CONTE DE LA FORMIGA

Bàrbara Almansa Roura

Hi havia una vegada una formiga de ciutat que passejava per sobre

una vorera, però no era una formiga qualsevol, era una formiga

exploradora!

HOLA!!!

La formiga va trobar una esquerda i s’hi va ficar, va enfilar el camí

amunt, i es va anar endinsant més i més fins que al final va veure una

llum.

Quan va sortir de l’esquerda, va anar a parar a una rajola de cuina!

I baixant, baixant, va anar a parar a sobre la taula d’una cuina.

A sobre la taula es va trobar una engruna de pa.

- Oh! Què bé! Me l’enduré al niu i ja en tindré per les postres del sopar

d’avui!

Quan ja tenia agafada l’engruna sent una veu que crida:

Eh! Deixa aquesta

engruna que és

meva! Però si jo l’he vist

primer...

I una altra formiga d’un altre formiguer, arriba, també agafa l’engruna i

comença a estirar cap a l’altre cantó. I una estira cap aquí, i l’altre

cap allà i, és clar, l’engruna ni es movia.

Finalment van deixar l’engruna i van començar a barallar-se a

bufetades.

I no paraven de barallar-se. Quan ja portaven unes quantes bufetades

repartides, va arribar una altre formiga que va veure l’engruna de pa a terra

i va agafar-la. Però les altres ho van veure i van dir:

Ep! Deixa aquesta

engruna, que és nostra.

És veritat, i si vols el pa t’hauràs

de barallar amb nosaltres.

- I ara... Barallar-me? No tinc gens de ganes de barallar-

me! Jo l’única cosa que vull és menjar. Perquè no ens

partim l’engruna de pa entre totes?

Partir-nos-la? Però si

era per mi sola...

No és veritat! Era

per mi!!! – Diu l’altre

formiga.-

Veieu? Així no ens entendrem mai! - va exclamar la quarta formiga.-

Més val que ens la partim ara que només som quatre i que no

esperem a que vingui una altra formiga.

Tens raó!!! - Van dir les altres formigues.-

I es van partir l’engruna de pa, i menys mal que van decidir de partir-

se-la, si no, encara estarien discutint!

I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT.