NARCÍS I ECO(Adaptació: Noèlia Miralles i Òscar Morata)

Narrador Obriu bé les orelles, lleveu-vos la cera que teniu dins d’elles, que vaig a contar-vos la historieta de Narcís, un jove de 15 anys d’eixos que no tenen uela, que si era guapet es creia Mister Universo. I per a poder contar ben bé la seva història hem d’esmentar a l’endeví Tirèsies, un endeví d’eixos de veritat, no com la bruja Lola i coses d’eixes, que per no endevinar, no endevinen ni el temps mirant al cel.

Tirésies Acabe de tindre una breu i clara visió: hi ha un jove ben guapo, però que no viurà molts anys si no fa res més que contemplar-se a ell mateix... com ha de viure molts anys si la joventut d’ara és molt pava? Aiii... pobret d’ell...

Narrador Així, Tirésies hi vegué un negre futur per a Narcís, però, desentès de tot açò, en sa casa estava Narcís arreglant-se per a eixir.

Narcís Yeah! Eixe pentinat ressalta els meus preciosos ulls, el meu preciós nasset, la meva boca amb les meves precioses i perfectes dents... Ai! Què guapo soc!!

Narrador Ja heu vist, no? Com n’és de presumit en Narcís, a que sí? Doncs com era tan requeteguapo, no hi trobava ningú que pogués ser digne de la seva bellesa, i les xicones d’aquella època es passaven el dia arreglant-se per ser dignes d’ell.

Paves “Sombra aquí, sombra allá, maquíllate, maquíllate! Ui! O sea! No combines eixos colors, per favor, ai!!”

Narrador (mirant-se les pobres xiques)

Pobretes, elles, arreglant-se i en Narcís ni s’immuta. A l’eixida de sa casa totes elles s’amuntegaven com fans histèriques... I... en eixir ell...

Paves AIII!!! GUAUUU!!! QUE GUAPO! QUE FUERTE! O SEA!!! YUHUUU!!! WAPETON!!!

Narrador En Narcís se les mirava tot “guai” ell i passava d’elles, i aquestes, totes enfurides després d’haver-se passat 5 hores maquillant-se, començaren a xillar-li i a plorar com a nenes a les que se’ls ha trencat una nineta:

Paves O SEA! MEGAFORT! BUAAAAH BUAAAAAH! QUE S’HA CREGUT EL FLIPAT ESTE!! O SEAAAA, NINGÚ, EH? NINGÚ ENS DESPRECIA! O SEA... MEGADEPRESSIÓ AL CANTO...

Narrador Narcís se les mirava i els contestà:Narcís És que ningú pot igualar-se a la meva bellesa i anar amb vosaltres

seria rebaixar-me a la vostra bellesa... més bé... normaleta.Narrador En Narcís se les deixà allà plorant i continuà caminant. Caminant,

caminant pel bosc, es veié perdut i digué:Narcís Osea, no sé on estic, que m’he perdut, vamos... superfuerte!Cor FUERTE... FUERTE... FUERTENarrador Narcís s’enfurismà, qui era qui repetia les seves paraules? Així que

preguntà:Narcís Qui hi ha?Cor HI HA?... HI HA?... HI HA?...Narrador Llavors des d’alt d’un arbre biaxà la nimfa Eco, qui ara us presentem:

Eco era una nimfa que viva a la Terra. A Zeus, el déu dels déus, li agradava molt lligar, i solia ixir de ligoteo amb les germanes d’Eco, però... Zeus estava casat!! Sí, sí... i per a que la seva dona Hera no s’enterara que se n’anava de ligoteo amb les nimfes, Zeus deia:

Zeus PSSSSCHH11 ECO... fes-me un favorEco Una altra vegada, Zeus?Zeus Va i t’augmente la paga... sols dis-li a Hera que estic fent-me la

cervesseta...Eco Ok, però si ens pilla un dia, se’ns cau el pèl!

1

Narrador Així que Eco, com de costum, anà a distraure a HeraEco Hera! Què guapa estàs avui!! Vestit nou?Hera Eh? Sí, de marca “la Divina”, has vist Zeus per ahí?Eco Eeeem... no... crec que se n’ha anat a fer-se una cervesseta...Hera Què estrany, sempre que parlem Zeus desapareix; per cert, vaig a

parlar amb una de les teves germanes, que encara no m’ha tornat l’últim CD de Bisbal...

