GRAMÀTICA NORMATIVA

IEC

Àngels Massip

Gramàtica Normativa IEC. Casa Golferichs Gener 2018

NOVA GRAMÀTICA

-Necessitat de disposar d'una Gramàtica.

1. Centenar d'anys publicada l’anterior.

2. Normativa de referència no va ser redactada per l'Institut, sinó per Pompeu

Fabra.

3. La manera d'aproximar-nos actualment a la normativa ha evolucionat,

sobretot des de la lingüística.

4. No podem parlar de normativa sense parlar d'estàndard.

5. Novetat: la percepció llengua, com un conjunt d'usos. Inclou les varietats

dialectals.

6. Calia una Gramàtica que fes referència als usos orals. Integració de les

diferents varietats dialectals (de la variació geogràfica i de la funcional).

VARIETATS DEL CATALÀ CONSIDERADES

Cinc grans àrees: -Central -Valencià -

Baleàric -Septentrional -Nord-occidental

1. Extensió territorial

COM ÉS?

1420 pàgines

Unes 900 pàgines sintaxi

-Integra

Fonètica, morfologia, sintaxi (22 temes)

-Formes més difoses/formes més geogràficament

delimitades però significatives canto (cante, cant).

-Al peu, en lletra petita, les d’àmbit més retringit

(canti) català septrentional.

1

TIPUS D’ESTÀNDARD

1. Unitarista: prenen com a base una varietat geogràfica determinada per crear l’estàndard. Per exemple, es pot esmentar el cas de l’espanyol (castellà) o de l’italià (toscà).

2. Composicional trets d’algunes o de totes les varietats geogràfiques d’aquella llengua. El basc o el noruec, per exemple, pertanyen a aquest segon tipus.

3. Autònom Per a cada un dels models estàndard s’accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona: és el cas de l’anglès o del portuguès europeus i americans.

ESTÀNDARD

- 2 tendències en les llengües

1. Dispersió

2. Cohesió

-Extensió del model de llengua: 1. Selecció del model de base. 2. Generalització del model.

-El model difòs actua com un fixador lingüístic i com a tensor de les tendències evolutives.

-Tensió indispensable entre innovació i conservació.

CARACTERÍSTIQUES

S’arriba a la norma a través de la descripció•Correcció i adequació

•Model composicional

Composicional: no juxtaposició arbitrària de característiques de diferents parlars, sinó legitimació de les opcions territorials de l’estàndard que hi compten amb una tradició d’ús públic i un prestigi social consolidat.

•Equilibri entre convergència i especificitat

•Equitat entre les varietats

•Polimorfisme

•Jerarquització dels usos i gestió de la variació

•Variació geolectal

•Variació funcional

NOVETATS ORTOGRAFIA

supressió de la majoria dels diacrítics (en

queden 15)

supressió de la dièresi en els derivats cultes

acabats en –al (coital, col·loidal, esferoidal,

fluidal, helicoidal, laical, romboidal,

trapezoidal

supressió del guionet en mots com

sensesostre.

HTTPS://WWW.IEC.CAT/LLENGUA/DOCUMENTS

/ORTOGRAFIA_CATALANA_VERSIO_DIGITAL.PDF

Canvis principals: Sons ròtics: arrítmia, correferent, erradicar, cefalorraquidi, otorrinolaringòleg

Guionet: ex-directora general, manifestació pro-dret de vaga, la no-obligatorietat

e epentètica: angioespasme, arterioesclerosi, corticoesteroide, termoestable

Accentuació de verbs en els parlars baleàrics: anomèn, palès, berén, contrapès, disfrès

Simplificació de l’accent diacrític: bé / be; déu / deu; és / es; mà / ma; més / més; món / mon; pèl / pel; què / que; sé / se; sí / si; són / son; té / te; ús / us; vós / vos

ÍNDEX GENERAL

Fonètica i fonologia

1.Fonètica i fonologia. Conceptes bàsics

2.L’estructura sil·làbica

3.Les vocals

4.Les consonants

5.Les categories suprasegmentals

Morfologia

6.Morfologia. Conceptes bàsics

7.La flexió nominal

8.La flexió dels pronoms personals. La forma dels pronoms febles

9.La flexió verbal

10.La derivació per sufixació. La derivació sense afixos derivatius

11.La prefixació

12.La composició

L’ARTICLE LO

En alguns parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona, en tortosí, en alguerès i en algunes comarques valencianes es mantenen en la parla familiar les formes antigues de l’article masculí lo i los: lo cap, lo matí, lo iode, los amos, los pobles, los fills.

