Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i...

47
Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC SOCIETAT ECONÒMICA BARCELONESA D’AMICS DEL PAÍS -1882- AMICS DEL PAÍS

Transcript of Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i...

Page 1: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

Consideracions sobre l’educació

a Catalunya i les TIC

SOCIETAT ECONÒMICA BARCELONESAD’AMICS DEL PAÍS -1882-

AMICS DEL PAÍS

Page 2: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

Consideracions sobre

l’educació a Catalunya i les TIC

Amb la col·laboració de

Page 3: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País és una enti-tat amb gairebé dos cents anys d’història al servei del país. I ser-vei al país vol dir essencialment ser un espai de trobada, un espaide generació de projectes, de projecció de noves idees i relats i deconstrucció de nous discursos. I això és el que intentem continuarfent dia a dia des de les diferents comissions que actualmentconstitueixen la SEBAP.

Un bon exemple d’això és aquest document que teniu a les vos-tres mans. Ja fa temps que la SEBAP ha posat al centre de la sevaactivitat els esforços en l’anàlisi del model educatiu del nostrepaís, tal com proven els debats que la Comissió d’Educació haanat desenvolupant aquests últims temps. Ara, però, tot entenentla transversalitat d’un camp tan complex com l’educatiu, és laComissió Societat de la Informació qui aporta un nou punt devista al camp educatiu tot analitzant el paper de les noves tecno-logies en el desenvolupament de les potencialitats educatives.Aquest és un element absolutament indispensable en el món delsnostres dies: el canvi tecnològic és ja un element essencial perentendre la nostra societat actual i projectar la del futur. I no caldir, que les bases del futur són la bona formació dels infants ijoves dels nostres dies.

Pròleg

Page 4: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

Així, doncs, és per mi una autèntica satisfacció veure com l’entitatque presideixo continua amb el dinamisme que l’ha caracteritzatal llarg de la seva història contribuint en el desenvolupament delpaís. Desitjo que aquest document sigui una referència en qualse-vol espai on es parli d’educació i noves tecnologies.

Miquel Roca i Junyent

President de la SEBAP

Page 5: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

L’Educació i les TIC

L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de lacomunicació (TIC) en els darrers vint anys està alterant profun-dament totes les facetes de la vida humana. Res no s’escapa alseu impacte: estan desapareixent professions, d’altres canvienfins a fer-se irreconeixibles i n’apareixen de noves; els mètodesde treball i d’entreteniment, tots, estan essent alterats per l’apli-cació progressiva, però cada cop més intensiva, de les TIC.L’ensenyament no podia restar-ne isolat com una illa: tot elconeixement que fa tan sols pocs anys una persona culta podiaarribar a adquirir durant al llarg de la seva vida ara és a l’abastde qualsevol infant, però multiplicat per l’enèsima potència.

Estem davant de l’inici d’una revolució del sistema educatiu tansols comparable amb la que Alcuí de York va promoure a partirde l’any 782, per encàrrec de l’Emperador Carlemany, el que esconeix com a Renaixement Carolingi i que va suposar la restau-ració de l’educació clàssica grecoromana, mitjançant la instaura-ció de les Arts Liberals, amb el Trivium i el Quadrivium, en unprocés que tancà la negra nit cultural de l’alta edat mitjana euro-pea. D’aleshores ençà, el sistema educatiu ha experimentat tansols modificacions supercificials i, sobretot, s’ha estès al conjuntde la població. Aquesta ha estat veritablement la gran reforma del’educació, assolida durant el segle xx.

Avui memoritzar el reis gots o els afluents i subafluents dels riusd’un país, són fites ridícules per innecessàries però que el nostresistema educatiu encara no ha bandejat aquests plantejaments ono ho ha fet amb la suficiència que es deriva de les possibilitatsd’accés permanent i generalitzat al coneixement que les TIC pro-

Page 6: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

porcionen. Catalunya va protagonitzar una de les millores mésremarcables del sistema educatiu durant els anys trenta del seglepassat; avui, no obstant i malgrat els ingents esforços econòmicsesmerçats, el sistema educatiu català no genera els resultats quela nostra societat necessita; els informes internacionals sóndemolidors, el diferencial amb els països capdavanters d’Europaés colpidor.

Amb tot, i és de justícia reconèixer-ho, des del traspàs de la compe-tència d’educació a la Generalitat l’any 1981, el departamentd’Ensenyament, ara d’Educació, ha prestat una atenció especial alque s’anomenava la informàtica educativa. Tot i que en aquestcamp, com en d’altres, l’avantatge respecte d’altres territoris del’Estat ha estat molt significatiu, no s’ha aprofundit suficientmenten la introducció i l’ús de les eines TIC en el sistema educatiu nitampoc en els canvis metodològics i infraestructurals que aquest úsha de comportar necessàriament. Actualment hi ha noves iniciati-ves que cal desitjar que quallin, s’estenguin i capgirin la situació.

A la Comissió Societat de la Informació de la Societat EconòmicaBarcelonesa d’Amics del País varem considerar que una bonaaportació al pensament generat des de la societat civil catalanapodria ser elaborar un seguit de reflexions sobre aspectes relle-vants de les TIC i el seu impacte econòmic i social. Quasi totes lesanàlisis sectorials coincideixen en destacar que la consolidaciód’un sector empresarial TIC a Catalunya passa per saber aprofi-tar els apalancaments amb d’altres sectors rellevants: l’educatiu,el sanitari, el turisme, la justícia o l’entertainment, poden ser unabona selecció. Apalancaments que volen dir saber aprofitar lanecessària introducció de les TIC als diferents sectors per agenerar, consolidar i impulsar una indústria nacional sòlida i

Page 7: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

competitiva, amb capacitat per a sortir a l’exterior. Per aquestmotiu hem impulsat una primera reflexió sobre les TIC iEducació, atesa la seva transcendència, volum i impacte en elsistema educatiu. Per a aquesta reflexió hem comptat ambexperts molt rellevants dels diferents àmbits de les TIC i de l’e-ducació, que han acceptat aportar-nos les seves consideracions;a tots els agraïm ben sincerament la seva col·laboració. El resul-tat és el text que avui presentem i que tenim la pretensió quepugui ser un element que ajudi els sectors implicats i les perso-nes decisòries, tant de l’àmbit públic com privat, a prendre lesmesures adequades per a convertir la fita de la plena “digitalitza-ció” del nostre sistema educatiu en una oportunitat per a lamillora d’aquest sistema i per a la generació d’una indústria decontinguts i d’eines educatives a casa nostra, forta, ampla i ambpotencialitat per a l’expansió més enllà de la nostra terra.

Jordi Alvinyà

Barcelona, 1 de setembre de 2010

Page 8: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

Comitè d’Experts que han col·laborat en l’elaboració de lareflexió TIC i Educació:

· Sr. Xavier Melgarejo, Professor i President de la Comissiód’Ensenyament de la SEBAP· Dr. Lluís Jofre, Catedràtic de l’Escola d’Enginyeria deTelecomunicacions de la UPC i Membre de la Comissió Societatde la Informació de la SEBAP· Sr. Ferran Ruiz, Professor i Membre de la Comissiód’Ensenyament de la SEBAP· Dra. Imma Tubella, Rectora de la UOC i Membre de laComissió Societat de la Informació de la SEBAP· Sr. Xavier Kischner, Director de projectes de la FundacióCatalana per a la Recerca· Sr. Antoni Garrido, Director General d’EDEBE i responsabledel grup de llibres de text dins del Gremi d’Editors· Sr. Josep Miquel Piqué, Conseller Delegat del 22@ Barcelona iMembre de la Comissió Societat de la Informació de la SEBAP· Sr. Sergi Marcén, Membre del Programa TIC.cat de laSecretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació dela Generalitat de Catalunya· Sr. Jordi Alvinyà, Advocat expert en TIC i President de laComissió Societat de la Informació de la SEBAP

Page 9: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

Membres de la Comissió Societat de la Informació de laSEBAP:

· Sr. Jordi Alvinyà i Rovira, President· Sr. Ginés Alarcón i Martínez· Sr. Jordi Casamitjana i Cucurella· Sr. Lluís Deulofeu i Fuguet· Sr. Josep Grau i Soldevila· Sr. Lluís Jofre i Roca· Sr. Tobias Martínez i Gimeno· Sr. Ramon Ollé i Ribalta· Sr. Josep Miquel Piqué i Huerta· Sra. Imma Tubella i Casadevall· Sr. Antoni Elías i Fusté· Sr. Marcel Coderch i Collell· Sr. Crisanto Plaza Bayón· Sr. Carles Flamerich i Castells· Sr. Josep Ventosa i Freixedes

Page 10: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

13

Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC

Des dels anys 80 a Catalunya hi ha unaàmplia i consistent activitat de modernitza-ció de l’educació centrada en la incorporacióde les tecnologies de la informació i de lacomunicació (TIC) a tots els nivells del siste-ma educatiu. Els seus múltiples protagonis-tes, professorat, administracions, directius ititulars de centres, empreses de diversossectors, sense oblidar els mateixos alumnes,disposen col·lectivament d’un gran cabdald’experiència i d’expertesa, que constitueixuna sòlida base sobre la qual construir i con-tinuar avançant en uns moments en que lanecessitat i l’oportunitat d’assolir sòlidsavenços educatius van de la mà d’aquestestecnologies. Ara és el moment d’avançar deci-didament en aquesta línia, posant en lamateixa direcció tots els sabers i recursosdisponibles.

L’objectiu d’aquest document és fer un seguitde consideracions en relació amb el binomieducació-TIC i les seves perspectives, plan-tejant tant els seus principals reptes com lesgrans oportunitats que els sectors de la tec-nologia i dels continguts digitals tenen al seudavant. La pròpia naturalesa del tema fa que

Page 11: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

14

aquestes consideracions s’estenguin mésenllà dels assumptes estrictament relacio-nats amb la tecnologia, els continguts i lesinfraestructures, no en va l’essència de latemàtica educativa és essencialment pedagò-gica, organitzativa i humana, i, també, sociali política.

1 Una societat en canvi

Les tendències de canvi econòmic, social icultural de les darreres dècades del segle XX

s’han accelerat en el breu temps transcorre-gut des de l’aparició d’Internet en l’escenarimundial. Els avenços tecnològics tenenimpactes amplis i profunds en tots elsàmbits, molt especialment en la producció debéns i serveis. La mobilitat de mercaderies,de persones, de dades i d’idees que propor-cionen els actuals mitjans de transport i decomunicació no té precedents històrics. Avuidia l’activitat econòmica es desenvolupa enun context de competència i de projecció glo-bal que exigeix visió de futur, rigor, eficàcia iaudàcia tant a les empreses com als païsosen el seu conjunt. Això només es pot aconse-guir amb persones preparades per generar iaplicar nou coneixement, capaces d’entendreque la innovació i la col·laboració són la basede la transformació de la producció de béns i

Page 12: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

15

serveis, de l’obertura de nous mercats i de lacompetitivitat a escala global.

L’outsourcing i l’off-shoring han canviat lesrelacions laborals i l’organització del treball,les quals s’allunyen dels patrons tradicionalsi adopten noves formes al voltant de projec-tes, de relacions en xarxa i de partenariats. Anivell social i individual s’han alterat lespautes de consum, de comunicació i d’inter-canvi cultural i les TIC han esdevingutimprescindibles en el disseny, la recerca, laproducció, la gestió, les transaccions i lamateixa vida quotidiana. Tots aquests canvisno només no han finalitzat, sinó que conti-nuen a gran velocitat donant lloc a pautessocials i estils de vida canviants i diferentsdels coneguts fins ara.

Aquest nou marc laboral i social exigeix alstreballadors que tinguin coneixements,capacitat d’emprar la tecnologia i també des-tresa en la comunicació i la relació interper-sonal, aptituds per al treball en equip, caràcteremprenedor (tant en l’àmbit econòmic comsocial) i vocació de lideratge, predisposició ala mobilitat i a adaptar-se a imprevistos,capacitat de raonar, pensar i decidir, respon-sabilitat i voluntat de reeixir en condicionsde treball exigents. Les feines relativamentben pagades per a treballadors amb compe-

El nou marc laboral i social exigeix

als treballadors que tinguin conei-

xements, capacitat d’emprar la

tecnologia i també destresa en la

comunicació i la relació interper-

sonal, aptituds per al treball en

equip, caràcter emprenedor i

vocació de lideratge, predisposició

a la mobilitat i a adaptar-se a

imprevistos, responsabilitat i vo-

luntat de reeixir en condicions de

treball exigents.

Page 13: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

16

tències i qualificacions limitades que fins fapoc temps han caracteritzat les societatindustrials occidentals estan desapareixentràpidament.1 L’automatització de qualsevoltipus de feina rutinària, que es produeix sem-pre que comporta estalvis de costos, fa quel’educació secundària no especialitzada ja nodoni les garanties d’empleabilitat que haviadonat anteriorment. Per aquesta raó el 49% dela població catalana es troba en un risc, donatel fet que el seu nivell d’estudis és baix. Un20% té estudis de nivell mitjà i un 30% té estu-dis de tercer cicle. Si no hi ha una políticaestratègica per elevar l’enorme percentatgede la població en nivells baixos, la societat delconeixement catalana s’escindirà en dos mei-tats, una meitat viurà plenament en el segleXXI i una meitat greument marginada.

Profundament immersa en aquestes dinàmi-ques, la societat catalana és cada cop mésdiversa ètnicament, socialment i cultural-ment, al temps que presenta importants dis-funcions educatives, tant en termes de rendi-ment escolar com de competències i d’expec-tatives professionals. Catalunya necessita dis-posar del màxim nombre possible de treba-lladors del coneixement, de treballadors“auto-programables” en el sentit que expres-sa el professor M. Castells, el desenvolupa-ment professional dels quals és complex i exi-

Page 14: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

17

geix trajectòries formatives individualitzadesi permanents, basades en la capacitat d’esta-blir objectius professionals, de resoldre pro-blemes i de gestionar la trajectòria formativapròpia. Una bona educació primària i secun-dària és fonamental per establir aquesta basede manera sòlida i amb una nítida projeccióde futur.

Es pot afirmar que ara, més que mai abans,els factors clau de la competitivitat, de la con-vivència i de la sostenibilitat de les societatssón la consistència i la versatilitat del capitalintel·lectual dels ciutadans i la robustesa delsseus valors. Per això és essencial que elmàxim nombre possible d’estudiants assolei-xi un alt nivell educatiu i, alhora, que el patróde mesura dels aprenentatges respongui ales necessitats de la societat del coneixement.Això és fonamental per a l’èxit econòmic,única forma possible d’aprofundir en lasocietat del benestar i la cohesió social.També ho és per a la satisfacció de l’aspira-ció dels individus a disposar de veu, identitati connexió en el si de la societat en què viuen.

2 Els reptes educatius

Al llarg d’aproximadament un segle i mig, lessocietats occidentals han creat uns sistemes

Els factors clau de la competitivi-

tat, de la convivència i de la soste-

nibilitat de les societats són la

consistència i la versatilitat del

capital intel·lectual dels ciutadans

i la robustesa dels seus valors.

Page 15: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

18

educatius de gran abast amb la finalitat de for-mar els joves i d’orientar les seves vides,donant un servei estable en entorns cultural-ment i socialment generalment homogenis.Dissenyats en base l’imaginari conceptual ipedagògic de l’època de la industrialització,aquests sistemes preparaven per a unsentorns laborals en els que només una mino-ria dirigia i la feina de la majoria generalmentconsistia en seguir instruccions i aplicarconeixements i destreses estables de maneramecànica i controlada. Aquests sistemes, pocpreparats per a evolucionar i adaptar-se, hande fer front avui dia a les dinàmiques generalsde canvi i de globalització tot just esmentades.És per això que a molts països, entre ellsCatalunya, els sistemes educatius experimen-ten apreciables dificultats d’adaptació i ajus-tament a les noves realitats i circumstàncies.

