Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els...

9
Benjamin i els vençuts. El pensador jueu va morir fa 70 anys a Portbou quan fugia dels nazis. L’equilibri de Bòsnia. L’Agència Catalana de Cooperació ajuda Bòsnia i Hercegovina en la seva lluita per la pau. Sergi Pàmies. Presenta «La bicicleta estàtica», un recull del qual emana una certa tristesa, però que no abandona la ironia. Núm.2013. Del 24 al 30 de setembre del 2010. AnyXLV. www.presencia.cat Conflictes globals Nova sèrie a Presència per analitzar les guerres, les crisis i les tensions que hi ha actualment al món

Transcript of Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els...

Page 1: Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els quals tots continuen excepte al nord-est de Sri Lanka i a Nagalàndia (Índia), on

Benjamin i els vençuts. Elpensador jueu va morir fa 70 anysa Portbou quan fugia dels nazis.

L’equilibri de Bòsnia. L’Agència Catalanade Cooperació ajuda Bòsnia i Hercegovina enla seva lluita per la pau.

Sergi Pàmies. Presenta «La bicicletaestàtica», un recull del qual emana una certatristesa, però que no abandona la ironia.

Núm.2013. ■ Del 24 al 30 de setembre del 2010. ■ AnyXLV. www.presencia.cat

Conflictes globalsNova sèrie a Presència per analitzar les guerres,les crisis i les tensions que hi ha actualment al món

Page 2: Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els quals tots continuen excepte al nord-est de Sri Lanka i a Nagalàndia (Índia), on

6 • PRESÈNCIA • Del 24 al 30 de setembre del 2010

DOSSIER

Actualment 29 conflictes armats i 79 situacions de tensió assolenel planeta, vinculats majoritàriament a demandes d’autogovern iautodeterminació o aspiracions identitàries

Page 3: Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els quals tots continuen excepte al nord-est de Sri Lanka i a Nagalàndia (Índia), on

Del 24 al 30 de setembre del 2010 • PRESÈNCIA • 7

Refugiats uzbeks després dels xocsètnics del juny que van causar centenarsde morts al Kirguizistan. AP

Page 4: Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els quals tots continuen excepte al nord-est de Sri Lanka i a Nagalàndia (Índia), on

8 • PRESÈNCIA • Del 24 al 30 de setembre del 2010

DOSSIER SEGUIMENT

PILAR ESTEBAN

na guerra és sempre unacrisi d’humanitat, un fra-

càs humà. Però la pau no és no-més l’absència de guerra, ja que amolts països on no hi ha conflic-tes armats no es respecta la digni-tat humana. Segons l’informesobre conflictes, drets humans iconstrucció de pau Alerta 2010!,elaborat per l’Escola de Culturade Pau, de la UAB, actualment almón hi ha 29 conflictes armats i79 situacions de tensió. Mil mi-lions de persones pateixen gana ies produeixen greus violacionsdels drets humans a 48 països.Aquestes situacions les explica-rem en diversos reportatges que

Upublicarem cada setmana a Pre-sència.

El 2009 es van enregistrar 31conflictes armats, els quals totscontinuen excepte al nord-est deSri Lanka i a Nagalàndia (Índia),on s’han reduït considerable-ment les hostilitats. Respecte del2008, el Sudan ha estat incorpo-rat al llistat de conflictes.

D’aquests, dotze es van inten-sificar, mentre que en vuit es vaproduir una reducció d’hostili-tats. Els conflictes armats de mésintensitat són a l’Afganistan, Co-lòmbia, l’Iraq, la República De-mocràtica del Congo, el nord-oest del Pakistan, Somàlia, el suddel Sudan i el nord d’Uganda i

molts també són de llarga dura-da. La majoria de conflictes ar-mats tenen lloc a Àsia (14) i aÀfrica (10), mentre que els res-tants, tres van es produeixen aEuropa, tres a l’Orient Mitjà i una Amèrica.

Tot i que en l’informe no apa-reix el conflicte entre israelians ipalestins com un dels de més in-tensitat sí que és un dels de mésllarga durada i està vinculat ambun ampli nombre de conflictes aÀsia i a l’Orient Mitja.

