CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL TERCER … › educacion › recursos › docs › … · Web...

1. L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1.1. CARACTERÍSTIQUES DE L'ETAPA

L'Educació Primària és la primera etapa de l'educació obligatòria. Comprèn sis cursos acadèmics, acull els alumnes i les alumnes de sis anys fins a dotze anys d'edat i s'organitza en tres cicles de dos anys cadascun.

Aquesta etapa és un període decisiu en la formació de la persona, ja que s’hi van posant els fonaments per a un sòlid aprenentatge de les habilitats bàsiques, s'hi adquireixen valors i s’hi desenvolupen actituds.

L'Educació Primària en el conjunt de l'educació obligatòria

Aquesta etapa es proposa iniciar o prosseguir, segons que hi hagi hagut o no escolaritat prèvia, l'acció educativa sistemàtica. S'integra en el marc de l'educació obligatòria, que constitueix una unitat temporal i organitzativa del procés d'ensenyament. Per això, i per tal de garantir la continuïtat del procés de formació dels alumnes, s'exigeix una estreta coordinació amb l'Educació Secundària Obligatòria.

A més, el nombre creixent d'alumnes que cursen Educació Infantil, etapa voluntària en el sistema educatiu, obliga a establir també una acurada connexió amb aquesta etapa prèvia.

Durant tota l'Educació Primària és molt important mantenir la relació família-escola, per

unificar els criteris educatius i coordinar les accions.

L'Educació Primària i les necessitats educatives

La varietat intercultural present en els centres, així com les diferents capacitats, interessos i aptituds dels alumnes, fan necessari en aquesta etapa prendre mesures per tal de respectar els diversos ritmes i formes d'aprenentatge.

Específicament, s'han de tenir en compte els alumnes que promocionen de cicle amb avaluació negativa, als quals s’han de proporcionar mesures de suport; els alumnes amb necessitats educatives especials i els diagnosticats com a superdotats, per als quals existeix flexibilització en la durada de l'etapa, i els alumnes estrangers, per als quals s'han de pensar formes d’aprenentatge que contribueixin a la seva incorporació a l'etapa.

www.edebedigital.com

1.2. ELS ALUMNES I LES ALUMNES DE L'ETAPA

1.2.1. L'ALUMNE/A DEL CICLE INICIAL

Els nens i nenes del Cicle Inicial es manifesten actius, imaginatius i entusiastes.

Aprenen a partir de la realitat propera i senten una gran curiositat pel món que van descobrint.

Al llarg d'aquest període travessen diverses fases:

- En un primer moment, poden mostrar-se molt sensibles i manifestar explosions de mal humor, patir profundament pels càstigs i rebel·lar-se quan els consideren injustos. En les seves relacions amb els germans també solen sorgir conflictes, sobretot amb els germans més petits.

- Després, passen per una fase més tranquil·la, en què es mostren introspectius i una mica distrets. Els afecta molt que se'ls faci mal o que se'ls critiqui.

- Finalment, arriben a un període de més seguretat en si mateixos i de constant comunicació amb els altres. Senten més simpatia pels germans, admiren els més grans i accepten els més petits. En aquesta última fase poden començar a ser inestables en les seves activitats i a cansar-se’n aviat.

Cal que el professor/a segueixi atentament aquesta evolució, per tal d’adaptar la seva acció educativa als canvis que es produeixen en els nens i aprofitar les possibilitats formatives que li ofereixen.

Durant aquest Cicle Inicial d'Educació Primària, els alumnes experimenten un notable desenvolupament psicomotor, cognitiu, personal, social i moral, així com un important avenç en l'adquisició del llenguatge.

Desenvolupament psicomotor

En aquests moments van enfortint el control sobre la seva posició i la seva respiració (seure amb l’esquena dreta, etc.), l'ajust muscular és més precís i estan molt interessats en jocs que desenvolupen la prestesa física: córrer, fer tombarelles, saltar a corda, anar amb bicicleta…

Afirmen definitivament la seva lateralitat dominant (esquerra o dreta) i prenen consciència de les parts del seu cos, és a dir, comencen a dominar i manejar el seu cos. Així mateix, ja han aconseguit la coordinació entre la mà i l'ull, la qual cosa serà fonamental en els processos d'escriptura.

Presten atenció de forma més sostinguda i durant més temps, i són capaços de distribuir-la d'una manera més flexible, equilibrada i, per tant, més adaptada a la tasca que han de fer.

Desenvolupament cognitiu

Encara necessiten organitzar el seu pensament a partir de la pròpia experiència i vivència personal, motiu pel qual han d’estar en constant relació amb l'entorn, tot i que ja va augmentant l'habilitat per a observar la continuïtat i la regularitat en fenòmens quotidians.


Progressen en la seva anàlisi de la realitat a partir de l'estímul i de l'aprenentatge d'estratègies més elaborades: establir relacions, ordenar, classificar, diferenciar canvis... En aquests moments ja són capaços no tan sols de classificar, sinó també d'afegir classes o de revertir els processos de classificació.

Memoritzen en situacions que es repeteixen o que els resulten familiars, però necessiten enfortir la memòria significativa, que relaciona allò que aprenen amb allò que ja saben.

Milloren també en la comprensió de la causació, de la realitat i del temps.

L'experiència social i la interacció ajuden a reduir l'egocentrisme intel·lectual anterior, motiu pel qual guanyen més llibertat en els processos de pensament.

Desenvolupament del llenguatge

Necessiten comunicar-se amb el món exterior i amb els altres; en aquests moments s'esforcen per comunicar-se amb els iguals. Intenten activament participar amb idees i conèixer els punts de vista de l'altre, és a dir, entren en el diàleg socialitzat.

Ara ja articulen correctament tots els fonemes propis de la seva llengua i el seu interès se centra a ampliar les seves possibilitats de comprensió i expressió: comparacions i significats contraris, semblances i diferències, termes referits a l'espai i al temps.

Comencen a assimilar les estructures bàsiques de la llengua, però aquest serà un procés llarg.

Desenvolupament personal

Comencen a adonar-se que són persones diferents de les altres (amb sentiments i pensaments propis) i caminen cap a l’aclariment de la seva identitat personal.

Prenen consciència de la seva pertinença a un sexe determinat. I la seva curiositat en aquests moments pel que fa a la sexualitat no va més enllà de voler conèixer com neixen els nens, fet que indica un creixent interès per la realitat.

A partir d'aquest moment va augmentant la capacitat de dur a terme encàrrecs, transmetre missatges o fer compres, encara que sovint entren en discussió respecte d’allò que se’ls ha encomanat.

Desenvolupament social

Senten un especial interès pel que pensen els adults (pares, mestres...) i encara mantenen relacions d'estreta dependència amb els grans.

El tracte conflictiu amb els germans deriva en acceptació i simpatia.

Mantenen bones relacions, encara que inestables i passatgeres, amb els companys, a causa de la seva necessitat de pertànyer a un grup. Aquests grups tendeixen a ser reduïts.

Desenvolupament moral i obertura a la transcendència


Respecten les normes que els adults els donen; en aquest moment confien en l'autoritat i comprenen que els actes bons es basen en bones intencions.

Solen actuar guiats per la conseqüència de l'acció i per la importància que té per a ells la persona que els mana.

La cooperació amb els altres també contribuirà al coneixement de regles i normes que conformaran una moralitat de pensament imposada i sancionada per d’altres.


1.2.2. L'ALUMNE/A DEL CICLE MITJÀ

El Cicle Mitjà de l'Educació Primària constitueix una etapa molt interessant en el procés de maduració dels nens i nenes, i ofereix unes grans possibilitats d'intervenció pedagògica. Els alumnes d'entre 8 i 10 anys es troben en un període d'evolució del coneixement subjectiu al coneixement objectiu que els porta a contrastar les seves pròpies representacions mentals amb la realitat, i que els desvetlla unes actituds de curiositat i interès per l'observació i explicació dels fets i esdeveniments de l'entorn. Això permet partir d'una motivació natural per a aprendre. El professorat té l'oportunitat d'aprofitar aquesta motivació adaptant els nous continguts d'aprenentatge a les demandes i els interrogants dels alumnes.


Els nens i nenes presenten, en termes globals, una bona coordinació general, tant en repòs com en moviment. Aquesta situació els possibilita un adequat domini de l'espai, que afavorirà la seva pròpia organització en aquest espai.

La seva motricitat esdevé més eficaç i precisa, i permet una major resistència i una millor qualitat d'execució.

La interiorització del propi esquema corporal evolucionarà, des d'una concepció parcial i fragmentada del cos, cap a una visió més integrada, amb una major consciència del seu funcionament i les seves possibilitats.


