Construccions m edievals defensives (21) I d 'Alb...

8
agrupac-o ex ursion ist tal ia FEDERATS A: federa ci6n catalana de montan a federaci6 n catalana de esqu l c omitll de explo rac iones subter ran e asociaci6n espanola de camp in g y CARRER ANSELM CLAVE, 3 - TELEFON 893125 7 - VILANOVA I LA GELTRU j '2 2. C IR CU AR PER AL S SOCIS GEN ER DE L 1.971 Constru ccions medievals def ens ive s (21) EI e Id 'A lb rnar P oque s poblacions de l Pe nedes pa den enorg ullir-se de possc ir un cas, t ell feu dal que hagi arr iha t als nos- t res dies amb cer t bon estat de con- servac io. S an ta Oli va , al Baix Pene- des, es un 'd'aquests mu n icip is. .l2.. S a conse llable la visita a la col l ido - po.. ble t que jun t al s no table s ve sti gis me dievals serva uns no menysprea- bles afloraments acuif ers que h an assortit Vi lan ov a i poblaci ons de la s eva coma rca du ra nt m olt sa nys, Com a greg at de S an ta Oliva hi ha e] nueli de I'Alborna r, snclau comple- t ame nt separat geografica me nt del rn un icip i p er interposici6 dels t er- mes de Bany er es i Alb in y an a, re m i- niscencia d'unes jurisdi cci6ns qu e es re m un t en a epoques med iev al s. El nu eli esta f ormat p er u na gran ma- sia - an ti gua Quadr a, amb ma sove- ries i dependencies ane xes- ia ltres cases de camp escampa des pels c on- t oms. Al cos tat de l'Albornar hi dis- corre la ri er a de les Qua tr e Fi tes 0 de Pa piolet, que es con ti nuaci6 de la de Sant Marc del Mont me ll, la qual de s pr es de tr avess ar la ba rra ncada de Les Ventoses es d ir i geix cap al lit o- ra l vendrellenc. Com ja e sme rita rem al coment ar el cast ell de Gimi nells, p er aq ues ta rie ra acos tuma a t ra ns- c orre r-hi un re gu lar curs d'aig ua . L'Alb orn ar del Ba ix Penedes e st a al N or d de Tomovi i a Ponent de Sai- f or es, junt al carni de S an ta Oliv a al Pap iole t i a La Bisbal del Pen edesi prop de l' an tic aerodrom install at en el curs de la g ue rra civil. En el P en e- des hi ha altr es dos hononirns: un en el t er me de Sant a M ar garid a i El s Monjos, i la lt re es un a b arri ada de Les Cab anye s. Es opinio general dels filolegs de qu e el n om es de proce- den cia ll at ina , deriv at del co gnom «A l b ur nanus», el qu al d eriva aixi A.E. Talaia BRC19710100_122

Transcript of Construccions m edievals defensives (21) I d 'Alb...

agrupac-oex ursionistt a l ia

FEDERATS A:

federa ci 6n c atal ana de montan afederaci6 n cat alana de esqu lc omitll de ex plo rac iones subterran easociaci6n espano la de camp in g y

CARRER ANSELM CLAVE, 3 - TELEFON 8931257 - VILANOVA I LA GELTRU

j '2 2.

C IRC U AR PER AL S S O C I SG E N ER DE L 1.971

Constru c c io ns m ed i ev a ls defensives (21)

EI e I d 'Alb rnarP oques pobl acions de l Penedes

p aden en org ulli r -se de possc ir un cas,tell feudal que hagi a r r iha t als n os­t res di es am b cert bon es ta t de con­servacio. San ta Oli va , al Ba ix P en e­d es , es un ' d 'aquests mun icipis. .l2..S

aconse lla ble la visit a a lacol lido- po..blet que junt al s notables ve stigismediev als serv a uns no m en ysp r ea­bles aflor am en ts a cuif ers que h anassor t it Vilanov a i poblacions de laseva com arca du rant m olts anys,

Com agregat de S anta Oliv a hi h ae] nueli de I 'A lbornar , s n clau comple ­t ament se par a t geogr aficamen t delrn unicipi per in ter pos ici6 del s t er­m es de Banyeres i Albin y an a, rem i­n iscen cia d 'u nes jurisdicci6n s que esremunten a epoques mediev als. Elnuel i es ta format per u na gr an m a­sia - ant igua Quadra , amb masove­r ies i de pe n de n cies an exes- i altresca ses de ca mp escampades pel s con-

toms. Al costat de l 'A lbor nar h i di s­cor r e la r iera de les Quatre Fi tes 0

de Papiole t , que es con tin uac i6 de lade San t Marc de l Montmell , la qualde spres de travessar la barranc ada deLes Ven t oses es dirigeix ca p al lito­ral v en dr ellenc. Com ja esmeritar emal comentar el castell de Gimin ells ,per aquest a rier a acostuma a t rans­correr-h i un regular curs d 'aigua.

L 'A lborna r del Baix P en edes estaal Nord de Tom ov i i a P onen t de S ai­fores, junt al ca rn i de Santa Oliva alPapiolet i a La Bisbal del P en edes ipr op de l 'ant ic ae r odr om ins tall at enel curs de la guer r a civ il. En el P ene­des hi h a altres dos h onon irns: un enel term e de Santa Margarida i ElsMonjos, i laltre es una barriada deLes Cabanyes. Es opi nio gen er al delsfilo le gs de que el n om es de proce­den cia ll atina, derivat del cognom«A lburn an us», el qual deriva a ix i

A.E. Talaia BRC19710100_122

mateix del nom per son al «Alb urnus»,que cor r esp on al d 'una muntanya deLuca ni a (Italia). F. de B. Moll, t am­be diu que «Albers» es una variant«d 'Ar boc», arbre, i que «Alborx» esd 'ortgen arabic, «al- bor]», la tor r e.

En Ies afrontacions del castelld 'Albinyana, cedit al m onest ir deSan t Cu ga t del Va ll es pel di fu n tAdalbert a I 'any 1011, s 'es menten alcanto d 'Orien t: el terme de SantaOliva, la vila de Tomovi, i «ipso regerq uem dicunt Al bornar vel ipsa villaque vocant Urtigos...» (Or t igos ) . Elt opon im correspon ia en aquell tempsun icamen t a una riera. Un documentde l'any 1046, refe rent amb el cas telldEsq uena Rosa esm en t a uns «ipsosalbornar s», ara en plural, cosa queno deixa d 'ex trnyar -n os,

El 1193, Guilia de Banyeres, donai r estitue ix a P ere de Banyeres i alseu germ a Bernt, «ipsum l ocum deAlbornar que m ego vobis iniust e au­fer ebam . Predictum locum de Albor­nar dono et reddo atque difinio vobise t vostr e posteritati», segons instr u­m en t del ta m be seu ca st ell de Tom ov i,

Uns an ys m estard , el 1202, P er e deBanyeres de fine ix a favaor de SantCugat , el castell de Tomovi, el q ua lafron ta «cum ipsa quadra cum turrequ e dicitur de Albornar», que es aloude San tCugat. El «Iloc» s'ha conver­tit a ra en «quadra amb to rre». P ossi­b lem ent h i habitaria Examen d 'Al ­bornar, el qua l sign a un document,junt amb altr es personat-ges de lBaix P enedes, a I 'any 1207~ En alt resdocum en ts del 1210 i 1214, r esp ectiva­ment , veiem el m ateix person atge es­m entat am b les var ian ts Exameni iE ixamen um de Albornar.

EI 12 de [uliol de 1234 s'estable ixla conc or dia en tre l'abat de San t Cu­gat i «Cuaschon um de Al bor nar» ,per questions hagudes pel «castro de

Alb ornar», sit ua t en el com ptat deBarcelona, en el term e «'Albiniana».«Guaschon us» t in dr s, per sempre el«cast rum de Albornar» i la meitat deldelme, com a per tenencia de San tCuga t. H i h a una ser ie de condicion si en t re d 'altr es, es fa salveta t de I 'In s­trument fet sobre la donacio de l'es­menta t «castri» en tre P on e P ere iGerau, ge rmans difun ts , sen yo rs del«castr i» i Guillem Gu in ov ard i a l tr esantecessors de I' esm en ta t Guasch on i.

Els sen yors (ja difunts ) de I'Albor ;nar, Pone P ere i el seu gerrna Gerau ,se gur am en t eren fills de P ere deBanyer es , senyo r de Tom ovi. L 'any1193, Guili a de Banyeres h av ia resti­tuit el ll oc d 'Alb ornar a P ere i Ber­nat de Banyeres, esse n t aquests ul­tims, fills de Ram en Pere de Banye­r es, senyor de Tom ovi.

En el fcgatege m anat pel rei P er ea l 'any 1359, h i veiem const ar-h i coma «Fochs da sgleia: Albornar : de l di tabat (de S . Cu ga t) 6 fochs». No es potdi r que el lloc h agu es progressatm assa . No hem trobat m es r eferen­cies h istor iques de I'Albornar , n i capdoc ument que esm entes el caste ll ,.apart de l' isola da not icia de l 1234.Encara que tarda, sembla que enaque ll ll oc h i exist i un castell , quepossi blem ei t no dev ia superar de gai­r e la categir ia de «quadre amb torre»que avans h avia tingu t.

En l 'actualit at el nucli de I'Albor­nar es presenta al visitan t com unc,gr upam en t abigarra t , cen tr at enI'an t igua ed ificacio que deg ut a le sdiverses modificacions c ue 11a sofe r tal curs dels anys, no gU2.r da massesdetalls preter its. Sols h i h a algunaportal ada d ovellada i qual qu e fines­tra de cer ta an t iz or . Un es notablesp intures que h i h avi a a I'm ter ior ,f oren t r asll ada des a Vil afr an ca.

v. C. V. - J. V. B.

(Els articles reflexen nornes l'opini6 de lIurs autors)

Pres ide nt: A ntoni L1urba - Direcci6 Circu lar: Xavie r Capdet - Secretari: Xavie r Sall eres

Grup d'Escalada i Alta Muntanya

,ACTIVITAT .MONTSERRATINAFa uns m esos -aprox imadament

quatre--- els mernbres d 'aquest Grup· de cidirem fer una carnpan ya d 'as­J:eisions a la Que se ns dubte es l'es­cola d 'escala da per ant onomasia :MONTSERRAT. Sen~e tenir encara.massa practi ca - d::mcs el s in icis fo­ren modestos-e- en " ll encem de ple aIa Que ha estat Ia nostra in troducciodefinitiva a 1'ernocionan t esport deI'e scalada. Avui dia ja estern orgullo­5 0 S d 'ha ver assolit els p r in cip als -rno-·noli ts i parets m on tserratins, a mesd 'aconseguir una practica molt con­siderable, la qual cosa ens ha ser vi t.p er adquirir el fons fisi c necessariper!reali tzar q ualsevol escalada.

Ca l fer constar le s asce nsions mesnotables Que havem fet en aques trnassis . Vam in iciar -nos a la vi aMOMP AR T de l GORRO FRIGI i

·mes tard al TRENCABARRALS perIa v ia RAPPEL, p er fe r a con tinua-

· cio LA MOMIET'A per les vies NOR_MAL i G·A.M. i les AGULLES DESANT BENET i la TRUNFA per le svies NORMALS. Altres as censionshan 'esta t L 'ELEFANT, per les viesG.E.D.E. , BOY i ANGLADA-GUI­LLAMON, com tarnbe cine de le svi es mes conegudes a LA MOM IA , astgu i la ALBERT - CERVERA, lal

' HAU8-ESTREMS , Ia variant MAS-, GUASCH, 'la PIRENAICA i la SAN-

TACANA 0 G.E.D.E. aquesta ultimaconsiderada com un dels itinerarisd 'escalada lliure mes dificils deMontserrat i Que feia alg uns anys

- s 'havia repeti't, El u.1egen dar i CA­r- VALL· BERNAT tambe .I 'hern solcat

per t res costats:' la via NORMAL, laGAM i la dif icil ANGLADA-GUI­

.L l AMON. tanrnateix LA PRENYA-DA, vencuda per la NORMAL, perJa GOMEZ, amb la variant ANGLA­D A-CERDA.i Ia PORKORSKI-CER­DA, aixi seguint la n ostra empenta

as sol im EL LLORO, per la NOR­MAL, i la PANXA DEL BISBE, per~ 'eer ia v ia BADALONA.