Durant l’any passat el nombrede conflictes armats existents esva estabilitzar, les crisis humani-tàries van afectar 30 països,molts dels quals estan en guerra

o en situacions d’inestabilitatpolítica.

Encara que els conflictes ar-mats són multicausals, aproxi-madament dues terceres parts es-tan vinculats a aspiracions iden-titàries i a demandes de més au-togovern.

A més de l’elevat nombre devíctimes mortals que es produei-xen en els conflictes armats, lesestadístiques no inclouen elsmorts que tenen lloc a causa d’al-tres efectes de la guerra, com sónla fam, les malalties...

Amb una intensitat inferior alconflicte armat, el món està re-voltat per les tensions, per situa-cions en les quals la persecució

Soldats pakistanesos arresten militants islamistes prop d’una mesquita d’Islamabad. / AP

Page 5: Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els quals tots continuen excepte al nord-est de Sri Lanka i a Nagalàndia (Índia), on

Del 24 al 30 de setembre del 2010 • PRESÈNCIA • 9

de determinats objectius o la no-satisfacció de certes demandesplantejades per diversos actorscomporta alts nivells de mobilit-zació política, social o militar.Igual que els conflictes armats,aquestes situacions de tensió es-tan centrades principalment aÀfrica, amb 25 casos, i a Àsia,amb 22. La resta tenen lloc a Eu-ropa, amb 13 casos; a l’OrientMitjà, amb 9 i a Amèrica, amb 6.

La majoria de les tensions pre-sentaven el 2009 una intensitatmitjana o baixa, excepte en onzecasos, en què es van registrar altsnivells d’intensitat, com a Etiò-pia, Guinea, el Sudan, Nigèria, elPakistan, Sri Lanka, l’Iran, la pro-

víncia xinesa del TurquestanOriental, el Perú i el Daguestan.Un any després de la guerra entreRússia i Geòrgia, al sud del Cau-cas va continuar la russificaciód’Abkhàzia i Ossètia del Sud. Pelque fa a Àfrica Occidental, l’esta-bilitat de la regió es va veure ame-naçada per la crisi que va esclatara Guinea arran de l’intent de lajunta militar de mantenir-se enel poder.

L’oposició de sectors polítics isocials a determinades políti-ques governamentals va serl’any passat la principal causa deles tensions i, a vegades, va gene-rar una dura resposta de les auto-ritats, com enel cas de l’Iran.

A més dels desastres naturals,les crisis polítiques amb els con-seqüents conflictes han estat isón les responsables d’exacerbarles emergències humanitàries,com és el cas que s’ha produït aGuinea, Madagascar o Corea delNord. Àsia ha estat el continenton l’any passat va créixer més lainseguretat alimentària i, segonsla FAO, a 36 països hi ha una si-tuació d’emergència alimentà-ria. Un factor que determina lescrisis humanitàries són els des-plaçaments forçats. Segons l’In-ternal Displacement Monito-ring Centre (IDMC), hi ha 26 mi-lions de persones desplaçades en52 països de tot el món.

Una esperança per solu-cionar els conflictes sónels processos de pau, lesnegociacions entre partsenfrontades per trobaruna solució a les seves de-mandes. Dels 45 proces-sos de pau existents du-rant el 2009, es consideraque es van acabar les ne-gociacions en vuit conflic-tes. En comparació amb el2008, van augmentar elsprocessos que es van con-solidar, però es van incre-mentar aquells en què esva trencar el procés o noes va ni posar en marxa.

Llum al finaldel túnel

Page 6: Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els quals tots continuen excepte al nord-est de Sri Lanka i a Nagalàndia (Índia), on

10 • PRESÈNCIA • Del 24 al 30 de setembre del 2010

DOSSIER SEGUIMENT

ñ

Co

nfl

icte

s i

con

stru

cció

de

pau

el 2

00

9

Co

nfl

icte

s i

con

stru

cció

de

pau

el 2

00

9

Page 7: Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els quals tots continuen excepte al nord-est de Sri Lanka i a Nagalàndia (Índia), on

Del 24 al 30 de setembre del 2010 • PRESÈNCIA • 11

Font: Escola de cultura de paude la Universitat Autònoma de Barcelona

Page 8: Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els quals tots continuen excepte al nord-est de Sri Lanka i a Nagalàndia (Índia), on

Escola de Cultura dePau és va crear el 1999.

