Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de … › datos › 2004 › 12 › 14 › pdf ›...

Conselleria de Territori i Habitatge

DECRET 265/2004, de 3 de desembre, del Consell de laGeneralitat, pel qual s’aprova el Pla de Recuperaciódel Samaruc a la Comunitat Valenciana. [2004/X12655]

El samaruc (Valencia hispanica) és un xicotet peix de l’ordredels ciprinodontiformes pràcticament exclusiu de la ComunitatValenciana. Aquest ordre només disposa de dos gèneres a Europa,Aphanius i Valencia, ambdós restringits a la conca mediterrània.Per la seua banda, el gènere Valencia només disposa de dues espè-cies, localitzades als dos extrems de la conca. Per tant, el samarucpot considerar-se com una relíquia biogeogràfica.

D’altra banda, la seua distribució actual està restringida a algu-nes marjals litorals valencianes, amb una xicoteta extensió al sudde Catalunya. A més, les seues poblacions han patit una fortaregressió durant les últimes dècades provocada per la degradació deles zones humides litorals i la introducció d’espècies exòtiques, demanera que pot considerar-se una de les espècies més amenaçadesde la fauna europea, com queda justificat en l’annex II del presentdecret.

La greu situació d’aquesta peculiar espècie ha conduït a inclou-re-la en tots els llistats internacionals d’espècies amenaçades. Hasigut classificat per la Unió Internacional per a la Conservació de laNatura com «en perill» i inclòs en l’annex II (espècies estrictamentprotegides) del Conveni de Berna relatiu a la conservació de la vidasilvestre i el medi natural a Europa. Cal destacar la seua inclusió enl’annex II de la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea, que obligaa establir mesures especials de conservació del seu hàbitat i aincloure’l en la Xarxa Natura 2000, d’espais europeus protegits.

Quant a la legislació nacional, la seua situació ha obligat aincloure’l en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (ReialDecret 439/1990, de 30 de març) dins de la màxima categoriad’amenaça: «en perill d’extinció». D’acord amb la Llei 4/1989, de27 de març, de Conservació dels Hàbitats Naturals i de la Flora iFauna Silvestre, la inclusió d’una espècie en aquesta categoria exi-geix la redacció d’un pla de recuperació per a aquesta, en el qual esdefiniran les mesures necessàries per a eliminar el perill d’extinció.Atés que el model de pla de recuperació pel qual s’ha optat és decaràcter purament normatiu, s’ha elaborat un annex a aquest queconté la resta dels continguts mínims que estableixen tant la Llei4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de laFlora i Fauna Silvestre, com el Catàleg Valencià de Fauna Ame-naçada.

Igualment i amb idèntica categoria, el samaruc ha sigut inclòsen el Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat,pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de FaunaAmenaçades, i s’estableixen categories i normes per a la seua pro-tecció. Aquest mateix decret regula un procediment per a l’elabora-ció de plans de recuperació, que en el present cas no s’ha seguit perhaver-se iniciat la tramitació del Pla de Recuperació del Samarucen data anterior que el Consell de la Generalitat aprove la disposi-ció reglamentària.

La necessitat legal d’aprovar un règim de protecció per al sama-ruc es reforça per la responsabilitat de la Generalitat de protegiruna espècie la supervivència de la qual al planeta depén essencial-ment dels esforços i recursos que es destinen a la seua conservacióa la Comunitat Valenciana.

Per tot això, a proposta del conseller de Territori i Habitatge,conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valen-ciana i després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en lareunió del dia 3 de desembre de 2004,

DECRETE

Article 1. Objecte1.1. L’objecte del present decret és definir un Pla de Recupera-

ció del Samaruc que continga un règim especial de protecció per al’espècie i el seu hàbitat, que ordene les accions necessàries per a

DOGV - Núm. 4.902 14 12 2004 31759

Conselleria de Territorio y Vivienda

DECRETO 265/2004, de 3 de diciembre, del Consell de laGeneralitat, por el que se aprueba el Plan de Recuperacióndel Samaruc en la Comunidad Valenciana. [2004/X12655]

El samaruc (Valencia hispanica) es un pequeño pez del ordende los ciprinodontiformes prácticamente exclusivo de la Comuni-dad Valenciana. Este orden sólo cuenta con dos géneros en Europa,Aphanius y Valencia, ambos restringidos a la cuenca mediterránea.Por su parte, el género Valencia sólo cuenta con dos especies, loca-lizadas en ambos extremos de la cuenca. Por tanto, el samarucpuede considerarse como una reliquia biogeográfica.

Por otra parte, su distribución actual está restringida a algunosmarjales litorales valencianos, con una pequeña extensión en el surde Cataluña. Además, sus poblaciones han sufrido una fuerte regre-sión durante las últimas décadas provocada por la degradación delas zonas húmedas litorales y la introducción de especies exóticas,de forma que puede considerarse una de las especies más amenaza-das de la fauna europea, tal como queda justificado en el anexo IIdel presente decreto.

La grave situación de esta peculiar especie ha conducido a suinclusión en todos los listados internacionales de especies amenaza-das. Ha sido clasificado por la Unión Internacional para la Conser-vación de la Naturaleza como «en peligro» e incluido en el anejo II(especies estrictamente protegidas) del Convenio de Berna relativoa la conservación de la vida silvestre y el medio natural en Europa.Hay que destacar su inclusión en el anejo II de la Directiva deHábitats de la Unión Europea, que obliga a establecer medidasespeciales de conservación de su hábitat y a incluirlo en la RedNatura 2000, de espacios europeos protegidos.

En cuanto a la legislación nacional, su situación ha obligado aincluirlo en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (RealDecreto 439/1990, de 30 de marzo) dentro de la máxima categoríade amenaza: «en peligro de extinción». De acuerdo con la Ley4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los Hábitats Naturalesy de la Flora y Fauna Silvestre, la inclusión de una especie en estacategoría exige la redacción de un plan de recuperación para lamisma, en el que se definirán las medidas necesarias para eliminartal peligro de extinción. Dado que el modelo de plan de recupera-ción por el que se ha optado es de carácter puramente normativo, seha elaborado un anexo al mismo que contiene el resto de los conte-nidos mínimos que establecen tanto la Ley 4/1989, de 27 de marzo,de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y FaunaSilvestre, como el Catálogo Valenciano de Fauna Amenazada.

Igualmente y con idéntica categoría, el samaruc ha sido inclui-do en el Decreto 32/2004, de 27 de febrero, del Consell de la Gene-ralitat, por el que se crea y regula el Catálogo Valenciano de Espe-cies de Fauna Amenazadas, y se establecen categorías y normaspara su protección. Este mismo decreto regula un procedimientopara la elaboración de planes de recuperación, que en el presentecaso no se ha seguido por haberse iniciado la tramitación del Plande Recuperación del Samaruc en fecha anterior a la aprobación porel Consell de la Generalitat de aquella disposición reglamentaria.

La necesidad legal de aprobar un régimen de protección para elsamaruc se refuerza por la responsabilidad de la Generalitat de pro-teger una especie cuya supervivencia en el planeta depende esen-cialmente de los esfuerzos y recursos que se destinen a su conser-vación en la Comunidad Valenciana.

Por todo ello, a propuesta del conseller de Territorio y Vivien-da, conforme con el Consejo Jurídico Consultivo de la ComunidadValenciana y previa deliberación del Consell de la Generalitat, enla reunión del día 3 de diciembre de 2004,

DECRETO

Artículo 1. Objeto1.1. El objeto del presente decreto es definir un Plan de Recu-

peración del Samaruc que contenga un régimen especial de protec-ción para la especie y su hábitat, ordene las acciones necesarias

expandir les seues poblacions dins de la seua àrea original de distri-bució, que assegure la seua presència futura en el medi natural iallunye l’espècie del perill d’extinció, en compliment del que dis-posa l’article 31.3 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservaciódels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, i d’allò que haestablit el Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Gene-ralitat, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies deFauna Amenaçades, i s’estableixen categories i normes per a laseua protecció.

1.2. Correspon a la Conselleria de Territori i Habitatge, a travésde la Direcció General de Gestió del Medi Natural, assegurar elcompliment d’aquest pla a la Comunitat Valenciana.

Article 2. ÀmbitEl present decret s’aplicarà en tot el territori de la Comunitat

Valenciana pel que fa a la protecció dels exemplars de l’espècie, i ales zones definides en l’article 3 pel que fa a la protecció del seuhàbitat.

Article 3. Àrees d’aplicacióLes mesures de protecció i regeneració de l’hàbitat previstes en

el present pla s’aplicaran en les següents zones, representades gràfi-cament en l’annex I (a).

3.1. Àrees de conservacióCorresponen a aquells espais que alberguen en l’actualitat

poblacions de l’espècie. Són les següents:– Marjal de Peníscola. Amb la delimitació del lloc d’interés

comunitari ES5222002, aprovat per Acord de 10 de juliol de 2001,del Consell de la Generalitat.

– Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. Amb la deli-mitació del parc natural, segons el Decret 264/1994, de 20 dedesembre, del Consell de la Generalitat, de modificació del Decret188/1988, de 12 de desembre, de declaració del Paratge Natural dela Comunitat Valenciana del Prat de Cabanes-Torreblanca.

– Marjal dels Moros. Amb la delimitació del Lloc d’InterésComunitari ES0000148, aprovat per Acord de 10 de juliol de 2001,del Consell de la Generalitat.

– Parc Natural de l’Albufera. Amb la delimitació del parc natu-ral segons el Decret 71/1993, de Règim Jurídic del Parc Natural del’Albufera.

– Ullals del Riu Verd. Amb la delimitació del lloc d’interéscomunitari ES52330047, aprovat per Acord de 10 de juliol de2001, del Consell de la Generalitat.

– Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. Amb la delimitaciódel parc natural segons la disposició addicional tercera de la Llei11/1994, de 27 de desembre, d’Espais Naturals Protegits de laComunitat Valenciana.

3.2. Àrees de recuperacióEspais localitzats en l’àmbit de la distribució original de l’espè-

cie i potencialment adequats als seus requeriments. A més de lesàrees de conservació seran:

– Marjal d’Almenara. Amb la delimitació del lloc d’interéscomunitari ES5223007, aprovat per Acord de 10 de juliol de 2001,del Consell de la Generalitat.

– Marjals de la Safor. Amb la delimitació del lloc d’interéscomunitari ES5233030, aprovat per Acord de 10 de juliol de 2001,del Consell de la Generalitat.

– Desembocadura del riu Bullents. Amb la delimitació de lazona humida catalogada, segons Acord de 10 de setembre de 2002,del Consell de la Generalitat, d’aprovació del Catàleg de ZonesHumides de la Comunitat Valenciana.

– Desembocadura i front litoral del riu Racons. Amb la delimi-tació de la zona humida catalogada, segons Acord de 10 de setem-bre de 2002, del Consell de la Generalitat, d’aprovació del Catàlegde Zones Humides de la Comunitat Valenciana.

– Marjal de Rafalell i Vistabella. Amb la delimitació de la zonahumida catalogada, segons Acord de 10 de setembre de 2002, delConsell de la Generalitat, d’aprovació del Catàleg de Zones Humi-des de la Comunitat Valenciana.

3.3. Reserves de fauna

31760 14 12 2004 DOGV - Núm. 4.902

para expandir sus poblaciones dentro de su área original de distri-bución, asegure su presencia futura en el medio natural y aleje a laespecie del peligro de extinción, en cumplimiento de lo dispuestoen el artículo 31.3 de la Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conserva-ción de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestre, y delo establecido por el Decreto 32/2004, de 27 de febrero, del Consellde la Generalitat, por el que se crea y regula el Catálogo Valencia-no de Especies de Fauna Amenazadas, y se establecen categorías ynormas para su protección.

1.2. Corresponde a la Conselleria de Territorio y Vivienda, através de la Dirección General de Gestión del Medio Natural, ase-gurar el cumplimiento de este Plan en la Comunidad Valenciana.

Artículo 2. ÁmbitoEl presente decreto será de aplicación en todo el territorio de la

Comunidad Valenciana en lo que se refiere a la protección de losejemplares de la especie, y en las zonas definidas en el artículo 3 enlo que se refiere a la protección de su hábitat.

Artículo 3. Áreas de aplicaciónLas medidas de protección y regeneración del hábitat previstas

en el presente Plan se aplicarán en las siguientes zonas, representa-das gráficamente en el anexo I (a).

3.1. Áreas de conservaciónCorresponden a aquellos espacios que albergan en la actualidad

poblaciones de la especie. Son las siguientes:– Marjal de Peñíscola. Con la delimitación del lugar de interés

comunitario ES5222002, aprobado por Acuerdo de 10 de julio de2001, del Consell de la Generalitat.

– Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. Con la delimi-tación del parque natural, según el Decreto 264/1994, de 20 dediciembre, del Consell de la Generalitat, de modificación del Decreto188/1988, de 12 de diciembre, de declaración del Paraje Natural de laComunidad Valenciana del Prat de Cabanes-Torreblanca.

– Marjal dels Moros. Con la delimitación del lugar de interéscomunitario ES0000148, aprobado por Acuerdo de 10 de julio de2001, del Consell de la Generalitat.

– Parque Natural de l’Albufera. Con la delimitación del parquenatural según el Decreto 71/1993, del Consell de la Generalitat, deRégimen Jurídico del Parque Natural de l’Albufera.

– Ullals del Riu Verd. Con la delimitación del lugar de interéscomunitario ES52330047, aprobado por Acuerdo de 10 de julio de2001, del Consell de la Generalitat.

– Parque Natural del Marjal de Pego-Oliva. Con la delimitacióndel parque natural según la disposición adicional tercera de la Ley11/1994, de 27 de diciembre, de Espacios Naturales Protegidos dela Comunidad Valenciana.

3.2. Áreas de recuperaciónEspacios localizados en el ámbito de la distribución original de

la especie y potencialmente adecuados a sus requerimientos. Ade-más de las áreas de conservación serán:

– Marjal de Almenara. Con la delimitación del lugar de interéscomunitario ES5223007, aprobado por Acuerdo de 10 de julio de2001, del Consell de la Generalitat.

