Text Original: Henrik Ibsen Música Original: Edvard Grieg Il·lustracions: Catalina Medici

Text i activitats: Alumnes 6è (2010-11)

VVEERRSSIIÓÓ CC.. IINNIICCIIAALL

IndexIndexIndexIndex

1. Contextualització de l’obra.

2. Els creadors de P. Gynt.

3. Conte il·lustrat.

4. Agraïments.

CCCCCCCCoooooooonnnnnnnntttttttteeeeeeeexxxxxxxxttttttttuuuuuuuuaaaaaaaalllllllliiiiiiiittttttttzzzzzzzzaaaaaaaacccccccciiiiiiiióóóóóóóó ddddddddeeeeeeee llllllll’’’’’’’’oooooooobbbbbbbbrrrrrrrraaaaaaaa

Peer Gynt és un drama musical, líric i satíricsatíricsatíricsatíric1, del escriptor Noruec Henrik Ibsen,

amb un caire molt fantàstic, i a on s’apleguen moltes de les costums, paisatges i

històries mitològiques nòrdiques. Va ser escrit el 1867, i interpretat per primera

vegada a Oslo (Noruega) el 24 de febrer de 1876, amb música incidentalmúsica incidentalmúsica incidentalmúsica incidental 2del

compositor noruec Edvard Grieg. Ibsen va escriure Peer Gynt a Ischia i Sorrento

(Itàlia). Va ser publicat el 14 de novembre de 1867, a Copenhaguen. La primera

edició va comptar amb 1.250 còpies, que van ser ampliades amb una reedició de

2.000 còpies més 14 dies després.

A diferencia dels altres treballs d’Ibsen, Peer Gynt està escrit en vers. Això és perquè

originalment volia ser un drama escrit, no per ser interpretat en teatre. Las

dificultats per canviar ràpidament d’escena (incloent un acte sencer a les fosques)

van produir alguns problemes en les representacions.

AAAAAAAArrrrrrrrgggggggguuuuuuuummmmmmmmeeeeeeeennnnnnnntttttttt

Peer Gynt, un jove camperol, es presenta a la boda d’Ingrid a on coneix a Solveig,

de la que se enamora. Solveig el rebutja i Peer Gynt, furiós, rapta a Íngrid que se

l’emporta a la muntanya, abandonant-la poc després.

Una vegada mor la seva mare, Asse, Peer Gynt es dedica a recórrer el món

protagonitzant mil i una aventures. En una d’elles, es troba amb el rei de les

muntanyes, que es també rei dels esperits malvats, i que vol casar-lo amb la seva

filla. Peer Gynt es nega i es veu obligat a lluitar contra els esperits malvats; només

pot fugir d’ells quan sona una campana que els fa fugir. En una altra, viatjant

pel desert d’Aràbia, coneix a la bonica Anitra, que balla per ell i se l’emporta.

Després de moltes altres aventures, Peer Gynt torna al seu poble y mor feliç als

braços de Solveig que, encara que el va rebutjar en un principi, sempre l’ha estat

esperant.

1 SatíricSatíricSatíricSatíricD Obra en què l’autor censura i ridiculitza els defectes dels homes. 2 Música incidentalMúsica incidentalMúsica incidentalMúsica incidentalD És la música que acompanya una obra teatral, un programa, videojoc...i crea una clima per l’acció. Pot incloure obres que donin més interès al públic, per exemple l’obertura, o música que s’interpreti durant els canvis d’escena. També pot requerir músics que l’interpretin en viu a l’escenari.

EEEEEEEEllllllllssssssss ccccccccrrrrrrrreeeeeeeeaaaaaaaaddddddddoooooooorrrrrrrrssssssss ddddddddeeeeeeee llllllll’’’’’’’’oooooooobbbbbbbbrrrrrrrraaaaaaaa

Peer Gynt, com qualsevol musical, ópera o drama musical, necessita de la

fusió de dues ideesD la música i el textla música i el textla música i el textla música i el text. En aquesta obra concretament, es

van reunir dos dels millors artistes noruecs de l’èpocaD E. Grieg i H. Ibsen.

