EL SOMNI DE LA CASA

MÀGICA

Autor i il.lustrador:

Els Yanomamis de 4t. Escola Mare de Déu de Talló

Edició:

Bellver de Cerdanya. Maig de 2015

Una història viatgera

Aquest conte l’hem fet entre tots els nens i

nenes de la classe de 4t.

Un continuava la història que l’altre li enviava

per correu electrònic...desprès hem fet els

dibuixos i els hem escanejat.

Entre tots hem triat el títol.

Aquest ha estat el resultat. A veure si us

agrada...

EL SOMNI DE LA CASA MÀGICA

MARTA

Estava a la meitat d’un llibre molt, molt

emocionant, quan sento:

-Vinga...a dormir que és tard!!! - era la veu de

la mare que em recordava l’hora.

Vaig deixar el llibre obert a la tauleta i vaig

anar a fer un pipí. Em vaig posar al llit, vaig

tancar el llum i, quan ja se m’aclucaven el ulls i

m’estava arribant aquella passió de son....

- Òndia! Què són aquestes llumetes?...quina

por....

Miro de reüll i veig sorprès que les llums surten

de les finestres de la caseta del llibre.

Oooohhh!

M’atanso i...una força molt potent em xuclava

cap a dins.....

JOAN

Quan va veure aquella casa li va semblar que

era embruixada. La casa era molt gran, les

parets ballaven, totes plenes de quadres de

senyors molt seriosos, rius que sortien dels

marges dels quadres i cavalls esverats

com empaitats pel dimoni.

Les làmpades s'apagaven i s'encenien. Va veure

una nina que penjava del sostre sense cap fil.

Sortint d'aquesta habitació va sentir un soroll

estrany.. nyic,nyac....nyic nyac.... . Era un

balancí que es movia sol . El Marc, estava tan

espantat que no podia moure’s del lloc

aleshores...

ARLET

va sortir ràpidament de l'habitació i va

començar a caminar per un llarg passadís,

llavors li va picar la temptació d'entrar en una

habitació.

Quan va ser a dins , la porta es va tancar de

cop. Dels rius que hi havia dins dels quadres va

començar a sortir-hi aigua, tot s'estava

inundant !

Va trabucar , però, amb molta sort va obrir la

porta que portava a una enorme sala. Tenia el

sostre molt baixet però un espai molt gran .

Va trobar un escriptori, però com que estava

tan cansat es va seure en una cadira , no va

durar ni dos segons que va sentir...

-Cataplof!!! era ell que havia caigut de la

cadira i...

JANA

quan se’n va adonar havia caigut dins un forat

com si fos el soterrani de la casa. Era tot fosc

i no es veia res, només es sentia soroll d’ aigua

molt fluixet i feia molt i mol fred. ..

Va començar a caminar poc a poc ,tocant la

paret per poder-se guiar, i quan ja feia una

estoneta que caminava a les fosques va veure

com una llum molt i molt petita.

-Ostres!!!! – va dir cada vegada caminava més

ràpid encuriosit per saber d’ on venia aquella

llum.

Quant més s’hi anava acostant la llum era més

brillant i canv¡ava de color..., i va començar a

notar una caloreta molt càlida.

MERCÈ

Va veure un laberint màgic, que canviava de

tonalitats, quan més a prop estava del centre del

laberint més calor i més colors càlids hi havia.

Era una cosa increïble i màgica ,el nen no s’ho podia

creure.

De cop es van tancar les parets del laberint i

davant dels seus ulls va veure un cartell que hi

posava:

“Vés amb compte a travessar aquest

laberint ,només el podràs resoldre amb la cançó

màgica de la fantasia” .

El Marc estava preocupat per si no tornaria mai

més a casa.

Es preguntava quina cançó de fantasia podia ser?.

Llavors va aparèixer ....

CRISTINA

una nena!... estava perduda, era l’Alba. Entre

el dos van buscar i rebuscar la sortida, però

davant de la sortida hi havia un drac i fins que

no li cantaves la cançó de la fantasia ell no

s’adormia , per tant, no es podia passar.

El drac estava tapant un cartell que hi posava:

“cançó màgica de la fantasia”.

Si el mataves es tancaria toooot el laberint

complet, que farien ara? Ens donava l’esquena

mentre tapava la cançó.

Van pensar que, com que el drac estava posat

com una escala,van agafar carrereta i van

saltar, quan de sobte......

BERNAT

Van saltar i van caure al davant d’una tomba .

Van pensar obrir-la, però no podien perquè

pesava massa i a més a més estava tancada

amb clau, quan van veure el forat del pany van

pensar que allà n´hi hauria una , van mirar pel

voltant de la tomba però no van trobar res de

res ,així que és van posar a buscar la clau per

les habitacions que hi havia al costat.

Anaven els dos junts i com que la fusta estava

podrida un nen va caure al pis de baix i és va

trobar un rocòdrom que només tenia 30 peces

per escalar. Va ser fàcil pujar.

Oh! , a dalt del rocòdrom hi havia la clau!! Ho

havien aconseguit!

I van anar a obrir la tomba....

ANNA

a dintre hi havia una flauta màgica, per fer

dormir el drac, que tapava el cartell de la

cançó .Van agafar la flauta però de sobte algú

els va prendre la flauta.

L’Alba va veure la persona que els hi havia

pres , i va dir:

- Era un senyor que havia sortit d’un dels

quadres . Es van posar a perseguir-lo, però ...

LAURA

quan estaven a punt de pillar-lo una de les

parets es va girar i els va tallar el pas.

Van donar la volta però no trobaven al senyor.

Van anar un per cada costat...i el van trobar!

A canvi de la seva llibertat els hi va donar la

flauta.

Finalment els nens aconseguirien saber la cançó

de la fantasia!

Llavors...

BRU

van córrer cap a on hi havia el drac. S’havia

despertat! Els hi va dir que si volien que els hi

donés la cançó de la fantasia, abans havien de

resoldre tres endevinalles:

1. De dotze germans que som, sóc el

segon i en canvi, sóc el més petit de tots.

2. No diu res però mai no calla, sempre

el portem a sobre, ens fa córrer i mai no

para.

3. Em fan a terra, serveixo al mar. Quan

sóc a l’aigua, com sé nedar!! Què és?

Van començar a pensar i pensar i.......

JOSEP

En van endevinar dues i la tercera la van

fallar.

Sabien tant de futbol , que es van imaginar ser

una pilota i es van esquivar al drac, però a la

porta hi havia un pany per una clau,van pensar,

pensar...

I el Marc va dir:-Clar...la clau és la flauta!

Darrera la porta hi havia un tobogan , hi van

baixar i van veure bolets brillants

Van arribar a baix.......

LOVEPREET

I el Marc anava a tocar uns bolets, i l’ Alba,

que de bolets en sabia molt, va dir:

-No toquis aquells bolets brillants que són

verinosos!

Es va parar i, de sobte ,va veure que haurien

de passar per un passadís que era molt petit ,

havien d’ anar amb quatre grapes,i, en sortir

van veure......

GUIU

una ombra gegant en una corba.

El Marc i l’Alba es van espantar molt perquè

era el rei dels “trasgos” , ELS VOLIEN

MATAR¡¡¡¡¡¡

De cop va aparèixer el Gandalf .

El Gandalf els va ajudar a marxar, però abans

va tallar la barbeta a aquell trasgo tan

horrorós i els nens amb el Gandalf van sortir

del passadís i van sortir a una platja .

Allà ,molt lluny, van veure un exèrcit d’ orcos

muntats en uns llops gegants i el Gandalf se’ls

va començar a carregar a tots,

llavors .......................

LIDIA

El Marc i l’Alba va tancar el ulls i de cop va

sentir un soroll, no l’havia sentit mai, era un

elefant!!!! El Marc es va il·lusionar i l’Alba

també ,van flipar... l’elefant parlava.!

L’elefant els va dir que els podria portar a la

Cerdanya, la condició era que quan arribessin li

haurien de donar 50 litres d’aigua i un braçalet

de la sort.

El Marc i l’Alba van dir que no tenien 50 litres

d’aigua, però el Marc si sabia on aconseguir-la i

van anar a buscar però.............

JAN

De cop, van sentir unes passes que s’acostaven

més i més, l’elefant va dir:

-Cap a la dreta que és més curt .

I l’Alba va veure que era el drac enfadat i va

dir : -És el drac !

El Marc va respondre:

-Anem per aquí que no pot passar, és massa

baix .

De sobte, el Marc va veure un riu , era el riu

Segre, l’elefant va beure molta aigua i el Marc

li va donar el braçalet de la sort . Se'n va

anar . Mentre caminaven en mig dels prats van

veure uns cavalls que trotaven. El paisatge els

era familiar.

Contents es van adonar que...

JAUME

Ja eren a casa!!

Es van trobar els seus pares que els esperaven.

El drac, enfadat se’ls volia cruspir. Però el

Marc , tot valent, va dir:- “Si vols menjar a

algú, menja’m a mi!”, i, l’elefant, que anava com

una moto, se’l va endur per davant, i, de tan

fort que li va donar, el drac va quedar mort i

aixafat contra una paret

Des d’aquell dia , ells ,els seus pares i l’elefant

van decidir que viurien junts. Uaaau!

-Vinga... ,Marc, lleva’t que has d’anar al

col.le!!! era la veu de la mare que em recordava

l’hora....

Conte contat, ja s’ha acabat...esperem que us

hagi agradat!