La culmin acio d 'a quest cicle m ont­,;errati h a es t a t l' ascensi6 DIREC­TISSIMA 0 ANGLADA CERDA a lacelebre PARET 'EST de SANT JERO­HI, dific il es cal ada Que ens haviemprop osat daconseguir, per tencar Iaternporada estival. S i be l 'activitatha es tat centrada practicament aMon tserrat , tambe s'han fet alg u ne ssor ti des Que p odriem anomenar comde menys categoria, com Ia PARETde Ia TALAlA, a Vilanova, P ENY ESde CAN MARCER, a Sant Pere deRibes, CINGLES de CASTELL,d 'ERAMPRUNYA, a Gava" PENYESROlES, a La R iba, etc., i Que hanser vi t p er fe r practiques als menysin ic ia ts i indus per algunes noiesque h an volgut coneixer l'emocio­

-n an t sensacio de -vencer c la ver ti cal.'Ar a que ja som a l'entrada de I'h i­

vern procurarem enfocar la n ostraactivit at cap a l'Alta Mun tanya , h a­vent-nos fixat com un dels objectiusprincipals, conquerir al gunes de lesrnes dificils vies del P edr afor ca,

F'et aquest breu resum de les nos­tres acti vi tats cree que avui dia ja espot diroue a la nostra Entitat tenirnun veritable Gfrup _d'iEscalada, delqual nocaldir Que est a obert a tat­ham, especialment als joves, per ferlingres en aquesta dificil assignatu­ra de Ia corda i dels pitons,

. JOAN CHAPARROMembre del G.E.A.M,

La junta del G.E.A.M. es composadelss egiients companys:

P RESIDEN T: Xavier. Carrasc oSECRETARI: -Angel VedaTRESORER: Antoni RuizENCARREGAT DE MA1:ERIAL:

Joan Chaparro,

VilanovaDes que el m an es man hi h a h o­

m es i cases t orturants i homes i co­ses tortur a ts. Entre aquest s homes

. i coses tortura ts ens trobem no sal­tres els v ilano v ins, i la n ost r a ciutat,Cap n om de pobla cio sofr eix tantatartura com el n ostr e . Tatham s'h iveu en cor. Ca da scii h i diu la seva.A veure qui la fa m es com plic adaaquesta torutrat Sem bIa com si hi h a,gues una pruij a de bornis . Es u n a pe­ti ta mostra de la deseriducacin quehom sofreix. An eu pel mon i dificil­ment t r oba r eu un cas tan ti pic comel n ostre dadul terament . Ve es pe ro­nat pe r la de nominac in oficial queens fa esser de sconeguts dfi intro ca­sa nostra m ateix i pels faraster s. Ales n ostres cas es arrib en ca rtes ambt ota mena de com binacions .

Vet aci els no ms de la nostra po­blacio, t al com es usa t per gran n om­bre de persones:

Vilanova y Geltru-s- Vilan ov a deGeltni.- Villanova y GeltrU.- Vi­l an ueva i Geltru.- Villanuev a y laGeltru.

An eu fent com b in acions, i veur euque aconseguiu, am b escreix, els ca-torze r esultats. '

H om pen sa per que n osa ltres n opodem esser com altres poblacion sque mantenen el nom genui. P er queno die m La Laguna (per La Llacu­n a ), Santos (p er San ts) , Molinos deRey (per Mol ins de Rei), Villaredon.da (per Vil arodona) , Monteblanco perMon tb lanc) ?

