C::OOS'q32~r LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL Manuel ... · PODEIlI LA SEDA . LA . SEDA A LA...
11
LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL Manuel Stinchez Martínez D 'acord amb el que sabem, els problemes relacionaes amb el consum, i manufactura de sederies a la Caralunya medieval encara no han eseat objecte de cap creball global que aprofiti amb J'exhaustivitat necessaria les heterogenies com- plemenraries informacions que subministren els riquíssims fons documentals caralans, les fonts narratives i, des d'un alrre punt de vista, la iconografia. Com anirem veíenr al llaÍ'.!fdinespaglhes' següents, han estar estudiilts fon;asuj:iei:fi6almenr alguns aspenes concrees reIacionaes amb el comen;, l'artesania i el consum de la seda (sobreroe a la Barcelona de la baixa edar mirjana), pero encara no disposem de prou informaci6 bilsica per poder-ne elaborar una síntesi profunda i coherent. En aquestes condicions, les breus pagines que solamenr prerenen abordar algunes qüesrlons molr generals, pro- cedents sempre de documenració ja publicada i de les no gaire abundoses referencies dedicades a la seda dins la bibliografia sobre el i la manufactura a la Caralunya medieval. Com hem apunrar, insistirem sobretot en el cas de Barcelona, ciurar d'on prové la doeumenració més abundant i significativa. LA SEQÜENCIA DE L'ALTA EDAT LA SEDA ANDALUsf ALS COMTATS CATALAN S No hauria de sorprendre ningú que, per explicar la deis teixits de seda consurnits al terrirori de la futura Catalunya durant l'alta edat mirjana, previamenr la nosrra arenció cap a al-Andalus i, en gen/:ral, cap al món musulma. En efene, tot i que es rrana d'un !loe comú, cal recordar fins a quin pune les conquestes isIamiques a Oriene i Occident entre el segle VII i el segle VIII contribuYren a trencar el relariu aYllament d'importants centres economics i afavoriren la formació d'un vast ambit economic, cultural i religiós en el qual homes, idees, productes, (('cniques, erc., circulaven sense gaires obstacles. En el camp de les tecniques rex(ils, M. Lombard al-ludia a l'existencia, entre el segle IV i el segle VII, de tres ambirs diferents que \'an 169
Transcript of C::OOS'q32~r LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL Manuel ... · PODEIlI LA SEDA . LA . SEDA A LA...
COOSq32~r
LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL Manuel Stinchez Martiacutenez
D acord amb el que sabem els problemes relacionaes amb el consum come~ i manufactura de sederies a la Caralunya medieval encara no han eseat objecte de
cap creball global que aprofiti amb Jexhaustivitat necessaria les heterogenies comshyplemenraries informacions que subministren els riquiacutessims fons documentals caralans les fonts narratives i des dun alrre punt de vista la iconografia Com anirem veiacuteenr al llaIacutefdinespaglhes seguumlents han estar estudiilts fonasujieifi6almenr alguns aspenes concrees reIacionaes amb el comen lartesania i el consum de la seda (sobreroe a la Barcelona de la baixa edar mirjana) pero encara no disposem de prou informaci6 bilsica per poder-ne elaborar una siacutentesi profunda i coherent En aquestes condicions les breus pagines que solamenr prerenen abordar algunes quumlesrlons molr generals proshycedents sempre de documenracioacute ja publicada i de les no gaire abundoses referencies dedicades a la seda dins la bibliografia sobre el comer~ i la manufactura a la Caralunya medieval Com hem apunrar insistirem sobretot en el cas de Barcelona ciurar don proveacute la doeumenracioacute meacutes abundant i significativa
LA SEQUumlENCIA DE LALTA EDAT LA SEDA ANDALUsf ALS COMTATS CATALAN S
No hauria de sorprendre ninguacute que per explicar la deis teixits de seda consurnits al terrirori de la futura Catalunya durant lalta edat mirjana previamenr la nosrra arencioacute cap a al-Andalus i en genral cap al moacuten musulma
En efene tot i que es rrana dun loe comuacute cal recordar fins a quin pune les conquestes isIamiques a Oriene i Occident entre el segle VII i el segle VIII contribuYren a trencar el relariu aYllament dimportants centres economics i afavoriren la formacioacute dun vast ambit economic cultural i religioacutes en el qual homes idees productes ((cniques erc circulaven sense gaires obstacles En el camp de les tecniques rex(ils M Lombard al-ludia a lexistencia entre el segle IV i el segle VII de tres ambirs diferents que an
169
~ ~ ~ ~-qiti 7~ ~ ~-
EL PODEIlI LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
evolucionar ailladament a partir dun tronc comuacute de la tradicioacute amiga lOrient sassanishyda limperi bizand i lOccident germanic -caracterirzat per un relariu afebliment i oblit de les recniques romanes Com hem dit Jexpansioacute islamica va contribuir decisivashyment a la desrruccioacute d aquestes barreres ~~de lfndia a al-Andalus solda els fragmems del Vell Moacuten i va permetre la confrontacioacute de les recniques entre regions que havien evolushycionat cada una pel seu compte Hereu i continuador del moacuten heHeniacutesrie [lIslam neixampIa els liacutemits envers lExtrem Orient i Occident Centre dirradiacioacute i de disshypersioacute de procediments teacutecnics exerciacute la seva influencia sobre Bizanci i particularshymene sobre lOccident germanic Cordova i Siciacutelia foren les eeapes de pas de les inshyfluencies orientals arribades a al-Andalus i a la peniacutensula ItMica per la vella ruca meditershy 1 ramaraquo
La sericicultura va fer doncs el mateix camiacute que els altres productes i tecniques entre els segles VII i XI la cria del cuc i les tecniques de debanatge del capoll de filatura de la fibra i de manufactura deIs teixits de seda es van anar propagant al mateix temps que es muleiplicaven les zones sederes dOrient a Occident Des de les seves regions dorigen a la Xina oriental i ceneral la seda viatja al segle IV fins als oasis dAsia central des don arribava a la Mediterrania i al moacuten roma beacute per rerra gricies a les rutes caravaneres que travessaven Persia i Mesopotamia per arribar finalment a Alep o Aneioshyquiacutea beacute per mar a traveacutes de locea fndie i de la mar Roja fins a Alexandria Tot aixo pel que fa a la materia primera ja que la tecnica de la cria del cuc de seda no va arribar a Bizanci fins mirjan segle VI sota rtey 2 J- lt~MClt P_rrn- iexclp rllt~rfa
quan Bizanci aconseguiacute ous de cuc de seda Jemperador en decreta el monopoli estatal i prohibiacute la importacioacute de seda per part deis particulars prohibicioacute que provoca la rurna deIs pores sirians on confluien les rutes caravaneres La prohiacutebicioacute i les seves consequumlenshycies ocasionaren tambeacute la ruptura economica i tecnica entre Bizanci i limperi sassanida situacioacute que nomeacutes es va superar arran de lexpansioacute musulmana
Lexpansioacute de Islam comporta e gran progreacutes de la sericicultura a lOriacuteent Mitia i Proxim al sud del Caspi a Yuryan Tabaristan Yilan Azerbairjan i a ciurars com Merv Nisapur Esfahan o Mossul Meacutes endavant veurem algunes de les dasses de seda comercialirzades a Caralunya sota es noms daquesres regions i ciurars orieneals A la Medirerrania lexrensioacute de la sericicultura va ser consequumlencia de les conquestes islamishyques Siacuteria (Aneioquia Damasc Triacutepoli Ascaloacute i molr a prop rilla de Xipre on ti cuc de seda ja es criava al segle X) Ifriqiya (segons que sembla luacutenie centre productor daquesta regioacute era Gabes que abastia el mercat dal-Qayrawaacuten) Siciacutelia ocupada pels aglabides al segle IX i al-Andalus
La proviacutencia meacutes occideneal de limperi musulma -al-Andalus- va ser una de les gran s zones de produecioacute sedera durane (Ota ledac mirjana A la peniacutensula lberica la sericicultura es va desenvolupar sobretor a les regions orieneals de la qllta d Elvira (les acruals proviacutencies de Granada i Almeria) i la zona de Jaeacuten Aquesrs llocs reunien les condicions exigides per la cria de euc i la manufactura de la seda clima remperar a recer de les muntanyes for~a apropiat per al conreu de la morera ma dobra abundant (algunes referencies geografiques parlen de pobles sencers dedicats a la produccioacute de i proximitar dAlmeriacutea gran porr comercial andalusiacute
170
La introduccioacute de la sericicultura a al-Andalus sobrerot a les dues zones indicades meacutes amunt es produiacute segurament durant el primer segle de la conquesta quan -a mitjan segle VIn- contingenes sirians procedents de Damasc i Qinnasrin sinstaHaren a Elvira (Granada) i Jaeacuten respectivament A partir de comen~ament del segle X moment en que el geograf oriental al-Istajri (vers 921) ja es referia a la seda produrda a la regi6 dElvira les citacIacuteons soacuten com meacutes va meacutes frequumlents a les descriacutepcions geografiques dal-Andalus que alludeixen per exemple a labundancia de moreres a les zones de Baza Guadix i Fintildeana En general els contraforts de Sierra Nevada eren el principal centre productor de seda nhi ha prou a recordar que al segle IX lEstat omeia rebiacutea meacutes de 500 kg de seda en concepte de tribur de la qura dElvira 19ualment segons el laquoCalendari de COrdovaraquo al maig i a lagost el fisc requisava seda per a les manufactures estatals cordoveses (tilmiddotaz) Lexpansioacute de la sericicultura va fomentar e desenvolupament de manufactures textils en llocs propers a la regioacute de Las Alpujarras a Fintildeana i a Baza es fubricaven brocats de gran qualitat i tambeacute meacutes tard a Pechina i Almeria A partir de lany 899 la seda daquestes regions arribava a meacutes a tallers meacutes llunyans com ara el tiraz eordoves i el tiraz sevilla Tambeacute hi havia manufactures de seda a MaIaga Valencia Chinchilla Bocairent Muacutercia etc
Com eacutes ben sabut a rot e m6n islamie el monopoli de la fabricacioacute de teixits de luxe per a luacutes personal del sobira i deIs altS oficials de palau o desdnats a ser enviats com a presenr era detingut pel tiraz o taller palatiacute Tanmateix per extensioacute la paraula tiaz
_de_~ignava tambeacute com veurem meacutes endavant una pe~a de teixit ornada amb franges que coneenien -i~~~~ipcions amb-ernomaercilinuacute) emIacuterel tiraz era-ctoncsun siacutembol de poder del sobiri i alhora un mitia de propaganda La manufactura textil estaral va ser introduida a al-Andalus per Abd al-Rahman II i a la capital omeia hi havia el denomishynat 1JicUJ tiracc(fum o barri del tiacuteraz que era al bell mig de lexarquia cordovesa daquest taller van sonir per exemple les 2285 peces de seda enviades per Almansor a alguns priacutenceps cristians lany 997 i tambeacute la superba ligadura de seda i or corresponene a Iepoca dHisam JI que es conserva avui dia a la Real Academia de la Historia
Tanmateix a partiacuter del segle XI les produccions tbtiacutels sederes de Cordova i de la regi6 de Pechina van cedir el pas a les manufactures dAlmeria Segons que diu al-Maqqari a Almeria es fabricava el dibaj (teixit de seda amb recams dor) i el tiraz (ltltaqueix teixit COStoacuteS en el qual sinscrIacuteuen els noms deis soldans dels priacutenceps iexcldeIs altres riacutees personatgesraquo) per a la confecciacuteoacute deis quals hi havia 800 obradors Tambeacute hi haviacutea -segons el mateix cronista- 1 000 obradors dedicats a la fabricacioacute del siglatllm (brocat) i e mateix nombre de dedicats a la manufactura dalcres varietats de teixits de seda com ara els anomenats )ul-yalliacute(de Yuryan) esfahaniacute (dEsfahan) aftabiacute(teixir de seda i cotoacute elaborar segons una teacutecnica emprada al barriacute dal-Attabiacuteya de Bagdad) damasquiacute (de Damasc) etc2
Des de Miexcluumlaga iacute sobrecor des dAlmeriacutea la fibra i tls teiacutexiacutets de seda sexporraven a Egipte (que no produia seda pero en consumiacutea grans quantitats) a Bizanci i fins i tot als confins del Jorasan i tambeacute a gairebeacute tOts els paisos musulmans i cristians de la conca mediterrania enere els quals tls comtats caralans fa ~ ~
Despreacutes de les convulsions que acompanyaren el naixement de a sOCletat feudal la consolidacioacute als comtacs cacalans duna potent i rica aristOcracia laica i eclesiasrica dona
171
IitliquestL~iquest~~ampi~~~Q~~~~~~~ltmiddot_
EL PODER 1LA SEDA
loc a una creixent demanda dobjectes sumptuaris entre els quals figuraven els teixits de seda producte lux6s per antonomasia Al mateix temps lestablimene de relacions com meacutes anava meacutes frequumlents amb al-Andalus facilita iexclarribada a territori catala deis teixits andalusiacutes beacute per via mariacutetima beacute per la vella strata francisca que a comenltiexclament del segle XI ja rebia el nom de strafa m(Jriacutesca
Tor i que no hi ha gaires fonts que documentin amb exactirud lemirat daquest comerltiexcl els testamencs permeten una aptoximaci6 a la mena de productes de m6n andalusiacute que arribaven a Catalunya Dacord arJb Bonassie3 la majoria de les importacions consisshytien en vestits i teixits de luxe la sed4per primer cop e 944 sota les denominacions de chizua (de larab ~zz) o sidda reservada pero a lornament de peces de vestir fabricades
1- amb un altre producte -per exemple unapeiexcllicia mlmmiddotta de chizua A partir de comenltiexclashymene de segle XI e nom aplicat generalment als teixirs de seda eacutes el de palii o palteos propietat gairebeacute sempre deIs grans centres eclesiastics i desrinats a usos lituacutergics (estovashylles daltar casulles capes etc ) En tenim documentaci6 a la catedral de Vic (dues casullas pallas el 957 i e 971) o al monesrir de Ripoll (dospallii a laltar de Sanra Maria i un pallium 1etustiacutessimum el 1008) menrre que el 1003 el bisbe dUrgell posseia una peltiexcla de seda per alllit Tambeacute els membres de lalta aristocracia comtal i vescomral usaven reixits de seda com ara les dues mancusatas de pamo dAdalbert fill del vescomte de Barcelona (vers el 1010) o les peces de seda que pertanyien al comte dUrgell i a les vescomtesses Sanltiexcla i Ermengarda al primer rerltiexcl del segle XI 1 tambeacute obscurs castellans com el
--d~rgeruola-)-Sunyer-Radulfde la-Llavinera vesrien robes de seda la-utilIacutetzaven coma roba de llir Fins i toe la fraccioacute meacutes rica de la pagesia alodial formava part daqueixa capa cada vegada meacutes amplia de consumidors de seda a mitjan segle XI dues dones que perranyiacuteen a aquest grup social eren propietaries de complemenrs de palleo
A partir de comenltiexclamenr del segle XI no eacutes gens estrany doncs trobar en terrIacutetori catala les mateixes varierats de teixirs de seda que hem vist documencades a Almeria cimar que aleshores agafava el releu dalrres cenrres texrils andalusiacutes els diplomes aHushydeixen a Iexistencia de ciciatolleS i tUacuteaz a IUrgell a Vic o a Sant Cugat Tot plegar ha fet que Bonnassie hagi suposar lexistencia a Barcelona dun possiblemenc acriu mercat dashyquesta mena de teixics de luxe eliDID ErmengolI donava 10 unces dor als canonges de Barcelona perque compressin paleos per fer-ne capes un any abans un mercader esrranshyger Roben llega 20 palleos al mareix cabild Tor i que Ph Wolff suposa que els teixits de Roben podien ser flamencs Bonnassie s indina per una hiporecica provinenlta andalushysiacute si beacute lesmenrat legoaacuteator podia ser efectivamenr dorigen flamenc segurament venia dal-Andalus quan va liurar els teixirs a la catedral 4 Ben aviar quan sorgiren els prishymers siacutempromes del renaixemenr de la vida urbana les noves elies de la cimar safegiren als rradicionals consumidors de seda i objecres de luxe que eren els membres de lalta arisrocracia ciil i edesiastica EIs laquonous riacuteesraquo de la ciurat preburgesos o protopatricis que en diu Bonnassie transformaren de seguida el seu genere de ida i demostraren un nOtable gUSt per la pompa un deIs senyals idenrificadors de la qual era Iuacutes deis luxosos teixits andalusiacutes especialment els de seda
Un altre pas qoe refon-iiacute el comerlt- exterior tingueacute lIoc a la segona meirat del seshygle XI i a comen~ament del XII Durant aquest periacuteode el comeriexcl amb Almeria concishy
172
r 4iexclrcdf
LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
nuava essent predominam tot i que com eacutes habitual per a tota redar mirjana a causa de les caracreriacutestiques de les foms disponibles sois estem informars del capiacutetol dimportashycions Encara hi abundaven els productes rexrils de luxe i al capdaam de tots eHs els de seda i els brocats En tenim diversos exemples a linvemari dArnau Mir de Tost (vers el 1071) dincreible exotisme on se citen ciacutedatons palliacutea capes de tiraz mames de pallio calces de seda camises ad guisa de Spania (eacutes a dir dal-Andalus) sacs de seda i mides confegits o ornats amb aquesta materiacutea com ara esroles dossers cortines feltres coixins etc En una paraula laquoel luxe andalusiacute simposa en lalra societat catalana que amb eH embelleix el rober vesteix el Hit i enriqueix el mobiliari comtes magnats bisbes i canonges es vesteixen [ ] amb vestits exotics porten anels i collarets dor o de gemshymes i dormen en pells i sedesraquo 5
COMERlt CONSUM 1 MANUFACTURA DE LA SEDA A LA CATALUNYA DE LA BAnCA EDAT MITJANA
Fa vine anys M Gual escrivia que laquolescassetat i poca profundirat de les monografies espanyoles sobre la induacutesrria textil es deuen especialmene al fet que cada auror es troba davant la immensa tasca de escorcolar les coHecciacuteons diplomatiques edicions de textos reperroris catalegs i documenrs solrs sense que els diplomes utiliacutetzables sigui n gaires ni esciguin_-agru0fC T~ rl( Pf( ~1I1rl ~ l p1IfP( n- ~(r una rasca lbga-i-cootiacutenlJu~a~~shy
dacumulacioacute de materialsraquo6 Em middotsembla que al ca de molts anys i amb lleugeres esmenes bona part de les observacions de Gual encara soacuten vigenes si meacutes no pe que fa al consum i al comeriexcl de la seda a la Caralunya de la baixa edat mirjana Per referir-nos solamenr a les fones documenrals caldria investigar a fons tam els invenrariacutes i restamenes deis grups dominan es consumidors excepcionals de sederies com rota la documemacioacute de caraerer comercial o referida a lartesanat per saber alguna cosa meacutes de la procedencia i de les classes de seda urilitzades al Principat i tambeacute de les ies per on en transcorria el comerltiexcl En lacrual estat de la recerca es fa difiacutecil seguir la pista del consum i del comerltiexcl de la seda entre lalta edar mirjana i la segona meitar del segle XIII quan la documenracioacute publicada comenlta a esdennir reatiyamenr important En tOr cas i tenint en compre que tanr el fil de seda com els meacutes luxosos reixirs daquesta materia provenien de fora la seva circulacioacute pel Princiacutepar sha de relacionar amb els inicis a partiacuter del primer decenni del segle XIl7 i posterior refermamenr de camerltiexcl amb Oriene amb Siciacutelia amb les ciutats del nord ~~o amb al-Andalus8 tradiacutecionals centres exportadors de seda en brut i de seda teixida
Se ~1eacute No IwPf doblidar rampoc els adverrimenes de M Gua] respecte a la prudencia amb que cal manejar les dades subminisrrades pels aranzes duaners) forser hauriacuteem desmenshytar les refedncies a la seda coneingudes al primer pearge fluvial Jel qual es teacute constancia a la peniacutensula lberica es nana de les tarifes que havien dabonar determinades mercaderiacutees portades de Tudela a Torrosa i viceversa a repoca dAlfons n eacutes a dir a la segona meiacuterar del segle XII Segons les dades daquesr pearge fluvial poc despreacutes de la conquesta de Saragossa Lleiacuteda i Torrosala zona d(- lEbre hayia esdcyingur laquoun incle dunioacute cdrural i
173
t iexcl~hiexcl
EL PODER 1 LA SEDA
material entre les zones de Navarra i de Catalunya i de tOtes elles amb el moacuten musulshymaraquo En el peatge se citen en efecte producres procedenrs de Valencia Ceuta i Bugia entre els quals abunden les materies primeres textils (seda i cOtoacute) els coloranes i els draps de seda Segons aquesta font doncs eane la fibra com els teixits de seda procedien del m6n musulma i segurament eren redistribuYes des de la mateixa conca de lEbre si eacutes que no eren ja utilitzats per la incipient artesaniacutea textil de la regioacute documentada a partir del segle XIII 9
Com hem die meacutes amunt a pareir de la segona meirat de lesmentada centuacuteria i de manera creixent Bns als uacutelrims anys del segle xv quan acabarem aquesta breu siacutentesi la documentaci6 publicada referenr a la seda i les sederies eacutes relativament abundant (sobreshytOe a Barcelona) Grades a aixo podem abordar quarre grans quumlestions el comer~ i el consum de la seda i deis draps de seda el moacuten artesanal deIs seders barcelonins i els possibles inicis duna manufitctura de reixits de luxe a Barcelona a mitjan segle xv
EL COMERlt DE LA SEDA I DELS TEIXITS DE SEDA
Sabem que la seda es va treballar a Barcelona al Ilarg de tota la baixa edat mitjana i que tOt i que en lactual estadi de la investigacioacute no eacutes possible fixar el comeneamenr daquesta manufactura tOtes les dades publicades apunten a la segona meitat del seshygle XIII data a partir de la qual cada vegada soacuten meacutes nombroses les notiacutecies referents a seders sobreto entre la mmona Jueva 1 -despres de J assalt al caLi el 1391- conversa-shyCom suggereix M Gual pot ser que la inicial artesaniacutea sedera estigueacutes influida pels mudejars que perllongarien daquesta manera la ben fonamentada rradicioacute textil musulshymana En tot cas les primeres referencies a una manufactura sedera en territori crisrIacutea procedeixen de Xativa i del m6n mudejar a la segona meitat del segle XIII O Tambeacute sembla significatiu que el 1303 Jaume II ordeneacutes a R de Marimon bar1le de Barceloshyna la presentaci6 de mestres sedees musulmans (sarracenos iexclIQJtros magistral operis J(f1ici) davanr la reina Leonor de Siciacutelia JI Sigui com sigui el fet eacutes que als uacuteltims decennis del
XIII ja hi havia referencies dins la documentacioacute notarial (sobretot comandes cornershya seders i sederes de Barcelona J 2
Tanmareix tOt sembla indicar que la manufactura sedera barcelonina estava dedicashyda sempre segons la documentacioacute publicada fins ara a la confeccioacute de veis i compleshyments de seda per a un COOSU01 interior i relarivamem modest els dirs yels formaven part essencial de la indumenr1lria femenina a la baixa edar mirjana J3 En cami la major pare de les riques teles de seda consumides per la casa reial la noblesa i la bucshy
barcelonines procedien dtalia Com veurem meacutes endavant sembla que solament a mitjan segle Xv coincidint amb la pujada al poder de la Busca sintenta dinuoshyduir a Barcelona una manufactura propia de reixits de seda de qualirat dels resultars de la qual no renim constancia clara abans de Iedat moderna
Primerament doncs cal veme don proveniacutea la seda que es rreballava a Barcelona Com que com ja hem dit no tenim cap constancia de lexistencia a la Catalunya medieshyval duna produccioacute aurocrona de seda - eacutes a ni de plantacions de moreres ni de criadors de cucs de seda- la mlreria primera haia de proenir del comere exterior i
piexcl
LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
sotmetres als seus vaivens Dacord amb largumeneaci6 de C Carrere labsencia duna sericicultura propia ha de ser relacionada amb altres mancances de materies primeres que demosrren la insuficiencia de laparell producriu a la Catalunya de la baixa edat mitjana i la dependencia del paiacutes respecte al comere exterior fers que renien per coroHari la dara feblesa de les manufactures de rransformacioacute i el conseguumlent desequilibri dels intercanvis comercials de Catalunya amb lexterior 14
En primer lIoc la seda eacutes present en gairebeacute tOts els aranzels duane~e la Corona dAragoacute corresponents al XIII -per exemple-als Ulbltin(Pireeiexcliexcliexcli~ e Perpinya Cotlliure Tortosa Barcelona Tamarit Cambrils etc els quals van servir a M Gua per confegir el seu Vocabulario del comercio medieval 15 J tot i que la major part de la documentacioacute solament alludeix vagament a la laquoseda ccua retorcadaraquo a la laquoseda toreada i renyidaraquo a la laquoseda tenyida de coloesraquo etc gracies al Manual catala de mercaderia de final del segle XIV i altres documents dispersos eacutes possible detectar algunes de les dasses especiacutefiques de seda que arribaven a Catalunya determinar-ne la procedencia i reconstruir-ne les vies de penetracioacute
Tot i que a diferencia del cotOacute la seda esta escassament representada a les comandes comerciacuteals barceIonines 16 gracies al Manual i daltra documentacioacute es pot deduir que una part de la seda procediacutea de rOriacuteene islamic i bizantiacute (de la zona compresa entre la mar Negra la mar Caspia el golf Peesic la mar de Llevant i la mar Egea) punt fishynal de les rutes caravaneres iacute que podiacutea arribar a Barcelona directament o a traveacutes de les
middot------middot-ciutatsdel nordmiddotdItaliasabrewr Genova viaMontpeller El Manual de 1385 esmenea la dasse de seda de qualirat meacutes preuada la seda catenia (de Cathai Xina) 17 dalshytra banda el 1336-1337 un mercader de Montpeller proporcionava a un seder jueu de Barcelona seda catahtrjla que podia procedir de la regioacute de Karabagh (Armenia) 18
Tant el Manual com un document barceloniacute de 1337 aHudeixen a la seda gella proceshydene de Gilan (al sud de la mar Caspiacutea) 19 rambeacute ens podriacuteem referir a altres classes de seda esmentades al Manual com ara la seda de Mordecaix (de Merv Chadijan a la Sogdiana) de Turquia del Golf i la seda denominada cala-i (de Talish Azerbaitjan) segons el Manual 20 Encara no sha pogut identificar la seda yuria tramesa a Tuniacutesia el 1269 segons el texr duna comanda 2
I la qual podria correspondre a la seda ibda del Manual
C Carrere una altra perita part de la seda podia procedir de Mallorca En efecte dacord amb la documenracioacute de lArxiu Datini (Prato) sabem que el 1397 senshyvlaren dues madeixes de seda mallorquina a Florencia i que per les maceixes dates la regioacute de Soacuteller exportava seda a Monrpeller De tota manera com diu F Melis devia tractar-se duna produccioacute for(a limitada 22
Siciacutelia tambeacute proporcionava seda a Barcelona el 1428 un teixidor de veis barceshyloniacute rebia dun mercader seda siciliana23 i poc despreacutes el 1434 arribaren a la ciushytat 50 liures de seda procedents de la mareixa iIla com tambeacute el regne de Napols segons que restimonien diverses comandes mariacuterimes feres entre 1380 i 1400 24 Cal recordar que la lIarga tradicioacute sericicultOra de la Siciacutelia musulmana havia revifat amb larribada a lilIa de seders grecs (de Tebes dArenes de Corinr) a epoca de Roger 1I eacutes a dir a mirjan segle XII
175
l-iexcl h lt )VJIPI e
EL PODER I LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
Tot i que tambeacute ens consta larribada a Barcelona de seda procedent de Genova (el 1404 per exemple simportaren de la ciutat liacutegur 4111iures de seda fluixa) 25 eacutes molr probable que la fibra procediacutes del regne de Granada on la presencia genovesa va ser molr intensa durant els segles XIV i Xv Sabem que la seda nassarita era portada pels genovesos des de Malaga o Almeria a Valencia Mallorca Montpeller o Pisa en aquest sentir cal recordar que el 1381 un mercader daquesta uacuteltima ciutar va vendre respectables quanshytiraes de seda a diversos sedees iexclueus de Barcelona 26 Tambeacute eacutes probable tanmateix que la seda procediacutes de la mateixa Iralica el Manual parla de laquoseda de Romaniaraquo i per la mareixa epoca un seder jueu comprava a Barcelona seda daquesra procedencia27 tot i que eacutes probable que la dita seda de terrirori bizantiacute no hem de deixar de banda la possibilitat que a la laquoseda de Romagnaraquo documentada als fons de l Arxiu Datini procedem de la Romanya (concreramem de~ ORa ee Mampdeflll) regi6 que abastia de seda Bolonya pero que tambeacute nexportava a Lucca Florencia Venecia Genoshyva i Montpeller 28
Tor i aixo les dades de que disposem permeten suposar que la major part de la seda consumida i comercialirzada a Catalunya procedia de Valencia beacute com a producte de la sericicultura aurocrona beacute com a centre redistribuiacutedor de la seda del regne nassarita En efeCte el soldanat granadiacute va continuar la rradicioacute sedera dal-Andalus a lalta edat mirjana Com aleshores els graos centres de produccioacute es rrobaven a la zona de Las Alshypujarras QuviJes per exemple) i dAlmeria (Daliacuteas Andarax ) segons que sembla al segle xv la sericicultura es va esrendre a leixarquia de Malaga fer que revifa la manufacshyrllra iel porrdeJ~LuIa~Jll1a lasedanlUsulmana era la que es a Jaeacuten de consum relarivament frequumlent a Caralunya el 1375 el 1389 i el 1395 es venien respecrivamem a Barcelona diveses de seda crua de Jaeacuten seda de Iaeacuten o ~da tQf[a crua de Jaeacuten 29 Segons que sembla ror i que les moreres sestenien per rot el
de Jaeacuten erenespEialiexcliexcliexcleRt abundams a la franja fronterera amb el soldanat nassarishyLa seda granadina (anomenada generalmene de SpaJlya) era molt soHicitada pels
grans centres manufacturers (Lucca per exemple) a causa de la sea qualitat exceiexclJenr en una rarifa de preus de 1396-1398 de IArxiu Datini la seda de Malaga superava el preu de la procedene de rOrienr islamic Com hem dit els genovesos la duien a Valencia el gran mercat discribuidor de les sedes andalusiacutes al qual anaven a comprar emre alcres els comerciacuteams de Lucca i de Florencia iexcl
Des de Valencia la seda nassarira arribava a Barcelona tot i que en aquesta ciutar tambeacute sen manufacturaa de procedcnr~~Grjtm islafllIacutef4 Cal recordar que Xativa era un gran centre sericicultor i que ptls vules de 1273-1274 Jaume 1 havia concedit franguiacutecies als musulmans que sestablissin a la ciutat per rreballar amb elll1aguacuteletplllPUshyraiexclU1Jl el qual esrava exempt al seu torn de pagar drers per la compra de seda or i altres maeeries primeres necessaries per elaborar e1s teixits de seda 12 No eacutes objecriu nOstre ocupar-nos de la produccioacute i manufaCtura sedera pero porser val la pena de recordar que el 1396 el factor Simone Bellandi escrivia a Francesco Darini per aprovar
-i la decisioacute dobrir una~ a Valencia ptrque segons dei a de ser productes que hi havia a la Corona dAragoacute sis nnien de Va)iexclncia un ddls naturalmenr la seda No falten dades ni de Iarribada a Barcelona de seda
16 H del Iiopiexcl rtB v4letftiexcliexcl
iexcl- S~ iexclt VcctHlIt 1V~iacute1r1 ICtvt~1
463 Jlimes de fjJ de seda valenciana e 1404 i 715 lliures el 1434 segons Carrere) ni de les relacions establertes al voltant del comer~ i la manufactura daqueix producte entre mercadees i seders valencians amb els seus collegues barcelonins assumpte que reprenshydrem meacutes endavant
En resum dones les sedes elaborad es o comercialitzades a Catalunya provenien de les zones producrores llegad es per lexpansioacute islamica de lalta edat mitjana ja que com subratlla Melis la liacutenia de la seda reptodula gairebeacute exactament la deIs territoris i estashybliments musulmans Orient Siciacutelia (amb alguns illots avan~ats al nord com ara a la Pulla a Calabria a la Romanra o a les Marques) Valencia i el soldanat nassarita 4)-f
Pel que fa als reixits de seda ja hem avan~at que les tiques teles consumidrs pels grups socials dominanes procedien de lexterior Una part naturalment del m6n musulshyroa unes ordenances barcelonines sobre les tarifes de corretatge i reva (1271) aHudeixen al laquocendat dOltramar o de Spanyaraquo igualmentlimpost meWlotil (liexclrriexcliexcl) de Barcelona 1- (1222) esmenra els teixits denominars purpura ciclaton O laquoqualsevol altre drap de sedaraquo34 o per citar-ne oomeacutes un exemple la laquope~a de drap malaquiacuteraquo de seda blanca blava groga i morada o llaquoaljuba de drap de seda malaquiacuteraquo posseides per Pere el Cerimonioacutes el
Daltres reixits dItalia especialment de Lucca Pel que fu a les foms documentals en citarem dues les esmentades ordenances de Barcelona (1271) que citen
iexclteacute- laquocfndats dobles de i el referIacutet invenrari de 1366 que parla dun laquocamocan de seda de Luccaraquo 36 Potser valla pena recordar que probablement per influencia siciliana l~ ~MF~r n ~ sorle ~s -1 Tucca a la seg()n~ rneilatdeLsegleJilLi queJillSJL __ __ ___ comenamenr del XIV la ciutat toscana domina e mercar seder italia despreacutes conflictes socials inrerns alenriren el desenvolupament daquesta manufactura textil i provocaren la diaspora dels artesans es quals havien de fecundar daltres centres sedees del nord i del cenrre de la peniacutensula iralica Tanmateix rot i aquesta davallada relativa Lucca va cenir stmpre un elevat prestigi per lextraordinaria qualitat dels seus teixits i pel consum preferent de la seda meacutes valuosa del moment eacutes a dir de la seda de Malaga37 Sigui com sigui a comeniexclament de segle XIV dos germans de Lucca Dino i Guido Silvestri portaven a Barcelona via Monrpeller teixits de seda38 i el 1351f~ Pecy_~(lEegava a un mercader de Lucca la compra de draps de seda39 Altres laquodraps de sedaraquo procecIacuteien deaiersos cerrreacutesmiddotseders del nord dItalia com ara Florencia de
segle X]) Pisa (a mitjan XIV els pisans Niccolo i Lapo Bartolini venien seda a Barcelona) Vent-cia (a de final del segle XIV) Bolonya o Genova meacutes endavam vemem rimportant pels genovesos en els intenes dimplanracioacute duna manufaCtura de teixies de luxe a Barcelona En general el trafic de teixits de seda procedenrs dItalia ha de ser estudiat dins el marc de lacria presencia de mercaders italians al Principat toe i els decrets proteccionistes40
Tant en el comer de seda com en el de teixits la ciurat de Monrpeller assoliacute un notable paper com a centre distribuiacutedor Hi confluYen la seda i els reixits del soldanat granadiacute (via Valencia Alacant Mallorca o direccamem per mar o per terra) des de Monrpeller fibra i teles es dirigien cap al nord dEuropa i per Ainyoacute sencaminaven cap a territori germanic o cap a les ciutats de la Toscana per Mila Genova Sayona o
J1tlivl4
177
EL PODEA 1 LA SEDA
Pisa41 1 tambeacute a Barcelona per exemple el 1336 B Baster de Montpeller subminisshytrava seda a un seder jueu barceloniacute i al contrari IwHeder Hqtfllla ~iQ(at Offiflf9amp a wn jueu G Barcelooa uoa partida de laquoeda iexclua t9riiacuteua)42
Com a resum de tOt el que hem dit podriacuteem subscriure amb tors els marisos que pot requerir un tema tan poc investigat les paraules de M Mirja quan afirma que a final del segle XlV i comen~ament del xv laquouna allau de mercaders procedenrs de totes les ciutats roscanes els Aytanri Benederro Pazzi Manelli Tosingui Venrura ] embarcaven a Genova masses de velluts azeytoniJ damascos i tafetans ] o brocats dor que abocaven a les estances del Palau Reial barceloniacute en cases senyorials en botigues especialitzades de Barcelona )gtgt43 Potser ha arribar el moment de demanar-nos qui consumiacutea aquests teiacutexiacutets estrangers 1331 A1 -fie(c~r de lgtrtIiexclfIt~ veuict Jt4iquestiquest l~II~ iquest iquestuiquest ai-luiexcltu
~e IKMiJeiluiexclCe 4 uudel4 kiHn f--4 ~4 e-kr 41laquo1~gtf~ ELCONSUMDESEDERlES tfIAdmiddot ctAacuteltIKP iexcl(tt4 ~llt 4R iexclJarl1- Q5elre (iexcl4iquesti
En aquest apartat serem volgudamenr breus En efecte el consum dun producte dek-~q luxe per exceHenciacutea com ara els grans i dcs teixits de seda (naturalment no ens referim (iexcljiexcl1) als veis meacutes simples ni als ornaments o complements de seda) tenen una dimensioacute economica social cultural i ideologica que sobrepassa de bon tros el que pretenem en aquestes pagines En primer lloc caldria mesurar tanr com fos possible i ho permeteacutes la documenracioacute el creixenr consum de productes de seda per part de capes socials cada vegada meacutes amplies i tambeacute la relativa laquorevenjaraquo de la seda respecte a la llana al 6 delsdos uacutelt segles-deJmiddote~t-mitjana~44Relacionatamh toe aixoestaria Iimmens tema de levolucioacute de la moda en la indumentaria fins a arribar a una sofisticacioacute i extravagancia creixents quan segons J Huizinga laquoguarniments i ornamenrs ja no serveixen per remarcar la bellesa natural sinoacute que saboquen a sobre seu amena~nt dofeshygar-laraquo45 Ostentacioacute i extravagancia de la moda que provocaren com eacutes sabut la vioshylenta reacci6 declesiastics i moralistes com ara per citar-ne un de sol Sant Vicen~ Ferrer i que rambeacute donaren 1I0c si meacutes no teoriacutecament a labundant legislaci6 antishysumptuaria promulgada durant la baixa edat mitjana a partiacuter de mitjan segle XIV tanr per al Corona com pel municipi barceloniacute lenfadosa repeticiacuteoacute de la qual era prova clara del seu reiterar incomplimenr Legislacioacute antisumpruariacutea doncs que de vegades podia respondre a Iintent d laquoapaivagar la ira de Deacuteuraquo en epoques de calamirat sha observat que sovint e1s decrers coincideixen amb periacuteodes immediarament posteriors a anys de males collitesq6 daltres vegades en canvi semblen respondre a criteris proreccionisres ja que solament limiren Iuacutes dobjecres luxosos de procedencia estrangera 47 Tanmareix sempre rendeixen a senar la destacada funcioacute social del vestit i miren devitar -vanashyment tanmateix- ruacutes per parr de les classes subalternes dels vestits i complements resenats al rang social deis poderosos
Naturalment com a producres de luxe els vesrits i els ornaments de seda ocupen un lIoc imporrant tant en la creixent complicacioacute de la indumentaria com en la legislacioacute antisumptuaria i en els decrets proteccionistes dels segles XN i XV pero estudiar cada ~n daquests assumptes ens poreariacutea molt lluny deis objecrius que ens hem marcat i implicashyria a meacutes arneacutes tenir present no solament les fonrs documentals sin6 tambeacute i de
178
LA SEDA 11 LA CATAlUNYA MEDlEVAl
manera molt especial els textos literaris i la iacuteconografia Per tant ens limitarem a proporcionar alguns exemples de Iuacutes de productes de seda entre els grups socials que tradicionalmenr neren els principals consumiacutedors
Comen~arem doncs per la~pecte en que la documenraci6 eacutes meacutes abundant tot i que potser per aquest mateix motiu encara eacutes lluny dhaver estat estudiada exhaustivashyment des del punt de vista que ara ens inreressa ens referim al consum de seda per part de la casa reial Per exemple solament grades als registres de tresoreriacutea del rei de la reina o deis infants reials conservats sense grans buits pel que fa als segles XN i xv eacutes possible elaborar un compleriacutessim cataleg dels productes de seda adquirits per la casa reial Dissortadamenr nomeacutes han estat editats els llibres de la tresoreria del rei corresposhynents als anys 1302-1304 tanmateix el contingut eacutes suficient per comprovar la riquesa daquests fons en dades relacionades amb e1s productes rextiacutels en general i la seda en particular Un exemple neacutes la relativament llarga relacioacute de sendals (grocs verds o vermells) amb els seus preus comprats per la cort durant el periacuteode esmentar 48 Aquesra mena de fonts tambeacute permeten des duna altra punt de vista la confecciacute6 de nomines meacutes o menys nombroses deis artesans que treballaven per a la cort en treballs de fil dor i de seda 49 Cal afegir-hi arneacutes centenars de documents procedents deis registres de la cancelleria reial que permeten coneixer detalls importants del consum de producres de seda a traveacutes dinvemaris ordres de compra encarrecs de confeccioacute ere 50 Per mosshyrra nesmentarem uns quants exemples el 1315-1316 amb ocasioacute del casament de Jaume JI amb Maria de Xipre foren encomanades diverses partides de draps de seda (Panni viridi dvirico panni de riric(I de entire IacuteJrneo fJiquestmni itJidi de siacuterico)51 el 1335 Alfons IV pagaya cerra quantitat a un mercader jueu de teixits dor i seda per un marranat per celebrar laniversari de Jaume II52 el 1430 el rei encomanava una pea de seda verda damasquina o alexandrina el 1455 pagava 4000 florins per teles dor i seda per al casament amb Maria de Casrella etc 53 Meacutes iHustcativa eacutes per exemple lespecie dinshyventari continguda en un document de 1366 on les referencies a reixits o ornaments de seda s6n abundantiacutessimes laquopea de dcap malaquiacute de floratges de seda blanca blava groga e morada drap de seda appellat camoca del Tauris drap de seda vergar [dues] peces de camocans de seda de Lucha quatre] peces de arzeyronis una] pelta de samit ras groch de seda una] gramalla de atzeytoni blau fresada de fres de Domas raquo 54
PeI que fa a lEsgleacutesia gran consumidora de sederies amb finalitats basicament liruacutershygiques bona pare dels ornaments daquest material eren donacions dels monarques (el 1312 Jaume II donava a un monjo de Santes Creus un laquodrap de seda vergat amb grans i perites radies docraquo amb la senyera al capall55 o de membres de la noblesa el 1298 Berenguer de Vilaragut deixava en testament dos laquodraps daltarraquo de sendal idos suplaltaria amb ca~al de seda vermella 56 Daltra banda tambeacute sen compraven el 1424 un canonge de la Seu dUrgell encarregava a un brodador una capa sacerdotal de baldaqtd vermell j blanc amb un serrell de ~_~
(1ITgunes mostres daqueStS telxies ll~n arribat a nosaltres i una part va ser exhibida el 1952 amb motiu de Iexposicioacute laquoLa seda a la lituacutergiaraquo Dacord amb el que hem dit meacutes amunt la majoriacutea daquests ornaments procedien dOtieoc dItalia o del soldanat nassashyrita per exemple els revestiacutements sepulcral s de Sant Bernat Calboacute bisbe de Vic (mort
179
7~ ~~~~-iexcl_~~~w~iquest - 1~_~~4=-~ -~ ~~-~~middotiquestl~~~~iexcliexcl -middotajmsBflJ~
EL PODER 1lA SEDA LA SEDA A lA CATALUNYA MEOlEV AL
el 1243) amb el denominac laquoceixic de les aliguesraquo a causa de les aligues bicefales amb les ales desplegades del mociu decoeaciu (seguramene de teadici6 persa) la capa licuacutergica dAroau R de Biacuteure abac de Sane Cugac assassinac el 1351 i altres teles de procedencia orieneal la dalmacica del denominac Tero de Sane Valed de procedencia andalusiacute (seshygle XIII) la casulla del Tero de Sane Vicenr oriental o iraliana (segle XN) una cela de seda i or de Sane loan de les Abadesses de procedencia siciliana (segle XIII) diversos teixits granadins del segle xv etc 58
Meacutes difiacutecil de documentar dacord amb el publicat fios ara eacutes el consum de seda entre els membres de lariscocracia laica En tOt cas IEquip Broida despreacutes destudiar cacorze inventaris (de vuit cascells quatre rorres i dues cases nobiliaries) 5ubeatlla lasshypecte general laquomeacutes funcional que no osteneoacutesraquo de les residencies de larisrocracia (si meacutes no de la que no vivia a ciutat) en general tot i que dintre deIs cofres i arquibancs sempre hi havia algun vestit o complemene de seda la dotacioacute de teixits de luxe era meacutes aviat exigua Un deis castells amb meacutes referencies a productes de seda eacutes el de Castellar del Valles segons linventari de 138859 de vegades Iexistencia de sederies en un castell o torre eacutes una consequumlencia de la seva utilitzaci6 lituacutergica a la Torre Baldovina per exemple trobem unpali de seda groga amb un frontal dor i seda situat a la capella60
Tampoc no abunda la seda en compaeaci6 amb altres teixits a linventari del castell de Sitges (1326) tovalloles bossa ligacaps tres peces perites de drap de seda etc 61
Meacutes abundants soacuten els inventaris i testaments de membres de la burgesia barcelonishyna gracies als quals eacutes possible descobrir Iuacutes generalitzat de teixits de luxe Ens limitashyrem a proporcionar-ne dos exempl~s a linventari dels beacutens de Burget de Banyeres (1256) hi ha un matallis cobert amb tela dHispania eacutes a dir dal-Andalus la muller Suau possela grans mocadors de cap de seda i Valentiacute de Banyeres (inventari del 1259) tenia en seu un cobrellit de tela de bagadello (Bagdad)62 En lextraordinari inshyventari dels beacutens del mercader barceloniacute Guillem Ferrer (398) hi ha abundants referenshycies a teixirs i complements de seda un rros de laquodraps de seda [ J obrat de galls pahons leons e de altres bestiones de seda blancaraquo un altre de seda negra amb perles sendals bosses cordons botOns i un cinyell de seda etc 63
Tanmateix no nhi ha prou a multiplicar les dades sobre luacutes de vestits i ornaments de seda per part dels grups dominants de la Caralunya de la baixa edat mitjana ni rampoc a evocar les frequumlents solemnitats que la casa reial el municipi barcelones o la Dipuracioacute del General que actuaven en aquest sentit com sengles corts reials en m iniarura ceJebrayen amb moti u dels meacutes diversos esdeveniments i que constituiltn rociL~ioacute de consumir i Huir les meacutes preuades j luxoses indumtntaries Caldria ultrapassar la mera anecdota i procedir a una sistematica i rigorosa recollida i conceptualitzacioacutede lts dacles ptr mesurar la crtixent diflisioacute dtls ttixits de seda entre els diferents grups socials iacute tambeacute relacionar-la amb el desenvolushypament de lartesania sedera alllarg dels segles XIV i XV
El MOacuteN ARTESANAL DELS SEDERS BARCELOKINS
Graciacutees a alguns trebalJs breus de P Voltes64 i ohrernr a la documenracioacute editada i donada a coneixer per Josep M H~l _~1I 65 entnluCJr aleunes de les (liipnn~
180
relacionades amb lanesanat barceIoniacute de la seda i especialment amb el moacuten deIs velers Tot i aixo som ben lluny encara dhaver arribat en un grau dinvestigacioacute suficient pel que fa al tema el trebalJ de Vol tes que meacutes relacioacute hi es limita a proporcionar algunes dades referents a lassociacionisme (contractes de comanda i de societat) dels seders de Barcelona mentre que les aportacions de Madurell iHuminen panicularment el desenvolupament de Iart de la seda entre els jueus i conversos de la ciutat Com acostushyma a esdevenir-se en aquests casos la utilitzaci6 duna documentacioacute unilatecal -eacutes a dir referida uacutenicament als grups esmentats- pot comportar certes distorsions i sobrevashylorar el paper real daquesta mi noria dins la manufactura sedera duna localitato Daltea banda la documentacioacute notarial aplegada per Madurell es refereix solament a contracces de treball beacute daprenentatge beacute de treball a domicilio Sense menystenir de cap maneea el valor del material aportat pel dissortadament desaparegut investigador caldria -tambeacute en aquest cas- ultrapassar la simple aportacioacute documental i lestricte comentashyri de cada un daquests contractes tot conceptualitzant-Ios adequadament i relacionantshylos amb el que sabem dels altres sectors arcesanals de Barcelona a fi de descobrir-ne les diferencies (si nhi ha) i tenir sempre en compte que la sederiacutea no es va sotmetre al sistema corporatiu i no va ser un ofici reglamentat fins 15336i
Deis conteactes de societat entre seders donats a coneixer per Vol tes i Madurell sen dedueix la significativa presencia entre els associats dun mercader o artesa valencia fet que cal relacionar amb el notable desenvolupament de la sederiacutea al regne de Valencia i la conseguumlent transferencia defectius humans i tecnics a Barcelona El 1381 perexemple
MoacutesseIacutelDe1ell-j dsasue Kmuumlch Ananell sassociaven pet-dosanys amb el mercader valencia ]ahuda Cohen cada membre de la societat hi aporrava 40 lliures pero el mercader nera laquocap e corona e regidofraquo68 Lesmentada transferencia de pracshytiques artesanals valencianes sobserva en el contracte de societat subscrit el 1393 enshytre el convers Bernat Sacot (olim ]uceff Abram) i el valencia loan de Sant Hilari teixishydor de veis i tambeacute convers mentre que el primer invertia 27 lliures per comprar vels dlaquoobra castellanaraquo per comercialitzar-Ios Sane Hilari havia de confeccionar laquoligars vashylenciansraquo (a ra6 de 5 sb per laquoligarraquo) i treballar amb dos eelers (un dlaquoobra valencianaraquo i Jaltre dlaquoobra planaraquo) proporcionats per Sacot a meacutes Sant Hilari es comprometia a ensenyar al seu soci la confeccioacute de lesmentada laquoobra valencianaraquo69 El 1415 un seder valencia i un altre de barceloniacute sassociaren per obrir una laquobotiga o caularaquo a la ciutac comtaL 70
Segons les publicacions de Madurell eIs contractes daprenentatge de lofici de la seda no difereixen essencialment de les generals observades per Bonnasshysie per a la Barcelona del segle XViexcl La durada deis contractes oscilla entre 5 o 6 anys i 22 mesos tot i que la meacutes frequumlent era de dos o tres anys Vegem-ne tres exemples el 1387 Issach Toros coHocava el seu germa de nou anys perque treballeacutes daprenent durant sis anys amb Abram Issach Ardit teixidor de veIs de Barcelona despreacutes de les habituals clausules (residencia a casa del mestre per fer-hi tambeacute feines domestiques aliments i calltat a carrec del mestre o) el concracte especificava que el germa de rapreshynent havia de rebre 22 s anualso El 1413 el fi11 dun pages de Moncofa enteava dapreshynent per tres anys a Iobrador dun convers laquoseder i tintorerraquo de Barcelona a cai de
181
EL PODER I LA SEDA LA SEDA i LA CATALUNYA MEDIEVAL
36 florins en els termes que decidiacutes laprenent Finalment el 1428 Joan Andreu colloshycava durant cinc anys el seu fill com a aprenent de l esmentat convers Bernar SacOt perque Ji ensenyeacutes lofici de teixidor laquode veIs i de sedassosraquo al final del periacuteode dapre~ nentatge e noi havia de rebre 10 florins 72
Molt meacutes interessants pels decalls recnics que proporcionen i sobretOt perque deixen entreveure les reacions de produccioacute entre empresaris i treballadors soacuten els contractes (que cal estudiar meacutes a fons) a preu fet en que el treballador ven la foqa de treball a canvi dun salari per ~a produlda Seguiacutedament nexposem alguns exemples el 1378 un teixidor de veis es lIogava per un any amb Vives Boniach per confeccionat veIs dlaquoespumaraquo e patroacute es comprometia a proporcionar~li la seda necessaria i e proshyductor (que havia de ueballar a casa de Vives Boniach) rebia 14 sb per cada dotzena de velS 73 El 1385 un altre reixidor de veis es lloga per dos anys a casa dIssach Mahir a canvi duna retribucioacute sermanal de 18 sb per dotzena de vels prims 17 sb per dorzena de veis mitjans i 12 s per dotzena de veis grossos 74 En tenim altres exemples del fatiacutedic 1391 data de la destruccioacute de call al juny poc abans daquest esdeveniment Jacob Abram es llogava per dos anys a un mesrre veler per fer ltdigars casrellansraquo de lE iexclCotoacute i laquocapacellsraquo de seda a canvi de 3i 6 rper dotzena en aquest contracre es prohibiacutea ~middotls darament que el patroacute ensenyeacutes ninguacute de treballat segons els procediments que veieacutes emprar a casa del productOr 75 De passada que parlem del 1391 direm que a la tardor del dir any quarre seders conversossi iexcliexcls plau pe fr~ van obcenir dun mercader batceoniacute mitjan~ant contracres de comanda els capirals necessaris per reconstruir el seu 9brador~ordfgl~ia_~duran~Jassalrj_C0teprar les~rn_areries primeres necessaries per reprenshydre la feina 76 ----- ----
Com es dedueix de nombrosiacutessiacutemes referencies documentals les dones tingueren un paper fora important en el m6n de la sederia barceloniacutena El 1299 un jueu de la ciurat viatjava a Aragoacute amb una comanda duna sedera el mate ix any un aIrre jueu -aquesta vegada de Castelloacute dEmpuacuteries- duia per comanda duna alcra sedera diverses peces de seda a la fira de Perpinya77 e 1338 un altre jueu subministrava cerra quantitat de seda a Ineacutes reixidora de savenes de seda 78 per cirar un exemple de segle xv el 1428 Elvira muller dun ceixidor de vels comprava diverses partides de seda a dos mercaders i conshyrracrava un aprenenr per tres anys i 30 florins de rerribucioacute 79 En un recene creball referir a Barcelona sha fet norar limporranr paper que tingueren les dones dins larresania rexcil especialmenc dins rart de la seda des de les fases de filatura i cissatge lbs a la confeccioacute i la venda del producee acabar 80 De vegades el diem era e mareix municipi el 1369 una sedera venia seda groga i vermella als consellers amb ocasioacute de la consagrashycioacute episcopal de Berenguer dErill una venda similar es produiacute lany 1405 amb motiu de lentrada a la ciurac del rei de Siciacutelia 8J
Pe que fa al nIacuteell de vida dels seders barceonins C Carrhe comema la sicuacioacute sacisfactoria dalguns seders i convesos un dells gaudia de franca prosperirac i el 1410 compra per 70 lliures una inya amb arbres al pla de Barcelona 82 En tot cas les -i relaciamem nombroses comandes dipositades als seders eren senyal segons fautora esmemada i tambeacute segons P Voltes de la prosperitat i importancia de la aleshores en plena fase de desenvolupament Segons Voltes hi va haver mercaders que
182
finan~aten regulatmenr amb les seves comandes alguns obradors de sederiacutea el mercader Arnau Sala per exemple diposira meacutes de 60 lliures entre sis teixidors de seda i de veis 0399-1403)83 Dalrra banda alguns ceixidors conversos posseien esclaus (el 1437 un seder va vendre un esclau negre) i contractaven assegurances de vida per a ells soacuten els casos de Guillem Ballester que tenia una esclava russa (1428) iacute del seder Gaspar dAr~ ques (1454)84 Tot i aixo les milIors fonts referides a lentorn material daquest grup darresans soacuten naturalment els testaments i inventatis dels seus beacutens Una considerable sensaci6 dopulencia i capacitat tecnica es despren segons Voltes de lextraordinari inventad dels beacutens del teixidor de vels Jaume de Viladecans (1458) que poseeia tres telers abundants eines i un ben proveYt magarzem de peces de seda i teixIacutets85 Tambeacute renim coneixement de la sedera barcelonina Romia (morta el 1331) que viviacutea a prop del portal de Santa Anna al seu calIer havia tingue vuiacuter aprenentes j segons IEqujp Broida devia ser una dona de cerca posicioacute economica En el resrament ordena que es confecciacuteo~ niacuten vestits nous per a cinquanta persones necessitades -pauperes iexclaborantf~ la major ies parr i cede ix el taller que tenia als baixos de casa seva a una alrra sedera perque continul e negoci 84
PeI que fa a lemplaamenr de la sederia barcelonina un document de 1395 fa referencia a les laquotaules de les sedesraquo de la pla~a del Blar 87 Tanmareix la major pare de la documentacioacute publicada permet comprovar que els habiratges i els obradors deIs seders eren al mateix call o ben a prop ubicacioacute congruent amb lobservada vinculaci6 deis
a aquest ofici el 1339 un seder convers comprava una casa al call den Sanauumlja el 1418 un teixidor de veis llogaa casa i bOtIacutega amb dos portals al Catrer de Sane
---oommiddotenec del Call 1 el 1441 un seder yema un obrador que tenia al caiacuteL Las-oquumleriacuteaTel carrer del Vidre rambeacute eren segons la documentacioacute llocs de residencia deis arresans de la seda88
ELS POSSIBLES OR1GENS DtNA MANuFACTURA BARCELONINA DE TEIXITS DE SEDA
(1450-1460)
Com hem dit meacutes amunc segons els indicis fornits per la documencacioacute publicada els anys centrals del segle xv (concreramenr entre 1450 i 1460) hi havia a Barcelona una manufactura sedera de qualicat introduida segurament per artesans iacuteralians i valencians En aquesc pum hauriacuteem dinsistir en el que hem dic respeCte al moacuten artesanal barceloniacute els documents han estat Dublicats a seques (si em petmeteu lexpressioacute) eacutes a dir sense
intenrar integrar les dades que comenen en un definir marc economic social i poliacutecic de la convulsa hisroria de la Barcelona de mitjan segle xv Per comencar sembla fora significaciu que la sequumlencia cronoloacutegica esmencada coincideixi amb el moment dorganirzacioacute i maxiacutema puixana de la Busca laquopartirraquo deis mercaders arcesans i menescrals que propugnava una poI iacutecica comercial i industrial extremadamenc proteccionisra en oposicioacute a la Biga parrir deis ciueadans honrars Ooligarquiacutea municishy
enriquirs gracies a la importacioacute de productes de luxe esrrangers 89
Sigui com sigui el 1451 els genovesos Urbano Tranquerio Baltasare Miyolino i Domenico de Lucca precenien introduir a Barcelona laquolaer de la seda e de brocars dor e
183
h~~ tlt~Fbull middot~~t~oiexclbull~~s_Jmiddotiwiexcl=~iexcl~~~-r-e--lt ~oiexclg___f-----shy
EL PODER I LA SEDA
dargentraquo que fins aleshores no sexercia a la ciutat Significativament gairebeacute rots els prohoms que tractaren aquest assumpte amb els regidors eren buscaires fet que denota que Iestiacutemul per iniciar a la ciutat aquesta manufactura proveniacutea deis secrors menestrals que aniacutemaven la Busca90 Per comenltar la nova activiacutetat la ciutat havia dashyvanltar la quanritat de 10000 floriacutens a tornar en deu anys concediacuter als mestres el dret de ciutadania i garantir-los tambeacute durant deu anys el monopoliacute de Iexercici de Iofici En correspondencia els genovesos es comprometien a ensenyar Iofici i a convertiacuter el seu obrador en una escola daprenents si al capdavall lexperiencia tenia exit eI municipi havia dordenar que a Barcelona no es vestissin teixits dor i seda fabricars fora de la ciutat 91
Daquests mateixos anys coneixem algunes activirats dins el camp de la sederia del mercader Bartomeu Miroacute un deIs siacutendiacutecs buscaires perseguit el 1463 arran del triomf de la Biga El 1455 Miroacute contracra un mestre seder amb ruacutenica obligacioacute densenyar Iofici a futurs obrers fet que demostra lexistencia dun contingent de ma dobra disP9shynible relativament nombroacutes 92 Lany seguumlent Miroacute es vincula a un filador dos laquooperado-__ JtJ
resraquo un laquomesrre de drap de sedaraquo (lazzaro de Negro de Lucca) i un tenyidor de seda italians Finalment el 1459 Miroacute cediacutea en comanda un teler per ceixir laquodomasraquo a Domeshynico de Lucca un deis genovesos que havien presentar el projecte de 1451 i en prestava a Antoni Cabanyes un altre rambeacute per teixir-hi laquodomasraquo en regim de rreball a doshymiciliacute 93
Tambeacute daquest perIacuteode (exacrament de 1456) soacuten les escasses referencies que teniacutem d~~alaquoCompanya de les sedes de Jlarcelonaraquo amb seu al Pla den Liuiiel~nbtllat~ rector de la qual eacutes Giovanni Stella (segons Voltes) o Joan Estela (segons Bonnassie) que Iabril de 1456 contracta el genoves Iacopo de Galiano per tres anys al mes seguumlent el subadminiscrador de la societat pacta amb el mercader N icolau Creixell el lliurament de sedes que aquest shavia dencarregar de disrribuir entre diverses persones perque les obressin posteriorment Estela o Stella el rector contracta -tambeacute per tres anysshyLlarzer Lazelo i por despreacutes el genoves P de Montev~qf finalment a loctubre tornem a trobar Domenico de Lucca com a deuror de la societat que es compromet a treballar per a rentitat fins a eixugar el deute contret 94 Valdria la pena dinvestigar a fons i amb el rigor necessari lacruacioacute daquesta societat que segons Voltes devia ser el centre de reunioacute deIs artesans seders esrrangers laquosi eacutes que no sesfona justament a reclutar-los per crear en poc temps un nucliacute producror a Barcelonaraquo 95
La influencia deis mcsrres jmlians es roma a (tr palesa en un documem de 1457 segons el qual un teixidor de draps de seda compra a un mercadtr de Barcelona un tejer per confeccionar iexclJalmos Jl1iciacute de iexcldlIt Com a garams del contracte consten els genovesos Rafael de Rapallo i Manuel Vasi teixidors de draps de seda i possibles mestres del comprador del reler Al cap de quatre an)s Rafael de Rapallo contracta com a aprenenc
~ un valencia 96 Del mareix any procedeiacutex un document que demostra cJaramem la laquorialishy
iexcl tatraquo entre Barcelona i Valencia en la disputa de la residencia de dos mestres de Sayona teixidors dor i seda Els dos liacutegurs es diacuterigien a Valencia per treballar amb el seu conciutada Gaspar Ganor establert de feia temps a la ciurat com a fabricant de brocats quan an Seacuter pre~os per larmda bitcelonina Assabemat de Iassumpte el nostre coneshy
134
LA SEDA A LA CATAlUNYA MEDIEVAl
gut mercader buscaire Bartomeu Miroacute soHicita al consell el lliuramenr de toes dos per fer-Ios treballar en la seva induacutescria i estalviar al municipi les despeses de manutencioacute corresponents De res no va servir la raonada protesta deis jurats valenCIacuteans en redamacioacute deis caurius el consell va decidir de transferir-los a Miroacute amb la condicioacute expressa que cada un deIs ciutadans de Savona havia densiniscrar dos teixidors catalans fins a convershytir-los en mescres en lart de la seda i roe 97
Un altre indici de Iinteres dalguns consellers per fomentar la produccioacute de reixits de luxe el tenim el 1458 quan un mesrre filador dor valencia va expressar el seu desig destabliacuter-se a Barcelona amb la famiacutelia i amb quatre matrimonis meacutes del mateix oficio EIs consellers donaren suport a la peticiacuteoacute amb aquestes significarives paraules laquoartes que moltes persones qui no han forma de viure lavorant en la dita art de filar or viurien e encara que seria introduccioacute que en aquesta ciurat se fuhessen e obrassen draps dor e brocats segons en altres ciutaes es fanraquo98
Toes aquests estiacutemuls van tenir per complement lintent de desenvolupar a Barcelona la plantacioacute de moreres i la cria del cuc de seda A comen~amenr de 1458 el draper Joan Serra suggeriacute al consell que per corregir lendarrerimenr de Barcelona respecte a Valenshycia en la producciacute6 de seda caliacutea fomentar la plantacioacute de moreres amb aquest fi soHicita que li ros designat un iacutendret a la ciutat on a expenses seves pogueacutes plantar els dits arbres Despreacutes de les corresponents deliberacions el consell acorda datendre la petidoacute i concedir com a lloc idoni eIs fossats de les muralles comen~ant per la porta dels Tallers i fins a les de Sanr Antoni Sant Pau i Drassanes 99
- ---En resumestracta de documents alllars sense conrinuitat i meacutes donats a co_nhxe~ per curiacuteosiacutetat que no pas dins Iambit duna recerca sistematica i profunda sobre la possible introduccioacute duna manufactura textil sedera de qualitat a la Barcelona de miacutetjan segle xv Aquesta investigacioacute com en general lanalisi rigorosa i ben documentada del consum el comer~ i larresania de la seda a Catalunya medieval encara esta pendent
NOTES
1 LoMBARD M [es textiles dans le tontk mllslIlnlltm (VIlXIJ siexclfees Pariacutes-la HaiamiddotNova York 1978 2 LOMBARD [es rexliles ob eir i SAacutegtJCHEZ MARTfNEZ M laquoApogeo y crisis del estado cordobeacutesraquo
dins Historia tk Andalllda Madrid 1980 ) BoNNASltIEPiexcl~ rtslaquo~ aacutedwz6q
juBa Wflpli r-fH lfamplrJiarrmiddotlzlamp i9iLJCatlognt du miliell dll x a la fin du Xl siede Coissmrc el 1l1maliOl1 dIIne Jodeacutereacute 2 vol Tolosa del Uenguadoc 1975-1976
4 BOINASSIE Liexcliexcliexclganizcj( J iexclmiddotb~ La Catologne ob CIacutet i XOLfF P Quidam horno
nomioe Roberto negociaroreraquo dins Le Moyen Age 1963 5 BONNAS~IE ~uj 1M 16 lA Caralogne ob de 6 GUAL C~MARENA M El comercio de telas en el siglo XIll hispanoraquo dins Arlllon tk Hisunuacute
eamoacutelIlica) Social r 1968 7 FELlU 1 MONTFORT G laquoEl comercio cafalaacuten con Orienteraquo dins Ruacuteta tk Historia EcomlIica VI
nuacutem 3 1988 8 BATLLE GILART c Las relaciones comerciales de Barcdona con la Espantildea musulmana a fines del
XII e inicios del XIIIraquo dios Alfales de la UIlIacuteleruacutedad tk Afieote 6 1987 9 GiexclJAL CrMARENA M Peaje fluvial del Ebroraquo dins Esrdios tk Edad Mulia de la Coma tk Aragoacuten
VIII 1967
185
~~gt~ - ~
EL PODER 1LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDJEVAL
10 GUAL laquoEl comercio ob cit
11 MARTINEz FERJiANOO j-E Jaime Il Sil vida familiar 2 vol Barcelona 1948 doc nuacutem 8
12 VOLTES Bou P laquoLes associadom de seders medievals barceloninsraquo dim Anuario de EsuuJiru Medieshyvales V Barcelona 1968
13 BERNIS c Trajes y moda en la Espantildea de los Reyes Catoacutelicos l Las 1I1IjmI Madrid 1978 i VIROLES I VIDAL T M La vida qllotidiana a BarcelOTld Ierr 1400 Barcelona 1985
14 CARRERE c Barrelone centrelconomquea leacutepoqlledtsdifficllltls (13801462)2 vol Pariacutesmiddotla Haia 1967
15 GUAL CAMARENA M Vocahlllariacuteo dt comeraacuteo medit1lal Barcelona 1976 16 MADURELl MAlUMON J M i GARetA A Comandas comerciales harcelo11eraJ de la Baja Edad Media
Barcelona 1973 doc nuacutem 26643
17 GUAL CAMARENA M bull El primer ma1111111 hispaniacuteco de mercaderiacutea (s xn) Barcelona 1981 18 GUAL El primermanllal ob cic i MADUREll MARlMON j M laquoEl arte de la seda en Barcelona
entre judiacuteos y conversosraquo dins Searad XXV Madrid 1965 19 GUAL Elprimer manual ob cic i MADURELL laquoEl arte de la seda raquo ob cic 20 GUAL El primer manual ob cit 21 MADURELL 1 GARcA ComandascQf1U1(iales ob cit
22 MEUS F laquoMalaga nel sistema economico del XlV e xv secoloraquo dins Ecollmzia eStoriacutea III 1956 23 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit
24 CARRERE Barcelona centre eacuteconomiqlle ob eir
25 CARRERE Barcelona centre Iconomique ob cit 26 CARRERE Barcelona centre conomiqlle ob ciacutee 27 1IacuteADUREll laquoEl arte de la seda ob cit 28 MEUS laquoMalaga nel sistema raquo ob cie
29-MAUUREIl--laquoE-artede la seda raquo o1jmiddot-middotcit i VOLTES Bou P laquoNombres de antiguos tejidos de~ sedaraquo dins Bletiacuten de la Real Academia de la Historia CLXIII Madrid 1968
30 RODRfGUEZ MOLINA J El uacuteno deJatl1 en la Baja Edad Media Aspmos dellJograacuteficos y ecol1oacutemicos Granada 1978
31 MEus laquoMalaga nel sistema raquo ob cit
32 GLAl CAMARENA M laquoPara un mapa de la industria textil hispanaraquo dins Anuajo de Estlldios Medievales IV Barcelona 1967 iacute ltEl comercio de telas raquo ob cit
33 CARRERE Barckna centre tcoTlolllique ob cit 34 GUAl Vocaoacuteulaio de ob cir
35 RlBIUacute I LLUCH A DocmllC1lU JIIlhistaria de la CIIltllla catalana Mig-eal 2 vols Barcelona 1908 36 GtAl Vfliahfmiddotodcl ob cit i RUBIO DOCllllulIIsper ob cie 37 MELIS laquoMalaga nel sistema ob ciacutet
38 MlTJA M Dos dmulIIClitos lotddL del siglo xv res1Iacute111nia de los p-immJs mSdJOS d1 teidv di- la laquo1 l1J
Bamlolla Barcelona 1954
39 VOlTES BOt P Las compros regiacuteas de sederia desde Alfonso el Benigno hosta Alfonso el Magna nimoraquo dins DIacuteIlIlgaaacute(n Himi de Bmlol1a 1974
40 FLRRER I MALLOL M T Eh italiaos a les terres catalanes (segles XlIXV)gtgt dins Anuaio de Estudios Medin(lliexcliexcl X Batcelona 1980
41 MELlS laquoMalaga nd sistema ob cit
42 MADURELL MARIMO-1 J M laquoLa contratacioacuten medieval judaica) conversa en Barcelona
0349-1416) Documentos para sU estudio dins Seaad XVI i XVIl Madrid 1956 i 1957 respecrivamenr 43 Mr~)A Dos do(lImmtos notariI ob cit
44 Miexcl$KIMIN H A La (ltolamiacutea d ElIopa lfI el Afo Rmaciacutemimlo (1300-1460) Madrid 1975 45 BERNIS Trajes J moacuteiUacuteJ C11 ob ci MARTlN 1 ROS R M laquoEl teiacutegtit a IEdat Miriexclanaraquo dins
LEdat M1Ijana Aiexcls pliquestiexclstique indwIJil i teiacutexIacuteI cicle de conferencies al Museu Textil i dIndumentaria de Batcelona febrermar~ 19S7 i HtIZlNGA J El aMio de la Edad Aledia Madrid 1973
46 INOLES I lDAL T gt1bull La lid (Jotiduacutema ob cit
186
47 TORRELU NruBoacute F laquoSignificado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la
Corona de Aragoacutenraquo dins EsuuJiru de Historia Social de Espantildea m Madrid 1955
48 GoNZAacuteLEZ HURTEBISE E Lihros de TesOrtliacutea de la =a rtd de Aragtfn Barcelona 1911
49 DURAN 1SAMPERE A laquoBordadores de la Corte en el siglo XIV dins Boletln de la Real Academia de Benas Letras de Barcelona XXVI 1954
50 RUBIOacute Dotllmmts per IhistOria ob citbull i MARTfNEZJaimJi 1I ob cir
51 MARTNEZ FERRANOO j-E laquoDatoS sobre el vestuario de Jaime 11raquo dim Anales r Boletiacuten de los Museru de Am di- Barcelona 1945 doc nuacutem 211
52 MmGE 1 VIVES J La ciudad de Baralana dllrante el inm de Alfonso el Benigno (1327-1336) Barcelona 1987
53 VOlTES ltLas compras regias raquo ob cir
54 RUBIUacute Docu1Unts iexclleI thistaria ob cir
55 VOLTES BOL P laquoLa seda en la lituacutergiaraquo dins Misceiexcliexcliexclmia Histarica Catalana Homenagt a J Finestres Poblet 1970
56 VOLTES ltLa seda en raquo ob ciacutee 57 VOLTES laquoLa seda en raquo ob ciacutee 58 La seda en la liturgia cataleg de lexposieioacute del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona
1952 VOLTES laquoLa seda en raquo ob cie i l-IacuteARTLI laquoEl teixit a ob cit
59 CASAS 1 HOMS J M El camll de Castellar tany 1388 Tramcriacutepcioacute i estlldi dIITl inventari Sabadell
1970 60 EQJlP BROIDA UacuteS de lespai en els castelis i torres dels segles XlV iexclxv dins laquoFortaleses corres
guaites j easrells de la Catalunya medievahgt Annex 3 dAtta Medilllaia Barcelona 1986 61 BAnLE GALlART c 1~AREacuteS A El castell de Sitges a la more de Bernat de Fonollar (326)
dins laquoForraleses torres guaites i castells de la Catalunya medievalraquo Annex 3 dAtta Medievalia Barcelona -1
62 BAnLE GALlART C ltLa vida i les a(tivitats deis mercaders de Barcelona dedicats al comer~
mariacutetim (s XlIl) dins Le gemi dt filare Mediterra1llo 1 Napols 1981 63 CASAS 1 HOMS j M laquoLhererarge dun mercader barcelonf Darreriacutees del catorze segeraquo diacutens
Cuadernru de Histwia Ecol1oacute1l1ica de Catdlllifa Barcelona 1969-1970 64 VOLTES Bou P laquoEl establecimiento y el utillaje de los antiguos sederos barcelonesesraquo dins
Cuadernos de Historia ECOIJoacutemica de Cataluntildea 19681969 laquoOriacutegenes del Colegio Mayor de la Sedaraquo dins
Djiexclulgacioacuten histoacuteica de Bmlona 1974 i laquoLes associacions de seders raquo ob cit
65 MADCREll laquoLa contratacioacuten medievaL raquo i laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee 66 VOLTES laquoLes assoCIacuteacions de seders raquo ob cit
67 Bo~ASIE La og17l1izacioacuten del hajo ob cit i VOLTES ltOriacutegenes del Colegio raquo ob cit
68 MADlRELL laquoEl arre de la seda raquo ob cir i VOLTES laquoLes associacions de seders raquo ob CIacutet
69 MAIlCKELL L~ comratacioacuten medieval ob cit i VOlTES laquoLes associacions de seders ob
eir ~o VOlTES Les assodacions de seders ob ciacutee - L Bo~SSIE L M1ilmaoacuten dtl Tuacutebaj( ob ciacutet
~2 l-IacuteADlIlELL El arre de la seda raquo ob cIacuter
3 MADlkELL La contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob CIacutet
74 MADemiddotRElL ltLa contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
75 MADLRLlL middotLl comratacioacuten medieval i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
76 CARRrRE~ Bluacutemu ccutre uuml(1)ImuacuteqJIt ob ele 77 V(JLTES laquoLes associacions de sdcrs raquo ob ciacutee
78 MADlREll ltEl arre de la seda raquo ob cit
9 MADLREll laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee
SO EQlIP BROlDA laquoActividad de la mujet en la industria del vescir en la Barcelona de finales de la
Edad Mediacutea dins El iexclrtbj de la mlles en la Edad Iuliacutea hiJpana Madrid 1988 S MoXmiddotKUI El arre de la s(da raquo b cit i EQuP BROlDA laquoActividad de la mujer raquo ob cit
187
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
~ ~ ~ ~-qiti 7~ ~ ~-
EL PODEIlI LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
evolucionar ailladament a partir dun tronc comuacute de la tradicioacute amiga lOrient sassanishyda limperi bizand i lOccident germanic -caracterirzat per un relariu afebliment i oblit de les recniques romanes Com hem dit Jexpansioacute islamica va contribuir decisivashyment a la desrruccioacute d aquestes barreres ~~de lfndia a al-Andalus solda els fragmems del Vell Moacuten i va permetre la confrontacioacute de les recniques entre regions que havien evolushycionat cada una pel seu compte Hereu i continuador del moacuten heHeniacutesrie [lIslam neixampIa els liacutemits envers lExtrem Orient i Occident Centre dirradiacioacute i de disshypersioacute de procediments teacutecnics exerciacute la seva influencia sobre Bizanci i particularshymene sobre lOccident germanic Cordova i Siciacutelia foren les eeapes de pas de les inshyfluencies orientals arribades a al-Andalus i a la peniacutensula ItMica per la vella ruca meditershy 1 ramaraquo
La sericicultura va fer doncs el mateix camiacute que els altres productes i tecniques entre els segles VII i XI la cria del cuc i les tecniques de debanatge del capoll de filatura de la fibra i de manufactura deIs teixits de seda es van anar propagant al mateix temps que es muleiplicaven les zones sederes dOrient a Occident Des de les seves regions dorigen a la Xina oriental i ceneral la seda viatja al segle IV fins als oasis dAsia central des don arribava a la Mediterrania i al moacuten roma beacute per rerra gricies a les rutes caravaneres que travessaven Persia i Mesopotamia per arribar finalment a Alep o Aneioshyquiacutea beacute per mar a traveacutes de locea fndie i de la mar Roja fins a Alexandria Tot aixo pel que fa a la materia primera ja que la tecnica de la cria del cuc de seda no va arribar a Bizanci fins mirjan segle VI sota rtey 2 J- lt~MClt P_rrn- iexclp rllt~rfa
quan Bizanci aconseguiacute ous de cuc de seda Jemperador en decreta el monopoli estatal i prohibiacute la importacioacute de seda per part deis particulars prohibicioacute que provoca la rurna deIs pores sirians on confluien les rutes caravaneres La prohiacutebicioacute i les seves consequumlenshycies ocasionaren tambeacute la ruptura economica i tecnica entre Bizanci i limperi sassanida situacioacute que nomeacutes es va superar arran de lexpansioacute musulmana
Lexpansioacute de Islam comporta e gran progreacutes de la sericicultura a lOriacuteent Mitia i Proxim al sud del Caspi a Yuryan Tabaristan Yilan Azerbairjan i a ciurars com Merv Nisapur Esfahan o Mossul Meacutes endavant veurem algunes de les dasses de seda comercialirzades a Caralunya sota es noms daquesres regions i ciurars orieneals A la Medirerrania lexrensioacute de la sericicultura va ser consequumlencia de les conquestes islamishyques Siacuteria (Aneioquia Damasc Triacutepoli Ascaloacute i molr a prop rilla de Xipre on ti cuc de seda ja es criava al segle X) Ifriqiya (segons que sembla luacutenie centre productor daquesta regioacute era Gabes que abastia el mercat dal-Qayrawaacuten) Siciacutelia ocupada pels aglabides al segle IX i al-Andalus
La proviacutencia meacutes occideneal de limperi musulma -al-Andalus- va ser una de les gran s zones de produecioacute sedera durane (Ota ledac mirjana A la peniacutensula lberica la sericicultura es va desenvolupar sobretor a les regions orieneals de la qllta d Elvira (les acruals proviacutencies de Granada i Almeria) i la zona de Jaeacuten Aquesrs llocs reunien les condicions exigides per la cria de euc i la manufactura de la seda clima remperar a recer de les muntanyes for~a apropiat per al conreu de la morera ma dobra abundant (algunes referencies geografiques parlen de pobles sencers dedicats a la produccioacute de i proximitar dAlmeriacutea gran porr comercial andalusiacute
170
La introduccioacute de la sericicultura a al-Andalus sobrerot a les dues zones indicades meacutes amunt es produiacute segurament durant el primer segle de la conquesta quan -a mitjan segle VIn- contingenes sirians procedents de Damasc i Qinnasrin sinstaHaren a Elvira (Granada) i Jaeacuten respectivament A partir de comen~ament del segle X moment en que el geograf oriental al-Istajri (vers 921) ja es referia a la seda produrda a la regi6 dElvira les citacIacuteons soacuten com meacutes va meacutes frequumlents a les descriacutepcions geografiques dal-Andalus que alludeixen per exemple a labundancia de moreres a les zones de Baza Guadix i Fintildeana En general els contraforts de Sierra Nevada eren el principal centre productor de seda nhi ha prou a recordar que al segle IX lEstat omeia rebiacutea meacutes de 500 kg de seda en concepte de tribur de la qura dElvira 19ualment segons el laquoCalendari de COrdovaraquo al maig i a lagost el fisc requisava seda per a les manufactures estatals cordoveses (tilmiddotaz) Lexpansioacute de la sericicultura va fomentar e desenvolupament de manufactures textils en llocs propers a la regioacute de Las Alpujarras a Fintildeana i a Baza es fubricaven brocats de gran qualitat i tambeacute meacutes tard a Pechina i Almeria A partir de lany 899 la seda daquestes regions arribava a meacutes a tallers meacutes llunyans com ara el tiraz eordoves i el tiraz sevilla Tambeacute hi havia manufactures de seda a MaIaga Valencia Chinchilla Bocairent Muacutercia etc
Com eacutes ben sabut a rot e m6n islamie el monopoli de la fabricacioacute de teixits de luxe per a luacutes personal del sobira i deIs altS oficials de palau o desdnats a ser enviats com a presenr era detingut pel tiraz o taller palatiacute Tanmateix per extensioacute la paraula tiaz
_de_~ignava tambeacute com veurem meacutes endavant una pe~a de teixit ornada amb franges que coneenien -i~~~~ipcions amb-ernomaercilinuacute) emIacuterel tiraz era-ctoncsun siacutembol de poder del sobiri i alhora un mitia de propaganda La manufactura textil estaral va ser introduida a al-Andalus per Abd al-Rahman II i a la capital omeia hi havia el denomishynat 1JicUJ tiracc(fum o barri del tiacuteraz que era al bell mig de lexarquia cordovesa daquest taller van sonir per exemple les 2285 peces de seda enviades per Almansor a alguns priacutenceps cristians lany 997 i tambeacute la superba ligadura de seda i or corresponene a Iepoca dHisam JI que es conserva avui dia a la Real Academia de la Historia
Tanmateix a partiacuter del segle XI les produccions tbtiacutels sederes de Cordova i de la regi6 de Pechina van cedir el pas a les manufactures dAlmeria Segons que diu al-Maqqari a Almeria es fabricava el dibaj (teixit de seda amb recams dor) i el tiraz (ltltaqueix teixit COStoacuteS en el qual sinscrIacuteuen els noms deis soldans dels priacutenceps iexcldeIs altres riacutees personatgesraquo) per a la confecciacuteoacute deis quals hi havia 800 obradors Tambeacute hi haviacutea -segons el mateix cronista- 1 000 obradors dedicats a la fabricacioacute del siglatllm (brocat) i e mateix nombre de dedicats a la manufactura dalcres varietats de teixits de seda com ara els anomenats )ul-yalliacute(de Yuryan) esfahaniacute (dEsfahan) aftabiacute(teixir de seda i cotoacute elaborar segons una teacutecnica emprada al barriacute dal-Attabiacuteya de Bagdad) damasquiacute (de Damasc) etc2
Des de Miexcluumlaga iacute sobrecor des dAlmeriacutea la fibra i tls teiacutexiacutets de seda sexporraven a Egipte (que no produia seda pero en consumiacutea grans quantitats) a Bizanci i fins i tot als confins del Jorasan i tambeacute a gairebeacute tOts els paisos musulmans i cristians de la conca mediterrania enere els quals tls comtats caralans fa ~ ~
Despreacutes de les convulsions que acompanyaren el naixement de a sOCletat feudal la consolidacioacute als comtacs cacalans duna potent i rica aristOcracia laica i eclesiasrica dona
171
IitliquestL~iquest~~ampi~~~Q~~~~~~~ltmiddot_
EL PODER 1LA SEDA
loc a una creixent demanda dobjectes sumptuaris entre els quals figuraven els teixits de seda producte lux6s per antonomasia Al mateix temps lestablimene de relacions com meacutes anava meacutes frequumlents amb al-Andalus facilita iexclarribada a territori catala deis teixits andalusiacutes beacute per via mariacutetima beacute per la vella strata francisca que a comenltiexclament del segle XI ja rebia el nom de strafa m(Jriacutesca
Tor i que no hi ha gaires fonts que documentin amb exactirud lemirat daquest comerltiexcl els testamencs permeten una aptoximaci6 a la mena de productes de m6n andalusiacute que arribaven a Catalunya Dacord arJb Bonassie3 la majoria de les importacions consisshytien en vestits i teixits de luxe la sed4per primer cop e 944 sota les denominacions de chizua (de larab ~zz) o sidda reservada pero a lornament de peces de vestir fabricades
1- amb un altre producte -per exemple unapeiexcllicia mlmmiddotta de chizua A partir de comenltiexclashymene de segle XI e nom aplicat generalment als teixirs de seda eacutes el de palii o palteos propietat gairebeacute sempre deIs grans centres eclesiastics i desrinats a usos lituacutergics (estovashylles daltar casulles capes etc ) En tenim documentaci6 a la catedral de Vic (dues casullas pallas el 957 i e 971) o al monesrir de Ripoll (dospallii a laltar de Sanra Maria i un pallium 1etustiacutessimum el 1008) menrre que el 1003 el bisbe dUrgell posseia una peltiexcla de seda per alllit Tambeacute els membres de lalta aristocracia comtal i vescomral usaven reixits de seda com ara les dues mancusatas de pamo dAdalbert fill del vescomte de Barcelona (vers el 1010) o les peces de seda que pertanyien al comte dUrgell i a les vescomtesses Sanltiexcla i Ermengarda al primer rerltiexcl del segle XI 1 tambeacute obscurs castellans com el
--d~rgeruola-)-Sunyer-Radulfde la-Llavinera vesrien robes de seda la-utilIacutetzaven coma roba de llir Fins i toe la fraccioacute meacutes rica de la pagesia alodial formava part daqueixa capa cada vegada meacutes amplia de consumidors de seda a mitjan segle XI dues dones que perranyiacuteen a aquest grup social eren propietaries de complemenrs de palleo
A partir de comenltiexclamenr del segle XI no eacutes gens estrany doncs trobar en terrIacutetori catala les mateixes varierats de teixirs de seda que hem vist documencades a Almeria cimar que aleshores agafava el releu dalrres cenrres texrils andalusiacutes els diplomes aHushydeixen a Iexistencia de ciciatolleS i tUacuteaz a IUrgell a Vic o a Sant Cugat Tot plegar ha fet que Bonnassie hagi suposar lexistencia a Barcelona dun possiblemenc acriu mercat dashyquesta mena de teixics de luxe eliDID ErmengolI donava 10 unces dor als canonges de Barcelona perque compressin paleos per fer-ne capes un any abans un mercader esrranshyger Roben llega 20 palleos al mareix cabild Tor i que Ph Wolff suposa que els teixits de Roben podien ser flamencs Bonnassie s indina per una hiporecica provinenlta andalushysiacute si beacute lesmenrat legoaacuteator podia ser efectivamenr dorigen flamenc segurament venia dal-Andalus quan va liurar els teixirs a la catedral 4 Ben aviar quan sorgiren els prishymers siacutempromes del renaixemenr de la vida urbana les noves elies de la cimar safegiren als rradicionals consumidors de seda i objecres de luxe que eren els membres de lalta arisrocracia ciil i edesiastica EIs laquonous riacuteesraquo de la ciurat preburgesos o protopatricis que en diu Bonnassie transformaren de seguida el seu genere de ida i demostraren un nOtable gUSt per la pompa un deIs senyals idenrificadors de la qual era Iuacutes deis luxosos teixits andalusiacutes especialment els de seda
Un altre pas qoe refon-iiacute el comerlt- exterior tingueacute lIoc a la segona meirat del seshygle XI i a comen~ament del XII Durant aquest periacuteode el comeriexcl amb Almeria concishy
172
r 4iexclrcdf
LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
nuava essent predominam tot i que com eacutes habitual per a tota redar mirjana a causa de les caracreriacutestiques de les foms disponibles sois estem informars del capiacutetol dimportashycions Encara hi abundaven els productes rexrils de luxe i al capdaam de tots eHs els de seda i els brocats En tenim diversos exemples a linvemari dArnau Mir de Tost (vers el 1071) dincreible exotisme on se citen ciacutedatons palliacutea capes de tiraz mames de pallio calces de seda camises ad guisa de Spania (eacutes a dir dal-Andalus) sacs de seda i mides confegits o ornats amb aquesta materiacutea com ara esroles dossers cortines feltres coixins etc En una paraula laquoel luxe andalusiacute simposa en lalra societat catalana que amb eH embelleix el rober vesteix el Hit i enriqueix el mobiliari comtes magnats bisbes i canonges es vesteixen [ ] amb vestits exotics porten anels i collarets dor o de gemshymes i dormen en pells i sedesraquo 5
COMERlt CONSUM 1 MANUFACTURA DE LA SEDA A LA CATALUNYA DE LA BAnCA EDAT MITJANA
Fa vine anys M Gual escrivia que laquolescassetat i poca profundirat de les monografies espanyoles sobre la induacutesrria textil es deuen especialmene al fet que cada auror es troba davant la immensa tasca de escorcolar les coHecciacuteons diplomatiques edicions de textos reperroris catalegs i documenrs solrs sense que els diplomes utiliacutetzables sigui n gaires ni esciguin_-agru0fC T~ rl( Pf( ~1I1rl ~ l p1IfP( n- ~(r una rasca lbga-i-cootiacutenlJu~a~~shy
dacumulacioacute de materialsraquo6 Em middotsembla que al ca de molts anys i amb lleugeres esmenes bona part de les observacions de Gual encara soacuten vigenes si meacutes no pe que fa al consum i al comeriexcl de la seda a la Caralunya de la baixa edat mirjana Per referir-nos solamenr a les fones documenrals caldria investigar a fons tam els invenrariacutes i restamenes deis grups dominan es consumidors excepcionals de sederies com rota la documemacioacute de caraerer comercial o referida a lartesanat per saber alguna cosa meacutes de la procedencia i de les classes de seda urilitzades al Principat i tambeacute de les ies per on en transcorria el comerltiexcl En lacrual estat de la recerca es fa difiacutecil seguir la pista del consum i del comerltiexcl de la seda entre lalta edar mirjana i la segona meitar del segle XIII quan la documenracioacute publicada comenlta a esdennir reatiyamenr important En tOr cas i tenint en compre que tanr el fil de seda com els meacutes luxosos reixirs daquesta materia provenien de fora la seva circulacioacute pel Princiacutepar sha de relacionar amb els inicis a partiacuter del primer decenni del segle XIl7 i posterior refermamenr de camerltiexcl amb Oriene amb Siciacutelia amb les ciutats del nord ~~o amb al-Andalus8 tradiacutecionals centres exportadors de seda en brut i de seda teixida
Se ~1eacute No IwPf doblidar rampoc els adverrimenes de M Gua] respecte a la prudencia amb que cal manejar les dades subminisrrades pels aranzes duaners) forser hauriacuteem desmenshytar les refedncies a la seda coneingudes al primer pearge fluvial Jel qual es teacute constancia a la peniacutensula lberica es nana de les tarifes que havien dabonar determinades mercaderiacutees portades de Tudela a Torrosa i viceversa a repoca dAlfons n eacutes a dir a la segona meiacuterar del segle XII Segons les dades daquesr pearge fluvial poc despreacutes de la conquesta de Saragossa Lleiacuteda i Torrosala zona d(- lEbre hayia esdcyingur laquoun incle dunioacute cdrural i
173
t iexcl~hiexcl
EL PODER 1 LA SEDA
material entre les zones de Navarra i de Catalunya i de tOtes elles amb el moacuten musulshymaraquo En el peatge se citen en efecte producres procedenrs de Valencia Ceuta i Bugia entre els quals abunden les materies primeres textils (seda i cOtoacute) els coloranes i els draps de seda Segons aquesta font doncs eane la fibra com els teixits de seda procedien del m6n musulma i segurament eren redistribuYes des de la mateixa conca de lEbre si eacutes que no eren ja utilitzats per la incipient artesaniacutea textil de la regioacute documentada a partir del segle XIII 9
Com hem die meacutes amunt a pareir de la segona meirat de lesmentada centuacuteria i de manera creixent Bns als uacutelrims anys del segle xv quan acabarem aquesta breu siacutentesi la documentaci6 publicada referenr a la seda i les sederies eacutes relativament abundant (sobreshytOe a Barcelona) Grades a aixo podem abordar quarre grans quumlestions el comer~ i el consum de la seda i deis draps de seda el moacuten artesanal deIs seders barcelonins i els possibles inicis duna manufitctura de reixits de luxe a Barcelona a mitjan segle xv
EL COMERlt DE LA SEDA I DELS TEIXITS DE SEDA
Sabem que la seda es va treballar a Barcelona al Ilarg de tota la baixa edat mitjana i que tOt i que en lactual estadi de la investigacioacute no eacutes possible fixar el comeneamenr daquesta manufactura tOtes les dades publicades apunten a la segona meitat del seshygle XIII data a partir de la qual cada vegada soacuten meacutes nombroses les notiacutecies referents a seders sobreto entre la mmona Jueva 1 -despres de J assalt al caLi el 1391- conversa-shyCom suggereix M Gual pot ser que la inicial artesaniacutea sedera estigueacutes influida pels mudejars que perllongarien daquesta manera la ben fonamentada rradicioacute textil musulshymana En tot cas les primeres referencies a una manufactura sedera en territori crisrIacutea procedeixen de Xativa i del m6n mudejar a la segona meitat del segle XIII O Tambeacute sembla significatiu que el 1303 Jaume II ordeneacutes a R de Marimon bar1le de Barceloshyna la presentaci6 de mestres sedees musulmans (sarracenos iexclIQJtros magistral operis J(f1ici) davanr la reina Leonor de Siciacutelia JI Sigui com sigui el fet eacutes que als uacuteltims decennis del
XIII ja hi havia referencies dins la documentacioacute notarial (sobretot comandes cornershya seders i sederes de Barcelona J 2
Tanmareix tOt sembla indicar que la manufactura sedera barcelonina estava dedicashyda sempre segons la documentacioacute publicada fins ara a la confeccioacute de veis i compleshyments de seda per a un COOSU01 interior i relarivamem modest els dirs yels formaven part essencial de la indumenr1lria femenina a la baixa edar mirjana J3 En cami la major pare de les riques teles de seda consumides per la casa reial la noblesa i la bucshy
barcelonines procedien dtalia Com veurem meacutes endavant sembla que solament a mitjan segle Xv coincidint amb la pujada al poder de la Busca sintenta dinuoshyduir a Barcelona una manufactura propia de reixits de seda de qualirat dels resultars de la qual no renim constancia clara abans de Iedat moderna
Primerament doncs cal veme don proveniacutea la seda que es rreballava a Barcelona Com que com ja hem dit no tenim cap constancia de lexistencia a la Catalunya medieshyval duna produccioacute aurocrona de seda - eacutes a ni de plantacions de moreres ni de criadors de cucs de seda- la mlreria primera haia de proenir del comere exterior i
piexcl
LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
sotmetres als seus vaivens Dacord amb largumeneaci6 de C Carrere labsencia duna sericicultura propia ha de ser relacionada amb altres mancances de materies primeres que demosrren la insuficiencia de laparell producriu a la Catalunya de la baixa edat mitjana i la dependencia del paiacutes respecte al comere exterior fers que renien per coroHari la dara feblesa de les manufactures de rransformacioacute i el conseguumlent desequilibri dels intercanvis comercials de Catalunya amb lexterior 14
En primer lIoc la seda eacutes present en gairebeacute tOts els aranzels duane~e la Corona dAragoacute corresponents al XIII -per exemple-als Ulbltin(Pireeiexcliexcliexcli~ e Perpinya Cotlliure Tortosa Barcelona Tamarit Cambrils etc els quals van servir a M Gua per confegir el seu Vocabulario del comercio medieval 15 J tot i que la major part de la documentacioacute solament alludeix vagament a la laquoseda ccua retorcadaraquo a la laquoseda toreada i renyidaraquo a la laquoseda tenyida de coloesraquo etc gracies al Manual catala de mercaderia de final del segle XIV i altres documents dispersos eacutes possible detectar algunes de les dasses especiacutefiques de seda que arribaven a Catalunya determinar-ne la procedencia i reconstruir-ne les vies de penetracioacute
Tot i que a diferencia del cotOacute la seda esta escassament representada a les comandes comerciacuteals barceIonines 16 gracies al Manual i daltra documentacioacute es pot deduir que una part de la seda procediacutea de rOriacuteene islamic i bizantiacute (de la zona compresa entre la mar Negra la mar Caspia el golf Peesic la mar de Llevant i la mar Egea) punt fishynal de les rutes caravaneres iacute que podiacutea arribar a Barcelona directament o a traveacutes de les
middot------middot-ciutatsdel nordmiddotdItaliasabrewr Genova viaMontpeller El Manual de 1385 esmenea la dasse de seda de qualirat meacutes preuada la seda catenia (de Cathai Xina) 17 dalshytra banda el 1336-1337 un mercader de Montpeller proporcionava a un seder jueu de Barcelona seda catahtrjla que podia procedir de la regioacute de Karabagh (Armenia) 18
Tant el Manual com un document barceloniacute de 1337 aHudeixen a la seda gella proceshydene de Gilan (al sud de la mar Caspiacutea) 19 rambeacute ens podriacuteem referir a altres classes de seda esmentades al Manual com ara la seda de Mordecaix (de Merv Chadijan a la Sogdiana) de Turquia del Golf i la seda denominada cala-i (de Talish Azerbaitjan) segons el Manual 20 Encara no sha pogut identificar la seda yuria tramesa a Tuniacutesia el 1269 segons el texr duna comanda 2
I la qual podria correspondre a la seda ibda del Manual
C Carrere una altra perita part de la seda podia procedir de Mallorca En efecte dacord amb la documenracioacute de lArxiu Datini (Prato) sabem que el 1397 senshyvlaren dues madeixes de seda mallorquina a Florencia i que per les maceixes dates la regioacute de Soacuteller exportava seda a Monrpeller De tota manera com diu F Melis devia tractar-se duna produccioacute for(a limitada 22
Siciacutelia tambeacute proporcionava seda a Barcelona el 1428 un teixidor de veis barceshyloniacute rebia dun mercader seda siciliana23 i poc despreacutes el 1434 arribaren a la ciushytat 50 liures de seda procedents de la mareixa iIla com tambeacute el regne de Napols segons que restimonien diverses comandes mariacuterimes feres entre 1380 i 1400 24 Cal recordar que la lIarga tradicioacute sericicultOra de la Siciacutelia musulmana havia revifat amb larribada a lilIa de seders grecs (de Tebes dArenes de Corinr) a epoca de Roger 1I eacutes a dir a mirjan segle XII
175
l-iexcl h lt )VJIPI e
EL PODER I LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
Tot i que tambeacute ens consta larribada a Barcelona de seda procedent de Genova (el 1404 per exemple simportaren de la ciutat liacutegur 4111iures de seda fluixa) 25 eacutes molr probable que la fibra procediacutes del regne de Granada on la presencia genovesa va ser molr intensa durant els segles XIV i Xv Sabem que la seda nassarita era portada pels genovesos des de Malaga o Almeria a Valencia Mallorca Montpeller o Pisa en aquest sentir cal recordar que el 1381 un mercader daquesta uacuteltima ciutar va vendre respectables quanshytiraes de seda a diversos sedees iexclueus de Barcelona 26 Tambeacute eacutes probable tanmateix que la seda procediacutes de la mateixa Iralica el Manual parla de laquoseda de Romaniaraquo i per la mareixa epoca un seder jueu comprava a Barcelona seda daquesra procedencia27 tot i que eacutes probable que la dita seda de terrirori bizantiacute no hem de deixar de banda la possibilitat que a la laquoseda de Romagnaraquo documentada als fons de l Arxiu Datini procedem de la Romanya (concreramem de~ ORa ee Mampdeflll) regi6 que abastia de seda Bolonya pero que tambeacute nexportava a Lucca Florencia Venecia Genoshyva i Montpeller 28
Tor i aixo les dades de que disposem permeten suposar que la major part de la seda consumida i comercialirzada a Catalunya procedia de Valencia beacute com a producte de la sericicultura aurocrona beacute com a centre redistribuiacutedor de la seda del regne nassarita En efeCte el soldanat granadiacute va continuar la rradicioacute sedera dal-Andalus a lalta edat mirjana Com aleshores els graos centres de produccioacute es rrobaven a la zona de Las Alshypujarras QuviJes per exemple) i dAlmeria (Daliacuteas Andarax ) segons que sembla al segle xv la sericicultura es va esrendre a leixarquia de Malaga fer que revifa la manufacshyrllra iel porrdeJ~LuIa~Jll1a lasedanlUsulmana era la que es a Jaeacuten de consum relarivament frequumlent a Caralunya el 1375 el 1389 i el 1395 es venien respecrivamem a Barcelona diveses de seda crua de Jaeacuten seda de Iaeacuten o ~da tQf[a crua de Jaeacuten 29 Segons que sembla ror i que les moreres sestenien per rot el
de Jaeacuten erenespEialiexcliexcliexcleRt abundams a la franja fronterera amb el soldanat nassarishyLa seda granadina (anomenada generalmene de SpaJlya) era molt soHicitada pels
grans centres manufacturers (Lucca per exemple) a causa de la sea qualitat exceiexclJenr en una rarifa de preus de 1396-1398 de IArxiu Datini la seda de Malaga superava el preu de la procedene de rOrienr islamic Com hem dit els genovesos la duien a Valencia el gran mercat discribuidor de les sedes andalusiacutes al qual anaven a comprar emre alcres els comerciacuteams de Lucca i de Florencia iexcl
Des de Valencia la seda nassarira arribava a Barcelona tot i que en aquesta ciutar tambeacute sen manufacturaa de procedcnr~~Grjtm islafllIacutef4 Cal recordar que Xativa era un gran centre sericicultor i que ptls vules de 1273-1274 Jaume 1 havia concedit franguiacutecies als musulmans que sestablissin a la ciutat per rreballar amb elll1aguacuteletplllPUshyraiexclU1Jl el qual esrava exempt al seu torn de pagar drers per la compra de seda or i altres maeeries primeres necessaries per elaborar e1s teixits de seda 12 No eacutes objecriu nOstre ocupar-nos de la produccioacute i manufaCtura sedera pero porser val la pena de recordar que el 1396 el factor Simone Bellandi escrivia a Francesco Darini per aprovar
-i la decisioacute dobrir una~ a Valencia ptrque segons dei a de ser productes que hi havia a la Corona dAragoacute sis nnien de Va)iexclncia un ddls naturalmenr la seda No falten dades ni de Iarribada a Barcelona de seda
16 H del Iiopiexcl rtB v4letftiexcliexcl
iexcl- S~ iexclt VcctHlIt 1V~iacute1r1 ICtvt~1
463 Jlimes de fjJ de seda valenciana e 1404 i 715 lliures el 1434 segons Carrere) ni de les relacions establertes al voltant del comer~ i la manufactura daqueix producte entre mercadees i seders valencians amb els seus collegues barcelonins assumpte que reprenshydrem meacutes endavant
En resum dones les sedes elaborad es o comercialitzades a Catalunya provenien de les zones producrores llegad es per lexpansioacute islamica de lalta edat mitjana ja que com subratlla Melis la liacutenia de la seda reptodula gairebeacute exactament la deIs territoris i estashybliments musulmans Orient Siciacutelia (amb alguns illots avan~ats al nord com ara a la Pulla a Calabria a la Romanra o a les Marques) Valencia i el soldanat nassarita 4)-f
Pel que fa als reixits de seda ja hem avan~at que les tiques teles consumidrs pels grups socials dominanes procedien de lexterior Una part naturalment del m6n musulshyroa unes ordenances barcelonines sobre les tarifes de corretatge i reva (1271) aHudeixen al laquocendat dOltramar o de Spanyaraquo igualmentlimpost meWlotil (liexclrriexcliexcl) de Barcelona 1- (1222) esmenra els teixits denominars purpura ciclaton O laquoqualsevol altre drap de sedaraquo34 o per citar-ne oomeacutes un exemple la laquope~a de drap malaquiacuteraquo de seda blanca blava groga i morada o llaquoaljuba de drap de seda malaquiacuteraquo posseides per Pere el Cerimonioacutes el
Daltres reixits dItalia especialment de Lucca Pel que fu a les foms documentals en citarem dues les esmentades ordenances de Barcelona (1271) que citen
iexclteacute- laquocfndats dobles de i el referIacutet invenrari de 1366 que parla dun laquocamocan de seda de Luccaraquo 36 Potser valla pena recordar que probablement per influencia siciliana l~ ~MF~r n ~ sorle ~s -1 Tucca a la seg()n~ rneilatdeLsegleJilLi queJillSJL __ __ ___ comenamenr del XIV la ciutat toscana domina e mercar seder italia despreacutes conflictes socials inrerns alenriren el desenvolupament daquesta manufactura textil i provocaren la diaspora dels artesans es quals havien de fecundar daltres centres sedees del nord i del cenrre de la peniacutensula iralica Tanmateix rot i aquesta davallada relativa Lucca va cenir stmpre un elevat prestigi per lextraordinaria qualitat dels seus teixits i pel consum preferent de la seda meacutes valuosa del moment eacutes a dir de la seda de Malaga37 Sigui com sigui a comeniexclament de segle XIV dos germans de Lucca Dino i Guido Silvestri portaven a Barcelona via Monrpeller teixits de seda38 i el 1351f~ Pecy_~(lEegava a un mercader de Lucca la compra de draps de seda39 Altres laquodraps de sedaraquo procecIacuteien deaiersos cerrreacutesmiddotseders del nord dItalia com ara Florencia de
segle X]) Pisa (a mitjan XIV els pisans Niccolo i Lapo Bartolini venien seda a Barcelona) Vent-cia (a de final del segle XIV) Bolonya o Genova meacutes endavam vemem rimportant pels genovesos en els intenes dimplanracioacute duna manufaCtura de teixies de luxe a Barcelona En general el trafic de teixits de seda procedenrs dItalia ha de ser estudiat dins el marc de lacria presencia de mercaders italians al Principat toe i els decrets proteccionistes40
Tant en el comer de seda com en el de teixits la ciurat de Monrpeller assoliacute un notable paper com a centre distribuiacutedor Hi confluYen la seda i els reixits del soldanat granadiacute (via Valencia Alacant Mallorca o direccamem per mar o per terra) des de Monrpeller fibra i teles es dirigien cap al nord dEuropa i per Ainyoacute sencaminaven cap a territori germanic o cap a les ciutats de la Toscana per Mila Genova Sayona o
J1tlivl4
177
EL PODEA 1 LA SEDA
Pisa41 1 tambeacute a Barcelona per exemple el 1336 B Baster de Montpeller subminisshytrava seda a un seder jueu barceloniacute i al contrari IwHeder Hqtfllla ~iQ(at Offiflf9amp a wn jueu G Barcelooa uoa partida de laquoeda iexclua t9riiacuteua)42
