CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano)...

25
3. Confirmació

Transcript of CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano)...

Page 1: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

3. C

onfir

mac

Page 2: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

1

CALAIXOS

1. HO VA VIURE JESÚS2. CONFRONTA-HO AMB L’EVANGELI3. PER APROFUNDIR A L’ESGLÉSIA4. HO HAN VISCUT ALTRES CRISTIANS5. PER APROFUNDIR A LA COMUNITAT CRISTIANA6. EN EL MÓN DE LA MÚSICA7. TOT ART8. PREGUNTES QUE T’INSPIRA EL TEMA9. I COM ACTUAR?10. PER CELEBRAR11. PER PREGAR12. LLEGEIX UN LLIBRE13. EN EL MÓN DE LES IMATGES14. CONEIX ENTITATS15. ENLLAÇOS DIVERSOS - VIATJA XARXA

Introducció als materialsLa Laura té 19 anys, aquest any ha acabat el primer curs a la facultat de Psicologia. Des de ben petita anava amb els seus pares a la parròquia del seu barri. No només anaven a Missa sinó que va participar durant molts anys de l'esplai i de la catequesi. Aquí va conèixer en Pau el seu catequista, un noi d'uns trenta anys que els va preparar per a la Confirmació. Ara d'això fa uns tres anys i ja se sap, amb la selectivitat i els exàmens de primer la Laura s'ha desvinculat del grup.Ei, avui els dos coincideixen al Messenger! A veure que es diuen...

CONVERSA DE MSN

Laura- Pau- L- P- L- P- L-

P-

L-

P-

L- P- L-

L- P- L- L- P-

L- P-

L- P- L-

Ei Pau quan de temps!Ieps Laura, ke tal vas?

Molt bé, saps que faig psicologia?Ostres pobre gent! Jajaja...Veig que conserves l'humor eh? =)Nena on pares? Fa temps que no et veig.Si vaig molt atabalada =( exàmens, feina

... no tinc temps per res!No pares tia! Perquè no tornes els

divendres al grup?Ufff... no sé Pau. Us trobo a faltar però..

em veig molt lluny de tot això.Lluny? Laura si allà hi tens els teus amics

de sempre?Què esteu preparant per aquest any?L'Aplec de l'Esperit.Ostres l'Aplec! Encara es fa? Jajaja! Ens ho

varem passar súper bé a Tarragona.On es fa aquest any?A Terrassa i em sembla que serà de nit?de nit? Guay no?! Encara m'hi apuntaré... ;)Ei! Al grup li faria molta gràcia que

vinguessis... però ens hem de preparar.Preparar?Si. Els responsables de l'aplec ens han fet

arribar uns materials.Ui... i de què van?Vols que t'ho expliqui en un segon?Vinga... tampoc hi tinc res a perdre no? :p

CONFIRMACIÓLaura-

Pau- L- P- P- L- P- L-P-L-

P-

L- P- L-

P- L-

P- L-P- L-

Carai Pau... us ho heu currat això del baptisme eh? Potser ho entenc millor =)

Ja ho deia jo que maduraries! Jajaja Ja hi som... Va no et fiquis amb mi! =(

sorry sorry ... Continuem?de què parlarem ara? doncs de la confirmació!

Ei! Jo això ho domino!!! Te'n recordes de la teva confirmació? I tant! Va ser una cerimònia súper especial... El bisbe, els padrins, els

grup de guitarres .... va ser molt xulo! A part d'això no te'n recordes que varem parlar de la força de

l'Esperit Sant?Ui Pau ... això em sona massa heavy.Heavy?Si perquè tot això de l'Esperit ... no sé jo. Vols dir que a la

confirmació reps l'Esperit? Jo no vaig notar res.Dona... clar que reps l'Esperit, sinó perquè ho fas?No sé... has de tenir les idees molt clares per confirmar la fe que un

dia van escollir els teus pares.Laura, has de deixar actuar l'Esperit en tu.

Vols dir que l'acció de l'Esperit es nota? Pau... no el veig l'EsperitLaura som-hi? Vinga ...

Page 3: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

1. HO VA VIURE JESÚS

Miguel Payá Andrés (franciscano)UNGIDOS POR EL ESPÍRITUJesús promete el EspírituDurante su vida terrena, Jesús, el Ungido y portador del Espíritu, prometió que comunicaría ese mismo Espíritu a los que creyeran en él.

La primera promesa la pronunció Jesús en el contexto de la fiesta judía de las tiendas, al regreso de la procesión solemne que se organizaba a la fuente de Siloé para recoger el agua, que era derramada a modo de sacrificio sobre el altar: «El último día de la fiesta, el más solemne, Jesús, puesto en pie, gritó: "Si alguno tiene sed de mí, venga a mí y beba el que crea en mí; como dice la Escritura, de su seno correrán ríos de agua viva". Esto lo decía refiriéndose al Espíritu que iban a recibir los que creyeran en él» (Jn 7,37-39a). En la interpretación rabínica, el agua simbolizaba al Espíritu, que se esperaba para cuando apareciese el Mesías. Por esa razón Jesús no dice: «Yo soy el agua». Él es el que dará o concederá el agua. Pero esto no sucederá hasta que Jesús no sea glorificado por su muerte, como señala el mismo evangelista: «Porque aún no había Espíritu, pues todavía Jesús no había sido glorificado» (Jn 7,39b). Y es que, como veremos después, la donación del Espíritu a los creyentes tendrá que ser ganada por la muerte de Jesús.

Por eso Jesús transmite su enseñanza más importante sobre la misión del Espíritu en las horas inmediatamente anteriores a su pasión.

Comienza presentándolo como Defensor y Espíritu de la verdad: «Yo pediré al Padre y os dará otro Paráclito, para que esté con vosotros para siempre, el Espíritu de la verdad, a quien el mundo no lo puede recibir, porque no le ve ni le conoce. Pero vosotros le conocéis, porque mora con vosotros y en vosotros está» (Jn 14,16-17). Lo llama «Paráclito», es decir, el «Defensor», el «Abogado», el que asiste a los discípulos. Y dice que es «otro Paráclito», porque el primer defensor es el mismo Cristo, que en la presencia del Padre intercede por nosotros continuamente. Lo llama también «Espíritu de la verdad», porque va a ser quien revele la verdad y quien haga vivir en la verdad. Y añade que no puede ser conocido por el mundo, es decir, por los poderes que se oponen a Dios y a su plan de salvación, sino sólo por los discípulos. Sólo ellos están capacitados para reconocer al Espíritu, porque estaba junto a ellos en la misma persona de Jesús, durante su ministerio, y ahora, después de la Pascua, estará con ellos y en ellos para siempre, actuando en el interior de sus corazones.

Poco después, Jesús nos presenta al Espíritu Santo como el maestro interior del cristiano: «Os he dicho estas cosas estando entre vosotros. Pero el Paráclito, el Espíritu Santo, que el Padre enviará en mi nombre, os lo enseñará todo y os recordará todo lo que yo os he dicho» (Jn 14,25-26). El Espíritu no revelará cosas nuevas, porque la verdad de Dios ya ha sido revelada: es el mismo Jesucristo. Lo que hará el Espíritu es dar a los discípulos una inteligencia cada vez más profunda del misterio de Jesús, de su vida, de sus obras y palabras, hasta llevarnos a la comprensión plena de su persona y mensaje.

Jesús sigue diciendo que en el Paráclito los discípulos encontrarán la fuerza necesaria para no dejarse encadenar por la mentira del mundo y para permanecer fieles en su testimonio. Porque el Espíritu de la verdad les dará la certeza de la justicia de Cristo: «Cuando venga el Paráclito que yo os enviaré junto al Padre, él dará testimonio de mí. Pero también vosotros daréis testimonio, porque estáis conmigo desde el principio» (Jn 15,26-27). «Él demostrará la culpabilidad del mundo en materia de pecado, de justicia y de juicio» (Jn 16,8-9).

Por último, Jesús nos presenta al Espíritu como el agente que nos va introduciendo en el misterio de la Trinidad: «Cuando venga él, el Espíritu de la verdad, os guiará hasta la verdad completa, pues no hablará por su cuenta, sino que hablará lo que oiga... Todo lo que tiene el Padre es mío. Por eso os he dicho: Recibirá de lo mío y os lo comunicará a vosotros» (Jn 16,12-15).

Todos estos textos, que jalonan los discursos finales de Jesús después de la Última Cena, constituyen la base principal de nuestra fe en el Espíritu Santo. Pero también de nuestra fe en la Trinidad. En ellos, en efecto, descubrimos con toda claridad cómo el Padre da todo lo que tiene (lo que es) al Hijo, cómo el Hijo lo recibe y es el encargado de transmitirlo a los hombres, y cómo la riqueza de la vida divina nos es comunicada por el Espíritu Santo, enviado conjuntamente por el Padre y el Hijo.

