fogones del mundo ❘ fogons del mónLA YUCA ❘ LA IUCA 30

sumario � sumari

a pie de foto ❘ a peu de fotoMUJERES EN ETIOPÍA ❘ DONES A ETIÒPIA

LA LUCHA POR EL AGUA ❘ LA LLUITA PER L’AIGUA

editorialOBJETIVO 1 DEL MILENIO

OBJECTIU 1 DEL MIL·LENNI

entrevistaSOMALY MAM

dossierERRADICAR LA POBREZA EXTREMA Y EL HAMBRE

ERADICAR LA POBRESA EXTREMA I LA FAM

testimonios ❘ testimonisCOMPARTIENDO EXPERIENCIAS EN LA LUCHA CONTRA LA DROGA

COMPARTINT EXPERIÈNCIES EN LA LLUITA CONTRA LA DROGA

tablón de anuncios ❘ tauler d’anuncis

diario de viaje ❘ diari de viatgeBINDE (GHANA), 2004

fichas técnicas ❘ fitxes tècniquesFUNDACIÓ DIAGRAMA - MEDICUS MUNDI BALEARS

ASSOCIACIÓ PAU AMB DIGNITAT - VETERMON

alrededor del mundo ❘ arreu del mónEL AGUA: FUENTE DE DISCORDIA EN UNA REGIÓN CONFLICTIVA. GAZA

L’AIGUA: FONT DE DISCÒRDIA EN UNA REGIÓ CONFLICTIVA. GAZA

con referencias - enlacesamb referències - enllaços

04

03

06

vocabulario solidario ❘ vocabulari solidari 17

12

18

24

22

27

29

31

EditaGovern de les Illes BalearsConselleria de Presidència i EsportsDirecció General de Cooperacióhttp://dgcooper.caib.es

Redacció i coordinació Redacción y coordinación

Elena Ortega elenaortega@lacomba.com

Traducció al català

Àngels Àlvarez Garí

Col·laboren � Colaboran

Jaume CompanyVíctor DengraMarina EstarellasJavier Farrés Cristina FernándezHelena HerreraSusana PulidoLuis Ruiz

Fotografies � Fotografías

Portada: Carmen Ortega, Somaly Mam

Gabriel Lacomba (p. 4)Carmen Ortega, DGC (p. 6, 13-I)Magdalena Contestí, DGC (p. 5, 29)AFESIP (p. 7, 8, 9, 10, 11)Jaume Caldentey (p. 14) Susana Pulido (p. 16)Jonatán Ramírez (p. 18-I)FUNDACIÓN DIAGRAMA (p. 18-II, III, IV)MEDICUS MUNDI BALEARS (p. 19)ASSOCIACIÓ PAU AMB DIGNITAT (p. 20)VETERMON (p. 21)PROJECTE HOME BALEARS (p. 22, 23)Joan Fortuny, DGC (p. 24, 25, 26)LLEVANT EN MARXA (p. 30)

Contraportada: Pep Bonet Mulet

Disseny i maquetació Diseño y maquetación

LACOMBA Produccionswww.lacomba.com

Impressió � Impresión

Bahía Indústria Gràfica

Tirada

2.200 exemplars � ejemplares

Periodicitat � Periodicidad

Quadrimestral � Cuatrimestral

Dipòsit legal � Depósito legal

PM-590-2004

w w w . c o o p e r a n t . o r g

editorial

OBJECTIU 1 DEL MIL·LENNI“Aproximadament, quantes persones viuen actualmenten el món amb menys d’un dòlar al dia?, 10.000, 1 milió,100 milions, 1.000 milions?”*. Aquesta i altres preguntesconté el qüestionari “Què saps sobre els Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni?”, elaborat per lesNacions Unides per avaluar els nostres coneixementssobre els esmentats objectius.

La gran majoria gairebé no en sabem res. La Declaraciódel Mil·lenni, subscrita el 2000 pels 189 països inte-grants de les Nacions Unides, els va comprometre acomplir vuit objectius relacionats amb l’avanç en el des-envolupament i la reducció de la pobresa per a l’any2015. A l’Objectiu 1 i pel que fa a aquest termini, se’lsobligava a reduir a la meitat el percentatge de perso-nes amb ingressos inferiors a un dòlar diari i el de per-sones que pateixen fam.

A l’Àsia Meridional i a l’Àfrica Subsahariana corresponenla major part dels 800 milions de persones que pateixenfam en el món. A grans trets, el repte a l’Índia és millo-rar la distribució de les reserves d’aliments per arribar atots els llocs de la seva geografia, mentre que a Àfrica ésindispensable augmentar la productivitat agrícola.

A l’Àsia Meridional i Oriental se situa la major concen-tració de pobresa d’ingressos. La desaparició de lesbarreres al comerç, l’alleugeriment del deute i l’augmentde l’ajuda al desenvolupament, per part dels països rics,ajudarien a frenar la pobresa; a més, els governs delspaïsos en desenvolupament haurien de ser transparentsi aplicar, d’una manera eficaç, programes d’atenció sani-tària, escolarització, de protecció de l’entorn i d’igual-tat de gènere.

En la pràctica, molts de països en desenvolupament hancomençat a complir la seva part del compromís, mentreque els països rics mantenen de moment una actitud mésaviat passiva. Per això, els responsables del Programa deles Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD),demanen una mobilització social, dins i fora de les fron-teres, perquè els Objectius de Desenvolupament delMil·lenni puguin passar del concepte a l’assoliment.

No hi ha dubte que la mobilització de la societat civiltindrà cada vegada més influència. I sinó, escoltem larecent resposta de Kofi Annan, secretari general del’ONU, als integrants del Fòrum de la Societat Civilquan es queixaren que les institucions internacionalsdesoïen les seves veus: “Vosaltres teniu pes per mudarla balança. Per favor manteniu la pressió”.

(*) La resposta correcta és: 1.000 milions de persones enel món sobreviuen amb menys d’un dòlar al dia.

OBJETIVO 1 DEL MILENIO“Aproximadamente, ¿cuántas personas viven actual-mente en el mundo con menos de un dólar al día?,¿10.000, 1 millón, 100 millones, 1.000 millones?”*. Éstay otras preguntas contiene el cuestionario “¿Qué sabessobre los Objetivos de Desarrollo del Milenio?”, elabo-rado por las Naciones Unidas para evaluar nuestros cono-cimientos sobre los citados objetivos.

La inmensa mayoría apenas sabemos nada. LaDeclaración del Milenio, suscrita en 2000 por los 189 paí-ses integrantes de las Naciones Unidas,les comprometióa cumplir ocho objetivos relacionados con el avance enel desarrollo y la reducción de la pobreza para el año2015. En el Objetivo 1 se obligaban, para esa fecha, areducir a la mitad el porcentaje de personas con ingre-sos inferiores a un dólar diario y el de personas quepadecen hambre.

A Asia Meridional y África Subsahariana corresponden lamayor parte de los 800 millones de personas que pade-cen hambre en el mundo. A grandes líneas, el reto en laIndia es mejorar la distribución de las reservas de ali-mentos para llegar a todos los lugares de su geografía,mientras que en África es indispensable aumentar la pro-ductividad agrícola.

En Asia Meridional y Oriental se sitúa la mayor concentra-ción de pobreza de ingresos. La desaparición de las barre-ras al comercio, el alivio de la deuda y el aumento de laayuda al desarrollo, por parte de los países ricos, ayudaríana frenar la pobreza; además, los gobiernos de los países endesarrollo deberían ser transparentes y aplicar, de modoeficaz, programas de atención sanitaria, escolarización, deprotección del entorno y de igualdad de género.

En la práctica, muchos países en desarrollo han comen-zado a cumplir su parte del compromiso, mientras lospaíses ricos mantienen de momento una actitud más bienpasiva. Por eso, los responsables del Programa de lasNaciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), demandanuna movilización social, dentro y fuera de las fronteras,para que los Objetivos de Desarrollo del Milenio puedanpasar del concepto al logro.

No cabe duda de que la movilización de la sociedad civilva a tener cada vez mayor influencia. Y si no, escuche-mos la reciente respuesta de Kofi Annan, secretario gene-ral de la ONU, a los integrantes del Fórum de la SociedadCivil cuando se quejaron de que las instituciones inter-nacionales desoían sus voces: “Ustedes tienen peso paramudar la balanza. Por favor mantengan la presión”.

(*) La respuesta correcta es: 1.000 millones de personasen el mundo sobreviven con menos de un dólar al día.

3

Direcció General de Cooperació, Conselleria de Presidència i Esports

a pie de foto � a peu de foto

Si demanem a Marina Estarellas i a Susana Pulido el lloc queocupa Etiòpia en relació amb el seu índex de desenvolupa-ment relatiu al gènere (IDG), ens contestaran que és a la cuade la classificació mundial (com la gran majoria de països afri-cans). Aquestes dues educadores socials, per la Universitat deles Illes Balears (UIB), coneixen de prop el paper subordinatde la dona africana: sense dret a tenir possessions, ni a par-ticipar en la vida pública i en molts de casos exclosa dels ser-veis de salut i educació.El treball d’investigació emprès per aquestes dues estudiantsl’any 2003, valent-se de les beques que la UIB i el Govern deles Illes Balears convoquen per realitzar pràctiques en païsosen desenvolupament, cercava introduir la perspectiva degènere en un projecte que Metges sense Fronteres duu aterme amb prostitutes d’Addis Abeba, la capital d’Etiòpia.Després de realitzar una trentena d’entrevistes a les recep-tores del projecte i d’amarar-se de teoria sobre polítiques degènere amb els seus consellers del Centre Africà per alDesenvolupament de Gènere (ACGD), que depèn de lesNacions Unides, plantejaren incloure en el projecte algunsaspectes que afavorissin el major apoderament de les donesreceptores, com ara que poguessin prendre decisions o queuna veterana del programa accedís a un lloc executiu.L’exposició Etiòpia, tres puntes d’alba recull la seva expe-riència i a més mostra la riquesa cultural i l’enorme diversi-tat ètnica d’aquell país, que per a la gran majoria és com-pletament desconegut i sinònim de fam.

Si preguntamos a Marina Estarellas y a Susana Pulido porel lugar que ocupa Etiopía en relación con su índice dedesarrollo relativo al género (IDG), nos contestarán queestá a la cola de la clasificación mundial (como la granmayoría de países africanos). Estas dos educadoras sociales,por la Universidad de las Islas Baleares (UIB), conocen decerca el papel subordinado de la mujer africana: sin derechoa tener posesiones, ni a participar en la vida pública y enmuchos casos excluida de los servicios de salud y educación.El trabajo de investigación emprendido por estas dos estu-diantes en 2003, valiéndose de las becas que la UIB y el Governde les Illes Balears convocan para realizar prácticas en paísesen desarrollo, buscaba introducir la perspectiva de género enun proyecto que Médicos sin Fronteras lleva a cabo con pros-titutas de Addis Abeba, la capital de Etiopía. Después de rea-lizar una treintena de entrevistas a las receptoras del proyec-to y de empaparse de teoría sobre políticas de género con susconsejeros del Centro Africano para el Desarrollo de Género(ACGD), dependiente de las Naciones Unidas, plantearonincluir en el proyecto algunos aspectos que favorecieran elmayor empoderamiento de las mujeres receptoras, como latoma de decisiones por parte de éstas o que una veterana delprograma accediera a un puesto ejecutivo.La exposición Etiòpia, tres puntes d’alba recoge su experien-cia y además muestra la riqueza cultural y la enorme diversi-dad étnica de aquel país, que para la gran mayoría resultacompletamente desconocido y sinónimo de hambrunas.

DONES A ETIÒPIA

MUJERES EN ETIOPÍA

4

a pie de foto � a peu de foto

Pou a Binde (Ghana). Les Nacions Unides consideren un“accés raonable” a l’aigua potable poder disposar coma mínim de 20 litres per persona i dia, d’un lloc situat ano més d’un quilòmetre de l’habitatge. A les zonesrurals d’Àfrica, dones i nines dediquen, de mitjana, unestres hores al dia a anar a cercar aigua. Apropar aques-tes fonts a les seves llars deixaria temps a les nines perassistir a l’escola i les mares podrien dedicar-se a altresactivitats per incrementar els ingressos familiars.“És habitual veure nines traginant aigua i caminantllargues distàncies. Al final arriben tard a l’escola, esdormen durant les classes i suspenen els exàmens”, eslamenta Rudolf Amenga-Etego. Aquest advocat gha-nès és un històric lluitador pel dret dels més pobres al’aigua. La seva labor, al capdavant de la CoalicióNacional de Ghana contra la Privatització de l’Aigua, liha fet guanyar el premi Goldman 2004 (considerat elPremi Nobel de Medi Ambient). Amenga-Etego acon-seguí paralitzar l’any 2003 el projecte del govern gha-nès, instigat pel Fons Monetari Internacional, de pri-vatitzar els serveis públics de l’aigua: fet que haguéscomportat un augment desorbitat dels preus, en unpaís en el qual el 70% de la població no té accés a l’ai-gua potable.

Pozo en Binde (Ghana). Las Naciones Unidas considerancomo un “acceso razonable” al agua potable poder dis-poner como mínimo de 20 litros por persona y día, de unlugar situado a no más de un kilómetro de la vivienda. Enlas zonas rurales de África, mujeres y niñas dedican, portérmino medio, unas tres horas al día a ir a buscar agua.Acercar esas fuentes a sus hogares dejaría tiempo a lasniñas para asistir a la escuela y las madres podrían dedi-carse a otras actividades para incrementar los ingresosfamiliares.“Es habitual ver a niñas acarreando agua y caminando lar-gas distancias. Al final acaban llegando tarde a la escuela,durmiéndose durante las clases y suspendiendo los exá-menes”, se lamenta Rudolf Amenga-Etego. Este abogadoghanés es un histórico luchador por el derecho de los máspobres al agua. Su labor, al frente de la Coalición Nacionalde Ghana contra la Privatización del Agua, le ha valido elpremio Goldman 2004 (considerado el Premio Nobel deMedio Ambiente). Amenga-Etego consiguió paralizar en2003 el proyecto del gobierno ghanés, instigado por elFondo Monetario Internacional, de privatizar los serviciospúblicos del agua: lo que hubiera comportado un aumen-to desorbitado de los precios, en un país en el que el 70%de la población no tiene acceso al agua potable.

LA LLUITA PER L’AIGUA

LA LUCHA POR EL AGUA

5

Al sud-est asiàtic hi ha la creença que jeure amb una nenaverge aclareix la pell, rejoveneix, dóna sort i protegeixcontra les malalties de transmissió sexual. Somaly Mamfou una dels molts milers de nenes venudes i esclavitza-des sexualment. Ara, aquesta dona cambotjana, premiPríncipe de Asturias de Cooperació Internacional 1998,ha fet bandera de la seva dramàtica experiència i liderauna organització internacional que s’enfronta al tràfic ia l’explotació sexual d’éssers humans.En el sureste asiático existe la creencia de que acostar-se con una niña virgen aclara la piel, rejuvenece, dasuerte y protege contra las enfermedades de transmi-sión sexual. Somaly Mam fue una de las tantas miles deniñas vendidas y esclavizadas sexualmente. Ahora, estamujer camboyana, premio Príncipe de Asturias deCooperación Internacional 1998, ha hecho bandera desu dramática experiencia y lidera una organizacióninternacional que se enfrenta al tráfico y a la explota-ción sexual de seres humanos.

C. - Acció per a les Dones en Situació Precària (AFESIP) nas-qué el 1996 com una organització que lluitava contra l’ex-plotació sexual de nenes i dones a Cambotja. El 2003,l’ONU constatà el creixement del tràfic internacional dedones i nens, i la seva explotació sexual. Estem davant undels nombrosos efectes perniciosos de la mundialització?

Acción por las Mujeres en Situación Precaria (AFESIP)nació en 1996 como una organización que luchaba con-tra la explotación sexual de niñas y mujeres en Camboya.En 2003, la ONU constató el crecimiento de la trata inter-nacional de mujeres y niños, y su explotación sexual.¿Estamos ante uno de los numerosos efectos pernicio-sos de la mundialización?SM. - És així, però no és un fenomen recent, ja que s’iniciaen acabar la guerra freda i la nova configuració interna-cional que se’n deriva. Sense entrar en el diàleg de sordsentre “pro” i “anti”, es poden indicar, com ha fetl’Organització Internacional del Treball (OIT) en un infor-me recent, els nombrosos perjudicis de processos mal

6

entrevista

“És indispensable estar a l’altura del de-

safiament: no es tracta d’una mera pros-

titució local sinó d’un vertader tràfic a

nivell planetari, i això que l’esclavitud se

suposa que quedà abolida...”

(Somaly Mam, directora d’AFESIP).