– Marjales de la Safor. Con la delimitación del lugar de interéscomunitario ES5233030, aprobado por Acuerdo de 10 de julio de2001, del Consell de la Generalitat.

– Desembocadura del riu Bullents. Con la delimitación de laZona Húmeda Catalogada, según Acuerdo de 10 de septiembre de2002, del Consell de la Generalitat, de aprobación del Catálogo deZonas Húmedas de la Comunidad Valenciana.

– Desembocadura y frente litoral del riu Racons. Con la delimi-tación de la zona húmeda catalogada, según Acuerdo de 10 de sep-tiembre de 2002, del Consell de la Generalitat, de aprobación delCatálogo de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana.

– Marjal de Rafalell-Vistabella. Con la delimitación de la zonahúmeda catalogada, según Acuerdo de 10 de septiembre de 2002,del Consell de la Generalitat, de aprobación del Catálogo de ZonasHúmedas de la Comunidad Valenciana.

3.3. Reservas de fauna

3.3.1. Conforme al que disposa l’article 12 del Decret 32/2004,de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea iregula el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades,poden declarar-se com a reserves de fauna per al samaruc aquellsespais de relativament xicoteta extensió que continguen poblacionsexcepcionals d’aquesta espècie o siguen objecte de treballs conti-nuats de conservació i investigació sobre aquesta.

3.3.2. Aquestes reserves es declararan preferentment dins de lesàrees definides en els articles 3.1 i 3.2 i, a més, en aquells espaisque es situen dins de l’àrea de distribució històrica de l’espècie,constituïsquen reductes aïllats no inclosos en espais que gaudisquenen l’actualitat d’un estatus de protecció específic.

3.3.3. A aquest fi, es declaren com a reserves de fauna per alsamaruc els espais definits en l’annex I (b).

Article 4. Definició de l’hàbitatA l’efecte previst en els articles 26, 31 i 38.7 de la Llei 4/1989,

en l’àmbit dels espais inclosos en l’article anterior, es defineix coma hàbitat del samaruc tots els cursos i masses d’aigua tant correntscom estancats, i els terrenys entollats temporalment o permanent-ment situats fora de sòl urbà. S’inclouen en aquesta definició elsllits, fons i marges, queden delimitats aquests últims per l’existèn-cia de vegetació natural palustre o de ribera.

Article 5. Règim de protecció de l’hàbitat5.1. A les àrees de conservació definides en l’article 3.1, s’esta-

bleix el següent règim d’usos:En els hàbitats de samaruc es prohibeix qualsevol actuació que

puga comportar un perjudici a l’espècie i, en particular, lessegüents:

– Introducció i reforçament de poblacions i el trasbals de lessegüents espècies piscícoles: gambúsia, carpa, carpí vermell i percaamericana, com també del cranc de riu americà i de qualsevol altraespècie exòtica de fauna i flora.

– Aterraments, abocaments de materials sòlids i líquids d’ori-gen urbà o industrial.

– Utilització de nanses i arts de pesca amb xarxa, a excepciód’aquells espais que compten amb regulació pròpia i de la pesca del’angula dins de la zona maritimoterrestre, conforme al que disposal’Ordre de 17 de maig de 1990, de la Conselleria d’Agricultura iPesca, per la qual es regula la pesca de l’angula a l’àmbit territorialde la Comunitat Valenciana.

– Neteja de fons de les séquies en el període comprés entremarç i setembre, ambdós mesos inclosos.

– Utilització d’herbicides per a la neteja de marges i vegetacióaquàtica o de ribera.

Fora d’aquests hàbitats es requerirà autorització prèvia, condi-cionada que no es produïsquen danys sobre l’hàbitat de l’espècie,per a les actuacions següents:

– Posada en marxa de plans d’actuació agrícola que suposencanvis de cultius, modificació de sistemes de regs, desviacions decanals o séquies, canalitzacions i, en general, totes aquelles actua-cions que puguen modificar el funcionament hídric de l’espai.

– Posada en marxa de plans de defensa contra inundacions, ins-tal·lació de bombes de drenatge, modificació de cursos d’aigua ocanalitzacions.

– Bombaments, drenatges, o instal·lació de qualsevol dispositiuque facilite la dessecació del terreny, incloent l’extracció d’aiguaamb fins agrícoles o altres.

– Canalitzacions de séquies i canals.5.2. Dins de l’hàbitat inclòs en les àrees de recuperació del

samaruc definides en l’article 3.2, estaran prohibides les següentsactuacions:

– Introducció i reforç de poblacions i el trasbals de les següentsespècies piscícoles: gambúsia, carpa, carpí vermell i perca america-na, com també del cranc de riu americà i de qualsevol altra espècieexòtica de fauna i flora.

DOGV - Núm. 4.902 14 12 2004 31761

3.3.1. Conforme a lo dispuesto en el artículo 12 del Decreto32/2004, de 27 de febrero, del Consell de la Generalitat, por el que secrea y regula el Catálogo Valenciano de Especies de Fauna Amenaza-das, podrán declararse como reservas de fauna para el samaruc aque-llos espacios de relativamente pequeña extensión que contenganpoblaciones excepcionales de esta especie o sean objeto de trabajoscontinuados de conservación e investigación sobre la misma.

3.3.2. Estas reservas se declararán preferentemente dentro delas áreas definidas en los artículos 3.1 y 3.2 y, además, en aquellosespacios que, situándose dentro del área de distribución histórica dela especie, constituyan reductos aislados no incluidos en espaciosque gocen en la actualidad de un estatus de protección específico.

3.3.3. A estos efectos, se declaran como reservas de fauna parael samaruc los espacios definidos en el anexo I (b).

Artículo 4. Definición del hábitatA los efectos previstos en los artículos 26, 31 y 38.7 de la Ley

4/1989, en el ámbito de los espacios incluidos en el artículo ante-rior, se define como hábitat del samaruc todos los cursos y masasde agua tanto corrientes como estancados, y los terrenos encharca-dos temporal o permanentemente situados fuera de suelo urbano.Se incluyen en esta definición los cauces, fondos y márgenes, que-dando delimitados estos últimos por la existencia de vegetaciónnatural palustre o de ribera.

Artículo 5. Régimen de protección del hábitat5.1. En las áreas de conservación definidas en el artículo 3.1, se

establece el siguiente régimen de usos:En los hábitats de samaruc se prohíbe cualquier actuación que

pueda suponer un perjuicio a la especie y, en particular, las siguien-tes:

– Introducción y reforzamiento de poblaciones y el trasiego delas siguientes especies piscícolas: gambusia, carpa, carpín y black-bass, así como del cangrejo americano y de cualquier otra especieexótica de fauna y flora.

– Aterramientos, vertidos de materiales sólidos y líquidos deorigen urbano o industrial.

– Utilización de nasas y artes de pesca con red, a excepción deen aquellos espacios que cuenten con regulación propia y de lapesca de la angula dentro de la zona marítimo-terrestre, conforme alo dispuesto en la Orden de 17 de mayo de 1990, de la Conselleriade Agricultura y Pesca, por la que se regula la pesca de la angula enel ámbito territorial de la Comunidad Valenciana.

– Limpieza de fondo de las acequias en el periodo comprendidoentre marzo y septiembre, ambos meses incluidos.

– Utilización de herbicidas para limpieza de márgenes y vegeta-ción acuática o de ribera.

Fuera de estos hábitats se requerirá autorización previa, condi-cionada a que no se produzcan daños sobre el hábitat de la especie,para las siguientes actuaciones:

– Puesta en marcha de planes de actuación agrícola que supon-gan cambios de cultivos, modificación de sistemas de riegos, desví-os de canales o acequias, canalizaciones y, en general, todas aque-llas actuaciones que puedan modificar el funcionamiento hídricodel espacio.

– Puesta en marcha de planes de defensa contra inundaciones,instalación de bombas de drenaje, modificación de cursos de agua ocanalizaciones.

– Bombeos, drenajes, o instalación de cualquier dispositivo quefacilite la desecación del terreno, incluyendo la extracción de aguacon fines agrícolas u otros.

– Canalizaciones de acequias y canales.5.2. Dentro del hábitat incluido en las áreas de recuperación del

samaruc definidas en el artículo 3.2, estarán prohibidas las siguien-tes actuaciones:

– Introducción y reforzamiento de poblaciones y el trasiego delas siguientes especies piscícolas: gambusia, carpa, carpín y black-bass, así como del cangrejo americano y de cualquier otra especieexótica de fauna y flora.

– Aterraments, abocaments de materials sòlids i líquids d’ori-gen urbà o industrial.

Fora d’aquests hàbitats, es requerirà autorització prèvia, condi-cionada a la no-afecció a l’hàbitat de l’espècie, per a les actuacionssegüents:

– Posada en marxa de plans d’actuació agrícola que suposencanvis de cultius, modificació de sistemes de regs, desviacions decanals o séquies, canalitzacions i, en general, totes aquelles actua-cions que puguen modificar el funcionament hídric de l’espai.

– Posada en marxa de plans de defensa contra inundacions, ins-tal·lació de bombes de drenatge, modificació de cursos d’aigua ocanalitzacions.

– Bombaments, drenatges, o instal·lació de qualsevol dispositiuque facilite la dessecació del terreny, incloent l’extracció d’aiguaamb fins agrícoles o altres.

– Canalitzacions de séquies i canals.5.3. A les reserves de fauna per al samaruc que es refereix

l’article 3.3, la normativa aplicable serà la que figure en les normesde protecció aprovades en la seua declaració o, si no n’hi ha, i coma mínim, les contingudes en l’article 5.1 i 5.2.

5.4. Amb independència de la tramitació a què estiguera subjec-ta, l’avaluació ambiental (informe, estimació o declaració d’impac-te ambiental o altres) de qualssevol actuacions, plans o projectesque, per les seues característiques o ubicació, pogueren afectar lesàrees definides en l’article 3, hauran d’avaluar amb especial atencióels efectes que sobre la conservació del samaruc puguen derivar-sede la realització del projecte, com també mencionar expressamenten la declaració corresponent l’efecte previst sobre les poblacionsde l’espècie.

Article 6. Règim de protecció dels exemplars6.1. D’acord amb el que preveu l’article 31 de la Llei 4/1989,

queda prohibit amb caràcter general posseir, transportar, vendre,exposar per a la venda, importar o exportar exemplars vius o mortsinclosos els seus ous, i qualsevol activitat realitzada amb l’objectede donar-los mort, capturar-los i perseguir-los.

6.2. La tinença d’exemplars només s’autoritza amb fins educa-tius o d’investigació. Aquesta autorització exclou expressament lacessió a tercers i l’alliberament al medi natural.

6.3. La tinença amb fins educatius s’autoritza únicament a par-tir d’exemplars nascuts en captivitat produïts per la Conselleria deTerritori i Habitatge, amb la presentació prèvia d’una memòria edu-cativa.

6.4. La captura d’exemplars en el medi natural amb finsd’investigació es realitzarà, únicament i amb l’autorització prèvia,quan estiga orientada directament a la conservació de l’espècie. Larealització de qualsevol altra investigació es realitzarà únicament apartir d’exemplars nascuts en captivitat produïts per la Conselleriade Territori i Habitatge.

Article 7. Mesures de restauració de l’hàbitat7.1. Per a recuperar la presència de l’espècie dins de l’àrea de

distribució potencial de l’espècie, la Generalitat executarà projectesde restauració de l’hàbitat en les àrees definides en l’article 3.1 i 2.

7.2. Si no hi ha disponibilitat de terrenys, se’n procedirà al’adquisició.

Article 8. Mesures de restauració de poblacions8.1. Per a la recuperació i restauració de poblacions, la Genera-

litat mantindrà instal·lacions per a la cria i repoblació de l’espècie.

8.2. Les reintroduccions o el reforç de poblacions es realitzaranúnicament dins de les àrees definides en l’article 3.

Article 9. Plans d’acció9.1. El pla de recuperació es desenvoluparà mitjançant succes-

sius plans d’acció que, per períodes de vigència no superiors a cincanys, concretaran els objectius que s’han d’aconseguir i les actua-cions i mitjans necessaris per a la seua aplicació.

31762 14 12 2004 DOGV - Núm. 4.902

– Aterramientos, vertidos de materiales sólidos y líquidos deorigen urbano o industrial.

Fuera de estos hábitats, se requerirá autorización previa, condi-cionada a la no afección al hábitat de la especie, para las siguientesactuaciones:

– Puesta en marcha de planes de actuación agrícola que supon-gan cambios de cultivos, modificación de sistemas de riegos, desví-os de canales o acequias, canalizaciones y, en general, todas aque-llas actuaciones que puedan modificar el funcionamiento hídricodel espacio.

– Puesta en marcha de planes de defensa contra inundaciones,instalación de bombas de drenaje, modificación de cursos de agua ocanalizaciones.

– Bombeos, drenajes, o instalación de cualquier dispositivo quefacilite la desecación del terreno, incluyendo la extracción de aguacon fines agrícolas u otros.

– Canalizaciones de acequias y canales.5.3. En las reservas de fauna para el samaruc a que se refiere el

artículo 3.3, la normativa aplicable será la que figure en las normasde protección aprobadas en su declaración o, en su defecto y comomínimo, las contenidas en el artículo 5.1 y 5.2.

5.4. Con independencia de la tramitación a que estuviese sujeta,la evaluación ambiental (informe, estimación o declaración deimpacto ambiental u otras) de cualesquiera actuaciones, planes oproyectos que, por sus características o ubicación, pudieran afectara las áreas definidas en el artículo 3, deberán evaluar con especialatención los efectos que sobre la conservación del samaruc pudie-ran derivarse de la realización del proyecto, así como mencionarexpresamente en la declaración correspondiente el efecto previstosobre las poblaciones de la especie.

Artículo 6. Régimen de protección de los ejemplares6.1. Conforme a lo previsto en el artículo 31 de la Ley 4/1989,

queda prohibido con carácter general poseer, transportar, vender,exponer para la venta, importar o exportar ejemplares vivos omuertos incluidos sus huevos, y cualquier actividad realizada con elobjeto de darles muerte, capturarlos y perseguirlos.