Eco NOOOOO!!Narrador Hera sospità d’aquella resposta tan contundent, així que arrencà a

córrer per buscar a les germanes d’Eco, però aquestes ja no estaven i Hera, furiosa, ho entengué tot.

Hera TUUUUU!! TRAIDORAA!! Ja trobava jo! Les teves germanes no estan, Zeus tampoc, no fa falta ser molt llesta per saber el que passa!! SERÀS CASTIGADA PER OCULTAR-ME LES INFIDELITATS DE ZEUS!!

Eco NOO!! PIETAT!!Hera D’això res, per distraure’m amb les teves paraules et condemne a que

sols puguis dir l’última paraula d’aquell que es dirigisca a tu des d’ara!!

Narrador Eco intentà dir-li que no, però en obrir la boca...Cor D’ARA... ARA... ARA...Narrador Eco, disgustada, se n’anà a viure entre riberes, rius i boscos. I,

contada, la història d’Eco, tornem a Narcís, que s’acabava de trobar amb ella pel bosc, us en recordeu? Doncs Eco s’enamorà de Narcís, però no podia parlar-li degut al malefici que li havia fet Hera. Com que Eco no deia res, Narcís li preguntà:

Narcís Qui eres?Cor ERES... ERES... ERES...Narcís Et burles de mi que repeteixes el que et dic?Cor ET DIC... ET DIC... ET DIC...Narrador Eco, tan enamorada com n’estava, d’ell, i sense poder dir-li res, es tirà

damunt d’ell per intentar abraçar-lo, però aquest la rebutjà, ja que no la veia lo suficientment guapa per a ell, i es rigué d’ella. Eco es tapà la cara, començà a plorar i fugí cap a una cova on es tancà i sola es deixà morir, deixant com a record la seva veu, és a dir, el que hui en dia coneguem com l’eco. Narcís, per la seva banda, continuà caminant fins que s’endinsà en el bosquet on divisà un estany, i Narcís pensà:

Narcís Este lloc és superguapet, osea, res comparat amb mí, clarNarrador En Narcís es quedà ambobat mirant l’estany, quina aigua més clara

tenia, i sobretot mirant el bell rostre que es reflectia en l’aigua, però com el xic, guapo era un bon tros, però de listo, el mateix que una pedra, no se n’adonà que mirava el seu reflex i ell pensava:

Narcís Uii! Eixos ullets, i quin cosset que té! Si és que està requetesabrosón!Narrador Com que Narcís s’enamorà d’aquell rostre volgué besar-lo, però no

s’hi aplegava, així que s’apropà més a l’estany.Narcís Osea... Bellísimooo... acosta’t un poc més i així et donaré un bes tan

dolcet i guapet com jo!Narrador I clar, tant s’apropà que XOOOFFF!! a l’aigua caigué. En Narcís que

no sabia nadar cridava desesperat:Narcís OSEAAA!! SUPERSOCORRO!!! QUE SE’M DESFÀ EL PENTINAT!

OSEAAA!!!... glub... glub... dónnde están las llaves matarile-rile-rile... en el fondo del mar... glub

Tirésies (apareguent de sobte)

Heu vist? heu vist? jua jua! Ho sabia! És que sóc el millor endeví!!! UEEE... dic... uff... pobret Narcís...

Narrador Ejem... TIRÈSIES!! Perfavor! Qui és el narrador ací?!Tirésies Peeeeeeeerdóóóóóóó!!Narrador I com anava a dir, en Narcís s’ofegà, i allà on ho feu, per art de màgia

2

brotà una flor amb els pètals blancs, que fou anomenada Narcís per a recordar al nostre pobre amic.

D’aquesta història, xiquets, es pot treure una breu cita que us ajudarà en un futur:

“Si eres guapet, no et mires molt als espills, i, per si les mosques... ensenya’t a nadar!”

3

ÀRTEMIS I ACTEÓ(Adaptació: Mireia Martí)

Narrador Us vaig a explicar la història d’Àrtemis i Acteó. L’Àrtemis era la deessa de la caça, la natura i els animals. Era jove i molt guapa, però també molt cruel.Un dia, estava ella banyant-se en un riu dels boscos de Beòcia amb les seues amigues nimfes.