“Es indispensable estar a la altura del

desafío: no se trata de mera prostitución

local sino de una verdadera trata a esca-

la planetaria, cuando la esclavitud se

supone que quedó abolida...”

(Somaly Mam, directora de AFESIP).

L’ESCLAVITUD DEL SEGLE XXI: L’EXPLOTACIÓ SEXUAL

LA ESCLAVITUD DEL SIGLO XXI:LA EXPLOTACIÓN SEXUAL

Somaly Mam, directora d’AFESIP.Somaly Mam, directora de AFESIP.

resolts: degradació de normes socials, precarietat creixent,increment de l’atur oficial i privatitzacions desastroses delsserveis públics. Com ja se sap, una degradació tal del teixitsocial afavoreix l’explotació sexual: certes cultures tradi-cionals, com la de Cambotja, envaïdes sobtadament per lamodernitat occidental, compten amb un gran nombre dedesvalguts que són preses ideals per a la prostitució i l’ex-plotació del sexe. D’altra banda, la globalització ha afavo-rit les activitats transnacionals il·legals: evasió fiscal, podercreixent de trames criminals, tràfic de drogues i, natural-ment, comerç sexual i tràfic d’éssers humans. La indústriadel sexe es troba en plena expansió i cobreix tot l’espectrede l’explotació sexual, des de la prostitució del carrer alsgogo-bars, passant pels karaokes (on abunden les prosti-tutes) i sense oblidar els llocs pornogràfics i la cibercrimi-nalitat; una oferta per a totes les butxaques que a més cercasatisfer les preferències sexuals estètiques o culturals decada un. Al sud-est asiàtic, el cutis clar és molt apreciat i,així, dones i nens vietnamites es troben a Cambotja, aMalàisia i a Tailàndia, on també n’hi ha procedents deCambotja. La dimensió del tràfic d’éssers humans no és solsnacional o regional, és també internacional: trobem vícti-mes colombianes a Espanya, tailandeses a Holanda, russesa Tailàndia... La campanya que AFESIP emprendrà el pro-per mes de novembre té com a objectiu l’efectiva abolicióde l’esclavitud sexual i comprendrà aquests tres nivells d’ac-ció: nacional, regional i internacional.

Así es, pero no es un fenómeno reciente puesto que seinicia con el fin de la guerra fría y la nueva configuracióninternacional derivada de ello. Sin entrar en el diálogo desordos entre “pro” y “anti”, se pueden indicar, como hahecho la Organización Internacional de Trabajo (OIT) en uninforme reciente, los numerosos perjuicios de procesos malresueltos: degradación de normas sociales, precariedad cre-ciente, incremento del paro oficial y privatizaciones desas-trosas de los servicios públicos. Es bien sabido que tal degra-dación del tejido social favorece la explotación sexual: cier-tas culturas tradicionales, como la de Camboya, invadidassúbitamente por la modernidad occidental, cuentan congran número de desvalidos que constituyen presas idealespara la prostitución y la explotación del sexo. Por otro lado,la globalización ha favorecido las actividades trasnaciona-les ilegales: evasión fiscal, poder creciente de tramas crimi-nales, tráfico de drogas y, por supuesto, comercio sexual ytrata de seres humanos. La industria del sexo se encuentraen plena expansión y cubre todo el espectro de la explota-ción sexual, desde la prostitución callejera a los gogo-bars,pasando por los karaokes (donde abundan las prostitutas)y sin olvidar los sitios pornográficos y la cibercriminalidad;una oferta para todos los bolsillos que además busca satis-

facer las preferencias sexuales estéticas o culturales de cadauno. En el sureste asiático, la tez clara es muy apreciada yasí, mujeres y niños vietnamitas se encuentran en Camboya,en Malasia y en Tailandia, donde también los hay proce-dentes de Camboya. La dimensión del tráfico de sereshumanos no es sólo nacional o regional, lo es tambiéninternacional: encontramos víctimas colombianas enEspaña, tailandesas en Holanda, rusas en Tailandia... Lacampaña que AFESIP emprenderá el próximo mes denoviembre tiene como objetivo la efectiva abolición de laesclavitud sexual y comprenderá esos tres niveles de acción:nacional, regional e internacional. C. - L’explotació sexual és la trama il·legal més rendible,després del tràfic d’armes i el de la droga. Afronteu un pro-blema de tal magnitud que necessita intervencions d’or-ganismes i institucions supranacionals. Quins efectes lisembla que tendrà el “Codi de conducta” proposat el mesd’abril de 2004 per UNICEF i l’Organització Mundial delTurisme en el sector de viatges dels Estats Units? El procésjudicial contra una agència de viatges sexuals de NovaYork, és el primer símptoma que les coses canviaran?

La explotación sexual es la trama ilegal más rentable,después del tráfico de armas y el de la droga. Se enfren-tan ustedes a un problema de tal magnitud que precisa deintervenciones de organismos e instituciones supranacio-nales. ¿Qué efectos le parece que tendrá el “Código deconducta” propuesto en abril de 2004 por UNICEF y laOrganización Mundial del Turismo en el sector de viajes deEstados Unidos? El proceso judicial contra una agencia deviajes sexuales de Nueva York, ¿es el primer síntoma deque las cosas van a cambiar?SM. - L’explotació sexual de dones i nens és en realitat eltràfic més lucratiu: a diferència de les armes, la droga o elsòrgans, les “mercaderies” humanes objecte de l’esclavitudsexual són, a la vegada, “béns” i “serveis” vendibles unnombre indeterminat de vegades. A més, aquest tràfic tél’avantatge de ser menys perillós que els altres, en termesde repressió per les autoritats públiques, ja que les cober-tures legals són més fàcils. El “Codi de conducta” al qualal·ludeix tindrà potser un impacte en matèria d’informa-ció, de conscienciació del públic. Però, certament, no res-pecte de les màfies i grups del crim transnacional organit-zat, que necessiten una resposta molt més adaptada, igual-ment transnacional i organitzada, si vol ser eficaç. Es trac-ta de lluitar contra màfies transnacionals, no de fer merainformació per a turistes. A més, hi ha una certa contra-dicció en el fet de demanar als professionals del turismeque lluitin contra una part d’aquest turisme (l’anomenat“sexual”). Molts dels ingressos del sector turístic provenen

entrevista

El centre de Siem Reap, en el nord-oest de Cambotja, és una de les llars d’acollida d’AFESIP.El centro de Siem Reap, en el noroeste de Camboya, es uno de los hogares de acogida de AFESIP.

Classe d’alfabetització en el centre de Siem Reap.Clase de alfabetización en el centro de Siem Reap.

en alguns països de la seva modalitat sexual (Tailàndia,Costa Rica, Cuba...): es pot esperar que tallin la branca enquè estan instal·lats? De fet, es necessiten més policiesespecialitzats i investigadors, que empresaris turístics, perlluitar contra l’esclavitud sexual. És la raó per la qual la nos-tra campanya, dirigida especialment als líders polítics, exi-geix una harmonització de les polítiques nacionals, aixícom una reorganització racional i no dispersa (com és elcas actualment) dels organismes encarregats de la lluitacontra el tràfic humà.

La explotación sexual de mujeres y niños es en reali-dad el tráfico más lucrativo: a diferencia de las armas, ladroga o los órganos, las “mercancías” humanas objeto dela esclavitud sexual son, a la vez, “bienes” y “servicios”vendibles un número indeterminado de veces. Además,este tráfico tiene la ventaja de ser menos peligroso quelos otros, en términos de represión por las autoridades

públicas, pues las coberturas legales son más fáciles. El“Código de conducta” al que alude tendrá quizás unimpacto en materia de información, de concienciación delpúblico. Pero ciertamente no respecto de las mafias y gru-pos del crimen transnacional organizado, que precisan deuna respuesta mucho más adaptada, igualmente trans-nacional y organizada, si quiere ser eficaz. Se trata deluchar contra mafias transnacionales, no de hacer merainformación para turistas. Además, existe cierta contra-dicción en pedir a los profesionales del turismo que luchencontra una parte de ese turismo (el llamado “sexual”).Muchos de los ingresos del sector turístico provienen enciertos países de su modalidad sexual (Tailandia, CostaRica, Cuba...): ¿cabe esperar que corten la rama en la queestán instalados? De hecho, se necesitan más policías espe-cializados e investigadores, que empresarios turísticos,para luchar contra la esclavitud sexual. Es la razón por lacual nuestra campaña, dirigida especialmente a los líde-res políticos, exige una armonización de las políticas nacio-nales, así como una reorganización racional y no disper-sa (como es el caso actualmente) de los organismos encar-gados de la lucha contra el tráfico humano.C. - L’any 2003, Cambotja ocupava el lloc 130 en la classi-ficació dels 175 països del món segons el seu índex de des-envolupament humà. La lluita contra la pobresa i un aug-ment important de la taxa d’escolarització de les nenes,reduirien sensiblement la seva explotació sexual?

En 2003, Camboya ocupaba el lugar 130 en la clasi-ficación de los 175 países del mundo según su índice dedesarrollo humano. La lucha contra la pobreza y unaumento importante de la tasa de escolarización de lasniñas, ¿reducirían sensiblemente la explotación sexualde éstas? SM. - Pobresa i explotació sexual estan íntimament lliga-des. En matèria de lluita contra la pobresa, Cambotja se’nsurt pitjor que els seus veïns, segons un recent informe delBanc Mundial. Les raons són, sens dubte, la corrupció, lacentralització excessiva del país (el 80% de les despesesd’inversió són acaparades per la capital, Phnom Penh) iuna població molt poc qualificada: Cambotja va veuredesaparèixer la seva classe il·lustrada sota el règim Khemerroig i durant els llargs anys de guerra nacional i interna-cional, així com durant els 10 anys d’ocupació vietnamita(el Regne només es pogué obrir al món des de 1989).Segons el Banc Mundial, la meitat de la població del paísviu amb menys d’un dòlar al dia, el 80% amb menys dedos dòlars, un nen cambotjà de cada dos pateix insufi-

8

entrevista

La sida s’ha convertit en els països del Nord en unamalaltia crònica, fet que no ocorre en els del Sud. Alscentres d’AFESIP s’assisteixen moltes joves en faseterminal d’aquesta terrible malaltia. El sida se ha convertido en los países del Norte enuna enfermedad crónica, lo que no ocurre en los delSur. En los centros de AFESIP asisten a muchas jóve-nes en fase terminal de esta terrible enfermedad. SM. - És avui intolerable que els medicaments genè-rics (relatius a la SIDA/VIH, però igualment a la tuber-culosi, la lepra, la malaltia de la son...) no siguin dis-tribuïts a les poblacions necessitades, si consideremels milers de milions de dòlars de beneficis de laindústria farmacèutica que permetrien fer-ho.L’exemple de Sud-àfrica, que produeix els seus pro-pis genèrics, evita caure en el crim de no-assistènciaa poblacions en perill. Però, d’altra banda, els siste-mes sanitaris dels països menys avançats no tenenmitjans per produir, gestionar i, sobretot, distribuiraquests genèrics.

Es hoy intolerable que los medicamentos genéri-cos (relativos al SIDA/VIH, pero igualmente a la tuber-culosis, la lepra, la enfermedad del sueño...) no seandistribuidos a las poblaciones necesitadas, si conside-ramos los miles de millones de dólares de beneficiosde la industria farmacéutica que permitirían hacerlo.El ejemplo de Sudáfrica produciendo sus propiosgenéricos, evita caer en el crimen de no asistencia apoblaciones en peligro. Pero, por otro lado, los siste-mas sanitarios de los países menos avanzados carecende medios para producir, gestionar y, sobre todo, dis-tribuir esos genéricos.

Somaly Mam juga amb una nena en el centre que AFESIP té a Kompong Cham,a 70 quilòmetres de la capital.Somaly Mam juega con una niña en el centro que AFESIP tiene en KompongCham, a 70 kilómetros de la capital.

ciència de pes. És lògic que, en aquestes circumstàncies,sorgeixin estratègies de supervivència i d’explotació perla via de la prostitució i el tràfic d’éssers humans.L’escolarització i l’educació massives són, en efecte, objec-tius indispensables, però aquí, per desgràcia, Cambotja (imolts altres països) es mostra “mal alumne”, ja que totsels nens cambotjans han de pagar, fins i tot en l’anome-nada escola pública, el seu professor, les seves bonesnotes, el seu pas a la classe superior... L’aspecte educatiuno és més que una dimensió del problema, perquè, mésenllà, és un problema de desenvolupament el que esmanifesta.

Pobreza y explotación sexual están íntimamente liga-das. En materia de lucha contra la pobreza, Camboya sedesenvuelve peor que sus vecinos, según un recienteinforme del Banco Mundial. Las razones, son sin duda lacorrupción, la centralización excesiva del país (80% de losgastos de inversión son absorbidos por la capital, PhnomPenh) y una población muy poco cualificada: Camboyavio su clase ilustrada desaparecer bajo el régimen JemerRojo y en los largos años de guerra nacional e interna-cional, así como en los 10 años bajo ocupación vietnami-ta (el Reino sólo pudo abrirse al mundo desde 1989).Según el Banco Mundial, la mitad de la población del paísvive con menos de un dólar al día, el 80% con menos dedos dólares, un niño camboyano de cada dos sufre insu-ficiencia de peso. Es lógico que, en tales circunstancias,surjan estrategias de supervivencia y de explotación porla vía de la prostitución y el tráfico de seres humanos. Laescolarización y la educación masivas son, en efecto, obje-tivos indispensables, pero ahí, por desgracia, Camboya (ybastantes otros países) se muestra “mal alumno” puesto

que todos los niños camboyanos deben pagar, incluso enla llamada escuela pública, su profesor, sus buenas notas,su paso a la clase superior... El aspecto educacional no esmás que una dimensión del problema, puesto que, másallá, es un problema de desarrollo el que se manifiesta.C.- Als centres de la seva organització proporcionen for-mació professional a les al·lotes perquè puguin arribar aser econòmicament independents; però també és neces-sari un important treball psicològic per tal de restituir laseva dignitat i la pròpia estima personal. La seva tristaexperiència la converteix en la millor psicòloga per a aques-tes nenes i adolescents...

En los centros de su organización proporcionan for-mación profesional a las muchachas para que puedan lle-gar a ser económicamente independientes; pero tambiénes preciso un importante trabajo psicológico para resti-tuirles su dignidad y su propia estima personal. La tristeexperiencia de usted la convierte en la mejor psicólogapara estas niñas y adolescentes...SM. - Les joves víctimes acollides als nostres centres figu-ren, comparativament, entre les menys educades perquèprocedeixen de les capes socials més desafavorides (insis-teixo en què l’escolarització és molt costosa), de les famí-lies més disfuncionals, dels medis més desestructurats cul-turalment... Tot això no ho ignoren els traficants que es diri-geixen cap a aquest tipus de preses fàcils per reduir-les al’esclavitud sexual. A part d’això, la seva tècnica és prouconeguda: tracten per tots els mitjans d’aïllar les personescaptades del seu medi social (família, comunitat d’origen,llengua natal, capacitat d’obrar segons la justícia per lausurpació del passaport...). Més enllà de l’aspecte educatiudel problema, és la situació de la dona al meu poble el que

entrevista

Classe de gimnàstica en el centre d’AFESIP a Phnom Penh, la capital de Cambotja. � Clase de gimnasia en el centro de AFESIP en Phnom Penh, la capital de Camboya.

entrevista

10

es qüestiona; així com una necessària reforma administra-tiva, la millora dels serveis sanitaris, la lluita contra la corrup-ció i altres tants aspectes referents al desenvolupament. Elspaïsos que gaudeixen d’un sistema de seguretat social, d’un“Estat providència”, no coneixen el problema de nombro-sos països menys avançats per als ciutadans dels quals, unavegada arribada la vellesa, els fills representen una cosa aixícom el seu “retir”.Pel que fa a la meva experiència, és cert que m’apropa molta les víctimes, amb les quals el contacte, l’afecte i la con-fiança arriben de pressa; potser a causa d’una empatia id’una solidaritat manifestes.

