Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

16
EL NINOT DE NEU EL TRESOR DEL MERCAT L’ESCOLA DE LES NOTES 2N CONCURS DE CONTES EN LLENGUA CATALANA DEL CNL DE LLEIDA CONTES GUANYADORS Lleida, abril de 2015

description

Contes guanyadors del 2n Concurs de Contes en Llengua Catalana del SLC de Lleida. Sant Jordi 2015

Transcript of Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

Page 1: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

EL NINOT DE NEU

EL TRESOR DEL MERCAT

L’ESCOLA DE LES NOTES

2N CONCURS DE CONTES

EN LLENGUA CATALANA

DEL CNL DE LLEIDA

CONTES GUANYADORS

Lleida, abril de 2015

Page 2: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

© 2015 Consorci per a la Normalització Lingüística

Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya

Sou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra

Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu de l'obra).

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d'aquesta obra.

· Quan realitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra.

· Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor.

· No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor.

Els drets derivats d'usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l'anterior.

Això és un resum del text legal de la llicència completa

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca

Page 3: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015
Page 4: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

Hi havia una vegada un lloc al costat del mar, on

va començar a nevar copiosament. Era el primer

dia de vacances nadalenques, i quan en Jordi, un

nen de vuit anys, es va aixecar i va mirar per la fi-

nestra no s'ho podia creure. Hi havia almenys dos

pams de neu pertot arreu. Per a en Jordi era la se-

va primera experiència amb la neu i estava tot es-

valotat. Només pensava a pujar al parc del turó i

jugar amb els seus amics.

Van començar a jugar els nens, cridant i fent una

batalla de boles de neu. Després van decidir fer

cadascun un ninot de neu, aprofitant la gran quan-

titat que n’hi havia. Cada nen va ajuntar un gran

munt de neu, de l'alçada d'una persona, i a conti-

nuació van començar a donar-li forma amb les

mans: el cap per una banda, els braços enganxats

al cos, els detalls de l'abric, tot. Després calia aca-

bar de decorar-lo. Els altres nens van buscar pe-

dres, branques i fulles. Però en Jordi va pensar de

donar-li un toc més personal. Va baixar corrents a

casa seva i va agafar un barret vell del seu pare,

una bufanda de l'avi, una pastanaga de la cuina i la

bossa de xapes i bales amb què jugava a la platja

els estius.

Va començar a decorar el seu ninot de neu. Va po-

sar dues fileres de xapes com si fossin els botons

d'un abric. La pastanaga la va clavar al mig del cap

perquè fes de nas. I va col·locar les dues bales més

grans que tenia, de color blau marí intens, a sobre

de la pastanaga com si fossin els ulls. Finalment

va lligar la bufanda al voltant del coll i li va posar el

barret al cap. Va dibuixar un enorme somriure al

ninot i el va donar per acabat. Havia quedat per-

fecte. Va decidir dir-li Floquet.

Hi havia una dotzena de ninots al parc, i sembla-

ven persones que estaven xerrant. Els altres nens

van veure el ninot d’en Jordi i es van quedar sor-

presos. De seguida van reconèixer les bales amb

què jugaven a la platja. I van començar a parlar de

com s'ho passaven a l'estiu quan feia calor, i els

colors tan bonics que hi havia pertot arreu, el verd

intens dels arbres, el blau del mar i les pilotes ver-

melles i grogues amb les quals jugaven a la platja.

EL NINOT DE NEU

Page 5: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

Els nens no se n'adonaven, però els ninots de neu

els estaven escoltant amb molta atenció. Estaven

molt intrigats perquè no entenien gairebé res del

que deien els nens. Ells només coneixien el fred de

l'hivern i els colors grisos i foscos, a més del blanc

de la neu. Quan els xiquets se'n van anar els ninots

van començar a parlar entre ells. Què era aquest

lloc del qual havien sentit parlar? Aquest lloc no po-

dia existir, estava clar. Només hi havia neu i fred al

voltant. Els nens s'estaven imaginant aquelles co-

ses.

