FEM UNA PEL·LÍCULA!

FEM UNA PEL·LÍCULA!

IV CONCURS DE BONES PRÀCTIQUES TIC DEL

CONSORCI D’EDUCACIÓ DE BARCELONA

MODALITAT INDIVIDUAL

Títol del projecte: FEM UNA PEL·LÍCULA!

Nivell educatiu: 2n cicle d’Educació Infantil

Enllaç al blog: http://mandarines-lleons.blogspot.com.es/2014/04/la-pellicula.html

Nom i cognom de la docent: Elisabeth Capilla i Closa

Centre educatiu i codi del centre: IE Costa i Llobera (08071226)

FEM UNA PEL·LÍCULA!

1-OBJECTIUS GENERALS

Els objectius que ens plantegem amb aquesta proposta són els següents:

- Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos i les seves necessitats i possibilitats.

- Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions amb actitud positiva i superant dificultats.

- Aprendre amb i a través dels altres, a gaudir de la relació i a integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració.

- Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressant-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix diverses formes de representació

- Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula i el gest.

- Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic. Iniciar el procés d’aprenentatge de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar, i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.

2- CONTINGUTS

Descoberta d’un mateix i dels altres

Autoconeixement i gestió de les emocions

- Exploració i reconeixement de les pròpies possibilitats a través del cos: emocionals, sensorials i perceptives, motrius, afectives i relacionals, expressives i cognoscitives

- Acceptació positiva de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals

- Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat: físiques emocionals, relacionals i intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals.

Relacions comunicatives i afectives

- Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits

Autonomia personal i relacional

- Iniciativa per fer propostes i participar activament en la presa de decisions

FEM UNA PEL·LÍCULA!

- Seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d’aprenentatge i satisfacció pels progressos assolits

Descoberta de l’entorn

Exploració de l’entorn

- Identificació de festes, tradicions, històries, o llegendes de l’entorn proper i de Catalunya. Interès per participar en activitats socials i culturals.

Comunicació i llenguatge

Observar escoltar i experimentar

- Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals

Parlar expressar i comunicar

- Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral

- Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb imitació de models i amb un ús de llengua acurat: pronunciació clara, estructura gramatical correcta, entonació i to de veu apropiats.

- Gust per participar a les converses amb l’ús adequat de les normes que regeixen els intercanvis lingüístics

- Utilització d’instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.

Interpretar, representar i crear

- Ús de llenguatges verbal , musical, plàstic, audiovisual i corporal com a objecte de creació i d’aprenentatge

- Creació col·lectiva d’un text narratiu, gaudint de móns imaginaris

3- ASPECTES COMPETENCIALS

Les capacitats que es fomenten amb aquest projecte són les següents:

1- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma

- Progressar en el coneixement i el domini del cos.

- Assolir seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

FEM UNA PEL·LÍCULA!

2- Aprendre a pensar i a comunicar

- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

3- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

- Observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte, i participar en activitats socials i culturals.

4- Aprendre a conviure i habitar el Món

- Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

4- AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

En aquest segon cicle de l’etapa d’Infantil les valoracions que demanem als nens i nenes s’expressen en converses quan finalitza un projecte o activitat. A continuació es veuran diferents aspectes que han valorat positivament.

· Haver-se inventat la història i que fes riure

· Conèixer el pare director i la mare editora

· Anar a gravar al Parc de l’Oreneta

· Mentre es feien escenes amb grups d’actors i actrius els que s’esperaven per actuar sentien contes que els explicava una tutora o jugaven a l’aire lliure

· Veure la pel·lícula com si fos un cinema de veritat i poder-la veure a casa al bloc Mandarines

Aquest és un recull resumit i redactat per tal de poder mostrar l’avaluació d’alguns dels 22 nens i nenes del grup Cavallers.

5- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

A l’Institut escola Costa i Llobera se celebra Sant Jordi amb l’exposició de les creacions literàries , oberta a tota comunitat educativa; a més de la conseqüent participació dels Jocs Florals. A Infantil hi participem en la modalitat de producció col·lectiva. Són els grups fixes d’edats barrejades (agrupacions muntades dins l’organització de la jornada escolar en una franja horària determinada) els que inventen una narració i creen un suport amb la tècnica triada (conte amb recursos plàstics originals, teatre, stop motion...) .