A Catalunya, a més, el sistema educatiu haviscut durant les darreres dècades un impor-tant procés d’expansió quantitativa que, talcom mostren diversos estudis, no ha acabatde traduir-se en augments generals i sostin-guts de rendiment i qualitat pedagògica.2

D’alguna manera s’ha anat consolidant l’opi-nió que la societat catalana presenta uns dèfi-cits educatius que no estan a l’altura dels rep-tes que ha d’afrontar tant en el pla interiorcom en l’internacional. En termes econòmics,

La societat catalana presenta uns

dèficits educatius que no estan a

l’altura dels reptes que ha d’afron-

tar tant en el pla interior com en

l’internacional.

Page 16: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

19

aquestes mancances educatives tenen com aconseqüència, tal com assenyala un informede McKinsey, l’equivalent a una recessiónacional permanent.3

El procés globalitzador d’enormes propor-cions que afecta tota la societat fa moralmentexigible que el sistema educatiu s’adapti ofins i tot que es transformi per servir amb efi-ciència i altura de mires els interessos delsnois i noies que hauran de viure i progressaren contextos nous i molt complexos. Aquestaprioritat, que té una relació directa i específi-ca amb la qualitat dels aprenentatges, ambl’ús educatiu de les TIC i amb la seva integra-ció en el funcionament del sistema, hauriad’anteposar-se a qualsevol altra consideraciócorporativa o institucional.

Els reptes educatius que es presenten són dediversos ordres, que val la pena considerarsumàriament. D’una banda, els objectius i lapràctica del professorat continuen en granmesura dominats pel professor que s’adreçaoralment al grup-classe i per uns alumnesque fan la mateixa activitat al mateix ritme iseqüència emprant materials homogenis ique han de demostrar el que han aprés mit-jançant exàmens i avaluacions on la creativi-tat, la demostració, l’explicació oral i l’aplica-ció del coneixement hi tenen un paper més

El procés globalitzador d’enormes

proporcions que afecta tota la so-

cietat fa moralment exigible que

el sistema educatiu s’adapti o fins

i tot que es transformi per servir

amb eficàcia i altura de mires els

interessos dels nois i noies que

hauran de viure i progressar en

contextos nous i molt complexos.

El repertori pedagògic habi-

tual(...) sembla clarament insufi-

cient per atendre amb èxit i moti-

var un jovent que cada dia que

passa és més complex i divers,

tant en aspectes cognitius com

culturals i actitudinals.

Page 17: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

20

aviat limitat.4 El repertori pedagògic habitual,pensat per a un alumnat amb valors i bagat-ges educatius i culturals força homogenis,sembla clarament insuficient per atendreamb èxit i motivar un jovent que cada dia quepassa és més complex i divers, tant en aspec-tes cognitius com culturals i actitudinals.

Aquesta complexitat i aquesta diversitat sónen gran part conseqüència dels enormes can-vis en els coneixements, expectatives, acti-tuds i valors dels infants i joves en edat esco-lar ocasionats per les mutacions de l’entorn.Un d’aquests canvis és la cultura generada alvoltant de l’accés i exploració de l’entornd’informació i de l’ús d’eines interactivesd’expressió, comunicació, cooperació i joc.La generalització de l’accés i de l’úsd’Internet ha fet que en molts pocs anys hagiemergit un jovent de “mentalitat 2.0” quecada dia que passa tendeix a separar-se mésde la cultura acadèmica pròpia i definitòriadel sistema educatiu tradicional. La capacitatd’actuar per apropar aquestes dues culturesconstituirà molt probablement un factorfonamental de la viabilitat i l’èxit dels siste-mes educatius en el segle XXI.

Un altre aspecte preocupant és que el modelorganitzatiu dels centres educatius tendeix aestar més orientat al procés d’impartiment

El model organitzatiu dels centres

educatius tendeix a estar més

orientat al procés d’impartiment

de classes que no pas a activitats

destinades a promoure l’èxit de

cada alumne individualment con-

siderat.

Page 18: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

21

de classes que no pas a activitats destinadesa promoure l’èxit de cada alumne individual-ment considerat. La rigidesa organitzativapredomina i són pocs els centres educatiusque s’auto-organitzen per gestionar a llargtermini l’orientació i el seguiment de l’apre-nentatge individual de cada alumne, tenintcom a màxima prioritat l’objectiu d’aixecarles expectatives individuals de cada noi inoia respecte de la seva pròpia educació idels beneficis que aquesta li aporta.

El lideratge educatiu, concepte que ha guan-yat importància en els darrers anys passanta ocupar en el debat públic sobre l’educacióun lloc que abans no tenia, no ha arribatencara a desenvolupar-se de manera sufi-cient. No s’ha arribat al punt en què la màxi-ma prioritat conceptual i pràctica de cadalíder escolar sigui fer efectiu el dret de tots icadascun dels alumnes a una òptima educa-ció, desplegant a l’efecte les fórmules orga-nitzatives i els recursos necessaris. El modelorganitzatiu habitual tampoc no valoritza demanera suficient el paper dels pares i mares,aconseguint que aquests rebin informaciórealment significativa i articulant fórmulesperquè disposin de manera permanent d’in-terlocutors eficaços en el procés de conducciódels aprenentatges i de supervisió del desen-volupament dels seus fills i filles.

No s’ha arribat al punt en què la

màxima prioritat conceptual i

pràctica de cada líder escolar

sigui fer efectiu el dret de tots i

cadascun dels alumnes a una

òptima educació, desplegant a l’e-

fecte les fórmules organitzatives i

els recursos necessaris.

Page 19: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

22

En un altre ordre de coses, tot i disposar demolts centres educatius amb edificis modernsi ben mantinguts, els espais escolars on esmaterialitzen les activitats d’ensenyament-aprenentatge han evolucionat poc, en gene-ral. La concepció arquitectònica predominantcontinua atribuint un paper preponderant igairebé exclusiu a l’impartiment de classes endetriment dels espais per al treball coopera-tiu, l’estudi individual i les activitats pràcti-ques que comportin exploració, experimenta-ció, aplicació, construcció, demostració, etc.El mobiliari, la il·luminació, la climatització,la circulació de persones, massa sovint res-pon a concepcions que faciliten poc la inno-vació educativa. A més a més, entorns comara sales de treball cooperatiu, seminaris isales de reunió, auditoris, tallers, laboratoris,biblioteques i espais per a la representació, laconversa i el lleure assossegat acostumen atenir una presència i una rellevància moltlimitades en els centres educatius catalans.

En conjunt, malgrat els canvis normatiusdels últims vint anys i els substancials aven-ços en l’escolarització, l’educació a Catalunyano ha experimentat reformulacions substan-cials en termes pedagògics i organitzatius. Laincorporació de les TIC, tot i que possible-ment constitueix el conjunt de canvis méssignificatius d’aquest període, ha modificat

La concepció arquitectònica pre-

dominant continua atribuint un

paper preponderant i gairebé

exclusiu a l’impartiment de clas-

ses en detriment dels espais per al

treball cooperatiu, l’estudi indivi-

dual i les activitats pràctiques que

comportin exploració, experimen-

tació, aplicació, construcció, de-

mostració, etc.

Page 20: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

23

poc aquesta situació. Un motiu de fons és queen la incorporació de les TIC usualment estreballa amb una òptica d’integració: s’impar-teix el currículum, s’avalua i es funciona ambels mètodes i l’organització del passat. Noobstant, el projecte eduCAT1x1, endegat perla Generalitat de Catalunya amb la finalitat deque cada alumne aprengui fent servir el seupropi ordinador portàtil i que es troba en lesseves fases inicials, pot ser un poderós instru-ment per canviar aquesta manera de fer pro-fundament arrelada, especialment si l’ús sis-temàtic de l’ordinador per part dels alumnesva acompanyat de canvis en els processosd’avaluació.