EL NINOT DE NEU

Page 6: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

A les dotze, just quan més freda i fosca és la nit, no

tothom sap que els ninots tenen més força i es po-

den moure, fins i tot volar. La resta de ninots no

eren gaire curiosos, però el Floquet va decidir in-

vestigar el que havien sentit, i va baixar del turó on

estava situat el parc fins a la vora del mar. All{ no

hi havia neu i el fred era menys intens. Va arribar

caminant fins a la platja i va decidir esperar sota el

mantell de les estrelles fins que sortís el Sol amb

tota la seva esplendor.

Quan va sortir el Sol, el Floquet va començar a per-

cebre els colors del mar, la sorra daurada, les gavi-

nes volant entre les ones, les cases dels pescadors,

l’olor de sal... Era veritat el que deien els nens. Que

bonic era tot! Que diferent del paisatge nevat de

turó amunt. I era veritat que feia una temperatura

més suau. El Floquet estava tan emocionat amb el

seu descobriment que no es va adonar que la neu

del seu cos s’estava començant a fondre. El mateix

sol que permetia aquesta explosió de colors i de

vida, estava acabant amb la seva.

En Jordi i els seus amics van tornar al migdia a pu-

jar al parc del turó per jugar amb els seus ninots de

neu. En Jordi de seguida es va adonar que el Flo-

quet havia desaparegut i va començar a buscar-lo.

Des de dalt del turó li va semblar distingir el barret

vell del seu pare i la bufanda de l'avi a la llunyania,

a la platja. En Jordi va baixar corrents cap a la platja

i de passada va entrar a casa seva i va agafar un vell

carretó. Va anar fins on era el Floquet. El va posar

amb molta cura al carretó, ja que gairebé se li fonia

la neu a la m{, i va tornar a pujar al turó on la tem-

peratura era molt més freda i encara hi havia neu.

Va haver d’afegir un altre munt de neu per refer

l'abric i el cap, però finalment ho va aconseguir.

Quan en Jordi va acabar, va notar una cosa diferent

EL NINOT DE NEU

Page 7: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

a la cara del seu ninot. Aquest cop no calia que li

dibuixés un somriure. El Floquet ja el tenia i era

d’una felicitat indescriptible.

En Jordi va pensar: ha estat una gran aventura, oi

Floquet? Li va fer l’ullet i se li va il·luminar la cara

amb un gran somriure.

En Jordi estava molt content pel rescat que havia dut a terme, tot i que encara no entenia qui s'havia molestat a baixar el ninot fins a la platja, i amb qui-na intenció. Cada vegada aventurava una hipòtesi, i cada vegada més fant{stica, i ell mateix es reia de les seves ocurrències.

Aquella nit el Floquet va estar parlant amb tots els

seus amics ninots i els va explicar la seva aventura

a la platja i com va estar a punt de morir. Així tots

ells van aprendre que hi havia coses meravelloses

molt a prop d'on vivien.

Conte contat, ja s’ha acabat.

FI

Autors:

Concepción Rodríguez Gálvez

Andrea Raez Senn

José María Rodríguez Melgar

(nivell elemental)

EL NINOT DE NEU

Page 8: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015
Page 9: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

EL TRESOR

DEL MERCAT Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parla-ven i les persones callaven... Hi havia un poble gran situat al sud de València anomenat Cullera, amb una muntanya pròpia, un Castell en el cim i unes revoltes per les quals la gent pujava caminant fins al Castell per tal de vore a la Mare de Déu, més coneguda amb el sobrenom de “la Moreneta”; en aquella ciutat desembocava el riu Xúquer a la Medi-terr{nia, en fi, era una vila de les més boniques d’Espanya, perquè hi havia, mar, riu i muntanya . Però mira per on, els xiquets del poble tenien un greu problema, un conflicte força important que no sabien com solucionar. No eren preocupacions per passar fam o no poder anar a l’escola, ni molt menys, el que passava era que no tenien un joc per a jugar, i l’avorriment se’ls menjava.

