Hola estimats nens i nenes de la classe de 1rA. Tenia moltes ganes de fer-vos una visita perquè sé que us agraden molt els llibres, els contes i les aventures. A mi m’encanta llegir i per això, visc a la biblioteca municipal de Constantí.

Aviat vindreu a visitar-me a casa meva, però abans volia explicar-vos una petita història...

“Jo mai he estat una formiga com les altres. Això d’estar tot el dia carregant menjar d’un lloc a un altre no era pas per a mi.

Un bon dia, arribada ja la tardor, vaig decidir que volia conèixer món. Volia aprendre moltes coses, conèixer gent nova, històries fantàstiques...

Així que mentre totes les formigues anaven en fila d’un del formiguer cap a la zona de menjar, vaig decidir que era el moment de marxar a viure noves aventures.

Vaig agafar el camí de la dreta, i vaig caminar molt. Aviat vaig trobar la ciutat. Era enorme i plena de carrers. Als carrers hi havia cotxes i gent que anava a tota velocitat. Semblava molt perillós perquè ningú s’aturava a mirar per si havia alguna formigueta com jo al terra. Vaig passar una mica de por, però no em faria pas enrere. Així que, a tota velocitat vaig anar esquivant tot aquell munt de

peus i rodes fins que vaig arribar a una cabina de telèfons que hi havia a prop.

Allà vaig poder descansar una estona perquè ningú entrava a trucar, ja què tothom portava uns telèfons sense cables molt moderns. Era estrany, però les persones no es fixaven les unes en les altres, ni tan sols gaudien del paisatge. Només miraven els seus telèfons i tablets. Suposo que hi devia haver coses molt interessants en ells. A mi de tota manera, m’agradava més observar els arbres, les flors dels jardins i la cara alegre dels nens i nenes que anaven cap a un edifici on hi havia un cartell que deia “Biblioteca Municipal de Constantí”.

Veient aquelles cares d’alegria vaig pensar que alguna cosa molt divertida i bona deuria passar allà dins. Així que vaig sortir del meu refugi i em vaig decidir a entrar a l’edifici. Justament en aquell moment, un ocell negre i blanc amb uns ulls vermells i amb cara de pocs amics, es va llençar damunt meu. Va estar a punt d’agafar-me amb les seves potes. De seguida vaig adonar-me que aquell animal tenia ganes de cruspir-me. Una marieta que va observar la situació va acudir ràpidament a ajudar-me. Em va agafar fortament amb les seves potetes i em va portar volant fins a la finestra de la biblioteca.

- Com et dius? Li vaig preguntar.- Sofie. Va dir ella.- Gràcies per ajudar-me. Vaig dir-li.- No tens que donar-me les gràcies. Tu hauries

fet el mateix per mi.

- Tens tota la raó. Vaig afirmar.- Ara he de marxar volant o els meus pares

s’amoïnaran. Segur que ens tornarem a veure. - Si, em faria molta il·lusió!!!! A reveure!

Vaig entrar dins de la biblioteca i em vaig quedar totalment sorpresa de tot el que allí hi havia. Els nens i nenes seien al terra i escoltaven històries que hi havia dins dels llibres i que explicaven altres persones. Tothom semblava divertir-se molt i passar-s’ho d’allò més bé. Em va sorprendre que tots estiguessin tan en silenci i que respectessin tant a les altres persones que llegien a les taules i a les sales del costat.

Vaig quedar bocabadada veient la cara d’aquells nens. Se’ls veia molt feliços gaudint d’aquelles històries i aventures. Vaig estar-me fins que va acabar la història del Patufet, que explicava aquell home amb tanta gràcia. Vaig pensar en el Patufet i em vaig sentir molt semblant a ell. Jo també era petita i tenia ganes de fer moltes coses, i conèixer món,i superar tots els obstacles per grans que fossin!!!

Es va fer tard. La gent va marxar cap a les seves cases i la llum es va apagar. En aquell moment em vaig sentir una mica sola però tenia tantes ganes de descobrir les històries amagades en aquells llibres!!!

Vaig mirar uns dibuixos que havien fet els nens que havien estat escoltant el conte del Patufet. Havien posat els seus noms: Miracle, Iker, Lorena, Andrea, Youssef, Adam, Ilyas, Ariadana, Aina, Cynthia,

Marwa i molts més. Havien fet uns dibuixos magnífics!!! Es notava que a aquells nens, els hi encantaven els llibres!!!

Vaig començar a mirar contes: Pinotxo, La Ventafocs, En Pere sense por, Alícia al país de les meravelles... No podia parar de llegir, i així vaig passar gairebé tota la nit.

De cop i volta, vaig veure que arribaven la marieta Sofie, el cargol Serafí, el cuc poruc , Ana l’aranya i molts altres insectes enamorats dels llibres i que cada nit aprofitaven per llegir i veure els contes i els dibuixos que feien els nens i nenes que visitaven aquell lloc tan màgic... A més a més, quan estava a punt de fer-se de dia, tots col·laboraven per endreçar els llibres i posar-los a les seves prestatgeries per tal que al dia següent els nens i nenes els trobessin al seu lloc.

Vaig sentir-me com a casa!!!

Vaig pensar que ja no em calia anar més lluny i córrer perills , perquè en aquell espai podia viatjar a totes les parts del món, podia viure històries fantàstiques, conèixer nous amics, aventures... I sobretot veure la cara de felicitat de tots els nens i nenes!!!

Així que vaig escriure una carta a la mama i al papa per explicar-los que havia trobat la meva llar i una nova família i que no patissin per mi, perquè a la biblioteca era molt i molt feliç!!!

La Sofie els hi va portar la carta volant i al dia següent vaig tenir una sorpresa increïble!!! Totes

les formigues havien vingut a visitar-me i a conèixer aquell lloc fantàstic!!!”

Ara la biblioteca és la meva llar i sóc molt feliç. M’agrada que em vingueu a visitar de tant en tant. Jo us puc explicar quines són les novetats o els contes que més m’agraden i vosaltres em podeu dir quins contes heu llegit a classe i si voleu, em podeu demanar que us busqui o prepari els contes que més desitgeu!!!

Ens veiem aviat!!! Petonets de formigueta!!!

La vostra estimada Mirmiga.

PD: No me’n recordat de dir-vos que sóc molt amiga del vostre tutor, el Fran, i que m’ha dit que està molt content amb vosaltres perquè us agrada llegir tant com a mi. M’ha dit que us recordi que cal llegir a casa tots els dies. Jo ja ho faig! I que a la biblioteca s’ha d’estar en silenci, ja que és un espai que compartim amb altres persones i amb els meus amics, els insectes.

Per cert, m’agradaria que el dia que vingueu a la Biblioteca em porteu uns dibuixos per tenir-los com a record vostre.

Fins aviat!!!!