posat en marxa un con-junt d’actuacions i mesuresenfocades a l’estímul de lacontractació de joves vulne-rables. De la mateixa manera,els visitants de la fira tambépodran conèixer de primeramà com funciona la borsa detreball jove.

Amposta celebra la III Fira d’EmancipacióJuvenil

JOVENTUT

La fira d’Emancipació Juve-nil de l’any passat. / Foto: M.V.

Gustau MorenoAMPOSTA

Una imatge del web del projecte Rockinshoe. / Foto: ROCKINSHOE.COM

ECONOMIA

Èxit de convocatòria al Fòrum Amposta@EMPRESA

Unes 300 persones participen en la jornadad’emprenedoria organitzada pel consistori

Prop de 300 persones van par-ticipar el 16 d’octubre en elFòrum [email protected] esdeveniment organitzatper l’Ajuntament d’Amposta,i en què una selecció d'em-prenedors i emprenedoresvan explicar al públic assis-tent, amb tot detall, els seusprojectes professionals i em-presarials. L'edició d'en-guany, entre d’altres, va tenircom a convidat a JaumeCugat, qui va explicar el seuprojecte Rockinshoe, en quèdesenvolupa i crea vídeos ani-mats de divulgació i comuni-cació científica. També hi vaparticipar Albert Buscató, di-rector d’Albus Golf i del pro-jecte Ecobioball, unes pilotesde golf ecobiològiques queamb el contacte amb l'aigua

es biodegraden en 48 hores, ique porten a dins menjar pera peixos que ja es ven a mésde 40 països al món. “Jo vaigcomençar la meua empresa el2007, quan començava la crisi.Tot moment és bo per fer rea-litat els teus projectes, i quanno ha hagi crisi també serà unbon moment. No hem de tenirpor”, va dir Buscató. “És unabarreja de necessitat i decreure en el projecte”, va afe-gir-hi Cugat. Així, tots dos vandestacar la importància decreure en què els projectespoden funcionar. El regidord’Empresa, Indústria i Fires,Josep Manel Ferré, va desta-car l’èxit de la convocatòriad’Amposta@EMPRESA.

CINTA BONETAMPOSTA


Jaume Cugat i Albert Buscató detallen elsseus projectes d’èxit, Rockinshoe i Ecobioball

La fira està adreçada als jovesd’entre 16 i 29 anys


MMONTSIÀ

ALCANAR, INDEPENDÈNCIA I ACS

LA NIT del 16 al 17 d’octubre es va fereterna, a l’Ajuntament d’Alcanar. LaGuàrdia Civil estava escorcollant el con-sistori des del migdia, i ningú sabiaquan quedarien en llibertat l’alcalde i elregidor d’Urbanisme. Més d’un cente-nar de persones s’havien concentrat ala plaça de l’Ajuntament, com a mostrade suport cap a l’equip de govern d’Al-

canar. Es van sentir crits a favor de la in-dependència i també contra FlorentinoPérez, perquè just aquell dia el PP rati-ficava al Congrés la indemnització mi-lionària a ACS pel nyap del projecteCastor, molt combatut des del consis-tori. Quan, de matinada, l’alcalde i el re-gidor van quedar en llibertat, es vanveure escenes de molta emoció. G.M.

La titular del jutjat d'instrucciónúmero 4 d'Amposta va impu-tar l'alcalde d'Alcanar, AlfonsMontserrat, i el regidor d'Urba-nisme, Manel Martí, tots dosd’ERC, per delictes contra l'ad-ministració pública. La jutgessaels va citar a declarar, en quali-tat d'imputats, just una set-mana després de l’operació‘Carraus’. El 16 d’octubre, unatrentena d’agents de la GuàrdiaCivil van escorcollar l'Ajunta-ment durant catorze hores, unperíode de temps durant elqual van detenir "preventiva-ment" el mateix alcalde i el re-gidor d'Urbanisme. El mateixMontserrat va confirnar que, amés del regidor d’Urbanisme,també s’havia citat a declarar(finalment, com a testimonis)una exregidora i sis tècnics.L'escorcoll a l'Ajuntament i atres empreses d'Alcanar es vafer en el marc d'una investiga-ció per delictes contra l'admi-nistració pública. L'operació dela Guàrdia Civil, sota la tutela

judicial i de fiscalia, investigavala possible manipulació de con-cursos públics entre 2008 i 2013.De fet, la Guàrdia Civil ja s'ha-via personat a l'Ajuntament ca-nareu ara fa un any, el 20 denovembre de 2013, per requeririnformació sobre obres i altresoperacions municipals durantaquest període, sense que ales-hores en derivés cap detencióni cap imputació judicial. Així,l’alcalde va assenyalar que s’es-tava citant a declarar polítics itècnics relacionats amb lesmeses de contractació. Montse-rrat es va mostrar tranquil i vadir que el darrer any s’havia fet“pesat”. Per tant, va assumir laimputació amb normalitat.El cas va obrir-se arran la de-núncia d'un militant de CiUd'Alcanar, Andreu Queralt, queva portar als jutjats la gran partde les obres i serveis del governmunicipal d'ERC. El dia des-prés de l'escorcoll, Montserratva denunciar l'actuació "total-ment desproporcionada" i la"voluntat d'acarnissament" dela Guàrdia Civil cap al governmunicipal d'Alcanar. L’alcaldeva assegurar, en aquest sentit,

que l'escorcoll responia a cau-ses més enllà de la "lògica jurí-dica". Segons va detallar, enl'escorcoll la Guàrdia Civil varecollir informació de 23 expe-dients de licitacions, concursospúblics i adjudicacions d'obreso serveis fins aquest 2014. Al-guns dels documents requeritsampliaven els que ja es vansol·licitar en la visita policial del20 de novembre de 2013, però la

majoria feien referència a pro-jectes nous. Es tractava, bàsica-ment, d'obres i projectes quehavien executat petits empresa-ris de la construcció de la ma-teixa població d’Alcanar.

Assetjament judicial contra l’alcalde i elregidor d’Urbanisme d’Alcanar

TRIBUNALS

La jutgessa imputa Alfons Montserrat iManel Martí per delictes contra l’administració

La Guàrdia Civil havia escorcollat el consistoridurant 15 hores, el passat 16 d’octubre


L’alcalde d’Alcanar i el regidor d’Urbanisme, el dia que es va conèixerla seua imputació. / FOTO: ACN.

Gustau MorenoALCANAR

Després de l’escorcoll del’Ajuntament durant gai-rebé 15 hores, el grup deCiU a l’Ajuntament d’Alca-nar va voler desvincular-sede la denúncia que haviaoriginat la investigació de laGuàrdia Civil. De fet, va atri-buir la denúncia a la inicia-tiva d’un dels seus militants,Andreu Queralt, “com hopodria fer qualsevol ciu-tadà”. En aquest sentit, CiUva lamentar que novamentel govern municipal d’ERCseguisca apuntant al seugrup com a responsable dela denúncia que va desenca-denar la intervenció judicial.I és que, fa un any, l’alcalded’Alcanar ja va advertir que

la investigació obeïa a unamaniobra de desprestigi del’oposició. Així, CiU consi-dera que la informació quees dóna des del governd’ERC pot arribar a confon-dre la ciutadania, tot dificul-tant el ple coneixemnet de larealitat de la situació. A més,van retraure que les afirma-cions d’alguns regidors delgovern “només fan que des-viar l’atenció de la situació iinciten a la crispació”. Almateix temps, també creuenque la judicialització de lapolítica local “no afavoreixni els esforços de gestió ni laconvivència, ni abans niara”. De la mateixa manera,des del grup liderat per IvanRomeu confien en què l’ac-tuació judicial siga “ràpida iclara”, pel bé de la Justícia,de l’Ajuntament i del con-junt de ciutadans i ciutada-nes del poble”. C.B.

ALCANAR

Convergènciaes devincula dela denúnciad’un militant

El grup de l’oposició acusa elgovern d’ERC deconfondre la ciutadania


El Ministeri d'Agricultura, Ali-mentació i Medi Ambient haconclòs la tramitació ambientaldel projecte Medusa. La com-panyia petroliera Repsol lideraaquest projecte d'exploraciód'hidrocarburs davant de lescostes de Tarragona i les Terresde l'Ebre. Es tracta d'una pros-pecció de 81.487 hectàrees demar a la vora de la plataformaCasablanca. En aquest sentit, elmateix ministeri ha indicat queel procediment d'avaluacióambiental garanteix la "mà-xima protecció ambiental". Al març passat, la Direcció Ge-neral de Política Energètica iMines del Ministeri d'Indústriaja va publicar la resolució de lasol·licitud del permís d'investi-gació del projecte 'Medusa'. Lacompanyia, que va demanarl'autorització a l'Estat fa dosanys, preveu realitzar provesde sísmica 3D en aquest espaiper aprofundir el seu coneixe-ment del subsòl marí. El pro-

jecte busca identificar a travésd'ones sonores els fons de lesreserves d'hidrocarburs al sub-sòl marí que hi ha a l'entorn dela plataforma petrolífera. Ladeclaració ambiental inclou di-verses condicions, com la sepa-ració de vint quilòmetres al'entorn del límit de la bandamarina del Lloc d'ImportànciaComunitària (LIC) del Delta del'Ebre. A més, es limita elsmesos en què es poden desen-volupar les actuacions previs-tes, per evitar els impactessobre les espècies més sensi-bles de la zona.

Indústria, també favorableDesprés de la declaració, aracal l'autorització del Ministerid'Indústria, Energia i Turismeper tirar endavant el projecte.Precisament, el ministre d’In-dústria, José Manuel Soria vaaprofitar una visita al polígonquímic de Tarragona per defen-sar les prospeccions petrolieresque es projecten al Delta i a lesilles Canàries. Soria va afirmarque els preus de l’electricitatvan baixar un 3,7% l’any 2013, i

que s’espera que el 2014aquesta baixada siga superior.Però el ministre va advertir queEspanya depèn en excés de lesimportacions de petroli i gas,amb un cost de 100 milionsd’euros diaris. Segons Soria,això justifica els actuals projec-tes de prospeccions petrolieresque hi ha a les Canàries i da-vant de la costa del Delta. “Elmés important és que Espanya,dins de les seves aigües territo-rials, hi trobi petroli”, va dir. Dela mateixa manera, Soria tambéva recordar que la plataformaCasablanca es troba a la rectafinal de la seua producció.“Si lasol·licitud dels sondejos com-pleix tots els requisits ambien-tals, tirarà endavant: d’altrabanda depèn de l’operador va-lorar si és rentable o no”, vaconcloure el ministre.

Queixa ecologistaPer la seua banda, Ecologistesen Acció va denunciar “buitsimportants” en la declaraciód’impacte ambiental favorablea les prospeccions de Repsoldavant del Delta. De fet, va la-

mentar la falta de justificacióde la necessitat de recerca denous camps petrolífers, en con-siderar que no solucionarà laproblemàtica i la singularitatenergètica espanyola. L’entitatecologista va recordar que elprojecte afecta dos espais pro-tegits, el Parc Natural del Deltade l’Ebre i el Parc Natural deles Illes Columbretes, tots dosinclosos en la Xarxa Natura2000. A més, tot i tractar-sed’activitats diferents, Ecologis-tes en Acció va voler remarcarels episodis sísmics causats perla plataforma Castor, i va aler-tar que podrien produir-senous terratrèmols.D’altra banda, Ecologistes enAcció també criticar l’informefavorable a una empresa, Rep-sol, que compta amb un llarghistòrial d’abocaments i delic-tes ambientals a Tarragona, ique ha causat “greus danys enl’activitat pesquera, turística il’ecosistema marí”. De fet, l’or-ganització ecologista va adver-tir que l’activitat podria serespecialment nociva per als ce-tacis i tortugues marines.