Jesús comunica el EspírituLa «hora de Jesús», el momento supremo establecido por el Padre para la salvación del mundo y que representa asimismo el momento de su glorificación, fue la de su muerte y resurrección. Como ya dijimos, fue el Espíritu quien transformó el fracaso de la cruz en ofrenda sacrificial de Jesús al Padre por amor de los hombres y quien lo resucitó de entre los muertos. Pues bien,

2

Page 4: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

3

en aquella «hora», Jesús, al morir, «entregó el Espíritu» (Jn 19,30). Aquel Espíritu que él había recibido del Padre, Jesús lo da ahora a los creyentes, precisamente en el acto de su muerte redentora. Por eso el domingo de Pascua, Jesús, dirigiéndose a los once y soplando sobre ellos les dijo: «Recibid el Espíritu Santo» (Jn 20,22). Es decir, Jesús, «constituido Hijo de Dios en poder según el Espíritu de santificación por su resurrección de la muerte» (Rom 1,3- 4), da a sus discípulos el Espíritu para hacerlos hombres nuevos, capaces de cumplir la misión a ellos confiada: llevar a los hombres la misma vida que él había recibido del Padre (cf. Jn 6,57) y el mismo amor que el Padre tiene por él.

Y esto fue lo que se cumplió plenamente el día de Pentecostés, cuando el Espíritu descendió en forma de lenguas de fuego sobre los Apóstoles y la Virgen María, completando así su obra en la Pascua de Jesús. San Pedro lo explica en su discurso: «Pues bien, Dios resucitó a Jesús y todos nosotros somos testigos. Ahora, exaltado por la diestra de Dios, ha recibido del Padre el Espíritu Santo que estaba prometido y lo ha derramado. Esto es lo que estáis viendo y oyendo» (Hch 22,32-33). En el relato de Pentecostés, el Espíritu se manifiesta a través de potentes imágenes que expresan su acción: el soplo del viento, es decir, el hálito de la nueva vida que comunica; las lenguas de fuego, que indican la capacitación y fortalecimiento para dar testimonio del Evangelio; el poder de hablar y comprender lenguas extranjeras, que sugiere la misión universal de los discípulos para agrupar a todos los pueblos en un solo Pueblo de Dios.

En Pentecostés comenzó la era de la Iglesia. Porque, a partir de aquel momento, Jesús continúa ejerciendo su misión a través de sus discípulos, a quienes les comunica el mismo Espíritu que él posee. Como Jesús, los discípulos van a ser dirigidos y guiados por el Espíritu. Pero, también como Jesús, los discípulos van a ser portadores y transmisores del Espíritu a todos los hombres. Por eso San Pedro acaba su discurso con esta exhortación: «Convertíos y que cada uno de vosotros se haga bautizar en el nombre de Jesucristo, para remisión de los pecados, y recibiréis el don del Espíritu Santo; pues la promesa es para vosotros y para vuestros hijos, y para todos los que están lejos, para cuantos llame el Señor Dios nuestro» (Hch 2,38-39).

Todos nosotros fuimos bautizados en una fuente de agua, signo del manantial de agua viva que se nos comunicaba, el Espíritu. Y, de este modo, nos convertimos en «ungidos» (cristianos), es decir, en personas transformadas por el Espíritu y portadoras del Espíritu, como partícipes del «Ungido» (Cristo) y de su triple misión. Así lo expresaba la bella oración que acompañó nuestra unción con el santo crisma: «Dios todopoderoso, Padre de nuestro Señor Jesucristo, que os ha liberado del pecado y dado nueva vida por el agua y el Espíritu Santo, os consagre con el crisma de la salvación para que entréis a formar parte de su pueblo y seáis para siempre miembros de Cristo, sacerdote, profeta y rey».

Y esta gracia del Bautismo fue completada en nosotros por la Confirmación, cuando el obispo impuso sobre nosotros las manos y nos volvió a ungir. El Espíritu nos enriqueció entonces con una fuerza especial que nos vinculaba más fuertemente a la Iglesia y nos capacitaba para difundir y defender la fe, con obras y palabras, como auténticos testigos de Cristo. Entonces se cumplió en cada uno de nosotros la solemne promesa de Jesús al despedirse de este mundo: «Recibiréis la fuerza del Espíritu Santo, que vendrá sobre vosotros, y seréis mis testigos en Jerusalén, en toda Judea, en Samaría y hasta los confines de la tierra» (Hch 1,8).

CONFIRMACIÓ

Page 5: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

4

2. CONFRONTA-HO AMB L’EVANGELI

Lc 4, 16-22: La missió de l'Església és continuar la missió de Jesús. Som ungits per anunciar la bona nova.

Act 2, 1-4: Rebre l'Esperit implica "deixar-se portar" per aquesta "ventada impetuosa" en el compliment de la missió i arribar a tothom.

Act 2, 38: La conversió personal, és a dir, la disposició-opció personal al seguiment és a la vegada requisit i fruit de l'Esperit.

Act 8, 15-17; 19, 5-6: Per la imposició de les mans rebreu l'Esperit Sant.

"I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor. Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: -Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar."

"Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: -¿No és el fill de Josep, aquest?"

"Pere els va respondre: -Convertiu-vos, i que cadascú de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant."

"Ells hi anaren i van pregar pels samaritans perquè rebessin l'Esperit Sant. Fins aleshores no havia baixat sobre cap d'ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l'Esperit Sant.En sentir això es van fer batejar en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els imposà les mans vingué damunt d'ells l'Esperit Sant. Es posaren a parlar en llengües i profetitzaven."

CONFIRMACIÓ

Page 6: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

5

3. PER APROFUNDIR A L’ESGLÉSIA

PAU VI, Constitució sobre el sagrament de la confirmació (1971)Per la iniciació cristiana, els fidels, com a membres vius del Crist vivent, hi són incorporats i assimilats pel baptisme, la confirmació i l'Eucaristia. En el baptisme els neòfits reben el perdó dels pecats, l'adopció de fills de Déu i el caràcter del Crist, que els agrega a l'Església, i esdevenen, inicialment, participants del sacerdoci del seu Salvador. Amb el sagrament de la confirmació, els qui han renascut pel baptisme reben el do inefable, el mateix Esperit Sant, que els enriqueix amb una força especial, i, signats amb el caràcter del mateix sagrament, són units més perfectament a l'Església i són obligats més estrictament a difondre i a defensar, de paraula i d'obra, la seva fe, com a autèntics testimonis del Crist. Finalment, la confirmació va talment unida a la sagrada Eucaristia que els fidels, ja signats amb el sant baptisme i la confirmació, són inserits d'una manera plena en el Cos del Crist mitjançant la participació en l'Eucaristia.

CONFIRMACIÓ

Page 7: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

6

4. HO HAN VISCUT ALTRES CRISTIANS

Maria i Laia: una fe confirmadaS'ho van estar discutint molt. Als seus disset anys, la història de la Maria i la Laia era com la de tantes noies de la seva edat. Les havien batejades de petites, havien anat a catequesi per a la primera comunió, havien sentit explicar algunes coses bàsiques de la fe cristiana però sense posar-hi gaire interès... A casa, ni en la família de l'una ni en la de l'altra hi era gaire present això de la fe. Si els preguntaves, segurament que et dirien que sí que eren cristians. Però poca cosa més.

A elles dues, a la Maria i a la Laia, això de la fe els quedava encara més lluny que als seus pares, perquè en el seu ambient ja en quedaven pocs de vestigis del cristianisme que abans havia estat tan present en tots els àmbits de la vida social. Segurament que elles tampoc no haurien dit rotundament que no eren cristianes, però també hi haurien afegit que el tema els interessava més aviat poc.

Però el cas és que ara, des de feia cosa d'un parell de mesos, resulta que havien estat discutint bastant sobre la qüestió. El motiu, tres companys d'institut, el Marc, la Paula i el Pedro, que un dia els havien parlat d'una sortida que havien fet un cap de setmana amb un grup de la parròquia. Es veu que s'ho havien passat especialment bé, i per això el dilluns ho havien estat comentant. Havien explicat les coses divertides que havien estat fent, similars a tantes altres coses divertides que qualsevol grup de joves que se'n vagi de cap de setmana pot fer, però entremig també hi havia hagut altres coses no habituals: llegir i comentar entre tots un text de l'evangeli, concretament el de la samaritana; discutir com organitzarien les classes de català i castellà amb un grup d'immigrants que tenien connectat; una eucaristia molt viscuda...La Maria i la Laia havien demanat explicacions, i ara ho discutien. I és que resulta que el grup d'en Marc i companyia s'estava preparant per celebrar la confirmació. No era un grup dels habituals, perquè en aquella parròquia el costum era confirmar-se abans, però ells s'hi havien animat fora de temps i allà estaven, preparant-se.

La Maria i la Laia van decidir provar. El grup semblava agradable, i tot plegat era una cosa diferent, que podia resultar interessant. Això de la confirmació no els quedava gaire clar en què consistia, i els companys els ho van explicar més o menys. I de fet, va ser a mesura que es van anar integrant en el grup que ho van anar sabent més.

I la cosa era bastant simple. Es tractava que elles, que havien rebut el baptisme de petites i que havien mantingut la fe una mica en el congelador, ara confirmaven aquest baptisme i aquesta fe. Era com refermar allò que havien començat feia anys sense adonar-se'n, i que després havia quedat aturat. Però no en el sentit de dir: "Jo ara vull refermar la fe del baptisme". Sinó en aquest altre sentit: "Jo vull que l'Església confirmi en mi la fe que vaig rebre, i la refermi. I jo miraré de respondre-hi". L'Esperit de Jesús, a través dels signes del sagrament, se'ls faria present per ajudar-les a viure cada cop més allò que Jesús havia viscut. Els van explicar que era el bisbe qui venia a donar-los aquesta confirmació de la fe. I elles esperaven viure aquell moment com un pas realment important en les seves vides.