FEM UNA PEL·LÍCULA!

Al llarg de tota l’etapa d’Infantil els nens i nenes estan en contacte amb diferents estils i formats de contes, coneixen il·lustradors/es i escolten les produccions pròpies d’altres cursos. Un parell de mesos abans dels Jocs Florals els/les mestres anem creant el clima necessari que faciliti la tasca que han de desenvolupar, intensificant aquesta aproximació al món narratiu. Així comença el treball previ, el qual és necessari per dur a terme l’objectiu principal: fer una creació literària original i col·lectiva amb el suport visual/plàstic, consensuat pels infants del grup.

Com és sabut, per poder crear un context narratiu cal uns coneixements previs que sustentin i donin coherència al fil argumental del conte que es vol concebre. En aquest sentit, el grup anomenat Cavallers (una de les set agrupacions fixes de nens i nenes de P3, P4 i P5) ja havia fet un projecte per aprofundir en els coneixements relacionats amb l’època medieval.

Treball previ

Per poder desenvolupar una història coherent tant pel que fa a l’argument com amb l’època on transcorren els esdeveniments, calia triar personatges i el plantejament del problema que desencadenaria la narració. Posteriorment havien de triar la tècnica per projectar el conte creat.

La proposta dels nens/es va ser bastant unànime, volien que els protagonistes fossin cavallers, i que hi hagués una disputa que desencadenés una lluita. També van demanar fer una pel·lícula. Se’ns plantejava un entrebanc, tant ells/es com les mestres desconeixíem aquesta tècnica. A proposta d’una alumna, el pare de la qual és guionista i director de documentals, vam aconseguir la seva col·laboració i també la d’una mare que és muntadora de pel·lícules.

En aquest punt, cal aturar-se un moment i fer èmfasi en diferents aspectes d’aquesta presa de decisions:

1- Els nens i nenes de Cavallers tenien un desig que no era fàcil que es pogués complir. En les diferents converses on vam tractar la viabilitat de la proposta de fer una pel·lícula, la mestra introduïa el concepte possible, a partir de les limitacions reals. Finalment van anar trobant solucions que permetessin dur a terme el projecte.

2- La mare i el pare col·laboradors van organitzar-se el temps i van aportar els seus coneixements i professionalitat per preparar, fer la pel·lícula i editar-la. Aquesta mena de col·laboracions és habitual en altres activitats planificades al llarg del curs escolar. El que és nou és la participació de famílies en aquesta proposta artística.

3- El grup també va acordar que havia de ser una història que mostrés cert sentit de l’humor

(que als cavallers protagonistes els passessin cosses que fessin riure).

4- Finalment, cal dir que la presa de les decisions cabdals feta, de manera consensuada pel grup, abans d’engegar el projecte va crear un grau d’implicació que va facilitar i agilitzar tot el procés creatiu.

Execució del projecte

L’exposició dels següents punts intenta respectar l’ordre cronològic dels passos que es van anar fent a mida que avançava tot el procés.

FEM UNA PEL·LÍCULA!

1- En situació de conversa, la mestra planteja aquestes qüestions: a- Quins cavallers volem que surtin a la pel·lícula? b- Hi ha més personatges? c- Quin problema tenen? d- Com el resolen? e- Quin final ens agradaria? f- Quinn títol li posem?

2- Un cop van quedant enregistrades les respostes i es va configurant una narració

(annex 1 ), el grup fa les revisions necessàries per tal que no hi hagi incoherències.

3- Es planteja la necessitat d’un guió (annex 2), on la seqüenciació de les accions i els diàlegs sigui la guia per tal que cadascú memoritzi el seu paper. Els nens i nenes aporten aquestes accions i diàlegs i la mestra enregistra i redacta el guió

4- Posteriorment la mestra i el pare director trien els llocs on es rodaran les escenes (el parc del costat de l’escola)i els nens i nenes de Cavallers participen de la confecció dels vestuaris i de la tria d’elements que configuraran l’escenografia.