L'empresa Cemex preveuproduir més d'un milió detones de ciment a la seuaplanta d'Alcanar i té la inten-ció d'obrir nous mercats alsEstats Units. Així ho van asse-gurar el passat 6 d’octubre elsresponsables internacionalsde la companyia al consellerde Territori i Sostenibilitat,Santi Vila, en el transcursd'una reunió de treball aMèxic. La trobada va servirper reafirmar el compromísde Cemex amb la consolida-ció de la planta d'Alcanar,com a primer productor ex-portador de ciment de l'Estat.Precisament, la Generalitatacaba d’enllestir el dragatgedel canal d'entrada del portcanareu per permetre l'arri-

bada de vaixells de gran to-natge, a canvi que l'empresahi mantingui l'activitat du-rant els propers deu anys.Durant la reunió es va avaluarel funcionament de l'acord aquè van arribar Ports de laGeneralitat i Cemex a co-mençaments d'any. Els tre-balls de dragatge, amb unainversió de 4,5 milions d'eu-ros, ja van finalitzar abans del'estiu, i aquest mes de setem-bre el port d'Alcanar va rebreel primer vaixell de 40.000tones, quan abans de l'obra lacapacitat màxima del port erade vaixells de 25.000 tones. El 87% de la producció de laplanta de Cemex a Alcanar esdedica en aquests moments al'exportació, principalmentamb països del nord d'Àfrica,Regne Unit i el Brasil. D’altrabanda, els responsables deCemex van presentar dos es-tudis sobre l’eficiència delformigó com a material perpavimentar carreteres, redac-tats Massachusetts Instituteof Technology (MIT) i la Uni-versidad Nacional Autónomade México (UNAM). Aquestsestudis revelen els beneficis allarg termini d'utilitzar for-migó en substitució de l’asfalten alguns trams de la xarxaviària catalana. C.B.

MONTSIÀ

Arriba el projecte MedusaRepsol promou una prospecció petroliera

en més de 81.000 hectàrees davant del DeltaEl ministre Soria adverteix que la

plataforma Casablanca es troba a la recta final

MEDI AMBIENTECONOMIA

Cemex vol produir mésd’un milió detones de ciment

Gustau MorenoSANT CARLES DE LA RÀPITA

Cemex estudial’eficiència de pavimentar les carreteres catalanes amb formigó


L’alcalde de Gandesa, CarlesLuz, demanarà una reunió ambla secretaria d’Infraestructuresdel Ministeri de Foment, permirar de trobar una solució albloqueig de la variant de la ca-rretera N-420. Luz va manifes-tar la seua “decepció” pel fetque el pressupost general del’Estat torna a destinar unaminsa partida de 5.000 eurosper a la reivindicada variant del’N-420, la mateixa quantitatque també reserva per a la cir-cumval·lació de Corbera d’Ebrede la mateixa carretera. L’al-calde gandesà va recordar queés el tercer any que les variantsde la Terra Alta es quedensense dotació pressupostàriaper poder iniciar el projecte, toti que les finques afectades javan ser expropiades. Per tant,els pagesos no poden ni con-rear-les ni fer cap canvi en elsterrenys. En aquest sentit, Luzva assenyalar que ara és l’horade fer la circumval·lació o bé debuscar alternatives per desviar

el trànsit pesat de l’interior deGandesa. L’alcalde va proposarque la millor alternativa és quel’Estat faci un accés al polígondes de la carretera N-420. I quedesprés la Generalitat pugaconstruir un enllaç des de C-43,la carretera de Tortosa, fins a lade Bot. Segons Luz, d’aquestamanera es resoldrien elscol·lapses de trànsit de Gan-

desa, alhora que el polígon in-dustrial aconseguiria uns ac-cessos que ara no té.

Electricitat al viverD’altra banda, Luz va explicarque l’Ajuntament ja ha resoltels problemes de falta de sub-ministrament elèctric que teniael nou viver d’empreses de laTerra Alta. L’alcalde va afegir

que s’estan enllestint els tre-balls i que ja hi ha els primersemprenedors instal·lats.

TTERRA ALTAi MATARRANYA

RUTA PER CINC PALAUS GANDESANS

L’AJUNTAMENT de Gandesa estàenllestint una nova ruta turística pelspalaus i cases nobles de la capital de laTerra Alta. L’acció forma part del pla di-rector del nucli històric de Gandesa. Se-gons l’alcalde, Carles Luz, primer handelimitat quina era la Gandesa dels se-gles XIII i XIV, i s’han determinat els cincpalaus que formaran part de la ruta. En

aquest sentit, serà important l’acaba-ment de les obres de rehabilitació delpalau del Castellà. Però per tancar elcercle, encara cal lligar els els acordsamb els propietaris d’alguns edificis pri-vats, com ara Ca l’Inquisidor. La rutaserà un recorregut per la història i l’ar-quitectura de Gandesa, des de l’èpocamedieval fins al modernisme. G.M.

L’alcalde de Gandesa proposa accessosal polígon com alternativa a la variant

INFRAESTRUCTURES

Luz demanarà una reunió amb Foment pertrobar una solució al bloqueig de la variant

L’alcalde defensa un accés des de la N-420per resoldre els col·lapses de trànsit


G.Moreno / C.BonetGANDESA

Imatge del polígon de Gandesa. // FOTO: MANEL CAPELL

BREUS

El vi negre Mil·lenium 2011del Celler Xavier Clua de laDO Terra Alta, a Vilalba delsArcs, ha guanyat el premiGran Vinari d'Or, que el dis-tingeix com el millor de Cata-lunya d'entre les 783referències, inclosos vermuts,que s'han presentat al con-curs procedents de dotze De-nominacions d'Origen deCatalunya. A més, el mateix vitambé ha guanyat el Vinarid'Or en la categoria Vi negrede Criança i el Vinari d'Or Es-pecial de la DO Terra Alta. Amés del Gran Vinari d'Or almillor vi, en les set categoriesde vins no escumosos, la DOTerra Alta també ha obtingutel Vinari. C.B.

El Mil·lenium2011 del Celler XavierClua, millor vi català

L'Associació de Municipis Eò-lics demanarà al Govern quereguli per llei les compensa-cions que reben per acollirparcs eòlics, amb l'objectiud'establir un marc comú i evi-tar greuges. La proposta sor-geix dels ajuntamentsimpulsors de l'entitat: el deGandesa, la Torre de l'Espan-yol, i la Granadella i Tarrés. Elsafectats adverteixen que, enfunció de l'acord signat entreles empreses i els ajunta-ments, la compensació potoscil·lar entre els 700 i els 3.000euros per cada megawatt depotència instal·lada. L'alcaldede Gandesa i vicepresident del'Associació, Carles Luz, ha in-sistit que volen acabar ambels greuges i amb el "buitlegal" existent, i que es reguliper llei per evitar les desigual-tats existents. C.B

Els municipiseòlics volenregular el pagament a les energètiques


TERRA ALTA I MATARRANYA

Les Camposinesrecorden els soldats

SOCIETAT

La Fatarella va celebrar un nouhomenatge en record dels com-batents a la Batalla de l'Ebre. ElMemorial de les Camposines vaser de nou l’escenari escollit perdescobrir una placa amb el nomde 40 soldats que van morir encombat. Amb aquesta ja sónmés d'una trentena les plaquesque omplen aquest espai me-morial, amb exactament 1.304noms inscrits de soldats, unaxifra que any rere any s'engros-seix, ja que es van afegint els da-

rrers noms registrats al cens dedesapareguts. L’acte va aplegarunes 120 persones de Catalunya,i també d'altres punts de l'Estat,com Cartagena, Màlaga i Na-varra. El director general de Re-lacions Institucionals, MiquelPuig, va remarcar que aquest eraun acte “d’unitat i germanor”entre les famílies, en els qual esvan posar de manifest els valorsde la pau. També l’alcalde de laFatarella, Jesús Ruana, afirmavaque l’acte recordava a la ciutada-nia la importància de viure enpau i demostrar que és “possiblela unitat malgrat l’existència dediferents formes de pensar”.

Homenatge als soldats morts a la Batalla de l’Ebre. // FOTO: MANEL CAPELL

Cinta BonetLA FATARELLA

Les famílies dels bombersmorts a l'incendi d'Horta deSant Joan i el departamentd'Interior han arribat a unpreacord sobre les indemnit-zacions que han de percebreper la tragèdia que va tenirlloc al juliol de 2009 amb lamort de cinc Bombers delGRAF Lleida. Així ho va asse-gurar a l'Agència Catalana deNotícies l'advocat d'algunesde les famílies, Pau Simarro,que va concretar que s'ha pac-tat la xifra global d'1.061.000euros a repartir entre els fami-

liars directes de les víctimes itambé el bomber supervivent,Josep Pallàs, una xifra molt in-ferior a la que van plantejaren les converses inicials, quesuperava els 2 milions d’eu-ros. Simarro va dir que el pre-acord representa que ''laGeneralitat reconeix la sevaresponsabilitat'' en la tragè-dia. En aquet sentit, fontsd'Interior han valorat positi-vament el preacord unànimea què s'ha arribat amb les fa-mílies dels bombers. Conside-ren que aquest s'ha assolitdesprés d'una feina “constant”però “discreta”, tot i remarcarque “no es pot restablir eldolor de les famílies”.

Preacord entre lesfamílies i Interior

SUCCESSOS

Bombers del GRAF, davant la zona de foc. // FOTO: ACN

Cinta BonetHORTA DE SANT JOAN


La Ribera de l'Ebre va liderardurant el 2013 el rànquing co-marcal de creixement de l'e-conomia de Catalunya, ambun augment del producte in-terior brut (PIB) del 3,42%. Encanvi, la comarca que va acu-mular el decreixement méspronunciat va ser l’Alta Riba-gorça, amb un a contracciódel 2,89%. El Baix Ebre és laquarta comarca amb una cai-guda més important del PIB,de l’1,49%. Aquestes són al-gunes de les conclusions de'L'Anuari econòmic comar-cal' publicat per Catalunya-Caixa i dirigit per JosepOliver, catedràtic d'EconomiaAplicada de la UniversitatAutònoma de Barcelona(UAB). Oliver ha fet els seus

càlculs per vegueries i per de-marcacions provincials. Pervegueries, les Terres de l'Ebredestaquen com el territoriamb millor comportament entermes de PIB, amb un creixe-ment del 0,06%, mentre quela resta de vegueries registrenindicadors negatius. Quant ales bones dades de la Riberad’Ebre i del conjunt de la ve-gueria, Oliver ha explicat queel factor positiu que suposa elsector energètic per les cen-trals nuclears a les Terres del'Ebre ja no és el monocultiuque suposava anys enrere. Amés, ha previst que la recu-peració del sector serveis, es-pecialment el turístic, faràque les Terres de l'Ebre deixinde dependre de la manera re-llevant que depenen actual-ment. En tot cas, ha dit Oliver,al creixement del PIB s'afe-girà el factor addicional delsector serveis. G.M.

