Context actual i de futur dels inventaris de GEH

Vilafranca del Peneds 19 de Gener de 2012Ignasi Beneyto

Treballem per un entorn segur des del 2002

Personal amb ms de 15 anys de professi en el sector industrial i de serveis

Experincia en els mbits de medi ambient i seguretat industrial

Enginyeria i installacionsAiguaSlsResidus

Consultors Ambientals Anlisi de Risc Ambiental (UNE 150008, Llei Responsabilitat Ambiental) Supervisi verificadors acreditats del esquema EU-ETS Disseny i implementaci dInventaris GEH. Sistemes de Gesti Ambiental. Projectes europeus. (Environmentor)

Lefecte hivernacle sorgeix com a conseqncia del diferent comportament de latmosfera enfront de la radiaci procedent del Sol i de la radiaci emesa per la superfcie terrestre. El CO2 atmosfric forma part dun vast cicle planetari en el qual el carboni circula entre quatre reservoris actius, l'atmosfera, els oceans, la biosfera i la litosfera, i experimenta diverses transformacions qumiques. Loce cont la quantitat ms gran de carboni i l'atmosfera la ms petita per s la que juga el paper dintercanvi ms important.

PEG, potencial descalfament global

Font: Unitat dInformci Ambiental Estratgica. Secretara dEstat de Canvi Climtic

La temperatura mitjana anual sha incrementat a Catalunya. (0,21 C/dcada). La precipitaci anual a Catalunya ha descendit un 1%. La precipitaci a la primavera ha baixat un 22%. La disminuci de la precipitaci durant la primavera sha accentuat des de 1970 i sha ests a lestiu.

Font: 2n Informe del Grup dExperts en Canvi Climtic de CatalunyaCLIMA (1950-2008)

En els propers anys (fins el 2020), la temperatura tendir a augmentar i podria ser 0,5 C ms alta que la mitjana de finals dels segle XX. La precipitaci podria comenar a disminuir (fins a un 10% en mitjana anual), especialment en primavera i tardor. A meitat del segle XXI, la temperatura podria arribar a pujar fins gairab 2C respecte la de finals de segle XX. No hi ha una correlaci clara entre el canvi climtic i laugment dinundacions, ms vinculat a canvis dusos del sl i urbanisme. Un 30% de lrea de Catalunya ha experimentat un augment de ratxa seca (amb major incidncia en primavera) Font: 2n Informe del Grup dExperts en Canvi Climtic de Catalunya

Comer de Drets dEmissi. EU-ETS (European Emission Trading Scheme) Directiva 2003/87/EC Sectors inclosos: Refineries Hidrocarburs Combusti (Energia) Cermic Vidre Ciment Siderrgia Aviaci Qumic..........

Sectors Difosos (Aquells no inclosos al EU ETS) Participaci en programes voluntaris de reducci de GEH Sector residus (Llei 22/2011) Llei 13/2010 (Domestic Projects)

Si no li poses un nmero, no ho pots millorar Directiu de Pepsico

Primera petjada de carboni per al grup TESCO de la bossa de patates Walkers de Pepsico.

2 anys destudis previs a letiquetat dels grams de CO2 eq.

ISO 14064-1: Gases de Efecto Invernadero Parte 1: especificaciones para la cuantificacin, seguimiento y presentacin de las emisiones y absorciones de una organizacin.

ISO 14064-2: Gases de Efecto Invernadero Parte 2: especificacin para la cuantificacin, seguimiento y presentacin de la reduccin de emisiones y el aumento de absorciones debidas a un proyecto.

ISO 14064 -3: Gases de Efecto Invernadero Parte 3: especificacin con directrices para la validacin y verificacin.PAS 2050 - Verificacin de la Huella de Carbono del British Standard Institute. PAS 2060: Especificacin para la neutralidad de carbono GHG Protocol del World Resources Institute y del World Bussiness Council for Sustainable Development.

International Wine Carbon Calculator Protocol (Wine Institute California and international partners)

International Wine Industry Greenhouse Gas Emission Calculation Protocol and Tool(Winemakers federation of Australia)The OIV GreenHouse Gas Accounting Protocol (Organisation International de la Vigne et du Vin)

Red Rural Nacional del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino1. Formaci de viticultors i tcnics de bodegues en lmbit de la disminuci de GEH.