5- Les famílies també col·laboren ajudant els seus fills/es a memoritzar el paper que els pertoca i aportant detalls que milloren la posada en escena.

6- Durant dos matins es fa la gravació de la pel·lícula amb l’ordre que el guió mostra, amb la intenció que hi hagi una millor comprensió i implicació de la successió de les escenes.

7- El pare director tria les escenes per tal que la mare muntadora pugui editar la pel·lícula

8- La música la selecciona la mestra d’aquesta àrea, de fragments de l’època medieval treballats en les seves sessions.

9- El dia de Sant Jordi es fa l’estrena de la pel·lícula en un espai adient. El grup Cavallers confecciona cartell i entrades per accedir a la sala, i es distribueixen tasques com repartir entrades i fer la presentació abans de la projecció.

10- Es penja la pel·lícula al bloc Mandarines (grup d’edats barrejades), per a la seva visualització en l’àmbit de la nostra comunitat educativa.

http://mandarines-lleons.blogspot.com.es/2014/04/la-pellicula.html

11- Es fa una sessió a l’aula amb la col·laboració de la mare i el pare que han participat del procés per mostrar com es grava i com s’edita. Es convida als nens i nenes a fer petites gravacions espontànies i a visualitzar-les a la PDI de l’aula. En acabar, se’ls hi fa un regal plàstic a cadascun com a mostra d’agraïment per la seva ajuda.

FEM UNA PEL·LÍCULA!

6-TEMPORITZACIÓ

La durada des de la mostra de les produccions de cursos anteriors fins l’estrena de la pel·lícula per Sant Jordi ha estat d’un mes i mig, cal tenir present que hi va haver la interrupció de les vacances de Pasqua. Les activitats prèvies es van fer la segona setmana de març. Les següents quatre setmanes les vam dedicar a desenvolupar el projecte fins el 9 i 10 d’abril que hi va haver la gravació. La mare i el pare col·laboradors ens van lliurar la pel·lícula en tornar de vacances. Pel matí es va fer la visualització a l’aula i a la tarda la projecció en una sala de l’escola per a les famílies. La setmana següent es va tornar a projectar per a tot Infantil.

7-RECURSOS I EQUIPAMENTS

a) Recursos humans

El grup fix d’edats barrejades (nens i nenes de P3, P4 i P5)

Aquesta mena d’agrupacions permet fer un projecte on les tasques estiguin diversificades, de manera que cadascú fa aportacions des de la seva experiència,tarannà, el seu moment evolutiu i les seves capacitats. Cada infant hi participa i és una part important del recorregut que cal fer fins aconseguir la fita proposada i consensuada. Hi ha qui aporta idees, iniciativa, habilitats plàstiques, imaginació...Hi ha qui es proposa reptes malgrat conèixer les seves limitacions i assoleix l’objectiu que s’ha proposat.

També cal fer esment de la col·laboració i l’entusiasme de les famílies .

Els adults (dues mestres, pare director i mare muntadora)

El desig del grup Cavallers de fer una pel·lícula ha estat possible gràcies a la tasca realitzada per en José González Morandi (de professió guionista i director de documentals) i Haya Villar (muntadora de pel·lícules), han aportat el seus coneixements i han realitzat la feina necessària per obtenir un producte de qualitat.

L’Anna Micaela Fraile i l’Elisabet Capilla que comparteixen tutoria (1/3 i 2/3 de l’horari, respectivament), hem proposat, acompanyat,suggerit, preparat, programat, redactat... i hem tutelat la participació de tots els membres del grup.

b) Recursos materials

Per a les activitats prèvies

· Contes triats i de diversos estils de la biblioteca

· Conte per capítols i de gran format El Nap viatger edit. Onda

· Produccions literàries de cursos anteriors

· Pel·lícules curtes de dibuixos, imatges animades (Una mà de contes entre altres)

FEM UNA PEL·LÍCULA!