Acord per impulsar la carretera deRiba-roja a la Granja d’Escarp

TURISME ECONOMIA

Els alcaldes de Riba-roja, Almatret i la Granjad’Escarp consensuen un traçat de 40 milions

Fa 17 anys que el pont sobre el riu Ebre,que forma part del PENTA, acaba en un camí

Els estudis informatiu i d'im-pacte ambiental de la futura ca-rretera entre Riba-roja d'Ebre, ala Ribera d’Ebre, i Almatret i laGranja d'Escarp, al Segrià, ja haniniciat el seu període d'exposiciópública. Aquest nou pas és el re-sultat del consens assolit per partdels tres municipis a l'hora dedecidir el traçat de la carretera. Iés que la falta d'un acord en elrecorregut era el factor determi-nant que impedia al Departa-ment de Territori i Sostenibilitatemprendre qualsevol acció peravançar en el projecte. Els estu-dis presenten dos traçats, el con-sensuat -de 27,08 quilòmetres iun cost de 40 milions d'euros- il'alternatiu -de 33,2 quilòmetresi un cost de més de 50 milionsd'euros-, que han de donar solu-ció a una demanda històrica.Aquests són els segons estudisinformatiu i ambiental que pre-senta la Generalitat, fruit d'a-quest consens aconseguit entreels tres consistoris després de

nombroses reunions de treball.De fet, ja fa tres anys que elsajuntaments afectats defensenun traçat acordat davant la Direc-ció general d'Infraestructures deMobilitat Terrestre. Per això, els alcaldes de Riba-rojad'Ebre, Antonio Suárez, d'Alma-tret, Jesús Quiroga, i de la Granjad'Escarp, Manel Josep SoléAgustí, van mostrar la seua satis-facció per l'impuls que s'està do-nant al projecte. I és que aquestaés una demanda històrica que esremunta als anys 30 del segle XX.La nova carretera suposarà la so-lució a la falta de comunicacionsviàries que pateixen des de fatemps aquests municipis, i queels situa en un cul de sac.A més, la carretera forma partdel Pla d'Evacuació Nuclear deTarragona (PENTA). El 1997, defet, es va inaugurar a Riba-rojad'Ebre un gran pont de formigóper salvar el riu i connectar elpoble amb la carretereta, quehavia de suposar una sortida alnord en cas d'accident nuclear.Però 17 anys després la realitat ésque el pont continua connectatamb un camí de terra.

El pont de Riba-roja d’Ebre. / Foto: AJUNTAMENT DE RIBA-ROJA D’EBRE

La comarca líder en creixementdel PIB

Dades positivesdel darrer anuarieconòmic de CatalunyaCaixa

Gustau MorenoRIBA-ROJA D’EBRE

Noves perspectives econòmiquesLa nova carretera entre Riba-roaj d’Ebre, Almatret i laGranja d’Escart suposariatambé obrir noves perspecti-ves econòmiques a la zona.La infraestructura permetriala comunicació del nord de laRibera d’Ebre amb les terresde Lleida i amb l’AP-2, men-tre que els pobles del Segrià

podrien incrementar la per-meabilitat amb les comar-ques amb les comarques del’Ebre. Les dues opcions derecorregut, amb diferent tra-çat, es concreten en una ca-rretera convencial, amb doscarrils de circulació, i ambuna calçada de set metres imig de voral per costat.

RRIBERA D’EBREi PRIORAT

LA UNED, A MÓRA D’EBREMÓRA D’EBRE ja té una aula de laUniversitat Nacional d’Educació a Dis-tància (UNED). La implantació de l’aulauniversitària, que depèn del centre as-sociat de la UNED a Tortosa, és possibledesprés d’un acord amb l’Ajuntamentmorenc. I per iniciar aquesta implemen-tació dels estudis universitaris a la capi-tal de la Ribera d’Ebre, s’ha optat per

oferir el Grau de Ciències Ambientals.Una bona elecció en un territori que ésReserva de la Biosfera, i en una comarcaque lidera la producció d’energia. Amés, també s’hi poden cursar els cursosd’accés a la universitat i la UNED Sènior,que són cursos adreçats a majors de 55anys. L’aula s’ha ubicat al número 80del carrer Bonaire. G.M.

L'Ajuntament d'Ascó ha enge-gat la quarta edició dels pressu-postos participatius. Tots elsasconencs majors de 16 anyspodran decidir novament a quèes destinen 500.000 euros d'in-versions municipals de l'any2015. Els veïns seran cridats a lesurnes els propers dies 29 i 30 denovembre, coincidint amb laFira de Nadal, i també els dies 1i 2 de desembre, a l'Ajuntamenten horari d'oficina, per priorit-zar les propostes que els propisveïns també s'han encarregatd'elaborar, enguany amb la no-vetat que les podien fer des de

casa i a qualsevol hora del diaomplint un formulari online. Elspressupostos participatius vaniniciar-se a Ascó l'any 2011 ambuna quantitat fixada en 200.000.Un any després, va repetir-se lainiciativa amb 400.000 euros il'any passat el consistori va de-cidir fixar la xifra en 500.00, queenguany es mantindrà. En l’edi-ció anterior, la proposta més vo-tada, amb 122 vots d’un total de377, va ser "Construir un albergper tal de promocionar el tu-risme". Actualment, el conselld'administració de l'EPEL AscóServeis ja ha donat llum verd alprojecte constructiu, i està enfase de licitació, juntament ambles noves piscines.

Cinta BonetASCÓ


RIBERA D’EBRE I PRIORAT

Bladé confia desbloquejarel tanatori en dos mesos

SOCIETAT

L’alcalde de Móra la Nova,Ferran Bladé, va explicar queel nou tanatori municipal,amb les obres acabades desde fa mesos, encara no ha en-trat en funcionament perquèl’Ajuntament està pendentd’una resolució judicial. Du-rant una entrevista a Canal 21Ebre, Bladé va explicar quel’empresa que va recórrerl’adjudicació a FuneràriaMena va presentar una altrademanda per forçar la sus-pensió cautelar de la llicènciad’activitat. El passat mes defebrer, la junta de govern

local va haver de tornar aconvocar la mesa de contrac-tació, perquè la funeràriaPriorat-Ribera-Terra Alta po-gués presentar la seua ofertaeconòmica una altra vegada.Però l’Ajuntament va tornar aadjudicar la gestió del tana-tori a la Funerària Mena. Se-gons l’alcalde, en un parell demesos el jutge hauria de re-soldre aquesta situació, per-què abans de final d’any espuga determinar si el tanatoride Móra la Nova pot comen-çar a prestar els seus serveis.En la mateixa entrevista,Bladé va celebrar que el futurinstitut-escola de Móra laNova continue entre les in-versions prioritàries d’Ensen-

yament, tot i la mala situacióde les finances de la Genera-litat. D’altra banda, l’alcaldeva demanar el suport de lesadministracions superiorsper tirar endavant el projectedel tren turístic que ha d’unirla Costa Daurada amb Mórala Nova i l’Aragó.

Cinta BonetMÓRA LA NOVA

Els veïns d’Ascótrien la inversió de 500.000 euros

ECONOMIA

Mira elvideo enaquestenllaç

L’Ajuntament està pendent d’una resolució judicial que puga determinar si el nou equipament funerari pot prestar els serveis


BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

EL CONGRÉS RATIFICA LA COMPENSACIÓ PEL CASTOREL CONGRÉS dels Diputats va con-validar, amb els únics vots del Partit Po-pular i del partit navarrès UPN, i ambl’abstenció del Foro Astúries (FAC), elreial decret que aprova la hibernaciódel projecte Castor i una compensacióde 1.350 milions d’euros per a la pro-motora Escal UGS, participada majori-tàriament per la constructora ACS. La

resta dels grups de la cambra van re-butjar la ratificació del reial decretaprovat pel Consell de Ministres, i quefixa una indemnització milionària queEnagás assumirà en un primer moment,però que des del 2016 i durant 30 anysanirà repercutint en la tarifa del gasque paguen els consumidors. Dies després, en el marc d’una visita al

polígon petroquímic de Tarragona, elministre d'Indústria, Energia i Turisme,José Manuel Soria, va donar per satis-factòria aquesta sortida perquè, segonsva dir, suposarà un "52% menys de pa-gament" per al sistema gasista respecteel cost que hauria tingut el projecteCastor en funcionament: de 210 a 100milions d'euros anuals. C.B.

Indemnització pels afectatsEl Síndic de Greuges, Rafel Ribó, demana la creació d’un

fons públic per indemnitzar els afectats pel projecte CastorAquestes compensacions haurien de cobrir tant els

danys materials com morals causats pels terratrèmols

INDÚSTRIA

El Síndic de Greuges, RafelRibó, ha demanat als partitspolítics i al govern espanyolque promoguin la creació d'unfons públic que permeti in-demnitzar els afectats pel pro-jecte Castor, tant per danysmaterials com morals. Ribó esva reunir aquest passat mesd’octubre a Alcanar amb repre-sentants de la Plataforma Ciu-tadana en Defensa de les Terresdel Sénia, ajuntaments i veïnsafectats per vehicular les sevesreivindicacions després del de-cret del govern espanyol quepreveu indemnitzar la conces-sionària del projecte Escal UGSamb 1.350 milions d'euros a cà-rrec dels consumidors de gas.Segons va indicar, aquest fonspúblic s'articularia com a "su-pòsit especial" en casos simi-lars en els quals tenen llocepisodis que han produït danyscom els del Castor. L'objectiuseria prioritzar el pagamentd'aquestes indemnitzacions atotes aquelles persones "quepuguin demostrar que una ac-tivitat no natural els va afectari ho puguin quantificar".

Esmena al decret lleiAquesta és una de les esmenesque Ribó va traslladar als dife-rents grups polítics al Congrésperquè la plantegessin al go-vern espanyol el passat 16 d’oc-tubre amb motiu de laconvalidació del decret llei queva aprovar la indemnització pera la companyia controlada pelgrup ACS de Florentino Pérez.Al costat de les indemnitza-cions va situar també la neces-sitat d'evitar "cap pagament"fins que Enagás hagi conclòsels seus informes sobre el Cas-tor, que s'encarregui un estudi

tècnic independent que deter-mini abans de sis mesos si ésviable la hibernació i que elcost del desmantellament noreverteixi tampoc en els consu-midors.

Per la seva part, la PlataformaCiutadana en Defensa de lesTerres del Sénia va lliurar aRibó més de cent queixes de re-buig al projecte i la necessitatd'exigir responsabilitats a lesadministracions que el vanaprovar. Aquestes queixes s'a-fegeixen a les més de 500 que java rebre el mes de setembre. LaPlataforma va agrair la tasca i elsuport del Síndic, tot recordantla importància d'exigir el des-mantellament total de la plantaper evitar possibles tempta-cions futures de reobrir-la.D’altra banda, el portaveu Eve-lio Monfort, va fer autocríticadavant del fet que l'entitat, ambànim de "generar tran-quil·litat" quan es van produirels terratrèmols, es van "equi-vocar" demanant calma alsafectats en comptes d’animar-los a denunciar els fets.El moviment social també tor-narà a denunciar que el Castorpot vulnerar la normativa demercat intern, competència iposició dominant lesionant elsdrets dels consumidors.

