Conxita Calvo (REGIDORA D’EDUCACIÓ DE L ......Ajuntament de Terrassa Ajuntament d’Olot...

1
EIX 1 Sistema educatiu Què hem après del sistema educatiu català? Com podem combatre la segregació escolar a Catalunya? Projecte: Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local Recull d’experiències de sis municipis catalans: Mataró, Olot, Manlleu, Terrassa, Girona i Valls, que els darrers anys han desplegat polítiques educatives de lluita contra la segre- gació. Hi han participat diversos experts de l’àmbit acadèmic, estudiosos de la política educativa, així com regidors, exregidors i tècnics d’educació municipals. Equip del projecte: Xavier Bonal, Anna Jolonch (directors/coordinadors); Miquel Àngel Alegre, Jordi Collet, Ferran Ferrer, Jordi Feu, Florència Kliczkowski, Albert Quintana i Aina Tarabini. Què ha motivat la nostra intervenció? A Catalunya hi ha una alta taxa d’alumnes immigrants que han arribat durant la darrera dècada. El repte d’integrar-los a la nostra societat passa per garantir unes oportunitats es- colars que seran determinants per a la futura cohesió social. Tanmateix, en moltes escoles catalanes hi ha una alta concentració d’aquest alumnat i això perjudica la seva escolaritat. Font: Municipis contra la segregació escolar (Dossier de premsa) Principals resultats: L’actual context de crisi econòmica i de retallades accentua els processos de segregació escolar i incrementa el risc de fractura social. Per una banda, les administracions dedi- quen menys recursos a polítiques de suport a l’escolarització com el transport escolar o les beques de menjador. Per l’altra, augmenta la competència pels recursos escassos i es generen actituds de rebuig cap a determinats grups socials, fomentant la voluntat de diferenciació i segregant la demanda educativa. Està demostrat que la segregació escolar repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema, incrementa les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu, redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit i dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur. Les experiències d’escolarització equilibrada analitzades demostren que una acció educa- tiva municipal adequada dóna fruits i incrementa l’equitat educativa i la igualtat d’opor- tunitats. Aquestes experiències permeten qüestionar alguns dels tòpics sobre la impossi- bilitat de canviar les tendències de concentració d’alumnat en risc educatiu i són la prova que és possible desplegar polítiques educatives locals capaces de combatre i reduir la segregació escolar. Propostes: El que aquestes sis experiències evidencien és que cal facilitar el lideratge local per assegu- rar el desenvolupament de polítiques d’escolarització equilibrada i de cohesió social. Les ex- periències analitzades demostren que només si hi ha un lideratge dels ajuntaments és pos- sible desplegar polítiques de proximitat que vetllin per la igualtat d’oportunitats educatives. Tot i que el principi de llibertat d’elecció d’escola ha d’equilibrar-se amb el de la satisfac- ció de les necessitats educatives, una política de lluita contra la segregació escolar ha de prioritzar la satisfacció de les necessitats educatives per damunt de qualsevol criteri de governabilitat. És per això que cal implementar mesures a les escoles que concentren més problemes educatius: des d’incentius que promoguin l’accés del professorat i de les direccions de centres de més qualitat a aquestes escoles fins a l’impuls de projectes tipus magnet, que poden actuar com a catalitzadors de la transformació de les escoles menys desitjades per les famílies. “ La lluita contra la segregació escolar ha de ser constant en el temps i s’ha d’explicar de forma pedagògica i argumentada des de les administracions locals i educatives. En molts casos és l’única oportunitat educativa que tindran molts infants per millorar el seu futur.” Conxita Calvo (REGIDORA D’EDUCACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ) Documents de referència: Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local Municipis contra la segregació escolar Experiencias locales de lucha contra la segregación escolar (pàgs 397-411) 82 punts és la diferència en competència lectora entre alumnat nadiu i no nadiu a les PISA Ajuntament de Mataró Ajuntament de Valls HEM TREBALLAT COL·LABORATIVAMENT AMB: Ajuntament de Terrassa Ajuntament d’Olot Ajuntament de Manlleu Ajuntament de Girona # política educativa # centres educatius # equitat La taxa de graduació a l’ESO al sector públic és del 77,5% i al privat concertat del 88,4% L’alumnat estranger al sector públic, 19% , triplica el de les escoles concertades, 7% Evolució de l’índex d’equitat en la distribució d’alumnat estranger entre sectors de titularitat. Catalunya, 1999-2012 10 1999 2000 2000 2001 2001 2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005 2005 2006 2006 2007 2007 2008 2008 2009 2009 2010 2010 2011 2011 2012 Educació infantil Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat Formació professional 6 5,5 5 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 Fundació Jaume Bofill * Què hem après

Transcript of Conxita Calvo (REGIDORA D’EDUCACIÓ DE L ......Ajuntament de Terrassa Ajuntament d’Olot...