La referència a l’avaluació de l’alumnat ésparticularment decisiva, atès que general-ment pateix d’un enfocament estàtic, albasar-se en mètodes que no permeten valo-rar la consecució de nous objectius. Això faque les múltiples innovacions que aporta elprofessorat tendeixen a ser idiosincràtiques,puntuals i a no consolidar-se. La incorpora-ció de les TIC al repertori d’instruments d’a-valuació i, sobretot, l’adopció de sistemesd’avaluació que mesurin els coneixements iles destreses dels alumnes quan aquestsincorporen les TIC en la seva activitat d’es-tudi i aprenentatge són avui dia reptes edu-catius decisius.5

La incorporació de les TIC al

repertori d’instruments d’avalua-

ció i, sobretot, l’adopció de siste-

mes d’avaluació que mesurin els

coneixements i les destreses dels

alumnes quan aquests incorpo-

ren les TIC en la seva activitat

d’estudi i aprenentatge són avui

dia reptes educatius decisius.

Page 21: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

24

En aquest sentit Catalunya hauria de partici-par intensament en projectes internacionalsde recerca en avaluació educativa, com araAssessment & Teaching of 21st Century Skills(ATC21S), que pretenen explorar a fons lacontribució de les TIC en l’avaluació de capa-citats tant importants com la creativitat, larecerca, el pensament crític i la comunicació.6

3 Infraestructura i ús de les TIC

Segons l’Estadística de la Societat de laInformació en els Centres Educatius. Curs2008-20097 la ràtio alumnes/ordinador globaldel sistema educatiu català en aquest anyacadèmic era 5,7 alumnes/ordinador, moltmés favorable en el sector públic (4,9 alum-nes/ordinador) que en el sector privat (7,8alumnes/ordinador).8

En els anys 2008 i 2009 hi ha hagut una millo-ra significativa en la dotació del sector privat,que ha escurçat distàncies respecte del sectorpúblic. No obstant aquesta millora, pel que fal’equipament informàtic l’alumnat del sectorpúblic gaudeix d’unes possibilitats considera-blement més grans d’accedir a les TIC en el seucentre educatiu. També hi ha diferènciessegons l’àmbit territorial, els estudis impartitso el nombre d’alumnes dels centres educatius.9

Page 22: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

25

En termes globals (considerant conjunta-ment les educacions primària i secundària iels sectors públic i privat), el 7,5% dels ordi-nadors es destina a usos administratius il’11,3% són d’ús exclusiu del professorat. Tresquartes parts dels equips dels centres (76,5%)s’empren en activitats docents, fet que noequival a que siguin utilitzats per l’alumnat.Els ordinadors estan desplegats majoritària-ment en aules específiques. La disponibilitatd’equipament informàtic a les aules ordinà-ries és limitada però actualment hi ha enmarxa un fort procés d’instal·lació d’einesinteractives de presentació a les aules de clas-se, procés que es veu afavorit per importantsdisminucions del seu cost i, molt especial-ment, per l’impacte del projecte eduCAT1x1.10

Des del començament del curs 2009-2010,aquest projecte canvia significativament elsplantejaments sobre la infraestructura i elsusos de les TIC als centres educatius. La sevamissió bàsica, proporcionar a cada alumneun ordinador portàtil (propietat de l’alumne)com a eina personal de treball, es completa(de moment només per als centres públics)amb la dotació amb pissarres digitals i xarxalocal sense fil Wi-Fi de totes les aules delscentres que hi participen i amb la provisió definançament per substituir progressivamentels llibres de text en paper per llibres de textelectrònics per a l’alumnat. En aplicació d’a-

Page 23: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

26

quest projecte, a principis del tercer trimestredel curs 2009-2010, hi ha prop de 30.000alumnes d’educació secundària que disposend’ordinadors portàtils personals, cofinançatsa parts iguals per les seves famílies il’Administració educativa.

La connectivitat a Internet dels centres éspràcticament general i la gran majoria delsordinadors (94%) dels centres està connectata Internet. La connexió acostuma a basar-seen tecnologia ADSL, fins i tot en centresgrans, de manera que el nivell de servei potser insuficient per a usos sistemàtics i gene-rals, especialment quan només una cinquenapart dels centres educatius disposa de veloci-tats de transmissió superiors a 5 Mbps.

Segons l’esmentada Estadística, el 78% delprofessorat fa servir les TIC per tasques prò-pies (la disponibilitat d’ordinadors i Interneta les llars del professorat és molt alta) i el59,7% les utilitza com a eina docent, amb l’a-lumnat, sense especificar-ne la freqüència ola intensitat. Precisant una mica més aquestaspecte, un estudi anterior (SITES 200611)revela que el 38,4% del professorat de mate-màtiques i el 55,8% del professorat de cièn-cies de l’Educació Secundària Obligatòriarespon afirmativament a la pregunta de sifeia servir les TIC en les activitats d’ensenya-

Page 24: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

27

ment-aprenentatge amb els alumnes, peròque aquests percentatges baixen molt, al13,6% i al 17,9% respectivament, pel que fa al’ús de les TIC amb freqüència setmanal ambels seus alumnes.12

Prenent en consideració només el professoratque declara emprar les TIC a les classes ambels seus alumnes, aquest mateix estudi revelaque nou de cada deu professors assenyalenque aquest ús incrementa les habilitats deTIC de l’alumnat, vuit de cada deu opina queaugmenta la motivació per aprendre i set decada deu indica que les TIC tenen un impac-te positiu en el coneixement de la matèria.Només l’1% observa algun retrocés significa-tiu derivat d’utilitzar les TIC. Aquestes im-pressions positives (centrades en el professo-rat que fa servir les TIC amb l’alumnat) no escorresponen amb el paper de les TIC en l’ava-luació, àmbit en el qual pràcticament no hitenen incidència. Només destaca l’ús d’einesofimàtiques per part dels alumnes en la pro-ducció de treballs impresos que són avaluatspel professorat de manera tradicional i l’úsdels mitjans audiovisuals digitals en la realit-zació de presentacions.

Aquests nivells d’utilització clarament millo-rables –sobretot després de dues dècades llar-gues d’activitat en aquest camp–, poden en

L’aplicació de la competència en

TIC a l’activitat docent amb l’a-

lumnat sembla ser, cada cop més,

un assumpte relacionat amb l’e-

xistència de sòlids projectes peda-

gògics de centre, amb un fort lide-

ratge educatiu que promogui les

TIC, amb l’establiment de comu-

nitats de pràctica, amb la disponi-

bilitat de continguts digitals

amplis i diversificats i amb una

actuació continuada d’orientació i

suport professional.

Page 25: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

28

part atribuir-se a dèficits formatius però tan-mateix el professorat generalment té unacompetència en TIC suficient com per assolirtots els seus objectius individuals. L’aplicaciód’aquesta competència a la seva activitatdocent amb l’alumnat sembla ser, cada copmés, un assumpte relacionat amb l’existènciade sòlids projectes pedagògics de centre, ambun fort lideratge educatiu que promogui lesTIC, amb l’establiment de comunitats de pràc-tica, amb la disponibilitat de continguts digi-tals amplis i diversificats i amb una actuaciócontinuada d’orientació i suport professional.

En aquest sentit poden ser necessàriesactuacions que ajudin els professionals(directius de centres, professors i tambéadministradors de l’educació) a conceptua-litzar a fons el potencial i la importànciad’emprar pedagògicament les TIC i a assu-mir que són necessàries, inevitables i positi-ves. En el fons, el que està en joc és l’as-sumpció del fet que la irrupció de les TIC enla societat, i també en l’escenari pedagògic iorganitzatiu, comporta per al professorat iels estaments directius una nova exigènciadeontològica en la seva relació amb elsalumnes. És prioritari el seu desenvolupa-ment en la formació inicial d’aquests profes-sors, en les facultats d’Educació i en lesescoles de pràctiques.13

És fonamental que tots els actors

del món de l’educació compren-

guin que les TIC condicionen la

forma en que viuran, treballaran i

tindran èxit o fracassaran les per-

sones que avui dia tenen edat

escolar, que ja és possible actuar

en conseqüència aprofitant les

importants infraestructures i

recursos disponibles, i que de cara

el futur és imprescindible poten-

ciar i estimular un desenvolupa-

ment òptim i harmònic en tots els

àmbits.