L’alcalde d’Alcanar va adver-tir que Escal UGS hauria defer-se càrrec del tancament idesmantellament del projecteCastor. El republicà AlfonsMontserrat va afirmar que cal-drà estar atents per saber quèsignifica que el projecte Castorentra en “hibernació” tot insis-tint en la necessitat de des-mantellar el Castor, perqüestions de seguretat peròtambé perquè costejar el seumanteniment seria excessiva-ment car. A més, Montserrat varemarcar que el desmantella-ment hauria d’anar a càrrec del’empresa. També va afirmarque Alcanar i altres ajunta-ments es reuniran per plante-

jar possibles accions per evitarla compensació de 1.350 mi-lions d’euros a Escal UGS. Unaindemnitzció que l’alcalde de

Sant Carles de la Ràpita, JoanMartín Masdéu, ha rebutjat totafirmant que és “inaccepta-

ble” que es vulga compensaruna empresa que ha fet lescoses malament. En la mateixalínia que Montserrat, Masdéuha remarcat que el tancament iel desmantellament del Castorhauria de ser assumit per EscalUGS. Masdéu ha valorat quel’empresa va cometre una “ne-gligència greu” quan no varealitzar els informes sismolò-gics previs. En aquest sentit,l’alcalde rapitenc ha assenya-lat que com a ajuntamentfaran costat a les accions quepuga decidir la Generalitat perimpugnar l’acord del Consellde Ministres. Una acció que elgovern ja ha encarregat als ser-veis jurídics.

Els ajuntamentsplanetgen accions

conjuntesVolen evitar la

compensació de1.350 MEUR

Alfons Montserrat i Joan Martin Masdéu volenobligar a Escal UGS a desmantellar el Castor

El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, durant la reunió amb la PDTS. // FOTO: ACN


C. Bonet / G. MorenoVINARÒS / ALCANAR

La Plataforma fa autocrítica

Afirmen que es van equivocar en demanarcalma en lloc d’animar adenunciar els fets


Fins el proper 15 de novembre,Lo Pati-Centre d’Art de les Terresde l’Ebre acull l’expo-instal·laciól’Àpat Kaníbal de l’artista i esce-nògrafa catalano-veneçolanaMariaelena Roqué, que ha estatdurant anys la responsable delvestuari i escenografia del músici compositor Carles Santos. L’ex-

posició inclou algunes d’aquestespeces creades durant els últims40 anys però els dóna nova vida,com per exemple els espectacu-lars vestits d’inquisidors que esvan fer servir a ‘L’adéu a LucrèciaBorja o els d’Asdrúbila’. Tambéintrodueix referències a la deessapagana veneçolana Maria Lionzai crea una nova icona, la Cranka,recuperant en part el vestuarique va idear per a les Quinquen-nals d’Alcanar del 2009. Roqué

estructura l’expo-instal·lació entres grans espais que són alhoratres grans instal·lacions que in-clouen fotografies artístiques iprojeccions audiovisuals. Totesgiren al voltant de la figura de ladona i la seua situació en un móntradicionalment controlat i domi-nat pels homes. En un altre delsespais hi té instal·lat el cargol defibra de vidre que va crear per al’òpera ‘Sama-Samaruck-Suck-Suck’ estrenada a París, envoltat

de canyes en un intent de repre-sentar el paisatge del Delta i ontambé hi apareixen peces de robainterior i sabates de taló. Una ins-tal·lació amb la qual pretén fer unparal·lelisme entre les putes de lacarretera i el cargol poma.

EL SENTIMENT de pertan-yença és inherent a l’ésserhumà, segurament per un ins-tint de supervivència ancestralque ens ensenya que en gruppodem, avancem i aconseguimobjectius amb més facilitat.

A LES Terres de l’Ebre tenimper a tot allò que es refereix anosaltres el gentilici ebrenc iebrenca; potser és agosarat dirque és un terme relativamentnou, creat per nosaltres matei-xos, els que vivim en aquestesquatre comarques, per referir-nos al nostre fet diferencial. Ésuna forma de pertanyença an-tiga amb terminologia nova.

TENINT EN COMPTE que ladenominació de les comarquesdel Montsià, el Baix Ebre, laTerra Alta i la Ribera d’Ebrecom a Terres de l’Ebre la va es-tablir Sebastià Juan Arbó, queva titular així una de les sevesnovel·les més cèlebres, és de lò-gica inferir les arrels profunda-ment literàries del gentilici.D’aquí que allà on potser sesent més còmode l’adjectiu ésassociat a la literatura. Litera-tura ebrenca, escriptors ebrencsi lletres ebrenques que cele-brem com a conjunt perquè vea satisfer aquell originari senti-ment de pertanyença. Tot i ambaixò, cal estar alerta i no deixarque es cregui que la literaturaebrenca és de factura amb de-nominació d’origen per a con-sum intern.

LA LITERATURA,com tot art,aspira a ser universal, i enaquest cas, el gentilici no aixecafronteres, el gentilici ha de serporós, ha d’estar ple d’esquer-des per on entrin els vents demés enllà i per on s’escolin lesnostres paraules, la nostra per-tanyença, allò que ens fa dife-rents, però que també ensiguala amb la resta del món.

Gentilicis queno importen

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDS

C U LT U R A

C VIOLÈNCIA DE GÈNERE I CINEMA

Àpat Kaníbal i la donaEXPOSICIÓ

EL FENOMEN de la violència contrales dones des d’un punt de vista cinema-togràfic i amb segell d’autor. Aquesta ésla nova proposta de Lo Pati–Centre d’Artde les Terres de l’Ebre, que dins del cicleCinema al Pati ha programat per als dies21 i 22 de novembre tres pel·lícules, dosde ficció i un documental, que abordendiversos casos de violència contra lesdones arreu del món i també a Cata-

lunya. Així, està prevista la projecció dela pel·lícula catalana ‘La Por’ (2013), di-rigida per Jordi Cadena qui estarà pre-sent durant el passi a Lo Pati i vindràacompanyat per la també directora ca-talana Judith Colell, amb qui el 2011 vaco-dirigir ‘Elisa K’. Tots dos participaranen el debat posterior a la projecció.També es projectarà ‘El Cairo 678’ i el do-cumental ‘Pink Saris’. C.B.

Cinta BonetAMPOSTA

La mostra tracta la figura de la dona en unmón tradicionalment dominat pels homes

Mariaelena Roqué exposa un univers escènictrencador al voltant de la dona a Amposta


[ ] Mariaelena Roqué i diferents espais de l’exposició Àpat Kaníbal a Amposta. // FOTO: ACN


CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

VESSAMENTS DE SANG, sortides suïcides, actesheroics, guerra de guerrilles, audàcia sense prece-dents… Tot plegat podria definir qualsevol batalla enqualsevol guerra dins de la història humana. No obs-tant, estem parlant d’uns fets que seran d’una im-portància vital en el futur de la Catalunya deprincipis del segle XIX.

LA INVASIÓ NAPOLEÒNICA de Catalunya era unfet; els exèrcits francesos avançaven des del nord ipel sud del país; i ara l’exèrcit imperial francès teniaels ulls posats en la capital de l’Ebre. El mateix Na-poleó considerava Tortosa com una plaça estratègiavital, així que va ordenar al general Louis GabrielSuchet el setge i conquesta de la ciutadella tortosina.En saber-se l’avenç del III Exèrcit francès, el gover-nador de la plaça, el Comte d’Alacha, ordena el re-

forçament de les muralles i la preparació de la de-fensa. El 4 de juliol de 1810 es produeixen els pri-mers intercanvis de foc i els primers enfrontaments.Mentrestant, dins la ciutat es preparen assalts sor-presa per agafar desprevingut l’enemic. Així, en laprimera escomesa que surt de la fortificació del Capde Pont veiem un tortosí jove, valent, que travessa elriu amb l’exèrcit ciutadà de voluntaris a trobar l’e-nemic; té només 14 anys i el seu nom es Agustí Fran-cesc Arandi; ell tot sol, mata l’oficial francès alcomandament.

DAVANT LA DERROTA, els francesos ara els preo-cuparà isolar la fortificació del Cap de Pont, per laqual cosa intentaran de totes les maneres possiblescremar el pont de barques; els intents seran fútilsdavant l’aferrissada defensa del baluard tortosí. La

mort dels generals Laval i Paris en la batalla fan re-considerar l’estratègia de batalla de l’enemic: co-mencen a cavar trinxeres i edificar espitlleres per ainstal·lació de bateries davant del Cap de Pont. Laresposta tortosina no es fa esperar: bombardegen lesposicions franceses des del Cap de Pont, el castell dela Suda, el Temple i Sant Jaume.

LA RESISTÈNCIA TORTOSINA, PERÒ, no es per-llongà gaire: Els intensos combats s’estenen fins lesnits del 28 al 31 de desembre de 1810. Durant aques-tes dates, els francesos aconsegueixen obrir diferentsbretxes a les muralles i serà l’1 de gener de 1811quan l’enemic entri a la ciutat i aquesta signi al diasegüent la capitulació davant Suchet. S’iniciarà,doncs, l’ocupació francesa de Tortosa fins al 18 demaig de 1814.

La construcció d’una resistència heroica:El setge de Tortosa de 1810David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

L’escriptor Jesús Tibau acaba de publi-car un nou recull de relats, titulat ‘El noidel costat del padrí’. El llibre, que ha edi-tat Cossetània, aplega un total de 33 con-tes i 7 nanoncontes, amb personatgessenzills i anònims, invisibles per a la ma-joria de la gent, però amb grans dosisd’humanitat i de tendresa. Durant unaentrevista a Canal 21 Ebre, Tibau va ex-plicar que cada vegada se sent més cò-mode amb el gènere breu, tot i que ja téenllestida la novel·la que fa temps queels seus lectors i seguidors li reclamen. Alguns dels personatges i motius del re-cull ‘El noi del costat del padrí’ són l’úl-tim pagès que va en carro a Cornudellade Montsant; una campiona de nataciósincronitzada que va per lliure; un bo-

xejador de Vall-de-roures que enyoral’aigua del Matarranya, o una guia turís-tica de Tortosa amb poca memòria peròmolta inventiva. En concret, el relat quedóna nom al recull és sobre un perso-natge que apareix en una antiga foto fa-miliar, però que ningú reconeix.La presentació d’’El noi del costat delpadrí’ es farà el proper 7 de novembre ala Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tor-tosa. Per l’endemà, 8 de novembre,també hi ha prevista una signatura d’e-xemplars a la llibreria Serret de Vall-de-roures.

LITERATURA

El noi del costat del padrí, nous contes de Tibau


BREUS

L’Institut Ramon Muntaner(IRMU) està treballant en elprojecte “Patrimoni oblidat,memòria literària”. El pro-jecte busca recuperar ele-ments oblidats del patrimonihistòric i vincular-los als es-criptors locals, amb l’objec-tiu final de poder fer unaexposició itinerant. G.M.

Vincles entre autorsi patrimoni

Natural de Cornudella de Montsant i tortosíd’adopció, Jesús M. Tibau és especialista enrelats breus, i no cedeix en el seu intent deviure del “cuento”, com ara els que es trobenals reculls ‘El vertigen del trapezista’, ‘Unasortida digna’ o ‘I un cop de vent els despen-tina’. Entre altres, ha obtingut el premi Ma-rian Vayreda de Narrativa i el Premi BlocsCatalunya pel seu blog “Tens un racó dalt delmón”, que també dóna nom al programa detelevisió que presenta a Canal 21 Ebre. El 2013va rebre el premi Mèrit de les Lletres Ebren-ques a Amposta.


Tibau, unescriptorespecialista enrelats breus


La Fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i del Comerç deSanta Bàrbara recupera antigues activitats vin-culades amb el cultiu de l’olivera (preparar el te-rreny per la plega, tècniques de plega), sensedeixar de banda els apartats lúdics i comercialscaracterístics d’una fira activa i amb vitalitat eco-nòmica. S’ha consolidat com la Fira especialit-zada del món de l’oli més important de les Terres

de l’Ebre. És una fira gastronòmica però tambéés una fira multisectorial i de serveis. Juntamentamb la Fira, arriben a Santa Bàrbara les JornadesGastronòmiques que permeten degustar els pro-ductes i plats típics de població als diferents res-taurants.

AA G E N D A

Alcanar

XXI Jornades Gastronòmiques dels Cítrics

L’objectiu d’aquestes jornades és promocionar aquest productelocal de qualitat que es produeix a les terres d’Alcanar i que elsrestauradors canareus i casens combinen a la perfecció, de mil iuna manera, en l’elaboració dels seus plats barrejant gustos i sa-bors entre dolços i amargants així com textures i colors en la sevapresentació.Del 21 de novembre al 14 de desembre.

Jornades

US RECOMANEM

Espectacles

AmpostaCurs de Conta Contes Escola de Teatre i CircFins el 27 de novembre.

TortosaXerrada 'Reinventant larelació metge-pacient'Campus Terres de l’EbreDijous, 6 de novembre.

El Perelló5s Premis de Cultura delPerellóPremi de pintura Amadeu Pa-llarès Lleó (pintura temàticaoberta) Premi de fotografia Josep Di-loli (fotografia temàticaoberta) Premi de fotogradia AntonioGonzalvo (fotografia temàticalocal) Fins l’11 de novembre de 2014 al’Ajuntament del Perelló.

TortosaXerrada 'Controvèrsies envacunes'Dijous 4 de desembre, a les 18hal Campus Terres de l’Ebre.

Activitats

XVIII FIRA DE L’OLI NOVELL, DELS CÍTRICS I DEL COMERÇ DE SANTABÀRBARA. Del 21 al 23 de novembre de 2014

Tortosa'El llac dels cignes' amb elBallet de MoscouTeatre Auditori Felip PedrellDiumenge, 23 de novembre ales 19.00h.

Cicle musical

Amposta

20è Cicle de Música Ciutat d’Amposta

20a edició del Cicle de Música Ciutat d'Amposta, organitzatper la Societat Musical La Unió Filharmònica, totes elles moltinteressants.

Dissabte 8 de novembre | 22h: Planet Groove, una nit de funky/gro-ove com a tribut a un dels saxofonistes més grans del jazz i funk,Maceo Parker. *Preu: 5! (anticipada i socis) | 6! (taquilla i no socis)

- Dissabte 15 de novembre | 22h: Ensemble Topogràfic, un especta-cle de moviment i so on la música provoca dansa, la dansa provocamúsica i la tecnologia converteix el moviment en un instrument.*Preu: 5! (anticipada i socis) | 6! (taquilla i no socis)

Música

La RàpitaSurtDeJazz, cicle de concerts dejazz amb actuacions en directede formacions jazzístiques totsels divendres nit del mes de no-vembre.7 de novembre: Threejay14 de novembre: Anthus21 de novembre: Jassera28 de novembre: Jordi Pallarés Trio

La SéniaMelodies del SilenciFins al 22 de novembre, a laCasa de la Cultura.

TortosaVisita al llegat de FedericoMayor ZaragozaDimarts, 4 de novembre, de 16 a18h a la Cambra de Comerç.

Exposicions

THREEEJAY

La RàpitaSolteronsCentre Cultural Lo MasetDiumenge 9 de novembre ales 19.00h.

TortosaLo tuyo y lo mio, musicalTeatre Auditori Felip PedrellDivendres 14 de novembre ales 22.00h.

La RàpitaDiario de un CuarentónCentre Cultural Lo MasetDiumenge 16 de novembrea les 19.00h.

TortosaViatge a l’illa del tresorTeatre Auditori Felip PedrellDiumenge 16 de novembrea les 12.00h.Espectacle familiar 'Viatgea l'illa del tresor', de laCompanyia Encara FaremSalat.

Teatre


“Les tecnologiesserveixen percomunicar-nosentre les perso-nes. La tecnolo-gia que mésm’agrada és l’ordinador. ”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA PUIG CAVALLER: les noves tecnologies

L’ESCOLA PUIG CAVALLER és elcentre educatiu de Gandesa. El municipicompta amb aquesta escola des de l’any1971, tot i que anteriorment estava si-tuada a les emblemàtiques ‘Escoles ve-lles’. L’escola Puig Cavaller és un delscentres amb un equipament més reno-vat, ja que l’any 2009 es va dur a termel’amplicació i remodelació de les dife-

rents aules, com la biblioteca o el men-jador escolar. Actualment el centrecompta amb prop de 280 alumnes, desde P3 fins a 6è de primària. Al programa‘Petits Artistes’ hem parlat amb algunsdels seus alumnes sobre les noves tec-nologies i el seu ús.

“Mar Domínguez“Jo he dibuixat a la meva família mirantCanal 21 Ebre a la televisió, i en concret elprograma Petits Artistes a la nostra escola. Ami m’agrada mirar la televisió i també jugara jocs a l’ordinador.”

“Jo utilitzo l’ordi-nador per buscarinformació i jugara jocs. Uso el co-rreu electrònic del’escola Puig Ca-

valler per fer activitats i treballs declasse. ”

2 PINZELLADES

Irene Bes

Alba Artigas

“El meu paresap arreglar or-dinadors, telè-fons mòbils itabletes. Jo en sémolt gràcies aell. De fet, m’agradaria treballard’això quan sigui gran.”

“Jo utilitzo la ta-bleta per buscarinformació imirar vídeos mu-sicals a través ade Youtube, una

eina que va molt bé.”

David Domínguez

Yalaine Casañas

“Hi ha rellotgesi ulleres quesaben calcular lamassa corporalde les persones.La televisió ensinforma d’aquestes novetats.”

“Internet em ser-veix per realitzartreballs que ensdemanen a l’aula.A través de l’ordi-nador i del cerca-

dor Google trobo tota la informacióque necessito. ”

Anna Montane

Guillem Falcó

“ M ’ a g r a d a r i aque hi hagues-sin rellotges tira-fletxes i unesulleres raig-Xque poguessinusar els espies.Segur que en el futur algú ho in-ventarà. ”

“La nova tecnolo-gia que més uti-litzo és Internet.Jugo a jocs enlínia. El meu pre-ferit és Friv, que

conté molts jocs diferents.”

Daniel Domínguez

Gerard Vidal

“Jo tinc un telè-fon mòbil i l’usoper jugar a diver-ses aplicacions,com el Pou, unjoc en què has decuidar la tevamascota. ”

“Jo uso una apli-cació que permetque poguemveure a la televi-sió els dibuixosanimats a l’hora

que vulguem. Es diu Smart TV.”

Júlia Monner

Marta Garcia

“A mi m’agrada-ria tenir un roboti un gos que po-gués jugar a lesconsoles, com laWii. Serien uns

bons companys i amics. ”

Genís Folqué“ M ’ a g r a d a r i atenir un robotque m’ajudés aresoldre els dub-tes que tinc ambels deures. Es-

pero que alguin dia algú creiaquest tipus de robot.”

Janira Pedrol


EESPORTS

EBRENCS A L’SPECIAL OLYMPICSQUINZE ESPORTISTES del Club Es-portiu l’Àngel APASA d’Amposta partici-paran a principis de novembre a la desenaedició dels ‘Special Olympics’, les olimpí-ades de les persones amb discapacitatintel·lectual. Es tracta de l’única represen-tació de l’Ebre en aquesta cita que en-guany se celebra a Calella i a Barcelona ien què els ampostins miraran d’aconse-

guir el màxim nombre de medalles. La pri-mera victòria, tal com indica el secretaridel club Manel Pech, ja està assolida, per-què el fet d’estar seleccionats ja és unèxit, tant per al club, com per als esportis-tes i les seves famílies. I no hem d’oblidarel motor de tot aquest projecte: el gruphumà que utilitza l’esport com a eina d’in-tegració d’aquestes persones. J.B.

AG

END

AES

POR

TIV

A

Divendres 7 de novembreActe de cloenda del circuit Running Series2014 a La Lira Ampostina d’Amposta.

Diumenge 9 de novembreI Cursa dels Biberons del Pinell de Brai.Circuit ebrenc de curses de muntanya.

Dissabte 15 de novembre31a Concentració Motorista Ribera d’Ebre.Escuderia Coll d’Arruix de Vinebre.

Diumenge 16 de novembreXXVI Marxa del Port. Memorial JosepMaria Brull. Sortida des del Refugi de Caro

El pilot ampostí també va aconseguir lamedalla d’or en la categoria Runabout F1

Jordi Tomàs, campióespanyol en Jet-3

MOTONÀUTICA

El pilot ampostí Jordi Tomàs esva proclamar campió en la da-rrera prova del Campionat Es-tatal de Motonàutica en lamodalitat Jet3 de dos temps.Tomàs va assolir el primer lloca Los Alcázares a Múrcia, unaprova que també era Copa delRei i on el pilot ampostí tambéva fer-se amb el primer lloc enla categoria de Runabout F1.

Amb aquest títol, ja són deucampionats estatals, cinc cata-lans i un europeu els que acu-mula Jordi Tomàs en la sevatrajectòria esportiva, a bandade les terceres places al cam-pionat dels Estats Units i almundial. El passat mes de se-tembre, el pilot ebrenc vasumar un nou campionat ca-talà que es va celebrar a l’Am-polla. D’altra banda, caldestacar el cinquè lloc del pilotroquetenc Lucas Forés en Jet F3a la cita a Los Alcázares.

Judit BrúAMPOSTA

El grup Xou Petit del Club Patíl’Aldea va proclamar-se sotscam-pió del món després d’assolir la se-gona plaça al Campionat Mundialde Patinatge que es va disputar aReus des del 27 de setembre fins al’11 d’octubre. El conjunt aldeà for-mat per dotze patinadors i patina-dores (Zaida Ardit, Aida Chavarria,Aroa García, Enya García, NúriaGas, Marc López, Gemma López,Cristina Llaó, Alba Martín, Yas-mina Martínez, Lara Serrano iGènia Vidal, Laia Vergés, NereaMestre, Laura Chavarria), aconse-guia aquesta medalla de plata ambl’actuació que portava per títol ‘Jo’i que va captivar els 3.500 assistentsque es trobaven al pavelló reusenc.

Un 9,8 de puntuació totalUna coreografia i una posada enescena espectaculars, dirigida perManel Villarroya, va situar el grupen la primera posició, amb encaratres grups per patinar, i finalments’emportaven els sotscampionatdel món, amb una nota de 9,8, perdarrera del grup campió, les italia-nes Division. El Blanes va comple-

tar el podi mundial. Sens dubte, estracta d’un gran èxit del club aldeài especialment pel Xou Petit, ungrup de només dos anys de vida.

Presència de Gas i VenturaDurant la primera setmana decampionat va ser el torn de lamembre del Club Patí l’AldeaNúria Gas. Núria no va tenir undels seus millors campionats, peròva gaudir al màxim de cada mo-

ment d’aquesta gran experiència.Gas no va poder complir els seusobjectius i va acabar a la sisenaplaça. Per la seva part, la també pa-tinadora aldeana Júlia Ventura vaencetar la segona setmana. Enaquest cas, Júlia tampoc va tenir undels seus millors discs i no vapoder entrar a la final on compe-tien les deu primeres participantsdel rànquing i va acabar en la ca-torzena plaça del mundial.