Cinc amics d’una colla de les més famoses del po-ble, el Joan, el Josep, el Vicent, el Natxo i el Pere vivien sempre amb preocupació, buscant i buscant cada dia, cada hora i cada minut un joc on poder jugar i ser feliços. Un dia qualsevol, d’un any qual-sevol, d’un hora qualsevol, s'ajuntaren els cinc, i com cada vesprada començaren a buscar algun lloc per poder gaudir dels seus jocs. De forma casual, coses del destí diria jo, es trobaren una nota que assenyalava una X al mig, on ficava que havia co-

mençat la recerca d’un tresor, deurien doncs trobar la X, i allí segurament estaria amagat el tresor, qui-na fortuna hi hauria amagada?. Els cinc xiquets es quedaren bocabadats, pensatius, l’emoció es nota-va en les seues cares, i si anaven a ser rics, què seria aquell tresor?, es preguntaven una i altra vegada. Què fer doncs, contar-ho, guardar el secret, co-mençar la recerca…

Després d’una nit sense a penes pegar ull, al matí següent en el pati de l’escola, els cinc amics decidi-ren buscar el tresor, era un somni, seria realitat o ficció?, o algú estava jugant amb ells i els enganya-ria després. Diuen que la vida és per a valents, ales-hores els cinc atrevits passara el que passara, deci-diren començar la gran aventura.

Començaren a buscar-la per la zona del riu fins arri-bar a la seua desembocadura, però res de res, el primer intent havia estat un vertader frac{s, no tro-baren la X per ningun costat, quin f{stic, la recom-pensa se’ls escapava com aigua entre les mans, lla-vors decidiren no deprimir-se, eren tossuts i anaven a arriscar el que fera falta, una xicoteta decepció no anava a apartar-los de la seua il·lusió. Calia doncs canviar de zona, la platja seria un bon emplaça-ment per a un tresor, i cap allí que anaren els cinc amics, cansats però ferms amb unes ganes impres-

Page 10: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

EL TRESOR

DEL MERCAT sionants de canviar la història de les seues pròpies vides . I platja cap amunt, platja cap a baix anaren passant les hores i es va fer de nit, queda clar que una vegada més la X no aparegué per ningun cos-tat, abatuts decidiren anar a dormir, al dia següent era dissabte i no tenien escola i aprofitarien tot el dia per seguir buscant. La nit va ser llarga, cadascú del cinc amics va somiar que faria amb el diners del tresor, el Joan que era pobre ho donaria tot als seus pares, en definitiva ell estava en el món gr{cies a ells; Josep que volia ser perruquer, ho gastaria tot per a muntar de major una perruqueria; Vicent no sabia ben bé que fer en els diners que aconseguiria, segurament se’ls guardaria i de major viatjaria per tot el món; Natxo que era un tros de pa, ho donaria tots als pobres, a la gent que passa fam en el món; i finalment Pere ho tenia molt clar, s’ho gastaria tot muntant un hotel de muntanya, ja que era un amant de la natura. Però com deia Quevedo els somnis, somnis són, i la realitat tapa moltes vega-des la ficció, i el que era real és que al dia següent a les deu en punt del matí havien quedat per a seguir buscant.

Estaven contents, avui ser{ un gran dia, digueren tots alhora, l’optimisme era el rei en eixos mo-ments, descansats com estaven la jornada es fic{

en marxa. Cap a la muntanya que varen tirar, uns per les revoltes i altres per les roques, inclús el Joan entr{ dins de varies coves a vore si sonava la flauta, però la X no es presentava, i si tot era mentida, qui podria estar burlant-se de cinc innocents xiquets, a vore si serien els de la colla rival, “els Cobres” i esta-rien gastant-los una broma, per Déu que la pagari-en, era imperdonable. Cap al volc{ digué Natxo, però tampoc hi hagué sort. Quin dia més dur, ana-ren al Far, a la bassa de Sant Llorenç, al Brosquil, al Marenyet, a l’Estany, en fi varen recórrer tota Culle-ra de cap a peus. No calia desesperar, havia que se-guir intentant-ho, segur que el diumenge seria el dia elegit, però per on buscar ja?. Decidiren que diumenge seria l’últim dia de recerca, si no anaven a ser rics seria perquè la sort els havia abandonat, coses de bruixeria pensaren tots.