* ::: :::Bella cosa es que els ger m ans s 'es­

t irnin. Es u n crit que fou llencat fados m il anys. Avui. .com en tante sep oques de la h is toria , cal que soni ,potent , a fi oue el s h om es s'adoni n deIlu r m issio i desti . S ino, acabaran 1'0 ­

segan t-se uns al altres, en el campsde batalla , pel s carrel'S, dintre lesll a rs. T ot el que es faci en aquest

"'"I la Geltru-sentit sempre haurn d'esser ap la udit,secun dat, ernp es. Es vital per al des­env olupam ent de la real p ot enciahumana. Aq uest -l'Amor- es l 'A r ti .cle maxim q ue en una «Societa t deconsu m » de sign e t ot almen t ad versa I'ac tual h aur ia d 'esser pr om ocion a t,fent que tothom n 'est es ben provist .

Bella cosa es , per tan t , la no t iciaque se 'ns di u sabre el «jurnelage» ,sabre l' agermanament de dues ciu­tats, convertint-Ies en besson es (a ix oes el que v ol dir ei m ot en llenguaga la ), en aquest cas, entre la ca­talana Vilanova i la Geltru, i la f ran.cesa Sai n t E thien e. Ara es porta molta ix o. Des de fa uns pocs an ys son di­v er ses les pobl ac ions catalanes queh o h an fet am b d 'altr es de fra nceses.

Ho aplaudim, ho secundem i h oempenyem. El s excursion is tes somuns h om es que en s sentim be al C03­

ta t de tots els qui senten ans ies dau,ten tic itat, de vi venc ia, de llibertat ,de n a tura. No saltres, els qui ten im lasa r da n a que ens de finei x , no podemdon al' a l m an un sim bo l m es fefaentdel n ostre desig dagermanament .Dintre Ia sa rdana h i ca p to thom m en.tre sigui resp ec tuos i es t im ador delsval or s dels a l tr es. mentre si gu i unau ten t ic democrats.

Pero vo lem dir als qui treball enaq ue st «ager rnanam ent », que estanportant a terms - i estem segur s que[a se n'adonen- una tasca veramentcon structiva, car, de l contr ari , es fa­ria befa del mes sant que Ii resta al' home i als pobles: L 'am or . H i h acompl im ents que son ri diculs, sag­n ants . Els vilanovins desitgem I'ager ,m anament amb els veins francesos ;r efu sem, pero, que sigui n els «v illa­n ov eses». Ll avors n o som n osaltres.Refusem l 'a germanament ent re unsml'l1' ;:: de cases i uns altres. N oer e -ern en u ris l la r os que ll iguin solsUDPS Ofici rie« ~· 'lbl; '"ines adm in ist r a­tives municinals . Seria embolica r

I 'es t im acio en uns envoltor is glaca ts .Ca l que els de ur es i ei gOlg seL, f a­ci n seus els fill s de les locali t ats, a ju­dats pe r les Corp or acion s regen tado­r es r es oectives . A ix o ser a promocioger rna ni vo la : allo se r ia fredor proto­colar ia .

* * *

SECCION ESPELEOLOGICA

Es a m b goig que obse r ve m que so nbast an ts ja els camions i cot xes decar r eg a lleu ger a de l a n ost ra ciu tatque duen in scr it, a l costat , sota ladenominacio de la rao so cial a Iaqual p ertanyen, el no m de «Vil anovai la Geltru» , F el icitem el s p ro p ieta risdels vehicles,per I'en cer t . I ens en f'e,li cit em.

IV Pesebre«Cova de la

G. E. T.Merla»

La tarde del nasado 12 de D iciem­b re sa li m os p or v ia Ierre a en direc­cion a R oda de Ber a con el pr oposit ode colo ca r un P esebr e en Ia «Cova dela Me rla» como ya se h ab ia ef ec tu a­do en afios anter iores .

P ernoctamos en una casa a bandc­nada q ue se enc uentra a m edio ca­mino entre la cueva y el pueblo . P orla m an an a , t ras la ll ega da de ot ro scompafier os , no s d irigimos a la bo cade esta: t r as equip arn os debidam en­t e, in iciamos el descen so hacia la sa­la principal , donde t ras colo ca r el P e,sebre en un b ello r incon iniciamos unp equeno «G u atequ e») [En t r e v ariaspastillas de t ur r on, unas bo tell as deun ex t r ao rd inar io Champagne decava (sin que se en ter e nadie, noscosta cada b ot ella 15 ptas.) y con unpoco de buen humor por parte de t o­do s, p as amos un buen rato.