Judit BrúL’ALDEA

PATINATGE

El Xou Petit de l’Aldeabrilla al mundial de Reus

El grup del Club Patí l’Aldea va proclamar-se sotscampió del CampionatMundial de Patinatge 2014 que es va celebrar el mes d’octubre a Reus

Imatge del grup Xou Petit del Club Patí l’Aldea. // FOTO: CPA

Imatge del pilot ampostí Jordi Tomàs. // FOTO: FAST BACK


Els tres màxims exponentsdel club Taekwondo Alfarod’Amposta van prendrepart el 26 d’octubre al setèOpen Internacional deTaekwondo Embajador deCorea i Comunidad de Ma-drid, un dels més destacatsa nivell espanyol, en quèGenís Gisbert va emportar-se una medalla de plata,Cristian Ferré va caure en lasemifinal després de tresgrans combats assolint elbronze i Yaiza Ferré va per-dre a quarts de final. D’altrabanda, el club va assolir sismedalles en combat i qua-tre en tècnica a l’onzè OpenInternacional de Benicàs-sim. J.B.

Plata i bronze peral Taekwondo Alfaro a Madrid

TAEKWONDO

Un total de 110 inscrits i 77piragües -33 dobles i 44 in-dividuals- van participar elpassat 5 d’octubre a la se-gona edició de la piraguadaorganitzada pel servei d’es-ports de la URV i el CampusTerres de l’Ebre, de Xerta aTortosa. La prova tenia coma principal objectiu pro-moure i reforçar l’esport ala universitat, fomentar lli-gams entre els alumnes delsdiferents campus i al mateixtemps donar a conèixerl’entorn natural i l’impac-tant paisatge fluvial de l’E-bre. J.B.

Gran èxit de la segona piraguadade la URV

PIRAGUA

El campionat d’escalada tornaa Tortosa

ESCALADA

RAL·LI DE CATALAUNYA

Els dies 24, 25 i 26 d’octubre al-gunes de les poblacions de lescomarques de la Terra Alta, laRibera d’Ebre i el Priorat vanacollir la 50a edició del Ral·liRacc Catalunya-Costa Dau-rada, la darrera prova del Mun-dial de Ral·li. Es va tractard’una cita indispensable per alsamants d’aquest esport i que va

reunir un gran nombre d’aficio-nats en els trams que que esvan disputar a les Terres de l’E-bre.

Màxima afluència ebrencaÉs el cas de l’etapa de diven-dres 24 que va recórrer les po-blacions de Bot, Gandesa,Vilalba i la Fatarella o de l’etapade dissabte, que va començar ales 9 del matí amb la sortida delprimer cotxe des de la poblacióde Tivissa fins a l’EMD de la

Serra d’Almos, i es va desplaçardesprés fins a la comarca delPriorat passant pels municipisdel El Lloar, El Molar, La Fi-guera, Cabacés, La Vilella Alta,La Vilella Baixa i Torroja delPriorat, així com un tram per laserra del Coll de Fatxes.

Latval i Hirvonen al podiAmb la darrera etapa de diu-menge a les zones de La Mus-sara i Riudecanyes, el francèsSébastien Ogier es va procla-

mar campió del món de Ral·lisdesprés de guanyar el 50è Ral·lide Catalunya. El sotscampionatva ser per a Jari-Matti Latvala iva completar el podi MikkoHirvonen. El càntabre DaniSordo va acabar en el cinquèlloc. Es tracta de la segona vic-tòria consecutiva d’Ogier amanca d’una prova per finalit-zar el mundial. Tancarà el cam-pionat el Ral·li de la GranBretanya, que se celebrarà amitjans de novembre.

L’Ebre, epicentre del Ral·li CatalunyaLes comarques de la Terra Alta, la Ribera

d’Ebre i el Priorat van reunir molts aficionatsAmb la disputa de la prova, Sébastien

Ogier va sumar el segon mundial consecutiu

Judit BrúGANDESA

Imatges del tram del Ral·li de Catalunya al seu pas per les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. // FOTO: RACC

Tortosa acollirà el 8 de no-vembre una nova edició delCampionat de Catalunyad’Escalada. Aquesta com-petició, alhora Copa Cata-lana, comptarà amb uncentenar de participants ipresentarà com a principalnovetat la modalitat d’esca-lada en bloc, que inclou elmuntatge d’una estructuramòbil al pavelló de Ferre-ries que afegirà espectacu-laritat al campionat. Tambées realitzarà la modalitat del’escalada de dificultat, laque es realitzarà al rocò-drom tortosí. J.B.


LES INFUSIONS són unaforma de fitoteràpia (curació através de les plantes). Comqualsevol altre medicament, noestan exemptes d’efectes ad-versos, contraindicacions, toxi-citat o interaccions amb altresmedicaments o aliments. El seuús ha de fer-se sempre ambprudència. Cal evitar l’autome-dicació a la lleugera, i no pren-dre cap planta medicinallaxant o diürètica durant llargsperíodes de temps (un o dosmesos), o tenir prudència lesembarassades i lactants. El seuefecte sobre l’excés de greixcorporal és nul. La reducció depes i la disminució del volumsón a causa d’una diüresi (se-creció d’orina) forçada, ambpèrdua d’aigua i electròlits; iper una deposició més fre-qüent i consistent, en el cas deles infusions laxants. Però enabsolut elimina greix.

LES PLANTES LAXANTS irri-tants com el senet, la fràngula,la càscara sagrada o el ruibar-bre són segures i eficaces, perònomés begudes de forma pun-tual i amb la dosi aconsellada,per tractar un restrenyimentpassatger però no crònic. Pro-dueixen desequilibris electrolí-tics amb pèrdua de potassi, perla qual cosa es desaconsella l’úshabitual, i en particular si esprenen fàrmacs per a malaltiesdel cor. La dent de lleó, la cuade cavall, el tè verd o la pelose-lla tenen efeces suaus, en com-paració amb els fàrmacsdiürètics, i poden ser efectivessi s’administren quan es té unasensació puntual de retenció delíquids, però mai de forma ha-bitual. Per això és una idea sanatenir sempre a mà una ampo-lleta d'aigua: a la bossa, al tre-ball, al cotxe, a la tauleta de nit...L’aigua és el millor diürètic idepuratiu per al cos.

SS A L U T

PRÒTESIS CAPIL·LARS, TAMBÉ PER A HOMES

LES PRÒTESIS capil·lars per ahomes de Raffel Pagès, a mida i sensecirurgia, permeten recuperar la tevaimatge. Aquesta tècnica està dirigidaa ser una solució definitiva, especial-ment pensada per a homes joves quebusquen una alternativa a la cirurgiaper recuperar el cabell perdut. Amb lespròtesis capil·lars masculines en micro-

pell, i monofilament, i els sistems d’in-tegració capil·lar en BySandraM es potsolucionar d’una forma pràctica i na-tural qualsevol problema capil·lar. Sóntotalment indetectables, fines, flexi-bles, superlleugeres, i no donen calor. En cobrir exclusivament la zona afec-tada s’adapten perfectament a l’ana-tomia de l’home, recuperant la seva

imatge anterior a la pèrdua de cabellsense que semblin artificials. Així, per-meten realitzar tot tipus d’activitatsdiàries com ara anar al gimnàs, a lapiscina o fer qualsevol tipus d’esport,entre d’altres. Per tant, es tracta de pròtesis capil·larscòmodes però, sobretot, indetecta-bles. C.B.

La unitat de sistemes d'infor-mació de l'Institut Català de laSalut (ICS) de les Terres de l'E-bre ha liderat la creació i dis-seny d'una aplicació quepermetrà, a través de pantallestàctils ubicades en els hospitalsi centres d'atenció primària,que l'usuari de la sanitat pú-blica faci una sèrie de gestionssense necessitat de passar peltaulell. El cap de la direcció desistemes d'informació de l'Ins-titut Català de la Salut Terres del'Ebre, Jordi Baucells, va deta-llar que, entre d’altres, es podràconsultar informació del centrei professionals que hi treballen,es podran programar i anul·larvisites, i imprimir el pla de me-dicació o el justificant de la vi-sita.Baucells va avançar que a horesd’ara ja s'està treballant ennoves versions del programaper habilitar també la possibili-tat de fer canvis de metges o degestionar les cues. La implantació de la unitat de

sistemes d’informació de l’Ins-titut Català de la Salut s'iniciaara a l'Ebre i en breu a Girona.De fet, ja s’ha implantat al CAPd’Ulldecona i al CAP del Tem-

ple a Tortosa, així com a l’Hos-pital de Tortosa Verge de laCinta, i s’anirà implantant deforma progressiva a la resta delterritori.

Els usuaris de CAP i hospitals farangestions sense passar pel taulell

HOSPITALS

La creació i disseny de la nova aplicaciós’ha liderat des de les Terres de l’Ebre

Unes pantalles tàctils permetran als usuarisfer gestions com ara programar visites

Demostració del funciomanet de les pantalles tàctils. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ

Cinta BonetTORTOSA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUT

Infusions laxantsi diürètiques



L’empresa Serveis Sociosanita-ris Generals (SSG) ha portat ales Terres de l’Ebre la primeraambulància amb GLP, un gas lí-quid que permet reduir el con-sum de combustible del vehiclei en conseqüència, disminuir lesemissions contaminants. Estracta, per tant, d’una ambulàn-cia sostenible i eficient des d’unpunt de vista mediambiental.SSG és una empresa d’àmbitestatal amb presència a les qua-tre províncies de Catalunya. A

les Terres de l’Ebre porten jamés de tres anys oferint serveisde transport sanitari en com-panyies asseguradores i ambconcerts privats. Ara, han im-plantat aquesta primera ambu-lància de suport vital bàsic ambGLP, però segons va avançar ladirectora de SSG, Belen Acei-tuno, en breu es portarà unsegon vehicle de transport percol·lectius. SSG va néixer l’any2000 i actualment es troba en unprocés d’expansió i creixementequilibrat. En el cas de les Te-rres de l’Ebre, SSG està am-pliant la seva flota i serveis. I ésque SSG no només es dedica al

transport sanitari, sinó tambédota d’espais cardioprotegitsllocs i esdeveniments on es con-centrin moltes persones comfires, hotels, o centres esportius,pot implementar tot tipus dedesfribil·ladors, ofereix serveisde metge i infermera, i disposad’una escola d’emergències performar en qüestions d’índolesanitària i d’emergències. Tot unseguit de serveis que SSG rea-litza posant l’usuari al davantde tot, prioritzant les persones il’atenció de proximitat. SSG disposa de prop de 1.000vehicles i un equip amb més de20 anys d’experiència.

QUAN EM VAN PROPOSAR d’escriurealgun article que parlés sobre psicologia,vaig creure que seria interessant per amolta gent i em vaig proposar com a metatraslladar els coneixements de la psicologiacientífica a un llenguatge comprensible pera la major part de persones. La intenció d'a-quests articles és la de donar a conèixersimplement, amb unes pinzellades molt bà-siques, els problemes més elementals delcomportament humà a nivell psicològic. Eldilema amb el qual em trobo és que l'exten-sió dels articles és molt petita per a unstemes molt generals i amplis, i com a con-sequència d'això, sense ser la meva inten-ció, quedaran molts matisos per aclarir.

EL NIVELL DE DESENVOLUPAMENT dela societat actual ens porta a l'exposició demúltiples factors estressants que incideixendirectament en la nostra salut, tant físicacom a mental. Tenint en compte que, segonsl'Organització Mundial de la Salut, una decada quatre persones patirà una malaltiamental al llarg de la seva vida, quan les per-sones tinguin consciència que la salut men-

tal forma part de la nostra condició humanas'haurien d'esvair aquests estereotips ne-gatius que s'associen a les visites als psicò-legs.