Gravació

· Càmera Canon xf100, format Full HD

· Programa d'edició Final Cut Pro 7.0.3 Per a l’escenografia i al vestuari · Material fungible per als vestuaris, la construcció d’un drac, d’una pomera, els cartells... · Material no fungible, a l’abast (robes,cordes, taula, cadira, coixins) i d’altres aportacions fetes per les famílies (espases, capes, les peces de roba com pantalons, samarreta, passamuntanyes d’un determinat color...)

OBSERVACIONS

A Infantil el llenguatge oral té molta presència, es propicia el llenguatge espontani que expressi emocions i vivències. És important, també, proposar activitats on aprenentatges com la memorització, l’expressió gestual , l’atenció per intervenir oportunament, en un context significatiu, siguin recursos que els infants utilitzin de manera autònoma. Activitats on el nen/a hagi de mostrar en públic els seus coneixements i aprenentatges, com conferències, teatre, ràdio... els ajuden a ser conscients de les pròpies possibilitats i limitacions, a agafar seguretat, a sentir-se part important d’un grup i, per tant, faciliten la cohesió del mateix. La mostra de Sant Jordi ens ofereix la oportunitat de treballar intensament aquests continguts.

D’altra banda, també cal esmentar que el títol de la memòria: Fem una pel·licula! no podia ser un altre que la frase que va sorgir a la conversa on havíem de decidir quina tècnica empraríem. És una exclamació on hi ha demanda, desig i entusiasme, ingredients imprescindibles per dur a terme un projecte com aquest.

FEM UNA PEL·LÍCULA!

Imatges d’un dels dies de la gravació

FEM UNA PEL·LÍCULA!

Annex 1

ELS FALCONS I ELS LLEONS

En aquells temps tan bèsties

que els reis manaven,

els cavallers rondinaven,

els camperols treballaven,

i tothom deia: “que dura és la vida”,

hi havia una vegada, en una muntanya molt alta dos castells. Un era vell i queia a trossos i l’altre era nou i feia patxoca. Al vell hi vivia la família dels falcons i a l’altre la família dels lleons.

El senyor feudal dels Falcons no era feliç perquè veia les riqueses que tenia el senyor dels Lleons. El que més ràbia li feia eren tres coses: la gran pomera, que feia les pomes més grans i bones del territori; la llarga cabellera que tenia el senyor dels Lleons i a ell només li quedava un pèl al cap, i el seu cavall Veloç que era el més ràpid de tots. A més el senyor dels Falcons no tenia reforços ni menjar perquè els havia perdut a la guerra que sempre estaven fent entre ells.

El senyor dels Lleons, cansat de tantes lluites, va pensar amb els seus cavallers la manera d’espantar els Falcons. Disfressarien el cavall Veloç de drac per espantar-los. Seria un drac que escopiria aigua. Quan van treure el drac, els Falcons que estaven a prop de la gran pomera (estaven robant pomes per al seu senyor) van fugir corrents i amb les presses van caure moltes pomes en el territori dels Falcons.

Després el senyor dels Lleons va enviar un regal al senyor dels Falcons, un tros de la cua del cavall Veloç que lligada per la part de dalt tenia forma de perruca. Així doncs, passat un temps en els terreny que havien caigut les pomes, van sortir pomers de les seves llavors i el senyor dels Falcons estava content amb la seva nova cabellera, no feia guerres i els pomers anaven creixent. A més els dos Senyors van fer un tracte, cavall Veloç i euga Alta dels Falcons es coneixerien. D’aquesta trobada va néixer un poltre veloç i alt, o era una poltra veloç i alta?

I Vet aquí un drac

amb el cul arromangat,

i el conte s’ha acabat

Grup barrejat Cavallers

Sant Jordi 2014

FEM UNA PEL·LÍCULA!