6.2. La tenencia de ejemplares sólo se autoriza con fines educa-tivos o de investigación. Esta autorización excluye expresamente lacesión a terceros y la liberación en el medio natural.

6.3. La tenencia con fines educativos se autoriza únicamente apartir de ejemplares nacidos en cautividad producidos por la Con-selleria de Territorio y Vivienda, previa presentación de una memo-ria educativa.

6.4. La captura de ejemplares en el medio natural con fines deinvestigación se realizará, únicamente y previa autorización, cuan-do esté orientada directamente a la conservación de la especie. Larealización de cualquiera otra investigación se realizará únicamentea partir de ejemplares nacidos en cautividad producidos por la Con-selleria de Territorio y Vivienda.

Artículo 7. Medidas de restauración del hábitat7.1. Para recuperar la presencia de la especie dentro del área de

distribución potencial de la especie, la Generalitat ejecutará proyectosde restauración del hábitat en las áreas definidas en el artículo 3.1 y 2.

7.2. De no existir disponibilidad de terrenos, se procederá a laadquisición de los mismos.

Artículo 8. Medidas de restauración de poblaciones8.1. Para la recuperación y restauración de poblaciones, la

Generalitat mantendrá instalaciones para la cría y repoblación de laespecie.

8.2. Las reintroducciones o el reforzamiento de poblaciones serealizarán únicamente dentro de las áreas definidas en el artículo 3.

Artículo 9. Planes de acción9.1. El plan de recuperación se desarrollará mediante sucesivos

planes de acción que, por periodos de vigencia no superiores acinco años, concretarán los objetivos a alcanzar y las actuaciones ymedios necesarios para su aplicación.

9.2. Per al desenvolupament de les actuacions previstes enaquests plans, el Consell de la Generalitat establirà la dotació demitjans necessaris esmentats, d’acord amb les disponibilitats pres-supostàries existents, i establirà vies de col·laboració amb altresentitats públiques i privades que puguen tindre interés en la conser-vació d’aquesta espècie.

9.3. El contingut d’aquests plans serà:– Anàlisi de la situació de l’espècie, distribució, estat de les

poblacions, estat de conservació del seu hàbitat, amenaces i avalua-ció de les actuacions de conservació executades prèviament.

– Desenvolupament del programa de conservació de l’hàbitat ide les poblacions amb determinació de les mesures que s’hand’adoptar i competències per al seu compliment.

– Desenvolupament del programa de restauració de l’hàbitat,amb indicació de les zones preferents d’actuació.

– Desenvolupament del programa de restauració de poblacions,amb indicació del desenvolupament del programa de cria en capti-vitat.

– Prioritats d’investigació científica.– Desenvolupament del programa de comunicació i educació

ambiental.– Desenvolupament del programa de participació, amb detall

dels mecanismes necessaris per a fomentar-la.– Desenvolupament del programa d’actuació amb indicació del

calendari i fases d’execució, relació amb altres administracions,establiment d’acords i convenis, mesures legals i administrativescomplementàries i instruments financers requerits.

– Programa de seguiment: mesures de control del complimentdel pla i dels seus objectius.

Article 10. Execució dels plans10.1. Els plans d’acció seran elaborats per la Direcció General

de Gestió del Medi Natural, i aprovats per ordre del conseller deTerritori i Habitatge.

10.2. A l’efecte de coordinar la seua execució, la DireccióGeneral de Gestió del Medi Natural designarà un tècnic per a realit-zar el seu seguiment.

Article 11. Autoritzacions i excepcions11.1. Les autoritzacions a què es refereixen els articles 5 i 6

hauran de ser emeses per la Direcció General de Gestió del MediNatural. Aquestes autoritzacions s’emetran en el termini màxim dedos mesos des de la data de recepció de la sol·licitud en l’òrgancompetent, el silenci administratiu serà positiu en ambdós casos.

11.2. En el cas d’àrees de conservació, àrees de recuperació oreserves de fauna pel samaruc compreses en l’àmbit d’espais natu-rals protegits, llocs de la Xarxa Natura 2000 i zones humides cata-logades, les autoritzacions a què es refereix l’article 5, apartats 1 i2, comptaran amb informe previ emés per l’òrgan responsable de lagestió de l’espai corresponent.

11.3. El règim d’excepció al marc general de protecció establiten els articles 4 i 5 serà el previst en l’article 28.2 de la Llei 4/1989.Les autoritzacions excepcionals previstes en l’article 28.3 de la Llei4/1989 correspondran a la Direcció General de Gestió del MediNatural.

Article 12. Règim sancionadorLes infraccions al que disposa aquest decret seran sancionades

d’acord amb el que disposa el títol VI de la Llei 4/1989, de 27 demarç, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Sil-vestre.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

En el cas de les àrees establides en l’article 3 l’àmbit de lesquals es trobe inclòs en el d’un espai natural protegit que compteamb Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals o Pla Rector d’Ús i

DOGV - Núm. 4.902 14 12 2004 31763

9.2. Para el desarrollo de las actuaciones previstas en estos pla-nes, el Consell de la Generalitat habilitará los medios necesarioscitados, de acuerdo con las disponibilidades presupuestarias exis-tentes, y establecerá vías de colaboración con otras entidades públi-cas y privadas que puedan tener interés en la conservación de estaespecie.

9.3. El contenido de estos planes será:– Análisis de la situación de la especie, distribución, estado de

las poblaciones, estado de conservación de su hábitat, amenazas yevaluación de las actuaciones de conservación ejecutadas previa-mente.

– Desarrollo del programa de conservación del hábitat y de laspoblaciones con determinación de las medidas a adoptar y compe-tencias para su cumplimiento.

– Desarrollo del programa de restauración del hábitat, con indi-cación de las zonas preferentes de actuación.

– Desarrollo del programa de restauración de poblaciones, conindicación del desarrollo del programa de cría en cautividad.

– Prioridades de investigación científica.– Desarrollo del programa de comunicación y educación

ambiental.– Desarrollo del programa de participación, con detalle de los

mecanismos necesarios para fomentarla.– Desarrollo del programa de actuación con indicación del

calendario y fases de ejecución, relación con otras administracio-nes, establecimiento de acuerdos y convenios, medidas legales yadministrativas complementarias e instrumentos financieros reque-ridos.

– Programa de seguimiento: medidas de control del cumpli-miento del plan y de sus objetivos.

Artículo 10. Ejecución de los planes10.1. Los planes de acción serán elaborados por la Dirección

General de Gestión del Medio Natural, y aprobados por orden delconseller de Territorio y Vivienda.

10.2. A efectos de coordinar su ejecución, la Dirección Generalde Gestión del Medio Natural designará un técnico para realizar suseguimiento.

Artículo 11. Autorizaciones y excepciones11.1. Las autorizaciones a las que se refieren los artículos 5 y 6

deberán ser emitidas por la Dirección General de Gestión delMedio Natural. Dichas autorizaciones se emitirán en el plazo máxi-mo de dos meses desde la fecha de recepción de la solicitud en elórgano competente, siendo positivo el silencio administrativo enambos casos.

11.2. En el caso de áreas de conservación, áreas de recupera-ción o reservas de fauna para el samaruc comprendidas en el ámbi-to de espacios naturales protegidos, lugares de la Red Natura 2000y zonas húmedas catalogadas, las autorizaciones a que se refiere elartículo 5, apartados 1 y 2, contarán con informe previo emitido porel órgano responsable de la gestión del espacio correspondiente.

11.3. El régimen de excepción al marco general de protecciónestablecido en los artículos 4 y 5 será el previsto en el artículo 28.2de la Ley 4/1989. Las autorizaciones excepcionales previstas en elartículo 28.3 de la Ley 4/1989 corresponderán a la Dirección Gene-ral de Gestión del Medio Natural.

Artículo 12. Régimen sancionadorLas infracciones a lo dispuesto en este decreto serán sanciona-

das de acuerdo con lo dispuesto en el título VI de la Ley 4/1989, de27 de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de laFlora y Fauna Silvestre.

DISPOSICIÓN ADICIONAL

En el caso de las áreas establecidas en el artículo 3 cuyo ámbitose encuentre incluido en el de un espacio natural protegido quecuente con Plan de Ordenación de los Recursos Naturales y/o Plan

Gestió en vigor, les determinacions d’aquest decret tindran caràctercomplementari, en especial per a aquells aspectes que no hagensigut objecte específic de regulació en aquests plans. En el cas quel’espai protegit no compte amb normativa aprovada o aquesta estrobe en procés de revisió, els plans corresponents hauran d’incor-porar les determinacions d’aquest decret.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraEs faculta el conseller de Territori i Habitatge per a dictar les

disposicions necessàries per al desenvolupament i l’aplicació delpresent decret.

SegonaEl present decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació en

el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 3 de desembre de 2004

El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Territori i Habitatge,RAFAEL BLASCO CASTANY

ANNEX I

Cartografia

(a) Àrees de conservació i recuperació(b) Reserves de fauna1. Llacuna del samaruc de la marjal dels Moros (Sagunt)2. La Llacuna (Algemesí)3. Marjal dels Borrons (Xeresa)

La cartografia esmentada als apartats (a) i (b) es reflectix alsmapes que s’acompanyen.

31764 14 12 2004 DOGV - Núm. 4.902

Rector de Uso y Gestión en vigor, las determinaciones de estedecreto tendrán carácter complementario, en especial para aquellosaspectos que no hayan sido objeto específico de regulación en talesPlanes. En caso de que el espacio protegido no cuente con normati-va aprobada o ésta se encuentre en proceso de revisión, los planescorrespondientes deberán incorporar las determinaciones de estedecreto.

DISPOSICIONES FINALES

PrimeraSe faculta al conseller de Territorio y Vivienda para dictar las

disposiciones necesarias para el desarrollo y aplicación del presentedecreto.

SegundaEl presente decreto entrará en vigor el día siguiente al de su

publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Valencia, 3 de diciembre de 2004

El presidente de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Territorio y Vivienda,RAFAEL BLASCO CASTANY

ANEXO I

Cartografía

(a) Áreas de conservación y recuperación(b) Reservas de fauna1. Llacuna del Samaruc de la Marjal dels Moros (Sagunt)2. La Llacuna (Algemesí)3. Marjal dels Borrons (Xeresa)

La cartografía mencionada en los apartados (a) y (b) se reflejaen los mapas que se acompañan.

DOGV - Núm. 4.902 14 12 2004 31765

��

�� !!!""!!!��#��$��%��$��"""""&"'��""""�()(��*��#��+,�$�-�� .��/�� !''"(0)��1��2��""""�(0

&��,�3�� !!'""00��-�� !''"'"4��#5��1��6��783��9��#��"��#5��1��6��783��#5��1��6��783��-��/��#�$��

��

��

�:3�#��3��

� �

� !

� '

� (

�

� &

�0

�

4

�

)�

�"

� ��

�" " �" !" ;��3�#��

31766 14 12 2004 DOGV - Núm. 4.902

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��!��

��

"��

�#�

��

��

#��

��

��!�

�

��

$��

�%�

�$��

�$��

�

�%��

�&��

��

�&�'

��

��'

�!��

�!��

�!��

��

��'

��

��'

�'

�$��

�'�%

��

��%

��

��%

��&

�$��

��!

��

�$��

��

��%

��

'�$

��

�$

��

'� '�

%�

'��

'�� &�!

&��

'��

��

'��

%�!

!��

'�&

�'

%�!

&��&�'

��

��'

��'

�$�$

%�!

!�%

��

$�

!�$

%�$ �!

��

��

�'�$

�'��

�%�!

'�%

'�%

�%��

�%��

��

'�'

'�!&��

&�'

'�$

'�!

��

'�!

%�&&�%

��%

$�'

��&$�$

��

��'

��%

��

��

�� !��

!�� $��&

!�!

!��

��'

�(��&

�(� �

'

�(��

�(��!

�)*$��

+,��(�

-�.��

��+,��'

�(�

�(��

�(��

+��$�!�(�

/�0

��

��/��

��

��/��

��

��1

��

��+�

�2�

��

��

��+��

��

��+��

��

��)

��

�+,��

��

��

��

��+��

��/��

��

��2��

/�0

��

��3/��2��

��

��

��

��/

�0��

��+�

��

��

��

��

� ��

��

�(��'

�(��&

-��2

�4��!

�!�5�

+,��

6*��

#��

��!�

5�

��

��

�$��

'�

'�'

��

��$

��$

��

��

$�%

��

��

��

$��

$�

$�'

��

��&

!��

!��

!��

��'

��

��

��

&��

��$

��

��

��

��

��

��&

��'

��

��

��

��

��+�

��

��

��

��

�

��

��7�

��

��3/��

��

��

��

8��

��

��

�� +��

�

��

��

�/�9�

��

��

��

1��

��

:��.�)��

;7��2�

��3/�

�9�

2��)�

��

��

��

��

��<

�#��

2��

�

��=��

�0��

�2�

2��#

��

�#��

>��

2��

��

��:��

0��

��6�

#�#�

��

��<�

#��

��:��0

��

��

� ��

��:

��0��

8��

��4

��

��

��

��

�9��7

��

��+��

��8��

��

�� !�&'�%

�&

��

��

��

'�!

&��

%�'

!�%

��

��&

��$��

��

$�

��

&��%�$

%�$

%�'

&��

&��

!�'

$��

��'

��%��

$�

��&

%��%��

��

&�'

%�%

��$

$�%$�%

$��

!�$

!�$

�!

&��

��

��$

!��

%��

&�%

%�!

%��

&��

'��

��'

��

��'

��&

��

$��

��'

%��

'��&��

!�&

��

%��

��

��

��%

��

$�%��%!�

��

!��

�� &

!�$

��

��'

$��

$�� &��

'�

��

��

��

��

��

��&��&

��&

��!

$�$

!��

$�!

��$

��

$��

!��!��

$�$

��%

��!