Àrtemis (a les nimfes)

Va xiques! A vore qui aguanta más baix l’aigua! (les tres s’escabussen i passats uns segons ixen les tres a la volta)

Nimfa 1 Jo més!Nimfa 2 Què dius! Jo més!Àrtemis Ai, per favor, qui és la deessa ací? Jo més!Narrador Mentre discutien, va aparéixer d’entre els arbres un caçador

anomenat Acteó, que es va quedar asombrat per la bellesa de la deessa. Al cap d’uns segons, ella es va adonar

Àrtemis Ei, tu! Què mires amb eixa cara d’atontat?Narrador Al que el caçador contestà:Acteó (cara de pasmat)

Ehh? Ehem què? Jo? no, jo no...

Narrador Ella, que no podia consentir que algú la vera en aquella situació i vivira per a contar-ho, va decidir que...

Àrtemis Saps què? Per ser tan desvergonyit he decidit convertir-te en un bonic i innocent cérvol, hala!

Nimfa 1 Nooo! Dóna-me’l! A mi, que em fa gràcia!Nimfa 2 No, a mi, a mi, que l’he vist primer!Nimfa 1 I què? Però jo sóc més guapa!Àrtemis Calleu! Ja ho tinc decidit! Hala! (l’Àrtemis el converteix en cérvol, o

siga que Acteó s’amaga i en el seu lloc posem un cérvol prefabricat)Narrador Però ella, no contenta amb açò...Àrtemis Ummmm, però falta algo... gosseeets, preciosooos! Ataqueu!!! (amb

veu de “tiarrón”)(els gossos fan com si es menjaren l’Acteó)

Nimfa 1 Quina llàstima, amb lo guapet que era...Nimfa 2 De totes maneres, m’haguera preferit a mi.Nimfa 1 No crec, amb eixos “michelins”...Narrador I ací acaba la desafortunada història de l’Àrtemis i l’Acteó.

PLUTÓ I EL SEGREST DE PROSERPINA(Adaptació: Esther Riera)

Narrador La llegenda que vaig a contar-vos ara té a veure amb la creació de les quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.La llegenda conta que una xica molt bonica que li deien Proserpina

4

se’n va anar una vesprada a agafar flors a un camp de narcisos, a Sicília. Però, en eixe moment Plutó, el rei de l’inframón, aparegué a la superfície amb la seua carreta d’or; quan va veure Proserpina, la trobà tan bonica, que s’enamorà a l’instant d’ella. Però Plutó era molt roïn, i no volia que Proserpina estiguera amb qualsevol persona que no fóra ella, així que raptà Proserpina i se l’endugué amb ell a l’inframón. Proserpina i Hades (que era altre nom, el grec, de Plutó) es casaren i ella es convertí en la reina de l’inframón. Però Proserpina no era feliç allà, i volia anar-se’n a sa casa amb sa mare Demèter. Així, Plutó, per impedir que se n’anara li féu un engany, i és això el que li digué:

Plutó Estimada Proserpina, tu saps que jo et vull molt, però veig que t’estic causant molt de patiment impedint-te anar-te’n al teu món, on tot floreix al teu voltant i on de veritat eres feliç, així que he decidit donar-te la llibertat.

Proserpina De veritat series capaç de fer això per mi? Em faria molt feliç!!!Plutó Sí que ho faria, però abans has de menjar-te algunes llavors de

magrana d’aquest regne per poder anar-te’n.Narrador Proserpina es menjà de bon gust les llavors amb l’esperança de que

Plutó la deixara anar-se’n prompte. Mentrestant, sa mare Deméter no havia parat de cercar-la pertot arreu, i quan es va assabentar de que Plutó l’havia raptada, va anar a parlar amb Zeus.

Deméter Zeus, acabe de descobrir on està la meua filla Proserpina.Zeus On està? Què li havia passat? Es troba bé? Conta-m’ho tot!!!Deméter No sé si es troba bé, l’únic que sé sobre ella és que Plutó, el déu de

l’inframón, l’ha raptada... Has d’aconseguir que l’allibere, t’ho pregue!

Zeus Faré tot el que puga... Anem a cercar Plutó a veure si podem arribar a un acord!!!