Com a resum de tOt el que hem dit podriacuteem subscriure amb tors els marisos que pot requerir un tema tan poc investigat les paraules de M Mirja quan afirma que a final del segle XlV i comen~ament del xv laquouna allau de mercaders procedenrs de totes les ciutats roscanes els Aytanri Benederro Pazzi Manelli Tosingui Venrura ] embarcaven a Genova masses de velluts azeytoniJ damascos i tafetans ] o brocats dor que abocaven a les estances del Palau Reial barceloniacute en cases senyorials en botigues especialitzades de Barcelona )gtgt43 Potser ha arribar el moment de demanar-nos qui consumiacutea aquests teiacutexiacutets estrangers 1331 A1 -fie(c~r de lgtrtIiexclfIt~ veuict Jt4iquestiquest l~II~ iquest iquestuiquest ai-luiexcltu
~e IKMiJeiluiexclCe 4 uudel4 kiHn f--4 ~4 e-kr 41laquo1~gtf~ ELCONSUMDESEDERlES tfIAdmiddot ctAacuteltIKP iexcl(tt4 ~llt 4R iexclJarl1- Q5elre (iexcl4iquesti
En aquest apartat serem volgudamenr breus En efecte el consum dun producte dek-~q luxe per exceHenciacutea com ara els grans i dcs teixits de seda (naturalment no ens referim (iexcljiexcl1) als veis meacutes simples ni als ornaments o complements de seda) tenen una dimensioacute economica social cultural i ideologica que sobrepassa de bon tros el que pretenem en aquestes pagines En primer lloc caldria mesurar tanr com fos possible i ho permeteacutes la documenracioacute el creixenr consum de productes de seda per part de capes socials cada vegada meacutes amplies i tambeacute la relativa laquorevenjaraquo de la seda respecte a la llana al 6 delsdos uacutelt segles-deJmiddote~t-mitjana~44Relacionatamh toe aixoestaria Iimmens tema de levolucioacute de la moda en la indumentaria fins a arribar a una sofisticacioacute i extravagancia creixents quan segons J Huizinga laquoguarniments i ornamenrs ja no serveixen per remarcar la bellesa natural sinoacute que saboquen a sobre seu amena~nt dofeshygar-laraquo45 Ostentacioacute i extravagancia de la moda que provocaren com eacutes sabut la vioshylenta reacci6 declesiastics i moralistes com ara per citar-ne un de sol Sant Vicen~ Ferrer i que rambeacute donaren 1I0c si meacutes no teoriacutecament a labundant legislaci6 antishysumptuaria promulgada durant la baixa edat mitjana a partiacuter de mitjan segle XIV tanr per al Corona com pel municipi barceloniacute lenfadosa repeticiacuteoacute de la qual era prova clara del seu reiterar incomplimenr Legislacioacute antisumpruariacutea doncs que de vegades podia respondre a Iintent d laquoapaivagar la ira de Deacuteuraquo en epoques de calamirat sha observat que sovint e1s decrers coincideixen amb periacuteodes immediarament posteriors a anys de males collitesq6 daltres vegades en canvi semblen respondre a criteris proreccionisres ja que solament limiren Iuacutes dobjecres luxosos de procedencia estrangera 47 Tanmareix sempre rendeixen a senar la destacada funcioacute social del vestit i miren devitar -vanashyment tanmateix- ruacutes per parr de les classes subalternes dels vestits i complements resenats al rang social deis poderosos
Naturalment com a producres de luxe els vesrits i els ornaments de seda ocupen un lIoc imporrant tant en la creixent complicacioacute de la indumentaria com en la legislacioacute antisumptuaria i en els decrets proteccionistes dels segles XN i XV pero estudiar cada ~n daquests assumptes ens poreariacutea molt lluny deis objecrius que ens hem marcat i implicashyria a meacutes arneacutes tenir present no solament les fonrs documentals sin6 tambeacute i de
178
LA SEDA 11 LA CATAlUNYA MEDlEVAl
manera molt especial els textos literaris i la iacuteconografia Per tant ens limitarem a proporcionar alguns exemples de Iuacutes de productes de seda entre els grups socials que tradicionalmenr neren els principals consumiacutedors
Comen~arem doncs per la~pecte en que la documenraci6 eacutes meacutes abundant tot i que potser per aquest mateix motiu encara eacutes lluny dhaver estat estudiada exhaustivashyment des del punt de vista que ara ens inreressa ens referim al consum de seda per part de la casa reial Per exemple solament grades als registres de tresoreriacutea del rei de la reina o deis infants reials conservats sense grans buits pel que fa als segles XN i xv eacutes possible elaborar un compleriacutessim cataleg dels productes de seda adquirits per la casa reial Dissortadamenr nomeacutes han estat editats els llibres de la tresoreria del rei corresposhynents als anys 1302-1304 tanmateix el contingut eacutes suficient per comprovar la riquesa daquests fons en dades relacionades amb e1s productes rextiacutels en general i la seda en particular Un exemple neacutes la relativament llarga relacioacute de sendals (grocs verds o vermells) amb els seus preus comprats per la cort durant el periacuteode esmentar 48 Aquesra mena de fonts tambeacute permeten des duna altra punt de vista la confecciacute6 de nomines meacutes o menys nombroses deis artesans que treballaven per a la cort en treballs de fil dor i de seda 49 Cal afegir-hi arneacutes centenars de documents procedents deis registres de la cancelleria reial que permeten coneixer detalls importants del consum de producres de seda a traveacutes dinvemaris ordres de compra encarrecs de confeccioacute ere 50 Per mosshyrra nesmentarem uns quants exemples el 1315-1316 amb ocasioacute del casament de Jaume JI amb Maria de Xipre foren encomanades diverses partides de draps de seda (Panni viridi dvirico panni de riric(I de entire IacuteJrneo fJiquestmni itJidi de siacuterico)51 el 1335 Alfons IV pagaya cerra quantitat a un mercader jueu de teixits dor i seda per un marranat per celebrar laniversari de Jaume II52 el 1430 el rei encomanava una pea de seda verda damasquina o alexandrina el 1455 pagava 4000 florins per teles dor i seda per al casament amb Maria de Casrella etc 53 Meacutes iHustcativa eacutes per exemple lespecie dinshyventari continguda en un document de 1366 on les referencies a reixits o ornaments de seda s6n abundantiacutessimes laquopea de dcap malaquiacute de floratges de seda blanca blava groga e morada drap de seda appellat camoca del Tauris drap de seda vergar [dues] peces de camocans de seda de Lucha quatre] peces de arzeyronis una] pelta de samit ras groch de seda una] gramalla de atzeytoni blau fresada de fres de Domas raquo 54
PeI que fa a lEsgleacutesia gran consumidora de sederies amb finalitats basicament liruacutershygiques bona pare dels ornaments daquest material eren donacions dels monarques (el 1312 Jaume II donava a un monjo de Santes Creus un laquodrap de seda vergat amb grans i perites radies docraquo amb la senyera al capall55 o de membres de la noblesa el 1298 Berenguer de Vilaragut deixava en testament dos laquodraps daltarraquo de sendal idos suplaltaria amb ca~al de seda vermella 56 Daltra banda tambeacute sen compraven el 1424 un canonge de la Seu dUrgell encarregava a un brodador una capa sacerdotal de baldaqtd vermell j blanc amb un serrell de ~_~
(1ITgunes mostres daqueStS telxies ll~n arribat a nosaltres i una part va ser exhibida el 1952 amb motiu de Iexposicioacute laquoLa seda a la lituacutergiaraquo Dacord amb el que hem dit meacutes amunt la majoriacutea daquests ornaments procedien dOtieoc dItalia o del soldanat nassashyrita per exemple els revestiacutements sepulcral s de Sant Bernat Calboacute bisbe de Vic (mort
179
7~ ~~~~-iexcl_~~~w~iquest - 1~_~~4=-~ -~ ~~-~~middotiquestl~~~~iexcliexcl -middotajmsBflJ~
EL PODER 1lA SEDA LA SEDA A lA CATALUNYA MEOlEV AL
el 1243) amb el denominac laquoceixic de les aliguesraquo a causa de les aligues bicefales amb les ales desplegades del mociu decoeaciu (seguramene de teadici6 persa) la capa licuacutergica dAroau R de Biacuteure abac de Sane Cugac assassinac el 1351 i altres teles de procedencia orieneal la dalmacica del denominac Tero de Sane Valed de procedencia andalusiacute (seshygle XIII) la casulla del Tero de Sane Vicenr oriental o iraliana (segle XN) una cela de seda i or de Sane loan de les Abadesses de procedencia siciliana (segle XIII) diversos teixits granadins del segle xv etc 58
Meacutes difiacutecil de documentar dacord amb el publicat fios ara eacutes el consum de seda entre els membres de lariscocracia laica En tOt cas IEquip Broida despreacutes destudiar cacorze inventaris (de vuit cascells quatre rorres i dues cases nobiliaries) 5ubeatlla lasshypecte general laquomeacutes funcional que no osteneoacutesraquo de les residencies de larisrocracia (si meacutes no de la que no vivia a ciutat) en general tot i que dintre deIs cofres i arquibancs sempre hi havia algun vestit o complemene de seda la dotacioacute de teixits de luxe era meacutes aviat exigua Un deis castells amb meacutes referencies a productes de seda eacutes el de Castellar del Valles segons linventari de 138859 de vegades Iexistencia de sederies en un castell o torre eacutes una consequumlencia de la seva utilitzaci6 lituacutergica a la Torre Baldovina per exemple trobem unpali de seda groga amb un frontal dor i seda situat a la capella60
Tampoc no abunda la seda en compaeaci6 amb altres teixits a linventari del castell de Sitges (1326) tovalloles bossa ligacaps tres peces perites de drap de seda etc 61
Meacutes abundants soacuten els inventaris i testaments de membres de la burgesia barcelonishyna gracies als quals eacutes possible descobrir Iuacutes generalitzat de teixits de luxe Ens limitashyrem a proporcionar-ne dos exempl~s a linventari dels beacutens de Burget de Banyeres (1256) hi ha un matallis cobert amb tela dHispania eacutes a dir dal-Andalus la muller Suau possela grans mocadors de cap de seda i Valentiacute de Banyeres (inventari del 1259) tenia en seu un cobrellit de tela de bagadello (Bagdad)62 En lextraordinari inshyventari dels beacutens del mercader barceloniacute Guillem Ferrer (398) hi ha abundants referenshycies a teixirs i complements de seda un rros de laquodraps de seda [ J obrat de galls pahons leons e de altres bestiones de seda blancaraquo un altre de seda negra amb perles sendals bosses cordons botOns i un cinyell de seda etc 63
Tanmateix no nhi ha prou a multiplicar les dades sobre luacutes de vestits i ornaments de seda per part dels grups dominants de la Caralunya de la baixa edat mitjana ni rampoc a evocar les frequumlents solemnitats que la casa reial el municipi barcelones o la Dipuracioacute del General que actuaven en aquest sentit com sengles corts reials en m iniarura ceJebrayen amb moti u dels meacutes diversos esdeveniments i que constituiltn rociL~ioacute de consumir i Huir les meacutes preuades j luxoses indumtntaries Caldria ultrapassar la mera anecdota i procedir a una sistematica i rigorosa recollida i conceptualitzacioacutede lts dacles ptr mesurar la crtixent diflisioacute dtls ttixits de seda entre els diferents grups socials iacute tambeacute relacionar-la amb el desenvolushypament de lartesania sedera alllarg dels segles XIV i XV
El MOacuteN ARTESANAL DELS SEDERS BARCELOKINS
Graciacutees a alguns trebalJs breus de P Voltes64 i ohrernr a la documenracioacute editada i donada a coneixer per Josep M H~l _~1I 65 entnluCJr aleunes de les (liipnn~
180
relacionades amb lanesanat barceIoniacute de la seda i especialment amb el moacuten deIs velers Tot i aixo som ben lluny encara dhaver arribat en un grau dinvestigacioacute suficient pel que fa al tema el trebalJ de Vol tes que meacutes relacioacute hi es limita a proporcionar algunes dades referents a lassociacionisme (contractes de comanda i de societat) dels seders de Barcelona mentre que les aportacions de Madurell iHuminen panicularment el desenvolupament de Iart de la seda entre els jueus i conversos de la ciutat Com acostushyma a esdevenir-se en aquests casos la utilitzaci6 duna documentacioacute unilatecal -eacutes a dir referida uacutenicament als grups esmentats- pot comportar certes distorsions i sobrevashylorar el paper real daquesta mi noria dins la manufactura sedera duna localitato Daltea banda la documentacioacute notarial aplegada per Madurell es refereix solament a contracces de treball beacute daprenentatge beacute de treball a domicilio Sense menystenir de cap maneea el valor del material aportat pel dissortadament desaparegut investigador caldria -tambeacute en aquest cas- ultrapassar la simple aportacioacute documental i lestricte comentashyri de cada un daquests contractes tot conceptualitzant-Ios adequadament i relacionantshylos amb el que sabem dels altres sectors arcesanals de Barcelona a fi de descobrir-ne les diferencies (si nhi ha) i tenir sempre en compte que la sederiacutea no es va sotmetre al sistema corporatiu i no va ser un ofici reglamentat fins 15336i
Deis conteactes de societat entre seders donats a coneixer per Vol tes i Madurell sen dedueix la significativa presencia entre els associats dun mercader o artesa valencia fet que cal relacionar amb el notable desenvolupament de la sederiacutea al regne de Valencia i la conseguumlent transferencia defectius humans i tecnics a Barcelona El 1381 perexemple
MoacutesseIacutelDe1ell-j dsasue Kmuumlch Ananell sassociaven pet-dosanys amb el mercader valencia ]ahuda Cohen cada membre de la societat hi aporrava 40 lliures pero el mercader nera laquocap e corona e regidofraquo68 Lesmentada transferencia de pracshytiques artesanals valencianes sobserva en el contracte de societat subscrit el 1393 enshytre el convers Bernat Sacot (olim ]uceff Abram) i el valencia loan de Sant Hilari teixishydor de veis i tambeacute convers mentre que el primer invertia 27 lliures per comprar vels dlaquoobra castellanaraquo per comercialitzar-Ios Sane Hilari havia de confeccionar laquoligars vashylenciansraquo (a ra6 de 5 sb per laquoligarraquo) i treballar amb dos eelers (un dlaquoobra valencianaraquo i Jaltre dlaquoobra planaraquo) proporcionats per Sacot a meacutes Sant Hilari es comprometia a ensenyar al seu soci la confeccioacute de lesmentada laquoobra valencianaraquo69 El 1415 un seder valencia i un altre de barceloniacute sassociaren per obrir una laquobotiga o caularaquo a la ciutac comtaL 70
Segons les publicacions de Madurell eIs contractes daprenentatge de lofici de la seda no difereixen essencialment de les generals observades per Bonnasshysie per a la Barcelona del segle XViexcl La durada deis contractes oscilla entre 5 o 6 anys i 22 mesos tot i que la meacutes frequumlent era de dos o tres anys Vegem-ne tres exemples el 1387 Issach Toros coHocava el seu germa de nou anys perque treballeacutes daprenent durant sis anys amb Abram Issach Ardit teixidor de veIs de Barcelona despreacutes de les habituals clausules (residencia a casa del mestre per fer-hi tambeacute feines domestiques aliments i calltat a carrec del mestre o) el concracte especificava que el germa de rapreshynent havia de rebre 22 s anualso El 1413 el fi11 dun pages de Moncofa enteava dapreshynent per tres anys a Iobrador dun convers laquoseder i tintorerraquo de Barcelona a cai de
181
EL PODER I LA SEDA LA SEDA i LA CATALUNYA MEDIEVAL
36 florins en els termes que decidiacutes laprenent Finalment el 1428 Joan Andreu colloshycava durant cinc anys el seu fill com a aprenent de l esmentat convers Bernar SacOt perque Ji ensenyeacutes lofici de teixidor laquode veIs i de sedassosraquo al final del periacuteode dapre~ nentatge e noi havia de rebre 10 florins 72
Molt meacutes interessants pels decalls recnics que proporcionen i sobretOt perque deixen entreveure les reacions de produccioacute entre empresaris i treballadors soacuten els contractes (que cal estudiar meacutes a fons) a preu fet en que el treballador ven la foqa de treball a canvi dun salari per ~a produlda Seguiacutedament nexposem alguns exemples el 1378 un teixidor de veis es lIogava per un any amb Vives Boniach per confeccionat veIs dlaquoespumaraquo e patroacute es comprometia a proporcionar~li la seda necessaria i e proshyductor (que havia de ueballar a casa de Vives Boniach) rebia 14 sb per cada dotzena de velS 73 El 1385 un altre reixidor de veis es lloga per dos anys a casa dIssach Mahir a canvi duna retribucioacute sermanal de 18 sb per dotzena de vels prims 17 sb per dorzena de veis mitjans i 12 s per dotzena de veis grossos 74 En tenim altres exemples del fatiacutedic 1391 data de la destruccioacute de call al juny poc abans daquest esdeveniment Jacob Abram es llogava per dos anys a un mesrre veler per fer ltdigars casrellansraquo de lE iexclCotoacute i laquocapacellsraquo de seda a canvi de 3i 6 rper dotzena en aquest contracre es prohibiacutea ~middotls darament que el patroacute ensenyeacutes ninguacute de treballat segons els procediments que veieacutes emprar a casa del productOr 75 De passada que parlem del 1391 direm que a la tardor del dir any quarre seders conversossi iexcliexcls plau pe fr~ van obcenir dun mercader batceoniacute mitjan~ant contracres de comanda els capirals necessaris per reconstruir el seu 9brador~ordfgl~ia_~duran~Jassalrj_C0teprar les~rn_areries primeres necessaries per reprenshydre la feina 76 ----- ----
Com es dedueix de nombrosiacutessiacutemes referencies documentals les dones tingueren un paper fora important en el m6n de la sederia barceloniacutena El 1299 un jueu de la ciurat viatjava a Aragoacute amb una comanda duna sedera el mate ix any un aIrre jueu -aquesta vegada de Castelloacute dEmpuacuteries- duia per comanda duna alcra sedera diverses peces de seda a la fira de Perpinya77 e 1338 un altre jueu subministrava cerra quantitat de seda a Ineacutes reixidora de savenes de seda 78 per cirar un exemple de segle xv el 1428 Elvira muller dun ceixidor de vels comprava diverses partides de seda a dos mercaders i conshyrracrava un aprenenr per tres anys i 30 florins de rerribucioacute 79 En un recene creball referir a Barcelona sha fet norar limporranr paper que tingueren les dones dins larresania rexcil especialmenc dins rart de la seda des de les fases de filatura i cissatge lbs a la confeccioacute i la venda del producee acabar 80 De vegades el diem era e mareix municipi el 1369 una sedera venia seda groga i vermella als consellers amb ocasioacute de la consagrashycioacute episcopal de Berenguer dErill una venda similar es produiacute lany 1405 amb motiu de lentrada a la ciurac del rei de Siciacutelia 8J
Pe que fa al nIacuteell de vida dels seders barceonins C Carrhe comema la sicuacioacute sacisfactoria dalguns seders i convesos un dells gaudia de franca prosperirac i el 1410 compra per 70 lliures una inya amb arbres al pla de Barcelona 82 En tot cas les -i relaciamem nombroses comandes dipositades als seders eren senyal segons fautora esmemada i tambeacute segons P Voltes de la prosperitat i importancia de la aleshores en plena fase de desenvolupament Segons Voltes hi va haver mercaders que
182
finan~aten regulatmenr amb les seves comandes alguns obradors de sederiacutea el mercader Arnau Sala per exemple diposira meacutes de 60 lliures entre sis teixidors de seda i de veis 0399-1403)83 Dalrra banda alguns ceixidors conversos posseien esclaus (el 1437 un seder va vendre un esclau negre) i contractaven assegurances de vida per a ells soacuten els casos de Guillem Ballester que tenia una esclava russa (1428) iacute del seder Gaspar dAr~ ques (1454)84 Tot i aixo les milIors fonts referides a lentorn material daquest grup darresans soacuten naturalment els testaments i inventatis dels seus beacutens Una considerable sensaci6 dopulencia i capacitat tecnica es despren segons Voltes de lextraordinari inventad dels beacutens del teixidor de vels Jaume de Viladecans (1458) que poseeia tres telers abundants eines i un ben proveYt magarzem de peces de seda i teixIacutets85 Tambeacute renim coneixement de la sedera barcelonina Romia (morta el 1331) que viviacutea a prop del portal de Santa Anna al seu calIer havia tingue vuiacuter aprenentes j segons IEqujp Broida devia ser una dona de cerca posicioacute economica En el resrament ordena que es confecciacuteo~ niacuten vestits nous per a cinquanta persones necessitades -pauperes iexclaborantf~ la major ies parr i cede ix el taller que tenia als baixos de casa seva a una alrra sedera perque continul e negoci 84
PeI que fa a lemplaamenr de la sederia barcelonina un document de 1395 fa referencia a les laquotaules de les sedesraquo de la pla~a del Blar 87 Tanmareix la major pare de la documentacioacute publicada permet comprovar que els habiratges i els obradors deIs seders eren al mateix call o ben a prop ubicacioacute congruent amb lobservada vinculaci6 deis
a aquest ofici el 1339 un seder convers comprava una casa al call den Sanauumlja el 1418 un teixidor de veis llogaa casa i bOtIacutega amb dos portals al Catrer de Sane
---oommiddotenec del Call 1 el 1441 un seder yema un obrador que tenia al caiacuteL Las-oquumleriacuteaTel carrer del Vidre rambeacute eren segons la documentacioacute llocs de residencia deis arresans de la seda88
ELS POSSIBLES OR1GENS DtNA MANuFACTURA BARCELONINA DE TEIXITS DE SEDA
(1450-1460)
Com hem dit meacutes amunc segons els indicis fornits per la documencacioacute publicada els anys centrals del segle xv (concreramenr entre 1450 i 1460) hi havia a Barcelona una manufactura sedera de qualicat introduida segurament per artesans iacuteralians i valencians En aquesc pum hauriacuteem dinsistir en el que hem dic respeCte al moacuten artesanal barceloniacute els documents han estat Dublicats a seques (si em petmeteu lexpressioacute) eacutes a dir sense
intenrar integrar les dades que comenen en un definir marc economic social i poliacutecic de la convulsa hisroria de la Barcelona de mitjan segle xv Per comencar sembla fora significaciu que la sequumlencia cronoloacutegica esmencada coincideixi amb el moment dorganirzacioacute i maxiacutema puixana de la Busca laquopartirraquo deis mercaders arcesans i menescrals que propugnava una poI iacutecica comercial i industrial extremadamenc proteccionisra en oposicioacute a la Biga parrir deis ciueadans honrars Ooligarquiacutea municishy
enriquirs gracies a la importacioacute de productes de luxe esrrangers 89
Sigui com sigui el 1451 els genovesos Urbano Tranquerio Baltasare Miyolino i Domenico de Lucca precenien introduir a Barcelona laquolaer de la seda e de brocars dor e
183
h~~ tlt~Fbull middot~~t~oiexclbull~~s_Jmiddotiwiexcl=~iexcl~~~-r-e--lt ~oiexclg___f-----shy
EL PODER I LA SEDA
dargentraquo que fins aleshores no sexercia a la ciutat Significativament gairebeacute rots els prohoms que tractaren aquest assumpte amb els regidors eren buscaires fet que denota que Iestiacutemul per iniciar a la ciutat aquesta manufactura proveniacutea deis secrors menestrals que aniacutemaven la Busca90 Per comenltar la nova activiacutetat la ciutat havia dashyvanltar la quanritat de 10000 floriacutens a tornar en deu anys concediacuter als mestres el dret de ciutadania i garantir-los tambeacute durant deu anys el monopoliacute de Iexercici de Iofici En correspondencia els genovesos es comprometien a ensenyar Iofici i a convertiacuter el seu obrador en una escola daprenents si al capdavall lexperiencia tenia exit eI municipi havia dordenar que a Barcelona no es vestissin teixits dor i seda fabricars fora de la ciutat 91
Daquests mateixos anys coneixem algunes activirats dins el camp de la sederia del mercader Bartomeu Miroacute un deIs siacutendiacutecs buscaires perseguit el 1463 arran del triomf de la Biga El 1455 Miroacute contracra un mestre seder amb ruacutenica obligacioacute densenyar Iofici a futurs obrers fet que demostra lexistencia dun contingent de ma dobra disP9shynible relativament nombroacutes 92 Lany seguumlent Miroacute es vincula a un filador dos laquooperado-__ JtJ
resraquo un laquomesrre de drap de sedaraquo (lazzaro de Negro de Lucca) i un tenyidor de seda italians Finalment el 1459 Miroacute cediacutea en comanda un teler per ceixir laquodomasraquo a Domeshynico de Lucca un deis genovesos que havien presentar el projecte de 1451 i en prestava a Antoni Cabanyes un altre rambeacute per teixir-hi laquodomasraquo en regim de rreball a doshymiciliacute 93
Tambeacute daquest perIacuteode (exacrament de 1456) soacuten les escasses referencies que teniacutem d~~alaquoCompanya de les sedes de Jlarcelonaraquo amb seu al Pla den Liuiiel~nbtllat~ rector de la qual eacutes Giovanni Stella (segons Voltes) o Joan Estela (segons Bonnassie) que Iabril de 1456 contracta el genoves Iacopo de Galiano per tres anys al mes seguumlent el subadminiscrador de la societat pacta amb el mercader N icolau Creixell el lliurament de sedes que aquest shavia dencarregar de disrribuir entre diverses persones perque les obressin posteriorment Estela o Stella el rector contracta -tambeacute per tres anysshyLlarzer Lazelo i por despreacutes el genoves P de Montev~qf finalment a loctubre tornem a trobar Domenico de Lucca com a deuror de la societat que es compromet a treballar per a rentitat fins a eixugar el deute contret 94 Valdria la pena dinvestigar a fons i amb el rigor necessari lacruacioacute daquesta societat que segons Voltes devia ser el centre de reunioacute deIs artesans seders esrrangers laquosi eacutes que no sesfona justament a reclutar-los per crear en poc temps un nucliacute producror a Barcelonaraquo 95
La influencia deis mcsrres jmlians es roma a (tr palesa en un documem de 1457 segons el qual un teixidor de draps de seda compra a un mercadtr de Barcelona un tejer per confeccionar iexclJalmos Jl1iciacute de iexcldlIt Com a garams del contracte consten els genovesos Rafael de Rapallo i Manuel Vasi teixidors de draps de seda i possibles mestres del comprador del reler Al cap de quatre an)s Rafael de Rapallo contracta com a aprenenc
~ un valencia 96 Del mareix any procedeiacutex un document que demostra cJaramem la laquorialishy
iexcl tatraquo entre Barcelona i Valencia en la disputa de la residencia de dos mestres de Sayona teixidors dor i seda Els dos liacutegurs es diacuterigien a Valencia per treballar amb el seu conciutada Gaspar Ganor establert de feia temps a la ciurat com a fabricant de brocats quan an Seacuter pre~os per larmda bitcelonina Assabemat de Iassumpte el nostre coneshy
134
LA SEDA A LA CATAlUNYA MEDIEVAl
gut mercader buscaire Bartomeu Miroacute soHicita al consell el lliuramenr de toes dos per fer-Ios treballar en la seva induacutescria i estalviar al municipi les despeses de manutencioacute corresponents De res no va servir la raonada protesta deis jurats valenCIacuteans en redamacioacute deis caurius el consell va decidir de transferir-los a Miroacute amb la condicioacute expressa que cada un deIs ciutadans de Savona havia densiniscrar dos teixidors catalans fins a convershytir-los en mescres en lart de la seda i roe 97
Un altre indici de Iinteres dalguns consellers per fomentar la produccioacute de reixits de luxe el tenim el 1458 quan un mesrre filador dor valencia va expressar el seu desig destabliacuter-se a Barcelona amb la famiacutelia i amb quatre matrimonis meacutes del mateix oficio EIs consellers donaren suport a la peticiacuteoacute amb aquestes significarives paraules laquoartes que moltes persones qui no han forma de viure lavorant en la dita art de filar or viurien e encara que seria introduccioacute que en aquesta ciurat se fuhessen e obrassen draps dor e brocats segons en altres ciutaes es fanraquo98
Toes aquests estiacutemuls van tenir per complement lintent de desenvolupar a Barcelona la plantacioacute de moreres i la cria del cuc de seda A comen~amenr de 1458 el draper Joan Serra suggeriacute al consell que per corregir lendarrerimenr de Barcelona respecte a Valenshycia en la producciacute6 de seda caliacutea fomentar la plantacioacute de moreres amb aquest fi soHicita que li ros designat un iacutendret a la ciutat on a expenses seves pogueacutes plantar els dits arbres Despreacutes de les corresponents deliberacions el consell acorda datendre la petidoacute i concedir com a lloc idoni eIs fossats de les muralles comen~ant per la porta dels Tallers i fins a les de Sanr Antoni Sant Pau i Drassanes 99
- ---En resumestracta de documents alllars sense conrinuitat i meacutes donats a co_nhxe~ per curiacuteosiacutetat que no pas dins Iambit duna recerca sistematica i profunda sobre la possible introduccioacute duna manufactura textil sedera de qualitat a la Barcelona de miacutetjan segle xv Aquesta investigacioacute com en general lanalisi rigorosa i ben documentada del consum el comer~ i larresania de la seda a Catalunya medieval encara esta pendent
NOTES
1 LoMBARD M [es textiles dans le tontk mllslIlnlltm (VIlXIJ siexclfees Pariacutes-la HaiamiddotNova York 1978 2 LOMBARD [es rexliles ob eir i SAacutegtJCHEZ MARTfNEZ M laquoApogeo y crisis del estado cordobeacutesraquo
dins Historia tk Andalllda Madrid 1980 ) BoNNASltIEPiexcl~ rtslaquo~ aacutedwz6q
juBa Wflpli r-fH lfamplrJiarrmiddotlzlamp i9iLJCatlognt du miliell dll x a la fin du Xl siede Coissmrc el 1l1maliOl1 dIIne Jodeacutereacute 2 vol Tolosa del Uenguadoc 1975-1976
4 BOINASSIE Liexcliexcliexclganizcj( J iexclmiddotb~ La Catologne ob CIacutet i XOLfF P Quidam horno
nomioe Roberto negociaroreraquo dins Le Moyen Age 1963 5 BONNAS~IE ~uj 1M 16 lA Caralogne ob de 6 GUAL C~MARENA M El comercio de telas en el siglo XIll hispanoraquo dins Arlllon tk Hisunuacute
eamoacutelIlica) Social r 1968 7 FELlU 1 MONTFORT G laquoEl comercio cafalaacuten con Orienteraquo dins Ruacuteta tk Historia EcomlIica VI
nuacutem 3 1988 8 BATLLE GILART c Las relaciones comerciales de Barcdona con la Espantildea musulmana a fines del
XII e inicios del XIIIraquo dios Alfales de la UIlIacuteleruacutedad tk Afieote 6 1987 9 GiexclJAL CrMARENA M Peaje fluvial del Ebroraquo dins Esrdios tk Edad Mulia de la Coma tk Aragoacuten
VIII 1967
185
~~gt~ - ~
EL PODER 1LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDJEVAL
10 GUAL laquoEl comercio ob cit
11 MARTINEz FERJiANOO j-E Jaime Il Sil vida familiar 2 vol Barcelona 1948 doc nuacutem 8
12 VOLTES Bou P laquoLes associadom de seders medievals barceloninsraquo dim Anuario de EsuuJiru Medieshyvales V Barcelona 1968
13 BERNIS c Trajes y moda en la Espantildea de los Reyes Catoacutelicos l Las 1I1IjmI Madrid 1978 i VIROLES I VIDAL T M La vida qllotidiana a BarcelOTld Ierr 1400 Barcelona 1985
14 CARRERE c Barrelone centrelconomquea leacutepoqlledtsdifficllltls (13801462)2 vol Pariacutesmiddotla Haia 1967
15 GUAL CAMARENA M Vocahlllariacuteo dt comeraacuteo medit1lal Barcelona 1976 16 MADURELl MAlUMON J M i GARetA A Comandas comerciales harcelo11eraJ de la Baja Edad Media
Barcelona 1973 doc nuacutem 26643
17 GUAL CAMARENA M bull El primer ma1111111 hispaniacuteco de mercaderiacutea (s xn) Barcelona 1981 18 GUAL El primermanllal ob cic i MADUREll MARlMON j M laquoEl arte de la seda en Barcelona
entre judiacuteos y conversosraquo dins Searad XXV Madrid 1965 19 GUAL Elprimer manual ob cic i MADURELL laquoEl arte de la seda raquo ob cic 20 GUAL El primer manual ob cit 21 MADURELL 1 GARcA ComandascQf1U1(iales ob cit
22 MEUS F laquoMalaga nel sistema economico del XlV e xv secoloraquo dins Ecollmzia eStoriacutea III 1956 23 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit
24 CARRERE Barcelona centre eacuteconomiqlle ob eir
25 CARRERE Barcelona centre Iconomique ob cit 26 CARRERE Barcelona centre conomiqlle ob ciacutee 27 1IacuteADUREll laquoEl arte de la seda ob cit 28 MEUS laquoMalaga nel sistema raquo ob cie
29-MAUUREIl--laquoE-artede la seda raquo o1jmiddot-middotcit i VOLTES Bou P laquoNombres de antiguos tejidos de~ sedaraquo dins Bletiacuten de la Real Academia de la Historia CLXIII Madrid 1968
30 RODRfGUEZ MOLINA J El uacuteno deJatl1 en la Baja Edad Media Aspmos dellJograacuteficos y ecol1oacutemicos Granada 1978
31 MEus laquoMalaga nel sistema raquo ob cit
32 GLAl CAMARENA M laquoPara un mapa de la industria textil hispanaraquo dins Anuajo de Estlldios Medievales IV Barcelona 1967 iacute ltEl comercio de telas raquo ob cit
33 CARRERE Barckna centre tcoTlolllique ob cit 34 GUAl Vocaoacuteulaio de ob cir
35 RlBIUacute I LLUCH A DocmllC1lU JIIlhistaria de la CIIltllla catalana Mig-eal 2 vols Barcelona 1908 36 GtAl Vfliahfmiddotodcl ob cit i RUBIO DOCllllulIIsper ob cie 37 MELIS laquoMalaga nel sistema ob ciacutet
38 MlTJA M Dos dmulIIClitos lotddL del siglo xv res1Iacute111nia de los p-immJs mSdJOS d1 teidv di- la laquo1 l1J
Bamlolla Barcelona 1954
39 VOlTES BOt P Las compros regiacuteas de sederia desde Alfonso el Benigno hosta Alfonso el Magna nimoraquo dins DIacuteIlIlgaaacute(n Himi de Bmlol1a 1974
40 FLRRER I MALLOL M T Eh italiaos a les terres catalanes (segles XlIXV)gtgt dins Anuaio de Estudios Medin(lliexcliexcl X Batcelona 1980
41 MELlS laquoMalaga nd sistema ob cit
42 MADURELL MARIMO-1 J M laquoLa contratacioacuten medieval judaica) conversa en Barcelona
0349-1416) Documentos para sU estudio dins Seaad XVI i XVIl Madrid 1956 i 1957 respecrivamenr 43 Mr~)A Dos do(lImmtos notariI ob cit
44 Miexcl$KIMIN H A La (ltolamiacutea d ElIopa lfI el Afo Rmaciacutemimlo (1300-1460) Madrid 1975 45 BERNIS Trajes J moacuteiUacuteJ C11 ob ci MARTlN 1 ROS R M laquoEl teiacutegtit a IEdat Miriexclanaraquo dins
LEdat M1Ijana Aiexcls pliquestiexclstique indwIJil i teiacutexIacuteI cicle de conferencies al Museu Textil i dIndumentaria de Batcelona febrermar~ 19S7 i HtIZlNGA J El aMio de la Edad Aledia Madrid 1973
46 INOLES I lDAL T gt1bull La lid (Jotiduacutema ob cit
186
47 TORRELU NruBoacute F laquoSignificado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la
Corona de Aragoacutenraquo dins EsuuJiru de Historia Social de Espantildea m Madrid 1955
48 GoNZAacuteLEZ HURTEBISE E Lihros de TesOrtliacutea de la =a rtd de Aragtfn Barcelona 1911
49 DURAN 1SAMPERE A laquoBordadores de la Corte en el siglo XIV dins Boletln de la Real Academia de Benas Letras de Barcelona XXVI 1954
50 RUBIOacute Dotllmmts per IhistOria ob citbull i MARTfNEZJaimJi 1I ob cir
51 MARTNEZ FERRANOO j-E laquoDatoS sobre el vestuario de Jaime 11raquo dim Anales r Boletiacuten de los Museru de Am di- Barcelona 1945 doc nuacutem 211
52 MmGE 1 VIVES J La ciudad de Baralana dllrante el inm de Alfonso el Benigno (1327-1336) Barcelona 1987
53 VOlTES ltLas compras regias raquo ob cir
54 RUBIUacute Docu1Unts iexclleI thistaria ob cir
55 VOLTES BOL P laquoLa seda en la lituacutergiaraquo dins Misceiexcliexcliexclmia Histarica Catalana Homenagt a J Finestres Poblet 1970
56 VOLTES ltLa seda en raquo ob ciacutee 57 VOLTES laquoLa seda en raquo ob ciacutee 58 La seda en la liturgia cataleg de lexposieioacute del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona
1952 VOLTES laquoLa seda en raquo ob cie i l-IacuteARTLI laquoEl teixit a ob cit
59 CASAS 1 HOMS J M El camll de Castellar tany 1388 Tramcriacutepcioacute i estlldi dIITl inventari Sabadell
1970 60 EQJlP BROIDA UacuteS de lespai en els castelis i torres dels segles XlV iexclxv dins laquoFortaleses corres
guaites j easrells de la Catalunya medievahgt Annex 3 dAtta Medilllaia Barcelona 1986 61 BAnLE GALlART c 1~AREacuteS A El castell de Sitges a la more de Bernat de Fonollar (326)
dins laquoForraleses torres guaites i castells de la Catalunya medievalraquo Annex 3 dAtta Medievalia Barcelona -1
62 BAnLE GALlART C ltLa vida i les a(tivitats deis mercaders de Barcelona dedicats al comer~
mariacutetim (s XlIl) dins Le gemi dt filare Mediterra1llo 1 Napols 1981 63 CASAS 1 HOMS j M laquoLhererarge dun mercader barcelonf Darreriacutees del catorze segeraquo diacutens
Cuadernru de Histwia Ecol1oacute1l1ica de Catdlllifa Barcelona 1969-1970 64 VOLTES Bou P laquoEl establecimiento y el utillaje de los antiguos sederos barcelonesesraquo dins
Cuadernos de Historia ECOIJoacutemica de Cataluntildea 19681969 laquoOriacutegenes del Colegio Mayor de la Sedaraquo dins
Djiexclulgacioacuten histoacuteica de Bmlona 1974 i laquoLes associacions de seders raquo ob cit
65 MADCREll laquoLa contratacioacuten medievaL raquo i laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee 66 VOLTES laquoLes assoCIacuteacions de seders raquo ob cit
67 Bo~ASIE La og17l1izacioacuten del hajo ob cit i VOLTES ltOriacutegenes del Colegio raquo ob cit
68 MADlRELL laquoEl arre de la seda raquo ob cir i VOLTES laquoLes associacions de seders raquo ob CIacutet
69 MAIlCKELL L~ comratacioacuten medieval ob cit i VOlTES laquoLes associacions de seders ob
eir ~o VOlTES Les assodacions de seders ob ciacutee - L Bo~SSIE L M1ilmaoacuten dtl Tuacutebaj( ob ciacutet
~2 l-IacuteADlIlELL El arre de la seda raquo ob cIacuter
3 MADlkELL La contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob CIacutet
74 MADemiddotRElL ltLa contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
75 MADLRLlL middotLl comratacioacuten medieval i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
76 CARRrRE~ Bluacutemu ccutre uuml(1)ImuacuteqJIt ob ele 77 V(JLTES laquoLes associacions de sdcrs raquo ob ciacutee
78 MADlREll ltEl arre de la seda raquo ob cit
9 MADLREll laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee
SO EQlIP BROlDA laquoActividad de la mujet en la industria del vescir en la Barcelona de finales de la
Edad Mediacutea dins El iexclrtbj de la mlles en la Edad Iuliacutea hiJpana Madrid 1988 S MoXmiddotKUI El arre de la s(da raquo b cit i EQuP BROlDA laquoActividad de la mujer raquo ob cit
187
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
IitliquestL~iquest~~ampi~~~Q~~~~~~~ltmiddot_
EL PODER 1LA SEDA
loc a una creixent demanda dobjectes sumptuaris entre els quals figuraven els teixits de seda producte lux6s per antonomasia Al mateix temps lestablimene de relacions com meacutes anava meacutes frequumlents amb al-Andalus facilita iexclarribada a territori catala deis teixits andalusiacutes beacute per via mariacutetima beacute per la vella strata francisca que a comenltiexclament del segle XI ja rebia el nom de strafa m(Jriacutesca
Tor i que no hi ha gaires fonts que documentin amb exactirud lemirat daquest comerltiexcl els testamencs permeten una aptoximaci6 a la mena de productes de m6n andalusiacute que arribaven a Catalunya Dacord arJb Bonassie3 la majoria de les importacions consisshytien en vestits i teixits de luxe la sed4per primer cop e 944 sota les denominacions de chizua (de larab ~zz) o sidda reservada pero a lornament de peces de vestir fabricades
1- amb un altre producte -per exemple unapeiexcllicia mlmmiddotta de chizua A partir de comenltiexclashymene de segle XI e nom aplicat generalment als teixirs de seda eacutes el de palii o palteos propietat gairebeacute sempre deIs grans centres eclesiastics i desrinats a usos lituacutergics (estovashylles daltar casulles capes etc ) En tenim documentaci6 a la catedral de Vic (dues casullas pallas el 957 i e 971) o al monesrir de Ripoll (dospallii a laltar de Sanra Maria i un pallium 1etustiacutessimum el 1008) menrre que el 1003 el bisbe dUrgell posseia una peltiexcla de seda per alllit Tambeacute els membres de lalta aristocracia comtal i vescomral usaven reixits de seda com ara les dues mancusatas de pamo dAdalbert fill del vescomte de Barcelona (vers el 1010) o les peces de seda que pertanyien al comte dUrgell i a les vescomtesses Sanltiexcla i Ermengarda al primer rerltiexcl del segle XI 1 tambeacute obscurs castellans com el
--d~rgeruola-)-Sunyer-Radulfde la-Llavinera vesrien robes de seda la-utilIacutetzaven coma roba de llir Fins i toe la fraccioacute meacutes rica de la pagesia alodial formava part daqueixa capa cada vegada meacutes amplia de consumidors de seda a mitjan segle XI dues dones que perranyiacuteen a aquest grup social eren propietaries de complemenrs de palleo
A partir de comenltiexclamenr del segle XI no eacutes gens estrany doncs trobar en terrIacutetori catala les mateixes varierats de teixirs de seda que hem vist documencades a Almeria cimar que aleshores agafava el releu dalrres cenrres texrils andalusiacutes els diplomes aHushydeixen a Iexistencia de ciciatolleS i tUacuteaz a IUrgell a Vic o a Sant Cugat Tot plegar ha fet que Bonnassie hagi suposar lexistencia a Barcelona dun possiblemenc acriu mercat dashyquesta mena de teixics de luxe eliDID ErmengolI donava 10 unces dor als canonges de Barcelona perque compressin paleos per fer-ne capes un any abans un mercader esrranshyger Roben llega 20 palleos al mareix cabild Tor i que Ph Wolff suposa que els teixits de Roben podien ser flamencs Bonnassie s indina per una hiporecica provinenlta andalushysiacute si beacute lesmenrat legoaacuteator podia ser efectivamenr dorigen flamenc segurament venia dal-Andalus quan va liurar els teixirs a la catedral 4 Ben aviar quan sorgiren els prishymers siacutempromes del renaixemenr de la vida urbana les noves elies de la cimar safegiren als rradicionals consumidors de seda i objecres de luxe que eren els membres de lalta arisrocracia ciil i edesiastica EIs laquonous riacuteesraquo de la ciurat preburgesos o protopatricis que en diu Bonnassie transformaren de seguida el seu genere de ida i demostraren un nOtable gUSt per la pompa un deIs senyals idenrificadors de la qual era Iuacutes deis luxosos teixits andalusiacutes especialment els de seda
Un altre pas qoe refon-iiacute el comerlt- exterior tingueacute lIoc a la segona meirat del seshygle XI i a comen~ament del XII Durant aquest periacuteode el comeriexcl amb Almeria concishy
172
r 4iexclrcdf
LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
nuava essent predominam tot i que com eacutes habitual per a tota redar mirjana a causa de les caracreriacutestiques de les foms disponibles sois estem informars del capiacutetol dimportashycions Encara hi abundaven els productes rexrils de luxe i al capdaam de tots eHs els de seda i els brocats En tenim diversos exemples a linvemari dArnau Mir de Tost (vers el 1071) dincreible exotisme on se citen ciacutedatons palliacutea capes de tiraz mames de pallio calces de seda camises ad guisa de Spania (eacutes a dir dal-Andalus) sacs de seda i mides confegits o ornats amb aquesta materiacutea com ara esroles dossers cortines feltres coixins etc En una paraula laquoel luxe andalusiacute simposa en lalra societat catalana que amb eH embelleix el rober vesteix el Hit i enriqueix el mobiliari comtes magnats bisbes i canonges es vesteixen [ ] amb vestits exotics porten anels i collarets dor o de gemshymes i dormen en pells i sedesraquo 5
COMERlt CONSUM 1 MANUFACTURA DE LA SEDA A LA CATALUNYA DE LA BAnCA EDAT MITJANA
Fa vine anys M Gual escrivia que laquolescassetat i poca profundirat de les monografies espanyoles sobre la induacutesrria textil es deuen especialmene al fet que cada auror es troba davant la immensa tasca de escorcolar les coHecciacuteons diplomatiques edicions de textos reperroris catalegs i documenrs solrs sense que els diplomes utiliacutetzables sigui n gaires ni esciguin_-agru0fC T~ rl( Pf( ~1I1rl ~ l p1IfP( n- ~(r una rasca lbga-i-cootiacutenlJu~a~~shy
dacumulacioacute de materialsraquo6 Em middotsembla que al ca de molts anys i amb lleugeres esmenes bona part de les observacions de Gual encara soacuten vigenes si meacutes no pe que fa al consum i al comeriexcl de la seda a la Caralunya de la baixa edat mirjana Per referir-nos solamenr a les fones documenrals caldria investigar a fons tam els invenrariacutes i restamenes deis grups dominan es consumidors excepcionals de sederies com rota la documemacioacute de caraerer comercial o referida a lartesanat per saber alguna cosa meacutes de la procedencia i de les classes de seda urilitzades al Principat i tambeacute de les ies per on en transcorria el comerltiexcl En lacrual estat de la recerca es fa difiacutecil seguir la pista del consum i del comerltiexcl de la seda entre lalta edar mirjana i la segona meitar del segle XIII quan la documenracioacute publicada comenlta a esdennir reatiyamenr important En tOr cas i tenint en compre que tanr el fil de seda com els meacutes luxosos reixirs daquesta materia provenien de fora la seva circulacioacute pel Princiacutepar sha de relacionar amb els inicis a partiacuter del primer decenni del segle XIl7 i posterior refermamenr de camerltiexcl amb Oriene amb Siciacutelia amb les ciutats del nord ~~o amb al-Andalus8 tradiacutecionals centres exportadors de seda en brut i de seda teixida
Se ~1eacute No IwPf doblidar rampoc els adverrimenes de M Gua] respecte a la prudencia amb que cal manejar les dades subminisrrades pels aranzes duaners) forser hauriacuteem desmenshytar les refedncies a la seda coneingudes al primer pearge fluvial Jel qual es teacute constancia a la peniacutensula lberica es nana de les tarifes que havien dabonar determinades mercaderiacutees portades de Tudela a Torrosa i viceversa a repoca dAlfons n eacutes a dir a la segona meiacuterar del segle XII Segons les dades daquesr pearge fluvial poc despreacutes de la conquesta de Saragossa Lleiacuteda i Torrosala zona d(- lEbre hayia esdcyingur laquoun incle dunioacute cdrural i
173
t iexcl~hiexcl
EL PODER 1 LA SEDA
material entre les zones de Navarra i de Catalunya i de tOtes elles amb el moacuten musulshymaraquo En el peatge se citen en efecte producres procedenrs de Valencia Ceuta i Bugia entre els quals abunden les materies primeres textils (seda i cOtoacute) els coloranes i els draps de seda Segons aquesta font doncs eane la fibra com els teixits de seda procedien del m6n musulma i segurament eren redistribuYes des de la mateixa conca de lEbre si eacutes que no eren ja utilitzats per la incipient artesaniacutea textil de la regioacute documentada a partir del segle XIII 9
Com hem die meacutes amunt a pareir de la segona meirat de lesmentada centuacuteria i de manera creixent Bns als uacutelrims anys del segle xv quan acabarem aquesta breu siacutentesi la documentaci6 publicada referenr a la seda i les sederies eacutes relativament abundant (sobreshytOe a Barcelona) Grades a aixo podem abordar quarre grans quumlestions el comer~ i el consum de la seda i deis draps de seda el moacuten artesanal deIs seders barcelonins i els possibles inicis duna manufitctura de reixits de luxe a Barcelona a mitjan segle xv
EL COMERlt DE LA SEDA I DELS TEIXITS DE SEDA
Sabem que la seda es va treballar a Barcelona al Ilarg de tota la baixa edat mitjana i que tOt i que en lactual estadi de la investigacioacute no eacutes possible fixar el comeneamenr daquesta manufactura tOtes les dades publicades apunten a la segona meitat del seshygle XIII data a partir de la qual cada vegada soacuten meacutes nombroses les notiacutecies referents a seders sobreto entre la mmona Jueva 1 -despres de J assalt al caLi el 1391- conversa-shyCom suggereix M Gual pot ser que la inicial artesaniacutea sedera estigueacutes influida pels mudejars que perllongarien daquesta manera la ben fonamentada rradicioacute textil musulshymana En tot cas les primeres referencies a una manufactura sedera en territori crisrIacutea procedeixen de Xativa i del m6n mudejar a la segona meitat del segle XIII O Tambeacute sembla significatiu que el 1303 Jaume II ordeneacutes a R de Marimon bar1le de Barceloshyna la presentaci6 de mestres sedees musulmans (sarracenos iexclIQJtros magistral operis J(f1ici) davanr la reina Leonor de Siciacutelia JI Sigui com sigui el fet eacutes que als uacuteltims decennis del
XIII ja hi havia referencies dins la documentacioacute notarial (sobretot comandes cornershya seders i sederes de Barcelona J 2
Tanmareix tOt sembla indicar que la manufactura sedera barcelonina estava dedicashyda sempre segons la documentacioacute publicada fins ara a la confeccioacute de veis i compleshyments de seda per a un COOSU01 interior i relarivamem modest els dirs yels formaven part essencial de la indumenr1lria femenina a la baixa edar mirjana J3 En cami la major pare de les riques teles de seda consumides per la casa reial la noblesa i la bucshy
barcelonines procedien dtalia Com veurem meacutes endavant sembla que solament a mitjan segle Xv coincidint amb la pujada al poder de la Busca sintenta dinuoshyduir a Barcelona una manufactura propia de reixits de seda de qualirat dels resultars de la qual no renim constancia clara abans de Iedat moderna
Primerament doncs cal veme don proveniacutea la seda que es rreballava a Barcelona Com que com ja hem dit no tenim cap constancia de lexistencia a la Catalunya medieshyval duna produccioacute aurocrona de seda - eacutes a ni de plantacions de moreres ni de criadors de cucs de seda- la mlreria primera haia de proenir del comere exterior i
piexcl
LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
sotmetres als seus vaivens Dacord amb largumeneaci6 de C Carrere labsencia duna sericicultura propia ha de ser relacionada amb altres mancances de materies primeres que demosrren la insuficiencia de laparell producriu a la Catalunya de la baixa edat mitjana i la dependencia del paiacutes respecte al comere exterior fers que renien per coroHari la dara feblesa de les manufactures de rransformacioacute i el conseguumlent desequilibri dels intercanvis comercials de Catalunya amb lexterior 14
En primer lIoc la seda eacutes present en gairebeacute tOts els aranzels duane~e la Corona dAragoacute corresponents al XIII -per exemple-als Ulbltin(Pireeiexcliexcliexcli~ e Perpinya Cotlliure Tortosa Barcelona Tamarit Cambrils etc els quals van servir a M Gua per confegir el seu Vocabulario del comercio medieval 15 J tot i que la major part de la documentacioacute solament alludeix vagament a la laquoseda ccua retorcadaraquo a la laquoseda toreada i renyidaraquo a la laquoseda tenyida de coloesraquo etc gracies al Manual catala de mercaderia de final del segle XIV i altres documents dispersos eacutes possible detectar algunes de les dasses especiacutefiques de seda que arribaven a Catalunya determinar-ne la procedencia i reconstruir-ne les vies de penetracioacute
Tot i que a diferencia del cotOacute la seda esta escassament representada a les comandes comerciacuteals barceIonines 16 gracies al Manual i daltra documentacioacute es pot deduir que una part de la seda procediacutea de rOriacuteene islamic i bizantiacute (de la zona compresa entre la mar Negra la mar Caspia el golf Peesic la mar de Llevant i la mar Egea) punt fishynal de les rutes caravaneres iacute que podiacutea arribar a Barcelona directament o a traveacutes de les
middot------middot-ciutatsdel nordmiddotdItaliasabrewr Genova viaMontpeller El Manual de 1385 esmenea la dasse de seda de qualirat meacutes preuada la seda catenia (de Cathai Xina) 17 dalshytra banda el 1336-1337 un mercader de Montpeller proporcionava a un seder jueu de Barcelona seda catahtrjla que podia procedir de la regioacute de Karabagh (Armenia) 18
Tant el Manual com un document barceloniacute de 1337 aHudeixen a la seda gella proceshydene de Gilan (al sud de la mar Caspiacutea) 19 rambeacute ens podriacuteem referir a altres classes de seda esmentades al Manual com ara la seda de Mordecaix (de Merv Chadijan a la Sogdiana) de Turquia del Golf i la seda denominada cala-i (de Talish Azerbaitjan) segons el Manual 20 Encara no sha pogut identificar la seda yuria tramesa a Tuniacutesia el 1269 segons el texr duna comanda 2
I la qual podria correspondre a la seda ibda del Manual
C Carrere una altra perita part de la seda podia procedir de Mallorca En efecte dacord amb la documenracioacute de lArxiu Datini (Prato) sabem que el 1397 senshyvlaren dues madeixes de seda mallorquina a Florencia i que per les maceixes dates la regioacute de Soacuteller exportava seda a Monrpeller De tota manera com diu F Melis devia tractar-se duna produccioacute for(a limitada 22