El diumenge va eixir solejat, un bon presagi del que podia ocórrer, sols quedava un lloc on poder divisar des de dalt tota Cullera i efectivament cap all{ se’n anaren, cap al Castell. Començaren a buscar per tots els llocs possibles, el santuari, el pati d’armes, etc. I el que tant els havia costat trobar, per art de m{gia va aparèixer, ja que al mateix temps els cinc van exclamar, “la X”, i tots contents varen baixar les revoltes cap al punt on senyalava la X, una X molt

Page 11: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

Autor:

Vicente Soler Gay

(nivell intermedi)

gran que estava pintada al terra i havien pogut divi-sar des d’eixa dist{ncia. A l’arribar per fi, els donen compte que era el Mercat, on cada dijous de l’any es fa el mercat ambulant, on molta gent del poble es reuneix per a passejar, on els diumenges les ban-des fan el seu concert, on les falles fan l’ofrena i ar-repleguen els premis. I fou quan aleshores els cinc junts caigueren en la conclusió que el tresor no eren diners ni joies, ni ninguna riquesa, el tresor era que a la fi havien trobat un joc on poder jugar i passar els cinc junts els que es quedava d’inf{ncia i poder contar-los de majors als seus fills com trobaren un lloc on poder jugar els xiquets. Quin tresor més me-ravellós, quin record per a tota la vida, el Mercat era el tresor. I conte contat ja s’ha acabat, esperant que vos haja agradat.

FI

EL TRESOR

DEL MERCAT

Page 12: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

Sabeu per què tenim dues orelles i una boca? Per-què quan ens conten un conte hem d’escoltar més que parlar. Així doncs, escolteu-me amb molta atenció, ja que ara us n’explicaré un de preciós, i a més en podreu extreure una lliçó molt bonica. Hi havia una vegada una escola on els alumnes eren notes musicals: l’escola de les notes. Era una escola amb molts alumnes, n’hi havia que eren no-tes blanques, altres, negres, corxeres, i la mestra, que era la clau de sol. Semblava una escola amb molt de ritme i molt di-vertida. Però en realitat, segons la mestra era tot el contrari. Els alumnes, que eren molt intel·ligents i tenien amics, només s’acceptaven entre ells si corresponi-en al mateix tipus de nota, és a dir, les notes negres només eren amigues amb les negres, les blanques amb les blanques i les corxeres amb les corxeres.

La mestra estava molt decebuda i no entenia per què no podien ser tots amics com a la resta d’esco-les. Cada dia era un nou repte per la professora, que intentava a totes passades trencar aquesta barrera de l’amistat. Va provar amb jocs, amb acti-vitats, amb excursions... però cap d’aquests li va

donar resultat. Passaven els dies en aquella escola i la decepció i els {nims de la senyoreta empitjora-ven, mentre els alumnes només feien que discutir i barallar-se entre ells per ser de diferents grups. Un dia va aparèixer un nou alumne a l’escola: el si-lenci. La mestra el va presentar als qui serien els seus futurs companys de classe una mica preocu-pada, ja que intuïa el que, segurament, passaria. El silenci venia d’una escola on tenia moltíssims amics i amb ganes de conèixer-ne i fer-ne com més millor. Però ell també es va sorprendre r{pida-ment, quan parlant amb els nous companys, aquests li deien que tots volien ser amics seus, però que no podia ser, que havia d'escollir a quin grup volia pert{nyer. - Hola, Silenci! Nosaltres som les negres i volem que siguis el nostre amic! Vols venir a jugar amb nosaltres? - No, no! Nosaltres som les blanques i si ets el nos-tre amic, t’ho passar{s molt millor que amb les ne-gres! - No et confonguis, Silenci! I sigues el nostre amic – li deien les corxeres- Amb nosaltres gaudir{s cada dia i, a més a més, t’ ajudarem a conèixer l’escola i

L’ESCOLA

DE LES NOTES

Page 13: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

l’entorn. - Bon dia, nens i nenes! Avui començarem una nova activitat. Vull que durant aquesta hora prepareu una cançó, la més bonica que h{giu sentit mai, i la que més m’agradi tindr{ un premi.