Entre els 8 i els 10 anys, els alumnes consoliden els recursos intel·lectuals que s'han anat cultivant en anys anteriors. Augmenta, de mica en mica, la capacitat d'elaborar respostes més organitzades, que els permetran realitzar les anomenades operacions concretes, les quals es manifesten en la comprensió lògica de la realitat:

- Percepció i consciència de la permanència de l'objecte, de les seves qualitats i dels seus possibles canvis.

- Consciència que les qualitats romanen constants malgrat els canvis en la seva aparença (la mateixa quantitat de sorra quan és en un got ample o en un d’estret).

- La captació de les relacions lògiques de causa-efecte entre fets i situacions (la força aplicada a un cos implica un moviment posterior).

- Ordenació i classificació d'objectes i materials en funció de criteris comuns (pes, mida...).

- Multiplicació de classes (el plàtan és un aliment natural i dolç alhora).

A poc a poc, els alumnes van prenent consciència de les coses que desconeixen i intenten superar les contradiccions entre el seu pensament i el món real mitjançant la manipulació d'una informació concreta, directament perceptible. Lentament, es van allunyant de les explicacions subjectives dels fets i fenòmens i es van acostant a la comprensió ordenada de la realitat.

Aprenen a utilitzar estratègies més elaborades, emprant recursos d'organització i agrupació per a memoritzar comprensivament. No obstant això, si el contingut d'ensenyament no és


significatiu, tendeixen a retenir la informació de forma repetitiva i a utilitzar esquemes de pensament propis de cicles anteriors.

Desenvolupament afectiu i social

En la seva maduració afectiva i social s'enllacen íntimament molts elements, entre els quals destaquen els següents:

Relacions familiars

Els comportaments dels nens i nenes d'aquesta edat estan condicionats per l'adult, que encara és per a ells un marc de referència important. La recerca de nous models facilita la seva identificació amb ells, i mitjançant la seva imitació aprenen noves formes de comportar-se. Tanmateix, es produeix un desenvolupament progressiu de l'autonomia que afavoreix una gradual independència dels pares.

Pel que fa a la maduració afectivosexual, els nens d'aquestes edats continuen desenvolupant la seva sensibilitat i les seves facultats afectives: la capacitat per a adoptar el punt de vista de l'altre els permetrà l'abandonament de les tendències egocèntriques (pròpies del pensament i l'afectivitat infantils), i els ajudarà a descobrir la satisfacció d'establir vincles afectius amb els altres.

Els seus interessos i curiositats se centren en el seu propi sexe i en allò que es refereix a l'origen de la vida.

Relacions escolars

El grup de companys i companyes adquireix una gran importància per als nens, ja que els permet concretar els seus interessos i fer-se conscients de les seves possibilitats i de les dels altres, ajudant-los a adquirir seguretat en la conquesta de la seva autonomia.

Com a resultat de la troballa de satisfacció i semblança en les seves relacions amb els companys, va augmentant la confiança en els seus judicis personals.

Relacions de grup

Els grups esdevenen més estables i produeixen un sentiment de pertinença més profund.

Alguns dels seus membres es converteixen en líders, mentre que d’altres poden quedar

aïllats de la resta del grup.

Això dóna al professor/a l'oportunitat d'acompanyar i estimular el procés de socialització de cadascun dels alumnes.


Els nens i nenes passen d'entendre la norma com un bé en ella mateixa, rígida, dogmàtica, deslligada de qualsevol valoració personal, a veure-la com el resultat d'una necessitat del grup. No obstant això, tendeixen a aplicar-la amb poca flexibilitat: creuen que han d’emprar-la en igualtat de condicions per a tothom i no entenen la relativitat de cada situació.


Comencen a analitzar els fets des d'un punt de vista personal, a entendre la justícia i les normes de forma més crítica i a gaudir acceptant petites responsabilitats. Això permet que vagin adquirint una escala de valors més integrats en la seva personalitat.

En l'aspecte religiós, tendeixen a adoptar els conceptes i les pràctiques del seu entorn. Destaca l'especial influència de l'ambient familiar en el desenvolupament de les seves actituds i respostes.

Construcció de la personalitat

La construcció de la seva personalitat passa per un període tranquil, que avança cap a l'afirmació d'un autoconcepte menys global i més matisat. Distingeixen les qualitats físiques de les psicològiques, i van aconseguint lentament la seva identificació sexual.

A aquesta edat, ja poden reflexionar sobre els seus propis pensaments i sentiments; poden anticipar el pensament dels altres i comprendre que són jutjats pels altres de la mateixa manera que ells els jutgen.

Hi ha, doncs, un espai més ampli a la tutoria per anar-los comprometent de forma més viva en la seva pròpia formació.

Els nens i nenes arriben a aquest cicle amb un determinat nivell de desenvolupament personal i amb una experiència escolar i vital prèvia. El seu marc de referència s'amplia i, lentament, es van independitzant del seu context. Senten la necessitat d’actuar de forma més personal, segons els seus propis criteris, i resolen els problemes que els envolten utilitzant un coneixement més objectiu de la realitat.

Aquest cicle constitueix, doncs, un autèntic repte per als educadors. Els alumnes d'aquestes edats presenten un potencial que ofereix unes grans possibilitats d'intervenció educativa.

El sentit educatiu del professor/a orientarà els seus alumnes i els acompanyarà a bon port.


Projecte de Llengua Educació Primària

1.2.3. L'ALUMNE/A DEL CICLE SUPERIOR

Els alumnes del Cicle Superior d'Educació Primària posseeixen ja una considerable experiència escolar i vital, que potencia la seva autonomia en el treball i els dota d'un fons d'informació que els facilitarà l'adquisició d'aprenentatges més complexos.

Sovint comencen a aparèixer en aquests nois i noies canvis físics i fisiològics que anuncien la pubertat i que influiran en la seva maduració personal i en els seus àmbits de relació.

Les seves habilitats intel·lectuals, encara fràgils i limitades, van sent cada cop més variades i flexibles. Els professors i professores, a més de prendre en consideració les característiques del desenvolupament fisiològic, psicològic i cognitiu entre els 10 i els 12 anys, hauran de valorar la importància del paper socialitzador del grup i la capacitat que posseeixen aquests alumnes per a integrar els punts de vista dels altres.


Els nois i noies de 10 a 12 anys es van fent capaços de dur a terme activitats cada cop més sistemàtiques i perfectes, de manera que obtenen un major rendiment i aprofitament del seu potencial psicomotor.

El seu desenvolupament físic, resistència, velocitat, potència muscular, flexibilitat, etc. s'incrementen, esdevenen més eficaços i s'apliquen a diverses situacions quotidianes, la qual cosa els fa adquirir, sovint, un caràcter competitiu.

En aquestes edats, els nois i noies prenen consciència de les articulacions i de la seva mobilitat, localitzen els desplaçaments de les parts del cos sense errors, tenen un acceptable control del to muscular i del ritme respiratori, i el propi cos es converteix en un important vehicle d'expressió.

Són capaços de realitzar de forma coordinada accions més complexes que exigeixin simultàniament la intervenció de la vista i de les mans.

Posseeixen un bon equilibri en repòs i uns moviments harmònics i segurs. Així, el perfeccionament i la finor de les seves accions poden constituir un suport per a aprenentatges més rics i variats.

La seva orientació espacial els permet situar-se respecte de tercers, relacionar els objectes entre si, fer representacions gràfiques de l'espai i les seves trajectòries, i anticipar moviments.

La seva estructuració temporal els facilita l'ordenació d'accions en el temps, captar estructures rítmiques (motrius...), simbolitzar-les i resoldre-les.


Entre els 10 i els 12 anys es desenvoluparan plenament les estratègies intel·lectuals que caracteritzen el període de les operacions concretes. Els nois i noies encara



necessiten un suport concret, directament perceptible, per a realitzar operacions. No és fins al final del cicle quan comencen a distanciar-se d'aquesta realitat immediata i a manejar conceptes, i entren en l'etapa del pensament formal.

Van sent capaços de realitzar les operacions més complexes, dins de l'etapa del pensament logicoconcret: anticipació de criteris, consciència de la conservació de les qualitats del pes i el volum dels cossos i de la multiplicació de classes. Tot plegat els facilita un acostament objectiu a la realitat i l'elaboració de respostes adequades a les exigències del medi.

La major flexibilitat del seu pensament els possibilita captar des de diversos punts de vista una mateixa situació i adoptar actituds més obertes i menys implicades afectivament.

La seva capacitat de simbolització augmenta paral·lelament al desenvolupament del llenguatge i del raonament logicomatemàtic, permetent-los una major comprensió de la realitat i l'accés a situacions més distanciades en l'espai i en el temps.