Siciacutelia tambeacute proporcionava seda a Barcelona el 1428 un teixidor de veis barceshyloniacute rebia dun mercader seda siciliana23 i poc despreacutes el 1434 arribaren a la ciushytat 50 liures de seda procedents de la mareixa iIla com tambeacute el regne de Napols segons que restimonien diverses comandes mariacuterimes feres entre 1380 i 1400 24 Cal recordar que la lIarga tradicioacute sericicultOra de la Siciacutelia musulmana havia revifat amb larribada a lilIa de seders grecs (de Tebes dArenes de Corinr) a epoca de Roger 1I eacutes a dir a mirjan segle XII
175
l-iexcl h lt )VJIPI e
EL PODER I LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
Tot i que tambeacute ens consta larribada a Barcelona de seda procedent de Genova (el 1404 per exemple simportaren de la ciutat liacutegur 4111iures de seda fluixa) 25 eacutes molr probable que la fibra procediacutes del regne de Granada on la presencia genovesa va ser molr intensa durant els segles XIV i Xv Sabem que la seda nassarita era portada pels genovesos des de Malaga o Almeria a Valencia Mallorca Montpeller o Pisa en aquest sentir cal recordar que el 1381 un mercader daquesta uacuteltima ciutar va vendre respectables quanshytiraes de seda a diversos sedees iexclueus de Barcelona 26 Tambeacute eacutes probable tanmateix que la seda procediacutes de la mateixa Iralica el Manual parla de laquoseda de Romaniaraquo i per la mareixa epoca un seder jueu comprava a Barcelona seda daquesra procedencia27 tot i que eacutes probable que la dita seda de terrirori bizantiacute no hem de deixar de banda la possibilitat que a la laquoseda de Romagnaraquo documentada als fons de l Arxiu Datini procedem de la Romanya (concreramem de~ ORa ee Mampdeflll) regi6 que abastia de seda Bolonya pero que tambeacute nexportava a Lucca Florencia Venecia Genoshyva i Montpeller 28
Tor i aixo les dades de que disposem permeten suposar que la major part de la seda consumida i comercialirzada a Catalunya procedia de Valencia beacute com a producte de la sericicultura aurocrona beacute com a centre redistribuiacutedor de la seda del regne nassarita En efeCte el soldanat granadiacute va continuar la rradicioacute sedera dal-Andalus a lalta edat mirjana Com aleshores els graos centres de produccioacute es rrobaven a la zona de Las Alshypujarras QuviJes per exemple) i dAlmeria (Daliacuteas Andarax ) segons que sembla al segle xv la sericicultura es va esrendre a leixarquia de Malaga fer que revifa la manufacshyrllra iel porrdeJ~LuIa~Jll1a lasedanlUsulmana era la que es a Jaeacuten de consum relarivament frequumlent a Caralunya el 1375 el 1389 i el 1395 es venien respecrivamem a Barcelona diveses de seda crua de Jaeacuten seda de Iaeacuten o ~da tQf[a crua de Jaeacuten 29 Segons que sembla ror i que les moreres sestenien per rot el
de Jaeacuten erenespEialiexcliexcliexcleRt abundams a la franja fronterera amb el soldanat nassarishyLa seda granadina (anomenada generalmene de SpaJlya) era molt soHicitada pels
grans centres manufacturers (Lucca per exemple) a causa de la sea qualitat exceiexclJenr en una rarifa de preus de 1396-1398 de IArxiu Datini la seda de Malaga superava el preu de la procedene de rOrienr islamic Com hem dit els genovesos la duien a Valencia el gran mercat discribuidor de les sedes andalusiacutes al qual anaven a comprar emre alcres els comerciacuteams de Lucca i de Florencia iexcl
Des de Valencia la seda nassarira arribava a Barcelona tot i que en aquesta ciutar tambeacute sen manufacturaa de procedcnr~~Grjtm islafllIacutef4 Cal recordar que Xativa era un gran centre sericicultor i que ptls vules de 1273-1274 Jaume 1 havia concedit franguiacutecies als musulmans que sestablissin a la ciutat per rreballar amb elll1aguacuteletplllPUshyraiexclU1Jl el qual esrava exempt al seu torn de pagar drers per la compra de seda or i altres maeeries primeres necessaries per elaborar e1s teixits de seda 12 No eacutes objecriu nOstre ocupar-nos de la produccioacute i manufaCtura sedera pero porser val la pena de recordar que el 1396 el factor Simone Bellandi escrivia a Francesco Darini per aprovar
-i la decisioacute dobrir una~ a Valencia ptrque segons dei a de ser productes que hi havia a la Corona dAragoacute sis nnien de Va)iexclncia un ddls naturalmenr la seda No falten dades ni de Iarribada a Barcelona de seda
16 H del Iiopiexcl rtB v4letftiexcliexcl
iexcl- S~ iexclt VcctHlIt 1V~iacute1r1 ICtvt~1
463 Jlimes de fjJ de seda valenciana e 1404 i 715 lliures el 1434 segons Carrere) ni de les relacions establertes al voltant del comer~ i la manufactura daqueix producte entre mercadees i seders valencians amb els seus collegues barcelonins assumpte que reprenshydrem meacutes endavant
En resum dones les sedes elaborad es o comercialitzades a Catalunya provenien de les zones producrores llegad es per lexpansioacute islamica de lalta edat mitjana ja que com subratlla Melis la liacutenia de la seda reptodula gairebeacute exactament la deIs territoris i estashybliments musulmans Orient Siciacutelia (amb alguns illots avan~ats al nord com ara a la Pulla a Calabria a la Romanra o a les Marques) Valencia i el soldanat nassarita 4)-f
Pel que fa als reixits de seda ja hem avan~at que les tiques teles consumidrs pels grups socials dominanes procedien de lexterior Una part naturalment del m6n musulshyroa unes ordenances barcelonines sobre les tarifes de corretatge i reva (1271) aHudeixen al laquocendat dOltramar o de Spanyaraquo igualmentlimpost meWlotil (liexclrriexcliexcl) de Barcelona 1- (1222) esmenra els teixits denominars purpura ciclaton O laquoqualsevol altre drap de sedaraquo34 o per citar-ne oomeacutes un exemple la laquope~a de drap malaquiacuteraquo de seda blanca blava groga i morada o llaquoaljuba de drap de seda malaquiacuteraquo posseides per Pere el Cerimonioacutes el
Daltres reixits dItalia especialment de Lucca Pel que fu a les foms documentals en citarem dues les esmentades ordenances de Barcelona (1271) que citen
iexclteacute- laquocfndats dobles de i el referIacutet invenrari de 1366 que parla dun laquocamocan de seda de Luccaraquo 36 Potser valla pena recordar que probablement per influencia siciliana l~ ~MF~r n ~ sorle ~s -1 Tucca a la seg()n~ rneilatdeLsegleJilLi queJillSJL __ __ ___ comenamenr del XIV la ciutat toscana domina e mercar seder italia despreacutes conflictes socials inrerns alenriren el desenvolupament daquesta manufactura textil i provocaren la diaspora dels artesans es quals havien de fecundar daltres centres sedees del nord i del cenrre de la peniacutensula iralica Tanmateix rot i aquesta davallada relativa Lucca va cenir stmpre un elevat prestigi per lextraordinaria qualitat dels seus teixits i pel consum preferent de la seda meacutes valuosa del moment eacutes a dir de la seda de Malaga37 Sigui com sigui a comeniexclament de segle XIV dos germans de Lucca Dino i Guido Silvestri portaven a Barcelona via Monrpeller teixits de seda38 i el 1351f~ Pecy_~(lEegava a un mercader de Lucca la compra de draps de seda39 Altres laquodraps de sedaraquo procecIacuteien deaiersos cerrreacutesmiddotseders del nord dItalia com ara Florencia de
segle X]) Pisa (a mitjan XIV els pisans Niccolo i Lapo Bartolini venien seda a Barcelona) Vent-cia (a de final del segle XIV) Bolonya o Genova meacutes endavam vemem rimportant pels genovesos en els intenes dimplanracioacute duna manufaCtura de teixies de luxe a Barcelona En general el trafic de teixits de seda procedenrs dItalia ha de ser estudiat dins el marc de lacria presencia de mercaders italians al Principat toe i els decrets proteccionistes40
Tant en el comer de seda com en el de teixits la ciurat de Monrpeller assoliacute un notable paper com a centre distribuiacutedor Hi confluYen la seda i els reixits del soldanat granadiacute (via Valencia Alacant Mallorca o direccamem per mar o per terra) des de Monrpeller fibra i teles es dirigien cap al nord dEuropa i per Ainyoacute sencaminaven cap a territori germanic o cap a les ciutats de la Toscana per Mila Genova Sayona o
J1tlivl4
177
EL PODEA 1 LA SEDA
Pisa41 1 tambeacute a Barcelona per exemple el 1336 B Baster de Montpeller subminisshytrava seda a un seder jueu barceloniacute i al contrari IwHeder Hqtfllla ~iQ(at Offiflf9amp a wn jueu G Barcelooa uoa partida de laquoeda iexclua t9riiacuteua)42
Com a resum de tOt el que hem dit podriacuteem subscriure amb tors els marisos que pot requerir un tema tan poc investigat les paraules de M Mirja quan afirma que a final del segle XlV i comen~ament del xv laquouna allau de mercaders procedenrs de totes les ciutats roscanes els Aytanri Benederro Pazzi Manelli Tosingui Venrura ] embarcaven a Genova masses de velluts azeytoniJ damascos i tafetans ] o brocats dor que abocaven a les estances del Palau Reial barceloniacute en cases senyorials en botigues especialitzades de Barcelona )gtgt43 Potser ha arribar el moment de demanar-nos qui consumiacutea aquests teiacutexiacutets estrangers 1331 A1 -fie(c~r de lgtrtIiexclfIt~ veuict Jt4iquestiquest l~II~ iquest iquestuiquest ai-luiexcltu
~e IKMiJeiluiexclCe 4 uudel4 kiHn f--4 ~4 e-kr 41laquo1~gtf~ ELCONSUMDESEDERlES tfIAdmiddot ctAacuteltIKP iexcl(tt4 ~llt 4R iexclJarl1- Q5elre (iexcl4iquesti
En aquest apartat serem volgudamenr breus En efecte el consum dun producte dek-~q luxe per exceHenciacutea com ara els grans i dcs teixits de seda (naturalment no ens referim (iexcljiexcl1) als veis meacutes simples ni als ornaments o complements de seda) tenen una dimensioacute economica social cultural i ideologica que sobrepassa de bon tros el que pretenem en aquestes pagines En primer lloc caldria mesurar tanr com fos possible i ho permeteacutes la documenracioacute el creixenr consum de productes de seda per part de capes socials cada vegada meacutes amplies i tambeacute la relativa laquorevenjaraquo de la seda respecte a la llana al 6 delsdos uacutelt segles-deJmiddote~t-mitjana~44Relacionatamh toe aixoestaria Iimmens tema de levolucioacute de la moda en la indumentaria fins a arribar a una sofisticacioacute i extravagancia creixents quan segons J Huizinga laquoguarniments i ornamenrs ja no serveixen per remarcar la bellesa natural sinoacute que saboquen a sobre seu amena~nt dofeshygar-laraquo45 Ostentacioacute i extravagancia de la moda que provocaren com eacutes sabut la vioshylenta reacci6 declesiastics i moralistes com ara per citar-ne un de sol Sant Vicen~ Ferrer i que rambeacute donaren 1I0c si meacutes no teoriacutecament a labundant legislaci6 antishysumptuaria promulgada durant la baixa edat mitjana a partiacuter de mitjan segle XIV tanr per al Corona com pel municipi barceloniacute lenfadosa repeticiacuteoacute de la qual era prova clara del seu reiterar incomplimenr Legislacioacute antisumpruariacutea doncs que de vegades podia respondre a Iintent d laquoapaivagar la ira de Deacuteuraquo en epoques de calamirat sha observat que sovint e1s decrers coincideixen amb periacuteodes immediarament posteriors a anys de males collitesq6 daltres vegades en canvi semblen respondre a criteris proreccionisres ja que solament limiren Iuacutes dobjecres luxosos de procedencia estrangera 47 Tanmareix sempre rendeixen a senar la destacada funcioacute social del vestit i miren devitar -vanashyment tanmateix- ruacutes per parr de les classes subalternes dels vestits i complements resenats al rang social deis poderosos
Naturalment com a producres de luxe els vesrits i els ornaments de seda ocupen un lIoc imporrant tant en la creixent complicacioacute de la indumentaria com en la legislacioacute antisumptuaria i en els decrets proteccionistes dels segles XN i XV pero estudiar cada ~n daquests assumptes ens poreariacutea molt lluny deis objecrius que ens hem marcat i implicashyria a meacutes arneacutes tenir present no solament les fonrs documentals sin6 tambeacute i de
178
LA SEDA 11 LA CATAlUNYA MEDlEVAl
manera molt especial els textos literaris i la iacuteconografia Per tant ens limitarem a proporcionar alguns exemples de Iuacutes de productes de seda entre els grups socials que tradicionalmenr neren els principals consumiacutedors
Comen~arem doncs per la~pecte en que la documenraci6 eacutes meacutes abundant tot i que potser per aquest mateix motiu encara eacutes lluny dhaver estat estudiada exhaustivashyment des del punt de vista que ara ens inreressa ens referim al consum de seda per part de la casa reial Per exemple solament grades als registres de tresoreriacutea del rei de la reina o deis infants reials conservats sense grans buits pel que fa als segles XN i xv eacutes possible elaborar un compleriacutessim cataleg dels productes de seda adquirits per la casa reial Dissortadamenr nomeacutes han estat editats els llibres de la tresoreria del rei corresposhynents als anys 1302-1304 tanmateix el contingut eacutes suficient per comprovar la riquesa daquests fons en dades relacionades amb e1s productes rextiacutels en general i la seda en particular Un exemple neacutes la relativament llarga relacioacute de sendals (grocs verds o vermells) amb els seus preus comprats per la cort durant el periacuteode esmentar 48 Aquesra mena de fonts tambeacute permeten des duna altra punt de vista la confecciacute6 de nomines meacutes o menys nombroses deis artesans que treballaven per a la cort en treballs de fil dor i de seda 49 Cal afegir-hi arneacutes centenars de documents procedents deis registres de la cancelleria reial que permeten coneixer detalls importants del consum de producres de seda a traveacutes dinvemaris ordres de compra encarrecs de confeccioacute ere 50 Per mosshyrra nesmentarem uns quants exemples el 1315-1316 amb ocasioacute del casament de Jaume JI amb Maria de Xipre foren encomanades diverses partides de draps de seda (Panni viridi dvirico panni de riric(I de entire IacuteJrneo fJiquestmni itJidi de siacuterico)51 el 1335 Alfons IV pagaya cerra quantitat a un mercader jueu de teixits dor i seda per un marranat per celebrar laniversari de Jaume II52 el 1430 el rei encomanava una pea de seda verda damasquina o alexandrina el 1455 pagava 4000 florins per teles dor i seda per al casament amb Maria de Casrella etc 53 Meacutes iHustcativa eacutes per exemple lespecie dinshyventari continguda en un document de 1366 on les referencies a reixits o ornaments de seda s6n abundantiacutessimes laquopea de dcap malaquiacute de floratges de seda blanca blava groga e morada drap de seda appellat camoca del Tauris drap de seda vergar [dues] peces de camocans de seda de Lucha quatre] peces de arzeyronis una] pelta de samit ras groch de seda una] gramalla de atzeytoni blau fresada de fres de Domas raquo 54
PeI que fa a lEsgleacutesia gran consumidora de sederies amb finalitats basicament liruacutershygiques bona pare dels ornaments daquest material eren donacions dels monarques (el 1312 Jaume II donava a un monjo de Santes Creus un laquodrap de seda vergat amb grans i perites radies docraquo amb la senyera al capall55 o de membres de la noblesa el 1298 Berenguer de Vilaragut deixava en testament dos laquodraps daltarraquo de sendal idos suplaltaria amb ca~al de seda vermella 56 Daltra banda tambeacute sen compraven el 1424 un canonge de la Seu dUrgell encarregava a un brodador una capa sacerdotal de baldaqtd vermell j blanc amb un serrell de ~_~
(1ITgunes mostres daqueStS telxies ll~n arribat a nosaltres i una part va ser exhibida el 1952 amb motiu de Iexposicioacute laquoLa seda a la lituacutergiaraquo Dacord amb el que hem dit meacutes amunt la majoriacutea daquests ornaments procedien dOtieoc dItalia o del soldanat nassashyrita per exemple els revestiacutements sepulcral s de Sant Bernat Calboacute bisbe de Vic (mort
179
7~ ~~~~-iexcl_~~~w~iquest - 1~_~~4=-~ -~ ~~-~~middotiquestl~~~~iexcliexcl -middotajmsBflJ~
EL PODER 1lA SEDA LA SEDA A lA CATALUNYA MEOlEV AL
el 1243) amb el denominac laquoceixic de les aliguesraquo a causa de les aligues bicefales amb les ales desplegades del mociu decoeaciu (seguramene de teadici6 persa) la capa licuacutergica dAroau R de Biacuteure abac de Sane Cugac assassinac el 1351 i altres teles de procedencia orieneal la dalmacica del denominac Tero de Sane Valed de procedencia andalusiacute (seshygle XIII) la casulla del Tero de Sane Vicenr oriental o iraliana (segle XN) una cela de seda i or de Sane loan de les Abadesses de procedencia siciliana (segle XIII) diversos teixits granadins del segle xv etc 58
Meacutes difiacutecil de documentar dacord amb el publicat fios ara eacutes el consum de seda entre els membres de lariscocracia laica En tOt cas IEquip Broida despreacutes destudiar cacorze inventaris (de vuit cascells quatre rorres i dues cases nobiliaries) 5ubeatlla lasshypecte general laquomeacutes funcional que no osteneoacutesraquo de les residencies de larisrocracia (si meacutes no de la que no vivia a ciutat) en general tot i que dintre deIs cofres i arquibancs sempre hi havia algun vestit o complemene de seda la dotacioacute de teixits de luxe era meacutes aviat exigua Un deis castells amb meacutes referencies a productes de seda eacutes el de Castellar del Valles segons linventari de 138859 de vegades Iexistencia de sederies en un castell o torre eacutes una consequumlencia de la seva utilitzaci6 lituacutergica a la Torre Baldovina per exemple trobem unpali de seda groga amb un frontal dor i seda situat a la capella60
Tampoc no abunda la seda en compaeaci6 amb altres teixits a linventari del castell de Sitges (1326) tovalloles bossa ligacaps tres peces perites de drap de seda etc 61
Meacutes abundants soacuten els inventaris i testaments de membres de la burgesia barcelonishyna gracies als quals eacutes possible descobrir Iuacutes generalitzat de teixits de luxe Ens limitashyrem a proporcionar-ne dos exempl~s a linventari dels beacutens de Burget de Banyeres (1256) hi ha un matallis cobert amb tela dHispania eacutes a dir dal-Andalus la muller Suau possela grans mocadors de cap de seda i Valentiacute de Banyeres (inventari del 1259) tenia en seu un cobrellit de tela de bagadello (Bagdad)62 En lextraordinari inshyventari dels beacutens del mercader barceloniacute Guillem Ferrer (398) hi ha abundants referenshycies a teixirs i complements de seda un rros de laquodraps de seda [ J obrat de galls pahons leons e de altres bestiones de seda blancaraquo un altre de seda negra amb perles sendals bosses cordons botOns i un cinyell de seda etc 63
Tanmateix no nhi ha prou a multiplicar les dades sobre luacutes de vestits i ornaments de seda per part dels grups dominants de la Caralunya de la baixa edat mitjana ni rampoc a evocar les frequumlents solemnitats que la casa reial el municipi barcelones o la Dipuracioacute del General que actuaven en aquest sentit com sengles corts reials en m iniarura ceJebrayen amb moti u dels meacutes diversos esdeveniments i que constituiltn rociL~ioacute de consumir i Huir les meacutes preuades j luxoses indumtntaries Caldria ultrapassar la mera anecdota i procedir a una sistematica i rigorosa recollida i conceptualitzacioacutede lts dacles ptr mesurar la crtixent diflisioacute dtls ttixits de seda entre els diferents grups socials iacute tambeacute relacionar-la amb el desenvolushypament de lartesania sedera alllarg dels segles XIV i XV
El MOacuteN ARTESANAL DELS SEDERS BARCELOKINS
Graciacutees a alguns trebalJs breus de P Voltes64 i ohrernr a la documenracioacute editada i donada a coneixer per Josep M H~l _~1I 65 entnluCJr aleunes de les (liipnn~
180
relacionades amb lanesanat barceIoniacute de la seda i especialment amb el moacuten deIs velers Tot i aixo som ben lluny encara dhaver arribat en un grau dinvestigacioacute suficient pel que fa al tema el trebalJ de Vol tes que meacutes relacioacute hi es limita a proporcionar algunes dades referents a lassociacionisme (contractes de comanda i de societat) dels seders de Barcelona mentre que les aportacions de Madurell iHuminen panicularment el desenvolupament de Iart de la seda entre els jueus i conversos de la ciutat Com acostushyma a esdevenir-se en aquests casos la utilitzaci6 duna documentacioacute unilatecal -eacutes a dir referida uacutenicament als grups esmentats- pot comportar certes distorsions i sobrevashylorar el paper real daquesta mi noria dins la manufactura sedera duna localitato Daltea banda la documentacioacute notarial aplegada per Madurell es refereix solament a contracces de treball beacute daprenentatge beacute de treball a domicilio Sense menystenir de cap maneea el valor del material aportat pel dissortadament desaparegut investigador caldria -tambeacute en aquest cas- ultrapassar la simple aportacioacute documental i lestricte comentashyri de cada un daquests contractes tot conceptualitzant-Ios adequadament i relacionantshylos amb el que sabem dels altres sectors arcesanals de Barcelona a fi de descobrir-ne les diferencies (si nhi ha) i tenir sempre en compte que la sederiacutea no es va sotmetre al sistema corporatiu i no va ser un ofici reglamentat fins 15336i
Deis conteactes de societat entre seders donats a coneixer per Vol tes i Madurell sen dedueix la significativa presencia entre els associats dun mercader o artesa valencia fet que cal relacionar amb el notable desenvolupament de la sederiacutea al regne de Valencia i la conseguumlent transferencia defectius humans i tecnics a Barcelona El 1381 perexemple
MoacutesseIacutelDe1ell-j dsasue Kmuumlch Ananell sassociaven pet-dosanys amb el mercader valencia ]ahuda Cohen cada membre de la societat hi aporrava 40 lliures pero el mercader nera laquocap e corona e regidofraquo68 Lesmentada transferencia de pracshytiques artesanals valencianes sobserva en el contracte de societat subscrit el 1393 enshytre el convers Bernat Sacot (olim ]uceff Abram) i el valencia loan de Sant Hilari teixishydor de veis i tambeacute convers mentre que el primer invertia 27 lliures per comprar vels dlaquoobra castellanaraquo per comercialitzar-Ios Sane Hilari havia de confeccionar laquoligars vashylenciansraquo (a ra6 de 5 sb per laquoligarraquo) i treballar amb dos eelers (un dlaquoobra valencianaraquo i Jaltre dlaquoobra planaraquo) proporcionats per Sacot a meacutes Sant Hilari es comprometia a ensenyar al seu soci la confeccioacute de lesmentada laquoobra valencianaraquo69 El 1415 un seder valencia i un altre de barceloniacute sassociaren per obrir una laquobotiga o caularaquo a la ciutac comtaL 70
Segons les publicacions de Madurell eIs contractes daprenentatge de lofici de la seda no difereixen essencialment de les generals observades per Bonnasshysie per a la Barcelona del segle XViexcl La durada deis contractes oscilla entre 5 o 6 anys i 22 mesos tot i que la meacutes frequumlent era de dos o tres anys Vegem-ne tres exemples el 1387 Issach Toros coHocava el seu germa de nou anys perque treballeacutes daprenent durant sis anys amb Abram Issach Ardit teixidor de veIs de Barcelona despreacutes de les habituals clausules (residencia a casa del mestre per fer-hi tambeacute feines domestiques aliments i calltat a carrec del mestre o) el concracte especificava que el germa de rapreshynent havia de rebre 22 s anualso El 1413 el fi11 dun pages de Moncofa enteava dapreshynent per tres anys a Iobrador dun convers laquoseder i tintorerraquo de Barcelona a cai de
181
EL PODER I LA SEDA LA SEDA i LA CATALUNYA MEDIEVAL
36 florins en els termes que decidiacutes laprenent Finalment el 1428 Joan Andreu colloshycava durant cinc anys el seu fill com a aprenent de l esmentat convers Bernar SacOt perque Ji ensenyeacutes lofici de teixidor laquode veIs i de sedassosraquo al final del periacuteode dapre~ nentatge e noi havia de rebre 10 florins 72
Molt meacutes interessants pels decalls recnics que proporcionen i sobretOt perque deixen entreveure les reacions de produccioacute entre empresaris i treballadors soacuten els contractes (que cal estudiar meacutes a fons) a preu fet en que el treballador ven la foqa de treball a canvi dun salari per ~a produlda Seguiacutedament nexposem alguns exemples el 1378 un teixidor de veis es lIogava per un any amb Vives Boniach per confeccionat veIs dlaquoespumaraquo e patroacute es comprometia a proporcionar~li la seda necessaria i e proshyductor (que havia de ueballar a casa de Vives Boniach) rebia 14 sb per cada dotzena de velS 73 El 1385 un altre reixidor de veis es lloga per dos anys a casa dIssach Mahir a canvi duna retribucioacute sermanal de 18 sb per dotzena de vels prims 17 sb per dorzena de veis mitjans i 12 s per dotzena de veis grossos 74 En tenim altres exemples del fatiacutedic 1391 data de la destruccioacute de call al juny poc abans daquest esdeveniment Jacob Abram es llogava per dos anys a un mesrre veler per fer ltdigars casrellansraquo de lE iexclCotoacute i laquocapacellsraquo de seda a canvi de 3i 6 rper dotzena en aquest contracre es prohibiacutea ~middotls darament que el patroacute ensenyeacutes ninguacute de treballat segons els procediments que veieacutes emprar a casa del productOr 75 De passada que parlem del 1391 direm que a la tardor del dir any quarre seders conversossi iexcliexcls plau pe fr~ van obcenir dun mercader batceoniacute mitjan~ant contracres de comanda els capirals necessaris per reconstruir el seu 9brador~ordfgl~ia_~duran~Jassalrj_C0teprar les~rn_areries primeres necessaries per reprenshydre la feina 76 ----- ----
Com es dedueix de nombrosiacutessiacutemes referencies documentals les dones tingueren un paper fora important en el m6n de la sederia barceloniacutena El 1299 un jueu de la ciurat viatjava a Aragoacute amb una comanda duna sedera el mate ix any un aIrre jueu -aquesta vegada de Castelloacute dEmpuacuteries- duia per comanda duna alcra sedera diverses peces de seda a la fira de Perpinya77 e 1338 un altre jueu subministrava cerra quantitat de seda a Ineacutes reixidora de savenes de seda 78 per cirar un exemple de segle xv el 1428 Elvira muller dun ceixidor de vels comprava diverses partides de seda a dos mercaders i conshyrracrava un aprenenr per tres anys i 30 florins de rerribucioacute 79 En un recene creball referir a Barcelona sha fet norar limporranr paper que tingueren les dones dins larresania rexcil especialmenc dins rart de la seda des de les fases de filatura i cissatge lbs a la confeccioacute i la venda del producee acabar 80 De vegades el diem era e mareix municipi el 1369 una sedera venia seda groga i vermella als consellers amb ocasioacute de la consagrashycioacute episcopal de Berenguer dErill una venda similar es produiacute lany 1405 amb motiu de lentrada a la ciurac del rei de Siciacutelia 8J
Pe que fa al nIacuteell de vida dels seders barceonins C Carrhe comema la sicuacioacute sacisfactoria dalguns seders i convesos un dells gaudia de franca prosperirac i el 1410 compra per 70 lliures una inya amb arbres al pla de Barcelona 82 En tot cas les -i relaciamem nombroses comandes dipositades als seders eren senyal segons fautora esmemada i tambeacute segons P Voltes de la prosperitat i importancia de la aleshores en plena fase de desenvolupament Segons Voltes hi va haver mercaders que
182
finan~aten regulatmenr amb les seves comandes alguns obradors de sederiacutea el mercader Arnau Sala per exemple diposira meacutes de 60 lliures entre sis teixidors de seda i de veis 0399-1403)83 Dalrra banda alguns ceixidors conversos posseien esclaus (el 1437 un seder va vendre un esclau negre) i contractaven assegurances de vida per a ells soacuten els casos de Guillem Ballester que tenia una esclava russa (1428) iacute del seder Gaspar dAr~ ques (1454)84 Tot i aixo les milIors fonts referides a lentorn material daquest grup darresans soacuten naturalment els testaments i inventatis dels seus beacutens Una considerable sensaci6 dopulencia i capacitat tecnica es despren segons Voltes de lextraordinari inventad dels beacutens del teixidor de vels Jaume de Viladecans (1458) que poseeia tres telers abundants eines i un ben proveYt magarzem de peces de seda i teixIacutets85 Tambeacute renim coneixement de la sedera barcelonina Romia (morta el 1331) que viviacutea a prop del portal de Santa Anna al seu calIer havia tingue vuiacuter aprenentes j segons IEqujp Broida devia ser una dona de cerca posicioacute economica En el resrament ordena que es confecciacuteo~ niacuten vestits nous per a cinquanta persones necessitades -pauperes iexclaborantf~ la major ies parr i cede ix el taller que tenia als baixos de casa seva a una alrra sedera perque continul e negoci 84
PeI que fa a lemplaamenr de la sederia barcelonina un document de 1395 fa referencia a les laquotaules de les sedesraquo de la pla~a del Blar 87 Tanmareix la major pare de la documentacioacute publicada permet comprovar que els habiratges i els obradors deIs seders eren al mateix call o ben a prop ubicacioacute congruent amb lobservada vinculaci6 deis
a aquest ofici el 1339 un seder convers comprava una casa al call den Sanauumlja el 1418 un teixidor de veis llogaa casa i bOtIacutega amb dos portals al Catrer de Sane
---oommiddotenec del Call 1 el 1441 un seder yema un obrador que tenia al caiacuteL Las-oquumleriacuteaTel carrer del Vidre rambeacute eren segons la documentacioacute llocs de residencia deis arresans de la seda88
ELS POSSIBLES OR1GENS DtNA MANuFACTURA BARCELONINA DE TEIXITS DE SEDA
(1450-1460)
Com hem dit meacutes amunc segons els indicis fornits per la documencacioacute publicada els anys centrals del segle xv (concreramenr entre 1450 i 1460) hi havia a Barcelona una manufactura sedera de qualicat introduida segurament per artesans iacuteralians i valencians En aquesc pum hauriacuteem dinsistir en el que hem dic respeCte al moacuten artesanal barceloniacute els documents han estat Dublicats a seques (si em petmeteu lexpressioacute) eacutes a dir sense
intenrar integrar les dades que comenen en un definir marc economic social i poliacutecic de la convulsa hisroria de la Barcelona de mitjan segle xv Per comencar sembla fora significaciu que la sequumlencia cronoloacutegica esmencada coincideixi amb el moment dorganirzacioacute i maxiacutema puixana de la Busca laquopartirraquo deis mercaders arcesans i menescrals que propugnava una poI iacutecica comercial i industrial extremadamenc proteccionisra en oposicioacute a la Biga parrir deis ciueadans honrars Ooligarquiacutea municishy
enriquirs gracies a la importacioacute de productes de luxe esrrangers 89
Sigui com sigui el 1451 els genovesos Urbano Tranquerio Baltasare Miyolino i Domenico de Lucca precenien introduir a Barcelona laquolaer de la seda e de brocars dor e
183
h~~ tlt~Fbull middot~~t~oiexclbull~~s_Jmiddotiwiexcl=~iexcl~~~-r-e--lt ~oiexclg___f-----shy
EL PODER I LA SEDA
dargentraquo que fins aleshores no sexercia a la ciutat Significativament gairebeacute rots els prohoms que tractaren aquest assumpte amb els regidors eren buscaires fet que denota que Iestiacutemul per iniciar a la ciutat aquesta manufactura proveniacutea deis secrors menestrals que aniacutemaven la Busca90 Per comenltar la nova activiacutetat la ciutat havia dashyvanltar la quanritat de 10000 floriacutens a tornar en deu anys concediacuter als mestres el dret de ciutadania i garantir-los tambeacute durant deu anys el monopoliacute de Iexercici de Iofici En correspondencia els genovesos es comprometien a ensenyar Iofici i a convertiacuter el seu obrador en una escola daprenents si al capdavall lexperiencia tenia exit eI municipi havia dordenar que a Barcelona no es vestissin teixits dor i seda fabricars fora de la ciutat 91
Daquests mateixos anys coneixem algunes activirats dins el camp de la sederia del mercader Bartomeu Miroacute un deIs siacutendiacutecs buscaires perseguit el 1463 arran del triomf de la Biga El 1455 Miroacute contracra un mestre seder amb ruacutenica obligacioacute densenyar Iofici a futurs obrers fet que demostra lexistencia dun contingent de ma dobra disP9shynible relativament nombroacutes 92 Lany seguumlent Miroacute es vincula a un filador dos laquooperado-__ JtJ
resraquo un laquomesrre de drap de sedaraquo (lazzaro de Negro de Lucca) i un tenyidor de seda italians Finalment el 1459 Miroacute cediacutea en comanda un teler per ceixir laquodomasraquo a Domeshynico de Lucca un deis genovesos que havien presentar el projecte de 1451 i en prestava a Antoni Cabanyes un altre rambeacute per teixir-hi laquodomasraquo en regim de rreball a doshymiciliacute 93
Tambeacute daquest perIacuteode (exacrament de 1456) soacuten les escasses referencies que teniacutem d~~alaquoCompanya de les sedes de Jlarcelonaraquo amb seu al Pla den Liuiiel~nbtllat~ rector de la qual eacutes Giovanni Stella (segons Voltes) o Joan Estela (segons Bonnassie) que Iabril de 1456 contracta el genoves Iacopo de Galiano per tres anys al mes seguumlent el subadminiscrador de la societat pacta amb el mercader N icolau Creixell el lliurament de sedes que aquest shavia dencarregar de disrribuir entre diverses persones perque les obressin posteriorment Estela o Stella el rector contracta -tambeacute per tres anysshyLlarzer Lazelo i por despreacutes el genoves P de Montev~qf finalment a loctubre tornem a trobar Domenico de Lucca com a deuror de la societat que es compromet a treballar per a rentitat fins a eixugar el deute contret 94 Valdria la pena dinvestigar a fons i amb el rigor necessari lacruacioacute daquesta societat que segons Voltes devia ser el centre de reunioacute deIs artesans seders esrrangers laquosi eacutes que no sesfona justament a reclutar-los per crear en poc temps un nucliacute producror a Barcelonaraquo 95
La influencia deis mcsrres jmlians es roma a (tr palesa en un documem de 1457 segons el qual un teixidor de draps de seda compra a un mercadtr de Barcelona un tejer per confeccionar iexclJalmos Jl1iciacute de iexcldlIt Com a garams del contracte consten els genovesos Rafael de Rapallo i Manuel Vasi teixidors de draps de seda i possibles mestres del comprador del reler Al cap de quatre an)s Rafael de Rapallo contracta com a aprenenc
~ un valencia 96 Del mareix any procedeiacutex un document que demostra cJaramem la laquorialishy
iexcl tatraquo entre Barcelona i Valencia en la disputa de la residencia de dos mestres de Sayona teixidors dor i seda Els dos liacutegurs es diacuterigien a Valencia per treballar amb el seu conciutada Gaspar Ganor establert de feia temps a la ciurat com a fabricant de brocats quan an Seacuter pre~os per larmda bitcelonina Assabemat de Iassumpte el nostre coneshy
134
LA SEDA A LA CATAlUNYA MEDIEVAl
gut mercader buscaire Bartomeu Miroacute soHicita al consell el lliuramenr de toes dos per fer-Ios treballar en la seva induacutescria i estalviar al municipi les despeses de manutencioacute corresponents De res no va servir la raonada protesta deis jurats valenCIacuteans en redamacioacute deis caurius el consell va decidir de transferir-los a Miroacute amb la condicioacute expressa que cada un deIs ciutadans de Savona havia densiniscrar dos teixidors catalans fins a convershytir-los en mescres en lart de la seda i roe 97
Un altre indici de Iinteres dalguns consellers per fomentar la produccioacute de reixits de luxe el tenim el 1458 quan un mesrre filador dor valencia va expressar el seu desig destabliacuter-se a Barcelona amb la famiacutelia i amb quatre matrimonis meacutes del mateix oficio EIs consellers donaren suport a la peticiacuteoacute amb aquestes significarives paraules laquoartes que moltes persones qui no han forma de viure lavorant en la dita art de filar or viurien e encara que seria introduccioacute que en aquesta ciurat se fuhessen e obrassen draps dor e brocats segons en altres ciutaes es fanraquo98
Toes aquests estiacutemuls van tenir per complement lintent de desenvolupar a Barcelona la plantacioacute de moreres i la cria del cuc de seda A comen~amenr de 1458 el draper Joan Serra suggeriacute al consell que per corregir lendarrerimenr de Barcelona respecte a Valenshycia en la producciacute6 de seda caliacutea fomentar la plantacioacute de moreres amb aquest fi soHicita que li ros designat un iacutendret a la ciutat on a expenses seves pogueacutes plantar els dits arbres Despreacutes de les corresponents deliberacions el consell acorda datendre la petidoacute i concedir com a lloc idoni eIs fossats de les muralles comen~ant per la porta dels Tallers i fins a les de Sanr Antoni Sant Pau i Drassanes 99
- ---En resumestracta de documents alllars sense conrinuitat i meacutes donats a co_nhxe~ per curiacuteosiacutetat que no pas dins Iambit duna recerca sistematica i profunda sobre la possible introduccioacute duna manufactura textil sedera de qualitat a la Barcelona de miacutetjan segle xv Aquesta investigacioacute com en general lanalisi rigorosa i ben documentada del consum el comer~ i larresania de la seda a Catalunya medieval encara esta pendent
NOTES
1 LoMBARD M [es textiles dans le tontk mllslIlnlltm (VIlXIJ siexclfees Pariacutes-la HaiamiddotNova York 1978 2 LOMBARD [es rexliles ob eir i SAacutegtJCHEZ MARTfNEZ M laquoApogeo y crisis del estado cordobeacutesraquo
dins Historia tk Andalllda Madrid 1980 ) BoNNASltIEPiexcl~ rtslaquo~ aacutedwz6q
juBa Wflpli r-fH lfamplrJiarrmiddotlzlamp i9iLJCatlognt du miliell dll x a la fin du Xl siede Coissmrc el 1l1maliOl1 dIIne Jodeacutereacute 2 vol Tolosa del Uenguadoc 1975-1976
4 BOINASSIE Liexcliexcliexclganizcj( J iexclmiddotb~ La Catologne ob CIacutet i XOLfF P Quidam horno
nomioe Roberto negociaroreraquo dins Le Moyen Age 1963 5 BONNAS~IE ~uj 1M 16 lA Caralogne ob de 6 GUAL C~MARENA M El comercio de telas en el siglo XIll hispanoraquo dins Arlllon tk Hisunuacute
eamoacutelIlica) Social r 1968 7 FELlU 1 MONTFORT G laquoEl comercio cafalaacuten con Orienteraquo dins Ruacuteta tk Historia EcomlIica VI
nuacutem 3 1988 8 BATLLE GILART c Las relaciones comerciales de Barcdona con la Espantildea musulmana a fines del
XII e inicios del XIIIraquo dios Alfales de la UIlIacuteleruacutedad tk Afieote 6 1987 9 GiexclJAL CrMARENA M Peaje fluvial del Ebroraquo dins Esrdios tk Edad Mulia de la Coma tk Aragoacuten
VIII 1967
185
~~gt~ - ~
EL PODER 1LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDJEVAL
10 GUAL laquoEl comercio ob cit
11 MARTINEz FERJiANOO j-E Jaime Il Sil vida familiar 2 vol Barcelona 1948 doc nuacutem 8
12 VOLTES Bou P laquoLes associadom de seders medievals barceloninsraquo dim Anuario de EsuuJiru Medieshyvales V Barcelona 1968
13 BERNIS c Trajes y moda en la Espantildea de los Reyes Catoacutelicos l Las 1I1IjmI Madrid 1978 i VIROLES I VIDAL T M La vida qllotidiana a BarcelOTld Ierr 1400 Barcelona 1985
14 CARRERE c Barrelone centrelconomquea leacutepoqlledtsdifficllltls (13801462)2 vol Pariacutesmiddotla Haia 1967
15 GUAL CAMARENA M Vocahlllariacuteo dt comeraacuteo medit1lal Barcelona 1976 16 MADURELl MAlUMON J M i GARetA A Comandas comerciales harcelo11eraJ de la Baja Edad Media
Barcelona 1973 doc nuacutem 26643
17 GUAL CAMARENA M bull El primer ma1111111 hispaniacuteco de mercaderiacutea (s xn) Barcelona 1981 18 GUAL El primermanllal ob cic i MADUREll MARlMON j M laquoEl arte de la seda en Barcelona
entre judiacuteos y conversosraquo dins Searad XXV Madrid 1965 19 GUAL Elprimer manual ob cic i MADURELL laquoEl arte de la seda raquo ob cic 20 GUAL El primer manual ob cit 21 MADURELL 1 GARcA ComandascQf1U1(iales ob cit
22 MEUS F laquoMalaga nel sistema economico del XlV e xv secoloraquo dins Ecollmzia eStoriacutea III 1956 23 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit
24 CARRERE Barcelona centre eacuteconomiqlle ob eir
25 CARRERE Barcelona centre Iconomique ob cit 26 CARRERE Barcelona centre conomiqlle ob ciacutee 27 1IacuteADUREll laquoEl arte de la seda ob cit 28 MEUS laquoMalaga nel sistema raquo ob cie
29-MAUUREIl--laquoE-artede la seda raquo o1jmiddot-middotcit i VOLTES Bou P laquoNombres de antiguos tejidos de~ sedaraquo dins Bletiacuten de la Real Academia de la Historia CLXIII Madrid 1968
30 RODRfGUEZ MOLINA J El uacuteno deJatl1 en la Baja Edad Media Aspmos dellJograacuteficos y ecol1oacutemicos Granada 1978
31 MEus laquoMalaga nel sistema raquo ob cit
32 GLAl CAMARENA M laquoPara un mapa de la industria textil hispanaraquo dins Anuajo de Estlldios Medievales IV Barcelona 1967 iacute ltEl comercio de telas raquo ob cit
33 CARRERE Barckna centre tcoTlolllique ob cit 34 GUAl Vocaoacuteulaio de ob cir
35 RlBIUacute I LLUCH A DocmllC1lU JIIlhistaria de la CIIltllla catalana Mig-eal 2 vols Barcelona 1908 36 GtAl Vfliahfmiddotodcl ob cit i RUBIO DOCllllulIIsper ob cie 37 MELIS laquoMalaga nel sistema ob ciacutet
38 MlTJA M Dos dmulIIClitos lotddL del siglo xv res1Iacute111nia de los p-immJs mSdJOS d1 teidv di- la laquo1 l1J
Bamlolla Barcelona 1954
39 VOlTES BOt P Las compros regiacuteas de sederia desde Alfonso el Benigno hosta Alfonso el Magna nimoraquo dins DIacuteIlIlgaaacute(n Himi de Bmlol1a 1974
40 FLRRER I MALLOL M T Eh italiaos a les terres catalanes (segles XlIXV)gtgt dins Anuaio de Estudios Medin(lliexcliexcl X Batcelona 1980
41 MELlS laquoMalaga nd sistema ob cit
42 MADURELL MARIMO-1 J M laquoLa contratacioacuten medieval judaica) conversa en Barcelona
0349-1416) Documentos para sU estudio dins Seaad XVI i XVIl Madrid 1956 i 1957 respecrivamenr 43 Mr~)A Dos do(lImmtos notariI ob cit
44 Miexcl$KIMIN H A La (ltolamiacutea d ElIopa lfI el Afo Rmaciacutemimlo (1300-1460) Madrid 1975 45 BERNIS Trajes J moacuteiUacuteJ C11 ob ci MARTlN 1 ROS R M laquoEl teiacutegtit a IEdat Miriexclanaraquo dins
LEdat M1Ijana Aiexcls pliquestiexclstique indwIJil i teiacutexIacuteI cicle de conferencies al Museu Textil i dIndumentaria de Batcelona febrermar~ 19S7 i HtIZlNGA J El aMio de la Edad Aledia Madrid 1973
46 INOLES I lDAL T gt1bull La lid (Jotiduacutema ob cit
186
47 TORRELU NruBoacute F laquoSignificado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la
Corona de Aragoacutenraquo dins EsuuJiru de Historia Social de Espantildea m Madrid 1955
48 GoNZAacuteLEZ HURTEBISE E Lihros de TesOrtliacutea de la =a rtd de Aragtfn Barcelona 1911
49 DURAN 1SAMPERE A laquoBordadores de la Corte en el siglo XIV dins Boletln de la Real Academia de Benas Letras de Barcelona XXVI 1954
50 RUBIOacute Dotllmmts per IhistOria ob citbull i MARTfNEZJaimJi 1I ob cir
51 MARTNEZ FERRANOO j-E laquoDatoS sobre el vestuario de Jaime 11raquo dim Anales r Boletiacuten de los Museru de Am di- Barcelona 1945 doc nuacutem 211
52 MmGE 1 VIVES J La ciudad de Baralana dllrante el inm de Alfonso el Benigno (1327-1336) Barcelona 1987
53 VOlTES ltLas compras regias raquo ob cir
54 RUBIUacute Docu1Unts iexclleI thistaria ob cir
55 VOLTES BOL P laquoLa seda en la lituacutergiaraquo dins Misceiexcliexcliexclmia Histarica Catalana Homenagt a J Finestres Poblet 1970
56 VOLTES ltLa seda en raquo ob ciacutee 57 VOLTES laquoLa seda en raquo ob ciacutee 58 La seda en la liturgia cataleg de lexposieioacute del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona
1952 VOLTES laquoLa seda en raquo ob cie i l-IacuteARTLI laquoEl teixit a ob cit
59 CASAS 1 HOMS J M El camll de Castellar tany 1388 Tramcriacutepcioacute i estlldi dIITl inventari Sabadell
1970 60 EQJlP BROIDA UacuteS de lespai en els castelis i torres dels segles XlV iexclxv dins laquoFortaleses corres
guaites j easrells de la Catalunya medievahgt Annex 3 dAtta Medilllaia Barcelona 1986 61 BAnLE GALlART c 1~AREacuteS A El castell de Sitges a la more de Bernat de Fonollar (326)
dins laquoForraleses torres guaites i castells de la Catalunya medievalraquo Annex 3 dAtta Medievalia Barcelona -1
62 BAnLE GALlART C ltLa vida i les a(tivitats deis mercaders de Barcelona dedicats al comer~
mariacutetim (s XlIl) dins Le gemi dt filare Mediterra1llo 1 Napols 1981 63 CASAS 1 HOMS j M laquoLhererarge dun mercader barcelonf Darreriacutees del catorze segeraquo diacutens
Cuadernru de Histwia Ecol1oacute1l1ica de Catdlllifa Barcelona 1969-1970 64 VOLTES Bou P laquoEl establecimiento y el utillaje de los antiguos sederos barcelonesesraquo dins
Cuadernos de Historia ECOIJoacutemica de Cataluntildea 19681969 laquoOriacutegenes del Colegio Mayor de la Sedaraquo dins
Djiexclulgacioacuten histoacuteica de Bmlona 1974 i laquoLes associacions de seders raquo ob cit
65 MADCREll laquoLa contratacioacuten medievaL raquo i laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee 66 VOLTES laquoLes assoCIacuteacions de seders raquo ob cit
67 Bo~ASIE La og17l1izacioacuten del hajo ob cit i VOLTES ltOriacutegenes del Colegio raquo ob cit
68 MADlRELL laquoEl arre de la seda raquo ob cir i VOLTES laquoLes associacions de seders raquo ob CIacutet
69 MAIlCKELL L~ comratacioacuten medieval ob cit i VOlTES laquoLes associacions de seders ob
eir ~o VOlTES Les assodacions de seders ob ciacutee - L Bo~SSIE L M1ilmaoacuten dtl Tuacutebaj( ob ciacutet
~2 l-IacuteADlIlELL El arre de la seda raquo ob cIacuter
3 MADlkELL La contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob CIacutet
74 MADemiddotRElL ltLa contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
75 MADLRLlL middotLl comratacioacuten medieval i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
76 CARRrRE~ Bluacutemu ccutre uuml(1)ImuacuteqJIt ob ele 77 V(JLTES laquoLes associacions de sdcrs raquo ob ciacutee
78 MADlREll ltEl arre de la seda raquo ob cit
9 MADLREll laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee
SO EQlIP BROlDA laquoActividad de la mujet en la industria del vescir en la Barcelona de finales de la
Edad Mediacutea dins El iexclrtbj de la mlles en la Edad Iuliacutea hiJpana Madrid 1988 S MoXmiddotKUI El arre de la s(da raquo b cit i EQuP BROlDA laquoActividad de la mujer raquo ob cit
187
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
EL PODER 1 LA SEDA
material entre les zones de Navarra i de Catalunya i de tOtes elles amb el moacuten musulshymaraquo En el peatge se citen en efecte producres procedenrs de Valencia Ceuta i Bugia entre els quals abunden les materies primeres textils (seda i cOtoacute) els coloranes i els draps de seda Segons aquesta font doncs eane la fibra com els teixits de seda procedien del m6n musulma i segurament eren redistribuYes des de la mateixa conca de lEbre si eacutes que no eren ja utilitzats per la incipient artesaniacutea textil de la regioacute documentada a partir del segle XIII 9
Com hem die meacutes amunt a pareir de la segona meirat de lesmentada centuacuteria i de manera creixent Bns als uacutelrims anys del segle xv quan acabarem aquesta breu siacutentesi la documentaci6 publicada referenr a la seda i les sederies eacutes relativament abundant (sobreshytOe a Barcelona) Grades a aixo podem abordar quarre grans quumlestions el comer~ i el consum de la seda i deis draps de seda el moacuten artesanal deIs seders barcelonins i els possibles inicis duna manufitctura de reixits de luxe a Barcelona a mitjan segle xv
EL COMERlt DE LA SEDA I DELS TEIXITS DE SEDA
Sabem que la seda es va treballar a Barcelona al Ilarg de tota la baixa edat mitjana i que tOt i que en lactual estadi de la investigacioacute no eacutes possible fixar el comeneamenr daquesta manufactura tOtes les dades publicades apunten a la segona meitat del seshygle XIII data a partir de la qual cada vegada soacuten meacutes nombroses les notiacutecies referents a seders sobreto entre la mmona Jueva 1 -despres de J assalt al caLi el 1391- conversa-shyCom suggereix M Gual pot ser que la inicial artesaniacutea sedera estigueacutes influida pels mudejars que perllongarien daquesta manera la ben fonamentada rradicioacute textil musulshymana En tot cas les primeres referencies a una manufactura sedera en territori crisrIacutea procedeixen de Xativa i del m6n mudejar a la segona meitat del segle XIII O Tambeacute sembla significatiu que el 1303 Jaume II ordeneacutes a R de Marimon bar1le de Barceloshyna la presentaci6 de mestres sedees musulmans (sarracenos iexclIQJtros magistral operis J(f1ici) davanr la reina Leonor de Siciacutelia JI Sigui com sigui el fet eacutes que als uacuteltims decennis del
XIII ja hi havia referencies dins la documentacioacute notarial (sobretot comandes cornershya seders i sederes de Barcelona J 2
Tanmareix tOt sembla indicar que la manufactura sedera barcelonina estava dedicashyda sempre segons la documentacioacute publicada fins ara a la confeccioacute de veis i compleshyments de seda per a un COOSU01 interior i relarivamem modest els dirs yels formaven part essencial de la indumenr1lria femenina a la baixa edar mirjana J3 En cami la major pare de les riques teles de seda consumides per la casa reial la noblesa i la bucshy
barcelonines procedien dtalia Com veurem meacutes endavant sembla que solament a mitjan segle Xv coincidint amb la pujada al poder de la Busca sintenta dinuoshyduir a Barcelona una manufactura propia de reixits de seda de qualirat dels resultars de la qual no renim constancia clara abans de Iedat moderna
Primerament doncs cal veme don proveniacutea la seda que es rreballava a Barcelona Com que com ja hem dit no tenim cap constancia de lexistencia a la Catalunya medieshyval duna produccioacute aurocrona de seda - eacutes a ni de plantacions de moreres ni de criadors de cucs de seda- la mlreria primera haia de proenir del comere exterior i
piexcl
LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
sotmetres als seus vaivens Dacord amb largumeneaci6 de C Carrere labsencia duna sericicultura propia ha de ser relacionada amb altres mancances de materies primeres que demosrren la insuficiencia de laparell producriu a la Catalunya de la baixa edat mitjana i la dependencia del paiacutes respecte al comere exterior fers que renien per coroHari la dara feblesa de les manufactures de rransformacioacute i el conseguumlent desequilibri dels intercanvis comercials de Catalunya amb lexterior 14
En primer lIoc la seda eacutes present en gairebeacute tOts els aranzels duane~e la Corona dAragoacute corresponents al XIII -per exemple-als Ulbltin(Pireeiexcliexcliexcli~ e Perpinya Cotlliure Tortosa Barcelona Tamarit Cambrils etc els quals van servir a M Gua per confegir el seu Vocabulario del comercio medieval 15 J tot i que la major part de la documentacioacute solament alludeix vagament a la laquoseda ccua retorcadaraquo a la laquoseda toreada i renyidaraquo a la laquoseda tenyida de coloesraquo etc gracies al Manual catala de mercaderia de final del segle XIV i altres documents dispersos eacutes possible detectar algunes de les dasses especiacutefiques de seda que arribaven a Catalunya determinar-ne la procedencia i reconstruir-ne les vies de penetracioacute
Tot i que a diferencia del cotOacute la seda esta escassament representada a les comandes comerciacuteals barceIonines 16 gracies al Manual i daltra documentacioacute es pot deduir que una part de la seda procediacutea de rOriacuteene islamic i bizantiacute (de la zona compresa entre la mar Negra la mar Caspia el golf Peesic la mar de Llevant i la mar Egea) punt fishynal de les rutes caravaneres iacute que podiacutea arribar a Barcelona directament o a traveacutes de les
middot------middot-ciutatsdel nordmiddotdItaliasabrewr Genova viaMontpeller El Manual de 1385 esmenea la dasse de seda de qualirat meacutes preuada la seda catenia (de Cathai Xina) 17 dalshytra banda el 1336-1337 un mercader de Montpeller proporcionava a un seder jueu de Barcelona seda catahtrjla que podia procedir de la regioacute de Karabagh (Armenia) 18
Tant el Manual com un document barceloniacute de 1337 aHudeixen a la seda gella proceshydene de Gilan (al sud de la mar Caspiacutea) 19 rambeacute ens podriacuteem referir a altres classes de seda esmentades al Manual com ara la seda de Mordecaix (de Merv Chadijan a la Sogdiana) de Turquia del Golf i la seda denominada cala-i (de Talish Azerbaitjan) segons el Manual 20 Encara no sha pogut identificar la seda yuria tramesa a Tuniacutesia el 1269 segons el texr duna comanda 2