Las jóvenes víctimas acogidas en nuestros centros figu-ran, comparativamente, entre las menos educadas por pro-ceder de las capas sociales más desfavorecidas (insisto enque la escolarización es muy costosa), de las familias más dis-funcionales, de los medios más desestructurados cultural-mente... Lo que no ignoran los traficantes que se dirigen

hacia ese tipo de presas fáciles para reducirlas a la esclavi-tud sexual. Por lo demás, su técnica es bien conocida: tratanpor todos los medios de aislar a las personas captadas de sumedio social (familia, comunidad de origen, lengua natal,capacidad de obrar en justicia por la usurpación del pasa-porte...). Más allá del aspecto educativo del problema, es lasituación de la mujer en mi pueblo lo que está en cuestión;así como una necesaria reforma administrativa, la mejorade los servicios sanitarios, la lucha contra la corrupción yotros tantos aspectos referidos al desarrollo. Los países quegozan de un sistema de seguridad social, de un “Estado pro-videncia” no conocen el problema de numerosos paísesmenos avanzados para cuyos ciudadanos, llegada la vejez,los hijos representan algo así como su “retiro”.Por lo que se refiere a mi experiencia es cierto que me acer-ca mucho a las víctimas, con las que el contacto, el afectoy la confianza llegan aprisa; quizá por causa de una empa-tía y de una solidaridad manifiestas.C. - Les nenes que cauen a les xarxes de la prostitució pro-cedeixen tant de zones rurals, on els traficants comprennenes verges per 90 € i les venen per 10.000 €, com dezones urbanes, on milers de nens del carrer amb prou fei-nes sobreviuen. El passat recent de Cambotja és terrible imolts greus les seves conseqüències. Com treballa AFESIPper evitar que aquests nens caiguin en la prostitució?

Las niñas que caen en las redes de la prostitución pro-ceden, bien de zonas rurales, donde los traficantes com-pran niñas vírgenes por 90 € y las venden por 10.000 €,bien de zonas urbanas, donde miles de niños de la callesobreviven apenas. El pasado reciente de Camboya es terri-ble y muy graves sus consecuencias. ¿Cómo trabaja AFESIPpara evitar que esos niños caigan en la prostitución?SM. - AFESIP, a més de la seva labor sobre el terreny enfavor de les víctimes, emprèn actualment una campanyade pressió política destinada als decisors polítics, les duesgrans línies dels quals són: d’una banda, el combat con-tra el crim organitzat, responsable del tràfic i l’explotaciósexual d’éssers humans; i de l’altra, la promoció d’un des-envolupament “humanament correcte” (és a dir, confor-me als drets humans més fonamentals, els anomenats“inderogables”, com el dret a no ser torturat, a no seresclavitzat, a disposar lliurement del seu propi cos...).Pensem que és a través d’una acció dirigida als polítics que

És freqüent que els qui abusen dels nens no siguin castigats en el país de destinació ni en el d’origen. Tan sols 32 països del món, i d’entre aquests Espanya, tenen legislació extraterritorial per als delictes contra els nens comesosa l’estranger. SM. - Als països en transició, com Cambotja i molts altres, els governs no sempre tenen pressa per denunciar i era-dicar aquestes pràctiques, obertes o clandestines. A vegades, la llei penal interna no sanciona les clandestines (queajuden, fins i tot, a solucionar els seus problemes econòmics i socials, si no es tracta de connivència amb el crim orga-nitzat i de corrupció). La complexitat ètnica i cultural d’aquests països, la deficient administració que pateixen, aixícom l’ànsia de guanys expliquen que la legislació, a vegades apropiada, no sigui correctament aplicada; i molt menysperquè aquestes pràctiques provoquen escassa indignació a causa dels hàbits i la tradició. La nostra acció consisteixen recopilar dades provinents de les víctimes (a fi de comprendre els fils i les tècniques del crim transnacional orga-nitzat) i comunicar-les als nostres especialistes: politòleg, economista, etnòleg, juristes, psicòleg... perquè les analit-zin. A més, el servei jurídic d’AFESIP redacta projectes de llei antitràfic i proporciona consell, mètode i seguiment perimpulsar la transposició de les convencions internacionals en matèria de repressió del tràfic de persones amb finali-tats d’explotació sexual, en els drets interns dels estats; una vegada que la legislació està adaptada, tractem d’im-pulsar la seva aplicació efectiva. Les lleis en matèria d’extraterritorialitat són una eina jurídica necessària però difí-cilment aplicable que no funcionaran eficaçment sense una real voluntat política que permeti la seva harmonitza-ció i la seva posada en pràctica.

La costura és un dels oficis que les nenes aprenenen els centres d’AFESIP.La costura es uno de los oficios que las niñasaprenden en los centros de AFESIP.

la situació té probabilitat de canviar ràpidament i dura-blement, i aquestes dues línies són eminentment com-plementàries: sense desenvolupament res és possible,sense lluita eficaç contra els traficants tampoc. La millorforma de prevenció de la prostitució de nens i dones passaper aquests dos objectius prioritaris.

AFESIP, además de su labor sobre el terreno en favor delas víctimas, emprende actualmente una campaña de pre-sión política destinada a los decisores políticos, cuyas dosgrandes líneas son: de una parte el combate contra el cri-men organizado, responsable del tráfico y explotaciónsexual de seres humanos; y de otra la promoción de undesarrollo “humanamente correcto” (es decir, conforme alos derechos humanos más fundamentales, los llamados“inderogables”, como el derecho a no ser torturado, a noser esclavizado, a disponer libremente de su propio cuer-po...). Pensamos que es a través de una acción dirigida a lospolíticos como la situación tiene probabilidad de cambiarrápida y duraderamente, y estas dos líneas son eminente-mente complementarias: sin desarrollo nada es posible, sinlucha eficaz contra los traficantes tampoco. La mejor formade prevención de la prostitución de niños y mujeres pasapor estos dos objetivos prioritarios.C. - Si bé en l’actualitat hi ha una major consciència sobreel problema de l’explotació sexual femenina, s’ha de reco-nèixer que augmenta i afecta nous països de l’AmèricaLlatina, l’Europa de l’Est, Àfrica...

Si bien en la actualidad hay una mayor conscienciasobre el problema de la explotación sexual femenina, espreciso reconocer que ésta aumenta y afecta a nuevos paí-ses de América latina, Europa del Este, África...

SM. - Tots els continents hi estan involucrats. Espanya,per exemple, compta amb nombroses prostitutes pro-cedents d’Àfrica o de l’Amèrica Llatina, dones dels paï-sos de l’Europa Central i Oriental són prostituïdes al’Europa de l’Oest... La mundialització de l’esclavitudsexual consisteix en l’encontre de l’ultraliberalisme eco-nòmic i del comerç del sexe. Però els que constitueixenl’objecte d’aquest comerç particular són éssers humansque són així “objectivats”, “cosificats”, reduïts a objec-tes de consum, sense la possibilitat d’exercir els seusdrets efectius més fonamentals.És indispensable estar a l’altura del desafiament: no estracta d’una mera prostitució local sinó d’un vertader trà-fic a nivell planetari, i això que l’esclavitud se suposa quequedà abolida...

Todos los continentes están involucrados, España, porejemplo, cuenta con numerosas prostitutas procedentesde África o de América latina, mujeres de los países deEuropa Central y Oriental son prostituidas en Europa delOeste... La mundialización de la esclavitud sexual consis-te en el encuentro del ultraliberalismo económico y delcomercio del sexo. Pero los que constituyen el objeto deeste comercio particular son seres humanos que resultanasí “objetizados”, “cosificados”, reducidos a objetos deconsumo, sin la posibilidad de ejercer sus derechos efec-tivos más fundamentales.Es indispensable estar a la altura del desafío: no se tratade mera prostitución local sino de una verdadera trata aescala planetaria, cuando la esclavitud se supone quequedó abolida...

entrevista

www.afesip.org

Es frecuente que quienes abusan de los niños no resulten castigados en el país de destino ni en el de origen. Tan solo32 países del mundo, entre ellos España, tienen legislación extraterritorial para los delitos contra los niños cometidosen el extranjero. SM. - En los países en transición, como Camboya y muchos otros, los gobiernos no siempre muestran tener prisa por denun-ciar y erradicar esas prácticas, abiertas o clandestinas. A veces, la ley penal interna no sanciona éstas últimas (que ayudan,incluso, a solucionar sus problemas económicos y sociales, cuando no se trata de connivencia con el crimen organizado yde corrupción). La complejidad étnica y cultural de estos países, la deficiente administración quesufren, así como el ansia de ganancias explican que la legislación, a veces apropiada, no sea correc-tamente aplicada; tanto menos cuanto que tales prácticas provocan escasa indignación debido a loshábitos y la tradición. Nuestra acción consiste en recopilar datos provenientes de las víctimas (a finde comprender los hilos y técnicas del crimen transnacional organizado) y comunicarlos a nuestrosespecialistas: politólogo, economista, etnólogo, juristas, psicólogo... para su análisis. Además, el ser-vicio jurídico de AFESIP redacta proyectos de ley anti-tráfico y proporciona consejo, método y segui-miento para impulsar la transposición de las convenciones internacionales, en materia de represióndel tráfico de personas con fines de explotación sexual, en los derechos internos de los Estados; unavez la legislación adaptada tratamos de impulsar su aplicación efectiva. Las leyes en materia de extra-territorialidad son un útil jurídico necesario pero difícilmente aplicable. Éstas no funcionarán eficaz-mente sin una real voluntad política que permita su armonización y su puesta en práctica.

En el centre de Kompong Cham viuen les nenes menors d’edat acollides a AFESIP. � En el centro de Kompong Cham viven las niñas menores de edad acogidas en AFESIP.

dossier

La Declaración del Milenio, que suscribieron en 2000 los 189países integrantes de las Naciones Unidas, les comprometióa cumplir ocho objetivos relacionados con el avance en eldesarrollo y la reducción de la pobreza para el año 2015. Enel Objetivo 1 se obligaban a reducir a la mitad el porcentajede personas con ingresos inferiores a un dólar diario y el depersonas que padecen hambre. Kofi Annan, secretario gene-ral de la ONU, declaraba que hambre y pobreza están ínti-mamente ligados, pues: “El hambre perpetua la pobreza alimpedir que las personas desarrollen sus potencialidades ycontribuyan al progreso de sus sociedades”.Pero, ¿cómo se establece o se mide la pobreza? El BancoMundial fija la pobreza extrema sobre la base del ingreso deun dólar al día, y la pobreza moderada en dos dólares al día.El Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD)cuenta con uno de los indicadores más completos, pues con-templa las causas de la pobreza. El índice de pobreza huma-na (IPH) se calcula a partir de tres variables: la esperanza devida, el analfabetismo adulto y el porcentaje de personas sin

La Declaració del Mil·lenni, que subscriviren l’any 2000 els189 països integrants de les Nacions Unides, els comprome-té a complir vuit objectius relacionats amb l’avanç en el des-envolupament i la reducció de la pobresa per a l’any 2015. Al’Objectiu 1 s’obligava a reduir a la meitat el percentatge depersones amb ingressos inferiors a un dòlar diari i el de per-sones que pateixen fam. Kofi Annan, secretari general del’ONU, declarava que fam i pobresa estan íntimament lliga-des, perquè: “La fam perpetua la pobresa en impedir que lespersones desenvolupin les seves potencialitats i contribuei-xin al progrés de les seves societats”.Però, com s’estableix o es mesura la pobresa? El BancMundial fixa la pobresa extrema sobre la base de l’ingrésd’un dòlar al dia, i la pobresa moderada en dos dòlars al dia.El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament(PNUD) disposa d’un dels indicadors més complets, ja quecontempla les causes de la pobresa. L’índex de pobresa huma-na (IPH) es calcula a partir de tres variables: l’esperança devida, l’analfabetisme adult i el percentatge de persones sense

12

Eradicar la pobresa extrema Erradicar la pobr

dossier

acceso a servicios de salud y agua potable, y de niños meno-res de cinco años con peso insuficiente.En Asia Meridional y Oriental se sitúa la mayor concentra-ción de pobreza de ingresos, algo lógico si tenemos en cuen-ta que es el área más poblada de la Tierra. A las regiones deAsia Meridional y África Subsahariana corresponden la mayorparte de los 800 millones de personas que padecen hambre:en la India, 233 millones de personas ingieren menos de2.000 calorías/día (cantidad por debajo del límite mínimo ali-menticio), en África Subsahariana, 183 millones. A grandeslíneas, el reto en la India es mejorar la distribución de lasreservas de alimentos para que lleguen a todos los lugaresde su geografía, mientras que en África es indispensableaumentar la productividad agrícola. El PNUD, principal agen-cia de cooperación al desarrollo de la ONU, aboga por unarevolución doblemente verde, que incremente la producti-vidad y mejore la sostenibilidad.Mark Malloch Brown, máximo responsable del PNUD, decla-ró recientemente que las claves para reducir a la mitad lapobreza extrema en 2015 son: a escala mundial, los paísesdesarrollados deben cooperar en hacer desaparecer las

accés a serveis de salut i aigua potable, i de nens de menysde cinc anys amb pes insuficient.A l’Àsia Meridional i Oriental se situa la major concentra-ció de pobresa d’ingressos, fet lògic si tenim en compte queés l’àrea més poblada de la Terra. A les regions de l’ÀsiaMeridional i de l’Àfrica Subsahariana corresponen la majorpart dels 800 milions de persones que pateixen fam: a l’Índia,233 milions de persones ingereixen menys de 2.000 calo-ries/dia (quantitat per sota del límit mínim alimentari), a l’Àfrica Subsahariana, 183 milions. A grans trets, el repte al’Índia és millorar la distribució de les reserves d’alimentsper tal que arribin a tots els llocs de la seva geografia, men-tre que a Àfrica és indispensable augmentar la productivi-tat agrícola. El PNUD, principal agència de cooperació en eldesenvolupament de l’ONU, advoca a favor d’una revolu-ció doblement verda, que incrementi la productivitat imillori la sostenibilitat.Mark Malloch Brown, màxim responsable del PNUD, decla-rà recentment que les claus per reduir a la meitat la pobre-sa extrema el 2015 són: a escala mundial, els països des-envolupats han de cooperar en fer desaparèixer les barre-

i la fameza extrema y el hambre

13

res en el comerç, reforçar l’alleugeriment del deute delspaïsos molt endeutats i augmentar l’abast de l’ajuda al des-envolupament; a escala nacional, un govern transparentque atengui amb eficàcia les necessitats dels pobres; i aescala local, aplicar eficaçment programes d’atenció sani-tària, escolarització, de protecció de l’entorn i d’igualtatde gènere.Malgrat això, a pesar dels avanços de molts dels païsosemergents, si es mantenen les tendències, no s’assoliran lamajor part dels objectius el 2015 i a l’Àfrica Subsaharianano es reduirà la pobresa a la meitat fins a l’any 2147.Per això, alguns països de l’Àfrica Subsahariana han ela-borat els Documents d’Estratègia de Reducció de laPobresa (DERP), on es plantegen polítiques i programessocials, estructurals i macroeconòmics per fomentar el crei-xement, reduir la pobresa i avançar en àrees d’educació isalut. Malloch Brown confia que aquests documents farande la cimera del 2005 un encontre diferent dels anteriors,que ha d’estimular el Fons Monetari Internacional (FMI) iel Banc Mundial a adoptar les reformes necessàries perassolir els objectius. A més, per primera vegada, hi hauràvertaders plans d’acció, fixats des dels mateixos països, que

dossier

barreras al comercio, reforzar el alivio de la deuda de lospaíses muy endeudados y aumentar el alcance de la ayudaal desarrollo; a escala nacional, un gobierno transparenteque atienda con eficacia las necesidades de los pobres; y aescala local, aplicar eficazmente programas de atención sani-taria, escolarización, de protección del entorno y de igual-dad de género.Sin embargo, pese a los avances de muchos de los países emer-gentes, de mantenerse las tendencias, no se alcanzarán lamayor parte de los objetivos en 2015 y en África Subsaharianano se reducirá la pobreza a la mitad hasta el año 2147.Por ello, algunos países de África Subsahariana han ela-borado los Documentos de Estrategia de Reducción de laPobreza (DERP), donde se plantean políticas y programassociales, estructurales y macroeconómicos para fomentarel crecimiento, reducir la pobreza y avanzar en áreas deeducación y salud. Malloch Brown confía en que estosdocumentos harán de la cumbre de 2005 un encuentrodiferente de los anteriores, que debe estimular al FondoMonetario Internacional (FMI) y al Banco Mundial a adop-tar las reformas necesarias para alcanzar los objetivos.Además, por primera vez, habrá verdaderos planes de

Washington i Brussel·les retallaran un 20% els sub-sidis agrícoles. Aquesta és la principal mesura de l’acord firmat a contrarellotge, l’1 d’agost passat al si de l’Organització Mundialdel Comerç (OMC), i que comportarà una reactivació delcomerç mundial i, el que és més important, majors opor-tunitats als països en desenvolupament.També el Fons Monetari Internacional (FMI) ha emprès unsuau tomb en matèria social en accelerar el perdó deldeute als països més pobres. El recent viatge de RodrigoRato, director gerent de l’FMI, a Àfrica és un signe queindica que les coses poden començar a canviar al si de lainstitució.