La comprovació que unes determinades situacions del seu entorn immediat poden generalitzar-se i aplicar-se a altres conceptes els ajuda a formar conceptes i idees generals. A mesura que van establint relacions entre conceptes i efectuant-hi operacions, aniran obrint-se pas cap al pensament abstracte.

Els alumnes d'aquest cicle posseeixen una bona capacitat d'atenció i concentració, que els resulta útil per a una eficaç assimilació dels objectius proposats. Aquest potencial de treball es pot veure entorpit perquè comencen a produir-se freqüents interferències de tipus psicoafectiu (conductes per a cridar l'atenció, actituds d'oposició, desordre del material, etc.).

El seu nivell d'autonomia personal els ajuda a planificar i executar l'activitat. Tenen una bona capacitat de treball i resistència a la fatiga. Es fan més conscients dels seus raonaments i limitacions. No obstant això, poden presentar alts i baixos en el seu rendiment com a conseqüència del fet que la constància i la responsabilitat encara no estan prou establertes.

Desenvolupament afectiu i social

Els nois i noies de 10 a 12 anys van abandonant la infància i progressivament entren en la preadolescència. El grup-classe perd la seva relativa homogeneïtat en fer-se més evidents les diferències en el desenvolupament individual dels alumnes i les alumnes que l'integren.

Aquesta diferenciació en el desenvolupament incrementarà les divergències d'interessos entre els membres del grup. La intervenció del líder tindrà un pes específic important en la resolució dels problemes que es plantegen.

Comencen a fer la seva aparició els primers conflictes amb l'autoritat, fruit de la necessitat d'autoafirmació. Els pares i professors van perdent el seu paper de figures significatives i veuen qüestionada la seva autoritat. En la seva necessitat de trobar el seu propi espai i el seu paper dins del grup social al qual pertanyen, aquests alumnes emprenen iniciatives i poden adoptar actituds pseudoadultes, en molts casos per imitació.



Experimenten sensacions de culpa barrejades amb la necessitat d'autoafirmar-se i generen sentiments d'ambivalència. Encara necessiten la presència de l'adult per a aconseguir seguretat personal.

El desenvolupament del seu pensament i l'augment de les seves possibilitats de comunicació els fan capaços d'adaptar-se a àmbits socials cada cop més amplis, perfeccionant i enriquint les relacions amb les persones més distanciades del seu entorn immediat. En la seva interacció amb els altres poden assumir el punt de vista d'una tercera persona, el seu pensament esdevé més flexible i els permet considerar simultàniament la seva pròpia perspectiva i la de l'altre.

Maduració afectivosexual

L'evolució del seu cos i dels seus sentiments constitueix un dels aspectes que són a la base dels conflictes que es plantegen als alumnes i les alumnes d'aquest cicle.

Entre els 10 i els 12 anys comencen a aparèixer els primers indicis de la pubertat. Les noies, en general, entren abans en aquesta nova etapa de desenvolupament.

Els canvis corporals i el desvetllament de la sexualitat els provocaran uns sentiments contradictoris respecte del seu aspecte físic i de les seves sensacions: experimenten alhora satisfacció i vergonya envers el seu propi cos, en els seus pensaments es barregen sentiments de desig i de temor, en el seu comportament conviuen actituds exhibicionistes (preocupació pel desenvolupament físic i per l'estètica, interès per mostrar conductes estereotipades del propi sexe...) amb un rigorós zel de la seva intimitat. Unes vegades es mostren tímids o insegurs i unes altres, agressius. L'educador/a necessita encert i comprensió per a acompanyar-los en aquest procés.


El desenvolupament del pensament, la interacció entre iguals i les relacions familiars fan que els alumnes i les alumnes vagin assimilant uns sistemes de valors i creences. Això els permet avançar cap a l'exercici d'un judici més raonat, en la mesura que és just actuar per tal de satisfer els interessos i les necessitats personals i les dels altres.

Entenen les normes morals d'una forma més reflexiva i conscient i elaboren criteris propis per a regir el seu comportament.

La pròpia maduració global i la imatge d’ells mateixos que reben dels altres aniran configurant el seu autoconcepte. La interacció amb el grup i l'adopció d'un sistema de valors construiran la seva autoestima. Coneixent-se i acceptant-se més a si mateixos, aniran perfilant el creixement harmònic de la seva personalitat i una adequada integració de l'afectivitat.

La recerca de la seva identitat els porta a plantejar-se interrogants sobre l'origen i el destí de l'ésser humà. Així poden comprendre el sentit de les conviccions religioses, acceptar la resposta que ofereixen i adherir-se conscientment a grups confessionals que interpreten i viuen l'existència des de perspectives transcendents.



1.3. DISTRIBUCIÓ PER CICLES DELS OBJECTIUS GENERALS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

La distribució per cicles dels objectius generals de l'etapa ajuda i facilita l'avaluació global conjunta que cal fer en finalitzar cada cicle.

OBJECTIUS GENERALS DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1. Conèixer i acceptar la identitat pròpia, les seves possibilitats afectives i de relació i progressar en l'autonomia i la iniciativa personal.

2. Conèixer el propi cos i les possibilitats motrius i progressar en l'adopció d'hàbits de salut i d'higiene personal.

3. Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable i respectar els valors socials, morals i ètics propis i dels altres, per tal d’exercitar-se en els principis bàsics de la convivència i d'estimació per la pau.

4. Resoldre situacions o necessitats de la vida quotidiana mitjançant processos d'identificació, de planificació, de realització i de verificació d'activitats al seu abast.

5. Conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana, i si s'escau l'aranesa, tant oralment com per escrit, i emprar-la normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

6. Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la apropiadament com a font d'informació i vehicle d'expressió.

7. Comprendre i expressar en llengua estrangera missatges senzills dins d'un context.

8. Comprendre el medi físic i natural i els principals mecanismes que el regeixen a partir de l'observació rigorosa dels fets i fenòmens senzills, i la importància que la seva conservació i millora té per a la humanitat.

9. Conèixer els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes naturals, socials, culturals i històrics, en tant que medi definidor de la identitat nacional i personal, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

10. Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels recursos materials, tècnics i naturals.

11. Utilitzar els conceptes i les relacions matemàtiques elementals i dominar les operacions bàsiques per tal de representar i interpretar l'espai, les situacions i les experiències, mitjançant el llenguatge matemàtic.

12. Comunicar-se a través dels mitjans d'expressió verbal, corporal, visual, plàstica i musical, i desenvolupar la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les manifestacions artístiques.

13. Conèixer el patrimoni cultural i gaudir-ne, participar en la seva conservació i respectar la diversitat lingüística i cultural dels pobles i les persones.



14. Aplicar els coneixements adquirits per a resoldre de forma creativa problemes diversos amb els recursos apropiats i coneguts.

15. Aplicar, individualment i en equip, metodologies de treball intel·lectual, inclosa la utilització dels recursos de la tecnologia de la informació, que estimulen l'aprenentatge i la creativitat i permeten de reduir tasques rutinàries.

CICLE INICIAL

1.1. Conèixer els trets més representatius de la pròpia persona, les seves possibilitats afectives i de relació amb el grup de convivència més proper.

1.2. Manifestar en les activitats diàries actituds de millora d'un mateix com a persona amb uns trets propis.

1.3. Actuar de manera autònoma en les situacions conegudes i adquirir una progressiva adaptació.

2.1. Conèixer el propi cos i iniciar-se en el descobriment de les possibilitats sensorials i de relació amb l'entorn.

2.2. Descobrir la importància de tenir cura del propi cos i d’adoptar hàbits d'higiene, i conrear el gust per les activitats físiques i esportives.

3.1. Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable en les relacions de convivència amb els grups socials més propers.

3.2. Sentir-se participatiu i capaç de realitzar aportacions als grups en què s'inicia la interacció social i establint valors de convivència i d'estimació per la pau.

3.3. Adoptar actituds positives de respecte, comprensió, tolerància... envers un mateix i envers els altres en l'entorn social més proper.

4.1. Resoldre situacions senzilles relacionades amb objectes i fets de la vida diària, utilitzant processos d'identificació i realització d'experiències.

4.2. Interessar-se per l'aprenentatge com a element de desenvolupament i creixement personal, i com a mitjà per a acostar-se a l’entorn propi.

4.3. Utilitzar processos de manipulació i d'observació fonamentals que afavoreixin un creixement progressiu de la intel·ligència.

5.1. Utilitzar la llengua catalana per a comunicar missatges orals i escrits senzills referits a l'àmbit d'experiència més proper.

