1

CONTE COMPARTIT Edició 2009

Amenaça d’impremta

Inici: Mercè Anguera Nus: 4t A CEIP Sant Martí de Torrelles de Llobregat (Tutora: Teresa Peñalver) Desenllaç: 4t CEIP El Solell (Tutora: Rosa Lozano)

2

A mi no m’agrada gaire que em castiguin. De fet a ningú no li agrada que el castiguin, però a mi encara menys, perquè sempre m’envien al despatx del senyor Manel a reflexionar una estona. Reflexionar és bastant difícil i t’hi has de concentrar, i concentrar-se al despatx del senyor Manel és impossible. Perquè el senyor Manel és el conserge de l’escola i s’encarrega de fer sonar el timbre, d’arreglar les portes que no s’obren i les finestres que no es tanquen, de curar esgarrinxades i, sobretot, sobretot, de fer les fotocòpies amb la seva fotocopiadora nova: la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power. I és la fotocopiadora el que no em deixa concentrar. La PixMix és una fotocopiadora però sembla un ovni: enorme, brillant, plena de llumetes que s’encenen i s’apaguen, d’indicadors, de pantalles, de calaixos, de pius i de tecles. Quan el senyor Manel l’engega fa soroll d’helicòpter que s’enlaira, un cop engegada ronca com un lleó adormit, i quan fa còpies escup els fulls amb una força i una ràbia que esgarrifa. És capaç de fer mil còpies en deu segons. O més ! El senyor Manel s’estima molt la seva PixMix. Troba que és la millor fotocopiadora del món. Però a mi em fa molta por. I per això, quan em castiguen a reflexionar i la PixMix està en marxa, no puc reflexionar gens: estic massa ocupat vigilant-la de cua d’ull. Per si de cas. No us penseu que sóc un covard. No tinc por perquè si. Tinc motius. Veureu, dijous passat, a l’hora del pati, em van castigar (com sempre) per un motiu que ara no ve al cas, a reflexionar, (també com sempre) al despatx del senyor Manel. Ell no hi era, però la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power funcionava a tota pastilla. Què estrany, vaig pensar, mai no la deixa sola... llavors, enmig de l’enrenou eixordador de la fotocopiadora, vaig sentir una veu desesperada : - Si us plau, si us plau, ajuda’m ! Era la veu del senyor Manel. I venia de dins de la màquina.

3

En sentir aquells crits desesperats del senyor Manel em vaig apropar a la PixMix amb molta por però molt decidit a saber que li havia passat al senyor Manel. Me’n vaig aproximar a la PixMix i vaig veure la mà del senyor Manel fotocopiada a sobre la PixMix. En tocar-la vaig sentir una mareig que em va fer perdre el coneixement i al despertar-me era al costat del senyor Manel.

No entenia res del que havia passat. El senyor Manel que estava al meu costat mirant-me de cap a peus tampoc entenia res. Després em va explicar que havia vist un botó molt estrany que no havia vist mai. L’havia “clicat” i la PixMix havia començat a xuclar tots els fulls del calaix i a ell li va absorbir com si fos un full més. Passat l’ensurt havíem de pensar com podríem sortit d’aquell lloc. El Sr. Manel va dir que estava molt desorientat però que sospitava que estàvem dins la PixMix. Tornava a espantar-me i li vaig preguntar si s’havia llegit les instruccions de la PixMix. Em va dir que sí, que les va llegir quan la van portar a l’escola però que aquell botó tan estrany no apareixia per enlloc i que ja no se’n recordava dels dibuixos que explicaven com era per dins. Jo ja començava a estar una mica neguitós però intentava dissimular i vaig dir-li que havíem de trobar la manera de sortir. Pensava que si havia una entrada també hauria d’haver una sortida. Estava pensant quan vaig sentit al Sr. Manel que em cridava:

- Compte!!! A baix! - Uf!! Llamps i trons! De bona ens hem lliurat. - Què ha estat això?

De seguida ho vam descobrir. Eren els folis que ens atacaven i quan van acabar d’atacar tots els folis Din-A4 van començar atacar-nos els Din-A3 i després les cartolines. Per protegir-nos ens vam amagar dins un tub. Allà sentíem sorolls i

4

s’anava enfosquint tot. Vam notat com un líquid enganxós se’ns anava pegant a les cames. Corre!! És ta tinta de la PixMix que ens vol atrapar- Va cridar el Sr. Manel. Vam sortir corrent però ho fèiem lentament.

La tinta cada vegada era més viscosa i no ens deixava avançar. Vam aconseguir arribar a una mena de passadís i allà hi havia una petita porteta. Tan petita que van entrar ajupits i vam acabar arrossegant-nos. Després d’uns minuts vam arribar a una sala molt gran. El Sr. Manel i jo ens vam mirar sense entendre res. Ens estàvem preguntant què podria ser aquella sala quan sentim un soroll com si plogués. Era veritat, estava plovent però no aigua si no lletres. Llavors ens van adonar que estàvem sobre un full Din-A4 i totes les lletres s’anaven a imprimir sobre nostre... El senyor Manel i jo estavem corrents sentint les lletres a sobre, fins que la lletra L li va fer la traveta al senyor Manel. Quan va caure, va notar alguna cosa a la seva butxaca; llavors es va estranyar. No recordava haver-se ficat res a la butxaca. Quan va ficar la mà es va sorprendre del que hi havia. Va cridar-me i em va dir: -Vine, vine i mira! Quan m’ho va ensenyar vaig veure que eren les instruccions de la impressora PixMix deluxe 3400/99 Professional Power. A la pàgina 99 de les instruccions hi havia dibuixat el botó i en lletres majúscules posava “STOP”. Estava ben explicat, però com estavem dins de la impressora PixMix, no sabíem situar-nos per trobar aquest botó. La següent missió va ser: trobar el botó “STOP”. Vam haver de recórrer molts obstacles fins arribar a una gran sala amb molts cables connectats; estaven a dalt, fent forma d’esfera. Llavors vam apretar el botó vermell perquè el senyor Manel deia que a les instruccions posava que aquest botó “STOP” era vermell. El vam apretar i de cop vam sortir volant per la part que surten tots els fulls impresos. Estàvem tant contents que no sabíem que dir.

5

Després de descansar una estona, vam decidir destruir la impressora, però pensant una mica, el que vam fer va ser trucar a la fàbrica i tornar-la perquè l’arreglessin i no tornés a passar el mateix que ens va passar a nosaltres. Després de tota aquesta aventura, el senyor Manel i jo ens vam fer molt amics. I conte contat conte acabat!