I la qual podria correspondre a la seda ibda del Manual
C Carrere una altra perita part de la seda podia procedir de Mallorca En efecte dacord amb la documenracioacute de lArxiu Datini (Prato) sabem que el 1397 senshyvlaren dues madeixes de seda mallorquina a Florencia i que per les maceixes dates la regioacute de Soacuteller exportava seda a Monrpeller De tota manera com diu F Melis devia tractar-se duna produccioacute for(a limitada 22
Siciacutelia tambeacute proporcionava seda a Barcelona el 1428 un teixidor de veis barceshyloniacute rebia dun mercader seda siciliana23 i poc despreacutes el 1434 arribaren a la ciushytat 50 liures de seda procedents de la mareixa iIla com tambeacute el regne de Napols segons que restimonien diverses comandes mariacuterimes feres entre 1380 i 1400 24 Cal recordar que la lIarga tradicioacute sericicultOra de la Siciacutelia musulmana havia revifat amb larribada a lilIa de seders grecs (de Tebes dArenes de Corinr) a epoca de Roger 1I eacutes a dir a mirjan segle XII
175
l-iexcl h lt )VJIPI e
EL PODER I LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
Tot i que tambeacute ens consta larribada a Barcelona de seda procedent de Genova (el 1404 per exemple simportaren de la ciutat liacutegur 4111iures de seda fluixa) 25 eacutes molr probable que la fibra procediacutes del regne de Granada on la presencia genovesa va ser molr intensa durant els segles XIV i Xv Sabem que la seda nassarita era portada pels genovesos des de Malaga o Almeria a Valencia Mallorca Montpeller o Pisa en aquest sentir cal recordar que el 1381 un mercader daquesta uacuteltima ciutar va vendre respectables quanshytiraes de seda a diversos sedees iexclueus de Barcelona 26 Tambeacute eacutes probable tanmateix que la seda procediacutes de la mateixa Iralica el Manual parla de laquoseda de Romaniaraquo i per la mareixa epoca un seder jueu comprava a Barcelona seda daquesra procedencia27 tot i que eacutes probable que la dita seda de terrirori bizantiacute no hem de deixar de banda la possibilitat que a la laquoseda de Romagnaraquo documentada als fons de l Arxiu Datini procedem de la Romanya (concreramem de~ ORa ee Mampdeflll) regi6 que abastia de seda Bolonya pero que tambeacute nexportava a Lucca Florencia Venecia Genoshyva i Montpeller 28
Tor i aixo les dades de que disposem permeten suposar que la major part de la seda consumida i comercialirzada a Catalunya procedia de Valencia beacute com a producte de la sericicultura aurocrona beacute com a centre redistribuiacutedor de la seda del regne nassarita En efeCte el soldanat granadiacute va continuar la rradicioacute sedera dal-Andalus a lalta edat mirjana Com aleshores els graos centres de produccioacute es rrobaven a la zona de Las Alshypujarras QuviJes per exemple) i dAlmeria (Daliacuteas Andarax ) segons que sembla al segle xv la sericicultura es va esrendre a leixarquia de Malaga fer que revifa la manufacshyrllra iel porrdeJ~LuIa~Jll1a lasedanlUsulmana era la que es a Jaeacuten de consum relarivament frequumlent a Caralunya el 1375 el 1389 i el 1395 es venien respecrivamem a Barcelona diveses de seda crua de Jaeacuten seda de Iaeacuten o ~da tQf[a crua de Jaeacuten 29 Segons que sembla ror i que les moreres sestenien per rot el
de Jaeacuten erenespEialiexcliexcliexcleRt abundams a la franja fronterera amb el soldanat nassarishyLa seda granadina (anomenada generalmene de SpaJlya) era molt soHicitada pels
grans centres manufacturers (Lucca per exemple) a causa de la sea qualitat exceiexclJenr en una rarifa de preus de 1396-1398 de IArxiu Datini la seda de Malaga superava el preu de la procedene de rOrienr islamic Com hem dit els genovesos la duien a Valencia el gran mercat discribuidor de les sedes andalusiacutes al qual anaven a comprar emre alcres els comerciacuteams de Lucca i de Florencia iexcl
Des de Valencia la seda nassarira arribava a Barcelona tot i que en aquesta ciutar tambeacute sen manufacturaa de procedcnr~~Grjtm islafllIacutef4 Cal recordar que Xativa era un gran centre sericicultor i que ptls vules de 1273-1274 Jaume 1 havia concedit franguiacutecies als musulmans que sestablissin a la ciutat per rreballar amb elll1aguacuteletplllPUshyraiexclU1Jl el qual esrava exempt al seu torn de pagar drers per la compra de seda or i altres maeeries primeres necessaries per elaborar e1s teixits de seda 12 No eacutes objecriu nOstre ocupar-nos de la produccioacute i manufaCtura sedera pero porser val la pena de recordar que el 1396 el factor Simone Bellandi escrivia a Francesco Darini per aprovar
-i la decisioacute dobrir una~ a Valencia ptrque segons dei a de ser productes que hi havia a la Corona dAragoacute sis nnien de Va)iexclncia un ddls naturalmenr la seda No falten dades ni de Iarribada a Barcelona de seda
16 H del Iiopiexcl rtB v4letftiexcliexcl
iexcl- S~ iexclt VcctHlIt 1V~iacute1r1 ICtvt~1
463 Jlimes de fjJ de seda valenciana e 1404 i 715 lliures el 1434 segons Carrere) ni de les relacions establertes al voltant del comer~ i la manufactura daqueix producte entre mercadees i seders valencians amb els seus collegues barcelonins assumpte que reprenshydrem meacutes endavant
En resum dones les sedes elaborad es o comercialitzades a Catalunya provenien de les zones producrores llegad es per lexpansioacute islamica de lalta edat mitjana ja que com subratlla Melis la liacutenia de la seda reptodula gairebeacute exactament la deIs territoris i estashybliments musulmans Orient Siciacutelia (amb alguns illots avan~ats al nord com ara a la Pulla a Calabria a la Romanra o a les Marques) Valencia i el soldanat nassarita 4)-f
Pel que fa als reixits de seda ja hem avan~at que les tiques teles consumidrs pels grups socials dominanes procedien de lexterior Una part naturalment del m6n musulshyroa unes ordenances barcelonines sobre les tarifes de corretatge i reva (1271) aHudeixen al laquocendat dOltramar o de Spanyaraquo igualmentlimpost meWlotil (liexclrriexcliexcl) de Barcelona 1- (1222) esmenra els teixits denominars purpura ciclaton O laquoqualsevol altre drap de sedaraquo34 o per citar-ne oomeacutes un exemple la laquope~a de drap malaquiacuteraquo de seda blanca blava groga i morada o llaquoaljuba de drap de seda malaquiacuteraquo posseides per Pere el Cerimonioacutes el
Daltres reixits dItalia especialment de Lucca Pel que fu a les foms documentals en citarem dues les esmentades ordenances de Barcelona (1271) que citen
iexclteacute- laquocfndats dobles de i el referIacutet invenrari de 1366 que parla dun laquocamocan de seda de Luccaraquo 36 Potser valla pena recordar que probablement per influencia siciliana l~ ~MF~r n ~ sorle ~s -1 Tucca a la seg()n~ rneilatdeLsegleJilLi queJillSJL __ __ ___ comenamenr del XIV la ciutat toscana domina e mercar seder italia despreacutes conflictes socials inrerns alenriren el desenvolupament daquesta manufactura textil i provocaren la diaspora dels artesans es quals havien de fecundar daltres centres sedees del nord i del cenrre de la peniacutensula iralica Tanmateix rot i aquesta davallada relativa Lucca va cenir stmpre un elevat prestigi per lextraordinaria qualitat dels seus teixits i pel consum preferent de la seda meacutes valuosa del moment eacutes a dir de la seda de Malaga37 Sigui com sigui a comeniexclament de segle XIV dos germans de Lucca Dino i Guido Silvestri portaven a Barcelona via Monrpeller teixits de seda38 i el 1351f~ Pecy_~(lEegava a un mercader de Lucca la compra de draps de seda39 Altres laquodraps de sedaraquo procecIacuteien deaiersos cerrreacutesmiddotseders del nord dItalia com ara Florencia de
segle X]) Pisa (a mitjan XIV els pisans Niccolo i Lapo Bartolini venien seda a Barcelona) Vent-cia (a de final del segle XIV) Bolonya o Genova meacutes endavam vemem rimportant pels genovesos en els intenes dimplanracioacute duna manufaCtura de teixies de luxe a Barcelona En general el trafic de teixits de seda procedenrs dItalia ha de ser estudiat dins el marc de lacria presencia de mercaders italians al Principat toe i els decrets proteccionistes40
Tant en el comer de seda com en el de teixits la ciurat de Monrpeller assoliacute un notable paper com a centre distribuiacutedor Hi confluYen la seda i els reixits del soldanat granadiacute (via Valencia Alacant Mallorca o direccamem per mar o per terra) des de Monrpeller fibra i teles es dirigien cap al nord dEuropa i per Ainyoacute sencaminaven cap a territori germanic o cap a les ciutats de la Toscana per Mila Genova Sayona o
J1tlivl4
177
EL PODEA 1 LA SEDA
Pisa41 1 tambeacute a Barcelona per exemple el 1336 B Baster de Montpeller subminisshytrava seda a un seder jueu barceloniacute i al contrari IwHeder Hqtfllla ~iQ(at Offiflf9amp a wn jueu G Barcelooa uoa partida de laquoeda iexclua t9riiacuteua)42
Com a resum de tOt el que hem dit podriacuteem subscriure amb tors els marisos que pot requerir un tema tan poc investigat les paraules de M Mirja quan afirma que a final del segle XlV i comen~ament del xv laquouna allau de mercaders procedenrs de totes les ciutats roscanes els Aytanri Benederro Pazzi Manelli Tosingui Venrura ] embarcaven a Genova masses de velluts azeytoniJ damascos i tafetans ] o brocats dor que abocaven a les estances del Palau Reial barceloniacute en cases senyorials en botigues especialitzades de Barcelona )gtgt43 Potser ha arribar el moment de demanar-nos qui consumiacutea aquests teiacutexiacutets estrangers 1331 A1 -fie(c~r de lgtrtIiexclfIt~ veuict Jt4iquestiquest l~II~ iquest iquestuiquest ai-luiexcltu
~e IKMiJeiluiexclCe 4 uudel4 kiHn f--4 ~4 e-kr 41laquo1~gtf~ ELCONSUMDESEDERlES tfIAdmiddot ctAacuteltIKP iexcl(tt4 ~llt 4R iexclJarl1- Q5elre (iexcl4iquesti
En aquest apartat serem volgudamenr breus En efecte el consum dun producte dek-~q luxe per exceHenciacutea com ara els grans i dcs teixits de seda (naturalment no ens referim (iexcljiexcl1) als veis meacutes simples ni als ornaments o complements de seda) tenen una dimensioacute economica social cultural i ideologica que sobrepassa de bon tros el que pretenem en aquestes pagines En primer lloc caldria mesurar tanr com fos possible i ho permeteacutes la documenracioacute el creixenr consum de productes de seda per part de capes socials cada vegada meacutes amplies i tambeacute la relativa laquorevenjaraquo de la seda respecte a la llana al 6 delsdos uacutelt segles-deJmiddote~t-mitjana~44Relacionatamh toe aixoestaria Iimmens tema de levolucioacute de la moda en la indumentaria fins a arribar a una sofisticacioacute i extravagancia creixents quan segons J Huizinga laquoguarniments i ornamenrs ja no serveixen per remarcar la bellesa natural sinoacute que saboquen a sobre seu amena~nt dofeshygar-laraquo45 Ostentacioacute i extravagancia de la moda que provocaren com eacutes sabut la vioshylenta reacci6 declesiastics i moralistes com ara per citar-ne un de sol Sant Vicen~ Ferrer i que rambeacute donaren 1I0c si meacutes no teoriacutecament a labundant legislaci6 antishysumptuaria promulgada durant la baixa edat mitjana a partiacuter de mitjan segle XIV tanr per al Corona com pel municipi barceloniacute lenfadosa repeticiacuteoacute de la qual era prova clara del seu reiterar incomplimenr Legislacioacute antisumpruariacutea doncs que de vegades podia respondre a Iintent d laquoapaivagar la ira de Deacuteuraquo en epoques de calamirat sha observat que sovint e1s decrers coincideixen amb periacuteodes immediarament posteriors a anys de males collitesq6 daltres vegades en canvi semblen respondre a criteris proreccionisres ja que solament limiren Iuacutes dobjecres luxosos de procedencia estrangera 47 Tanmareix sempre rendeixen a senar la destacada funcioacute social del vestit i miren devitar -vanashyment tanmateix- ruacutes per parr de les classes subalternes dels vestits i complements resenats al rang social deis poderosos
Naturalment com a producres de luxe els vesrits i els ornaments de seda ocupen un lIoc imporrant tant en la creixent complicacioacute de la indumentaria com en la legislacioacute antisumptuaria i en els decrets proteccionistes dels segles XN i XV pero estudiar cada ~n daquests assumptes ens poreariacutea molt lluny deis objecrius que ens hem marcat i implicashyria a meacutes arneacutes tenir present no solament les fonrs documentals sin6 tambeacute i de
178
LA SEDA 11 LA CATAlUNYA MEDlEVAl
manera molt especial els textos literaris i la iacuteconografia Per tant ens limitarem a proporcionar alguns exemples de Iuacutes de productes de seda entre els grups socials que tradicionalmenr neren els principals consumiacutedors
Comen~arem doncs per la~pecte en que la documenraci6 eacutes meacutes abundant tot i que potser per aquest mateix motiu encara eacutes lluny dhaver estat estudiada exhaustivashyment des del punt de vista que ara ens inreressa ens referim al consum de seda per part de la casa reial Per exemple solament grades als registres de tresoreriacutea del rei de la reina o deis infants reials conservats sense grans buits pel que fa als segles XN i xv eacutes possible elaborar un compleriacutessim cataleg dels productes de seda adquirits per la casa reial Dissortadamenr nomeacutes han estat editats els llibres de la tresoreria del rei corresposhynents als anys 1302-1304 tanmateix el contingut eacutes suficient per comprovar la riquesa daquests fons en dades relacionades amb e1s productes rextiacutels en general i la seda en particular Un exemple neacutes la relativament llarga relacioacute de sendals (grocs verds o vermells) amb els seus preus comprats per la cort durant el periacuteode esmentar 48 Aquesra mena de fonts tambeacute permeten des duna altra punt de vista la confecciacute6 de nomines meacutes o menys nombroses deis artesans que treballaven per a la cort en treballs de fil dor i de seda 49 Cal afegir-hi arneacutes centenars de documents procedents deis registres de la cancelleria reial que permeten coneixer detalls importants del consum de producres de seda a traveacutes dinvemaris ordres de compra encarrecs de confeccioacute ere 50 Per mosshyrra nesmentarem uns quants exemples el 1315-1316 amb ocasioacute del casament de Jaume JI amb Maria de Xipre foren encomanades diverses partides de draps de seda (Panni viridi dvirico panni de riric(I de entire IacuteJrneo fJiquestmni itJidi de siacuterico)51 el 1335 Alfons IV pagaya cerra quantitat a un mercader jueu de teixits dor i seda per un marranat per celebrar laniversari de Jaume II52 el 1430 el rei encomanava una pea de seda verda damasquina o alexandrina el 1455 pagava 4000 florins per teles dor i seda per al casament amb Maria de Casrella etc 53 Meacutes iHustcativa eacutes per exemple lespecie dinshyventari continguda en un document de 1366 on les referencies a reixits o ornaments de seda s6n abundantiacutessimes laquopea de dcap malaquiacute de floratges de seda blanca blava groga e morada drap de seda appellat camoca del Tauris drap de seda vergar [dues] peces de camocans de seda de Lucha quatre] peces de arzeyronis una] pelta de samit ras groch de seda una] gramalla de atzeytoni blau fresada de fres de Domas raquo 54
PeI que fa a lEsgleacutesia gran consumidora de sederies amb finalitats basicament liruacutershygiques bona pare dels ornaments daquest material eren donacions dels monarques (el 1312 Jaume II donava a un monjo de Santes Creus un laquodrap de seda vergat amb grans i perites radies docraquo amb la senyera al capall55 o de membres de la noblesa el 1298 Berenguer de Vilaragut deixava en testament dos laquodraps daltarraquo de sendal idos suplaltaria amb ca~al de seda vermella 56 Daltra banda tambeacute sen compraven el 1424 un canonge de la Seu dUrgell encarregava a un brodador una capa sacerdotal de baldaqtd vermell j blanc amb un serrell de ~_~
(1ITgunes mostres daqueStS telxies ll~n arribat a nosaltres i una part va ser exhibida el 1952 amb motiu de Iexposicioacute laquoLa seda a la lituacutergiaraquo Dacord amb el que hem dit meacutes amunt la majoriacutea daquests ornaments procedien dOtieoc dItalia o del soldanat nassashyrita per exemple els revestiacutements sepulcral s de Sant Bernat Calboacute bisbe de Vic (mort
179
7~ ~~~~-iexcl_~~~w~iquest - 1~_~~4=-~ -~ ~~-~~middotiquestl~~~~iexcliexcl -middotajmsBflJ~
EL PODER 1lA SEDA LA SEDA A lA CATALUNYA MEOlEV AL
el 1243) amb el denominac laquoceixic de les aliguesraquo a causa de les aligues bicefales amb les ales desplegades del mociu decoeaciu (seguramene de teadici6 persa) la capa licuacutergica dAroau R de Biacuteure abac de Sane Cugac assassinac el 1351 i altres teles de procedencia orieneal la dalmacica del denominac Tero de Sane Valed de procedencia andalusiacute (seshygle XIII) la casulla del Tero de Sane Vicenr oriental o iraliana (segle XN) una cela de seda i or de Sane loan de les Abadesses de procedencia siciliana (segle XIII) diversos teixits granadins del segle xv etc 58
Meacutes difiacutecil de documentar dacord amb el publicat fios ara eacutes el consum de seda entre els membres de lariscocracia laica En tOt cas IEquip Broida despreacutes destudiar cacorze inventaris (de vuit cascells quatre rorres i dues cases nobiliaries) 5ubeatlla lasshypecte general laquomeacutes funcional que no osteneoacutesraquo de les residencies de larisrocracia (si meacutes no de la que no vivia a ciutat) en general tot i que dintre deIs cofres i arquibancs sempre hi havia algun vestit o complemene de seda la dotacioacute de teixits de luxe era meacutes aviat exigua Un deis castells amb meacutes referencies a productes de seda eacutes el de Castellar del Valles segons linventari de 138859 de vegades Iexistencia de sederies en un castell o torre eacutes una consequumlencia de la seva utilitzaci6 lituacutergica a la Torre Baldovina per exemple trobem unpali de seda groga amb un frontal dor i seda situat a la capella60
Tampoc no abunda la seda en compaeaci6 amb altres teixits a linventari del castell de Sitges (1326) tovalloles bossa ligacaps tres peces perites de drap de seda etc 61
Meacutes abundants soacuten els inventaris i testaments de membres de la burgesia barcelonishyna gracies als quals eacutes possible descobrir Iuacutes generalitzat de teixits de luxe Ens limitashyrem a proporcionar-ne dos exempl~s a linventari dels beacutens de Burget de Banyeres (1256) hi ha un matallis cobert amb tela dHispania eacutes a dir dal-Andalus la muller Suau possela grans mocadors de cap de seda i Valentiacute de Banyeres (inventari del 1259) tenia en seu un cobrellit de tela de bagadello (Bagdad)62 En lextraordinari inshyventari dels beacutens del mercader barceloniacute Guillem Ferrer (398) hi ha abundants referenshycies a teixirs i complements de seda un rros de laquodraps de seda [ J obrat de galls pahons leons e de altres bestiones de seda blancaraquo un altre de seda negra amb perles sendals bosses cordons botOns i un cinyell de seda etc 63
Tanmateix no nhi ha prou a multiplicar les dades sobre luacutes de vestits i ornaments de seda per part dels grups dominants de la Caralunya de la baixa edat mitjana ni rampoc a evocar les frequumlents solemnitats que la casa reial el municipi barcelones o la Dipuracioacute del General que actuaven en aquest sentit com sengles corts reials en m iniarura ceJebrayen amb moti u dels meacutes diversos esdeveniments i que constituiltn rociL~ioacute de consumir i Huir les meacutes preuades j luxoses indumtntaries Caldria ultrapassar la mera anecdota i procedir a una sistematica i rigorosa recollida i conceptualitzacioacutede lts dacles ptr mesurar la crtixent diflisioacute dtls ttixits de seda entre els diferents grups socials iacute tambeacute relacionar-la amb el desenvolushypament de lartesania sedera alllarg dels segles XIV i XV
El MOacuteN ARTESANAL DELS SEDERS BARCELOKINS
Graciacutees a alguns trebalJs breus de P Voltes64 i ohrernr a la documenracioacute editada i donada a coneixer per Josep M H~l _~1I 65 entnluCJr aleunes de les (liipnn~
180
relacionades amb lanesanat barceIoniacute de la seda i especialment amb el moacuten deIs velers Tot i aixo som ben lluny encara dhaver arribat en un grau dinvestigacioacute suficient pel que fa al tema el trebalJ de Vol tes que meacutes relacioacute hi es limita a proporcionar algunes dades referents a lassociacionisme (contractes de comanda i de societat) dels seders de Barcelona mentre que les aportacions de Madurell iHuminen panicularment el desenvolupament de Iart de la seda entre els jueus i conversos de la ciutat Com acostushyma a esdevenir-se en aquests casos la utilitzaci6 duna documentacioacute unilatecal -eacutes a dir referida uacutenicament als grups esmentats- pot comportar certes distorsions i sobrevashylorar el paper real daquesta mi noria dins la manufactura sedera duna localitato Daltea banda la documentacioacute notarial aplegada per Madurell es refereix solament a contracces de treball beacute daprenentatge beacute de treball a domicilio Sense menystenir de cap maneea el valor del material aportat pel dissortadament desaparegut investigador caldria -tambeacute en aquest cas- ultrapassar la simple aportacioacute documental i lestricte comentashyri de cada un daquests contractes tot conceptualitzant-Ios adequadament i relacionantshylos amb el que sabem dels altres sectors arcesanals de Barcelona a fi de descobrir-ne les diferencies (si nhi ha) i tenir sempre en compte que la sederiacutea no es va sotmetre al sistema corporatiu i no va ser un ofici reglamentat fins 15336i
Deis conteactes de societat entre seders donats a coneixer per Vol tes i Madurell sen dedueix la significativa presencia entre els associats dun mercader o artesa valencia fet que cal relacionar amb el notable desenvolupament de la sederiacutea al regne de Valencia i la conseguumlent transferencia defectius humans i tecnics a Barcelona El 1381 perexemple
MoacutesseIacutelDe1ell-j dsasue Kmuumlch Ananell sassociaven pet-dosanys amb el mercader valencia ]ahuda Cohen cada membre de la societat hi aporrava 40 lliures pero el mercader nera laquocap e corona e regidofraquo68 Lesmentada transferencia de pracshytiques artesanals valencianes sobserva en el contracte de societat subscrit el 1393 enshytre el convers Bernat Sacot (olim ]uceff Abram) i el valencia loan de Sant Hilari teixishydor de veis i tambeacute convers mentre que el primer invertia 27 lliures per comprar vels dlaquoobra castellanaraquo per comercialitzar-Ios Sane Hilari havia de confeccionar laquoligars vashylenciansraquo (a ra6 de 5 sb per laquoligarraquo) i treballar amb dos eelers (un dlaquoobra valencianaraquo i Jaltre dlaquoobra planaraquo) proporcionats per Sacot a meacutes Sant Hilari es comprometia a ensenyar al seu soci la confeccioacute de lesmentada laquoobra valencianaraquo69 El 1415 un seder valencia i un altre de barceloniacute sassociaren per obrir una laquobotiga o caularaquo a la ciutac comtaL 70
Segons les publicacions de Madurell eIs contractes daprenentatge de lofici de la seda no difereixen essencialment de les generals observades per Bonnasshysie per a la Barcelona del segle XViexcl La durada deis contractes oscilla entre 5 o 6 anys i 22 mesos tot i que la meacutes frequumlent era de dos o tres anys Vegem-ne tres exemples el 1387 Issach Toros coHocava el seu germa de nou anys perque treballeacutes daprenent durant sis anys amb Abram Issach Ardit teixidor de veIs de Barcelona despreacutes de les habituals clausules (residencia a casa del mestre per fer-hi tambeacute feines domestiques aliments i calltat a carrec del mestre o) el concracte especificava que el germa de rapreshynent havia de rebre 22 s anualso El 1413 el fi11 dun pages de Moncofa enteava dapreshynent per tres anys a Iobrador dun convers laquoseder i tintorerraquo de Barcelona a cai de
181
EL PODER I LA SEDA LA SEDA i LA CATALUNYA MEDIEVAL
36 florins en els termes que decidiacutes laprenent Finalment el 1428 Joan Andreu colloshycava durant cinc anys el seu fill com a aprenent de l esmentat convers Bernar SacOt perque Ji ensenyeacutes lofici de teixidor laquode veIs i de sedassosraquo al final del periacuteode dapre~ nentatge e noi havia de rebre 10 florins 72
Molt meacutes interessants pels decalls recnics que proporcionen i sobretOt perque deixen entreveure les reacions de produccioacute entre empresaris i treballadors soacuten els contractes (que cal estudiar meacutes a fons) a preu fet en que el treballador ven la foqa de treball a canvi dun salari per ~a produlda Seguiacutedament nexposem alguns exemples el 1378 un teixidor de veis es lIogava per un any amb Vives Boniach per confeccionat veIs dlaquoespumaraquo e patroacute es comprometia a proporcionar~li la seda necessaria i e proshyductor (que havia de ueballar a casa de Vives Boniach) rebia 14 sb per cada dotzena de velS 73 El 1385 un altre reixidor de veis es lloga per dos anys a casa dIssach Mahir a canvi duna retribucioacute sermanal de 18 sb per dotzena de vels prims 17 sb per dorzena de veis mitjans i 12 s per dotzena de veis grossos 74 En tenim altres exemples del fatiacutedic 1391 data de la destruccioacute de call al juny poc abans daquest esdeveniment Jacob Abram es llogava per dos anys a un mesrre veler per fer ltdigars casrellansraquo de lE iexclCotoacute i laquocapacellsraquo de seda a canvi de 3i 6 rper dotzena en aquest contracre es prohibiacutea ~middotls darament que el patroacute ensenyeacutes ninguacute de treballat segons els procediments que veieacutes emprar a casa del productOr 75 De passada que parlem del 1391 direm que a la tardor del dir any quarre seders conversossi iexcliexcls plau pe fr~ van obcenir dun mercader batceoniacute mitjan~ant contracres de comanda els capirals necessaris per reconstruir el seu 9brador~ordfgl~ia_~duran~Jassalrj_C0teprar les~rn_areries primeres necessaries per reprenshydre la feina 76 ----- ----
Com es dedueix de nombrosiacutessiacutemes referencies documentals les dones tingueren un paper fora important en el m6n de la sederia barceloniacutena El 1299 un jueu de la ciurat viatjava a Aragoacute amb una comanda duna sedera el mate ix any un aIrre jueu -aquesta vegada de Castelloacute dEmpuacuteries- duia per comanda duna alcra sedera diverses peces de seda a la fira de Perpinya77 e 1338 un altre jueu subministrava cerra quantitat de seda a Ineacutes reixidora de savenes de seda 78 per cirar un exemple de segle xv el 1428 Elvira muller dun ceixidor de vels comprava diverses partides de seda a dos mercaders i conshyrracrava un aprenenr per tres anys i 30 florins de rerribucioacute 79 En un recene creball referir a Barcelona sha fet norar limporranr paper que tingueren les dones dins larresania rexcil especialmenc dins rart de la seda des de les fases de filatura i cissatge lbs a la confeccioacute i la venda del producee acabar 80 De vegades el diem era e mareix municipi el 1369 una sedera venia seda groga i vermella als consellers amb ocasioacute de la consagrashycioacute episcopal de Berenguer dErill una venda similar es produiacute lany 1405 amb motiu de lentrada a la ciurac del rei de Siciacutelia 8J
Pe que fa al nIacuteell de vida dels seders barceonins C Carrhe comema la sicuacioacute sacisfactoria dalguns seders i convesos un dells gaudia de franca prosperirac i el 1410 compra per 70 lliures una inya amb arbres al pla de Barcelona 82 En tot cas les -i relaciamem nombroses comandes dipositades als seders eren senyal segons fautora esmemada i tambeacute segons P Voltes de la prosperitat i importancia de la aleshores en plena fase de desenvolupament Segons Voltes hi va haver mercaders que
182
finan~aten regulatmenr amb les seves comandes alguns obradors de sederiacutea el mercader Arnau Sala per exemple diposira meacutes de 60 lliures entre sis teixidors de seda i de veis 0399-1403)83 Dalrra banda alguns ceixidors conversos posseien esclaus (el 1437 un seder va vendre un esclau negre) i contractaven assegurances de vida per a ells soacuten els casos de Guillem Ballester que tenia una esclava russa (1428) iacute del seder Gaspar dAr~ ques (1454)84 Tot i aixo les milIors fonts referides a lentorn material daquest grup darresans soacuten naturalment els testaments i inventatis dels seus beacutens Una considerable sensaci6 dopulencia i capacitat tecnica es despren segons Voltes de lextraordinari inventad dels beacutens del teixidor de vels Jaume de Viladecans (1458) que poseeia tres telers abundants eines i un ben proveYt magarzem de peces de seda i teixIacutets85 Tambeacute renim coneixement de la sedera barcelonina Romia (morta el 1331) que viviacutea a prop del portal de Santa Anna al seu calIer havia tingue vuiacuter aprenentes j segons IEqujp Broida devia ser una dona de cerca posicioacute economica En el resrament ordena que es confecciacuteo~ niacuten vestits nous per a cinquanta persones necessitades -pauperes iexclaborantf~ la major ies parr i cede ix el taller que tenia als baixos de casa seva a una alrra sedera perque continul e negoci 84
PeI que fa a lemplaamenr de la sederia barcelonina un document de 1395 fa referencia a les laquotaules de les sedesraquo de la pla~a del Blar 87 Tanmareix la major pare de la documentacioacute publicada permet comprovar que els habiratges i els obradors deIs seders eren al mateix call o ben a prop ubicacioacute congruent amb lobservada vinculaci6 deis
a aquest ofici el 1339 un seder convers comprava una casa al call den Sanauumlja el 1418 un teixidor de veis llogaa casa i bOtIacutega amb dos portals al Catrer de Sane
---oommiddotenec del Call 1 el 1441 un seder yema un obrador que tenia al caiacuteL Las-oquumleriacuteaTel carrer del Vidre rambeacute eren segons la documentacioacute llocs de residencia deis arresans de la seda88
ELS POSSIBLES OR1GENS DtNA MANuFACTURA BARCELONINA DE TEIXITS DE SEDA
(1450-1460)
Com hem dit meacutes amunc segons els indicis fornits per la documencacioacute publicada els anys centrals del segle xv (concreramenr entre 1450 i 1460) hi havia a Barcelona una manufactura sedera de qualicat introduida segurament per artesans iacuteralians i valencians En aquesc pum hauriacuteem dinsistir en el que hem dic respeCte al moacuten artesanal barceloniacute els documents han estat Dublicats a seques (si em petmeteu lexpressioacute) eacutes a dir sense
intenrar integrar les dades que comenen en un definir marc economic social i poliacutecic de la convulsa hisroria de la Barcelona de mitjan segle xv Per comencar sembla fora significaciu que la sequumlencia cronoloacutegica esmencada coincideixi amb el moment dorganirzacioacute i maxiacutema puixana de la Busca laquopartirraquo deis mercaders arcesans i menescrals que propugnava una poI iacutecica comercial i industrial extremadamenc proteccionisra en oposicioacute a la Biga parrir deis ciueadans honrars Ooligarquiacutea municishy
enriquirs gracies a la importacioacute de productes de luxe esrrangers 89
Sigui com sigui el 1451 els genovesos Urbano Tranquerio Baltasare Miyolino i Domenico de Lucca precenien introduir a Barcelona laquolaer de la seda e de brocars dor e
183
h~~ tlt~Fbull middot~~t~oiexclbull~~s_Jmiddotiwiexcl=~iexcl~~~-r-e--lt ~oiexclg___f-----shy
EL PODER I LA SEDA
dargentraquo que fins aleshores no sexercia a la ciutat Significativament gairebeacute rots els prohoms que tractaren aquest assumpte amb els regidors eren buscaires fet que denota que Iestiacutemul per iniciar a la ciutat aquesta manufactura proveniacutea deis secrors menestrals que aniacutemaven la Busca90 Per comenltar la nova activiacutetat la ciutat havia dashyvanltar la quanritat de 10000 floriacutens a tornar en deu anys concediacuter als mestres el dret de ciutadania i garantir-los tambeacute durant deu anys el monopoliacute de Iexercici de Iofici En correspondencia els genovesos es comprometien a ensenyar Iofici i a convertiacuter el seu obrador en una escola daprenents si al capdavall lexperiencia tenia exit eI municipi havia dordenar que a Barcelona no es vestissin teixits dor i seda fabricars fora de la ciutat 91
Daquests mateixos anys coneixem algunes activirats dins el camp de la sederia del mercader Bartomeu Miroacute un deIs siacutendiacutecs buscaires perseguit el 1463 arran del triomf de la Biga El 1455 Miroacute contracra un mestre seder amb ruacutenica obligacioacute densenyar Iofici a futurs obrers fet que demostra lexistencia dun contingent de ma dobra disP9shynible relativament nombroacutes 92 Lany seguumlent Miroacute es vincula a un filador dos laquooperado-__ JtJ
resraquo un laquomesrre de drap de sedaraquo (lazzaro de Negro de Lucca) i un tenyidor de seda italians Finalment el 1459 Miroacute cediacutea en comanda un teler per ceixir laquodomasraquo a Domeshynico de Lucca un deis genovesos que havien presentar el projecte de 1451 i en prestava a Antoni Cabanyes un altre rambeacute per teixir-hi laquodomasraquo en regim de rreball a doshymiciliacute 93
Tambeacute daquest perIacuteode (exacrament de 1456) soacuten les escasses referencies que teniacutem d~~alaquoCompanya de les sedes de Jlarcelonaraquo amb seu al Pla den Liuiiel~nbtllat~ rector de la qual eacutes Giovanni Stella (segons Voltes) o Joan Estela (segons Bonnassie) que Iabril de 1456 contracta el genoves Iacopo de Galiano per tres anys al mes seguumlent el subadminiscrador de la societat pacta amb el mercader N icolau Creixell el lliurament de sedes que aquest shavia dencarregar de disrribuir entre diverses persones perque les obressin posteriorment Estela o Stella el rector contracta -tambeacute per tres anysshyLlarzer Lazelo i por despreacutes el genoves P de Montev~qf finalment a loctubre tornem a trobar Domenico de Lucca com a deuror de la societat que es compromet a treballar per a rentitat fins a eixugar el deute contret 94 Valdria la pena dinvestigar a fons i amb el rigor necessari lacruacioacute daquesta societat que segons Voltes devia ser el centre de reunioacute deIs artesans seders esrrangers laquosi eacutes que no sesfona justament a reclutar-los per crear en poc temps un nucliacute producror a Barcelonaraquo 95
La influencia deis mcsrres jmlians es roma a (tr palesa en un documem de 1457 segons el qual un teixidor de draps de seda compra a un mercadtr de Barcelona un tejer per confeccionar iexclJalmos Jl1iciacute de iexcldlIt Com a garams del contracte consten els genovesos Rafael de Rapallo i Manuel Vasi teixidors de draps de seda i possibles mestres del comprador del reler Al cap de quatre an)s Rafael de Rapallo contracta com a aprenenc
~ un valencia 96 Del mareix any procedeiacutex un document que demostra cJaramem la laquorialishy
iexcl tatraquo entre Barcelona i Valencia en la disputa de la residencia de dos mestres de Sayona teixidors dor i seda Els dos liacutegurs es diacuterigien a Valencia per treballar amb el seu conciutada Gaspar Ganor establert de feia temps a la ciurat com a fabricant de brocats quan an Seacuter pre~os per larmda bitcelonina Assabemat de Iassumpte el nostre coneshy
134
LA SEDA A LA CATAlUNYA MEDIEVAl
gut mercader buscaire Bartomeu Miroacute soHicita al consell el lliuramenr de toes dos per fer-Ios treballar en la seva induacutescria i estalviar al municipi les despeses de manutencioacute corresponents De res no va servir la raonada protesta deis jurats valenCIacuteans en redamacioacute deis caurius el consell va decidir de transferir-los a Miroacute amb la condicioacute expressa que cada un deIs ciutadans de Savona havia densiniscrar dos teixidors catalans fins a convershytir-los en mescres en lart de la seda i roe 97
Un altre indici de Iinteres dalguns consellers per fomentar la produccioacute de reixits de luxe el tenim el 1458 quan un mesrre filador dor valencia va expressar el seu desig destabliacuter-se a Barcelona amb la famiacutelia i amb quatre matrimonis meacutes del mateix oficio EIs consellers donaren suport a la peticiacuteoacute amb aquestes significarives paraules laquoartes que moltes persones qui no han forma de viure lavorant en la dita art de filar or viurien e encara que seria introduccioacute que en aquesta ciurat se fuhessen e obrassen draps dor e brocats segons en altres ciutaes es fanraquo98
Toes aquests estiacutemuls van tenir per complement lintent de desenvolupar a Barcelona la plantacioacute de moreres i la cria del cuc de seda A comen~amenr de 1458 el draper Joan Serra suggeriacute al consell que per corregir lendarrerimenr de Barcelona respecte a Valenshycia en la producciacute6 de seda caliacutea fomentar la plantacioacute de moreres amb aquest fi soHicita que li ros designat un iacutendret a la ciutat on a expenses seves pogueacutes plantar els dits arbres Despreacutes de les corresponents deliberacions el consell acorda datendre la petidoacute i concedir com a lloc idoni eIs fossats de les muralles comen~ant per la porta dels Tallers i fins a les de Sanr Antoni Sant Pau i Drassanes 99
- ---En resumestracta de documents alllars sense conrinuitat i meacutes donats a co_nhxe~ per curiacuteosiacutetat que no pas dins Iambit duna recerca sistematica i profunda sobre la possible introduccioacute duna manufactura textil sedera de qualitat a la Barcelona de miacutetjan segle xv Aquesta investigacioacute com en general lanalisi rigorosa i ben documentada del consum el comer~ i larresania de la seda a Catalunya medieval encara esta pendent
NOTES
1 LoMBARD M [es textiles dans le tontk mllslIlnlltm (VIlXIJ siexclfees Pariacutes-la HaiamiddotNova York 1978 2 LOMBARD [es rexliles ob eir i SAacutegtJCHEZ MARTfNEZ M laquoApogeo y crisis del estado cordobeacutesraquo
dins Historia tk Andalllda Madrid 1980 ) BoNNASltIEPiexcl~ rtslaquo~ aacutedwz6q
juBa Wflpli r-fH lfamplrJiarrmiddotlzlamp i9iLJCatlognt du miliell dll x a la fin du Xl siede Coissmrc el 1l1maliOl1 dIIne Jodeacutereacute 2 vol Tolosa del Uenguadoc 1975-1976
4 BOINASSIE Liexcliexcliexclganizcj( J iexclmiddotb~ La Catologne ob CIacutet i XOLfF P Quidam horno
nomioe Roberto negociaroreraquo dins Le Moyen Age 1963 5 BONNAS~IE ~uj 1M 16 lA Caralogne ob de 6 GUAL C~MARENA M El comercio de telas en el siglo XIll hispanoraquo dins Arlllon tk Hisunuacute
eamoacutelIlica) Social r 1968 7 FELlU 1 MONTFORT G laquoEl comercio cafalaacuten con Orienteraquo dins Ruacuteta tk Historia EcomlIica VI
nuacutem 3 1988 8 BATLLE GILART c Las relaciones comerciales de Barcdona con la Espantildea musulmana a fines del
XII e inicios del XIIIraquo dios Alfales de la UIlIacuteleruacutedad tk Afieote 6 1987 9 GiexclJAL CrMARENA M Peaje fluvial del Ebroraquo dins Esrdios tk Edad Mulia de la Coma tk Aragoacuten
VIII 1967
185
~~gt~ - ~
EL PODER 1LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDJEVAL
10 GUAL laquoEl comercio ob cit
11 MARTINEz FERJiANOO j-E Jaime Il Sil vida familiar 2 vol Barcelona 1948 doc nuacutem 8
12 VOLTES Bou P laquoLes associadom de seders medievals barceloninsraquo dim Anuario de EsuuJiru Medieshyvales V Barcelona 1968
13 BERNIS c Trajes y moda en la Espantildea de los Reyes Catoacutelicos l Las 1I1IjmI Madrid 1978 i VIROLES I VIDAL T M La vida qllotidiana a BarcelOTld Ierr 1400 Barcelona 1985
14 CARRERE c Barrelone centrelconomquea leacutepoqlledtsdifficllltls (13801462)2 vol Pariacutesmiddotla Haia 1967
15 GUAL CAMARENA M Vocahlllariacuteo dt comeraacuteo medit1lal Barcelona 1976 16 MADURELl MAlUMON J M i GARetA A Comandas comerciales harcelo11eraJ de la Baja Edad Media
Barcelona 1973 doc nuacutem 26643
17 GUAL CAMARENA M bull El primer ma1111111 hispaniacuteco de mercaderiacutea (s xn) Barcelona 1981 18 GUAL El primermanllal ob cic i MADUREll MARlMON j M laquoEl arte de la seda en Barcelona
entre judiacuteos y conversosraquo dins Searad XXV Madrid 1965 19 GUAL Elprimer manual ob cic i MADURELL laquoEl arte de la seda raquo ob cic 20 GUAL El primer manual ob cit 21 MADURELL 1 GARcA ComandascQf1U1(iales ob cit
22 MEUS F laquoMalaga nel sistema economico del XlV e xv secoloraquo dins Ecollmzia eStoriacutea III 1956 23 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit
24 CARRERE Barcelona centre eacuteconomiqlle ob eir
25 CARRERE Barcelona centre Iconomique ob cit 26 CARRERE Barcelona centre conomiqlle ob ciacutee 27 1IacuteADUREll laquoEl arte de la seda ob cit 28 MEUS laquoMalaga nel sistema raquo ob cie
29-MAUUREIl--laquoE-artede la seda raquo o1jmiddot-middotcit i VOLTES Bou P laquoNombres de antiguos tejidos de~ sedaraquo dins Bletiacuten de la Real Academia de la Historia CLXIII Madrid 1968
30 RODRfGUEZ MOLINA J El uacuteno deJatl1 en la Baja Edad Media Aspmos dellJograacuteficos y ecol1oacutemicos Granada 1978
31 MEus laquoMalaga nel sistema raquo ob cit
32 GLAl CAMARENA M laquoPara un mapa de la industria textil hispanaraquo dins Anuajo de Estlldios Medievales IV Barcelona 1967 iacute ltEl comercio de telas raquo ob cit
33 CARRERE Barckna centre tcoTlolllique ob cit 34 GUAl Vocaoacuteulaio de ob cir
35 RlBIUacute I LLUCH A DocmllC1lU JIIlhistaria de la CIIltllla catalana Mig-eal 2 vols Barcelona 1908 36 GtAl Vfliahfmiddotodcl ob cit i RUBIO DOCllllulIIsper ob cie 37 MELIS laquoMalaga nel sistema ob ciacutet
38 MlTJA M Dos dmulIIClitos lotddL del siglo xv res1Iacute111nia de los p-immJs mSdJOS d1 teidv di- la laquo1 l1J
Bamlolla Barcelona 1954
39 VOlTES BOt P Las compros regiacuteas de sederia desde Alfonso el Benigno hosta Alfonso el Magna nimoraquo dins DIacuteIlIlgaaacute(n Himi de Bmlol1a 1974
40 FLRRER I MALLOL M T Eh italiaos a les terres catalanes (segles XlIXV)gtgt dins Anuaio de Estudios Medin(lliexcliexcl X Batcelona 1980
41 MELlS laquoMalaga nd sistema ob cit
42 MADURELL MARIMO-1 J M laquoLa contratacioacuten medieval judaica) conversa en Barcelona
0349-1416) Documentos para sU estudio dins Seaad XVI i XVIl Madrid 1956 i 1957 respecrivamenr 43 Mr~)A Dos do(lImmtos notariI ob cit
44 Miexcl$KIMIN H A La (ltolamiacutea d ElIopa lfI el Afo Rmaciacutemimlo (1300-1460) Madrid 1975 45 BERNIS Trajes J moacuteiUacuteJ C11 ob ci MARTlN 1 ROS R M laquoEl teiacutegtit a IEdat Miriexclanaraquo dins
LEdat M1Ijana Aiexcls pliquestiexclstique indwIJil i teiacutexIacuteI cicle de conferencies al Museu Textil i dIndumentaria de Batcelona febrermar~ 19S7 i HtIZlNGA J El aMio de la Edad Aledia Madrid 1973
46 INOLES I lDAL T gt1bull La lid (Jotiduacutema ob cit
186
47 TORRELU NruBoacute F laquoSignificado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la
Corona de Aragoacutenraquo dins EsuuJiru de Historia Social de Espantildea m Madrid 1955
48 GoNZAacuteLEZ HURTEBISE E Lihros de TesOrtliacutea de la =a rtd de Aragtfn Barcelona 1911
49 DURAN 1SAMPERE A laquoBordadores de la Corte en el siglo XIV dins Boletln de la Real Academia de Benas Letras de Barcelona XXVI 1954
50 RUBIOacute Dotllmmts per IhistOria ob citbull i MARTfNEZJaimJi 1I ob cir
51 MARTNEZ FERRANOO j-E laquoDatoS sobre el vestuario de Jaime 11raquo dim Anales r Boletiacuten de los Museru de Am di- Barcelona 1945 doc nuacutem 211
52 MmGE 1 VIVES J La ciudad de Baralana dllrante el inm de Alfonso el Benigno (1327-1336) Barcelona 1987
53 VOlTES ltLas compras regias raquo ob cir
54 RUBIUacute Docu1Unts iexclleI thistaria ob cir
55 VOLTES BOL P laquoLa seda en la lituacutergiaraquo dins Misceiexcliexcliexclmia Histarica Catalana Homenagt a J Finestres Poblet 1970
56 VOLTES ltLa seda en raquo ob ciacutee 57 VOLTES laquoLa seda en raquo ob ciacutee 58 La seda en la liturgia cataleg de lexposieioacute del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona
1952 VOLTES laquoLa seda en raquo ob cie i l-IacuteARTLI laquoEl teixit a ob cit
59 CASAS 1 HOMS J M El camll de Castellar tany 1388 Tramcriacutepcioacute i estlldi dIITl inventari Sabadell
1970 60 EQJlP BROIDA UacuteS de lespai en els castelis i torres dels segles XlV iexclxv dins laquoFortaleses corres
guaites j easrells de la Catalunya medievahgt Annex 3 dAtta Medilllaia Barcelona 1986 61 BAnLE GALlART c 1~AREacuteS A El castell de Sitges a la more de Bernat de Fonollar (326)
dins laquoForraleses torres guaites i castells de la Catalunya medievalraquo Annex 3 dAtta Medievalia Barcelona -1
62 BAnLE GALlART C ltLa vida i les a(tivitats deis mercaders de Barcelona dedicats al comer~
mariacutetim (s XlIl) dins Le gemi dt filare Mediterra1llo 1 Napols 1981 63 CASAS 1 HOMS j M laquoLhererarge dun mercader barcelonf Darreriacutees del catorze segeraquo diacutens
Cuadernru de Histwia Ecol1oacute1l1ica de Catdlllifa Barcelona 1969-1970 64 VOLTES Bou P laquoEl establecimiento y el utillaje de los antiguos sederos barcelonesesraquo dins
Cuadernos de Historia ECOIJoacutemica de Cataluntildea 19681969 laquoOriacutegenes del Colegio Mayor de la Sedaraquo dins
Djiexclulgacioacuten histoacuteica de Bmlona 1974 i laquoLes associacions de seders raquo ob cit
65 MADCREll laquoLa contratacioacuten medievaL raquo i laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee 66 VOLTES laquoLes assoCIacuteacions de seders raquo ob cit
67 Bo~ASIE La og17l1izacioacuten del hajo ob cit i VOLTES ltOriacutegenes del Colegio raquo ob cit
68 MADlRELL laquoEl arre de la seda raquo ob cir i VOLTES laquoLes associacions de seders raquo ob CIacutet
69 MAIlCKELL L~ comratacioacuten medieval ob cit i VOlTES laquoLes associacions de seders ob
eir ~o VOlTES Les assodacions de seders ob ciacutee - L Bo~SSIE L M1ilmaoacuten dtl Tuacutebaj( ob ciacutet
~2 l-IacuteADlIlELL El arre de la seda raquo ob cIacuter
3 MADlkELL La contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob CIacutet
74 MADemiddotRElL ltLa contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
75 MADLRLlL middotLl comratacioacuten medieval i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
76 CARRrRE~ Bluacutemu ccutre uuml(1)ImuacuteqJIt ob ele 77 V(JLTES laquoLes associacions de sdcrs raquo ob ciacutee
78 MADlREll ltEl arre de la seda raquo ob cit
9 MADLREll laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee
SO EQlIP BROlDA laquoActividad de la mujet en la industria del vescir en la Barcelona de finales de la
Edad Mediacutea dins El iexclrtbj de la mlles en la Edad Iuliacutea hiJpana Madrid 1988 S MoXmiddotKUI El arre de la s(da raquo b cit i EQuP BROlDA laquoActividad de la mujer raquo ob cit
187
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
EL PODER I LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDIEVAL
Tot i que tambeacute ens consta larribada a Barcelona de seda procedent de Genova (el 1404 per exemple simportaren de la ciutat liacutegur 4111iures de seda fluixa) 25 eacutes molr probable que la fibra procediacutes del regne de Granada on la presencia genovesa va ser molr intensa durant els segles XIV i Xv Sabem que la seda nassarita era portada pels genovesos des de Malaga o Almeria a Valencia Mallorca Montpeller o Pisa en aquest sentir cal recordar que el 1381 un mercader daquesta uacuteltima ciutar va vendre respectables quanshytiraes de seda a diversos sedees iexclueus de Barcelona 26 Tambeacute eacutes probable tanmateix que la seda procediacutes de la mateixa Iralica el Manual parla de laquoseda de Romaniaraquo i per la mareixa epoca un seder jueu comprava a Barcelona seda daquesra procedencia27 tot i que eacutes probable que la dita seda de terrirori bizantiacute no hem de deixar de banda la possibilitat que a la laquoseda de Romagnaraquo documentada als fons de l Arxiu Datini procedem de la Romanya (concreramem de~ ORa ee Mampdeflll) regi6 que abastia de seda Bolonya pero que tambeacute nexportava a Lucca Florencia Venecia Genoshyva i Montpeller 28
Tor i aixo les dades de que disposem permeten suposar que la major part de la seda consumida i comercialirzada a Catalunya procedia de Valencia beacute com a producte de la sericicultura aurocrona beacute com a centre redistribuiacutedor de la seda del regne nassarita En efeCte el soldanat granadiacute va continuar la rradicioacute sedera dal-Andalus a lalta edat mirjana Com aleshores els graos centres de produccioacute es rrobaven a la zona de Las Alshypujarras QuviJes per exemple) i dAlmeria (Daliacuteas Andarax ) segons que sembla al segle xv la sericicultura es va esrendre a leixarquia de Malaga fer que revifa la manufacshyrllra iel porrdeJ~LuIa~Jll1a lasedanlUsulmana era la que es a Jaeacuten de consum relarivament frequumlent a Caralunya el 1375 el 1389 i el 1395 es venien respecrivamem a Barcelona diveses de seda crua de Jaeacuten seda de Iaeacuten o ~da tQf[a crua de Jaeacuten 29 Segons que sembla ror i que les moreres sestenien per rot el
de Jaeacuten erenespEialiexcliexcliexcleRt abundams a la franja fronterera amb el soldanat nassarishyLa seda granadina (anomenada generalmene de SpaJlya) era molt soHicitada pels
grans centres manufacturers (Lucca per exemple) a causa de la sea qualitat exceiexclJenr en una rarifa de preus de 1396-1398 de IArxiu Datini la seda de Malaga superava el preu de la procedene de rOrienr islamic Com hem dit els genovesos la duien a Valencia el gran mercat discribuidor de les sedes andalusiacutes al qual anaven a comprar emre alcres els comerciacuteams de Lucca i de Florencia iexcl
Des de Valencia la seda nassarira arribava a Barcelona tot i que en aquesta ciutar tambeacute sen manufacturaa de procedcnr~~Grjtm islafllIacutef4 Cal recordar que Xativa era un gran centre sericicultor i que ptls vules de 1273-1274 Jaume 1 havia concedit franguiacutecies als musulmans que sestablissin a la ciutat per rreballar amb elll1aguacuteletplllPUshyraiexclU1Jl el qual esrava exempt al seu torn de pagar drers per la compra de seda or i altres maeeries primeres necessaries per elaborar e1s teixits de seda 12 No eacutes objecriu nOstre ocupar-nos de la produccioacute i manufaCtura sedera pero porser val la pena de recordar que el 1396 el factor Simone Bellandi escrivia a Francesco Darini per aprovar
-i la decisioacute dobrir una~ a Valencia ptrque segons dei a de ser productes que hi havia a la Corona dAragoacute sis nnien de Va)iexclncia un ddls naturalmenr la seda No falten dades ni de Iarribada a Barcelona de seda
16 H del Iiopiexcl rtB v4letftiexcliexcl
iexcl- S~ iexclt VcctHlIt 1V~iacute1r1 ICtvt~1
463 Jlimes de fjJ de seda valenciana e 1404 i 715 lliures el 1434 segons Carrere) ni de les relacions establertes al voltant del comer~ i la manufactura daqueix producte entre mercadees i seders valencians amb els seus collegues barcelonins assumpte que reprenshydrem meacutes endavant
En resum dones les sedes elaborad es o comercialitzades a Catalunya provenien de les zones producrores llegad es per lexpansioacute islamica de lalta edat mitjana ja que com subratlla Melis la liacutenia de la seda reptodula gairebeacute exactament la deIs territoris i estashybliments musulmans Orient Siciacutelia (amb alguns illots avan~ats al nord com ara a la Pulla a Calabria a la Romanra o a les Marques) Valencia i el soldanat nassarita 4)-f
Pel que fa als reixits de seda ja hem avan~at que les tiques teles consumidrs pels grups socials dominanes procedien de lexterior Una part naturalment del m6n musulshyroa unes ordenances barcelonines sobre les tarifes de corretatge i reva (1271) aHudeixen al laquocendat dOltramar o de Spanyaraquo igualmentlimpost meWlotil (liexclrriexcliexcl) de Barcelona 1- (1222) esmenra els teixits denominars purpura ciclaton O laquoqualsevol altre drap de sedaraquo34 o per citar-ne oomeacutes un exemple la laquope~a de drap malaquiacuteraquo de seda blanca blava groga i morada o llaquoaljuba de drap de seda malaquiacuteraquo posseides per Pere el Cerimonioacutes el
Daltres reixits dItalia especialment de Lucca Pel que fu a les foms documentals en citarem dues les esmentades ordenances de Barcelona (1271) que citen
iexclteacute- laquocfndats dobles de i el referIacutet invenrari de 1366 que parla dun laquocamocan de seda de Luccaraquo 36 Potser valla pena recordar que probablement per influencia siciliana l~ ~MF~r n ~ sorle ~s -1 Tucca a la seg()n~ rneilatdeLsegleJilLi queJillSJL __ __ ___ comenamenr del XIV la ciutat toscana domina e mercar seder italia despreacutes conflictes socials inrerns alenriren el desenvolupament daquesta manufactura textil i provocaren la diaspora dels artesans es quals havien de fecundar daltres centres sedees del nord i del cenrre de la peniacutensula iralica Tanmateix rot i aquesta davallada relativa Lucca va cenir stmpre un elevat prestigi per lextraordinaria qualitat dels seus teixits i pel consum preferent de la seda meacutes valuosa del moment eacutes a dir de la seda de Malaga37 Sigui com sigui a comeniexclament de segle XIV dos germans de Lucca Dino i Guido Silvestri portaven a Barcelona via Monrpeller teixits de seda38 i el 1351f~ Pecy_~(lEegava a un mercader de Lucca la compra de draps de seda39 Altres laquodraps de sedaraquo procecIacuteien deaiersos cerrreacutesmiddotseders del nord dItalia com ara Florencia de
segle X]) Pisa (a mitjan XIV els pisans Niccolo i Lapo Bartolini venien seda a Barcelona) Vent-cia (a de final del segle XIV) Bolonya o Genova meacutes endavam vemem rimportant pels genovesos en els intenes dimplanracioacute duna manufaCtura de teixies de luxe a Barcelona En general el trafic de teixits de seda procedenrs dItalia ha de ser estudiat dins el marc de lacria presencia de mercaders italians al Principat toe i els decrets proteccionistes40
Tant en el comer de seda com en el de teixits la ciurat de Monrpeller assoliacute un notable paper com a centre distribuiacutedor Hi confluYen la seda i els reixits del soldanat granadiacute (via Valencia Alacant Mallorca o direccamem per mar o per terra) des de Monrpeller fibra i teles es dirigien cap al nord dEuropa i per Ainyoacute sencaminaven cap a territori germanic o cap a les ciutats de la Toscana per Mila Genova Sayona o
J1tlivl4
177
EL PODEA 1 LA SEDA
Pisa41 1 tambeacute a Barcelona per exemple el 1336 B Baster de Montpeller subminisshytrava seda a un seder jueu barceloniacute i al contrari IwHeder Hqtfllla ~iQ(at Offiflf9amp a wn jueu G Barcelooa uoa partida de laquoeda iexclua t9riiacuteua)42
Com a resum de tOt el que hem dit podriacuteem subscriure amb tors els marisos que pot requerir un tema tan poc investigat les paraules de M Mirja quan afirma que a final del segle XlV i comen~ament del xv laquouna allau de mercaders procedenrs de totes les ciutats roscanes els Aytanri Benederro Pazzi Manelli Tosingui Venrura ] embarcaven a Genova masses de velluts azeytoniJ damascos i tafetans ] o brocats dor que abocaven a les estances del Palau Reial barceloniacute en cases senyorials en botigues especialitzades de Barcelona )gtgt43 Potser ha arribar el moment de demanar-nos qui consumiacutea aquests teiacutexiacutets estrangers 1331 A1 -fie(c~r de lgtrtIiexclfIt~ veuict Jt4iquestiquest l~II~ iquest iquestuiquest ai-luiexcltu
~e IKMiJeiluiexclCe 4 uudel4 kiHn f--4 ~4 e-kr 41laquo1~gtf~ ELCONSUMDESEDERlES tfIAdmiddot ctAacuteltIKP iexcl(tt4 ~llt 4R iexclJarl1- Q5elre (iexcl4iquesti
En aquest apartat serem volgudamenr breus En efecte el consum dun producte dek-~q luxe per exceHenciacutea com ara els grans i dcs teixits de seda (naturalment no ens referim (iexcljiexcl1) als veis meacutes simples ni als ornaments o complements de seda) tenen una dimensioacute economica social cultural i ideologica que sobrepassa de bon tros el que pretenem en aquestes pagines En primer lloc caldria mesurar tanr com fos possible i ho permeteacutes la documenracioacute el creixenr consum de productes de seda per part de capes socials cada vegada meacutes amplies i tambeacute la relativa laquorevenjaraquo de la seda respecte a la llana al 6 delsdos uacutelt segles-deJmiddote~t-mitjana~44Relacionatamh toe aixoestaria Iimmens tema de levolucioacute de la moda en la indumentaria fins a arribar a una sofisticacioacute i extravagancia creixents quan segons J Huizinga laquoguarniments i ornamenrs ja no serveixen per remarcar la bellesa natural sinoacute que saboquen a sobre seu amena~nt dofeshygar-laraquo45 Ostentacioacute i extravagancia de la moda que provocaren com eacutes sabut la vioshylenta reacci6 declesiastics i moralistes com ara per citar-ne un de sol Sant Vicen~ Ferrer i que rambeacute donaren 1I0c si meacutes no teoriacutecament a labundant legislaci6 antishysumptuaria promulgada durant la baixa edat mitjana a partiacuter de mitjan segle XIV tanr per al Corona com pel municipi barceloniacute lenfadosa repeticiacuteoacute de la qual era prova clara del seu reiterar incomplimenr Legislacioacute antisumpruariacutea doncs que de vegades podia respondre a Iintent d laquoapaivagar la ira de Deacuteuraquo en epoques de calamirat sha observat que sovint e1s decrers coincideixen amb periacuteodes immediarament posteriors a anys de males collitesq6 daltres vegades en canvi semblen respondre a criteris proreccionisres ja que solament limiren Iuacutes dobjecres luxosos de procedencia estrangera 47 Tanmareix sempre rendeixen a senar la destacada funcioacute social del vestit i miren devitar -vanashyment tanmateix- ruacutes per parr de les classes subalternes dels vestits i complements resenats al rang social deis poderosos
Naturalment com a producres de luxe els vesrits i els ornaments de seda ocupen un lIoc imporrant tant en la creixent complicacioacute de la indumentaria com en la legislacioacute antisumptuaria i en els decrets proteccionistes dels segles XN i XV pero estudiar cada ~n daquests assumptes ens poreariacutea molt lluny deis objecrius que ens hem marcat i implicashyria a meacutes arneacutes tenir present no solament les fonrs documentals sin6 tambeacute i de
178
LA SEDA 11 LA CATAlUNYA MEDlEVAl
manera molt especial els textos literaris i la iacuteconografia Per tant ens limitarem a proporcionar alguns exemples de Iuacutes de productes de seda entre els grups socials que tradicionalmenr neren els principals consumiacutedors
Comen~arem doncs per la~pecte en que la documenraci6 eacutes meacutes abundant tot i que potser per aquest mateix motiu encara eacutes lluny dhaver estat estudiada exhaustivashyment des del punt de vista que ara ens inreressa ens referim al consum de seda per part de la casa reial Per exemple solament grades als registres de tresoreriacutea del rei de la reina o deis infants reials conservats sense grans buits pel que fa als segles XN i xv eacutes possible elaborar un compleriacutessim cataleg dels productes de seda adquirits per la casa reial Dissortadamenr nomeacutes han estat editats els llibres de la tresoreria del rei corresposhynents als anys 1302-1304 tanmateix el contingut eacutes suficient per comprovar la riquesa daquests fons en dades relacionades amb e1s productes rextiacutels en general i la seda en particular Un exemple neacutes la relativament llarga relacioacute de sendals (grocs verds o vermells) amb els seus preus comprats per la cort durant el periacuteode esmentar 48 Aquesra mena de fonts tambeacute permeten des duna altra punt de vista la confecciacute6 de nomines meacutes o menys nombroses deis artesans que treballaven per a la cort en treballs de fil dor i de seda 49 Cal afegir-hi arneacutes centenars de documents procedents deis registres de la cancelleria reial que permeten coneixer detalls importants del consum de producres de seda a traveacutes dinvemaris ordres de compra encarrecs de confeccioacute ere 50 Per mosshyrra nesmentarem uns quants exemples el 1315-1316 amb ocasioacute del casament de Jaume JI amb Maria de Xipre foren encomanades diverses partides de draps de seda (Panni viridi dvirico panni de riric(I de entire IacuteJrneo fJiquestmni itJidi de siacuterico)51 el 1335 Alfons IV pagaya cerra quantitat a un mercader jueu de teixits dor i seda per un marranat per celebrar laniversari de Jaume II52 el 1430 el rei encomanava una pea de seda verda damasquina o alexandrina el 1455 pagava 4000 florins per teles dor i seda per al casament amb Maria de Casrella etc 53 Meacutes iHustcativa eacutes per exemple lespecie dinshyventari continguda en un document de 1366 on les referencies a reixits o ornaments de seda s6n abundantiacutessimes laquopea de dcap malaquiacute de floratges de seda blanca blava groga e morada drap de seda appellat camoca del Tauris drap de seda vergar [dues] peces de camocans de seda de Lucha quatre] peces de arzeyronis una] pelta de samit ras groch de seda una] gramalla de atzeytoni blau fresada de fres de Domas raquo 54
PeI que fa a lEsgleacutesia gran consumidora de sederies amb finalitats basicament liruacutershygiques bona pare dels ornaments daquest material eren donacions dels monarques (el 1312 Jaume II donava a un monjo de Santes Creus un laquodrap de seda vergat amb grans i perites radies docraquo amb la senyera al capall55 o de membres de la noblesa el 1298 Berenguer de Vilaragut deixava en testament dos laquodraps daltarraquo de sendal idos suplaltaria amb ca~al de seda vermella 56 Daltra banda tambeacute sen compraven el 1424 un canonge de la Seu dUrgell encarregava a un brodador una capa sacerdotal de baldaqtd vermell j blanc amb un serrell de ~_~
(1ITgunes mostres daqueStS telxies ll~n arribat a nosaltres i una part va ser exhibida el 1952 amb motiu de Iexposicioacute laquoLa seda a la lituacutergiaraquo Dacord amb el que hem dit meacutes amunt la majoriacutea daquests ornaments procedien dOtieoc dItalia o del soldanat nassashyrita per exemple els revestiacutements sepulcral s de Sant Bernat Calboacute bisbe de Vic (mort
179
7~ ~~~~-iexcl_~~~w~iquest - 1~_~~4=-~ -~ ~~-~~middotiquestl~~~~iexcliexcl -middotajmsBflJ~
EL PODER 1lA SEDA LA SEDA A lA CATALUNYA MEOlEV AL
el 1243) amb el denominac laquoceixic de les aliguesraquo a causa de les aligues bicefales amb les ales desplegades del mociu decoeaciu (seguramene de teadici6 persa) la capa licuacutergica dAroau R de Biacuteure abac de Sane Cugac assassinac el 1351 i altres teles de procedencia orieneal la dalmacica del denominac Tero de Sane Valed de procedencia andalusiacute (seshygle XIII) la casulla del Tero de Sane Vicenr oriental o iraliana (segle XN) una cela de seda i or de Sane loan de les Abadesses de procedencia siciliana (segle XIII) diversos teixits granadins del segle xv etc 58
Meacutes difiacutecil de documentar dacord amb el publicat fios ara eacutes el consum de seda entre els membres de lariscocracia laica En tOt cas IEquip Broida despreacutes destudiar cacorze inventaris (de vuit cascells quatre rorres i dues cases nobiliaries) 5ubeatlla lasshypecte general laquomeacutes funcional que no osteneoacutesraquo de les residencies de larisrocracia (si meacutes no de la que no vivia a ciutat) en general tot i que dintre deIs cofres i arquibancs sempre hi havia algun vestit o complemene de seda la dotacioacute de teixits de luxe era meacutes aviat exigua Un deis castells amb meacutes referencies a productes de seda eacutes el de Castellar del Valles segons linventari de 138859 de vegades Iexistencia de sederies en un castell o torre eacutes una consequumlencia de la seva utilitzaci6 lituacutergica a la Torre Baldovina per exemple trobem unpali de seda groga amb un frontal dor i seda situat a la capella60
Tampoc no abunda la seda en compaeaci6 amb altres teixits a linventari del castell de Sitges (1326) tovalloles bossa ligacaps tres peces perites de drap de seda etc 61
Meacutes abundants soacuten els inventaris i testaments de membres de la burgesia barcelonishyna gracies als quals eacutes possible descobrir Iuacutes generalitzat de teixits de luxe Ens limitashyrem a proporcionar-ne dos exempl~s a linventari dels beacutens de Burget de Banyeres (1256) hi ha un matallis cobert amb tela dHispania eacutes a dir dal-Andalus la muller Suau possela grans mocadors de cap de seda i Valentiacute de Banyeres (inventari del 1259) tenia en seu un cobrellit de tela de bagadello (Bagdad)62 En lextraordinari inshyventari dels beacutens del mercader barceloniacute Guillem Ferrer (398) hi ha abundants referenshycies a teixirs i complements de seda un rros de laquodraps de seda [ J obrat de galls pahons leons e de altres bestiones de seda blancaraquo un altre de seda negra amb perles sendals bosses cordons botOns i un cinyell de seda etc 63
Tanmateix no nhi ha prou a multiplicar les dades sobre luacutes de vestits i ornaments de seda per part dels grups dominants de la Caralunya de la baixa edat mitjana ni rampoc a evocar les frequumlents solemnitats que la casa reial el municipi barcelones o la Dipuracioacute del General que actuaven en aquest sentit com sengles corts reials en m iniarura ceJebrayen amb moti u dels meacutes diversos esdeveniments i que constituiltn rociL~ioacute de consumir i Huir les meacutes preuades j luxoses indumtntaries Caldria ultrapassar la mera anecdota i procedir a una sistematica i rigorosa recollida i conceptualitzacioacutede lts dacles ptr mesurar la crtixent diflisioacute dtls ttixits de seda entre els diferents grups socials iacute tambeacute relacionar-la amb el desenvolushypament de lartesania sedera alllarg dels segles XIV i XV
El MOacuteN ARTESANAL DELS SEDERS BARCELOKINS
Graciacutees a alguns trebalJs breus de P Voltes64 i ohrernr a la documenracioacute editada i donada a coneixer per Josep M H~l _~1I 65 entnluCJr aleunes de les (liipnn~
180
relacionades amb lanesanat barceIoniacute de la seda i especialment amb el moacuten deIs velers Tot i aixo som ben lluny encara dhaver arribat en un grau dinvestigacioacute suficient pel que fa al tema el trebalJ de Vol tes que meacutes relacioacute hi es limita a proporcionar algunes dades referents a lassociacionisme (contractes de comanda i de societat) dels seders de Barcelona mentre que les aportacions de Madurell iHuminen panicularment el desenvolupament de Iart de la seda entre els jueus i conversos de la ciutat Com acostushyma a esdevenir-se en aquests casos la utilitzaci6 duna documentacioacute unilatecal -eacutes a dir referida uacutenicament als grups esmentats- pot comportar certes distorsions i sobrevashylorar el paper real daquesta mi noria dins la manufactura sedera duna localitato Daltea banda la documentacioacute notarial aplegada per Madurell es refereix solament a contracces de treball beacute daprenentatge beacute de treball a domicilio Sense menystenir de cap maneea el valor del material aportat pel dissortadament desaparegut investigador caldria -tambeacute en aquest cas- ultrapassar la simple aportacioacute documental i lestricte comentashyri de cada un daquests contractes tot conceptualitzant-Ios adequadament i relacionantshylos amb el que sabem dels altres sectors arcesanals de Barcelona a fi de descobrir-ne les diferencies (si nhi ha) i tenir sempre en compte que la sederiacutea no es va sotmetre al sistema corporatiu i no va ser un ofici reglamentat fins 15336i
Deis conteactes de societat entre seders donats a coneixer per Vol tes i Madurell sen dedueix la significativa presencia entre els associats dun mercader o artesa valencia fet que cal relacionar amb el notable desenvolupament de la sederiacutea al regne de Valencia i la conseguumlent transferencia defectius humans i tecnics a Barcelona El 1381 perexemple
MoacutesseIacutelDe1ell-j dsasue Kmuumlch Ananell sassociaven pet-dosanys amb el mercader valencia ]ahuda Cohen cada membre de la societat hi aporrava 40 lliures pero el mercader nera laquocap e corona e regidofraquo68 Lesmentada transferencia de pracshytiques artesanals valencianes sobserva en el contracte de societat subscrit el 1393 enshytre el convers Bernat Sacot (olim ]uceff Abram) i el valencia loan de Sant Hilari teixishydor de veis i tambeacute convers mentre que el primer invertia 27 lliures per comprar vels dlaquoobra castellanaraquo per comercialitzar-Ios Sane Hilari havia de confeccionar laquoligars vashylenciansraquo (a ra6 de 5 sb per laquoligarraquo) i treballar amb dos eelers (un dlaquoobra valencianaraquo i Jaltre dlaquoobra planaraquo) proporcionats per Sacot a meacutes Sant Hilari es comprometia a ensenyar al seu soci la confeccioacute de lesmentada laquoobra valencianaraquo69 El 1415 un seder valencia i un altre de barceloniacute sassociaren per obrir una laquobotiga o caularaquo a la ciutac comtaL 70
Segons les publicacions de Madurell eIs contractes daprenentatge de lofici de la seda no difereixen essencialment de les generals observades per Bonnasshysie per a la Barcelona del segle XViexcl La durada deis contractes oscilla entre 5 o 6 anys i 22 mesos tot i que la meacutes frequumlent era de dos o tres anys Vegem-ne tres exemples el 1387 Issach Toros coHocava el seu germa de nou anys perque treballeacutes daprenent durant sis anys amb Abram Issach Ardit teixidor de veIs de Barcelona despreacutes de les habituals clausules (residencia a casa del mestre per fer-hi tambeacute feines domestiques aliments i calltat a carrec del mestre o) el concracte especificava que el germa de rapreshynent havia de rebre 22 s anualso El 1413 el fi11 dun pages de Moncofa enteava dapreshynent per tres anys a Iobrador dun convers laquoseder i tintorerraquo de Barcelona a cai de
181
EL PODER I LA SEDA LA SEDA i LA CATALUNYA MEDIEVAL
36 florins en els termes que decidiacutes laprenent Finalment el 1428 Joan Andreu colloshycava durant cinc anys el seu fill com a aprenent de l esmentat convers Bernar SacOt perque Ji ensenyeacutes lofici de teixidor laquode veIs i de sedassosraquo al final del periacuteode dapre~ nentatge e noi havia de rebre 10 florins 72
Molt meacutes interessants pels decalls recnics que proporcionen i sobretOt perque deixen entreveure les reacions de produccioacute entre empresaris i treballadors soacuten els contractes (que cal estudiar meacutes a fons) a preu fet en que el treballador ven la foqa de treball a canvi dun salari per ~a produlda Seguiacutedament nexposem alguns exemples el 1378 un teixidor de veis es lIogava per un any amb Vives Boniach per confeccionat veIs dlaquoespumaraquo e patroacute es comprometia a proporcionar~li la seda necessaria i e proshyductor (que havia de ueballar a casa de Vives Boniach) rebia 14 sb per cada dotzena de velS 73 El 1385 un altre reixidor de veis es lloga per dos anys a casa dIssach Mahir a canvi duna retribucioacute sermanal de 18 sb per dotzena de vels prims 17 sb per dorzena de veis mitjans i 12 s per dotzena de veis grossos 74 En tenim altres exemples del fatiacutedic 1391 data de la destruccioacute de call al juny poc abans daquest esdeveniment Jacob Abram es llogava per dos anys a un mesrre veler per fer ltdigars casrellansraquo de lE iexclCotoacute i laquocapacellsraquo de seda a canvi de 3i 6 rper dotzena en aquest contracre es prohibiacutea ~middotls darament que el patroacute ensenyeacutes ninguacute de treballat segons els procediments que veieacutes emprar a casa del productOr 75 De passada que parlem del 1391 direm que a la tardor del dir any quarre seders conversossi iexcliexcls plau pe fr~ van obcenir dun mercader batceoniacute mitjan~ant contracres de comanda els capirals necessaris per reconstruir el seu 9brador~ordfgl~ia_~duran~Jassalrj_C0teprar les~rn_areries primeres necessaries per reprenshydre la feina 76 ----- ----
Com es dedueix de nombrosiacutessiacutemes referencies documentals les dones tingueren un paper fora important en el m6n de la sederia barceloniacutena El 1299 un jueu de la ciurat viatjava a Aragoacute amb una comanda duna sedera el mate ix any un aIrre jueu -aquesta vegada de Castelloacute dEmpuacuteries- duia per comanda duna alcra sedera diverses peces de seda a la fira de Perpinya77 e 1338 un altre jueu subministrava cerra quantitat de seda a Ineacutes reixidora de savenes de seda 78 per cirar un exemple de segle xv el 1428 Elvira muller dun ceixidor de vels comprava diverses partides de seda a dos mercaders i conshyrracrava un aprenenr per tres anys i 30 florins de rerribucioacute 79 En un recene creball referir a Barcelona sha fet norar limporranr paper que tingueren les dones dins larresania rexcil especialmenc dins rart de la seda des de les fases de filatura i cissatge lbs a la confeccioacute i la venda del producee acabar 80 De vegades el diem era e mareix municipi el 1369 una sedera venia seda groga i vermella als consellers amb ocasioacute de la consagrashycioacute episcopal de Berenguer dErill una venda similar es produiacute lany 1405 amb motiu de lentrada a la ciurac del rei de Siciacutelia 8J
Pe que fa al nIacuteell de vida dels seders barceonins C Carrhe comema la sicuacioacute sacisfactoria dalguns seders i convesos un dells gaudia de franca prosperirac i el 1410 compra per 70 lliures una inya amb arbres al pla de Barcelona 82 En tot cas les -i relaciamem nombroses comandes dipositades als seders eren senyal segons fautora esmemada i tambeacute segons P Voltes de la prosperitat i importancia de la aleshores en plena fase de desenvolupament Segons Voltes hi va haver mercaders que
182
finan~aten regulatmenr amb les seves comandes alguns obradors de sederiacutea el mercader Arnau Sala per exemple diposira meacutes de 60 lliures entre sis teixidors de seda i de veis 0399-1403)83 Dalrra banda alguns ceixidors conversos posseien esclaus (el 1437 un seder va vendre un esclau negre) i contractaven assegurances de vida per a ells soacuten els casos de Guillem Ballester que tenia una esclava russa (1428) iacute del seder Gaspar dAr~ ques (1454)84 Tot i aixo les milIors fonts referides a lentorn material daquest grup darresans soacuten naturalment els testaments i inventatis dels seus beacutens Una considerable sensaci6 dopulencia i capacitat tecnica es despren segons Voltes de lextraordinari inventad dels beacutens del teixidor de vels Jaume de Viladecans (1458) que poseeia tres telers abundants eines i un ben proveYt magarzem de peces de seda i teixIacutets85 Tambeacute renim coneixement de la sedera barcelonina Romia (morta el 1331) que viviacutea a prop del portal de Santa Anna al seu calIer havia tingue vuiacuter aprenentes j segons IEqujp Broida devia ser una dona de cerca posicioacute economica En el resrament ordena que es confecciacuteo~ niacuten vestits nous per a cinquanta persones necessitades -pauperes iexclaborantf~ la major ies parr i cede ix el taller que tenia als baixos de casa seva a una alrra sedera perque continul e negoci 84
PeI que fa a lemplaamenr de la sederia barcelonina un document de 1395 fa referencia a les laquotaules de les sedesraquo de la pla~a del Blar 87 Tanmareix la major pare de la documentacioacute publicada permet comprovar que els habiratges i els obradors deIs seders eren al mateix call o ben a prop ubicacioacute congruent amb lobservada vinculaci6 deis
a aquest ofici el 1339 un seder convers comprava una casa al call den Sanauumlja el 1418 un teixidor de veis llogaa casa i bOtIacutega amb dos portals al Catrer de Sane
---oommiddotenec del Call 1 el 1441 un seder yema un obrador que tenia al caiacuteL Las-oquumleriacuteaTel carrer del Vidre rambeacute eren segons la documentacioacute llocs de residencia deis arresans de la seda88
ELS POSSIBLES OR1GENS DtNA MANuFACTURA BARCELONINA DE TEIXITS DE SEDA
(1450-1460)
Com hem dit meacutes amunc segons els indicis fornits per la documencacioacute publicada els anys centrals del segle xv (concreramenr entre 1450 i 1460) hi havia a Barcelona una manufactura sedera de qualicat introduida segurament per artesans iacuteralians i valencians En aquesc pum hauriacuteem dinsistir en el que hem dic respeCte al moacuten artesanal barceloniacute els documents han estat Dublicats a seques (si em petmeteu lexpressioacute) eacutes a dir sense
intenrar integrar les dades que comenen en un definir marc economic social i poliacutecic de la convulsa hisroria de la Barcelona de mitjan segle xv Per comencar sembla fora significaciu que la sequumlencia cronoloacutegica esmencada coincideixi amb el moment dorganirzacioacute i maxiacutema puixana de la Busca laquopartirraquo deis mercaders arcesans i menescrals que propugnava una poI iacutecica comercial i industrial extremadamenc proteccionisra en oposicioacute a la Biga parrir deis ciueadans honrars Ooligarquiacutea municishy
enriquirs gracies a la importacioacute de productes de luxe esrrangers 89
Sigui com sigui el 1451 els genovesos Urbano Tranquerio Baltasare Miyolino i Domenico de Lucca precenien introduir a Barcelona laquolaer de la seda e de brocars dor e
183
h~~ tlt~Fbull middot~~t~oiexclbull~~s_Jmiddotiwiexcl=~iexcl~~~-r-e--lt ~oiexclg___f-----shy
EL PODER I LA SEDA
dargentraquo que fins aleshores no sexercia a la ciutat Significativament gairebeacute rots els prohoms que tractaren aquest assumpte amb els regidors eren buscaires fet que denota que Iestiacutemul per iniciar a la ciutat aquesta manufactura proveniacutea deis secrors menestrals que aniacutemaven la Busca90 Per comenltar la nova activiacutetat la ciutat havia dashyvanltar la quanritat de 10000 floriacutens a tornar en deu anys concediacuter als mestres el dret de ciutadania i garantir-los tambeacute durant deu anys el monopoliacute de Iexercici de Iofici En correspondencia els genovesos es comprometien a ensenyar Iofici i a convertiacuter el seu obrador en una escola daprenents si al capdavall lexperiencia tenia exit eI municipi havia dordenar que a Barcelona no es vestissin teixits dor i seda fabricars fora de la ciutat 91
Daquests mateixos anys coneixem algunes activirats dins el camp de la sederia del mercader Bartomeu Miroacute un deIs siacutendiacutecs buscaires perseguit el 1463 arran del triomf de la Biga El 1455 Miroacute contracra un mestre seder amb ruacutenica obligacioacute densenyar Iofici a futurs obrers fet que demostra lexistencia dun contingent de ma dobra disP9shynible relativament nombroacutes 92 Lany seguumlent Miroacute es vincula a un filador dos laquooperado-__ JtJ
resraquo un laquomesrre de drap de sedaraquo (lazzaro de Negro de Lucca) i un tenyidor de seda italians Finalment el 1459 Miroacute cediacutea en comanda un teler per ceixir laquodomasraquo a Domeshynico de Lucca un deis genovesos que havien presentar el projecte de 1451 i en prestava a Antoni Cabanyes un altre rambeacute per teixir-hi laquodomasraquo en regim de rreball a doshymiciliacute 93
Tambeacute daquest perIacuteode (exacrament de 1456) soacuten les escasses referencies que teniacutem d~~alaquoCompanya de les sedes de Jlarcelonaraquo amb seu al Pla den Liuiiel~nbtllat~ rector de la qual eacutes Giovanni Stella (segons Voltes) o Joan Estela (segons Bonnassie) que Iabril de 1456 contracta el genoves Iacopo de Galiano per tres anys al mes seguumlent el subadminiscrador de la societat pacta amb el mercader N icolau Creixell el lliurament de sedes que aquest shavia dencarregar de disrribuir entre diverses persones perque les obressin posteriorment Estela o Stella el rector contracta -tambeacute per tres anysshyLlarzer Lazelo i por despreacutes el genoves P de Montev~qf finalment a loctubre tornem a trobar Domenico de Lucca com a deuror de la societat que es compromet a treballar per a rentitat fins a eixugar el deute contret 94 Valdria la pena dinvestigar a fons i amb el rigor necessari lacruacioacute daquesta societat que segons Voltes devia ser el centre de reunioacute deIs artesans seders esrrangers laquosi eacutes que no sesfona justament a reclutar-los per crear en poc temps un nucliacute producror a Barcelonaraquo 95
La influencia deis mcsrres jmlians es roma a (tr palesa en un documem de 1457 segons el qual un teixidor de draps de seda compra a un mercadtr de Barcelona un tejer per confeccionar iexclJalmos Jl1iciacute de iexcldlIt Com a garams del contracte consten els genovesos Rafael de Rapallo i Manuel Vasi teixidors de draps de seda i possibles mestres del comprador del reler Al cap de quatre an)s Rafael de Rapallo contracta com a aprenenc
~ un valencia 96 Del mareix any procedeiacutex un document que demostra cJaramem la laquorialishy
iexcl tatraquo entre Barcelona i Valencia en la disputa de la residencia de dos mestres de Sayona teixidors dor i seda Els dos liacutegurs es diacuterigien a Valencia per treballar amb el seu conciutada Gaspar Ganor establert de feia temps a la ciurat com a fabricant de brocats quan an Seacuter pre~os per larmda bitcelonina Assabemat de Iassumpte el nostre coneshy
134
LA SEDA A LA CATAlUNYA MEDIEVAl
gut mercader buscaire Bartomeu Miroacute soHicita al consell el lliuramenr de toes dos per fer-Ios treballar en la seva induacutescria i estalviar al municipi les despeses de manutencioacute corresponents De res no va servir la raonada protesta deis jurats valenCIacuteans en redamacioacute deis caurius el consell va decidir de transferir-los a Miroacute amb la condicioacute expressa que cada un deIs ciutadans de Savona havia densiniscrar dos teixidors catalans fins a convershytir-los en mescres en lart de la seda i roe 97
Un altre indici de Iinteres dalguns consellers per fomentar la produccioacute de reixits de luxe el tenim el 1458 quan un mesrre filador dor valencia va expressar el seu desig destabliacuter-se a Barcelona amb la famiacutelia i amb quatre matrimonis meacutes del mateix oficio EIs consellers donaren suport a la peticiacuteoacute amb aquestes significarives paraules laquoartes que moltes persones qui no han forma de viure lavorant en la dita art de filar or viurien e encara que seria introduccioacute que en aquesta ciurat se fuhessen e obrassen draps dor e brocats segons en altres ciutaes es fanraquo98
Toes aquests estiacutemuls van tenir per complement lintent de desenvolupar a Barcelona la plantacioacute de moreres i la cria del cuc de seda A comen~amenr de 1458 el draper Joan Serra suggeriacute al consell que per corregir lendarrerimenr de Barcelona respecte a Valenshycia en la producciacute6 de seda caliacutea fomentar la plantacioacute de moreres amb aquest fi soHicita que li ros designat un iacutendret a la ciutat on a expenses seves pogueacutes plantar els dits arbres Despreacutes de les corresponents deliberacions el consell acorda datendre la petidoacute i concedir com a lloc idoni eIs fossats de les muralles comen~ant per la porta dels Tallers i fins a les de Sanr Antoni Sant Pau i Drassanes 99
- ---En resumestracta de documents alllars sense conrinuitat i meacutes donats a co_nhxe~ per curiacuteosiacutetat que no pas dins Iambit duna recerca sistematica i profunda sobre la possible introduccioacute duna manufactura textil sedera de qualitat a la Barcelona de miacutetjan segle xv Aquesta investigacioacute com en general lanalisi rigorosa i ben documentada del consum el comer~ i larresania de la seda a Catalunya medieval encara esta pendent
NOTES
1 LoMBARD M [es textiles dans le tontk mllslIlnlltm (VIlXIJ siexclfees Pariacutes-la HaiamiddotNova York 1978 2 LOMBARD [es rexliles ob eir i SAacutegtJCHEZ MARTfNEZ M laquoApogeo y crisis del estado cordobeacutesraquo
dins Historia tk Andalllda Madrid 1980 ) BoNNASltIEPiexcl~ rtslaquo~ aacutedwz6q
juBa Wflpli r-fH lfamplrJiarrmiddotlzlamp i9iLJCatlognt du miliell dll x a la fin du Xl siede Coissmrc el 1l1maliOl1 dIIne Jodeacutereacute 2 vol Tolosa del Uenguadoc 1975-1976
4 BOINASSIE Liexcliexcliexclganizcj( J iexclmiddotb~ La Catologne ob CIacutet i XOLfF P Quidam horno
nomioe Roberto negociaroreraquo dins Le Moyen Age 1963 5 BONNAS~IE ~uj 1M 16 lA Caralogne ob de 6 GUAL C~MARENA M El comercio de telas en el siglo XIll hispanoraquo dins Arlllon tk Hisunuacute
eamoacutelIlica) Social r 1968 7 FELlU 1 MONTFORT G laquoEl comercio cafalaacuten con Orienteraquo dins Ruacuteta tk Historia EcomlIica VI
nuacutem 3 1988 8 BATLLE GILART c Las relaciones comerciales de Barcdona con la Espantildea musulmana a fines del
XII e inicios del XIIIraquo dios Alfales de la UIlIacuteleruacutedad tk Afieote 6 1987 9 GiexclJAL CrMARENA M Peaje fluvial del Ebroraquo dins Esrdios tk Edad Mulia de la Coma tk Aragoacuten
VIII 1967
185
~~gt~ - ~
EL PODER 1LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDJEVAL
10 GUAL laquoEl comercio ob cit
11 MARTINEz FERJiANOO j-E Jaime Il Sil vida familiar 2 vol Barcelona 1948 doc nuacutem 8
12 VOLTES Bou P laquoLes associadom de seders medievals barceloninsraquo dim Anuario de EsuuJiru Medieshyvales V Barcelona 1968
13 BERNIS c Trajes y moda en la Espantildea de los Reyes Catoacutelicos l Las 1I1IjmI Madrid 1978 i VIROLES I VIDAL T M La vida qllotidiana a BarcelOTld Ierr 1400 Barcelona 1985
14 CARRERE c Barrelone centrelconomquea leacutepoqlledtsdifficllltls (13801462)2 vol Pariacutesmiddotla Haia 1967
15 GUAL CAMARENA M Vocahlllariacuteo dt comeraacuteo medit1lal Barcelona 1976 16 MADURELl MAlUMON J M i GARetA A Comandas comerciales harcelo11eraJ de la Baja Edad Media
Barcelona 1973 doc nuacutem 26643
17 GUAL CAMARENA M bull El primer ma1111111 hispaniacuteco de mercaderiacutea (s xn) Barcelona 1981 18 GUAL El primermanllal ob cic i MADUREll MARlMON j M laquoEl arte de la seda en Barcelona
entre judiacuteos y conversosraquo dins Searad XXV Madrid 1965 19 GUAL Elprimer manual ob cic i MADURELL laquoEl arte de la seda raquo ob cic 20 GUAL El primer manual ob cit 21 MADURELL 1 GARcA ComandascQf1U1(iales ob cit
22 MEUS F laquoMalaga nel sistema economico del XlV e xv secoloraquo dins Ecollmzia eStoriacutea III 1956 23 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit
24 CARRERE Barcelona centre eacuteconomiqlle ob eir
25 CARRERE Barcelona centre Iconomique ob cit 26 CARRERE Barcelona centre conomiqlle ob ciacutee 27 1IacuteADUREll laquoEl arte de la seda ob cit 28 MEUS laquoMalaga nel sistema raquo ob cie
29-MAUUREIl--laquoE-artede la seda raquo o1jmiddot-middotcit i VOLTES Bou P laquoNombres de antiguos tejidos de~ sedaraquo dins Bletiacuten de la Real Academia de la Historia CLXIII Madrid 1968
30 RODRfGUEZ MOLINA J El uacuteno deJatl1 en la Baja Edad Media Aspmos dellJograacuteficos y ecol1oacutemicos Granada 1978
31 MEus laquoMalaga nel sistema raquo ob cit
32 GLAl CAMARENA M laquoPara un mapa de la industria textil hispanaraquo dins Anuajo de Estlldios Medievales IV Barcelona 1967 iacute ltEl comercio de telas raquo ob cit
33 CARRERE Barckna centre tcoTlolllique ob cit 34 GUAl Vocaoacuteulaio de ob cir
35 RlBIUacute I LLUCH A DocmllC1lU JIIlhistaria de la CIIltllla catalana Mig-eal 2 vols Barcelona 1908 36 GtAl Vfliahfmiddotodcl ob cit i RUBIO DOCllllulIIsper ob cie 37 MELIS laquoMalaga nel sistema ob ciacutet
38 MlTJA M Dos dmulIIClitos lotddL del siglo xv res1Iacute111nia de los p-immJs mSdJOS d1 teidv di- la laquo1 l1J
Bamlolla Barcelona 1954
39 VOlTES BOt P Las compros regiacuteas de sederia desde Alfonso el Benigno hosta Alfonso el Magna nimoraquo dins DIacuteIlIlgaaacute(n Himi de Bmlol1a 1974
40 FLRRER I MALLOL M T Eh italiaos a les terres catalanes (segles XlIXV)gtgt dins Anuaio de Estudios Medin(lliexcliexcl X Batcelona 1980
41 MELlS laquoMalaga nd sistema ob cit
42 MADURELL MARIMO-1 J M laquoLa contratacioacuten medieval judaica) conversa en Barcelona
0349-1416) Documentos para sU estudio dins Seaad XVI i XVIl Madrid 1956 i 1957 respecrivamenr 43 Mr~)A Dos do(lImmtos notariI ob cit
44 Miexcl$KIMIN H A La (ltolamiacutea d ElIopa lfI el Afo Rmaciacutemimlo (1300-1460) Madrid 1975 45 BERNIS Trajes J moacuteiUacuteJ C11 ob ci MARTlN 1 ROS R M laquoEl teiacutegtit a IEdat Miriexclanaraquo dins
LEdat M1Ijana Aiexcls pliquestiexclstique indwIJil i teiacutexIacuteI cicle de conferencies al Museu Textil i dIndumentaria de Batcelona febrermar~ 19S7 i HtIZlNGA J El aMio de la Edad Aledia Madrid 1973
46 INOLES I lDAL T gt1bull La lid (Jotiduacutema ob cit
186
47 TORRELU NruBoacute F laquoSignificado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la
Corona de Aragoacutenraquo dins EsuuJiru de Historia Social de Espantildea m Madrid 1955
48 GoNZAacuteLEZ HURTEBISE E Lihros de TesOrtliacutea de la =a rtd de Aragtfn Barcelona 1911
49 DURAN 1SAMPERE A laquoBordadores de la Corte en el siglo XIV dins Boletln de la Real Academia de Benas Letras de Barcelona XXVI 1954
50 RUBIOacute Dotllmmts per IhistOria ob citbull i MARTfNEZJaimJi 1I ob cir
51 MARTNEZ FERRANOO j-E laquoDatoS sobre el vestuario de Jaime 11raquo dim Anales r Boletiacuten de los Museru de Am di- Barcelona 1945 doc nuacutem 211
52 MmGE 1 VIVES J La ciudad de Baralana dllrante el inm de Alfonso el Benigno (1327-1336) Barcelona 1987
53 VOlTES ltLas compras regias raquo ob cir
54 RUBIUacute Docu1Unts iexclleI thistaria ob cir
55 VOLTES BOL P laquoLa seda en la lituacutergiaraquo dins Misceiexcliexcliexclmia Histarica Catalana Homenagt a J Finestres Poblet 1970
56 VOLTES ltLa seda en raquo ob ciacutee 57 VOLTES laquoLa seda en raquo ob ciacutee 58 La seda en la liturgia cataleg de lexposieioacute del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona
1952 VOLTES laquoLa seda en raquo ob cie i l-IacuteARTLI laquoEl teixit a ob cit
59 CASAS 1 HOMS J M El camll de Castellar tany 1388 Tramcriacutepcioacute i estlldi dIITl inventari Sabadell
1970 60 EQJlP BROIDA UacuteS de lespai en els castelis i torres dels segles XlV iexclxv dins laquoFortaleses corres
guaites j easrells de la Catalunya medievahgt Annex 3 dAtta Medilllaia Barcelona 1986 61 BAnLE GALlART c 1~AREacuteS A El castell de Sitges a la more de Bernat de Fonollar (326)
dins laquoForraleses torres guaites i castells de la Catalunya medievalraquo Annex 3 dAtta Medievalia Barcelona -1
62 BAnLE GALlART C ltLa vida i les a(tivitats deis mercaders de Barcelona dedicats al comer~
mariacutetim (s XlIl) dins Le gemi dt filare Mediterra1llo 1 Napols 1981 63 CASAS 1 HOMS j M laquoLhererarge dun mercader barcelonf Darreriacutees del catorze segeraquo diacutens
Cuadernru de Histwia Ecol1oacute1l1ica de Catdlllifa Barcelona 1969-1970 64 VOLTES Bou P laquoEl establecimiento y el utillaje de los antiguos sederos barcelonesesraquo dins
Cuadernos de Historia ECOIJoacutemica de Cataluntildea 19681969 laquoOriacutegenes del Colegio Mayor de la Sedaraquo dins
Djiexclulgacioacuten histoacuteica de Bmlona 1974 i laquoLes associacions de seders raquo ob cit
65 MADCREll laquoLa contratacioacuten medievaL raquo i laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee 66 VOLTES laquoLes assoCIacuteacions de seders raquo ob cit
67 Bo~ASIE La og17l1izacioacuten del hajo ob cit i VOLTES ltOriacutegenes del Colegio raquo ob cit
68 MADlRELL laquoEl arre de la seda raquo ob cir i VOLTES laquoLes associacions de seders raquo ob CIacutet
69 MAIlCKELL L~ comratacioacuten medieval ob cit i VOlTES laquoLes associacions de seders ob
eir ~o VOlTES Les assodacions de seders ob ciacutee - L Bo~SSIE L M1ilmaoacuten dtl Tuacutebaj( ob ciacutet
~2 l-IacuteADlIlELL El arre de la seda raquo ob cIacuter
3 MADlkELL La contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob CIacutet
74 MADemiddotRElL ltLa contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
75 MADLRLlL middotLl comratacioacuten medieval i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
76 CARRrRE~ Bluacutemu ccutre uuml(1)ImuacuteqJIt ob ele 77 V(JLTES laquoLes associacions de sdcrs raquo ob ciacutee
78 MADlREll ltEl arre de la seda raquo ob cit
9 MADLREll laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee
SO EQlIP BROlDA laquoActividad de la mujet en la industria del vescir en la Barcelona de finales de la
Edad Mediacutea dins El iexclrtbj de la mlles en la Edad Iuliacutea hiJpana Madrid 1988 S MoXmiddotKUI El arre de la s(da raquo b cit i EQuP BROlDA laquoActividad de la mujer raquo ob cit
187
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
EL PODEA 1 LA SEDA
Pisa41 1 tambeacute a Barcelona per exemple el 1336 B Baster de Montpeller subminisshytrava seda a un seder jueu barceloniacute i al contrari IwHeder Hqtfllla ~iQ(at Offiflf9amp a wn jueu G Barcelooa uoa partida de laquoeda iexclua t9riiacuteua)42
Com a resum de tOt el que hem dit podriacuteem subscriure amb tors els marisos que pot requerir un tema tan poc investigat les paraules de M Mirja quan afirma que a final del segle XlV i comen~ament del xv laquouna allau de mercaders procedenrs de totes les ciutats roscanes els Aytanri Benederro Pazzi Manelli Tosingui Venrura ] embarcaven a Genova masses de velluts azeytoniJ damascos i tafetans ] o brocats dor que abocaven a les estances del Palau Reial barceloniacute en cases senyorials en botigues especialitzades de Barcelona )gtgt43 Potser ha arribar el moment de demanar-nos qui consumiacutea aquests teiacutexiacutets estrangers 1331 A1 -fie(c~r de lgtrtIiexclfIt~ veuict Jt4iquestiquest l~II~ iquest iquestuiquest ai-luiexcltu
~e IKMiJeiluiexclCe 4 uudel4 kiHn f--4 ~4 e-kr 41laquo1~gtf~ ELCONSUMDESEDERlES tfIAdmiddot ctAacuteltIKP iexcl(tt4 ~llt 4R iexclJarl1- Q5elre (iexcl4iquesti
En aquest apartat serem volgudamenr breus En efecte el consum dun producte dek-~q luxe per exceHenciacutea com ara els grans i dcs teixits de seda (naturalment no ens referim (iexcljiexcl1) als veis meacutes simples ni als ornaments o complements de seda) tenen una dimensioacute economica social cultural i ideologica que sobrepassa de bon tros el que pretenem en aquestes pagines En primer lloc caldria mesurar tanr com fos possible i ho permeteacutes la documenracioacute el creixenr consum de productes de seda per part de capes socials cada vegada meacutes amplies i tambeacute la relativa laquorevenjaraquo de la seda respecte a la llana al 6 delsdos uacutelt segles-deJmiddote~t-mitjana~44Relacionatamh toe aixoestaria Iimmens tema de levolucioacute de la moda en la indumentaria fins a arribar a una sofisticacioacute i extravagancia creixents quan segons J Huizinga laquoguarniments i ornamenrs ja no serveixen per remarcar la bellesa natural sinoacute que saboquen a sobre seu amena~nt dofeshygar-laraquo45 Ostentacioacute i extravagancia de la moda que provocaren com eacutes sabut la vioshylenta reacci6 declesiastics i moralistes com ara per citar-ne un de sol Sant Vicen~ Ferrer i que rambeacute donaren 1I0c si meacutes no teoriacutecament a labundant legislaci6 antishysumptuaria promulgada durant la baixa edat mitjana a partiacuter de mitjan segle XIV tanr per al Corona com pel municipi barceloniacute lenfadosa repeticiacuteoacute de la qual era prova clara del seu reiterar incomplimenr Legislacioacute antisumpruariacutea doncs que de vegades podia respondre a Iintent d laquoapaivagar la ira de Deacuteuraquo en epoques de calamirat sha observat que sovint e1s decrers coincideixen amb periacuteodes immediarament posteriors a anys de males collitesq6 daltres vegades en canvi semblen respondre a criteris proreccionisres ja que solament limiren Iuacutes dobjecres luxosos de procedencia estrangera 47 Tanmareix sempre rendeixen a senar la destacada funcioacute social del vestit i miren devitar -vanashyment tanmateix- ruacutes per parr de les classes subalternes dels vestits i complements resenats al rang social deis poderosos
Naturalment com a producres de luxe els vesrits i els ornaments de seda ocupen un lIoc imporrant tant en la creixent complicacioacute de la indumentaria com en la legislacioacute antisumptuaria i en els decrets proteccionistes dels segles XN i XV pero estudiar cada ~n daquests assumptes ens poreariacutea molt lluny deis objecrius que ens hem marcat i implicashyria a meacutes arneacutes tenir present no solament les fonrs documentals sin6 tambeacute i de
178
LA SEDA 11 LA CATAlUNYA MEDlEVAl
manera molt especial els textos literaris i la iacuteconografia Per tant ens limitarem a proporcionar alguns exemples de Iuacutes de productes de seda entre els grups socials que tradicionalmenr neren els principals consumiacutedors
Comen~arem doncs per la~pecte en que la documenraci6 eacutes meacutes abundant tot i que potser per aquest mateix motiu encara eacutes lluny dhaver estat estudiada exhaustivashyment des del punt de vista que ara ens inreressa ens referim al consum de seda per part de la casa reial Per exemple solament grades als registres de tresoreriacutea del rei de la reina o deis infants reials conservats sense grans buits pel que fa als segles XN i xv eacutes possible elaborar un compleriacutessim cataleg dels productes de seda adquirits per la casa reial Dissortadamenr nomeacutes han estat editats els llibres de la tresoreria del rei corresposhynents als anys 1302-1304 tanmateix el contingut eacutes suficient per comprovar la riquesa daquests fons en dades relacionades amb e1s productes rextiacutels en general i la seda en particular Un exemple neacutes la relativament llarga relacioacute de sendals (grocs verds o vermells) amb els seus preus comprats per la cort durant el periacuteode esmentar 48 Aquesra mena de fonts tambeacute permeten des duna altra punt de vista la confecciacute6 de nomines meacutes o menys nombroses deis artesans que treballaven per a la cort en treballs de fil dor i de seda 49 Cal afegir-hi arneacutes centenars de documents procedents deis registres de la cancelleria reial que permeten coneixer detalls importants del consum de producres de seda a traveacutes dinvemaris ordres de compra encarrecs de confeccioacute ere 50 Per mosshyrra nesmentarem uns quants exemples el 1315-1316 amb ocasioacute del casament de Jaume JI amb Maria de Xipre foren encomanades diverses partides de draps de seda (Panni viridi dvirico panni de riric(I de entire IacuteJrneo fJiquestmni itJidi de siacuterico)51 el 1335 Alfons IV pagaya cerra quantitat a un mercader jueu de teixits dor i seda per un marranat per celebrar laniversari de Jaume II52 el 1430 el rei encomanava una pea de seda verda damasquina o alexandrina el 1455 pagava 4000 florins per teles dor i seda per al casament amb Maria de Casrella etc 53 Meacutes iHustcativa eacutes per exemple lespecie dinshyventari continguda en un document de 1366 on les referencies a reixits o ornaments de seda s6n abundantiacutessimes laquopea de dcap malaquiacute de floratges de seda blanca blava groga e morada drap de seda appellat camoca del Tauris drap de seda vergar [dues] peces de camocans de seda de Lucha quatre] peces de arzeyronis una] pelta de samit ras groch de seda una] gramalla de atzeytoni blau fresada de fres de Domas raquo 54
PeI que fa a lEsgleacutesia gran consumidora de sederies amb finalitats basicament liruacutershygiques bona pare dels ornaments daquest material eren donacions dels monarques (el 1312 Jaume II donava a un monjo de Santes Creus un laquodrap de seda vergat amb grans i perites radies docraquo amb la senyera al capall55 o de membres de la noblesa el 1298 Berenguer de Vilaragut deixava en testament dos laquodraps daltarraquo de sendal idos suplaltaria amb ca~al de seda vermella 56 Daltra banda tambeacute sen compraven el 1424 un canonge de la Seu dUrgell encarregava a un brodador una capa sacerdotal de baldaqtd vermell j blanc amb un serrell de ~_~
(1ITgunes mostres daqueStS telxies ll~n arribat a nosaltres i una part va ser exhibida el 1952 amb motiu de Iexposicioacute laquoLa seda a la lituacutergiaraquo Dacord amb el que hem dit meacutes amunt la majoriacutea daquests ornaments procedien dOtieoc dItalia o del soldanat nassashyrita per exemple els revestiacutements sepulcral s de Sant Bernat Calboacute bisbe de Vic (mort
179
7~ ~~~~-iexcl_~~~w~iquest - 1~_~~4=-~ -~ ~~-~~middotiquestl~~~~iexcliexcl -middotajmsBflJ~
EL PODER 1lA SEDA LA SEDA A lA CATALUNYA MEOlEV AL
el 1243) amb el denominac laquoceixic de les aliguesraquo a causa de les aligues bicefales amb les ales desplegades del mociu decoeaciu (seguramene de teadici6 persa) la capa licuacutergica dAroau R de Biacuteure abac de Sane Cugac assassinac el 1351 i altres teles de procedencia orieneal la dalmacica del denominac Tero de Sane Valed de procedencia andalusiacute (seshygle XIII) la casulla del Tero de Sane Vicenr oriental o iraliana (segle XN) una cela de seda i or de Sane loan de les Abadesses de procedencia siciliana (segle XIII) diversos teixits granadins del segle xv etc 58
Meacutes difiacutecil de documentar dacord amb el publicat fios ara eacutes el consum de seda entre els membres de lariscocracia laica En tOt cas IEquip Broida despreacutes destudiar cacorze inventaris (de vuit cascells quatre rorres i dues cases nobiliaries) 5ubeatlla lasshypecte general laquomeacutes funcional que no osteneoacutesraquo de les residencies de larisrocracia (si meacutes no de la que no vivia a ciutat) en general tot i que dintre deIs cofres i arquibancs sempre hi havia algun vestit o complemene de seda la dotacioacute de teixits de luxe era meacutes aviat exigua Un deis castells amb meacutes referencies a productes de seda eacutes el de Castellar del Valles segons linventari de 138859 de vegades Iexistencia de sederies en un castell o torre eacutes una consequumlencia de la seva utilitzaci6 lituacutergica a la Torre Baldovina per exemple trobem unpali de seda groga amb un frontal dor i seda situat a la capella60
Tampoc no abunda la seda en compaeaci6 amb altres teixits a linventari del castell de Sitges (1326) tovalloles bossa ligacaps tres peces perites de drap de seda etc 61
Meacutes abundants soacuten els inventaris i testaments de membres de la burgesia barcelonishyna gracies als quals eacutes possible descobrir Iuacutes generalitzat de teixits de luxe Ens limitashyrem a proporcionar-ne dos exempl~s a linventari dels beacutens de Burget de Banyeres (1256) hi ha un matallis cobert amb tela dHispania eacutes a dir dal-Andalus la muller Suau possela grans mocadors de cap de seda i Valentiacute de Banyeres (inventari del 1259) tenia en seu un cobrellit de tela de bagadello (Bagdad)62 En lextraordinari inshyventari dels beacutens del mercader barceloniacute Guillem Ferrer (398) hi ha abundants referenshycies a teixirs i complements de seda un rros de laquodraps de seda [ J obrat de galls pahons leons e de altres bestiones de seda blancaraquo un altre de seda negra amb perles sendals bosses cordons botOns i un cinyell de seda etc 63
Tanmateix no nhi ha prou a multiplicar les dades sobre luacutes de vestits i ornaments de seda per part dels grups dominants de la Caralunya de la baixa edat mitjana ni rampoc a evocar les frequumlents solemnitats que la casa reial el municipi barcelones o la Dipuracioacute del General que actuaven en aquest sentit com sengles corts reials en m iniarura ceJebrayen amb moti u dels meacutes diversos esdeveniments i que constituiltn rociL~ioacute de consumir i Huir les meacutes preuades j luxoses indumtntaries Caldria ultrapassar la mera anecdota i procedir a una sistematica i rigorosa recollida i conceptualitzacioacutede lts dacles ptr mesurar la crtixent diflisioacute dtls ttixits de seda entre els diferents grups socials iacute tambeacute relacionar-la amb el desenvolushypament de lartesania sedera alllarg dels segles XIV i XV
El MOacuteN ARTESANAL DELS SEDERS BARCELOKINS
Graciacutees a alguns trebalJs breus de P Voltes64 i ohrernr a la documenracioacute editada i donada a coneixer per Josep M H~l _~1I 65 entnluCJr aleunes de les (liipnn~
180
relacionades amb lanesanat barceIoniacute de la seda i especialment amb el moacuten deIs velers Tot i aixo som ben lluny encara dhaver arribat en un grau dinvestigacioacute suficient pel que fa al tema el trebalJ de Vol tes que meacutes relacioacute hi es limita a proporcionar algunes dades referents a lassociacionisme (contractes de comanda i de societat) dels seders de Barcelona mentre que les aportacions de Madurell iHuminen panicularment el desenvolupament de Iart de la seda entre els jueus i conversos de la ciutat Com acostushyma a esdevenir-se en aquests casos la utilitzaci6 duna documentacioacute unilatecal -eacutes a dir referida uacutenicament als grups esmentats- pot comportar certes distorsions i sobrevashylorar el paper real daquesta mi noria dins la manufactura sedera duna localitato Daltea banda la documentacioacute notarial aplegada per Madurell es refereix solament a contracces de treball beacute daprenentatge beacute de treball a domicilio Sense menystenir de cap maneea el valor del material aportat pel dissortadament desaparegut investigador caldria -tambeacute en aquest cas- ultrapassar la simple aportacioacute documental i lestricte comentashyri de cada un daquests contractes tot conceptualitzant-Ios adequadament i relacionantshylos amb el que sabem dels altres sectors arcesanals de Barcelona a fi de descobrir-ne les diferencies (si nhi ha) i tenir sempre en compte que la sederiacutea no es va sotmetre al sistema corporatiu i no va ser un ofici reglamentat fins 15336i
Deis conteactes de societat entre seders donats a coneixer per Vol tes i Madurell sen dedueix la significativa presencia entre els associats dun mercader o artesa valencia fet que cal relacionar amb el notable desenvolupament de la sederiacutea al regne de Valencia i la conseguumlent transferencia defectius humans i tecnics a Barcelona El 1381 perexemple
MoacutesseIacutelDe1ell-j dsasue Kmuumlch Ananell sassociaven pet-dosanys amb el mercader valencia ]ahuda Cohen cada membre de la societat hi aporrava 40 lliures pero el mercader nera laquocap e corona e regidofraquo68 Lesmentada transferencia de pracshytiques artesanals valencianes sobserva en el contracte de societat subscrit el 1393 enshytre el convers Bernat Sacot (olim ]uceff Abram) i el valencia loan de Sant Hilari teixishydor de veis i tambeacute convers mentre que el primer invertia 27 lliures per comprar vels dlaquoobra castellanaraquo per comercialitzar-Ios Sane Hilari havia de confeccionar laquoligars vashylenciansraquo (a ra6 de 5 sb per laquoligarraquo) i treballar amb dos eelers (un dlaquoobra valencianaraquo i Jaltre dlaquoobra planaraquo) proporcionats per Sacot a meacutes Sant Hilari es comprometia a ensenyar al seu soci la confeccioacute de lesmentada laquoobra valencianaraquo69 El 1415 un seder valencia i un altre de barceloniacute sassociaren per obrir una laquobotiga o caularaquo a la ciutac comtaL 70
Segons les publicacions de Madurell eIs contractes daprenentatge de lofici de la seda no difereixen essencialment de les generals observades per Bonnasshysie per a la Barcelona del segle XViexcl La durada deis contractes oscilla entre 5 o 6 anys i 22 mesos tot i que la meacutes frequumlent era de dos o tres anys Vegem-ne tres exemples el 1387 Issach Toros coHocava el seu germa de nou anys perque treballeacutes daprenent durant sis anys amb Abram Issach Ardit teixidor de veIs de Barcelona despreacutes de les habituals clausules (residencia a casa del mestre per fer-hi tambeacute feines domestiques aliments i calltat a carrec del mestre o) el concracte especificava que el germa de rapreshynent havia de rebre 22 s anualso El 1413 el fi11 dun pages de Moncofa enteava dapreshynent per tres anys a Iobrador dun convers laquoseder i tintorerraquo de Barcelona a cai de
181
EL PODER I LA SEDA LA SEDA i LA CATALUNYA MEDIEVAL
36 florins en els termes que decidiacutes laprenent Finalment el 1428 Joan Andreu colloshycava durant cinc anys el seu fill com a aprenent de l esmentat convers Bernar SacOt perque Ji ensenyeacutes lofici de teixidor laquode veIs i de sedassosraquo al final del periacuteode dapre~ nentatge e noi havia de rebre 10 florins 72
Molt meacutes interessants pels decalls recnics que proporcionen i sobretOt perque deixen entreveure les reacions de produccioacute entre empresaris i treballadors soacuten els contractes (que cal estudiar meacutes a fons) a preu fet en que el treballador ven la foqa de treball a canvi dun salari per ~a produlda Seguiacutedament nexposem alguns exemples el 1378 un teixidor de veis es lIogava per un any amb Vives Boniach per confeccionat veIs dlaquoespumaraquo e patroacute es comprometia a proporcionar~li la seda necessaria i e proshyductor (que havia de ueballar a casa de Vives Boniach) rebia 14 sb per cada dotzena de velS 73 El 1385 un altre reixidor de veis es lloga per dos anys a casa dIssach Mahir a canvi duna retribucioacute sermanal de 18 sb per dotzena de vels prims 17 sb per dorzena de veis mitjans i 12 s per dotzena de veis grossos 74 En tenim altres exemples del fatiacutedic 1391 data de la destruccioacute de call al juny poc abans daquest esdeveniment Jacob Abram es llogava per dos anys a un mesrre veler per fer ltdigars casrellansraquo de lE iexclCotoacute i laquocapacellsraquo de seda a canvi de 3i 6 rper dotzena en aquest contracre es prohibiacutea ~middotls darament que el patroacute ensenyeacutes ninguacute de treballat segons els procediments que veieacutes emprar a casa del productOr 75 De passada que parlem del 1391 direm que a la tardor del dir any quarre seders conversossi iexcliexcls plau pe fr~ van obcenir dun mercader batceoniacute mitjan~ant contracres de comanda els capirals necessaris per reconstruir el seu 9brador~ordfgl~ia_~duran~Jassalrj_C0teprar les~rn_areries primeres necessaries per reprenshydre la feina 76 ----- ----
Com es dedueix de nombrosiacutessiacutemes referencies documentals les dones tingueren un paper fora important en el m6n de la sederia barceloniacutena El 1299 un jueu de la ciurat viatjava a Aragoacute amb una comanda duna sedera el mate ix any un aIrre jueu -aquesta vegada de Castelloacute dEmpuacuteries- duia per comanda duna alcra sedera diverses peces de seda a la fira de Perpinya77 e 1338 un altre jueu subministrava cerra quantitat de seda a Ineacutes reixidora de savenes de seda 78 per cirar un exemple de segle xv el 1428 Elvira muller dun ceixidor de vels comprava diverses partides de seda a dos mercaders i conshyrracrava un aprenenr per tres anys i 30 florins de rerribucioacute 79 En un recene creball referir a Barcelona sha fet norar limporranr paper que tingueren les dones dins larresania rexcil especialmenc dins rart de la seda des de les fases de filatura i cissatge lbs a la confeccioacute i la venda del producee acabar 80 De vegades el diem era e mareix municipi el 1369 una sedera venia seda groga i vermella als consellers amb ocasioacute de la consagrashycioacute episcopal de Berenguer dErill una venda similar es produiacute lany 1405 amb motiu de lentrada a la ciurac del rei de Siciacutelia 8J
Pe que fa al nIacuteell de vida dels seders barceonins C Carrhe comema la sicuacioacute sacisfactoria dalguns seders i convesos un dells gaudia de franca prosperirac i el 1410 compra per 70 lliures una inya amb arbres al pla de Barcelona 82 En tot cas les -i relaciamem nombroses comandes dipositades als seders eren senyal segons fautora esmemada i tambeacute segons P Voltes de la prosperitat i importancia de la aleshores en plena fase de desenvolupament Segons Voltes hi va haver mercaders que
182
finan~aten regulatmenr amb les seves comandes alguns obradors de sederiacutea el mercader Arnau Sala per exemple diposira meacutes de 60 lliures entre sis teixidors de seda i de veis 0399-1403)83 Dalrra banda alguns ceixidors conversos posseien esclaus (el 1437 un seder va vendre un esclau negre) i contractaven assegurances de vida per a ells soacuten els casos de Guillem Ballester que tenia una esclava russa (1428) iacute del seder Gaspar dAr~ ques (1454)84 Tot i aixo les milIors fonts referides a lentorn material daquest grup darresans soacuten naturalment els testaments i inventatis dels seus beacutens Una considerable sensaci6 dopulencia i capacitat tecnica es despren segons Voltes de lextraordinari inventad dels beacutens del teixidor de vels Jaume de Viladecans (1458) que poseeia tres telers abundants eines i un ben proveYt magarzem de peces de seda i teixIacutets85 Tambeacute renim coneixement de la sedera barcelonina Romia (morta el 1331) que viviacutea a prop del portal de Santa Anna al seu calIer havia tingue vuiacuter aprenentes j segons IEqujp Broida devia ser una dona de cerca posicioacute economica En el resrament ordena que es confecciacuteo~ niacuten vestits nous per a cinquanta persones necessitades -pauperes iexclaborantf~ la major ies parr i cede ix el taller que tenia als baixos de casa seva a una alrra sedera perque continul e negoci 84
PeI que fa a lemplaamenr de la sederia barcelonina un document de 1395 fa referencia a les laquotaules de les sedesraquo de la pla~a del Blar 87 Tanmareix la major pare de la documentacioacute publicada permet comprovar que els habiratges i els obradors deIs seders eren al mateix call o ben a prop ubicacioacute congruent amb lobservada vinculaci6 deis
a aquest ofici el 1339 un seder convers comprava una casa al call den Sanauumlja el 1418 un teixidor de veis llogaa casa i bOtIacutega amb dos portals al Catrer de Sane
---oommiddotenec del Call 1 el 1441 un seder yema un obrador que tenia al caiacuteL Las-oquumleriacuteaTel carrer del Vidre rambeacute eren segons la documentacioacute llocs de residencia deis arresans de la seda88
ELS POSSIBLES OR1GENS DtNA MANuFACTURA BARCELONINA DE TEIXITS DE SEDA
(1450-1460)
Com hem dit meacutes amunc segons els indicis fornits per la documencacioacute publicada els anys centrals del segle xv (concreramenr entre 1450 i 1460) hi havia a Barcelona una manufactura sedera de qualicat introduida segurament per artesans iacuteralians i valencians En aquesc pum hauriacuteem dinsistir en el que hem dic respeCte al moacuten artesanal barceloniacute els documents han estat Dublicats a seques (si em petmeteu lexpressioacute) eacutes a dir sense
intenrar integrar les dades que comenen en un definir marc economic social i poliacutecic de la convulsa hisroria de la Barcelona de mitjan segle xv Per comencar sembla fora significaciu que la sequumlencia cronoloacutegica esmencada coincideixi amb el moment dorganirzacioacute i maxiacutema puixana de la Busca laquopartirraquo deis mercaders arcesans i menescrals que propugnava una poI iacutecica comercial i industrial extremadamenc proteccionisra en oposicioacute a la Biga parrir deis ciueadans honrars Ooligarquiacutea municishy
enriquirs gracies a la importacioacute de productes de luxe esrrangers 89
Sigui com sigui el 1451 els genovesos Urbano Tranquerio Baltasare Miyolino i Domenico de Lucca precenien introduir a Barcelona laquolaer de la seda e de brocars dor e
183
h~~ tlt~Fbull middot~~t~oiexclbull~~s_Jmiddotiwiexcl=~iexcl~~~-r-e--lt ~oiexclg___f-----shy
EL PODER I LA SEDA
dargentraquo que fins aleshores no sexercia a la ciutat Significativament gairebeacute rots els prohoms que tractaren aquest assumpte amb els regidors eren buscaires fet que denota que Iestiacutemul per iniciar a la ciutat aquesta manufactura proveniacutea deis secrors menestrals que aniacutemaven la Busca90 Per comenltar la nova activiacutetat la ciutat havia dashyvanltar la quanritat de 10000 floriacutens a tornar en deu anys concediacuter als mestres el dret de ciutadania i garantir-los tambeacute durant deu anys el monopoliacute de Iexercici de Iofici En correspondencia els genovesos es comprometien a ensenyar Iofici i a convertiacuter el seu obrador en una escola daprenents si al capdavall lexperiencia tenia exit eI municipi havia dordenar que a Barcelona no es vestissin teixits dor i seda fabricars fora de la ciutat 91
Daquests mateixos anys coneixem algunes activirats dins el camp de la sederia del mercader Bartomeu Miroacute un deIs siacutendiacutecs buscaires perseguit el 1463 arran del triomf de la Biga El 1455 Miroacute contracra un mestre seder amb ruacutenica obligacioacute densenyar Iofici a futurs obrers fet que demostra lexistencia dun contingent de ma dobra disP9shynible relativament nombroacutes 92 Lany seguumlent Miroacute es vincula a un filador dos laquooperado-__ JtJ
resraquo un laquomesrre de drap de sedaraquo (lazzaro de Negro de Lucca) i un tenyidor de seda italians Finalment el 1459 Miroacute cediacutea en comanda un teler per ceixir laquodomasraquo a Domeshynico de Lucca un deis genovesos que havien presentar el projecte de 1451 i en prestava a Antoni Cabanyes un altre rambeacute per teixir-hi laquodomasraquo en regim de rreball a doshymiciliacute 93
Tambeacute daquest perIacuteode (exacrament de 1456) soacuten les escasses referencies que teniacutem d~~alaquoCompanya de les sedes de Jlarcelonaraquo amb seu al Pla den Liuiiel~nbtllat~ rector de la qual eacutes Giovanni Stella (segons Voltes) o Joan Estela (segons Bonnassie) que Iabril de 1456 contracta el genoves Iacopo de Galiano per tres anys al mes seguumlent el subadminiscrador de la societat pacta amb el mercader N icolau Creixell el lliurament de sedes que aquest shavia dencarregar de disrribuir entre diverses persones perque les obressin posteriorment Estela o Stella el rector contracta -tambeacute per tres anysshyLlarzer Lazelo i por despreacutes el genoves P de Montev~qf finalment a loctubre tornem a trobar Domenico de Lucca com a deuror de la societat que es compromet a treballar per a rentitat fins a eixugar el deute contret 94 Valdria la pena dinvestigar a fons i amb el rigor necessari lacruacioacute daquesta societat que segons Voltes devia ser el centre de reunioacute deIs artesans seders esrrangers laquosi eacutes que no sesfona justament a reclutar-los per crear en poc temps un nucliacute producror a Barcelonaraquo 95
La influencia deis mcsrres jmlians es roma a (tr palesa en un documem de 1457 segons el qual un teixidor de draps de seda compra a un mercadtr de Barcelona un tejer per confeccionar iexclJalmos Jl1iciacute de iexcldlIt Com a garams del contracte consten els genovesos Rafael de Rapallo i Manuel Vasi teixidors de draps de seda i possibles mestres del comprador del reler Al cap de quatre an)s Rafael de Rapallo contracta com a aprenenc
~ un valencia 96 Del mareix any procedeiacutex un document que demostra cJaramem la laquorialishy
iexcl tatraquo entre Barcelona i Valencia en la disputa de la residencia de dos mestres de Sayona teixidors dor i seda Els dos liacutegurs es diacuterigien a Valencia per treballar amb el seu conciutada Gaspar Ganor establert de feia temps a la ciurat com a fabricant de brocats quan an Seacuter pre~os per larmda bitcelonina Assabemat de Iassumpte el nostre coneshy
134
LA SEDA A LA CATAlUNYA MEDIEVAl
gut mercader buscaire Bartomeu Miroacute soHicita al consell el lliuramenr de toes dos per fer-Ios treballar en la seva induacutescria i estalviar al municipi les despeses de manutencioacute corresponents De res no va servir la raonada protesta deis jurats valenCIacuteans en redamacioacute deis caurius el consell va decidir de transferir-los a Miroacute amb la condicioacute expressa que cada un deIs ciutadans de Savona havia densiniscrar dos teixidors catalans fins a convershytir-los en mescres en lart de la seda i roe 97
Un altre indici de Iinteres dalguns consellers per fomentar la produccioacute de reixits de luxe el tenim el 1458 quan un mesrre filador dor valencia va expressar el seu desig destabliacuter-se a Barcelona amb la famiacutelia i amb quatre matrimonis meacutes del mateix oficio EIs consellers donaren suport a la peticiacuteoacute amb aquestes significarives paraules laquoartes que moltes persones qui no han forma de viure lavorant en la dita art de filar or viurien e encara que seria introduccioacute que en aquesta ciurat se fuhessen e obrassen draps dor e brocats segons en altres ciutaes es fanraquo98
Toes aquests estiacutemuls van tenir per complement lintent de desenvolupar a Barcelona la plantacioacute de moreres i la cria del cuc de seda A comen~amenr de 1458 el draper Joan Serra suggeriacute al consell que per corregir lendarrerimenr de Barcelona respecte a Valenshycia en la producciacute6 de seda caliacutea fomentar la plantacioacute de moreres amb aquest fi soHicita que li ros designat un iacutendret a la ciutat on a expenses seves pogueacutes plantar els dits arbres Despreacutes de les corresponents deliberacions el consell acorda datendre la petidoacute i concedir com a lloc idoni eIs fossats de les muralles comen~ant per la porta dels Tallers i fins a les de Sanr Antoni Sant Pau i Drassanes 99
- ---En resumestracta de documents alllars sense conrinuitat i meacutes donats a co_nhxe~ per curiacuteosiacutetat que no pas dins Iambit duna recerca sistematica i profunda sobre la possible introduccioacute duna manufactura textil sedera de qualitat a la Barcelona de miacutetjan segle xv Aquesta investigacioacute com en general lanalisi rigorosa i ben documentada del consum el comer~ i larresania de la seda a Catalunya medieval encara esta pendent
NOTES
1 LoMBARD M [es textiles dans le tontk mllslIlnlltm (VIlXIJ siexclfees Pariacutes-la HaiamiddotNova York 1978 2 LOMBARD [es rexliles ob eir i SAacutegtJCHEZ MARTfNEZ M laquoApogeo y crisis del estado cordobeacutesraquo
dins Historia tk Andalllda Madrid 1980 ) BoNNASltIEPiexcl~ rtslaquo~ aacutedwz6q
juBa Wflpli r-fH lfamplrJiarrmiddotlzlamp i9iLJCatlognt du miliell dll x a la fin du Xl siede Coissmrc el 1l1maliOl1 dIIne Jodeacutereacute 2 vol Tolosa del Uenguadoc 1975-1976
4 BOINASSIE Liexcliexcliexclganizcj( J iexclmiddotb~ La Catologne ob CIacutet i XOLfF P Quidam horno
nomioe Roberto negociaroreraquo dins Le Moyen Age 1963 5 BONNAS~IE ~uj 1M 16 lA Caralogne ob de 6 GUAL C~MARENA M El comercio de telas en el siglo XIll hispanoraquo dins Arlllon tk Hisunuacute
eamoacutelIlica) Social r 1968 7 FELlU 1 MONTFORT G laquoEl comercio cafalaacuten con Orienteraquo dins Ruacuteta tk Historia EcomlIica VI
nuacutem 3 1988 8 BATLLE GILART c Las relaciones comerciales de Barcdona con la Espantildea musulmana a fines del
XII e inicios del XIIIraquo dios Alfales de la UIlIacuteleruacutedad tk Afieote 6 1987 9 GiexclJAL CrMARENA M Peaje fluvial del Ebroraquo dins Esrdios tk Edad Mulia de la Coma tk Aragoacuten
VIII 1967
185
~~gt~ - ~
EL PODER 1LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDJEVAL
10 GUAL laquoEl comercio ob cit
11 MARTINEz FERJiANOO j-E Jaime Il Sil vida familiar 2 vol Barcelona 1948 doc nuacutem 8
12 VOLTES Bou P laquoLes associadom de seders medievals barceloninsraquo dim Anuario de EsuuJiru Medieshyvales V Barcelona 1968
13 BERNIS c Trajes y moda en la Espantildea de los Reyes Catoacutelicos l Las 1I1IjmI Madrid 1978 i VIROLES I VIDAL T M La vida qllotidiana a BarcelOTld Ierr 1400 Barcelona 1985
14 CARRERE c Barrelone centrelconomquea leacutepoqlledtsdifficllltls (13801462)2 vol Pariacutesmiddotla Haia 1967
15 GUAL CAMARENA M Vocahlllariacuteo dt comeraacuteo medit1lal Barcelona 1976 16 MADURELl MAlUMON J M i GARetA A Comandas comerciales harcelo11eraJ de la Baja Edad Media
Barcelona 1973 doc nuacutem 26643
17 GUAL CAMARENA M bull El primer ma1111111 hispaniacuteco de mercaderiacutea (s xn) Barcelona 1981 18 GUAL El primermanllal ob cic i MADUREll MARlMON j M laquoEl arte de la seda en Barcelona
entre judiacuteos y conversosraquo dins Searad XXV Madrid 1965 19 GUAL Elprimer manual ob cic i MADURELL laquoEl arte de la seda raquo ob cic 20 GUAL El primer manual ob cit 21 MADURELL 1 GARcA ComandascQf1U1(iales ob cit
22 MEUS F laquoMalaga nel sistema economico del XlV e xv secoloraquo dins Ecollmzia eStoriacutea III 1956 23 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit
24 CARRERE Barcelona centre eacuteconomiqlle ob eir
25 CARRERE Barcelona centre Iconomique ob cit 26 CARRERE Barcelona centre conomiqlle ob ciacutee 27 1IacuteADUREll laquoEl arte de la seda ob cit 28 MEUS laquoMalaga nel sistema raquo ob cie
29-MAUUREIl--laquoE-artede la seda raquo o1jmiddot-middotcit i VOLTES Bou P laquoNombres de antiguos tejidos de~ sedaraquo dins Bletiacuten de la Real Academia de la Historia CLXIII Madrid 1968
30 RODRfGUEZ MOLINA J El uacuteno deJatl1 en la Baja Edad Media Aspmos dellJograacuteficos y ecol1oacutemicos Granada 1978
31 MEus laquoMalaga nel sistema raquo ob cit
32 GLAl CAMARENA M laquoPara un mapa de la industria textil hispanaraquo dins Anuajo de Estlldios Medievales IV Barcelona 1967 iacute ltEl comercio de telas raquo ob cit
33 CARRERE Barckna centre tcoTlolllique ob cit 34 GUAl Vocaoacuteulaio de ob cir
35 RlBIUacute I LLUCH A DocmllC1lU JIIlhistaria de la CIIltllla catalana Mig-eal 2 vols Barcelona 1908 36 GtAl Vfliahfmiddotodcl ob cit i RUBIO DOCllllulIIsper ob cie 37 MELIS laquoMalaga nel sistema ob ciacutet
38 MlTJA M Dos dmulIIClitos lotddL del siglo xv res1Iacute111nia de los p-immJs mSdJOS d1 teidv di- la laquo1 l1J
Bamlolla Barcelona 1954
39 VOlTES BOt P Las compros regiacuteas de sederia desde Alfonso el Benigno hosta Alfonso el Magna nimoraquo dins DIacuteIlIlgaaacute(n Himi de Bmlol1a 1974
40 FLRRER I MALLOL M T Eh italiaos a les terres catalanes (segles XlIXV)gtgt dins Anuaio de Estudios Medin(lliexcliexcl X Batcelona 1980
41 MELlS laquoMalaga nd sistema ob cit
42 MADURELL MARIMO-1 J M laquoLa contratacioacuten medieval judaica) conversa en Barcelona
0349-1416) Documentos para sU estudio dins Seaad XVI i XVIl Madrid 1956 i 1957 respecrivamenr 43 Mr~)A Dos do(lImmtos notariI ob cit
44 Miexcl$KIMIN H A La (ltolamiacutea d ElIopa lfI el Afo Rmaciacutemimlo (1300-1460) Madrid 1975 45 BERNIS Trajes J moacuteiUacuteJ C11 ob ci MARTlN 1 ROS R M laquoEl teiacutegtit a IEdat Miriexclanaraquo dins
LEdat M1Ijana Aiexcls pliquestiexclstique indwIJil i teiacutexIacuteI cicle de conferencies al Museu Textil i dIndumentaria de Batcelona febrermar~ 19S7 i HtIZlNGA J El aMio de la Edad Aledia Madrid 1973
46 INOLES I lDAL T gt1bull La lid (Jotiduacutema ob cit
186
47 TORRELU NruBoacute F laquoSignificado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la
Corona de Aragoacutenraquo dins EsuuJiru de Historia Social de Espantildea m Madrid 1955
48 GoNZAacuteLEZ HURTEBISE E Lihros de TesOrtliacutea de la =a rtd de Aragtfn Barcelona 1911
49 DURAN 1SAMPERE A laquoBordadores de la Corte en el siglo XIV dins Boletln de la Real Academia de Benas Letras de Barcelona XXVI 1954
50 RUBIOacute Dotllmmts per IhistOria ob citbull i MARTfNEZJaimJi 1I ob cir
51 MARTNEZ FERRANOO j-E laquoDatoS sobre el vestuario de Jaime 11raquo dim Anales r Boletiacuten de los Museru de Am di- Barcelona 1945 doc nuacutem 211
52 MmGE 1 VIVES J La ciudad de Baralana dllrante el inm de Alfonso el Benigno (1327-1336) Barcelona 1987
53 VOlTES ltLas compras regias raquo ob cir
54 RUBIUacute Docu1Unts iexclleI thistaria ob cir
55 VOLTES BOL P laquoLa seda en la lituacutergiaraquo dins Misceiexcliexcliexclmia Histarica Catalana Homenagt a J Finestres Poblet 1970
56 VOLTES ltLa seda en raquo ob ciacutee 57 VOLTES laquoLa seda en raquo ob ciacutee 58 La seda en la liturgia cataleg de lexposieioacute del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona
1952 VOLTES laquoLa seda en raquo ob cie i l-IacuteARTLI laquoEl teixit a ob cit
59 CASAS 1 HOMS J M El camll de Castellar tany 1388 Tramcriacutepcioacute i estlldi dIITl inventari Sabadell
1970 60 EQJlP BROIDA UacuteS de lespai en els castelis i torres dels segles XlV iexclxv dins laquoFortaleses corres
guaites j easrells de la Catalunya medievahgt Annex 3 dAtta Medilllaia Barcelona 1986 61 BAnLE GALlART c 1~AREacuteS A El castell de Sitges a la more de Bernat de Fonollar (326)
dins laquoForraleses torres guaites i castells de la Catalunya medievalraquo Annex 3 dAtta Medievalia Barcelona -1
62 BAnLE GALlART C ltLa vida i les a(tivitats deis mercaders de Barcelona dedicats al comer~
mariacutetim (s XlIl) dins Le gemi dt filare Mediterra1llo 1 Napols 1981 63 CASAS 1 HOMS j M laquoLhererarge dun mercader barcelonf Darreriacutees del catorze segeraquo diacutens
Cuadernru de Histwia Ecol1oacute1l1ica de Catdlllifa Barcelona 1969-1970 64 VOLTES Bou P laquoEl establecimiento y el utillaje de los antiguos sederos barcelonesesraquo dins
Cuadernos de Historia ECOIJoacutemica de Cataluntildea 19681969 laquoOriacutegenes del Colegio Mayor de la Sedaraquo dins
Djiexclulgacioacuten histoacuteica de Bmlona 1974 i laquoLes associacions de seders raquo ob cit
65 MADCREll laquoLa contratacioacuten medievaL raquo i laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee 66 VOLTES laquoLes assoCIacuteacions de seders raquo ob cit
67 Bo~ASIE La og17l1izacioacuten del hajo ob cit i VOLTES ltOriacutegenes del Colegio raquo ob cit
68 MADlRELL laquoEl arre de la seda raquo ob cir i VOLTES laquoLes associacions de seders raquo ob CIacutet
69 MAIlCKELL L~ comratacioacuten medieval ob cit i VOlTES laquoLes associacions de seders ob
eir ~o VOlTES Les assodacions de seders ob ciacutee - L Bo~SSIE L M1ilmaoacuten dtl Tuacutebaj( ob ciacutet
~2 l-IacuteADlIlELL El arre de la seda raquo ob cIacuter
3 MADlkELL La contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob CIacutet
74 MADemiddotRElL ltLa contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
75 MADLRLlL middotLl comratacioacuten medieval i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
76 CARRrRE~ Bluacutemu ccutre uuml(1)ImuacuteqJIt ob ele 77 V(JLTES laquoLes associacions de sdcrs raquo ob ciacutee
78 MADlREll ltEl arre de la seda raquo ob cit
9 MADLREll laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee
SO EQlIP BROlDA laquoActividad de la mujet en la industria del vescir en la Barcelona de finales de la
Edad Mediacutea dins El iexclrtbj de la mlles en la Edad Iuliacutea hiJpana Madrid 1988 S MoXmiddotKUI El arre de la s(da raquo b cit i EQuP BROlDA laquoActividad de la mujer raquo ob cit
187
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
7~ ~~~~-iexcl_~~~w~iquest - 1~_~~4=-~ -~ ~~-~~middotiquestl~~~~iexcliexcl -middotajmsBflJ~
EL PODER 1lA SEDA LA SEDA A lA CATALUNYA MEOlEV AL
el 1243) amb el denominac laquoceixic de les aliguesraquo a causa de les aligues bicefales amb les ales desplegades del mociu decoeaciu (seguramene de teadici6 persa) la capa licuacutergica dAroau R de Biacuteure abac de Sane Cugac assassinac el 1351 i altres teles de procedencia orieneal la dalmacica del denominac Tero de Sane Valed de procedencia andalusiacute (seshygle XIII) la casulla del Tero de Sane Vicenr oriental o iraliana (segle XN) una cela de seda i or de Sane loan de les Abadesses de procedencia siciliana (segle XIII) diversos teixits granadins del segle xv etc 58
Meacutes difiacutecil de documentar dacord amb el publicat fios ara eacutes el consum de seda entre els membres de lariscocracia laica En tOt cas IEquip Broida despreacutes destudiar cacorze inventaris (de vuit cascells quatre rorres i dues cases nobiliaries) 5ubeatlla lasshypecte general laquomeacutes funcional que no osteneoacutesraquo de les residencies de larisrocracia (si meacutes no de la que no vivia a ciutat) en general tot i que dintre deIs cofres i arquibancs sempre hi havia algun vestit o complemene de seda la dotacioacute de teixits de luxe era meacutes aviat exigua Un deis castells amb meacutes referencies a productes de seda eacutes el de Castellar del Valles segons linventari de 138859 de vegades Iexistencia de sederies en un castell o torre eacutes una consequumlencia de la seva utilitzaci6 lituacutergica a la Torre Baldovina per exemple trobem unpali de seda groga amb un frontal dor i seda situat a la capella60
Tampoc no abunda la seda en compaeaci6 amb altres teixits a linventari del castell de Sitges (1326) tovalloles bossa ligacaps tres peces perites de drap de seda etc 61
Meacutes abundants soacuten els inventaris i testaments de membres de la burgesia barcelonishyna gracies als quals eacutes possible descobrir Iuacutes generalitzat de teixits de luxe Ens limitashyrem a proporcionar-ne dos exempl~s a linventari dels beacutens de Burget de Banyeres (1256) hi ha un matallis cobert amb tela dHispania eacutes a dir dal-Andalus la muller Suau possela grans mocadors de cap de seda i Valentiacute de Banyeres (inventari del 1259) tenia en seu un cobrellit de tela de bagadello (Bagdad)62 En lextraordinari inshyventari dels beacutens del mercader barceloniacute Guillem Ferrer (398) hi ha abundants referenshycies a teixirs i complements de seda un rros de laquodraps de seda [ J obrat de galls pahons leons e de altres bestiones de seda blancaraquo un altre de seda negra amb perles sendals bosses cordons botOns i un cinyell de seda etc 63
Tanmateix no nhi ha prou a multiplicar les dades sobre luacutes de vestits i ornaments de seda per part dels grups dominants de la Caralunya de la baixa edat mitjana ni rampoc a evocar les frequumlents solemnitats que la casa reial el municipi barcelones o la Dipuracioacute del General que actuaven en aquest sentit com sengles corts reials en m iniarura ceJebrayen amb moti u dels meacutes diversos esdeveniments i que constituiltn rociL~ioacute de consumir i Huir les meacutes preuades j luxoses indumtntaries Caldria ultrapassar la mera anecdota i procedir a una sistematica i rigorosa recollida i conceptualitzacioacutede lts dacles ptr mesurar la crtixent diflisioacute dtls ttixits de seda entre els diferents grups socials iacute tambeacute relacionar-la amb el desenvolushypament de lartesania sedera alllarg dels segles XIV i XV
El MOacuteN ARTESANAL DELS SEDERS BARCELOKINS
Graciacutees a alguns trebalJs breus de P Voltes64 i ohrernr a la documenracioacute editada i donada a coneixer per Josep M H~l _~1I 65 entnluCJr aleunes de les (liipnn~
180
relacionades amb lanesanat barceIoniacute de la seda i especialment amb el moacuten deIs velers Tot i aixo som ben lluny encara dhaver arribat en un grau dinvestigacioacute suficient pel que fa al tema el trebalJ de Vol tes que meacutes relacioacute hi es limita a proporcionar algunes dades referents a lassociacionisme (contractes de comanda i de societat) dels seders de Barcelona mentre que les aportacions de Madurell iHuminen panicularment el desenvolupament de Iart de la seda entre els jueus i conversos de la ciutat Com acostushyma a esdevenir-se en aquests casos la utilitzaci6 duna documentacioacute unilatecal -eacutes a dir referida uacutenicament als grups esmentats- pot comportar certes distorsions i sobrevashylorar el paper real daquesta mi noria dins la manufactura sedera duna localitato Daltea banda la documentacioacute notarial aplegada per Madurell es refereix solament a contracces de treball beacute daprenentatge beacute de treball a domicilio Sense menystenir de cap maneea el valor del material aportat pel dissortadament desaparegut investigador caldria -tambeacute en aquest cas- ultrapassar la simple aportacioacute documental i lestricte comentashyri de cada un daquests contractes tot conceptualitzant-Ios adequadament i relacionantshylos amb el que sabem dels altres sectors arcesanals de Barcelona a fi de descobrir-ne les diferencies (si nhi ha) i tenir sempre en compte que la sederiacutea no es va sotmetre al sistema corporatiu i no va ser un ofici reglamentat fins 15336i
Deis conteactes de societat entre seders donats a coneixer per Vol tes i Madurell sen dedueix la significativa presencia entre els associats dun mercader o artesa valencia fet que cal relacionar amb el notable desenvolupament de la sederiacutea al regne de Valencia i la conseguumlent transferencia defectius humans i tecnics a Barcelona El 1381 perexemple
MoacutesseIacutelDe1ell-j dsasue Kmuumlch Ananell sassociaven pet-dosanys amb el mercader valencia ]ahuda Cohen cada membre de la societat hi aporrava 40 lliures pero el mercader nera laquocap e corona e regidofraquo68 Lesmentada transferencia de pracshytiques artesanals valencianes sobserva en el contracte de societat subscrit el 1393 enshytre el convers Bernat Sacot (olim ]uceff Abram) i el valencia loan de Sant Hilari teixishydor de veis i tambeacute convers mentre que el primer invertia 27 lliures per comprar vels dlaquoobra castellanaraquo per comercialitzar-Ios Sane Hilari havia de confeccionar laquoligars vashylenciansraquo (a ra6 de 5 sb per laquoligarraquo) i treballar amb dos eelers (un dlaquoobra valencianaraquo i Jaltre dlaquoobra planaraquo) proporcionats per Sacot a meacutes Sant Hilari es comprometia a ensenyar al seu soci la confeccioacute de lesmentada laquoobra valencianaraquo69 El 1415 un seder valencia i un altre de barceloniacute sassociaren per obrir una laquobotiga o caularaquo a la ciutac comtaL 70
Segons les publicacions de Madurell eIs contractes daprenentatge de lofici de la seda no difereixen essencialment de les generals observades per Bonnasshysie per a la Barcelona del segle XViexcl La durada deis contractes oscilla entre 5 o 6 anys i 22 mesos tot i que la meacutes frequumlent era de dos o tres anys Vegem-ne tres exemples el 1387 Issach Toros coHocava el seu germa de nou anys perque treballeacutes daprenent durant sis anys amb Abram Issach Ardit teixidor de veIs de Barcelona despreacutes de les habituals clausules (residencia a casa del mestre per fer-hi tambeacute feines domestiques aliments i calltat a carrec del mestre o) el concracte especificava que el germa de rapreshynent havia de rebre 22 s anualso El 1413 el fi11 dun pages de Moncofa enteava dapreshynent per tres anys a Iobrador dun convers laquoseder i tintorerraquo de Barcelona a cai de
181
EL PODER I LA SEDA LA SEDA i LA CATALUNYA MEDIEVAL
36 florins en els termes que decidiacutes laprenent Finalment el 1428 Joan Andreu colloshycava durant cinc anys el seu fill com a aprenent de l esmentat convers Bernar SacOt perque Ji ensenyeacutes lofici de teixidor laquode veIs i de sedassosraquo al final del periacuteode dapre~ nentatge e noi havia de rebre 10 florins 72
Molt meacutes interessants pels decalls recnics que proporcionen i sobretOt perque deixen entreveure les reacions de produccioacute entre empresaris i treballadors soacuten els contractes (que cal estudiar meacutes a fons) a preu fet en que el treballador ven la foqa de treball a canvi dun salari per ~a produlda Seguiacutedament nexposem alguns exemples el 1378 un teixidor de veis es lIogava per un any amb Vives Boniach per confeccionat veIs dlaquoespumaraquo e patroacute es comprometia a proporcionar~li la seda necessaria i e proshyductor (que havia de ueballar a casa de Vives Boniach) rebia 14 sb per cada dotzena de velS 73 El 1385 un altre reixidor de veis es lloga per dos anys a casa dIssach Mahir a canvi duna retribucioacute sermanal de 18 sb per dotzena de vels prims 17 sb per dorzena de veis mitjans i 12 s per dotzena de veis grossos 74 En tenim altres exemples del fatiacutedic 1391 data de la destruccioacute de call al juny poc abans daquest esdeveniment Jacob Abram es llogava per dos anys a un mesrre veler per fer ltdigars casrellansraquo de lE iexclCotoacute i laquocapacellsraquo de seda a canvi de 3i 6 rper dotzena en aquest contracre es prohibiacutea ~middotls darament que el patroacute ensenyeacutes ninguacute de treballat segons els procediments que veieacutes emprar a casa del productOr 75 De passada que parlem del 1391 direm que a la tardor del dir any quarre seders conversossi iexcliexcls plau pe fr~ van obcenir dun mercader batceoniacute mitjan~ant contracres de comanda els capirals necessaris per reconstruir el seu 9brador~ordfgl~ia_~duran~Jassalrj_C0teprar les~rn_areries primeres necessaries per reprenshydre la feina 76 ----- ----
Com es dedueix de nombrosiacutessiacutemes referencies documentals les dones tingueren un paper fora important en el m6n de la sederia barceloniacutena El 1299 un jueu de la ciurat viatjava a Aragoacute amb una comanda duna sedera el mate ix any un aIrre jueu -aquesta vegada de Castelloacute dEmpuacuteries- duia per comanda duna alcra sedera diverses peces de seda a la fira de Perpinya77 e 1338 un altre jueu subministrava cerra quantitat de seda a Ineacutes reixidora de savenes de seda 78 per cirar un exemple de segle xv el 1428 Elvira muller dun ceixidor de vels comprava diverses partides de seda a dos mercaders i conshyrracrava un aprenenr per tres anys i 30 florins de rerribucioacute 79 En un recene creball referir a Barcelona sha fet norar limporranr paper que tingueren les dones dins larresania rexcil especialmenc dins rart de la seda des de les fases de filatura i cissatge lbs a la confeccioacute i la venda del producee acabar 80 De vegades el diem era e mareix municipi el 1369 una sedera venia seda groga i vermella als consellers amb ocasioacute de la consagrashycioacute episcopal de Berenguer dErill una venda similar es produiacute lany 1405 amb motiu de lentrada a la ciurac del rei de Siciacutelia 8J
Pe que fa al nIacuteell de vida dels seders barceonins C Carrhe comema la sicuacioacute sacisfactoria dalguns seders i convesos un dells gaudia de franca prosperirac i el 1410 compra per 70 lliures una inya amb arbres al pla de Barcelona 82 En tot cas les -i relaciamem nombroses comandes dipositades als seders eren senyal segons fautora esmemada i tambeacute segons P Voltes de la prosperitat i importancia de la aleshores en plena fase de desenvolupament Segons Voltes hi va haver mercaders que
182
finan~aten regulatmenr amb les seves comandes alguns obradors de sederiacutea el mercader Arnau Sala per exemple diposira meacutes de 60 lliures entre sis teixidors de seda i de veis 0399-1403)83 Dalrra banda alguns ceixidors conversos posseien esclaus (el 1437 un seder va vendre un esclau negre) i contractaven assegurances de vida per a ells soacuten els casos de Guillem Ballester que tenia una esclava russa (1428) iacute del seder Gaspar dAr~ ques (1454)84 Tot i aixo les milIors fonts referides a lentorn material daquest grup darresans soacuten naturalment els testaments i inventatis dels seus beacutens Una considerable sensaci6 dopulencia i capacitat tecnica es despren segons Voltes de lextraordinari inventad dels beacutens del teixidor de vels Jaume de Viladecans (1458) que poseeia tres telers abundants eines i un ben proveYt magarzem de peces de seda i teixIacutets85 Tambeacute renim coneixement de la sedera barcelonina Romia (morta el 1331) que viviacutea a prop del portal de Santa Anna al seu calIer havia tingue vuiacuter aprenentes j segons IEqujp Broida devia ser una dona de cerca posicioacute economica En el resrament ordena que es confecciacuteo~ niacuten vestits nous per a cinquanta persones necessitades -pauperes iexclaborantf~ la major ies parr i cede ix el taller que tenia als baixos de casa seva a una alrra sedera perque continul e negoci 84
PeI que fa a lemplaamenr de la sederia barcelonina un document de 1395 fa referencia a les laquotaules de les sedesraquo de la pla~a del Blar 87 Tanmareix la major pare de la documentacioacute publicada permet comprovar que els habiratges i els obradors deIs seders eren al mateix call o ben a prop ubicacioacute congruent amb lobservada vinculaci6 deis
a aquest ofici el 1339 un seder convers comprava una casa al call den Sanauumlja el 1418 un teixidor de veis llogaa casa i bOtIacutega amb dos portals al Catrer de Sane
---oommiddotenec del Call 1 el 1441 un seder yema un obrador que tenia al caiacuteL Las-oquumleriacuteaTel carrer del Vidre rambeacute eren segons la documentacioacute llocs de residencia deis arresans de la seda88
ELS POSSIBLES OR1GENS DtNA MANuFACTURA BARCELONINA DE TEIXITS DE SEDA
(1450-1460)
Com hem dit meacutes amunc segons els indicis fornits per la documencacioacute publicada els anys centrals del segle xv (concreramenr entre 1450 i 1460) hi havia a Barcelona una manufactura sedera de qualicat introduida segurament per artesans iacuteralians i valencians En aquesc pum hauriacuteem dinsistir en el que hem dic respeCte al moacuten artesanal barceloniacute els documents han estat Dublicats a seques (si em petmeteu lexpressioacute) eacutes a dir sense
intenrar integrar les dades que comenen en un definir marc economic social i poliacutecic de la convulsa hisroria de la Barcelona de mitjan segle xv Per comencar sembla fora significaciu que la sequumlencia cronoloacutegica esmencada coincideixi amb el moment dorganirzacioacute i maxiacutema puixana de la Busca laquopartirraquo deis mercaders arcesans i menescrals que propugnava una poI iacutecica comercial i industrial extremadamenc proteccionisra en oposicioacute a la Biga parrir deis ciueadans honrars Ooligarquiacutea municishy
enriquirs gracies a la importacioacute de productes de luxe esrrangers 89
Sigui com sigui el 1451 els genovesos Urbano Tranquerio Baltasare Miyolino i Domenico de Lucca precenien introduir a Barcelona laquolaer de la seda e de brocars dor e
183
h~~ tlt~Fbull middot~~t~oiexclbull~~s_Jmiddotiwiexcl=~iexcl~~~-r-e--lt ~oiexclg___f-----shy
EL PODER I LA SEDA
dargentraquo que fins aleshores no sexercia a la ciutat Significativament gairebeacute rots els prohoms que tractaren aquest assumpte amb els regidors eren buscaires fet que denota que Iestiacutemul per iniciar a la ciutat aquesta manufactura proveniacutea deis secrors menestrals que aniacutemaven la Busca90 Per comenltar la nova activiacutetat la ciutat havia dashyvanltar la quanritat de 10000 floriacutens a tornar en deu anys concediacuter als mestres el dret de ciutadania i garantir-los tambeacute durant deu anys el monopoliacute de Iexercici de Iofici En correspondencia els genovesos es comprometien a ensenyar Iofici i a convertiacuter el seu obrador en una escola daprenents si al capdavall lexperiencia tenia exit eI municipi havia dordenar que a Barcelona no es vestissin teixits dor i seda fabricars fora de la ciutat 91
Daquests mateixos anys coneixem algunes activirats dins el camp de la sederia del mercader Bartomeu Miroacute un deIs siacutendiacutecs buscaires perseguit el 1463 arran del triomf de la Biga El 1455 Miroacute contracra un mestre seder amb ruacutenica obligacioacute densenyar Iofici a futurs obrers fet que demostra lexistencia dun contingent de ma dobra disP9shynible relativament nombroacutes 92 Lany seguumlent Miroacute es vincula a un filador dos laquooperado-__ JtJ
resraquo un laquomesrre de drap de sedaraquo (lazzaro de Negro de Lucca) i un tenyidor de seda italians Finalment el 1459 Miroacute cediacutea en comanda un teler per ceixir laquodomasraquo a Domeshynico de Lucca un deis genovesos que havien presentar el projecte de 1451 i en prestava a Antoni Cabanyes un altre rambeacute per teixir-hi laquodomasraquo en regim de rreball a doshymiciliacute 93
Tambeacute daquest perIacuteode (exacrament de 1456) soacuten les escasses referencies que teniacutem d~~alaquoCompanya de les sedes de Jlarcelonaraquo amb seu al Pla den Liuiiel~nbtllat~ rector de la qual eacutes Giovanni Stella (segons Voltes) o Joan Estela (segons Bonnassie) que Iabril de 1456 contracta el genoves Iacopo de Galiano per tres anys al mes seguumlent el subadminiscrador de la societat pacta amb el mercader N icolau Creixell el lliurament de sedes que aquest shavia dencarregar de disrribuir entre diverses persones perque les obressin posteriorment Estela o Stella el rector contracta -tambeacute per tres anysshyLlarzer Lazelo i por despreacutes el genoves P de Montev~qf finalment a loctubre tornem a trobar Domenico de Lucca com a deuror de la societat que es compromet a treballar per a rentitat fins a eixugar el deute contret 94 Valdria la pena dinvestigar a fons i amb el rigor necessari lacruacioacute daquesta societat que segons Voltes devia ser el centre de reunioacute deIs artesans seders esrrangers laquosi eacutes que no sesfona justament a reclutar-los per crear en poc temps un nucliacute producror a Barcelonaraquo 95
La influencia deis mcsrres jmlians es roma a (tr palesa en un documem de 1457 segons el qual un teixidor de draps de seda compra a un mercadtr de Barcelona un tejer per confeccionar iexclJalmos Jl1iciacute de iexcldlIt Com a garams del contracte consten els genovesos Rafael de Rapallo i Manuel Vasi teixidors de draps de seda i possibles mestres del comprador del reler Al cap de quatre an)s Rafael de Rapallo contracta com a aprenenc
~ un valencia 96 Del mareix any procedeiacutex un document que demostra cJaramem la laquorialishy
iexcl tatraquo entre Barcelona i Valencia en la disputa de la residencia de dos mestres de Sayona teixidors dor i seda Els dos liacutegurs es diacuterigien a Valencia per treballar amb el seu conciutada Gaspar Ganor establert de feia temps a la ciurat com a fabricant de brocats quan an Seacuter pre~os per larmda bitcelonina Assabemat de Iassumpte el nostre coneshy
134
LA SEDA A LA CATAlUNYA MEDIEVAl
gut mercader buscaire Bartomeu Miroacute soHicita al consell el lliuramenr de toes dos per fer-Ios treballar en la seva induacutescria i estalviar al municipi les despeses de manutencioacute corresponents De res no va servir la raonada protesta deis jurats valenCIacuteans en redamacioacute deis caurius el consell va decidir de transferir-los a Miroacute amb la condicioacute expressa que cada un deIs ciutadans de Savona havia densiniscrar dos teixidors catalans fins a convershytir-los en mescres en lart de la seda i roe 97
Un altre indici de Iinteres dalguns consellers per fomentar la produccioacute de reixits de luxe el tenim el 1458 quan un mesrre filador dor valencia va expressar el seu desig destabliacuter-se a Barcelona amb la famiacutelia i amb quatre matrimonis meacutes del mateix oficio EIs consellers donaren suport a la peticiacuteoacute amb aquestes significarives paraules laquoartes que moltes persones qui no han forma de viure lavorant en la dita art de filar or viurien e encara que seria introduccioacute que en aquesta ciurat se fuhessen e obrassen draps dor e brocats segons en altres ciutaes es fanraquo98
Toes aquests estiacutemuls van tenir per complement lintent de desenvolupar a Barcelona la plantacioacute de moreres i la cria del cuc de seda A comen~amenr de 1458 el draper Joan Serra suggeriacute al consell que per corregir lendarrerimenr de Barcelona respecte a Valenshycia en la producciacute6 de seda caliacutea fomentar la plantacioacute de moreres amb aquest fi soHicita que li ros designat un iacutendret a la ciutat on a expenses seves pogueacutes plantar els dits arbres Despreacutes de les corresponents deliberacions el consell acorda datendre la petidoacute i concedir com a lloc idoni eIs fossats de les muralles comen~ant per la porta dels Tallers i fins a les de Sanr Antoni Sant Pau i Drassanes 99
- ---En resumestracta de documents alllars sense conrinuitat i meacutes donats a co_nhxe~ per curiacuteosiacutetat que no pas dins Iambit duna recerca sistematica i profunda sobre la possible introduccioacute duna manufactura textil sedera de qualitat a la Barcelona de miacutetjan segle xv Aquesta investigacioacute com en general lanalisi rigorosa i ben documentada del consum el comer~ i larresania de la seda a Catalunya medieval encara esta pendent
NOTES
1 LoMBARD M [es textiles dans le tontk mllslIlnlltm (VIlXIJ siexclfees Pariacutes-la HaiamiddotNova York 1978 2 LOMBARD [es rexliles ob eir i SAacutegtJCHEZ MARTfNEZ M laquoApogeo y crisis del estado cordobeacutesraquo
dins Historia tk Andalllda Madrid 1980 ) BoNNASltIEPiexcl~ rtslaquo~ aacutedwz6q
juBa Wflpli r-fH lfamplrJiarrmiddotlzlamp i9iLJCatlognt du miliell dll x a la fin du Xl siede Coissmrc el 1l1maliOl1 dIIne Jodeacutereacute 2 vol Tolosa del Uenguadoc 1975-1976
4 BOINASSIE Liexcliexcliexclganizcj( J iexclmiddotb~ La Catologne ob CIacutet i XOLfF P Quidam horno
nomioe Roberto negociaroreraquo dins Le Moyen Age 1963 5 BONNAS~IE ~uj 1M 16 lA Caralogne ob de 6 GUAL C~MARENA M El comercio de telas en el siglo XIll hispanoraquo dins Arlllon tk Hisunuacute
eamoacutelIlica) Social r 1968 7 FELlU 1 MONTFORT G laquoEl comercio cafalaacuten con Orienteraquo dins Ruacuteta tk Historia EcomlIica VI
nuacutem 3 1988 8 BATLLE GILART c Las relaciones comerciales de Barcdona con la Espantildea musulmana a fines del
XII e inicios del XIIIraquo dios Alfales de la UIlIacuteleruacutedad tk Afieote 6 1987 9 GiexclJAL CrMARENA M Peaje fluvial del Ebroraquo dins Esrdios tk Edad Mulia de la Coma tk Aragoacuten
VIII 1967
185
~~gt~ - ~
EL PODER 1LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDJEVAL
10 GUAL laquoEl comercio ob cit
11 MARTINEz FERJiANOO j-E Jaime Il Sil vida familiar 2 vol Barcelona 1948 doc nuacutem 8
12 VOLTES Bou P laquoLes associadom de seders medievals barceloninsraquo dim Anuario de EsuuJiru Medieshyvales V Barcelona 1968
13 BERNIS c Trajes y moda en la Espantildea de los Reyes Catoacutelicos l Las 1I1IjmI Madrid 1978 i VIROLES I VIDAL T M La vida qllotidiana a BarcelOTld Ierr 1400 Barcelona 1985
14 CARRERE c Barrelone centrelconomquea leacutepoqlledtsdifficllltls (13801462)2 vol Pariacutesmiddotla Haia 1967
15 GUAL CAMARENA M Vocahlllariacuteo dt comeraacuteo medit1lal Barcelona 1976 16 MADURELl MAlUMON J M i GARetA A Comandas comerciales harcelo11eraJ de la Baja Edad Media
Barcelona 1973 doc nuacutem 26643
17 GUAL CAMARENA M bull El primer ma1111111 hispaniacuteco de mercaderiacutea (s xn) Barcelona 1981 18 GUAL El primermanllal ob cic i MADUREll MARlMON j M laquoEl arte de la seda en Barcelona
entre judiacuteos y conversosraquo dins Searad XXV Madrid 1965 19 GUAL Elprimer manual ob cic i MADURELL laquoEl arte de la seda raquo ob cic 20 GUAL El primer manual ob cit 21 MADURELL 1 GARcA ComandascQf1U1(iales ob cit
22 MEUS F laquoMalaga nel sistema economico del XlV e xv secoloraquo dins Ecollmzia eStoriacutea III 1956 23 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit
24 CARRERE Barcelona centre eacuteconomiqlle ob eir
25 CARRERE Barcelona centre Iconomique ob cit 26 CARRERE Barcelona centre conomiqlle ob ciacutee 27 1IacuteADUREll laquoEl arte de la seda ob cit 28 MEUS laquoMalaga nel sistema raquo ob cie
29-MAUUREIl--laquoE-artede la seda raquo o1jmiddot-middotcit i VOLTES Bou P laquoNombres de antiguos tejidos de~ sedaraquo dins Bletiacuten de la Real Academia de la Historia CLXIII Madrid 1968
30 RODRfGUEZ MOLINA J El uacuteno deJatl1 en la Baja Edad Media Aspmos dellJograacuteficos y ecol1oacutemicos Granada 1978
31 MEus laquoMalaga nel sistema raquo ob cit
32 GLAl CAMARENA M laquoPara un mapa de la industria textil hispanaraquo dins Anuajo de Estlldios Medievales IV Barcelona 1967 iacute ltEl comercio de telas raquo ob cit
33 CARRERE Barckna centre tcoTlolllique ob cit 34 GUAl Vocaoacuteulaio de ob cir
35 RlBIUacute I LLUCH A DocmllC1lU JIIlhistaria de la CIIltllla catalana Mig-eal 2 vols Barcelona 1908 36 GtAl Vfliahfmiddotodcl ob cit i RUBIO DOCllllulIIsper ob cie 37 MELIS laquoMalaga nel sistema ob ciacutet
38 MlTJA M Dos dmulIIClitos lotddL del siglo xv res1Iacute111nia de los p-immJs mSdJOS d1 teidv di- la laquo1 l1J
Bamlolla Barcelona 1954
39 VOlTES BOt P Las compros regiacuteas de sederia desde Alfonso el Benigno hosta Alfonso el Magna nimoraquo dins DIacuteIlIlgaaacute(n Himi de Bmlol1a 1974
40 FLRRER I MALLOL M T Eh italiaos a les terres catalanes (segles XlIXV)gtgt dins Anuaio de Estudios Medin(lliexcliexcl X Batcelona 1980
