CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA A: DE 7 A 9 ANYS ( 2N A 4T DE PRIMÀRIA).

13 DESEMBRE 2010

TÍTOL: EL LLAPIS MÀGIC AUTORA: CLÀUDIA TORRABADELLA YAGO

Hi havia una vegada una nena que es deia Clara i anava a tercer. Era un divendres al matí, i tots els nens de tercer van baixar al pati a jugar al mataconills... Quan va ser hora de pujar, havien de fer Medi i, a l’hora d’agafar el llapis, aquest va començar a fer els exercicis tot sol. La Clara va aixecar la mà i va dir a la professora: “Senyoreta, aquest llapis escriu tot solet. És màgic!!!”. Tots els nens i nenes de la classe es van posar a riure com bojos. I l’endemà va passar exactament el mateix a l’hora de fer els exercicis: escrivia sol. Hi havia una nena que a la Clara no li queia gaire bé. Ho va provar i el llapis no escrivia sol. Era un misteri!! Quan ho feia la Clara, sí, però quan ho feia aquella nena, no. Perquè aquell llapis només era màgic quan ho provaven els amics de la Clara. Si no, no funcionava. I tots els nens de la classe demanaven sempre el llapis a la Clara.

CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA A: DE 7 A 9 ANYS ( 2N A 4T DE PRIMÀRIA).

13 DESEMBRE 2010

TÍTOL: EL CONTE MÀGIC AUTOR : RAÚL BERNAL CAPÓ Hi havia una vegada, en una biblioteca, un conte màgic. El conte estava viu i li sortien les lletres i les fotos. Un dia, el conte va trencar tres llibres, cinc revistes i deu enciclopèdies. Quan va venir la bibliotecària, va cridar molt fort: - Qui ha fet això? El llibre es va amagar i la bibliotecària va cridar la policia. Un dia tres nens van entrar a la biblioteca i van veure el llibre, que li va agradar molt a un dels nens, i se’l va emportar. El llibre li va dir: - No m’agafis! El nen va contestar: - Qui ha dit això? El llibre li va dir: - Qui vols que sigui, “burro”! I el nen va dir: - No em facis res, si us plau! - Què vols que et faci? Sóc un miserable llibre! - Vols ser el meu amic? – va preguntar el Pep. - És clar ! – va dir el llibre - Doncs anem a casa ! Conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA B: DE 10 A 12 ANYS ( 5È DE PRIMÀRIA A 1R D’ESO).

14 DESEMBRE 2010

TÍTOL: EL MÓN AL REVÉS AUTOR: ARMAND NOGUERA VIÑALS Hola, em dic Gerard i ja deu fer un any que em va passar una història molt emocionant. Un dia, quan em vaig llevar a les set del matí per anar a l’insti, em vaig quedar “flipant”. La meva mare em va venir a despertar i ...

- Va, desperta’t, que fas tard! Però, m’ho va dir al revés! Vaig intentar marxar el més aviat possible per no haver de sentir aquelles frases sense sentit. Vaig pujar a l’autobús i, quan em van veure, tots van cridar alhora: “Hola!”, però ho van tornar a dir al revés. Em començava a posar nerviós. Vaig pensar que tots estaven una mica bojos o em volien gastar alguna broma. Però, no s’acaba aquí la cosa. Va resultar que no només la gent parlava al revés. També les cases, les parets i els carrers estaven canviats de cantó. Era insuportable! Què estava passant? En entrar a l’institut, no sabia a quina classe havia d’anar! Tot estava capgirat! La meva mare i, ara també, les meves professores em parlaven al revés ... I el pitjor de tot és que el meu millor amic em va dir:

- Giob tanrot sah’t, drareG! Ehhhh! No podia ser! No entenia res! Què m’estava passant? Al cap d’una bona estona de rumiar què m’havia volgut dir el meu amic, em vaig adonar que les seves paraules eren: “Gerard, t’has tornat boig!”. Em vaig posar a plorar. Era el pitjor dia de la meva vida. Estava desesperat! Però, de cop, vaig obrir els ulls i vaig mirar al meu voltant. Estava a la meva habituació, a dins del llit, dormint... Vaig creuar els dits esperant que vingués la meva mare a cridar-me perquè ja era l’hora de llevar-me:

- Va, desperta’t, que faràs tard! I m’ho va dir així, tal com sona! Ho havia entès perfectament! No ho havia dit al revés! Vaig saltar d’un bot del llit i vaig donar una forta abraçada a la meva mare. Era la primera vegada que em llevava tan de pressa i tan content. Vaig esmorzar i me’n vaig anar cap a l’insti. Ja no em vaig preocupar més. Per fi, tot havia tornat a la normalitat.

CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA B: DE 10 A 12 ANYS ( 5È DE PRIMÀRIA A 1R D’ESO).

14 DESEMBRE 2010

TÍTOL: ELS EXTRATERRESTRES I ELS GOSSOS AUTORA: QUERALT ADAM COLOM Hi havia una vegada uns extraterrestres que vivien en el planeta Solàrium. Aquell planeta estava afectat per una epidèmia de tristesa: tots estaven enfadats i es donaven l’esquena. Un bon dia, el seu cap els va reunir per demanar que dediquessin tots els seus esforços a buscar un nou individu que els curés la malaltia i els retornés l’alegria. L’endemà, a les 12 del migdia, tots van partir amb la seva nau a la recerca d’un nou individu. A tres mil quilòmetres d’allí, hi havia una altra nau en la que viatjaven tres gossos. Els humans els havien enviat a l’espai per comprovar com s’hi podrien adaptar. Les dues naus van xocar i la dels gossos, que era més senzilla, va quedar completament destruïda. Els solariencs van absorbir els gossos amb uns làsers i, un cop a dins de la seva nau, els van deixar anar. Els extraterrestres els hi van començar a fer preguntes. Els gossos responien amb lladrucs: “BUB, BUB, BUB, BUB, BUB...”, seguint un ritme continu. Els extraterrestres van començar a ballar donant-se les mans. L’alegria havia retornat! El que no sabien els solariencs és que aquells gossos eren catalans i que el que estaven ballant era una sardana!

I vet aquí un extraterrestre, i vet aquí un gos,

i vet aquí que la tristesa ja s’ha fos!

CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA B: DE 10 A 12 ANYS ( 5È DE PRIMÀRIA A 1R D’ESO).

14 DESEMBRE 2010

TÍTOL: EL PAGÈS I L’OCELL AUTORA: ANNA DEL ROSAL MOLINA Hi havia una vegada una masia on hi vivien un pagès i la seva família. Eren molt pobres, però vivien feliços. Al costat de la masia hi havia un roure on hi vivia un ocell. Cada matí, amb els primers rajos del sol, el pagès agafava les seves eines i anava a conrear les seves terres. L’ocell, en veure que marxava el pagès, hi anava per fer-li companyia. El pagès, en veure que l’ocell cada dia l’acompanyava, se sentia content i feliç. Un bon dia, mentre estava treballant, el cel es va anar enfosquint amb uns núvols que feien por. En caure les primeres gotes, l’ocell va refugiar-se a la butxaca de la camisa del pagès. El pagès va decidir tornar cap a casa, ja que cada vegada plovia més. A punt d’arribar a casa, va començar a córrer tant que al passar pel darrere d’una roca va perdre una espardenya. En entrar a casa se’n va adonar i va començar a rumiar on la podia haver perdut. Pensant, se’n va anar a dormir. Al matí va sortir a buscar-la i l’ocell ,en veure’l preocupat, va anar xiulant cap a la roca. El pagès el va seguir, va mirar al darrere i finalment va trobar la seva espardenya. El pagès, molt agraït, li va construir una caseta al costat de l’entrada de la masia. El pagès, la seva família i l’ocell van viure feliços i van menjar anissos.