Amb quins objectius?–«És un centre d’investigació,

anàlisi, informació i difusió,sensibilització i educació per lapau. Els sis programes en quètreballem són els processos depau, conflictes, drets humans,desarmament, rehabilitaciópostbèl·lica, educació per la paui arts i pau».

–En el nostre món imperala cultura de la violència?

–«Tenim una presència de lacultura de la violència molt im-portant tant en l’àmbit interna-cional com en el local. Hem deser conscients que a la nostraciutat, al nostre barri tenimqüestions conflictives».

–Es pot educar en la pau?–«I tant! És el que intentem.

Des del nivell de la relació inter-personal, des de petits, a nivelld’escoles i esplais, a nivell de go-verns…».

–Quina funció tenen elsmitjans de comunicació enl’educació per la pau?

–«En un programa de notíciesde 30 minuts, es dediquen 5 mi-nuts a política internacional, iles prioritats són les catàstrofes,guerres i el que dicten els gransmitjans de comunicació. És mésnotícia l’Iraq que Sri Lanka i pot-

L’PILAR ESTEBAN

JOSEP M. ROYO. Investigador al programa de Conflictes i Construcció de Pau del’Escola de Cultura de Pau de la UAB

«Som còmplicesper omissió»

Especialitzaten Àfrica

Fermament partidari de donar a conèixer les claus dels conflictes per podersensibilitzar la societat de com pot amb les seves accions contribuir a la pau

Nascut a Tortosa l’any1977, Josep M. Royo Aspatreballa des del 2000 a l’Es-cola de Cultura de Pau de laUniversitat Autònoma deBarcelona, on fa d’investiga-dor. Està especialitzat en elsconflictes i la construcció depau a l’Àfrica i el seu treballse centra a l’Àfrica subsaha-riana, especialment a la re-gió dels Grans Llacs i la Ba-nya d’Àfrica. Té un màsteren relacions internacionalsper la UAB, és diplomat encultura de pau i llicenciat enciències polítiques amb es-pecialització en relacions in-ternacionals per la Universi-tat Autònoma de Barcelona.A més, ha realitzat diversoscursos d’especialització so-bre el Mediterrani i assump-tes africans. També és pro-fessor a diversos postgraus imàsters. L’Escola de Culturade Pau edita des de fa nouanys un detallat informe so-bre conflictes, drets humansi construcció de pau.

ser és més greu el que hi passa».–La gent també s’acostuma

a les notícies de violència.–«Sí, i a les imatges escabroses.

Però saben realment les clausdel conflicte, les conseqüènciesque se’n deriven, els actors quehi intervenen, els interessos anivell global? Els mitjans no ex-pliquen les claus dels conflictesi, per tant, no ajuden a formar,no aporten coneixement iaquest és el primer pas per podercanviar les coses».

–I un cop la població sap,quin és el següent pas?

–«Llavors es pot sensibilitzarla població, fer veure a la socie-tat com pot contribuir en aquestconflicte, del qual indirecta-ment som responsables peromissió i còmplices ja sigui per-què consumim els recursos ques’estan explotant en aquests ter-ritoris, ja sigui perquè el nostrenivell de vida sovint depèn delfet que el nivell de vida d’algunsd’aquests països es trobi per sotade les seves possibilitats. No enspodem plantejar un món en quètotes les persones visquin en elmateix alt nivell».

–Que s’ha de fer?–«Doncs conscienciar-nos

que és necessari canviar els nos-tres hàbits de consum, el nostrealt nivell de vida, de viatges, deconsum de recursos que no són

inesgotables. Això que pot sem-blar desvinculat dels conflictes,hi està íntimament lligat».

–Fer canviar els hàbits ique la gent renunciï a un altnivell de vida és una utopia.

–«Potser és un procés llarg,educatiu, de formació, sensibi-lització. Però que la violència iles guerres s’acabin al món de-pèn de quin tipus de consum faOccident. La crisi era una opor-tunitat per intentar posar-ho enpràctica».