5.2. Utilitzar la llengua escrita per a comunicar missatges senzills com una forma de manifestar pensaments i sentiments propis i dels altres.

5.3. Utilitzar els recursos d'expressió i de comprensió oral adequats a la situació i a la intenció de l'intercanvi comunicatiu.



6.1. Aprendre nocions bàsiques en llengua castellana, tant oralment com per escrit, per a una adequada comprensió i expressió de missatges senzills, referits a aspectes de l'entorn més proper.

6.2. Utilitzar els recursos d'expressió i comprensió oral adients per a la situació i intenció de l'intercanvi comunicatiu.

8.1. Adquirir algunes nocions senzilles sobre els mecanismes que regeixen el medi físic i natural.

8.2. Desenvolupar les aptituds elementals d'observació dels fets i fenòmens senzills que es manifesten en l'entorn proper.

8.3. Adoptar actituds de respecte i defensa envers la conservació del medi físic i natural.

9.1. Iniciar-se en el coneixement dels trets fonamentals que configuren el fet diferencial de Catalunya, utilitzant la llengua catalana com a vehicle habitual d'expressió i assumint els costums propis catalans en la convivència quotidiana.

9.2. Actuar amb autonomia en les manifestacions culturals i lúdiques com a mitjà per a desenvolupar el sentiment de pertinença a Catalunya.

10.1. Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels materials propis, desenvolupant hàbits d'ordre i pulcritud.

10.2. Respectar el material d'ús comú de l'escola i de la família i ser conscient de la seva finalitat al servei de tots.

10.3. Adoptar actituds de respecte envers la conservació dels recursos naturals (jardins, arbres, etc.) de l'escola i de l'entorn més proper.

11.1. Emprar les estructures lògiques elementals i el codi numèric per a obtenir informació i ampliar la visió de la realitat.

11.2. Dominar les operacions que impliquen modificació quantitativa (addició i subtracció i la seva reversibilitat) per tal de representar les transformacions que es produeixen en l'àmbit de relació més proper.

12.1. Conèixer i comprendre els elements fonamentals d'expressió plàstica, musical i dramàtica presents en l'entorn.

12.2. Comunicar-se per mitjà de produccions artístiques senzilles i significatives aplicant-hi els elements del llenguatge plàstic, musical i dramàtic.

12.3. Manifestar amb espontaneïtat idees, sentiments i vivències, mitjançant els codis i formes bàsiques pròpies dels diversos llenguatges.

13.1. Conèixer i localitzar els elements més significatius que configuren el patrimoni cultural en l'àmbit de convivència més proper.

13.2. Contribuir mitjançant la conducta pròpia en la conservació dels elements que configuren el patrimoni cultural del barri, municipi o ciutat.



13.3. Conèixer i interessar-se per l'existència de diversitat de llengües i costums entre les persones del seu grup de convivència.

14.1. Aplicar els coneixements bàsics adquirits per a resoldre problemes senzills, utilitzant processos de manipulació, observació i experimentació.

14.2. Utilitzar estratègies memorístiques senzilles que permetin de relacionar els diferents coneixements que es van adquirint.

14.3. Obrir-se a la demanda d'ajuda i col·laboració d'altres persones per tal de resoldre les situacions problemàtiques de forma creativa.

15.1. Aplicar, individualment i en grup, les tècniques més elementals de treball intel·lectual (comprensió lectora, identificació de les idees clau, memorització...) en l'activitat escolar.

15.2. Conèixer i manipular programes informàtics senzills relacionats amb les àrees d'aprenentatge i de joc.

CICLE MITJÀ

1.1. Conèixer i acceptar la identitat pròpia, les seves possibilitats afectives i de relació de grup, adaptant-se a les diferents situacions quotidianes i aportant-hi enfocaments creatius.

1.2. Desenvolupar un autoconcepte positiu que potenciï l'autoestima i estimuli la presa d'iniciatives com a instrument de maduració global i de refermament de la personalitat.

1.3. Establir relacions d'amistat i de convivència amb els membres del grup, i contribuir així al desenvolupament integrat de l'afectivitat.

2.1. Conèixer el propi cos i les seves possibilitats sensorials i de relació amb l'entorn.

2.2. Reforçar i desenvolupar les capacitats i habilitats psicomotrius i intel·lectuals.

2.3. Tenir cura del propi cos, adquirint hàbits d'higiene i actituds d'ordre personal i de salut, i promoure el gust per fer activitats físiques i esportives.

3.1. Mostrar-se participatiu i solidari en els valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana en la relació amb el grup social amb què conviu.

3.2. Adequar la conducta pròpia, amb l'ajuda de l'adult, a les normes i valors bàsics que regeixen la convivència humana i a l'estimació per la pau.

3.3. Adquirir responsabilitats considerant el treball individual com a part integrant d'un projecte comú i respectant els valors morals, socials i ètics.

4.1. Resoldre situacions o necessitats de l'experiència diària mitjançant processos d'identificació, planificació i realització d’activitats diverses.



4.2. Manifestar interès i curiositat pels processos d'aprenentatge en l'entorn i descobrir el gust que això comporta com a element de desenvolupament i creixement personal.

4.3. Consolidar destreses per a l'exploració, investigació i recerca de solucions pròpies, útils en l'organització d'elements que ajudin a afrontar la realitat.

5.1. Comprendre missatges orals i escrits de dificultat creixent i expressar-los amb una estructuració adequada en llengua catalana i, si s'escau, en llengua aranesa.

5.2. Demostrar espontaneïtat en la comunicació d'experiències, i valorar l'estètica i la pulcritud dels escrits.

5.3. Iniciar-se en els processos d'organització de la informació prèvia a l'elaboració d'informes i missatges.

6.1. Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la amb fluïdesa com a vehicle d'expressió i de relació social.

6.2. Demostrar espontaneïtat en la comunicació d'experiències i respectar les normes que regulen la realització i presentació dels treballs escrits.

7.1. Iniciar-se en la comprensió i expressió oral en llengua estrangera de models i estructures lingüístiques senzilles referides a l'entorn proper.

7.2. Iniciar-se en la comprensió i expressió escrita de missatges molt senzills en llengua estrangera.

7.3. Conèixer l'existència d'altres llengües i societats diferents de la pròpia.

8.1. Comprendre els principals mecanismes que regeixen el medi físic i natural de l'entorn més proper de la seva experiència.

8.2. Aplicar estratègies d'observació sistemàtica de la realitat i utilitzar tècniques diferents de codificació de la informació.

8.3. Contribuir, mitjançant l’actuació pròpia i la correcció amb els altres, a la defensa, conservació i millora del medi físic i natural.

9.1. Conèixer els elements més significatius que configuren el medi natural, social, cultural i històric de Catalunya.

9.2. Apreciar la importància de desenvolupar el sentiment de pertinença a Catalunya com a mitjà d'integració social i de recerca de la pròpia identitat personal.

10.1. Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels recursos materials, propis i del grup, aplicant criteris propis perquè s'utilitzin correctament.

10.2. Contribuir activament a la conservació dels recursos naturals del municipi i de Catalunya i valorar aquesta contribució al patrimoni del país.

11.1. Emprar les estructures lògiques i les relacions topològiques i numèriques per a interpretar l'espai i objectivar el coneixement de la realitat.



11.2. Aplicar les operacions matemàtiques bàsiques per a interpretar i resoldre situacions operatives que es produeixen en la vida quotidiana.

12.1. Utilitzar recursos procedents del llenguatge musical, corporal i plàstic per a desenvolupar la capacitat de comunicació.

12.2. Demostrar esperit de superació i inquietud creadora en l'expressió en les diverses llengües artístiques.

12.3. Demostrar sensibilitat per valorar les obres i manifestacions artístiques i culturals de l'entorn adoptant actituds de respecte i cura.

13.1. Conèixer i localitzar els elements més significatius que configuren el patrimoni cultural de Catalunya.

13.2. Contribuir, mitjançant l’actuació pròpia i l'orientació als altres, a la conservació i millora dels elements que configuren el patrimoni cultural de l'entorn proper.

13.3. Demostrar actituds de respecte envers la diversitat lingüística i cultural de les persones del seu grup de convivència.

14.1. Utilitzar en la resolució de problemes senzills els procediments obtinguts en relacionar els continguts treballats a classe i les situacions que es plantegen en l'experiència diària.

14.2. Manifestar disposició a contrastar la percepció subjectiva de la realitat amb la visió més objectiva que van adquirint, aplicant-hi estratègies oportunes.

14.3. Prendre consciència de les pròpies capacitats i limitacions demanant ajuda als altres per tal d’oferir solucions creatives a les diverses situacions quotidianes.