QUAN ALGÚ TÉ UN IMPORTANT mal dequeixal i va a visitar a l'odontòleg, no té ob-jeccions a comentar-ho amb qualsevol amico conegut. No obstant, el tema canvia sisubstituïm aquest mal de queixal per algunproblema de tipus afectiu, emocional o deconducta. Encara que la societat va avan-çant en questió de perjudicis, el fet d'anaral psicòleg encara és un tabú important enla nostra societat. El que hauria de ser tannormal com anar a l'odontòleg o al metgede família, genera en les persones vergonyai dubtes sobre com el jutjaran els amics, co-neguts, i fins i tot familiars.

D’ALTRA BANDA, molta gent ignora quèes fa en una consulta de psicologia, tot in-crementant la seva por i alhora aquest tabú.Doncs bé, el psicòleg, en l'àmbit de la sani-tat, és un especialista universitari en tot elrelacionat amb els sentiments, les cogni-

cions i la conducta humana. No és la tascadel psicòleg jutjar ningú, simplement laseva funció és la d'avaluar els problemesque presenten les persones i ajustar una te-ràpia adequada i que sigui efectiva als pro-blemes que presenta.

SÓN MOLTES LES PERSONES que patei-xen estrès, ansietat, depressió, por, fòbies iun interminable nombre d'etiquetes quepoden arribar a ser diagnòstiques i que dei-xen de ser normals quan interfereixen en lavida. El problema sorgeix quan les perso-nes no busquen una solució als seus pro-blemes per por o vergonya al què diran.Quan una persona acudeix a un psicòleg,per exemple, amb un problema d'ansietatque li impedeix un normal desenvolupa-ment en la vida quotidiana, aquest és unbon començament, doncs implica el reco-neixement de tenir un problema i que ne-cessita ajuda per solucionar-lo. És potseraquest el primer pas i més difícil per a unapropera solució del problema, encara quemoltes vegades pesen més els prejudicis iels tabús que el benestar propi.

SALUT

El tabú d'anar al psicòleg

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

Arriba la primera ambulància amb GLPTRANSPORT SANITARI

La secció sindical de la CGT del’Hospital de Tortosa Verge dela Cinta ha denunciat el tanca-ment de 64 dels 217 llits que elcentre tenia operatius abans del'inici de les retallades. El sin-dicat denuncia que aquesta si-tuació contribueix a mantenircol·lapsat el servei d'urgènciesi critica la derivació de pacientsa altres centres. C.B.

La CGT denunciatancament de llits

Imatge de la primera ambulància amb GLP a l’Ebre. // FOTO: M.V.

C. Bonet TORTOSA


Vinaròs Es ven parcel.laurbana 1000m2, situada alterme municipal deVinaròs, partida Closa oRibes (ermita de Vinaròs).Preu: 130.000 euros ! 636256 045 - 610 261 631

Tortosa Es ven fincarústica de 3,5 jornals alcostat de la via verda a 3min de Jesús, sense casa.Interessats trucar ! 605 994 256

Camarles Es ven finca 11jornals amb aigua, llum,casa i magatzem. Perentrar a viure. A 5 min deCamarles. ! 605 994 256

Roquetes Es ven fincad’oliveres de 7 jornals a plerendiment amb caseta demuntanya, prop del canalXerta-Calig. Interessatstrucar ! 607 211 802 - 605994 256

Jesús Es ven estudi aJesus, habitació, bany icuina-menjador ambbomba de calor/fred.30.000 euros negociables.Trucar a partir de les 19h.! 664 562 637

Tortosa Es ven pis de 90m2, zona de Remolins,edifici ganadera, 4 hab., 2banys, gran terrassa, patiinterior, xemeneia,

ascensor, primera planta.Preu: 86.000 euros. ! 646 465 499

Mas de Barberans Es vencasa al Mas de Barberans,amb dos hab, 1 bany, cuinamenjador, magatzem i granterrassa amb magnífiquesvistes. Preu: 56.000 euros ! 638 170 363

Roquetes Es ven adossata Roquetes de 160m2,garatge més 3 plantes amb3 hab + suite, safareig iterrassa. Preu: 180.000euros ! 617 518 827

Amposta Zona Valletes.Es ven parcel·la edificablede 120 m2, prop delcol·legi Miquel Granell. Departicular a particular. ! 649114580

Tortosa Es ven per lazona Temple. Pis 2 hab.,saló menjador ambterrassa, 1 bany, cuina igaleria. Calefacció ambgas. Zona ajardinada ipiscina comunitaria. Perentrar a viure. Preu:130.000 euros. ! 636 732 222

Alfara de Carles Es venxalet de 180 m2, piscinaaigua i llum, barrat al ParcNatural d’Alfara de Carles,amb hort i oliveres. Preu aconvindre. ! 661 143 311

Amposta Es ven plaça depàrquing. 2.000 Euros. ! 650756727

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Móssen Manyà, edificiVoraparc. Preu: 55 euros. ! 977 73 07 21

Paüls Mas Agueró, casa ruralamb encant, situada a lesafores del poble de Pauls, alcentre del parc natural. 12places, barbacoa. Preu17!/persona ! 608 438 245

Amposta Es lloga pis al’avinguda la Ràpita, 4 hab.,cuina, 2 banys, terrasses imoblat. Preu: 350 euros ! 610 471 851

Benicarló Es lloga pis amb 3hab., sala d’estar, menjador, 2banys i ascensor ! 676 690 978

Jesús Es lloga planta baixaamb 2 habitacions, cuina,menjador, 1 bany, a/a ambbomba de calor i moblat. Preu260 euros. ! 620 39 28 50

Jesús Es lloga pis moblat aJesús amb 3 hab, bany, cuinai menjador. Preu: 320 euros ! 676 226 990

Ofertes Es ven un remolc pera una moto, amb l’opció decol.locar un altre carril percarregar 2 motos. Preu: 500euros. ! 680 192 122

Ofertes Enginyer enTelecomunicacions ofereixclasses de repàs o reforçescolar de Matemàtiques iFísica per alumnes d’ESO iBatxillerat. Josep. ! 608 438 245

Oferta S’ofereix pintordecorador d’interiors iexteriors amb moltaexperiència. Pressupostossense compromís. Netedatmàxima. ! 686 085 657

Contactes Desitjo relacióamb dona lliberal, amb finsseriosos, o parella matrimoni.Jo, noi de 50 anys. ! 645668213 Varis Es compra, es restaura

i es venen tot tipus de moblesantics, antiguitats...Interessats trucar al ! 977 503 113

Varis Recollida de trastosvells, desallotjament i netejade pisos i locals. Preusmínims. Per a mes informaciótruca ! 618 792 176

Varis Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili ! 977 510 705

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[MOTOR]

[VARIS]

HORITZONTALS: 1. Regal inespe-rat que la televisió multiplica perdos. El més entretingut de la Pamela/ 2. Per gran i lleig que es faci no es-devindrà mai un ocelot. D’en Hitch-cock a en Rodríguez Picó / 3. Unade tantes. Camp de concentració debedolls. A migdia / 4. Atempta con-tra el bon gust. Tot al contrari que elpaó, és la vergonya dels ocells / 5.Va molt bé per lliurar-se a la narra-tiva rural del XIX. Creus de sant An-toni a tots els cataus / 6. El campióde casa. Pot tapar qualsevol cosa, noforçosament els llibres més feixucs/ 7. Era al seu feu com al ferro enFerrater. En nom del niobi / 8. Proucrèdul per empassar-se el rotllo deVoltaire. Suco melindro en una vallfrescal de l’Ebre / 9. L’antic bande-riller de Collegats. Abans anava ensobre sense despertar sospites. Ene-mics de les Empreses Temporals /10.Prestamisme ultra mesura. S’en-dinsa per mar en direcció oest /11.La centenària. Neurosi causadaper massa sol. I la cinquantenària /12.L’etern enfadat de la pirateria.Alcohol amb una sorprenent formade pinacle / 13. Flors per als màrtirs.Estels a la bossa.

VERTICALS: 1. Tan adormida quesembla que faci nosa i tot. Garantiapecuniària, que ja és força precaució/ 2. Primeries d’octubre. Sals queacaben els experiments molt foses.Límits del radiotelègraf /3. La Mar-çal va demostrar que se’n podia seramb causa. Flairar l’ambient, aveure si millorarà en deixar de res-tar / 4. Les úniques d’aconseguir-lasolen ser les prenyades i la lluna. Nodeixa circular els líquids / 5. Orladasense vocals. Apedregat de peus acap. La fi del món / 6. I el principide l’evolució. O esta agafada per ba-llar o és que té feina. El paper quanli treus els marges / 7. No arriba nia conegut. Cèl·lules reproductoresde bona part dels protagonistes / 8.Sota mateix d’una penya. Per ser unpolígon de deu és més aviat malpar-lat / 9. Sempre és millor presentar-la tu que no a l’inrevés. Parada en laruta desèrtica cap al nord / 10.Aplegar formant un riu tot carnava-lesc. Batecs de picarol / 11. Ni mitjamerda. Aquest africà també neixcom una desfilada de Carnaval. Elmilloc amic del gos / 12. Ningú elspodrà acusar de quedar inèdits.Ampolla amb fama d’importadorail·legal.

[VIDÈNCIA][AMISTAT]

[TREBALL]

PASSATEMPS

[RELACIONS]


El Centre Cívic de Ferreries va ser l’esce-nari, el passat 9 d’octubre, de l’acte de pre-sentació del llibre ‘La cuina de les donesebrenques’, editat per l’Institut Català deles Dones (ICD) a les Terres de l’Ebre iDoble Columna, i amb la col·laboració de laDiputació de Tarragona. Aquesta publicació inclou un total de 53 re-ceptes de 51 associacions de dones de lesquatre comarques de les Terres de l’Ebre,classificades per primers plats, segons platsde carn i peix, i postres, amb una breu des-cripció del procés d’elaboració de cada plati els ingredients necessaris, a través d’un

format de receptari i amb un pes importantde la fotografia. El receptari és el resultat dela tasca realitzada per l’Institut Català de lesDones a les Terres de l’Ebre i Canal 21 Ebre,la televisió que va comptar amb un espaiculinari on van participar les associacionsde dones. En l’acte de presentació del llibre,van assistir les diferents entitats de donesparticipants, així com també la regidora deSeguretat Ciutadana de l’Ajuntament deTortosa, Esther Vidal, la coordinadora del’Institut Català de les Dones a l’Ebre,Carme Valls, el vicepresident de la Diputa-ció de Tarragona, Pere Panisello i la presi-denta de l’ICD, Montserrat Gatell. En el seuparlament, Gatell va afirmar que la cuina ésun espai que les dones han de “reivindicarpositivament”.

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaL’ENTRELLAT. La tertúlia d’actualitatlíder al territori ha tornat a la graella deprogramació de Canal 21 Ebre amb forçanovetats. El periodista Manel Ramonsubstitueix a l’historiador Lluís Margarital capdavant del programa, que tambéha introduït la secció La Carabassa i laMatrícula d’Honor. La tertúlia s’estrenaels divendres a les 22 hores.

FET AQUÍ. Aquest mes de novembreJudit Brú ens parlarà d’un dels indretsmés desconeguts del territori: La Re-serva Natural de Sebes, a Flix. Brú ensparlarà de la seva riquesa natural, pai-satgística i turística. El programa FetAquí es pot veure en primera emissióels dimecres a les 20 hores i també a les22 hores.

La cuina ebrenca en un recullLLIBRES TECNOLOGIA

Mitja dotzena de professionalsde les Terres de l'Ebre van as-sistir al primer curs de fotogra-fia organitzat per la demarcaciódel Col·legi de Periodistes, de lamà del Centre d'Estudis de laImatge. Es tractava d'un primernivell d'introducció per a pro-fessionals que ja utilitzen la cà-mera fotogràfica com a eina detreball. C.B.