Perquè, efectivament, era un pas important. És cert que els sagraments no són mai un moment puntual i prou. Són un camí que porta cap a celebrar-los i un camí que els continua després en la vida. I el fet és que, elles dues, un cop ficades en el grup i en tota aquella preparació per confirmar-se, ho havien anat descobrint. Havien descobert que aturar-se a entendre quin és el camí de Jesús, i tenir ganes de seguir-lo, podia resultar extraordinàriament engrescador. I fer-ho en companyia, amb els amics i amigues del grup, enriquia moltíssim la pròpia vida, i no només en allò que podríem considerar estrictament relacionat amb la fe, sinó en tots els nivells.

És cert que els sagraments no són mai un moment puntual i prou. Però la celebració, aquell moment concret en què a través dels signes i les paraules es fa sensible la presència de l'Esperit que actua en els creients, té una gran importància. És el moment de l'empenta forta. La Maria i la Laia la van viure així: com una empenta forta. I ara, amb la seva fe confirmada i refermada, tenen totes les ganes de continuar-la vivint i fent-la present.

CONFIRMACIÓ

Page 8: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

7

5. PER APROFUNDIR A LA COMUNITAT CRISTIANA

JUAN A. ESTRADALAS RAZONES DE LA FE ANTE LA INCREENCIADesde que San Anselmo, con un argumento que lleva su nombre, afirmara que, partiendo de la idea de Dios, es posible probar su existencia, y Santo Tomás, para demostrarla, propusiera sus famosas cinco vías, que concluyen con el estribillo «a esto todos lo llaman Dios», la teodicea y la apologética clásica, como propedéutica de la teología, han defendido la posibilidad de afirmar la existencia de Dios sobre la base de argumentos de razón. La crítica de la razón, introducida por la modernidad en el campo del pensamiento, mostró la razón de la crítica al negar la posibilidad de hacer de la existencia de Dios la conclusión de un silogismo. El autor del presente artículo señala el cambio operado en la cuestión de Dios a partir, sobre todo, de la década de los ochenta. La opción de fe es, como mínimo, tan razonable como puede ser la opción atea o agnóstica. No constituye ciertamente la conclusión de una argumentación lógica, pero sí posee la lógica de lo razonable. Sin ser irracional, dispone de todos los ingredientes para dar sentido a la existencia humana y abrirla a la esperanza.

Las razones de la fe ante la increencia, Proyección 44 (1997) 23-36.El ámbito religioso de una persona viene determinado por su familia, su educación, el momento histórico y el contexto sociocultural en que se ha desarrollado.

Pertenecemos a una religión determinada, porque hemos nacido y nos hemos desarrollado en ella.

Desde esta perspectiva, no hay razones para la fe, sino circunstancias que la hacen posible. El problema reside en pasar de una fe recibida a una fe asumida de forma libre y autónoma.

Crítica racional y experiencia religiosaAcaso uno de los rasgos más característicos de la cultura occidental esté en que esa fe recibida resulta insuficiente.

1. La antinomia fe-razón. En el mismo nacimiento de la filosofía occidental, que podemos datar en torno al siglo VI a.C., se dio ya una confrontación entre la razón crítica y la religión, y se planteó el porqué de las creencias religiosas a la luz de la razón. La «teología» natural que desarrollaron los presocráticos y culminaron los grandes filósofos griegos expresa el convencimiento de que la experiencia religiosa debe ser examinada crítica y racionalmente.

La interacción e incluso el conflicto entre fe y razón ha sido un factor constante en las distintas épocas históricas. Ambas, religión y filosofía, han afrontado las grandes preguntas del hombre, se han interaccionado y han competido en sus respuestas. La conflictividad entre ambas se agudizó a causa de las religiones positivas que más han influido en Occidente: el judaísmo, el cristianismo y, en menor medida, el islamismo.

Las tres religiones del Libro rechazan la incompatibilidad entre fe y razón, entre lo que conocemos por revelación y lo que podemos alcanzar por la razón.

Una cosa es que no todo pueda explicarse a base de la razón (pues siempre persiste el misterio de Dios, que es el equivalente religioso del enigma científico) y otra muy distinta que se pueda afirmar algo que sea irracional, es decir, lógicamente contradictorio.

2. Intentos por resolver la antinomia: compatibilidad fe-razón. El esfuerzo por racionalizar la fe religiosa ha generado la teodicea o teología natural, que parte de las estructuras de la subjetividad humana.Dicha teología se propone alcanzar a Dios racionalmente, a partir del análisis del cosmos y del hombre. A veces ha servido de prolegómenos a la teología positiva.

Otras veces ha suplantado las religiones positivas, pues ella permitiría alcanzar un consenso mínimo que haría posible la convivencia pacífica, mientras las distintas religiones positivas se prestan a desencadenar conflictos.

Es lo que ocurrió con el deísmo tras el período de la Reforma protestante y la Contrarreforma católica. Las luchas internas del cristianismo no sólo desautorizaron a la fe religiosa, sino que abrieron el camino a la preponderancia de una vía racional para llegar a Dios. De esta forma se puso el marco a una «religión dentro de los límites de la razón», en la que la revelación divina podía servir, en todo caso, de confirmación para los imperativos de la razón (Kant).

La crítica de la religión respondía a la convicción típicamente occidental de que la cosmovisión religiosa tenía que ser criticada racionalmente.

Page 9: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

8

La correspondencia entre razón y fe ha tenido límites. Al acentuar la incomprensibilidad de Dios, la teología negativa, puso límites a dicha correspondencia. «Si lo conoces es que no es Dios» decía San Agustín. La filosofía se ha servido de ese eslogan para negar la validez de cuanto decimos sobre Dios. Pero, por otra parte, la misma concepción judeocristiana de un Dios trascendente que se hace presente en la inmanencia humana pone límites muy estrictos al discurso: Dios no puede identificarse con ninguna representación humana. La crítica profética había ya salido al paso de todo intento de definir a Dios, de manipularlo o utilizarlo.

Dios está más allá del horizonte de lo humano y sólo indirectamente se hace presente en el orden de la creación. Por tanto, la fe en Dios no puede fundamentarse racionalmente ni, mucho menos, científicamente. La crítica de Heidegger a la onto-teología y su rechazo de Dios como ente supremo integrable en un sistema filosófico es la expresión última de esta postura. En este sentido, el misterio y la trascendencia limitan el saber de la misma religión.

No obstante, el principio de la compatibilidad entre razón y religión rechaza que la fe pueda ser irracional. La teología negativa no implica la irracionalidad de la fe.

De hecho, la teología cristiana ha defendido siempre la correspondencia entre Dios y el hombre, «imagen y semejanza de Dios», y ha mantenido el principio de analogía que permite hablar de Dios a la luz de las huellas que ha dejado en la creación y en el mismo hombre. Aunque nuestra manera de hablar de Dios resulte siempre inadecuada, llegamos a él indirectamente a partir de nuestras experiencias y de la contemplación de lo creado.

La mística cristiana ha desarrollado un camino experiencial para vislumbrar el misterio de Dios y ha evitado el irracionalismo. Los sistemas místicos de Maestro Eckhardt, Juan de la Cruz, Teresa de Jesús han servido de inspiración incluso a la filosofía. La experiencia de Dios no se agota en la racionalidad, pero no puede prescindir de ella.

3. El nominalismo como negación de la racionalidad de la fe. La afirmación que acabamos de hacer la cuestionó el nominalismo, el cual, en nombre de la trascendencia divina, negaba que Dios procediera racionalmente. Empalmaba así con el viejo principio de Tertuliano: credo quia absurdum (creo porque es absurdo). Sólo la voluntad de Dios y su condición de Dios escondido abrían la puerta a una experiencia religiosa refractaria a la razón. En última instancia, esta tendencia desemboca en el fideísmo.

Un Dios que no se comunicara racionalmente, para el hombre, es como si no existiera. Si Dios existe y quiere comunicarse al hombre tiene que hacerlo de forma compatible con la razón. Si no, se expone a recibir legítimamente el rechazo del hombre. Es lo que expresó lúcidamente Kant cuando negaba que Abrahán debiera seguir el dictado de la presunta voz de Dios y sacrificar a su hijo, ya que Abrahán no sabía si el que hablaba era Dios, mientras que sí podía confiar en la voz de su conciencia, que prohibía el asesinato de su hijo.

La racionalidad humana se interroga sobre las hipotéticas revelaciones de Dios. Para discernir no tiene más remedio que recurrir a sus propias convicciones y presupuestos. En última instancia, somos nosotros los que creemos o no. Nos decidimos a asumir algo como verdadero a partir de los propios «standards» que establecemos para determinar lo que es creíble. Son, por tanto, creencias subjetivas, aunque podamos razonarlas.

En cambio, no podemos asumir como divino lo que aparece como contradictorio a nuestra racionalidad.

4. Progresiva racionalización de la experiencia religiosa. Esta racionalización ha marcado la evolución de Occidente.En un primer estadio se podían admitir sacrificios irracionales a la divinidad, en función del poder divino y del sometimiento humano.