L’article masculí singular adopta la forma asil·làbica i gràficament s’apostrofa en les mateixes condicions que les de l’article definit general (§ 16.3.1b): l’amic, l’humor. I tant l’article masculí singular com el plural presenten les mateixes contraccions (§ 16.3.1c).

No vol que (e)ls seus amics ho sàpiguen

QUANTITATIUS

En els registres informals, però, es constata una certa tendència a dotar alguns d’aquests quantitatius invariables de flexió de nombre. Aquest és el cas de prou, massa i força, amb els plurals analògics prous, masses i forces: No té mai prous diners; No som prous, les interessades; En va portar masses, de llibres; L’he vist forces vegades. Aquesta variació de nombre és habitual en central, nord-occidental i septentrional, però no en els altres parlars. Són formes que no transcendeixen als registres formals.

SINTAXI (ÍNDEX GENERAL)

13.Sintaxi. Conceptes bàsics

14.El nom i el sintagma nominal

15.L’adjectiu i el sintagma adjectival

16.Els determinants

17.Els quantificadors nominals

18.Els pronoms personals i els pronoms feblesen,hi, iho: naturalesa i funció

19.La preposició i el sintagma preposicional

20.L’adverbi i el sintagma adverbial

21.La predicació verbal

22.La predicació no verbal

23.Les oracions passives i les construccions amb subjecte indefinit (o impersonals)

24.El temps, l’aspecte i el mode. Les perífrasis verbals

SINTAXI

25.Les conjuncions i els connectors parentètics. La coordinació

26.Les oracions subordinades substantives

27.Les oracions subordinades de relatiu

28.Les construccions comparatives, les superlatives i les consecutivesponderatives

29.Les construccions causals, les finals i les consecutives no ponderatives

30.Les construccions condicionals i les concessives

31.Les expressions temporals i les aspectuals

32.Les construccions de participi i les de gerundi

33.L’oració declarativa. Ordre bàsic i construccions marcades

34.Les oracions interrogatives, les exclamatives i les imperatives. El vocatiu i la interjecció

35.La negació

LI’N - N’HI

Combinació del pronom de datiu singular de

tercera persona amb el pronom en, per

explicar que tant li'n com n'hi són vàlides,

però que en contextos formals, es recomana

l'ús de li'n. (212)

NO OBSTANT AIXÒ

La forma no obstant ja s'usava al segle XIV

(seguida de però) i es va comprovar que

llengües com el castellà, el portuguès, el

francès o l'anglès també fan ús del connector

no obstant, sense el subjecte. La Gramàtica,

per tant, accepta les dues formes, tot i que

en recomana l'ús d'una o de l'altra depenent

del registre. (1159)

Taula dels 15 accents diacrítics

Amb accent Sense accent

bé

Adverbi, conjunció, interjecció: Li ha sortit

bé. Bé ha dit que vindria. Bé, bé!

Nom masculí [pl. béns], "satisfacció",

"hisenda": Desitjar el bé de tothom. Béns

immobles.

beNom masculí [pl. bens], "anyell".

Nom femení [pl. bes], "nom de la lletra b".

déuNom masculí [pl. déus],

"divinitat, ésser suprem".deu

Altres usos [pl. deus]

(numeral 10, "font", verb deure).

és Verb ser. esAltres usos (pronom feble, article salat,

plural de la lletra e).

màNom femení [pl. mans], "terminació del

braç".ma Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare.

més

Adverbi, quantitatiu:

N'hi ha més. És més difícil que abans.

mes

Altres usos (nom masculí [pl. mesos],

"part de l'any"; conjunció; plural del

possessiu ma).

mónNom masculí [pl. mons], "conjunt de totes

les coses creades; la Terra".mon Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare.

pèlNom masculí [pl. pèls], "filament que

creix a la pell".pel Contracció [pl. pels] de per i el.

5. Taula dels 15 accents diacrítics

què

Relatiu (precedit de preposició),

interrogatiu, exclamatiu, nom

[pl. quès]:

El títol amb què s'ha traduït. Què

ha fet avui? Explica'm què ha

fet. Què dius ara! Voler saber el

què.

que

Altres usos (relatiu, conjunció, quantitatiu):

El càrrec que ara té. Sembla que plou.