Las figuras del p esebre es taban Cf) ­

locadas en el interior de un ca r bure­ro, al lado del cual se dejo un poema,escrito por el padre de un com pafie­ro nuestro, que a corit in u acion r e­prod uzco:

tr Al visita n t de l P ESSEBRli; de laCava de Ia Mer!a di nosit at nel s c GlTI_

p on e-its (1p la Seccio dEsp eleolo giade I 'A . E. TALAlA». .

El te u fr on t al es l 'estrell ad 'aquest p or tal qu e h as t ro bati que u n a rn a com la tev apensan t amb tu h a collocat,perquo trob is di ns l a covauna en gr un a de Nadal , •un a p enyor a de joiai una abr ac ada de Pau.

PAU GOLY asi f ue como tr an scur r io una

m as de n uestras sali das espeleo log i­cas, que aunqu e n o f ue «hacer laP endulo de la S iv i», quedamos t OdDSmuy sa t isf ech os.

MINGO

ASAMBLEA EXT RAORDINARIADE SOCIOS

S e convoca a todos los soci os de es ­ta Secci6n a l a Asamblea que tendra]ug;>r en nuestro Local Soci al , el di a13 de Enero a las 9 de la n och e paratrat a- de los siguientes temas:

Orden del dia1.0- L ectura y aprob acion del A c­

ta anteri or .2.°- Presentacion del Estado de

Cuen tas,? 0 _ Revision y ampliac ion de E s-

tatutos, .4.°_ Ru egos y preguntas,

NOTICIARI, PREMI DE POESIAAMADEU OLLER

-De la Com issio Organitzadora delpr emi de poesia Amadeu Oller, ins­t rtui t per la P arroquia de S ant Me ­dir de la Borde ta , de Barcelon a , h emr ebut un exemplar de la Segon a A n­telogia , de la qua l [a ferem el comen­tari en el seu dia , Agr aim la tramesai in gresem el nou volum a la n ostrabi blioteca , on queda a la disposiciode ls nostr es associats. Igualment h emrebut les bases de la pro xima ed ic i6del Premi, le s quals poden esser con­s uIt ades al no stre taulo d 'anuncis.

CONTRiBUCIO VILANOVINAA LA CASTELLOLOGIA

Amb la publica cio del s fa scicles 14i 15 del III Velum de la m agn a obra«Els Castells Ci!t ::llans}) , que edit a R.Dalmau, s 'ha iniciat Ia de scripcio ih istorial 'del s castells de Ia comarcade I'Alt Penedes. Es m olt de stacablela paJ;:tiCipqci6 dels h istoriadors i'a fe'c'cioria't s 11 Ia castellologia vilano-v iii:;, 'algims d 'e lls .m em br es de lan 6str a Entitat. En les n otes biblio­grafiques son t m olt r epetides les r e­ferencies al nostr e portantveu.

En -el fascicl e 14 es descriuen el sc'asfelis 'd;Avi nY6, . Casfellvi de laMarca, F ont- rub i, Gel ida, La ' Gr an a­a a;'Me'dion a , F erran i Olardola . E n et15, fineix Ia descr ipcio d 'Olerdolai segueixen els ' ca stells de P acs, P on­t ons, San t Marti S arroca , Su bira ts iLavit.' -

CAPITOL DE CASAMENTS

Han -contret matrimon i 'els nostresassociats Al v ar Ar chilla arnb M." dels

' An gels Albet, i Jordi F orgas arnbMari na Masso, r esp ect ivarnen t . De­sitge m .a les n oyes parelles una Ilar­ga i venturosa felicitat.