Page 26: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

29

En definitiva, és fonamental que tots els actorsdel món de l’educació comprenguin que lesTIC condicionen la forma en que viuran, tre-ballaran i tindran èxit o fracassaran les perso-nes que avui dia tenen edat escolar, que ja éspossible actuar en conseqüència aprofitant lesimportants infraestructures i recursos dispo-nibles, i que de cara el futur és imprescindiblepotenciar i estimular un desenvolupamentòptim i harmònic en tots els àmbits.

4 El finançament de les TIC a l’educació

La incorporació de les TIC al sistema educa-tiu comporta un important esforç econòmicper satisfer les despeses d’equipament, man-teniment, telecomunicacions, programari,aplicacions i continguts, operació i funcio-nament, formació, suport, etc. Aquests cos-tos, sobrevinguts a uns pressupostos contí-nuament tensionats per la complexa realitateducativa, afecten tant a les administracionseducatives com a les organitzacions patro-nals i als mateixos centres educatius.

Al llarg de més de dues dècades els recursospúblics dedicats a la informàtica i les TIC aCatalunya han estat importants tot i que enocasions hauria calgut assegurar millor laseva previsibilitat, suficiència i continuïtat

Els recursos públics dedicats a la

informàtica i les TIC a Catalunya

han estat importants tot i que en

ocasions hauria calgut assegurar

millor la seva previsibilitat, sufi-

ciència i continuïtat per donar

lloc a projectes més equilibrats i

coherents.

Page 27: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

30

per donar lloc a projectes més equilibrats icoherents. Això no desmereix que en nom-broses ocasions els recursos econòmicsinvertits han estat molt importants, especial-ment en el marc de plans d’acció específics.Tanmateix, les inversions en equipamentsper als centres educatius, sempre ben rebu-des per aquests, han tendit a superar de moltles actuacions d’experimentació de nousmodels d’ensenyament-aprenentatge, elsuport i el desenvolupament professional delsdocents, els recursos humans per a les TIC ila provisió d’aplicacions i continguts digitals id’altres serveis. Aquest és un aspecte que enfutur caldrà tenir especialment en compte,més encara quan l’equipament informàtic éscada cop més una commodity que es rendibi-litza gràcies a les actuacions de conjunt.

El detall de la despesa en TIC del conjunt delsistema educatiu és difícil de precisar, llevatde les partides anuals d’inversió dels pressu-postos públics. Els capítols de recursoshumans no especifiquen el cost de la coordi-nació de les TIC, ni els de despesa correntdesglossen clarament la part relativa al fun-cionament de les TIC o al desenvolupamentde continguts digitals, adquisicions de pro-gramari, manteniment i serveis de suport od’altres conceptes.

Page 28: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

31

Les despeses dels propis centres educatius enrelació amb les TIC tampoc estan del tot benestructurades malgrat que la seva complexa icreixent infraestructura tecnològica represen-ta per als centres un cost incessant i en oca-sions considerable. Molts centres educatius esbeneficiarien d’eines i suports en relació ambla planificació i la gestió de les TIC des delpunt de vista econòmic. La millora del finan-çament de les TIC requereix una acció global,que contribueixi a tenir un millor coneixe-ment del que representa i proporcioni infor-mació i instruments per a la planificació, l’ela-boració del pressupost i el control de la sevaexecució. A més a més, els alumnes i els pro-fessors tenen la seva pròpia despesa en TIC queforma part de la despesa educativa del país is’hauria de contemplar en qualsevol valoracióglobal del cost de les TIC en l’educació.

En una perspectiva més àmplia i a llarg termi-ni, la inversió en TIC no es pot separar de lavisió de que donar més prioritat a l’educacióimplica assignar-li més recursos econòmics,idea que sembla arrelada en l’esfera pública.De fet, la Llei d’educació de Catalunya (LEC)compromet al llarg del propers anys un avençimportant del finançament educatiu, demanera que Catalunya s’aproximi als païsosmés avançats en despesa educativa en termesdel percentatge del PIB per habitant.

Page 29: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

32

Tanmateix, de cara el futur de les TIC eneducació, és crucial plantejar la qüestió decom s’aplicaran aquests eventuals incre-ments de finançament. Així, per exemple, lanecessitat d’esmenar possibles mancancesde personal docent no hauria de ser un obs-tacle per la millora del finançament d’altresaspectes i pel finançament de les TIC en par-ticular. Una part substancial de les milloreseducatives que exigeix l’emergent societatdel coneixement no depèn linealment delsrecursos invertits en l’àrea de personal, sinóque està associada a d’altres conceptes, cominfraestructura, qualitat, continguts, suport,excel·lència, recerca i innovació, els qualstenen una repercussió directa en el finança-ment directe i indirecte de les TIC.

També cal assenyalar que no s’hauria d’incre-mentar el finançament del que no funciona béquan entre les causes hi ha dèficits de plante-jament i d’estructura. Una major despesa had’estar lligada a una exigència real de renova-ció a tots els nivells. La inversió no hauria depremiar maneres de fer, criteris pedagògics isistemes de gestió i d’organització que mostrenenvelliment conceptual i insuficiència tècnica.No sembla que augmentar la despesa en siste-mes i fórmules organitzatives que avui dia nodonen resultats prou satisfactoris sigui la mi-llor manera d’encarar els reptes del segle XXI.

S’haurien de destinar recursos

importants a desenvolupar noves

visions de com podria ser l’educa-

ció d’aquí a 10 o 20 anys, a poten-

ciar innovacions en profunditat i a

transformar el sistema escolar

perquè pugui fer front als reptes

socials i a les tremendes exigèn-

cies de la globalització i l’econo-

mia del coneixement.

Page 30: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

33

De manera molt especial, s’haurien de desti-nar recursos importants a desenvoluparnoves visions de com podria ser l’educaciód’aquí a 10 o 20 anys, a potenciar innovacionsen profunditat i a transformar el sistemaescolar perquè pugui fer front als reptessocials i a les tremendes exigències de la glo-balització i l’economia del coneixement.

En aquest sentit, el finançament de les TICs’hauria d’inscriure en un esforç sense pre-cedents en recerca, desenvolupament i inno-vació educatives. Aquest assumpte mereix lasegüent consideració específica.

5 La importància de l’R+D en educació

En termes generals, la missió de l’R+D és cata-litzar l’obertura de noves perspectives i l’explo-tació de noves oportunitats, orientant l’experi-mentació i la resolució dels problemes queplanteja el desenvolupament de nous produc-tes o processos o la transformació dels exis-tents. Tots els sectors de l’economia compartei-xen la convicció que la capacitat de crear i apli-car nou coneixement és essencial per aconse-guir els nivells de competitivitat i de rendibili-tat que necessiten. I, amb aquesta finalitat, entots els sectors l’R+D disposa de plantejaments,finançament i estructures específiques.

Page 31: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

34

Malauradament, el sector educatiu no acos-tuma a compartir aquests plantejaments.Consideracions com les anteriors tenen unressò escàs en l’àmbit educatiu, malgrat queel rendiment dels seus processos presentilimitacions greus i persistents i que hi hagiprou base per pensar que els reptes educa-tius de la societat del coneixement difícil-ment es poden afrontar amb conceptes,estructures, pràctiques i recursos del passat.Les tecnologies i els coneixements que ac-tualment es tenen en camps tant diversoscom la cognició humana, el lideratge a lesorganitzacions, la gestió de sistemes i recur-sos, etc. ofereixen unes oportunitats que elsistema educatiu no acaba d’aprofitar per-què manquen sistemes d’R+D que millorinsubstancialment l’explotació del potencialtransformador de les TIC.

L’àmbit universitari produeix molta recercaeducativa amb un finançament generalmentforça limitat, al menys en comparació ambd’altres sectors. En termes generals, l’orienta-ció al desenvolupament i a la innovació d’a-questa activitat investigadora podria ser mésgran. Això possiblement es deu al fet que,d’alguna manera, la recerca universitària eneducació tendeix a valorar l’aportació teòricai la contribució acadèmica individual mésque no pas la contribució a la construcció de

Les tecnologies i els coneixements

que actualment es tenen en camps

tant diversos com la cognició

humana, el lideratge a les organit-

zacions, la gestió de sistemes i

recursos, etc. ofereixen unes opor-

tunitats que el sistema educatiu no

acaba d’aprofitar perquè manquen

sistemes d’R+D que millorin subs-

tancialment l’explotació del poten-

cial transformador de les TIC.