Annex 2

ADAPTACIÓ DEL CONTE “ ELS LLEONS I ELS FALCONS” PER A PEL·LÍCULA

Personatges:

Narrador/a: Emma i Pepe

Senyor feudal i cavallers Falcons: Pol i Lea, Sofia, León, Mark, Aran, Èric Comí

Senyor feudal i cavallers Lleons: Bernat i Ferran, Carmela, Núria, Elisabet, Pau, Otto, Joan, Èric Cervelló

Cavall: Guillem

Euga: Carla

Poltre: Leo

Narradora Emma: - En aquells temps tan bèsties

(Enfocant l’Emma) que els reis manaven,

els cavallers rondinaven,

els camperols treballaven,

i tothom deia: “que dura és la vida”, hi havia una vegada, en una muntanya molt alta dos castells.

FEM UNA PEL·LÍCULA!

Un era vell i queia a trossos i l’altre era nou i feia patxoca. Al vell hi vivia la família dels Falcons i a l’altre la família dels Lleons . El senyor dels Falcons no era feliç perquè veia les riqueses que tenia el senyor dels Lleons.

Sala dels Falcons

Senyor feudal dels Falcons (amb cara d’enuig): -. El que més ràbia em fa són tres coses: la gran pomera dels Lleons, que fa les pomes més grans i bones de tot el territori (ensenya un cistell ple de pomes vermelles, llepant-se els llavis); la llarga cabellera que té el senyor dels Lleons i (s’assenyala l’únic pèl que té al cap amb ràbia) i el seu cavall Veloç que és el més ràpid de tots (mostra un dibuix d’un cavall corrent) . A més no tinc reforços ni menjar perquè els he perdut a la guerra que sempre estem fent (comptant amb els dits i tancant els punys per la impotència).

Sala de dels Lleons

Senyor dels Lleons- (amb els seus cavallers, compartint una llarga taula)- Estic cansat de tantes lluites, hem de pensar la manera d’espantar els Falcons.

(rumien i xerren entre ells, se sent remor que no s’entén)

Cavaller Joan aixecant el dit- Ah! Ja sé disfressem cavall Veloç de drac per espantar-los.

Cavalleressa Carmela aixecant el dit- I que el drac escupi aigua!

FEM UNA PEL·LÍCULA!

Senyor dels Lleons- I li faré un regal (rumiant-hi i tocant-se la cabellera)...

Exteriors hort?

(Es veu cavallers lluitant per diferents racons i en un altre racó es veu com disfressen el drac -diferents enfocaments?-

També hi ha uns Falcons a prop de la gran pomera (de cartró?)amb cistell i amb aspecte de robar pomes, mig amagats. Apareix el cavall disfressat de drac i fugen cridant

Cavallers lladres- Que ve un drac, que ve un drac!!

(Els cavallers corren passen per sota la pomera, la belluguen i es veuen pomes a terra, hi ha una línia dibuixada amb guix i pomes als dos costats de la ratlla, a un costat posa terres dels Falcons i a l’altre terres dels Lleons)

Sala dels Falcons amb una taula

(Dos cavallers porten amb un coixí la perruca al senyor dels Falcons, assegut en una gran cadira de vímet i el senyor se la posa i els cavallers Lleons li donen un mirall per mirar-se. Fa cara de satisfet.)

Senyor dels Falcons- Doneu-li les gràcies al senyor dels Lleons

Sala dels Lleons amb una taula

FEM UNA PEL·LÍCULA!

(Es veu el senyor dels Falcons i del Lleons signant, un darrera l’altre, un paper damunt de la mateixa taula on abans estaven els cavallers Lleons)

Senyor dels Lleons- Amb aquest tracte que hem signat segur que quan es coneguin cavall Veloç i euga Alta, tindran un poltre veloç i alt.

Narrador Pepe (enfocant-lo i en off)- Així doncs, passat un temps en els terrenys que havien caigut les pomes, van sortir pomers de les seves llavors (es veu la germinació i creixement d’una pomera amb dibuixos seqüencials) i el senyor dels Falcons estava content amb la seva nova cabellera, no feia guerres i els pomers anaven creixent. I de l’euga Alta i cavall Veloç va néixer un poltre veloç i alt, o era una poltra veloç i alta? (Es veuen el cavall, l’euga i el/la poltre)

I Vet aquí un drac

amb el cul arromangat,

i el conte s’ha acabat

Grup barrejat Cavallers

Sant Jordi 2014