Washington y Bruselas recortarán un 20% los subsidiosagrícolas. Ésta es la principal medida del acuerdo firmado a contrarre-loj, el pasado 1 de agosto en el seno de la OrganizaciónMundial del Comercio (OMC), y que traerá consigo una reac-tivación del comercio mundial y, lo que es más importante,mayores oportunidades a los países en desarrollo.También el Fondo Monetario Internacional (FMI) ha empren-dido un suave giro en materia social acelerando el perdónde la deuda a los países más pobres. El reciente viaje deRodrigo Rato, director gerente del FMI, a África es un signode que las cosas pueden empezar a cambiar en el seno de lainstitución.

14

15

disposaran d’ajuda pressu-postària. Pot ser que llavors sigui elmoment en què el FonsMonetari Internacional i elBanc Mundial s’apliquin elscorrectius que OxfamInternacional i Cáritas elsllançaren durant la com-memoració del seu 60 ani-versari: “No és el momentde celebracions. S’ha de revi-sar a fons el treball de l’FMI pertransformar profundament el seu paper en el desenvolu-pament i l’orientació de les seves activitats”. Perquè, segonsaquestes dues organitzacions, les principals preocupacionsde l’FMI, l’estabilitat econòmica i la reducció de la depen-dència de l’ajuda externa, van en detriment dels interessosdels més pobres. Oxfam, a més, es mostra crítica amb elsDERP i assenyala que la societat civil, els parlaments delspaïsos en qüestió i les ONGD han estat consultats però nohan participat en l’elaboració d’aquests documents que, enmolts de casos, han estat monopolitzats pels ministeris definances d’aquests països, sobre la base dels plans prepa-rats prèviament per l’FMI. De tota manera, s’hauria de reconèixer que els defensorsde la idea que creixement econòmic i desenvolupamentestan íntimament lligats tenen, en part, raó. És indubtableque la reducció de la pobresa està molt relacionada ambel creixement econòmic (la creació d’ocupació i la milloraen sistemes de salut i educació). Però cal distingir entre elcreixement de tipus incloent, que beneficia la gran majo-ria, i el de tipus excloent, que deixa fora la població pobred’un país o zones del món en desenvolupament, com hademostrat l’economia neoliberal que ha imperat durant

acción, fijados desde los pro-pios países, que contaráncon ayuda presupuestaria. Puede que entonces sea elmomento de que el FondoMonetario Internacional y elBanco Mundial se apliquenlos correctivos que OxfamInternacional y Cáritas les lan-zaron durante la conmemo-ración de su 60 aniversario:

“No es el momento de cele-braciones. Hay que revisar a fondo

el trabajo del FMI para transformar profundamente su papelen el desarrollo y la orientación de sus actividades”. Porque,según estas dos organizaciones, las principales preocupacio-nes del FMI, la estabilidad económica y la reducción de ladependencia de la ayuda externa, van en detrimento de losintereses de los más pobres. Oxfam, además, se muestra crí-tica con los DERP y señala que la sociedad civil, los parla-mentos de los países en cuestión y las ONGD han sido con-sultados pero no han participado en la elaboración de estosdocumentos que, en muchos casos, han sido monopolizadospor los ministerios de finanzas de esos países, sobre la basede los planes preparados previamente por el FMI. De todos modos, habría que reconocer que los defensores dela idea de que crecimiento económico y desarrollo están ínti-mamente ligados tienen buena parte de razón. Es indudableque la reducción de la pobreza está muy relacionada con elcrecimiento económico (la creación de empleo y la mejora ensistemas de salud y educación). Pero hay que distinguir entreel crecimiento de tipo incluyente, que beneficia a mayorías,y el de tipo excluyente, que deja fuera a la población pobrede un país o a zonas del mundo en desarrollo, como hademostrado la economía neoliberal que ha imperado duran-

El PNUD proposa sis polítiques per ajudar els països deprioritat màxima o alta a escapar de les trampes de lapobresa: -Invertir generosament en educació bàsica i salut (i con-siderar l’equitat de gènere), revertirà en un creixementeconòmic sostingut. -Augmentar la productivitat dels petits agricultors enentorns desfavorables (el 70% de les persones méspobres del món viuen en zones rurals i depenen de l’a-gricultura). -Millorar la infraestructura bàsica (ports, carreteres, ener-gia) per reduir el cost a l’hora de fer negocis i vèncer lesbarreres geogràfiques.-Dur a terme una política de desenvolupament industrial,que ajudi la diversificació de l’economia, fomenti les acti-vitats emprenedores i elimini les dependències de pro-ductes bàsics, tot prestant una atenció especial a la peti-ta i mitjana empresa.-Fomentar la governabilitat democràtica i els dretshumans.-Garantir la sostenibilitat del medi ambient i una ges-tió urbanística sensata perquè les millores siguinduradores. I, per acabar, són imprescindibles importants injeccionsde recursos per tal que aquests països puguin assolirnivells bàsics de desenvolupament humà.

El PNUD propone seis políticas para ayudar a los países deprioridad máxima o alta a escapar de las trampas de lapobreza: -Invertir generosamente en educación básica y salud (con-siderando la equidad de género), revertirá en un creci-miento económico sostenido. -Aumentar la productividad de los pequeños agricultoresen entornos desfavorables (el 70% de las personas máspobres del mundo viven en zonas rurales y dependen dela agricultura). -Mejorar la infraestructura básica (puertos, carreteras,energía) para reducir el costo de hacer negocios y vencerlas barreras geográficas.-Llevar a cabo una política de desarrollo industrial, queayude a la diversificación de la economía, fomente lasactividades emprendedoras y elimine las dependencias deproductos básicos, prestando especial atención a lapequeña y mediana empresa.-Fomentar la gobernabilidad democrática y los derechoshumanos.-Garantizar la sostenibilidad del medio ambiente y unagestión urbanística sensata para que las mejoras seanduraderas. Y, por último, son imprescindibles importantes inyeccio-nes de recursos para que estos países puedan alcanzarniveles básicos de desarrollo humano.

dossier

dossier

16

els últims 20 anys. La combinació ideal per a la reducció dela pobresa és el creixement amb equitat, assenyalen elsexperts en cooperació internacional, Manuel Iglesia-Caruncho, Pilar Jaime i Melba Castillo a la seva obra Acabarcon la pobreza (Ed. Fundació IPADE, 2003). Durant els últims anys, el sistema del microcrèdit s’ha reve-lat com una bona eina per lluitar contra la pobresa extre-ma. A Bangla Desh, anualment, el 5% dels clients de micro-crèdits, amb ingressos inferiors a undòlar diari, surten de la pobre-sa. Això no obstant, el suportal microcrèdit no abunda demoment en els programes deles organitzacions internacio-nals i multilaterals, encaraque sí que ho fa en els pro-jectes de nombroses ONGD irecentment en les ajudes ofi-cials dels governs.En passar pel Fòrum deBarcelona, Marina Ponti, sub-directora de la Campanya perals Objectius del Mil·lenni,reconeixia que, mentre queels països en desenvolupa-ment han començat a actuar,segons les exigències de l’ONU, elspaïsos rics encara no han fet cap passa en aquest sentit.Precisament, aquesta campanya cerca la participació de movi-ments socials i sindicats per pressionar els governs perquècompleixin amb els seus compromisos. La Plataforma 2015, a Espanya, l’ONGD internacionalAliança contra la Fam, especialitzada en la lluita contra lafam i la pobresa rural, i NetAid, que mobilitza ciutadansde països desenvolupats per tal que eradicar la pobresaextrema sigui una prioritat mundial, són algunes de lesmoltes organitzacions que han sorgit per contribuir al fetque els Objectius del Mil·lenni arribin a concretar-se en eltermini previst.

te los últimos 20 años. La combinación ideal para la reducciónde la pobreza es el crecimiento con equidad, apuntan losexpertos en cooperación internacional, Manuel Iglesia-Caruncho, Pilar Jaime y Melba Castillo en su obra Acabar conla pobreza (Ed. Fundación IPADE, 2003).En los últimos años, el sistema del microcrédito se ha revela-do como una buena herramienta para luchar contra la pobre-za extrema. En Bangladesh, anualmente, el 5% de los clien-

tes de microcréditos, con ingresosinferiores a un dólar diario,

salen de la pobreza. Sinembargo, el apoyo al micro-crédito no abunda por elmomento en los programasde las organizaciones inter-nacionales y multilaterales,aunque sí en los proyectos denumerosas ONGD y reciente-mente en las ayudas oficialesde los gobiernos.A su paso por el Fórum deBarcelona, Marina Ponti, sub-directora de la Campaña paralos Objetivos del Milenio,reconocía que, mientras los

países en desarrollo hancomenzado a actuar, según las exi-

gencias de la ONU, los países ricos todavía no han dado nin-gún paso en este sentido. Precisamente, esta campaña buscala participación de movimientos sociales y sindicatos para pre-sionar a los gobiernos a que cumplan con sus compromisos. La Plataforma 2015, en España, la ONGD internacionalAlianza contra el Hambre, especializada en la lucha contrael hambre y la pobreza rural, y NetAid, que moviliza a ciu-dadanos de países desarrollados para que erradicar la pobre-za extrema sea una prioridad mundial, son algunas de lasmuchas organizaciones que han surgido para contribuir aque los Objetivos del Milenio lleguen a concretarse en elplazo previsto.

La Direcció General de Cooperació (DGC) del Governbalear dedica tots els seus esforços a la lluita contra lapobresa i a la millora de les condicions de vida de lapoblació dels països en desenvolupament. Per això, elconjunt d’accions de la DGC van encaminades a la con-secució de l’Objectiu 1 de la Declaració del Mil·lenni: siades de la línia de subvencions als projectes de coopera-ció, sia des de les campanyes de sensibilització, la finali-tat última de les quals és l’eradicació de la pobresa alspaïsos del Sud.Tenint en compte els acords internacionals de reduccióde la pobresa i desenvolupament dels pobles, la DGC esproposa eradicar la pobresa en el món millorant les con-dicions de vida d’aquestes poblacions amb accions decaràcter social, econòmic i tècnic. Però no es tracta només de transmetre recursos econò-mics als països emergents, sinó de fer partícips i prota-gonistes els ciutadans de les Illes Balears. Perquè, la sen-sibilització de la societat balear serà la garantia d’unasocietat solidària i amb coneixement de causa sobre lavertadera situació d’aquells països.

La Dirección General de Cooperación (DGC) del Governbalear dedica todos sus esfuerzos a la lucha contra lapobreza y a la mejora de las condiciones de vida de lapoblación de los países en desarrollo. Por ello, el conjuntode acciones de la DGC están encaminadas a la consecu-ción del Objetivo 1 de la Declaración del Milenio: seadesde la línea de subvenciones a los proyectos de coo-peración, sea desde las campañas de sensibilización, cuyofin último es la erradicación de la pobreza en los paísesdel Sur.En consonancia con los acuerdos internacionales dereducción de la pobreza y desarrollo de los pueblos, laDGC se propone erradicar la pobreza en el mundo mejo-rando las condiciones de vida de esas poblaciones conacciones de carácter social, económico y técnico. Pero no se trata sólo de transmitir recursos económicosa los países emergentes, sino de hacer partícipes y pro-tagonistas a los ciudadanos de las Illes Balears. Porque,la sensibilización de la sociedad balear será la garantíade una sociedad solidaria y con conocimiento de causasobre la verdadera situación de aquellos países.

www.undp.org

17

COOPERACIÓ BILATERAL/MULTILATERAL:Mentre que la cooperació bilateral fa referència a la cooperació en quèels governs donants dirigeixen els seus fons directament cap als recep-tors (governs dels països beneficiaris o altres organitzacions), la coope-ració multilateral és aquella en la qual els governs lliuren els fons a orga-nitzacions multilaterals per tal que aquestes en facin ús en el finança-ment dels seus programes en favor de l’avanç econòmic i social dels paï-sos en desenvolupament.Es consideren agències o organitzacions multilaterals les formades perorganitzacions internacionals a les quals pertanyen estats i l’activitat deles quals és destinada íntegra o en gran part a l’ajuda i al desenvolupa-ment. L’agència multinacional per excel·lència és l’Organització de lesNacions Unides (ONU), mentre que el Banc Mundial és la principal orga-nització bancària multilateral. Les institucions comunitàries europees,l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i el Consell d’AjudaMútua Econòmica (CAME), organització dels països socialistes i la CEI,han anat desenvolupant igualment una important tasca en el món de lacooperació multilateral. Tot i que els programes multilaterals s’han revelat mésefectius per resoldre molts dels problemes del des-envolupament, hi ha reticències, per part dels paï-sos donants, a perdre el control sobre la desti-nació de l’ajuda. Aquesta prevenció inclina labalança en favor de la cooperació bilateral,que representa un 70% del total del finan-çament públic enfront del 30% de la co-operació multilateral. Entre els païsosque ostenten el percentatge més elevatdedicat a la cooperació multilateral(entorn del 50%), figuren Irlanda, Itàlia,Dinamarca i el Regne Unit; durant elsúltims anys Espanya hi destina al vol-tant del 40%.

COOPERACIÓ DESCENTRALITZADA:Aquest terme té una doble accepció. En sen-tit estricte es refereix a la cooperació duta aterme per institucions locals, autonòmiques oregionals i que sorgí com a resposta al modelimperant d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD),excessivament rígid i centralista. La intensa activitat dels organismes locals en l’àmbit de la co-operació al desenvolupament a Espanya no té punt de comparació aEuropa i es remunta als anys vuitanta, quan es produïren els primersagermanaments entre municipis espanyols, llatinoamericans i del Sàhara.La sensació de proximitat que té el ciutadà sobre els projectes empresosal seu voltant és una de les qualitats de la cooperació descentralitzada.Aquesta, a més, sense haver de retre comptes pel que fa a política exte-rior o a relacions internacionals, gaudeix de més llibertat per establir lesseves estratègies de cooperació. Habitualment la cooperació descentralitzada es duu a terme a través deles ONGD, la qual cosa millora la qualitat de l’ajuda atorgada. Potser, espodria imputar a aquest tipus de cooperació que la fragmentació i dis-persió dels fons no produeixen resultats tan visibles com en el cas de lacooperació central; tot i que per tal de pal·liar aquest efecte s’establei-xen Fons de Cooperació, fruit d’associacions entre ajuntaments, que per-meten una major coordinació i eficiència en la gestió de l’ajuda. D’altra banda, la democratització de les societats i la seva descentralit-zació han promogut l’aparició de forces vives (sindicats, cooperatives,comunitats locals, empreses, associacions veïnals, universitats i d’altres),que davant la globalització i la crisi de l’Estat, cerquen una major parti-cipació i protagonisme en l’avanç econòmic i social dels països en des-envolupament.En sentit més ampli, el terme “cooperació descentralitzada” agafàforma a la IV Convenció de Lomé (1991), convocatòria que reunia els70 estats d’Àfrica, el Carib i el Pacífic, amb els països de la UnióEuropea. Des de llavors es realitzen programes de cooperació al des-envolupament dins aquesta modalitat, en el marc del Fons Europeude Desenvolupament (FED).La Comissió Europea entén que la cooperació descentralitzada ha d’im-pulsar la participació i el dinamisme dels agents locals dels països delSud i els ha d’implicar en el seu propi desenvolupament, i, al mateixtemps, ha d’induir a la reflexió els agents de cooperació dels païsosdel Nord sobre el paper que han de tenir per tal de reforçar i promoureel paper dels primers.

COOPERACIÓN BILATERAL/MULTILATERAL:Mientras que la cooperación bilateral se refiere a la cooperación en laque los gobiernos donantes dirigen sus fondos directamente hacia losreceptores (sean los gobiernos de los países beneficiarios u otras organi-zaciones), la cooperación multilateral es aquella en la que los gobiernosentregan los fondos a organizaciones multilaterales para que éstas haganuso de ellos en la financiación de sus programas en favor del avance eco-nómico y social de los países en desarrollo.Se consideran agencias u organizaciones multilaterales las formadaspor organizaciones internacionales a las que pertenecen Estados y cuyaactividad está destinada íntegra o en su mayor parte a la ayuda y eldesarrollo. La agencia multinacional por excelencia es la Organizaciónde las Naciones Unidas (ONU), mientras que el Banco Mundial es la prin-cipal organización bancaria multilateral. Las instituciones comunitariaseuropeas, la Organización de Países Exportadores de Petróleo (OPEP)y el Consejo de Ayuda Mutua Económica (CAME), organización de lospaíses socialistas y la CEI, han venido desarrollando igualmente una

importante labor en el mundo de la cooperación multilateral. Aunque los programas multilaterales se han revelado más

efectivos para solventar muchos de los problemas deldesarrollo, existen reticencias, por parte de los paí-

ses donantes, a perder el control sobre el desti-no de la ayuda. Esta prevención inclina la

balanza en favor de la cooperación bilateral,que representa un 70% del total del finan-ciamiento público frente al 30% de la coo-peración multilateral. Entre los países queostentan el porcentaje más elevado dedi-cado a la cooperación multilateral (entorno al 50%), figuran Irlanda, Italia,Dinamarca y Reino Unido; en los últimosaños España viene destinando alrededordel 40%.