LLLLLLLLAAAAAAAA MMMMMMMMÚÚÚÚÚÚÚÚSSSSSSSSIIIIIIIICCCCCCCCAAAAAAAA

El creador de moments musicals tan inolvidables i irrepetibles

com “La matinada”, “La dansa d’Anitra ” o “La cova del rei de

la muntanya ” va nèixer a BergenBergenBergenBergen (Noruega) el 15 de juny de

l'any 1843 i va morir a TroldhaugenTroldhaugenTroldhaugenTroldhaugen (Noruega) el 4 de setembre de l'any 1907.

Grieg és considerat un compositor nacionalista que reflecteix la inspiració de

la música folklòrica noruega, tant que va inspirar la gran majoria de les

seves obres en la tradició, danses i cançons populars noruegues. A més va

arribar a ser un gran pianista i per aquesta raó el van anomenar el Chopin

del Nord. Entre les seves obres més conegudes trobem el “Concert per a Piano

en La menor”, la “Suite Holberg”, i deu volums de “Peces líriques per a piano”.

EEEEEEEELLLLLLLL TTTTTTTTEEEEEEEEXXXXXXXXTTTTTTTT

Al igual que que el seu compatriota, H.Ibsen va ser un dels

grans artistes de la seva època. Nascut a SkienSkienSkienSkien el 20 de març de

1828 (Noruega) i mort a OsloOsloOsloOslo el 23 de maig de 1906, va ser el creador d’obres de

renom mundial i que encara avui es representen als millors teatres del

món.

Ibsen és considerat l’autor més important de teatre noruec de tots els temps.

Pare del drama realista modern i antecedent del teatre simbòlic, va ser

considerat un artista escandalós a l’època. Era tan modern el seu estil que

encara avui les seves obres no han perdut vigència, i entre elles trobem “

Brand “, “ Casa de nines “, “ Espectres “ o “ La dama del mar ” .

PPEEEERR GGYYNNTT

Hi havia una vegada, en un poble al cim d’una

muntanya de Noruega, un noi que somniava amb ser ric,

famós, i el més desitjat per les noies. El seu nom era Peer

Gynt.((((La matinadaLa matinadaLa matinadaLa matinada))))

Tothom li deia que era un somniatruites i un bocamoll,

però ell sabia que la vida era això, sempre tenir somnis

per cumplir. Fins i tot la seva mare s’enfadava amb ell

perquè es quedava bocabadat i no l’ajudava gens.

Un bon dia, la mare del Peer va venir més enfadada del

normalD

- Ep, tú, tarambana, desperta!!! Ja saps que la teva

estimada Ingrid es casarà aquesta mateixa tarda amb el

noi més ric del poble? – va dir l’Aase molt enfadada.

- Això no passarà mai. Ningú no se’n riu mai d’en Peer

Gynt – va respondre el noi mentres sortia corrent

enfurismat en direcció al poble.

Quan va arribar, tots estaven molt contents i feliços per la

boda. A més, aquell mateix dia arribaven unes persones

noves al poble. Entre aquestes hi havia una noia preciosa,

el seu nom era Solveig.

El Peer, en veure-la es va quedar enamorat i va decidir

presentar-se. Tots els del poble, per fer-li la guitza van

començar a molestar-lo i ell, enfadat com una mona, va

agafar l’Ingrid i, com tenia planejat, la va segrestar.

Tots els del poble es van quedar bocabadats i van

decidir anar a buscar-lo. Només la seva pobre

mare, amb l’ajuda de la Solveig, que també s’havia

quedat enamorada d’en Peer, van decidir intentar

anar a salvar-lo de la gent del poble.

Després de córrer durant molta estona, l’Ingrid i

el Peer van arribar adalt de tot de la muntanya.

Allà en Peer es va trobar a unes noies tan boniques

que el van fer oblidar-se de l’Ingrid.

- Com m’abandonis et juro que et faré la vida

impossible a tu i a tota la teva família – li va dir

tota enfada l’Ingrid.

En Peer com sempre, despreocupat, ho va deixar

passar i va marxar caminant per la muntanya.

Camina que caminaràs, en Peer es va trobar a

una noia molt bonica vestida de verd.

- Que fas tu a les meves muntanyes? – li va

preguntar la noia de verd.

- Ves, és que sóc el príncep del riu – va respondre

en Peer tot rient.