Luego se fue acentuando cada vez más la dignidad del sujeto humano, que se reveló como un «fin en sí», mientras que, paralelamente, se cuestionaba el poder de Dios y, sobre todo, su capacidad para imponerse arbitrariamente a la conciencia del sujeto humano.

En este primer estadio, la obediencia representaba la virtud cardinal de la religión respecto de Dios y a través de sus representantes.

En un segundo estadio se fue abriendo paso la idea del discernimiento: la evaluación crítica de la conciencia que discierne si la creencia o el presunto mandato es o no divino. La espiritualidad de la sospecha ha sido un correlato progresivo de la experiencia mística y alcanzó su clímax en los albores de la modernidad con San Ignacio de Loyola, que fue el primero en establecer un camino racional, sistemático y de constante evaluación para alcanzar la voluntad de Dios.

El planteamiento de Ignacio de Loyola es renovador, tanto en su metodología como en sus presupuestos, aunque tuvo un límite fundamental: parar el discernimiento cuando había un choque con la autoridad jerárquica, a la que había que

Page 10: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

9

someterse. Sin embargo, su praxis es mucho más compleja y más fiel a su inspiración inicial que su doctrina sobre la obediencia. En todo caso, una de las desgracias mayores de la tradición cristiana consistió en que este camino quedara, en buena parte, abortado, aunque resurge con fuerza hoy.

Asumir que Dios puede pedir algo absurdo, injustificable para la racionalidad moral, supone abrir un espacio al fanatismo religioso y cuestionar la dignidad del hombre desde la conciencia autónoma como instancia última. No es la presunta palabra de Dios la que se convierte en referente último determinante de la conducta humana, sino la decisión del hombre que discierne y opta desde una libertad avalada por su capacidad racional. Lo contrario sería postular un Dios maligno, que exigiría el sacrificio de la inteligencia, para imponer despóticamente su voluntad. Esta concepción de Dios es inadmisible tanto para la teología como para las tradiciones filosóficas de Occidente.

5. La razón pertenece al mínimo renunciable del hombre. La fe última en la razón es parte de nuestro patrimonio cultural. Cierto que, en última instancia, no es demostrable, porque nunca llegamos a lo último que nos permitiría actuar carentes de presupuestos.

Pero, de hecho, la racionalidad está inserta en nuestro lenguaje y, siempre que nos comunicamos, la afirmamos como instancia última irrebasable. Se trata siempre de una razón fragmentaria, condicionada e inserta en una tradición cultural particular, en la que hay inevitablemente presupuestos últimos que hemos asumido con la cultura y que no son plenamente tematizables por la opacidad del mundo vital en el que vivimos.

Pero esta razón pobre y limitada es lo único que poseemos para abordar los problemas de la vida, que resultan también inevitables a la hora de abordar la religión.Por esto podemos y debemos preguntarnos personalmente y ante los demás por qué creemos.

Es necesario dar razón de nuestra fe. Debemos comprometernos con una fe razonable, ya que no demostrable, porque toda pretensión global de sentido para la vida humana rebasa el marco de lo comprobable empíricamente y de lo racionalmente fundamentable.

Los límites de la razón ante la creencia religiosaAdemás de que nuestra capacidad racional es limitada, la razón no lo es todo para el hombre. Por otra parte, la religión es también hija del deseo y está impregnada de afectividad. Creemos no sólo porque tengamos razones, sino también por el testimonio vivo de otras personas. El doble mecanismo de identificación afectiva y de imitación, que marca la dinámica del desarrollo de la personalidad, no deja de arrojar sus sombras sobre la base racional de las creencias religiosas. La educación y la socialización han sembrado en nosotros la fe. Ésta resulta, pues, una respuesta no sólo racional, sino también afectiva, intuitiva y voluntaria. Nadie cree por razonamientos filosóficos y posiblemente casi nadie deja de creer por una simple contradicción racional, aunque ésta pueda erosionar la fe. La racionalidad no es suficiente para fundar la religión. Desde la razón se podría llegar, a lo más, al Dios de los filósofos. Pero como nos recuerda Heidegger ante este Dios no podemos caer de rodillas y rezar. Este Dios no se puede integrar en un sistema racional.

En cambio, la religión tiene mucho que ver con las preguntas de sentido, especialmente con las que conciernen al origen, significado y término de la vida humana.

Estas preguntas están en la base de la religión y de la filosofía. Pero la religión se distingue de la filosofía en que no sólo cuestiona la validez racional de las distintas respuestas, sino que ofrece ánimo, esperanza y sentido allí donde surge la pregunta por la felicidad, por el significado de la finitud y por la necesidad del comportamiento moral.

Las religiones son soteriologías, o sea, mensajes de salvación.Responden a la angustia humana ante lo precario de nuestra existencia, ante el miedo a la finitud y ante los imperativos del instinto de supervivencia, que se transforma, en el hombre, en ansias de inmortalidad.

Las expectativas humanas encuentran respuesta en la religión. Las llamadas pruebas de la existencia de Dios no lo son en sentido estricto, pero marcan los puntos de vista desde los cuales el hombre se plantea el problema de Dios y se abre a la religión.

La dinámica afectiva y vivencial es inherente a la religión y ha servido de inspiración a la misma filosofía.

La religión responde al «¿qué puedo esperar?», que, para Kant, es una de las preguntas fundamentales que se plantea todo hombre. La esperanza no puede ser irracional. Pero no es sólo mera razón, sino que está abierta al sentido, a la intuición, a la expectativa de futuro, al coraje ante los conflictos, que son dimensiones fundamentales del hombre. Por esto la religión se ha definido como una ilusión, fruto del deseo, y como una instancia que se abre razonablemente a la utopía. Mantiene abierto el futuro del hombre y se convierte en canalización, válida o no, de una racionalidad que se abre a lo posible, deseable y no demostrable.

Page 11: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

10

Occidente ha aspirado siempre a la convergencia entre bien y ser. Cuando se toma conciencia de que, de hecho, divergen, surgen la tragedia, tradición griega, y la utopía, concepción judeo-cristiana.

No hay correspondencia entre el sentido y el bien, por una parte, y la realidad, por otra. De ahí la dicotomía entre deber y ser.

Y de ahí también la necesidad de superar ese dualismo haciendo viable el sentido a partir de la praxis humanista y la expectativa religiosa. Esta dinámica afectiva y dadora de sentido caracteriza a las religiones y es una de las explicaciones de la pervivencia de la religión, a pesar de la dura crítica a la que se le ha sometido en Occidente.

El cristianismo se presenta como una respuesta de sentido, que ofrece valores para la conducta y se abre al compromiso transformador y a la esperanza. De ahí su enorme influjo en la tradición occidental. La fe no sólo se basa en razones, sino también en necesidades existenciales del hombre.

La creencia en Dios está en función de la totalidad de la vida del creyente, está enraizada en su biografía, no es algo puntual y aislable, sino que responde a una búsqueda, a unas experiencias, desde las que se cree o no en Dios y en una determinada tradición religiosa.

Pero la religión no puede reducirse a la necesidad de sentido.Esa necesidad hace comprensible la búsqueda religiosa, pero no convalida su verdad y sus pretensiones de haber alcanzado a un Dios que es el último referente del sentido y la instancia que permite la esperanza. Por esto la fe religiosa es compatible con la duda. Más aún: la duda constituye un elemento humanizador de la religión, pues impide toda forma de fundamentalismo e integrismo, abre a las interpelaciones de otras religiones y de los no creyentes, y hace posible la autorrevisión.

Habría que hacer un elogio de la duda en relación con las creencias. Sólo cuando hay capacidad de crítica, cobra valor la adhesión a lo religioso. En cambio, la identificación con una religión determinada carece de validez última, cuando no es posible expresar la disidencia o indagar críticamente el valor de las creencias asumidas.

La coerción de la duda y la recusación de la crítica es la que, en buena parte, ha limitado el valor del cristianismo para la modernidad y la que ha posibilitado la negación del mismo cristianismo.

Hemos visto que la religión motiva al hombre desde las vivencias más íntimas de la vida, que son las que tienen que ver con el nacimiento y la muerte, con el placer y el dolor, con la sexualidad y la búsqueda de poder. Este enraizamiento en las dinámicas más determinantes del comportamiento humano es el que hace de la religión capaz de lo mejor y de lo peor, como muestra la historia de la humanidad. Baste recordar que la lucha por la tolerancia se ha desarrollado en Occidente contra las intolerancias confesionales, sobre todo a partir de las guerras religiosas del siglo XVI. La verdad de la conciencia se ha opuesto a la imposición confesional, que se legitimaba apelando a que «el error no tiene derecho a existir».Se confundía así una representación religiosa con la verdad, que es Dios y que no puede agotarse en una comprensión humana. Se olvidaba la finitud y la fragmentariedad del conocimiento humano, el carácter mistérico de la trascendencia divina y la dinámica escatológica del cristianismo, siempre en camino hacia la manifestación definitiva del Reino de Dios.

Por más que la duda pueda erosionar la adhesión religiosa y haya todavía quien considere que el ideal es la «fe del carbonero», la duda es la otra cara de la fe auténtica y madura, que no teme el cuestionamiento. En realidad, para abrirse libremente a las críticas, hay que tener una confianza última en las convicciones religiosas que se profesan. La duda puede servir también de purificación, abre a la búsqueda y hace posible el desarrollo de una tradición religiosa genuina, en la que la experiencia desplaza a la rutina de las verdades impuestas o aprendidas.

La duda es, por tanto, inherente a la creencia y compatible con la fe.

Sólo a partir de aquí podemos analizar las razones de la fe ante la increencia en nuestra sociedad actual.

De la fundamentación a la razonabilidad de la fe1. La crisis religiosa en nuestra sociedad. En nuestra sociedad tradicionalmente cristiana, la fe se transmite por medio de la familia y la educación y, en la mayoría de los casos, se vive de una forma inicialmente aproblemática. Para mucha gente, éste es el sustrato fundamental sobre el que se apoya su fe religiosa, que ha sido la gran dadora de sentido en nuestra sociedad tradicional, mientras que el ateísmo y el agnosticismo han sido fenómenos minoritarios desarrollados en algunos círculos cultos.

La ruptura con la fe de la mayoría del pueblo ha venido por otro camino. Por una parte, el gran obstáculo ha sido la Iglesia, identificada con una parte de la sociedad y legitimadora de la dictadura después de la guerra civil. Por otra, la progresiva

Page 12: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

11

secularización de la sociedad ha llevado a una pérdida de influencia de las instituciones eclesiásticas, sobre todo en su poder de definir la realidad y dar sentido a la vida humana. Los medios de comunicación social, la sociedad de consumo y la crisis de valores generada por el pluralismo han hecho el resto.La mayoría de la gente ha vivido su crisis de fe en la forma de un distanciamiento creciente de las tradiciones religiosas y de la Iglesia, más que como resultado de un cuestionamiento ideológico.

La incapacidad de buena parte de la Iglesia para conjugar identidad cristiana y modernidad, patente sobre todo en lo que se refiere a la eclesiología y a la moral, ha contribuido decisivamente a la crisis general de la religión. El resultado de este proceso ha sido el vacío e inseguridad ética, y una carencia de experiencias configuradoras de sentido. Diversas formas de «sobrenaturalidad» intramundana, de fideísmo y de emotividad sectaria han pretendido llenar el hueco que ha dejado la religión.

2. Pervivencia de la religión. Aunque hay una privatización de la religión y un distanciamiento de la autoridad religiosa y de las doctrinas «oficiales», no es verdad que estemos pasando a una sociedad postreligiosa y que la fe religiosa sea una anticualla que haya que sustituir por la ética racional o la mentalidad científica. Ésta, que ha sido opinión mayoritaria a mediados de siglo, ha comenzado a entrar en crisis en la década de los ochenta. La pervivencia y vitalidad de las tradiciones religiosas se manifiesta, no sin ambigüedad, en que juegan un creciente papel público como plataforma de contestación o reivindicación de los valores sociales.

La religión pervive como respuesta a las preguntas existenciales, como motivadora del comportamiento moral y como orientadora ante las experiencias del mal y del sufrimiento humano. La razón y la ciencia son incapaces de realizar estas funciones sociales.

De ahí que la religión resulte más necesaria, si cabe, en la actual crisis de valores. Aunque las preguntas humanas de las que surge la religión no sirvan para legitimar la verdad de las respuestas religiosas, se puede seguir defendiendo la hipótesis del «hombre siempre religioso».

Pero repitámoslo: la función social de la religión no equivale a su verdad. Hoy las razones para creer pasan también por la vuelta crítica a los contenidos religiosos de las religiones positivas, concretamente del cristianismo, y por el examen de los planteamientos racionales desde los que el hombre se pregunta por Dios.

3. La situación actual. A partir de la década de los ochenta, asistimos a un renovado interés por las implicaciones religiosas de los problemas filosóficos. El mismo desarrollo de la ciencia ha llevado al replanteamiento del problema metafísico: ¿por qué algo y no nada?

Tanto respecto al origen y desarrollo del universo, que aparece como algo difícilmente explicable apelando al mero azar, como en lo que se refiere al origen y evolución de la vida, resurge la pregunta por Dios. Viejas pruebas de la teodicea se replantean en cuanto hipótesis globales que responden a problemas vigentes. Ya no hay pruebas, pero sí interrogantes y respuestas orientadoras.

También hay un replanteamiento de la cuestión de Dios en el campo de la teología filosófica tradicional.

No se trata de que la hipótesis teísta pueda ser demostrada. A pesar de algunos intentos aislados, a esto se ha renunciado.

Lo que sí se puede defender es la credibilidad de la hipótesis teísta, ya que no hay inconsistencia lógica en el mantenimiento de la fe religiosa por parte del científico o el filósofo que procede racionalmente.

Es razonable creer en Dios, siempre que se den razones y explicaciones para justificar la propia fe. También puede serlo la respuesta agnóstica o atea, siempre que cumpla las mismas condiciones.

Se puede defender la razonabilidad del teísmo y se puede argumentar contra los que predecían su desaparición. En este sentido, hoy el teísmo tiene mayor posibilidad racional que hace decenios, cuando parecía inevitablemente superado por el progreso científico y filosófico.

Pero, si el Dios de los filósofos y el de los cristianos no se oponen, tampoco se pueden equiparar.

De hecho, lo que importa a la mayoría de nuestros conciudadanos es la razonabilidad de nuestra fe cristiana. Aquí es donde se ventilan hoy fundamentalmente las razones para creer. Una tradición religiosa, no se convalida sólo en función de sus fundamentos racionales, sino de la capacidad de arrastre y de motivación que puede tener. La pregunta está en si el cristianismo puede seguir siendo hoy una tradición dadora de sentido, motivadora de la praxis, creíble al responder a las preguntas y abierta a la crítica. Aquí es donde las respuestas varían.

Page 13: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

12

Hoy existe un mayor conocimiento de la historia del cristianismo, de la formación de sus Escrituras sagradas y de los factores que han determinado sus dogmas y su praxis sacramental. El cristianismo aparece hoy, en gran medida, como preso de una tradición, que debe servir de pauta de identidad, pero que exige ser releída y replanteada. Se trata de una tradición dogmática con contenidos míticos, cuyos símbolos se han interpretado de forma literal y realista. Si la desmitificación de la Biblia se ha impuesto a la conciencia de los cristianos, al menos en los círculos cultivados, los contenidos dogmáticos están muy lejos de una necesaria reinterpretación acorde con la hermenéutica actual.

La desmitificación del cristianismo pasa también por sus imágenes de Dios y de Jesús.

La crisis de credibilidad del cristianismo es hoy un obstáculo para la fe. No resulta fácil sentirse parte de la modernidad actual y asumir dogmas y principios que se llaman cristianos y que, expresados con un lenguaje que no es el nuestro, ofrecen contenidos desfasados, a veces, incompatibles con las adquisiciones científicas y filosóficas sobre el hombre y sobre el mundo. La modernidad y la posmodernidad siguen siendo un reto para el cristianismo actual, que erosiona sus creencias y limita la credibilidad de su fe.

A pesar de todo, son muchos los que piensan que es razonable ser cristiano y defender una comprensión de la vida en función de la imagen de Dios y de Jesús que nos ofrecen las Escrituras. La vida y personalidad de Jesús, tal como la conocemos a partir de ellas, es capaz de cautivar a muchos de nuestros contemporáneos, aunque esto no afecte a los símbolos, credos y praxis del pasado cristiano.

Nos hallamos en una situación de encrucijada, ante la oportunidad de recobrar plausibilidad o perderla aún más, a finales del siglo XX.

El nuevo orden internacional que ha de surgir en el siglo XXI pasa también por la colaboración de las grandes religiones. La situación es hoy muy distinta de la de finales del siglo pasado. Los cristianos tendremos que convivir siempre con los planteamientos agnósticos o ateos. No en balde se ha definido el cristianismo como la religión que posibilita la mayoría de edad del hombre y que incluso ayuda a crear las condiciones para la salida de la religión.

Dios no puede ser demostrado. Sería ésta una forma de apropiarse de él. Pero se puede optar por Dios y fiarse de la oferta de sentido cristiano. La conjunción entre fe cristiana y crítica racional permite sostener la viabilidad de la opción cristiana y del postulado de Dios. También la dinámica de la razón moral, cuando se plantea la pregunta «¿por qué ser moral»? y se busca fundamentar universalmente lo bueno y lo malo de cada cultura, acaba aterrizando en el problema de Dios. La búsqueda de sentido hace que la fe aparezca como correlativa a un referente al que llamamos Dios.

Se puede sostener de forma coherente que esta referencia teísta no es alienante ni empobrecedora de la existencia humana, sino que responde adecuadamente a las preguntas del hombre sobre qué hacer y qué esperar, que, como afirma Kant, se resumen en la cuestión fundamental: ¿qué es el hombre?

Condensó: MÀRIUS SALADios está necesariamente escondido. ¿Dios es posible? Si es posible está necesariamente escondido. Si se manifestase como Dios, no sería Dios, sino el rey del mundo. Y el hombre ya no sería libre para creer, sino constreñido a creer. Si se escondiera totalmente de los hombres, nadie hablaría de él: no tendría ni nombre ni concepto. Ahora bien, Dios se manifiesta bajo una forma ambigua; es presente y ausente a la vez. Es objeto de debate para la inteligencia; es objeto de fe para el corazón. Si de veras, como nos dicen, es bueno y respetuoso para con los hombres, no puede obligarnos a creer: se escuda en una postura intermedia, se ofrece sólo como algo «posible» que es presentado a la libertad del hombre.ERIC-EMMANUEL SCHMITT, El visitant, Barcelona 1996, pp. 8-9.

CONFIRMACIÓ

Page 14: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

13

6. EN EL MÓN DE LA MÚSICA

Junts escriurem.

Flama de vida.

Junts escriurem amb lletres lluminoses / la his-tòria de nostra llibertat; / i junts veurem brillarsobre terra / la llum per tots els oprimits.1. Un poble s'ha aixecat / per cridar justícia;/ un poble s'ha dreçat / per viure dempeus.

2. La solidaritat / ritma la nostra marxa. / Lasolidaritat / guia els nostres cors.

3. Al cor de la nostra vida / Jesús ens espera./ Per bastir junts amb Ell / la terra de Déu.

4. El món tot ens espera, / l'Esperit ensavança, / Fem néixer primaveres, / fem créixermatins.

5. Plegats és el nostre crit / per segar cade-nes. / Plegats és el nostre crit, / nostre clamd'amor.

6. No deixis caure el braç, / car el dia s'alça. /No deixis el combat / per un món millor.

Foc que cremaen el fons del teu cor.Llum que aplegacada alè del teu plor.

Flama de vida.Llum que no és fon.És Jesús, és Ell en tu.(2)

Foc que s'alça des de cada turó.Llum senyalde cada nova escalfor.

Flama ben nova.Llum del Senyor.És Jesús, és ell en tu.(2)

Foc que abrandacada fibra, valent.Llum, sadollaaquesta set de claror.

Trenca la foscai la fredor.És Jesús, és ell en tu. (2)

Quan desvetllarem els cors.

Esperit de Pentacosta.

L'Esperit del Senyor.

Quan desvetllarem els cors a la veu del Déuvivent, / junts retrobarem la font de llibertat;/ quan aixecarem les mans per cantar al Déuvivent / junts retrobarem la llum d'un noudemà.

1. Ell sabrà trencar les armes. / Ell sabrà can-viar els cors; / Ell eixugarà les llàgrimes, / Ellfarà fugir les pors.

2. No més nit sobre la terra. / Ell vindrà comun gran foc. / No més odi ni més guerra: / Ellfarà el món tot nou.

3. Ell serà Déu amb nosaltres. / Tot el mal jahaurà passat. / De les cendres i les brases / enfarà nova ciutat.

Esperit de Pentecosta, Flama d'amor: / miraaquell poble que tu has aplegat, / Esperit dePentecosta, Vent poderós, / renova'ns amb elteu alè. (2)

1. Flama d'amor, escalfa allò que és fred, /Vent poderós, aplega allò que es perd, / Aiguaabundant, renova el cor marcit, / Foc llumi-nós, encén la nostra nit.

2. Poble de Déu, que escolta la Paraula, / Po-ble de Déu que viu de l evangeli, / Poble deDéu que es reparteix el pa, / Poble de Déuque esdevé Cos de Crist.

3. Poble de Déu, atent als clams del món, /Poble de Déu, que viu els seus combats / Po-ble de Déu que avança esperançat, / Poble deDéu, mogut per l'Esperit.

L'Esperit del Senyor / vindrà a vosaltres. / Notingueu por / d'obrir de bat a bat / el vostrecor / al seu amor. (2) 1. Ell transformarà les vostres vides, / us dona-rà un cor per estimar; / serà foc que purifica, /força en actuar. Ell transtormarà les vostrespenes, / us sabreu fills seus ben estimats; / vos-tres cors obriu joiosos / a la llibertat. 2. Ell enfortirà tota feblesa, / us dirà com heude pregar; / posarà en els vostres llavis / parau-les de bondat. / Ell canviarà tota tristesa / pelgran goig de la fraternitat: / vostre cor obriujoiosos / a la llibertat.

Page 15: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

14

MARCATS PER L'ESPERIT Do Fa Sol

Fa Do

Fa Sol - Fa

Fa Do

Fa Do

Fa Do

Fa Sol

Do Fa Sol

Fa Do Fa Sol

Fa Do Fa Sol

Fa Do Fa Sol - Fa

Caldrà dir que sí.

Sento el fred contra la cara, desperta la mirada;

El món al meu voltant!

Sento que tinc ganes de viure,camino amb un somriureamb pas ferm i constant!

Sento una alegria que no sé com explicar;

sento que tampoc no puc callar!

Sento que algun dia tornarem a caminar

amb tots aquells que han estat...

Marcats per l'Esperit! la vida ens ha donat.

Marcats per l'Esperit! Ell ens ha alliberat.

Marcats per l'Esperit! Avui ens ha aplegat.

Marcats per l'Esperit! Amb tots els germans.

Sento un caliu que tot ho escalfaI em mou a la pregàriaEn el fons del meu cor

Sento que també vull silenciBuidar-me sense pressesI omplir-me de l'Amor

Sento una alegria...

Sento que he de fer alguna cosaDavant de la injustíciaDavant del mal del món

Sento com una força estranyaQue sempre m'acompanyaI apaga el meu dolor

Sento una alegria...

Caldrà dir que sí cada dia,a cada moment, cada passa.Caldrà dir que sí, tot i amb dubtes,a cada moment, cada passa.

Cada dia caldrà dir que sí.Cada passa caldrà dir que sí.Dir que sí.

Caldrà caminar fent la ruta,fent un nou camí pels qui vénen.Caldrà començar un nou somni,fent un nou camí pels qui vénen.

Caldrà dur només uns quants somnis,un mirar senzill, tres violes,Caldrà dur només uns quants somnis,posar la confiança en la Mare.

SIGUES LLUM DEL MÓNLA

MI

Fa#m MI

LA

MI

Fa#m MI

LA MI Fa#m (MI)

LA MI Fa#m (MI)

LA MI Fa#m MI

RE MI LA

RE LA

Ets jove!

Tens força!

Sents dins com un foc que crema!

Però dubtes!

I ho deixes!

I et dius que no val la pena!

Ofereix la teva vida, no et facis el sord...

Dóna testimoni a tot arreu del meu Amor!

SIGUES LLUM DEL MÓN (2)

QUE NINGÚ NO POT AMAGAR

LA FE EN JESÚS RESSUSCITAT

Veus guerra!Pobresa!I sents com un foc que crema!Però et gires!T'amagues!I dius: no és el meu problema! Ofereix...Sents l'odi!I l'enveja!Dins teu com un foc que crema!Et tanques!T'enfades!I el cor s'esllangueix de pena! Ofereix...

CONFIRMACIÓ

Page 16: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

15

7. TOT ART

CONFIRMACIÓ

Page 17: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

16

8. PREGUNTES QUE T’INSPIRA EL TEMA

Persones que han cercat com tu i es fan interrogants, preguntes que sorgeixen en els joves i també en els adults quan afrontem aquests temes,...

En una setmana dit i fet !Just començar la primera classe de religió, el profe ens va dir que seria bo de començar una preparació per a la confirmació a la parròquia. Tots vàrem fer una cara, tot preguntant-nos a què venia això.

Val a dir que no anava tant peix com sembla. Aquest estiu, fent neteja dels calaixos de l'escriptori d'en Jordi, el meu germà gran, van sortir unes fotografies de la seva cerimònia de confirmació. A favor del Jordi, l'àvia en va fer la lloança dient que havia estat molt bon nen, doncs havia continuat la catequesi des d'infants, fins a la confirmació. Per preparar camins, un dia a la piscina vaig treure el tema amb el Joel, són els del cau i sempre són a la parròquia i fan sortides amb els caps i fins i tot a finals d'estiu van pujar al Puigmal amb el mossèn.

Tot va quedar amb un no res, ja veurem, però es clar que si ho dic a casa em posaran presses. Cal temptejar la cosa! Al pati l'Albert i la Júlia feien els seus comentaris, sembla que la cosa pot quedar en un no-res.

A mig sopar vaig treure el tema: Perquè serveix? Cal anar-hi? És obligatori? Quant dura? I després...En Jordi, el meu germà, va saltar que s'ho va passar molt bé. Va estar amb un grup dels de catequesi de sempre, amb escoltes, alguns de l'escola i uns penjats que els va costar entrar. La valoració, molt positiva. La mare va saltar immediatament: prou que m'ho penso, faràs el què voldràs com sempre! Ens agradaria que ens fessis cas. Quan et vam batejar, amb al pare, ens vam comprometre d'ajudar-te a conèixer i estimar a Jesús. A viure la teva vida com a cristià, a fer-ho en grup a la parròquia. Va afegir: ara ets tu qui has de prendre la iniciativa, amb la catequesi de confirmació continua en primera persona allò que els pares vam començar. Anar a catequesi hauria de refer continguts de la fe, redescobrir la dimensió de grup de la nostra fe, el testimoni del catequista, la pertinença a una comunitat, per ajudar a fer-te conscient de la teva missió com a batejat. La cosa va quedar així.

No vaig moure fitxa durant un parell o tres de dies, però just dijous, va venir el pare a recollir-me d'entrenament, i com qui no vol la cosa va treure al tema. Va fer les consideracions sobre les meves afeccions a l'esport, que han generat un quedar com a plat de segona taula la catequesi i el cau. Val a dir que això del cau, ho va dir amb sentiment, ell va ser cap i n'explica les mil batelletes. Però li vaig sortir per la tangent, i un no, n'hem parlat amb la colla, va generar l'esperat silenci.

Abans d'anar a dormir vaig mirar la web de confirmació que ens havia donat el profe, em va semblar que està força bé, però tenia clar que no volia anar-hi sol.

Vaig practicar amb el Messenger...en un moment van aparèixer respostes ben contradictòries, per uns un rotllo, d'altres una rentadora, per altres valia la pena, no si perd res...

La resposta més pràctica va ser la de la Núria. Val a dir que és una companya de classe, una temporada vam sortir amb la mateixa penya, però li havia perdut la pista. La Núria simplement s'hi havia apuntat, junt amb el Francesc i el Marc, i em convidà a ser part del grup. Em va suggerir de dir-ho els meus amics en David i na Laia que l'altre dia al pati s'ho van parlar.

En sortir del Messenger em va venir al cap la frase del pare: cal que provis de ser tu mateix!. En el fons li he de donar la raó, no sóc tan lliure com presumeixo, ni passo tant del voltant. Els estereotips sobre l'Església, sobre Jesús, només poden canviar a mesura que m'acosti i conegui.

La Núria va fer de pont. Em va explicar que a l'estiu amb la seva germana van anar a Taizé, i per Nadal volen anar amb Mn. Ignasi, al Remei, a Lleida a una casa d'acolliment de gent sense recursos.

Potser a la fi he descobert que anar a catequesi no és simplement acabar una iniciació que varen començar els meus pares, anar-hi és obrir horitzons de vida. Conèixer persones, vivències que pertanyen a una altra manera de fer, que el millor està per venir, que cal arriscar-se.

Pràcticament en una setmana vaig passar d'espectador a protagonista, d'una nova experiència de vida, obrint possibilitats diferents.Del diàleg "amb qui confirmes la fe", amb en Sergi Garcia, que es confirmarà la tarda de Pentecosta del 2009.

Page 18: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

17

9. I COM ACTUAR?

El bon samarità "Relats bíblics per a grups" Otilia Oviedo Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: "I qui són els altres que haig d'estimar?" Jesús va contestar dient: "Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més. Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers? Ell respongué: "El qui el va tractar amb amor." Llavors Jesús li digué: "Vés, i tu fes igual". (Lc 10,29-37) Temes: Amor, Solidaritat, Compassió, Universalitat, prejudicis, religió, formalisme, eficàcia. Per a comentaris: · El mestre de la llei esperava que li assignessin els límits exactes del deure. A qui s'ha d'atendre? A la família, als germans de raça o a d'altres, potser?

· Per saber qui és el proïsme hem de deixar portar-nos per la crida interior i fer-se proïsme dels qui ho necessiten.

· És significatiu que Jesús conclueixi el relat amb una altra pregunta diferent a la primera.

· Leprós y samarità, doblement marginat. Que facilment etiquetem!

· L'amor no consisteix només en commoure's davant la misèria de l'altre, ens hem de moure.

· Seria ideal que el camí de Jericó es fes d'una altra manera perquè ningú no fos colpejat, desposseït contínuament, mentre anem pels camins de la vida. Per a grups:· Llegiu personalment i en silenci Lc 10,25-37. Després feu-ho en el grup de forma dialogada i en la mesura possible escenifiqueu-ho.

· Escriviu els noms dels personatges que intervenen en el relat i al seu costat col·loqueu els valors i contravalors que es desprenen de les seves paraules i actituds. Amb quin personatge, tant de la paràbola com del relat en general, us identifiqueu millor? Raoneu la resposta.

· Localitzeu Samaria en un mapa del país de Jesús i feu un estudi sobre els samaritans: historia, religió, costums, relació amb els altres compatriotes, etc. Després comenteu les següents qüestions: Qui eren els samaritans del temps de Jesús? Es pot dir que eren jueus? Com s'hi relacionava Jesús? Quina valoració tenia Jesús dels samaritans? Podeu il·lustrar les respostes amb alguns passatges del Nou Testament (Jn 4,1ss.; Lc 9,52-53; He 8,5).

· Per què proposa Jesús l'actitud del samarità del relat? Per què és modèlica? És provocativa, enginyosa, il·luminadora... la proposta de Jesús?

· Jesús parla en paràboles perquè tots puguin entendre'l. Creieu que en aquest relat els interlocutors de Jesús han entès el missatge? Qui representen els diferents personatges de la paràbola? Raoneu la resposta.

· Quin missatge es desprèn de la paràbola del bon samarità? Expresseu-ho mitjançant un còmic o un mural amb fotos, titulars de premsa, refranys, etc., que facin al·lusió a la realitat actual. Poseu un títol al mural o còmic.

· El samarità de la paràbola té compassió del malferit i li dóna tot tipus d’atencions. Descriu situacions properes a vosaltres en que les persones viuen “malferides” i busca la manera de ser “bons samaritans” amb elles. Quin tipus d’atencions has de tenir? Què esteu disposats a fer per a ells?

· Jesús resumeix tota la Llei en un únic manament: l'amor a Déu i al proïsme. Busqueu el testimoni de persones o col·lectius que han comprès el missatge de l'evangeli. Què aporten a la societat i a l'Església? Què és el que més us crida l'atenció del seu comportament? Comenteu en grup.

Page 19: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

18

· Davant de les temptacions de: passar de llarg, resposta espiritualista, instal·lar-se en la llei, exclusió, etc., Jesús proposa que l'amor ha de ser autèntic i sense fronteres. Quines respostes s'estan donant, a nivell social i eclesial, als problemes dels qui sofreixen, dels pobres i exclosos? Són suficients? Quines propostes feu per ser "bons samaritans"?

· Es pot dir que la comunitat cristiana ha de ser comunitat samaritana? Què us suggereix l'expressió?

· Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?... El qui el va tractar amb amor". I Jesús dóna per vàlida la resposta. Distribuiu dues targetes a cada membre del grup, una dirà: "Practico la misericòrdia quan... " i l'altra: "No practico la misericòrdia quan... ". Feu la resposta en comú en un clima d'oració.

· En aquesta paràbola Jesús ens proposa com a model la manera d'actuar del "bon samarità", que s'apropa a les persones, veu la necessitat real del que està tirat a la cuneta, respon adequadament, utilitza recursos i implica els altres. Organitzeu una taula rodona amb cristians implicats en la transformació social per dialogar sobre aquestes idees i demaneu-los que us ajudin a obrir nous camins en el compromís comunitari.

· Comenteu les frases: "No hi ha més que una manera de ser feliços: viure per als altres" (L. Tolstoi); "Fes el bé i no miris amb qui" (popular). Traieu conclusions.

CONFIRMACIÓ

Page 20: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

19

10. PER CELEBRAR

CELEBRACIÓ DE PÀSQUACANTAL·LELUIA, AL·LELUIA! PLE DE VIDA, CRIST ENS HA SALVAT! ELL ENS PORTA L'ESPERANÇA. ALEGREM-NOS TOTS: AL·LELUIA

1. Crist és el nostre Anyell Pasqual; l'Anyell que ha estat immolat. Ell ha vençut el dol de la mort i ha guanyat la llibertat.

2. Els apòstols han vist el Crist ressuscitat d'entre els morts.La fe en el testimoniatge d'ells porta la salvació.

3. Submergits en la mort del Crist, hem mort al món i al pecat. Per l'aigua i el foc de l'Esperit el seu nom ens ha donat.

4. Si amb el Crist hem ressuscitat, cerquem les coses de dalt. Visquem, units amb tots els germans, l'alegria i l'amistat.

LECTURA (Lluc 24,35-48)En aquell temps els deixebles contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir:-Pau a vosaltres.Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué:-Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:-¿Teniu aquí res per a menjar? Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se'l va menjar davant d'ells.Després els digué:-Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: "Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms." Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué:-Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès.

Davant un fet traumàtic com és la mort de Jesús, els deixebles se'n saben a venir de tot el que està passant. El seu esquema mental queda estorat davant fets que no saben comprendre.Jesús sabent les seves dificultats, comprèn que no poden acceptar la seva resurrecció si no tenen una certa calma, una pau, que els ajudi a centrar el seu cor, la seva ment i les seves expectatives en Ell.El dubte, el desànim, la por impedeixen reconèixer Jesús. Per això els deixebles necessiten una prova de que el que estan vivint no és al·lucinació. Jesús els demana de menjar.. Serà doncs una nova manera de manifestar-se, de fer-se present enmig d'ells.Fruit d'aquesta experiència nova de Jesús, els deixebles esdevenen testimonis.

REFLEXIÓQuines pors, dubtes m'impedeixen reconèixer Jesús en la meva vida?Puc reconèixer Jesús en aquell/a que em demana menjar?Sóc testimoni de Jesús? L'he conegut i per tant el puc donar a conèixer?He experimentat que Ell m'ha ressuscitat de les meves pors, dubtes, fracassos?

PREGÀRIACRIST RESSUCITAT(Fr. Roger de Taizé)

Crist ressucitat, avui, demà i sempre,el teu Esperit ens habita.

Algunes vegades ens semblaque comprenem ben poc.

Però mantenir-nos en la teva presència,siguem on siguem, això és pregar.

I potser vora teu, Crist,el silenci és sovint el tot de la pregària.

Aleshores pressentim que, a través de l'existència,avancem quan la nostra confiança en tuprecedeix tots els nostres actes;Quan la confiança del cor és el principi de tot.

Page 21: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

20

PARENOSTRE

QUEDA'T AMB NOSALTRES(Canta la teva fe)Pels camins d'aquesta vida, sense veure-ho del tot clar, amb el pas feixuc i força capficats. Has sortit al nostre encontre, t'has posat a caminar i per la nostra conversa has preguntat.

Ens expliques l'Escriptura com ningú no ho ha fet mai i et reveles en el gest de partir el pa... QUEDA'T AMB NOSALTRES QUE EL DIA JA COMENÇA A DECLINAR QUEDA'T AMB NOSALTRES QUI CAMINA AMB TU, JESÚS, MAI NO ES PERDRÀ

Quan arriba l'hora baixa tu fas com el que se'n va, però nosaltres t'insistim entusiasmats. Has entrat a casa nostra, t'has deixat acomodar i et mirem als ulls amb el cor abrusat

Aixequem-nos de la taula, anem a trobar els germans: "Realment és Ell, Déu l'ha ressuscitat!" Aplegats en el seu Nom tornarem a caminar fins que torni ple de glòria i majestat!.

CONFIRMACIÓ

Page 22: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

21

11. PER PREGAR

La RucaNECESSITO EL VOSTRE ESPERIT

VINE, ESPERIT DE DÉU

Senyor,Com els apòstols el dia de la Pentecosta,avui necessito el teu esperit:Per ser font davant les temptacions del consumisme i del materialisme;per a continuar creient i esperant enmig d'una societat marcada per la descreença i el desencís;per ser agosarat i fidel a l'hora d'anunciar amb fermesa el teu missatge a una societat que s'allunya de tu.Per tenir la gosadia de no deixar-me dominar per la rutina i la comoditat dels costums i de les fórmules, quan la vida i la novetat de situacions m'obliguen a trobar noves respostes, que donin raó de la meva esperança i estimulin els altres a creure.Que el vostre esperit il·lumini i transformi la meva vida i em faci fidel a l'AMOR.

Vine, Esperit de Déu,fes del nostre cor la teva casai fes-nos portadors d'Esperit, transparents a la llum i a la veritat. Vine, Esperit de Déu, i condueix tot el que hi ha en nosaltres de do perquè siguem do per als altres. Vine, Esperit de Déu, i realitza en nosaltres la teva obra desantificació.Sense tu no podem percebre els signes dels temps, ni recordar les paraules del Mestre, ni alimentar els sentiments de tendresa del Pare de la paràbola. Vine, Esperit de Déu, entra en el més íntim de nosaltres perquè puguem reconèixer la petjada de Déu que ens habita, la presència que ens desvetlla el misteri,L'alegria que satisfà el nostre cor.

Oriol RamonPROFESSIÓ DE FE D'UN JOVECreiem en Déu, el Pare, perquè ell ha estat el primer de creure en nosaltres, creant el cel i la terra per fer-ne felicitat i casa de tots.Crec en Déu perquè no s'ha quedat tranquil i ha esventat el seu Fill per donar-nos homes i donesencara capaços d'esperar,encara innocents per a perdre temps per algú,encara pobres per obrir les portes de casa,encara llambregats per estimar sense fronteres, encara febles per escoltar, encara senzills per restar a la llar,encara alegres per saber que el que estan fent és prou bo.

I per això creiem,que el món de dones i homes nousno és tan lluny, és molt a prop. És possible.

Creiem en el vent que bufa,i en la sang que corre per les venes,i en els estels,i en les postes de sol,i en les nevades,que ens empenyen a ser i a fer.

Creiem en l'Esperit,perquè és la força realde les nits feixugues,i de les nostres angoixes i neguits.

Creiem en la comunitat, en la colla d'amics de Jesús,perquè és el caliu que manté l'escalfor de la feen els nostres cors, i encén l'espurna de la follia que ens cal per escriure el diari de bones notícies cada dia.

Si és així, estimarem de veritat,i l'amor no mor ni que el cos es podreixi.Creiem en la resurrecció.

Creiem en tu, Pare,perquè tu encara creus en nosaltres,I ens fas participar a la teva festa, cada dia.

Page 23: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

22

"Què és la Confirmació”

"La meva confirmació”

"En torno a la confirmación. Testigos de Jesús”

"Els sagraments de la vida i la vida dels sagraments”

"A l'orient, a l'occident: a la recerca d'un sentit”

Josep Lligadas.Litúrgia Bàsica n. 8. CPL

Col·lecció Celebrar.Sèrie Festa n. 2. CPL

Francisco Cerro Chaves.

Leonardo Boff.Els daus n. 71. Claret

Cinto Busquet.Editorial Mediterrània (és a la Llibreria Diocesana de Girona. Els set capítols finals aborden els sagraments.)

El Rey León(1994)

Director: R. Minkoff i R. Allers

Amb una mirada especial: Mufasa és Déu, Skar és el Mal, el regne de Mufasa és el Regne que hem de construir, "Tot ho toca la llum" és la nostra llibertat = "poden menjar de tots els arbres", "Les penombres" són el que està lluny de Déu = "No mengin de l’arbre de la ciència, del bé i del mal, el simi és un sacerdot, en SIMBA ETS TU, la presentació orgullosa de simba és el teu Baptisme, el retorn de Simba és la Confirmació, si oblides qui ets oblides Déu. Déu viu en tu.

Altres pel·lícules:Billy Elliot. La fuerza de uno. Robin Hood. Titanic. Bichos. El color púrpura. La vida es bella. John Q. La lista Schlinder. Missing. Un hombre llamado caballo.

12. LLEGEIX UN LLIBRE 13. MÓN DE LES IMATGES

CONFIRMACIÓ

Page 24: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,

CONFIRMACIÓ

14. CONEIX ENTITATS

http://caputxins.cat/fraternitats/sarria

http://www.arqbcn.org

http://www.bisbattortosa.org

Caputxins SarriàObjectiu: Preparar per al sagrament de l'EucaristiaActivitats: Activitats de catequesi de preparació a la Primera Comunió, en petit i en gran grup. Activitats per a la implicació de pares i mares en el procés de la catequesi.

(i anar a: Organització funcional / Delegacions / Delegació diocesana per al Catecumenat)Servei diocesà per al Catecumenat (Delegació de Catequesi) Objectiu: Preparar per al Baptisme persones adultes i infants en edat catequètica.Activitats: Infants: Ritu d'Ingrés. Adults: Ritu d'Ingrés, ritu de l'Elecció, recés, celebració dels Sagraments de la Iniciació, trobada d'adults batejats en anys anteriors, trobada de participants en el Catecumenat Diocesà d'anys anteriors. Catequistes i acompanyants: Jornades de formació.

(i anar a Organització / Delegacions diocesanes / Delegació de catequesi)MID (Moviment Infantil Diocesà)Objectiu: Treballar l'educació de la fe dels infants després de la Primera Comunió fins l'inici de la catequesi de Confirmació (edats: 9 i 12 anys).Activitats: Treball d'un tema anual comú per als grups de les diferents parròquies. Campanyes anuals. Convivències (dos nivells: 4t-5è EP, i 6è EP-1r ESO). Trobada de Pasqua (PASQUAMID). Trobada Infantil Diocesana (5è diumenge de quaresma), presidida pel bisbe. Campaments d'estiu (9 dies al juliol). Publicacions de diversos quaderns de treball i llibrets de pregàries.

15. ENLLAÇOS DIVERSOS - VIATJA XARXA

http://www.sinsabloc.blogspot.com http://contrapuntteologic.blogspot.com

www.bizkeliza.org/fileadmin/bizkeliza/web/doc_juv/sugerencias_para_celebracion_confirmacion.pdf

http://www.iuvenes.org/materiales/37251.html

http://pastoraljavierdenavarra.blogspot.com/2008/04/libros-de-confirmacin-iii-un-itinerario.html

http://gjic.superforos.com

Blogs de gent coneguda de les nostres diòcesis on es pot veure com connectar catequèticament i pastoralment amb els joves "on line". Portals d'intercanvi amb materials i reflexions força interessants. Reviseu els links són recomanables.

PDF "superpràctic" Totes les parts del ritus de la litúrgia de la confirmació explicat per parts i amb suggerències didàctiques. Es troba dins de la web de la diòcesi de Bilbao, interessant donar-hi un tomb.

Web d'un moviment d'evangelizació i pastoral juvenil que pretén oferir al jove un lloc on desenvolupar, viure i compartir la seva fe en Jesús. Celebració de l'aniversari i renovació de la confirmació. Proposta curiosa. Web amb un treball molt estructurat amb joves.

Blog molt recomanable per la varietat de recursos pastorals que ofereix.

Diversos fòrums (actualitat, grups de joves, monitors, guitarra...) sota el nom de Grup de Joves i Confirmació.

23

Page 25: CONFIRMACIÓ - jovesij.cat · CONFIRMACIÓ 1. HO VA VIURE JESÚS Miguel Payá Andrés (franciscano) UNGIDOS POR EL ESPÍRITU Jesús promete el Espíritu Durante su vida terrena, Jesús,