Així doncs, i com sempre, els alumnes van obeir a la mestra i es van posar a inventar-se i a assajar la can-çó. Van posar-hi moltes ganes, imaginació i creativi-tat. Però com era d’esperar, només la van preparar cadascú amb el seu grup d’iguals.

L’ESCOLA

DE LES NOTES

Page 14: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

El temps de preparació es va acabar, i la classe es va convertir en una sala d’espectacles on cada grup representava als companys el seu resultat, la seva obra musical.

( Aquesta part, es pot interpretar amb l'ajuda d'un instrument musical) Van començar les negres amb la seva cançó: “TA-TA-TA-TA-TA-TA...” A continuació van actuar les blanques amb la seva peça: “ TAAA- TAAA- TAAA- TAAA-TAAA..." Més tard, va tocar a les corxeres fer la seva demos-tració: “ TITI-TITI-TITI-TITI-TITI....”

I per acabar, va arribar el torn del silenci. I en aquest moment, tots els alumnes estaven molt atents a les actuacions, les observaven i comenta-ven, ja que tots competien per un sol premi final. Igual que la mestra, que es mostrava nerviosa i amb ganes d’intervenir, així que sense interrompre la classe, va deixar que actues el Silenci. Com tots sabem, els silencis musicals no tenen cap tipus de so associat, i és per això que el nou, com que no volia triar o incorporar-se a un sol grup d’a-mics, no va poder interpretar cap cançó. - Senyoreta, jo no he pogut preparar-me cap can-

çó, ja que sol no ho puc fer, i no sabia amb quin grup de companys intentar-ho – es va excusar el Silenci. I aquí es on la senyoreta, amb els ulls lluents es va incorporar d’un salt i va dir: - Voleu que us ajudi, i fem una cançó tots junts? Així, el Silenci també hi podr{ participar, i n’estic totalment segura que ser{ la cançó més bonica del món! En un primer moment, els alumnes es miraven sor-presos, no acabaven d’estar convençuts, ja que ai-xò suposava haver de barrejar-se amb la resta de companys, i no els agradava. - A mi, em sembla una idea genial! Per què no us animeu? La podríem utilitzar d'himne de l’escola i ensenyar-la a tothom! – Va exclamar el Silenci molt il·lusionat. Amb tan sols uns segons, tots els alumnes es van disposar a intentar-ho, ja que no els semblava tan mala idea, semblava divertit i tot! I és així, com entre tots van fer una cançó merave-llosa, amb moltes notes diferents barrejades entre si, en la qual el silenci i la mestra van poder partici-par. S’ho van passar tan bé realitzant aquesta acti-vitat, que mai més es van tornar a separar els uns

L’ESCOLA

DE LES NOTES

Page 15: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

dels altres, i van continuar aprenent ,jugant i, so-bretot, estimant la mestra que els havia ensenyat aquesta nova manera de gaudir de la vida tots ple-gats durant molts i molts anys més. I, a més a més, es van adonar de què encara que tots siguem una mica diferents, també som molt iguals, que és aquesta diferència la que ens fa ser especials i que tots junts podem fer grans coses.

Hi ha un premi millor que tenir molts més amics i poder passar estones úniques i inoblidables amb ells ?

FI

Autora:

Lídia Mir Fuentes

(nivell de suficiència)

L’ESCOLA

DE LES NOTES

Page 16: Contes guanyadors concurs de contes abril 2015

2N CONCURS DE CONTES

EN LLENGUA CATALANA

DEL CNL DE LLEIDA

CONTES GUANYADORS

EL NINOT DE NEU

EL TRESOR DEL MERCAT

L’ESCOLA DE LES NOTES

Lleida, abril de 2015