15.1. Aplicar, individualment i en grup, tècniques d'anàlisi i síntesi de la informació en l'elaboració de resums i esquemes dels continguts treballats a classe.

15.2. Manipular programes informàtics senzills per tal d’arxivar la informació i tractar-la.

CICLE SUPERIOR

1.1. Conèixer i acceptar la identitat pròpia en les activitats habituals, i també les seves possibilitats afectives i de relació, prenent iniciatives positives pròpies i reconeixent el valor de les coses ben fetes.

1.2. Exercitar la presa de decisions basada en un autoconcepte positiu, prenent consciència de les limitacions personals amb naturalitat i desig de superació.

1.3. Establir relacions equilibrades i constructives, acceptant la diversitat d'interessos i d’opinions i valorant la contribució al desenvolupament harmònic de la personalitat.

2.1. Comprendre el funcionament globalitzat del cos humà, obtenir un concepte integrat del cos humà i anticipar les seves possibilitats i relacions en la relació amb l'entorn i en la interacció entre iguals.



2.2. Aplicar les capacitats i habilitats psicomotrius a situacions quotidianes i adquirir destreses que facilitin la pràctica esportiva.

2.3. Tenir cura del propi cos i contribuir al seu desenvolupament mitjançant hàbits quotidians d'ordre personal i d'higiene, i valorar les repercussions de determinades conductes en la salut.

3.1. Mostrar-se participatiu i solidari en els valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana.

3.2. Adequar la pròpia conducta a les normes i els valors bàsics de convivència humana i saber rectificar quan la manera d'actuar s'aparta d'aquestes normes i valors.

3.3. Assumir responsablement i amb sentit crític els valors morals, socials i ètics i adquirits com a afirmació de la personalitat pròpia.

4.1. Resoldre situacions o necessitats de la realitat mitjançant processos d'identificació, de planificació i de verificació en la realització d’activitats diferents.

4.2. Ampliar el camp d'interessos en la curiositat per comprendre situacions o necessitats que es produeixen en la societat.

4.3. Adquirir recursos per a explorar la realitat, representar-la, explicar-la i preveure el resultat per tal de resoldre problemes que es puguin plantejar.

5.1. Comprendre i expressar missatges orals i escrits en llengua catalana, i si s'escau, en llengua aranesa, tenint presents les intencions i els contextos de comunicació.

5.2. Ser crític, precís i coherent en la planificació, organització, elaboració i producció de les informacions i els missatges.

6.1. Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit, de manera que pugui utilitzar-la com a font d'informació i vehicle d'expressió.

6.2. Ser rigorós i precís en l'organització de les informacions i els missatges.

7.1. Comprendre i expressar en llengua estrangera missatges senzills orals i escrits dins d'un context.

7.2. Apreciar l'adquisició de coneixements com a vehicle d'expressió i d'apropament als diversos àmbits socials.

7.3. Valorar i respectar l'existència d'altres llengües i societats diferents de la pròpia.

8.1. Comprendre els principals mecanismes que regeixen el medi físic i natural; deduir i anticipar les relacions causa-efecte que s'hi manifesten.

8.2. Realitzar representacions gràfiques amb les tècniques convencionals i la informació obtinguda en l'observació i codificació dels fets i fenòmens que es manifesten en el medi físic i natural.



8.3. Practicar actituds de compromís, de col·laboració amb els altres i de participació activa en la conservació i millora del medi físic i natural.

9.1. Conèixer els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes naturals, socials, culturals i històrics, en tant que medi definidor de la identitat nacional.

9.2. Aprofundir en el sentiment de pertinença i d'estimació al país, obrir-se al món i iniciar-se a participar en la societat que els envolta.

10.1. Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels recursos materials i tècnics personals, del grup i de la comunitat.

10.2. Practicar actituds de compromís, de col·laboració amb els altres i de participació activa en la conservació i millora del medi natural.

11.1. Emprar els conceptes i les relacions numèriques, topològiques i geomètriques bàsics per a interpretar i representar l'espai, les situacions i les experiències de la vida quotidiana.

11.2. Utilitzar el llenguatge matemàtic per a interpretar, valorar i produir informació i missatges sobre situacions que es produeixen en l'experiència diària.

12.1. Comunicar i expressar-se de forma creativa mitjançant llenguatges musicals, corporals i plàstics, i també experimentar l'increment de l'expressivitat amb la seva integració.

12.2. Gaudir amb sensibilitat de les obres i manifestacions artístiques i contribuir activament en la seva conservació i defensa.

12.3. Manifestar actituds de respecte i valoració crítica envers les creacions pròpies i les dels altres.

13.1. Conèixer i localitzar, en l'espai físic i en el temps, els elements bàsics que configuren el patrimoni cultural de Catalunya i de l'Estat espanyol, i reconèixer-ne la significació.

13.2. Practicar actituds de compromís, de col·laboració amb els altres i de participació activa en la conservació i millora del patrimoni cultural de Catalunya i de l'Estat espanyol.

13.3. Valorar la diversitat lingüística i cultural com a element enriquidor del patrimoni dels pobles.

14.1. Aplicar els coneixements adquirits, les tècniques d'anàlisi i codificació de la informació i la consideració de les variables que hi intervenen per tal d’obtenir unes produccions reflexives i precises en la resolució dels problemes.

14.2. Elaborar i utilitzar estratègies personals i convencionals que facilitin l'accés objectiu a la realitat i decidir els procediments més adients per a resoldre problemes quotidians amb autonomia i creativitat.



14.3. Prendre consciència de les pròpies capacitats i limitacions, adquirint un concepte madur i positiu de si mateix que possibiliti el desenvolupament d'actituds d'autoexigència i superació.

15.1. Aplicar, individualment i en grup, tècniques de resum d'informació i d'execució de treballs escrits en l'activitat escolar quotidiana.

15.2. Manipular programes informàtics senzills per tal d’arxivar la informació i tractar-la, i conèixer els fonaments teòrics més elementals de la informàtica.



1.4. NUCLIS FORMATIUS La necessitat d'assegurar un desenvolupament integral dels alumnes en aquesta etapa i les expectatives mateixes de la societat coincideixen a reclamar un currículum que no es limiti a l'adquisició de conceptes acadèmics, sinó que inclogui altres aspectes que contribueixen al desenvolupament de les persones: habilitats pràctiques, actituds i valors. L'educació social i la moral constitueixen un element fonamental del procés educatiu.

El caràcter integral del currículum significa també incorporar en les diverses àrees de l'Educació Primària aquests nuclis formatius encara que, a causa del propi currículum, alguns són més propers a unes determinades àrees.

1.4.1. Expressió oral

La llengua és el principal vehicle d'expressió, comunicació i representació dels éssers humans; amb la llengua expressem conceptes, vivències, estats d'ànim, desitjos…, i a través seu se'ns ofereixen i oferim tota mena de missatges.

Els alumnes d'aquesta etapa han de poder explicar oralment als qui els

envolten les seves ocupacions, preocupacions, fantasies, vivències, idees i

opinions. No es tracta de dominar completament les estratègies de comunicació

oral, sinó de prendre consciència de la importància que té expressar oralment

les seves idees i vivències amb claredat i coherència.

En acabar l'Educació Primària, els alumnes podran ser capaços de comprendre

i produir missatges orals i escrits en la llengua pròpia, atenent a diferents

intencions i contextos de comunicació. Això significa:

1. Participar en les múltiples situacions comunicatives que es produeixin,

sempre respectant i adoptant les normes que regeixen aquestes situacions

per a un intercanvi fluid i clar.

2. Expressar-se oralment de manera correcta i coherent en diferents situacions

comunicatives.

3. Dominar les quatre destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir,

escriure) com a instruments d'aprenentatge per a recollir dades,

comprendre, elaborar i memoritzar conceptes en totes les àrees, i saber-los

expressar.



Per al desenvolupament d'aquestes capacitats, Edebé considera totes les

àrees, encara que en destaca Llengua, com a preferent per a abordar

sistemàticament, al llarg de l'etapa, els continguts específics d'expressió oral.

1.4.2. Comprensió lectora

Llegir i comprendre és una activitat clau que l'alumne/a necessitarà per al seu

aprenentatge. Comprendre un text implica una sèrie de processos mentals que

condueixen a captar el missatge d'aquest text escrit. La complexitat d'aquests

processos mentals suposa considerar i posar en marxa estratègies lectores que

permetin interpretar, relacionar i valorar la informació i els missatges rebuts. A

Edebé es proposa una estratègia bàsica de lectura basada en tres moments:

4. Abans de la lectura.

5. Durant la lectura.

6. Després de la lectura.

La lectura possibilita aprendre, divertir-se, obtenir informació, comunicar-se,

participar… Cada lector, segons els seus interessos, atribueix a la lectura una

finalitat o una altra. Per això cal dotar l'alumne/a, des de les primeres etapes

educatives, d'estratègies lectores que li permetin ajustar la finalitat de la lectura

a l'objectiu que persegueix.