Narrador Els dos anaren a parlar amb Plutó i arribaren a l’acord de que Proserpina podria anar-se’n al seu món, tot això si ella no havia menjat res durant la seua estància a l’inframón. Desgraciadament, Proserpina va caure en la trampa de Plutó i menjà unes poques llavors de magrana. Deméter i Zeus es posaren molt tristos però al final arribaren a un acord: Proserpina passaria mig any amb sa mare, on la primavera i l’estiu cobrien la terra càlidament, les flors florien, els arbres es cobrien de fruits i els pardalets alimentaven les seues cries. I durant la tardor i l’hivern la terra es trobava coberta de gel, les flors morien, els arbres s’assecaven i els pardals desapareixien dels seus nius. Aquesta és la trista història de Proserpina. I conte contat, conte acabat.

5

LA LLEGENDA DE RÒMUL I REM(Adaptació: Ester Llopis)

Narrador Anem a contar-vos la llegenda de Ròmul i Rem. Aquest d’ací és Numitor, i aquest Amuli

Amuli Numitor, cuida bé de la teua ciutat i de la teua filla; prompte seràs derrotat i jo seré el rei.

Numitor Però com pots dir això, germà meu? Ens hem criat junts en aquesta ciutat, Alba Longa, l’hem vista créixer i encara que em van proclamar a mi rei, jo sempre he comptat amb tu, com a bons germans que som.

Amuli Doncs sempre he pensat que va ser una injustícia que no em proclamaren rei a mi.

Numitor Però germà... no em faces açò...Amuli Deixa de dir-me germà! Demà mateix lluitarem l’un contra l’altre per

aquesta ciutat!Sílvia Però pare, què són aquests crits? Bon dia, tio Amuli, què està passant

ací?Amuli Oh, Sílvia, tranquil·la, jo ja me n’anava.Narrador I al dia següent, Amuli tornà al palau del seu germà, amb tota la seua

tropa.Amuli Vinga, soldats! Vosaltres anireu a la cambra de Sílvia i la segrestareu.

Mentrestant jo m’encarregaré del meu germà.Narrador I en menys d’una horeta, aquestos violents personatges, aconseguiren

el que volien: Numitor va ser derrocat pel seu germà i Sílvia raptada i sense pare...

Sílvia Però com ha pogut passar aqueta desgràcia? Menys mal que porte dins de mi un nen que em donarà forces per a viure.

Narrador Doncs sí, com bé ha dit Sílvia, estava embarassada gràcies a un déu, el déu Mart. El que no sabia ella és que no era un nen el que esperava, sinó dos! Dos bessons!I arribà el dia en què eixos dos nens nasqueren.

Amuli Però com has pogut tindre a estos dos bessons?Sílvia Estos dos bavosos s’anomenen Ròmul i Rem, i són els meus fills.Amuli Doncs acomiada’t d’ells perquè avui mateix seran llançats al riu.Narrador I així va fer. Els tirà al riu Tíber, però aquest es desbordà i el cistell

on anaven els nens quedà a la vora on els trobà una lloba que els salvà i els alletà. Més tard, arribà un pastor anomenat Fàustul amb la seua esposa Larència.

Fàustul Oh, Laréncia! Però mira quins nens més menuts que està aquesta lloba alletant!

Larència Però com han pogut abandonar-los al riu? Fàustul, podríem emportar-nos-els a casa...

Fàustul Veritat que sí? Això mateix és el que jo estava pensant.Narrador I els bessons van créixer com uns pastors més, sense saber el seu

origen.Però un dia, Rem va ser portat al palau davant el rei Amuli, acusat injustament per uns lladres, i Amuli li’l portà a Numitor perquè aquest li aplicara un càstig. Numitor, en veure a Rem, pensà:

Numitor Aquest xic em resulta molt familiar... i per l’edat que té i l’existència del seu germà bessó... aquest xic anomenat Rem és el meu nét!!!

Narrador I amb l’ajuda dels pastors i de Numitor i la seua tropa, Amuli és mort i Numitor és de nou el rei.I els germans, una vegada reconegut el seu llinatge, decidiren fundar una nova ciutat allí on havien estat trobats. Els déus decidiren que fora Ròmul qui decidira el nom. Açò a Rem no li paregué bé i atacà el seu germà, però va ser Rem qui va morir en aquesta lluita.

Ròmul Avui, a data de 21 d’abril del 753 a.C., queda fundada i naix aquesta nova ciutat a la que em plau anomenar Roma.

6

Narrador I durant molts anys anà engrandint el poder de Roma, fins el dia que Ròmul va desaparèixer enmig d’una tempesta.Al cap d’uns dies un somni va advertir als romans que Ròmul s’havia convertit en un déu i que havia de ser adorat amb el nom de Quirí.

