Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo...

30
Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural RESOLUCIÓ de 14 de gener de 2019, de la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual s’ordena la publicació de la declaració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 76/17-AIA Orihuela. [2019/822] RESOLUCIÓN de 17 de enero de 2019, de la Dirección General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental, por la que se ordena la publicación de la declaración de impacto ambiental correspondiente al expediente 76/17- AIA Orihuela. [2019/822] De conformidad con el artículo 41.3 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental, el cual establece la publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaración de impacto ambiental, resuelvo: Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla- ración de impacto ambiental correspondiente al expediente 76/17-AIA Orihuela. «Declaración de impacto ambiental Expediente: 76/17-AIA. Promotor: Playa Salvaje, SA. Autoridad sustantiva: Ayuntamiento de Orihuela. Objeto del proyecto: modificación del proyecto de urbanización UE-2 del sector D-1, Alameda del Mar, del Plan general de ordenación urbana de Orihuela (Alicante). Localización: Orihuela Costa. Documentación aportada El 9 de junio de 2017 el Ayuntamiento de Orihuela remite un ejemplar de los proyectos relativos a la modificación del Plan parcial sector D-1 Alameda del Mar PGMOU, modificación del proyecto de urbanización de la UE-2 compuesto por estudio de impacto ambiental, estudio de afeccio- nes a la Red Natura 2000 y estudio de integración paisajística, así como copia del expediente relativo a la exposición pública, solicitando informe de conformidad con lo establecido en el artículo 37 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre de evaluación ambiental, solicitando el informe corres- pondiente. La documentación técnica compuesta por: 1) Modificación puntual del Plan parcial D-1. Texto refundido de la modificación puntual del Plan parcial D-1) (marzo de 2014). Ajustes al texto refundido de la modificación puntual del Plan parcial D-1 (febrero de 2015). 2) Modificación del proyecto de urbanización (marzo de 2014) y ajus- tes de febrero de 2015. 3) Documentos ambientales. Estudio de impacto ambiental y documento de síntesis (febrero de 2013) y anejo al estudio de impacto ambiental (febrero de 2015). Estudio de integración paisajística (junio de 2013). Estudio de afecciones a Red Natura 2000 (febrero de 2013). Expediente administrativo. – Se remite certificado de información pública del secretario general del Ayuntamiento, la Secretaría General que indica que la documentación técnica arriba indicada ha estado expuesta al público, previa publicación de edictos en el DOGV núm. 7938 de 16 de diciembre de 2016, en el diario La Verdad de 25 de noviembre de 2016 y la documentación integra en la sede electrónica del Ayuntamiento por término de 30 días hábiles contados a partir de la fecha de la publicación en DOGV y, presentándose en dicho plazo un total de 20 alegaciones de particulares, asociaciones y grupos políticos, detallando, nombre, fecha y registro de entrada. Y adjuntando copia íntegra de las mismas. – Informes recibidos de las consultas a las administraciones afectadas: Entitat Pública de Sanejament d’Aigues Residuals(EPSAR). Informe del arqueólogo municipal de valoración de hallazgo de restos. Descripción del proyecto De acuerdo con la documentación presentada el proyecto tiene por objeto la definición y estudio técnico económico de las obras necesarias para realizar la urbanización de la unidad de ejecución 2 de la zona sector D-1 del plan general de ordenación urbana de Orihuela, Plan parcial Ala- meda del Mar, de acuerdo con dicho plan parcial. De conformitat amb l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, que estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d’impacte ambi- ental, resolc: Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declara- ció d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 76/17-AIA Orihue- la. «Declaració d’impacte ambiental Expedient: 76/17-AIA. Promotor: Playa Salvaje, SA. Autoritat substantiva: Ajuntament d’Orihuela. Objecte del projecte: modificació del projecte d’urbanització UE-2 del sector D-1, Albereda del Mar, del Pla general d’Ordenació urbana d’orihuela (Alacant). Localització: Orihuela Costa. Documentació aportada El 9 de juny de 2017, l’Ajuntament d’Orihuela remet un exemplar dels projectes relatius a la modificació del Pla parcial sector D-1 Albe- reda del Mar PGMOU, modificació del projecte d’urbanització de la UE-2 compost per un estudi d’impacte ambiental, un estudi d’afeccions a la Xarxa Natura 2000 i un estudi d’integració paisatgística, així com una còpia de l’expedient relatiu a l’exposició pública, en què sol·licita informe de conformitat amb el que s’estableix en l’article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, per a sol·licitar l’in- forme corresponent. La documentació tècnica composta per: 1) Modificació puntual del Pla parcial D-1. Text refós de la modificació puntual del Pla parcial D-1 (març de 2014). Ajustos al text refós de la modificació puntual del Pla parcial D-1 (febrer de 2015). 2) Modificació del projecte d’urbanització (març de 2014) i ajustos de febrer de 2015. 3) Documents ambientals. Estudi d’impacte ambiental i document de síntesi (febrer de 2013) i annex a l’estudi d’impacte ambiental (febrer de 2015). Estudi d’integració paisatgística (juny de 2013). Estudi d’afeccions a Xarxa Natura 2000 (febrer de 2013). Expedient administratiu. – Es remet un certificat d’informació pública del secretari general de l’Ajuntament, la Secretaria General que indica que la documentació tècnica indicada anteriorment ha estat exposada al públic, amb la publi- cació prèvia d’edictes en el DOGV núm. 7938, de 16 de desembre de 2016, en el diari La Verdad de 25 de novembre de 2016 i la documenta- ció íntegra a la seu electrònica de l’Ajuntament durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir de la data de la publicació en el DOGV i en aquest termini es presenten un total de 20 al·legacions de particulars, associacions i grups polítics, en què es detallen el nom, la data i el regis- tre d’entrada. I s’adjunta una còpia íntegra d’aquestes. – Informes rebuts de les consultes a les administracions afectades: Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR). Informe de l’arqueòleg municipal de valoració de troballa de restes. Descripció del projecte D’acord amb la documentació presentada, el projecte té per objecte la definició i l’estudi tecnicoeconòmic de les obres necessàries per a fer la urbanització de la unitat d’execució 2 de la zona sector D-1 del Pla General d’Ordenació Urbana d’Orihuela, Pla parcial Albereda del Mar, d’acord amb aquest pla parcial.

Transcript of Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo...

Page 1: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural

RESOLUCIÓ de 14 de gener de 2019, de la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual s’ordena la publicació de la declaració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 76/17-AIA Orihuela. [2019/822]

RESOLUCIÓN de 17 de enero de 2019, de la Dirección General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental, por la que se ordena la publicación de la declaración de impacto ambiental correspondiente al expediente 76/17-AIA Orihuela. [2019/822]

De conformidad con el artículo 41.3 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental, el cual establece la publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaración de impacto ambiental, resuelvo:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla-ración de impacto ambiental correspondiente al expediente 76/17-AIA Orihuela.

«Declaración de impacto ambientalExpediente: 76/17-AIA.Promotor: Playa Salvaje, SA.Autoridad sustantiva: Ayuntamiento de Orihuela.Objeto del proyecto: modificación del proyecto de urbanización UE-2

del sector D-1, Alameda del Mar, del Plan general de ordenación urbana de Orihuela (Alicante).

Localización: Orihuela Costa.Documentación aportadaEl 9 de junio de 2017 el Ayuntamiento de Orihuela remite un ejemplar

de los proyectos relativos a la modificación del Plan parcial sector D-1 Alameda del Mar PGMOU, modificación del proyecto de urbanización de la UE-2 compuesto por estudio de impacto ambiental, estudio de afeccio-nes a la Red Natura 2000 y estudio de integración paisajística, así como copia del expediente relativo a la exposición pública, solicitando informe de conformidad con lo establecido en el artículo 37 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre de evaluación ambiental, solicitando el informe corres-pondiente.

La documentación técnica compuesta por:1) Modificación puntual del Plan parcial D-1.Texto refundido de la modificación puntual del Plan parcial D-1)

(marzo de 2014).Ajustes al texto refundido de la modificación puntual del Plan parcial

D-1 (febrero de 2015).2) Modificación del proyecto de urbanización (marzo de 2014) y ajus-

tes de febrero de 2015.3) Documentos ambientales.Estudio de impacto ambiental y documento de síntesis (febrero de

2013) y anejo al estudio de impacto ambiental (febrero de 2015).Estudio de integración paisajística (junio de 2013).Estudio de afecciones a Red Natura 2000 (febrero de 2013).Expediente administrativo.– Se remite certificado de información pública del secretario general

del Ayuntamiento, la Secretaría General que indica que la documentación técnica arriba indicada ha estado expuesta al público, previa publicación de edictos en el DOGV núm. 7938 de 16 de diciembre de 2016, en el diario La Verdad de 25 de noviembre de 2016 y la documentación integra en la sede electrónica del Ayuntamiento por término de 30 días hábiles contados a partir de la fecha de la publicación en DOGV y, presentándose en dicho plazo un total de 20 alegaciones de particulares, asociaciones y grupos políticos, detallando, nombre, fecha y registro de entrada. Y adjuntando copia íntegra de las mismas.

– Informes recibidos de las consultas a las administraciones afectadas:Entitat Pública de Sanejament d’Aigues Residuals(EPSAR).Informe del arqueólogo municipal de valoración de hallazgo de restos.Descripción del proyectoDe acuerdo con la documentación presentada el proyecto tiene por

objeto la definición y estudio técnico económico de las obras necesarias para realizar la urbanización de la unidad de ejecución 2 de la zona sector D-1 del plan general de ordenación urbana de Orihuela, Plan parcial Ala-meda del Mar, de acuerdo con dicho plan parcial.

De conformitat amb l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, que estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d’impacte ambi-ental, resolc:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declara-ció d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 76/17-AIA Orihue-la.

«Declaració d’impacte ambientalExpedient: 76/17-AIA.Promotor: Playa Salvaje, SA.Autoritat substantiva: Ajuntament d’Orihuela.Objecte del projecte: modificació del projecte d’urbanització UE-2

del sector D-1, Albereda del Mar, del Pla general d’Ordenació urbana d’orihuela (Alacant).

Localització: Orihuela Costa.Documentació aportadaEl 9 de juny de 2017, l’Ajuntament d’Orihuela remet un exemplar

dels projectes relatius a la modificació del Pla parcial sector D-1 Albe-reda del Mar PGMOU, modificació del projecte d’urbanització de la UE-2 compost per un estudi d’impacte ambiental, un estudi d’afeccions a la Xarxa Natura 2000 i un estudi d’integració paisatgística, així com una còpia de l’expedient relatiu a l’exposició pública, en què sol·licita informe de conformitat amb el que s’estableix en l’article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, per a sol·licitar l’in-forme corresponent.

La documentació tècnica composta per:1) Modificació puntual del Pla parcial D-1.Text refós de la modificació puntual del Pla parcial D-1 (març de

2014).Ajustos al text refós de la modificació puntual del Pla parcial D-1

(febrer de 2015).2) Modificació del projecte d’urbanització (març de 2014) i ajustos

de febrer de 2015.3) Documents ambientals.Estudi d’impacte ambiental i document de síntesi (febrer de 2013) i

annex a l’estudi d’impacte ambiental (febrer de 2015).Estudi d’integració paisatgística (juny de 2013).Estudi d’afeccions a Xarxa Natura 2000 (febrer de 2013).Expedient administratiu.– Es remet un certificat d’informació pública del secretari general

de l’Ajuntament, la Secretaria General que indica que la documentació tècnica indicada anteriorment ha estat exposada al públic, amb la publi-cació prèvia d’edictes en el DOGV núm. 7938, de 16 de desembre de 2016, en el diari La Verdad de 25 de novembre de 2016 i la documenta-ció íntegra a la seu electrònica de l’Ajuntament durant un termini de 30 dies hàbils, a comptar a partir de la data de la publicació en el DOGV i en aquest termini es presenten un total de 20 al·legacions de particulars, associacions i grups polítics, en què es detallen el nom, la data i el regis-tre d’entrada. I s’adjunta una còpia íntegra d’aquestes.

– Informes rebuts de les consultes a les administracions afectades:Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR).Informe de l’arqueòleg municipal de valoració de troballa de restes.Descripció del projecteD’acord amb la documentació presentada, el projecte té per objecte

la definició i l’estudi tecnicoeconòmic de les obres necessàries per a fer la urbanització de la unitat d’execució 2 de la zona sector D-1 del Pla General d’Ordenació Urbana d’Orihuela, Pla parcial Albereda del Mar, d’acord amb aquest pla parcial.

Page 2: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

La superficie total de la unidad de ejecución 2, según medición efec-tuada, es de 456.009,61 m², a la que desarrolla (La Campana y La Mosca), siendo los límites:

Norte: sectores contiguos de suelo urbanizable.Sur: terrenos urbanización Playa Flamenca, y terrenos urbanizables

de la misma denominación.Este: con el mar Mediterráneo.Oeste: carretera nacional 332.El presente proyecto de urbanización consta de 8 anejos, cada uno de

los cuales cuenta con su memoria, estudio técnico, planos y presupuesto (red viaria, red de saneamiento, abastecimiento de agua potable, red de energía eléctrica, red de alumbrado público, red de telefonía, jardinería y riego y resumen general del presupuesto).

Red viariaSe proyecta la red viaria ajustando su trazado exactamente al previsto

en la unidad de ejecución 2 del Plan parcial correspondiente; se incorpora al trazado viario la glorieta de la N-332 que se encuentra ya ejecutada como parte de las obras de urbanización de la UE-1, con los siguientes criterios constructivos:

CalzadasSe construirán de tipo flexible, habiéndose considerado un tráfico

ligero dado el carácter de segunda residencia de la edificación a la que sirven y cuyas características, según una sección transversal son:

– Sub-base granular de zahorra natural de 20 cm de espesor y com-pacta al 90 % del ensayo Proctor normal.

– Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido entre 3 y 7 cm, de 15 cm de espesor y compactada al 90 % del ensayo Proctor normal.

– Riego de imprimación bituminosos tipo ECR-1.– Aglomerado asfáltico en caliente tipo IV-b con betún 60/70, dos

capas de 5 cm de espesor cada una.AparcamientoSe realizaran del mismo tipo que las calzadas, habida cuenta su posi-

ble utilización como tales.BordillosSerán de hormigón prefabricado 17 x 28 x 70 cm, con bisel, asentados

sobre solera de hormigón en masa H-100 de 10 cm de espesor.AcerasLa pavimentación de aceras será con losetas de cemento antideslizan-

tes de 21 x 21cm de 32 pastillas y de 3 cm de espesor asentadas sobre una capa de zahorra de 15 cm, otra de hormigón en masa H-100 de 10 cm, lecho de arena de río y mortero de cemento 1:8, dándole una pendiente del 2 %.

PaseosLos paseos se pavimentarán a base de adoquín de 10 x 20 cm, con

base de arena en los paseos peatonales y con base de hormigón en los peatonales reforzados para paso de vehículos de emergencia o manteni-miento. El tratamiento superficial o paseo alternativo en la zona final del paseo marítimo, que discurre sobre las parcelas área de juego 33 y zona verde 30, se realizará con un cajeado mínimo, para colocar las piezas de adoquín prefabricadas, manteniendo la homogeneidad en el tratamiento del dicho paseo, en colores lo más naturales posibles.

EjecuciónEfectuado el replanteo de los viales y comprobado este, con personal

del Servicio de Vida Silvestre de la Dirección General del Medio Natural, de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, se procederá a la apertura y cajeado por medios mecánicos.

Una vez terminados estos trabajos, se procederá al pavimentado de las calzadas y construcción de las aceras, como se menciona anteriormente.

Red de saneamientoSe diseña una red de saneamiento exclusivamente para aguas feca-

les, siguiendo las indicaciones que el propio Ayuntamiento de Orihuela impuso para la ejecución de la UE-1 de este mismo plan parcial que dis-currirá enterrada en zanja por el centro de las calles en tubería de PVC serie naranja. Cada 40 m se construirá un pozo de registro. Se construirán igualmente cámaras de descarga en las cabeceras, de forma que a través de ellos se pueda producir la limpieza de la instalación.

A cada uno de los pozos de registro se producirán las acometidas individuales de las parcelas, en tubería de diámetro 300. estas acometidas quedarán cegadas y enterradas.

Toda la recogida de la red se produce por gravedad hacia el este de la finca hasta centralizarlos en dos estaciones de bombeo. Una de ellas B1 se

La superfície total de la unitat d’execució 2, segons el mesura-ment efectuat és de 456.009,61 m², que desenvolupa (La Campana i La Mosca), i els límits són:

Nord: sectors contigus de sòl urbanitzable.Sud: terrenys urbanització Playa Flamenca i terrenys urbanitzables

de la mateixa denominació.Est: amb el mar Mediterrani.Oest: carretera nacional 332.Aquest projecte d’urbanització consta de 8 annexos, cada un dels

quals amb la memòria, l’estudi tècnic, plànols i pressupost (xarxa vià-ria, xarxa de sanejament, proveïment d’aigua potable, xarxa d’energia elèctrica, xarxa d’enllumenat públic, xarxa de telefonia, jardineria i reg i resum general del pressupost).

Xarxa viàriaEs projecta la xarxa viària i n’ajusta el traçat exactament al que es

preveu en la unitat d’execució 2 del Pla parcial corresponent. S’incor-pora al traçat viari la glorieta de la N-332 que es troba ja executada com a part de les obres d’urbanització de la UE-1, amb els següents criteris constructius:

CalçadesEs construiran de tipus flexible, després d’haver considerat un tràn-

sit lleuger tenint en compte el caràcter de segona residència de l’edi-ficació a la qual serveixen i les característiques de la qual, segons una secció transversal, són:

– Subbase granular de tot-u natural de 20 cm de gruix i compacta al 90 % de l’assaig proctor normal.

– Base granular de tot-u artificial d’un diàmetre comprés entre 3 i 7 cm, de 15 cm de gruix i compactada al 90 % de l’assaig proctor normal.

– Reg d’emprimació bituminosos tipus ECR-1.– Aglomerat asfàltic en calent tipus IV-b amb betum 60/70, dues

capes de 5 cm de gruix cada una.AparcamentEs fan del mateix tipus que les calçades, tenint en compte la possi-

ble utilització com a tals.VoradesSeran de formigó prefabricat 17 x 28 x 70 cm, amb bisell, assenta-

des sobre solera de formigó en massa H-100 de 10 cm de gruix.VoreresLa pavimentació de voreres serà amb llosetes de ciment antilliscants

de 21 x 21 cm de 32 pastilles i de 3 cm de gruix assentades sobre una capa de tot-u de 15 cm, una altra de formigó en massa H-100 de 10 cm, llit d’arena de riu i morter de ciment 1:8, que li dona un pendent del 2 %.

PassejosEls passejos es pavimentaran a base de llamborda de 10 x 20 cm,

amb base d’arena en els passejos de vianants i amb base de formigó en els de vianants reforçats per a pas de vehicles d’emergència o manteni-ment. El tractament superficial o passeig alternatiu a la zona final del passeig marítim, que corre sobre les parcel·les àrea de joc 33 i zona verda 30, es farà amb un caixa mínima, per a col·locar les peces de llamborda prefabricades, i es mantindrà l’homogeneïtat en el tractament d’aquest passeig, en colors tan naturals com siga possible.

ExecucióEfectuat el replantejament dels vials i comprovat, amb personal del

Servei de Vida Silvestre de la Direcció General del Medi natural, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, es procedirà a fer l’obertura i la caixa per mitjans mecànics.

Una vegada acabats aquests treballs, es procedirà a pavimentar les calçades i a construir les voreres, com s’esmenta anteriorment.

Xarxa de sanejamentEs dissenya una xarxa de sanejament exclusivament per a aigües

fecals, que segueix les indicacions que el mateix Ajuntament d’Orihuela va imposar per a l’execució de la UE-1 d’aquest mateix pla parcial, que circularà enterrada en rasa pel centre dels carrers en canonada de PVC sèrie taronja. Cada 40 m es construirà un pou de registre. Es construiran igualment cambres de descàrrega a les capçaleres, de manera que a tra-vés d’aquestes es puga produir la neteja de la instal·lació.

A cada un dels pous de registre es produiran les escomeses individu-als de les parcel·les, en canonada de diàmetre 300. Aquestes escomeses quedaran cegades i enterrades.

Tota la recollida de la xarxa es produeix per gravetat cap a l’est de la finca fins que les centralitza en dues estacions de bombament. Una

Page 3: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

sitúa en el borde suroeste de la urbanización en el vial junto a las parcelas 6 y 28. La otra estación de bombeo B2 está situada en la zona noreste de la finca. Las dos se sitúan en las cotas mas bajas. De la estación B1 se impulsa el saneamiento hasta un pozo central y a través del mismo y de la red de saneamiento se conduce a la estación B2 por gravedad. Desde la estación B2 se bombeará todo el saneamiento de la finca.

En los equipamientos de playa, se diseñan unas arquetas de 2 m³ de capacidad, desde las que se bombean a los pozos de cabecera más cerca-nos, para que desde allí discurran por gravedad a la estación de bombeo B1.

Red de abastecimiento de aguaEl abastecimiento de agua se efectuará mediante redes malladas de

tubería de PE (polietileno de alta densidad). La acometida se efectúa según lo previsto por el Plan general de ordenación urbana, con caudal suficiente para las necesidades que se prevé.

El trazado seguirá la red viaria, proyectándose las conducciones bajo las aceras, dispondrá de las llaves de compuerta necesarias para aislar los tramos en caso de avería y válvulas de retención y ventosas según los modelos especificados por el servicio municipal de aguas.

Red de abastecimiento eléctricoAdemás de la información básica contenida en el Plan general de

ordenación urbana del municipio, se ha dispuesto de la configuración de la red general de distribución en media tensión, así como cuanta informa-ción ha sido necesaria por parte de la compañía suministradora Iberdrola.

La red de distribución de energía eléctrica proyectada, se ha previs-to para el suministro a la totalidad de las viviendas, parque deportivo y alumbrado público.

Para la previsión de cargas, se ha tenido en cuenta el coeficiente de simultaneidad previsto en la instrucción ITC-BT-10. La previsión de car-gas para unidades especiales (zonas deportivas) se ha hecho en base a la demanda de consumidores de características similares.

Por aplicación de los coeficientes de simultaneidad establecidos en la misma instrucción ITC-BT-10, para conjuntos de viviendas y otros esti-mados para unidades especiales, se ha obtenido la previsión de demanda global, base para el dimensionamiento de la red de media tensión y de la transformación a baja tensión, de 10.760 kVA de carga a suministrar por la red general de distribución.

La red de distribución de energía eléctrica está compuesta de las siguientes partes:

6.1. Red de distribución en media tensión.6.2. Transformación media tensión/baja tensión.6.3. Red de distribución de baja tensión.La red de distribución en media tensión alimenta un total de 10 cen-

tros de transformación, con una capacidad total de 10.760 kVA.La red de distribución de baja tensión da servicio desde los cuadros

de B/T que se ubican en los centros de transformación a cada una de las parcelas previstas en el Plan parcial.

Cada uno de los centros de transformación previstos cuentan con su cuadro de baja tensión del que parten las líneas a las parcelas distribuido-ras de la siguiente forma:

Cada centro de transformación contará con 12 líneas de BT para dis-tribuir a las diferentes CGP.

Red de alumbrado públicoEn el plano de planta general de la red de alumbrado público, que-

dan representados los circuitos de alimentación, con las correspondien-tes secciones. Los conductores irán enterrados, en el interior de tubos de PVC, en los tramos bajo calzada o acera, según la normativa usual en los municipios, bajo tubo de plástico flexible en los tramos bajo tierra, y las derivaciones a los puntos de luz se harán en la propia base de los báculos o columnas, donde se dispondrán los bornes adecuados a este objeto.

Red de canalizaciones telefónicasEl trazado básico de la red comprende dos canalizaciones principales

de penetración al polígono, de 4 conductos de diámetro 110 m., arranca de la carretera nacional 332 de Almería a Valencia, de una cámara de registro numerada como 36.

La zona se distribuye a través de redes principales que discurren por las calles centrales con conducción de 4 diámetro 63. Desde esta canaliza-ción se van derivando ramales secundarios que distribuyen a las diferentes parcelas de que consta la actuación.

Se distribuirán arquetas tipo H O D en todos los cruces y cambios de dirección y de ellas partirán las acometidas para las diferentes actuaciones de vivienda que serán 2 conducciones de 63.

d’aquestes, B1, se situa a la vora sud-oest de la urbanització, al vial al costat de les parcel·les 6 i 28. L’altra estació de bombament, B2, està situada a la zona nord-est de la finca. Les dues se situen a les cotes més baixes. De l’estació B1 s’impulsa el sanejament fins a un pou central i a través d’aquest i de la xarxa de sanejament es condueix a l’estació B2 per gravetat. Des de l’estació B2 es bombarà tot el sanejament de la finca.

En els equipaments de platja, es dissenyen unes arquetes de 2 m³ de capacitat, des de les quals es bomben als pous de capçalera més prò-xims, perquè des d’allí circulen per gravetat a l’estació de bombament B1.

Xarxa de proveïment d’aiguaEl proveïment d’aigua s’efectuarà amb xarxes mallades de canona-

da de PE (polietilé d’alta densitat). L’escomesa s’efectua segons el que es preveu en el Pla general d’ordenació urbana, amb cabal suficient per a les necessitats que s’hi preveuen.

El traçat seguirà la xarxa viària i les conduccions es projectaran davall de les voreres. Disposarà de les claus de comporta necessàries per a aïllar els trams en cas d’avaria i vàlvules de retenció i ventoses segons els models especificats pel servei municipal d’aigües.

Xarxa de proveïment elèctricA més de la informació bàsica compresa en el Pla general d’orde-

nació urbana del municipi, s’ha disposat de la configuració de la xarxa general de distribució en tensió mitjana, així com tota la informació necessària per part de la companyia subministradora Iberdrola.

La xarxa de distribució d’energia elèctrica projectada s’ha previst per al subministrament a tots els habitatges, el parc esportiu i l’enllu-menat públic.

Per a la previsió de càrregues, s’ha tingut en compte el coeficient de simultaneïtat previst en la instrucció ITC-BT-10. La previsió de càr-regues per a unitats especials (zones esportives) s’ha fet basant-se en la demanda de consumidors de característiques similars.

Per aplicació dels coeficients de simultaneïtat establits en la mateixa instrucció ITC-BT-10, per a conjunts d’habitatges i d’altres estimats per a unitats especials, s’ha obtingut la previsió de demanda global, base per al dimensionament de la xarxa de tensió mitjana i de la transformació a baixa tensió, de 10.760 kVA de càrrega a subministrar per la xarxa general de distribució.

La xarxa de distribució d’energia elèctrica està composta de les parts següents:

6.1. Xarxa de distribució en tensió mitjana.6.2. Transformació tensió mitjana/baixa tensió.6.3. Xarxa de distribució de baixa tensió.La xarxa de distribució en tensió mitjana alimenta un total de 10

centres de transformació, amb una capacitat total de 10.760 kVA.La xarxa de distribució de baixa tensió dona servei des dels quadres

de B/T que se situen als centres de transformació en cada una de les parcel·les previstes en el Pla parcial.

Cada un dels centres de transformació previstos tenen un quadre de baixa tensió del qual parteixen les línies a les parcel·les distribuïdores de la manera següent:

Cada centre de transformació tindrà 12 línies de BT per a distribuir les diferents CGP.

Xarxa d’enllumenat públicEn el plànol de planta general de la xarxa d’enllumenat públic que-

den representats els circuits d’alimentació, amb les seccions corres-ponents. Els conductors aniran enterrats, a l’interior de tubs de PVC, en els trams davall de calçada o vorera, segons la normativa usual als municipis, davall de tub de plàstic flexible en els trams davall de terra, i les derivacions als punts de llum es faran en la mateixa base dels pun-tals o columnes, on es disposaran els borns adequats a aquesta finalitat.

Xarxa de canalitzacions telefòniquesEl traçat bàsic de la xarxa comprén dues canalitzacions principals de

penetració al polígon, de 4 conductes de diàmetre 110 m. Arranca de la carretera nacional 332 d’Almeria a València, d’una cambra de registre numerada com a 36.

La zona es distribueix a través de xarxes principals que circulen pels carrers centrals amb conducció de 4 diàmetre 63. Des d’aquesta canalit-zació es van derivant ramals secundaris que distribueixen les diferents parcel·les de què consta l’actuació.

Es distribuiran arquetes tipus H o D en tots els encreuaments i can-vis de direcció i d’aquestes partiran les escomeses per a les diferents actuacions d’habitatge, que seran 2 conduccions de 63.

Page 4: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

En febrero de 2015, el promotor efectúa un ajuste del proyecto de urbanización en una superficie de 50.709 m² en la zona sureste del sector.

En la citada documentación se incluyen tres alternativas de modifi-cación del proyecto de urbanización en la zona sureste, teniendo en con-sideración el censo más exhaustivo, trasladado por el Servicio de Vida Silvestre de la Dirección General del Medio Natural de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, proveniente de la Uni-versidad de Alicante. Se adopta como criterio general la reducción de la dimensión de la glorieta y la zona de aparcamientos, de la zona sur del Plan parcial, que dan acceso a la playa y que quedan reflejadas en la documentación gráfica:

– Red viaria opción 1, plano núm. 4 (1).– Red viaria opción 2, plano núm. 4 (2).– Red viaria opción 3 definitivo, plano núm. 4 (3).Las tres opciones, siendo distintas, son una evolución que parte, con

la opción 1 de la reducción de la glorieta y del aparcamiento situado en contacto con el límite sur del sector. En la opción 2 se anula prácticamente dicho aparcamiento, variando el trazado de conexión de la mencionada glorieta, con la playa de aparcamiento que queda en contacto con el paseo marítimo existente en el límite sur-este.

En la opción 3, que se plantea como definitiva, por considerar que es la que mejor preserva las especies protegidas existentes, se modifica ligeramente el entronque del vial a la mencionada glorieta, reduciendo aún más el aparcamiento de la playa. A dicho aparcamiento, también se le da acceso (que ya existe), a través del citado paseo marítimo existente en la zona sur-este del sector.

Por otro lado, en línea con el planteamiento del informe, se anula el vial peatonal de acceso rodado exclusivo al aparcamiento, que discurría entre las parcelas 12b y 30, así como el equipamiento de playa 35. Ade-más en la línea de salvaguardar al máximo las plantas de jarilla cabeza de gato, se plantea en la parcela área de juego 33 y zona verde 30 un trata-miento superficial, que sirva de trazado alternativo del vial peatonal-carril bici, proyectado en el Plan parcial y de continuidad a dicho paseo, hasta conectarlo con el paseo marítimo existente, en el extremo sur-este del sector. Evitando la intervención en el trazado del Plan parcial en esa zona, por la existencia del Helianthemum.

En el anejo de ajustes no se introducen variaciones en las dimensiones de la red viaria (secciones tipo).

Se incluye asimismo el reajuste de la ordenación pormenorizada de aquellas parcelas dotaciones públicas afectadas por la presencia de Helianthemum y de la Tudorella sulcata de la UE-2 del sector D-1 Alame-da del Mar y que se concreta en las siguientes determinaciones:

a) Trasvase de la edificabilidad de las parcelas turístico-residenciales 5 y 12 a las parcelas de la UE 2 núm. 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 16 a, 17, 17 a y 17 b.

b) Reordenación de la red viaria secundaria perimetral de la parcela turístico-residencial 12.

c) Reubicación de los aparcamientos de la red secundaria.d) Determinación del régimen jurídico de las parcelas afectadas por la

presencia de las especies de flora y fauna para su correcta conservación.Se actualiza el artículo de las normas urbanísticas que regulan el uso

en las parcelas privativas destinadas a equipamiento de playa a los efectos de que en el proyecto de urbanización resultaran efectivos los accesos o tratamiento de servicio e infraestructuras de los mismos.

Además, en cumplimiento de los informes técnicos municipales emi-tidos durante la tramitación del documento, se aumentan las cesiones dotacionales para el cumplimiento de las determinaciones que en la mate-ria establecen la LUV y el ROGTU, a pesar de no ser de aplicación a las modificaciones de planes parciales aprobados al amparo de la legislación urbanística anterior, tal y como determina el artículo 212 del ROGTU. Así, se cede ex novo al Ayuntamiento de Orihuela la parcela 39 de la UE-1, destinada en el planeamiento vigente a equipamiento dotacional privado recreativo deportivo, que en la presente modificación se califica como equipamiento público dotacional múltiple (DM). Igualmente se cede una parte de la parcela 16.a. TR, que cuenta con una superficie de 7.280 m² de la que se segregan para su cesión 3.312.70 m², que se grafía como parcela 16b por el lado sur de la misma conectando, paso peato-nal por medio, con espacio libre de área de juego, que en la presente modificación se califica como equipamiento dotacional público de uso recreativo deportivo (RD).

Por otro lado, se incorpora a las normas urbanísticas ordenanzas espe-cíficas en materia de urbanización, a los efectos de incorporar las medidas

Al febrer de 2015, el promotor efectua un ajust del projecte d’ur-banització en una superfície de 50.709 m² a la zona sud-est del sector.

En la documentació esmentada s’inclouen tres alternatives de modi-ficació del projecte d’urbanització a la zona sud-est, tenint en compte el cens més exhaustiu, traslladat pel Servei de Vida Silvestre de la Direc-ció General del Medi natural de la Conselleria d’Infraestructures, Ter-ritori i Medi Ambient, que prové de la Universitat d’Alacant. S’adopta com a criteri general la reducció de la dimensió de la glorieta i la zona d’aparcaments, de la zona sud del Pla parcial, que donen accés a la platja i que queden reflectides en la documentació gràfica:

– Xarxa viària opció 1, plànol núm. 4 (1).– Xarxa viària opció 2, plànol núm. 4 (2).– Xarxa viària opció 3 definitiu, plànol núm. 4 (3).Les tres opcions, que són diferents, són una evolució que parteix,

amb l’opció 1 de la reducció de la glorieta i de l’aparcament situat en contacte amb el límit sud del sector. En l’opció 2 s’anul·la pràcticament aquest aparcament i varia el traçat de connexió de la glorieta esmenta-da, amb la platja d’aparcament que queda en contacte amb el passeig marítim que hi ha al límit sud-est.

En l’opció 3, que es planteja com a definitiva, com que es considera que és la que millor reserva les espècies protegides, es modifica lleu-gerament l’entroncament del vial a la glorieta esmentada, i es redueix encara més l’aparcament de la platja. A aquest aparcament, també se li dona accés (que ja n’hi ha), a través del passeig marítim esmentat, a la zona sud-est del sector.

D’altra banda, en línia amb el plantejament de l’informe, s’anul·la el vial de vianants d’accés rodat exclusiu a l’aparcament, que circulava entre les parcel·les 12b i 30, així com l’equipament de platja 35. A més, per tal de salvaguardar al màxim les plantes d’esteperola de cap de gat, es planteja a la parcel·la àrea de joc 33 i zona verda 30 un tractament superficial, que servisca de traçat alternatiu del vial de vianants carril bici, projectat en el Pla parcial i que done continuïtat a aquest passeig, fins a connectar-lo amb el passeig marítim que hi ha a l’extrem sud-est del sector. S’evita la intervenció en el traçat del Pla parcial en aquesta zona per l’existència de l’Helianthemum.

En l’annex d’ajustos no s’introdueixen variacions en les dimensions de la xarxa viària (seccions tipus).

S’inclou, així mateix, el reajustament de l’ordenació detallada de les parcel·les dotacions públiques afectades per la presència d’Heliant-hemum i de la Tudorella sulcata de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar i que es concreta en les determinacions següents:

a) Transvasament de l’edificabilitat de les parcel·les turístiques i residencials 5 i 12 a les parcel·les de la UE 2 núm. 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 16 a, 17, 17 a i 17 b.

b) Reordenació de la xarxa viària secundària perimetral de la parce-l·la turística i residencial 12.

c) Reubicació dels aparcaments de la xarxa secundària.d) Determinació del règim jurídic de les parcel·les afectades per la

presència de les espècies de flora i fauna per a la conservació correcta.S’actualitza l’article de les normes urbanístiques que regulen l’ús en

les parcel·les privatives destinades a equipament de platja perquè en el projecte d’urbanització resulten efectius els accessos o el tractament de servei i les infraestructures d’aquests.

A més, en compliment dels informes tècnics municipals emesos durant la tramitació del document, s’augmenten les cessions dotacio-nals per al compliment de les determinacions que la LUV i el ROGTU estableixen en la matèria, a pesar de no ser aplicable a les modificaci-ons de plans parcials aprovats a l’empara de la legislació urbanística anterior, tal com determina l’article 212 del ROGTU. Així, se cedeix ex novo a l’Ajuntament d’Orihuela la parcel·la 39 de la UE-1, destinada en el planejament vigent a equipament dotacional privat recreatiu espor-tiu que, en aquesta modificació, es qualifica com a equipament públic dotacional múltiple (DM). Igualment, se cedeix una part de la parcel·la 16.a. TR, que té una superfície de 7.280 m² de la qual se segreguen per a la cessió 3.312.70 m², que es representa gràficament com a parcel·la 16b pel costat sud i connecta pas de vianants enmig, amb espai lliure d’àrea de joc, que en aquesta modificació es qualifica com a equipament dotacional públic d’ús recreatiu esportiu (RD).

D’altra banda, s’incorporen a les normes urbanístiques ordenances específiques en matèria d’urbanització, per tal d’incorporar les mesures

Page 5: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

correctoras que sea impuestas en el trámite de evaluación de impacto ambiental e integración paisajística de la modificación del proyecto de urbanización de la UE-2 del sector D-1 Alameda del Mar.

En último lugar, se ha considerado oportuno ajustar el tipo de sección de los viales de la red secundaria, ajuste provocado, por un lado, por la necesidad de preservar el arbolado existente en la zona noroeste de la UE-2 del sector de referencia, a la vista del interés manifestado por la corporación local, y por otro, para adaptar el Plan parcial a la realidad física advertida tras el inicio de la ejecución de las obras de urbanización.

Se generan así 3 nuevas parcelas de equipamiento público educativo cultural de carácter ambiental, con una superficie total de 15.482 m², que son las que se identifican en el siguiente cuadro:

Parcela Superficie

5a 2.427 m²

12b 10.335 m²

28c 2.720 m²

Total 15.482 m²

Se propone a su vez la creación de un nuevo artículo en las normas urbanísticas del plan parcial que regule el uso de estos nuevos equipa-mientos públicos educativos culturales de carácter ambiental, de tal forma que se asegure su protección y preservación, y se compatibilice con acti-vidades educativas y de investigación que fomenten la concienciación medio ambiental. Se propone además el establecimiento de un régimen de mantenimiento de dichas parcelas a cargo de las comunidades de pro-pietarios de las edificaciones que se construyan en el ámbito de la UE-2, en los términos que constan en el apartado B, «Normas urbanísticas», del presente documento.

Por otro lado, la presencia de especies en el ámbito de las parcelas privadas EQ-35, EQ-36 y EQ-37, destinadas a equipamientos de playa ha supuesto una redefinición de los límites de las mismas, lo que obliga a su vez a modificar el artículo 13 de las normas urbanísticas (NNUU), en concreto su subapartado 13.3, a los efectos de asegurar a través del pro-yecto de urbanización que las condiciones de accesibilidad, tratamiento, servicios e infraestructuras de los mismos son compatibles con la decla-ración de impacto ambiental que en su día, y en relación con el citado instrumento, emita el órgano ambiental competente en relación con la preservación de las especies protegidas ubicadas en sus inmediaciones, en los términos que constan en el apartado B, «Normas urbanísticas».

En la documentación presentada se indica que las modificaciones introducidas en las NNUU del Plan parcial de mejora del sector D-1 Alameda del Mar, imponen, por motivos de seguridad jurídica, incluir un texto refundido de las normas urbanísticas adaptadas a la normativa urbanística vigente que resumidamente consisten en:

La modificación puntual del plan parcial del sector D-1 Alameda del Mar del Plan general de ordenación urbana de Orihuela, mantiene en su integridad las normas urbanísticas aprobadas junto con el Plan parcial de mejora, existiendo una pequeña modificación en el artículo 12 de las normas urbanísticas, que regula las condiciones de edificación de la zona turístico residencial, en el sentido de aumentar la altura máxima permitida (de 4 plantas a 6) para poder materializar el trasvase de la edificabilidad de las manzanas TR-5 y TR-12 que devienen inedificables por la presen-cia de especies protegidas. Igualmente se modifica el artículo 13 de las normas, en concreto el apartado 3 del mismo que regula las condiciones urbanísticas de los equipamientos de playa, con el objeto de introducir en dicho apartado la obligatoriedad de que la ejecución de las obras de urbanización resuelva el acceso, e incluso la viabilidad, tratamiento, ser-vicios e infraestructuras de los mismos en los términos que se fijen en la declaración de impacto ambiental que se emita respecto del modificado del proyecto de urbanización.

Por otro lado, es necesario insertar un nuevo artículo en las normas urbanísticas, en concreto, denominado artículo 17, al objeto de delimitar el régimen jurídico de las parcelas destinadas a equipamiento público educativo cultural de carácter ambiental, sobre las que se han localiza-do las especies de fauna y flora protegidas (Helianthemum caput-felis y Tudorella sulcata), asegurando su correcta conservación por parte de los propietarios de las futuras urbanizaciones que se desarrollen en el ámbito de la unidad de ejecución núm. 2 del sector D-1 Alameda del Mar.

correctores que s’imposen en el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental i integració paisatgística de la modificació del projecte d’urbanització de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar.

En últim lloc, s’ha considerat oportú ajustar el tipus de secció dels vials de la xarxa secundària, ajust provocat, d’una banda, per la neces-sitat de preservar l’arbratge que hi ha a la zona nord-oest de la UE-2 del sector de referència, tenint en compte l’interés manifestat per la corpo-ració local, i d’altra banda, per a adaptar el Pla parcial a la realitat física advertida després de l’inici de l’execució de les obres d’urbanització.

Es generen així 3 noves parcel·les d’equipament públic educatiu cultural de caràcter ambiental, amb una superfície total de 15.482 m², que són les que s’identifiquen en el quadre següent:

Parcel·la Superfície

5a 2.427 m²

12b 10.335 m²

28c 2.720 m²

Total 15.482 m²

Es proposa, al seu torn, la creació d’un nou article en les normes urbanístiques del Pla parcial que regule l’ús d’aquests nous equipaments públics educatius culturals de caràcter ambiental, de manera que s’asse-gure la protecció i la preservació, i es compatibilitza amb activitats edu-catives i d’investigació que fomenten la conscienciació mediambiental. Es proposa, a més, l’establiment d’un règim de manteniment d’aquestes parcel·les a càrrec de les comunitats de propietaris de les edificacions que es construïsquen en l’àmbit de la UE-2, en els termes que consten en l’apartat B, «Normes urbanístiques», d’aquest document.

D’altra banda, la presència d’espècies en l’àmbit de les parcel·les privades EQ-35, EQ-36 i EQ-37, destinades a equipaments de platja ha suposat una redefinició dels límits d’aquestes i això ha obligat, al seu torn, a modificar l’article 13 de les normes urbanístiques (NU), en concret, el subapartat 13.3, per tal d’assegurar a través del projecte d’urbanització que les condicions d’accessibilitat, tractament, serveis i infraestructures d’aquests són compatibles amb la declaració d’impacte ambiental que, al moment oportú, i en relació amb l’instrument esmen-tat, emeta l’òrgan ambiental competent en relació amb la preservació de les espècies protegides situades als voltants, als termes que consten en l’apartat B, «Normes urbanístiques».

En la documentació presentada s’indica que les modificacions intro-duïdes en les NU del Pla parcial de millora del sector D-1 Albereda del Mar imposen, per motius de seguretat jurídica, incloure un text refós de les normes urbanístiques adaptades a la normativa urbanística vigent que, resumidament, consisteixen en:

La modificació puntual del Pla parcial del sector D-1 Albereda del Mar del Pla general d’ordenació urbana d’Orihuela manté, en la inte-gritat, les normes urbanístiques aprovades juntament amb el Pla parcial de millora, i hi ha una xicoteta modificació en l’article 12 de les normes urbanístiques, que regula les condicions d’edificació de la zona turística i residencial, en el sentit d’augmentar l’altura màxima permesa (de 4 plantes a 6) per a poder materialitzar el transvasament de l’edificabilitat de les illes de cases TR-5 i TR-12, que esdevenen inedificables per la presència d’espècies protegides. Igualment, es modifica l’article 13 de les normes, en concret, l’apartat 3 d’aquest que regula les condicions urbanístiques dels equipaments de platja, a fi d’introduir en aquest apar-tat l’obligatorietat que l’execució de les obres d’urbanització resolga l’accés i fins i tot la viabilitat, el tractament, serveis i infraestructures d’aquests en els termes que es fixen en la declaració d’impacte ambi-ental que s’emeta respecte del modificat del projecte d’urbanització.

D’altra banda, cal inserir un nou article en les normes urbanístiques, en concret, anomenat article 17, a fi de delimitar el règim jurídic de les parcel·les destinades a equipament públic educatiu cultural de caràcter ambiental, sobre les quals s’han localitzat les espècies de fauna i flora protegides (Helianthemum caput-felis i Tudorella sulcata), i assegurar així la conservació correcta per part dels propietaris de les futures urba-nitzacions que es desenvolupen en l’àmbit de la unitat d’execució núm. 2 del sector D-1 Albereda del Mar.

Page 6: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

Además, se generan dos nuevos artículos en las normas urbanísticas, denominados 18 y 19, destinado a regular las condiciones propias de las nuevas parcelas dotacionales públicas 39 (DM) y 16.b (RD).

Se introducen cuatro artículos nuevos (20, 21, 22 y 23) a las normas urbanísticas del Plan parcial del sector D-1 Alameda del Mar del Plan general de ordenación urbana de Orihuela, relativas a medidas protectoras de las especies protegidas presentes en el sector durante la fase de ejecu-ción de las obras de urbanización.

Por último, siguiendo las directrices de los servicios técnicos munici-pales, se crea un nuevo artículo (24) que regula las exigencias en materia de aparcamientos de carácter privado.

Tramitación administrativaAntecedentesEl 22 de diciembre de 2010, la Subdirección General de Evaluación

Ambiental y Territorial (departamento que ostentaba en esa fecha las competencias en materia de evaluación ambiental de la Generalitat Valen-ciana) incoó expediente de consulta (expte.354/10-CON) con la solicitud de informe de la Subsecretaría de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, sobre la pregunta realizada por la comité de peticiones en el marco de la petición 0429/2010, relativa a un proyecto de desarrollo urbano en Cala Mosca en la costa de Orihuela (Alicante), incluyendo la siguiente documentación:

1) Fax del Servicio de Relaciones Externas de la Conselleria de Jus-ticia dando traslado del escrito del Comité de Peticiones del Parlamen-to Europeo (archivo referencia 1603/10/ENVI) dirigido a las áreas de Medioambiente/Medio Natural e Impacto en los siguientes términos:

«El Comité de Peticiones del Parlamento Europeo se ha dirigido a las comisión en el marco de la petición 04929/2010, relativa un proyecto de desarrollo urbano en Cala Mosca, en la costa del municipio de Orihuela, en la provincia de Alicante, en la Comunitat Valencia, España. El peticio-nario explica que el proyecto prevé la construcción de 1500 nuevas casas y apartamentos cerca de la costa. El peticionario destaca que este proyecto dará lugar a la destrucción del último espacio bien conservado en la costa de Orihuela, así como advierte que el lugar de importancia comunitaria (LIC) Cabo Roig (ES 5213033) podría verse afectado. El peticionario subraya que las obras de urbanización, preparando las calles y aceras ya se han realizado. Al objeto de que los servicios puedan dar el tratamiento adecuado a este caso y dar una respuesta al Comité de peticiones del Parlamento Europeo en el marco de esta petición se solicita a las autori-dades españolas el envío de las observaciones que estimen pertinentes en relación con este asunto. La comisión desea conocer las medidas adoptas por las autoridades españolas competentes para aplicar el derecho europeo medio ambientalmente relevante en este caso, en particular dependiendo de las características del proyecto, podrían resultar de aplicación las obli-gaciones resultantes de la Directiva 85/337/CEE del Consejo, relativa a la evaluación de repercusiones de determinados proyectos públicos y priva-dos sobre el medio ambiente (conocida como la Directiva de evaluación de impacto ambiental o EIA), en su versión modificada. En relación a esta cuestión cabe señalar que «los proyectos de urbanizaciones, incluida la construcción de centros comerciales y de aparcamientos» están incluidas en el punto 10b del anexo II de la directiva EIA.

Además el punto 12c del citado anexo II hace referencia a «urbani-zaciones turísticas y complejos hoteleros fuera de las zonas urbanas y construcciones asociadas».

En el supuesto de que este proyecto se haya sometido al procedimien-to de evaluación de impacto ambiental, se solicita una copia de la decla-ración de impacto ambiental formulada. En caso contrario se requiere informe de las razones aducidas por las autoridades competentes para no realizar dicho procedimiento.

En caso de que se haya previsto un plan de ordenación del territorio sobre la citada actuación, las disposiciones de la Directiva 2001/42/CE relativa a la evaluación de los efectos de determinados planes y progra-mas en el medio ambiente (conocido como evaluación también estratégi-ca o la directiva EAE) podrían ser también aplicables.

Por otro lado en cuanto a las directivas sobre naturaleza, la Directiva 79/409/EEC, codificada por la Directiva 2009/47/CE relativa a la con-servación de las aves silvestres (Directiva de aves) y la Directiva 91/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestre (Directiva de hábitats), cabe señalar que serían aplicables si el proyecto en cuestión pudiera tener una efecto significativo en cualquier lugar de la Red Natura 2000. En consecuencia la Comisión desea recibir de las autoridades españolas información sobre la eventual aplicación,

A més, es generen dos nous articles en les normes urbanístiques, anomenats 18 i 19, destinats a regular les condicions pròpies de les noves parcel·les dotacionals públiques 39 (DM) i 16.b (RD).

S’introdueixen quatre articles nous (20, 21, 22 i 23) a les normes urbanístiques del Pla parcial del sector D-1 Albereda del Mar del Pla general d’ordenació urbana d’Orihuela, relatives a mesures protectores de les espècies protegides presents en el sector durant la fase d’execució de les obres d’urbanització.

Finalment, seguint les directrius dels serveis tècnics i municipals, es crea un nou article (24) que regula les exigències en matèria d’apar-caments de caràcter privat.

Tramitació administrativaAntecedentsEl 22 de desembre de 2010, la Subdirecció General d’Avaluació

Ambiental i Territorial (departament que ostentava en aquella data les competències en matèria d’avaluació ambiental de la Generalitat Valenciana) va incoar un expedient de consulta (exp. 354/10-CON) amb la sol·licitud d’informe de la Subsecretaria de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, sobre la pregunta feta pel comité de peticions en el marc de la petició 0429/2010, relativa a un projecte de desenvolupament urbà a Cala Mosca a la costa d’Orihuela (Alacant), que inclou la documentació següent:

1) Fax del Servei de Relacions Externes de la Conselleria de Justícia per a donar trasllat de l’escrit del Comité de Peticions del Parlament Europeu (arxiu referència 1603/10/ENVI) dirigit a les àrees de Medi ambient/Medi Natural i Impacte en els termes següents:

«El Comité de Peticions del Parlament Europeu s’ha dirigit a la comissió en el marc de la petició 04929/2010, relativa a un projecte de desenvolupament urbà a Cala Mosca, a la costa del municipi d’Orihuela, a la província d’Alacant, a la Comunitat Valenciana, Espanya. El petici-onari explica que el projecte preveu la construcció de 1.500 noves cases i apartaments prop de la costa. El peticionari destaca que aquest projecte donarà lloc a la destrucció de l’últim espai ben conservat a la costa d’Orihuela, i també adverteix que el lloc d’importància comunitària (LIC) Cap Roig (ES 5213033) s’hi podria veure afectat. El peticionari remarca que les obres d’urbanització, amb la preparació dels carrers i les voreres, ja s’han portat a terme. Perquè els serveis puguen donar el tractament adequat a aquest cas i donar una resposta al Comité de Peticions del Parlament Europeu en el marc d’aquesta petició se sol-licita a les autoritats espanyoles l’enviament de les observacions que estimen pertinents en relació amb aquest assumpte. La Comissió vol conéixer les mesures adoptades per les autoritats espanyoles competents per a aplicar el dret europeu mediambientalment rellevant en aquest cas, en particular, segons les característiques del projecte podrien resultar d’aplicació les obligacions resultants de la Directiva 85/337/CEE del Consell, relativa a l’avaluació de repercussions de determinats projec-tes públics i privats sobre el medi ambient (coneguda com la Directiva d’avaluació d’impacte ambiental o AIA), en la versió modificada. Pel que fa a aquesta qüestió, cal assenyalar que «els projectes d’urbanitza-cions, que inclou la construcció de centres comercials i d’aparcaments» estan incloses en el punt 10b de l’annex II de la directiva AIA.

A més, el punt 12c de l’annex esmentat II fa referència a «urba-nitzacions turístiques i complexos hotelers fora de les zones urbanes i construccions associades».

En el cas que aquest projecte s’haja sotmés al procediment d’avalu-ació d’impacte ambiental, se sol·licita una còpia de la declaració d’im-pacte ambiental formulada. En cas contrari es requereix un informe de les raons adduïdes per les autoritats competents per a no fer aquest procediment.

En cas que s’haja previst un pla d’ordenació del territori sobre l’ac-tuació esmentada, les disposicions de la Directiva 2001/42/CE relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient (conegut com a avaluació també estratègica o la directiva EAE) hi poden ser també aplicables.

D’altra banda, pel que fa a les directives sobre naturalesa, la Direc-tiva 79/409/EEC, codificada per la Directiva 2009/47/CE relativa a la conservació dels ocells silvestres (Directiva d’ocells) i la Directiva 91/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (Directiva d’hàbitats), cal assenyalar que serien apli-cables si el projecte en qüestió poguera tindre un efecte significatiu en qualsevol lloc de la Xarxa Natura 2000. En conseqüència, la Comis-sió vol rebre, de les autoritats espanyoles, informació sobre l’aplicació

Page 7: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

en este caso, de las ciadas Directivas sobre naturaleza acompañada de la correspondiente documentación acreditativa.

Se solicita también que se informe sobre la naturaleza y caracterís-ticas principales del proyecto, así como sobre el estado actual de trami-tación o ejecución del mismo. Por último se requiere informe sobre la existencia de recursos en vía contencioso-administrativa contra dicho proyecto y en su caso sobre el estado procesal de los recursos y si en los mismos se alegan posibles incumplimientos a la legislación ambiental europea».

2) Informe del Área de Inspección de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, de 22 de diciembre de 2010, en contestación a la pregunta del comité de peticiones:

«Examinado el archivo obran en el área de inspección se ha podido localizar como antecedentes los siguientes:

En fecha 2 de abril de 2007 tuvo entrada denuncia de la patrulla del SEPRONA de Orihuela relativa a una presunta destrucción de especies vegetales por la construcción de viales de una urbanización de viviendas en el paraje Cala Mosca, asimismo en fecha 17 de abril tuvo entrada denuncia de agente medioambiental por afección a especies protegidas.

En fecha 17 de septiembre de 2007 fue incoado expediente sancio-nador por el desbroce de terrenos forestal y apertura de viales en una urbanización de viviendas, produciéndose el arranque y tala de especies vegetales incluidas en el anexo III y anexo I de la Orden de 20 de diciem-bre de 1985, de la Conselleria de Agricultura y Pesca sobre protección de especies endémicas o amenazadas, infracción a lo dispuesto en la ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de Especies Naturales y de flora y fauna silvestres. Asimismo fue objeto de remisión a la fiscalía de la Audiencia Provincial de Alicante.

En fecha 6 de noviembre de 2007 tuvo entrada decreto de la fiscalía mediante el cual y en aras de la fundamentación señalada establece que los hechos carecen de trascendencia penal, en concreto «… respecto al inicio de la obra urbanística y la destrucción de ejemplares de la reseñada especie vegetal existente en la zona, desprendiéndose de la denuncia que dicho suelo es colindante y por ello queda fuera de la zonas de Cabo Roig, que precisamente es la que está reseñada como LIC en aplicación de la Directiva 92/43/CEE y de los decretos 1997/1995 y 1193/1998 para la protección en hábitat de dicha especie, teniendo en cuenta que las medi-das de protección previstas en la reseñada directiva solo son obligatorias respecto de los lugares señalados en las listas de interés comunitario, LIC (véase sentencia de 13 de enero de 2005, del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas dictada en el recurso C-177/2003) y aparecien-do la destrucción de los mismos como consecuencia de una actuación urbanística programada y aprobada, se estima que los hechos carecen de trascendencia penal» (se adjunta copia como anexo).

– El expediente sancionador ha caducado por el transcurso del plazo establecido en la Ley de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, hallándose pendiente de decla-ración de caducidad, no obstante se determinará si procede reanudar las actuaciones al objeto de exigir la restauración de las especies eliminadas.

– En otro orden en fecha 28 de octubre de 2010 tuvo entrada oficio del director Territorial de esta conselleria en Alicante remitiendo escrito de parte sobre protesta por la construcción de 1.500 nuevas viviendas en Cala Mosca, incoándose expediente en materia de disciplina urbanística con el número DU-237/2010, en el cual obra escrito del Ayuntamiento de Orihuela según el cual «… la urbanización Cala Mosca se halla incluida en la unidad de actuación núm. 2 del Plan parcial del sector D-1 Alameda del mar aprobado por el Ayuntamiento en sesión plenaria de 30 de julio de 2002, habiendo sido aprobado el programa para el desarrollo de la actuación integrada de la citada unidad de ejecución núm. 2 por Acuerdo plenario de fecha 13 de febrero de 2007.

– Según el referido Plan parcial, la unidad de ejecución núm. 2 podrá desarrollar una edificabilidad entre residencial y turístico hotelero de 263.216 m², siendo el 64,28 % destinado a uso residencial y un 35,72 % a uso hotelero, sin limitación del número de viviendas conforme a lo dispuesto en la disposición transitoria tercera de la ley 16/2005, de 30 de diciembre, urbanística valenciana.

– En fecha 9 de diciembre de 2010, ha sido objeto de remisión al denunciante, el escrito cuya copia se adjunta como anexo II, así como solicitud a la Dirección Territorial de esta conselleria dado que a la vista de la documentación remitía parece desprenderse que se trata de un supuesto de competencia municipal, se adjunta copia de la solicitud como anexo II».

eventual, en aquest cas, de les directives esmentades sobre naturalesa acompanyada de la documentació acreditativa corresponent.

Se sol·licita també que s’informe sobre la naturalesa i les caracterís-tiques principals del projecte, així com sobre l’estat actual de tramitació o l’execució d’aquest. Finalment es requereix informe sobre l’existència de recursos en via contenciosa administrativa contra aquest projecte i, si escau, sobre l’estat processal dels recursos i s’hi al·leguen possibles incompliments a la legislació ambiental europea».

2) Informe de l’Àrea d’Inspecció de la Conselleria de Medi Ambi-ent, Aigua, Urbanisme i Habitatge, de 22 de desembre de 2010, en res-posta a la pregunta del Comité de peticions:

«Examinat l’arxiu que consta en l’àrea d’inspecció s’han pogut localitzar com a antecedents els següents:

El 2 d’abril de 2007 va tindre entrada una denúncia de la patrulla del SEPRONA d’Orihuela relativa a una presumpta destrucció d’espècies vegetals per la construcció de vials d’una urbanització d’habitatges al paratge Cala Mosca. Així mateix, el dia 17 d’abril va tindre entrada una denúncia d’un agent mediambiental per afecció a espècies protegides.

El dia 17 de setembre de 2007 es va incoar un expedient sanciona-dor pel desbrossament forestal de terrenys i l’obertura de vials en una urbanització d’habitatges, i es va produir l’arrancada i la tala d’espècies vegetals incloses en l’annex III i annex I de l’Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, sobre protecció d’es-pècies endèmiques o amenaçades, infracció al que es disposa en la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació d’espècies naturals i de flora i fauna silvestres. Així mateix, va ser objecte de remissió a la fiscalia de l’Audiència Provincial d’Alacant.

El dia 6 de novembre de 2007 va tindre entrada el decret de la fisca-lia per mitjà del qual i en nom de la fonamentació assenyalada estableix que els fets no tenen transcendència penal, en concret, «... pel que fa a l’inici de l’obra urbanística i la destrucció d’exemplars de la ressenyada espècie vegetal existent a la zona, i de la denúncia es desprén que aquest sòl és contigu i, per això, queda fora de la zona de Cap Roig, que justa-ment és la que està ressenyada com a LIC en aplicació de la Directiva 92/43/CEE i dels decrets 1997/1995 i 1193/1998 per a la protecció en hàbitat d’aquesta espècie, tenint en compte que les mesures de protecció previstes en la directiva ressenyada només són obligatòries pel que fa als llocs assenyalats en les llistes d’interés comunitari, LIC (vegeu la sentència de 13 de gener de 2005, del Tribunal de Justícia de les Comu-nitats Europees dictada en el recurs C-177/2003) i apareix la destrucció d’aquests com a conseqüència d’una actuació urbanística programada i aprovada. S’estima que els fets no tenen transcendència penal» (s’ad-junta còpia com a annex).

– L’expedient sancionador ha caducat pel transcurs del termini esta-blit en la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i es troba pendent de declaració de caducitat. No obstant això es determinarà, si escau, reprendre les actua-cions per tal d’exigir la restauració de les espècies eliminades.

– En una altra ordre del dia 28 d’octubre de 2010 va tindre entrada un ofici del director territorial d’aquesta conselleria a Alacant, i remet escrit de part sobre protesta per la construcció de 1.500 nous habitatges a Cala Mosca, i s’incoa expedient en matèria de disciplina urbanística amb el número DU-237/2010, en què consta escrit de l’Ajuntament d’Orihuela segons el qual «... la urbanització Cala Mosca es troba inclo-sa en la unitat d’actuació núm. 2 del Pla parcial del sector D-1 Albereda del Mar aprovat per l’Ajuntament en sessió plenària de 30 de juliol de 2002, i s’aprova el programa per al desenvolupament de l’actuació integrada de l’esmentada unitat d’execució núm. 2 per Acord plenari del dia 13 de febrer de 2007.

– Segons el Pla parcial esmentat, la unitat d’execució núm. 2 pot desenvolupar una edificabilitat entre residencial i turística i hotelera de 263.216 m², on el 64,28 % està destinat a ús residencial i un 35,72 % a ús hoteler, sense limitació del nombre d’habitatges d’acord amb el que es disposa en la disposició transitòria tercera de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana.

– El dia 9 de desembre de 2010, ha sigut objecte de remissió al denunciant, l’escrit la còpia del qual s’adjunta com a annex II, així com la sol·licitud a la Direcció Territorial d’aquesta conselleria ja que, tenint en compte la documentació remesa sembla desprendre’s que es tracta d’un supòsit de competència municipal, i s’adjunta una còpia de la sol-licitud com a annex II».

Page 8: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

3) Informe de 26 de enero de 2011, del jefe del Servicio Territorial Urbanismo de Alicante.

«Consultados los archivos obrantes en este servicio territorial, consta que en fecha 19 de julio de 2010 tiene entrada en este Servicio Territorial de Urbanismo escrito suscrito por José Luis Bordara Redes en el que se realizan determinadas manifestaciones sobre la edificación de viviendas en Cala Mosca.

En fecha 17 de julio de 2010 desde el Servicio Territorial de Urba-nismo se confiere traslado del mismo al Ayuntamiento de Orihuela a fin de que informe a esta conselleria acerca de los extremos contenidos en el mismo.

En fecha 17 de septiembre de 2010 tiene entrada en el Servicio terri-torial de Urbanismo de Alicante escrito del Ayuntamiento de Orihuela en el que se indica que la actuación se corresponde con la unidad de actuación núm. 2 del Plan parcial del sector D-1, que el Plan parcial fue aprobado por el pleno municipal en fecha 30 de julio de 2002 y que el programa para el desarrollo de la citada unidad de actuación fue aprobado por el pleno municipal en fecha 13 de febrero de 2007.

Consultados los archivos obrantes en el Servicio Territorial de Urba-nismo, no consta que el Ayuntamiento haya comunicado a la Administra-ción autonómica los acuerdos antes citados.

En fecha 27 de octubre de 2010, desde el Servicio Territorial se dio traslado de las citadas actuaciones al Área de Inspección de Territorio de esta conselleria a fin de que si procedía se iniciaran actuaciones por parte de esa área.

En fecha 16 de diciembre de 2010 tiene entrada en este servicio terri-torial escrito suscrito por la Secretaría Autonómica de esta conselleria indicando que «si por parte de los servicios competentes en materia de urbanismo se aprecia la existencia del citado interés supramunicipal por la presente les solicitamos así nos los informen concretando la posible infracción cometida en las actuaciones urbanísticas denunciadas y desa-rrolladas en la unidad de actuación núm. 2 del Pla parcial del recorte D-1 del término municipal de Orihuela para por parte de esta unidad adminis-trativa se inicien las acciones tendentes a conseguir el restablecimiento de la posible situación alterada».

En este momento solo cabe invocar el incumplimiento por parte de la Administración local de la obligación contenida en el artículo 106 de la Ley 16/2005, urbanística valenciana, que establece que «1. Antes de la publicación de la aprobación definitiva de los planes y programas, los ayuntamientos remitirán una copia diligenciada a la conselleria compe-tente en urbanismo».

Sólo una vez el Ayuntamiento haya dado cumplimiento a la citada obligación cabrá analizar el contenido de los acuerdos municipales a fin de valorar la posible existencia de una infracción grave o manifiesta que afecte al interés supramunicipal en los términos establecidos en el artículo 254 de la Ley 16/2005, urbanística valenciana.»

4) Informe de 31 de enero de 2011 del Servicio Territorial de Urba-nismo de Alicante que se pronuncia sobre los intereses supramunicipales de la actuación.

El 17 de enero de 2011 se contesta a la Subsecretaría que no consta expediente de evaluación ambiental del sector D-1 Alameda del Mar y que la actuación pudiera estar amparada en el planeamiento vigente. El 1 de febrero de 2011, la directora general de Medio Natural remite informe contestando los puntos solicitados por el comité de peticiones.

El 28 de julio de 2011 el área de evaluación ambiental remite informe en relación con una nueva petición de la Comisión de Parlamento Euro-peo 1603/10/ENVI que reitera lo indicado en los dos informes anteriores.

El 10 de octubre de 2011 el Ayuntamiento de Orihuela remite copia del proyecto de urbanización del sector D-1 Cala Mosca, solicitando información sobre si es de aplicación la normativa de evaluación ambien-tal (hay que reseñar que el proyecto remitido es el aprobado en 2007 que fue modificado, en octubre de 2009, como consecuencia de la detección de afección de especies del flora y fauna protegidas).

Posteriormente se efectúan consultas a diversas administraciones afectadas con objeto de determinar la necesidad de aplicar un procedi-miento reglado de evaluación ambiental del proyecto y el 17 de mayo de 2012, se comunica a la Comisión Europea la realización de la fase de screening.

El 21 de junio de 2012, el promotor urbanístico como interesado remite escrito de alegaciones compuestas por 5 puntos:

1) Antecedentes urbanísticos del sector D-1 Alameda del Mar.

3) Informe de 26 de gener de 2011, del cap del Servei Territorial Urbanisme d’Alacant.

«Consultats els arxius que hi ha en aquest servei territorial, consta que el dia 19 de juliol de 2010 té entrada en aquest servei territorial d’Urbanisme un escrit subscrit per José Luis Bordara Redes en què es fan determinades manifestacions sobre l’edificació d’habitatges a Cala Mosca.

El dia 17 de juliol de 2010, des del Servei Territorial d’Urbanisme es confereix trasllat d’aquest a l’Ajuntament d’Orihuela perquè informe aquesta conselleria sobre els extrems que s’hi contenen.

El dia 7 de setembre de 2010 té entrada al Servei Territorial d’Urba-nisme d’Alacant un escrit de l’Ajuntament d’Orihuela en què s’indica que l’actuació es correspon amb la unitat d’actuació núm. 2 del Pla par-cial del sector D-1, que el Pla parcial va ser aprovat pel ple municipal el dia 30 de juliol de 2002 i que el programa per al desenvolupament de la unitat d’actuació esmentada va ser aprovat pel ple municipal el dia 13 de febrer de 2007.

Consultats els arxius que hi ha en el Servei Territorial d’Urbanisme, no consta que l’Ajuntament haja comunicat a l’Administració autonò-mica els acords esmentats anteriorment.

El dia 27 d’octubre de 2010, des del Servei Territorial es va donar trasllat de les actuacions esmentades a l’Àrea d’Inspecció de Territori d’aquesta conselleria perquè, si calia, s’iniciaren actuacions per part d’aquesta àrea.

El dia 16 de desembre de 2010 té entrada en aquest servei territorial un escrit subscrit per la Secretaria Autonòmica d’aquesta conselleria en què s’indica que «si per part dels serveis competents en matèria d’ur-banisme s’aprecia l’existència de l’interés supramunicipal esmentat per aquesta els sol·licitem que ens els informen concretant la possible infracció comesa en les actuacions urbanístiques denunciades i desen-volupades en la unitat d’actuació núm. 2 del Pla parcial del retall D-1 del terme municipal d’Orihuela i que per part d’aquesta unitat adminis-trativa s’inicien les accions tendents a aconseguir el restabliment de la possible situació alterada».

En aquest moment només cal invocar l’incompliment per part de l’Administració local de l’obligació compresa en l’article 106 de la Llei 16/2005, urbanística valenciana, que estableix que «1. Abans de la publicació de l’aprovació definitiva dels plans i programes, els ajunta-ments han de remetre una còpia diligenciada a la conselleria competent en urbanisme».

Només una vegada l’Ajuntament haja acomplit l’obligació esmen-tada caldrà analitzar el contingut dels acords municipals a fi de valorar la possible existència d’una infracció greu o manifesta que afecte l’in-terés supramunicipal en els termes establits en l’article 254 de la Llei 16/2005, urbanística valenciana.»

4) Informe de 31 de gener de 2011 del Servei Territorial d’Urba-nisme d’Alacant que es pronuncia sobre els interessos supramunicipals de l’actuació.

El 17 de gener de 2011 es contesta a la Subsecretaria que no cons-ta expedient d’avaluació ambiental del sector D-1 Albereda del Mar i que l’actuació pot estar emparada en el planejament vigent. El dia 1 de febrer de 2011, la directora general de Medi Natural remet un informe per a contestar els punts sol·licitats pel Comité de peticions.

El 28 de juliol de 2011 l’àrea d’avaluació ambiental remet un informe en relació amb una nova petició de la Comissió del Parlament Europeu 1603/10/ENVI, que reitera el que s’indica en els dos informes anteriors.

El 10 d’octubre de 2011 l’Ajuntament d’Orihuela remet una còpia del projecte d’urbanització del sector D-1 Cala Mosca per a sol·licitar informació sobre si és aplicable la normativa d’avaluació ambiental (cal remarcar que el projecte remés és el que s’aprova el 2007 que es va modificar, a l’octubre de 2009, com a conseqüència de la detecció d’afecció d’espècies de flora i fauna protegides).

Posteriorment s’efectuen consultes a diverses administracions afec-tades a fi de determinar la necessitat d’aplicar un procediment reglat d’avaluació ambiental del projecte i el 17 de maig de 2012, es comunica a la Comissió Europea la realització de la fase de cribratge.

El 21 de juny de 2012, el promotor urbanístic, com a interessat, remet un escrit d’al·legacions compostes per 5 punts:

1) Antecedents urbanístics del sector D-1 Albereda del Mar.

Page 9: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

2) Antecedentes de la petición del Parlamento Europeo 1603/10 /ENVI.

3) Del anómalo proceder del Ayuntamiento de Orihuela.4) Advertencia de responsabilidad patrimonial y,5) Anexos.El 26 de junio de 2012, el urbanizador remite al órgano ambiental el

proyecto modificado considerando la existencia de las especies protegidas (aprobado en 23.11.2009) y escrito complementario de alegaciones (al presentado el 21.06.2012) solicitando que cualquier información que se remita al Parlamento Europeo considere la modificaciones realizadas en el proyecto en el año 2009.

El 11 de julio de 2012 se solicita informe al Servicio de Espacios Naturales y Biodiversidad sobre el proyecto modificado.

El 25 de junio de 2012 se remite al Ayuntamiento de Orihuela y al promotor urbanístico los informes elaborados por el Servicio de Biodi-versidad sobre especies protegidas.

El 8 de noviembre de 2012, el promotor urbanístico remite la docu-mentación relativa al tratamiento de las aguas residuales de la UE-2 del sector D-1 Alameda del Mar, a la inexistencia de vertidos al dominio púbico marítimo terrestre y/o sobre espacios de la Red Natura 2000.

El 23 de noviembre de 2012 se comunica al Ayuntamiento que tenien-do en consideración los informes recibidos a las consultas realizadas (screening) el proyecto de urbanización debía ser sometido al procedi-miento de evaluación de impacto ambiental indicando, de acuerdo con el procedimiento reglado en la legislación sectorial, la amplitud y el nivel de detalle del estudio de impacto ambiental.

El Ayuntamiento de Orihuela, el 2 de enero de 2013, solicitó a la Dirección General de Evaluación Ambiental y Territorial la aclaración y ampliación de determinados aspectos en relación con el informe de 23 de noviembre de 2012, remitiendo informe de contestación el 11 de enero de 2013.

El 14 de febrero de 2013 el Servicio Territorial de Medio Ambiente de Alicante remite escrito de la mercantil promotora (Playa Salvaje, SA) formulando alegaciones al escrito de la Dirección General de Evaluación Ambiental y Territorial por el que se resolvía iniciar el proceso de evalua-ción de impacto ambiental del proyecto de urbanización de la UE-2 del sector D-1 Alameda del Mar.

El 3 de mayo de 2013 se remite informe de contestación al promo-tor sobre la alegaciones presentadas, trasladando copia de la misma, en la misma fecha a la Dirección Territorial de Alicante de la Conselleria de Infraestructura, Territorio y Medio Ambiente y al Ayuntamiento de Orihuela.

El 14 de marzo de 2014 el director territorial de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente da traslado de la solicitud del SEPRONA de diversos aspectos sobre la urbanización del sector Cala Mosca, con objeto de realizar informe para la Fiscalía General del Estado, dando contestación a dicha solicitud el 31 de marzo de 2014.

El 31 de marzo de 2014 se remite al Ayuntamiento de Orihuela adver-tencia de caducidad del procedimiento de impacto ambiental de la modi-ficación del proyecto de urbanización.

El 19 de mayo de 2014, el Ayuntamiento de Orihuela en contestación al escrito de advertencia de caducidad informa sobre el estado de trami-tación del expediente indicado que una vez concluidos será remitido el expediente de evaluación ambiental para la formulación de la declaración de impacto ambiental.

El 9 de julio de 2014 el Ayuntamiento de Orihuela remite a la Direc-ción General de Evaluación Ambiental y Territorial expediente de eva-luación ambiental.

El 14 de agosto de 2014 se comunicó al Ayuntamiento de Orihuela que el periodo de información pública no se ajustaba al establecido en la legislación vigente en materia de evaluación ambiental y que se procedía a revisar la documentación remitida, advirtiendo además de algunos erro-res de la documentación gráfica.

Se efectuaron consultas sobre la documentación remitida a la Direc-ción General de Medio Natural y al Servicio de Infraestructuras Verde y Paisaje, que emitieron sendos informe el 24 de septiembre de 2014 y el 30 de octubre de 2014.

El 3 de diciembre de 2014 se remitió informe al Ayuntamiento de Orihuela como continuación al escrito remitido el 14 de agosto indicando los aspectos que requerían de revisión y modificación y la necesidad de someter los documentos modificados a información pública por el perio-do establecido en la ley (30 días).

2) Antecedents de la petició Parlament Europeu 1603/10 /ENVI.

3) Del procediment anòmal de l’Ajuntament d’Orihuela.4) Advertència de responsabilitat patrimonial i,5) Annexos.El 26 de juny de 2012, l’urbanitzador remet a l’òrgan ambiental el

projecte modificat considerant l’existència de les espècies protegides (aprovat el 23.11.2009) i un escrit complementari d’al·legacions (al presentat el 21.06.2012) per a sol·licitar que qualsevol informació que es remeta al Parlament Europeu considere les modificacions fetes en el projecte l’any 2009.

El dia 11 de juliol de 2012 se sol·licita un informe al Servei d’Es-pais Naturals i Biodiversitat sobre el projecte modificat.

El 25 de juny de 2012 es remeten a l’Ajuntament d’Orihuela i al promotor urbanístic els informes elaborats pel Servei de Biodiversitat sobre espècies protegides.

El 8 de novembre de 2012, el promotor urbanístic remet la docu-mentació relativa al tractament de les aigües residuals de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar, a la inexistència d’abocaments al domini púbic marítim terrestre i/o sobre espais de Xarxa Natura 2000.

El 23 de novembre de 2012 es comunica a l’Ajuntament que, tenint en compte els informes rebuts a les consultes fetes (cribratge) el pro-jecte d’urbanització s’havia de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental per a indicar, d’acord amb el procediment reglat en la legislació sectorial, l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’im-pacte ambiental.

L’Ajuntament d’Orihuela, el 2 de gener de 2013, va sol·licitar a la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial l’aclariment i l’ampliació de determinats aspectes en relació amb l’informe de 23 de novembre de 2012, i remet informe de contestació el dia 11 de gener de 2013.

El 14 de febrer de 2013 el Servei Territorial de Medi Ambient d’Alacant remet un escrit de la mercantil promotora (Playa Salvaje, SA) per a formular al·legacions a l’escrit de la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial pel qual es resolia iniciar el procés d’avaluació d’impacte ambiental del projecte d’urbanització de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar.

El 3 de maig de 2013 es remet un informe de contestació al pro-motor sobre les al·legacions presentades, i es trasllada una còpia, en la mateixa data a la Direcció Territorial d’Alacant de la Conselleria d’In-fraestructura, Territori i Medi Ambient i a l’Ajuntament d’Orihuela.

El 14 de març de 2014, el director territorial de la Conselleria d’In-fraestructures, Territori i Medi Ambient dona trasllat de la sol·licitud del SEPRONA de diversos aspectes sobre la urbanització del sector Cala Mosca, a fi d’elaborar un informe per a la Fiscalia General de l’Estat, i respon a aquesta sol·licitud el 31 de març de 2014.

El 31 de març de 2014 es remet a l’Ajuntament d’Orihuela una advertència de caducitat del procediment d’impacte ambiental de la modificació del projecte d’urbanització.

El 19 de maig de 2014, l’Ajuntament d’Orihuela, en contestació a l’escrit d’advertència de caducitat, informa sobre l’estat de tramitació de l’expedient indicat que, una vegada conclosos, es remetrà l’expedient d’avaluació ambiental per a la formulació de la declaració d’impacte ambiental.

El 9 de juliol de 2014, l’Ajuntament d’Orihuela remet a la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial un expedient d’avaluació ambiental.

El 14 d’agost de 2014 es va comunicar a l’Ajuntament d’Orihuela que el període d’informació pública no s’ajustava al que s’estableix en la legislació vigent en matèria d’avaluació ambiental i que es procedia a revisar la documentació remesa i es va advertir, a més, d’alguns errors de la documentació gràfica.

Es van efectuar consultes sobre la documentació remesa a la Direc-ció General de Medi natural i al Servei d’Infraestructura Verda i Paisat-ge, que van emetre els dos un informe el 24 de setembre de 2014 i el 30 d’octubre de 2014.

El 3 de desembre de 2014 es va remetre un informe a l’Ajuntament d’Orihuela com a continuació a l’escrit remés el 14 d’agost per a indicar els aspectes que requerien revisió i modificació i la necessitat de sotme-tre els documents modificats a informació pública pel període establit en la llei (30 dies).

Page 10: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

El 26 de enero de 2015 el Ayuntamiento de Orihuela remitió docu-mentación complementaria para la subsanación de las deficiencias señala-das en el escrito de 3 de diciembre de 2014, contestando el 18 de febrero sobre aquellas deficiencias que persistían en la documentación.

El 3 de marzo de 2015, el promotor remitió documentación para la subsanación de las deficiencias señaladas en el informe de 26 de enero de 2015 y el 16 de marzo de 2015, el órgano ambiental remitió informe al Ayuntamiento de Orihuela indicando que las modificaciones introducidas en los documentos de ajuste del proyecto de urbanización (fechados en febrero de 2015) se consideraban, en principio, adecuadas para conti-nuar con los trámites previstos en la legislación sectorial de evaluación de impacto ambiental, cerrando con el citado informe el expediente de consulta.

El 9 de junio de 2017, el Ayuntamiento de Orihuela remite el expe-diente de evaluación de impacto ambiental conformado por la documen-tación técnica y administrativa especificada en el apartado de documen-tación aportada y el 15 de junio de 2017 se indica que la documentación remitida es efectos de emisión de la declaración de impacto ambiental.

El 5 de julio de 2017 se recibe desde el Servicio de Vida Silvestre el informe elaborado sobre la documentación tramitada en el ayuntamiento, que no había sido incluido en el expediente de evaluación de impacto ambiental.

Información pública y consultasResultado de la información pública. AlegacionesEn el expediente administrativo remitido por el Ayuntamiento consta

que en el periodo de información pública se presentaron un total de 20 alegaciones de asociaciones y particulares. Se remite copia íntegra de las mismas. No se remite informe municipal ni acuerdo de pleno de estima-ción o desestimación de las mismas.

La alegaciones presentadas durante el periodo de información públi-ca, tienen un contenido de fondo muy similar que se expone de forma resumida a continuación:

Se oponen a nuevos desarrollos en base a criterios socieconómicos, criterios ecológicos y de protección del patrimonio. Se apunta que no es necesaria la construcción de nuevas viviendas ya que en 2011 se ha invertido la tendencia creciente de la población en Orihuela Costa, por lo que las viviendas proyectadas tienen un carácter puramente turístico-re-sidencial, lo que supuestamente provoca un impacto positivo en términos socioeconómicos. Se señala no obstante que el Ayuntamiento de Orihue-la es incapaz de abordar las carencias estructurales que sufre Orihuela Costa (debido al crecimiento caótico y desproporcionado) en relación con el mantenimiento de los espacios públicos e infraestructuras, con la falta de equipamientos dotacionales, considerando por tanto que debe realizarse un plan estratégico que detecte las necesidades dotacionales de este territorio antes de seguir aumentando su edificabilidad sin saber si las administraciones públicas tienen capacidad económica para afrontar estas carencias básicas.

En relación con los impactos sobre la población sobre los recursos hídricos y los residuos sólidos urbanos se indica que tanto las redes de alcantarillado como la gestión y reciclaje de los residuos es también insu-ficiente generando el nuevo desarrollo un impacto sobre las infraestruc-turas que se considera crítico y por tanto inaceptable.

También se hace referencia a un modelo de desarrollo urbanístico con graves efectos negativos tanto en relación con el medio ambiente y de carácter socioeconómico y por tanto insostenible y se exige la revisión del plan general que fue aprobado en el año 1990.

Tal y como se recoge en alguna de las alegaciones el proyecto ha provocado un gran rechazo social basado fundamentalmente en el valor simbólico y funcional que tiene este entorno que constituye el último kiló-metro de playa virgen en el término municipal y por tanto es considerado como uno de los espacios de mayor calidad paisajística y ambiental que se puede disfrutar en Orihuela. La decidida acción social y política fue el motivo por el cual la construcción del proyecto consiguió posponerse y muchas movilizaciones ciudadanas y un intenso trabajo intentando encon-trar resquicios legales que permitiesen paralizar la urbanización.

Se incide en la existencia de especies protegidas y su afección por el proyecto, solicitando que sean declaradas en peligro de extinción; en la ocupación de la vía pecuaria y en la existencia de restos de interés patri-monial (concretamente en la parcela 6).

Una de las alegaciones solicita además que la clasificación del terreno donde se encuentran las especies protegidas debe ser suelo no urbanizable de especial protección mostrándose en contra y cuestionando el trasvase

El 26 de gener de 2015 l’Ajuntament d’Orihuela va remetre docu-mentació complementària per a l’esmena de les deficiències assenyala-des en l’escrit de 3 de desembre de 2014, i va contestar el 18 de febrer sobre les deficiències que persistien en la documentació.

El 3 de març de 2015, el promotor va remetre documentació per a l’esmena de les deficiències assenyalades en l’informe de 26 de gener de 2015 i el 16 de març de 2015, l’òrgan ambiental va remetre un infor-me a l’Ajuntament d’Orihuela per a indicar que les modificacions intro-duïdes en els documents d’ajust del projecte d’urbanització (datats al febrer de 2015) es consideraven, en principi, adequades per a continuar els tràmits previstos en la legislació sectorial d’avaluació d’impacte ambiental, i finalitzava amb l’informe esmentat l’expedient de consulta.

El 9 de juny de 2017, l’Ajuntament d’Orihuela remet l’expedient d’avaluació d’impacte ambiental conformat per la documentació tècnica i administrativa especificada en l’apartat de documentació aportada i el 15 de juny de 2017 s’indica que la documentació remesa és efecte d’emissió de la declaració d’impacte ambiental.

El 5 de juliol de 2017 es rep des del Servei de Vida Silvestre l’in-forme elaborat sobre la documentació tramitada a l’Ajuntament, que no s’havia inclòs en l’expedient d’avaluació d’impacte ambiental.

Informació pública i consultesResultat de la informació pública. Al·legacionsEn l’expedient administratiu remés per l’Ajuntament consta que en

el període d’informació pública es van presentar un total de 20 al·lega-cions d’associacions i particulars. Es remet una còpia íntegra d’aques-tes. No es remet un informe municipal ni un acord de ple d’estimació o desestimació d’aquestes.

Les al·legacions presentades durant el període d’informació públi-ca tenen un contingut de fons molt semblant, que s’exposa de manera resumida a continuació:

S’oposen a nous desenvolupaments basant-se en criteris socieconò-mics, criteris ecològics i de protecció del patrimoni. S’apunta que no és necessària la construcció de nous habitatges ja que el 2011 s’ha invertit la tendència creixent de la població a Orihuela Costa i, per això, els habitatges projectats tenen un caràcter purament turístic i residencial, la qual cosa suposadament provoca un impacte positiu en termes socioeco-nòmics. S’assenyala, no obstant això, que l’Ajuntament d’Orihuela és incapaç d’abordar les carències estructurals que pateix Orihuela Costa (a causa del creixement caòtic i desproporcionat) en relació amb el manteniment dels espais públics i infraestructures, amb la falta d’equi-paments dotacionals. Per tant considera que ha de s’ha d’elaborar un pla estratègic que detecte les necessitats dotacionals d’aquest territori abans de continuar augmentant l’edificabilitat sense saber si les admi-nistracions públiques tenen capacitat econòmica per a afrontar aquestes carències bàsiques.

En relació amb els impactes sobre la població sobre els recursos hídrics i els residus sòlids urbans s’indica que tant les xarxes de clave-gueram com la gestió i el reciclatge dels residus també és insuficient i el nou desenvolupament genera un impacte sobre les infraestructures que es considera crític i, per tant, inacceptable.

També es fa referència a un model de desenvolupament urbanístic amb greus efectes negatius tant en relació amb el medi ambient i de caràcter socioeconòmic i, per tant, insostenible i s’exigeix la revisió del pla general que va ser aprovat l’any 1990.

Tal com es recull en alguna de les al·legacions el projecte ha pro-vocat un gran rebuig social basat, fonamentalment, en el valor simbòlic i funcional que té aquest entorn que constitueix l’últim quilòmetre de platja verge al terme municipal i, per tant, es considera com un dels espais de més qualitat paisatgística i ambiental que es pot gaudir a Orihuela. La decidida acció social i política va ser el motiu pel qual la construcció del projecte va aconseguir posposar-se i moltes mobilitza-cions ciutadanes i un intens treball per a intentar trobar escletxes legals que permeten paralitzar la urbanització.

S’incideix en l’existència d’espècies protegides i la seua afecció pel projecte, per sol·licitar que es declaren en perill d’extinció; en l’ocupa-ció de la via pecuària i en l’existència de restes d’interés patrimonial (concretament, en la parcel·la 6).

Una de les al·legacions sol·licita, a més, que la classificació del terreny on es troben les espècies protegides ha de ser sòl no urbanitzable d’especial protecció i es mostra en contra i qüestiona el transvasament

Page 11: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

de edificabilidad de las parcelas que resultan no edificables por la exis-tencia de especies protegidas.

Consultas de las administraciones afectadasSe incluyen a continuación los informes de las administraciones afec-

tadas por orden cronológico de emisión de los órganos competentes, de interés ambiental, que constan tanto en el expediente de consulta como en el expediente de evaluación de impacto ambiental recabados bien por el órgano ambiental, bien por el órgano sustantivo.

– Informe de la Dirección Territorial de Medio Ambiente de Alicante sobre las actuaciones de recuperación ambiental en el ámbito del sector UE-2 del término municipal de Orihuela promovido por Playa Salvaje (23.02.2009).

En relación con el asunto de referencia le informo lo siguiente:1. Deberá delimitarse en planos, en la totalidad del recorrido de la

vía pecuaria por el sector, toda su anchura legal a escala adecuada y con leyenda, debiendo quedar clara su condición de vía pecuaria. Asimismo en todo su recorrido, la vía pecuaria discurrirá en los 20 metros adyacen-tes al dominio público marítimo terrestre. Antes de comenzar las obras de urbanización se replanteará íntegramente la vía pecuaria en presencia del personal de esta Conselleria.

La vía pecuaria tendrá la consideración urbanística de red primaria parque público natural, no computando como superficie del sector. Tam-poco podrá computar como suelo dotacional a los efectos del cumpli-miento de los estándares legales previstos en la legislación urbanística.

2. Las obras de urbanización también han afectado a Tudorella sulca-ta, que es una especie de caracol que comparte hábitat con Helianthemum caput-felis y está catalogada como vulnerable en el Catálogo valenciano de fauna amenazada.

El grado máximo de trasformación de la primera línea de costa en el litoral alicantino ha provocado la práctica desaparición de especies tales como Helianthemum caput-felis y Tudorella sulcata. Este marcado declive poblacional ha motivado la estricta protección de ambas especies, que al parecer por desconocimiento, resultaron afectadas por las obras realizadas en el sector, el proyecto que se presenta deja fuera de las áreas a trasformar las zonas en donde se encuentran presentes ambas especies y destina a la restauración las zonas que fueron roturadas y en donde estaban presentes las especies.

Sin embargo la escasez de zonas cercanas a la línea de costa sin urba-nizar confiere al resto del sector un potencial ambiental excepcional. Este hecho justifica plenamente que las zonas verdes del sector se dediquen en el mayor grado posible a la conservación y restauración del medio natural. Para ello se debería hacer lo siguiente:

1) Transformar las áreas de juego cercanas y paralelas a la costa en zonas verdes, trasladando las áreas de juego a la ubicación propuesta de las zonas verdes 13 a), 14 a y 15 a) actual de interior del sector.

2) Dedicar las zonas previstas para zonas verdes plan parcial y xero-jardineria a zonas de restauración ambiental.

Estas actuaciones no encarecerían las obras de ejecución del sector y no perjudicarían de ninguna manera su aprovechamiento pero lo harían poseedor de un interés ambiental excepcional. De esta manera se crearían corredores de vegetación natural entre las pequeñas poblaciones de ambas especies dispersas en el sector y por tanto se les conferiría una viabilidad a largo plazo mucho mayor.

Antes de llevar a cabo actuaciones de restauración ambiental se con-tará con la colaboración y asesoramiento del personal del Servicio de Biodiversidad de esta conselleria.

– Informe de valoración preliminar de repercusiones sobre Red Natu-ra 2000 (de 16.02.2011).

De acuerdo con la solicitud de fecha 11 de enero de 2011, este Ser-vicio de Ordenación Sostenible del Medio como órgano gestor de la Red Natura 2000 en la Comunitat Valenciana ha procedido a analizar el con-tenido de la documentación aportada, del análisis y teniendo en cuenta los datos de que dispone respecto al proyecto de referencia y los espacios de la mencionada Red Natura 2000 potencialmente afectados por el mismo se desprenden las siguientes consideraciones:

1. Descripción de la actuación: la actuación urbanística en el ámbito de Cala Mosca se corresponde con la unidad de actuación 2 del plan par-cial del sector D-1 cuyo plan parcial fue aprobado en el pleno municipal de fecha 30 de julio de 2002 y cuyo programa para el desarrollo de la citada unidad de actuación se aprobó por el pleno municipal de fecha 13 de febrero de 2007.

d’edificabilitat de les parcel·les que resulten no edificables per l’exis-tència d’espècies protegides.

Consultes de les administracions afectadesS’inclouen, a continuació, els informes de les administracions afec-

tades per ordre cronològic d’emissió dels òrgans competents, d’interés ambiental, que consten tant en l’expedient de consulta com en l’expedi-ent d’avaluació d’impacte ambiental, recaptats bé per l’òrgan ambiental, bé per l’òrgan substantiu.

– Informe de la Direcció Territorial de Medi Ambient d’Alacant sobre les actuacions de recuperació ambiental en l’àmbit del sector UE-2 del terme municipal d’Orihuela promogut per Playa Salvaje (23.02.2009).

En relació amb l’assumpte de referència l’informe del següent:1. S’ha de delimitar en plànols, en tot el recorregut de la via pecuà-

ria pel sector, tota l’amplària legal a escala adequada i amb llegenda, i ha de quedar clara la condició de via pecuària. Així mateix, en tot el recorregut, la via pecuària circularà en els 20 metres adjacents al domini públic marítim terrestre. Abans de començar les obres d’urbanització es replantejarà íntegrament la via pecuària en presència del personal d’aquesta conselleria.

La via pecuària tindrà la consideració urbanística de xarxa primària parc públic natural, i no es computa com a superfície del sector. Tam-poc pot computar com a sòl dotacional a l’efecte del compliment dels estàndards legals previstos en la legislació urbanística.

2. Les obres d’urbanització també han afectat Tudorella sulcata, que és una espècie de caragol que comparteix hàbitat amb Helianthemum caput-felis i està catalogada com a vulnerable en el Catàleg valencià de fauna amenaçada.

El grau màxim de transformació de la primera línia de costa al litoral alacantí ha provocat la pràctica desaparició d’espècies com ara Helianthemum caput-felis i Tudorella sulcata. Aquest marcat declivi poblacional ha motivat la protecció estricta de les dues espècies que, segons sembla per desconeixement, van resultar afectades per les obres fetes en el sector, el projecte que es presenta deixa fora de les àrees a transformar les zones on es troben presents les dues espècies i destina a la restauració les zones que es van rompre i on estaven presents les espècies.

No obstant això l’escassetat de zones pròximes a la línia de costa sense urbanitzar confereix a la resta del sector un potencial ambiental excepcional. Aquest fet justifica plenament que les zones verdes del sector es dediquen, en el major grau possible, a la conservació i la res-tauració del medi natural. Per això s’hauria de fer el següent:

1) Transformar les àrees de joc pròximes i paral·leles a la costa en zones verdes, i traslladar les àrees de joc a la ubicació proposada de les zones verdes 13 a), 14 a i 15 a) actual d’interior del sector.

2) Dedicar les zones previstes per a zones verdes Pla parcial i xero-jardineria a zones de restauració ambiental.

Aquestes actuacions no encaririen les obres d’execució del sector i no perjudicarien de cap manera l’aprofitament però el farien tindre un interés ambiental excepcional. D’aquesta manera es crearien corredors de vegetació natural entre les xicotetes poblacions de les dues espècies disperses en el sector i, per tant, se’ls conferiria una viabilitat a llarg termini molt superior.

Abans de portar a terme actuacions de restauració ambiental es comptarà amb la col·laboració i l’assessorament del personal del Servei de Biodiversitat d’aquesta conselleria.

– Informe de valoració preliminar de repercussions sobre Xarxa Natura 2000 (de 16.02.2011).

D’acord amb la sol·licitud del dia 11 de gener de 2011, aquest Ser-vei d’Ordenació Sostenible del Medi com a òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana ha procedit a analitzar el con-tingut de la documentació aportada, de l’anàlisi i tenint en compte les dades de què disposa pel que fa al projecte de referència i els espais de l’esmentada Xarxa Natura 2000 potencialment afectats per aquest es desprenen les consideracions següents:

1. Descripció de l’actuació: l’actuació urbanística en l’àmbit de Cala Mosca es correspon amb la unitat d’actuació 2 del Pla parcial del sector D-1, el pla parcial del qual es va aprovar en el ple municipal de data 30 de juliol de 2002 i el programa per al desenvolupament de la unitat d’actuació esmentada del qual el va aprovar el ple municipal de data 13 de febrer de 2007.

Page 12: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

De acuerdo con la documentación remitida el referido Plan parcial, la unidad de ejecución núm. 2 podrá desarrollar una edificabilidad entre residencial y turístico hotelero de 263 216 m², siendo el 64 % destinado a uso residencial y el 35,72 % a uso hotelero, sin limitación del número de viviendas conforme a lo dispuesto en la DT 3.ª de la Ley 16/2005, de 30 de diciembre, urbanística valenciana.

2. Afección a espacios pertenecientes a la Red Natura 2000 próximos a la zona de actuación. Hábitats y especies que motivaron su declaración. La citada actuación urbanística se encuentra colindando con los siguientes espacios pertenecientes a Red Natura 2000.

– Lugar de importancia comunitaria, en lo sucesivo LIC, Cabo Roig ES5213033.

– Zona de especial protección para las aves, en lo sucesivo ZEPA. Cap Roig.

Si atendemos a lo especificado en las fichas técnicas de ambos espa-cios Red Natura, el LIC Cabo Roig se caracteriza por constituir una zona casi exclusivamente marina que alberga una excelente representación de praderas de posidonia y otros hábitats marinos. La zona terrestre se cir-cunscribe a la microrreserva de Cabo Roig de gran relevancia por incluir una de las mejores poblaciones existentes de la especie vegetal prioritaria Helianthemum caput-felis.

En lo referente a las características de la ZEPA, este espacio Red Natura se caracteriza por constituir un área marina utilizada como zona de alimentación por la gaviota de Adouín, cormorán moñudo y paíño común, concentraciones invernales destacadas de pardela balear y pardela mediterránea.

3. Justificación de que el proyecto no tendrá efectos apreciables sobre la integridad del lugar. Tal y como se ha indicado anteriormente la citada actuación urbanística no afecta directamente al ámbito de los espacios Red Natura 2000 presentes en el lugar, que en la zona que nos ocupa está constituido exclusivamente por el ámbito marino.

4. No obstante lo anterior la citada actuación podría afectar de manera indirecta a los hábitats de interés comunitario y/o especies prioritarias pre-sentes en dichos espacios naturales protegidos por la emisión de efluentes urbanos, por lo que deberán tratarse en depuradora y cumplir con la legis-lación vigente en dicha materia.

Por otro lado en lo referente a la posible afección a las especies que emplean dicha zona ZEPA como fuente de alimentación (gaviota de Adouín, cormorán moñudo, paíño común) tras consultar el banco de datos de biodiversidad no se ha detectado la presencia de las mismas en el ámbito del proyecto.

No obstante lo anterior, se considera oportuno la consulta al Servicio de Biodiversidad de esta conselleria al haberse detectado la presencia de las siguientes especies protegidas en el ámbito del proyecto:

– Helianthemum caput-felis (Esteperola Cap de Gat).– Tudorella sulcata.– Dendropoma petraeum (vermétido).Por todo ello y de acuerdo con lo establecido en el artículo 45.4 de la

Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del patrimonio natural y la biodiversi-dad, este servicio considera que el proyecto no tendrá efectos apreciables sobre la Red Natura 2000 siempre y cuando se depuren los efluentes urba-nos de dicha actuación urbanística que pudieran verterse sobre los espa-cios pertenecientes a la Red Natura 2000 presentes en el lugar, conforme a la legislación vigente en dicha materia.

Asimismo se considera oportuno la consulta al Servicio de Biodi-versidad de esta Conselleria por afectar a materias de su competencia al haberse detectado conforme el banco de datos de biodiversidad la presen-cia de especies protegidas.

Dicha actuación puede por tanto continuar su tramitación de confor-midad con lo establecido en su legislación reguladora, sin necesidad de realizar una evaluación detallada de sus efectos sobre la Red Natura 2000 y sin perjuicio de las obligaciones del promotor de:

a) Someter el proyecto a evaluación ambiental o a evaluación de impacto ambiental si así se ha establecido en la legislación reguladora de dichos procedimientos.

b) Obtener todas las concesiones, autorizaciones y licencias acceso-rias que sean precisas en cumplimiento de la legislación vigente.

Informe del técnico de protección de especies del Servicio Territorial de Medio Ambiente de Alicante (fecha 26.11.2011).

En relación con el asunto de referencia le informo que las labores de urbanización están paralizadas en la zona desde hace bastante tiempo (año 2007) no habiendo actuaciones nuevas que reportar que puedan afectar

D’acord amb la documentació remesa el Pla parcial esmentat, la unitat d’execució núm. 2 pot desenvolupar una edificabilitat entre resi-dencial i turística i hotelera de 263 216 m², i el 64 % es destina a ús residencial i el 35,72 % a ús hoteler, sense limitació del nombre d’habi-tatges d’acord amb el que es disposa en la DT 3a de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, urbanística valenciana.

2. Afecció a espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000 pròxims a la zona d’actuació. Hàbitats i espècies que en van motivar la declaració. L’actuació urbanística esmentada es troba limitant amb els següents espais pertanyents a Xarxa Natura 2000.

– Lloc d’importància comunitària, d’ara en avant LIC, Cap Roig ES5213033.

– Zona d’Especial Protecció per a les Aus, d’ara en avant, ZEPA. Cap Roig.

Si atenem al que s’especifica en les fitxes tècniques dels dos espais Xarxa Natura, el LIC Cap Roig es caracteritza per constituir una zona quasi exclusivament marina que acull una excel·lent representació de prades de posidònia i altres hàbitats marins. La zona terrestre se cir-cumscriu a la microreserva de Cap Roig de gran rellevància perquè inclou una de les millors poblacions que hi ha de l’espècie vegetal pri-oritària Helianthemum caput-felis.

Pel que fa a les característiques de la ZEPA, aquest espai Xarxa Natura es caracteritza per constituir una àrea marina utilitzada com a zona d’alimentació per la gavina corsa, el corb marí emplomallat i l’escateret, concentracions hivernals destacades de baldriga balear i baldriga mediterrània.

3. Justificació del fet que el projecte no tindrà efectes apreciables sobre la integritat del lloc. Tal com s’ha indicat anteriorment, l’actuació urbanística esmentada no afecta directament l’àmbit dels espais Xarxa Natura 2000 presents en el lloc, que a la zona que ens ocupa està cons-tituït exclusivament per l’àmbit marí.

4. No obstant això, l’actuació esmentada podria afectar de mane-ra indirecta els hàbitats d’interés comunitari i/o espècies prioritàries presents en aquests espais naturals protegits per l’emissió d’efluents urbans, per la qual cosa s’han de tractar en depuradora i complir la legislació vigent en aquesta matèria.

D’altra banda, pel que fa a la possible afecció a les espècies que empren aquesta zona ZEPA com a font d’alimentació (gavina corsa, corb de mar emplomallat, escateret) després de consultar el banc de dades de biodiversitat no s’ha detectat la presència d’aquestes en l’àmbit del projecte.

No obstant això, es considera oportú la consulta al Servei de Bio-diversitat d’aquesta conselleria per haver-se detectat la presència de les següents espècies protegides en l’àmbit del projecte:

– Helianthemum caput-felis (esteperola de cap de gat).– Tudorella sulcata.– Dendropoma petraeum (vermètids).Per tot això i d’acord amb el que s’estableix en l’article 45.4 de la

Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, aquest servei considera que el projecte no tindrà efectes apreciables sobre la Xarxa Natura 2000 sempre que es depuren els efluents urbans d’aquesta actuació urbanística que es puguen abocar sobre els espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000 presents al lloc, d’acord amb la legislació vigent en aquesta matèria.

Així mateix es considera oportú la consulta al Servei de Biodiversi-tat d’aquesta Conselleria perquè afecta matèries de la seua competència ja que s’han detectat, d’acord amb el banc de dades de biodiversitat, la presència d’espècies protegides.

Aquesta actuació pot continuar, per tant, la tramitació de conformi-tat amb el que s’estableix en la legislació reguladora, sense necessitat de fer una avaluació detallada dels efectes sobre la Xarxa Natura 2000 i sense perjudici de les obligacions del promotor de:

a) Sotmetre el projecte a avaluació ambiental o a avaluació d’im-pacte ambiental si s’ha establit així en la legislació reguladora d’aquests procediments.

b) Obtindre totes les concessions, autoritzacions i llicències acces-sòries que calguen en compliment de la legislació vigent.

Informe del tècnic de protecció d’espècies del Servei Territorial de Medi Ambient d’Alacant (data 26.11.2011).

En relació amb l’assumpte de referència, l’informe que les tasques d’urbanització estan paralitzades a la zona des de fa molt de temps (any 2007) i que no hi ha actuacions noves per reportar que puguen afectar

Page 13: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

a ambas especies. La promotora instaló un vallado de obra de plástico de protección y barra corrugada clavada, parcialmente deteriorado en la actualidad (plástico roto o desaparecido) con objeto de proteger los ejem-plares y el hábitat de Helianthemum caput-felis y Tudorella mauretanica que habían sobrevivido a los movimientos de tierras.

Este vallado se aprecia perfectamente en el Google Earth en el vuelo de fecha 14 de julio de 2007.

Se realizó una visita a la zona en la primavera de 2011 en la que se constata la presencia de Helianthemum caput-felis tanto en la zona vallada como fuera de ella. Conviene considerar que la planta se encontraba en floración por lo que resulta muy fácil de localizar. Cuando la planta no está en floración no es tan fácil de identificar por lo que es muy posible que ejemplares pasen desapercibidos. También debe considerarse que en los cuatro años trascurridos desde el desmonte, la especie ha tenido tiempo de recuperarse en algunos lugares y colonizar zonas que fueron desmontadas.

Se adjunta cartografía sobre fotografía aérea de año 2007 en donde se puede apreciar la presencia de ejemplares de Helianthemun caput-felis fuera de la zona vallada (representados mediante puntos amarillos). Estos puntos no corresponden a todos los ejemplares presentes fuera del vallado sino a algunos ejemplares que se han tomado como referencia para ilus-trar que el vallado (que se aprecia como una línea en la fotografía aérea) no protege todos los ejemplares. Esta distribución de la especie tampoco coincide perfectamente con la publicada por la Universidad de Alicante (líneas rojas) «integración de una cartografía corológica a escala de deta-lle mediante GPS en el proceso urbanizador; Helianthemum caput-felis Bois. En el litoral sur de Alicante «cuyos autores son Pablo Giménez et al. y que era la mejor información disponible en el momento en que se reali-zó el desmonte que fue utilizada para mi informe de 14 de julio de 2007.

En cuanto a la presencia de Tudorella mauretanica no se han rea-lizado prospecciones posteriores a la información con la que cuenta el Ayuntamiento, pero con seguridad su hábitat viene a coincidir con lo que se conserva de Helianthemum caput-felis. con la salvedad de que en los lugares desmontados en 2007, en donde ha rebrotado Helianthemum caput-felis, no se encuentra T. mauretanica que es muy sensible a las alteraciones del hábitat.

También se ha detectado que la circulación de vehículos en la zona está destruyendo estas poblaciones (sobre todo los ejemplares más cerca-nos a la costa) por lo que habría que impedir su tránsito. Estos vehículos entran pasando por encima de la acera de la calle de los Claveles (sur) o desde la calle de la Fragata (norte).

Informe del Servicio de Espacios Naturales y Biodiversidad (22.05.2012).

Este informe se emite a petición del Servicio de Evaluación de Impacto Ambiental sobre la posible afección a espacios de la red natura del proyecto urbanístico desarrollado en el ámbito de Cala Mosca en el municipio de Orihuela (Alicante). La solicitud de información parte de la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo y se trasmite por el Servicio de Relaciones con la Unión Europea de la Conselleria de Presi-dencia de la Generalitat Valenciana.

Sobre la afección a espacios de la Red Natura, se adjunta informe del Servicio de Ordenación Sostenible del Medio de fecha 16 de febrero de 2011(*) en el que se considera que el proyecto no tendrá efectos aprecia-bles sobre la Red Natura 2000 siempre y cuando se depuren los efluentes urbanos de dicha actuación urbanística que pudieran verterse sobre el LIC y la ZEPA de Cabo Roig.

Sobre la afección a especies protegidas se adjunta informe técnico de protección de especies de Alicante de fecha 26 de noviembre de 2011 (*) en el que se constata la presencia en el ámbito del proyecto urbanizador de la planta Helianthemum caput-felis y del caracol Tudorella mauretanica.

Helianthemum caput–felis está incluida en los anexos II y IV de la Directiva 91/43/CEE de hábitats y está considerada como vulnerable en el Catálogo español de especies amenazadas y en el Catálogo valenciano de especies de flora amenazadas. Tudorella mauretanica está incluida con el sinónimo de Tudorella sulcata en el Catálogo valenciano de especies de fauna amenazadas.

Sobre la posible afección a hábitats de la Directiva 92/43/CEE con-sultada la cartografía de hábitats a escala 1:50.000 disponible en la pag. web de esta conselleria, se observa un polígono aproximadamente coin-cidente con todo el ámbito del proyecto urbanístico en el que se reseña un total de 10 hábitats distintos de los cuales cabe destacar 2 hábitats prioritarios de la directiva 92/43/CEE:

les dues espècies. La promotora va instal·lar una tanca d’obra de plàstic de protecció i barra corrugada clavada, parcialment deteriorada en l’ac-tualitat (plàstic trencat o desaparegut) per tal de protegir els exemplars i l’hàbitat d’Helianthemum caput-felis i Tudorella mauretanica que havi-en sobreviscut als moviments de terres.

Aquesta tanca s’aprecia perfectament en el Google Earth en el vol del dia 14 de juliol de 2007.

Es va fer una visita a la zona la primavera de 2011 en què es consta-ta la presència d’Helianthemum caput-felis, tant en la zona tancada com fora d’aquesta. Convé considerar que la planta es trobava en floració, de manera que resulta molt fàcil de localitzar. Quan la planta no està en floració no és tan fàcil d’identificar, de manera que és molt possible que alguns exemplars passen desapercebuts. També s’ha de considerar que durant els quatre anys transcorreguts des del desboscament, l’espècie ha tingut temps de recuperar-se en alguns llocs i colonitzar zones que s’havien desboscat.

S’adjunta cartografia sobre fotografia aèria de l’any 2007 en què es pot apreciar la presència d’exemplars d’Helianthemun caput-felis fora de la zona tancada (representats amb punts grocs). Aquests punts no corresponen a tots els exemplars presents fora de la tanca sinó a alguns exemplars que s’han pres com a referència per a il·lustrar que la tanca (que s’aprecia com una línia en la fotografia aèria) no protegeix tots els exemplars. Aquesta distribució de l’espècie tampoc coincideix per-fectament amb la publicada per la Universitat d’Alacant (línies roges) «integració d’una cartografia corològica a escala de detall amb GPS en el procés urbanitzador; Helianthemum caput-felis Bois. Al litoral sud d’Alacant «els autors del qual són Pablo Giménez et al i que era la millor informació disponible en el moment en què es va fer el desbos-cament que es va utilitzar per al meu informe de 14 de juliol de 2007.

Pel que fa a la presència de Tudorella mauretanica no s’han fet prospeccions posteriors a la informació que té l’Ajuntament, però amb certesa l’hàbitat coincideix amb el que es conserva d’Helianthemum caput-felis, amb l’excepció que als llocs desboscats el 2007, on ha rebrotat Helianthemum caput-felis, no es troba T. Mauretanica, que és molt sensible a les alteracions de l’hàbitat.

També s’ha detectat que la circulació de vehicles a la zona està destruint aquestes poblacions (sobretot els exemplars més pròxims a la costa), de manera que caldria impedir-ne el trànsit. Aquests vehicles entren passant per damunt de la vorera del carrer dels Clavells (sud) o des del carrer de la Fragata (nord).

Informe del Servei d’Espais Naturals i Biodiversitat (22.05.2012).

Aquest informe s’emet a petició del Servei d’Avaluació d’Impacte Ambiental sobre la possible afecció a espais de la Xarxa Natura del projecte urbanístic desenvolupat en l’àmbit de Cala Mosca, al municipi d’Orihuela (Alacant). La sol·licitud d’informació parteix de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu i es transmet pel Servei de Relaci-ons amb la Unió Europea de la Conselleria de Presidència de la Gene-ralitat Valenciana.

Sobre l’afecció a espais de la Xarxa Natura, s’adjunta un informe del Servei d’Ordenació Sostenible del Medi, de data 16 de febrer de 2011(*), en el qual es considera que el projecte no tindrà efectes apre-ciables sobre la Xarxa Natura 2000 sempre que es depuren els efluents urbans d’aquesta actuació urbanística que es puguen abocar sobre el LIC i la ZEPA del Cap Roig.

Sobre l’afecció a espècies protegides s’adjunta un informe tècnic de protecció d’espècies d’Alacant de data 26 de novembre de 2011 (*) en què es constata la presència en l’àmbit del projecte urbanitzador de la planta Helianthemum caput-felis i del caragol Tudorella mauretanica.

Helianthemum caput-felis s’inclou en els annexos II i IV de la Directiva 91/43/CEE, d’hàbitats, i està considerada com a vulnerable en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades i en el Catàleg valencià d’espècies de flora amenaçades. Tudorella mauretanica s’inclou amb el sinònim de Tudorella sulcata en el Catàleg valencià d’espècies de fauna amenaçades.

Sobre la possible afecció a hàbitats de la Directiva 92/43/CEE, con-sultada la cartografia d’hàbitats a escala 1.50.000 disponible en la pàgi-na web d’aquesta conselleria, s’observa un polígon aproximadament coincident amb tot l’àmbit del projecte urbanístic en el qual es resse-nyen un total de 10 hàbitats diferents, dels quals cal destacar 2 hàbitats prioritaris de la directiva 92/43/CEE:

Page 14: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

– Estepas salinas mediterráneas (limoniletalia) código Natura 2000 1520 30 % de cobertura, Limonio caesi-Lygeetum sparti, albardinar haló-filo.

– Zonas subestépicas de gramíneas y anuales del Thero-Brachypo-dieteae, código Natura 2000 6220, 1 % de cobertura, lastonar termófilo.

(*) transcritos más arriba.Informe del Servicio de Biodiversidad (de 30.05.2012)Este informe se emite a petición del Servicio de Evaluación de Impac-

to Ambiental sobre la posible afección a especies protegidas del proyec-to urbanístico desarrollado en el ámbito denominado Cala Mosca en el municipio de Orihuela (Alicante). La solicitud de información parte de la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo, se trasmite por el Servi-cio de Relaciones con la Unión Europea de la Conselleria de Presidencia de la Generalitat Valenciana.

En el ámbito del proyecto de urbanización están presentes Helianthe-mum caput-felis (jarilla cabeza de gato) y el caracol Tudorella maureta-nica. Helianthemum caput-felis, está incluida en los anexos II y IV de la Directiva de 92/43/CEE de hábitats y está considerada como vulnerable en el Catálogo español de especies amenazadas. Tudorella mauretanica está incluida con el sinónimo Tudorella sulcata en el Catálogo valenciano de especies de fauna amenazadas.

También está presente en la zona marina sumergida de la urbaniza-ción el gasterópodo vermétido Dendropoma petraeum, considerado vul-nerable en el catálogo español de especies amenazadas. Se trata de una especie restringida a zonas de aguas limpias. A lo largo de los últimos años ha sufrido una importante regresión debido a la falta de calidad de las aguas por efectos de la eutrofización. Así pues aunque la urbanización no ocupara el espacio habitado por esta especie, los vertidos generados con el uso de la urbanización podrían afectarle negativamente.

Heliantemum caput-felisPara valorar el posible efecto de la urbanización sobre las poblaciones

de la jarilla cabeza de gato se han analizado los datos de la ficha de esta planta publicados en la adenda 2010 del Atlas y Libro rojo de la flora vascular amenazada de España (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural Marino) y de la base de datos correspondiente a dicha ficha para la Comunitat Valenciana facilitada por el ministerio.

En el ámbito de la urbanización que corresponde mayoritariamente a la cuadrícula de 1 km de lado 30SYH0001 se estimó la presencia de un total de 5.500 ejemplares. Esta cantidad supone el 18 % de todos los ejemplares existentes en el Estado español, el 24 % de los ejemplares de la Comunitat Valenciana y el 27 % de la población sur de Alicante.

Tudorella mauretanicaPara este caracol protegido no se dispone de datos de ejemplares

existentes en el territorio. El banco de datos de la Comunitat Valenciana recoge su presencia en un total de 9 cuadrículas de 1 km de lado citadas entre 1993 y 2008. Así que la urbanización afecta al 11 % de la superficie de distribución de la especie en la Comunitat Valenciana.

Informe recibido el 26 de octubre de 2012, del Servicio de Espacios Naturales y Biodiversidad (en relación con la documentación aportada por el promotor correspondiente al proyecto modificado aprobado por el ayuntamiento el 23.10.2009).

Este informe se emite a solicitud del Servicio de Evaluación de Impacto Ambiental (nota interna de 11.07.2012) sobre la nueva documen-tación presentada por la promotora del proyecto urbanístico del Sector D-1 Cala Mosca o Alameda del mar, en el término municipal de Orihuela. Se solicita informe sobre la posible afección a especies vegetales o de fauna protegida y sobre las medidas correctoras que hay que adoptar.

La nueva documentación presentada por la promotora consiste en la modificación puntual del Plan parcial de mejora del sector D-1 en fase de tramitación municipal. Se ha modificado el aprovechamiento urbanístico de la zonas para evitar que la edificación de los terrenos donde, según el equipo de la universidad de Alicante, dirigido por Juan Antonio Marco, estaba presente la planta protegida Helianthemum caput-felis (cabeza de gato) en junio de 2006 (se aporta foto incluida en la publicación deno-minada «Integración de una cartografía corológica a escala de detalle mediante GPS en el proceso urbanizador: Helianthemum caput-felis Boiss en el litoral sur de Alicante (España) in Coloquio Ibérico de Geografía». La perspectiva geografía ante los retos de la sociedad y el medio ambiente en el contexto ibérico, Alcalá de Henares: Universidad, pp 1-15).

En la modificación la promotora ha utilizado una versión ligeramen-te diferente de la cartografía de presencia de cabeza de gato citada. Ha utilizado la misma cartografía que aparece en el informe firmado por el

– Estepes salines mediterrànies (limoniletalia) codi Natura 2000 1520 30 % de cobertura, Limonio caesi-Lygeetum sparti, albardinar halòfil.

– Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypo-dieteae, codi Natura 2000 6220, 1 % de cobertura, llistonar termòfil.

(*) transcrits més amunt.Informe del Servei de Biodiversitat (de 30.05.2012)Aquest informe s’emet a petició del Servei d’Avaluació d’Impacte

Ambiental sobre la possible afecció a espècies protegides del projecte urbanístic desenvolupat en l’àmbit anomenat Cala Mosca al municipi d’Orihuela (Alacant). La sol·licitud d’informació parteix de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu es transmet pel Servei de Relacions amb la Unió Europea de la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana.

En l’àmbit del projecte d’urbanització estan presents Helianthemum caput-felis (esteperola de cap de gat) i el caragol Tudorella mauretani-ca. Helianthemum caput-felis està inclosa en els annexos II i IV de la Directiva de 92/43/CEE, d’hàbitats, i està considerada com a vulnerable en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades. Tudorella mauretanica s’inclou amb el sinònim Tudorella sulcata en el Catàleg valencià d’es-pècies de fauna amenaçades.

També està present a la zona marina submergida de la urbanització el gasteròpode vermètid Dendropoma petraeum, considerat vulnerable en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades. Es tracta d’una espècie restringida a zones d’aigües netes. Al llarg dels últims anys ha patit una important regressió a causa de la falta de qualitat de les aigües per efec-tes de l’eutrofització. Així doncs, encara que la urbanització no ocupe l’espai habitat per aquesta espècie, els abocaments generats amb l’ús de la urbanització podrien afectar-lo negativament.

Heliantemum caput-felisPer a valorar el possible efecte de la urbanització sobre les pobla-

cions de l’esteperola de cap de gat s’han analitzat les dades de la fitxa d’aquesta planta publicades en l’addenda 2010 de l’Atles i Llibre roig de la flora vascular amenaçada d’Espanya (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural Marí) i de la base de dades corresponent a aquesta fitxa per a la Comunitat Valenciana facilitada pel ministeri.

En l’àmbit de la urbanització que correspon majoritàriament a la quadrícula d’1 km de costat 30SYH0001 es va estimar la presència d’un total de 5.500 exemplars. Aquesta quantitat suposa el 18 % de tots els exemplars que hi ha a l’Estat espanyol, el 24 % dels exemplars de la Comunitat Valenciana i el 27 % de la població sud d’Alacant.

Tudorella mauretanicaPer a aquest caragol protegit no hi ha dades d’exemplars existents

al territori. El banc de dades de la Comunitat Valenciana en recull la presència en un total de 9 quadrícules d’1 km de costat esmentades entre 1993 i 2008. Així que la urbanització afecta l’11 % de la superfície de distribució de l’espècie a la Comunitat Valenciana.

Informe rebut el 26 d’octubre de 2012, del Servei d’Espais Natu-rals i Biodiversitat (en relació amb la documentació aportada pel pro-motor corresponent al projecte modificat aprovat per l’Ajuntament el 23.10.2009)

Aquest informe s’emet a petició del Servei d’Avaluació d’Impacte Ambiental (nota interna del dia 11.07.2012) sobre la nova documentació presentada per la promotora del projecte urbanístic del sector D-1 Cala Mosca o Albereda del Mar, al terme municipal d’Orihuela. Se sol·licita informe sobre la possible afecció a espècies vegetals o de fauna prote-gida i sobre les mesures correctores que cal adoptar-hi.

La nova documentació presentada per la promotora consisteix en la modificació puntual del Pla parcial de millora del sector D-1 en fase de tramitació municipal. S’ha modificat l’aprofitament urbanístic de les zones per a evitar que l’edificació dels terrenys on, segons l’equip de la universitat d’Alacant, dirigit per Juan Antonio Marco, estava present la planta protegida Helianthemum caput-felis (cap de gat) al juny de 2006 (s’aporta foto inclosa en la publicació anomenada «Integració d’una cartografia corològica a escala de detall amb GPS en el procés urbanitzador: Helianthemum caput-felis Boiss al litoral sud d’Alacant (Espanya)» en Col·loqui Ibèric de Geografia. La perspectiva geogràfica davant dels reptes de la societat i el medi ambient en el context ibèric, Alcalá de Henares: Universitat, p. 1-15).

En la modificació la promotora ha utilitzat una versió lleugerament diferent de la cartografia de presència de cap de gat esmentada. Ha uti-litzat la mateixa cartografia que apareix en l’informe signat pel tècnic de

Page 15: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

técnico de protección de especies de Alicante de 26 de noviembre de 2011, donde consta que en la primavera de 2011 se detectaron ejemplares de la planta protegida fuera de los polígonos definidos por el equipo de la Universidad de Alicante dirigido por Juan Antonio Marco.

El día 9 de mayo de 2012 personal dependiente de este servicio rea-lizó un censo detallado de la cabeza de gato en la zona de Cala Mosca, con un resultado de 4.872 ejemplares presentes. Dentro de los polígonos reservados a aparcamiento al sur del sector D-1 hay 78 ejemplares, en el polígono equipamiento de playa núm. 35 hay 17 ejemplares, en el equipa-miento de playa núm. 36 hay 102 ejemplares y en los viales de la zona sur hay 295 ejemplares. La suma de los ejemplares que podrán eliminarse con la ejecución de la modificación del plan parcial de mejora del sector D-1 es de 492 (el 10 % de la población de Cala Mosca). El resto de las plantas quedan protegidos por la zonas verdes y áreas de juegos incluidas en el proyecto de recuperación ambiental y zonas verdes y por el artículo 17 de las normas urbanísticas referentes a los denominados jardines privados (parcelas 5a, 12b, 28 d, y 40).

En la imagen los puntos amarillos indican la presencia de cabeza de gato detectada en la primavera de 2011 y los puntos rojos corresponden al censo del 9 de mayo de 2012. Cada punto rojo indica la presencia de 1 hasta 50 plantas.

Todas las citas del caracol protegido, Tudorella mauretanica se ubi-can en zonas verdes protegidas del planeamiento propuesto: tres en la parcela 28 (zona verde), dos en la parcela 12 b (jardín privado) y una en la parcela 5a (jardín privado). (Se aporta imagen con la localización de los mismos).

Así pues aunque la modificación puntual del plan parcial de mejora del sector D-1 de Orihuela protege el 90 % de la población de cabeza de gato presente supone que al menos 492 plantas serán eliminadas. Helian-themum caput-felis está incluida en los anexos II y IV de la Directiva 92/43/CEE de hábitats y está considerada como vulnerable en el Catálogo español de especies amenazadas y en el Catálogo valenciano de especies de flora amenazadas.

El artículo 13.1 del Decreto 70/2009, de 22 de mayo, del Consejo por el que se crea y regula el catálogo valenciano de especies de flora amena-zadas y se regulan las medidas adicionales de conservación (DOGV 6021, 26.05.2009) prohíbe para los taxones catalogados, protegidos no cataloga-dos y vigilados, recogerlos, cortarlos, mutilarlos, arrancarlos o destruirlos.

El artículo 15 prevé la posibilidad de levantamiento excepcional de estas prohibiciones para cuatros circunstancias tasadas:

a) Si el mantenimiento de las prohibiciones da lugar a efectos perju-diciales para la salud y la seguridad de las personas.

b) Para prevenir perjuicios importantes a los cultivos, el ganado, los bosques, la pesca y la calidad de las aguas.

c) Cuando sea necesario por razón de investigación, educación, repo-blación o reintroducción.

d) Para proteger la flora y fauna silvestres y los hábitats naturales,Además es necesario que se cumplan dos condiciones previas:1. Que no haya otra solución satisfactoria.2. Que no se perjudique el mantenimiento en un estado de conser-

vación favorable de las poblaciones del taxón en su área de distribución natural.

Informe de 3 de diciembre de 2012, de la EPSAR en repuesta a la solicitud por parte de la Subdirección General de Evaluación Ambiental y Territorial de comprobación de la depuración de los efluentes urbanos de la actuación urbanística sector D-1 Cala Mosca de Orihuela que pudieran verterse sobre los espacios pertenecientes a la Red Natura 2000 de modo que no tenga efectos apreciables sobre la misma.

Para poder dar respuesta apropiada al citado escrito, el 2 de octubre de 2012 esta entidad de saneamiento encargó a la mercantil Casa, empresa adjudicataria del control de las instalaciones de saneamiento y depuración titularidad de la Generalitat en la zona, que realizara una inspección para determinar dos cuestiones relacionadas con el sector D-1 Cala Mosca de Orihuela, estas dos cuestiones eran:

– Si las aguas residuales producidas en el sector reciben tratamiento.– Si las aguas residuales producidas en el sector son vertidas a domi-

nio público marítimo terrestre sin tratamiento.El informe solicitado se recibió en la EPSAR el 29 de octubre de

2012.Examinado el informe remitido por dicha asistencia técnica, este

departamento de proyectos y obras informa lo siguiente:

protecció d’espècies d’Alacant de 26 de novembre de 2011, on consta que la primavera de 2011 es van detectar exemplars de la planta prote-gida fora dels polígons definits per l’equip de la Universitat d’Alacant dirigit per Juan Antonio Marco.

El dia 9 de maig de 2012, el personal dependent d’aquest servei va fer un cens detallat del cap de gat a la zona de Cala Mosca, amb un resultat de 4.872 exemplars presents. Dins dels polígons reservats a aparcament al sud del sector D-1 hi havia 78 exemplars, al polígon equipament de platja núm. 35 hi havia 17 exemplars, en l’equipament de platja núm. 36 hi havia 102 exemplars i als vials de la zona sud hi havia 295 exemplars. La suma dels exemplars que es poden eliminar amb l’execució de la modificació del Pla parcial de millora del sector D-1 és de 492 (el 10 % de la població de Cala Mosca). La resta de les plantes queden protegides per les zones verdes i les àrees de jocs inclo-ses en el projecte de recuperació ambiental i zones verdes i per l’article 17 de les normes urbanístiques referents als anomenats jardins privats (parcel·les 5a, 12b, 28 d i 40).

En la imatge els punts grocs indiquen la presència de cap de gat detectada la primavera de 2011 i els punts rojos corresponen al cens del 9 de maig de 2012. Cada punt roig indica la presència d’1 planta fins a 50 plantes.

Totes les citacions del caragol protegit, Tudorella mauretanica se situen en zones verdes protegides del planejament proposat: tres a la parcel·la 28 (zona verda), dues a la parcel·la 12 b (jardí privat) i una a la parcel·la 5a (jardí privat). (S’aporta imatge amb la localització d’aquests).

Així doncs, encara que la modificació puntual del Pla parcial de millora del sector D-1 d’Orihuela protegeix el 90 % de la població de cap de gat present suposa que almenys 492 plantes s’eliminaran. Heli-anthemum caput-felis s’inclou en els annexos II i IV de la Directiva 92/43/CEE, d’hàbitats, i està considerada com a vulnerable en el Catà-leg espanyol d’espècies amenaçades i en el Catàleg valencià d’espècies de flora amenaçades.

L’article 13.1 del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d’espècies de flora amenaça-des i es regulen les mesures addicionals de conservació (DOGV 6021, 26.05.2009) prohibeix per als tàxons catalogats, protegits no catalogats i vigilats, recollir-los, tallar-los, mutilar-los, arrancar-los o destruir-los.

L’article 15 preveu la possibilitat d’alçament excepcional d’aquestes prohibicions per a quatre circumstàncies taxades:

a) Si el manteniment de les prohibicions dona lloc a efectes perju-dicials per a la salut i la seguretat de les persones.

b) Per a previndre perjudicis importants als cultius, el bestiar, els boscos, la pesca i la qualitat de les aigües.

c) Quan siga necessari per raó d’investigació, educació, repoblació o reintroducció.

d) Per a protegir la flora i fauna silvestres i els hàbitats naturals,A més cal que es complisquen dues condicions prèvies:1. Que no hi haja una altra solució satisfactòria.2. Que no es perjudique el manteniment en un estat de conservació

favorable de les poblacions del tàxon en l’àrea de distribució natural.

Informe de 3 de desembre de 2012, de l’EPSAR en resposta a la sol·licitud per part de la Subdirecció General d‘Avaluació Ambiental i Territorial de comprovació de la depuració dels efluents urbans de l’actuació urbanística sector D-1 Cala Mosca d’Orihuela que es puguen abocar sobre els espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000, de manera que no tinga efectes apreciables sobre aquesta.

Per a poder donar resposta apropiada a l’escrit esmentat, el 2 d’oc-tubre de 2012 aquesta entitat de sanejament va encarregar a la mercantil Casa, empresa adjudicatària del control de les instal·lacions de sane-jament i depuració titularitat de la Generalitat a la zona, que fera una inspecció per a determinar dues qüestions relacionades amb el sector D-1 Cala Mosca d’Orihuela. Aquestes dues qüestions eren:

– Si les aigües residuals produïdes en el sector reben tractament.– Si les aigües residuals produïdes en el sector s’aboquen a domini

públic marítim terrestre sense tractament.L’informe sol·licitat es va rebre en l’EPSAR el 29 d’octubre de

2012.Examinat l’informe remés per aquesta assistència tècnica, aquest

departament de projectes i obres informa el següent:

Page 16: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

1. El sector de referencia está dividido en dos unidades de ejecución, UE-1 y UE-2.

2. Por lo que respecta a la urbanización, la unidad de ejecución núm. 1 (UE-1) está totalmente urbanizada. En la unidad de ejecución núm. 2 (UE-2) las obras de urbanización no han finalizado.

3. Desde el punto de vista de la edificación de viviendas, la mayoría de las parcelas de la UE-1 están edificadas. En la UE-2 ninguna de las parcelas han sido edificadas.

4. Por lo que respecta a la ocupación de las viviendas, se observa un apreciable grado de ocupación de las viviendas construidas en la UE-1. En la UE-2 no hay obviamente ni una sola vivienda ocupada ya que no se han construido viviendas.

5. Por lo que respecta a la conexión del saneamiento del sector a un sistema de saneamiento y depuración se puede afirmar que:

– El alcantarillado de la UE-1 está conectado a la estación bombeo Horizonte que forma parte del sistema de colectores generales de la EDAR Orihuela-Costa. Todas las aguas producidas en esta unidad de ejecución son dirigidas a la mencionada EDAR donde reciben tratamien-to. En la UE-1 no se producen vertidos de agua residual sin tratamiento al dominio público marítimo terrestre. Las coordenadas UTM del punto de conexión del alcantarillado de esta unidad de ejecución al colector general son:

x= 700.002, y = 4.201.459.– El alcantarillado de la UE-2 no está conectado a ningún sistema

público de saneamiento y depuración. No obstante se conoce el punto en el que se prevé la conexión porque se ha dejado preparada en la parte de urbanización ejecutada. Al no generarse agua residual en esta unidad de ejecución no hay aguas que reciban tratamiento, ni vertido alguno al dominio público marítimo terrestre. Las coordenadas UTM del punto en el que se prevé conectar el alcantarillado en esta unidad de ejecución al colector general son:

x= 700.002; y= 4.201.467.Informe de 16 de septiembre de 2014, del Servicio de Vida Silvestre

(recibido el 24 de septiembre de 2014 y al que se hace referencia en el informe de 2017).

Este informe se emite a solicitud del Ayuntamiento de Orihuela, en el marco de los dispuesto en el artículo 9 del Real decreto legislativo 1/2008 (texto refundido de la Ley de evaluación de impacto ambiental de proyectos).

Discrepancias entre la cartografía y la realidad físicaEn las proximidades del equipamiento de playa 37 el trazado del sen-

dero nivel 1 (6 metros de anchura aparece desplazado de las sendas exis-tentes y se mete en los taludes del acantilado (se adjunta plano y ortofoto) y en el borde suroeste del plan se incluyen casas ya construidas en Playa Flamenca y los planos no se ajustan al actual paseo marítimo existente en Playa Flamenca (se incluyen sendas ortofotos en las que se observan las discrepancias cartográficas con la realidad del terreno).

Mientras no se ajuste la cartografía del proyecto a la realidad física del terreno, la ejecución del proyecto es incierta, no se sabe con seguridad que se podrá ejecutar tal y como está diseñado ni cómo quedará la ejecu-ción allí donde sea imposible. Y por tanto es imposible prever el efecto real sobre la población de especies protegidas presentes.

Posible trazado de las zonas de aparcamiento y de los equipamientos fuera de la población de jarilla cabeza de gato.

La versión actual del proyecto de urbanización difiere del anterior en que, en algunas zonas se han retranqueado algunas líneas para evitar las plantas cabeza de gato censada en 2012. En ese retranqueo no se han teni-do en cuenta las censadas en 2011 a pesar de que se ha comprobado sobre el terreno que la mayoría de las plantas siguen existiendo sobre el terreno.

A pesar de que se pudiera conseguir una complicada delineación de las infraestructuras que respetaran todos y cada uno de los ejemplares existentes de cabeza de gato, cabe prever una pérdida de plantas debidas al pisoteo diverso por visitantes, cuya afluencia se verá incrementada por el establecimiento de las infraestructuras.

Como alternativa a la estrategia utilizada de retranquear línea a línea para evitar afectar cada una de las plantas de jarilla cabeza de gato, se pro-pone que se estudie la viabilidad del traslado de las zonas de aparcamien-to, los equipamientos de playa 35 y 36 y el camino peatonal de 6 metros de anchura en el tercio sur a las zonas verdes y áreas de juego existentes entre el mar y las parcelas turístico-residenciales 13, 14 y 15. Los espacios liberados deberían pasar a ser zonas verdes, desarrolladas mediante un

1. El sector de referència està dividit en dues unitats d’execució, UE-1 i UE-2.

2. Pel que fa a la urbanització, la unitat d’execució núm. 1 (UE-1) està totalment urbanitzada. En la unitat d’execució núm. 2 (UE-2) les obres d’urbanització no han finalitzat.

3. Des del punt de vista de l’edificació d’habitatges, la majoria de les parcel·les de la UE-1 estan edificades. A la UE-2 cap de les parce-l·les s’ha edificat.

4. Pel que fa a l’ocupació dels habitatges, s’observa un grau apre-ciable d’ocupació dels habitatges construïts a la UE-1. A la UE-2 no hi ha òbviament ni un sol habitatge ocupat ja que no s’han construït habitatges.

5. Pel que fa a la connexió del sanejament del sector a un sistema de sanejament i depuració es pot afirmar que:

– El clavegueram de la UE-1 està connectat a l’estació bomba-ment «Horitzó», que forma part del sistema de col·lectors generals de l’EDAR Orihuela-Costa. Totes les aigües produïdes en aquesta unitat d’execució es dirigeixen a l’esmentada EDAR, on reben tractament. A la UE-1 no es produeixen abocaments d’aigua residual sense tracta-ment al domini públic marítim terrestre. Les coordenades UTM del punt de connexió del clavegueram d’aquesta unitat d’execució al col·lector general són:

x= 700.002, y = 4.201.459.– El clavegueram de la UE-2 no està connectat a cap sistema públic

de sanejament i depuració. No obstant això es coneix el punt en què es preveu la connexió perquè s’ha deixat preparada en la part d’urbanitza-ció executada. Com que no es genera aigua residual en aquesta unitat d’execució no hi ha aigües que reben tractament, ni cap abocament al domini públic marítim terrestre. Les coordenades UTM del punt en què es preveu connectar el clavegueram en aquesta unitat d’execució al col-lector general són:

x= 700.002; y= 4.201.467.Informe de 16 de setembre de 2014, del Servei de Vida Silvestre

(rebut el 24 de setembre de 2014 i al qual es fa referència en l’informe de 2017)

Aquest informe s’emet a petició de l’Ajuntament d’Orihuela, en el marc del que es disposa en l’article 9 del Reial decret legislatiu 1/2008 (text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes).

Discrepàncies entre la cartografia i la realitat físicaA les proximitats de l’equipament de platja 37, el traçat de la senda

nivell 1 (6 metres d’amplària apareix desplaçat de les sendes que hi ha i es fica als talussos del penya-segat (s’adjunta plànol i ortofotografia) i a la vora sud-oest del plànol s’inclouen cases ja construïdes a Playa Flamenca i els plànols no s’ajusten a l’actual passeig marítim que hi ha a Playa Flamenca (s’inclouen sengles ortofotos en què s’observen les discrepàncies cartogràfiques amb la realitat del terreny).

Mentre no s’ajuste la cartografia del projecte a la realitat física del terreny, l’execució del projecte és incerta, no se sap amb seguretat què es pot executar tal com està dissenyat ni com quedarà l’execució on siga impossible. I, per tant, és impossible preveure l’efecte real sobre la població d’espècies protegides presents.

Possible traçat de les zones d’aparcament i dels equipaments fora de la població d’esteperola de cap de gat

La versió actual del projecte d’urbanització difereix de l’anterior en el fet que, en algunes zones s’han reculat algunes línies per a evitar les plantes de cap de gat censades el 2012. En aquesta reculada no s’han tingut en compte les censades el 2011 a pesar que s’ha comprovat sobre el terreny que la majoria de les plantes continuen estant sobre el terreny.

A pesar que es puga aconseguir una delineació complicada de les infraestructures que respecten tots i cada un dels exemplars existents de cap de gat, cal preveure una pèrdua de plantes degudes al trepig divers per visitants, l’afluència dels quals es veu incrementada per l’establi-ment de les infraestructures.

Com a alternativa a l’estratègia utilitzada de recular, línia a línia, per a evitar afectar cada una de les plantes d’esteperola de cap de gat, es proposa que s’estudie la viabilitat del trasllat de les zones d’aparcament, els equipaments de platja 35 i 36 i el camí per als vianants de 6 metres d’amplària al terç sud a les zones verdes i àrees de joc que hi ha entre el mar i les parcel·les turístiques i residencials 13, 14 i 15. Els espais alliberats han de passar a ser zones verdes, desenvolupades per mitjà

Page 17: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

proyecto de jardinería que garantice la supervivencia de todos los ejem-plares existentes de cabeza de gato y Tudorella mauretanica.

JardineríaEn la leyenda de todos los planos de jardinería aparece un símbolo

asignado a Helianthemum caput-felis, pero únicamente se ha aplicado en 4 pequeños círculos situados en el borde del camino peatonal de 6 metros de anchura del tercio sur. Si no se representa todos los ejemplares de la planta en todos los ámbitos del proyecto de jardinería, las distintas propuestas de actuación para la preservación de la población de la planta protegida (cerramientos, siembras y plantaciones de especies autóctonas, descompactación de suelos, no utilización de césped […]) se quedan en mera teoría de arbitraria aplicación. Es necesario grafiar dónde se va a realizar cada una de las actuaciones de preservación y mejora del pobla-miento de la jarilla cabeza de gato.

Vista la aridez de la zona se consideran inadecuadas todas las siem-bras e hidrosiembras propuestas. Deben sustituirse por plantaciones con riego.

Especies invasorasRespecto a la no utilización de especies invasoras, tanto en el estudio

de impacto ambiental como en la memoria de jardinería y riego se hace referencia a los dos anexos del Decreto 213/2009. Los anexos de dicho Decreto se han modificado mediante Orden 10/2014, de 26 de mayo, de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente (DOGV 7292, 10.06.2014). La memoria también ignora la existencia del Real decreto 630/2013, de 2 de agosto, por el que se regula el catálogo español de especies exóticas invasoras (BOE 185, 03.08.2013).

A pesar del texto en el que se indica que no se utilizarán las invaso-ras, en los planos de jardinería se citan especies prohibidas como Acacia cyanophylla (=Acacia saligna), Lantana cámara, Yuca, Agave sp (…).

SendasSe prevé que la construcción de pasos elevados de madera sobre

ejemplares de jarilla cabeza de gato provocará su muerte debido a la modificación del hábitat por reducción de la insolación y por nitrifica-ción del suelo. Como alternativa se debe modificar el trazado o reducir la anchura de la senda para dejar fuera los ejemplares de la planta. O bien integrar la planta en el ámbito de la senda mediante construcción de alcorques especiales que impidan el pisoteo.

Informe del Servicio de Ordenación del Territorio de 27 de octubre de 2014 (recibido el 30.10.2014).

El informe realiza un análisis del riesgo de inundación llegando a la conclusión de que la modificación del plan parcial del sector D-1 Alame-da del Mar del PGMOU, modificación del proyecto de urbanización de la UE-2 de Orihuela no se encuentra afectada por el riesgo de inundación, según las determinaciones normativas del plan de acción territorial de carácter sectorial sobre prevención del riesgo de inundación de la Comu-nitat Valenciana.

Informe del arqueólogo municipal (3.02.2017).El arqueólogo municipal efectúa visita e informe para valorar un

hallazgo en Cala Mosca de posible refugio antiaéreo.El informe realiza una descripción detallada de las estructuras encon-

tradas correspondientes a un sistema de aprovechamiento hidráulico, descartando la pertenencia de los restos a un aeródromo de la Guerra Civil e indicando que el conjunto tiene interés etnológico como método tradicional de captación de agua, pero no tiene alto patrimonial por el deterioro que presenta. Advierte no obstante que corresponde ratificar dicha valoración y en su caso establecer las medidas correctoras necesa-rias para la salvaguarda y/o documentación del patrimonio cultural de esta zona, al órgano competente de la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte.

Informe del Servicio de Vida Silvestre de 26 de junio de 2017 (no incluido en el expediente administrativo y remitido directamente desde la Subdirección General de Medio Natural el día 05.07.2017).

Este informe se emite a petición del Ayuntamiento de Orihuela y se refiere a la posible afección del proyecto a espacios de la Comunitat Valenciana que forman parte de la Red Natura 2.000 como lugares de interés comunitaria (LICs) o como zonas de especial protección de aves (ZEPAs) y (ii) a los catálogos valencianos de especies de flora y fauna amenazadas.

Este nuevo informe se ha realizado utilizando como referencia otro anterior del Servicio de Vida Silvestre de fecha 6 de septiembre de 2014.

d’un projecte de jardineria que garantisca la supervivència de tots els exemplars que hi ha de cap de gat i Tudorella mauretanica.

JardineriaEn la llegenda de tots els plànols de jardineria apareix un símbol

assignat a Helianthemum caput-felis, però només s’ha aplicat en 4 xico-tets cercles situats a la vora del camí de vianants de 6 metres d’amplària del terç sud. Si no es representen tots els exemplars de la planta en tots els àmbits del projecte de jardineria, les diferents propostes d’actuació per a la preservació de la població de la planta protegida (tancaments, sembres i plantacions d’espècies autòctones, descompactació de sòls, la no-utilització de gespa […]) es queden en mera teoria d’aplicació arbi-trària. Cal representar gràficament on es farà cada una de les actuacions de preservació i millora del poblament de l’esteperola de cap de gat.

Vista l’aridesa de la zona es consideren inadequades totes les sem-bres i hidrosembres proposades. S’han de substituir per plantacions amb reg.

Espècies invasoresPel que fa a la no-utilització d’espècies invasores, tant en l’estudi

d’impacte ambiental com en la memòria de jardineria i reg es fa refe-rència als dos annexos del Decret 213/2009. Els annexos d’aquest decret s’han modificat per mitjà de l’Ordre 10/2014, de 26 de maig, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient (DOGV 7292, 10.06.2014). La memòria també ignora l’existència del Reial decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espèci-es exòtiques invasores (BOE 185, 03.08.2013).

A pesar del text en el qual s’indica que no s’utilitzaran les invasores, en els plànols de jardineria s’esmenten espècies prohibides com l’acà-cia de fulla blavenca (Acacia cyanophylla) (=Acàcia saligna), lantana (Lantana camara), iuca, atzavara (Agave sp) (…).

SendesEs preveu que la construcció de passos elevats de fusta sobre exem-

plars d’esteperola de cap de gat provocarà la mort a causa de la modi-ficació de l’hàbitat per reducció de la insolació i per nitrificació del sòl. Com a alternativa s’ha de modificar el traçat o reduir l’amplària de la senda per a deixar fora els exemplars de la planta. O bé integrar la planta en l’àmbit de la senda per mitjà de la construcció d’escocells especials que impedisquen el trepig.

Informe del Servei d’Ordenació del Territori, de 27 d’octubre de 2014 (rebut el 30.10.2014)

L’informe fa una anàlisi del risc d’inundació i arriba a la conclusió que la modificació del Pla parcial del sector D-1 Albereda del Mar del PGMOU, modificació del projecte d’urbanització de la UE-2 d’Orihuela no es troba afectada pel risc d’inundació, segons les determinacions nor-matives del Pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació de la Comunitat Valenciana.

Informe de l’arqueòleg municipal (3.02.2017)L’arqueòleg municipal efectua visita i informe per a valorar una

troballa a Cala Mosca de possible refugi antiaeriEn l’informe es fa una descripció detallada de les estructures opo-

sades corresponents a un sistema d’aprofitament hidràulic, descarta la pertinença de les restes a un aeròdrom de la Guerra Civil i indica que el conjunt té interés etnològic com a mètode tradicional de captació d’ai-gua, però no té un alt valor patrimonial per la deterioració que presenta. Adverteix, no obstant això, que correspon ratificar aquesta valoració i, si escau, establir les mesures correctores necessàries per a la salvaguar-da i/o documentació del patrimoni cultural d’aquesta zona, a l’òrgan competent de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Informe del Servei de Vida Silvestre de 26 de juny de 2017 (no inclòs en l’expedient administratiu i remés directament des de la Subdi-recció General de Medi Natural el dia 05.07.2017)

Aquest informe s’emet a petició de l’Ajuntament d’Orihuela i es refereix a la possible afecció del projecte a espais de la Comunitat Valenciana que formen part de la Xarxa Natura 2000 com a llocs d’in-terés comunitari (LIC) o com a zones d’especial protecció d’aus (ZEPA) i (ii) als catàlegs valencians d’espècies de flora i fauna amenaçades.

Aquest nou informe s’ha fet utilitzant com a referència un altre d’anterior del Servei de Vida Silvestre del dia 6 de setembre de 2014.

Page 18: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

De acuerdo con el contenido de la documentación aportada y los datos de que dispone este servicio, con respecto al proyecto de referencia y los espacios de la mencionada Red Natura 2000 y especies silvestres prioritarias potencialmente afectados por el mismo se desprenden las siguientes consideraciones:

– Espacios de la Comunitat Valenciana que forman parte de la Red Natura 2000.

De conformidad con la legislación reguladora de evaluación de la Red Natura 2000 en la Comunitat Valenciana, no hace falta emitir una valora-ción de repercusiones, ya que el plan parcial de referencia no entra dentro del ámbito territorial de la aplicación del Decreto 60/2012, de 5 de abril, del Consell, por el que se regula el régimen especial de evaluación y de aprobación, autorización o conformidad de planes programas y proyectos que puedan afectar a la Red Natura 2000, dado que el mencionado plan parcial se localiza y desarrolla fuera de los espacios Red Natura 2000 (se aporta como figura 1 el plano de localización del plan parcial y de los espacios Red Natura 2000).

– Afección a especies de los catálogos de fauna y flora amenazadas de la Comunitat Valenciana.

Este nuevo informe incorpora todos los datos disponibles en este ser-vicio correspondientes a los censos de población de las especies catalo-gadas en la zona, en particular sobre la presencia y distribución de las dos especies Helianthemum caput-felis y Tudorella sulcata (=mauretanica) y se añada a otro anterior emitido, respecto de la propuesta de planeamiento urbanístico que afecta a la zona, Cala Mosca en el término municipal de Orihuela.

Se han incorporado a este informe los últimos censos de Helianthe-mum caput-felis (marzo de 2017) y de Tudorella sulcata (trabajos en la zona 2016, es decir datos posteriores al informe de 16 de septiembre de 2014. Se adjunta como figura núm. 2 la delimitación de la unidad de eje-cución n. º 2 del sector D-1, la distribución de ejemplares de la especies citadas y la zonificación de la microrreserva Cala mosca).

Fig. 2 Unidad de ejecución 2 de la zona sector D-1 del Plan general de ordenación urbana de Orihuela (azul) y distribución de ejemplares de H.caput-felis (color rojo, verde y amarillo), T. sulcata (color azul celeste) y zonificación de la microrreserva Cala Mosca (franja litoral de color verde claro).

En fecha 10 de abril de 2017, se efectuó una visita al lugar y se pro-cedió a analizar la situación actual sobre el terreno. Cabe considerar los siguientes aspectos de la modificación del proyecto de urbanización pre-sentado:

D’acord amb el contingut de la documentació aportada i les dades de què disposa aquest servei, respecte al projecte de referència i els espais de l’esmentada Xarxa Natura 2000 i espècies silvestres priorità-ries potencialment afectats per aquest es desprenen les consideracions següents:

– Espais de la Comunitat Valenciana que formen part de la Xarxa Natura 2000.

De conformitat amb la legislació reguladora d’avaluació de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana, no cal emetre una valoració de repercussions, ja que el Pla parcial de referència no entra dins de l’àmbit territorial de l’aplicació del Decret 60/2012, de 5 d’abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d’avaluació i d’aprovació, autorit-zació o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar Xarxa Natura 2000, ja que el pla parcial esmentat es localitza i desen-volupa fora dels espais Xarxa Natura 2000 (s’aporta com a figura 1 el plànol de localització del Pla parcial i dels espais Xarxa Natura 2000).

– Afecció a espècies dels catàlegs de fauna i flora amenaçades de la Comunitat Valenciana

Aquest nou informe incorpora totes les dades disponibles en aquest servei corresponents als censos de població de les espècies catalogades en la zona, en particular, sobre la presència i la distribució de les dues espècies Helianthemum caput-felis i Tudorella sulcata (=mauretanica) i s’afija a un altre d’anterior emés, respecte de la proposta de plane-jament urbanístic que afecta la zona, Cala Mosca, al terme municipal d’Orihuela.

S’han incorporat a aquest informe els últims censos d’Helianthe-mum caput-felis (març de 2017) i de Tudorella sulcata (treballs a la zona 2016, és a dir, dades posteriors a l’informe de 16 de setembre de 2014. S’adjunta com a figura núm. 2 la delimitació de la unitat d’execució núm. 2 del sector D-1, la distribució d’exemplars d’espècies esmentades i la zonificació de la microreserva Cala Mosca).

Fig. 2 Unitat d’execució 2 de la zona sector D-1 del Pla General d’Ordenació Urbana d’Orihuela (blau) i distribució d’exemplars de H.caput-felis (color roig, verd i groc), T. sulcata (color blau celeste) i zonificació de la microreserva Cala Mosca (franja litoral de color verd clar).

El dia 10 d’abril de 2017 es va efectuar una visita al lloc i es va procedir a analitzar la situació actual sobre el terreny. Cal considerar els següents aspectes de la modificació del projecte d’urbanització pre-sentat:

IMAGEN 1 76-17-AIA

Page 19: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

– Discrepancias entre la cartografía y la realidad física del terreno.Tal y como indicaba el informe anterior, en relación con los trazados

del paseo marítimo y las casas construidas en la Playa Flamenca, estos aparecen desplazados respecto de la realidad del terreno, en algunos casos afectando a ejemplares de H. caput felis. Asimismo la senda propuesta invade zonas de paso existentes, sin justificación aparente. (Se aporta figura núm. 3 en la que se observan las discrepancias cartográficas seña-ladas).

En este sentido la ejecución del proyecto sigue siendo incierta en tanto el trazado del paseo marítimo afecta la población próxima de Helianthemum caput-felis. Por lo que es necesario modificar los planos y ajustar el planeamiento al trazado del paseo marítimo y demás infraes-tructuras y elementos existentes.

– Traslado o modificación de las zonas de aparcamiento y de los equi-pamientos de playa.

Con objeto de liberar hábitat de ambas especies catalogadas, tal y como establecía el informe anterior la versión actual del modificado del proyecto propone:

Modificar y reducir las zonas de aparcamiento.Eliminar el equipamiento de playa 35, en la parcela 30.Recortar el equipamiento de playa 37 en la parcela 30.Modificar el trazado del camino peatonal de 6 metros del tercio sur.Sin embargo el equipamiento de playa 36, no se ha trasladado a las

zonas verdes y áreas de juego existentes entre el mar y las parcelas turís-tico residenciales 13, 14 y 15, tal y como proponía el informe anterior.

Fig. 4. Propuesta de ordenación del proyecto de urbanización ante-rior (izquierda) y propuesta actual (derecha). (Equipamiento de playa 36, flecha roja) infraestructura vial (5a/12b), que establece una barrera en el área de distribución de ambas especies (área verde).

Asimismo cabe señalar que el aparcamiento propuesto modifica el original, lo reduce significativamente, sin embargo persiste el propio vial y rotonda (que atraviesa las parcelas 5a y 12 b y enlaza con el aparca-miento al sur de la zona correspondiente a la anterior propuesta de pla-neamiento, como acceso a la amplia zona de aparcamiento) que invade el área en detrimento del hábitat natural y localización de las especies catalogas, estableciendo, además, una barrera física entre las poblaciones

– Discrepàncies entre la cartografia i la realitat física del terreny.Tal com indicava l’informe anterior, en relació amb els traçats del

passeig marítim i les cases construïdes a Playa Flamenca, aquests apa-reixen desplaçats respecte de la realitat del terreny, en alguns casos de manera que afecten exemplars de H. caput felis. Així mateix la senda proposada envaeix zones de pas existents, sense justificació aparent. (S’aporta la figura núm. 3 en la qual s’observen les discrepàncies car-togràfiques assenyalades).

En aquest sentit l’execució del projecte continua sent incerta en el sentit que el traçat del passeig marítim afecta la població pròxima d’Helianthemum caput-felis. I així cal modificar els plànols i ajustar el planejament al traçat del passeig marítim i altres infraestructures i elements existents.

– Trasllat o modificació de les zones d’aparcament i dels equipa-ments de platja.

Per tal d’alliberar hàbitat de les dues espècies catalogades, tal com establia l’informe anterior, la versió actual del modificat del projecte proposa:

Modificar i reduir les zones d’aparcament.Eliminar l’equipament de platja 35 a la parcel·la 30.Retallar l’equipament de platja 37 a la parcel·la 30.Modificar el traçat del camí per als vianants de 6 metres del terç sud.No obstant això, l’equipament de platja 36, no s’ha traslladat a les

zones verdes i àrees de joc que hi ha entre el mar i les parcel·les turís-tiques i residencials 13, 14 i 15, tal com proposava l’informe anterior.

Fig. 4. Proposta d’ordenació del projecte d’urbanització anterior (esquerra) i proposta actual (dreta) (Equipament de platja 36, fletxa roja) infraestructura viària (5a/12b), que estableix una barrera en l’àrea de distribució de les dues espècies (àrea verda).

Així mateix, cal assenyalar que l’aparcament proposat modifica l’original, el redueix significativament. No obstant això persisteix el mateix vial i rotonda (que travessa les parcel·les 5a i 12b i enllaça amb l’aparcament al sud de la zona corresponent a la proposta anterior de planejament, com a accés a l’àmplia zona d’aparcament) que envaeix l’àrea en detriment de l’hàbitat natural i la localització de les espècies catalogades i estableix, a més, una barrera física entre les poblacions

IMAGEN 2 76-17-AIA

Page 20: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

de ambas. Dado que la Cala Mosca-Playa Flamenca tiene otros posibles accesos, desde viales que derivan de la CV-92, no se considera, en esta nueva propuesta este vial de acceso indispensable para la comunicación de la zona en cuestión y por lo tanto se valora negativamente que se man-tenga en la nueva propuesta. Por lo que se propone la supresión total del mismo, es decir tanto los aparcamientos propuestos como el propio vial, dado que ocupa la zona central y divide el área de distribución de las poblaciones de ambas especies catalogadas.

Fig. 5. Detalle de la zona de distribución de las especies catalogadas (H. caput-felis y Tudorella sulcata), microrreserva e infraestructura del planeamiento propuesto.

– Especies invasorasLa nueva propuesta subsana las deficiencias iniciales e incorpora la

normativa reguladora del Real decreto 630/2013 de 2 de agosto y a la vez suprime del proyecto de jardinería aquellas especies exóticas invasoras indicadas en el anterior informe.

– Sendas o camino peatonalEn relación con la senda se proponía o modificar su trazado o reducir

la anchura de la senda. Que se integra en el ancho legal de la vía pecuaria Cañada de la Costa, a su paso por la zona. Ahora bien en la nueva pro-puesta se ha modificado el trazado, pero no se ha reducido el ancho de la senda destinada a las personas, bicicletas o vehículos de emergencia y mantenimiento. Tal y como se informó en su día consideramos el ancho de la misma (6 metros) excesivo para la finalidad que se persigue. Por lo que se propone reducir el ancho a lo estrictamente necesario para el uso previsto de tal forma que se libere la mayor superficie posible de hábitat natural.

A la vez la propuesta se centra en trazar una senda o camino, valla-do de uso restringido a personas, bicicletas o vehículos de emergencia y mantenimiento, sin embargo no resuelve el impacto derivado de los acce-sos dirigidos a playas, calas y equipamientos de playa, todos próximos a la zona de distribución de las especies catalogadas y a la microrreserva de flora Cala Mosca, en toda la franja litoral.

Ahora bien, la actual propuesta aún invade el área de distribución de la especie Tudorella sulcata, molusco muy disperso presente en la zona, en particular en la parcela núm. 6 destinada a uso turístico-residencial y también a ejemplares dispersos de Helianthemum caput felis. (Se grafían en la figura núm. 5).

de les dues. Com que Cala Mosca-Playa Flamenca té altres possibles accessos, des de vials que deriven de la CV-92 no es considera, en aquesta nova proposta aquest vial d’accés indispensable per a la comu-nicació de la zona en qüestió i, per tant, es valora negativament que es mantinga en la nova proposta. Per això, es proposa la supressió total d’aquest, és a dir, tant els aparcaments proposats com el mateix vial, ja que ocupa la zona central i divideix l’àrea de distribució de les poblaci-ons de les dues espècies catalogades.

Fig. 5. Detall de la zona de distribució de les espècies catalogades (H. caput-felis i Tudorella sulcata), microreserva i infraestructura del planejament proposat.

– Espècies invasoresLa nova proposta esmena les deficiències inicials i incorpora la

normativa reguladora del Reial decret 630/2013, de 2 d’agost, i alhora suprimeix del projecte de jardineria les espècies exòtiques invasores indicades en l’informe anterior.

– Sendes o camí per als vianantsEn relació amb la senda es proposava o bé modificar el traçat o bé

reduir l’amplària de la senda, que s’integra en l’amplària legal de la via pecuària la Canyada de la Costa, quan passa per la zona. Ara bé en la nova proposta s’ha modificat el traçat, però no s’ha reduït l’amplària de la senda destinada a les persones, bicicletes o vehicles d’emergència i manteniment. Tal com es va informar al moment oportú, considerem l’amplària d’aquesta (6 metres) excessiva per a la finalitat que s’hi per-segueix. Per això, es proposa reduir l’amplària a la necessària estric-tament per a l’ús previst de manera que s’allibere la major superfície possible d’hàbitat natural.

Al seu torn, la proposta se centra a traçar una senda o camí, tancat d’ús restringit a persones, bicicletes o vehicles d’emergència i manteni-ment. No obstant això, no resol l’impacte derivat dels accessos dirigits a platges, cales i equipaments de platja, tots pròxims a la zona de distribu-ció de les espècies catalogades i a la microreserva de flora Cala Mosca, en tota la franja litoral.

Ara bé, la proposta actual encara envaeix l’àrea de distribució de l’espècie Tudorella sulcata, mol·lusc molt dispers present a la zona, en particular, a la parcel·la núm. 6 destinada a ús turístic i residencial i també a exemplars dispersos d’Helianthemum caput-felis. (Es represen-ten gràficament en la figura núm. 5).

IMAGEN 3 76-17-AIA

Page 21: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

Tal y como señala el documento apartado 7 jardinería y riego de la nueva propuesta «el área en cuestión sostiene un tránsito considerable de personas vehículos que acceden a la zona litoral, durante todo el año con especial intensidad en los meses estivales. Además el desarrollo residencial previsto incrementará la presencia de usuarios de la franja litoral y por tanto el trasiego de persona en todo el ámbito. Por lo tanto se hace necesario la ordenación del uso público de paso y circulación en todo el sector».

En este sentido cabe reseñar en primer lugar que no se ha trasladado el equipamiento de playa 36 fuera de la zonas de mayor distribución y mayor densidad de Helianthemum caput-felis, sino que simplemente se ha recor-tado su dimensión por lo que en línea con el anterior informe se vuelve a proponer que se suprima ese equipamiento de playa de la zona a efectos de liberar la misma del impacto debido a la mayor frecuentación y pisoteo.

A su vez, no se ha reducido el ancho de la senda destinada a personas, bicicletas o vehículos de emergencia y mantenimiento, por lo que también se propone su reducción al ancho estrictamente necesario para el uso pre-dominantemente peatonal y en su caso vehículos ligeros.

De acuerdo con los últimos datos disponibles de los censos de Tudo-rella sulcata, (se refleja en la figura) la ordenación urbanística invade su área de distribución. Por lo que se propone reducir la delimitación de la zona turístico-residencial 6, en el extremo sur-oeste, con presencia de ejemplares de Tudorella sulcata o en su caso adoptar alguna medida que prevenga cualquier afección a los ejemplares de la especie, presentes en esta zona.

Es indispensable que la promotora elabore una propuesta de orde-nación del tránsito peatonal a la zona y accesos a calas, playas y equipa-mientos que impida el impacto del pisoteo en toda la zona del hábitat del Helianthemum caput-felis y de T. sulcata.

Se aportan varias fotos sobre la problemática de erosión y estado de la vegetación del área.

En resumen el proyecto de urbanización de la unidad de ejecución 2 de la zona del sector D-1 Alameda del Mar del Plan general de ordenación urbana de Orihuela debe subsanar los siguientes aspectos:

– Resolver las discrepancias entre la cartografía del proyecto y la realidad física.

– Suprimir de la zona de distribución de H. caput felis y Tudorella sulcata el equipamiento de playa 36 y la correspondiente senda, tal y como fijaba el informe anterior de 2014 con el fin de liberar la mayor superficie posible del área de hábitat y en particular eliminado elementos que supongan un incremento de la frecuentación y pisoteo en la zona.

– Suprimir el vial que atraviesa y divide toda la zona sensible (parce-las 5a y 12 b) de ambas especies catalogadas y establece una barrera entre las poblaciones allí presentes dado que en la nueva propuesta con un apar-camiento muy limitado, el mismo no está justificada esta infraestructura. De tal manera que se limite el acceso a la nueva zona de aparcamientos desde la propia Cala Mosca.

– Tal y como se informó en su día, consideramos el ancho de la misma (6 m) excesivo por lo que se propone reducir el ancho a lo estric-tamente necesario para el uso previsto, de tal forma que se libere la mayor superficie de hábitat natural.

– Elaborar por técnico competente un estudio y protección de espe-cies amenazadas, una propuesta cartográfica de sendas tanto de acceso a las calas y playas como a equipamientos de playa que evite el impacto negativo de un pisoteo aleatorio y disperso sobre las especies cataloga-das y los hábitats de las mismas. La propuesta cartográfica de sendas y accesos, debe imponer una estricta restricción de paso para preservar así todo los valores ambientales actuales de la zona (especies catalogadas, o amenazadas, microrreservas de flora, etc.) y asegurar su restauración. Esta propuesta integrará los dos barrancos existentes en la zona dado que ya se utilizan para acceder a las calas y playas y ambos albergan especies catalogadas.

– Elaborar por técnico competente en estudio y protección de especies amenazadas un proyecto de restauración vegetal de aquellas zonas que se liberan del tránsito peatonal a fin de incrementar la superficie vegetal y aumentar el potencial de crecimiento de ambas especies restaurando los hábitats del área. La propuesta de restauración deberá incluir medidas y acciones de corrección de la erosión, el cierre total de las zonas a restaurar y acciones de descompactación del terreno a fin de permitir el desarrollo de la vegetación potencial de la zona y en particular de la población de Helianthemum caput-felis y del hábitat de Tudorella sulcata.

Tal com assenyala el document apartat 7 de jardineria i reg de la nova proposta «l’àrea en qüestió manté un trànsit considerable de per-sones i vehicles que accedeixen a la zona litoral, durant tot l’any amb una intensitat especial els mesos estivals. A més, el desenvolupament residencial previst incrementarà la presència d’usuaris de la franja lito-ral i, per tant, el tràfec de persones en tot l’àmbit. Per tant es fa necessari l’ordenació de l’ús públic de pas i la circulació en tot el sector».

En aquest sentit cal ressenyar, en primer lloc, que no s’ha traslladat l’equipament de platja 36 fora de les zones de més distribució i més densitat d’Helianthemum caput-felis, sinó que simplement s’ha retallat la dimensió de manera que en línia amb l’informe anterior es torna a proposar que se suprimisca aquest equipament de platja de la zona a l’efecte d’alliberar-la de l’impacte degut a la major freqüentació i trepig.

Al seu torn, no s’ha reduït l’amplària de la senda destinada a perso-nes, bicicletes o vehicles d’emergència i manteniment, de manera que també es proposa la reducció a l’amplària estrictament necessària per a l’ús predominantment per als vianants i, si escau, vehicles lleugers.

D’acord amb les últimes dades disponibles dels censos de Tudore-lla sulcata, (es reflecteix en la figura) l’ordenació urbanística envaeix l’àrea de distribució. I així es proposa reduir la delimitació de la zona turística i residencial 6, a l’extrem sud-oest, amb presència d’exemplars de Tudorella sulcata o, si escau, adoptar alguna mesura que previnga qualsevol afecció als exemplars de l’espècie, presents en aquesta zona.

És indispensable que la promotora elabore una proposta d’ordenació del trànsit per als vianants a la zona i accessos a cales, platges i equipa-ments que impedisca l’impacte del trepig en tota la zona de l’hàbitat de l’Helianthemum caput-felis i de T. sulcata.

S’aporten diverses fotos sobre la problemàtica d’erosió i l’estat de la vegetació de l’àrea.

En resum, el projecte d’urbanització de la unitat d’execució 2 de la zona del sector D-1 Albereda del Mar del Pla general d’ordenació urbana d’Orihuela ha d’esmenar els aspectes següents:

– Resoldre les discrepàncies entre la cartografia del projecte i la realitat física.

– Suprimir de la zona de distribució de H. caput felis i Tudorella sulcata l’equipament de platja 36 i la senda corresponent, tal com fixava l’informe anterior de 2014 amb la finalitat d’alliberar la màxima super-fície possible de l’àrea d’hàbitat i, en particular, després d’eliminar ele-ments que suposen un increment de la freqüentació i el trepig a la zona.

– Suprimir el vial que travessa i divideix tota la zona sensible (par-cel·les 5a i 12 b) de les dues espècies catalogades i estableix una barrera entre les poblacions allí presents ja que en la nova proposta amb un aparcament molt limitat no està justificada aquesta infraestructura, de manera que es limite l’accés a la nova zona d’aparcaments des de la mateixa Cala Mosca.

– Tal com es va informar al moment oportú, considerem l’amplària d’aquesta (6 m) excessiva de manera que es proposa reduir l’amplària al que és necessari per a l’ús previst, de manera que s’allibere la màxima superfície d’hàbitat natural.

– Elaborar per part d’un tècnic competent un estudi i protecció d’es-pècies amenaçades, una proposta cartogràfica de sendes, tant d’accés a les cales i platges com als equipaments de platja, que evite l’impacte negatiu d’un trepig aleatori i dispers sobre les espècies catalogades i els hàbitats d’aquestes. La proposta cartogràfica de sendes i accessos ha d’imposar una restricció estricta de pas per a preservar així tot els valors ambientals actuals de la zona (espècies catalogades o amenaçades, microreserves de flora, etc.) i assegurar-ne la restauració. Aquesta pro-posta integrarà els dos barrancs que hi ha a la zona perquè ja s’utilitzen per a accedir a les cales i platges i els dos acullen espècies catalogades.

– Elaborar per part d’un tècnic competent un estudi i protecció d’es-pècies amenaçades, un projecte de restauració vegetal de les zones que s’alliberen del trànsit per als vianants a fi d’incrementar la superfície vegetal i augmentar el potencial de creixement de les dues espècies i restaurar els hàbitats de l’àrea. La proposta de restauració ha d’incloure mesures i accions de correcció de l’erosió, el tancament total de les zones per a restaurar i accions de descompactació del terreny a fi de permetre el desenvolupament de la vegetació potencial de la zona i, en particular, de la població d’Helianthemum caput-felis i de l’hàbitat de Tudorella sulcata.

Page 22: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

Consideraciones ambientalesEn el año 2009 en la fase de ejecución del proyecto de urbanización

de la UE-2 del sector D-1 Alameda del Mar (aprobado por el Ayuntamien-to de Orihuela el 13.02.2007) se detectó la presencia de especies de flora y fauna protegida en el ámbito de la citada UE-2 del sector D-1 Alameda del Mar y se constató la eliminación de ejemplares de la especie Helian-themum caput-felis. Se produjo la paralización de las obras y el promotor introdujo, en el año 2009, modificaciones en el proyecto de urbanización con objeto de minimizar dichas afecciones.

Posteriormente a raíz de la solicitud e información del Comité de Peticiones del Parlamento Europeo, el órgano autonómico competente en materia de evaluación ambiental sometió a screening el proyecto de urbanización modificado por el promotor (en 2009). En dicho proceso se concluyó que podían derivarse efectos significativos sobre especies de fauna y flora protegidas de la ejecución del proyecto de urbanización modificado (año 2009) y se determinó, por tanto, la necesidad de llevar a cabo un proceso de evaluación de impacto ambiental del proyecto de urbanización, formulándose un informe sobre la amplitud y nivel de deta-lle del estudio de impacto ambiental.

En dicha fase previa (screnning), se identificaron, tanto en el ámbito del sector como en el entono próximo, valores ambientales que podían verse afectados significativamente por el proyecto aprobado a pesar de las modificaciones introducidas en el año 2009 sobre el proyecto inicial-mente aprobado (2007), considerando fundamentalmente en el proceso de evaluación de impacto ambiental:

– La presencia en la parte sur-este del sector de especies de flora y fauna protegida, concretamente Helianthemum caput-felis y de Tudorella sulcata.

– La existencia de una vía pecuaria clasificada que atraviesa de norte a sur el sector por su límite este.

– La colindancia o proximidad del sector con la microrreserva de flora denominada Cala Mosca, que se extiende en terrenos pertenecientes al dominio público marítimo terrestre.

– El espacio marino frente al sector forma parte del espacio marino Cabo Roig ESZZ16009.

– Los aspectos y el nivel de detalle indicados en el documento de alcance y los informes de las administraciones afectadas.

La determinación del procedimiento de evaluación ambiental aplica-ble se realizó teniendo en cuenta las siguientes circunstancias:

– El Plan parcial de mejora y el Programa de actuación integrada del sector D-1 Alameda del Mar inciden sobre un ámbito de suelo urbaniza-ble programado en el vigente Plan general de Orihuela, que se aprobó en fecha 30 de noviembre de 1990.

– El referido sector, en cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 13.1 de la entonces vigente Ley del suelo y ordenación urbana, aproba-do por Real decreto legislativo 1/1992, de 26 de junio, y artículo 43 del reglamento de planeamiento urbanístico, fue desarrollado pormenorizada-mente mediante plan parcial aprobado definitivamente por e Ayuntamien-to de Orihuela el 2 de mayo de 1995.

– Posteriormente, el pleno municipal aprobó definitivamente una modificación del Plan parcial en sesión celebrada el 20 de mayo de 1998 y el 30 de julio de 2002 el pleno municipal aprobó definitivamente el Plan parcial de mejora del sector D-1.

– El sector D-1 se divide en dos unidades de ejecución:La UE-1 ejecutada íntegramente, fue recepcionada por el Ayunta-

miento de Orihuela, según resulta del acuerdo municipal de fecha 3 de diciembre de 2003.

La UE-2, cuenta con un programa de actuación integrada aprobado definitivamente por el pleno municipal en fecha 13 de febrero de 2007 junto con el proyecto de urbanización.

El procedimiento de evaluación aplicable es, por tanto, el de impacto ambiental del proyecto de urbanización, si bien las modificaciones nece-sarias para minimizar o eliminar las afecciones ambientales (en especial a las especies de flora y fauna protegidas) identificadas a nivel de proyecto requieren la corrección de la ordenación pormenorizada aprobada en el Plan parcial.

Las alegaciones registradas en el periodo de información pública ponen de manifiesto la existencia de una serie de problemas de las urbani-zaciones de Orihuela Costa en relación con la insuficiencia de dotaciones de todo tipo (asistenciales, culturales, de transporte público) así como la incapacidad del Ayuntamiento de Orihuela para gestionar adecuadamente los parques y jardines públicos y el resto de dotaciones.

Consideracions ambientalsL’any 2009, en la fase d’execució del projecte d’urbanització de

la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar (aprovat per l’Ajuntament d’Orihuela el 13.02.2007) es va detectar la presència d’espècies de flora i fauna protegida en l’àmbit de l’esmentada UE-2 del sector D-1 Albe-reda del Mar i es va constatar l’eliminació d’exemplars de l’espècie Helianthemum caput-felis. Es va produir la paralització de les obres i el promotor va introduir, l’any 2009, modificacions en el projecte d’urba-nització a fi de minimitzar aquestes afeccions.

Posteriorment, a partir de la sol·licitud i la informació del Comité de Peticions del Parlament Europeu, l’òrgan autonòmic competent en matèria d’avaluació ambiental va sotmetre a cribratge el projecte d’ur-banització modificat pel promotor (el 2009). En aquest procés es va concloure que podien derivar-se efectes significatius sobre espècies de fauna i flora protegides de l’execució del projecte d’urbanització modi-ficat (any 2009) i es va determinar, per tant, la necessitat de dur a terme un procés d’avaluació d’impacte ambiental del projecte d’urbanització, i es va formular un informe sobre l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental.

En aquesta fase prèvia de cribatge es van identificar, tant en l’àmbit del sector com en l’entorn pròxim, valors ambientals que podien veure’s afectats significativament pel projecte aprovat a pesar de les modifi-cacions introduïdes l’any 2009 sobre el projecte inicialment aprovat (2007), tot considerant fonamentalment el procés d’avaluació d’impacte ambiental:

– La presència a la part sud-est del sector d’espècies de flora i fauna protegida, concretament Helianthemum caput-felis i de Tudorella sul-cata.

– L’existència d’una via pecuària classificada que travessa de nord a sud el sector pel límit est.

– La contigüitat o proximitat del sector amb la microreserva de flora anomenada Cala Mosca, que s’estén en terrenys que pertanyen al domi-ni públic marítim terrestre.

– L’espai marí davant del sector forma part de l’espai marí Cap Roig ESZZ16009.

– Els aspectes i el nivell de detall indicats en el document d’abast i els informes de les administracions afectades.

La determinació del procediment d’avaluació ambiental aplicable es va fer tenint en compte les circumstàncies següents:

– El Pla parcial de millora i el Programa d’actuació integrada del sector D-1 Albereda del Mar incideixen sobre un àmbit de sòl urbanit-zable programat en el Pla general d’Orihuela vigent, que es va aprovar el dia 30 de novembre de 1990.

– El sector esmentat, en compliment del que es disposa en l’arti-cle 13.1 de la vigent Llei del sòl i ordenació urbana, aprovat per Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, i l’article 43 del Reglament de planejament urbanístic es va desenvolupar detalladament per mitjà del Pla parcial aprovat definitivament per l’Ajuntament d’Orihuela el 2 de maig de 1995.

– Posteriorment, el ple municipal va aprovar definitivament una modificació del Pla parcial en sessió celebrada el 20 de maig de 1998 i el 30 de juliol de 2002, el ple municipal va aprovar definitivament el Pla parcial de millora del sector D-1.

– El sector D-1 es divideix en dues unitats d’execució:La UE-1 executada íntegrament va ser rebuda per l’Ajuntament

d’Orihuela, segons es dedueix de l’acord municipal de data 3 de desem-bre de 2003.

La UE-2 té un programa d’actuació integrada aprovat definitiva-ment pel ple municipal el dia 13 de febrer de 2007 juntament amb el projecte d’urbanització.

El procediment d’avaluació aplicable és, per tant, el d’impacte ambiental del projecte d’urbanització, si bé les modificacions necessà-ries per a minimitzar o eliminar les afeccions ambientals (especialment les espècies de flora i fauna protegides) identificades a nivell de projecte requereixen la correcció de l’ordenació detallada aprovada en el Pla parcial.

Les al·legacions registrades en el període d’informació pública posen de manifest l’existència d’una sèrie de problemes de les urbanit-zacions d’Orihuela Costa en relació amb la insuficiència de dotacions de tota mena (assistencials, culturals, de transport públic) així com la incapacitat de l’Ajuntament d’Orihuela per a gestionar adequadament els parcs i jardins públics i la resta de dotacions.

Page 23: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

El Ayuntamiento no ha remitido informe o contestación a las alega-ciones y algunos de los planteamientos y solución a los problemas apun-tados corresponden al ámbito de evaluación y decisión de mayor rango jerárquico (revisión del plan general).

No obstante lo anterior dado que la aprobación del proyecto de urba-nización permite su inmediata ejecución, desde el punto de vista ambien-tal es imprescindible que previamente se compruebe el cumplimiento de los aspectos básicos que, al margen de los valores intrínsecos de la superficie afectada, garanticen que la fase de funcionamiento se desarro-lla en términos de sostenibilidad. Dicha exigencia se encuentra por otra parte recogida en la legislación urbanística de aplicación (Ley 16/2005, urbanística valenciana) que en el artículo 157.3 indica literalmente: »Los proyectos de urbanización deberán resolver el enlace de los servicios urbanísticos con los de la red primaria y acreditar que tiene capacidad suficiente para atenderlos (…)».

Así, sin perjuicio de lo establecido en la legislación urbanística desde el punto de vista ambiental se considera imprescindible la comprobación previa a la aprobación de:

1º) La disponibilidad de recursos hídricos para atender la demanda de la UE-2 del sector D-1, acreditada mediante la concesión de aguas del organismo de cuenca al ayuntamiento (ya que el abastecimiento se efectúa por conexión la red municipal) con el fin de garantizar el ajuste a la plani-ficación hidrológica y por tanto a la sostenibilidad de las masas de agua.

2º) La suficiencia de las infraestructuras de tratamiento de aguas residuales actuales con el fin de garantizar una adecuada evacuación y tratamiento de los volúmenes que se generarán en la UE-2 evitando asi la contaminación de los acuíferos, de cauces o del medio marino.

3º) La suficiencia de las infraestructuras de recogida y gestión de los residuos sólidos urbanos para tratar el incremento que se derivará de la ocupación de la UE-2.

En relación con la vía pecuaria Cañada del Mar que atraviesa por el este del sector de norte a sur, se ha cartografiado correctamente el trazado y la anchura legal de la misma, recordando que su superficie no contabi-liza a efectos urbanísticos y que es compatible la vía peatonal-ciclista en los términos que se detallan más adelante.

Tal y como se ha indicado anteriormente las modificaciones del pro-yecto de urbanización requieren la modificación de ordenación pormeno-rizada del sector, y consecuentemente la modificación puntual del Plan parcial. Se considera además que las determinaciones finales del Plan parcial deben ser establecidas teniendo en cuenta la evaluación ambiental con el grado de detalle del proyecto de urbanización.

Revisado el texto refundido de las NNUU, se realizan las siguientes consideraciones desde el punto de vista ambiental.

a) Se indica que se inserta un nuevo artículo en las normas urbanísti-cas, en concreto el artículo 17, al objeto de delimitar el régimen jurídico de las parcelas destinadas a equipamiento público educativo-cultural de carácter ambiental, sobre las que se han localizado las especies de fauna y flora protegidas (Helianthemum caput-felis y Tudorella sulcata), asegu-rando su correcta conservación por parte de los propietarios de las futuras urbanizaciones que se desarrollen en el ámbito de la unidad de ejecución núm. 2 del sector D-1 Alameda del Mar.

Las especies de flora y fauna protegida se extienden no solo en las parcelas consideradas como equipamientos públicos educativo-cultural de carácter ambiental (parcelas 28c. 12b y 5a) sino también en determinadas zonas verdes (parcelas 28, 30 y parcialmente en la 33).

En el informe de 23 de noviembre de 2012 remitido por el órgano ambiental al ayuntamiento (en el que se comunicaba que el proyecto de urbanización estaba sujeto al procedimiento de evaluación de impacto ambiental) se indicó literalmente:

«Sobre la presencia de plantas en zonas clasificadas como zonas ver-des y áreas de juego a tenor del proyecto de recuperación ambiental y por el artículo 17 de las normas urbanísticas referente a los denominados jardines privados (parcelas 5a, 12b, 28d y 40) se deberá tener en cuenta que para garantizar la viabilidad ambiental del proyecto deben preservarse de cualquier uso las zonas afectadas por la existencia de especies protegi-das, manteniendo para ello el estado actual de los terrenos y deben quedar sometidas a un régimen de especial protección adecuado al artículo 6 de la Directiva 92/43/ CEE de 21 de mayo de conservación de hábitats natu-rales y de la flora y fauna silvestre.

En este sentido deben estudiarse la alternativa de clasificar los terre-nos afectados por la presencia de especies con el carácter de dotación de

L’Ajuntament no ha remés informe o contestació a les al·legacions i alguns dels plantejaments i solució als problemes apuntats corresponen a l’àmbit d’avaluació i decisió de més rang jeràrquic (revisió del Pla General).

No obstant això, com que l’aprovació del projecte d’urbanitza-ció permet l’execució immediata, des del punt de vista ambiental és imprescindible que prèviament es comprove el compliment dels aspec-tes bàsics que, a més dels valors intrínsecs de la superfície afectada, garantisquen que la fase de funcionament es desenvolupa en termes de sostenibilitat. Aquesta exigència es troba recollida, d’altra banda, en la legislació urbanística d’aplicació (Llei 16/2005, urbanística valenciana) que en l’article 157.3 indica literalment: «Els projectes d’urbanització han de resoldre l’enllaç dels serveis urbanístics amb els de la xarxa pri-mària i acreditar que té capacitat suficient per a atendre’ls (…)».

Així, sense perjudici del que s’estableix en la legislació urbanística des del punt de vista ambiental es considera imprescindible la compro-vació prèvia a l’aprovació de:

1r) La disponibilitat de recursos hídrics per a atendre la demanda de la UE-2 del sector D-1, acreditada per mitjà de la concessió d’aigües de l’organisme de conca a l’Ajuntament (ja que el proveïment s’efectua per connexió a la xarxa municipal) amb la finalitat de garantir l’ajust a la planificació hidrològica i, per tant, a la sostenibilitat de les masses d’aigua.

2n) La suficiència de les infraestructures de tractament d’aigües residuals actuals amb la finalitat de garantir una evacuació adequada i un tractament dels volums que es generaran a la UE-2 i evitar, així, la contaminació dels aqüífers, de llits o del medi marí.

3r) La suficiència de les infraestructures de recollida i gestió dels residus sòlids urbans per a tractar l’increment que es derivarà de l’ocu-pació de la UE-2.

En relació amb la via pecuària Canyada del Mar que travessa per l’est del sector de nord a sud, s’ha cartografiat correctament el traçat i l’amplària legal d’aquesta, i recorda que la superfície no comptabilitza a l’efecte urbanístic i que és compatible la via de vianants i ciclista en els termes que es detallen més endavant.

Tal com s’ha indicat anteriorment, les modificacions del projecte d’urbanització requereixen la modificació d’ordenació detallada del sector i, conseqüentment, la modificació puntual del Pla parcial. Es considera, a més, que les determinacions finals del Pla parcial s’han d’establir tenint en compte l’avaluació ambiental amb el grau de detall del projecte d’urbanització.

Revisat el text refós de les NU, es fan les consideracions següents des del punt de vista ambiental.

a) S’indica que s’insereix un nou article en les normes urbanísti-ques, en concret l’article 17, a fi de delimitar el règim jurídic de les parcel·les destinades a equipament públic educatiu i cultural de caràcter ambiental, sobre les quals s’han localitzat les espècies de fauna i flora protegides (Helianthemum caput-felis i Tudorella sulcata), i assegu-rar-ne la conservació correcta per part dels propietaris de les futures urbanitzacions que es desenvolupen en l’àmbit de la unitat d’execució núm. 2 del sector D-1 Albereda del Mar.

Les espècies de flora i fauna protegida s’estenen no només en les parcel·les considerades com a equipaments públics educatiu i cultural de caràcter ambiental (parcel·les 28c. 12b i 5a) sinó també en determi-nades zones verdes (parcel·les 28, 30 i parcialment en la 33).

En l’informe de 23 de novembre de 2012 remés per l’òrgan ambien-tal a l’Ajuntament (en el qual es comunicava que el projecte d’urbanit-zació estava subjecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental) es va indicar literalment:

«Sobre la presència de plantes en zones classificades com a zones verdes i àrees de joc d’acord amb el projecte de recuperació ambiental i per l’article 17 de les normes urbanístiques referent als anomenats jar-dins privats (parcel·les 5a, 12b, 28d i 40) s’ha de tindre en compte que, per a garantir la viabilitat ambiental del projecte, s’han de preservar de qualsevol ús les zones afectades per l’existència d’espècies protegides i mantindre, per a fer-ho, l’estat actual dels terrenys i han de quedar sotmeses a un règim de protecció especial adequat a l’article 6 de la Directiva 92/43/ CEE, de 21 de maig, de conservació d’hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestre.

En aquest sentit s’ha d’estudiar l’alternativa de classificar els ter-renys afectats per la presència d’espècies amb el caràcter de dotació de

Page 24: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

parque público perteneciente a la red primaria, atendiendo a la prelación establecida en el artículo 21.1 a) del Decreto 67/2006, de 19 de mayo, del Consell (ROGTU), que establece como prioritarios de cesión gratuita a la Administración la red de espacios que integran Natura 2000, conforme a las previsiones de la citada Directiva 92/43/CEE sin perjuicio de proponer cualquier otra alternativa que garantice la preservación y mantenimiento de los hábitats y especies en un estado de conservación favorable».

Posteriormente en el informe remitido por el órgano ambiental al Ayuntamiento de Orihuela en diciembre de 2014, en este mismo sentido se indicaba:

«El tratamiento y acondicionamiento de las zonas verdes que alber-gan ejemplares de las especies protegidas (28, 30, etc.) se diferenciarán del resto de las zonas verdes de sector evitando cualquier ajardinamiento y salvo en los viales la compactación o cubrición del suelo».

Dicha diferenciación no ha sido incorporada a las normas urbanísticas en los artículos que regulan las zonas verdes y las áreas de juegos (art. 7 y 15 relativos a los espacios libres) por lo que deberá incluirse para las zonas verdes y áreas de juego que albergan especies protegidas un régimen jurídico igual al establecido para las parcelas 28c, 12b y 5a, en todos los aspectos relativos a su preservación, recuperación y régimen de mantenimiento.

Por otra parte el régimen de mantenimiento para la totalidad de las áreas que albergan las especies protegidas (independientemente de la cali-ficación urbanística de las mismas) debe abarcar, sin exclusiones, el con-junto de las acciones requeridas para la preservación y recuperación de las especies, así como los generados por el programa de vigilancia ambiental.

b) En relación con los cuatro nuevos artículos (20, 21, 22 y 23) relati-vos a medidas protectoras de las especies protegidas presentes en el sector durante la fase de ejecución de las obras de urbanización, se señalan a continuación aquellas determinaciones que no se consideran compatibles con la preservación de las especies protegidas, debiendo ser eliminadas o modificadas:

– En el artículo 20.2 se indica:«El material vegetal procedente del desbroce y limpieza inicial del

terreno será triturado y repartido como enmienda en las áreas destina-das a zonas verdes, equipamiento público educativo cultural de carácter ambiental y aquellas áreas de juegos que por la presencia de vegetación natural puedan requerirlo.

Reutilizar la capa superior del suelo para labores de restauración ambiental del suelo en las áreas objeto de recuperación ambiental y en las zonas destinadas áreas de juegos y zonas verdes».

En la documentación presentada se reconoce que en el ámbito de la UE-2 existen ejemplares de especies invasoras, por lo que la utilización del material de desbroce y limpieza de terreno y la capa superior del suelo de las áreas a ocupar (se entiende que se refiere a las áreas afectadas por las obras de urbanización y posteriormente por la edificación) en las zonas verdes y en las zonas de equipamiento público de carácter ambiental, sin la supervisión adecuadas, puede ser contraproducente en general y en especial para las especies de flora protegida.

Por tanto la reutilización del material vegetal y edáfico excedente de las obras de urbanización en zonas de vegetación natural y en especial en las áreas con especies protegidas requerirá la previa comprobación y certificación de su idoneidad por personal especializado.

– En el artículo 20.5 se indica: «Allí donde exista acumulación y densidades importantes de la misma (se refiere al jarilla cabeza de gato) se solventará técnicamente con un pequeño paso elevado en estructura de madera, con tablillas con espacios entre las mismas que permitan el paso de la luz solar. Estas actuaciones estarán supervisadas por técnicos de Conselleria».

Como ya se señaló en el informe del Servicio de Vida Silvestre de 2014 no se considera adecuado para la supervivencia de los ejemplares la cubrición con tablillas de madera por lo que será eliminado de las NNUU y en su lugar se establecerán las medidas que se señalan en esta DIA en relación con el trazado de la vía peatonal ciclista.

– En el artículo 20.7 se indica:«El vía peatonal que discurrirá en el tercio sur del sector, dispondrá

de un firme adaptado y acotado para su uso, de acceso rodado exclusivo para aparcamientos de playa».

El acceso rodado al aparcamiento por la zona sur ha sido eliminado del proyecto por lo que se eliminará cualquier referencia al mismo en las NN UU y en el resto de documentación con eficacia normativa.

parc públic pertanyent a la xarxa primària, tenint en compte la prela-ció establida en l’article 21.1a del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell (ROGTU), que estableix com a prioritaris de cessió gratuïta a l’Administració la xarxa d’espais que integren Natura 2000, segons les previsions de l’esmentada Directiva 92/43/CEE sense perjudici de pro-posar qualsevol altra alternativa que garantisca la preservació i el man-teniment dels hàbitats i espècies en un estat de conservació favorable».

Posteriorment, en l’informe remés per l’òrgan ambiental a l’Ajun-tament d’Orihuela al desembre de 2014, en aquest mateix sentit s’in-dicava:

«El tractament i el condicionament de les zones verdes que acullen exemplars de les espècies protegides (28, 30, etc.) es diferenciaran de la resta de les zones verdes de sector i evitaran qualsevol enjardinament i, excepte en els vials, la compactació o el cobriment del sòl».

Aquesta diferenciació no s’ha incorporat a les normes urbanístiques en els articles que regulen les zones verdes i les àrees de jocs (articles 7 i 15 relatius als espais lliures) de manera que s’ha d’incloure per a les zones verdes i àrees de joc que acullen espècies protegides un règim jurídic igual al que s’estableix per a les parcel·les 28c, 12b i 5a, en tots els aspectes relatius a la preservació, la recuperació i el règim de manteniment.

D’altra banda, el règim de manteniment per a totes les àrees que acullen les espècies protegides (independentment de la qualificació urbanística d’aquestes) ha de comprendre, sense exclusions, el conjunt de les accions requerides per a la preservació i la recuperació de les espècies, així com els generats pel programa de vigilància ambiental.

b) En relació amb els quatre nous articles (20, 21, 22 i 23) relatius a mesures protectores de les espècies protegides presents en el sector durant la fase d’execució de les obres d’urbanització s’assenyalen a continuació les determinacions que no es consideren compatibles amb la preservació de les espècies protegides, i s’han d’eliminar o modificar:

– En l’article 20.2 s’indica:«El material vegetal procedent del desbrossament i la neteja inicial

del terreny es triturarà i repartirà com a esmena en les àrees destinades a zones verdes, equipament públic educatiu cultural de caràcter ambiental i les àrees de jocs que, per la presència de vegetació natural, puguen requerir-ho.

Reutilitzar la capa superior del sòl per a tasques de restauració ambiental del sòl en les àrees objecte de recuperació ambiental i en les zones destinades àrees de jocs i zones verdes».

En la documentació presentada es reconeix que en l’àmbit de la UE-2 hi ha exemplars d’espècies invasores, de manera que la utilització del material de desbrossament i neteja de terreny i la capa superior del sòl de les àrees que s’han d’ocupar (s’entén que es refereix a les àrees afectades per les obres d’urbanització i posteriorment per l’edificació) en les zones verdes i en les zones d’equipament públic de caràcter ambi-ental, sense la supervisió adequada pot ser contraproduent en general i, especialment, per a les espècies de flora protegida.

Per tant, la reutilització del material vegetal i edàfic excedent de les obres d’urbanització en zones de vegetació natural i, especialment, en les àrees amb espècies protegides requerirà la comprovació i la certifi-cació prèvies de la idoneïtat per personal especialitzat.

– En l’article 20.5 s’indica: «On hi haja acumulació i densitats importants d’aquesta (es refereix a l’esteperola de cap de gat) se soluci-onarà tècnicament amb un xicotet pas elevat en estructura de fusta, amb tablillas amb espais entre aquestes que permeten el pas de la llum solar. Aquestes actuacions estaran supervisades per tècnics de Conselleria».

Com ja es va assenyalar en l’informe del Servei de Vida Silvestre de 2014 no es considera adequat per a la supervivència dels exemplars el cobriment amb llistons de fusta de manera que s’eliminarà de les NU i en el seu lloc s’establiran les mesures que s’assenyalen en aquesta DIA en relació amb el traçat de la via de vianants i ciclista.

– En l’article 20.7 s’indica:«El vial de vianants que circularà al terç sud del sector tindrà un

ferm adaptat i fitat per a utilitzar-lo, d’accés rodat exclusiu per a apar-caments de platja».

L’accés rodat a l’aparcament per la zona sud s’ha eliminat del pro-jecte, de manera que s’eliminarà qualsevol referència a aquest en les NNUU i en la resta de documentació amb eficàcia normativa.

Page 25: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

Por las mismas razones que las del punto anterior se eliminará de este artículo la determinación final del segundo párrafo del apartado que lite-ralmente indica «Cuando el itinerario de estos senderos coincidan con la presencia del Helianthemum caput-felis se elevarán mediante una pasarela de entarimado de madera que eviten la afección. Estas soluciones técnicas se ejecutarán bajo auspicio de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiental«.

– En el artículo 20.8 Infraestructuras.En relación con los aspectos regulados en este apartado (red de sen-

deros para el tránsito de personas hacia la ribera del mar y tipo de cerra-miento del área de aparcamiento colindante con el paseo marítimo de Playa Flamenca y de las áreas urbanizadas ara impedir la invasión de las áreas con especies protegidas) debe ser objeto de estudio y concreción en el estudio de detalle que se elaborará de acuerdo con el informe del Servi-cio de Vida Silvestre y demás criterios establecidos en la parte dispositiva de esta resolución.

Otro aspecto a tener en cuenta es la situación del sector y la proximi-dad con el dominio público marítimo terrestre que alberga la microrreser-va denominada Cala Mosca y varias playas de acceso público.

Se ha puesto de manifiesto en alguno de los informes de las adminis-traciones afectadas y en estudios científicos llevados a cabo sobre la dis-tribución de la especie Helianthemum caput-felis en la zona de la UE-2, y también se puede comprobar en las ortofotos históricas del visor carto-gráfico de la Generalitat, el estacionamiento incontrolado de vehículos en los bordes de los acantilados próximos a los viales de bajada a las playas, tanto antes como después del año 2011. Ello evidencia que las barreras para impedir el trasiego de vehículos por el área de distribución de las especies protegidas no es efectivo y que debe ser inmediatamente corregi-do para evitar el daño por el uso actual y futuro. Debe ser adecuadamente ordenado el uso público para garantizar la preservación de las especies y su hábitat no solo en la fase de ejecución y posterior funcionamiento sino también en el periodo transitorio desde hoy hasta la finalización del proyecto de urbanización.

El Servicio de Vida Silvestre, órgano competente en flora y fauna protegidas, en su informe de julio de 2017, señala las modificaciones que deben ser realizadas para garantizar la preservación de la totalidad de las áreas de distribución de las especies protegidas en el ámbito de la UE-2 encaminadas, en gran medida, a la regulación del uso público de las áreas que albergan especies protegidas:

– Reducir la delimitación de la zona turístico-residencial 6, en el extremo sur-oeste, con presencia de ejemplares de Tudorella sulcata o en su caso adoptar alguna medida que prevenga cualquier afección a los ejemplares de la especie, presentes en esta zona.

– Suprimir de la zona de distribución de H. caput felis y Tudorella sulcata el equipamiento de playa 36 y la correspondiente senda.

– Suprimir el vial que atraviesa y divide toda la zona sensible (parce-las 5a y 12 b) de ambas especies catalogadas.

– Eliminar cualquier infraestructura, superficial o subterránea, redes de servicios, con la excepción del camino de comunicación entre el paseo marítimo de la playa flamenca y el camino situado al sur de la zona de juegos 12 a restringido a acceso peatonal, vehículo no motorizado y vehí-culos de servicios y emergencias.

– Reducir el ancho de la senda peatonal a lo estrictamente necesario para el uso previsto.

– Elaborar por técnico competente un estudio y protección de espe-cies amenazadas, una propuesta cartográfica de sendas tanto de acceso a las calas y playas como a equipamientos de playa que evite el impacto negativo de un pisoteo aleatorio y disperso sobre las especies cataloga-das y los hábitats de las mismas. La propuesta cartográfica de sendas y accesos, debe imponer una estricta restricción de paso para preservar así todo los valores ambientales actuales de la zona (especies catalogadas, o amenazadas, microrreservas de flora etc.) y asegurar su restauración. Esta propuesta integrará los dos barrancos existentes en la zona dado que ya se utilizan para acceder a las calas y playas y ambos albergan especies catalogadas.

– Elaborar por técnico competente en estudio y protección de especies amenazadas un proyecto de restauración vegetal de aquellas zonas que se liberan del tránsito peatonal a fin de incrementar la superficie vegetal y aumentar el potencial de crecimiento de ambas especies restaurando los hábitats del área. La propuesta de restauración deberá incluir medidas y acciones de corrección de la erosión, el cierre total de las zonas a restaurar y acciones de descompactación del terreno a fin de permitir el desarrollo

Per les mateixes raons que les del punt anterior s’eliminarà d’aquest article la determinació final del segon paràgraf de l’apartat que lite-ralment indica «Quan l’itinerari d’aquestes sendes coincidisca amb la presència de l’Helianthemum caput-felis s’elevaran per mitjà d’una pas-sarel·la d’entarimat de fusta que n’eviten l’afecció. Aquestes solucions tècniques s’executaran sota els auspicis de la Conselleria d’Infraestruc-tures, Territori i Medi Ambient».

– En l’article 20.8 Infraestructures:En relació amb els aspectes regulats en aquest apartat (xarxa de

sendes per al trànsit de persones cap a la ribera del mar i tipus de tanca-ment de l’àrea d’aparcament contigu amb el passeig marítim de Playa Flamenca i de les àrees urbanitzades per a impedir la invasió de les àrees amb espècies protegides) ha de ser objecte d’estudi i concreció en l’estudi de detall que s’elaborarà d’acord amb l’informe del Servei de Vida Silvestre i altres criteris establits en la part dispositiva d’aquesta resolució.

Un altre aspecte que cal tindre en compte és la situació del sector i la proximitat amb el domini públic marítim terrestre que acull la micro-reserva anomenada Cala Mosca i diverses platges d’accés públic.

S’ha posat de manifest en algun dels informes de les administra-cions afectades i en estudis científics duts a terme sobre la distribució de l’espècie Helianthemum caput-felis a la zona de la UE-2, i també es pot comprovar en les ortofotos històriques del visor cartogràfic de la Generalitat, l’estacionament incontrolat de vehicles a les vores dels penya-segats pròxims als vials de baixada a les platges, tant abans de l’any 2011 com després. Això evidencia que les barreres per a impedir el tràfec de vehicles per l’àrea de distribució de les espècies protegides no és efectiu i que s’ha de corregir immediatament per a evitar el mal per l’ús actual i futur. Ha de ser adequadament ordenat l’ús públic per a garantir la preservació de les espècies i el seu hàbitat no només en la fase d’execució i funcionament posterior sinó també en el període transitori des de hui fins a la finalització del projecte d’urbanització.

El Servei de Vida Silvestre, òrgan competent en flora i fauna prote-gides, en l’informe de juliol de 2017, assenyala les modificacions que s’han de fer per a garantir la preservació de totes les àrees de distribució de les espècies protegides en l’àmbit de la UE-2 encaminades, en gran manera, a la regulació de l’ús públic de les àrees que acullen espècies protegides:

– Reduir la delimitació de la zona turístic i residencial 6, a l’extrem sud-oest, amb presència d’exemplars de Tudorella sulcata o, si escau, adoptar alguna mesura que previnga qualsevol afecció als exemplars de l’espècie, presents en aquesta zona.

– Suprimir de la zona de distribució de H. caput-felis i Tudorella sulcata l’equipament de platja 36 i la senda corresponent.

– Suprimir el vial que travessa i divideix tota la zona sensible (par-cel·les 5a i 12 b) de les dues espècies catalogades.

– Eliminar qualsevol infraestructura, superficial o subterrània, xar-xes de serveis, amb l’excepció del camí de comunicació entre el passeig marítim de la Playa Flamenca i el camí situat al sud de la zona de jocs 12 a accés restringit de vianants, vehicle no motoritzat i vehicles de serveis i emergències.

– Reduir l’amplària de la senda per als vianants al que és estricta-ment necessari per a l’ús previst.

– Elaborar per part d’un tècnic competent un estudi de protecció d’espècies amenaçades, una proposta cartogràfica de sendes tant d’accés a les cales i platges com d’equipaments de platja que evite l’impacte negatiu d’un trepig aleatori i dispers sobre les espècies catalogades i els hàbitats d’aquestes. La proposta cartogràfica de sendes i accessos ha d’imposar una restricció estricta de pas per a preservar així tot els valors ambientals actuals de la zona (espècies catalogades o amenaçades, microreserves de flora, etc.) i assegurar-ne la restauració. Aquesta pro-posta integrarà els dos barrancs que hi ha a la zona perquè ja s’utilitzen per a accedir a les cales i platges i els dos acullen espècies catalogades.

– Elaborar per part d’un tècnic competent un estudi i protecció d’es-pècies amenaçades, un projecte de restauració vegetal de les zones que s’alliberen del trànsit per als vianants a fi d’incrementar la superfície vegetal i augmentar el potencial de creixement de les dues espècies i restaurar els hàbitats de l’àrea. La proposta de restauració ha d’incloure mesures i accions de correcció de l’erosió, el tancament total de les zones a restaurar i accions de descompactació del terreny per tal de

Page 26: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

de la vegetación potencial de la zona y en particular de la población de Helianthemum caput-felis y del hábitat de Tudorella sulcata.

Se ha observado que existen varias sendas que acceden a las áreas con especies protegidas por el oeste desde el carril bici en la N 332 por lo que dichos accesos serán incluidos en el estudio de sendas en los mismos términos que los de accesos a las playas.

Se considera asimismo que el estudio de restauración debe incluir además de las áreas liberadas del tránsito señaladas por el Servicio de Vida Silvestre las de recuperación de áreas degradadas por vertidos incontrolados, las de retirada de las barreras provisionales instaladas para intentar acotar las áreas de especies protegidas o cualquier otra acción que implique una ganancia de superficie de expansión de las especies protegidas.

Se considera aceptable en relación con la regulación del uso público la propuesta de aparcamiento situada en el vértice sureste del sector colin-dante con el paseo marítimo de Cala Mosca o playa Flamenca, siempre y cuando el acceso se realice exclusivamente desde la calle de los Claveles y que cuente con cerramiento tal que impida la invasión de las áreas de distribución de las especies protegidas, tanto por el tráfico rodado como peatonal y ciclista.

Respecto al vial peatonal-carril bici (en adelante vía ciclable) que se proyecta con un ancho de 6 metros (3+3) como infraestructura que atraviesa la UE-2 de norte para uso público y otras sendas peatonales se realizan las siguientes consideraciones:

– Teniendo en cuenta los criterios generales para el diseño de vías ciclables, el objetivo de mantener o recuperar el carácter natural de la mayor extensión posible de terreno para la conservación y dispersión de las especies protegidas presentes en el área y la topografía de las áreas por las que discurre el vial, se considera suficiente una anchura máxima de 4 metros (1,5m peatonal + 2,5 m carril bici) al menos para los tramos que discurren por la vía pecuaria o por la parcela 30, aunque se reducirá el ancho en aquellos tramos del trazado que lo requieran por la presencia de las especies protegidas cuando así se determine en el estudio de detalle realizado.

– Además del recorrido, el estudio detallado de sendas definirá la anchura, señalización, el tipo de cerramiento y en su caso el tipo y distri-bución del alumbrado.

– Se considera injustificado el trazado del vial ciclable por la vía pecuaria del tramo que discurre a la altura aproximada del M-50 del des-linde del DPMT y el área de juegos 12a ZV, ya que existe una alternativa de conexión directa con el vial peatonal que discurre entre las parcelas 13 y 33 para acceso al área de juegos 12a ZV, que presenta una menor inci-dencia sobre las áreas actuales y potenciales de las especies protegidas. Se adjunta plano de recorrido alternativo en el anexo de la resolución.

Hay que señalar además que pueden producirse afecciones por las obras de instalación de las redes de servicios públicos a los equipamientos de playa 37 y 38 ya que en la cartografía de los diferentes servicios del proyecto de urbanización no ha grafiado las áreas de especies protegidas y la cartografía georreferenciada sigue presentando errores de ajuste a la realidad del terreno. En este sentido afectan claramente a áreas de espe-cies protegidas la red de saneamiento la red de abastecimiento de agua y riego y la red de alumbrado y otros podrían afectarlas.

Se deberá por tanto revisar y corregir la cartografía de los trazados para la dotación de servicios a dichos equipamientos grafiando la delimitación de las áreas protegidas y el trazado de los diferentes servicios, en todo caso, fuera de las mismas, evitando así afecciones en la fase de replanteo y ejecu-ción. Dicha cartografía se deberá remitir georreferenciada.

En relación con los posibles elementos de interés patrimonial, se esta-rá a lo que indique el órgano competente de la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deportes, teniendo en cuenta que los hallazgos se situarán finalmente protegidos por ser área de distribución de las especies protegidas.

Por último se necesario establecer inmediatamente y hasta la aproba-ción y ejecución de la cartografía de sendas y vial peatonal-ciclista y los cerramientos pertinentes del área de distribución de las especies protegi-das, medidas cautelares para impedir al menos el tránsito de vehículos motorizados a las áreas de distribución de las especies protegidas.

Consideraciones jurídicas– El proyecto examinado está incluido como uno de los supuestos del

anexo II del Real decreto legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley De evaluación de impacto ambiental,

permetre el desenvolupament de la vegetació potencial de la zona i, en particular, de la població d’Helianthemum caput-felis i de l’hàbitat de Tudorella sulcata.

S’ha observat que hi ha diverses sendes que accedeixen a les àrees amb espècies protegides per l’oest des del carril bici en la N-332 de manera que aquests accessos s’inclouran en l’estudi de sendes en els mateixos termes que els d’accessos a les platges.

Es considera, així mateix, que l’estudi de restauració ha d’incloure a més de les àrees alliberades del trànsit assenyalades pel Servei de Vida Silvestre les de recuperació d’àrees degradades per abocaments incontrolats, les de retirada de les barreres provisionals instal·lades per a intentar fitar les àrees d’espècies protegides o qualsevol altra acció que implique un guany de superfície d’expansió de les espècies protegides.

Es considera acceptable en relació amb la regulació de l’ús públic la proposta d’aparcament situada al vèrtex sud-est del sector contigu amb el passeig marítim de Cala Mosca o Playa Flamenca, sempre que l’accés es faça exclusivament des del carrer dels Clavells i que tinga un tancament que impedisca la invasió de les àrees de distribució de les espècies protegides, tant pel trànsit rodat com per als vianants i ciclista.

Pel que fa al vial de vianants i carril bici (d’ara en avant, via cicla-ble) que es projecta amb una amplària de 6 metres (3+3) com a infraes-tructura que travessa la UE-2 de nord per a ús públic i altres sendes per als vianants es fan les consideracions següents:

– Tenint en compte els criteris generals per al disseny de vies cicla-bles, l’objectiu de mantindre o de recuperar el caràcter natural de la major extensió possible de terreny per a la conservació i la dispersió de les espècies protegides presents en l’àrea i la topografia de les àrees per les quals circula el vial, es considera suficient una amplària màxima de 4 metres (1,5 m de vianants + 2,5 m carril bici), almenys, per als trams que circulen per la via pecuària o per la parcel·la 30, encara que es reduirà l’amplària en els trams del traçat que el requerisquen per la presència de les espècies protegides quan així es determine en l’estudi de detall fet.

– A més del recorregut, l’estudi detallat de sendes definirà l’am-plària, la senyalització, el tipus de tancament i, si escau, el tipus i la distribució de l’enllumenat.

– Es considera injustificat el traçat del vial ciclable per la via pecuà-ria del tram que circula a l’altura aproximada del M-50 de la fitació del DPMT i l’àrea de jocs 12a ZV, ja que hi ha una alternativa de connexió directa amb el vial de vianants que circula entre les parcel·les 13 i 33 per a l’accés a l’àrea de jocs 12a ZV, que presenta una menor incidència sobre les àrees actuals i potencials de les espècies protegides. S’adjunta un plànol de recorregut alternatiu en l’annex de la resolució.

Cal assenyalar, a més, que poden produir-se afeccions per les obres d’instal·lació de les xarxes de serveis públics als equipaments de platja 37 i 38 ja que en la cartografia dels diferents serveis del projecte d’urba-nització no s’han representat gràficament les àrees d’espècies protegides i la cartografia georeferenciada continua presentant errors d’ajust a la realitat del terreny. En aquest sentit afecten clarament àrees d’espècies protegides la xarxa de sanejament, la xarxa de proveïment d’aigua i reg i la xarxa d’enllumenat i d’altres que podrien afectar-les.

Per tant, s’ha de revisar i corregir la cartografia dels traçats per a la dotació de serveis a aquests equipaments per a representar gràficament la delimitació de les àrees protegides i el traçat dels diferents serveis, en tot cas, fora d’aquestes, i evitar així afeccions en la fase de replanteig i execució. Aquesta cartografia s’ha de remetre georeferenciada.

En relació amb els possibles elements d’interés patrimonial, cal ajustar-se al que indique l’òrgan competent de la Conselleria d’Educa-ció, Investigació, Cultura i Esports, tenint en compte que les troballes se situaran finalment protegides perquè és una àrea de distribució de les espècies protegides.

Finalment, cal establir immediatament i fins a l’aprovació i l’exe-cució de la cartografia de sendes i vials de vianants i ciclista i els tan-caments pertinents de l’àrea de distribució de les espècies protegides, mesures cautelars per a impedir, almenys, el trànsit de vehicles motorit-zats a les àrees de distribució de les espècies protegides.

Consideracions jurídiques– El projecte examinat s’inclou com un dels supòsits de l’annex II

del Reial decret legislatiu 1/2008, del dia 11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental, i es determi-

Page 27: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

determinándose, de acuerdo con el artículo 17 del mismo, la necesidad de someterlo al procedimiento de evaluación de impacto ambiental en el que resulta preceptiva la formulación de una declaración de impacto ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para la aprobación definitiva de aquel, según se desprende del artículo 12 del citado texto refundido.

– Asimismo está incluido como uno de los supuestos del anexo II de la ley 21/2013, de evaluación ambiental, por lo que aplican sus determi-naciones a efectos de publicidad y vigencia.

– En el expediente se han observado los trámites previstos en el Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valen-ciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de impacto ambiental.

El artículo 13 del Decreto 158/2015, de 18 de septiembre, del Conse-ll, por el que se aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Con-selleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural, modificado por el Decreto 80/2016, de 1 de julio, atribuye a la Dirección General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental la com-petencia en materia de evaluación ambiental estratégica y de proyectos.

Por todo ello y en uso de las facultades que tengo legalmente atribui-das formulo la siguiente:

Declaración de impacto ambiental

PrimeroEstimar aceptable desde el punto de vista ambiental y sin perjuicio

de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de aplicación la modificación del proyecto de urbanización de la UE-2 del sector D-1 Alameda del Mar, promovido por Playa Salvaje, SA, siempre y cuando se ajuste a la documentación presentada y a los siguientes con-dicionantes que la modifican o complementan:

1) La aprobación y posterior ejecución del proyecto de urbanización está supeditada a la comprobación previa de:

– La disponibilidad de recursos hídricos para atender la demanda de la UE -2 del sector D-1, acreditada mediante la concesión de aguas del organismo de cuenca al Ayuntamiento con el fin de garantizar el ajuste a la planificación hidrológica y por tanto a la sostenibilidad de las masas de agua;

– La suficiencia de las infraestructuras de tratamiento de aguas resi-duales actuales con el fin de garantizar una adecuada evacuación y tra-tamiento de los volúmenes que se generarán en la UE-2 evitando así la contaminación de los acuíferos, de cauces o del medio marino.

– La suficiencia de las infraestructuras de recogida y gestión de los residuos sólidos urbanos para tratar el incremento que se derivará de la ocupación de la UE-2.

2) La superficie correspondiente a la anchura legal de la vía pecuaria clasificada Cañada del Mar (20 metros), en todo su trazado, no computará a efectos urbanísticos siendo compatible el vial peatonal-ciclista en los términos que se señalan en los siguientes condicionantes.

3) De acuerdo con lo indicado en el apartado de consideraciones ambientales de la presente resolución se introducirán las siguientes correcciones en las NNUU:

3.1. El régimen jurídico de las zonas verdes y áreas de juego que albergan especies protegidas (parcela 30, 28 y parcialmente la parcela 33) será igual al establecido para las parcelas destinadas a equipamiento público educativo-cultural de carácter ambiental (28c, 12b y 5a) en todos los aspectos relativos a su preservación, recuperación y régimen de man-tenimiento.

Además el régimen de mantenimiento para la totalidad de las áreas que albergan las especies protegidas (independientemente de la califica-ción urbanística de las mismas) debe abarcar, sin exclusiones, el conjun-to de las acciones requeridas para la preservación y recuperación de las especies, así como los generados por el programa de vigilancia ambiental.

3.2. Se rectificarán los apartados 2, 5, 7 y 8 del artículo 20 del texto refundido de las NNUU en los términos señalados en el apartado de con-sideraciones ambientales de la parte dispositiva de esta resolución.

4) Se introducirán las siguientes modificaciones del proyecto y con-secuentemente en la ordenación pormenorizada previo a su aprobación:

4.1. Se ampliará como área de hábitat de las especies protegidas y por tanto preservada de cualquier tipo de construcción o infraestructura el tercio sur de la parcela 6, integrándose en la parcela 28c, de acuerdo con la figura que se incluye como anexo I de la presente resolución.

na, d’acord amb l’article 17, la necessitat de sotmetre’l al procediment d’avaluació d’impacte ambiental en el qual resulta preceptiva la for-mulació d’una declaració d’impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquest, segons es desprén de l’article 12 del text refós esmentat.

– Així mateix, s’inclou com un dels supòsits de l’annex II de la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental i, per això, apliquen les determinacions a l’efecte de publicitat i vigència.

– En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, d’impac-te ambiental.

L’article 13 del Decret 158/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, modificat pel Decret 80/2016, del dia 1 de juliol, atribueix a la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental la compe-tència en matèria d’avaluació ambiental estratègica i de projectes.

Per tot això i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent:

Declaració d’impacte ambiental

PrimerEstimar acceptable des del punt de vista ambiental i sense perjudici

de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi siguen apli-cables la modificació del projecte d’urbanització de la UE-2 del sector D-1 Albereda del Mar, promogut per Playa Salvaje, SA, sempre que s’ajuste a la documentació presentada i als condicionants següents que la modifiquen o complementen:

1) L’aprovació i l’execució posterior del projecte d’urbanització està supeditada a la comprovació prèvia de:

– La disponibilitat de recursos hídrics per a atendre la demanda de la UE-2 del sector D-1, acreditada per mitjà de la concessió d’aigües de l’organisme de conca a l’Ajuntament amb la finalitat de garantir l’ajust a la planificació hidrològica i, per tant, a la sostenibilitat de les masses d’aigua.

– La suficiència de les infraestructures de tractament d’aigües residuals actuals amb la finalitat de garantir una evacuació adequada i tractament dels volums que es generaran a la UE-2 i evitar, així, la contaminació dels aqüífers, de llits o del medi marí.

– La suficiència de les infraestructures de recollida i gestió dels residus sòlids urbans per a tractar l’increment que es derivarà de l’ocu-pació de la UE-2.

2) La superfície corresponent a l’amplària legal de la via pecuària classificada Canyada del Mar (20 metres), en tot el traçat, no computarà a efectes urbanístics i serà compatible el vial de vianants i ciclista en els termes que s’assenyalen en els condicionants següents.

3) D’acord amb el que s’indica en l’apartat de consideracions ambi-entals d’aquesta resolució s’introduiran les correccions següents en les NU:

3.1. El règim jurídic de les zones verdes i àrees de joc que acullen espècies protegides (parcel·la 30, 28 i parcialment la parcel·la 33) serà igual al que s’estableix per a les parcel·les destinades a equipament públic educatiu i cultural de caràcter ambiental (28c, 12b i 5a) en tots els aspectes relatius a la preservació, la recuperació i el règim de man-teniment.

A més, el règim de manteniment per a totes les àrees que acullen les espècies protegides (independentment de la qualificació urbanística d’aquestes) ha de comprendre, sense exclusions, el conjunt de les acci-ons requerides per a la preservació i la recuperació de les espècies, així com les generades pel programa de vigilància ambiental.

3.2. Es rectifiquen els apartats 2, 5, 7 i 8 de l’article 20 del text refós de les NU en els termes assenyalats en l’apartat de consideracions ambientals de la part dispositiva d’aquesta resolució.

4) S’introduiran les modificacions següents del projecte i, conse-qüentment, en l’ordenació detallada abans d’aprovar-la:

4.1. S’ampliarà com a àrea d’hàbitat de les espècies protegides i, per tant, preservada de qualsevol tipus de construcció o infraestructura el terç sud de la parcel·la 6, que s’integra en la parcel·la 28c, d’acord amb la figura que s’inclou com a annex I d’aquesta resolució.

Page 28: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

4.2. Se eliminará el equipamiento de playa 36 en la ubicación pro-puesta y consecuentemente todas las infraestructuras de servicio asocia-das, integrando dicha superficie en la parcela 30. La posible reubicación de dicho equipamiento se realizará, en todo caso, fuera de las áreas de distribución de las especies protegidas (Helianthemum caput-felis y Tudo-rella sulcata).

4.3. Se eliminará asimismo el área de aparcamiento y el tramo de vial que discurre entre las parcelas 5a H, 28 Z.V., 28c y 12b H pasando la superficie de estas infraestructuras a formar parte de las parcelas corres-pondientes parcelas colindantes de equipamiento público educativo-cul-tural de carácter ambiental o de zonas verdes.

4.4. Se eliminará de las áreas con especies protegidas cualquier infraestructura, superficial o subterránea, redes de servicios, con la excep-ción del camino de comunicación entre el paseo marítimo de Playa Fla-menca y el camino situado al sur de la zona de juegos 12a restringido a acceso peatonal, vehículo no motorizado y vehículos de servicios y emergencias.

En este sentido se revisará y corregirá la cartografía de los trazados para la dotación de servicios a los equipamientos de plata 37 y 38 grafian-do la delimitación de las áreas protegidas y el trazado de los diferentes servicios, en todo caso, fuera de las mismas, evitando así afecciones en la fase de replanteo y ejecución.

Dicha cartografía estará georreferenciada y será incluida en el estudio que se indica en el punto 4.6.3.

4.5. El área de aparcamiento proyectada, colindante con el actual paseo marítimo de Playa Flamenca o Cala Mosca, se podrá mantener siempre y cuando se cumplan las siguientes condiciones:

– El aparcamiento será ciego, es decir tanto la entrada como la salida se realizará desde la calle de los Claveles.

– Estará acotado perimetralmente para impedir la salida de vehícu-los a las áreas de distribución de las especies protegidas y debidamente señalizado para canalizar el tránsito peatonal y ciclista a través del paseo marítimo y a las sendas y camino peatonal que se estimen viables en función del estudio detallado a elaborar.

– El diseño y materiales del vallado se deberá integrar adecuadamente en el entorno.

4.6. Respecto al vial peatonal-ciclista y las sendas peatonales.4.6.1. La anchura del vial peatonal-ciclista no excederá, en los tramos

que discurre por vía pecuaria o atravesando áreas con especies protegi-das (parcela 30) los 4 metros de sección (2,5 m ciclista+1,5 m peatonal) reduciendo la anchura en lo necesario cuando, de acuerdo con el estudio detallado que se indica en los siguientes puntos, se pueden ver afectados ejemplares de Helianthemum caput-felis.

4.6.2. Se eliminará como vial peatonal-ciclista el tramo comprendido aproximadamente a la altura del M-50 del deslinde del DPMT y el área de juegos 12a ZV sustituyéndolo por el trazado alternativo que se grafía en la figura del anexo II a esta resolución.

4.6.3. Se elaborará por técnico especialista en estudio y protección de especies amenazadas, un documento de evaluación de afección que se está produciendo por las sendas actualmente utilizadas para acceso a las calas y playas, y de conexión con el carril-bici de la N-332, así como la posible afección del vial peatonal-carril bici y por los accesos a los equipamientos de playa (37 y 38) proyectados y en función de los resultados realizará una propuesta cartográfica de sendas georreferenciada (en formato shp a escala adecuada), que evite el impacto negativo de un pisoteo aleatorio y disperso sobre las especies catalogadas y los hábitats de las mismas.

La propuesta cartográfica incluirá sobre la capa de distribución de las especies protegidas, el recorrido, la anchura, la señalización, el tipo de cerramiento y, en su caso, tipo y distribución del alumbrado del camino peatonal-carril bici y de las sendas peatonales.

En este estudio se incluirá además la cartografía de los cerramien-tos de separación de áreas urbanizadas y aparcamiento con las áreas que albergan especies protegidas y se describirán detalladamente sus carac-terísticas y la cartografía georreferenciada de las redes de servicios a los equipamientos de playa 37 y 38 (punto 4.4).

4.7. Se elaborará por técnico especialista en estudio y protección de especies amenazadas, un proyecto de restauración vegetal a fin de incre-mentar la superficie vegetal y aumentar el potencial de crecimiento de ambas especies restaurando los hábitats del área.

El proyecto de restauración incluirá aquellas zonas que se liberan del tránsito peatonal, las áreas degradadas por vertido de residuos, la reti-

4.2. S’eliminarà l’equipament de platja 36 en la ubicació proposa-da i, conseqüentment, totes les infraestructures de servei associades, i aquesta superfície s’integra en la parcel·la 30. La possible reubicació d’aquest equipament es farà, en tot cas, fora de les àrees de distribu-ció de les espècies protegides (Helianthemum caput-felis i Tudorella sulcata).

4.3. S’eliminarà, així mateix, l’àrea d’aparcament i el tram de vial que circula entre les parcel·les 5a H, 28 Z.V., 28c i 12b H i passarà la superfície d’aquestes infraestructures a formar part de les parcel·les cor-responents contigües d’equipament públic educatiu i cultural de caràcter ambiental o de zones verdes.

4.4. S’eliminarà de les àrees amb espècies protegides qualsevol infraestructura, superficial o subterrània, xarxes de serveis, amb l’ex-cepció del camí de comunicació entre el passeig marítim de Playa Fla-menca i el camí situat al sud de la zona de jocs 12a restringit a accés de vianants, vehicle no motoritzat i vehicles de serveis i emergències.

En aquest sentit es revisarà i corregirà la cartografia dels traçats per a la dotació de serveis als equipaments de plata 37 i 38 i representarà gràficament la delimitació de les àrees protegides i el traçat dels dife-rents serveis, en tot cas, fora d’aquestes, i s’evitaran així afeccions en la fase de replanteig i execució.

Aquesta cartografia estarà georefrenciada i s’inclourà en l’estudi que s’indica en el punt 4.6.3.

4.5. L’àrea d’aparcament projectada, contigua a l’actual passeig marítim de Playa Flamenca o Cala Mosca es pot mantindre sempre que es complisquen les condicions següents:

– L’aparcament serà cec, és a dir, tant l’entrada com l’eixida es farà des del carrer dels Clavells.

– Estarà fitat perimetralment per a impedir l’eixida de vehicles a les àrees de distribució de les espècies protegides i degudament senyalitzat per a canalitzar el trànsit de vianants i ciclista a través del passeig marí-tim i a les sendes i camí de vianants que s’estimen viables en funció de l’estudi detallat que s’ha d’elaborar.

– El disseny i materials de la tanca s’han d’integrar adequadament en l’entorn.

4.6. Pel que fa al vial de vianants i ciclista i les sendes de vianants4.6.1. L’amplària del vial de vianants i ciclista no excedirà, en els

trams que circula per via pecuària o travessant àrees amb espècies prote-gides (parcel·la 30) els 4 metres de secció (2,5 m ciclista + 1,5 m de via-nants) i es reduirà l’amplària en tot allò que siga necessari quan, d’acord amb l’estudi detallat que s’indica en els punts següents, es poden veure afectats exemplars d’Helianthemum caput-felis.

4.6.2. S’eliminarà com a vial de vianants i ciclista el tram comprés aproximadament a l’altura del M-50 de la fitació del DPMT i l’àrea de jocs 12a ZV i se substituirà pel traçat alternatiu que es representa gràfi-cament en la figura de l’annex II a aquesta resolució.

4.6.3. S’elaborarà per un tècnic especialista en estudi i protecció d’espècies amenaçades, un document d’avaluació d’afecció que s’està produint per les sendes utilitzades actualment per a accés a les cales i platges, i de connexió amb el carril bici de la N-332, així com la pos-sible afecció del vial de vianants i carril bici i pels accessos als equi-paments de platja (37 i 38) projectats i en funció dels resultats farà una proposta cartogràfica de sendes georeferenciada (en format SHP a esca-la adequada), que evite l’impacte negatiu d’un trepig aleatori i dispers sobre les espècies catalogades i els hàbitats d’aquestes.

La proposta cartogràfica inclourà sobre la capa de distribució de les espècies protegides, el recorregut, l’amplària, la senyalització, el tipus de tancament i, si escau, el tipus i la distribució de l’enllumenat del camí per als vianants i carril bici i les sendes de vianants.

En aquest estudi s’inclourà, a més, la cartografia dels tancaments de separació d’àrees urbanitzades i aparcament amb les àrees que acullen espècies protegides i es descriuran detalladament les característiques i la cartografia georeferenciada de les xarxes de serveis als equipaments de platja 37 i 38 (punt 4.4).

4.7. S’elaborarà per part d’un tècnic especialista un estudi i la pro-tecció d’espècies amenaçades, un projecte de restauració vegetal per tal d’incrementar la superfície vegetal i augmentar el potencial de creixe-ment de les dues espècies i restauraran els hàbitats de l’àrea.

El projecte de restauració inclourà les zones que s’alliberen del tràn-sit per als vianants, les àrees degradades per abocament de residus, la

Page 29: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

retirada del tancament parcial de les àrees amb espècies protegides, etc. i proposarà les mesures i accions de correcció de l’erosió, el tancament total de les zones a restaurar i accions de descompactació del terreny a fi de permetre el desenvolupament de la vegetació potencial de la zona i, en particular, de la població d’Helianthemum caput-felis i de l’hàbitat de Tudorella sulcata.

5) Els estudis addicionals sol·licitats en els punts 4.6.3 i 4.7 es remetran a la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental, prèvia a l’aprovació del projecte d’urbanització a fi de comprovar que s’ajusta als condicionants establits en aquesta resolució o si es requereix la formulació d’una resolució complementària a la declaració d’impacte ambiental.

6) Amb caràcter transitori i fins a l’aprovació i l’execució del pro-jecte d’urbanització s’adoptaran immediatament mesures cautelars dirigides a impedir el pas de vehicles a les àrees de distribució de les espècies protegides entre les quals s’inclouran, almenys, el tancament amb estructures provisionals de tots els vials del sector en els punts del perímetre exterior de les àrees de distribució de les espècies protegides.

En el termini d’un mes des de la notificació d’aquesta resolució, el promotor aportarà documentació escrita i gràfica de les mesures caute-lars executades.

SegonNotificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució,

com que no és un acte definitiu en via administrativa, no es pot interpo-sar cap recurs; i això no és inconvenient perquè es puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret consideren pertinents.

TercerPublicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta

declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que es disposa en l’ar-ticle 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

La regulació de la vigència d’aquesta declaració d’impacte ambien-tal serà la que s’estableix en l’article 43 de la Llei 21/2013 esmentada.

València, 9 de maig de 2018.– El director general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»

València, 14 de gener de 2019.– El director general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.

ANNEX I a la DIA. Exp. 76/17-AIA

rada del cerramiento parcial de las áreas con especies protegidas, etc. y propondrá las medidas y acciones de corrección de la erosión, el cierre total de las zonas a restaurar y acciones de descompactación del terreno a fin de permitir el desarrollo de la vegetación potencial de la zona y en particular de la población de Helianthemum caput-felis y del hábitat de Tudorella sulcata.

5) Los estudios adicionales solicitados en los puntos 4.6.3 y 4.7 serán remitidos a la Dirección General de Medio Natural y Evaluación Ambien-tal, previa a la aprobación del proyecto de urbanización a fin de com-probar que se ajusta a los condicionantes establecidos en esta resolución o si se requiere la formulación de una resolución complementaria a la declaración de impacto ambiental.

6) Con carácter transitorio y hasta la aprobación y ejecución del pro-yecto de urbanización se adoptarán inmediatamente medidas cautelares encaminadas a impedir el paso de vehículos a las áreas de distribución de las especies protegidas entre las que se incluirán al menos el cerramiento con estructuras provisionales de la totalidad de los viales del sector en los puntos del perímetro exterior de las áreas de distribución de las especies protegidas.

En el plazo de 1 mes desde la notificación de la presente resolución, el promotor aportará documentación escrita y gráfica de las medidas cau-telares ejecutadas.

SegundoNotificar a las personas interesadas que contra la presente resolución,

por no ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe recurso algu-no; lo cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los medios que en defensa de su derecho estimen pertinentes.

TerceroPublicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la presente

declaración de impacto ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 41 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre de evaluación ambiental.

La regulación de la vigencia de la presente declaración de impacto ambiental será la establecida en el artículo 43 de la citada Ley 21/2013.

València, 9 de mayo de 2018.– El director general de Medio Natural y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»

València, 17 de enero de 2019.– El director general de Medio Natural y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.

ANEXO I a la DIA. Expte 76/17-AIAANNEX I a la DIA. Exp. 76/17-AIA

Page 30: Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de ...2019/02/11  · pacta al 90 % del ensayo Proctor normal. Base granular de zahorra artificial de un diámetro comprendido

ANEXO II a la DIA. Exp. 76/17-AIAANNEX II a la DIA. Exp. 76-17-AIAANNEX II a la DIA. Exp. 76-17-AIA