La recerca universitària en educa-

ció tendeix a valorar l’aportació

teòrica i la contribució acadèmica

individual més que no pas la con-

tribució a la construcció de solu-

cions pràctiques i efectives a pro-

blemes reals i situacions concretes.

Page 32: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

35

solucions pràctiques i efectives a problemesreals i situacions concretes. En aquest sentitconvindria que la recerca establís una conne-xió profunda i treballada amb l’àmbit educa-tiu i que s’obrís fortament a la col·laboracióamb d’altres sectors, en particular el de lesTIC i al dels continguts i serveis digitals. Elresultat és que a casa nostra la incidència dela recerca en la renovació dels conceptes imètodes i en la millora dels processos i pràc-tiques educatives podria ser molt superior alque és en realitat. A això s’hi ha d’afegir queel sistema educatiu, per les seves rigideses,tampoc disposa de prou mecanismes internsper capturar el coneixement dels seus ele-ments més innovadors i incorporar-lo al seurepertori de mètodes professionals, organit-zatius i de gestió.

A més a més, les administracions tendeixen aimpulsar la innovació educativa en els centresde manera fragmentària, finançant amb pocsrecursos projectes dispersos, a curt termini isense massa crítica suficient. Contrarestantaquesta tendència, atenent conjuntament laimportància de millorar l’educació i la neces-sitat de potenciar la indústria de continguts iserveis de TIC per a l’educació, s’haurien d’es-tablir polítiques públiques d’R+D+i educatiuamb envergadura suficient per crear unentorn predictible i dinàmic, sostenible i efi-

Atenent conjuntament la impor-

tància de millorar l’educació i la

necessitat de potenciar la indús-

tria de continguts i serveis de TIC

per a l’educació, s’haurien d’esta-

blir polítiques públiques d’R+D+i

educatiu amb envergadura sufi-

cient per crear un entorn predicti-

ble i dinàmic, sostenible i eficaç.

Les empreses que serveixen el

mercat educatiu haurien d’invertir

més en R+D amb objectius a llarg

termini i amb una clara projecció

de futur.

Page 33: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

36

caç.13 De manera corresponent, les empresesque serveixen el mercat educatiu hauriend’invertir més en R+D amb objectius a llargtermini i amb una clara projecció de futur.

En definitiva, malgrat que el sistema educatiupresenta manifestes disfuncions en termes deproducció de competències i d’aprenentatges,el conjunt del sector (inclosa l’administració)és poc receptiu a la preocupació per la recer-ca, el desenvolupament i la innovació cons-tants que caracteritzen els sectors econòmics.Les valuoses iniciatives individuals i elsesforços de determinats centres no són sufi-cients per compensar aquestes mancances. Elsector educatiu no disposa ara per ara d’in-fraestructures dinàmiques i sòlides d’R+D,amb l’abast i la qualitat necessàries per facili-tar les innovacions a l’escala que exigeixenels problemes i els reptes actuals. En aquestsentit, la creació d’una sòlida infraestructurad’R+D educativa contribuiria de manerageneral i efectiva a materialitzar el potencialde les TIC en l’educació, generant una dinà-mica estable de cooperacions eficaces i pro-ductives entre tots els sectors involucrats.Aquests processos d’R+D+i constituirien, amés, marcs idonis per avançar en assumptesclau com la creació i implementació de nousmaterials i servei o la redefinició de la forma-ció inicial i permanent del professorat.

La creació d’una sòlida infraes-

tructura d’R+D educativa contri-

buiria de manera general i efecti-

va a materialitzar el potencial de

les TIC en l’educació, generant

una dinàmica estable de coopera-

cions eficaces i productives entre

tots els sectors involucrats. Aquests

processos d’R+D+i constituirien, a

més, marcs idonis per avançar en

assumptes clau com la creació i

implementació de nous materials i

servei o la redefinició de la forma-

ció inicial i permanent del profes-

sorat.

Page 34: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

37

6 Continguts digitals per a l’aprenentatge i la docència

En els darrers anys s’ha desenvolupat unsubsector econòmic que proporciona siste-mes, continguts i serveis digitals per a la for-mació i l’aprenentatge (e-learning). Aquestsector s’adreça especialment a particulars i aempreses per a les quals la formació del seupersonal s’ha de basar en criteris d’oportuni-tat, flexibilitat, efectivitat i economia. Doselements clau d’aquest negoci són els contin-guts i les plataformes de distribució i gestió.14

En aquesta línia, l’àmbit de l’educació no uni-versitària comença a tenir al seu abast unaoferta comercial de sistemes digitals de pre-sentació i distribució de materials instructiusbasats en continguts curriculars i materialsde suport. Fins fa pocs anys l’oferta de contin-guts educatius es materialitzava gairebé enexclusiva en forma de llibres de text i d’altresrecursos impresos. Avui dia hi ha una novagamma de materials instructius en formatdigital i interacció multimedial que incorporaaplicacions d’exercitació, demostració, simu-lació i joc amb finalitat didàctica, i que pro-porciona mecanismes de seguiment i gestióde cursos, usuaris, exàmens i proves d’ava-luació. Les activitats d’ensenyament-aprenen-tatge poden beneficiar-se tant de l’àmplia

Page 35: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

38

gamma de continguts d’accés lliure i aplica-cions open source disponibles a Internet rea-litzades per professorat, centres educatius id’altres organitzacions (empreses, institu-cions científiques, museus, governs, etc.) comdels materials digitals elaborats per empresesdel món editorial, tradicionalment proveïdo-res de llibres de text, obres de referència id’altres materials complementaris. Aquestsector, per la seva expertesa, capacitat i peseconòmic està cridat a desenvolupar unpaper molt important en l’era digital, mésencara quan els processos de digitalització deles aules amb pissarres interactives i ordina-dors personals dels alumnes (com els queproporciona l’esmentat projecte eduCAT1x1)determinen cada cop més l’orientació i l’a-genda de la innovació educativa.

Aquest procés s’ha de contextualitzar en elmarc del pes creixent de la cultura en l’activi-tat econòmica, fet característic de les socie-tats avançades. Segons el Ministeri deCultura, la cultura a Espanya representa el4,2% del PIB (dades referides a 2007)15 i lapart relativa al llibre i la premsa és 1,72%.Segons estudis del Gremi d’Editors deCatalunya, el pes del sector català és el 51%del conjunt de l’Estat, i al seu torn els contin-guts educatius representen un 28,2% del totaldel sector editorial. La facturació del sector

Aquest sector, per la seva experte-

sa, capacitat i pes econòmic està

cridat a desenvolupar un paper

molt important en l’era digital,

més encara quan els processos de

digitalització de les aules amb pis-

sarres interactives i ordinadors per-

sonals dels alumnes (com els que

proporciona l’esmentat projecte

eduCAT1x1) determinen cada cop

més l’orientació i l’agenda de la

innovació educativa.

Page 36: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

39

del llibre a Catalunya es situa en 764,5milions d’euros, dels quals 215,5 milionscorresponen als llibres educatius.

En aquest context, la posada en marxa l’any2009 del projecte eduCAT1x1 a Catalunya idel programa Escuela 2.0 per part del governde l’Estat, així com de projectes semblants enl’àmbit internacional, suposa una oportunitatsense precedents per al sector de contingutseducatius de Catalunya, oportunitat que vereforçada per la perspectiva de que aquestsplans governamentals són actuacions a llargtermini de generalització de l’ús pedagògicdels recursos educatius digitals adreçats aàmplies capes de l’alumnat de l’educació nouniversitària.