$��

$�%

��

(�$

/*&��$�(� +,��$�!�(�

� ��

��

� /��

��

�

��

��

� ��

/�0��

��

��

��

�#��3/�

��2�4

��

��

/�0��

��2�

� ��

��

�

�� +

�� /

��

�� -�

?��

��

��

��

��

@��

�A��

+��

��B��

��

��3/

��;

��

�:��

2

1��:��

��

��

��

��

��1�

��)��

�3/

�-*��

1��

��

��

:��

-��

��

3

�@0��

��

�3/��;

��

/�0��

�3/��

��

��1�

��)��

��

��

��

��

��&

��%��%��&

��&

��

��'

��

��&

��'

��

��'

��

�

�

�

��

�3/��

��

��

��

2�

1��+

��

��-

�?��

1��3-

��A��

�+,��

+��+

,��

��

��

��

��+�

��24

��

�� 3/��

:��.��@0��

��

��

��

��

��

#��

��

��1��

�@0��"�

��

�@0�

��

��

��/��

��

��

�-��B

��"��-

��

��/��6

��

�-*!

-��

2�

&$��

��

&$��

��

&$$�

��

&$$�

��

&$��

��

&$��

��

&$!�

��

&$!�

��

&$%�

��

&$%�

��

&$&�

��

&$&�

��

�$''��

�$''��

�$' ��

�$' ��

�$ ��

�$ ��

�$ ��

�$ ��

DOGV - Núm. 4.902 14 12 2004 31767

��

��

��

� ��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

!"�

#�$�

%��

&��

$�

��

��

��'��

��

��

(�) ��

� ��

�)*��

(�((��

*� (�

(��

��

�)(�(

*�++��

+��+��

+��*��

*��(�(

*��,��

(��*��

+��+�)

+�++�+

��

��+�

*� (��

*� *�+

+��+

��

��

��)

��

��

+�(+�)

*�+

+�)��

�� +

��

��

��

��(

��

��(

��+

��

��(

��

� ��)��

��+

��

�,��

�,��

)�)

)�))��

,��

,�(

)�

)��

)�)

�)

)�)

�(

�)

��

)�) ��

)��

��

)��

��

��

�(

,��

)��

,�+

)��

)��

)��

)��

)��

)��

)��

��

)��

)�+

)�

)��

)��

)��

��)�+

)�

�)

)�(

)��

)��

)�

(��

)��

)�(

��

)�� )�(

��

*�� *��

+�(

+��

+��

+��+��

��

��)

��)

(� +�)

+��

��(

��

��)

��+

��

�� +�+

��

��

��+

��(

��

��)

��+

��

��

��

��

��)

��

��

��(

�,��

�,��

��) ��

�

�,�(

�� +

��(

�)� �)�(

�)�(

�,�( �)�+

��- ��,

#&��,�

.�/��'

�0��#&��

��,�+

/�1��

��#&��,

�.�

2� )�

2� )�

2� )�

�3*��/3�

�&��&��

4�

��

!��'��

��"&

��0

��#�

��"��&�

��%&

�

��"&

��

��

�1��

��

"&�'&��

��!�

�'��

��

�$ �

�&��%

5��

%��&�'

&

��6�

��'

��"

��

%��

��7&��&�

��

'��"&

��

��!��

&��

/��

�89��

��%�

�$��&

%��

��6��0

"��

%��

�

��

!��'��

%��

��

�

��

%��

�

��

%��

%��

��

#89��

:��

%��

��

6��

�'��

��

�

%��

��%�

��7&�

��&�

%��

�

��

%��

��'0

%��

��;��

%��

�

��

%&��

%��

�

"&�'&��

%��

��6��0

<��

��"

��

<��7�&�

��

#��#89��

��

"&�

#89��

�

��/�'&��&�

#�;

��

#89��

��<��

#89��

��

��

��&��

#89��

��

�&��

�&�

6��

�'

#89��

�

"&�'&

��

� � � � �

�,��

*�+

+��

(�(

��

(�*

(�+

)�) �,

��

)��

)��

)��

,�*

)��

,�*

)��

)��

,�+

)��

)��

)��

,�,

��(

�� ,

��(

��

��

�,��

�,�)

��)

/�1��

��

�� )��

�.�

#�'��(

�.�/�

��'�0��#�'��(

2�,)

2� ,�

2� ,+

2��(,

2��,

%:3)�

��7��&��

�

:��

��=

��9��

�

��

��

��

��

��"

��

!&��

��!��

��

��

��

��:

��

%��

��

&��

��

:��

��

��&�

%��

��

��

�

>��

%��

��/��'��

#89��

��

(�) ��

� ��

�)*��

(�((��

*� (�

(��

��

�)(�(

*�++��

+��+��

+��*��

*��(�(

*��,��

(��*��

+��+�)

+�++�+

��

��+�

*� (��

*� *�+

+��+

��

��

��)

��

��

+�(+�)

*�+

+�)��

�� +

��

��

��

��(

��

��(

��+

��

��(

��

� ��)��

��+

��

�,��

�,��

)�)

)�))��

,��

,�(

)�

)��

)�)

�)

)�)

�(

�)

��

)�) ��

)��

��

)��

��

��

�(

,��

)��

,�+

)��

)��

)��

)��

)��

)��

)��

��

)��

)�+

)�

)��

)��

)��

��)�+

)�

�)

)�(

)��

)��

)�

(��

)��

)�(

��

)�� )�(

��

*�� *��

+�(

+��

+��

+��+��

��

��)

��)

(� +�)

+��

��(

��

��)

��+

��

�� +�+

��

��

��+

��(

��

��)

��+

��

��

��

��

��)

��

��

��(

�,��

�,��

��) ��

�

�,�(

�� +

��(

�)� �)�(

�)�(

�,�( �)�+

��- ��,

#&��,�

.�/��'

�0��#&��

��,�+

/�1��

��#&��,

�.�

2� )�

2� )�

2� )�

�3*��/3�

�&��&��

4�

��

!��'��

��"&

��0

��#�

��"��&�

��%&

�

��"&

��

��

�1��

��

"&�'&��

��!�

�'��

��

�$ �

�&��%

5��

%��&�'

&

��6�

��'

��"

��

%��

��7&��&�

��

'��"&

��

��!��

&��

/��

�89��

��%�

�$��&

%��

��6��0

"��

%��

�

��

!��'��

%��

��

�

��

%��

�

��

%��

%��

��

#89��

:��

%��

��

6��

�'��

��

�

%��

��%�

��7&�

��&�

%��

�

��

%��

��'0

%��

��;��

%��

�

��

%&��

%��

�

"&�'&��

%��

��6��0

<��

��"

��

<��7�&�

��

#��#89��

��

"&�

#89��

�

��/�'&��&�

#�;

��

#89��

��<��

#89��

��

��

��&��

#89��

��

�&��

�&�

6��

�'

#89��

�

"&�'&

��

� � � � �

�,��

*�+

+��

(�(

��

(�*

(�+

)�) �,

��

)��

)��

)��

,�*

)��

,�*

)��

)��

,�+

)��

)��

)��

,�,

��(

�� ,

��(

��

��

�,��

�,�)

��)

/�1��

��

�� )��

�.�

#�'��(

�.�/�

��'�0��#�'��(

2�,)

2� ,�

2� ,+

2��(,

2��,

%:3)�

��7��&��

�

:��

��=

��9��

�

��

��

��

��

��"

��

!&��

��!��

��

��

��

��:

��

%��

��

&��

��

:��

��

��&�

%��

��

��

�

>��

%��

��/��'��

#89��

��

(�) ��

� ��

�)*��

(�((��

*� (�

(��

��

�)(�(

*�++��

+��+��

+��*��

*��(�(

*��,��

(��*��

+��+�)

+�++�+

��

��+�

*� (��

*� *�+

+��+

��

��

��)

��

��

+�(+�)

*�+

+�)��

�� +

��

��

��

��(

��

��(

��+

��

��(

��

� ��)��

��+

��

�,��

�,��

)�)

)�))��

,��

,�(

)�

)��

)�)

�)

)�)

�(

�)

��

)�) ��

)��

��

)��

��

��

�(

,��

)��

,�+

)��

)��

)��

)��

)��

)��

)��

��

)��

)�+

)�

)��

)��

)��

��)�+

)�

�)

)�(

)��

)��

)�

(��

)��

)�(

��

)�� )�(

��

*�� *��

+�(

+��

+��

+��+��

��

��)

��)

(� +�)

+��

��(

��

��)

��+

��

�� +�+

��

��

��+

��(

��

��)

��+

��

��

��

��

��)

��

��

��(

�,��

�,��

��) ��

�

�,�(

�� +

��(

�)� �)�(

�)�(

�,�( �)�+

��- ��,

#&��,�

.�/��'

�0��#&��

��,�+

/�1��

��#&��,

�.�

2� )�

2� )�

2� )�

�3*��/3�

�&��&��

4�

��

!��'��

��"&

��0

��#�

��"��&�

��%&

�

��"&

��

��

�1��

��

"&�'&��

��!�

�'��

��

�$ �

�&��%

5��

%��&�'

&

��6�

��'

��"

��

%��

��7&��&�

��

'��"&

��

��!��

&��

/��

�89��

��%�

�$��&

%��

��6��0

"��

%��

�

��

!��'��

%��

��

�

��

%��

�

��

%��

%��

��

#89��

:��

%��

��

6��

�'��

��

�

%��

��%�

��7&�

��&�

%��

�

��

%��

��'0

%��

��;��

%��

�

��

%&��

%��

�

"&�'&��

%��

��6��0

<��

��"

��

<��7�&�

��

#��#89��

��

"&�

#89��

�

��/�'&��&�

#�;

��

#89��

��<��

#89��

��

��

��&��

#89��

��

�&��

�&�

6��

�'

#89��

�

"&�'&

��

*�)��

*�)��

*� ��

*� ��

*�(��

*�(��

*�*��

*�*��

*�+��

*�+��

),)(��

),)(��

),)*��

),)*��

),)+��

),)+��

),)��

),)��

��

��

31768 14 12 2004 DOGV - Núm. 4.902

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�!"�#

�

�!"��

$�!

� �!

��

��

�%��

��

�

��

&'�"

&'�"

�(��

��

�&�

"��

"&�)

"��

"'��

�)�&�(�'

��

�(��

�&�"

�"�#

��

�'��

�(�#

"&��

"&�#

)�'

)��

��(

#)�'

#&��

� "�(

��#��

�"��

��('�&

&�#&��

&�""�#

&�

"��"��&��

&�"

&�"

&�#

&�&

&�""�)

"�&

��

"�"

"�#

&��

&�"

"�&

��#

&�'

"��

"�#

"�#

&��

&��

&�(

'��

��)

��)

'�#&�"

'�&

&��

'��&

�(

"�)�(

"�&�&

"�)�'

"")��

�#��

"�

��#

��#

�(�(

'��&

�)�'

��&

�'��

�&�

�'�(

"'�#

"&��

&��'

(��'

�)�)

')��

'��

&��)

#"�"

�)��

��#�#

�)&��

��

�((��

�'#��

)(��

�#�#

"�)�"

"�"��

"�

"�&

"�&

"��

'�

&��

"�)

&�&

&�'

�'

'��

&�"

��

��)

��

"�

"�'

&�&

&�"

&�(

&�&

&�

'��

'�#

#��"�

�

"��)

"'��

��

��

&��)

��&

"(��

��(

�##��

&��

&��

"�'

��'

��

�)�&

��#

'�(

(��

&�''�&

"��"�"

��#

&��

&�&&��

&�)

(�'

��

'� &��

'� "�)

��'

"�""�#

'�"��#

*��'"

*��''

*��'�

*��'(

*��""

)

*��""

#

*��"&

*��"&

"

((�*�

�&"�*�

*��"&

�

*��

*��"

*��

�

*��

"

*��

&

*��

'

�)

��+��

,��-�+��.�/

��

0.��1.��

2. &

&"

�,.( �

��

��+�

��/�� /��'�3�

��

��

%��+

��

�

��

��

��

��

$ ��

�

��

�

��

��

+�

��

��

��4��

��

��

��

� ��

��

��

��5�

��

��

�6��

��

�� 78 ��

$��

��

78 ��

�

��

�9��

��

��

��

��

��

��:

��

�

��+

�

+5��

��4��

/��

��

��

��

��

,��

��$��

1��+

�;��+�

��

��

��%�

�+��

��,��9��

�

� ��

�9�

��

��

��

��

��

��+;��

�<�

��5�

��

<��

�

��+��+�

��

��%�

��+�

��

/ ��

�

��%�

��

��+�

��$��+��

��

��

��+�

��$��

��

��/��

��

��4�=

�

��<

��

<�4

��

��

��

��/

��

��

+��

��

��

�

��78 �

�

2�� %�

��

�78 ��

�

$�7��

��%��

�78 ��

�

��

��

��

��$��+��

��

��

��+;��

��

� ��

�9�

��

��+;��

�%��5�

� ��

�9�

��

��

��

��

��

�/�

��

��

�

��

�78 ��

��

�

��

�

,��

��

��

��

��

�

��+

0��

��

��

��

��

��

��

+�

��

��

��

��4

��

��

��

,��

��

��+��

��+��

��

��%�

��

��

��

<�

�

��

��

��<��;��

��

��<��;��%��>��

��

��

��

�/��

��+;��

��+�

��

��

��4�

��

��

��

��

1�?��+�

�

��

��8 �

��

��

��

��@

��

?��

��

��

��,� �

�

<��

��

��

<��

��

��

��

�<�

��

�<�

��

��<��

�

�+;��

��<

�4

��

��>0

�4��

��

��

��

�>A��

��

�>1�+��

��

��

��4�=

��>1��

+�;

��

��

��

�>0 ��

��

�$�7

��

"��

"�)

&��

"�)

&��

"�'

��&

��

��'

'�(

��"

'�(

'�#

��'

��'�(

��

'�)

��&��

'�)&��

&�'

"�(

&�&

&�#

&�#

��

��

'��

'�'

'�'

'�#

'�#'�)

'��

'�)

��

&��&�(

��(

&�&

"�"

