Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques” izquierdo.pdf · Roma, va...

5
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM) 08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73 E-mail: [email protected] www.fecdas.cat Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques” Recentment hem pogut assistir a la interessant conferència que va organitzar FECDAS/CMAS sobre els ports romans al territori d’influència de Barcino, l’actual ciutat de Barcelona, que ens va presentar un dels més importants investigadors al nostre país, l’arqueòleg i museòleg Pere Izquierdo i Tugas. Els diferents elements de l’organització comercial marítima en època romana a la província tarraconense, els quals hem anat desgranant al llarg de les darreres conferències, necessitaven un capítol imprescindible per explicar i entendre aquesta dinàmica: el lloc des d’on sortien els vaixells carregats de vi laietà per abastir l’Imperi Romà. En la seva introducció, el nostre conferenciant ens va destacar l’enorme importància de la l’orografia i la importància de relacionar el mar amb l’interior del territori. És evident que hi ha força cales i badies al nostre litoral, que Pere Izquierdo explicant les característiques de l’ancoratge de “Les Sorres”.

Transcript of Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques” izquierdo.pdf · Roma, va...

Page 1: Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques” izquierdo.pdf · Roma, va afavorir l’elecció d’aquest indret com a punt de partida de les exportacions laietanes.

FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)

08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73

E-mail: [email protected]

www.fecdas.cat

Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques”

Recentment hem pogut assistir a la interessant conferència que va organitzar

FECDAS/CMAS sobre els ports romans al territori d’influència de Barcino,

l’actual ciutat de Barcelona, que ens va presentar un dels més importants

investigadors al nostre país, l’arqueòleg i museòleg Pere Izquierdo i Tugas.

Els diferents elements de l’organització comercial marítima en època romana a

la província tarraconense, els quals hem anat desgranant al llarg de les

darreres conferències, necessitaven un capítol imprescindible per explicar i

entendre aquesta dinàmica: el lloc des d’on sortien els vaixells carregats de vi

laietà per abastir l’Imperi Romà.

En la seva introducció, el nostre conferenciant ens va destacar l’enorme

importància de la l’orografia i la importància de relacionar el mar amb l’interior

del territori. És evident que hi ha força cales i badies al nostre litoral, que

Pere Izquierdo explicant les característiques de l’ancoratge de “Les Sorres”.

Page 2: Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques” izquierdo.pdf · Roma, va afavorir l’elecció d’aquest indret com a punt de partida de les exportacions laietanes.

FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)

08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73

E-mail: [email protected]

www.fecdas.cat

permeten un bon aixopluc dels agressius vents de llevant i tramuntana, però, a

més, calien unes bones vies de penetració cap a l’interior, on es troben les

fèrtils terres on es conreaven cereals, en un primer moment, o el raïm que es

convertiria en vi en plena època romana.

Un cop més, els investigadors ens han mostrat la importància de les diferents

ciències auxiliar que l’arqueologia utilitza per poder entendre les evidències que

ens arriben als nostres dies. Un clar exemple d’això és el contrast entre les

fonts literàries, que ens expliquen com era la costa i l’orografia catalana en

època romana i les actuals línies de costa. En aquest cas, la geologia ens

ajuda a entendre clarament els canvis que han sofert les nostres costes com a

conseqüència de les diferents crescudes del nivell del mar o de la sedimentació

acumulada a partir de les aportacions dels rius, tot guanyant terreny al mar.

Així doncs, gràcies a aquestes evidències podem entendre com es va formar el

delta del Llobregat i com els terrenys que avui son camps de conreu van ser

una part més del Mare Nostrum.

El jaciment de “Les Sorres”, que s’estén al llarg dels municipis entre Gavà i

Castelldefels és un clar exemple d’aquest procés geològic. Les Sorres, tal i com

queda evidenciat per les restes arqueològiques, va ser un important ancoratge,

el que es coneix com a salum, un port obert al mar, que va assumir una

important rellevància amb els primers contactes amb la civilització grega.

Segons ens va indicar Izquierdo, la seva ubicació estratègica per a la

navegació cap a ports com el de Cesarea al nord d’Àfrica o el port d‘Òstia a

Roma, va afavorir l’elecció d’aquest indret com a punt de partida de les

exportacions laietanes.