41 MELlS laquoMalaga nd sistema ob cit
42 MADURELL MARIMO-1 J M laquoLa contratacioacuten medieval judaica) conversa en Barcelona
0349-1416) Documentos para sU estudio dins Seaad XVI i XVIl Madrid 1956 i 1957 respecrivamenr 43 Mr~)A Dos do(lImmtos notariI ob cit
44 Miexcl$KIMIN H A La (ltolamiacutea d ElIopa lfI el Afo Rmaciacutemimlo (1300-1460) Madrid 1975 45 BERNIS Trajes J moacuteiUacuteJ C11 ob ci MARTlN 1 ROS R M laquoEl teiacutegtit a IEdat Miriexclanaraquo dins
LEdat M1Ijana Aiexcls pliquestiexclstique indwIJil i teiacutexIacuteI cicle de conferencies al Museu Textil i dIndumentaria de Batcelona febrermar~ 19S7 i HtIZlNGA J El aMio de la Edad Aledia Madrid 1973
46 INOLES I lDAL T gt1bull La lid (Jotiduacutema ob cit
186
47 TORRELU NruBoacute F laquoSignificado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la
Corona de Aragoacutenraquo dins EsuuJiru de Historia Social de Espantildea m Madrid 1955
48 GoNZAacuteLEZ HURTEBISE E Lihros de TesOrtliacutea de la =a rtd de Aragtfn Barcelona 1911
49 DURAN 1SAMPERE A laquoBordadores de la Corte en el siglo XIV dins Boletln de la Real Academia de Benas Letras de Barcelona XXVI 1954
50 RUBIOacute Dotllmmts per IhistOria ob citbull i MARTfNEZJaimJi 1I ob cir
51 MARTNEZ FERRANOO j-E laquoDatoS sobre el vestuario de Jaime 11raquo dim Anales r Boletiacuten de los Museru de Am di- Barcelona 1945 doc nuacutem 211
52 MmGE 1 VIVES J La ciudad de Baralana dllrante el inm de Alfonso el Benigno (1327-1336) Barcelona 1987
53 VOlTES ltLas compras regias raquo ob cir
54 RUBIUacute Docu1Unts iexclleI thistaria ob cir
55 VOLTES BOL P laquoLa seda en la lituacutergiaraquo dins Misceiexcliexcliexclmia Histarica Catalana Homenagt a J Finestres Poblet 1970
56 VOLTES ltLa seda en raquo ob ciacutee 57 VOLTES laquoLa seda en raquo ob ciacutee 58 La seda en la liturgia cataleg de lexposieioacute del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona
1952 VOLTES laquoLa seda en raquo ob cie i l-IacuteARTLI laquoEl teixit a ob cit
59 CASAS 1 HOMS J M El camll de Castellar tany 1388 Tramcriacutepcioacute i estlldi dIITl inventari Sabadell
1970 60 EQJlP BROIDA UacuteS de lespai en els castelis i torres dels segles XlV iexclxv dins laquoFortaleses corres
guaites j easrells de la Catalunya medievahgt Annex 3 dAtta Medilllaia Barcelona 1986 61 BAnLE GALlART c 1~AREacuteS A El castell de Sitges a la more de Bernat de Fonollar (326)
dins laquoForraleses torres guaites i castells de la Catalunya medievalraquo Annex 3 dAtta Medievalia Barcelona -1
62 BAnLE GALlART C ltLa vida i les a(tivitats deis mercaders de Barcelona dedicats al comer~
mariacutetim (s XlIl) dins Le gemi dt filare Mediterra1llo 1 Napols 1981 63 CASAS 1 HOMS j M laquoLhererarge dun mercader barcelonf Darreriacutees del catorze segeraquo diacutens
Cuadernru de Histwia Ecol1oacute1l1ica de Catdlllifa Barcelona 1969-1970 64 VOLTES Bou P laquoEl establecimiento y el utillaje de los antiguos sederos barcelonesesraquo dins
Cuadernos de Historia ECOIJoacutemica de Cataluntildea 19681969 laquoOriacutegenes del Colegio Mayor de la Sedaraquo dins
Djiexclulgacioacuten histoacuteica de Bmlona 1974 i laquoLes associacions de seders raquo ob cit
65 MADCREll laquoLa contratacioacuten medievaL raquo i laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee 66 VOLTES laquoLes assoCIacuteacions de seders raquo ob cit
67 Bo~ASIE La og17l1izacioacuten del hajo ob cit i VOLTES ltOriacutegenes del Colegio raquo ob cit
68 MADlRELL laquoEl arre de la seda raquo ob cir i VOLTES laquoLes associacions de seders raquo ob CIacutet
69 MAIlCKELL L~ comratacioacuten medieval ob cit i VOlTES laquoLes associacions de seders ob
eir ~o VOlTES Les assodacions de seders ob ciacutee - L Bo~SSIE L M1ilmaoacuten dtl Tuacutebaj( ob ciacutet
~2 l-IacuteADlIlELL El arre de la seda raquo ob cIacuter
3 MADlkELL La contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob CIacutet
74 MADemiddotRElL ltLa contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
75 MADLRLlL middotLl comratacioacuten medieval i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
76 CARRrRE~ Bluacutemu ccutre uuml(1)ImuacuteqJIt ob ele 77 V(JLTES laquoLes associacions de sdcrs raquo ob ciacutee
78 MADlREll ltEl arre de la seda raquo ob cit
9 MADLREll laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee
SO EQlIP BROlDA laquoActividad de la mujet en la industria del vescir en la Barcelona de finales de la
Edad Mediacutea dins El iexclrtbj de la mlles en la Edad Iuliacutea hiJpana Madrid 1988 S MoXmiddotKUI El arre de la s(da raquo b cit i EQuP BROlDA laquoActividad de la mujer raquo ob cit
187
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
EL PODER I LA SEDA LA SEDA i LA CATALUNYA MEDIEVAL
36 florins en els termes que decidiacutes laprenent Finalment el 1428 Joan Andreu colloshycava durant cinc anys el seu fill com a aprenent de l esmentat convers Bernar SacOt perque Ji ensenyeacutes lofici de teixidor laquode veIs i de sedassosraquo al final del periacuteode dapre~ nentatge e noi havia de rebre 10 florins 72
Molt meacutes interessants pels decalls recnics que proporcionen i sobretOt perque deixen entreveure les reacions de produccioacute entre empresaris i treballadors soacuten els contractes (que cal estudiar meacutes a fons) a preu fet en que el treballador ven la foqa de treball a canvi dun salari per ~a produlda Seguiacutedament nexposem alguns exemples el 1378 un teixidor de veis es lIogava per un any amb Vives Boniach per confeccionat veIs dlaquoespumaraquo e patroacute es comprometia a proporcionar~li la seda necessaria i e proshyductor (que havia de ueballar a casa de Vives Boniach) rebia 14 sb per cada dotzena de velS 73 El 1385 un altre reixidor de veis es lloga per dos anys a casa dIssach Mahir a canvi duna retribucioacute sermanal de 18 sb per dotzena de vels prims 17 sb per dorzena de veis mitjans i 12 s per dotzena de veis grossos 74 En tenim altres exemples del fatiacutedic 1391 data de la destruccioacute de call al juny poc abans daquest esdeveniment Jacob Abram es llogava per dos anys a un mesrre veler per fer ltdigars casrellansraquo de lE iexclCotoacute i laquocapacellsraquo de seda a canvi de 3i 6 rper dotzena en aquest contracre es prohibiacutea ~middotls darament que el patroacute ensenyeacutes ninguacute de treballat segons els procediments que veieacutes emprar a casa del productOr 75 De passada que parlem del 1391 direm que a la tardor del dir any quarre seders conversossi iexcliexcls plau pe fr~ van obcenir dun mercader batceoniacute mitjan~ant contracres de comanda els capirals necessaris per reconstruir el seu 9brador~ordfgl~ia_~duran~Jassalrj_C0teprar les~rn_areries primeres necessaries per reprenshydre la feina 76 ----- ----
Com es dedueix de nombrosiacutessiacutemes referencies documentals les dones tingueren un paper fora important en el m6n de la sederia barceloniacutena El 1299 un jueu de la ciurat viatjava a Aragoacute amb una comanda duna sedera el mate ix any un aIrre jueu -aquesta vegada de Castelloacute dEmpuacuteries- duia per comanda duna alcra sedera diverses peces de seda a la fira de Perpinya77 e 1338 un altre jueu subministrava cerra quantitat de seda a Ineacutes reixidora de savenes de seda 78 per cirar un exemple de segle xv el 1428 Elvira muller dun ceixidor de vels comprava diverses partides de seda a dos mercaders i conshyrracrava un aprenenr per tres anys i 30 florins de rerribucioacute 79 En un recene creball referir a Barcelona sha fet norar limporranr paper que tingueren les dones dins larresania rexcil especialmenc dins rart de la seda des de les fases de filatura i cissatge lbs a la confeccioacute i la venda del producee acabar 80 De vegades el diem era e mareix municipi el 1369 una sedera venia seda groga i vermella als consellers amb ocasioacute de la consagrashycioacute episcopal de Berenguer dErill una venda similar es produiacute lany 1405 amb motiu de lentrada a la ciurac del rei de Siciacutelia 8J
Pe que fa al nIacuteell de vida dels seders barceonins C Carrhe comema la sicuacioacute sacisfactoria dalguns seders i convesos un dells gaudia de franca prosperirac i el 1410 compra per 70 lliures una inya amb arbres al pla de Barcelona 82 En tot cas les -i relaciamem nombroses comandes dipositades als seders eren senyal segons fautora esmemada i tambeacute segons P Voltes de la prosperitat i importancia de la aleshores en plena fase de desenvolupament Segons Voltes hi va haver mercaders que
182
finan~aten regulatmenr amb les seves comandes alguns obradors de sederiacutea el mercader Arnau Sala per exemple diposira meacutes de 60 lliures entre sis teixidors de seda i de veis 0399-1403)83 Dalrra banda alguns ceixidors conversos posseien esclaus (el 1437 un seder va vendre un esclau negre) i contractaven assegurances de vida per a ells soacuten els casos de Guillem Ballester que tenia una esclava russa (1428) iacute del seder Gaspar dAr~ ques (1454)84 Tot i aixo les milIors fonts referides a lentorn material daquest grup darresans soacuten naturalment els testaments i inventatis dels seus beacutens Una considerable sensaci6 dopulencia i capacitat tecnica es despren segons Voltes de lextraordinari inventad dels beacutens del teixidor de vels Jaume de Viladecans (1458) que poseeia tres telers abundants eines i un ben proveYt magarzem de peces de seda i teixIacutets85 Tambeacute renim coneixement de la sedera barcelonina Romia (morta el 1331) que viviacutea a prop del portal de Santa Anna al seu calIer havia tingue vuiacuter aprenentes j segons IEqujp Broida devia ser una dona de cerca posicioacute economica En el resrament ordena que es confecciacuteo~ niacuten vestits nous per a cinquanta persones necessitades -pauperes iexclaborantf~ la major ies parr i cede ix el taller que tenia als baixos de casa seva a una alrra sedera perque continul e negoci 84
PeI que fa a lemplaamenr de la sederia barcelonina un document de 1395 fa referencia a les laquotaules de les sedesraquo de la pla~a del Blar 87 Tanmareix la major pare de la documentacioacute publicada permet comprovar que els habiratges i els obradors deIs seders eren al mateix call o ben a prop ubicacioacute congruent amb lobservada vinculaci6 deis
a aquest ofici el 1339 un seder convers comprava una casa al call den Sanauumlja el 1418 un teixidor de veis llogaa casa i bOtIacutega amb dos portals al Catrer de Sane
---oommiddotenec del Call 1 el 1441 un seder yema un obrador que tenia al caiacuteL Las-oquumleriacuteaTel carrer del Vidre rambeacute eren segons la documentacioacute llocs de residencia deis arresans de la seda88
ELS POSSIBLES OR1GENS DtNA MANuFACTURA BARCELONINA DE TEIXITS DE SEDA
(1450-1460)
Com hem dit meacutes amunc segons els indicis fornits per la documencacioacute publicada els anys centrals del segle xv (concreramenr entre 1450 i 1460) hi havia a Barcelona una manufactura sedera de qualicat introduida segurament per artesans iacuteralians i valencians En aquesc pum hauriacuteem dinsistir en el que hem dic respeCte al moacuten artesanal barceloniacute els documents han estat Dublicats a seques (si em petmeteu lexpressioacute) eacutes a dir sense
intenrar integrar les dades que comenen en un definir marc economic social i poliacutecic de la convulsa hisroria de la Barcelona de mitjan segle xv Per comencar sembla fora significaciu que la sequumlencia cronoloacutegica esmencada coincideixi amb el moment dorganirzacioacute i maxiacutema puixana de la Busca laquopartirraquo deis mercaders arcesans i menescrals que propugnava una poI iacutecica comercial i industrial extremadamenc proteccionisra en oposicioacute a la Biga parrir deis ciueadans honrars Ooligarquiacutea municishy
enriquirs gracies a la importacioacute de productes de luxe esrrangers 89
Sigui com sigui el 1451 els genovesos Urbano Tranquerio Baltasare Miyolino i Domenico de Lucca precenien introduir a Barcelona laquolaer de la seda e de brocars dor e
183
h~~ tlt~Fbull middot~~t~oiexclbull~~s_Jmiddotiwiexcl=~iexcl~~~-r-e--lt ~oiexclg___f-----shy
EL PODER I LA SEDA
dargentraquo que fins aleshores no sexercia a la ciutat Significativament gairebeacute rots els prohoms que tractaren aquest assumpte amb els regidors eren buscaires fet que denota que Iestiacutemul per iniciar a la ciutat aquesta manufactura proveniacutea deis secrors menestrals que aniacutemaven la Busca90 Per comenltar la nova activiacutetat la ciutat havia dashyvanltar la quanritat de 10000 floriacutens a tornar en deu anys concediacuter als mestres el dret de ciutadania i garantir-los tambeacute durant deu anys el monopoliacute de Iexercici de Iofici En correspondencia els genovesos es comprometien a ensenyar Iofici i a convertiacuter el seu obrador en una escola daprenents si al capdavall lexperiencia tenia exit eI municipi havia dordenar que a Barcelona no es vestissin teixits dor i seda fabricars fora de la ciutat 91
Daquests mateixos anys coneixem algunes activirats dins el camp de la sederia del mercader Bartomeu Miroacute un deIs siacutendiacutecs buscaires perseguit el 1463 arran del triomf de la Biga El 1455 Miroacute contracra un mestre seder amb ruacutenica obligacioacute densenyar Iofici a futurs obrers fet que demostra lexistencia dun contingent de ma dobra disP9shynible relativament nombroacutes 92 Lany seguumlent Miroacute es vincula a un filador dos laquooperado-__ JtJ
resraquo un laquomesrre de drap de sedaraquo (lazzaro de Negro de Lucca) i un tenyidor de seda italians Finalment el 1459 Miroacute cediacutea en comanda un teler per ceixir laquodomasraquo a Domeshynico de Lucca un deis genovesos que havien presentar el projecte de 1451 i en prestava a Antoni Cabanyes un altre rambeacute per teixir-hi laquodomasraquo en regim de rreball a doshymiciliacute 93
Tambeacute daquest perIacuteode (exacrament de 1456) soacuten les escasses referencies que teniacutem d~~alaquoCompanya de les sedes de Jlarcelonaraquo amb seu al Pla den Liuiiel~nbtllat~ rector de la qual eacutes Giovanni Stella (segons Voltes) o Joan Estela (segons Bonnassie) que Iabril de 1456 contracta el genoves Iacopo de Galiano per tres anys al mes seguumlent el subadminiscrador de la societat pacta amb el mercader N icolau Creixell el lliurament de sedes que aquest shavia dencarregar de disrribuir entre diverses persones perque les obressin posteriorment Estela o Stella el rector contracta -tambeacute per tres anysshyLlarzer Lazelo i por despreacutes el genoves P de Montev~qf finalment a loctubre tornem a trobar Domenico de Lucca com a deuror de la societat que es compromet a treballar per a rentitat fins a eixugar el deute contret 94 Valdria la pena dinvestigar a fons i amb el rigor necessari lacruacioacute daquesta societat que segons Voltes devia ser el centre de reunioacute deIs artesans seders esrrangers laquosi eacutes que no sesfona justament a reclutar-los per crear en poc temps un nucliacute producror a Barcelonaraquo 95
La influencia deis mcsrres jmlians es roma a (tr palesa en un documem de 1457 segons el qual un teixidor de draps de seda compra a un mercadtr de Barcelona un tejer per confeccionar iexclJalmos Jl1iciacute de iexcldlIt Com a garams del contracte consten els genovesos Rafael de Rapallo i Manuel Vasi teixidors de draps de seda i possibles mestres del comprador del reler Al cap de quatre an)s Rafael de Rapallo contracta com a aprenenc
~ un valencia 96 Del mareix any procedeiacutex un document que demostra cJaramem la laquorialishy
iexcl tatraquo entre Barcelona i Valencia en la disputa de la residencia de dos mestres de Sayona teixidors dor i seda Els dos liacutegurs es diacuterigien a Valencia per treballar amb el seu conciutada Gaspar Ganor establert de feia temps a la ciurat com a fabricant de brocats quan an Seacuter pre~os per larmda bitcelonina Assabemat de Iassumpte el nostre coneshy
134
LA SEDA A LA CATAlUNYA MEDIEVAl
gut mercader buscaire Bartomeu Miroacute soHicita al consell el lliuramenr de toes dos per fer-Ios treballar en la seva induacutescria i estalviar al municipi les despeses de manutencioacute corresponents De res no va servir la raonada protesta deis jurats valenCIacuteans en redamacioacute deis caurius el consell va decidir de transferir-los a Miroacute amb la condicioacute expressa que cada un deIs ciutadans de Savona havia densiniscrar dos teixidors catalans fins a convershytir-los en mescres en lart de la seda i roe 97
Un altre indici de Iinteres dalguns consellers per fomentar la produccioacute de reixits de luxe el tenim el 1458 quan un mesrre filador dor valencia va expressar el seu desig destabliacuter-se a Barcelona amb la famiacutelia i amb quatre matrimonis meacutes del mateix oficio EIs consellers donaren suport a la peticiacuteoacute amb aquestes significarives paraules laquoartes que moltes persones qui no han forma de viure lavorant en la dita art de filar or viurien e encara que seria introduccioacute que en aquesta ciurat se fuhessen e obrassen draps dor e brocats segons en altres ciutaes es fanraquo98
Toes aquests estiacutemuls van tenir per complement lintent de desenvolupar a Barcelona la plantacioacute de moreres i la cria del cuc de seda A comen~amenr de 1458 el draper Joan Serra suggeriacute al consell que per corregir lendarrerimenr de Barcelona respecte a Valenshycia en la producciacute6 de seda caliacutea fomentar la plantacioacute de moreres amb aquest fi soHicita que li ros designat un iacutendret a la ciutat on a expenses seves pogueacutes plantar els dits arbres Despreacutes de les corresponents deliberacions el consell acorda datendre la petidoacute i concedir com a lloc idoni eIs fossats de les muralles comen~ant per la porta dels Tallers i fins a les de Sanr Antoni Sant Pau i Drassanes 99
- ---En resumestracta de documents alllars sense conrinuitat i meacutes donats a co_nhxe~ per curiacuteosiacutetat que no pas dins Iambit duna recerca sistematica i profunda sobre la possible introduccioacute duna manufactura textil sedera de qualitat a la Barcelona de miacutetjan segle xv Aquesta investigacioacute com en general lanalisi rigorosa i ben documentada del consum el comer~ i larresania de la seda a Catalunya medieval encara esta pendent
NOTES
1 LoMBARD M [es textiles dans le tontk mllslIlnlltm (VIlXIJ siexclfees Pariacutes-la HaiamiddotNova York 1978 2 LOMBARD [es rexliles ob eir i SAacutegtJCHEZ MARTfNEZ M laquoApogeo y crisis del estado cordobeacutesraquo
dins Historia tk Andalllda Madrid 1980 ) BoNNASltIEPiexcl~ rtslaquo~ aacutedwz6q
juBa Wflpli r-fH lfamplrJiarrmiddotlzlamp i9iLJCatlognt du miliell dll x a la fin du Xl siede Coissmrc el 1l1maliOl1 dIIne Jodeacutereacute 2 vol Tolosa del Uenguadoc 1975-1976
4 BOINASSIE Liexcliexcliexclganizcj( J iexclmiddotb~ La Catologne ob CIacutet i XOLfF P Quidam horno
nomioe Roberto negociaroreraquo dins Le Moyen Age 1963 5 BONNAS~IE ~uj 1M 16 lA Caralogne ob de 6 GUAL C~MARENA M El comercio de telas en el siglo XIll hispanoraquo dins Arlllon tk Hisunuacute
eamoacutelIlica) Social r 1968 7 FELlU 1 MONTFORT G laquoEl comercio cafalaacuten con Orienteraquo dins Ruacuteta tk Historia EcomlIica VI
nuacutem 3 1988 8 BATLLE GILART c Las relaciones comerciales de Barcdona con la Espantildea musulmana a fines del
XII e inicios del XIIIraquo dios Alfales de la UIlIacuteleruacutedad tk Afieote 6 1987 9 GiexclJAL CrMARENA M Peaje fluvial del Ebroraquo dins Esrdios tk Edad Mulia de la Coma tk Aragoacuten
VIII 1967
185
~~gt~ - ~
EL PODER 1LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDJEVAL
10 GUAL laquoEl comercio ob cit
11 MARTINEz FERJiANOO j-E Jaime Il Sil vida familiar 2 vol Barcelona 1948 doc nuacutem 8
12 VOLTES Bou P laquoLes associadom de seders medievals barceloninsraquo dim Anuario de EsuuJiru Medieshyvales V Barcelona 1968
13 BERNIS c Trajes y moda en la Espantildea de los Reyes Catoacutelicos l Las 1I1IjmI Madrid 1978 i VIROLES I VIDAL T M La vida qllotidiana a BarcelOTld Ierr 1400 Barcelona 1985
14 CARRERE c Barrelone centrelconomquea leacutepoqlledtsdifficllltls (13801462)2 vol Pariacutesmiddotla Haia 1967
15 GUAL CAMARENA M Vocahlllariacuteo dt comeraacuteo medit1lal Barcelona 1976 16 MADURELl MAlUMON J M i GARetA A Comandas comerciales harcelo11eraJ de la Baja Edad Media
Barcelona 1973 doc nuacutem 26643
17 GUAL CAMARENA M bull El primer ma1111111 hispaniacuteco de mercaderiacutea (s xn) Barcelona 1981 18 GUAL El primermanllal ob cic i MADUREll MARlMON j M laquoEl arte de la seda en Barcelona
entre judiacuteos y conversosraquo dins Searad XXV Madrid 1965 19 GUAL Elprimer manual ob cic i MADURELL laquoEl arte de la seda raquo ob cic 20 GUAL El primer manual ob cit 21 MADURELL 1 GARcA ComandascQf1U1(iales ob cit
22 MEUS F laquoMalaga nel sistema economico del XlV e xv secoloraquo dins Ecollmzia eStoriacutea III 1956 23 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit
24 CARRERE Barcelona centre eacuteconomiqlle ob eir
25 CARRERE Barcelona centre Iconomique ob cit 26 CARRERE Barcelona centre conomiqlle ob ciacutee 27 1IacuteADUREll laquoEl arte de la seda ob cit 28 MEUS laquoMalaga nel sistema raquo ob cie
29-MAUUREIl--laquoE-artede la seda raquo o1jmiddot-middotcit i VOLTES Bou P laquoNombres de antiguos tejidos de~ sedaraquo dins Bletiacuten de la Real Academia de la Historia CLXIII Madrid 1968
30 RODRfGUEZ MOLINA J El uacuteno deJatl1 en la Baja Edad Media Aspmos dellJograacuteficos y ecol1oacutemicos Granada 1978
31 MEus laquoMalaga nel sistema raquo ob cit
32 GLAl CAMARENA M laquoPara un mapa de la industria textil hispanaraquo dins Anuajo de Estlldios Medievales IV Barcelona 1967 iacute ltEl comercio de telas raquo ob cit
33 CARRERE Barckna centre tcoTlolllique ob cit 34 GUAl Vocaoacuteulaio de ob cir
35 RlBIUacute I LLUCH A DocmllC1lU JIIlhistaria de la CIIltllla catalana Mig-eal 2 vols Barcelona 1908 36 GtAl Vfliahfmiddotodcl ob cit i RUBIO DOCllllulIIsper ob cie 37 MELIS laquoMalaga nel sistema ob ciacutet
38 MlTJA M Dos dmulIIClitos lotddL del siglo xv res1Iacute111nia de los p-immJs mSdJOS d1 teidv di- la laquo1 l1J
Bamlolla Barcelona 1954
39 VOlTES BOt P Las compros regiacuteas de sederia desde Alfonso el Benigno hosta Alfonso el Magna nimoraquo dins DIacuteIlIlgaaacute(n Himi de Bmlol1a 1974
40 FLRRER I MALLOL M T Eh italiaos a les terres catalanes (segles XlIXV)gtgt dins Anuaio de Estudios Medin(lliexcliexcl X Batcelona 1980
41 MELlS laquoMalaga nd sistema ob cit
42 MADURELL MARIMO-1 J M laquoLa contratacioacuten medieval judaica) conversa en Barcelona
0349-1416) Documentos para sU estudio dins Seaad XVI i XVIl Madrid 1956 i 1957 respecrivamenr 43 Mr~)A Dos do(lImmtos notariI ob cit
44 Miexcl$KIMIN H A La (ltolamiacutea d ElIopa lfI el Afo Rmaciacutemimlo (1300-1460) Madrid 1975 45 BERNIS Trajes J moacuteiUacuteJ C11 ob ci MARTlN 1 ROS R M laquoEl teiacutegtit a IEdat Miriexclanaraquo dins
LEdat M1Ijana Aiexcls pliquestiexclstique indwIJil i teiacutexIacuteI cicle de conferencies al Museu Textil i dIndumentaria de Batcelona febrermar~ 19S7 i HtIZlNGA J El aMio de la Edad Aledia Madrid 1973
46 INOLES I lDAL T gt1bull La lid (Jotiduacutema ob cit
186
47 TORRELU NruBoacute F laquoSignificado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la
Corona de Aragoacutenraquo dins EsuuJiru de Historia Social de Espantildea m Madrid 1955
48 GoNZAacuteLEZ HURTEBISE E Lihros de TesOrtliacutea de la =a rtd de Aragtfn Barcelona 1911
49 DURAN 1SAMPERE A laquoBordadores de la Corte en el siglo XIV dins Boletln de la Real Academia de Benas Letras de Barcelona XXVI 1954
50 RUBIOacute Dotllmmts per IhistOria ob citbull i MARTfNEZJaimJi 1I ob cir
51 MARTNEZ FERRANOO j-E laquoDatoS sobre el vestuario de Jaime 11raquo dim Anales r Boletiacuten de los Museru de Am di- Barcelona 1945 doc nuacutem 211
52 MmGE 1 VIVES J La ciudad de Baralana dllrante el inm de Alfonso el Benigno (1327-1336) Barcelona 1987
53 VOlTES ltLas compras regias raquo ob cir
54 RUBIUacute Docu1Unts iexclleI thistaria ob cir
55 VOLTES BOL P laquoLa seda en la lituacutergiaraquo dins Misceiexcliexcliexclmia Histarica Catalana Homenagt a J Finestres Poblet 1970
56 VOLTES ltLa seda en raquo ob ciacutee 57 VOLTES laquoLa seda en raquo ob ciacutee 58 La seda en la liturgia cataleg de lexposieioacute del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona
1952 VOLTES laquoLa seda en raquo ob cie i l-IacuteARTLI laquoEl teixit a ob cit
59 CASAS 1 HOMS J M El camll de Castellar tany 1388 Tramcriacutepcioacute i estlldi dIITl inventari Sabadell
1970 60 EQJlP BROIDA UacuteS de lespai en els castelis i torres dels segles XlV iexclxv dins laquoFortaleses corres
guaites j easrells de la Catalunya medievahgt Annex 3 dAtta Medilllaia Barcelona 1986 61 BAnLE GALlART c 1~AREacuteS A El castell de Sitges a la more de Bernat de Fonollar (326)
dins laquoForraleses torres guaites i castells de la Catalunya medievalraquo Annex 3 dAtta Medievalia Barcelona -1
62 BAnLE GALlART C ltLa vida i les a(tivitats deis mercaders de Barcelona dedicats al comer~
mariacutetim (s XlIl) dins Le gemi dt filare Mediterra1llo 1 Napols 1981 63 CASAS 1 HOMS j M laquoLhererarge dun mercader barcelonf Darreriacutees del catorze segeraquo diacutens
Cuadernru de Histwia Ecol1oacute1l1ica de Catdlllifa Barcelona 1969-1970 64 VOLTES Bou P laquoEl establecimiento y el utillaje de los antiguos sederos barcelonesesraquo dins
Cuadernos de Historia ECOIJoacutemica de Cataluntildea 19681969 laquoOriacutegenes del Colegio Mayor de la Sedaraquo dins
Djiexclulgacioacuten histoacuteica de Bmlona 1974 i laquoLes associacions de seders raquo ob cit
65 MADCREll laquoLa contratacioacuten medievaL raquo i laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee 66 VOLTES laquoLes assoCIacuteacions de seders raquo ob cit
67 Bo~ASIE La og17l1izacioacuten del hajo ob cit i VOLTES ltOriacutegenes del Colegio raquo ob cit
68 MADlRELL laquoEl arre de la seda raquo ob cir i VOLTES laquoLes associacions de seders raquo ob CIacutet
69 MAIlCKELL L~ comratacioacuten medieval ob cit i VOlTES laquoLes associacions de seders ob
eir ~o VOlTES Les assodacions de seders ob ciacutee - L Bo~SSIE L M1ilmaoacuten dtl Tuacutebaj( ob ciacutet
~2 l-IacuteADlIlELL El arre de la seda raquo ob cIacuter
3 MADlkELL La contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob CIacutet
74 MADemiddotRElL ltLa contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
75 MADLRLlL middotLl comratacioacuten medieval i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
76 CARRrRE~ Bluacutemu ccutre uuml(1)ImuacuteqJIt ob ele 77 V(JLTES laquoLes associacions de sdcrs raquo ob ciacutee
78 MADlREll ltEl arre de la seda raquo ob cit
9 MADLREll laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee
SO EQlIP BROlDA laquoActividad de la mujet en la industria del vescir en la Barcelona de finales de la
Edad Mediacutea dins El iexclrtbj de la mlles en la Edad Iuliacutea hiJpana Madrid 1988 S MoXmiddotKUI El arre de la s(da raquo b cit i EQuP BROlDA laquoActividad de la mujer raquo ob cit
187
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
h~~ tlt~Fbull middot~~t~oiexclbull~~s_Jmiddotiwiexcl=~iexcl~~~-r-e--lt ~oiexclg___f-----shy
EL PODER I LA SEDA
dargentraquo que fins aleshores no sexercia a la ciutat Significativament gairebeacute rots els prohoms que tractaren aquest assumpte amb els regidors eren buscaires fet que denota que Iestiacutemul per iniciar a la ciutat aquesta manufactura proveniacutea deis secrors menestrals que aniacutemaven la Busca90 Per comenltar la nova activiacutetat la ciutat havia dashyvanltar la quanritat de 10000 floriacutens a tornar en deu anys concediacuter als mestres el dret de ciutadania i garantir-los tambeacute durant deu anys el monopoliacute de Iexercici de Iofici En correspondencia els genovesos es comprometien a ensenyar Iofici i a convertiacuter el seu obrador en una escola daprenents si al capdavall lexperiencia tenia exit eI municipi havia dordenar que a Barcelona no es vestissin teixits dor i seda fabricars fora de la ciutat 91
Daquests mateixos anys coneixem algunes activirats dins el camp de la sederia del mercader Bartomeu Miroacute un deIs siacutendiacutecs buscaires perseguit el 1463 arran del triomf de la Biga El 1455 Miroacute contracra un mestre seder amb ruacutenica obligacioacute densenyar Iofici a futurs obrers fet que demostra lexistencia dun contingent de ma dobra disP9shynible relativament nombroacutes 92 Lany seguumlent Miroacute es vincula a un filador dos laquooperado-__ JtJ
resraquo un laquomesrre de drap de sedaraquo (lazzaro de Negro de Lucca) i un tenyidor de seda italians Finalment el 1459 Miroacute cediacutea en comanda un teler per ceixir laquodomasraquo a Domeshynico de Lucca un deis genovesos que havien presentar el projecte de 1451 i en prestava a Antoni Cabanyes un altre rambeacute per teixir-hi laquodomasraquo en regim de rreball a doshymiciliacute 93
Tambeacute daquest perIacuteode (exacrament de 1456) soacuten les escasses referencies que teniacutem d~~alaquoCompanya de les sedes de Jlarcelonaraquo amb seu al Pla den Liuiiel~nbtllat~ rector de la qual eacutes Giovanni Stella (segons Voltes) o Joan Estela (segons Bonnassie) que Iabril de 1456 contracta el genoves Iacopo de Galiano per tres anys al mes seguumlent el subadminiscrador de la societat pacta amb el mercader N icolau Creixell el lliurament de sedes que aquest shavia dencarregar de disrribuir entre diverses persones perque les obressin posteriorment Estela o Stella el rector contracta -tambeacute per tres anysshyLlarzer Lazelo i por despreacutes el genoves P de Montev~qf finalment a loctubre tornem a trobar Domenico de Lucca com a deuror de la societat que es compromet a treballar per a rentitat fins a eixugar el deute contret 94 Valdria la pena dinvestigar a fons i amb el rigor necessari lacruacioacute daquesta societat que segons Voltes devia ser el centre de reunioacute deIs artesans seders esrrangers laquosi eacutes que no sesfona justament a reclutar-los per crear en poc temps un nucliacute producror a Barcelonaraquo 95
La influencia deis mcsrres jmlians es roma a (tr palesa en un documem de 1457 segons el qual un teixidor de draps de seda compra a un mercadtr de Barcelona un tejer per confeccionar iexclJalmos Jl1iciacute de iexcldlIt Com a garams del contracte consten els genovesos Rafael de Rapallo i Manuel Vasi teixidors de draps de seda i possibles mestres del comprador del reler Al cap de quatre an)s Rafael de Rapallo contracta com a aprenenc
~ un valencia 96 Del mareix any procedeiacutex un document que demostra cJaramem la laquorialishy
iexcl tatraquo entre Barcelona i Valencia en la disputa de la residencia de dos mestres de Sayona teixidors dor i seda Els dos liacutegurs es diacuterigien a Valencia per treballar amb el seu conciutada Gaspar Ganor establert de feia temps a la ciurat com a fabricant de brocats quan an Seacuter pre~os per larmda bitcelonina Assabemat de Iassumpte el nostre coneshy
134
LA SEDA A LA CATAlUNYA MEDIEVAl
gut mercader buscaire Bartomeu Miroacute soHicita al consell el lliuramenr de toes dos per fer-Ios treballar en la seva induacutescria i estalviar al municipi les despeses de manutencioacute corresponents De res no va servir la raonada protesta deis jurats valenCIacuteans en redamacioacute deis caurius el consell va decidir de transferir-los a Miroacute amb la condicioacute expressa que cada un deIs ciutadans de Savona havia densiniscrar dos teixidors catalans fins a convershytir-los en mescres en lart de la seda i roe 97
Un altre indici de Iinteres dalguns consellers per fomentar la produccioacute de reixits de luxe el tenim el 1458 quan un mesrre filador dor valencia va expressar el seu desig destabliacuter-se a Barcelona amb la famiacutelia i amb quatre matrimonis meacutes del mateix oficio EIs consellers donaren suport a la peticiacuteoacute amb aquestes significarives paraules laquoartes que moltes persones qui no han forma de viure lavorant en la dita art de filar or viurien e encara que seria introduccioacute que en aquesta ciurat se fuhessen e obrassen draps dor e brocats segons en altres ciutaes es fanraquo98
Toes aquests estiacutemuls van tenir per complement lintent de desenvolupar a Barcelona la plantacioacute de moreres i la cria del cuc de seda A comen~amenr de 1458 el draper Joan Serra suggeriacute al consell que per corregir lendarrerimenr de Barcelona respecte a Valenshycia en la producciacute6 de seda caliacutea fomentar la plantacioacute de moreres amb aquest fi soHicita que li ros designat un iacutendret a la ciutat on a expenses seves pogueacutes plantar els dits arbres Despreacutes de les corresponents deliberacions el consell acorda datendre la petidoacute i concedir com a lloc idoni eIs fossats de les muralles comen~ant per la porta dels Tallers i fins a les de Sanr Antoni Sant Pau i Drassanes 99
- ---En resumestracta de documents alllars sense conrinuitat i meacutes donats a co_nhxe~ per curiacuteosiacutetat que no pas dins Iambit duna recerca sistematica i profunda sobre la possible introduccioacute duna manufactura textil sedera de qualitat a la Barcelona de miacutetjan segle xv Aquesta investigacioacute com en general lanalisi rigorosa i ben documentada del consum el comer~ i larresania de la seda a Catalunya medieval encara esta pendent
NOTES
1 LoMBARD M [es textiles dans le tontk mllslIlnlltm (VIlXIJ siexclfees Pariacutes-la HaiamiddotNova York 1978 2 LOMBARD [es rexliles ob eir i SAacutegtJCHEZ MARTfNEZ M laquoApogeo y crisis del estado cordobeacutesraquo
dins Historia tk Andalllda Madrid 1980 ) BoNNASltIEPiexcl~ rtslaquo~ aacutedwz6q
juBa Wflpli r-fH lfamplrJiarrmiddotlzlamp i9iLJCatlognt du miliell dll x a la fin du Xl siede Coissmrc el 1l1maliOl1 dIIne Jodeacutereacute 2 vol Tolosa del Uenguadoc 1975-1976
4 BOINASSIE Liexcliexcliexclganizcj( J iexclmiddotb~ La Catologne ob CIacutet i XOLfF P Quidam horno
nomioe Roberto negociaroreraquo dins Le Moyen Age 1963 5 BONNAS~IE ~uj 1M 16 lA Caralogne ob de 6 GUAL C~MARENA M El comercio de telas en el siglo XIll hispanoraquo dins Arlllon tk Hisunuacute
eamoacutelIlica) Social r 1968 7 FELlU 1 MONTFORT G laquoEl comercio cafalaacuten con Orienteraquo dins Ruacuteta tk Historia EcomlIica VI
nuacutem 3 1988 8 BATLLE GILART c Las relaciones comerciales de Barcdona con la Espantildea musulmana a fines del
XII e inicios del XIIIraquo dios Alfales de la UIlIacuteleruacutedad tk Afieote 6 1987 9 GiexclJAL CrMARENA M Peaje fluvial del Ebroraquo dins Esrdios tk Edad Mulia de la Coma tk Aragoacuten
VIII 1967
185
~~gt~ - ~
EL PODER 1LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDJEVAL
10 GUAL laquoEl comercio ob cit
11 MARTINEz FERJiANOO j-E Jaime Il Sil vida familiar 2 vol Barcelona 1948 doc nuacutem 8
12 VOLTES Bou P laquoLes associadom de seders medievals barceloninsraquo dim Anuario de EsuuJiru Medieshyvales V Barcelona 1968
13 BERNIS c Trajes y moda en la Espantildea de los Reyes Catoacutelicos l Las 1I1IjmI Madrid 1978 i VIROLES I VIDAL T M La vida qllotidiana a BarcelOTld Ierr 1400 Barcelona 1985
14 CARRERE c Barrelone centrelconomquea leacutepoqlledtsdifficllltls (13801462)2 vol Pariacutesmiddotla Haia 1967
15 GUAL CAMARENA M Vocahlllariacuteo dt comeraacuteo medit1lal Barcelona 1976 16 MADURELl MAlUMON J M i GARetA A Comandas comerciales harcelo11eraJ de la Baja Edad Media
Barcelona 1973 doc nuacutem 26643
17 GUAL CAMARENA M bull El primer ma1111111 hispaniacuteco de mercaderiacutea (s xn) Barcelona 1981 18 GUAL El primermanllal ob cic i MADUREll MARlMON j M laquoEl arte de la seda en Barcelona
entre judiacuteos y conversosraquo dins Searad XXV Madrid 1965 19 GUAL Elprimer manual ob cic i MADURELL laquoEl arte de la seda raquo ob cic 20 GUAL El primer manual ob cit 21 MADURELL 1 GARcA ComandascQf1U1(iales ob cit
22 MEUS F laquoMalaga nel sistema economico del XlV e xv secoloraquo dins Ecollmzia eStoriacutea III 1956 23 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit
24 CARRERE Barcelona centre eacuteconomiqlle ob eir
25 CARRERE Barcelona centre Iconomique ob cit 26 CARRERE Barcelona centre conomiqlle ob ciacutee 27 1IacuteADUREll laquoEl arte de la seda ob cit 28 MEUS laquoMalaga nel sistema raquo ob cie
29-MAUUREIl--laquoE-artede la seda raquo o1jmiddot-middotcit i VOLTES Bou P laquoNombres de antiguos tejidos de~ sedaraquo dins Bletiacuten de la Real Academia de la Historia CLXIII Madrid 1968
30 RODRfGUEZ MOLINA J El uacuteno deJatl1 en la Baja Edad Media Aspmos dellJograacuteficos y ecol1oacutemicos Granada 1978
31 MEus laquoMalaga nel sistema raquo ob cit
32 GLAl CAMARENA M laquoPara un mapa de la industria textil hispanaraquo dins Anuajo de Estlldios Medievales IV Barcelona 1967 iacute ltEl comercio de telas raquo ob cit
33 CARRERE Barckna centre tcoTlolllique ob cit 34 GUAl Vocaoacuteulaio de ob cir
35 RlBIUacute I LLUCH A DocmllC1lU JIIlhistaria de la CIIltllla catalana Mig-eal 2 vols Barcelona 1908 36 GtAl Vfliahfmiddotodcl ob cit i RUBIO DOCllllulIIsper ob cie 37 MELIS laquoMalaga nel sistema ob ciacutet
38 MlTJA M Dos dmulIIClitos lotddL del siglo xv res1Iacute111nia de los p-immJs mSdJOS d1 teidv di- la laquo1 l1J
Bamlolla Barcelona 1954
39 VOlTES BOt P Las compros regiacuteas de sederia desde Alfonso el Benigno hosta Alfonso el Magna nimoraquo dins DIacuteIlIlgaaacute(n Himi de Bmlol1a 1974
40 FLRRER I MALLOL M T Eh italiaos a les terres catalanes (segles XlIXV)gtgt dins Anuaio de Estudios Medin(lliexcliexcl X Batcelona 1980
41 MELlS laquoMalaga nd sistema ob cit
42 MADURELL MARIMO-1 J M laquoLa contratacioacuten medieval judaica) conversa en Barcelona
0349-1416) Documentos para sU estudio dins Seaad XVI i XVIl Madrid 1956 i 1957 respecrivamenr 43 Mr~)A Dos do(lImmtos notariI ob cit
44 Miexcl$KIMIN H A La (ltolamiacutea d ElIopa lfI el Afo Rmaciacutemimlo (1300-1460) Madrid 1975 45 BERNIS Trajes J moacuteiUacuteJ C11 ob ci MARTlN 1 ROS R M laquoEl teiacutegtit a IEdat Miriexclanaraquo dins
LEdat M1Ijana Aiexcls pliquestiexclstique indwIJil i teiacutexIacuteI cicle de conferencies al Museu Textil i dIndumentaria de Batcelona febrermar~ 19S7 i HtIZlNGA J El aMio de la Edad Aledia Madrid 1973
46 INOLES I lDAL T gt1bull La lid (Jotiduacutema ob cit
186
47 TORRELU NruBoacute F laquoSignificado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la
Corona de Aragoacutenraquo dins EsuuJiru de Historia Social de Espantildea m Madrid 1955
48 GoNZAacuteLEZ HURTEBISE E Lihros de TesOrtliacutea de la =a rtd de Aragtfn Barcelona 1911
49 DURAN 1SAMPERE A laquoBordadores de la Corte en el siglo XIV dins Boletln de la Real Academia de Benas Letras de Barcelona XXVI 1954
50 RUBIOacute Dotllmmts per IhistOria ob citbull i MARTfNEZJaimJi 1I ob cir
51 MARTNEZ FERRANOO j-E laquoDatoS sobre el vestuario de Jaime 11raquo dim Anales r Boletiacuten de los Museru de Am di- Barcelona 1945 doc nuacutem 211
52 MmGE 1 VIVES J La ciudad de Baralana dllrante el inm de Alfonso el Benigno (1327-1336) Barcelona 1987
53 VOlTES ltLas compras regias raquo ob cir
54 RUBIUacute Docu1Unts iexclleI thistaria ob cir
55 VOLTES BOL P laquoLa seda en la lituacutergiaraquo dins Misceiexcliexcliexclmia Histarica Catalana Homenagt a J Finestres Poblet 1970
56 VOLTES ltLa seda en raquo ob ciacutee 57 VOLTES laquoLa seda en raquo ob ciacutee 58 La seda en la liturgia cataleg de lexposieioacute del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona
1952 VOLTES laquoLa seda en raquo ob cie i l-IacuteARTLI laquoEl teixit a ob cit
59 CASAS 1 HOMS J M El camll de Castellar tany 1388 Tramcriacutepcioacute i estlldi dIITl inventari Sabadell
1970 60 EQJlP BROIDA UacuteS de lespai en els castelis i torres dels segles XlV iexclxv dins laquoFortaleses corres
guaites j easrells de la Catalunya medievahgt Annex 3 dAtta Medilllaia Barcelona 1986 61 BAnLE GALlART c 1~AREacuteS A El castell de Sitges a la more de Bernat de Fonollar (326)
dins laquoForraleses torres guaites i castells de la Catalunya medievalraquo Annex 3 dAtta Medievalia Barcelona -1
62 BAnLE GALlART C ltLa vida i les a(tivitats deis mercaders de Barcelona dedicats al comer~
mariacutetim (s XlIl) dins Le gemi dt filare Mediterra1llo 1 Napols 1981 63 CASAS 1 HOMS j M laquoLhererarge dun mercader barcelonf Darreriacutees del catorze segeraquo diacutens
Cuadernru de Histwia Ecol1oacute1l1ica de Catdlllifa Barcelona 1969-1970 64 VOLTES Bou P laquoEl establecimiento y el utillaje de los antiguos sederos barcelonesesraquo dins
Cuadernos de Historia ECOIJoacutemica de Cataluntildea 19681969 laquoOriacutegenes del Colegio Mayor de la Sedaraquo dins
Djiexclulgacioacuten histoacuteica de Bmlona 1974 i laquoLes associacions de seders raquo ob cit
65 MADCREll laquoLa contratacioacuten medievaL raquo i laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee 66 VOLTES laquoLes assoCIacuteacions de seders raquo ob cit
67 Bo~ASIE La og17l1izacioacuten del hajo ob cit i VOLTES ltOriacutegenes del Colegio raquo ob cit
68 MADlRELL laquoEl arre de la seda raquo ob cir i VOLTES laquoLes associacions de seders raquo ob CIacutet
69 MAIlCKELL L~ comratacioacuten medieval ob cit i VOlTES laquoLes associacions de seders ob
eir ~o VOlTES Les assodacions de seders ob ciacutee - L Bo~SSIE L M1ilmaoacuten dtl Tuacutebaj( ob ciacutet
~2 l-IacuteADlIlELL El arre de la seda raquo ob cIacuter
3 MADlkELL La contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob CIacutet
74 MADemiddotRElL ltLa contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
75 MADLRLlL middotLl comratacioacuten medieval i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
76 CARRrRE~ Bluacutemu ccutre uuml(1)ImuacuteqJIt ob ele 77 V(JLTES laquoLes associacions de sdcrs raquo ob ciacutee
78 MADlREll ltEl arre de la seda raquo ob cit
9 MADLREll laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee
SO EQlIP BROlDA laquoActividad de la mujet en la industria del vescir en la Barcelona de finales de la
Edad Mediacutea dins El iexclrtbj de la mlles en la Edad Iuliacutea hiJpana Madrid 1988 S MoXmiddotKUI El arre de la s(da raquo b cit i EQuP BROlDA laquoActividad de la mujer raquo ob cit
187
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
~~gt~ - ~
EL PODER 1LA SEDA LA SEDA A LA CATALUNYA MEDJEVAL
10 GUAL laquoEl comercio ob cit
11 MARTINEz FERJiANOO j-E Jaime Il Sil vida familiar 2 vol Barcelona 1948 doc nuacutem 8
12 VOLTES Bou P laquoLes associadom de seders medievals barceloninsraquo dim Anuario de EsuuJiru Medieshyvales V Barcelona 1968
13 BERNIS c Trajes y moda en la Espantildea de los Reyes Catoacutelicos l Las 1I1IjmI Madrid 1978 i VIROLES I VIDAL T M La vida qllotidiana a BarcelOTld Ierr 1400 Barcelona 1985
14 CARRERE c Barrelone centrelconomquea leacutepoqlledtsdifficllltls (13801462)2 vol Pariacutesmiddotla Haia 1967
15 GUAL CAMARENA M Vocahlllariacuteo dt comeraacuteo medit1lal Barcelona 1976 16 MADURELl MAlUMON J M i GARetA A Comandas comerciales harcelo11eraJ de la Baja Edad Media
Barcelona 1973 doc nuacutem 26643
17 GUAL CAMARENA M bull El primer ma1111111 hispaniacuteco de mercaderiacutea (s xn) Barcelona 1981 18 GUAL El primermanllal ob cic i MADUREll MARlMON j M laquoEl arte de la seda en Barcelona
entre judiacuteos y conversosraquo dins Searad XXV Madrid 1965 19 GUAL Elprimer manual ob cic i MADURELL laquoEl arte de la seda raquo ob cic 20 GUAL El primer manual ob cit 21 MADURELL 1 GARcA ComandascQf1U1(iales ob cit
22 MEUS F laquoMalaga nel sistema economico del XlV e xv secoloraquo dins Ecollmzia eStoriacutea III 1956 23 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit
24 CARRERE Barcelona centre eacuteconomiqlle ob eir
25 CARRERE Barcelona centre Iconomique ob cit 26 CARRERE Barcelona centre conomiqlle ob ciacutee 27 1IacuteADUREll laquoEl arte de la seda ob cit 28 MEUS laquoMalaga nel sistema raquo ob cie
29-MAUUREIl--laquoE-artede la seda raquo o1jmiddot-middotcit i VOLTES Bou P laquoNombres de antiguos tejidos de~ sedaraquo dins Bletiacuten de la Real Academia de la Historia CLXIII Madrid 1968
30 RODRfGUEZ MOLINA J El uacuteno deJatl1 en la Baja Edad Media Aspmos dellJograacuteficos y ecol1oacutemicos Granada 1978
31 MEus laquoMalaga nel sistema raquo ob cit
32 GLAl CAMARENA M laquoPara un mapa de la industria textil hispanaraquo dins Anuajo de Estlldios Medievales IV Barcelona 1967 iacute ltEl comercio de telas raquo ob cit
33 CARRERE Barckna centre tcoTlolllique ob cit 34 GUAl Vocaoacuteulaio de ob cir
35 RlBIUacute I LLUCH A DocmllC1lU JIIlhistaria de la CIIltllla catalana Mig-eal 2 vols Barcelona 1908 36 GtAl Vfliahfmiddotodcl ob cit i RUBIO DOCllllulIIsper ob cie 37 MELIS laquoMalaga nel sistema ob ciacutet
38 MlTJA M Dos dmulIIClitos lotddL del siglo xv res1Iacute111nia de los p-immJs mSdJOS d1 teidv di- la laquo1 l1J
Bamlolla Barcelona 1954
39 VOlTES BOt P Las compros regiacuteas de sederia desde Alfonso el Benigno hosta Alfonso el Magna nimoraquo dins DIacuteIlIlgaaacute(n Himi de Bmlol1a 1974
40 FLRRER I MALLOL M T Eh italiaos a les terres catalanes (segles XlIXV)gtgt dins Anuaio de Estudios Medin(lliexcliexcl X Batcelona 1980
41 MELlS laquoMalaga nd sistema ob cit
42 MADURELL MARIMO-1 J M laquoLa contratacioacuten medieval judaica) conversa en Barcelona
0349-1416) Documentos para sU estudio dins Seaad XVI i XVIl Madrid 1956 i 1957 respecrivamenr 43 Mr~)A Dos do(lImmtos notariI ob cit
44 Miexcl$KIMIN H A La (ltolamiacutea d ElIopa lfI el Afo Rmaciacutemimlo (1300-1460) Madrid 1975 45 BERNIS Trajes J moacuteiUacuteJ C11 ob ci MARTlN 1 ROS R M laquoEl teiacutegtit a IEdat Miriexclanaraquo dins
LEdat M1Ijana Aiexcls pliquestiexclstique indwIJil i teiacutexIacuteI cicle de conferencies al Museu Textil i dIndumentaria de Batcelona febrermar~ 19S7 i HtIZlNGA J El aMio de la Edad Aledia Madrid 1973
46 INOLES I lDAL T gt1bull La lid (Jotiduacutema ob cit
186
47 TORRELU NruBoacute F laquoSignificado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la
Corona de Aragoacutenraquo dins EsuuJiru de Historia Social de Espantildea m Madrid 1955
48 GoNZAacuteLEZ HURTEBISE E Lihros de TesOrtliacutea de la =a rtd de Aragtfn Barcelona 1911
49 DURAN 1SAMPERE A laquoBordadores de la Corte en el siglo XIV dins Boletln de la Real Academia de Benas Letras de Barcelona XXVI 1954
50 RUBIOacute Dotllmmts per IhistOria ob citbull i MARTfNEZJaimJi 1I ob cir
51 MARTNEZ FERRANOO j-E laquoDatoS sobre el vestuario de Jaime 11raquo dim Anales r Boletiacuten de los Museru de Am di- Barcelona 1945 doc nuacutem 211
52 MmGE 1 VIVES J La ciudad de Baralana dllrante el inm de Alfonso el Benigno (1327-1336) Barcelona 1987
53 VOlTES ltLas compras regias raquo ob cir
54 RUBIUacute Docu1Unts iexclleI thistaria ob cir
55 VOLTES BOL P laquoLa seda en la lituacutergiaraquo dins Misceiexcliexcliexclmia Histarica Catalana Homenagt a J Finestres Poblet 1970
56 VOLTES ltLa seda en raquo ob ciacutee 57 VOLTES laquoLa seda en raquo ob ciacutee 58 La seda en la liturgia cataleg de lexposieioacute del Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona
1952 VOLTES laquoLa seda en raquo ob cie i l-IacuteARTLI laquoEl teixit a ob cit
59 CASAS 1 HOMS J M El camll de Castellar tany 1388 Tramcriacutepcioacute i estlldi dIITl inventari Sabadell
1970 60 EQJlP BROIDA UacuteS de lespai en els castelis i torres dels segles XlV iexclxv dins laquoFortaleses corres
guaites j easrells de la Catalunya medievahgt Annex 3 dAtta Medilllaia Barcelona 1986 61 BAnLE GALlART c 1~AREacuteS A El castell de Sitges a la more de Bernat de Fonollar (326)
dins laquoForraleses torres guaites i castells de la Catalunya medievalraquo Annex 3 dAtta Medievalia Barcelona -1
62 BAnLE GALlART C ltLa vida i les a(tivitats deis mercaders de Barcelona dedicats al comer~
mariacutetim (s XlIl) dins Le gemi dt filare Mediterra1llo 1 Napols 1981 63 CASAS 1 HOMS j M laquoLhererarge dun mercader barcelonf Darreriacutees del catorze segeraquo diacutens
Cuadernru de Histwia Ecol1oacute1l1ica de Catdlllifa Barcelona 1969-1970 64 VOLTES Bou P laquoEl establecimiento y el utillaje de los antiguos sederos barcelonesesraquo dins
Cuadernos de Historia ECOIJoacutemica de Cataluntildea 19681969 laquoOriacutegenes del Colegio Mayor de la Sedaraquo dins
Djiexclulgacioacuten histoacuteica de Bmlona 1974 i laquoLes associacions de seders raquo ob cit
65 MADCREll laquoLa contratacioacuten medievaL raquo i laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee 66 VOLTES laquoLes assoCIacuteacions de seders raquo ob cit
67 Bo~ASIE La og17l1izacioacuten del hajo ob cit i VOLTES ltOriacutegenes del Colegio raquo ob cit
68 MADlRELL laquoEl arre de la seda raquo ob cir i VOLTES laquoLes associacions de seders raquo ob CIacutet
69 MAIlCKELL L~ comratacioacuten medieval ob cit i VOlTES laquoLes associacions de seders ob
eir ~o VOlTES Les assodacions de seders ob ciacutee - L Bo~SSIE L M1ilmaoacuten dtl Tuacutebaj( ob ciacutet
~2 l-IacuteADlIlELL El arre de la seda raquo ob cIacuter
3 MADlkELL La contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob CIacutet
74 MADemiddotRElL ltLa contratacioacuten medieva raquo i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
75 MADLRLlL middotLl comratacioacuten medieval i laquoEl arte de la seda raquo ob cit
76 CARRrRE~ Bluacutemu ccutre uuml(1)ImuacuteqJIt ob ele 77 V(JLTES laquoLes associacions de sdcrs raquo ob ciacutee
78 MADlREll ltEl arre de la seda raquo ob cit
9 MADLREll laquoEl arre de la seda raquo ob ciacutee
SO EQlIP BROlDA laquoActividad de la mujet en la industria del vescir en la Barcelona de finales de la
Edad Mediacutea dins El iexclrtbj de la mlles en la Edad Iuliacutea hiJpana Madrid 1988 S MoXmiddotKUI El arre de la s(da raquo b cit i EQuP BROlDA laquoActividad de la mujer raquo ob cit
187
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
iM 44 Wi~~plusmn iWti hMi e1
EL PODER I LA SEDA
82 CAItREItE Bareemu _tri eacuteconomiqll4 ob cit 83 VOLTES laquoLes associadons de seders raquo ob ciacutee 84 MADUREll laquoEl arte de la seda raquo ob cit 85 VOLTES laquoEl establecimiento yraquo ob cit 86 EQulP BROIDA laquoActividad de la mujer raquo ob ciacutee 87 VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cit 88 MADlTRELL laquoEl arte de la seda raquo ob ciacutee i VOLTES laquoEl establecimiento y raquo ob cie 89 BATIlE GAlURT c La riJiJ ocid y econoacutemica de Baraono a mtaacuteiadlI del ligIo XV 2 vol Barceloshy
na J973 90 BATIlE La CTIacuteJIacuteJJocial y ob cit 91 DURAN iexcl SAMPEItE A laquoEls brocaters de Barcelonaraquo dins ReviJta de Cataflnya Xl 1929 i laquoBroshy
cados y maestros brocateros en el s XV dins Divulgacioacuten HiJloacuterica de Barcelona 1945 92 BollltNASSIE La orgdnizaaacuteoacuten del trabajo ob ciacutee 93 VOLTES laquoLes associacioru de seders raquo i laquoEl establecimiento y raquo ob ciacutee 94 VOLTES laquoLes associacions de sedeesraquo ob cit i BoNNASSIE La organiziexcliexcliexclioacuten del trabajo ob
cit 95 VOLTES laquoLes associacions de sedees raquo ob cit 96 MIT]A Do mmemo notarialeJ ob cit 97 CAMOacuteS CABRU]A L laquoDos genoveses maestros de brocados cautivos en Barcelonaraquo dins Divulgashy
cioacuten Huacutetoacutericd de Bamlona 1947 98 DliRAacuteN laquoBrocados y maestros raquo ob ciacutee 99 CJiexclOacuteS CASRU]A L laquoLos fosos de la ciudad al servicio de la produccioacuten sedera barcelonesa a
mediados del siglo XVraquo dins Divulgacioacuten HiJtoacutericd de Barcelona 1947
188