- Doncs segueix-me, casem-nos, i així seràs tan

ric com jo, la princesa de la muntanya – va

respondre molt seriosament la noia de verd.

Ell, pensant que tot era una broma la va seguir a

dins de la cova.

Tot d’una es va trobar dins de la foscor més fosca.

Allà no es veia res i només es sentien sons

extranys. En Peer va començar a tenir por, però

va dir-se a ell mateix que seguiria endavant fins

trobar una sortida. ((((Entrada a la covaEntrada a la covaEntrada a la covaEntrada a la cova))))

Poc a poc, va començar a notar el so d’unes passes

que el perseguien.

De cop, una llum brillant es va encendre i es va

trobar davant seu a bruixes, trolls i éssers terrorífics

que l’envoltaven i l’amenaçaven. Just en el

moment en el que estaven a punt de menjar-se’l

es va sentir una veu poderosa.

- Deixeu estar aquest noi, és el promés de la meva

filla.

- Moltes gràcies senyor! Qui és vostè?

- Sóc Grosse, el rei de la muntanya.

El rei li va oferir seure al seu costat i gaudir d’un

espectacle de dansa. En Peer, content per haver

salvat la vida, va seure i es va preparar per a veure

un bon ball.

Van començar a sortir al ritme de la música unes

bruixes que portaven llums de colors brillants. Al

centre d’elles hi havia una vestida de verd que no

deixava de mirar-lo en tot moment. ((((Dansa de les Dansa de les Dansa de les Dansa de les

bruixesbruixesbruixesbruixes))))

Quan es va acabar la dansa es va apropar la bruixa

vestida de verd per fer-li un petó.

- Però que fas bruixa fastigosa? – va dir en Peer.

- Què? – va cridar el rei de la muntanya molt

enfadat.

- No res senyor, es que aquesta bruixa horrorosa

em volia fer un petó.

- Com pots dir això de la teva promesa?

- La meva promesa – va afirmar mig rient –

perdoneu que us corregeixi, però la meva

promesa és una noia vestida igual que aquesta

bruixa, però molt més guapa i simpàtica.

- Això és normal – va afirmar el rei – els trolls i

bruixes, quan sortim de la muntanya ens

transformem perquè no ens reconeguin.

- Això no pot ser. Jo només vaig dir que

l’estimava per ser ric i famós. No vull saber res

de bruixes o trolls.

Quan en Peer va dir això, el rei Grosse es va

enfadar moltíssim. Tant que va manar a trolls i

bruixes que es desfessin d’aquest humà. Els trolls

van decidir menjar-se’l i les bruixes tallar-lo a

trossets per poder fer bones pocions.

En Peer va començar a espantar-se molt perquè

veia que no se’n podria sortir, però per sort, van

sonar les campanes de l’església que era l’única

cosa que feia por a aquests monstres.

Una vegada es va lliurar de monstres i bruixes va

decidir marxar d’aquell poble on ningú se

l’estimava. I així va ser com va anar a buscar la

Solveig, aquella noia que l’havia enamorat.

- Solveig, m’han passat tantes coses que no te les

creuries, però sé que l’únic que vull en aquesta

vida és el teu amor.

- Peer, no puc marxar amb tu. La meva família

em necessita aquí amb ells. Però si tú m’estimes,

tornaràs a buscar-me. Jo sempre t’esperaré.

En Peer va prometre a la Solveig que tornaria i va

anar a buscar a la seva mare que estava molt

malalta. ((((Cançó d’AaseCançó d’AaseCançó d’AaseCançó d’Aase))))

- Peer, on t’havies ficat?

- Mare, he viscut coses horrores i haig de fugir

d’aquest poble per poder salvar la vida.

- Fill, jo no et podré seguir en aquesta aventura

perquè estic molt malalta, però vull que em

prometis una cosa, faràs que el nom de Peer

Gynt sigui recordat per tothom en tot el món.

- Així ho faré mare.

I així va ser com, després d’acomiadar-se de la

seva mare en Peer Gynt va començar el viatge per

iniciar la seva nova vida.

En Peer, després de molts anys de viatjar i fer-se

ric i famós, va arribar a les costes del Marroc. Allà,

amagat entre les dunes del desert, va trobar un

poblat on es veien venedors, ballarines, gent

parlant... i va decidir apropar-se per provar sort.