Des del punt de vista normatiu, la recentmentpromulgada Llei d’educació de Catalunya(LEC) proporciona un impuls important, queva molt més enllà del que establia qualsevolnormativa anterior, catalana o estatal. Enconcret la LEC estableix que el Departamentd’Educació ha de facilitar als centres educa-tius l’accés a serveis digitals i telemàticsorientats a millorar el desenvolupament del’activitat educativa, potenciar l’excel·lènciadels aprenentatges i facilitar-ne el funciona-ment.16 Al seu torn, els centres han de posaraquests serveis a disposició del professorat,

La posada en marxa l’any 2009

del projecte eduCAT1x1 suposa

una oportunitat sense precedents

per al sector de continguts educa-

tius de Catalunya.

La LEC estableix que el Depar-

tament d’Educació ha de facilitar

als centres educatius l’accés a ser-

veis digitals i telemàtics orientats

a millorar el desenvolupament

de l’activitat educativa, potenciar

l’excel·lència dels aprenentatges i

facilitar-ne el funcionament.

Page 37: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

40

els alumnes i les famílies. La concreció d’a-questa línia d’actuació proporciona les basesper preveure de manera anticipada i sistemà-tica el desenvolupament i la producció dematerials de qualitat que satisfacin totes lesfuncionalitats i opcions pedagògiques.

Per a ser realment eficaç, la resposta del sec-tor del continguts digitals a aquesta oportuni-tat hauria de tenir present que el valor queper a les empreses té la disponibilitat i latransmissió efectiva de continguts formatiusdifícilment és transposable de manera imme-diata a l’educació escolar. Un motiu d’això ésque la tasca del professorat no es limita a quel’alumnat assoleixi determinats coneixe-ments sinó que pretén el desenvolupament decompetències cognitives i socials que són difí-cils de desenvolupar i d’avaluar digitalment.Un altre motiu és que els entorns d’e-learningemprats en les empreses o l’educació supe-rior pressuposen una motivació i unes capa-citats d’estudi independent que no són exigi-bles a l’alumnat en edat escolar.17

L’educació escolar es caracteritza per l’activi-tat d’estímul, supervisió i suport constants queprofessors físicament presents donen als seusalumnes, exercint una activitat experta i dis-crecional, que no pot estar sotmesa al dictat decap sistema automatitzat. En aquest sentit, a

Page 38: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

41

l’hora de proveir amb vocació de futur contin-guts, serveis i entorns digitals d’aprenentatge,convindria que la indústria editorial comptésamb el sector educatiu per atendre i especifi-car requeriments específics molt complexosde manera eficaç i assumible pel professorat ipel propi alumnat. Entre aquests requeri-ments destaca la necessitat d’enllaçar l’ensen-yament a les aules amb els valors dels estu-diants i les seves activitats de lleure i aprenen-tatge quan són fora del centre educatiu.18

7 El suport de la indústria a l’educació

Addicionalment a la necessitat que tenen pro-fessors i alumnes de disposar de contingutsdigitals versàtils i potents, els centres educa-tius necessiten per al seu funcionament, cadacop més, d’un ampli conjunt d’aplicacions iserveis professionals de TIC. Un exemple clardel paper que pot jugar la indústria de TIC enaquest sentit el proporciona la pròpia LEC,atès que estableix que, a més d’aplicacionsdidàctiques i continguts de qualitat, els cen-tres educatius han de disposar de serveis dedossier personal d’aprenentatge19 i de registreacadèmic personal individual.20.

. Pel que fa el primer, el fet que cada alumnede Catalunya, des del cicle superior de pri-

Els centres educatius necessiten

per al seu funcionament, cada

cop més, d’un ampli conjunt d’a-

plicacions i serveis professionals

de TIC.

Page 39: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

42

mària fins als ensenyaments secundarispost-obligatoris, hagi de disposar d’un repo-sitori personal o e-portfolio amb la seva pro-ducció digital i que aquesta pugui ser utilit-zada en l’avaluació constitueix un avençamb una gran projecció de futur. Tal coms’ha assenyalat abans, el disseny, desenvolu-pament i refinament d’aquestes aplicacionses presta a importants operacions d’R+Dconjuntes entre tots els sectors implicats,que a més poden incidir en la plasmacióefectiva dels canvis pedagògics i organitza-tius necessaris per superar els reptes educa-tius de la societat del coneixement. Aquestalínia de treball enllaça amb la importànciacreixent de la web com a experiència irecurs personal, on cada usuari pot reorga-nitzar, configurar i gestionar les formes enque veu i utilitza Internet, alhora que en faun ús permanent.21 Cal notar que aixònomés és possible si les infraestructures detelecomunicació dels centres educatiusestan a l’alçada d’uns requeriments notable-ment elevats. L’avenç progressiu cap acomunicacions de gran amplada de bandaés un factor crític perquè les TIC puguindonar els resultats educatius esperables inecessaris.

A més a més, el fet que la LEC també establei-xi el concepte de registre acadèmic personal

L’avenç progressiu cap a comuni-

cacions de gran amplada de banda

és un factor crític perquè les TIC

puguin donar els resultats educa-

tius esperables i necessaris.

Page 40: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

43

individual amb caràcter obligatori representauna oportunitat idònia per superar la tradi-cional mancança de dades significativessobre els alumnes i els seus aprenentatges,més enllà de les qualificacions acadèmiques.Sovint la docència s’exerceix sense dadessuficients de l’alumnat, de manera que elsprofessors tenen poques possibilitats realsd’optimitzar i personalitzar els aprenentat-ges dels seus alumnes ni tampoc estan enòptimes condicions per fer una orientacióescolar i professional individualitzada i efec-tiva. La indústria té, doncs, al seu davant lapossibilitat de proporcionar sistemes d’in-formació que capturin i integrin en tempsreal dades rellevants sobre els aprenentatgesdels alumnes i les posin a disposició de pro-fessors i famílies amb els nivells de detall id’agregació apropiats.

En un sentit més infraestructural, la LECtambé fa una innovadora referència alsespais i els entorns d’aprenentatge dels cen-tres educatius, establint que “l’estructura il’organització dels centres han de definirentorns d’aprenentatge que permetin el tre-ball en xarxa i les diverses formes de trans-missió de coneixement als grups classe, itambé les activitats individuals de treball iestudi.”22 Aquesta disposició, que podria con-tribuir al sorgiment d’un nou paradigma

La indústria té, doncs, al seu

davant la possibilitat de propor-

cionar sistemes d’informació que

capturin i integrin en temps real

dades rellevants sobre els apre-

nentatges dels alumnes i les posin

a disposició de professors i famí-

lies amb els nivells de detall i d’a-

gregació apropiats.

“L’estructura i l’organització dels

centres han de definir entorns d’a-

prenentatge que permetin el tre-

ball en xarxa i les diverses formes

de transmissió de coneixement als

grups classe, i també les activitats

individuals de treball i estudi.”

Page 41: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

arquitectònic escolar al nostre país, té unagran importància per afrontar, ni que sigui allarg termini, els reptes educatius de lasocietat del coneixement. Aquesta importàn-cia prové de que vincula el procés d’apre-nentatge dels alumnes amb la funcionalitat,la versatilitat i l’ergonomia d’entorns d’en-senyament i aprenentatge que incorporenles tecnologies digitals de manera perma-nent i ubiqua.

Les disposicions esmentades fonamenten elpaper diversificat i profund de les TIC en ladocència, la gestió dels aprenentatges, laproducció intel·lectual dels alumnes i lesinfraestructures. Alhora tenen importantsimplicacions tècniques, atès que per mate-rialitzar tots aquests serveis fa falta que totl’alumnat de Catalunya tingui a la seva dis-posició una infraestructura potent i eficaç.La combinació de treball al centre i de tre-ball a casa (pel professorat, l’alumnat i perextensió a les llars) ha d’estar suportada percontinguts i eines de qualitat i sistemes d’in-formació ubics, totalment segurs i perma-nentment disponibles. El sector professionalde les TIC ha de col·laborar amb el sectoreducatiu desplegant aquestes infraestructu-res i aportant els continguts, aplicacions iserveis necessaris, cosa que la nova legisla-ció afavoreix.23 Aquesta col·laboració podria

Aquesta col·laboració podria adop-

tar una dinàmica més interactiva i

de major valor afegit si les empre-

ses, sensibles als aspectes més

substancials de la problemàtica

educativa, donen suport integral a

la gestió en totes els seus vessants

i tenen vocació de partners en

projectes d’R+D, fins i tot en els

orientats a la reenginyeria dels

processos i de les organitzacions

educatives.