FOTOGRAFIA

Curs de reportatgefotogràfic a Tortosa

Apple aconsegueix millorar lesseves tabletes de 9’7” i 7’9”

per Jaume Querol

Sílvia Alarcón TORTOSA

L’Institut Català de les Dones, junt amb Canal 21, edita unreceptari amb la participació de 51 associacions de dones

[ ] Imatge de grup de les representants de les associacions de dones de l’Ebre. // FOTO: JUDIT BRÚ

Les novetats més importants tenen aveure amb el “germà gran” iPad Air 2. Elsenginyers de la companyia han aconseguitpresentar un equip encara més lleuger iprim que l’anterior model, passant dels 7’5mm fins només uns increïbles 6’1 mm,conseqüentment 32 grams més lleuger,cosa que qualifiquem d’excel·lent. Tambéha rebut millores la nova pantalla amb tec-nologia antireflexos que assegura millorqualitat i visibilitat segons les variablescondicions de lluminositat. I és que real-ment la nova pantalla presenta una quali-tat realment impressionant en les imatges.Més novetats tenen a veure amb la inte-gració del nou xipset A8X d’Apple de64bits, i que ja equipa l’últim modeld’iPhone de la companyia. Tot i això,aquesta és una versió millorada i més po-tent, d’aquí la nomenclatura “X”. Tampocha sorprès a ningú la integració del sensorde seguretat Touch ID, que a a partir d’araacompanyarà a tots els dispositius Applede mà. Finalment, la tableta gran de “laPoma” ha vist augmentada la quantitat dememòria ram en 1Gb addicional (2Gb entotal).D’altra banda, mentre l’iPad Air 2 ha rebutcrítiques força positives, sembla que la re-buda del model Mini 3 ha estat força dife-

rent, ja que Apple ha presentat les matei-xes característiques del seu model ante-rior, amb l’única novetat d’equipar-lo ambel sensor Touch ID. Amb aquest movi-ment, l’estratègia del fabricant sembla benclara: pretenen evitar que el model méspetit i econòmic es mengi vendes delmodel gran i també del nou iPhone 6 Plusde 5’5”, com ha estat passant fins ara.Quant a preus, els dos dispositius mantenenla línia que deixen els seus anteriors.

Com ja estava anunciat, el fabricant Apple ha presentat la sevanova generació de tabletes iPad Air 2 i iPad Mini 3. Uns nous pro-ductes que, en aquesta ocasió, podríem considerar com una ac-tualització dels que ja teníem, sobretot en el cas del Mini.


VI RECOMANATFenomenal

2013Angel Lorenzo

D.O. RUEDARueda

Preu aprox. : 16!

F O G O N S

F

Ubicat a Móra d’Ebre, un restau-rant jove, de decoració lleugeraperò actual i amable. Un personalque s’adapta a les necessitats de laclientela, també de caràcter juvenili fresc que fan de l’àpat una gratavetllada, sense ostentositats peròamb comoditat i detalls cuidats. Tot i tractar-se d’un restaurantsense massa pretensions, aconse-gueixen un nivell culinari elevatque et deixa bocabadat.

Ofereixen menús increïbles entresetmana, tant en la quantitat comen la qualitat dels plats encara quees tracti d’un àpat diari per unpreu ajustat que no arriba a 12!. Simés no, la carta és sublim, nonomés en extensió sinó també enl’elaboració i la presentació decada plat.

Les anques de granota amb all i ju-livert, el ternasco d’Aragó al forn oel gelat de suau de Benissanet ambcarquinyolis de Rasquera i la co-queta fina de mató, melmelada depréssec i mel i pastissets de cabelld’àngel i vi dolç. són algun exem-ple de la seva clara aposta pelsplats del territori i la cuina tradi-cional entre la multituds de “pica-detes” que ofereixen abansd’iniciar els plats forts de l’àpat. Entre els primers plats una selec-ció per a tots tipus de gustos: pas-tes, arrossos de qualitat, amanidesvariades i originals i altres opcionsmés originals i diferents per alsmés sibarites, com el caneló crui-xent de confit d’ànec amb beixa-mel de gerds, la terrina de peus deporc amb allioli gratinat o els ousestrellats amb foie.

Les seves especialitats són els platstípics de la cuina tradicional medi-terrània i catalana en general; peròsobretot, els plats típics de la co-marca. De totes maneres, sabenconjugar perfectament l’excel·lèn-cia de la tradició amb tècniques cu-linàries d’última tendència i de lamés pura cuina d’innovació.

RestaurantLe Loup

La ressenya deRestarium

Netegem la tonyina vermella fins a obtenir els llomsnets. Els macerem en salsa de soja durant 10 minuts.Després els passem per ou batut i els fregim en olid'oliva a 160º, durant 1 minut per cada cara, la ton-yina no ha de cuinar-se massa. Reservem sobrepaper absorbent fins que quedin cruixents.

Per preparar el tomàquet sec, haurem de deshidra-tar els tomàquets de penjar. Els partim en meitats iels fornegem durant 12 hores a 80º. També es podenassecar a l'aire durant 48 hores. Quan comprovemque els tomàquets han perdut el seu suc, els salte-

jarem en una paella amb les tàperes i una brancad'alfàbrega.

Per l’allblanc deixarem en remull el pa de motlle,les ametlles, les dents d'all pelades i l'aigua durant12 hores en la Termomix. Després ho triturem, pas-sem pel colador i amanim al gust de vinagre i sal.

A l'hora d’emplatar, farem talls Tataky als lloms dela tonyina vermella, ho acompanyem dels tomà-quets secs saltejats, el caramel de Mòdena i faremuna llàgrima amb l’allblanc.

Ingredients Tonyina roja: Lloms 180g/persona

Soja: 33clPanko: 200g

Ou batut

Per al tomàquet sec:Tomàquets de penjar: 350g

Caramel de Mòdena100g de tàperes

Alfàbrega

Per a l’allblanc:Ametlla Marcona crua: 300g

Pa de motlle sense crosta: 180g3 dents d’all

Aigua: 1lVinagre Fòrum

Sal al gust

RestaurantTancat de Codorniu

Tataky de tonyinaroja macerat ambsoja i arrebossat

José Miguel Lozano

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMRESTAURANT NOU MODERNOHereu de la llarga tradició del Bar-Restau-rant Moderno al mateix poble, el Nou Mo-derno neix amb la vocació d'obrir el pot deles essències de la Terra Alta a tots els seusvisitants.Fa tres generacions que es dediquen a hos-tatjar i donar acollida als que volen gaudirdels productes i de l'entorn d’aquesta terraeixuta i seca, però també agraïda, com

la seva gent. El Nou Moderno és un lloc derepòs i de calma, així com en punt de par-tida de múltiples activitats que es podendesenvolupar en l'entorn gairebé verge quel’envolta.

Carrer Sant Llorenç, 17Vilalba dels ArcsReserves: 977 43 82 04


P REBUIG A INUNDAR ELS CAMPS AMB AIGUA SALADAELS PRODUCTORS d'arròs deldelta de l'Ebre no tornaran a inundarels camps amb aigua del mar per llui-tar contra la plaga del caragol ma-çana. Més de 600 arrossairesconvocats per l'associació de Produc-tors del Delta de l'Ebre (Prodelta) vandecidir en assemblea, gairebé per una-nimitat, rebutjar aquesta mesura des-

prés d'haver registrat aquesta cam-panya pèrdues de producció d'entre el30 i el 40% de mitjana en molts delscamps salinitzats. El president de Pro-delta, Francesc Casanova, va defensarel dret dels productors a prendreaquesta decisió davant les crítiquesque els titllen d'"irresponsables". Eldepartament d'Agricultura va avan-

çar que avaluaria, quan acabés lasega, els efectes de la salinització delscamps per combatre la plaga. La Ge-neralitat està disposada a estudiar al-ternatives. Ara bé, el director delsserveis territorials d'Agricultura, PereVidal, va advertir als arrossaires que"la plaga té un cost per a tothom itampoc s'escapen els pagesos” C.B.

PAGESIA

Al mes de novembre sem-brarem i plantarem moltesverdures: bledes, espinacs,xirivies, pèsols o faves. Tantels espinacs, com els cigronsi les faves les sembraremamb lluna creixent, mentreque els alls els plantaremamb lluna minvant. D’altrabanda, aquest mes de no-vembre recol·lectarem elsporros, les cols, les escaro-les, l’enciam o la remolatxai transplantarem les endí-vies. També cal protegir lesplantes de l’hort de les gela-des i preparar els hiverna-cles. Finalment, aquests diesrecullirem els fruits de tar-dor i les cireretes d’arboçper a fer confitura, i neteja-rem els horts de les fullesque cauen. C.B.

CALENDARI

Al novembresembrarembledes i collirem cols

De la vinyaplantada perSant Martí ensurt el millor vi”

“Pel novembrecull el nap quepel juliol l’hasembrat”

“Per Tots Santsamaga el ventalli treu els guants”

“

AGRICULTURA

Després que els arrossaires ad-vertissin que el retard en elpagament dels ajuts agroam-bientals els està portant a unasituació financera complicada ireclamés a la Generalitat quefes efectiu aquests ajuts, el de-partament d'Agricultura va as-segurar que abonaria el 45%dels ajuts agroambientals pen-dents del 2013 als arrossairesdel delta de l'Ebre quan el Mi-nisteri abonés l'import total queli correspon d'aquest any. El di-rector dels serveis territorialsd'Agricultura a les Terres de l'E-bre, Pere Vidal, va dir que els

ajuts "s'acaben concretant al'any següent de la produccióde l'arròs" i va atribuir el retarden el pagament al fet que el go-vern espanyol "no hagi com-plert amb els compromisos del2014". La Minitra d’Agricultura, IsabelGarcía Tejerina, va aprofitaruna visita a l’Ametlla de Mar,on va cloure les VI Jornades dela Tonyina Roja organitzades pelgrup Balfegó, per deixar clarque les afirmacions del governcatalà no es corresponien ambla realitat. En aquest sentit, Te-jerina va concretar que l’Estatha transferit a la Generalitattots els diners corresponents al2013 i que només manquen perpagar al volant de 3.300.000euros del 2014.

Polèmica pels agroambientalsLa Generalitat afirma que no paga els ajuts

perquè el Ministeri no ha abonat la seva partLa ministra assegura que ja s’han transferit

els diners del 2013 i bona part del 2014

La ministra Tejerina a l’Ametlla de Mar // FOTO: M. VELÁQUEZ

Cinta BonetDELTEBRE

El nou COPATE comença a caminarsense rebaixar la polèmica CiU-ERC

La nova ministra defensa el Pla de Conca iel cabal mínim de l’Ebre

L’alcalde de l’Aldeareclama una solució perals estalvis bloquejats,tres anys després

Últims tràmits perquè Repsol puga ferprospeccions davantdel Delta amb elprojecte Medusa

El tanatori de Móra laNova, pendent d’unaresolució judicial

El centre d’art Lo Patiprograma un ciclesobre violència de gènere i cinema

L’escriptor JesúsTibau publica un nourecull de contes, ‘El noidel costat del padrí’

Èxit de les patinadores de l’Aldea

#p5

#p21

#p25

#p28

#p29

#p32

1

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500 977 58 80 [email protected]

#p4

#p17

EN ULLADA

Cop d'Ull 231

Documents

Transcript of Cop d'Ull 231