COOPERACIÓN DESCENTRALIZADA:Este término tiene una doble acepción. En

su sentido más preciso se refiere a la coope-ración llevada a cabo por instituciones locales,

autonómicas o regionales y que surgió como res-puesta al modelo imperante de Ayuda Oficial al

Desarrollo (AOD), excesivamente rígido y centralista. La intensa actividad de los organismos locales en el ámbito de

la cooperación al desarrollo en España, no tiene parangón en Europa yse remonta a los años ochenta, cuando se produjeron los primeros her-manamientos entre municipios españoles, latinoamericanos y del Sáhara.La sensación de cercanía que tiene el ciudadano sobre los proyectosemprendidos en su entorno es una de las cualidades de la cooperacióndescentralizada. Ésta, además, sin tener que rendir cuentas en lo que res-pecta a política exterior o relaciones internacionales, goza de mayor liber-tad para establecer sus estrategias de cooperación. Habitualmente la cooperación descentralizada se lleva a término a travésde las ONGD, lo que mejora la calidad de la ayuda otorgada. Si acaso, sele podría imputar a este tipo de cooperación que la fragmentación y dis-persión de los fondos no producen resultados tan visibles como en el casode la cooperación central; aunque para paliar este efecto, se establecenFondos de Cooperación, fruto de asociaciones entre ayuntamientos, quepermiten una mayor coordinación y eficiencia en la gestión de la ayuda. Por otro lado, la democratización de las sociedades y su descentraliza-ción han promovido la aparición de fuerzas vivas (sindicatos, cooperati-vas, comunidades locales, empresas, asociaciones vecinales, universida-des y otras), que frente a la globalización y la crisis del Estado, buscanuna mayor participación y protagonismo en el avance económico y socialde los países en desarrollo.En su sentido más amplio, el término “cooperación descentralizada”tomó forma en la IV Convención de Lomé (1991), convocatoria que reu-nía a los 70 estados de África, el Caribe y el Pacífico, con los países de laUnión Europea. Desde entonces se vienen realizando programas de coo-peración al desarrollo dentro de esta modalidad, en el marco del FondoEuropeo de Desarrollo (FED).La Comisión Europea entiende que, la cooperación descentralizadadebe impulsar la participación y el dinamismo de los agentes localesde los países del Sur, implicándolos en su propio desarrollo, y, al mismotiempo, inducir a la reflexión a los agentes de cooperación de los paí-ses del Norte sobre el papel que deben jugar para reforzar y promo-ver el papel de los primeros.

vocabulario solidario � vocabulari solidari

Diccionario de Acción Humanitaria y Cooperación al Desarrollo. Pérez de Armiño, K. (dir.) Icaria editorial, Barcelona, 2000.

fichas técnicas � fitxes tècniques

La ciudad de Soyapango es la segunda ciudad del país encuanto a densidad demográfica. En sus barrios más pobres,la falta de puestos de trabajo, el desarraigo familiar comoconsecuencia de la emigración, las pésimas condiciones dehabitabilidad de los suburbios castigados por los terremo-tos de 2001 no son un panorama esperanzador para losniños y jóvenes que crecen en ellos. Muchos han tenido queabandonar los estudios para ayudar a sus padres y se hanintegrado en pandillas o maras. Este proyecto, desarrollado en su mayor parte en la comuni-dad “16 de marzo”, se ha dirigido a 120 jóvenes pandilleros ymadres adolescentes con el objetivo de que adquieran la capa-cidad laboral suficiente y las habilidades emocionales y socia-les necesarias para su reinserción social y laboral. Las activida-des de formación y capacitación laboral, además de las actua-ciones dedicadas a la recuperación de la autoestima y a la solu-ción de conflictos, se han llevado a cabo en el Centro deFormación Profesional de FUNSALPRODESE de San Salvador.Los “Homies Unidos de El Salvador”, pandilleros que hanrenunciado a la violencia, actuaron como interlocutores entreFUNSALPRODESE y los adolescentes y jóvenes pandilleros, sus-ceptibles de ser beneficiarios de este proyecto, que destaca porla inserción integral con perspectiva de género de los jóvenesy por la búsqueda de medidas que incentiven su participación.Por otro lado, el proyecto ha repercutido en el fortaleci-miento institucional de la municipalidad de Soyapango, enmateria de políticas para jóvenes en sectores de riesgo.

La ciutat de Soyapango és la segona ciutat del país quant adensitat demogràfica. Als seus barris més pobres, la falta dellocs de treball, el desarrelament familiar com a conseqüèn-cia de l’emigració, les pèssimes condicions d’habitabilitat delssuburbis castigats pels terratrèmols de 2001 no són un pano-rama esperançador per als nens i joves que hi creixen. Sónmolts els que han hagut d’abandonar els estudis per ajudarels seus pares i s’han integrat en bandes o maras.Aquest projecte, la major part del qual es desenvolupa a lacomunitat “16 de marzo”, s’ha dirigit a 120 joves de les ban-des i a mares adolescents amb l’objectiu que adquireixin lacapacitat laboral suficient i les habilitats emocionals i socialsnecessàries per a la seva reinserció social i laboral. Les activi-tats de formació i capacitació laboral, a més de les actuacionsdedicades a la recuperació de l’autoestima i a la solució deconflictes, s’han dut a terme al Centre de FormacióProfessional de FUNSALPRODESE de San Salvador.Els “Homies Unidos de El Salvador”, banda que ha renun-ciat a la violència, actuaren com a interlocutors entre FUNSALPRODESE i els adolescents i els joves de les qua-drilles, susceptibles de ser beneficiaris d’aquest projecte,que destaca per la inserció integral amb perspectiva degènere dels joves i per la recerca de mesures que incenti-vin la seva participació.D’altra banda, el projecte ha repercutit en l’enfortiment ins-titucional de la municipalitat de Soyapango, en matèria depolítiques per a joves en sectors de risc.

18

PROJECTES SOLIDARIS AL MÓN AMB SUPORT BALEARL’activitat solidària a les Illes Balears es troba en ple apogeu. Cada any són més les associacions que emprenen pro-jectes relacionats amb la cooperació al desenvolupament i la sensibilització ciutadana, destinats a millorar la vida demilers de persones dels països del Sud. La Direcció General de Cooperació del Govern de les Illes Balears secunda,amb una gran part del seu pressupost, accions de cooperació al desenvolupament a través d’organitzacions no gover-namentals de desenvolupament (ONGD) de les Illes Balears. D’entre les que reberen ajudes el 2003, hem seleccionatquatre projectes que es dugueren a terme en països de Llatinoamèrica.

FUNDACIÓ DIAGRAMA

Projecte: Suport a la inserció integral amb enfoca-ment de gènere de la població menor d’edatPaís: El SalvadorZona: SoyapangoONGD: Fundació DiagramaSoci local: Fundació Salvadorenca per a la PromocióSocial i el Desenvolupament Econòmic (FUNSALPRODESE),en col·laboració amb la Fundació per al Desenvolupamentd’El Salvador (FUNDE)Subvenció: 34.800 €

Proyecto: Apoyo a la inserción integral con enfoquede género de la población menor de edadPaís: El SalvadorZona: SoyapangoONGD: Fundación DiagramaSocio local: Fundación Salvadoreña para la PromociónSocial y el Desarrollo Económico (FUNSALPRODESE), encolaboración con la Fundación para el Desarrollo deEl Salvador (FUNDE)Subvención: 34.800 €

L’exposició fotogràfica Del carrer a la mara és una de les activitats desensibilització que la Fundació Diagrama ha dut a terme a Mallorca.La exposición fotográfica Del carrer a la mara es una de las actividades desensibilización que la Fundación Diagrama ha llevado a cabo en Mallorca.

En els barris més pobres de Soyapango, milers de nens viuen en estat de marginació i sensepossibilitat de millorar les seves condicions de vida. En los barrios más pobres de Soyapango, miles de niños viven en estado de marginación ysin posibilidad de mejorar sus condiciones de vida.

fichas técnicas � fitxes tècniques

Como en otros países de Latinoamérica, el gasto público eneducación en la República Dominicana ha sido y continúasiendo muy bajo (en los años 1998-2000 supuso un 2,5% delPNB). La falta de recursos y el desvío hacia otros sectoresrepercute en la baja calidad de la enseñanza: las pésimasinfraestructuras escolares van acompañadas de la poca moti-vación del profesorado, que ve disminuir su sueldo hastaniveles que no alcanzan lo mínimo para sobrevivir.El barrio de Villa Cerro en la ciudad de Higüey, la capital dela provincia más oriental del país, es uno de los más pobresy poblados. Muchos de sus habitantes trabajan en el sec-tor de la hostelería, en las zonas turísticas cercanas: PuntaCana y Playa Bávaro. La escuela de Cerrolindo, la únicaescuela pública del barrio, atiende a 1.487 alumnos en 12aulas, en las que se imparten 22 cursos entre la mañana yla tarde. Con este proyecto se han mejorado parcialmente las ins-talaciones escolares de Villa Cerro. Para ello, se ha sustitui-do uno de los antiguos y precarios módulos de la escuela,de paredes y techos de zinc y pavimento de tierra, por unode nueva construcción, que acoge cuatro aulas, dos porplanta, una sala de dirección y una biblioteca. Anexo a estenuevo módulo se ha construido un módulo con serviciossanitarios que sustituyen a la antigua letrina. Los beneficiarios de este proyecto son 400 alumnos deenseñanza primaria, de edades entre los 6 y los 14 años,pertenecientes a las familias más pobres de la zona. Esteproyecto tendrá continuidad en los próximos años con laconstrucción de nuevos módulos que sustituirán a losactuales.

Com en altres països de Llatinoamèrica, la despesa públi-ca en educació a la República Dominicana ha estat i con-tinua essent molt baixa (durant els anys 1998-2000 supo-sà un 2,5% del PNB). La falta de recursos i el desviamentcap a altres sectors repercuteixen en la baixa qualitat del’ensenyament: les pèssimes infraestructures escolars vanacompanyades de la poca motivació del professorat, queveu disminuir el seu sou fins a nivells que no assoleixenel mínim per sobreviure.El barri de Villa Cerro a la ciutat d’Higüey, la capital dela província més oriental del país, és un dels més pobresi poblats. Molts dels seus habitants treballen al sector del’hostaleria, a les zones turístiques properes: Punta Canai Playa Bávaro. L’escola de Cerrolindo, l’única escola públi-ca del barri, atén 1.487 alumnes en 12 aules, on s’impar-teixen 22 cursos entre el matí i l’horabaixa. Amb aquest projecte s’han millorat parcialment les ins-tal·lacions escolars de Villa Cerro. Així doncs, s’ha substi-tuït un dels antics i precaris mòduls de l’escola, de paretsi teulades de zinc i paviment de terra, per un de novaconstrucció, que acull quatre aules, dues per planta, unasala de direcció i una biblioteca. Annex a aquest noumòdul se n’ha construït un altre amb serveis sanitaris quesubstitueixen l’antiga latrina. Els beneficiaris d’aquest projecte són 400 alumnes d’en-senyament primari, d’edats entre els 6 i els 14 anys, quepertanyen a les famílies més pobres de la zona. Aquestprojecte tindrà continuïtat al llarg dels propers anysamb la construcció de nous mòduls que substituiran elsexistents.

PROYECTOS SOLIDARIOS EN EL MUNDO CON SOPORTE BALEARLa actividad solidaria en las islas Baleares se halla en pleno apogeo. Cada año son más las asociaciones que empren-den proyectos relacionados con la cooperación al desarrollo y la sensibilización ciudadana, destinados a mejorar lavida de miles de personas de los países del Sur. La Dirección General de Cooperación del Govern de les Illes Balearssecunda, con una gran parte de su presupuesto, acciones de cooperación al desarrollo a través de OrganizacionesNo Gubernamentales de Desarrollo (ONGD) de las islas Baleares. De entre las que recibieron ayudas en 2003, hemosseleccionado 4 proyectos que se llevaron a cabo en países de Latinoamérica.

Projecte: Millora de l’Escola Pública de CerrolindoPaís: República DominicanaZona: HigüeyONGD: Medicus Mundi BalearsSoci local: Secretaria d’Educació de la RepúblicaDominicanaSubvenció: 98.932 €

Proyecto: Mejora de la Escuela Pública de CerrolindoPaís: República DominicanaZona: HigüeyONGD: Medicus Mundi BalearesSocio local: Secretaría de Educación de la RepúblicaDominicanaSubvención: 98.932 €

MEDICUS MUNDI BALEARS

19

L’antic mòdul, de teulada i parets de zinc, s’ha substituït per un d’obra.El antiguo módulo, de techo y paredes de zinc, ha sido sustituido por uno de obra.

Els estudiants d’ensenyament primari són elsbeneficiaris del projecte.

Los estudiantes de enseñanza primaria son losbeneficiarios del proyecto.

fichas técnicas � fitxes tècniques

20

El municipio de San Francisco Libre es uno de los máspobres del país. De tierras áridas y bajísimos niveles deprecipitación pluvial, la productividad agrícola permiteapenas la supervivencia de sus habitantes. Además, lasituación de la región se agravó tras el paso del huracánMitch en 1998. Este proyecto, con un plazo de ejecución de dos años, vadirigido a 313 familias campesinas, dueñas de pequeñasparcelas de tierra aunque en situación de extrema pobre-za, de 12 comunidades del municipio de San FranciscoLibre: Las Delicias, La Conquista, Las Majadas, Laurel Galán,El Mayro, El Mango, El Obraje, San Benito nº 2, San Roque,Santa María, Pacora y Teipochapa. El objetivo es paliar laescasez de recursos para el desarrollo agropecuario de lazona e introducir cabezas de ganado para mejorar la dietade los beneficiarios y, en general, sus condiciones de vida. Cada familia recibió una pareja de vaquillas en gestación,tres gallinas y un gallo, semillas de maíz y sorgo. Se plan-taron 587 hectáreas de grano básico, se incrementó elhato ganadero y se suministró maquinaria agrícola.Los comités comunales elaboraron su propio plan de pro-ducción, acordando las necesidades de ganado, semillasy maquinaria. Dichos comités quedaron encargados develar por el mantenimiento de los útiles agrícolas, el cui-dado del ganado y el cobro de las cuotas establecidas porla utilización de los sementales para la reproducción delganado, y por la utilización de la maquinaria agrícola.El carácter restitutorio del proyecto pretende alcanzar almayor número posible de personas. Cada familia devol-verá, a los dos años, una vaquilla, una oveja y una galli-na por cada animal que les fue entregado. Éstos se otor-garán a otras familias que a su vez retornarán un ejem-plar de cada animal que recibieron. Del mismo modo, alfinalizar el proyecto, se devolverá el doble de semilla dela entregada inicialmente.

El municipi de San Francisco Libre és un dels més pobresdel país. Amb terres àrides i baixíssims nivells de precipi-tació pluvial, la productivitat agrícola permet amb proufeines la supervivència dels seus habitants. A més, lasituació de la regió s’agreujà després d’haver passat l’hu-racà Mitch el 1998. Aquest projecte, amb un termini d’execució de dos anys,s’ha adreçat a 313 famílies pageses, propietàries de petitesparcel·les de terra tot i que en situació d’extrema pobresa,de 12 comunitats del municipi de San Francisco Libre: LasDelicias, La Conquista, Las Majadas, Laurel Galán, El Mayro,El Mango, El Obraje, San Benito nº 2, San Roque, SantaMaría, Pacora i Teipochapa. L’objectiu és pal·liar l’escasse-sa de recursos per al desenvolupament agropecuari de lazona i introduir caps de bestiar per tal de millorar la dietadels beneficiaris i, en general, les seves condicions de vida. Cada família rebé una parella de vedelles en gestació,tres gallines i un gall, llavors de blat de les Índies i sorgo.Es plantaren 587 hectàrees de gra bàsic, s’incrementà elramat i se subministrà maquinària agrícola.Els comitès comunals elaboraren el seu pla de producciói acordaren les necessitats de bestiar, llavors i maquinà-ria. Aquests comitès quedaren encarregats de vetllar pelmanteniment dels estris agrícoles, la cura del bestiar i elcobrament de les quotes establertes per l’ús dels semen-tals per a la reproducció del bestiar, i per la utilització dela maquinària agrícola.El caràcter restitutori del projecte pretén aconseguir elmajor nombre possible de persones. Cada família torna-rà, al cap de dos anys, una vedella, una ovella i una galli-na per cada animal que se’ls va entregar. Aquests s’ator-garan a altres famílies que a la vegada retornaran unexemplar de cada animal que rebin. De la mateixa mane-ra, en finalitzar el projecte, es tornaran el doble de lla-vors de les rebudes inicialment.