Page 3: Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques” izquierdo.pdf · Roma, va afavorir l’elecció d’aquest indret com a punt de partida de les exportacions laietanes.

FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)

08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73

E-mail: [email protected]

www.fecdas.cat

Posteriorment, ja

sota un poder romà

consolidat al nostre

territori, Barcino,

colònia fundada a

finals del segle I

a.C, es converteix

en un punt

estratègic per a la

exportació del vi que

es produïa al seu

territori i que

entraria plenament

en el circuit

comercial romà. Es

tracta, en aquest

moment, d’una producció excedentària, basada principalment el la producció

vitivinícola i orientada plenament a l’exportació. Tot i que les evidències

materials són minses, degut a la manca d’intervencions arqueològiques, Pere

Izquierdo va plantejar la possibilitat d’ubicar un veritable portus a prop de

l’actual edifici de Correus, al final de la via Laietana, tot atenent a les evidències

geològiques, que ens mostren una línia de costa molt més propera a la que

tenim actualment; a la presència d’estructures relacionades amb l’activitat

portuària i a un castellum, que proporcionava protecció a l’entrada de mar del

recinte fortificat de la ciutat. A tot això cal afegir les enormes quantitats de

restes arqueològiques, fonamentalment àmfores, que es van extreure durant

les obres de construcció de l’esmentat edifici i la urbanització del seu entorn, la

qual cosa ens recorda la deposició arqueològica de materials de rebuig o

accidents que queden com a resultat d’una frenètica activitat portuària.

Fresc romà de Stabias, Nàpols, on apareix representat un important portus.

Page 4: Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques” izquierdo.pdf · Roma, va afavorir l’elecció d’aquest indret com a punt de partida de les exportacions laietanes.

FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)

08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73

E-mail: [email protected]

www.fecdas.cat

Efectivament, Pere Izquierdo, destaca com la zona de Correus, seria una

provable ubicació d’un port del tot necessari per catalitzar les mercaderies

provinents del les diferents vil·les del seu hinterland, connectades al mar

gràcies als rius Llobregat i Besòs, que, des d’aquest punt, s’exportarien via

marítima cap als ports de l’imperi.

Com hem vist en anteriors xerrades, molts d’aquests centres de producció de vi

dins l’àrea d’influència de Barcino els trobem repartits principalment pel Vallès

Occidental i la Vall del riu Llobregat. Aquest era un riu navegable, conegut pels

romans con a Rubricatus, i permetia una via de comunicació excel·lent des de

l’interior cap al mar i viceversa.

És en aquest riu on Pere Izquierdo ubica un port fluvial al Pont del Diable de

Martorell, des d’on s’embarcarien les mercaderies de les vil·les properes cap al

port de Barcino. Aquesta pont presenta diferents fases de construcció, entre les

quals s’ha pogut documentar un seguit de grades d’època romana, disposades

a diferents nivells i que permeten interpretar-les com a embarcadors adaptats a

les cícliques crescudes del riu.

Secció del Pont del Diable de Martorell on apareixen les diferents fases de construcció identificades per colors. En vermell i granat les fases d’època romana on es pot distingir l’embarcador fluvial.

Page 5: Conferència “Els ports de Barcino. Evidències arqueològiques” izquierdo.pdf · Roma, va afavorir l’elecció d’aquest indret com a punt de partida de les exportacions laietanes.

FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES Moll de la Vela, 1 (ZONA FÒRUM)

08930 SANT ADRIÀ DE BESÒS Tel. 93-356 05 43 Fax: 93-356 30 73

E-mail: [email protected]

www.fecdas.cat

Així doncs, amb aquesta xerrada sobre els ports de la Barcelona romana, hem

pogut conèixer una mica més la dinàmica comercial del nostre territori en època

romana a partir de les evidències arqueològiques. Una peça més del complex

trencaclosques que representa l’estudi arqueològic del comerç marítim. La

documentació de les restes d’estructures i de materials han permès els

investigadors demostrar algunes de les hipòtesis que expliquen el

funcionament de la producció i transport de mercaderies al nostre territori.

Altres, però, encara queden a la espera de noves intervencions arqueològiques

i l’acumulació de noves dades que les demostrin.

Carles Aguilar Departament de Protecció del Patrimoni Arqueològic Subaquàtic FECDAS/CMAS [email protected]