Page 1: Conxita Calvo (REGIDORA D’EDUCACIÓ DE L ......Ajuntament de Terrassa Ajuntament d’Olot Ajuntament de Manlleu Ajuntament de Girona # centres educatius # equitat # política educativa

E I X 1

Sistema educatiuQuè hem après del sistema educatiu català?

Com podem combatre la segregació escolar a Catalunya?

Projecte:

Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local

Recull d’experiències de sis municipis catalans: Mataró, Olot, Manlleu, Terrassa, Girona i Valls, que els darrers anys han desplegat polítiques educatives de lluita contra la segre-gació. Hi han participat diversos experts de l’àmbit acadèmic, estudiosos de la política educativa, així com regidors, exregidors i tècnics d’educació municipals.

Equip del projecte:

Xavier Bonal, Anna Jolonch (directors/coordinadors); Miquel Àngel Alegre, Jordi Collet, Ferran Ferrer, Jordi Feu, Florència Kliczkowski, Albert Quintana i Aina Tarabini.

Què ha motivat la nostra intervenció?

A Catalunya hi ha una alta taxa d’alumnes immigrants que han arribat durant la darrera dècada. El repte d’integrar-los a la nostra societat passa per garantir unes oportunitats es-colars que seran determinants per a la futura cohesió social. Tanmateix, en moltes escoles catalanes hi ha una alta concentració d’aquest alumnat i això perjudica la seva escolaritat.

Font: Municipis contra la segregació escolar (Dossier de premsa)

Principals resultats:

L’actual context de crisi econòmica i de retallades accentua els processos de segregació escolar i incrementa el risc de fractura social. Per una banda, les administracions dedi-quen menys recursos a polítiques de suport a l’escolarització com el transport escolar o les beques de menjador. Per l’altra, augmenta la competència pels recursos escassos i es generen actituds de rebuig cap a determinats grups socials, fomentant la voluntat de diferenciació i segregant la demanda educativa.

Està demostrat que la segregació escolar repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema, incrementa les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu, redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit i dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur.

Les experiències d’escolarització equilibrada analitzades demostren que una acció educa-tiva municipal adequada dóna fruits i incrementa l’equitat educativa i la igualtat d’opor-tunitats. Aquestes experiències permeten qüestionar alguns dels tòpics sobre la impossi-bilitat de canviar les tendències de concentració d’alumnat en risc educatiu i són la prova que és possible desplegar polítiques educatives locals capaces de combatre i reduir la segregació escolar.

Propostes:

El que aquestes sis experiències evidencien és que cal facilitar el lideratge local per assegu-rar el desenvolupament de polítiques d’escolarització equilibrada i de cohesió social. Les ex-periències analitzades demostren que només si hi ha un lideratge dels ajuntaments és pos-sible desplegar polítiques de proximitat que vetllin per la igualtat d’oportunitats educatives.

Tot i que el principi de llibertat d’elecció d’escola ha d’equilibrar-se amb el de la satisfac-ció de les necessitats educatives, una política de lluita contra la segregació escolar ha de prioritzar la satisfacció de les necessitats educatives per damunt de qualsevol criteri de governabilitat. És per això que cal implementar mesures a les escoles que concentren més problemes educatius: des d’incentius que promoguin l’accés del professorat i de les direccions de centres de més qualitat a aquestes escoles fins a l’impuls de projectes tipus magnet, que poden actuar com a catalitzadors de la transformació de les escoles menys desitjades per les famílies.

“ La lluita contra la segregació escolar ha de ser constant en el temps i s’ha d’explicar de forma pedagògica i argumentada des de les administracions locals i educatives. En molts casos és l’única oportunitat educativa que tindran molts infants per millorar el seu futur.”

Conxita Calvo (REGIDORA D’EDUCACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ)

Documents de referència:

Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local

Municipis contra la segregació escolar

Experiencias locales de lucha contra la segregación escolar (pàgs 397-411)

82 punts és la diferència en competència lectora entre alumnat nadiu i no nadiu a les PISA

Ajuntament de MataróAjuntament de Valls

H E M T R E B A L L A T C O L · L A B O R A T I V A M E N T A M B :

Ajuntament de Terrassa Ajuntament d’Olot

Ajuntament de ManlleuAjuntament de Girona

# política educativa# centres educatius # equitat

La taxa de graduació a l’ESO al sector públic és del

77,5% i al privat concertat del

88,4%

L’alumnat estranger al sector públic,

19%, triplica el de les escoles concertades,

7%

Evolució de l’índex d’equitat en la distribució d’alumnat estranger entre sectors de titularitat. Catalunya, 1999-2012

10

19992000

20002001

20012002

20022003

20032004

20042005

20052006

20062007

20072008

20082009

20092010

20102011

20112012

Educació infantil Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat Formació professional

6

5,5

5

4,5

4

3,5

3

2,5

2

1,5

1

0,5

0

Fundació Jaume Bofill * Què hem après