ASSOCIACIÓ PAU AMB DIGNITAT

Projecte: Projecte Agropecuari deDesenvolupament ComunitariPaís: NicaraguaZona: Municipi de San Francisco LibreONGD: Associació Pau amb DignitatSoci local: Centre Ecumènic Fra AntonioValdivieso (CAV)Subvenció: 112.650 €

Proyecto: Proyecto Agropecuario de DesarrolloComunitarioPaís: NicaraguaZona: Municipio de San Francisco LibreONGD: Asociación Paz con DignidadSocio local: Centro Ecuménico Fray AntonioValdivieso (CAV)Subvención: 112.650 €

Cada família rebé dues vedelles.Cada familia recibió dos terneras.

El comitè comunal coordina la marxa del projecte.El comité comunal coordina la marcha del proyecto.

El sorgo s’utilitza com a aliment per a les aus i el bestiar.El sorgo se utiliza como alimento para las aves y el ganado.

fichas técnicas � fitxes tècniques

21

En 2003, el índice de desarrollo humano (IDH) situaba aGuatemala en el antepenúltimo lugar de América Latina.El altiplano de Guatemala es la región más pobre, concasi cuatro millones de habitantes, en su mayoría cam-pesinos con escasos recursos. En el altiplano la actividad rural es precaria. En las peque-ñas explotaciones familiares se cultiva maíz, patatas, frí-joles y habas. Muchos campesinos tienen animales de

corral, que les sirven en caso denecesidad para obtener unpequeño ingreso extra.Durante los años 2002 y 2003,Veterinarios Sin Fronteras (VSF) yla Coordinadora de Asociacionesde Desarrollo Integral delSuroccidente de Guatemala(CADISOGUA), llevaron a caboun proyecto para recuperar ydifundir los conocimientos de laproducción agropecuaria tradi-cional indígena. En 2004 ambasorganizaciones decidieronampliarlo a 173 comunidades yejecutarlo durante tres años con-secutivos. Se trata de mejorar el

nivel de vida de la población del sudoeste de Guatemalaen el marco del desarrollo rural sostenible. El proyectobeneficia directamente a 600 socios activos de las asocia-ciones e indirectamente a 500.000 personas, que puedenoptar a los servicios que ofrecen éstas (programas de salud,educación, mujeres, etc.).Después de estudiar las actividades de producción agro-pecuaria más indicadas para cada zona, se seleccionaronlíderes campesinos para formar un equipo técnico. Esteequipo ha recibido formación en temas de producción,organización y comercialización, para formar a su vez acampesinos de 173 comunidades. A continuación, cadaasociación ha establecido o reforzado un programa agro-pecuario. El objetivo final del proyecto es la creación deuna red de programas agropecuarios que permitan unacomercialización regional y nacional, y la capacidad paranegociar las políticas públicas agropecuarias. VSF anali-zará los resultados en las políticas agropecuarias públi-cas, a escala regional y nacional.

El 2003, l’índex de desenvolupament humà (IDH) situavaGuatemala a l’antepenúltim lloc de l’Amèrica Llatina.L’altiplà de Guatemala és la regió més pobre, amb quasiquatre milions d’habitants, la gran majoria pagesos ambescassos recursos. A l’altiplà l’activitat rural és precària. A les petites explo-tacions familiars es cultiva blat de les Índies, patates,mongetes i faves. Molts de pagesos tenen animals decorral, que els serveixen en casde necessitat per obtenir unpetit ingrés extra.Durant els anys 2002 i 2003,Veterinaris Sense Fronteres (VSF)i la Coordinadora d’Associacionsde Desenvolupament Integraldel Sud-occident de Guatemala(CADISOGUA), dugueren aterme un projecte per recuperari difondre els coneixements dela producció agropecuària tradi-cional indígena. El 2004 amb-dues organitzacions decidirenampliar-lo a 173 comunitats iexecutar-lo durant tres anys con-secutius. Es tracta de millorar elnivell de vida de la població del sud-oest de Guatemalaen el marc del desenvolupament rural sostenible. El pro-jecte beneficia directament 600 socis actius de les asso-ciacions i indirectament 500.000 persones, que podenoptar als serveis que aquestes ofereixen (programes desalut, educació, dones, etc.).Després d’estudiar les activitats de producció agrope-cuària més indicades per a cada zona, se seleccionarenlíders pagesos per tal de formar un equip tècnic. Aquestequip ha rebut formació en temes de producció, orga-nització i comercialització, per formar al seu torn page-sos de 173 comunitats. A continuació, cada associació haestablert o reforçat un programa agropecuari. L’objectiufinal del projecte és la creació d’una xarxa de programesagropecuaris que permetin una comercialització regio-nal i nacional, i la capacitat per negociar les polítiquespúbliques agropecuàries. VSF analitzarà els resultats pelque fa a les polítiques agropecuàries públiques, a nivellregional i nacional.

Veterinaris Sense Fronteres - VETERMON

Projecte: Enfortiment d’un Sistema Sostenible deProducció AgropecuàriaPaís: GuatemalaZona: Departaments de San Marcos, de Retalhuleu,d’Huehuetenango, de Quetzaltenango i de SololáONGD: VETERMONSoci local: CADISOGUASubvenció: 125.078 €

Proyecto: Fortalecimiento de un Sistema Sosteniblede Producción AgropecuariaPaís: GuatemalaZona: Departamentos de San Marcos, de Retalhuleu,de Huehuetenango, de Quetzaltenango y de SololáONGD: VETERMONSocio local: CADISOGUASubvención: 125.078 €

Farmàcia local sostinguda per CADISOGUA i VETERMON.Farmacia local sostenida por CADISOGUA y VETERMON.

El projecte tracta de millorar el nivell de vida de lacomunitat des del marc del desenvolupamentrural sostenible.El proyecto trata de mejorar el nivel de vida de lacomunidad desde el marco del desarrollo ruralsostenible.

L’objectiu és crear una xarxa deprogrames agropecuaris.

El objetivo es crear una red deprogramas agropecuarios.

testimonios � testimonis

A Veneçuela, el crack és la droga més consumida pertotes les capes socials, atès el seu baix cost, alt nivell d’ad-dicció i fàcil producció. El principi actiu d’aquesta drogaés la cocaïna, de la qual s’obté un sòlid que es pot fumar;el seu efecte arriba així més ràpidament i en major quan-titat al cervell, per la qual cosa és considerada la drogamés destructiva. A més de la dependència física, el crackprovoca una important dependència psicològica.Amb la idea d’agrupar i integrar les organitzacions dedi-cades al tractament i prevenció del consum de droguesa Veneçuela es constituí la Federació Veneçolanad’Institucions de Tractament i Prevenció d’Addiccions(FEVITRAP). El seu objectiu és proporcionar una respos-ta efectiva i actualitzada al problema de l’addicció a dro-gues lícites i il·lícites, seguint la filosofia de les comuni-tats terapèutiques i treballant en les àrees de prevenció,tractament, reincorporació social i seguiment. Durant els últims tres anys, FEVITRAP s’ha vinculat amb94 organitzacions veneçolanes, entre públiques i priva-des, dedicades al tractament i prevenció de l’ús indegutde drogues, i ha capacitat 497 professionals i tècnics aescala nacional, i 99 a escala internacional. Fa dos anys els responsables de FEVITRAP contactaren ambProjecte Home Balears per iniciar una relació professionald’intercanvi mutu d’experiències. El desig de la federació eraimplantar una formació homogènia a tots els seus centresassociats perquè el tractament que s’hi rebi sigui semblant.

En Venezuela, el crack es la droga más consumida portodas las capas sociales, dado su bajo costo, alto niveladictivo y fácil producción. El principio activo de estadroga es la cocaína, de la que se obtiene un sólidoque se puede fumar; su efecto así llega más rápida-mente y en mayor cantidad al cerebro, por lo que estáconsiderada como la droga más destructiva. Además

Dins el Programa d’Ajudes a Cooperants de laDirecció General de Cooperació del Govern de lesIlles Balears i en la modalitat de formació de pro-fessionals de països del Sud, dos responsables dela Federació Veneçolana d’Institucions deTractament i Prevenció d’Addiccions (FEVITRAP),conegueren els mètodes de treball de l’organit-zació Projecte Home Balears.

Dentro del Programa de Ayudas a Cooperantes dela Dirección General de Cooperación del Govern deles Illes Balears y en la modalidad de formación deprofesionales de países del Sur, dos responsables dela Federación Venezolana de Instituciones deTratamiento y Prevención de Adicciones (FEVITRAP),estuvieron conociendo los métodos de trabajo dela organización Projecte Home Balears.

Responsables de FEVITRAP, Dilcia Prieto i Virginia Galera, al costat d’Esperanza Dávila,directora d’El Junquito, i Cristina Fernández i Víctor Dengra de Projecte Home Balears.Responsables de FEVITRAP, Dilcia Prieto y Virginia Galera, junto a Esperanza Dávila,directora de El Junquito, y Cristina Fernández y Víctor Dengra de Projecte Home Balears.

COMPARTINT EXPERIÈNCIES EN LALLUITA CONTRA LADROGA

COMPARTIENDOEXPERIENCIAS ENLA LUCHA CONTRALA DROGA

Institucions federades a FEVITRAP:Associació Ajuda a un Nen.Centre de Tractament i Rehabilitació de l’Ús Indegutde Drogues El Junquito.Fundació José Félix Ribas.Fundació per a la Unitat d’Atenció alFarmacodependent FUNDAUTAF.Fundació Tachirense Envers Un Món Sense DroguesFUNTHASIND.Grup Ceres.Llar Terapèutica Jericó.Llar Vida Nova.Llars Claret de Veneçuela.Llars Crea de Veneçuela.Casa de Reposos Tía Panchita.Residència Socioassistencial Aranda.Fundació Projecte Vida PROVIDA.Ambulatori Llar Vida Nova Barquisimeto.

22

testimonios � testimonis

Dilcia Prieto, presidenta de FEVITRAP, i Virginia Galera,directora de programes de tractaments i representant dela Fundació José Félix Ribas, en passar per la seu deProjecte Home Balears, comentaven que aquesta opor-tunitat els permetria observar directament els programesi el treball que dia a dia realitzen en aquesta organitza-ció. “Aquests coneixements, així com les funcions dedirecció i gestió de la Fundació Home Lliure ProjecteHome Balears, ens han estat molt útils per començar arodar el nostre projecte del centre de formació”. Per tal d’ajudar a formalitzar el projecte, dos responsa-bles de Projecte Home Balears realitzaren seguidamentuna visita a les instal·lacions de FEVITRAP a Caracas i a laComunitat Terapèutica El Junquito, i impartiren un tallerd’“Avaluació de Programes de Tractament” als profes-sionals que treballen a les diverses comunitats terapèu-tiques de la federació.

de la dependencia física, el crack provoca una impor-tante dependencia psicológica.Con la idea de agrupar e integrar a las organizacionesdedicadas al tratamiento y prevención del consumo dedrogas en Venezuela se constituyó la FederaciónVenezolana de Instituciones de Tratamiento yPrevención de Adicciones (FEVITRAP). Su objetivo esproporcionar una respuesta efectiva y actualizada alproblema de la adicción a drogas lícitas e ilícitas,siguiendo la filosofía de las comunidades terapéuticasy trabajando en las áreas de prevención, tratamiento,reincorporación social y seguimiento. En los últimos tres años, FEVITRAP se ha vinculado con94 organizaciones venezolanas, entre públicas y priva-das, dedicadas al tratamiento y prevención del uso inde-bido de drogas, y ha capacitado a 497 profesionales ytécnicos a escala nacional, y a 99 a escala internacional. Hace dos años los responsables de FEVITRAP entraronen contacto con Projecte Home Balears para iniciaruna relación profesional de intercambio mutuo deexperiencias. El deseo de la federación era implantaruna formación homogénea en todos sus centros aso-ciados para que el tratamiento que se reciba en ellossea similar. Dilcia Prieto, presidenta de FEVITRAP, y Virginia Galera,directora de programas de tratamientos de laFundación José Félix Ribas y representante de la misma,a su paso por la sede de Projecte Home Balears, comen-taban que esta oportunidad les permitía observar direc-tamente los programas y el trabajo que día a día reali-zan en esta organización. “Estos conocimientos, asícomo las funciones de dirección y gestión de laFundación Hombre Libre Projecte Home Balears, noshan sido muy útiles para empezar a rodar con nuestroproyecto del centro de formación”. Para ayudar a la formalización del proyecto, dos res-ponsables de Projecte Home Balears realizaron segui-damente una visita a las instalaciones de FEVITRAP enCaracas y a la Comunidad Terapéutica El Junquito, eimpartieron un taller de “Evaluación de Programas deTratamiento” a los profesionales que trabajan en lasdiversas comunidades terapéuticas de la federación.

A la comunitat terapèutica El Junquito, 25 usuaris reben formació i ajuda durantun període de 10 a 12 mesos per a la seva reinserció social i laboral.En la comunidad terapéutica El Junquito 25 usuarios reciben formación y ayudadurante un periodo de 10 a 12 meses para su reinserción social y laboral.

Instituciones federadas en FEVITRAP:Asociación Ayuda a un Niño.Centro de Tratamiento y Rehabilitación del UsoIndebido de Drogas El Junquito.Fundación José Félix Ribas.Fundación para la Unidad de Atención alFarmacodependiente FUNDAUTAF.Fundación Tachirense Hacia Un Mundo Sin Drogas FUN-THASIND.Grupo Ceres.Hogar Terapéutico Jericó.Hogar Vida Nueva.Hogares Claret de Venezuela.Hogares Crea de Venezuela.Casa de Reposos Tía Panchita.Residencia Socio Asistencial Aranda.Fundación Proyecto Vida PROVIDA.Ambulatorio Hogar Vida Nueva Barquisimeto.

Cristina Fernández, Víctor Dengra www.projectehome.com

23

Cristina Fernández, de Projecte Home Balears, imparteix un taller sobre l’avaluació delsprogrames de tractament.Cristina Fernández, de Projecte Home Balears, imparte un taller sobre la evaluación delos programas de tratamiento.

alrededor del mundo � arreu del món

La franja de Gaza –petita porció de terra situada a l’extremoriental de la Mediterrània– és un dels llocs més densamentpoblats del planeta. La seva superfície, tot just 40 quilòme-tres de línia costanera per uns 10 quilòmetres d’amplària,acull una població d’1,5 milions de palestins, la meitat delsquals s’amunteguen en vuit camps de refugiats, i 7.000 colonsjueus, establerts en uns 25 assentaments.

La franja de Gaza no disposa de més recursos hídrics que elsde l’aqüífer costaner. La seva sobreexplotació ha provocatuna disminució del nivell de reserves i la salinització de lesaigües subterrànies; a més, l’ús de pesticides i fertilitzantsquímics, i els problemes d’infraestructura en el sistema declavegueram contribueixen a contaminar-lo. La qualitat del’aigua, per a consum humà i agrícola, ha empitjorat sensi-blement durant els últims anys. El control sobre els recursoshídrics, que ja fou motiu de disputa al començament del con-flicte araboisraelià l’any 1948, sens dubte tindrà un paperdeterminant en la seva resolució.

L’agricultura és un sector fonamental de l’economia palesti-na i ocupa un percentatge important de la població. Comque l’agricultura de regadiu és la més estesa a la zona i lamajor part de la producció la consumeixen els seus habitants,és del tot necessari preservar els recursos hídrics. La conti-nuïtat de les activitats agrícoles dependrà de l’ús eficient del’aigua; d’ací la necessitat de promoure polítiques institucio-nals i programes de gestió i administració específics.

Per altra banda, l’elevada taxa dedesocupació, provocada en granmanera per la política de tanca-ment de fronteres, tocs de queda,talls de carreteres i incursionsisraelianes en el territori de Gaza,restringeix el moviment de per-sones i béns, fins i tot impedeix eltreball d’organitzacions humani-tàries (el mes d’abril de 2004Amnistia Internacional exigí aIsrael que no obstaculitzés elssocors a la població). El continuatdeclivi pel que fa als ingressos deles famílies fa que tres de cada

La franja de Gaza –pequeña porción de tierra en el extremooriental del Mediterráneo– es uno de los lugares más den-samente poblados del planeta. Su superficie, apenas 40 kiló-metros de línea costera por unos 10 kilómetros de anchura,acoge a una población de 1,5 millones de palestinos, la mitadde los cuales se hacinan en ocho campos de refugiados y7.000 colonos judíos establecidos en unos 25 asentamientos.