44

Page 42: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

adoptar una dinàmica més interactiva i demajor valor afegit si les empreses, sensiblesals aspectes més substancials de la proble-màtica educativa, donen suport integral a lagestió en totes els seus vessants i tenen voca-ció de partners en projectes d’R+D, fins i toten els orientats a la reenginyeria dels pro-cessos i de les organitzacions educatives.

Aquest plantejament té precedents en el móneconòmic. Com assenyala un informe de laconsultora McKinsey,24 el focus del pensa-ment innovador s’està movent de les catego-ries tradicionals de productes i serveis cap elsmodels i processos de negoci, la distribució,les cadenes de valor i les funcions dels direc-tius. De manera més o menys semblant, elsector de les TIC té ara l’oportunitat de con-ceptualitzar quin pot ser el seu paper en lasatisfacció d’unes necessitats que van mésenllà del que els esquemes educatius tradicio-nals poden donar. En aquest sentit, la sevafunció no s’hauria de limitar a subministrarinfraestructures i equipaments, contingutsdigitals o serveis diversos. La funció de lesempreses també podria ser posar a disposicióde projectes d’R+D educativa la seva experte-sa multidisciplinar i la seva capacitat d’actuarcom a partner en projectes innovadors queaportin avenços significatius en els modelsd’aprenentatge i avaluació, d’organització i

La funció de les empreses també

podria ser posar a disposició de

projectes d’R+D educativa la seva

expertesa multidisciplinar i la se-

va capacitat d’actuar com a part-

ner en projectes innovadors...

El sector de les TIC té al seu

davant l’oportunitat de participar

de manera activa i rellevant en

els processos d’innovació i de cre-

ació d’expertesa que Catalunya

necessita per afrontar a fons els

reptes educatius de la societat

del coneixement.

45

Page 43: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

funcionament i lideratge orientats a l’èxiteducatiu de cada alumne.

En definitiva, el sector de les TIC té al seudavant l’oportunitat de participar de maneraactiva i rellevant en els processos d’innova-ció i de creació d’expertesa que Catalunyanecessita per afrontar a fons els reptes edu-catius de la societat del coneixement.

46

Page 44: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

1 Al respecte es pot consultar el capítol 2 Vint-i-cinc anys de polítiques d’integra-ció de les TIC als centres docents de Catalunya de l’informe L’escola a la societatxarxa (J.M. Mominó, C. Sigalés, directors) que forma part Projecte InternetCatalunya. UOC, http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/escola_xarxa/informe.html

2 El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha publicat nombrososestudis i recerques en relació amb l’estat i resultats del sistema educatiu català,incloent estudis comparatius de caràcter internacional com PISA. Hom pot con-sultar la web del Consell a http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio

3 McKinsey & Company (2009) The Economic Impact of Achievement Gap in America’sSchools.http://www.mckinsey.com/clientservice/Social_Sector/our_practices/Education/Knowledge_Highlights/Economic_impact.aspx Aquest informe fa referència als Estats Units, però el concepte sembla perfecta-ment aplicable a d’altres països.

4 L’informe Pedagogy and ICT Use in Schools Around the World (SITES 2006)(Law, Pelgrum, Plomp, 2008. Ed. Springer) mostra que aquestes activitatstambé són predominants a escala internacional.

Notes

5 La incorporació conceptual de les TIC a les proves d’accés a la universitat(PAU), no només en l’aspecte instrumental d’aplicació de les proves sinó en elde coneixements i destreses de l’alumnat, molt probablement tindria una fortarepercussió en el canvi d’aquesta situació.

6 L’especificació en termes mesurables i l’avaluació per ordinador de compe-tències cognitives d’alt nivell és objecte actualment del projecte “Assessmentand Teaching of 21st Century Skills”. Aquest gran projecte de recerca està lide-rat per la Universitat de Melbourne i compta amb el finançament de lesempreses Cisco, Intel i Microsoft. http://www.atc21s.org/home/

Page 45: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

7 Publicació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (juliol2009). http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/Departament/Estadistiques/Monogr/C3/A0fics/Societat/20Informaci/C3/B3/Societat/20de/20la/20InformacioC3/B3/202008-09.pdf

8 El 19,8% d’aquests ordinadors són pronunciadament obsolets (Pentium III iinferiors), fet que representa una millora important respecte de l’any anterior(30,2%).

9 Al respecte es pot ampliar la informació en l’informe Les TIC a l’ESO. Resultatsi conclusions de l’estudi SITES 2006 a Catalunya, Informes d’Avaluació 13,Consell Superior del Sistema Educatiu.

10 Per una descripció àmplia del projecte (objectius, equipament, fases, contin-guts digitals, etc.) es pot consultar el web del Departament d’Educació de laGeneralitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.cbdab11d5a3f9031c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=29d4e454395a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=29d4e454395a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

11 http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell/20superior/20d/27avalua/Pdf/20i/20altres/Static/20file/SITES2006.pdf

12 A nivell espanyol, només un de cada quatre ensenyants considera que empraregularment les TIC amb els seus alumnes. Mominó, Sigalés, Meneses, Badia(2008) La integración de internet en la educación escolar española: situaciónactual y perspectivas de futuro. Informe de investigación. UOC (IN3) - FundaciónTelefónica.

13 El pressupost del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per al2008 consignava una partida de 2,68 milions d’euros per a innovació educativa(http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Resum_despe-ses_programes_subsectors_2008.pdf). Això representa el 0,058% del pressupostd’aquest Departament (exclosos consorcis). En d’altres termes, aquest anynomés un de cada 1714 euros es va destinar formalment a innovació educativa(inversions en equipament informàtic a banda).

Page 46: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

14 També anomenats virtual learning environments, campus virtuals, etc.

15 Cuenta Satélite de la Cultura en España. Avance de resultados 2000-2007.Ministerio de Cultura (2009). (http://www.mcu.es/estadisticas/docs/CSCE/avance_resultados_csce-2009.pdf).

16 Article 89. Serveis digitals i telemàtics a disposició dels centres.

17 La visió de futur, l’autonomia i el compromís del jove e-learner no es podendonar per garantits; fins i tot, els estudiants de batxillerat i cicles formatiussuperiors poden no tenir la maduresa que es pressuposa en els universitaris ien els treballadors de les empreses.

18 Ruiz, F. (2003) E-Learning, ICT, and Learning Portals for Schools. Informationand Communication Technology and the Teacher of the Future, Carolyn Dowling,Kwok-Wing Lai (eds.), Kluwer Academic Press.

19 El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport digital i faaccessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, elsdocuments i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual decada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle del’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut deldossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació. (Llei d’educació deCatalunya, article 89.3)

20 El registre acadèmic personal individual conté en suport digital, d’acordamb el que el Departament estableixi per reglament, les dades acadèmiquespersonals dels alumnes que els centres considerin pertinents i les que siguinnecessàries per a complir la normativa sobre aspectes formals de l’avaluaciódels alumnes. (Llei d’educació de Catalunya, article 83.4)

21 The 2009 Horizon Report: K-12 Edition, The New Media Consortium (2009).Aquest informe sobre les tendències en tecnologia educativa, assenyala que laweb evoluciona cap a nivells sense precedents de control del contingut enlínia, no només en termes de la informació que se selecciona i de les activitatsque s’hi realitzen, sinó també de la manera en que aquestes es representen. Demanera corresponent els alumnes esperen de la web serveis educatius perso-nalitzats, tot i que per ara això s’adiu poc amb el què és habitual a les aules.

Page 47: Consideracions sobre l’educació a Catalunya i les TIC · L’Educació i les TIC L’aparició i extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els

22 Article 87 (Organització dels espais escolars i dels entorns d’aprenentatge).

23 El camí que obre la legislació catalana en matèria de TIC i educació marca

unes línies de futur que tal vegada puguis ser seguides en d’altres territoris.

24 Leadership and Innovation. The McKinsey Quarterly 2008 Number 1.