2. Demostrar que les prctiques tradicionals contribueixen a reduir lemissi de GEH.

3. Creaci destructures de treball en xarxa (antenes territorials).

4. Definici duna metodologia de certificaci ambiental per al sector vincoladirigida vers una reducci dels GEH.

5. Creaci dun sistema dauditoria a travs de Normatives i segells per destacar la contribuci de la viticultura sostenible. Objectius Projecte + vino, - CO2:Participants:

Consistncia: El clcul sha de realitzar de tal manera que es faciliti la comparaci entre perodes diferents.

Integritat: El clcul ha de ser representatiu de les activitats de lorganitzaci o producte.

Precisi: Ha devitar la presncia derrors sistemtics, evitar els errors aleatoris i quantificar les incerteses.

Transparncia y verificabilitat: identificaci de fonts de dades, metodologies, modificacions posteriors.....

1. Determinaci de lAbastAbast 1: DirectesAbast 2: Indirectes 1Abast 3: Indirectes 22. Elecci del Mtode3. Identificaci de les fonts de GEH4. Verificaci de dades5. CLCUL PETJADA DE CARBONI

1. Determinaci de lAbastAbast 1: DirectesAbast 2: Indirectes 1Abast 3: Indirectes 22. Determinaci del Mtode3. Identificaci de les fonts de GEI4. Verificaci de dades5. CLCUL EMPRENTA DE CARBONIAnalitzar i compendre el cicle de vida del producteEllaborar el mapa dels processos que sutilitzar com a base en el clcul de les emissions de GEIDefinir labast del clcul demissionsFases del clcul de la petjada de carboni

1. Determinaci de lAbastAbast 1: DirectesAbast 2: Indirectes 1Abast 3: Indirectes 22. Determinaci del Mtode3. Identificaci de les fonts de GEI4. Verificaci de dades5. CLCUL EMPRENTA DE CARBONI Escollir el mtode de clcul que permeti millor consistncia i integritatRegistrar cadascuna de les fonts identificades Dades dactivitat Factors demissi Revisar i contrastar les dades internament Fases del clcul de la petjada de carboni

1. Determinaci de lAbastAbast 1: DirectesAbast 2: Indirectes 1Abast 3: Indirectes 22. Determinaci del Mtode3. Identificaci de les fonts de GEI4. Verificaci de dades5. CLCUL EMPRENTA DE CARBONIRealitzar el clcul de les emissions de GEH inclosos dins de labast dacord amb lestndard o protocol ms adequatAssignar les emissions calculades a cadascuna de les etapes del procsFases del clcul de la petjada de carboni

1. Determinaci de lAbastAbast 1: DirectesAbast 2: Indirectes 1Abast 3: Indirectes 22. Determinaci del Mtode3. Identificaci de les fonts de GEI4. Verificaci de dades5. CLCUL EMPRENTA DE CARBONIDefinir lestratgia corporativa de reducci demissions a partir de les emissions calculadesEstudiar la possible compensaci demissionsCertificar la reducciFases del clcul de la petjada de carboni

El Mercat avana cap a una obligatorietat de lemprenta de carboni per a determinats productes. Exemples:

L1 de Gener 2011 (1 de Juliol) entra en vigor a Frana la Llei Grenelle II que obliga a incloure en letiquetatge dels productes alimentaris les emissions generades al llarg de la seva elaboraci i transport.

El 8 de mar, el congrs espanyol va instar al Govern a indicar lemissi de CO2 associat a letiquetatge dels productes elaborats.

Extensi progressiva als sectors afectats per la Directiva EU ETS (European Emissions Trading Scheme)

Consumidors millor informatsInters pel consum sostenibleEtiquetatgeInformaci dirigida i contrastadaConsum Responsabilitat i reputaci extesa a la cadena de subministramentTransparncia en la informaci.MarcaRegulaci consumRegulaci EnergticaParticipaci en mercats de carboni (Domestics projects)Eficincia en ls de recursos.Millor gesti de provedorsMillores en la logstica

[email protected]

****

Context actual i de futur dels inventaris de GEH

Documents

Transcript of Context actual i de futur dels inventaris de GEH