"��

"�'"�( &��

&�&

&�

&��

&�"

&�(&�(

'�&

&��

&�'

&�

��)

��(

��

'��

&�#

'�

&�) '��

��

&�&

&��'�&

'�(

'��

'�&'�"

'�"

&�)

&�)

&�#

'�"&�)

��(

&�#

'�

'�)

"�#

&��

'�"

&�

"�#"�(

&� "�(

"�

"�'

"� &��

&�(

&�"

&�(

&��

'��&�&

&�'

&�(&�'

"�(

"��

"��

"��

��

��+��'��3�

*��

*��'

*��&

��/�

�

�,.( �

��:

��

�

��

��

��

<��

�

�

�

�>0 ��

0��4�

��

�

��

��

�

��

�

��

��

��

�

+��

��

+5��

��4

��

��9�

A�?��

<��

�/��

�78 ��

�

��

�9��

��

��

��/��

��

�78 ��

��>1�+�

��

��

�

��

��

��B��8 �

<��

��>0 ��

�'

�'

�'�

�'�

�'"

�'"

�'&

�'&

�''

�''

�'�

�'�

'&"�

'&"�

'&""

'&""

'&"&

'&"&

'&"'

'&"'

'&"�

'&"�

ANNEX II

1. Anàlisi de la situació de la situació actual del samaruc 1.1. Distribució geogràfica generalFa algunes dècades la presència de Valencia hispanica a la

franja litoral mediterrània podria considerar-se àmplia i està relati-vament ben documentada. Hi ha citacions antigues al sud de França(Arnoult, 1957), i de la primera meitat del segle XX en alguneszones humides de Catalunya. No obstant això, en els últims anystan sols recollim una citació de Sostoa en 1984 al delta de l’Ebre, ien recents prospeccions a la conca dels Pirineus orientals no s’hantrobat poblacions de samaruc en cap dels marenys catalans estu-diats. Actualment, fora de la Comunitat Valenciana, només cal con-siderar l’existència de la població de la llacuna de Santes Creus(Tarragona) i el nucli poblacional creat en el delta de l’Ebre a partird’exemplars criats en captivitat i destinats a ser reintroduïts dins delparc.

La resta de poblacions de l’espècie es troben restringides a lafranja litoral de la Comunitat Valenciana compresa entre Peníscolai la marjal de Pego-Oliva. Més al sud d’aquesta marjal no existei-xen actualment poblacions comprovades de samaruc. No obstantaixò, cal mencionar dues referències al litoral de la conca del Segu-ra, Oliva (1965) i Doadrio (1989), aquesta última citació fa mencióa dos exemplars depositats al Museu Nacional de Ciències Naturalsi etiquetats com provinents del mar Menor (Múrcia).

A la Comunitat Valenciana l’espècie ha sigut citada històrica-ment en la majoria dels seus aiguamolls. No obstant això, totesaquestes zones han sigut prospectades en els últims anys, i s’halocalitzat l’espècie únicament a les localitats següents: marjal dePeníscola i Prat de Cabanes-Torreblanca a la província de Castelló;marjal dels Moros (Puçol-Sagunt), surgències d’aigua o ullals deles marjaleries del Parc Natural de l’Albufera i naixement i llit delriu Verd a la província de València; i la marjal de Pego-Oliva en ellímit de les províncies de València i Alacant.

La situació de les diferents poblacions s’avalua, en general,com precària, i es considera que únicament quatre d’elles: el Pratde Cabanes-Torreblanca, la marjal dels Moros, el riu Verd i elsullals de l’entorn de l’Albufera es troben en un acceptable estat deconservació. En la resta, la situació és molt delicada a causa dediferents factors, entre els quals cal destacar el maneig hídric, pro-blemes de contaminació i, particularment, la situació de competèn-cia amb la gambúsia (Gambusia holbroocki). En tots els casos calafegir el seu aïllament com un altre factor d’amenaça per a aquesta.

1.2. Distribució detallada a la Comunitat ValencianaS’inclouen totes les poblacions actuals de l’espècie, ja siguen

naturals o introduïdes, i s’especifica aquest últim extrem. 1. Marjal de Peníscola.2. Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca.3. Marjal d’Almenara.En aquesta zona hi ha una població reintroduïda en una zona de

reserva creada en el marc del projecte de Creació d’àrees de reservaper al samaruc, situada al terme municipal de Sagunt.

4. Marjal dels MorosA més de la població natural, en aquesta marjal hi ha una àrea

de reserva que ha sigut adequada per a l’espècie. 5. Ullals del Parc Natural de l’AlbuferaL’entorn de l’Albufera va constituir probablement fins fa unes

dècades l’hàbitat més típic i extens del samaruc al litoral mediterra-ni. Les seues poblacions es van donar per extintes a finals de ladècada dels 70, si bé en l’actualitat es coneixen algunes poblacionsen sectors molt concrets i localitzats del quadrant sud-occidentaldel parc natural, com també a l’exterior del parc, en els termesmunicipals de Sollana i Albalat de la Ribera. Cal destacar també lapresència d’una àrea de reserva al terme municipal d’Algemesí,dins dels límits del parc, recreada gràcies a un conveni de col·labo-ració amb l’Ajuntament d’aquest municipi.

DOGV - Núm. 4.902 14 12 2004 31769

ANEXO II

1. Análisis de la situación actual del samaruc1.1. Distribución geográfica generalHace algunas décadas la presencia de Valencia hispanica en la

franja litoral mediterránea podría considerarse amplia y está relati-vamente bien documentada. Existen citas antiguas en el sur deFrancia (Arnoult, 1957), y de la primera mitad del siglo XX enalgunas zonas húmedas de Cataluña. Sin embargo en los últimosaños tan sólo se recoge una cita de Sostoa en 1984 en el Delta delEbro, y en recientes prospecciones en la cuenca de los PirineosOrientales no se han encontrado poblaciones de samaruc en ningu-na de las marismas catalanas estudiadas. Actualmente, fuera de laComunidad Valenciana, sólo puede considerarse la existencia de lapoblación de la Llacuna de Santes Creus (Tarragona) y el núcleopoblacional creado en el Delta del Ebro a partir de ejemplares cria-dos en cautividad y destinados a ser reintroducidos dentro del Par-que.

El resto de poblaciones de la especie se encuentran restringidasa la franja litoral de la Comunidad Valenciana comprendida entrePeñíscola y el marjal de Pego-Oliva. Más al sur de este marjal noexisten actualmente poblaciones comprobadas de samaruc. No obs-tante, cabe mencionar dos referencias en el litoral de la cuenca delSegura, Oliva (1965) y Doadrio (1989), esta última cita hace men-ción a dos ejemplares depositados en el Museo Nacional de Cien-cias Naturales y etiquetados como provenientes del Mar Menor(Murcia).

En la Comunidad Valenciana la especie ha sido citada históri-camente en la mayoría de sus humedales. Sin embargo, todas estaszonas han sido prospectadas en los últimos años, habiéndose locali-zado la especie únicamente en las siguientes localidades: Marjal dePeñíscola y Prat de Cabanes-Torreblanca en la provincia de Caste-llón; Marjal dels Moros (Puçol-Sagunto), surgencias de agua oullals de las marjalerías del Parque Natural de la Albufera y naci-miento y cauce del río Verde en la provincia de Valencia; y Marjalde Pego-Oliva en el límite de las provincias de Valencia y Alicante.

La situación de las diferentes poblaciones se evalúa, en general,como precaria, considerándose que únicamente cuatro de ellas: elPrat de Cabanes-Torreblanca, la marjal dels Moros, el Río Verde ylos ullals del entorno de L’Albufera se encuentran en un aceptableestado de conservación. En el resto, la situación es muy delicadadebido a diferentes factores, entre los que cabe destacar el manejohídrico, problemas de contaminación y, particularmente, la situa-ción de competencia con la gambusia (Gambusia holbroocki). Entodos los casos cabe añadir su aislamiento como otro factor deamenaza para la misma.

1.2. Distribución detallada en la Comunidad ValencianaSe incluyen todas las poblaciones actuales de la especie, ya

sean naturales o introducidas, especificándose este último extremo. 1. Marjal de Peñíscola.2. Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca.3. Marjal de Almenara.En esta zona existe una población reintroducida en una zona de

reserva creada en el marco del proyecto de Creación de áreas dereserva para el samaruc, situada en el término municipal de Sagun-to.

4. Marjal dels Moros.Además de la población natural, en este marjal existe un área de

reserva que ha sido adecuada para la especie. 5. Ullals del Parque Natural de l’Albufera.El entorno de l’Albufera constituyó probablemente hasta hace

unas décadas el hábitat más típico y extenso del samaruc en el lito-ral mediterráneo. Sus poblaciones se dieron por extintas a finalesde la década de los 70, si bien en la actualidad se conocen algunaspoblaciones en sectores muy concretos y localizados del cuadrantesudoccidental del parque natural, así como en el exterior del par-que, en los términos municipales de Sollana y Albalat de la Ribera.Destacar también la presencia de un área de reserva en el términomunicipal de Algemesí, dentro de los límites del Parque, recreadamerced a un convenio de colaboración con el Ayuntamiento de estemunicipio.

6. Naixement o ullals del riu VerdLa delimitació de la zona inclou els termes municipals de Beni-

modo, Massalavés i Alberic.7. Marjal de XeresaAquesta població té l’origen en la reintroducció realitzada en

una zona de reserva creada en el curs del projecte de creació d’unaxarxa de reserves per al samaruc. Les pluges torrencials de 1996van ocasionar la dispersió de l’espècie per la marjal confrontant, alstermes municipals de Xeresa i Gandia.

8. Marjal de Pego-OlivaAquesta població, la més meridional de l’espècie, es localitza

dins del parc natural de la marjal, en els termes municipals de Pegoi Oliva.

9. Albuixech Com es detalla en l’apartat d’amenaces, la major part de l’hàbi-

tat d’aquesta població, va ser destruït per la instal·lació d’un polí-gon industrial. No obstant això, els exemplars afectats van ser res-catats i la línia poblacional s’ha mantingut aïllada a la piscifactoriadel Palmar. Es considera que aquesta població ha de reintroduir-se imantindre’s com a població estable refermada a la zona humida deRafalell i Vistabella, molt pròxima a la marjal d’Albuixech, per laqual cosa s’ha inclòs aquesta zona entre les àrees de recuperació del’espècie.

1.3. Estat de les poblacions naturals de l’espècie i del seu hàbi-tat

Si analitzem l’evolució de les distintes poblacions de samarucdurant l’última dècada cal fer les consideracions següents:

1. Marjal de Peníscola: fa una dècada es considerava una pobla-ció en bon estat de conservació, entre altres coses perquè no exis-teix gambúsia a la marjal. En l’actualitat continua sent una poblacióestable, sense competència amb gambúsia (de moment), però estàreduïda a xicotetes surgències dins d’aquesta zona humida. Recent-ment la Generalitat ha adquirit part dels terrenys d’aquesta marjal,on està previst realitzar actuacions que afavorisquen la conservacióde l’espècie.

2. Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca: a principisdels anys noranta la població del prat es considerava pràcticamentextinta, ja que en les últimes prospeccions no s’havia trobat capexemplar. No obstant això, en 1997 es descobreix una població al’interior dels ullals en prou bon estat de conservació, i a partird’aqueix moment s’inicia un programa de cria en captivitat del’espècie, es duen a terme reintroduccions periòdiques d’exemplarsper a intentar augmentar la seua àrea de distribució.

3. Marjal dels Moros: la població es mantenia reduïda a xicotetsenclavaments dins de la marjal on competia amb gambúsia i inten-tava superar els bruscos canvis de nivell que patia l’aiguamoll coma conseqüència de les contínues dessecacions que provocaven elsagricultors. A partir de 1995 aquesta important zona humida passaa ser declarada ZEPA i la gestió de l’aigua queda en mans de laGeneralitat, a més s’eviten abocaments importants com el que tenialloc en la séquia de Montcada que rebia les aigües residuals dePuçol, i que a partir d’aquest moment són desviades cap a unadepuradora i s’evita així la possible contaminació de la marjal. Noobstant això, i malgrat aquestes millores, el samaruc encara conti-nua trobant-se en baixes densitats enfront de la gambúsia, per laqual cosa es va decidir establir una àrea de reserva dins d’aquestazona humida en la qual l’espècie es reprodueix sense cap tipus deproblemes i que fa que la densitat d’exemplars de samaruc hajaaugmentat considerablement.

4. Ullals del Parc Natural de l’Albufera: quan es va començar atreballar amb l’espècie es coneixia l’existència d’una població quees mantenia estable en una de les surgències del parc, en l’actualitathi ha almenys tres surgències en l’entorn del parc amb presènciaestable de poblacions de samaruc. D’altra banda, la recreació del’àrea de reserva d’Algemesí també contribueix a augmentar l’àreade distribució del samaruc en el que tradicionalment s’ha conside-rat com el seu principal hàbitat.

5. Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva: a principis de ladècada dels noranta existien en aquesta marjal xicotetes zones amb

31770 14 12 2004 DOGV - Núm. 4.902

6. Nacimiento o «ullals» del río Verde.La delimitación de la zona incluye los términos municipales de

Benimodo, Massalavés y Alberic.7. Marjal de Xeresa.Esta población tiene como origen la reintroducción realizada en

una zona de reserva creada en el curso del proyecto de creación deuna red de reservas para el samaruc. Las lluvias torrenciales de1996 ocasionaron la dispersión de la especie por el marjal colindan-te, en los términos municipales de Xeresa y Gandía.

8. Marjal de Pego-Oliva.Esta población, la más meridional de la especie, se localiza den-

tro del parque natural del marjal, en los términos municipales dePego y Oliva.

9. Albuixech. Como se detalla en el apartado de amenazas, la mayor parte del

hábitat de esta población, fue destruido por la instalación de unpolígono industrial. Sin embargo, los ejemplares afectados fueronrescatados y la línea poblacional se ha mantenido aislada en la Pis-cifactoría de El Palmar. Se considera que esta población deberíareintroducirse y mantenerse como población estable afianzada en lazona húmeda de Rafalell-Vistabella, muy próxima al marjal deAlbuixech, por lo que se ha incluido esta zona entre las áreas derecuperación de la especie.

