Consell Comarcal PROJECTE COMARCAL de la …Presentació projecte 5 · Suport didàctic de materials...

1. Presentacióprojecte comarcal

2. Recursoseducatius

3. Activitatsa l’aula

7. Glossaribàsic

5. Sortidesi visites

4. Activitatscomplementàries

6. Recursosa la xarxa

8. Adreces ienllaços

PROJECTE COMARCALDE MILLORA

DEL MEDIAMBIENT

Generalitat de CatalunyaDEPARTAMENT D’EDUCACIÓServei Educatiu de la Noguera

Consell Comarcal de la Noguera

Presentació projecte

1

1. Presentació projecte


2

Presentacióprojecte


3

Institucions organitzadores

Consell Comarcal de la NogueraDepartament d’Educació. Servei Educatiu de la NogueraDepartament de Medi Ambient

Temporalització:

Cursos 2005/2006, 2006/2007 i 2007/2008

Temàtiques prioritàries:

· Curs 2005/2006 Recollida selectiva d’escombraries· Curs 2006/2007 Per determinar· Curs 2007/2008 Per determinar

Objectius

· Promoure un canvi d’actituds i comportaments fomentant actuacions que permetin una conservaciói millora en tots els aspectes que fan referència al medi ambient a la nostra comarca.

· Iniciar els/les alumnes en l’adquisició d’uns hàbits positius envers al medi ambient.


4

· Reflexionar sobre la quantitat de residus que es generen, les problemàtiques que comporten iles possibles vies de solució.

· Fer una anàlisi crítica dels nostres hàbits de consum i proposar mesures alternatives amb laparticipació de tota la comunitat educativa.

· Campanya d’utilització de contenidors de recollida selectiva d’escombraries a nivell d’aula,d’escola, de barri i de localitat.

Desenvolupament

Es realitzaran diferents actuacions a la comarca dins de l’àmbit escolar amb el suport tècnic delDepartament de Medi Ambient i del Consell Comarcal coordinats pel Servei Educatiu de Noguera.

ACTUACIONS EDUCATIVES

· Xerrades a nivell de centre o d’aula: a càrrec d’un tècnic del Consell Comarcal de la Noguera.

· Visita a la deixalleria comarcal: treball de camp (subvenció sortida)

· Actuacions a nivell d’escola: campanya escolar de recollida selectiva d’escombraries, instal.lacióde recollidors selectius de brossa, tallers de reciclatge de paper, de compostatge...


5

· Suport didàctic de materials i recursos educatius del propi Departament amb materials específicsde l’àmbit comarcal elaborats pels Serveis Educatius de la Noguera

· Actuacions a nivell d’aula: treballar aspectes de millora del medi ambient dins del currículumescolar.

ACTUACIONS PER CONSCIENCIAR A LA CIUTADANIA

· Campanya ciutadana, a nivell de barri o de localitat, organitzada des de l’escola, amb participaciódels escolars i amb l’implicació de les diferents institucions.

ACTUACIONS COMPLEMENTÀRIES

· PREMI COMARCAL D’AUQUESAdreçat als alumnes de 5è i 6è de primàriaTema: La recollida selectiva d’escombraries

· PREMI COMARCAL DE TREBALLS DE RECERCA EDUCATIVAAdreçat als alumnes de batxilleratPremi especial al millor treball de recerca que hagi prioritzat com a tema:Propostes de millora en la recollida selectiva d’escombraries a la Noguera


6

· PREMI DE FOTOGRAFIA ESCOLARAdreçat als alumnes de 5è i 6è de primària i 1r i 2n d’ESOTemàtica: Medi Ambient (Conductes correctes i incorrectes en la recollida selectiva d’escombrariesal teu poble)3 premis de 120, 80 i 60 euros a les millors fotografies

MATERIALS DIDÀCTICS I RECURSOS EDUCATIUS

a) Distribució gratuïta de contenidors entre els centres educatius de la comarca.

b) Optimitzar el préstec dels recursos educatius del CRP de la Noguera

c) Petició de materials didàctics (quaderns, llibres, vídeos...) per a la distribució gratuïta alscentres que participin en el Pla.

d) Elaboració de materials didàctics específics per a la comarca de la Noguera (proposta didàcticaper a la visita a la deixalleria comarcal)

e) Creació d’un espai de recursos TIC al Web del Servei Educatiu de la Noguera

Recursos educatius

1

2. Recursos Educatius

Recursos educatius

2

Vídeos - DVD

Recursos educatius

3

Classe de recurs:: Enregistrament vídeo; vídeo

Títol: RESIDUS SÒLIDS URBANS

Autor: Departament de Medi AmbientEditorial: Departament de Medi AmbientData: 1993Llengua:catalàCaracterístiques: És en color i té una durada de 10 minuts.CDU: 628.2Signatura: V5.193Nivell: Primària; secundàriaResum: Els diferents tipus de materials que es llencen a lesescombraries són molt diversos, per això és important la seva selecció(paper, vidre, matèria orgànica i piles) i recuperació. Tot aquest tipusd’abocaments han de ser controlats, ja que és una solució econòmicai ambientalment correcta

Recursos educatius

4

Classe de recurs:: Enregistrament vídeo; vídeo

Títol: TALLER DE PAPER

Autor: Departament de Medi AmbientEditorial: Departament de Medi AmbientData: 1993Llengua: CatalàCaracterístiques: És en color i té una durada de 8 minuts.CDU: 676. 1Signatura: V5.196Nivell: Primària; secundàriaResum: Ensenya el sistema tradicional de recuperació de fibra vellaen lloc d’utilitzar polpa verge procedent d’arbres. Fa una reflexió dela importància d’utilitzar el paper reciclat

Recursos educatius

5

Classe de recurs: Enregistrament vídeo; vídeo

Títol: CATALUNYA, CARA NETA

Autor: Departament de Cultura; <Barcelona>Editorial: Amell, Guiomar; <coordinació>; Solé, Felip; <realització>;Videobarna; <equip tècnic>; Konic; <equip tècnic>Data: 1984Llengua: CatalàCaracterístiques: Té una durada de 22 minuts. La filmació és en colorCDU: 172(07)Signatura: V3.2Nivell: PrimàriaResum: Aquesta cinta presenta en primer lloc una escenificaciórepresentada per nens en què l’entorn no és considerat un bé comú ihom actua irresponsablement com si fos a terra de ningú. La segonapart presenta una breu historieta en dibuixos en la qual s’insisteix enla necessitat de fer servir les papereres per a dipositar-hi les deixalles.

Recursos educatius

6


Títol: EL RECICLATGE DEL PAPER

Autor: Programa de Mitjans Àudio-visuals; <Barcelona>Editorial: Vinagre, Gonzalo; <realització>; Escolies, Angelina;<guió>; Borràs, Pep; <guió>; PMAV <producció>Data: 1991Llengua: CatalàCaracterístiques: Durada: 17 minuts. Conté una petita guia orientativaamb el contingut i els objectius de la cinta, anotacions sobre el procésde reciclatge i un breu vocabulari sobre el tema.CDU: 676.2; Dipòsit Legal B-21849/91Signatura: V6.47Nivell: Primària; secundàriaResum: La cinta s’estructura en dos blocs. El primer bloc presenta unabreu introducció on s’explica què és i de què és fet el paper. El paperes fa a partir dels arbres i la cel·lulosa és el seu component bàsic.Partint del fet que els recursos del planeta són limitats, el vídeo preténexplicar la necessitat de reciclar el paper per tal d’evitar la talamassiva d’arbres i la degradació del planeta. El segon bloc explicacom es pot reciclar el paper a l’escola. Mostra els passos que segueixenels alumnes per reciclar paper de diari. El resultat són uns fulls depaper adequats per dibuixar-hi i escriure-hi. A més, els alumnesprenen consciència de la necessitat de no malgastar el paper.

Recursos educatius

7

Classe de recurs: Enregistrament vídeo; vídeoTítol: EL RECICLADO DEL VIDRIOAutor: Generalitat de Catalunya; Servei d’Acció CívicaEditorial: ErrecerreLlengua: CastellàCaracterístiques: Color. Té una durada de 18 minutsCDU: 666.1RecSignatura: V6.12Nivell: Ensenyants; primària; secundàriaResum: A partir de diferents fets de la vida quotidiana un noi prenconsciència de la necessitat de recuperar el vidre. Inicia la sevadescoberta amb una cinta de vídeo on aprèn que vol dir reciclar, quèés el vidre i quin és el seu procés de fabricació. També veu unreportatge sobre la recollida de deixalles d’una ciutat i com ni elvidre ni el metall són destruïts en els abocadors; observa, després,com es buiden els contenidors de vidre en la planta de recuperació, elprocés de trituració (extreure la terra dels cascos, els papers, elsobjectes metàl·lics amb un imant, etc.) del qual resulta el vidre queja és apte per ser portat a la fàbrica. A la vidriera veu el procés defabricació a partir de la sorra, la sosa i la pedra calcària, i, l’estalvique representa la recuperació del vidre, ja que una tona recuperadaestalvia, exactament, una tona de matèries primeres, però a més, hiha un estalvi d’energia considerable, ja que la temperatura de fosaés més baixa

Recursos educatius

8


Títol: PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT

Autor: TV3 Televisió de CatalunyaLlengua: CatalàCaracterístiques: Té una durada de 13 minuts. La filmació és en colori la veu en off és en catalàCDU: 577.4Signatura: V5.84Nivell: Ensenyants; primària; secundàriaResum: Després d’assegurar que qualsevol medi és medi ambient ique no només s’estudia a les Escoles de Natura, la pel·lícula fa unrecorregut per tres tipus de medi i n’analitza el paper que hi juguenels éssers humans i de quina manera els elements del medi estanrelacionats entre si. El medi natural es defineix com aquell en què nohi ha hagut intervenció dels éssers humans. Estudia el litoral i, mésconcretament, la costa baixa. El medi rural és aquell que els éssershumans han transformat en profit propi. El medi urbà ha estat modelatal llarg del temps segons les necessitats econòmiques i socials. AnalitzaVilanova i la Geltrú i fa una aproximació a la morfologia urbana,localització industrial i comunicacions.

Recursos educatius

9


Títol: ELS RESIDUS

Autor: Departament d’Ensenyament; PMAVEditorial: Südwestfunk de Baden BadenData: 1989Llengua: CatalàCaracterístiques: Pel·lícula d’una durada de 17 minuts i 54 segons.Tracta de l’educació ambiental.CDU: V-577.4Signatura: V5.61Nivell: Primària; secundàriaResum: La cinta mostra que cada dia hi ha més escombraries. L’homegenera cada dia més quantitat de deixalles que cal reutilitzar i reciclar.Què es pot utilitzar i com es pot fer? La classificació dels distintsmaterials i les possibilitats i els límits del reciclatge que es pot efectuardóna una resposta prou vàlida a aquest problema que ha apareguta la fi del segle XX.

Recursos educatius

10


Títol: PROTEGIM EL NOSTRE PLANETA I. PARCS URBANS

Autor: Serveis de Cultura PopularEditorial: Fundació Serveis de Cultura Popular; National Film Board;<Canadà>; Universidade Aberta; <Portugal>; Namgagnstofnun;<Islàndia>Data: 1993Llengua: CatalàCaracterístiques: Duració 13 minutsCDU: 577. 4; Referència 24. 22. 2Signatura: V5.203Nivell: Primària;cicle mitjà; cicle superiorResum: Es presenta un ventall d’experiències i coneixements que podenadquirir-se en un parc urbà i estimulen a participar en la sevaconservació. La protagonista és una nena que està fent un treballamb l’ordinador sobre el tema «Natura a la ciutat», però no s’inspirai, enfadada, es trasllada per art de màgia a un parc urbà. Allà vadescobrint tot un seguit d’activitats que s’hi poden dur a terme.

Recursos educatius

11

Classe de recurs: Enregistrament vídeo

Títol: IMITEM LA NATURA

Autor: La Vola; [Manlleu;Editorial: La volaData: 1989Llengua: CatalàCaracterístiques: Cinta de vídeo de 17 minuts de durada. El contingutde la cinta és presentat amb música, narració i les explicacions de 4especialistes en qüestions relacionades amb el medi ambient.Signatura: V6.65Nivell: Ensenyants; formació professional; secundària; cicle superiorResum: El vídeo es de tipus informatiu.Presenta els cicles de la natura,la piràmide ecològica i el procés de reciclatge de les primeres matèriestal com s’efectua en un ecosistema. Es fa una menció especial alproblema de les deixalles domèstiques i a la solució que significa fer-ne una tria i aprofitar tot allò que pot ser objecte de reciclatge,especialment el paper i el vidre. Ens mostra el procés de la fabricaciódel paper i del vidre.

Recursos educatius

12


Títol: POTS, PLÀSTICS I PAPERS (MEDITERRÀNIA)

Autor: TV3; <Barcelona>; Caixa de BarcelonaEditorial: F olch, RamonData: 1991Llengua: CatalàCaracterístiques: Té una durada de 28 minuts.CDU: 628.2Signatura: V9.99Nivell: Primària; secundàriaResum: La cinta mostra imatges de les deixalles que produïm iescampem, d’abocadors controlats i descontrolats. Descriu el sentitecològic dels residus naturals. Analitza diferents menes de deixallesque es produeixen en un nucli urbà. Presenta diversos mètodes ques’apliquen per eliminar les deixalles: abocadors controlats iincontrolats, plantes incineradores i plantes de reciclatge i decomposició.

Recursos educatius

13


Títol: EL TRACTAMENT DELS RESIDUS SÒLIDSAutor: Entitat del medi ambient; Area metropolitana de BarcelonaEditorial: Entitat del Medi Ambient; <producció>; Martí Comes, Ramon;<guió>; Azimut vídeo; <realització>; Sesé, Manel; <música>Data: 1991Llengua: CatalàCaracterístiques: Durada de 14 minuts. La filmació és en color. Vaacompanyat d’una guia didàctica sobre el temaCDU: 614.7Signatura: V5.172Nivell: Secundària; cicle mitjà; cicle superiorResum: Ens mostra els residus sòlids i la problemàtica que hi ha al’hora d’eliminar-los. Tant els vegetals, els animals com les personesprodueixen diferents materials; en el cas de les persones, són moltdifícils d’eliminar a causa del gran creixement de la població i laindústria. Un 80 % provenen de productes urbans. Cal tenir untractament especial dels residus que es poden reciclar com el vidre,el paper, el plàstic i les piles, reduint al mínim el maltractament de lanatura. El procés d’incineració destrueix els residus i produeix energia,com la planta de Montcada i Reixac o la de Gavà-Viladecans, que faclassificació de diferents materials transformant-los en matèriaorgànica i en compostos per a regenerar el terreny.

Recursos educatius

14


Títol: EL CAPITÀ ENCIAM I ELS RESIDUS

Autor: Departament de Medi Ambient;Editorial: Sargantana Voladora; <producció>; Dep. de Medi AmbientData: 1996Llengua: CatalàCaracterístiques: Durada 25 minutsCDU: 614.7Signatura: V6.107Nivell: Primària; secundàriaResum: «Els petits canvis són poderosos» és l’eslògan d’aquesta sèrieque pretén alliçonar sobre com modificar els hàbits quotidians queincideixen en el medi ambient i la conservació de la natura. Conjuntd’onze capítols amb la mateixa estructura: presentació del tema perpart del «capità enciam», dramatització d’una situació generalmenthiperbòlica, aparició en escena del capità amb un discurs alliçonadori paternalista i finalment uns consells-resum escrits en formad’esquema. Aquesta cinta fa un gran èmfasi en la recollida selectivadels residus i en evitar l’ús de materials plàstics i de paper innecessaris,fent servir productes reutilitzables. «Les 3Rs»: Reduir, reutilitzar ireciclar.

Recursos educatius

15


Títol: LES COSES COM SÓN, V. RESIDUS

Autor: Fundació Jaume BofillEditorial: Escribano, Francesc; Úbeda, Joan; [direcció]; TV3 Televisióde Catalunya; Font, Bel; Forcada, Elena; [guia didàctica]Data: 2000Llengua: CatalàCaracterístiques: Els capítols duren respectivament 8, 9 i 13 minuts,amb una durada total de 34 minuts. Guia didàctica inclosa, de 23pàginesSignatura: V3.248Nivell: Adults; batxillerat; secundària obligatòriaResum: L’economia actual es recolza sobre un procés continu deproducció i consum, generador de quantitats immenses de residusque esdevenen un greu problema ambiental. A través d’un recorregutper un abocador de deixalles de llars i comerços, per una deixalleriamunicipal i per una depuradora, els joves protagonistes s’adonen dela magnitud del problema dels residus i dels esforços que calen percontrarestar-lo.

Recursos educatius

16

Classe de recurs: Enregistrament vídeo; DVD

Títol: CONTAMINACIÓ I RESIDUS

Autor: TibidaboEditorial: TibidaboData: 2003Llengua: CatalàCaracterístiques: 40 minuts d’animació per ordinador; veu en off.CDU: 570Signatura: DVD 5.3Nivell: Secundària; secundària obligatòriaResum: El reportatge tracta de la contaminació acústica i lumínica id’algunes mesures per reduir-les. Explica els components bàsics d’unsistema d’il·luminació (làmpades i fanals) i les conseqüències del soroll.També tracta dels residus: perjudicis, gestió, eliminació i mesures percontribuir a la seva reducció.

Recursos educatius

17

Llibres

Recursos educatius

18

Classe de recurs: Escrit; dossier; llibre

Títol:TREBALLEM LES ESCOMBRARIES

Autor: La vola. Equip d’educació ambiental; <Manlleu>Editorial: Comaposada Feixas, Carme; Ferres Dordal, Marta; RedónDemestres, Aureli; Solé Codina, Anna; Pous Serrat, Pere;<coordinació>Data: 1989Llengua: CatalàCaracterístiques: Té 164 pàgines, conté una part explicativa, activitatsi propostes concretes per fer a classe, joc de l’escala, índex ibibliografia. El dossier és experimentalCDU: 570Signatura: 577.47 BOL;ET EDUCACIÓ AMBIENTALNivell: Primària; secundària; educadorsResum: Proposta per treballar l’educació ambiental de caràcterglobalitzador, interdisciplinari i participatiu, que pot ser integradadins del currículum escolar. En concret tracta de l’eliminació dedeixalles, i vol fer possible una recollida selectiva d’escombraries enorigen que permeti reciclar molts dels materials que es llencen. Espresenta com una proposta oberta i adaptable a cada escola o grupd’alumnes.

Recursos educatius

19

Classe de recurs: Escrit; llibreTítol: L’EDUCACIÓ PER AL CONSUMIDOR: EL PAPER.PROPOSTA DE TREBALL PER A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Autor: Rosa Sensat; Institut català del ConsumEditorial: Pujol Vilallonga, Rosa M.; <coordinadora>; Bergé Domingo,Sílvia; Corbacho Fernández, Hermínia; Cuesta Sanz, Anna M.; GiróGutiérrez, Conxita; Grau Vendrell, M. Pilar; Lacasa Plana, Núria;Martínez Lozano, Montserrat; Sáez Timoneda, Raül; Rovira Ros, CarmeData: 1995Llengua: CatalàCaracterístiques: Té 103 pàgines amb gran abundància d’imatges idibuixos.CDU: 339. 4: 676Signatura: 339.4:676 EDUNivell: Ensenyants; primària; secundària obligatòriaResum: Proposta didàctica de caràcter pràctic que tracta de l’ús iconsum del paper. És el resultat del Seminari d’Educació del consumidora l’associació de mestres Rosa Sensat. L’educació del consumidors’entén com un eix transversal relacionat amb l’educació per a lasalut, l’ambiental, la cívica i la moral. S’estructura en tres parts: Laprimera tracta dels criteris bàsics de l’educació del consumidor al’escola, en general. La segona entra en el tema del paper proposantactivitats i continguts concrets sobre el paper: fabricació,característiques i usos. La tercera ofereix tres jocs sobre/amb paper.

Recursos educatius

20

Classe de recurs: Escrit; llibre

Títol: EL MEDI AMBIENT

Autor: Direcció General de Medi AmbientEditorial: Direcció General de Medi AmbientData: 1991Llengua: CatalàCaracterístiques: Dibuixos. EsquemesCDU: 577.4Signatura: 614.7 MEDNivell: Primària; secundàriaResum: Aquesta publicació és un ajut per a comprendre millor elsdrets i els deures que tots tenim vers el nostre medi natural per talque sigui, realment, un factor de potenciació del benestar de lahumanitat. És una publicació sobretot gràfica.

Recursos educatius

21

Classe de recurs: Escrit; disseny curricular; llibre

Títol: DEIXALLES I RECICLATGE. GUIA DEL PROFESSOR

Autor: Eumo EditorialEditorial: La VolaData: 1993Llengua: CatalàCaracterístiques: Té 159 pàgines. Hi ha dibuixosCDU: 577Signatura: 628.47(075) VOL;ET EDUCACIÓ AMBIENTALNivell: SecundàriaResum: Aquesta guia d’orientacions pedagògiques per al professorestà formada per 3 blocs. Cada bloc conté: 1) Continguts i objectiusque es desenvolupen; 2) Experiències (llistes d’experiències,Orientacions metodològiques generals, Orientacions didàctiquesespecífiques); 3) Experiències, activitats i informacions comple-mentàries. Els temes que es treballen són: residus i recursos, el paper,el vidre, la matèria orgànica, els plàstics i els metalls

Recursos educatius

22

Classe de recurs: Escrit; guia; llibreTítol: REDUCCIÓ DE RESIDUS: GUIA PER A L’AVALUACIÓD’OPORTUNITATS ALS PROCESSOS INDUSTRIALSAutor: Departament del Medi Ambient; <Barcelona>Editorial: Junta de ResidusData: 1991; <primera edició>Llengua: CatalàCaracterístiques: Té 83 pàgines i un quadre resum de cada apartat.CDU: 628.2Signatura: 628.2 RED;ET EDUCACIÓ AMBIENTALNivell: Ensenyants; universitàriaResum: La guia orienta sobre les tècniques de reducció de residus iles d’avaluació per determinar-ne la viabilitat. Demostra que éspossible minorar la contaminació i estalviar recursos fent rendiblesels residus; confirma, per tant, que es poden reduir. Planteja laminimització, reducció màxima de la generació de residus en elprocessos productius, com a mètode d’estalvi i les tècniques possiblesper a aquesta reducció si hi ha canvis en la gestió de compres,modificacions tecnològiques, reducció del volum de residus,recuperació de possible matèria, etc. Mostra els avantatges econòmics,d’imatge pública, la responsabilitat civil i la millora ambiental, comtambé les dificultats econòmiques i tècniques, per dur a terme aquestaminimització. Proposa, en darrer terme, com s’ha organitzar unprograma de minimització: preparació, accions i avaluació.

Recursos educatius

23

Classe de recurs: Escrit; llibre

Títol: EDUCACIÓN Y MEDIO AMBIENTE

Editorial: Servei de publicacions del Ministeri d’Educació i CiènciaData: 1981Llengua: CastellàCaracterístiques: Té 159 pàgines amb una introducció, 6 blocs temàticsi un recull bibliogràfic. Cada bloc va precedit d’un comentari queconcreta el temaCDU: L-577.4Signatura: 614.7:37 MECNivell: Ensenyants; professionals de l’educacióResum: És un recull d’activitats i experiències que els alumnes dediferents cursos poden realitzar en el medi ambient on viuen i queserveixen com a vehicle de reforç en l’aprenentatge de les CiènciesNaturals i Socials, amb l’objectiu de crear actituds favorables per a laconservació i millora del medi ambient. Tracta els següents temes:equilibris ecològics, energia, contaminació de l’aire, contaminació deles aigües, espais naturals agraris i espais urbans.

Recursos educatius

24

Classe de recurs: Escrit; llibreTítol: EL MEDI A L’ESCOLA: ELEMENTS PER A UNA RECERCAAutor: Graó; <Barcelona>Editorial: Nadal, Margarida; Pujol, JordiData: 1983Llengua: CatalàCaracterístiques: Conté 143 pàginesCDU: 372.8:9+3Signatura: 372.8:570: 9+3(07) NAD; ET EDUCACIÓ AMBIENTALNivell: Ensenyants;educadorsResum: Proposta adreçada als mestres per tal que facin servir elmedi ambient com un recurs educatiu. El medi es concep com un factorimportant en el desenvolupament integral i crític del nen. La novetatde la proposta rau en el fet de voler conciliar dos aspectes educatiussovint divergents. D’una banda, potenciar la intervenció activa del’alumne, proposta ja clàssica en els corrents pedagògics queremarquen el valor educatiu de l’espontaneïtat, i, de l’altra, estructurarel procés d’aprenentatge de manera que sigui aplicable a la restade coneixements per adquirir. El plantejament del tema, l’ambientacióde la classe i la recerca d’informació són algunes de les coordinadesbàsiques que l’autora proposa, a la primera part del llibre, pertreballar-ne un aspecte. La segona part és orientada a organitzar ladescoberta i permet no perdre de vista l’objectiu educatiu que motivàl’activitat.

Recursos educatius

25

Classe de recurs: Escrit; llibre; manualTítol:LOS PLÁSTICOS Y LA CREATIVIDAD; 43 TRABAJOSREALIZADOS CON PLÁSTICOS INSERVIBLESAutor: Edicions Croma; <Lleida>Editorial: Montalbán Villacampa, Palmira; Bobi Garcia, Jesús Ma;Lacasa, Antonio; Lacasa, FranciscoData: 1990; <primera edició>Llengua: CastellàCaracterístiques: Té 78 pàgines amb el dibuix i l’explicació del materiali la realització del treball. Les 20 primeres pàgines consten d’unapart teòrica i 1 índex de tots els treballs.CDU: 793.9; Dipòsit Legal L-1111-1990Signatura: 793.9 MONNivell: Alumnes; ensenyants; formació professional; secundària; ciclemitjà; cicle superiorResum: Consta d’una primera part teòrica. Dóna informació sobre elsplàstics, la seva naturalesa i la seva presència en el món actual. Tractade la utilització dels plàstics dins l’ensenyament: operacions que s’hade realitzar, eines que s’ha d’utilitzar, materials i substàncies. Lasegona part mostra alguns exemples de la utilització dels plàstics: 1treballs pràctics; 2 treballs decoratius; 3 treballs lúdics. De cada und’aquests treballs hi ha una pàgina amb el dibuix en blanc i negreque mostra el procés de la seva realització, una fotografia en colordel treball acabat i un quadre a la part inferior de la pàgina on hi hauna llista del material necessari i del procés de realització.

Recursos educatius

26

Classe de recurs: Escrit; llibreTítol: LES ESCOMBRARIESAutor: Diputació de BarcelonaEditorial: Codinach, Eulàlia; Llorenç, Maria; <textos>; Cucurull,Domènec; <assessorament tècnic>Data: 1992; <primera edició>Llengua: CatalàCaracterístiques: Consta de 33 pàgines. El text es complementa ambgràfics, esquemes, taules de dades, etc. Al final hi ha la bibliografiaCDU: 628.4; Dipòsit Legal B-37723-1992Signatura: 628.4 COD;ET EDUCACIÓ AMBIENTALNivell:ensenyants; secundària; secundària obligatòriaResum:Tracta el tema dels residus que genera l’home actual, deltractament poc adequat que han rebut i la poca sensibilització perpart de la població. És una proposta per a treballar el tema de lesdeixalles de manera senzilla, però completa. Les activitats esdivideixen en tres apartats. El primer permet observar sobre el terreny,mitjançant una sortida de camp, la gran quantitat de deixalles ques’aboquem d’una manera incontrolada. El segon és una proposta detreball a l’aula que permet realitzar estudis sobre conceptes bàsics od’aprofundiment. El tercer apartat conté una sèrie de propostes peraprofundir els coneixements (taller de paper reciclat, o un guió de lesvisites per diferents plantes de tractament d’escombraries). Esproposen un conjunt de treballs per realitzar a l’escola

Recursos educatius

27

Classe de recurs: Escrit; guia; llibre

Títol: GUIA DEL COMPOSTATGE DELS RESIDUS ORGÀNICSGENERATS A LES LLARS

Autor: Departament de Medi ambientEditorial: Junta de residus SAPREData: 1998Llengua: CatalàCaracterístiques: Té 90 pàgines; fotografies; esquemes; directorid’adreces; bibliografia; glossariSignatura: 628.47(467.1)GUI; ET EDUCACIÓ AMBIENTALNivell: Adults; ensenyants; secundàriaResum: Guia per a donar a conèixer i difondre què és el compostatge.Parla del què són els residus i de la seva composició: de la partaprofitable mitjançant la reutilització o reciclatge, i de l’altra, que noho és i l’anomenem rebuig. Descriu el seu procés, el posttractamentdels materials i l’ús i les aplicacions del compost. En la contraportadahi trobem l’esquema de la recollida selectiva i del compostatge de lafracció orgànica dels residus municipals ordinaris.

Recursos educatius

28

Escrits

Recursos educatius

29

Classe de recurs: Escrit; fullet

Títol: EL PAPER RECICLAT

Autor:Editorial: Departament de Medi AmbientData: 1992Llengua: CatalàCaracterístiques: És com un tríptic amb dibuixosCDU: 577.4Signatura: 577.4 GEN; ET EDUCACIÓ AMBIENTALNivell: PrimàriaResum: Ens explica la història del paper, els tipus de paper que hi ha,el procés de fabricació i la importància de la recollida selectiva depaper amb la col·laboració ciutadana. Amb uns dibuixos ens ensenyacom confeccionar el paper reciclat a l’escola

Recursos educatius

30

Classe de recurs: Escrit; dossier; quadern de treball

Títol: ABOCADOR DE RESIDUS MUNICIPALS

Autor: Camp d’Aprenentatge del Bages; <Manresa>Editorial: Girabal, Josep; Sala, Miquel; Peig, Anna; Bacardit, Antoni;<col·laboració>Data: 1994Llengua: CatalàCaracterístiques: Són 18 pàgines amb esquemes, dibuixos i activitatsCDU: 628.2Signatura: D628 GIR;ETNivell: Alumnes; ensenyants;secundària; primària (cicle superior)Resum: És un dossier de suport al mestre i alumnes per a la visita aqualsevol abocador municipal ja sigui de fermentació aeròbica oanaeròbica. Aquesta visita pot contemplar-se com a part d’un treballmés ampli sobre residus municipals. Es descriuen els abocadors; elproblema dels lixiviats i gasos i les seves solucions. Les fitxes per alsalumnes recullen activitats diverses: recollida de dades, fitxesd’observació, problemes, esquemes a completar i activitats devaloració.

Recursos educatius

31

Classe de recurs: Escrit; actesTítol: COM TROBAR UN ESPAI PER A L’EDUCACIÓAMBIENTAL DINS DE L’ESCOLAAutor: Direcció General d’Ordenació Educativa; <Barcelona>Editorial: Fernández, EldaData: 1995; 1994; <setembre, celebració de les jornades>Llengua: CatalàCaracterístiques: Són nou pàgines. S’adjunta bibliografiaCDU: 371. 3Signatura: 371 EXPNivell: Ensenyants; formació permanent; professionals de l’educació;secundàriaResum: Descripció de la línia de treball i resultats del pla de treballcomarcal nascut al curs 1989-90 i anomenat Recursos didàctics per auna investigació del medi dins d’un projecte d’educació ambiental. Elprojecte es proposa investigar els recursos didàctics que ofereix elmedi, elaborar materials didàctics per a la investigació escolar idissenyar un programa d’educació ambiental per ESO. Pel que fa al’elaboració de materials didàctics observen la major implicació deles àrees Ciències Socials i Experimentals i Tecnologia. Les àrees desuport foren Matemàtiques, Llengües i Visual i Plàstica. Si bé s’haaconseguit avançar en els tres objectius del projecte, la seva magnitudrequeriria major atenció i recursos per continuar progressant en elseu desenvolupament i avaluació.

Recursos educatius

32

Classe de recurs: Escrit; actesTítol: L’EDUCACIÓ AMBIENTAL. EIX TRANSVERSAL DELCURRÍCULUMAutor: Direcció General d’Ordenació Educativa; <Barcelona>Editorial: Mestres del Col·legi Públic Joc de la Bola.Data: 1995; 1994; <setembre, celebració de les jornades>Llengua: CatalàCaracterístiques: Són vuit pàginesCDU: 371. 3Signatura: 371 EXPNivell: Ensenyants; formació permanent; professionals de l’educació;secundàriaResum: Proposta de treball de l’Educació Ambiental com a eixtransversal que vertebri les diferents àrees curriculars. L’experiènciadel centre en aquest nucli de continguts de diverses àrees prové de laseva afiliació a la xarxa mundial d’escoles associades a la UNESCO ial fet d’ésser un Centre Experimentador de la Reforma Educativa.L’Educació Ambiental s’ha de tractar de manera global a totes lesunitats de programació de les diferents àrees, al llarg de tots elscicles educatius del centre, implicant la totalitat de la comunitateducativa del centre i incidint directament en els continguts d’actituds,valors i normes. Exemplifiquen el disseny de l’eix amb el tema del’aigua. La valoració de cinc anys de treball en aquesta línia és moltpositiva.

Recursos educatius

33

Classe de recurs: Escrit

Títol: CARPETA D’ACTIVITATS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL ALA MITJANA DE LLEIDA. MATERIAL DIDÀCTIC

Autor: ICE de la Universitat de Lleida; Ajuntament de LleidaEditorial: Astudillo, Heracli; Escolies, Angelina; Fanlo, Esther; Gené,Anna; López, AntoniLlengua: CatalàCaracterístiques: És un arxivador de cartró.CDU: 577.5Signatura: 5DNivell: Alumnes; ensenyants; primària; secundària; parvulariResum: És un recull de materials didàctics sobre la Mitjana de Lleida.Es poden trobar les guies didàctiques, el material de l’alumne i elmaterial de reforç necessari per realitzar aquesta activitat.

Recursos educatius

34

Classe de recurs: Escrit; dossier

Títol: PETITA INVESTIGACIÓ SOBRE EL COMPOST

Autor: Departament de Medi AmbientEditorial: Escalas, TeresaData: 1998Llengua: CatalàCaracterístiques: Té 39 pàginesSignatura: D6; ET EDUCACIÓ AMBIENTALNivell: SecundàriaResum: Dossier on es parla de la importància del nou model de gestiódels residus d’origen urbà, que s’està implantant a Catalunya des del1993, basat en la seva reducció tant en quantitat com en perillositati en el seu aprofitament. Un dels objectius és aconseguir que larecollida selectiva de la matèria orgànica i la seva transformació encompost sigui una realitat. La finalitat d’aquesta activitat és conèixerquins residus es transformen i quines condicions afavoreixen ladescomposició i la formació del compost.

Recursos educatius

35

Altres

Recursos educatius

36

Classe de recurs: Suport informàtic; escrit; programari; disseny curricular; unitat de programació

Títol: JO I EL MEU ENTORNAutor: Servei de Gestió de ProgramesEditorial: Muntadas, NúriaData: 1998Llengua: CatalàCaracterístiques: Dossier d’unes 53 pàgines que inclouen el disseny del crèdit, breu bibliografia imaterials escrits necessaris per a l’alumne i els professors. Està inclòs en suport magnètic.CDU: 371. 048Signatura: CS3;CSNivell: Ensenyants; professionals de l’educació; secundària; pedagogs; psicòlegsResum: Crèdit variable de reforç global basat en un treball sobre el poble o localitat de l’alumne/a.En aquest cas se situa a Canovelles (Vallès Oriental). S’utilitzen càmeres de fotografiar i es visiten elspunts de més interès de la localitat. Seguidament a classe es busca tota la informació del punt visitati es fan descripcions i petits treballs. També l’activitat es pot fer a l’invers: primer buscar informació idesprés fer-ne la visita. Es complementa el treball amb exercicis de llengua o matemàtics semprerelacionats amb el que s’ha visitat. Està pensat per alumnes amb pocs recursos per aprendre i quenecessitin reforçar les habilitats socials, comunicatives i de relació.

Recursos educatius

37

Clsse de recurs: Recurs electrònic; cd-rom

Títol: CONTAMINACIÓ I RESIDUS

Autor: TibidaboEditorial: TibidaboData: 2003Llengua: CatalàCaracterístiques: Presenta, a través del navegador Explorer, els textosdel llibre i l’animació multimèdia del DVD del mateix títolCDU: 570Signatura: S5.57Nivell: Secundària; secundària obligatòria; educació d’adultsResum: Conjunt de textos i animació sobre la contaminació lumínica,acústica i els residus. S’estructura en 11 apartats: Què és lacontaminació lumínica?; Quins perjudicis comporta la contaminaciólumínica?; Components bàsics d’un sistema d’enllumenat; Algunesmesures per reduir la contaminació lumínica; La contaminacióacústica; Com podem reduir la contaminació acústica?; Quins perjudicispoden causar els residus?; Quina és la millor gestió dels residus?;L’eliminació dels residus; Mesures per reduir els residus; Com podemcontribuir a la reducció dels residus?.

Recursos educatius

38

Classe de recurs: Enregistrament àudio; casset

Títol: ESCOLTEM LES ESCOMBRARIESAutor: Equip d’Educació Ambiental La Vola,; <Manlleu>Editorial: Pujol, Maite; <guió>; Pujol, Maite; Soler, Lluís; <locució>;Núñez, Miquel Àngel; <música so>; Latorre, Àngel; <fotografia>; LaVola Equip d’Educació Ambiental; <realització>Data: 1990Llengua: CatalàCaracterístiques: Aquest muntatge àudio-visual conté 1 cinta de casset,60 diapositives (cadascuna fotografiada i explicada) i 1 dossierexplicatiu, titulat «Ho tens a tocar», que consta de 170 planes referidesa la natura. A la mateixa carpeta també hi ha 1 cinta de vídeo, titulada«Imitem la natura», Número VRML0002CDU: 502Signatura: 502 NAT;ET EDUCACIÓ AMBIENTALNivell: Secundària; primària (cicle superior)Resum: «Escoltem les escombraries» vol donar informació sobre laproblemàtica dels residus sòlids urbans (les escombraries), i sobrequè és el reciclatge i la recollida selectiva de materials. Es tracta d’unrecurs pedagògic per tal de fomentar entre els escolars una actitudde respecte cap al seu entorn i sensibilitzar-los a prendre un paperactiu en el problema de medi que comporten les escombraries.

Recursos educatius

39

Classe de recurs: Multimèdia

Títol: TREBALLEM LES ESCOMBRARIESAutor: La Vola; <Manlleu>Editorial: La VolaData: 1990Llengua: CatalàCaracterístiques: Carpeta arxivadora que conté un vídeo, un joc sobrecartó, un audiovisual de diapositives i una casset, i un document ambpropostes didàctiques. Tot és imprès en paper reciclat.CDU: 577.47Signatura: 577.47 VOL;ET EDUCACIÓ AMBIENTALNivell: Ensenyants; primàriaResum: Multimèdia sobre el reciclatge dels residus domèstics i lanecessitat del reciclatge per millorar les condicions de vida. Aportaun conjunt de recursos per desenvolupar una actitud de curiositat i departicipació per tal de resoldre els problemes que afecten el mediambient. Posa una atenció especial a la tria que s’ha de fer de lesdeixalles (paper, vidre, materials orgànics...) i al seu reciclatgeposterior. El manual conté propostes d’activitats de reciclatge i dereflexió, juntament amb una descripció dels cicles de la natura i de lamanera com els diversos cicles afecten l’estat de les escombraries.

Recursos educatius

40

Classe de recurs: Objecte; joc

Títol: EL FUTUR DE LES DEIXALLES

Autor: Departament de Medi ambientEditorial: Carol, Ricard; Font, Bet; Gubianes, Jaume; <il·lustracions>Data: 1998Llengua: CatalàCaracterístiques: 2 dossiers, tríptics i fulletons, fitxes fotocopiables.Inclou orientacions didàctiquesSignatura: 570.62 FUTNivell: Ensenyants; secundàriaResum: Propostes per fomentar el debat entorn els requerimentsambientals, socials i econòmics per un desenvolupament sostenible.A partir d’un dossier i d’un joc de rol els nois i noies han d’aprendrea implicar-se en la resolució de determinades problemàtiques i aprendre decisions consensuades.

Recursos educatius

41

Classe de recurs: Maleta pedagògica; escrit; llibre del professor; fitxade treball; objecte; joc

Títol: L’ENTORN NET

Autor: Departament de Medi AmbientEditorial: Entorn; [continguts]; Clic Traç; [il·lustracions]Data: 2003Llengua: CatalàCaracterístiques: Consta del dossier per al professorat, 1 capsa ambun joc de sobretaula, 1 carpeta amb fitxes per a l’alumnat i 4contenidors per a paper, vidre, envasos i matèria orgànica.CDU: 628.4; Dipòsit Legal B-39760-2003Signatura: 628.4 ENTNivell: Secundària obligatòriaResum: Recurs educatiu per fomentar l’hàbit de separar els residus ala llar, adreçat a l’alumnat d’ESO. El dossier tracta sobre laproblemàtica actual dels residus, com es gestionen, la legislacióambiental i les opcions de futur. Inclou també un itinerari curriculardels conceptes i la seva relació amb el pla d’estudis, un glossari determes, bibliografia i informació sobre el joc, el taller i les fitxes pera l’alumnat.

Activitats a l’aula

1

3. Activitats a l’aula


2



3

Nom de l’activitat:ELS MÉS PETITS TAMBÉ FEM RECOLLIDA SELECTIVA

ADREÇADA A:Educació Infantil

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:Aquesta activitat introdueix als infants què passa amb la brossa que fem a casa i ensenya a distingirels diferents contenidors de cadascun dels materials pels seus colors. També es presenten algunesiniciatives properes als nens/es per minimitzar la quantitat de residus generats en la seva activitatquotidiana.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:Després d’una introducció a l’activitat es fa memòria entre tots de quants contenidors hi ha al carrer,de quin color són i quins materials contenen. Després es realitza l’activitat on han d’anar posantcadascun dels materials a dins dels cubellets (la representació dels contenidors del carrer).

DATES, HORARI I LLOC:Dates i horari a decidir per part del professorat.Les activitats es realitzen a la mateixa escola.


4

Nom de l’activitat:

LA CUINETA: APRENEM A SEPARAR LA BROSSA ORGÀNICA

ADREÇADA A: Educació infantil i primària (Cicle Inicial).

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:Aquest joc de simulació pretén, principalment, ensenyar a diferenciar entre brossa orgànica i brossainorgànica. També fa un repàs al cicle de la matèria i s’explica quin és el procés que segueix la brossaorgànica un cop separada a casa. Finalment, també treballa el perquè cal separar la brossa orgànicades de casa.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:Es munta la representació d’una cuina com a material de suport per desenvolupar l’activitat. Ambl’ajut de tothom es representa un dia amb tots els seus àpats mitjançant unes fitxes que simulen elmenjar. En acabar ens queden les deixalles que cal dipositar en els cubells adequats.



5

Nom de l’activitat:MURAL: A CASA FEM RESIDU MÍNIM

ADREÇADA A:Primària (Cicles inicial i mitjà)

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:· Insistir en els conceptes de reutilització i recuperació dels residus.· Revalorar aquells materials considerats de rebuig.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:Fer un muralLes recollides selectives, la reducció dels residus, l’educació pel consum responsable, etc…conceptesque treballaran a partir de l’observació d’un mural.



8

Nom de l’activitat:COLLAGE DE LLAVORS

ADREÇADA A: Primària (Cicles inicial i mitjà)

OBJECTIUS:Conèixer noves maneres de treballar temes de Medi Ambient.Treballar amb materials orgànics i reciclables: reciclar, reutilitzar...Fomentar el treball manual a l’aula tot fent una classe parlant delreciclatge.

MATERIALSUnes pipes de gira-sol, uns quants grans d’arròs, de llenties, o dequalsevol llegum o pasta, es poden convertir en elements atractius pera la realització d’un quadre.

És el cas del nostre collage. Per realitzar-lo necessitarem els següentselements:

un plafó de fusta o fullola goma-lacacola blanca o vernís pinzellespàtula paper de carbópaper de ceba per al dissenyllegums, pastes o fruits secs de diferents mides


9

Passos a seguir:

1. Fer un dibuix qualsevol al paper de ceba. Aquest ha de ser un dibuixlliure, no cal que sigui aquest.2. Amb el paper de carbó calcarem el dibuix sobre la fusta.3. Pintarem amb cola blanca la superfície que vulguem començar a ompliri hi enganxarem els fruits secs, llegums o pasta que vulguem.4. Per a les zones més estretes farem servir l’espàtula i els productesmés petits.5. Un cop haguem omplert totes les zones del dibuix, s’entendrà quehem acabat el quadre. Per a comprovar que hem acabat correctament,donarem la volta al quadre per estar segurs que res caurà.6. Ara li aplicarem goma-laca o vernís.7. Per donar el darrer toc, només ens queda escollir quin tipus de marcens agrada o li convé.



10

Nom de l’activitat:INVESTIGA ELS RESIDUS

ADREÇADA A :Primària (Cicle Mitjà).

OBJECTIUS DEL TALLER:1. Prendre consciència de la progressiva capacitat de l’ésser humà per modificar i transformar elpaisatge.2. Reconèixer i classificar diferents agents contaminants, el seu origen i la seva incidència en elmedi ambient.3. Analitzar el grau de toxicitat i biodegradabilitat dels residus.4. Conèixer efectes nocius dels diferents residus sobre la salut de les persones.5. Relacionar el progrés científic i tecnològic amb la conservació del medi ambient. Sensibilitzarsobre el consum responsable i el reciclatge.

PROGRAMA/ ESTRUCTURA DEL’ACTIVITAT:Un joc per investigar el paper dels residus en el paisatge i comprovar gràficament el seu augmental llarg del temps.

Realitza la cerca dels residus visibles i invisibles amb un detector en diferents escenaris d’un mateixpaisatge, des del paleolític fins al segle XXI i comprova la dinàmica en el paisatge en funció de laintervenció de l’ésser humà.


11

Una vegada descobert el residu, se n’obté informació sobre l’origen, la biodegradabilitat, els efectesde la seva contaminació ambiental, la recuperació, el reciclatge, els possibles usos posteriors, latoxicitat i els efectes sobre la salut.

DURADA APROXIMADA DEL TALLER:Aproximadament 60 minuts.

DATES, HORARI I LLOC:Dates i horari a decidir per part del professoratLes activitats es realitzen a la mateixa escola.


17

Però poc a poc la població va començar a augmentar i no sabem massa perquè (aquesta part de lahistòria s’ha perdut entre les estrelles) una mena de carrera per produir més va començar entreartesans agricultors.

Moltes coses van començar a sobrar, A més a més, com que hi havia tant, moltes coses s’utilitzaven unparell de vegades i després es llençaven.

I amb aquesta manera de fer tan ràpida, es van començar a ajuntar a fora de les cases moltes cosesque no es feien servir. Que lleig es veia!

Llavors van formar un Consell, o sigui, una gra reunió entre la gent del poble, per que havia desolucionar aquest problema de tantes escombraries als carrers; i així va néixer la idea d’ajuntar-la iportar-la fins al volcà. Com que sempre hi havia foc a l’interior, podrien cremar les escombraries.

Així va ser com es van organitzar i una vegada a la setmana un grup ajuntava totes les escombrariesi les llençaven al cràter del volcà. Va passar el temps, i semblava que el volcà era una bona solució iningú més es va tornar a preocupar de la quantitat d’escombraries que s’amuntegaven als carrers.

Però un bon dia al matí, molt aviat, una de les senyores grans del poblat va sentir un soroll estrany...venia del volcà. Llavors va anar a avisar als altres i després d’una bona estona tots miraven cap lvolcà...


18

Nom de l’activitat:QUÈ SABEM DE CERT?

ADREÇADA A: Primària (Cicles mitjà i superior).

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:-Insistir amb el bon reciclatge de l’alumini.Conèixer les seves funcions en la nostra quotidianeïtat.


- És o no és bo l’alumini?- Cal que l’escombrem de la nostra quotidianitat?- Què s’ha de fer amb les llaunes de begudes d’alumini?

Per donar respostes a aquestes preguntes us proposem que llegiu el següentdocument sobre l’alumini i que a partir d’aquest intenteu obrir un debat sobreels pros i els contres d’aquest material en la nostra vida quotidiana i els seusefectes en el medi ambient.


19

Un metall amb classe

L’alumini és, després del ferro, el segon metall més abundant a la geosfera i que es pot extreure de lesformes minerals per electròlisi i obtenir-lo en estat pur. L’alumini és un metall amb unes característiquesmolt interessants per a la fabricació d’objectes. És lleuger, dúctil, mal·leable, resistent al rovell, debaixa densitat (tres vegades menor que l’acer), no magnètic, impermeable a l’aigua i a les olors,aïllant tèrmic, fàcil de decorar, etc. Un metall indiscutiblement interessant per a la nostra societat.

Al final del debat escriviu les conclusions i idees principals sorgides en la discussió i intenteu posar-lesper escrit en forma d’auca, conte o poema, el tema central dels quals siguin els objectes d’alumini i elseu reciclatge.

Un exemple d’auca és la següent que està disponible a la xarxa: VEURE EXEMPLE D’UNA AUCA

La His©ARPAL Asociación para el Reciclado de Productos de AluminioComentarios, sugerencias y correo a ARPALhttp://www.aluminio.org/

La Historia de Alu

I II III I.-Esta es la breve historia

del aluminio el envase más fácil de

reciclar. Para asegurarte que tu

bote en aluminio fabricado está, mira mi base, verás como

brilla; sí, sí, soy yo, ¡qué

maravilla! o bien, prueba con un

imán, y si no me atrae, ya sabes con ALU puedes contar.

II.- Cuando me utilices puensa que si me reciclas

todos ganamos; energía ahorramos,

el ambiente conservamosy una valiosa materia prima recuperamos.

III.- Recíclame solo o en equipo.

Con tu familia o amigos Al centro de reciclado me

podrás llevar y mi valor del todo

recuperar. Verás el símbolo de ALU,

muy fácil de identificar.

IV V VI

IV.- Una vez los botes recogidos

en el centro del reciclado nos juntan bien unidos

De esta manera, así bien prensados

sigue el proceso su recorrido;

todo él muy tecnológico pero nada nada aburrido.

Obtendrás botes brillantes; con lo que todo todo

será como antes.

V.- En un gran bloque gigante

y con un proceso industrial,

complicado pero efectivo,nos vuelven los técnicos a

fundir, para en hoja de aluminio volmemos a conventir.

VI.- A partir de aquí y con mucha alegría,

mis hermanos los botes, volverán a salir día tras día.

Y así, con tu preciada ayuda,

el proceso no se parará, no te quepa la menor duda.

VII VIII IX VII.- Soy muy ligero y peso bien poco;

por eso podréis llevarme donde queráis disfrutar

VIII.- No nos dejes por ahí.Si nos reciclas, como has

visto, en seguida volveremos

IX.- Puedes tomarte bien tranquilo

tu refresco preferido, porque yo, ALU,

como locos. a estar a tu servicio. tu bote querido, te será siempre útil y fiel,

tantas veces como quieras, cientos de veces cien.

Y ya para acabar, piensa que reciclando aluminio

haces de ecologista, que en nuestra sociedad

y por un mundo mejor, es cuestión, de verdad,

muy bien vista.

©ARPAL Asociación para el Reciclado de Productos de Aluminio Comentarios, sugerencias y correo


20

Nom de l’activitat:TALLER DE PAPER RECICLAT I MÀSCARES

ADREÇADA A:Primària (Cicle mitjà i superior).

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:· Insistir en els conceptes de reutilització i recuperació dels residus.· Conèixer el procés de fabricació del paper reciclat.· Revalorar el paper usat, considerat com un rebuig, reciclant-lo en nous fulls de paper.· Participar activament en aquest procés de transformació.· Prendre consciència de què és possible reduir el consum a través de la reutilització i reciclatge.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:Realitzar per mitjà d’un procés molt senzill i artesà, fulls nous de paper a partir de paper ja utilitzat.Cal que el dia abans s’hagi deixat en remull el paper vell (una galleda per Cicle). A banda de fer paper reciclat, realitzarem màscares amb tires de paper vell i cola blanca. Durant eltaller parlarem dels problemes derivats del consum de paper i quines poden ser les seves solucionso alternatives.Es poden utilitzar els tallers portàtils que hi ha al CRP de la Noguera



21

Nom de l’activitat:EL JOC DE L’OCA COMPOSTADORA

ADREÇADA A :Primària.A aquest joc hi poden jugar de 2 a 4 persones, utilitzant cadascuna d’elles una fitxa de color diferenti un dau.

OBJECTIU DEL JOC :Arribar el primer al final del recorregut, evitant caure a les caselles dels cubells de recollida del plàstic,vidre, medicaments, paper i piles.

DESENVOLUPAMENT: Comença la partida el jugador que hagi tret el número més alt amb el seu daui després, alternativament, juga cadascun dels jugadors, de dreta a esquerra.

DESPLAÇAMENT: Les fitxes es desplacen seguint el recorregut marcat, començant per la primera casella,i movent tantes caselles com nombres marqui el dau.

CASELLES :Cubi-Orgànic: quan el moviment de la fitxa cau en una casella amb la imatge del Cubi-Orgànic, sesitua a la següent casella del Cubi-Orgànic, i el jugador torna a tirar.

Cubi-Plàstic: si la fitxa arriba a la casella del Cubi-Plàstic, el jugador haurà de nomenar cinc elementsfets de plàstic relacionats amb aquest tipus de contenidor. Si no els completa perdrà una ronda.


22

Cubi-Vidre: si la fitxa arriba a la casella del Cubi-Vidre, el jugador haurà de nomenar cinc elements devidre corresponents a aquest tipus de contenidor. Si no els completa perdrà una ronda.

Cubi-Pastilles: si la fitxa arriba a la casella del Cubi-Pastilles, el jugador haurà de nomenar dos llocson podrà trobar aquest tipus de contenidor. Si no els completa perdrà una ronda.

Cubi-Piles: si la fitxa arriba a la casella del Cubi-Piles, el jugador haurà de nomenar tres tipus de pilesque es poden dipositar en aquest tipus de contenidor. Si no els completa perdrà una ronda.

Presó/Pou: si el jugador té la mala sort de caure en aquestes caselles, haurà de descansar tres rondesfins a poder tornar a tirar els daus.

Mort: si la fitxa cau a la casella de la mort, número 38, haurà de tornar a començar el joc. La partidahaurà finalitzat quan un jugador arribi directament amb la seva fitxa a la casella final del Cubi-Orgànic.



23

Nom de l’activitat:TALLER DE CONSUM

ADREÇADA A:Primària (Cicle Mitjà )

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:· Demostrar la quantitat d’embolcalls superflus que consumim.· Observar la presència en augment dels envasos d’un sol ús en substitució dels retornables.· Valorar les causes d’aquestes tendències.· Fer una anàlisi crítica dels nostres hàbits de consum i proposar mesures alternatives.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:A partir d’un esmorzar (amb i sense residus) es genera un debat sobre el consum i la reducció delsresidus. Cal organitzar l’aula en dos grups i el dia abans, realitzar la compra de l’esmorzar: un ambel mínim de residus, i l’altre amb els residus habituals . Exemple d’esmorzars que duran a l’escola:· Grup A: portaran els aliments embolcallats (plastificats, etc.) i les begudes (sucs i/o llet) en brik oenvàs de plàstic. També portaran tovallons i estovalles de paper, gots i plats de plàstic.· Grup B: portaran els aliments en envasos reutilitzables, carmenyoles, o bé embolicats amb paper(coca de forn, entrepans, galetes ola, etc.) i les beguda (sucs i/o llet) en envasos de vidre. Tambéportaran els tovallons i les estovalles de roba, els gots i els plats de vidre o ceràmica (aquests els potposar l’escola).

DATES, HORARI I LLOC:Dates i horari a decidir per part del professorat. Les activitats es realitzen a la mateixa escola.


24

Nom de l’activitat:EL CENTRE RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT

ADREÇADA A:Primària.

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:A través de diferents activitats, es pretén que els nens/es analitzin de quina manera la seva activitatdiària a l’escola afecta al medi ambient. També es discuteixen possibles solucions per minimitzaraquest impacte i en la mesura del possible s’apliquen com per exemple canviar les bombetes perbombetes de baix consum, o revisar totes les aixetes per comprovar que no gotegen...

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:A partir d’un audiovisual o d’una representació amb titelles es fa una introducció als diferents temesque es tractaran posteriorment: recollides selectives, problemàtica de les piles, aprofitament de l’aiguai l’energia,... En acabar es complementa el treball amb la realització de les fitxes i/o activitatscomplementàries d’aprofundiment de les diferents temàtiques.



25

Nom de l’activitat:ELS RESIDUS. LES 3RL’actuació se centra a treballar les 3R: reduir, reutilitzar i recollida selectiva de residus a tota l’escola.

ADREÇADA A:Primària.

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:· Iniciar els/les alumnes en l’adquisició d’uns hàbits positius per al medi ambient.· Conèixer quins tipus de residus van a cada contenidor per dur a terme la recollida selectiva correctament.· Adonar-se de la importància de REDUIR al màxim els residus.· Acostumar-nos a utilitzar els diferents contenidors per a cada tipus de residu. · · Separar els residusperquè es puguin RECICLAR.· Informar i aconseguir la participació de tota la comunitat educativa.· Aprendre a REUTILITZAR materials que llençaríem a les escombraries: restes de papers, envasos, etc.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:Ubicar a totes les aules i a tots els espais comuns del centre contenidors diferents per a la recollidaselectiva (paper, piles, orgànica, plàstics...). Els alumnes seran els encarregats de buidar-les alscontenidors generals del centre (patí) o del barri.

El Consell Comarcal farà arribar al centre contenidors per als diferents residus per a interiors (aules) i,més tard, per espais exteriors (patis).


26

Caldrà fer-ne difusió a les famílies de l’escola a través de les reunions de pares i mares per difondrei optimitzar la selecció de residus a casa.

Caldrà al mateix temps portar a terme altres tipus d’actuació com:

- Generalitzar l’ús de tovalloles de roba, en comptes de paper- Estendre l’hàbit de dur l’esmorzar en envasos reutilitzables- Utilització d’ una gerra per beure aigua a les aules- Reutilització del paper per les dues cares- Reduir les restes de materials en els treballs escolars d’aula



27

Nom de l’activitat:TALLER DE JOGUINES AMB MATERIAL RECICLAT

ADREÇADA A:Primària (Cicle mitjà i superior).

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:Reflexionar sobre la quantitat de deixalles que generem i prendre consciència dels problemes queaixò ocasiona.Veure les possibilitats de creació de joguines a partir de materials reciclats.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:A partir d’un material aparentment de rebuig realitzarem un seguit de joguines noves i divertides ambles que podrem jugar tants cops com vulguem. Cadascú s’endurà a casa les joguines que hagi fet.

PODEU UTILITZAR COM A RECURS EL LLIBRE DE LA PALMIRA MONTALBAN(disponibilitat al CRP de la Noguera)



28

Nom de l’activitat:L’AUTOCOMPOSTATGE, O COM RECICLAR LA MATÈRIAORGÀNICA A CASA

ADREÇAT A :Primària (Cicles Mitja i Superior).

OBJECTIUS DEL TALLER:Aprendre a reciclar la matèria orgànica des de casa, o en aquest cas desde l’escola.Conèixer els diferents secrets del compostatge, ja que només ambla matèria orgànica de la cuina no ens en sortiríem.

ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:El compostatge és un procés simple que mitjançant un senzill aprenentatge es potrealitzar al mateix lloc on s’ha generat la matèria orgànica: a casa, si es disposad’un jardí o pati, però també a l’escola, instituts, esplais, i altres llocs d’interèseducatiu.

Instruments necessaris per compostar a casa:Pala o forcaRegadoraCompostadora i trituradora (opcional)Garbell


29

PROCEDIMENTPer realitzar el compostatge primer necessitem un espai amb sòl natural senseasfaltar i, si pot ser, a l’ombra. Si el jardí és molt petit és aconsellable compostardins d’un recipient o compostador. En un costat s’acumularan les restes vegetals(de poda, fusta triturada o serradures). Per iniciar el compostatge es necessitaaquest tipus de material, ja que la matèria orgànica provinent de la cuina és forçahumida i densa, i cal esponjar-la. Amb aquestes restes farem una pila. La primeracapa de la pila ha de ser de restes vegetals, per facilitar que l’aire pugui circularper la pila. A partir d’aquí es poden anar fent capes a mesura que es generinresidus orgànics, intercalant capes de matèria orgànica amb les capes de les restesvegetals.

La quantitat mínima necessària per iniciar el compostatge i mantenir-lo de formacorrecta és d’1 o 2 metres cúbics. Es pot tapar amb terra de jardí o compostatgeuna mica madur. La barreja entre matèria orgànica de cuina i les restes vegetalsha de ser 1-2 parts de matèria orgànica de cuina per cada part de restes vegetals.Quant més divers sigui el material més ràpid es desenvolupa el procés defermentació. Quant més residus de fracció vegetal, fruites, verdures i marro decafè sobre els altres materials orgànics hi ha, millor resulta el compost. Les restesde carn, peixos, greixos... que també són compostables, requereixen unes condicionsòptimes de tractament i control continuat que no es poden crear amb aquestcompostatge passiu del compostador, per això és preferible no posar-les.


30

Periòdicament cal remenar amb una pala o forca la matèria orgànica per assegurar que el procéstingui l’oxigen suficient. Si fa olor o està massa sec, s’ha de voltejar més sovint en el primer cas, o regaren el segon. Després de poques setmanes pot observar-se com s’ha reduït considerablement el seuvolum. Cal, doncs, tornar-lo a apilar.

El compost madur es treu del recipient o de la pila i es passa per un garbell pla o rotatiu. Amb un trosde reixa i un marc de fusta pot fabricar-se’n un fàcilment. La part gruixuda del compost que queda algarbell pot fer-se servir per tapar la pila nova. També es poden treure a mà les branquetes quequeden després de la descomposició, o simplement integrar-los amb la resta de compost al sòl. Aqueststrossets no perjudiquen el sòl, ben al contrari, l’espongen.

Per comprovar que el compost és madur, es posen unes quantes llavors de créixens dins d’una mica decompost i s’humiteja. Si els processos de descomposició encara estan desenvolupant-se, els créixens nogerminen bé. Si el compost, però, està ben madur, després de 5 o 7 dies s’haurà format una densacatifa de créixens. Aleshores el compost es pot aplicar sense por. També es poden fer servir llavors derabe o d’enciam.



31

Nom de l’activitat:QUÈ TENIM A CASA?

ADREÇADA A: Primària (Cicle superior).

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:-Conèixer dos materials reciclables com són l’alumini i l’acer, que sovint els confonemi són molt diferents.Trobar les característiques que tenen en comú aquests dos materials o objectes.

PROGRAMA/ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:L’activitat que us presentem a continuació té dos apartats diferents, el primer derecerca, i en el següent haureu de fer servir el cap.

Primer cerqueu productes per casa o al supermercat que portin el símbol de reciclatgede l’alumini ja siguin llaunes, tapes dels iogurts, tubs de medicaments, peces decotxes, etc... Heu de tenir en compte que l’alumini i l’acer són materials diferentsencara que puguin confondre’s. O sinó feu la prova magnètica per diferenciar unallauna d’acer d’una llauna d’alumini. Els fabricants tampoc no ho indiquen,normalment. Per això, amb un imant sabreu que si no s’enganxa a la llauna vol dirque és d’alumini. Heu de tenir en compte que en alguns objectes aquests materialsno són del tot evidents, ja sigui perquè van acompanyats de plàstic o paper, o béperquè és l’element d’una peça dins una màquina o objecte.


32

L’interès d’aquesta activitat és adonar-se amb quina facilitat la nostraquotidianitat transcorre entre objectes de matèries diverses. Feu-ne una llista.

Dels elements de la llista busqueu-ne les característiques en comú d’aquestsobjectes o productes. Intenteu descobrir per què s’ha utilitzat l’alumini i quinespropietats de l’alumini han fet que els fabricants d’aquell producte l’utilitzin?Cerqueu altres aplicacions de l’alumini que no hagueu trobat, però per a lesquals creieu que aquest element és imprescindible per les seves característiquesúniques que anteriorment haureu pensat.



35

Nom de l’activitat:VISITA A LA DEIXALLERIA COMARCAL

ADREÇADA A:Primària (Cicles Mitjà i Superior)Ensenyament Secundari Obligatori

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:· Conèixer què és i quines són les funcions d’una deixalleria.· Conèixer quins tipus de residus es poden portar a la deixalleria.· Conèixer quin és el destí dels materials recollits.· Identificar els residus especials o problemàtics per al medi ambient utilitzats a la llar.· Comprendre el significat dels termes reutilitzable, recuperables i reciclable, així com el conceptede reducció dels residus.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:Un tècnic del Consell Comarcal farà la visita guiada a la deixalleria de la Noguera.

DATES, HORARI I LLOC:Matí o tarda, depenent de l’horari de la deixalleria.


36

Nom de l’activitat:APROFITAMENT I RECICLATGE DEL PAPER

ADREÇADA A:Primària (Cicle superior) i ESO

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:Analitzar el consum de paper al centre.Estudiar la possibilitat de reduir-lo.Cercar la col·laboració de tots els estaments del centre: professors, alumnes i personal no docent.Portar a terme aquesta reducció d’una forma efectiva i reciclar tot el paper.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:Planificar un seguit d’actuacions lligades amb l’objectiu comú d’aprofitament i reciclatge del paper:- Aprenentatge sobre què és el paper.- Pràctica de laboratori: observació de les fibres de paper.- Observació i anàlisi del circuit de paper en el centre i disseny del nou circuit.- Realització d’un taller de paper reciclat per un grup d’alumnes.- Construcció dels materials necessaris per fer paper reciclat per part d’un grup d’alumnes de tecnologia.- Fomentar l’ús del paper per les dues cares



37

Nom de l’activitat:TALLER: ANALITZEM LA COMPOSICIÓ DE LA BROSSA


OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:L’objectiu d’aquest taller és reflexionar sobre la quantitat de residus generats, la seva composició, lespossibles destinacions de cada material, les problemàtiques que comporten i les possibles vies desolució.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:Què llencem a les deixalles? on van a parar? quins problemes comporten? què podem fer amb cadamaterial?Ho coneixem i hi reflexionem a partir d’analitzar la composició qualitativa i quantitativa d’una bossaplena de deixalles sense triar.



38

Nom de l’activitat:TALLER DE PILES USADES


OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:Amb aquest taller s’aprenen les característiques de les piles, els diferents tipus de piles que existeixenal mercat, els problemes ambientals i de salut que poden causar i les alternatives que els hi podemtrobar.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:Qui de vosaltres fa servir piles? Qui de vosaltres coneix els efectes en el medi que aquesta pràctica tanextesa comporta? Per conèixer-los a fons i reflexionar-hi una mica us proposem aquest taller. Passareuuna bona estona i entendreu perquè cal no consumir tantes piles i en tot cas, portar-les sempre areciclar.. Presentació del taller ( passi d’un vídeo de 12 minuts). Joc d’associació del cicle de vida de les piles.. Activitat de coneixement de diferents tipus de piles.. Conclusions



39

Nom de l’activitat:UN JOC PER INVESTIGAR EL PAPER DELS RESIDUS EN EL PAISATGE

ADREÇADA A:Ensenyament Secundari Obligatori

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:. Prendre consciència de la progressiva capacitat de l’ésser humà per modificar i transformar el paisatge.. Reconèixer i classificar diferents agents contaminants, el seu origen i la seva incidència en el mediambient.. Analitzar el grau de toxicitat i biodegradabilitat dels residus.. Conèixer efectes nocius dels diferents residus sobre la salut de les persones.. Relacionar el progrés científic i tecnològic amb la conservació del medi ambient.. Sensibilitzar sobre el consum responsable i el reciclatge.

PROGRAMA / ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT:Un joc per investigar el paper dels residus en el paisatge i comprovar gràficament el seu augment alllarg del temps. Proposa detectar els residus visibles i invisibles en diferents escenaris d’un mateixpaisatge, des del Paleolític fins al segle XXI. Una vegada descobert el residu se n’obté informaciósobre l’origen, la biodegradabilitat, els efectes de la seva contaminació ambiental, la recuperació, elreciclatge, els possibles usos posteriors, la toxicitat i els efectes sobre la salut.

L’activitat és indicada per dur-la a terme individualment o en petit grup ja que, en un primer moment,es basa en l’agudesa visual i la deducció ràpida en la cerca. No obstant això, cal tenir present


40

que assimilar tota la informació obtinguda sobre residus i contaminació forma part d’un procésd’aprenentatge més ampli. Per això, el joc és especialment útil per complementar programacionsd’aula.

Orientacions didàctiques:Es pot aplicar com a motivació inicial i com a reforç de continguts, si s’han plantejat activitats de cairelocalista, per exemple:

. Investigar quins i quants residus es generen al mateix centre, a casa (nivell domèstic), al barri oal poble.. Confrontar dades amb les que puguin obtenir de les administracions locals.. Esbrinar quin tipus de recollida està en funcionament i on van a parar els residus.. Plantejar actuacions factibles en l’àmbit escolar, el familiar o el veïnal a l’entorn de la reducció iel reciclatge de residus.. Realització de tallers sobre la reutilització de residus i usos posteriors, per exemple fer compostatgeper a l’hort escolar.. Visites a abocadors, granges, plantes de reciclatge, etc.

Indirectament, també és un recurs per a l’anàlisi de l’evolució del paisatge al llarg del temps. En elsescenaris del joc es poden reconèixer modificacions que s’expliquen per les diferents formes de vida imodels d’ocupació territorial. En aquest sentit es pot proposar a l’alumnat que elabori una seqüènciacronològica representant les diferents fisonomies d’un paisatge real i proper.


Activitats complementàries

1

4. Activitats complementàries


2

Activitatscomplementàries


3

PREMI COMARCAL D’AUQUES«SANT JORDI 2005»

Amb la finalitat d’estimular la creació artística i l’ús de la llengua catalana convoquem elPremi Comarcal d’Auques «Sant Jordi» per a escolars, que es regirà segons aquestes bases:

1. Poden concórrer al concurs tots els alumnes de centres escolars de la comarca que estiguincursant 5è i 6è de Primària.

2. Hi haurà un tema únic: LA RECOLLIDA SELECTIVA D’ESCOMBRARIES

3. Tots els treballs presentats hauran de ser inèdits. Els textos que acompanyen els dibuixoshauran de ser en llengua catalana. Les auques s’han de presentar en un format únic de 50 x 65cm.

4. Els originals, sense signar, portaran el distintiu del lema que es correspondrà amb el quefiguri en l’exterior d’un sobre tancat a part. A l’interior s’hi haurà de constar el nom, l’adreçade l’autor i el nom del centre.

5. Per tal de facilitar la tasca del Jurat els centres participants hauran de fer una seleccióprèvia de les 15 millors. Aquestes es presentaran al Consell Comarcal en un sol lot. De cadapaquet el jurat triarà els tres millors treballs que passaran a la final.


4

6. Els treballs cal presentar-los al CRP de la Noguera. El termini de presentació acabarà el dia 7d’abril de 2006.

7. Les obres premiades quedaran propietat del Consell Comarcal. Les obres no premiadespodran retirar-se a partir del dia 30 d’abril.

El premis seran el següents:

1r premi: 180 euros2n. Premi: 120 euros3r premi: 60 euros7 accèssits de 30 euros

Els centres educatius guanyadors dels tres primers premis rebran una subvenció de 100 eurosper comprar material educatiu.


5

PREMI COMARCALDE TREBALLS DE RECERCA EDUCATIVA

Per tal de fomentar l’esperit de recerca i la creativitat cièntifica entre els alumnes d’ensenyamentsecundari, batxillerat i cicles formatius de la comarca de la Noguera, el Pla Comarcal de DinàmicaEducativa convoca aquest concurs d’acord amb les BASES següents:

1. Adreçat a alumnes de batxillerat i cicles formatius dels centres educatius de la comarca educa-tiva.

2. Obert a treballs d’investigació sobre llengua, literatura, història, geografia, art, economia oqualsevol altre àmbit del currículum escolar relacionat amb la comarca de la Noguera. Poden serde tipus experimental o teòric i podran consistir en experiències, o bé en altres iniciatives, amb lafinalitat de fomentar la creativitat i l’esperit d’estudi i recerca. Els treballs hauran de tenirobligatòriament un tutor (professor/a) que els dirigeixi i assessori.

3. Es concediran els següents premis:

300 euros el primer premi200 euros el segon premi100 euros el tercer premi5 accèssits de 50 euros


6

Premi especial (de 300 euros) al millor dels treballs de recerca que hagin prioritzat com a tema:PROPOSTES DE MILLORA EN LA RECOLLIDA SELECTIVA D’ESCOMBRARIES A LA NOGUERA

Els professors tutors dels 3 primers premis i del premi especial rebran un premi de 100 euros.

4. Els treballs hauran de ser originals i inèdits.

5. La presentació s’haurà de fer en una carpeta tancada on s’inclourà, a més del treball, un fullon es relacionaran les dades personals dels autors i tutor del treball presentat.

6. Els treballs s’hauran de presentar als Serveis Educatius de la Noguera abans del 22 d’abril de2006. El Jurat farà pública la decisió la segona quinzena de maig i el lliurament de premis es faràen acte públic que es comunicarà prèviament als participants.


7

CONCURS DE FOTOGRAFIA

BASES DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA

1. La participació és lliure i gratuïta. Hi podrà participar qualsevol alumne/a de les dels centreseducatius de la Noguera.

2. Cada participant podrà presentar fins a un màxim de tres fotografies, en color o en blanc i negre,sense cap mena de suport (o amb una cartolina al darrera) i podrà rebre, com a màxim, un premi perfotografia.

3. El tema del concurs és: Els residus: conductes incíviques i conductes cíviques dels ciutadans de lanostra comarca.

4. El format de les fotografies haurà de ser d’unes dimensions mínimes de 20 X 30 cm. i màximes de 30X 45 cm.

5. Els treballs hauran de remetre al Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera abans del dia 1 demaig de 2006.


8

6. Les obres s’hauran d’identificar amb un títol i un pseudònim i s’hi haurà d’identificar el lloc i la dataaproximada en què van ser realitzades. Cada participant haurà d’entregar també un sobre tancat, al’exterior del qual hi figurarà el seu pseudònim per a totes les fotografies que presenti amb un paperon hi constarà el nom, l’adreça, el telèfon de l’autor, el centre educatiu i el curs escolar.

8. La dotació dels premis de fotografia és de 120, 80 i 60 euros . A aquest premi hi optaran, en primerainstància, totes les fotografies presentades.

9. Les fotografies presentades a concurs podran ser exposades a Balaguer o a qualsevol altre municipide la comarca. L’organització es reserva el dret de fer-ne una selecció prèvia, així com d’editar-ne uncatàleg.

10. El veredicte serà donat a conèixer directament als autors guardonats i als mitjans de comunicació.Els premis es lliuraran a Balaguer en el marc de l’exposició fotogràfica.

11. Les obres guardonades passaran a ser propietat de les entitats organitzadores. Les obres noguardonades es retornaran als autors un cop acabats els processos d’exposició i publicació.

12. Qualsevol circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta inapel·lablement, pel jurat. Laparticipació del premi pressuposa l’acceptació d’aquestes bases.

Sortides i visites

1

5. Sortides i visites

Sortides i visites

2

5.1. Visita a ladeixalleria comarcal

Sortides i visites

3

PRESENTACIÓ

Aquest dossier està plantejat com a suport per a

la visita a la deixalleria comarcal de la Noguera,

ubicada a Balaguer. De totes maneres no es

particularitza en aquesta deixalleria, per tant,

és un material directament aplicable a qualsevol

altra deixalleria.

Seria ideal que la visita fos el complement d’un

treball més ampli sobre residus municipals que

cal fer a l’escola.

Sortides i visites

4

Deixalleria idipòsit de residusde la Noguera

Sortides i visites

5

OBJECTIUS DE LA VISITA

1. Conèixer què és i quines són les funcions d’una deixalleria.2. Conèixer quins tipus de residus es poden portar a la deixalleria.3. Conèixer quin és el destí dels materials recollits.4. Identificar els residus especials o problemàtics per al medi ambient utilitzats a la llar.5. Comprendre el significat dels termes reutilitzable, recuperable i reciclable, així com la importància

de la reducció dels residus.

MATERIALS PER AL DOCENT

Desenvolupament de la visita

A continuació podeu trobar el procediment d’aquesta proposta didàctica amb una proposta d’activitats

per dur a terme a l’aula, altres per la pròpia sortida i unes altres d’avaluació.

Procediment

A l’aula, abans de la visita a la deixalleria cal veure què ensaben els alumnes de les deixalleries, fent-

los-hi diverses preguntes i que entre el grup classe en puguin sortir el màxim de definicions, funcions,

etc. A més, es proposa que facin aquestes activitats per tal de incidir més amb el tema.

Sortides i visites

6

Per a infantil, cicle inicial i mitjà d’educació primària

- Joc de simulació: La cuineta

Per a cicle superior i ESO

- Sortida per la ciutat per visualitzar la quantitat dedeixalles que generem tots plegats, i el que és mésimportant, què en fem d’aquestes deixalles? Per teniruna mica més clara la funció de la deixalleria.

A la sortida: els alumnes podran omplir una fitxa detreball elaborada per tal de que es pugui fer a lamateixa visita.

Avaluació: un cop feta la visita es pot fer una avaluació a partir d’un qüestionari que ens permetisaber si els diferents conceptes treballats a la deixalleria han quedat prou clars per als alumnes.

Sortides i visites

7

Continguts

Funcions i objectius de les deixalleries

Les funcions i objectius bàsics de les deixalleries han de ser els següents:

· Garantir una gestió preventiva, que eviti l’impacte ambiental dels residus, assegurant que

sigui un Centre de Recuperació de Residus i no un simple centre de transferència de residus o

un dipòsit controlat o incineradora.

· Oferir un servei municipal voluntari i gratuït als ciutadans.

· Recollir al màxim els residus especials d’origen domèstic. Canalitzar els residus especials

aportats pels usuaris, per tractar-los o recuperar-los de forma individualitzada i perquè rebin

un tracte adequat ambientalment.

· Recollir i recuperar els materials que no són objecte de recollida selectiva municipal.

· Recollir els materials que poden causar impacte ambiental si s’abandonen al medi, però que

portats a la deixalleria, es poden recuperar parcialment com els voluminosos, o la runa.

· Donar suport a les recollides selectives que es facin al municipi.

· Sensibilitzar i educar a la població per recuperar el màxim de materials de les deixalles i

segregar els especials.

Sortides i visites

8

· Informar i sensibilitzar a la població i als usuaris en comportaments adequats per reduir els

residus innecessaris, tot oferint alternatives als envasos i embolcalls d’un sol ús i als residus

especials.

· Recollir gratuïtament els residus dels particulars.

· Assumir residus de comerços i petits industrials amb condicions de taxes i limitacions en quantitat.

· Aplicar un disseny, un funcionament i gestió del centre amb l’objectiu d’aconseguir una instal·lació

preventiva de recuperació de residus on es recullin i es recuperin el màxim de materials.

· Assegurar una gestió transparent i coherent de recuperació màxima dels residus.

· Garantir una sortida ambientalment correcta dels diferents materials.

· Garantir una gestió del funcionament que eviti incidents o accidents, molèsties als veïns, als

treballadors i a l’entorn.

· Cal que els horaris d’obertura del centre, el seu disseny, les normes i el tracte al públic afavoreixin

la participació dels ciutadans.

· Cal realitzar un seguiment dels usuaris, de les sortides dels materials i la seva destinació. Cal

realitzar unes estadístiques i valoracions periòdiques.

· És important retornar als ciutadans periòdicament la informació i l’evolució dels resultats de la

seva participació i dels residus recollits i recuperats a la deixalleria.

Sortides i visites

9

Sortides i visites

10

MATERIALS PER A L’ALUMNE

Què és?

La deixalleria és una instal·lació pública de recollida selectiva de residus. Està especialment indicada

per a portar-hi aquells objectes domèstics que no es recullen regularment a la via pública. En aquest

centre es garanteix la millor destinació de cada material.

És una instal·lació on podem portar-hi els materials que ja no usem a fi que adquireixin un valor. De

la deixalleria es duen a plantes especialitzades.

Qui la pot utilitzar?

La deixalleria està adreçada principalment a particulars i al sector comercial i de petits tallers.

Beneficis

La deixalleria suposa un seguit de beneficis:

o Reutilització i reciclatge de materials

o Estalvi de recursos naturals

o Disminució de la contaminació

o Control de residus perillosos

o Medi ambient més net i sa

Sortides i visites

11

Què s’hi pot dipositar?

Aquells residus que pel seu volum o per la seva tipologia s’han de dipositar en un lloc diferent als

contenidors de carrer, així com aquells residus que són susceptibles de reciclatge, complementant

d’aquesta manera la recollida selectiva habitual, essent un servei gratuït per els ciutadans.

Fluorescents

S’evitarà que durant la seva manipulació no es trenquin.

Bateries

L’emmagatzematge de bateries s’efectuarà en un lloc tancat i ventilat. Les bateries seran col·locades

de forma que no es vessin els líquids que contenen.

Dissolvents, pintures i vernissos

En el moment de la retirada dels dissolvents, pintures o vernissos recollits, s’han de prendre les

disposicions necessàries per a evitar vessaments, sobre tot en el cas de transvasament de recipients.

S’avisarà al públic dels riscs i de la prohibició formal de barrejar substàncies amb característiques

diferents.

Piles

Caldrà garantir la separació entre piles botó i la resta de les piles per aconseguir el tractament

correcte de totes.

Sortides i visites

12

Frigorífics i electrodomèstics amb CFC

S’assegurarà durant la seva manipulació que no es trenqui el circuit de refrigeració.

Olis minerals i vegetals usats

Es guardaran en dipòsits separats per a aconseguir la seva gestió diferenciada.

Residus voluminosos

Mobles, sofàs, joguines, etc...

Els diferents contenidors i recipients que ens trobarem:

Vidre Restes Vegetals

Envasos FluorescentsPaper Envasos d’olis mineralsPiles Envasos d’olis vegetalsRoba Envasos de fitosanitarisAerosols Consumibles informàticsMedicaments i cosmètics RadiografiesTermòmetres Pintura

Residus voluminosos: electrodomèstics, mobles vells, pneumàtics, etc.

Sortides i visites

13

Sortides i visites

14

I després...

Material Producte transformat

Paper i cartró Cartronet (capses per a embalatge de productes comercials), paper reciclat.

Ampolles de vidre Ampolles de vidre, microesferes (boletes esfèriques reflectores que delimiten

els carrils de les carreteres de nit; també s’usen per netejar monuments).

Envasos de plàstic Bosses de plàstic, mobiliari urbà (bancs i senyalització), envasos d’ús no

alimentari (lleixius, detergent).

Restes de jardineria Compost.

Olis minerals Els regeneren per tornar a ser usats.

Olis vegetals Sabons, cosmètics, pinso, oli de motor, biodiésel.

Fluorescents Se’n recupera el vidre, les càpsules d’alumini i el mercuri.

Piles Se’n recupera el paper, el plàstic i els elements fèrrics (mercuri, zinc, coure,

níquel,...) i no fèrrics.

Piles de botó Se’n recupera el mercuri i els casquets de metall.

Sortides i visites

15

Què n’aconseguim?

· Conservar els recursos naturals.· Reduir la toxicitat de les deixalles· Prevenir la contaminació del medi i els problemes de salut en les persones.· Aportar primeres matèries a la indústria.· Crear llocs de treball.

· Estimular el desenvolupament de tecnologies netes.

Deixalleria mòbil

La deixalleria mòbil és un remolc de grans dimensions amb petits cubells on dipositar-hi les deixalles

que no s’haurien de barrejar amb la brossa de cada dia. Objectes com piles gastades o roba que no

fem servir, oli de cuinar, una vella radiografia i restes de pintura o fluorescents.

La deixalleria mòbil circularà pels pobles de la comarca de la Noguera. És una cita mensual dels veïns

amb el reciclatge que complementa la tasca que es duu a terme a les instal·lacions de la deixalleria

comarcal.

Sortides i visites

16

Sortides i visites

17

FITXA PER A LA VISITA

Primària (Cicle Mitjà)

1.- Omple els requadres que estan buits seguint els exemples.

CONTENIDOR DEIXALLES TAMANY

VOLUMINOSOS GRAN

VIDRES

PETIT

Sortides i visites

18

2. Qui pot fer ús de la deixalleria de la comarca de la Noguera? (Marca amb una creu X les respostescorrectes).

- Els particulars de la mateixa comarca.

- Tothom qui ho vulgui.

- Les grans empreses.

- El sector comercial de la comarca.

- Els petits tallers de la comarca.

3. El lema de la campanya de difusió del Pla de Gestió de Residus és… (Senyala amb una creu X la

resposta correcta).

- La Noguera, Fem-la Neta.

- Amb la Noguera no fem marranades.

- Com més net, més polit.

4. A la deixalleria ho podem dur tot barrejat? (Senyala amb una creu X la resposta correcta).

- Si, ja hi ha un treballador que es dedica a separar-ho.

- No, ho em de dur tot separat de casa.

- Si, tot va a parar al Dipòsit Controlat.

Sortides i visites

19

Sortides i visites

20

FITXA PER A LA VISITAPrimària (Cicle superior) i ESO.

1. Omple els requadres que estan buits seguint els exemples.

CONTENIDOR DEIXALLES TAMANY

Neveres

Ordinadors

Rentadores

Piles Petit

Vidres

Oli Vegetal

Oli Mineral

Sortides i visites

21

2.- Qui pot fer ús de la deixalleria de la comarca de la Noguera? (Marca amb una creu X les respostes

correctes).

- Els particulars de la mateixa comarca.

- Tothom qui ho vulgui.

- Les grans empreses.

- El sector comercial de la comarca.

- Els petits tallers de la comarca.

3.- . El lema de la campanya de difusió del Pla de gestió de residus és… (Senyala amb una creu X la

resposta correcta).

- La Noguera, Fem-la Neta.

- Amb la Noguera no fem marranades.

- Com més net, més polit.

4. A la deixalleria ho podem dur tot barrejat? (Senyala amb una creu X la resposta correcta).

- Si, ja hi ha un treballador que es dedica a separar-ho.

- No, ho em de dur tot separat de casa.

- Si, tot va a parar al Dipòsit Controlat.

Sortides i visites

22

Sortides i visites

23

AVALUACIÓPrimària (Cicle mitjà i c. superior ) i ESO

1. Com podem generar menys residus? (Les 3 R)

a..................................................................................................b..................................................................................................c...................................................................................................

2. Què podem dur a la deixalleria? (Posa’n algun exemple)

a. Residus Municipals especialsb. Residus Municipals ordinarisc. Altres residus Municipalsd. Residus Municipals voluminosose. Materials no admesos a la deixalleria

3. Quins d’aquests residus no són residus Municipals especials? (subratlla’ls)

a. Fluorescents i llums de vapor de mercuri b. Bateries de cotxe i pneumàticsc. Dissolvents, pintures i vernissos d. Pilese. Frigorífics i electrodomèstics amb CFC f. Olis minerals usatsg. Material relacionat amb la fotografia/radiografies h. Paper i cartrói. Runes i restes de la construcció d’obres menors j. Fustes i restes de jardineria i podak. Residus industrials en grans quantitats l. Residus sanitarism. Residus radioactius

Sortides i visites

24

4. Si practiques la llei de les 3R, col·labores a la millora de l’entorn. Però, què volen dir les 3R? (Subratlla la resposta correcta)

a) Residus Rars Recuperablesb) Rosa Rosae Rosac) Reduir, Reutilitzar i Reciclar

5. El millor que podem fer, en relació a les deixalles i a fi de protegir l’entorn, és… (Subratlla la resposta correcta)

a) No fer residus.b) Col·laborar en la recollida selectiva i comprar productes reciclats i ecològics.c) Acumular totes les deixalles a l’habitació dels mals endreços de casa i, per Sant Joan, cremar-les en una foguera.

6. De l’oli de fregir, que se n’ha de fer?(Subratlla la resposta correcta)

a) Es pot reutilitzar fins a 50 vegades per fer ous ferrats.b) Guardar-lo en un recipient tancat i portar-lo a la deixalleria.c) Llençar-lo per l’aigüera.

7. Les pintures, els dissolvents, els esprais, les piles, els fluorescents… Què tenen en comú aquestproductes quan ja no es poden utilitzar? (Subratlla la resposta correcta).

a) Són residus especials perquè poden ser tòxics o perillosos i, per tant, cal portar-los a la deixalleriab) No tenen res en comú. És més, no es cauen gens bé.c) Són residus orgànics que poden anar a la planta de compostatge.

Sortides i visites

25

8. Si portem residus a la deixalleria, què aconseguim?(Subratlla la resposta correcta)

a) Desfer-nos de trastos i objectes que ens fan nosa a fi que tots siguin portats a un dipòsit controlat o a una incineradora.b) Una medalla honorífica per part del Consell Comarcal de la Noguera.c) Que aquests residus siguin triats i classificats i, per tant, se n’afavoreixi la reutilització o el reciclatge posterior en centres de tractament adequats.

9. Del procés de compostatge de la matèria orgànica se n’obté el compost. Sabries dir-nos per a quèserveix aquest compost? (Subratlla la resposta correcta)

a) Per ser utilitzat com a adob natural d’alta qualitat.b) Per enllustrar les sabates, atès que les deixa lluentes i molt brillants.c) És el substitut ideal de la terra de testos i jardineres.

10. La matèria orgànica s’ha de dipositar al contenidor marró. Però, exactament, quins residus són elsque s’hi poden posar? (Subratlla la resposta correcta)

a) Tots els que hi càpiguen, atès que dins aquests contenidors hi ha uns petits animalons que s’ho van menjant tot.b) Les restes de menjar i de la cuina (restes de fruita, verdura, carn i peix, paper de cuina i tovallons bruts, closques d’ou i fruita seca i marro de cafè i restes d’infusions) i restes de jardineria.c) Els que s’esmenten en l’apartat «b» i també els bolquers i compreses i les llaunes de conserva.

Sortides i visites

26

11. A les àrees d’aportació cal posar… (Subratlla la resposta correcta)

a) El paper i el cartró al contenidor blau, el vidre al contenidor verd i els envasos al contenidor groc.b) El paper i el cartró al contenidor verd, el vidre al contenidor blau i els envasos al contenidor groc.c) El paper i el cartró, el vidre i els envasos tot junt i deixar-ho a peu del contenidor de color que més ens agrada.

12. Com s’identifiquen els envasos pels quals l’empresa que els ha fabricat ha pagat perquè es recuperini es valoritzin? (Subratlla la resposta correcta)

a) Amb un logotip: $+%=@b) Amb un logotip, el punt verd.c) Amb un logotip, una alzina.

13. Què hi podem posar al contenidor groc? (Subratlla la resposta correcta)

a) Els envasos lleugers: envasos de plàstic, brics i llaunes.b) Els envasos que hagin contingut productes tòxics.c) Les llimones, els plàtans, les pàgines grogues… i tot allò que sigui de color groc.

14. El lema de la campanya de difusió del Pla de Gestió de Residus és…(Subratlla la resposta correcta)

a) La Noguera, fem-la netab) Amb la Noguera no fem marranadesc) Com més net, més polit

Visita al dipòsit controlat de residus

27

Visita al dipòsitcontrolat deresidus municipals


28

PRESENTACIÓ

Aquest dossier està plantejat com a material de suport per a la visita al Dipòsit Controlat de ResidusMunicipals de la Noguera, ubicat a Balaguer. De totes maneres no es particularitza en aquest dipòsiten concret, per tant, és un material directament aplicable a qualsevol altre dipòsit controlat de residusmunicipals.

Seria ideal que la visita al dipòsit fos el complement d’un treball més ampli sobre residus municipalsque cal fer a l’escola.


29

OBJECTIUS DE LA VISITA

1. Concienciar als nois i noies de la importància delreciclatge per tal de dur el mínim de residus possiblesal Dipòsit Controlat de Residus.

2. Conèixer què és i quines funcions té el Dipòsit Controlatde Residus.

3. Conèixer el funcionament d’un Dipòsit Controlat deResidus.

4. Comprendre què són i les funcions que tenen elslixiviats i els gasos al Dipòsit Controlat de Residus.


30

DESENVOLUPAMENT DE LA VISITA

Si la visita es fa després d’haver fet la sortida per la nostra ciutat, per valorar la infrastructura viàriaper la recollida de RM, es plantejarà com el seguir la pista als residus que cadascun de nosaltresgenerem a casa.

També podem plantejar-nos només fer la visita al Dipòsit per veure el seu funcionament i adonar-nosdel problema que representen els RM.

Procediment

A l’aula, abans de la visita, cal que coneguem els coneixements dels alumnes sobre els Dipòsits Controlatsde Residus. Podem fer-ho mitjançant una pregunta a l’aula «Què en sabeu dels Dipòsits Controlats deResidus?». També caldria que abans del la sortida els alumnes haguessin fet un cop d’ull als fulls decamp (continguts i fitxes per a l’alumne) per tal que sàpiguin amb antelació les dades que haurand’anotar de les explicacions.

A la sortida només utilitzaran els fulls de camp que es poden omplir de manera individual o en grups.Per tant només caldrà portar una carpeta amb les fitxes i el llapis.

A l’aula i després de la sortida comprovarem que tots els alumnes tinguin els fulls de camp omplerts.Podem fer també una petita síntesi amb els alumnes sobre el què en pensen del Dipòsit un cop enconeixen el seu funcionament. I si s’escau, fins i tot, podem omplir els fulls de valoració.


31

AvaluacióAvaluacióAvaluacióAvaluacióAvaluació

Per avaluar, si els alumnes han captat el funcionament del Dipòsit, ens pot servir l’esquema últim queteniu en tres versions; el que està completat que és pel mestre, un de buit del tot i sense fletxes, per alsalumnes d’ESO , i un altre de buit però amb les fletxes indicant si es tracta d’una entrada o sortida deDeixalles, per als alumnes de 5è i 6è Primària.

Bibliografia

- La gestió municipal dels residus sòlids urbans. Estudis i monografies 16. Diputació de Barcelona.

- Residus sòlids urbans, material curricular del 1r cicle de la ESO. Ajuntament de Barcelona.

- «¿Que se puede hacer con la bolsa de la basura?» Guia d’Educació Ambiental. Mancomunitat de la Comarca de Pamplona.


32

CONTINGUTS

Un dipòsit controlat és un reactor on hi entren tres reactius (residus, aire i aigua de pluja i/o escolament),els quals interactuen entre ells i donen lloc a un conjunt de productes que podem agrupar en trescategories: residus mineralitzats (sòlids), lixiviats (líquids) i gasos. Els dos últims tendeixen a escapar-se per diverses vies i per això es prenen tota una sèrie de precaucions.

Fermentació anaeròbica és la que es produeix sense la presència d’oxigen i és un procés molt lent quedesprèn poca energia i produeix entre altres el gas metà (gas natural).

Els lixiviats: el principal problema dels dipòsits controlats.

Els lixiviats són les aigües que es produeixen en el dipòsit procedents dels materials dipositats o quehan passat a través seu; són aigües amb una concentració de contaminants superior a la normal. Perevitar que els lixiviats percolin cap a possibles cursos d’aigua el dipòsit s’ha d’ubicar en un lloc on hihagi terres impermeables o impermeabilitzar-les, en el cas de la Noguera el dipòsit consta de diversescapes d’argila i d’una làmina impermeable de polietilè. També al llit del dipòsit caldrà fer-hi undrenatge per tal que l’aigua no s’hi quedi estancada i pugui circular fins a la bassa de lixiviats que éson s’ha d’emmagatzemar.


33

Sens dubte l’aigua en excés és el pitjor enemic delsdipòsits controlats. Per una part perjudica el trànsit devehicles i el treball de la maquinària; per altradesestabilitza els talussos; i finalment accelera lesreaccions de descomposició dels residus. La percolacióde l’aigua per entre la massa dipositada n’accelera ladescomposició i activa la formació de gasos i lixiviats.

Per evitar aquests problemes cal desviar les aigüespluvials de zones adjacents que podrien anar a parar aldipòsit i percolar a través seu. Es fa mitjançant una rasaperimetral i les aigües que es recullen van a parar a laxarxa hidrogràfica ja que són netes, no han tingut contacteamb els residus.

Secció dipòsit controlat


34

En els dipòsits de fermentació anaeròbica, sense presència d’oxigen, la cobertura dels residus ambterres fa disminuir la quantitat d’aigua percolada.

Dipòsit anaeròbic


35

Tractament lixiviats

Els lixiviats que s’emmagatzemen a la bassa i que han estat produïts en el propi dipòsit, poden rebrediferents tractaments en funció de les seves característiques:

Transport: Es porten a plantes especialitzades en la depuració d’aigües amb alta càrrega contaminant.Depuració: «in situ» en depuradora de dimensions més reduïdes o fins i tot mòbil.

Els gasos

Un altre problema dels dipòsits és la formació de gasos que són bàsicament el diòxid de carboni (CO2i el metà (CH4), segons el grau de compactació. Generalment una barreja amb més CH4 que CO2mesura que madura.

La producció dels gasos és molt variable i tendeixen a escapar-se per diverses vies. Per això és decabdal importància que el vas del Dipòsit sigui el més impermeable possible per tal que el gas nos’escapi per qualsevol escletxa.

Si el terreny és permeable, els gasos poden fugir també per les vores.


36

El gas acumulat en cavitats subterrànies podria arribar a explotar (és un «gas natural» diluït). Noobstant, moltes vegades només s’atribueix al gas el problema de les males olors, que sóndesagradables, però no és més perillós que l’aire de zones industrials i de trànsit intens.

Per tal d’evitar aquests problemes el dipòsit consta d’una captació de gasos mitjançant bombeig, queels condueix cap a un cremador o torxa que s’encarrega de la seva eliminació i descontaminació. Ambles dades obtingudes, s’estudia la possibilitat d’aprofitament energètic.


37

FITXES PER ALS ALUMNES

Tot i que un dipòsit controlat no ha de portar problemes de consideració, la seva ubicació sempre ésdifícil pel rebuig social que sol comportar. Per tant, és important dipositar-hi el mínim per tal d’allargarla vida útil dels actuals. Els dipòsits normalment s’ubiquen en petites valls de terres argiloses i estables,característiques que denoten certa impermeabilització.

Dipòsit controlat .......................................................................................................................................Data d’entrada en funcionament ............................................................................................................Nombre de personal que hi treballa ........................................................................................................

Dimensions

En un dipòsit de residus municipals (RM) i assimilables s’hi poden admetre 2 tipus de residus:

Residus Municipals: deixalles domèstiques, rebuig de voluminosos (material no separable).Assimilables a municipals: residus similars als domèstics però procedents d’indústries.

Núm. habitants Tones anuals dipositades Taxa Superfície Tones disponibles als que dóna servei RM Assimilables Euros/tona m2 fins a la clausura


38

Mètode d’explotació

En els abocadors incontrolats hi havia problemes de rates, pudors, incendis, insectes, escampada dedeixalles pel vent, etc. Observa el dipòsit i anota si veus algun d’aquests problemes o altres possiblesque existeixin en aquest dipòsit .................................................................................................................

Has observat algun animal que hi ve a menjar?.....................................................................................

Si la compactació dels residus és d’alta densitat es poden evitar molts d’aquests problemes. Anotaalguna de les característiques de la gestió d’aquest dipòsit.

Densitat final dels residus Gruix de les capes Fermentació Xemeneia

Kg/m3 Residus Terres m2

Anaeròbica Si

No


39

Lixiviats

Els lixiviats procedeixen de la dissolució dels compostos solubles dels residus per l’aigua d’aportacióde la pluja i per la humitat que contenen els propis residus: procés de maduració.

Impermeabilització Pluviometria Desguassos Bassa de lixiviats Destí inicial litres/m2/any Perimetrals lixiviats

m3 forma buidat

Si Si

No No


40


41


42

Full de valoració

Fermentació Anaeròbica

Les capes en què es dipositen els residus no seran superiors als dos metres d’alçada, amb un 4-6 % decapa de terra.

Els gasos que s’hi produeixen, principalment metà, tenen moltes dificultats en sortir, degut a la terraamb que es cobreixen els residus, per això cal fer-hi xemeneies, com a mínim una cada 2.000 m2.(25m radi).

Amb les dades que has recollit del dipòsit controlat i les de la fitxa anterior, ja pots fer una valoraciódel funcionament d’aquest dipòsit. Raona cadascuna de les respostes a les preguntes següents:

El gruix de les capes en què es dipositen els residus és l’adequat?............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

És suficient la capa de terres dipositades?............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................


43

El nombre de xemeneies per donar sortida als gasos és l’adequat?

....................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................

Hi ha desguassos perimetrals?

....................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................

Com es pot solucionar el tema dels lixiviats?

....................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................................


44

Esquema de funcionament

Completa l’esquema amb aquestsnoms i posa puntes de fletxa a les

ratlles, indicant el sentit decirculació dels materials:

lixiviatsresidus municipals

plujaterra

gasosresidus assimilables

depuradora d’aigües residualsvapor d’aigua


45

Esquema de funcionament

Completa l’esquema ambaquests noms:

lixiviatsresidus municipals

plujaterra

gasosresidus assimilables

depuradora d’aigües residualsvapor d’aigua

Recursos a la xarxa

1

6. Recursos a la xarxa

Recursos a la xarxa

2

Activitats

Recursos a la xarxa

3

ACTIVITAT: «Els més petits també fem recollida selectiva»

ADREÇA: www.gencat.net/mediambient/

ENTITAT: Departament de Medi Ambient

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Activitats sobre la recollida selectivad’escombraries proposades als centres d’ensenyament tantprimari com secundari.

L’objectiu d’aquesta activitat és que els nens i nenes sapiguindistingir entre els diferents contenidors que hi ha a la sevaciutat, quins residus van a cadascú...

Recursos a la xarxa

4

ACTIVITAT: «Mural: a casa fem residu mínim»



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Aquesta activitat el que pretén és queels nens i nenes coneguin algun concepte com és elde reutilització. Revalorar aquells materialsconsiderats de rebuig.

Recursos a la xarxa

5

ACTIVITAT: Collage de Llavors

ADREÇA:http://www.xtec.es/recursos/ciencies/ambient/flash.htm


LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Es tracta de fer un quadre amb materials orgànicsper aprofitar-los, per reciclar-los.

Recursos a la xarxa

6

ACTIVITAT: Què tenim a casa?

ADREÇA: http://www.xtec.es/recursos/ciencies/ambient/flash.htm

ENTITAT: Departament de Medi Ambient.

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: És tracta d’una activitat sobreel reciclatge de l’alumini, el que volaconseguir és que els nois i noies vegin ambquina facilitat la nostra quotidianitattranscorre entre objectes de matèriesdiverses, que aprenguin a diferenciar-los.

Recursos a la xarxa

7

ACTIVITAT: Què sabem de cert?



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Aquesta activitat va acompanyada d’unmaterial de suport, en format paper, sobre tot el quecal saber de l’alumini, a partir del qual es proposa undebat.

Recursos a la xarxa

8

ACTIVITAT: «Un joc per investigar el paper dels residus en elpaisatge



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: És un joc per a sensibilitzar sobreel consum responsable i el reciclatge. Es tractad’investigar el paper dels residus en el paisatgei comprovar el seu augment al llarg del temps.

Recursos a la xarxa

9

ACTIVITAT: «La cuineta: aprenem a separar la brossa orgànica»



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: És un joc de simulació, per a infantil i primària,per tal que aprengui a diferenciar entre la brossa orgànicade la inorgànica.

Recursos a la xarxa

10

ACTIVITAT: El joc de l’oca compostadora



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: És un joc de l’oca molt semblant altradicional, el que canvia és que lescasellesrepresenten els diferents cubellsd’escombraries, en cada casella hi ha algunaprova o unes preguntes relacionades amb elreciclatge.

Recursos a la xarxa

11

ACTIVITAT: Joc de rol « El futur de les deixalles»

ADREÇA: www.gencat.et/mediambient


LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Aquest material didàctic és una eina per aprendrea implicar-se en la resolució de determinades problemàtiques.Es tracta de propostes per fomentar el debat i per comprendreque poden existir diversos punts de vista sobre una mateixarealitat.

Recursos a la xarxa

12

ACTIVITAT: Treballem el Medi Ambient a l’escola

ADREÇA: http://www.pangea.org/cepa/frame3.1html

ENTITAT: Organització solidaria. PANGEA.org

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Apropar els diferents problemes del MediAmbient a l’escola, que coneguin els diferents aspectes del’incivisme ciutadà. Proposa activitats per tal d’actuardiàriament des del centre per combatre aquestesproblemàtiques.

Recursos a la xarxa

13

ACTIVITAT: El paper, una bona eina d’educació ambiental al’escola.


ENTITAT: Organització solidaria. PANGEA:org

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: És un taller de reciclatge del paper vell, per talde reflexionar sobre els costos ambientals del paper, propostesde millora, etcètera.

Recursos a la xarxa

14

ACTIVITAT: Recuperem la brossa orgànica per fer-ne compost.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: En aquest conjunt trobemrecursos divulgatius per a la formaciód’adults i activitats per dur a terme a lesescoles. Taller de compostage.

Recursos a la xarxa

15

ACTIVITAT: La brossa orgànica, en fem molta i és fàcil de reciclar


ENTITAT: Organització solidaria.PANGEA.org

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Activitats per adonar-nos què la brossa orgànicaes pot reciclar, mitjançant la recollida selectiva i elcompostatge.

Recursos a la xarxa

16

ACTIVITAT: Què passa amb les deixalles?



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Fer un recull de residus per tal de poder-los separar de manera efectiva, mitjançant larecollida selectiva.

Recursos a la xarxa

17

ACTIVITAT: Els residus especials... especialment contaminants.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Proposa una visita a una deixalleria, per talde conèixer la seva funció, i proposa també algun tallercom ara el de piles usades, recilatge d’oli de cuina...

Recursos a la xarxa

18

ACTIVITAT: Reduïm els residus.


ENTITAT: Organització Solidaria. PANGEA.org

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Ens trobem en la cultura del menjar i llençar.És proposa un taller amb una guia informativa per tal queens adonem que hem de reduir les deixalles.

Recursos a la xarxa

19

ACTIVITAT: Cubellets: els més petits també fem la recollida selectiva



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Després d’una introducció a l’activitat es famemòria entre tots de quants contenidors hi ha al carrer, dequins colors són i quins materials contenen. Després es realitzal’activitat on han d’anar posant cadascun dels materials adins els cubellets (la representació dels cubells al carrer).

Recursos a la xarxa

20

ACTIVITAT: Racó dels jocs ambientals.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: El racó consta de diversos jocs:«tres en ratlla», «fem memòria», « escacs»,«dominó» i el «domino de les piles». Cadascund’aquests jocs parla d’un o més temesrelacionats amb el medi ambient.

Recursos a la xarxa

21

ACTIVITAT: L’escola respectuosa amb el medi ambient.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: A partir d’un audiovisual o d’una representacióamb titelles es fa una introducció als diferents temes que estractaran posteriorment: recollides selectives, problemàticade les piles, aprofitament de l’aigua i l’energia,... En acabares complementa el treball amb la realització de les fitxes i/o activitats complementaries d’aprofundiment de lesdiferents temàtiques.

Recursos a la xarxa

22

ACTIVITAT: Audiovisual del cuc Baduc



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: L’explicació d’un conte amb l’ajut d’un materiallluminós com les diapositives, permet donar a conèixer el ciclede la matèria al bosc i reforçar la recollida selectiva de labrossa orgànica d’una manera amena i divertida. A més, totsovint serveix de punt de partida perquè els nens i nenescomparteixen les experiències respecte la separació de labrossa que obtenen del seu entorn més directe.

Recursos a la xarxa

23

ACTIVITAT: Audiovisual dels residus



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Xerrada participativa sobre la gestióde residus i la separació domiciliària de la brossaorgànica.

Recursos a la xarxa

24

ACTIVITAT: Visita a la planta de triatge d’envasos i materialsinorgànics.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Es presenta la visitamitjançant una breu introducció al tema;l’infant i les deixalles, recollides selectives,procedència dels materials, funció de laplanta dins del model Residu Mínim, dadesgenèriques... Visita a la instal·lació.Conclusions.

Recursos a la xarxa

25

ACTIVITAT: Visita a la deixalleria comarcal.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: En començar farem una breupresentació. Al llarg de la visita es treballaranconceptes com «reducció de residus», «reutilitzable»,«recuperable», «recicable»,... s’aprendran a identificar aquells productes tòxicsi/o perillosos per a la salut i el medi i es donaran pautes per aplicar criteris deconsum més respectuosos amb el medi.Finalment també es farà una breu explicació de la FSA (Font Solar Autònoma)que abasteix d’energia la deixalleria.

Recursos a la xarxa

26

Activitats en general

Recursos a la xarxa

27

ACTIVITATS EN GENERAL



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: És un recull de recursos educatius, n’hi ha en format vídeo, unitatdidàctica, joc, pàgina web, quadern de l’alumne, quadern del mestre, etc.

Recursos a la xarxa

28


ADREÇA: www.bcn.es/agenda21/crbs

ENTITAT: Centre de recursos Barcelona Sostenible

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: És un recull de recursos, en el qual podem trobar uns llistats dellibres per a infants i joves, lectures bàsiques, lectures d’aprofundiment, materialsdidàctics, vídeos, jocs, etc.

Recursos a la xarxa

29



ENTITAT: Organitzaciósolidaria.PANGEA.org

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Recull d’exposicions i jocs per a escoles. El compostatge casolà,recuperació de matèria orgànica, llibres gegants, gimcanes...

Recursos a la xarxa

30


ADREÇA: www.mipg.org

ENTITAT: Mancomunitat Intermunicipal (Penedès – Garraf)

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: És un recull d’activitats tant per a primària com per a secundària.N’hi ha en format audiovisual, maleta didàctica, etc.

Recursos a la xarxa

31

Tallers

Recursos a la xarxa

32

TALLERS

TALLER: Els llibres gegants.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Xerrada participativa sobre la gestió de residus ila separació domiciliària de la brossa.

Recursos a la xarxa

33

TALLER: Taller de paper reciclat i màscares (1)



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: A banda de fer paper reciclat, realitzaremmàscares amb tires de paper vell i cola blanca. Durantel taller parlarem dels problemes derivats del consumdel paper.

Recursos a la xarxa

34

TALLER: Taller de joguines amb material reciclat.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ:A partir d’un material aparentment derebuig realitzarem un seguit de joguines noves idivertides amb les que podrem jugar tants cops comvulguem. Cadascú s’endurà a casa les joguines quehaurà fet.

Recursos a la xarxa

35

TALLER: Taller de piles usades.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Es comença fent una presentació del taller, passid’un vídeo, després es fa un joc d’associació del cicle de vidade les piles, una activitat de coneixement de diferents tipusde piles i finalment una conclusió.

Recursos a la xarxa

36

TALLER: Analitzem la composició de la brossa.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Es tracta de adonar-nos del que llencem a labrossa, d’on va a parar , els problemes que comporta, i quèen podem fer de cada material.

Recursos a la xarxa

37

TALLER: Aprofitament i reciclatge del paper.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Planificar un seguit d’actuacions lligades ambl’objectiu comú d’aprofitament i reciclatge del paper:aprenentatge de què és el paper, pràctica de laboratori, etc.

Recursos a la xarxa

38

TALLER: Taller de paper reciclat i màscares (2)



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Es tracta d’insistir en els conceptes dereutilització i recuperació dels residus, conèixer el procésde fabricació del paper reciclat, renovar el paper usat,etc.

Recursos a la xarxa

39

TALLER: Taller de consum.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: A partir d’un esmorzar es genera un debatsobre el consum i la reducció dels residus. Cal organitzarl’aula en dos grups i el dia abans, realitzar la compra del’esmorzar: un amb el mínim de residus i l’altre amb elsresidus habituals.

Recursos a la xarxa

40

TALLER: L’autocompostatge.



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: El compostatge és un procés simple que mitjançantun senzill aprenentatge es pot realitzar al mateix lloc on s’hagenerat la matèria orgànica: a casa, si es disposa d’un jardí o pati,però també a l’escola, instituts, esplais i altres llocs d’interèseducatiu.

Recursos a la xarxa

41

ACTIVITAT: Visita a la deixalleria i a la planta de compostatge.


ENTITAT: PANGEA.ORG

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Dins la pàgina de pangea.org podeutrobar un recull d’activitats per a dur a terme abans idurant la visita a la deixalleria i planta decompostatge.

Recursos a la xarxa

42

ESCOLES VERDES



LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: Dins l’apartat escoles verdes de la Generalitattrobem un recull de tallers, activitats, experiències,etc.

Glossari

1

7. Glossari bàsic

Glossari

2

Glossari

Glossari

3

A BAbocador. Vegeu «Dipòsit»

Àrea d’aportació. Espai a la via pública on es disposen sistemàticament iconjuntament diversos tipus de contenidor de la recollida de RM.

Biodegradable. Característica d’un material que comporta la seva desagregaciómecànica per processos biològics, generalment de durada superior a vint mesos.

Biodigestió anaeròbica o Biometanització. Procés de transformació microbiològicaanaeròbica, sota condicions controlades, de residus orgànics en digerit. Estatprevi al de compost.

Glossari

4

B CBiogàs. Gas procedent de la biometanització, bàsicament compost i anhídrid decarboni (CO2) i metà (CH4) en proporcions aproximades del 50/50. El termes’aplica especialment al producte de la degradació, espontània o controlada, de lafracció orgànica dels residus.

Biomassa. Matèria orgànica constituïda i/o originada per organismes vivents(vegetals i animals).

Biotractament. Concepte que indica indistintament el compostatge i/o labiometanització.

CDR. Combustible derivat dels residus.

Centre de recepció.Qualsevol punt on es pugui produir la descàrrega dels RMrecollits pels sistemes metropolità o municipals. Poden ésser coincidents ambla(es) pròpia(es) planta(es) de tractament o tractar-se de centres específics detransferència.

Glossari

5

CCentre de transferència. Centre de recepció no coincident amb la(es)planta(es) de tractament on es realitza només la descàrrega de les recollidesmetropolitanes i municipals i la transferència de RM cap a una planta detractament.

Compost. Producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, que procedeixdel procés de compostatge, l’ús del qual pot resultar beneficiós per al terreny i/oel desenvolupament de les plantes.

Compostable. Característica d’un material que comporta la possibilitat de sertransformat en compost mitjançant un procés aeròbic, generalment de duradainferior a dotze mesos.

Compostatge. Procés de transformació microbiològica aeròbica, sotacondicions controlades, de residus orgànics en compost.

Contenidor. Recipient tancat, destinat a rebre separadament i exclusivamentRM o alguna fracció d’aquests.

Glossari

6

CContenidor blau. Contenidor tradicionalment destinat a la recollida selectiva depaper/cartró.

Contenidor de la resta (de residus). Contenidor destinat a recollir tots elsRM no seleccionats en origen dins del plantejament del PMGRM. Continuarà ambel color verd fosc de l’actual contenidor de RM en massa.

Contenidor d’envasos lleugers, contenidor groc. Recipient tancat, destinata rebre separadament i exclusivament la fracció d’envasos i residus d’envasosd’acord amb el SIG establert per la Junta de Residus i ECOEMBES i al qual s’haadherit l’EMSHTR.

Contenidor de RM en massa, contenidor de recollida ordinària odomiciliària. Contenidor tradicionalment utilitzat per a la recollida selectiva deRM en massa. El color majoritàriament utilitzat és el verd fosc.

Contenidor de vidre, contenidor verd. Recipient tancat, destinat a rebreseparadament i exclusivament la fracció de vidre dels residus municipals.

Glossari

7

C DContenidor d’inorgànics. Contenidor destinat a recollir tots els RM noseleccionats en origen dins del plantejament del Residu mínim. S’utilitza el colorverd fosc del contenidor de RM en massa.

Contenidor marró. Contenidor utilitzat per a la recollida selectiva de FORM.

Contenidor verd. Contenidor tradicionalment utilitzat per a la recollida selectivadel vidre. El seu color és verd primavera.

Deixalleria. Instal·lació de recepció i classificació de residus i ERE, oberta alsusuaris particulars.

Digerible. Característica d’un material que comporta la possibilitat de serdegradat mitjançant un procés anaeròbic ràpid.

Digerit. Producte orgànic parcialment estabilitzat, resultat del procés debiodigestió anaeròbica, que requereix una fase de maduració en condicionsaeròbiques per a aconseguir les característiques de compost.

Glossari

8

D EDigestió Digestió anaeròbica. Vegeu «Biometanització».

Dipòsit . Tota instal.lació de disposició controlada del rebuig en superfície, dequalsevol tipus de residus, de procedència pròpia o de tercers, inclosa en l’apartatD1 o D5 de l’annex 1 de la Llei 6/1993 (Decret 1/1997).

Envasos i residus d’envasos. Materials que responen a les definicions del’article 2, apartats 1 i 2, de la Ley 11/1997, de 24 de abril, de envases y residuosde envases (BOE, núm. 99, de 25/4/97).

ERE (envasos i residus d’envasos). Es consideren ERE els residus que esrecullen al contenidor groc: les ampolles, els pots, les capses i caixes i, engeneral, tots els envasos i els embalatges de qualsevol tipus de material: deplàstic PEAD o HDPE (polietilè d’alta densitat), PEBD o BDPE (polietilè de baixadensitat), PET (polietilè tereftalat), PVC [poli(clorur de vinil)], PS (poliestirè), PSE oEPS (poliestirè expandit -porexpan-), de mix de plàstic; d’alumini (llaunes de

Glossari

9

E Fbeguda, aerosols, tapes, plates i paper d’alumini); d’acer (llaunes de beguda ialimentació, aerosols i tapes); d’envasos tipus brik (envasos de líquids i aliments);de paper i cartró (capses de cartró ondulat i compacte i paper d’embalatge).

Estabilitat. Resistència que ofereix la matèria orgànica d’un producte orgànic a laseva descomposició i/o transformació.

Estabilització. Procés endotèrmic de transformació de molècules senzillesobtingudes per la descomposició de la biomassa en macromolècules de difícildegradació.

FORM, fracció orgànica dels RM. Part dels RM constituïda per restes d’origendomèstic, com ara verdures, fruites, carns, peixos, farines o derivats, etc.,susceptible de degradar-se biològicament i també pels residus de jardineria i poda.Es designarà així, per extensió, tot el contingut del contenidor especialitzatdestinat a la recollida segregada de matèria orgànica o contenidor marró.

Glossari

10

G MGas metà. El més senzill dels hidrocarburs, de mol·lècula constituïda per unàtom de carboni i quatre d’hidrogen. És un gas incolor i inodor, de densitat inferiora la de l’aire, combustible d’alt poder calorífic, que forma mescles explosives ambl’aire en proporcions entre el 5% i el 15% en volum i que s’origina en qualsevolprocés químico-biològic de degradació anaeròbica de matèria orgànica:putrefacció de matèries animals i vegetals, digestió animal, degradació de lafracció orgànica dels residus, etc.

Matèria inorgànica. Fraccions residuals no susceptibles de ràpida degradacióquímico-biològica.

Matèria orgànica. Als efectes de la gestió de residus, les fraccions residualsvegetals i animals susceptibles de ràpida degradació quimicobiològica (restes demenjar, productes vegetals i/o animals).

Metanització. Biometanització, biodigestió anaeròbica. Un dels resultats de labiometanització és la producció de biogàs, amb una fracció de 50% de metà.

Glossari

11

PPlanta incineradora . Instal·lació industrial de transformació dels residus engasos, cendres i escòries mitjançant llur combustió.

Planta de compostatge. Instal·lació industrial destinada a l’obtenció, pertransformació químico-biològica controlada aeròbica o anaeròbica de la fraccióorgànica dels residus, de matèries susceptibles d’utilització com a adob orgànic(«Compost»).

Planta de metanització. Instal·lació industrial destinada a l’obtenció de biogàs,per transformació químico-biològica controlada anaeròbica de la fracció orgànicadels residus.

Planta de tractament. Planta on es realitza un tractament, finalista o no.

Planta de triatge i classificació. Planta on es realitza la tria dels materialsprocedents de la recollida selectiva dels ERE, separant-ne el rebuig i classificant elsmaterials recuperables. Normalment assumirà també les funcions de centre derecepció.

Glossari

12

PPMGRM. Programa metropolità de gestió de residus municipals.

PET [Inicials en anglès de Poli(Tereftalat d’Etilenglicol)]. Material polimèrictermoplàstic, producte de la poliesterificació d’un diàcid orgànic benzènic (l’àcidtereftàlic) i un dialcohol (l’etilenglicol). Actualment s’està introduint en el camp delsenvasos lleugers com a substitut del PVC, sobre el que presenta els avantatges tèc-nics de major resistència amb menor pes, menor rigidesa, major transparència a lallum, i, des del punt de vista mediambiental, el d’absència de clor a la mol·lècula.

Polietilè. Material polimèric termoplàstic, producte de la polimerització de l’etilè(C2H4). Produït en les varietats d’alta (HDPE) i de baixa densitat (LDPE), és unmaterial molt utilitzat en la fabricació d’envasos lleugers, en especial ampolles(d’HDPE) i film (de LDPE).

PVC [inicials en anglès de poli(clorur de vinil)]. Material polimèrictermoplàstic, producte de la polimerització del clorur de vinil (C2H3Cl). Moltutilitzat fins ara en diversos camps de la indústria i la construcció, presenta des delpunt de vista mediambiental els inconvenients de la toxicitat dels seus plastificantsi de l’alliberament a l’atmosfera de diversos compostos clorats quan ésincinerat.

Glossari

13

RRebuig. Part de residus resultant de la separació de determinades fraccions enuna operació de procés, ja sigui a la fase de tractament, en la de pretractament oen la fase final. Aquest concepte no es correspon, per tant, amb el rebuig de larecollida (vegeu RFORM), expressió utilitzada en el PMGRM).

Rebuig de planta. Part de residu no valoritzable resultat de les operacions de laplanta i que serà objecte d’un tractament finalista o disposició controlada.

Reciclatge. Reintroducció de materials usats en el seu propi cicle de producció.

Recollida. Conjunt d’operacions de càrrega, transport i descàrrega dels residusdes que es dipositen als contenidors fins que arriben al centre de recollida itransferència o a la planta de tractament, més les auxiliars que s’escaiguin i lescomplementàries que s’estableixin.

Recollida metropolitana. Recollida selectiva (contenidor a la via pública, àread’aportació o deixalleria) realitzada per l’EMSHTR mitjançant els seuscontractistes.

Glossari

14

RRecollida municipal. Recollida de RM o d’alguna de les seves fraccionsrealitzada pels ajuntaments metropolitans mitjançant els seus contractistes,alternativament a la recollida metropolitana.

Recollida segregada. Nom reservat per a la recollida separada de FORMseleccionada en origen mitjançant la utilització de contenidors diferent, situats ala via pública o en àrees d’aportació.

Recollida selectiva. Recollida separada de diferents fraccions de residusmunicipals, como ara vidre, paper, envasos lleugers, etc., mitjançant lautilització de contenidors diferents, situats en la via pública o en àrees deaportació.

Residu. (Llei 6/1993 i Directiva 91/156/CEE):»Qualsevol substància o objecteque resulta d’un procés de fabricació, transformació, ús, consum o neteja, quanel seu propietari o productor el destina a ser abandonat».

Glossari

15

RResidu inorgànic. Residu municipal resultant de la separació de les fraccionstriades selectivament en origen (paper, vidre, matèria orgànica i -en algun cas-envasos lleugers). Aplicable només en els municipis en els quals s’aplica el modelde Residu mínim.

Residu mínim. Model de recollida selectiva i tractament de residus municipals. Elprojecte el realitza el C.E.P.A. (Centre d’Estudis i Projectes Alternatius) mitjançantconvenis amb la Junta de Residus de la Generalitat i l’EMSHTR. Actualment ésefectuada en els Ajuntaments de Molins de Rei, Torrelles, Sant Cugat, el Papiol iCastellbisbal.

Residu municipal, RM. Residu procedent de les activitats domèstiques,comercials o d’oficines o serveis, o que, per la seva naturalesa o composició, ésassimilable a un residu domèstic.

Residu municipal ordinari, RM ordinari. Residu municipal que és objecte de larecollida ordinària d’escombraries. Es tracta, doncs, d’un residu sense selecció odel rebuig de la separació selectiva en origen.

Glossari

16

RResidus industrials. Els que són producte d’activitats industrials (inclosa laConstrucció).

Residus sòlids urbans. Vegeu «Residu Municipal»

Residu urbans. Vegeu «Residu Municipal»

Residus vegetals, RV. Residus d’origen vegetal, procedents de jardineria, podade parcs i jardins urbans, neteja de boscos, etc.

Tractament tèrmic dels residus. Qualsevol procés destinat a la transformaciódels residus en què intervingui l’energia calorífica, tant si n’és consumidor net(procés endotèrmic) com productor net (procés exotèrmic).

Glossari

17

VValorització dels residus. Qualsevol operació destinada a conferir-los valorindustrial o comercial.

Via pública. Espai urbà destinat a carrers, places i espais lliures accessiblessense limitacions on poden situar-se contenidors de recollida selectiva.

Voluminosos. Residus de volum incompatible amb la seva gestió conjunta ambles altres fraccions, llevat de la disposició per deposició controlada (mobles ielectrodomèstics).

WWWEnllaços

1

8. Adreces i enllaços

WWWEnllaços

2

Enllaços internet

WWWEnllaços

3

www.pangea.org/cepa

ENTITAT: Organització solidària

LLENGUA: Castellà/català

DESCRIPCIÓ: Pangea és una organització solidària, té actuació en l’àrea de MediAmbient(CEPA), dins d’aquí podem trobar:

- Projectes i serveis:o Recursos d’educació ambientalo Estudiso FSAo BarnaMilo Residus Mínimso Deixalleries

WWWEnllaços

4

www.mipg

ENTITAT: Mancomunitat Internacional Penedès -Garraf

LLENGUA: Català

DESCRIPCIÓ: És una pàgina de les comarques catalanes del Penedès i el Garraf, enla qual podem trobar informació sobre els residus sòlids urbans:

- Serveis de recollida- Planta de compostatge- Planta de selecció- Deixalleries- Educació Ambient

WWWEnllaços

5

ORGANISMES OFICIALS DEMEDI AMBIENT D’ ESPANYA

Administración General del EstadoMinisterio de Medio Ambientewww.mma.es

CENEAMhttp://www.mma.es/educ/ceneam/index.htm

Junta de AndalucíaConsejería de Medio Ambiente

www.juntadeandalucia.es/medioambiente

JOCS I RECURSOShttp://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/aula_verde/hom.html

WWWEnllaços

6

BalearesConsejería de Medio Ambiente (Gobierno Balear)www.caib.es

JOCS I RECURSOS ON-LINEhttp://residus.caib.es/jocs_recursos.htm

ACTIVITATS ESCOLARShttp://residus.caib.es/acti_esc.htm

CanariasConsejería de Medio Ambiente y Ordenación Territorial

www.gobcan.es/medioambiente

EL PUNTO LIMPIOhttp://gobiernidecanarias.org/medioambiente/educacion/juego/index.html

CANARIAS LIMPIAhttp://gobiernidecanarias.org/medioambiente/calidad/pircan/index.html

WWWEnllaços

7

Gobierno de CantabriaConsejería de Medio Ambientewww.gobcantabria.eshttp://www.medioambientecantabria.com/progesid/ampliar.php?id_contenido=6591

Junta de Castilla y LeónConsejería de Medio Ambiente

www.jcyl.eshttp://www.jcyl.es/jcyl-client/jcyl/cmaot/tkContent?idContent=14285&locale=es_ES&textOnly=false

Generalitat de CataluñaDepartamento de Medio Ambientemediambient.gencat.nethttp://www.xtec.es/recursos/ciencies/ambient/flash.htm

Junta de GaliciaConsejería de Medio Ambientewww.xunta.es/conselle/cma/

http://www.siam-cma.org/lexislacion/norma.asp?idn=1196

WWWEnllaços

8

País VascoDepartamento de Ordenación del Territorio y Medio Ambientewww.euskadi.net/medio_ambiente

RESIDUShttp://www.ingurumena.ejgv.euskadi.net/r49-4892/es/contenidos/informacion/residuos/es_991/indice_c.html

Gobierno de La RiojaConsejería de Turismo, Medio Ambiente y Política Territorial

www.larioja.org

EDUCACION AMBIENTALhttp://www.larioja.org/ma/educacion_ambiental/area_i_a/ficha.htm

WWWEnllaços

9

Adreces postals

WWWEnllaços

10

ADRECES POSTALS

Centro Nacional de Educación Ambiental (CENEAM)Paseo José María Ruiz Dana s/n40109 Valsaín - SEGOVIATel: 921 471711 / 921 473868Fax: 921 471746Correo-e: [email protected]

BALEARSConselleria de Medi Ambient.Av. Gabriel Alomar Villalonga, 33

PALMA -07006- .Tel: 971 17 68 00Fax: 971 17 68 01

WWWEnllaços

11

ANDALUCIAServicios centralesConsejería de Medio AmbienteAvda. Manuel Siurot, 5041071 – SevillaTeléfonos: 955.00.34.00 / 955.00.35.00Fax: 955.00.37.75E-mail: [email protected]

GALICIACONSELLERÍA DE MEDIO AMBIENTE E DESENVOLVEMENTO SOSTIBLE

San Lázaro, s/n15781 - SANTIAGO DE COMPOSTELA (A CORUÑA)

CATALUNYADepartament de Medi Ambient i HabitatgeDiagonal, 523-52508029 Barcelonatel: 93 444 50 00fax: 93 419 75 47a/e: [email protected]

EQUIP REDACTOR

JUDIT SOLÀ BALSELLSJOAN ARJONA SALESMIQUEL AIGE DONESMERCE PLENS GIRALJAUME MIRADA RUFACHJOSEP M. GENÉ PAU

DISSENY I MAQUETACIÓ

JOAN ARJONA SALES

Generalitat de CatalunyaDEPARTAMENT D’EDUCACIÓServei Educatiu de la Noguera

Consell Comarcal de la Noguera

CRÈDITS

Consell Comarcal PROJECTE COMARCAL de la …Presentació projecte 5 · Suport didàctic de materials...

Documents

Transcript of Consell Comarcal PROJECTE COMARCAL de la …Presentació projecte 5 · Suport didàctic de materials...