Que bonic!

sé Verb saber. se Pronom feble: No se sap on és.

sí

Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Sí

que vindrà.

Nom masculí [pl. sís], "afirmació":

Va dir que sí. 53% a favor del "sí".

si

Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, "nota musical" [pl. sis]; nom masculí, "interior" [pl. sins]):

Només pensa en si mateix. Si que triga!

Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si.

sòlNom masculí [pl. sòls], "superfície

del terreny".sol

Nom masculí [pl. sols], "astre", "nota musical";

adjectiu [pl. sols].

són Verb ser. son

Nom masculí [pl. sons], "acte de dormir"; nom femení [pl. sons], "ganes de dormir"; possessiu àton

[pl. sos]:

Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare.

té Verb tenir. te Altres usos (pronom feble, "infusió", nom de la lletra t).

úsNom masculí [pl. usos], "acció

d'usar".us Pronom feble: Us ha de dir una cosa.

vós Pronom fort: Parlen de vós. vos Pronom feble: Vestiu-vos.

DIACRÍTICS

Notem que també s’escriu accent diacrític en el plural d’aquests mots si coincideix

gràficament amb el dels mots sense accent diacrític (béns, déus, pèls, sís, sòls; però

mans, mons).

No s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots: adeu,

adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu; almon, rodamon; a contrapel,

a l’empel, repel; entresol, subsol, vertisol. Però sí que s’aplica en els mots compostos

que s’escriuen amb guionet, perquè els components mantenen llur forma gràfica:

déu-vos-guard ‘salutació’, mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig

(§ 4.3.2.2g).

Finalment, s’admet l’ús discrecional de l’accent diacrític en mots homògrafs no

recollits en el quadre 32, només, però, en el cas d’usos marcadament particularitzats,

com ara en transcripcions d’usos metalingüístics, de textos medievals, dialectals, etc.

Aquest ús discrecional s’amplia a casos com ara expressions puntuals o enunciats

aïllats (tals com titulars, etiquetes, etc.), en què és possible més d’una interpretació

del mot homògraf i es pot produir, doncs, una ambigüitat no desitjada que no resol

el context comunicatiu.

Excepcionalment, i ateses les implicacions extralingüístiques de naturalesa legal que pot

tenir la reducció de la llista de mots amb accent diacrític, en els topònims es manté l’accent

diacrític en alguns mots no inclosos en el quadre 32, com ara Cóll, Jóc o Móra. Microtoponímia i toponímia urbana: el Camp de la

Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós (terme de Queralbs)

LÈXIC Andorranismes

pitavola ‘papallona’

serenalla ‘sargantana’

donja ‘embotit’;

Balearismes

escoar‘escuar’ (variació fonètica escuar)

idò ‘doncs’,

perhom ‘per persona’ (compartit amb l’alguerès): variació de l’ortografia a conseqüència del fenomen de gramaticalització o de lexicalització

teringa ‘fila’

blan -a ‘bla’ (compartit amb el País Valencià) (variació fonètica bla)

Valencianisme

algorfa ‘golfa’; amb l’article d’origen àrab i amb el rotacisme de la líquida -l-

cap de casa ‘golfa’ (català nord-occidental (Andorra, Esterri d’Àneu, Bescaran, Sarroca de Bellera, Cubells, Massalió, Valljunquera).

Variacions fonètiques: eixe respecte a eix, este respecte a est,

aute En el dret processal andorrà, interlocutòria

Padral Registre d’animals de renda que es crien a les explotacions del Principat d’Andorra.

accepció nova batllia; Jutjat de primera instància d’Andorra.

BIBLIOGRAFIA

Estàndard i dialectes.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1990a [1999]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. I. Fonètica. Barcelona: IEC.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1992 [1999]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. II. Morfologia. Barcelona: IEC.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1999). Aplicació al català dels principis de transcripció fonètica de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: IEC.

• Història

• Batlle, Martí, Moran, Rabella (2016): Gramàtica històrica de la llengua catalana. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

• Dialectologia

• Massanell, Mar i Veny, Joan (2015): Dialectologia catalana. (Ed: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona).

Moltes gràcies per compartir aquest

temps amb mi!