7

LA HISTÒRIA DE TESEU I EL MINOTAURE(Adaptació: Francesc Ballester)

Narrador En una ciutat anomenada Atenes vivia Teseu, un xicot d’uns 17 anys i que estimava molt el seu poble, Atenes, i odiava rotundament als ciutadans de Creta, els quals, des de feia mot de temps, estaven en lluita amb el ciutadans d’Atenes per fer-se amb el domini de la mar Mediterrània. La cosa va anar a pitjor quan, després de la mort del fill del rei cretenc Minos, ell envià als atenesos una expedició de càstig que els va fer pols i els condemnà a pagar un tribut de sang que consistia en que cada 9 anys havien d’enviar 7 nois i 7 noies a l’illa de Creta per tal que foren menjats pel Minotaure.

Teseu Ja no ho suporte més!! Els cretencs acabaran amb nosaltres, estem condemnats a desaparèixer si no ens rebel·lem.

Artemis Estic d’acord amb tu, però si fem alguna cosa els nostres pares s’enfadaran, ells tenen la condició de poble oprimit assumida.

Sunion Tinc una idea! En el pròxim tribut de sang hem de ser enviats nosaltres tres més 4 nois i noies més, ja us contaré el pla que tinc i jo mateix triaré els altres nois, ara anem a dormir.

Narrador Quan s’assabenten de que faltava només un dia per a la pròxima visita al Minotaure es van posar a decidir els xicots i les xicotes que els acompanyarien. Els van triar i l’expedició al complet dirigida per Teseu va partir cap a l’illa de Creta on els estaven esperant els guàrdies del laberint.En arribar-hi va baixar Teseu el primer, i es va quedar sorprés de l’illa de Creta, ja que en les costes d’aquella illa no passava com a les d’Atenes i en aquesta quedaven kilòmetres de costa per especular i fer apartaments de luxe.Contemplant el paisatge se li va acostar una xicota joveneta que en veure-la es va quedar amb cara d’empanat.

Ariadna Hola, Teseu, sóc la filla del rei de Creta, però no em tingueu por, ja que no pense com mon pare. Em vaig barallar amb ell ja fa temps perquè l’únic que tenia al cap era destruir Atenes i passava de la seua filla.

Teseu I a què es deu que vingues a rebre’m?Ariadna Vinc a donar-te aquesta poció que quan et puja fa que estigues a tope

per a véncer el Minotaure, però ves alerta ja que si en prens molta, farà que sigues deu mil vegades més fluix.

Teseu Oooooh! Quin gest més gran has fet... Serà l’amor (dirigint-se als altres atenesos)

Ariadna Per tu faria molt més...Artemis UI UI UIIII, va, xe, ara hem de pirar a véncer el monstre eixeTeseu És veritat, marxem... Però tu espera’m a quan isca i vindràs amb mi a

la meua terra...Ariadna Tranquil, ací t’espere...Narrador Van prendre tots una mica de poció màgica i van marxar cap a dins

del laberint. A les portes hi havia uns guàrdies per a que no pugueren entrar armes, ja que estava prohibit...

Guàrdies “Vamos, todo encima de esta mesa!!!Narrador Els ho van requisar tot i quan van estar llestos, van entrar dins del

laberint, es van tancar les portes i es va sentir un gran grunyit...Era el Minotaure que tenia fam ja...

Teseu Vinga, xicots, us explique el pla: ens dividirem en dos grups de 4, el farem córrer per tot el laberint fins que es canse i aleshores li pegarem una barrà de ferro al cap que és el seu punt dèbil; si es veieu apurats, fugiu cap amunt amb aquestes ales.

Artemis I si mor algú que estiga ben orgullós, ja que haurà mort defensant el seu poble... Vinga, va.

8

Narrador Es van dividir els dos grups i uns van anar per un camí per a que foren vistos pel Minotaure. Així, quan els va veure, l’altre grup va eixir, i el Minotaure no sabia què fer. Així que va començar a córrer darrere d’un grup, després de l’altre i així va estar tres dies fins que, molt cansat, va caure al terra, cosa que van aprofitar els atenesos per matar-lo.