La franja de Gaza no dispone de más recursos hídricos quelos del acuífero costero. Su sobreexplotación ha provocadouna disminución del nivel de reservas y la salinización de lasaguas subterráneas; además, el uso de pesticidas y fertili-zantes químicos, y los problemas de infraestructura en el sis-tema del alcantarillado contribuyen a su contaminación. Lacalidad del agua, para consumo humano y agrícola, haempeorado sensiblemente en los últimos años. El controlsobre los recursos hídricos, que ya fue motivo de disputa enlos inicios del conflicto árabe-israelí en 1948, sin duda juga-rá un papel determinante en su resolución.

La agricultura es un sector fundamental en la economíapalestina y emplea a un porcentaje importante de la pobla-ción. Como la agricultura de regadío es la más extendida enla zona y la mayor parte de la producción la consumen sushabitantes, es del todo necesario preservar los recursos hídri-cos. La continuidad de las actividades agrícolas dependerádel uso eficiente del agua; de ahí la necesidad de promoverpolíticas institucionales y programas de gestión y adminis-

tración específicos.

Por otro lado, la elevada tasa dedesempleo, provocada en granmedida por la política de cierre defronteras, toques de queda, cor-tes de carreteras e incursionesisraelíes en el territorio de Gaza,restringe el movimiento de per-sonas y bienes, e incluso impide eltrabajo de organizaciones huma-nitarias (en abril de 2004 AmnistíaInternacional exigió a Israel queno obstaculizara el socorro a lapoblación). El continuado decliveen los ingresos de las familias está

24

EL AGUA: FUENTE DE DISCORDIA ENUNA REGIÓN CONFLICTIVA

L’AIGUA: FONT DE DISCÒRDIA EN UNAREGIÓ CONFLICTIVA

Superficie: 360 km2

Población: 1.500.000 habitantesIdioma: árabe, hebreo, inglésClima: templado, inviernos suaves y veranoscalurosos y húmedosAgricultura: cítricos, olivos, hortalizasIndustrias: textil, caucho y plástico, alimentosprocesadosExportaciones: cítricos, flores, fresas, aceitu-

nas, tomatesPIB: 0,74 mil millones de dólares

Gobierno: territorio administrado por laAutoridad Nacional Palestina y ocupado por Israel

Superfície: 360 km2

Població: 1.500.000 habitantsIdioma: àrab, hebreu, anglès

Clima: temperat, hiverns suaus i estius calorosos i humits

Agricultura: cítrics, oliveres, hortalisses Indústries: tèxtil, cautxú i plàstic, aliments

processatsExportacions: cítrics, flors, maduixes,

olives, tomàquetsPIB: 0,74 mil milions de dòlars

Govern: territori administrat per l’AutoritatNacional Palestina i ocupat per Israel

FRANJA DE GAZAFRANJA DE GAZA

Carrer de la ciutat de Gaza.Calle de la ciudad de Gaza.

alrededor del mundo � arreu del món

25

quatre famílies visquin per sota del llin-dar de la pobresa.

El Programa de Seguretat Alimentàriai Creació d’Ocupació a la zona mitjanade la franja de Gaza és una de lesaccions que, en matèria de cooperaciódirecta, ha dut a terme la DireccióGeneral de Cooperació del Govern deles Illes Balears durant el 2003 i el 2004.Aquest projecte s’emmarca en el pro-grama Azahar sobre cooperació a laMediterrània, que impulsa l’AgènciaEspanyola de Cooperació Internacional(AECI). L’acompliment del projecte–l’objectiu del qual és millorar la segu-retat alimentària i reduir la desocupa-ció de la població palestina de Gaza–s’efectua a través del Programa deCreació d’Ocupació de l’AutoritatPalestina (JCP), en col·laboració ambl’Autoritat Palestina per a l’Aigua(PWA), el Ministeri d’Agricultura (MoA),les ONGD locals Comitè Palestí d’AjudaAgrícola (PARC) i la Unió de Comitès deTreball Agrícola (UAWC).

El 2003, el Programa de SeguretatAlimentària i Creació d’Ocupació a l’à-rea central de la franja de Gaza es con-centrà en la reconstrucció d’infraes-tructures agràries i d’extracció d’aigua,malmeses per les incursions israelianesdes de la segona Intifada (setembre de2000), i rehabilità hivernacles i pous; enla millora de les pràctiques d’irrigació,amb la instal·lació de sistemes deregatge gota a gota i de mecanismesprogramadors de regatge; en l’incre-ment del rendiment agrícola, donantsuport a la producció d’arbres, arbustsi plançons en vivers per tal d’abaratir-ne el cost i introduir noves varietats; ien la formació d’agricultors i tècnicsagrònoms. La població rural desocupa-da de la franja de Gaza fou la benefi-ciària del programa: es crearen nousllocs de treball, els agricultors augmen-taren els seus ingressos i s’enfortí laseguretat alimentària de la zona.

Les activitats del projecte iniciades elmes de març de 2003 es desenvolupa-ren en gran part segons el calendariprevist. Es recuperaren 16 pous, esreconstruïren 50 hivernacles, es donàsuport a la producció de plantes i arbresa través de cinc vivers, s’instal·laren sis-temes de regatge gota a gota en 165 hectàrees de cultiu de cítrics, quevaren beneficiar 550 agricultors i dona-ren feina a 53 persones que varen dura terme els treballs d’instal·lació. A més,es formaren tècnics agrícoles i agricul-

llevando a tres de cada cuatro familiasa vivir por debajo del umbral de lapobreza.

El Programa de Seguridad Alimentariay Creación de Empleo en la zona mediade la franja de Gaza es una de las accio-nes que, en materia de cooperacióndirecta, ha llevado a cabo la DirecciónGeneral de Cooperación del Govern deles Illes Balears durante los años 2003 y2004. Este proyecto se enmarca en elprograma Azahar sobre cooperación enel Mediterráneo, que impulsa laAgencia Española de CooperaciónInternacional (AECI). El cumplimientodel proyecto –cuyo objetivo es mejo-rar la seguridad alimentaria y reducirel desempleo de la población palesti-na de Gaza– se lleva a cabo a travésdel Programa de Creación de Empleode la Autoridad Palestina (JCP), en cola-boración con la Autoridad Palestinapara el Agua (PWA), el Ministerio deAgricultura (MoA), las ONGD localesComité Palestino de Ayuda Agrícola(PARC) y la Unión de Comités deTrabajo Agrícola (UAWC).

En 2003, el Programa de SeguridadAlimentaria y Creación de Empleo en elárea central de la franja de Gaza seconcentró en la reconstrucción deinfraestructuras agrarias y de extracciónde agua, dañadas por las incursionesisraelíes desde la segunda Intifada (sep-tiembre de 2000), rehabilitando inver-naderos y pozos; en la mejora de lasprácticas de irrigación, instalando siste-mas de riego por goteo y de mecanis-mos programadores de riego; en elincremento del rendimiento agrícola,apoyando la producción de árboles,arbustos y plantones en viveros abara-tando su coste e introduciendo nuevasvariedades; y en la formación de agri-cultores y técnicos agrónomos. Lapoblación rural y desempleada de lafranja de Gaza fue la beneficiaria delprograma: se crearon nuevos puestosde trabajo, los agricultores aumentaronsus ingresos y se fortaleció la seguridadalimentaria de la zona.

Las actividades del proyecto iniciadas enmarzo de 2003 se desarrollaron en granparte según el calendario previsto. Serecuperaron 16 pozos, se reconstruye-ron 50 invernaderos, se apoyó la pro-ducción de plantas y árboles a través decinco viveros, se instalaron sistemas deriego por goteo en 165 hectáreas de cul-tivo de cítricos, beneficiando a 550 agri-cultores y empleando a 53 personas

Nen palestí. Hivernacles amb plantació de maduixesi producció de brots de plantes ornamentals, cítrics,palmeres i oliveres a la franja de Gaza.Niño palestino. Invernaderos con plantíos de fresasy producción de hijuelos de plantas ornamentales,cítricos, palmeras y olivos en la franja de Gaza.

lrededor del mundo � arreu del món

tors en temes sobre el maneig sostenible de l’aigua, estalvide l’aigua en agricultura de regadiu, reutilització d’aigüesresiduals, gestió i control de fertilitzants i pesticides, gestióde sistemes de dessalinització i sistemes de mostreig i obser-vació de la qualitat de les aigües.

El 2004, el Govern de les Illes Balears continuà impulsantaquest programa i amplià les accions de l’any anterior ambdiverses activitats pilot: la millora de les pràctiques deregatge al sector de la maduixa, el desenvolupament delcultiu de cítrics i de palmeres datileres, i el tractament d’ai-gües residuals per a ús agrícola i el dels seus sediments coma fertilitzant.

En finalitzar aquesta segona fase del programa s’hauran ins-tal·lat sistemes de regatge gota a gota en 30 hectàrees, quebeneficiaran 100 agricultors; s’hauran aportat 3.000 plançonsd’olivera i promocionat la producció de brots de palmera,olivera i plantes ornamentals; s’hauran reconstruït vuit hiver-nacles; s’haurà donat suport al desenvolupament del cultiude palmeres i cítrics mitjançant aportació de mà d’obra i debrots; s’hauran creat 225 oportunitats de col·locació de caràc-ter mensual per a treballadors agrícoles i 44 per a agrònomso obrers qualificats, i s’hauran format més de 45 agricultorsi 30 tècnics agrònoms.

para los trabajos de instalación. Además se formaron técni-cos agrícolas y agricultores en temas sobre manejo sostenibledel agua, ahorro del agua en agricultura de regadío, reutili-zación de aguas residuales, gestión y control de fertilizantesy pesticidas, gestión de sistemas de desalinización y sistemasde muestreo y observación de la calidad de las aguas.

En 2004, el Govern de les Illes Balears continuó impulsandoeste programa y amplió las acciones del año anterior condiversas actividades piloto: la mejora de las prácticas de riegoen el sector de la fresa, el desarrollo del cultivo de cítricos yde palmeras datileras, y el tratamiento de aguas residualespara uso agrícola y el de sus sedimentos como fertilizante.

Al finalizar esta segunda fase del programa se habrán insta-lado sistemas de riego por goteo en 30 hectáreas, benefi-ciando a 100 agricultores; se habrán aportado 3.000 planto-nes de olivo y promocionado la producción de hijuelos depalmera, olivo y plantas ornamentales; se habrán recons-truido ocho invernaderos; se habrá apoyado el desarrollo decultivo de palmeras y cítricos mediante aportación de manode obra y de hijuelos; se habrán creado 225 oportunidadesde empleo de carácter mensual para trabajadores agrícolasy 44 para agrónomos u obreros cualificados, y se habrán for-mado a más de 45 agricultores y 30 técnicos agrónomos.

26

L’agricultura és un sector fonamental a l’economia palestina.La agricultura es un sector fundamental en la economía palestina.

El cultiu de la maduixa dóna feina a 3.400 persones enunes 600 granges especialitzades. Aquest cultiu és sus-ceptible de generar beneficis importants, ja que la pro-ducció de Gaza es pot comercialitzar a Europa entre elmes de novembre i el mes de març, època en què s’a-consegueixen els preus més alts. El suport al cultiu de lapalmera datilera és també de gran importància i ajuda acrear llocs de treball. La decadència del cultiu dels cítricsper les conseqüències del conflicte (molts d’arbres forenarrencats amb el pretext que al seu darrere s’amagavenfranctiradors) i per la mala qualitat de les aigües i la insu-ficiència del regatge es combat amb la replantació decítrics en àrees seleccionades.

El cultivo de la fresa emplea a 3.400 personas en unas 600granjas especializadas. Este cultivo es susceptible degenerar importantes beneficios, pues la producción deGaza puede ser comercializada en Europa entre noviem-bre y marzo, época en que se alcanzan los precios másaltos. El apoyo al cultivo de la palmera datilera resultatambién de gran importancia y ayuda a crear puestos detrabajo. La decadencia del cultivo de los cítricos por lasconsecuencias del conflicto (muchos árboles fueron arran-cados bajo pretexto de que tras ellos se agazapaban fran-cotiradores) y por la mala calidad de las aguas e insufi-ciencia del riego se combate con la replantación de cítri-cos en áreas seleccionadas.

Palmerar a la franja de Gaza.Palmeral en la franja de Gaza.

tablón de anuncios � tauler d’anuncis

Espai SolidariLa Direcció General de Cooperació és titular de l’EspaiSolidari, lloc de trobada i de realització d’activitats de lesorganitzacions no governamentals per al desenvolupament(ONGD) i de les associacions d’immigrants legalment consti-tuïdes.El casal està situat al carrer Ramon Berenguer III, núm. 20 dePalma i ofereix els serveis següents:• Despatxos per a ONGD i associacions d’immigrants• Sala per a exposicions, conferències, projeccions,assemblees…• Sala de reunions• Servei de reprografia• Servei d’informació a ciutadans sobre temes de solidaritat,cooperació i voluntariat• Gestió d’una borsa de voluntaris• Servei de préstec de recursos audiovisuals

Ens podeu trobar de dilluns a divendres de 16 a 22 h i els dis-sabtes de 9 a 14 h. El nostre e-mail és espsolidari@telefonica.net,el telèfon és 971 49 86 36 i el fax 971 49 80 30.

Programa de formació 2004Dins el programa de formació 2004, la Direcció General deCooperació organitza diversos cursos per a persones que tre-ballen en l’àmbit de la cooperació en el desenvolupament.La durada és de 20 hores pel que fa als cursos introductoris ide 40 hores per als cursos monogràfics. El curs de postgrau d’Especialista Universitari en CooperacióInternacional té una durada de 250 hores i començarà el 29 d’octubre.Cursos, seminaris i tallers: “La Cooperació en elDesenvolupament: Conceptes Bàsics” (octubre); “DretsHumans i Situacions de Conflicte en el Món” (novembre);“Elaboració de Webs de les ONGD” (octubre); “CursMonogràfic de Logística” (desembre); “IV SeminariMediterrani de Cooperació i Desenvolupament Internacionala la Universitat de les Illes Balears” (27 i 28 de setembre);“Identificació i Formulació de les Intervencions de Cooperacióper al Desenvolupament-Marc Lògic” (setembre);“Presentació General dels Principals Resultats de les

Espai SolidariLa Dirección General de Cooperación es titular del EspaiSolidari, punto de encuentro y de realización de actividadesde las organizaciones no gubernamentales para el desarro-llo (ONGD) y de las asociaciones de inmigrantes legalmenteconstituidas.El casal está situado en la calle Ramón Berenguer III, núm.20de Palma y ofrece los siguientes servicios:• Despachos para ONGD y asociaciones de inmigrantes• Sala para exposiciones, conferencias, proyecciones,asambleas• Sala de reuniones• Servicio de reprografía• Servicio de información a ciudadanos sobre temas de soli-daridad, cooperación y voluntariado• Gestión de una bolsa de voluntarios• Servicio de préstamo de recursos audiovisuales

Podéis encontrarnos de lunes a viernes, de 16 a 22h, y los sába-dos, de 9 a 14h. Nuestro e-mail es <espsolidari@telefonica.net>,el teléfono es 971 49 86 36 y el fax 971 49 80 30.

Programa de formación 2004Dentro del programa de formación 2004, la Dirección Generalde Cooperación organiza diversos cursos para personas quetrabajan en el ámbito de la cooperación al desarrollo. La dura-ción es de 20 horas para los cursos introductorios y de 40 horaspara los cursos monográficos. El curso de postgrado de Especialista Universitario enCooperación Internacional tiene una duración de 250 horasy comenzará el 29 de octubre.Cursos, seminarios y talleres: “La Cooperación al Desarrollo:Conceptos Básicos” (octubre); “Derechos Humanos ySituaciones de Conflicto en el Mundo” (noviembre);“Elaboración de Webs de las ONGD” (octubre); “CursoMonográfico de Logística” (diciembre); “IV SeminarioMediterráneo de Cooperación y Desarrollo Internacional enla Universidad de las Illes Balears” (27 y 28 de septiembre);“Identificación y Formulación de las Intervenciones deCooperación para el Desarrollo-Marco Lógico” (septiembre);“Presentación General de los Principales Resultados de las

tablón de anuncios � tauler d’anuncis

Avaluacions” (novembre); “Sessions Informatives dePresentació de Formularis Convocatòria 2005” (desembre).Informació a la Fundació Universitat-Empresa de les IllesBalears, tel.: 971 25 96 96 i a la Direcció General deCooperació, tel.: 971 17 74 34 i <http://dgcooper.caib.es>.