D'entre els nombrosos textos per a la seva lectura, el conte és la peça clau en la

formació literària dels alumnes de les primeres etapes educatives, atesa la seva

estructura, argument i vocabulari. A partir del conte, l'alumne/a desenvolupa

habilitats lingüístiques (els escolta o els llegeix, s'apropia del seu vocabulari i

de les seves estructures lingüístiques) que posa en pràctica en altres

situacions similars.

És necessari un tractament integral de la comprensió lectora des de totes les

àrees i des de tots els àmbits educatius, ja que al llarg de l'Educació Primària es

desenvolupa l'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura. Aquest aprenentatge

permet als nens i nenes descobrir les possibilitats de la lectura com a font de

plaer i de fantasia, d'informació i de saber. Així, al llarg de l'Educació Primària

els alumnes hauran de:



7. Comprendre els textos orals de la seva vida quotidiana (contes o altres

relats, instruccions, cançons, poemes…), així com reconèixer les relacions

entre els seus diversos elements (relacions espacials, temporals i seqüència

lògica).

8. Comprendre més enllà del sentit literal del text i efectuar deduccions i

inferències senzilles.

9. Captar el sentit global dels textos escrits d'ús habitual (informatius,

literaris…) i comprendre les relacions que s'estableixen entre els seus

diversos elements.

10. Reconèixer idees principals i secundàries i elaborar un resum amb els

elements més rellevants.

11. Reconèixer i analitzar aspectes senzills dels diversos tipus de text

(estructura, vocabulari…).

12. Utilitzar, en la lectura de textos, estratègies de comprensió lectora (ser

conscient del propòsit de la lectura, utilitzar indicadors textuals i

contextuals per a formular i provar conjectures) i també estratègies

adequades per a resoldre dubtes (avançar i retrocedir, consultar el

diccionari, buscar informació complementària).

13. Llegir textos de diversos tipus amb fluïdesa, utilitzant la pronunciació,

l'entonació i el ritme adequats al seu contingut.

14. Apreciar el valor dels textos literaris i utilitzar la lectura com a font de gaudi i

d’informació, alhora que de riquesa personal.

15. Usar diferents recursos i fonts d'informació habituals en l'activitat escolar

(biblioteca, fullets, llibres de consulta, mitjans de comunicació, tecnologies

de la informació i de la comunicació) per a buscar informació i aprendre i

com a font de plaer.

La planificació i sistematicitat de la comprensió lectora es contempla en l'àrea

de Llengua en establir el currículum uns objectius generals, continguts i

objectius terminals que fan referència a aquest àmbit, sempre ajustats a les

característiques dels alumnes, així com a la naturalesa de la llengua en la qual

s’ensenyarà a llegir. També les activitats amb diferents tipus de textos, el

vocabulari específic i el llenguatge propi de cada àrea seran els elements que

completen el treball de la comprensió lectora en les diverses àrees.



1.4.3. Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC)

L'aplicació de les tecnologies de la informació i de la comunicació al treball de

l'aula es converteix en una peça clau en l'educació i la formació de les noves

generacions. La seva importància social i el lloc preferent que ocupen ja en la

vida dels nens exigeixen la seva presència en els centres educatius. Així, els

alumnes poden adquirir els coneixements i habilitats necessaris per a abordar-

ne amb un cert èxit la utilització en els entorns d'aprenentatge, familiars i de

lleure.

Les tecnologies de la informació i de la comunicació van augmentant

progressivament la seva importància en la manera com s'accedeix al

coneixement, en l'intercanvi d'informació i en la metodologia dels processos

d'ensenyament i aprenentatge, i s'utilitzaran al llarg de l'Educació Primària com

a instrument amb finalitats múltiples: comunicativa, informativa, lúdica i

instructiva.

Entre els seus múltiples beneficis cal destacar:

16. L'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació com a

instrument d'aprenentatge.

17. La utilització adequada de programes educatius.

18. El processador de textos com a recurs per a elaborar treballs escrits.

19. Internet com a mitjà per a buscar informació.

20. El correu electrònic per a comunicar-se i compartir informació, amb la

possibilitat que comporta d'obertura a l'exterior.

21. Interessar-se per l’ús d'aquestes tecnologies com un instrument de treball

més, utilitzant un llenguatge correcte.

Enteses com a recurs educatiu, Edebé considera les tecnologies de la

informació i de la comunicació al llarg de tota l'Educació Primària en les

diverses àrees, encara que amb una major incidència en l'àrea de Llengua.



1.5. ELS ENSENYAMENTS TRANSVERSALS

En una concepció integral de l'educació, l'educació social i la moral són fonamentals per a procurar que els alumnes adquireixin comportaments responsables en la societat, respectant les idees i les creences dels altres.

El caràcter integral del currículum implica també la necessitat d'incorporar en les diverses àrees elements educatius bàsics, els anomenats ensenyaments transversals, que no estan subjectes a cap àrea concreta, sinó que afecten els diferents àmbits de la vida.

Tractament dels ensenyaments transversals

La incorporació d'aquests ensenyaments en les àrees implica donar-los un tractament sistemàtic, planificat i pedagògicament graduat, com a tots els altres continguts. Consegüentment, caldrà començar per la seva inclusió en el Projecte Curricular, delimitant-ne l’abast i prenent decisions al voltant de la seva profunditat, orientació i sentit. Per això es poden seguir els passos següents:

1. Aclariment de l'abast i el significat de cada ensenyament transversal

Suposa definir des de la pròpia línia educativa del centre la concepció que es té de cada ensenyament transversal. Això conduirà a la formulació d'uns objectius generals, continguts i objectius terminals per a cada ensenyament transversal.

2. Distribució per àrees dels continguts de cada ensenyament transversal

Assignar a les diverses àrees la part que cadascuna pot realitzar (sense forçar-la ni desnaturalitzar-la) en el treball sobre l'ensenyament transversal, sigui en els continguts de concepte, de procediment o d’actitud. Es constatarà que alguns d'aquests continguts ja estaven inicialment inclosos en el currículum de l'àrea.

A partir d'aquest moment, el desenvolupament i la concreció dels continguts de l'ensenyament transversal segueixen paral·lels als dels continguts propis de cada àrea:

- Distribució per cicles, determinant l'extensió i la profunditat amb què es tractarà cada ensenyament transversal en cada cicle en concret, atenent al moment evolutiu dels alumnes i al procés d'aprenentatge.

- Concreció i programació de les unitats didàctiques. El treball específic i concret es duu a terme durant l'elaboració de les unitats didàctiques, en què es delimiten amb la resta dels continguts de l'àrea en qüestió, i se n'afavoreix la integració progressiva en el procés d'aprenentatge.

Metodologia per al desenvolupament dels ensenyaments transversals

En el tractament dels ensenyaments transversals, i dels valors en general, és especialment important respectar la llibertat de l'alumne/a i el seu ritme de progrés, buscant sempre una resposta lliure i personal.

Com en tot aprenentatge, també en els ensenyaments transversals s’han de combinar harmònicament conceptes, procediments i actituds.



Els ensenyaments transversals suposen fonamentalment l'adquisició de continguts de valor. L'assumpció d'un valor com a norma habitual de conducta requereix un procés apropiat:

a) Acostament al valor, per tal de conèixer-lo, descobrir-lo com a tal i apreciar-lo.

b) Elecció lliure de les creences i conductes entre diverses alternatives, després d'una consideració de les conseqüències, i seriosa adhesió a aquestes creences i conductes.

c) Incorporació del valor en la conducta, fins a actuar-hi habitualment d'acord. L'assumpció d'un valor és plena quan esdevé norma d'actuació que la persona comprèn i accepta raonadament, quan es converteix en conducta consistent i mantinguda, que arriba a caracteritzar la persona.

A continuació exposem la interpretació que es pot fer de cadascun dels ensenyaments transversals, i en detallem els objectius generals i els de l'etapa.



EDUCACIÓ MORAL

1. Sentit i abast

L'Educació moral no ha de ser una imposició externa de valors i normes de conducta, però tampoc no es redueix a l'adquisició d'habilitats personals per tal d’adoptar decisions purament subjectives.

L'Educació moral pretén la formació de persones autònomes i dialogants, capaces d'elaborar els seus propis judicis morals. Ha de ser un àmbit de reflexió individual i col·lectiva que permeti elaborar racionalment i autònomament principis generals de valor i normes de conducta contextualitzades; així mateix, ha de capacitar els educands per adoptar un tipus de conductes personals coherents amb els principis i les normes que hagin construït.

2. Objectius generals

Els principals objectius que se li assignen són:

22. Desenvolupar les estructures universals de judici moral que permetin l'adopció de

principis generals de valor com ara la justícia o la solidaritat.

23. Adquirir les competències dialògiques que predisposen a l'acord just i a la participació

democràtica.

24. Construir una imatge d'un mateix i del tipus de vida que es desitja fer d'acord amb els

valors personals desitjats.

25. Formar les capacitats i adquirir els coneixements necessaris per a comprometre's en

un diàleg crític i creatiu amb la realitat que permeti elaborar normes i projectes

contextualitzats i justos.

26. Adquirir les habilitats necessàries per a fer coherents el judici i l'acció moral, i per a

impulsar la formació d'una manera de ser desitjada.

3. Objectius en l'EP

27. Refermar la seguretat en un mateix per tal d’enfrontar-se amb autonomia a qualsevol

situació i per poder resoldre situacions de conflicte.

28. Desenvolupar l'autonomia personal, així com les possibilitats de prendre iniciatives i

d'establir relacions afectives, en les activitats habituals i en les relacions de grup.

29. Comprendre i valorar les característiques i qualitats de les persones que l'envolten,

establint amb elles relacions equilibrades i constructives, i reconeixent i valorant



críticament les seves diferències.

30. Superar els prejudicis i les connotacions discriminatòries respecte de les persones de

grups socials minoritaris.

31. Descobrir i valorar els aspectes positius d'altres cultures per mitjà de l'intercanvi

cultural.



EDUCACIÓ CÍVICA

1. Sentit i abast

L'Educació cívica pretén la formació de persones disposades a comprometre's en una relació personal i en una participació social basades en l'ús crític de la raó, l'obertura als altres i el respecte pels Drets Humans.



32. Potenciar el compromís del subjecte en la comprensió crítica de la realitat

personal i social i en la millora d'aquesta realitat.

33. Comprendre, respectar i construir normes de convivència justes que regulin

la vida col·lectiva.


34. Mantenir actituds solidàries i col·laboradores amb les persones del seu entorn immediat.

35. Participar en les activitats de grup respectant els punts de vista diferents i assumint les responsabilitats que corresponguin; acceptant i respectant, així mateix, les normes que democràticament s'estableixin en la planificació i realització d'aquestes activitats.

36. Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida i la convivència, descobrint les raons de la seva existència i actuant-hi d'acord.



EDUCACIÓ PER A LA PAU

1. Sentit i abast

L'Educació per a la pau s’ha d’interpretar atenent a dos aspectes bàsics que la sustenten:

37. La pau ha de ser entesa com una pau positiva, no com l’absència de guerra (pau

defensiva). Si bé després de les guerres mundials es parlava d'una educació per a la

no-violència, per al desarmament..., l'actual concepte d'Educació per a la pau recolza

en la concepció gandhiana de la pau positiva (anys seixanta), que pretén la formació en

valors de la persona i entén per no-violència la recerca de la veritat per mitjà del

desenvolupament de l'autonomia i l'autoafirmació personals.

38. La perspectiva creativa del conflicte, que entén el conflicte com una situació natural

que s’ha de resoldre per les vies de la no-violència i que ha de donar l’oportunitat de

desenvolupar aspectes humanitaris.



39. Educar per a l'autonomia i l'autoafirmació de la persona.

40. Educar en la solidaritat (no-indiferència, compromís, acció pedagògica i social).

41. Educar en la tolerància (acceptació de la diversitat, no-discriminació, vivència dels

Drets Humans).

42. Educar en l'afrontament no violent dels conflictes (cooperació, diàleg, tècniques de

resolució i lluita no violentes).


43. Desenvolupar i valorar les pròpies capacitats de manera reflexiva i positiva, per tal de

poder posar-les al servei dels altres.

44. Actuar amb autonomia tant en situacions individuals com col·lectives, desenvolupant

sentiments de tendresa i comprensió envers les persones que ens envolten.

45. Cooperar amb el grup, dialogar i resoldre els problemes que puguin plantejar-se amb

actituds tolerants i solidàries envers els altres.

46. Interessar-se per conèixer algun dels greus problemes que afecten la pau mundial.



47. Conèixer i valorar el propi patrimoni cultural, respectant la diversitat i rebutjant

qualsevol mena de discriminació.



EDUCACIÓ PER A LA SALUT

1. Sentit i abast

Tradicionalment, la salut s'ha considerat com l'absència de malalties. Aquest concepte ha sofert en els últims anys una profunda evolució.

L'Organització Mundial de la Salut, el 1946, la va definir com un estat complet de benestar físic, mental i social. Posteriorment, el 1985, conceptualitzava la salut com la capacitat de realitzar el propi potencial personal i respondre de forma positiva als reptes de l'ambient. Aquesta segona aproximació al concepte de salut sembla la més acceptada socialment.

Reflexionem sobre què és i com s'entén la salut, i aquestes reflexions ens permetran fonamentar les bases sobre les quals podrem projectar el programa d'Educació per a la salut.

- La salut no és estàtica, és una conquesta contínua. No es tracta de quelcom acabat, sinó d'un procés continu i permanent.

- La salut suposa un estil o qualitat de vida del qual cada persona és responsable.

- La salut implica una cura corporal tant física com mental, una bona alimentació i higiene, una natura cuidada i neta, unes relacions afectives equilibrades, autoestima, seguretat i confiança en un mateix.

- La salut és un repte i un projecte per a la solidaritat. La salut té una projecció de caràcter social: és la conquesta de la qualitat de vida per a tothom.

- La salut és adaptar-se a l'entorn i modificar-lo per fer-lo més humà i saludable.


L'Educació per a la salut a l'escola té com a objectius:

48. Adquirir hàbits sans, valorant-los com un aspecte de la qualitat de vida.

49. Afavorir una interacció positiva amb les persones.

50. Desenvolupar l'autoestima i l'autonomia necessàries per a construir un

projecte de vida saludable.

51. Contribuir a la presa de consciència de tot el que no condueix a un benestar

físic i mental de les persones i rebutjar-ho.

3. Objectius en l'EP 52. Aconseguir l'assumpció d'hàbits, actituds i valors, així com coneixements i

destreses, que permetin gaudir d'un estat saludable.

53. Establir relacions equilibrades i constructives amb les persones del seu

entorn, basades en el respecte i la solidaritat.

54. Actuar amb autonomia en les activitats habituals i en les relacions de grup,

assumint les responsabilitats que li corresponen.



55. Conèixer i apreciar el propi cos i els factors que condicionen un creixement

sa i desenvolupar hàbits de cura i respecte del propi cos i del dels altres.

56. Prendre consciència que certes pràctiques socials i mediambientals

perjudiquen la salut i rebutjar les pautes de comportament que no

condueixen a l'adquisició de benestar.

57. Participar en pràctiques de temps lliure que impliquin benestar personal.



EDUCACIÓ PER A LA IGUALTAT ENTRE SEXES

1. Sentit i abast

L'acció formativa des de la perspectiva d'aquest ensenyament transversal té en compte:

- El desenvolupament d'una identitat personal i sexual com a homes i com a dones; l'acceptació positiva de la seva pròpia condició i la valoració de les seves capacitats i limitacions.

- La família com a nucli de relació bàsic amb homes i dones de diferents edats.- El desenvolupament de l'autonomia personal, que s'inicia amb la realització de

tasques a casa i a l'escola.- La valoració del grup d'iguals i dels adults, i de la funció complementària entre

diferents sexes.- L'estimació de la participació constructiva d'homes i dones en el

desenvolupament comú (àmbit laboral, social i cultural).- La capacitat per a analitzar i rebutjar discriminacions en el llenguatge (verbal i

no verbal).- I una valoració crítica del paper dels mitjans de comunicació i la publicitat com a

transmissors d'estereotips sexuals.



58. Descobrir-se com a persona, home o dona; acceptar-se de forma positiva,

reconeixent les pròpies qualitats i limitacions.

59. Comprendre el model masculí i el femení des de l'acceptació i el respecte,

entenent-los com a unitats la complementarietat de les quals facilita una

visió unitària de la persona.

60. Adquirir autonomia de forma progressiva en la realització d'activitats

domèstiques, en la relació amb els altres i en la valoració crítica de les

situacions sense deixar-se influir per estereotips limitadors.

61. Participar en els diversos grups de referència (família, amics...) de forma

responsable, solidària i constructiva, considerant les diferents aportacions i

els diferents punts de vista, amb independència de classificacions sexistes.

62. Apreciar la sensibilitat i l'afectivitat com a dimensions exclusives de la

persona, sense deixar-se portar per prejudicis sexistes.

63. Reconèixer elements discriminatoris que es donen en l'entorn (llenguatge,

mitjans de comunicació, àmbit laboral, cultura...) i utilitzar la capacitat crítica

per a analitzar aquestes situacions de forma objectiva.



64. Reflexionar sobre el propi futur, a partir de les habilitats i limitacions

personals, prenent com a referent la igualtat d'oportunitats per a homes i

dones.

65. Prendre consciència de la riquesa de les aportacions dels homes i de les

dones en els àmbits afectiu, social, cultural i laboral per al desenvolupament

d'un projecte comú.


66. Valorar les pròpies qualitats com a persona, conèixer les seves limitacions, i

apreciar la seva pertinença al gènere femení o masculí.

67. Adquirir les destreses bàsiques que permetin desenvolupar-se amb

autonomia en l'àmbit familiar i domèstic.

68. Desenvolupar actituds que facilitin la relació en el grup.

69. Establir relacions equilibrades i constructives amb les persones en la

convivència amb els altres, en un marc d'estimació i valoració.

70. Mostrar una actitud crítica davant les manifestacions que en qualsevol àmbit

suposin alguna discriminació basada en la diferència de sexe (social,

cultural, laboral...).



EDUCACIÓ AMBIENTAL

1. Sentit i abast

S'entén per Educació ambiental la que pretén que l'alumne/a conegui, valori i s'interessi de manera constructiva i directa per la conservació i millora del medi ambient.

Es tracta d'una preocupació relativament recent de la humanitat, l’origen de la qual respon a les conseqüències de la industrialització sobre el medi ambient. L'any 1972, en la Reunió Internacional de Medi Ambient convocada per la UNESCO, es comença a parlar de la possibilitat d'introduir en l'ensenyament formal l'educació ambiental, però no és fins l'any 1977, en la Conferència Intergovernamental d'Educació Ambiental celebrada a Rússia, quan es fixen les bases i el concepte del que avui s'entén per medi ambient. L'any 1987 s'impulsen les estratègies necessàries per a la seva introducció en el sistema educatiu, i a això respon la seva inclusió en la nostra actual legislació educativa.



71. Tenir un coneixement global del medi, és a dir, ser conscients de les seves

característiques, funcionament, elements, ús de la societat i problemes que

això provoca, l'estructura social i els mecanismes de presa de decisió que

afecten l'entorn.

72. Promoure canvis d'actitud favorables al medi i donar alternatives i solucions

al conflicte de la humanitat amb la natura. Tenir una visió crítica de la realitat

i entendre que les persones la poden canviar.

73. Transformar els valors, expandir una ètica ecològica de manera que siguem

conscients dels límits físics del nostre planeta i de la necessitat de

respectar la vida, mantenir el funcionament dels ecosistemes i ser solidaris

amb totes les formes de vida, pobles i generacions.

74. Buscar i analitzar els problemes que pateix el medi ambient i aplicar-hi

solucions.

75. Col·laborar i participar en diferents tipus d'activitats adreçades a la millora

de la qualitat de vida, de la societat i del medi ambient.




76. Adquirir un coneixement global de l'entorn i conscienciar-se sobre els

problemes bàsics que l’afecten.

77. Valorar críticament el propi entorn, i interessar-se per respectar-lo i millorar-

lo.

78. Conèixer els principals problemes que pateix el medi i reflexionar sobre les

seves possibles solucions.

79. Col·laborar activament en la resolució de problemes ambientals de l'entorn.

80. Identificar i valorar pràctiques de lleure que ajudin a la conservació de

l'entorn.



EDUCACIÓ SEXUAL

1. Sentit i abast

L'Educació sexual és concebuda com a informació sobre els seus aspectes biològics i com a informació, orientació i educació sobre els aspectes afectius, emocionals i socials, de manera que els alumnes arribin a conèixer i apreciar els papers sexuals femení i masculí i l'exercici de la sexualitat com a activitat de plena comunicació entre les persones.

L'Educació sexual ha d’orientar l'afectivitat. La necessitat de seguretat afectiva, d'estimar i ser estimat, la necessitat de sentir-se útil i convèncer-se de la pròpia vàlua han de tenir una resposta satisfactòria en el nen des que neix; de manera que, si aquests aspectes de l'afectivitat es desatenen en el procés de maduració del nen i de l'adolescent, la seva vida sexual adulta patirà aquestes mancances. És fàcil d’entendre que, si un nen no se sent estimat, difícilment podrà donar, i la capacitat de donar i de donar-se és fonamental en el desenvolupament sexual de la persona i en la seva conducta sexual.

La sexualitat es concep com a manera d'estar en el món i de relacionar-se amb el món com a persona masculina o femenina. És la manera com els humans experimenten i alhora expressen tant la seva individualitat com la seva condició relacional els uns respecte dels altres en la qualitat d'homes i dones.

Una educació sexual:

81. Proporciona informació clara i fonamentada sobre els aspectes anatòmics, fisiològics i funcionals de la sexualitat humana.

82. Inclou referències a unes lleis ètiques, normes morals i de formació de la consciència, vinculades al concepte de persona i la seva dignitat.

83. Presenta la sexualitat en una visió integradora de tota la vida.84. Suscita el respecte a la vida i la veneració de l'amor.85. Impulsa un sentit de consciència recta, un sentit de llibertat i responsabilitat, i una valoració

dels rols com a home i com a dona.



86. Conèixer els trets socials, morals, psicològics i fisiològics de la pròpia configuració sexual, de manera que l'individu arribi a establir relacions òptimes amb les persones del mateix sexe i del sexe oposat.

87. Assolir una vida sexual sana, que integri els aspectes intel·lectuals, afectius, socials i ètics de la sexualitat humana, a fi d'enriquir positivament la personalitat, la intercomunicació i l'afectivitat de la pròpia persona.

3. Objectius en l'EP88. Conèixer l'anatomia i la fisiologia humanes, els seus òrgans i funcionament, i els processos

de fecundació humana.89. Acceptar i apreciar els papers sexuals femení i masculí, i concebre l'exercici de la sexualitat

com a activitat de plena comunicació entre les persones.90. Conèixer quin és el significat dels diversos vincles que s'estableixen amb altres persones i

com aquests vincles donen origen a diferents tipus de relacions: de parella, amistoses...



91. Compartir el sentit de pertinença (a una família, a una escola, a un grup d'amics) compaginant-lo amb la incipient necessitat d'autonomia personal.

92. Valorar positivament l'amistat i els aspectes relacionats amb la cooperació i l’ajut als altres.



EDUCACIÓ DEL CONSUMIDOR

1. Sentit i abast

L'Educació del consumidor té com a finalitat aportar a l'alumne/a, de forma gradual, seqüenciada i d’acord amb el seu nivell evolutiu, tota una sèrie d'elements cognitius, procediments i tècniques de treball que li permetin desenvolupar actituds conscients, crítiques i solidàries, sentint-se satisfet d'actuar de forma responsable davant els fets de consum.

L'Educació del consumidor pretén una anàlisi crítica de la situació actual del consum, a fi de permetre la formació d'hàbits de consum nous i, d'una manera més general, l'orientació cap a altres formes de vida. Així mateix, subratlla principalment les conseqüències socials de les decisions i accions individuals, a fi que els joves prenguin consciència del fet que en tota circumstància és un ésser social que viu en un entorn productiu i degradable.

Ha d'atendre al coneixement dels recursos productius, al coneixement del producte, a l'ús adequat dels productes i al descobriment de les necessitats reals personals. L'alumne/a ha d’aprendre a alliberar-se de la pressió publicitària i d’altres agents persuasius per tal d’obtenir el màxim profit dels seus diners, descobrir i donar prioritat al valor del ser sobre el tenir i ser sensible davant els pobles amb necessitats bàsiques, mostrant una actitud generosa i solidària.



93. Conèixer i valorar els temes de consum per mitjà de l'experiència, l'activitat creativa i lúdica i la reflexió.

94. Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de consum, adquirint hàbits de consum auster i responsable.

95. Contribuir a la defensa dels drets i l'assumpció de responsabilitats com a consumidor.

96. Mantenir una actitud crítica i responsable davant la promoció del consum i davant les informacions que rep diàriament com a consumidor.

97. Descobrir i donar prioritat al valor del ser sobre el tenir.98. Reconèixer i sentir-se sensibilitzat davant els pobles amb necessitats bàsiques,

mostrant una actitud generosa i solidària.99. Conèixer i valorar alternatives de lleure que no impliquin la necessitat de

consumir.


100. