Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques” izquierdo.pdf · Roma, va...
Transcript of Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques” izquierdo.pdf · Roma, va...
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)
08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73
E-mail: [email protected]
www.fecdas.cat
Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques”
Recentment hem pogut assistir a la interessant conferència que va organitzar
FECDAS/CMAS sobre els ports romans al territori d’influència de Barcino,
l’actual ciutat de Barcelona, que ens va presentar un dels més importants
investigadors al nostre país, l’arqueòleg i museòleg Pere Izquierdo i Tugas.
Els diferents elements de l’organització comercial marítima en època romana a
la província tarraconense, els quals hem anat desgranant al llarg de les
darreres conferències, necessitaven un capítol imprescindible per explicar i
entendre aquesta dinàmica: el lloc des d’on sortien els vaixells carregats de vi
laietà per abastir l’Imperi Romà.
En la seva introducció, el nostre conferenciant ens va destacar l’enorme
importància de la l’orografia i la importància de relacionar el mar amb l’interior
del territori. És evident que hi ha força cales i badies al nostre litoral, que
Pere Izquierdo explicant les característiques de l’ancoratge de “Les Sorres”.
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)
08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73
E-mail: [email protected]
www.fecdas.cat
permeten un bon aixopluc dels agressius vents de llevant i tramuntana, però, a
més, calien unes bones vies de penetració cap a l’interior, on es troben les
fèrtils terres on es conreaven cereals, en un primer moment, o el raïm que es
convertiria en vi en plena època romana.
Un cop més, els investigadors ens han mostrat la importància de les diferents
ciències auxiliar que l’arqueologia utilitza per poder entendre les evidències que
ens arriben als nostres dies. Un clar exemple d’això és el contrast entre les
fonts literàries, que ens expliquen com era la costa i l’orografia catalana en
època romana i les actuals línies de costa. En aquest cas, la geologia ens
ajuda a entendre clarament els canvis que han sofert les nostres costes com a
conseqüència de les diferents crescudes del nivell del mar o de la sedimentació
acumulada a partir de les aportacions dels rius, tot guanyant terreny al mar.
Així doncs, gràcies a aquestes evidències podem entendre com es va formar el
delta del Llobregat i com els terrenys que avui son camps de conreu van ser
una part més del Mare Nostrum.
El jaciment de “Les Sorres”, que s’estén al llarg dels municipis entre Gavà i
Castelldefels és un clar exemple d’aquest procés geològic. Les Sorres, tal i com
queda evidenciat per les restes arqueològiques, va ser un important ancoratge,
el que es coneix com a salum, un port obert al mar, que va assumir una
important rellevància amb els primers contactes amb la civilització grega.
Segons ens va indicar Izquierdo, la seva ubicació estratègica per a la
navegació cap a ports com el de Cesarea al nord d’Àfrica o el port d‘Òstia a
Roma, va afavorir l’elecció d’aquest indret com a punt de partida de les
exportacions laietanes.
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)
08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73
E-mail: [email protected]
www.fecdas.cat
Posteriorment, ja
sota un poder romà
consolidat al nostre
territori, Barcino,
colònia fundada a
finals del segle I
a.C, es converteix
en un punt
estratègic per a la
exportació del vi que
es produïa al seu
territori i que
entraria plenament
en el circuit
comercial romà. Es
tracta, en aquest
moment, d’una producció excedentària, basada principalment el la producció
vitivinícola i orientada plenament a l’exportació. Tot i que les evidències
materials són minses, degut a la manca d’intervencions arqueològiques, Pere
Izquierdo va plantejar la possibilitat d’ubicar un veritable portus a prop de
l’actual edifici de Correus, al final de la via Laietana, tot atenent a les evidències
geològiques, que ens mostren una línia de costa molt més propera a la que
tenim actualment; a la presència d’estructures relacionades amb l’activitat
portuària i a un castellum, que proporcionava protecció a l’entrada de mar del
recinte fortificat de la ciutat. A tot això cal afegir les enormes quantitats de
restes arqueològiques, fonamentalment àmfores, que es van extreure durant
les obres de construcció de l’esmentat edifici i la urbanització del seu entorn, la
qual cosa ens recorda la deposició arqueològica de materials de rebuig o
accidents que queden com a resultat d’una frenètica activitat portuària.
Fresc romà de Stabias, Nàpols, on apareix representat un important portus.
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)
08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73
E-mail: [email protected]
www.fecdas.cat
Efectivament, Pere Izquierdo, destaca com la zona de Correus, seria una
provable ubicació d’un port del tot necessari per catalitzar les mercaderies
provinents del les diferents vil·les del seu hinterland, connectades al mar
gràcies als rius Llobregat i Besòs, que, des d’aquest punt, s’exportarien via
marítima cap als ports de l’imperi.
Com hem vist en anteriors xerrades, molts d’aquests centres de producció de vi
dins l’àrea d’influència de Barcino els trobem repartits principalment pel Vallès
Occidental i la Vall del riu Llobregat. Aquest era un riu navegable, conegut pels
romans con a Rubricatus, i permetia una via de comunicació excel·lent des de
l’interior cap al mar i viceversa.
És en aquest riu on Pere Izquierdo ubica un port fluvial al Pont del Diable de
Martorell, des d’on s’embarcarien les mercaderies de les vil·les properes cap al
port de Barcino. Aquesta pont presenta diferents fases de construcció, entre les
quals s’ha pogut documentar un seguit de grades d’època romana, disposades
a diferents nivells i que permeten interpretar-les com a embarcadors adaptats a
les cícliques crescudes del riu.
Secció del Pont del Diable de Martorell on apareixen les diferents fases de construcció identificades per colors. En vermell i granat les fases d’època romana on es pot distingir l’embarcador fluvial.
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)
08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73
E-mail: [email protected]
www.fecdas.cat
Així doncs, amb aquesta xerrada sobre els ports de la Barcelona romana, hem
pogut conèixer una mica més la dinàmica comercial del nostre territori en època
romana a partir de les evidències arqueològiques. Una peça més del complex
trencaclosques que representa l’estudi arqueològic del comerç marítim. La
documentació de les restes d’estructures i de materials han permès els
investigadors demostrar algunes de les hipòtesis que expliquen el
funcionament de la producció i transport de mercaderies al nostre territori.
Altres, però, encara queden a la espera de noves intervencions arqueològiques
i l’acumulació de noves dades que les demostrin.
Carles Aguilar Departament de Protecció del Patrimoni Arqueològic Subaquàtic FECDAS/CMAS [email protected]