RALLYE D EL COTIELLA

La p articip ac io dels equips de I'En,t itat en aquest rallye , que ja fou co­mentat en el se u dia, ha estat pre­miada amb medalla d 'or a l grup for­mat per J oan F er rer , J osep Blanes iF r an cese Mon taner, Meda ll a de p la­t a als equips d'Assumpt a Baig, NuriaAlba i Ma rga ri da P aterna , i a l d 'En­r ic Ga rriga , S alv ador Baig i Mar cel-liF er rer , i medalla de coure a l' equipd e J osep P lanas , Isabe l R omeu i

H eHeni Marques,

NOVES CARRETERE S

En el 'p assat mes de novem bre, enel curs de la Sessio ple n ar ia celeb ra tper la Dip utacio barcel onin a , forenaprov ats diversos project es de cons­truccion s i milloram ent de carrete­r es, Anotem ,,1 P en edes la con cessiode 39 m il-li on s de pessetes pel cam iv einal de S im i J au m e Sesoli ver es aL a F orteza , que tanca un it inerar i[nicia t f a uns I lJ anys i QU ':: Iacil it arala com unicac i6 di recta de l P en edes aMontserrat per S an t S adu rn i, Morris,trol dAnoia i :P ier a . Un a altre car r e,tera proj ect ada un ira Geli da amb Ca .pellades, per Ca stellv i de Rosaries.A 'I'a r ea pre-p irin en ca son con cedits

. '25 m illion s pel cam i de Ber ga al s Ra­. sosde P eguera , i 60 mil-lions pel carni, ~e Baga al Coll del P en dis, amb un a

branca al Coll de P al. Sembla que jan o queda gaire llun y la n ov a epocade l turisme mo toritza t al refu gi SantJordi.

~CICLE D'EX CUR SIONSPER A INFANTS

El dia -29 de n ovembre sefe ctua no­vament I'ex cur sio a les Coves de LaVall, Olerdola i PIa del s Infants , pertal que po gu essin v isi tar aquells in­drets la mainada que no h avia :,n~ut

as sistir-hi el passat m es d 'octu bre , jaque aquella data coincidi am b la ce­lebraci6 d' u n festival infantil.

EI dia 20 de desem bre es feu unasortida cap a Ia F on t d 'Horta per ta lde r e collir plantes per a ornar elsP essebres nadalencs. La molsa, elgale ra , la mata, la fal guer a, I'espa­rraguera i el m argallo, fo ren dale­r osament arreplegats per la quitxa­ll a que hi disfrutaren de valent. Alcosta t mateix de la font in stallarenun petit naixement, guarnit amb ve­ge ta ls r ecollits per ells mateixos.

L 'expedicio con t in ua cap a Caste­llet, fent u na narada al costa t delMoli VeIl on eo; -feu provisio de frag­ments de silex , i ascendint fins a lafor talesa i l' anti gu a esglesia del 110­garet. Des daquest po ble es feu elr e tor n a Vilano va.

ARXIU CARTOGRAFIC

NEVADA

L 'onada de fret que ha invadit t otEuropa al finalitzar I'any, ha provo­ca t abundose s nevades a tota la P e­ninsula. La neu caiguda el dia 27 dedesem br e fo u de les que marquenep oca , Algunes carreteres quedarentancades al t r ansit, fins i tot en el pe­r:ed esenc Coll d 'Or dal. Al massis deGarraf h i havia ben be un pam dene u, segons ens h an confir mat elsnostres associats que aq uell dia estrobaven pels contorns d 'Olesa, Co­rral de I'Esquerra i Olivella . A Vila­nova n o en ca ig ue n i una valva, peroI'Al iga , el Montgros i els voltants deCanyelles quedaren comple t amentem blanquinats .

Mapes darrerament ingressatsv1:GNElVIALE - Mte, PERDIDO.

Mapa de I 'Edi tor ial Alpin a a es cals1:40,000. Compr'en una n otable ex ten­si6 de la ser ralada p irinenca d 'Os ca.Agaf a tambe, en l 'extrem N., Ia ve­sant francesa de Oavarnie, i en el S.fins als llogarets de Ceresuela, Nerin,Sercue, Via, Buerga, Bestue i Puer­tolas. A 1'0 . lim ita el m ana amb elspobles de Bujaruelo, Torl~ i Broto, ia l 'E , amb I'Hospital de P or zon, L ie­na, Pineta ' Tella. Dins la ft l11 a ,dones, h i ha un a inter essan tissimazona pirinenca a ue abraca el P areNacional d 'Ordesa , el Cir·c de Cota­tuero, el de G6riz, el Mon te P erdido,Afiisclo, el Circ i Vall de Pineta,Bielsa , Vall de Vi 6 i Vall de P uerto­las, i a Ia vessant francesa el Circ deGavarnie i els estanys de Barrou de.La se r rala da divisoria esta rnollon a­da pels pies de Cardal , del Puerto,Tall6n , Brech a de R oland , Marbore,P ine ta, La Munia i Port de Bielsa.

