Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 1

Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 2

Anys era anysAnys era anysAnys era anysAnys era anys va vindre una gelada molt forta, es van

gelar les oliveres i no hi havia res per a menjar. Tots patien

fam, fins i tot els animals.

En això al barranquet de Montoliu, o barranc del Mort de Set,

allà a prop de la Valltorta, es van trobar una raboseta i un

llop que venia del mas dels Forats. La raboseta que era molt

espavilada i guilopa, li va dir:

-Llobet, d’on véns?

-Vinc de buscar menjar, que estic famolenc.

La raboseta li contestà:

-Jo també tinc fam. Els budells em fan soroll.

Aleshores al llop se li acudí:

-Vols que anem al mas d’en Doto a veure si trobem res on

clavar el queixal?

-Au, vinga, anem, que alguna cosa hi haurà!

En això la tia Maria del mas d’en Doto, estava posant un

formatge a la finestra perquè s’assecara. En veure-ho, la

rabosa digué:

-Mira llop, guaita. Què hi ha allí?

I el llop que tenia més fam que un lladre proposà:

-Raboseta ,l’hem de pillar. Ara és la nostra.

-Llop, tu que eres tan revalent podries pegar un bot i agafar-

lo. Va suggerir la raboseta.

El llop féu un salt de mil dimonis i aconseguí engrapar el

formatge amb els seus ullals. La raboseta que era molt

malfiada de seguida va pensar com pillar-li’l. I digué:

-Escolta llop, tants anys que fa que som amics, i no m’has dit

mai de quin poble eres. De quin poble eres llop?

I ell, contestà :

-D’Albocààààsser!!!

Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 3

Tot seguit, xas!, caigué el formatge … i la raboseta , que

estava a l’aguait, l’arreplegà al vol i se’l posà a la boca.

El llop ja se’n malfiava i pensà: “Ai, la guilopa aquesta! Ara li

preguntaré jo i recuperaré el formatge”.

-I tu ,raboseta , de quin poble eres?

-Jo, de Tííírig, -amb les dentetes ben tancades. Així el

formatge no li va caure i, després ,tota sola se’l va menjar.

El llop tot trist, va dir:

-Ai! Raboseta, m’has pillat el formatge, i ara què faré?

-Tranquil que en buscarem un altre- va contestar burleta la

rabosa.

I caminant, caminant es va fer de nit. Feren cap a la bassa

de la Valltorta i allí van veure la lluna reflectida a l’aigua.

La raboseta exclamà:

-Mira, mira, llop, el formatge! Està dins la bassa!

-Però ara com farem per traure’l?

De seguida la rabosa dibuixa un pla.

-Ben senzill, si et beus tota l’aigua de la bassa el podràs

agafar sense cap problema.

El llop va començar a beure, i a beure… però el formatge no

apareixia. Al final, tan plena tenia la panxa que l’aigua se li

n’anava pel cul. La raboseta, que estava al cas, li va posar

una estaca perquè el líquid no se n’eixira i es disposà a

continuar la broma.

-Ui! No sé si podràs beure’t tota l’aigua. Ara bé, no patisques,

que anirem allà dalt que hi ha un mas amb una era i segur

que trobarem alguna cosa per fartar.

A poc a poc s’anava fent de dia. Quan van arribar a l’era,

van veure uns frares que, per agafar forces per la batuda,

estaven esmorzant xulles i arròs a l’entrada del mas.

Conte del llop i la raboseta (versió tirijana) 4

La raboseta, que ja feia estona que havia olorat la flaire de

les olles, va traure l’estaca del cul de l’esgotat llop i acte

seguit començà a rajar aigua i més aigua, banyant tota la

palla i emportant-se les garbes i el gra. Encara el llop no

havia eixit de la sorpresa que la raboseta ja cridava:

-Frares, frares, a les eres! Que el llop us fa regueres! Frares,

frares, a les eres! Que el llop fa regueres!

Els frares, enfadats en veure la malesa que feia el llop, van

agafar pales i forques, van començar a córrer rere d’ell i li

van pegar una tal pallissa que el van deixar ben baldat.

Mentrestant, la raboseta va aprofitar per menjar-se totes les

xulles dels pobres frares. Estava tan farta que no podia ni

caminar. Per això encara va pensar una altra feta. Abans

d’eixir del mas es va posar al cap un xapall d’all i oli, i a les

potetes crostes de nou. Quan va eixir a l’era, el llop li va dir:

-Ai, raboseta, quina pallissa que m’han pegat! Estic fet pols!

I ella li va contestar:

-Jo sí que estic malament, que he caigut paret avall i m’ix el

cervell pel cap i els ossos tots em cruixen-. Després va afegir: -

No res; m’hauràs de carregar al sarró i avant.

Ja veus al llop carregant-la al sarró costera per avall, mentre

tota ufana cantava:

-Farta, fartera. Vaig senyora i cavallera!

I allà es van perdre costera avall, el llop i la raboseta.

Conte contat, conte acabat, i el que no s’alce tindrà el cul

apegat!

Associació Cultural de Tírig Desembre de 2011