1.3. Estado de las poblaciones naturales de la especie y de suhábitat

Analizando la evolución de las distintas poblaciones de sama-ruc durante la última década cabe hacer las siguientes consideracio-nes:

1. Marjal de Peñíscola: hace una década se consideraba unapoblación en buen estado de conservación, entre otras cosas porqueno existe gambusia en el marjal. En la actualidad sigue siendo unapoblación estable, sin competencia con gambusia (por el momen-to), pero está reducida a pequeñas surgencias dentro de esta zonahúmeda. Recientemente la Generalitat ha adquirido parte de losterrenos de este marjal, donde está previsto realizar actuaciones quefavorezcan la conservación de la especie.

2. Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca: a principiosde los años noventa la población del Prat se consideraba práctica-mente extinta, ya que en las últimas prospecciones no se habíaencontrado ningún ejemplar. Sin embargo, en 1997 se descubre unapoblación en el interior de los «ullals» en bastante buen estado deconservación, y a partir de ese momento se inicia un programa decría en cautividad de la especie, llevándose a cabo reintroduccionesperiódicas de ejemplares para intentar aumentar su área de distribu-ción.

3. Marjal dels Moros: la población se mantenía reducida apequeños enclaves dentro del marjal donde competía con gambusiae intentaba superar los bruscos cambios de nivel que sufría elhumedal como consecuencia de las continuas desecaciones provo-cadas por los agricultores. A partir de 1995 esta importante zonahúmeda pasa a ser declarada ZEPA y la gestión del agua queda enmanos de la Generalitat, además se evitan vertidos importantescomo el que tenía lugar en la acequia de Moncada que recibía lasaguas residuales de Puçol, y que a partir de este momento son des-viadas hacia una depuradora evitándose así la posible contamina-ción del marjal. Sin embargo, y a pesar de estas mejoras, el sama-ruc todavía se sigue encontrando en bajas densidades frente a lagambusia, por lo que se decidió establecer un área de reserva den-tro de esta zona húmeda en la cual la especie se reproduce sin nin-gún tipo de problemas y que hace que la densidad de ejemplares desamaruc haya aumentado considerablemente.

4. «Ullals» del Parque Natural de la Albufera: cuando se empe-zó a trabajar con la especie se conocía la existencia de una pobla-ción que se mantenía estable en una de las surgencias del parque,en la actualidad existen al menos tres surgencias en el entorno delparque con presencia estable de poblaciones de samaruc. Por otraparte, la recreación del área de reserva de Algemesí también contri-buye a aumentar el área de distribución del samaruc en el que tradi-cionalmente se ha considerado como su principal hábitat.

5. Parque Natural del Marjal de Pego-Oliva: a principios de ladécada de los noventa existían en este marjal pequeñas zonas con

aigües de gran qualitat en què es concentrava una alta densitatd’exemplars de l’espècie. A partir de 1996 es produeix una recessióimportant d’aquestes poblacions com a conseqüència dels continusprocessos de dessecació a què és sotmés l’hàbitat. En l’actualitat esrealitzen reintroduccions de reforç en algunes zones que encarareuneixen les característiques idònies per al desenvolupament del’espècie dins del parc.

6. Ullals i llit del riu Verd: és durant la primera meitat de ladècada dels noranta quan es té coneixement per primera vegada del’existència d’aquesta població interior de l’espècie. Com el seuorigen és incert (possible reintroducció) es du a terme l’anàlisigenètica d’aquesta que confirma la seua relació amb les poblacionsdels ullals de l’Albufera. En els últims anys aquesta població estàconsiderada com una de les poblacions en millor estat de conserva-ció de l’espècie, per la qual cosa s’han dut a terme treballs de res-tauració de l’hàbitat a través d’un conveni de col·laboració amb lacomunitat de regants que gestiona aquesta surgència.

1.4. AmenacesEls factors determinants de l’actual situació del samaruc, són

els següents:1.4.1. Destrucció i alteració de l’hàbitat– Dessecació i aterrament de zones humides: si a la limitada

àrea de distribució de l’espècie, afegim el requeriment d’un hàbitatmolt específic i amenaçat, es comprén fàcilment la situació de riscd’extinció del samaruc. Les marjals litorals valencianes han patituna forta reducció durant les últimes dècades, han sigut drenades iaterrides amb fins agrícoles i urbanístics. L’antiga marjal d’Albui-xech va ser aterrida a principis de la dècada dels noranta i vanhaver de ser rescatats centenars d’exemplars per a ser traslladats alcentre de cria en captivitat de la Generalitat ubicat al Palmar. Aixímateix durant l’estiu de 1996 té lloc la dessecació d’un xicotetamarjal del Parc Natural de Pego-Oliva, per extracció massivad’aigua mitjançant bombament, on estava localitzada una de lesmillors poblacions de samaruc de la Comunitat Valenciana.

– Reducció de l’hàbitat: la proliferació incontrolada de vegeta-ció palustre ha donat lloc a vegades a una reducció de l’hàbitat del’espècie ja de per si limitat. Aquest és el cas d’algunes surgènciesque en els últims anys, i generalment com a conseqüència del des-cens del nivell freàtic que afavoreix la proliferació d’aquest tipusde vegetació, han vist reduïda la seua extensió notablement, com ésel cas de la marjal de Peníscola.

– Contaminació: es tracta d’una altra forma de destrucció del’hàbitat de l’espècie, que altera les condicions necessàries per alseu desenvolupament. Com s’ha comentat, la major part de les mar-jals litorals són cultivades, bé temporalment o permanentment, laqual cosa implica la utilització de diversos productes químics con-taminants. D’altra banda, només en l’actualitat es depuren els resi-dus orgànics de les poblacions que durant molts anys s’han abocatdirectament a les séquies de reg, igual que els industrials. S’hacomprovat que la utilització de determinats productes fitosanitarisal Parc Natural de l’Albufera està íntimament lligada a la mortalitatd’exemplars de l’espècie.

– Sobreexplotació d’aqüífers: aquesta determina la baixada delnivell freàtic i, en conseqüència, la desaparició o alteració del’hàbitat i particularment, la destrucció dels ullals o surgènciesd’aigua, últim reducte de l’espècie. Un cas concret on pot observar-se la influència d’aquesta sobreexplotació és en el Parc Natural delPrat de Cabanes-Torreblanca, on periòdicament es produeix unasalinització del medi com a conseqüència de la baixada del nivellfreàtic.

– Canalitzacions i altres obres hidràuliques: les marjals litoralsvalencianes s’han vist sotmeses durant els últims decennis a nom-broses actuacions hidràuliques amb diferents motius: defensa con-tra inundacions, dessecació, posada en cultiu, etc. Aquestes obreshan modificat cursos d’aigua, han fet desaparéixer llits naturals,han canalitzat rius, etc. En resum s’ha destruït l’hàbitat natural del’espècie, i s’ha substituït per canals cementats la majoria delsquals romanen secs la major part de l’any.

1.4.2. Introducció d’espècies exòtiques

DOGV - Núm. 4.902 14 12 2004 31771

aguas de gran calidad en las que se concentraba una alta densidadde ejemplares de la especie. A partir de 1996 se produce una rece-sión importante de estas poblaciones como consecuencia de loscontinuos procesos de desecación a que es sometido el hábitat. Enla actualidad se realizan reintroducciones de refuerzo en algunaszonas que todavía reúnen las características idóneas para el desa-rrollo de la especie dentro del parque.

6. «Ullals» y cauce del río Verde: es durante la primera mitadde la década de los noventa cuando se tiene conocimiento por pri-mera vez de la existencia de esta población interior de la especie.Al ser su origen incierto (posible reintroducción) se lleva a cabo elanálisis genético de la misma que confirma su relación con laspoblaciones de los «ullals» de La Albufera. En los últimos añosesta población es considerada como una de las poblaciones enmejor estado de conservación de la especie, por lo que se han lleva-do a cabo trabajos de restauración del hábitat a través de un conve-nio de colaboración con la Comunidad de Regantes que gestionaesta surgencia.

1.4. AmenazasLos factores determinantes de la actual situación del samaruc,

son los siguientes:1.4.1. Destrucción y alteración del hábitat– Desecación y aterramiento de zonas húmedas: si a la limitada

área de distribución de la especie, le unimos el requerimiento de unhábitat muy específico y amenazado, se comprende fácilmente lasituación de riesgo de extinción del samaruc. Los marjales litoralesvalencianos han sufrido una fuerte reducción durante las últimasdécadas, habiendo sido drenados y aterrados con fines agrícolas yurbanísticos. El antiguo marjal de Albuixech fue aterrado a princi-pios de la década de los noventa y tuvieron que ser rescatados cen-tenares de ejemplares para ser trasladados al centro de cría en cauti-vidad de la Generalitat ubicado en el Palmar. Asimismo durante elverano de 1996 tiene lugar la desecación de un pequeño marjal delParque Natural de Pego-Oliva, por extracción masiva de aguamediante bombeo, donde estaba localizada una de las mejorespoblaciones de samaruc de la Comunidad Valenciana.

– Reducción del hábitat: la proliferación incontrolada de vege-tación palustre ha dado lugar en ocasiones a una reducción delhábitat de la especie ya de por sí limitado. Este es el caso de algu-nas surgencias que en los últimos años, y generalmente como con-secuencia del descenso del nivel freático que favorece la prolifera-ción de este tipo de vegetación, han visto reducida su extensiónnotablemente, como es el caso del marjal de Peñíscola.

– Contaminación: se trata de otra forma de destrucción delhábitat de la especie, alterando las condiciones necesarias para sudesarrollo. Como se ha comentado, la mayor parte de los marjaleslitorales son cultivados, bien temporal o permanentemente, lo queimplica la utilización de diversos productos químicos contaminan-tes. Por otra parte, sólo en la actualidad se están depurando los resi-duos orgánicos de las poblaciones que durante muchos años se hanvertido directamente a las acequias de riego, al igual que los indus-triales. Se ha comprobado que la utilización de determinados pro-ductos fitosanitarios en el Parque Natural de La Albufera está ínti-mamente ligada a la mortalidad de ejemplares de la especie.

– Sobreexplotación de acuíferos: esta determina la bajada delnivel freático y, en consecuencia, la desaparición o alteración delhábitat y particularmente, la destrucción de los «ullals» o surgen-cias de agua, último reducto de la especie. Un caso concreto dondepuede observarse la influencia de esta sobreexplotación es en elParque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, donde periódica-mente se produce una salinización del medio como consecuenciade la bajada del nivel freático.

– Canalizaciones y otras obras hidráulicas: las marjales litoralesvalencianas se han visto sometidas durante los últimos decenios anumerosas actuaciones hidráulicas con diferentes motivos: defensacontra inundaciones, desecación, puesta en cultivo…Estas obrashan modificado cursos de agua, han hecho desaparecer cauces natu-rales, han canalizado ríos….en resumen se ha destruido el hábitatnatural de la especie, sustituyéndolo por canales cementados lamayoría de los cuales permanecen secos la mayor parte del año.

1.4.2. Introducción de especies exóticas

La introducció d’espècies exòtiques: gambúsia (Gambusia hol-broocki), Black-bass o perca americana (Micropterus salmoides),peix sol (Lepomis gibbosus), carpa (Cyprinus carpio), carpí vermell(Carassius auratus), cranc de riu americà (Procambarus clarkii),etc., es considera com una amenaça greu per a la supervivència del’espècie. En uns casos es tracta d’excel·lents competidors per tottipus de recursos, des de tròfics fins a espacials, com succeeix en elcas de la gambúsia; mentre que la capacitat destructora de l’hàbitatd’altres espècies com la carpa, el carpí vermell i el cranc de riuamericà suposa també un risc per a la supervivència del samaruc.

Tant la gambúsia com el black-bass depreden directament sobrepeixos i postes, per la qual cosa en determinades zones han resultatun factor coadjuvant a la desaparició de l’espècie.

1.4.3. Captura d’exemplars– Captura involuntària: atés que l’espècie no té cap interés

comercial, no ha sigut objecte de pesca. No obstant això, si hapogut patir efectes destructius derivats, bé de la utilització de mit-jans de captura d’altres espècies (mornells de llum fina per a la cap-tura de crancs o gambetes), eliminació juntament amb la vegetaciósubaquàtica en les operacions tradicionals de neteja de séquia.

– Captura voluntària: el col·leccionisme en si mateix no pareixcomportar un greu risc per a la supervivència de l’espècie; no obs-tant això, el transport o la manipulació de les diferents poblacions,pot comportar un risc quant a la possible «contaminació genètica»entre poblacions aïllades.

1.5. Avaluació de les accions de conservació realitzadesL’aprovació del projecte LIFE «Creació d’una xarxa d’àrees de

reserva per al samaruc a la Comunitat Valenciana» en 1992, amb elfinançament europeu consegüent, marca el punt d’inici de lesactuacions per a la conservació del samaruc a la Comunitat Valen-ciana, ja que fins a la data únicament s’havien fet prospeccions del’hàbitat i assajos de cria en captivitat. A partir de l’aprovació delprojecte es duen a terme una sèrie d’activitats totes aquestes enca-minades a millorar la situació de l’espècie:

– Investigació bàsica genètica i bioecològica.– Projectes de restauració i regeneració d’hàbitats.– Programa de cria en captivitat de l’espècie.– Programa de reintroducció i reforç de poblacions naturals.– Programa de sensibilització i educació ambiental.– Prospecció en l’hàbitat per a avaluar l’evolució de les pobla-

cions naturals i de les reintroduïdes durant el projecte.Les accions mampreses han permés salvaguardar quasi totes les

poblacions conegudes (excepte la d’Albuixech), descobrir algunesde noves i millorar la situació d’altres, allunyar l’espècie del perilld’extinció imminent en què es pensava estava en la dècada dels 80.D’altra banda, la diversitat genètica de les poblacions pareix asse-gurada pel manteniment de línies de producció a piscifactoria.

A més, s’ha aconseguit un grau notable de valoració de l’espè-cie com a patrimoni valencià, valoració que pot comprovar-se pelconeixement de l’espècie i l’existència de sol·licituds, convenis iiniciatives per part d’entitats públiques i privades interessades aparticipar en la seua conservació.

Fins a la data, no obstant això, estava pendent la creació d’unmarc jurídic i normatiu que ordenara totes les actuacions necessà-ries, de manera que aquestes no es realitzen de forma espontània isense criteris constants. D’altra banda, la conservació de l’espècieen el seu hàbitat natural dista molt d’estar assegurada, perquè estanvigents molts dels factors causants del seu declivi, alguns són dedifícil solució i, en tot cas, la localització del seu hàbitat potencialen algunes de les zones de major activitat humana del territorivalencià. Finalment, es considera necessari establir un marc de par-ticipació reglada d’entitats públiques i privades en la conservaciód’aquesta espècie, que permeta repartir esforços i iniciatives mésenllà de l’administració ambiental.

2. Mesures de conservació2.1. Establiment d’objectiusEls objectius a llarg termini no poden ser altres que assegurar la

supervivència de l’espècie al medi natural, mantenint poblacions

31772 14 12 2004 DOGV - Núm. 4.902

La introducción de especies exóticas: gambusia (Gambusia hol-broocki), black-bass o perca americana (Micropterus salmoides),perca sol (Lepomis gibbosus), carpa (Cyprinus carpio), carpín dora-do (Carassius auratus), cangrejo rojo (Procambarus clarkii), etc.,se considera como una amenaza grave para la supervivencia de laespecie. En unos casos se trata de excelentes competidores por todotipo de recursos, desde tróficos hasta espaciales, como sucede en elcaso de la gambusia; mientras que la capacidad destructora delhábitat de otras especies como la carpa, el carpín y el cangrejo rojosupone también un riesgo para la supervivencia del samaruc.

Tanto la gambusia como el black-bass predan directamentesobre peces y puestas, por lo que en determinadas zonas han debidoresultar un factor coadyuvante a la desaparición de la especie.

1.4.3. Captura de ejemplares– Captura involuntaria: dado que la especie no tiene ningún

interés comercial, no ha sido objeto de pesca. Sin embargo, si hapodido sufrir efectos destructivos derivados, bien de la utilizaciónde medios de captura de otras especies (mornells de luz fina para lacaptura de cangrejos o gambetas), eliminación junto a la vegetaciónsubacuática en las operaciones tradicionales de limpieza de ace-quia.

– Captura voluntaria: el coleccionismo en sí mismo no pareceentrañar un grave riesgo para la supervivencia de la especie; sinembargo, el transporte o manipulación de las diferentes poblacio-nes, puede suponer un riesgo en cuanto a la posible «contaminacióngenética» entre poblaciones aisladas.

1.5. Evaluación de las acciones de conservación realizadasLa aprobación del proyecto LIFE «Creación de una red de áreas

de reserva para el samaruc en la Comunidad Valenciana» en 1992,con la financiación europea consiguiente, marca el punto de iniciode las actuaciones para la conservación del samaruc en la Comuni-dad Valenciana, ya que hasta la fecha únicamente se habían hechoprospecciones del hábitat y ensayos de cría en cautividad. A partirde la aprobación del proyecto se llevan a cabo una serie de activi-dades todas ellas encaminadas a mejorar la situación de la especie:

– Investigación básica genética y bio-ecológica.– Proyectos de restauración y regeneración de hábitats.– Programa de cría en cautividad de la especie.– Programa de reintroducción y refuerzo de poblaciones naturales.– Programa de sensibilización y educación ambiental.– Prospección en el hábitat para evaluar la evolución de las

poblaciones naturales y de las reintroducidas durante el proyecto.Las acciones emprendidas han permitido salvaguardar casi

todas las poblaciones conocidas (excepto la de Albuixech), descu-brir algunas nuevas y mejorar la situación de otras, alejando a laespecie del peligro de extinción inminente en el que se pensabaestaba en la década de los 80. Por otra parte, la diversidad genéticade las poblaciones parece asegurada por el mantenimiento de líneasde producción en piscifactoría.

Además, se ha conseguido un grado notable de valoración de laespecie como patrimonio valenciano, valoración que puede com-probarse por el conocimiento de la especie y la existencia de solici-tudes, convenios e iniciativas por parte de entidades públicas y pri-vadas interesadas en participar en su conservación.

Hasta la fecha, sin embargo, estaba pendiente la creación de unmarco jurídico y normativo que ordenase todas las actuacionesnecesarias, de forma que éstas no se realicen de forma espontánea ysin criterios constantes. Por otra parte, la conservación de la especieen su hábitat natural dista mucho de estar asegurada, al estar vigen-tes muchos de los factores causantes de su declive, ser algunos dedifícil solución y, en cualquier caso, localizarse su hábitat potencialen algunas de las zonas de mayor actividad humana del territoriovalenciano. Por último, se considera preciso establecer un marco departicipación reglada de entidades públicas y privadas en la conser-vación de esta especie, que permita repartir esfuerzos e iniciativasmás allá de la administración ambiental.

2. Medidas de conservación2.1. Establecimiento de objetivosLos objetivos a largo plazo no pueden ser otros que asegurar la

supervivencia de la especie en el medio natural, manteniendo

estables en tota la seua àrea de distribució. A mig termini ens mar-quem els següents objectius:

– Coneixement detallat de la situació de totes les poblacions del’espècie.

– Contindre i invertir, la regressió que s’ha constatat durant elsúltims anys, garantint la permanència de poblacions viables del’espècie.

– Creació de noves àrees de reserva dins de l’àrea de distribucióde l’espècie.

– Potenciar el programa de cria en captivitat, a fi de reforçar lespoblacions naturals, com també obtindre els estocs necessaris per arealitzar reintroduccions.

2.2. Mesures directes de protecció de l’espècieHa de donar-se prioritat a la vigilància del compliment de la

normativa vigent que prohibeix la captura, la mort, el comerç iqualsevol activitat que puga produir alguna molèstia a l’espècie.

La captura i la manipulació d’aquesta amb fins científics igual-ment ha d’estar sotmesa a vigilància i supervisió, com també dirigi-da únicament a la conservació de l’espècie.

Per la regressió constatada de les poblacions naturals de l’espè-cie es considera necessari continuar amb les activitats de cria encaptivitat del samaruc que realitza la Conselleria de Territori iHabitatge al Centre d’Experimentació Piscícola del Palmar. El cri-teri orientador d’aquesta producció serà l’establiment en captivitatde línies de cria que asseguren el manteniment de la diversitatgenètica, que s’assemblen el més possible, en la seua estructuració icomplexitat, a aquelles poblacions naturals de què provenen, teninten compte la destinació final de reforçament d’aquestes o de crea-ció de noves poblacions.

Quant als criteris orientadors de les reintroduccions seran elssegüents: (1) restringir-les a l’hàbitat potencialment o històricamentdocumentat de l’espècie, com també a zones dotades de mesures deprotecció; (2) restringir-les a llocs que complisquen els requeri-ments de l’espècie, on el seu potencial de dispersió es conega i esconsidere acceptable i on l’hàbitat siga suficient per als requeri-ments de l’espècie; (3) mantindre la diversitat genètica de lespoblacions naturals; (4) descartar la presència d’agents patògensabans de procedir a la solta dels exemplars; (5) realitzar-ne untransport ràpid i acurat i un control posterior de la solta; (6) deter-minar les causes del fracàs, si és el cas, documentar i publicar elsprotocols de la reintroducció.

2.3. Mesures de conservació i restauració de l’hàbitatD’acord amb la legislació vigent en matèria de conservació de

la natura, ha de donar-se prioritat a la protecció de les espècies enel seu medi natural i com a part integrant d’aquest, i generar unaxarxa de reserves de samaruc al llarg de la seua distribució històri-ca. Evidentment resulta sempre més efectiu i més econòmic elmanteniment del que ja existeix que la creació de nous hàbitats. Pertant, el criteri prioritari serà la conservació de les poblacions actual-ment existents, aplicant tota la legislació vigent. Aquesta proteccióha d’aplicar-se no sols a les poblacions actualment existents, sinótambé a garantir la protecció de tots aquells hàbitats que podrienresultar adequats per a la seua reintroducció.

Haurà de donar-se prioritat a la difusió a nivell local i entre pro-pietaris i agricultors i agents de l’autoritat de les mesures de protec-ció de l’hàbitat contingudes en aquest pla i a la vigilància del seucompliment. Igualment, ha d’afavorir-se la modificació d’aquellespràctiques que resulten perjudicials per a la conservació de l’espè-cie. Per fi, és necessari controlar les actuacions dels organismespúblics que puguen alterar l’hàbitat del samaruc, a través del com-pliment de la normativa d’impacte ambiental corresponent. Quanresulte estrictament necessari, quan no existisca una altra maneraper a evitar la destrucció de l’hàbitat, es compraran els terrenys.

Quant a la restauració d’hàbitats degradats és l’única alternativafactible en cas de no existir hàbitats naturals adequats per a les rein-troduccions, s’incorporaran aquests enclavaments a una xarxa dereserves per al samaruc.

2.4. Desenvolupament de programes d’investigació i educatiusLa investigació científica ha de proveir els coneixements neces-

saris per a totes les actuacions de maneig de l’espècie, per la qual

DOGV - Núm. 4.902 14 12 2004 31773

poblaciones estables en toda su área de distribución. A medio plazonos marcamos los siguientes objetivos:

– Conocimiento detallado de la situación de todas las poblacio-nes de la especie.

– Contener e invertir, la regresión que se ha constatado durantelos últimos años, garantizando la permanencia de poblaciones via-bles de la especie.

– Creación de nuevas áreas de reserva dentro del área de distri-bución de la especie.

– Potenciar el programa de cría en cautividad, con el fin dereforzar las poblaciones naturales, así como obtener los “stocks”necesarios para realizar reintroducciones.

2.2. Medidas directas de protección de la especieDebe darse prioridad a la vigilancia del cumplimiento de la nor-

mativa vigente que prohíbe la captura, muerte, comercio y cual-quier actividad que pueda producir alguna molestia a la especie.

La captura y manipulación de la misma con fines científicosigualmente debe estar sometida a vigilancia y supervisión, así comodirigida únicamente a la conservación de la especie.

Dada la regresión constatada de las poblaciones naturales de laespecie se considera necesario continuar con las actividades de críaen cautividad del samaruc que se vienen realizando por la Conselle-ria de Territorio y Vivienda en el Centro de Experimentación Piscí-cola de El Palmar. El criterio orientador de esta producción será elestablecimiento en cautividad de líneas de cría que aseguren el man-tenimiento de la diversidad genética, asemejándose lo más posible,en su estructuración y complejidad, a aquellas poblaciones naturalesde las que provienen, teniendo en cuenta el destino final de reforza-miento de las mismas o de creación de nuevas poblaciones.

En cuanto a los criterios orientadores de las reintroduccionesserán los siguientes: (1) restringirlas al hábitat potencial o histórica-mente documentado de la especie, así como a zonas dotadas demedidas de protección; (2) restringirlas a lugares que cumplan losrequerimientos de la especie, donde su potencial de dispersión seconozca y se considere aceptable y donde el hábitat sea suficientepara los requerimientos de la especie; (3) mantener la diversidadgenética de las poblaciones naturales; (4) descartar la presencia deagentes patógenos antes de proceder a la suelta de los ejemplares;(5) realizar un transporte rápido y cuidadoso y un control posteriorde la suelta; (6) determinar las causas del fracaso, en su caso, ydocumentar y publicar los protocolos de la reintroducción.

2.3. Medidas de conservación y restauración del hábitatDe acuerdo con la legislación vigente en materia de conservación

de la naturaleza, debe darse prioridad a la protección de las especiesen su medio natural y como parte integrante del mismo, generandouna red de reservas de samaruc a lo largo de su distribución histórica.Evidentemente resulta siempre más efectivo y más económico elmantenimiento de lo que ya existe que la creación de nuevos hábitats.Por tanto, el criterio prioritario será la conservación de las poblacionesactualmente existentes, aplicando toda la legislación vigente. Estaprotección debe aplicarse no sólo a las poblaciones actualmente exis-tentes, sino también a garantizar la protección de todos aquellos hábi-tats que podrían resultar adecuados para su reintroducción.

Deberá darse prioridad a la difusión a nivel local y entre propie-tarios y agricultores y agentes de la autoridad de las medidas deprotección del hábitat contenidas en este Plan y a la vigilancia de sucumplimiento. Igualmente, debe favorecerse la modificación deaquellas prácticas que resulten perjudiciales para la conservaciónde la especie. Por fin, es necesario controlar las actuaciones de losorganismos públicos que pueda alterar el hábitat del samaruc, a tra-vés del cumplimiento de la normativa de impacto ambiental corres-pondiente. Cuando resulte estrictamente necesario, por no existirotra manera para evitar la destrucción del hábitat, se procederá a lacompra de terrenos.

En cuanto a la restauración de hábitats degradados es la únicaalternativa factible en caso de no existir hábitats naturales adecua-dos para las reintroducciones, incorporando estos enclaves a unared de reservas para el samaruc.

2.4. Desarrollo de programas de investigación y educativosLa investigación científica debe proveer los conocimientos

necesarios para todas las actuaciones de manejo de la especie, por

cosa ha de ser un motor fonamental de tot pla de recuperació. Lainvestigació ha d’anar encaminada a obtindre les dades necessàriesen cada fase del programa i desenvolupar-se segons l’evolució del’espècie, tant en el medi natural com en captivitat. Es considerenprioritàries les investigacions sobre requeriments ecològics, carac-terització d’hàbitats naturals susceptibles d’albergar poblacions desamaruc, determinació d’aquells paràmetres de l’hàbitat que ator-guen a l’espècie avantatge competitiu enfront d’altres, estudis sobreinteraccions interespecífiques i intraespecífiques i sobre alimenta-ció. En cap cas la investigació ha de provocar algun efecte negatiusobre l’espècie.

Hauran de realitzar-se campanyes educatives, tant dirigides a lapoblació en general, com a altres específiques destinades a tractaraspectes concrets del pla i dirigides als sectors més relacionats ambl’espècie, s’inclouen agents de l’autoritat, encarregats de la vigilàn-cia del seu compliment i els afectats per les mesures, agricultors,comunitats de regants i pescadors.

Tant els objectius com el desenvolupament i els resultats del plade recuperació han de fer-se públics per a obtindre suport social ala seua execució, sense el qual és difícil que arribe a complir-seamb l’èxit esperat. D’altra banda, es realitzarà difusió del pla i delsseus resultats en ambients científics i tècnics, mitjançant les publi-cacions especialitzades que es consideren més oportunes.

3. Programa d’actuacions3.1. Plans d’accióL’execució concreta de les mesures relacionades en l’apartat

anterior depén de l’existència de suficients mitjans humans i mate-rials, com també de l’evolució de l’espècie. Per aqueix motiu,resulta preferible no realitzar un únic programa d’actuacions, sinóque periòdicament s’aproven plans d’acció que establisquen tant elsobjectius com les actuacions que s’han de desenvolupar i detallenels mitjans humans i financers destinats a aquests fins.

Totes les actuacions dels successius plans d’acció del pla derecuperació de l’espècie es duran a terme de forma continuada i,per a aquelles accions que fóra necessari realitzar de manera pun-tual, s’establiran fases d’execució en el corresponent pla d’acció.

3.2. Relació amb altres administracionsEs considera necessari l’establiment de convenis de col·labora-

ció o acords, amb ajuntaments, propietaris de terrenys i administra-cions amb competències substantives, particularment la Confedera-ció Hidrogràfica del Xúquer, per a la realització de treballs de res-tauració de l’hàbitat

3.3. Instruments financers requeritsTotes les accions que s’han de realitzar dins dels successius

plans d’acció estaran finançades a càrrec del programa 442.30,sense que açò supose l’exclusió de finançament per part d’altresadministracions o altres programes d’inversió.

La Conselleria de Territori i Habitatge assignarà a aquest pro-grama el personal necessari per a la seua adequada execució.

4. Avaluació del plaEl pla ha de ser avaluat de forma continuada per a garantir el

compliment de les mesures contingudes en aquest i les accions rea-litzades, com també el compliment dels seus objectius. Els succes-sius plans d’acció que s’elaboren en desplegament d’aquest decrethauran de realitzar una estimació del compliment d’objectius, a tra-vés de l’avaluació dels següents indicadors:

– En el cas de les poblacions naturals, dades quantitatives quepermeten avaluar la seua viabilitat en termes de densitat, estructurade població i relació amb espècies competidores. En el cas depoblacions reintroduïdes, dades que permeten assegurar la seuaaclimatació i viabilitat sense necessitat de noves reintroduccions.

– Nombre de reserves de fauna establides, pel que suposa comaugment de l’àrea de distribució de l’espècie.

– Nombre de convenis i acords establits, la qual cosa avalua elgrau d’adhesió d’entitats públiques i privades al pla, a més de per-metre una major disponibilitat de mitjans humans i materials on dura terme treballs de restauració de l’hàbitat.

31774 14 12 2004 DOGV - Núm. 4.902

lo que debe ser un motor fundamental de todo Plan de Recupera-ción. La investigación debe ir encaminada a obtener los datos nece-sarios en cada fase del programa y desarrollarse en función de laevolución de la especie, tanto en el medio natural como en cautivi-dad. Se consideran prioritarias las investigaciones sobre requeri-mientos ecológicos, caracterización de hábitats naturales suscepti-bles de albergar poblaciones de samaruc, determinación de aquellosparámetros del hábitat que otorgan a la especie ventaja competitivafrente a otras, estudios sobre interacciones inter e intraespecíficas ysobre alimentación. En ningún caso debe la investigación provocaralgún efecto negativo sobre la especie.

Deberán realizarse campañas educativas, tanto dirigidas a lapoblación en general, como otras específicas destinadas a trataraspectos concretos del Plan y dirigidas a los sectores más relaciona-dos con la especie, incluyendo a agentes de la autoridad, encarga-dos de la vigilancia de su cumplimiento y a los afectados por lasmedidas, agricultores, comunidades de regantes y pescadores.

Tanto los objetivos como el desarrollo y los resultados del Plande Recuperación deben hacerse públicos para obtener un respaldosocial a su ejecución, sin el cual es difícil que llegue a cumplirsecon el éxito esperado. Por otra parte, se realizará difusión del Plany de sus resultados en ambientes científicos y técnicos, mediantelas publicaciones especializadas que se consideren más oportunas.

3. Programa de actuaciones3.1. Planes de acciónLa ejecución concreta de las medidas relacionadas en el aparta-

do anterior depende de la existencia de suficientes medios humanosy materiales, así como de la evolución de la especie. Por ese moti-vo, resulta preferible no realizar un único programa de actuaciones,sino que periódicamente se aprueben planes de acción que establez-can tanto los objetivos como las actuaciones a desarrollar y detallenlos medios humanos y financieros destinados a tales fines.

Todas las actuaciones de los sucesivos planes de acción delplan de recuperación de la especie se llevarán a cabo de forma con-tinuada y, para aquellas acciones que fuese necesario realizar demanera puntual, se establecerán fases de ejecución en el correspon-diente plan de acción.

3.2. Relación con otras AdministracionesSe considera necesario el establecimiento de convenios de cola-

boración o acuerdos, con ayuntamientos, propietarios de terrenos yadministraciones con competencias sustantivas, particularmente laConfederación Hidrográfica del Júcar, para la realización de traba-jos de restauración del hábitat.

3.3. Instrumentos financieros requeridosTodas las acciones a realizar dentro de los sucesivos planes de

Acción estarán financiadas con cargo al programa 442.30, sin queesto suponga la exclusión de financiación por parte de otras admi-nistraciones u otros programas de inversión.

La Conselleria de Territorio y Vivienda asignará a este progra-ma el personal necesario para su adecuada ejecución.

4. Evaluación del planEl Plan debe ser evaluado de forma continuada para garantizar

el cumplimiento de las medidas contenidas en el mismo y las accio-nes realizadas, así como el de sus objetivos. Los sucesivos planesde acción que se elaboren en desarrollo de este decreto deberán rea-lizar una estimación del cumplimiento de objetivos, a través de laevaluación de los siguientes indicadores:

– En el caso de las poblaciones naturales, datos cuantitativosque permitan evaluar su viabilidad en términos de densidad, estruc-tura de población y relación con especies competidoras. En el casode poblaciones reintroducidas, datos que permitan asegurar su acli-matación y viabilidad sin necesidad de nuevas reintroducciones.

– Número de reservas de fauna establecidas, por lo que suponecomo aumento del área de distribución de la especie.

– Número de convenios y acuerdos establecidos, lo que evalúael grado de adhesión de entidades públicas y privadas al Plan, ade-más de permitir una mayor disponibilidad de medios humanos ymateriales donde llevar a cabo trabajos de restauración del hábitat.

– Aparició de notícies en mitjans de comunicació, com a reflexdel manteniment del nivell d’interés cap a l’espècie que han prestathabitualment els mitjans de comunicació.

– Nombre de publicacions científiques sobre aspectes relacio-nats amb la conservació i l’ecologia de l’espècie.

– Nombre de cursos, reunions i activitats de comunicació, edu-cació i participació organitzats, i nombre d’assistents.

– Exemplars produïts i mantinguts en instal·lacions de cria encaptivitat i nombre d’exemplars reintroduïts.

– Inversions i despesa anual.

5. Mecanismes de participacióLa Generalitat facilitarà la participació d’entitats públiques i

privades en l’execució dels plans d’acció per a la conservaciód’aquesta espècie. Es considera de particular interés la firma deconvenis de col·laboració amb comunitats de regants, associacionsagràries i ajuntaments implicats. Una altra via possible de col·labo-ració és la declaració de reserves voluntàries de fauna a terrenysque pertanyen a persones físiques i jurídiques diferents de la Gene-ralitat. Les inversions per al desenvolupament d’aquests convenis iper a la millora de les reserves podran ser objecte de subvenció.

Haurà de considerar-se prioritària la col·laboració amb entitatsl’àmbit d’actuació de les quals quede dins de la distribució històricade l’espècie.

DECRET 275/2004, de 10 de desembre, del Consell dela Generalitat, pel qual es modifica el Decret 201/2003,de 3 d’octubre, del Consell de la Generalitat, pel quales va aprovar el Reglament dels Òrgans Urbanístics dela Generalitat. [2004/X12683]

Mitjançant el Decret 201/2003, de 3 d’octubre, del Consell dela Generalitat, es va aprovar el Reglament dels Òrgans Urbanísticsde la Generalitat.

El Decret 8/2004, de 3 de setembre, del president de la Genera-litat, assigna competències a la Presidència de la Generalitat i a lesconselleries amb competències executives, i el Decret 131/2004, de27 d’agost, del Consell de la Generalitat, determina el nombre idenominació de les conselleries amb competències executives enquè s’organitza l’administració de la Generalitat.

D’un altre costat, el Decret 133/2004, de 3 de setembre, delConsell de la Generalitat, estableix l’estructura orgànica de la Pre-sidència i de les conselleries de l’administració de la Generalitat.

En el present moment es considera necessari modificar elDecret 201/2003, de 3 d’octubre, del Consell de la Generalitat, pelqual es va aprovar el Reglament dels òrgans urbanístics de la Gene-ralitat, amb l’objecte d’adequar la composició de les comissionsterritorials d’Urbanisme a la nova estructura orgànica i funcional deles conselleries que formen part del Consell de la Generalitat.

De conformitat amb això, per raó del que preveu l’article 31.9de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i segons elque disposa l’article 22.e) de la Llei de Govern Valencià, a propos-ta del conseller de Territori i Habitatge i amb la deliberació prèviadel Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 10 de desembrede 2004,

DECRETE

Article únic Es modifica l’article 18 del Reglament dels òrgans urbanístics

de la Generalitat, aprovat pel Decret 201/2003, de 3 d’octubre, delConsell de la Generalitat, que queda redactat de la següent manera:

«Article 18. Vocals amb veu i amb vot en la Comissió Territo-rial d’Urbanisme

1. Participaran en els debats i votacions com a vocals de laComissió Territorial d’Urbanisme els membres que es relacionen a

DOGV - Núm. 4.902 14 12 2004 31775

– Aparición de noticias en medios de comunicación, comoreflejo del manteniendo el nivel de interés hacia la especie que hanprestado habitualmente los medios de comunicación.

– Número de publicaciones científicas sobre aspectos relaciona-dos con la conservación y ecología de la especie.

– Número de cursos, reuniones y actividades de comunicación,educación y participación organizados, y número de asistentes.

– Ejemplares producidos y mantenidos en instalaciones de críaen cautividad y número de ejemplares reintroducidos.

– Inversiones y gasto anual.

5. Mecanismos de participaciónLa Generalitat facilitará la participación de entidades públicas y

privadas en la ejecución de los planes de acción para la conserva-ción de esta especie. Se considera de particular interés la firma deconvenios de colaboración con comunidades de regantes, asocia-ciones agrarias y ayuntamientos implicados. Otra vía posible decolaboración es la declaración de reservas voluntarias de fauna enterrenos pertenecientes a persones físicas y jurídicas distintas de laGeneralitat. Las inversiones para el desarrollo de estos convenios ypara la mejora de las reservas podrán ser objeto de subvención.

Deberá considerarse prioritaria la colaboración con entidadescuyo ámbito de actuación quede dentro de la distribución históricade la especie.

DECRETO 275/2004, de 10 de diciembre, del Consellde la Generalitat, por el que se modifica el Decreto201/2003, de 3 de octubre, del Consell de la Generali-tat, por el que se aprobó el Reglamento de los ÓrganosUrbanísticos de la Generalitat. [2004/X12683]

Mediante el Decreto 201/2003, de 3 de octubre, del Consell dela Generalitat, se aprobó el Reglamento de los Órganos Urbanísti-cos de la Generalitat.

El Decreto 8/2004, de 3 de septiembre, del Presidente de laGeneralitat, asigna competencias a la Presidencia de la Generalitaty a las consellerias con competencias ejecutivas, y el Decreto131/2004, de 27 de agosto, del Consell de la Generalitat, viene adeterminar el número y denominación de las Consellerias con com-petencias ejecutivas en las que se organiza la administración de laGeneralitat.

De otro lado, el Decreto 133/2004, de 3 de septiembre, del Con-sell de la Generalitat, establece la estructura orgánica de la Presi-dencia y de las consellerias de la administración de la Generalitat.

En el presente momento se considera pues necesario modificar elDecreto 201/2003, de 3 de octubre, del Consell de la Generalitat, por elque se aprobó el Reglamento de los Órganos Urbanísticos de la Gene-ralitat, con el objeto de adecuar la composición de las ComisionesTerritoriales de Urbanismo a la nueva estructura orgánica y funcionalde las consellerias que forman parte del Consell de la Generalitat.

De conformidad con ello, en virtud de lo previsto en los artículo31.9 del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana ysegún lo dispuesto en el artículo 22.e) de la Ley de GobiernoValenciano, a propuesta del conseller de Territorio y Vivienda yprevia deliberación del Consell de la Generalitat, en la reunión deldía 10 de diciembre de 2004,

DECRETO

Artículo únicoSe modifica el artículo 18 del Reglamento de los Órganos

Urbanísticos de la Generalitat, aprobado por el Decreto 201/2003,de 3 de octubre, del Consell de la Generalitat, que queda redactadode la siguiente manera:

«Artículo 18. Vocales con voz y voto en la Comisión Territorialde Urbanismo

1. Participarán en los debates y votaciones como vocales de laComisión Territorial de Urbanismo los miembros que se relacionan

Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de … › datos › 2004 › 12 › 14 › pdf ›...

Documents

Transcript of Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de … › datos › 2004 › 12 › 14 › pdf ›...