PONT DE SUERT - ESCALES ,Map a de Ia mateixa Editorial, i a lamateixa escala. Aq uest sector p iri­nenc queda centrat en la poblacio dep on t de Suert i Embassament d' Es­ca les. L imita al N , amb les pobla­cions de Castanes a, Bar r uer a i Durro,AI S. am b S opeira, Llastarre, Serrade S. Gervas i Cervoles , A 1'0 . ambSengiu , Bonansa i Betesa, i a l 'E.amb Guir6, Oreix, Ant ist i Ll uca. In­teressant zona travessada pel Nogu e­r a Rib agorcana i capcaler a de l Fla­micelI, es design ada com a p or ta deles grans valls pi r inenques, am b unprometedor esdeven idor turistic de­gut a les p ro jectades p istes d' esqui,i de se mpre v isitada pels excursion is,tes. Ambdos m apes san d 'acuradacartografia i acolorits com totes lesdarreres edicio ns pr esentades. Igu al­ment felicitem a l'acreditada Edito­rial Alp ina per les excele nts gulesque acornpanyen els mapes.

SECCIO DE MUNTANYA

1 78 J . F errer - A. Baig 74 86 A. Bat an er o - M. Barti 10

39 3 Ll . Daviu - C. P a ll ares 2867 22 J. P lan as - R. Muela 4869 49 1. p och - 1. Rom eu 4970 53 R. Marti - M. Planas 49

L'A. E . T ala ia quede classi fica da en3er . ll oc.

tra Entitat. La so r ti da es dona en elpob le de Tordera , se gui n t cap a laCruilla de Ca la Marieta, R iera de laVall de Maria, F al dar del Tu r6 denGai, Terme Gr os, P i Gr os, Can Dau­1'0., L'An gel , Capella de 10. Mar e deDeu de Grac ia , S an t P er e de l Bose iEl Vilar, arribada.

Tot aque st intiner ari transcorriaper les muntanyes de Ia com arca deLa Selv a , situades entre Tordera iBlanes. Un de is n ostres equips aeon­segui s it uar -se en el prim er ll oc de 10.cl as sificac io. En con tra, un altre so­fr i una desp istada i ja n o el veier enm es (que ja es r eincidencia !)

Classi ficacio del s equips de l'Enti­tat.

OPERACIO «ACUARI»A questa S eccio organ itzar n el dia

24 de GeneI' p r oper, la seva Ia t r adi­cion al Marxa 'Combin ada que aquesany pr endr a el nom de «ACUARl».Des d 'aq uestes ratlles in vi tern totsel s n ostr es associa ts a participar-h i,pu ix que es un a marxa m olt interes­sant, tota vegada que s'h i apleguent ot s els ti pus de m arxes existents.La sortida t indra ll oc en el poble deSan t Cli men t de Llobregat , a le s 9de l mati del j a esment at d ia 24 deGerier. Els eq uips ser an formats perdues persones i h au r an d 'anar pro­verts del pl anol de Garraf de I 'E di­t orial Alpin a , a mes de se m ici r cleb r uixcla i r egl a milimetrada. La ins~cripci6 es tanca ra el d ia 21 de Generales 10 de la n it.

MAR AX PER ATZI1UUTSX XIV TROFEU E. RIEES I VIRGIL!

E l d ia 22 de n ovembre se celebraaquest a cu rsa organitzada pel ClubEx cur sionista de Gracia , en la qualh i parti ciparen set eq uips de 10. nos-

elas Dorsal Equl p Punts

A rt icles colleqial

Papereria VIKYObjectes escriptori

Descomptes de un 10 0/, per a tots els socis de I'A . E. TALAlA

Dr. F lern inq, 6 Villanova la Geltru

T. G . Vilo se c o - Vilo no vo i 10 G e ltru - 1971