Sanejament mediambiental de la costa d’Oued LaouAl juliol es firmà el protocol administratiu entre laComuna d’Oued Laou (Marroc), l’Agència Espanyola deCooperació Internacional (AECI) i la Direcció General deCooperació, que regularà els aspectes formals del projec-te “Sanejament mediambiental de la costa d’Oued Laou”emmarcat en la participació del Govern de les Illes Balearsen el Programa Azahar.

Octubre solidariLa Direcció General de Cooperació convoca la primera ediciód’Octubre Solidari, una campanya de sensibilització dirigidaals ciutadans de les Illes Balears, que té com a tema la co-operació en el desenvolupament i les activitats que es rea-litzen al seu voltant, a més d’una aproximació a les diferentsrealitats dels països en desenvolupament. La campanya, que tindrà lloc durant tot el mes d’octubre ien la qual participaran nombroses ONGD, inclourà exposi-cions, conferències i múltiples activitats (cicle de cinema, acti-vitats participatives d’ONGD, tallers infantils, contacontes,titelles, etc.). Exposicions: Jocs del món; Crisis oblidades, persones ignora-des; És més que cafè, comerç just.Conferències: Gema Martín, professora de Sociologia delMón Àrab a la Universitat Autònoma de Madrid, dissertaràsobre l’evolució recent dels països musulmans; Joan Roura,sotscap de la Secció Internacional d’Informatius de TVC, ana-litzarà el conflicte palestinoisraelià; Sergio Zeferino, delegatd’Intermón-Oxfam a Angola, exposarà l’actual situaciód’Angola; Nadia Naïr, professora a la Universitat de Rabat,tractarà el tema de la situació de la dona musulmana en elsseus països d’origen i a l’estranger; Roselina Tuyuc parlaràsobre la situació actual dels indígenes; Lamyae Azouz i AssmaAl Bajhdadi analitzaran les precàries condicions sociolaboralsdel sector tèxtil al Marroc.

Evaluaciones” (noviembre); “Sesiones Informativas dePresentación de Formularios Convocatoria 2005” (diciembre).Información en la Fundació Universitat-Empresa de les IllesBalears, tel: 971 25 96 96 y en la Dirección General deCooperación, tel: 971 17 74 34 y <http://dgcooper.caib.es>.

Saneamiento medioambiental de la costa de Oued LaouEn julio se firmó el protocolo administrativo entre la Comunade Oued Laou (Marruecos), la Agencia Española deCooperación Internacional (AECI) y la Dirección General deCooperación, que regulará los aspectos formales del proyecto“Saneamiento medioambiental de la costa de Oued Laou”enmarcado en la participación del Govern de les Illes Balearsen el Programa Azahar.

Octubre solidarioLa Dirección General de Cooperación convoca la primera edi-ción de Octubre Solidario, una campaña de sensibilizacióndirigida a los ciudadanos de las Islas Baleares, que tiene portema la cooperación al desarrollo y las actividades que se rea-lizan en torno a ella, además de una aproximación a las dife-rentes realidades de los países en desarrollo. La campaña, que tendrá lugar durante todo el mes de octu-bre y en la que participarán numerosas ONGD, incluirá expo-siciones, conferencias y múltiples actividades (ciclo de cine,actividades participativas de ONGD, talleres infantiles, cuen-tacuentos, marionetas, etc.). Exposiciones: Juegos del mundo; Crisis olvidadas, personasignoradas; Es más que café, comercio justo. Conferencias: Gema Martín, profesora de Sociología delMundo Árabe en la Universidad Autónoma de Madrid, diser-tará sobre la evolución reciente de los países musulmanes;Joan Roura, subjefe de la Sección Internacional deInformativos de TVC, analizará el conflicto palestino-israelí;Sergio Zeferino, delegado de Intermón-Oxfam en Angola,expondrá la actual situación de Angola; Nadia Naïr, profeso-ra en la Universidad de Rabat, analizará la situación de lamujer musulmana en sus países de origen y en el extranjero;Roselina Tuyuc hablará sobre la situación actual de los indíge-nas; Lamyae Azouz y Assma Al Bajhdadi analizarán las preca-rias condiciones sociolaborales del sector textil en Marruecos.

Binde (Ghana), març 2004.“Des que el missioner menorquí Manuel Bonet empren-gué la construcció del centre de salut rural de Binde, alnord-est de Ghana, aquest centre ha vist ampliar les sevesinstal·lacions fins a convertir-se en un hospital de refe-rència per a la zona i fins i tot per als habitants del paísveí, Togo.Fou l’Associació d’Amics de Binde la que promogué l’ex-pedició, dels representants de les institucions balears queparticiparem en el projecte, amb la finalitat de comprovarin situ la marxa de l’hospital. Una vegada allà constatàremque, a més de l’augment i la millora de la capacitat de l’a-tenció sanitària, el projecte havia reportat uns altres bene-ficis als habitants de la regió, com ara els coneixements denous mètodes constructius, en una zona d’edificis de tova,o també com el poblat de Binde passaria a obtenir cate-goria de municipi.”

diario de viaje � diari de viatgeBinde (Ghana), marzo 2004. “Desde que el misionero menorquín Manuel Bonetemprendió la construcción del centro de salud rural deBinde, al noreste de Ghana, este centro ha visto ampliarsus instalaciones hasta convertirse en un hospital de refe-rencia para la zona e incluso para los habitantes del paísvecino, Togo.Fue la Asociación de Amigos de Binde quien promovió laexpedición, de los representantes de las instituciones bale-ares que participamos en el proyecto, para que compro-báramos in situ la marcha del hospital. Una vez allí cons-tatamos que, además del aumento y la mejora de la capa-cidad de la atención sanitaria, el proyecto había reporta-do otros beneficios a los habitantes de la región, como elconocimientos de nuevos métodos constructivos, en unazona de edificios de adobe, o también como el pobladode Binde pasaría a obtener categoría de municipio.”

29

Magdalena Contestí, directora general de Cooperación del Govern de les Illes Balears.

Ens obsequiaren amb dues gallines.Nos obsequiaron con dos gallinas.

Les polítiques balears donant suport a la candidata de Binde a les eleccions municipals.Las políticas baleares arropando a la candidata de Binde a las elecciones municipales.

Durant la nostra estada tingué lloc una celebració en la qual partici-paren les tres ètnies de la zona: Bimodes, Kombes i Mamprusis.Durante nuestra estancia tuvo lugar una celebración en la que parti-ciparon las tres etnias de la zona: los Biombes, los Kombes y Mamprusis.

Envoltada de nens de Binde i al fons, les típiques

construccions de tova.

Rodeada de niños de Binde y al fondo, las típicas

construcciones de adobe.

Bombant aigua al llogaret de Binde.Bombeando agua en la aldea de Binde.

30

fogones del mundo � fogons del món

En els darrers temps, els prestatges dels nostres comer-ços d’alimentació exhibeixen una àmplia varietat de pro-ductes ultramarins. N’és un la iuca o mandioca, tubèrculd’un arbust cultivat als països tropicals d’Àfrica, Àsia i

Amèrica, i aliment bàsic per a més de 500 milionsde persones, pagesos pobres i dones, majori-tàriament.La iuca significà per a l’indígena americà elmateix que el blat per a l’europeu o l’arròsper a l’asiàtic. Rica en hidrats de carbonicomplexos, pobre en proteïnes i grasses, ifont de vitamina B i C, i minerals, la iuca téun sabor delicat i és de fàcil digestió. Es potconsumir bullida com la patata o obtenir dela polpa una farina granulada: la tapioca. De les dues varietats de iuca, dolça i amar-ga, aquesta darrera (que conté glucòsid cia-nogènic, una toxina que desapareix quan esprocessa o es cuina), tolera sòls pobres i gai-rebé no exigeix fertilitzants, plaguicides niaigua. A més, té un ampli marge de collita–entre els 8 i els 22 mesos després de la sem-bra–, per la qual cosa és una “reserva viva”d’aliment en moments d’escassesa. A Malawi,el cultiu de la iuca amarga ofereix seguretatalimentària a les dones fadrines i sense recur-sos: la necessitat de processar les arrels imme-diatament després de fer la collita, dissuadeixde robar-la als camps i la seva toxina espantaels rosegadors i les plagues.Recentment, l’Organització de les Nacions

Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO)lamentà no haver donat més importància al cul-

tiu de la iuca. La seva “Estratègia Mundial per alDesenvolupament de la Iuca” pretén quadrupli-

car-ne la producció i perfeccionar els processos detransformació. Millorar-ne la qualitat de la farina frena-ria la importació de cereals en els països en desenvolu-pament, amb el consegüent estalvi de divises estrange-res. A Ghana, l’augment del 40% de la producció de iucaal llarg dels últims 20 anys ha resultat ser un poderósantídot contra la fam. I és que la iuca, pel seu alt contin-gut calòric i la seva poca exigència per al cultiu, és un ali-ment clau en la lluita contra la fam.Del Brasil, segon productor mundial, prenem la receptade la “iuca fregida”: s’ha de pelar la iuca, tallar-la en

alguns trossos i bullir-los en aigua amb sal,matar el bull ambaigua freda i continuarla bullida. Una vegadablans, s’han de refre-dar, tallar en barretes,a l’estil de les patatesfregides, i s’han de fre-gir amb oli de gira-solfins que s’enrosseixin,després s’han de salar.

En los últimos tiempos los estantes de nuestros comer-cios de alimentación exhiben una amplia variedad deproductos ultramarinos. Uno de ellos es la yuca o man-dioca, tubérculo de un arbusto cultivado en los países tro-picales de África, Asia y América, y alimento básicopara más de 500 millones de personas, cam-pesinos pobres y mujeres, en su mayoría.La yuca significó para el indígena ameri-cano, lo que el trigo para el europeo oel arroz para el asiático. Rica en hidra-tos de carbono complejos, pobre enproteínas y grasas, y fuente de vitami-na B y C, y minerales, la yuca tiene unsabor delicado y es de fácil digestión.Se puede consumir cocida como lapatata u obtener de la pulpa unaharina granulada: la tapioca. De las dos variedades de yuca, dulce yamarga, ésta última (que contiene glu-cósido cianogénico, una toxina que desaparece al procesarla o cocinarla),tolera suelos pobres y apenas exige ferti-lizantes, plaguicidas y agua. Además,tiene un amplio margen de cosecha –entrelos 8 y los 22 meses después de la siembra–,por lo que es una “reserva viva” de alimentoen momentos de escasez. En Malawi, el culti-vo de la yuca amarga ofrece seguridad alimen-taria a las mujeres solteras y sin recursos: la nece-sidad de procesar las raíces inmediatamente des-pués de cosecharlas, disuade de su robo en los cam-pos y su toxina ahuyenta a roedores y plagas.Recientemente, la Organización de las Naciones Unidaspara la Agricultura y la Alimentación (FAO) lamentó nohaber prestado más importancia al cultivo de la yuca. Su“Estrategia Mundial para el Desarrollo de la Yuca” pre-tende cuadriplicar la producción y perfeccionar los pro-cesos de transformación. Mejorar la calidad de la hari-na frenaría la importación de cereales en los países endesarrollo, con el consiguiente ahorro de divisas extran-jeras. En Ghana, el aumento del 40% de la producciónde yuca en los últimos 20 años ha resultado ser un pode-roso antídoto contra el hambre. Y es que la yuca, por sualto contenido calórico y su poca exigencia para el cul-tivo, es un alimento clave en la lucha contra el hambre.De Brasil, segundo productor mundial, tomamos la rece-ta de la “yuca frita”:pelar la yuca, cortarla envarios trozos y hervirlosen agua con sal, “asus-tarlos” con agua fría ycontinuar el hervor. Unavez blandos, enfriar, cor-tarlos en barritas, al esti-lo de las patatas fritas, yfreírlos en aceite degirasol hasta dorarse,después salarlos.

LA YUCA LA IUCA

31

con referencias - amb referències

Esta guía ofrece un directorio para planificar vacaciones éticas o solidarias. En ella encontrare-mos referencias de operadores turísticos de todo el mundo que trabajan bajo los principios delturismo responsable: respetuoso con el medio ambiente y las tradiciones de las comunidades,y que ayuda a mejorar las condiciones de vida de las poblaciones de los países en desarrollo. Elviajero se desplaza en pequeños grupos y conoce de cerca la realidad de las comunidadeslocales de destino. También hay una sección donde asociaciones y ONG proponen viajes enlos que uno puede participar en brigadas de trabajo o campos solidarios.

Aquesta guia ofereix un directori per planificar vacances ètiques o solidàries. Hi troba-rem referències d’operadors turístics de tot el món que treballen des dels principis delturisme responsable: respectuós amb el medi ambient i les tradicions de les comunitats,i que ajuda a millorar les condicions de vida de les poblacions dels països en desenvolu-pament. El viatger es desplaça en petits grups i coneix de prop la realitat de les comuni-tats locals de la destinació. També hi ha una secció on associacions i ONG proposen viat-ges en els quals un pot participar en brigades de treball o camps solidaris.

Otros mundos Viajes alternativos y solidarios - Intermón/Oxfam, 2004 – 288 p.

Esta película, basada en la novela de Paolo Lins y premiada en numerosos festivales,retrata las vivencias de dos jóvenes en Cidade de Deus, un suburbio de favelas de Ríode Janeiro. Se calcula que en 2025 las 2/3 partes de la población mundial vivirán enciudades, la gran mayoría en situación precaria.

Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la de Paolo Lins i premiada en nombrosos fes-tivals, retrata les vivències de dos joves a Cidade de Deus, un suburbi de favelas deRio de Janeiro. Es calcula que el 2025 les 2/3 parts de la població mundial viuran enciutats, la gran majoria en situació precària.

Ciudad de Dios2002, 129’ - Direcció � Dirección: Fernando Meirelles, Katia Lund. DVD

Esta página de Naciones Unidas estádedicada al voluntariado on-line.Desde el año 2000, junto con la orga-nización Netaid, reúnen en unagigantesca base de datos a volunta-rios y a organizaciones de desarrollo.Muchos profesionales colaborandesde sus casas con organizacionesque trabajan en países en vías dedesarrollo, ya sea traduciendo textos,elaborando páginas web, escribiendoartículos, recogiendo información oformando a jóvenes.

Aquesta pàgina de Nacions Unidesestà dedicada al voluntariat on-line.Des de l’any 2000, juntament ambl’organització Netaid, reuneixen enuna gegantesca base de dades volun-taris i organitzacions de desenvolu-pament. Molts de professionalscol·laboren des de casa seva amborganitzacions que treballen en paï-sos en vies de desenvolupament, siatraduint textos, elaborant pàginesweb, escrivint articles, recollint infor-mació o formant joves.

Bajo el lema “Un sol món”, la ONGDManos Unidas ha puesto en la red unperiódico on-line de las delegacionesde Cataluña y Baleares. En la páginaencontramos, entre otras secciones: eltema del día, noticias de actualidad,entrevistas, opinión, galería de fotos,la viñeta, agenda y referencias aemergencias y a proyectos.

Sota el lema “Un sol món”, l’ONGDMans Unides ha posat a la xarxa unperiòdic on-line de les delegacions deCatalunya i Balears. A la pàgina tro-bem, entre d’altres seccions: el temadel dia, notícies d’actualitat, entrevis-tes, opinió, galeria de fotos, la vinye-ta, agenda i referències a emergènciesi a projectes.

www.onlinevolunteering.org

www.mansunides.org

enlaces - enllaços

la mirada

Pep Bonet Mulet

Pep Bonet Mulet (Colònia de Sant Jordi, Mallorca,1974). Los trabajos de este fotoperiodista en Cuba,Zambia, Etiopía, Congo, Vietnam o Sierra Leona,le han llevado al reconocimiento internacional.Esta fotografía, de la serie Fe ciega, tomada en unaescuela para niños ciegos de Sierra Leona, le valióel primer premio del Fotopress’03 de la Fundació“la Caixa”. “Kinny Mattia percibe los primerosrayos de sol que entran por la mañana en la escue-la”, recuerda Bonet acerca de esta imagen.

Pep Bonet Mulet (Colònia de Sant Jordi, Mallorca,1974). Els treballs d’aquest fotoperiodista a Cuba,Zàmbia, Etiòpia, el Congo, Vietnam o SierraLeone, li han atorgat el reconeixement interna-cional. Aquesta fotografia, de la sèrie Fe cega,feta en una escola per a nens cecs de SierraLeone, li valgué el primer premi del Fotopress’03de la Fundació “la Caixa”. “Kinny Mattia percepels primers raigs de sol que entren al matí a l’es-cola”, recorda Bonet sobre aquesta imatge.

Escola Milton Margai per a cecsFreetown (Sierra Leone), juny 2002

Escuela Milton Margai para ciegosFreetown (Sierra Leona), junio 2002

w w w . c o o p e r a n t . o r g