Teseu VISCA!! HEM DERROTAT AL MINOTAURE... VISCATots VISCA, VISCANarrador Es van posar les ales fetes de cera i van marxar fora del laberint, on

els esperava el ferry que sortia al cap de mitja hora; per això, Teseu va anar ràpidament a per la noia i se’n van anar tots cap a Atenes.Una vegada allí, hi havia posada una bandera negra perquè males veus havien dit que tots havien mort. Però una senyora vella que els va veure va començar a cridar d’alegria i tot el poble va fer una paella gegant com les que fan a la ciutat de València quan passen grans “coses”.Allí Teseu va dir que es casaria amb la seua núvia, la noia que havia conegut a Creta. I al cap de dos anys en el mateix lloc on van fer la paella gegant es va casar Teseu...I dels altres dir-vos que en una rodona d’una de les entrades del poble tenen una estàtua que fa referència a la seua victòria junt amb la d’un sequier que representa l’origen de l’acte de les paelles gegants, l’aigua.

ORFEU I EURÍDICE(Adaptació de Lídia Crespo)

9

Narrador Xiquets, xiquetes i mestres, vaig a contar-vos la història del nostre amic Orfeu i la seva esposa Eurídice. Començaré explicant-vos qui era Orfeu i a què es dedicava. Aquest noi era poeta i músic. Tocava un instrument anomenat guitarra elèctrica, i la tocava tan tan bé que calmava als animals salvatges i els feia ballar al seu compàs (apareix Orfeu per una banda de l’escenari, tocant la guitarra, seguit per uns quants animals). Aquest do que tenia Orfeu era degut a sa mare, anomenada Calíope, una de les 9 muses que inspiraven als poetes. I el seu pare era el déu Apol·lo. En passar els anys Orfeu es feu fadrí i s’enamorà d’una xica molt preciosa anomenada Eurídice. I es casaren. Vivien molt feliços i contents i tots els animalets gaudien la seva felicitat. (apareixen Orfeu i Eurídice agafats de la mà seguits de tots els animalets). Un dia, Eurídice, que era molt aventurera, decidí anar-se’n a passejar pel bosc.

Eurídice Quin dia més preciós que fa avui! (passejant i olorant les floretes)Narrador Caminant, caminant... notà una cosa al seu voltant...Eurídice Ai, ai, ai! Què mal! (cau al terra i moments després es desmaia)Narrador Una serp li havia picat en el peu. Per desgràcia seva era una serp

verinosa i es morí a l’acte. Orfeu que estava a sa casa, tingué un mal pressentiment i de seguida decidí agafar el mòbil i cridar-li.

Orfeu Què estarà fent Eurídice que note un mal pressentiment? Vaig a tocar-li (agafa el mòbil i bip... bip... bip...). No l’agafa. Què estrany! Me’n vaig a buscar-la

Narrador Orfeu isqué a la recerca de la seva dona i se la trobà allargada en terra, morta. El verí li havia afectat i ja no hi havia cura possible.

Orfeu Ai! Déu meu! Què desgraciat que sóc! Per què m’havia de passar açò a mi?

Narrador Orfeu caigué en una gran depressió, es tirà mesos en mans de psicòlegs, pero no res. Ja no tocava la lira ni recitava poesies. Orfeu sentia que no podia viure sense Eurídice, per la qual cosa decidí anar a parlar amb Hades, déu dels morts, per a buscar-la. Sense dir res a ningú agafà la guitarra i començà camí... Després de molts dies de viatge, arribà a la llacuna Estígia on estava el barquer Caront, que era qui passava les ànimes dels morts a l’infern. Orfeu, perquè el deixara passar, va haver de fer el que millor sabia: cantar i tocar. I li cantà:

Orfeu Al passar la barca, matarilerilerile...Narrador A Caront li agradà tant la seva veu que el passà sense cap dubte.

Després es trobà amb el gos de tres caps anomenat Cerber; com tampoc el deixava passar, va fer el mateix que amb Caront. En arribar al palau d’Hades i Persèfone, la seva dona, Orfeu els va cantar l’amor per la seva dona i els va convéncer. Els déus acceptaren però amb la condició de que Orfeu no mirara a Eurídice fins que no arribara a la terra.Orfeu, quan començà el camí es resistia, però, poc a poc, anava girant-se i quan arribaren a la llacuna Estígia justament, abans de pujar a la barca de Caront, va dubtar de la paraula dels déus i es va girar, va veure Eurídice, però per haver desobeït, Eurídice va desaparéixer i va tornar al regne dels morts i Orfeu s’adonà que l’havia perduda per sempre.I així s’acaba la història del nostre amic Orfeu.

10