((((Entrada al desertEntrada al desertEntrada al desertEntrada al desert))))

Anava tan ben vestit que tots pensaven que era

l’emperador i així, aprofitant-se d’això es va

apropar al cap del desert.

- Habitants d’aquestes terres, teniu la sort de que

hagi arribat jo, l’emperador Gynt – va dir en to

fanfarró i mirant a una de les ballarines.

- I que podem fer per vostè senyor? Nosaltres no

tenim res, només la força de la nostra gent – va

respondre el cap del desert.

- Doncs mireu, si voleu que sigui generós, voldré

que em feu feliç.

- Voldríeu que us balléssim una dansa ben

bonica? – va preguntar la ballarina més bonica

de totes, l’Anitra.

- Tu faràs que decideixi fins a quin punt puc ser

generós.

L’Anitra, que s’havia adonat que no era

l’emperador, va decidir fer-li pagar aquella

mentida. El va fer seure i va començar a ballar al

seu voltant. Mentrestant les altres ballarines li

portaven aigua, pa, dolços, fruites, i tot tipus de

delícies. ((((Dansa d’AnitraDansa d’AnitraDansa d’AnitraDansa d’Anitra))))

A cada volta que feia, en Peer es marejava una

mica més. I tantes voltes en va fer que el va deixar

mig adormit. L’Anitra, molt llestra, va aoprofitar

aquell moment per distreure’l i robar-li tot allò

que portava.

Finalment, abans de robar-li l’última cosa que

tenia, en Peer va caure adormit completament

com si d’un somni s’hagués tractat.

Quan es va despertar es va adonar que estava

estirat al bell mig del desert i no hi havia ni res

ni ningú.

- Què m’haurà passat? Com he arribat aquí? – va

dir estranyat – ja sé, aquella ballarina... i ara,

què puc fer, no tinc ni diners ni res.

Llavors va decidir caminar fins arribar allà on

pogués trobar algú que l’ajudés.

Caminant, caminant, va arribar al port d’on sortia

un vaixell en aquell moment.

- Ara que no mira ningú, saltaré a dins i

començaré una nova vida en el lloc més

inesperat – va pensar tot plegat.

I dit i fet, va fer un salt i va amagar-se darrera

d’uns sacs de patates. Allà dormiria i somniaria amb

la seva estimada Solveig que sempre l’esperava.

Tot d’una va sentir un fort llampec que el va fer

despertar del seu somni meravellós on es trobava

novament amb la Solveig.

- Què passa? Què són aquests sorolls? – va dir tot

trasbalssat.

Estava al mig d’una tempesta al mar i va pensar

que no se’n sortiria mai. El vaixell pujava i baixava

com si fos de paper. Les onades eren tan grans que a

cada instant el mullaven i llençaven pel terra. Però

ell es va agafar ben fort d’un tros de fusta. En aquell

moment el vaixell es va trencar per la meitat i en

Peer, nedant ben agafat d’aquell tros de fusta, va

poder arribar a la costa. ( ( ( (Tempesta VaixelTempesta VaixelTempesta VaixelTempesta Vaixelllll))))

Quan es va despertar estava molt marejat, amb la

roba molt trencada i mig ofegat.

- Com pot ser? He naufragat? Però, aquest lloc em

sona. Sembla com si....

En Peer es va adonar que havia tornat al seu país.

Allà on la Solveig sempre l’esperaria i va començar

a caminar cap a la muntanya on recordava que

tenia la seva llar.

En arribar al costat del riu, va sentir una veu que

cantava. Era una veu dolça que li era molt familiar.

Aquesta noia es va apropar amb ell però no el

reconeixia. Però es va aturar un segons, se’l va

quedar mirant fixament als ulls.

- Peer, ets tu? – va preguntar emocionada.

- Sí, sóc jo, et vaig prometre que tornaria i aquí

estic.

La Solveig, sense dir res, el va abraçar i li va seguir

cantant aquella cançó tan bonica que estava

cantant.

- Ara sé, de ben segur, que la felicitat es troba, no amb fama ni amb

diners, sinó en sentir-se estimat. (Cançó de SolveigCançó de SolveigCançó de SolveigCançó de Solveig)