–Era?–«No s’està aprofitant. Veiem

que no podem mantenir el ma-teix ritme de vida, el mateix ni-vell de consum, i hem d’aflui-xar. Si som conscients que, perexemple, al món el 90 per centdels diamants que s’estan con-sumint vénen de països en con-flicte, si saps que aquest anell hacostat centenars de vides, seremconscients que el que paguemper l’anell manté persones quetenen les mans tacades de sang iper tant som responsables d’ali-mentar aquesta cadena sangui-nària. Si volem tenir grans mo-bles fets amb fusta de teca ensacabarem l’Amazones. Què sig-nifica això?, doncs significacanvi climàtic, variació del cli-ma, de la temperatura. Tot estàvinculat».

–No creus que serà la ma-

12 • PRESÈNCIA • Del 24 al 30 de setembre del 2010

DOSSIER CONFLICTES GLOBALS

Page 9: Conflictes globals - UAB Barcelona€¦ · El 2009 es van enregistrar 31 conflictes armats, els quals tots continuen excepte al nord-est de Sri Lanka i a Nagalàndia (Índia), on

teixa evolució de la vida laque portarà aquests canvis?

–«Els escenaris canviaran perl’evolució de la vida, però tambéper l’acció humana. Potser quanse substitueix el petroli per unaltre element s’haurà acabat elproblema a l’Orient Mitjà, peròs’haurà emportat per davant mi-lers de vides. Per tant, la nostraresponsabilitat és intentar con-tribuir a canviar les dinàmiques

que porten a la violència i buscarsolucions per evitar la perpetu-ïtat d’aquests patiments, ja queels traumes es perpetuen en ge-neracions futures».

–A quin tipus de problemaestan més vinculats els con-flictes?

–«Dos terços dels conflictesarmats actuals estan vinculats aqüestions identitàries i la meitatde les situacions de tensió, tam-

bé. Molts pobles ho reivindi-quen per la via pacífica i altres,per la via armada quan no tro-ben solucions polítiques».

–Es pot ser optimista en ladisminució i solució de con-flictes en el futur?

–«Si no canvien les dinàmi-ques en política internacional,jo no sóc optimista. Per exem-ple, si no hi ha un canvi sobre eldret a l’autodeterminació, no

sóc optimista, perquè hi hamolts països i regions que de for-ma no violenta estan reclamantels seus drets i els estats no do-nen resposta a les exigències icreen greuges, tensions, exacer-bacions. Fins ara es donen res-postes ad hoc. Per exemple, a Ko-sova, després d’assassinats i in-tent de genocidi per part de Sèr-bia, el Tribunal Internacional deJustícia ha determinat que elprocés d’independència és le-gal. Significa això que s’han deproduir greus violacions siste-màtiques dels drets humans per-què un dret col·lectiu tingui unaresposta? Ens estan animant aprendre les armes?».

–Però també hi ha moltsprocessos de pau?

–«En dos terços dels conflicteshi ha negociacions. I aquestsprocessos de pau han de rebresuport polític, econòmic i hande canviar les dinàmiques perposar fi a la violència. Aquest ésel repte».

–La presència de nombro-sos grups a molts països quees vinculen a Al-Qaida és unfenomen nou?

–«De tendències polítiquesque tenen un abast global, jan’hi ha hagut. Al-Qaida és unahistòria més diversa i complica-da. Sembla una gran xarxa, peròa vegades són iniciatives localsque per tenir més força es vincu-len o s’alien a l’Al-Qaida originalde Ben Laden».

–Pot haver-hi una terceraguerra mundial?

–«Ara una tercera guerramundial hauria de ser entre elspaïsos pobres i els països rics.Una guerra mundial entre po-tències, a l’estil de la II GuerraMundial, no ho crec, perquèaquestes potències estan vincu-lades econòmicament. Jo veigmés crisi a nivell de països i ciu-tadanies que reclamen els seusdrets».

Josep M. Royo davant l’edifici dela Universitat Autònoma deBarcelona on hi ha l’Escola deCultura de Pau. / JOSEPMARTINOY

Del 24 al 30 de setembre del 2010 • PRESÈNCIA • 13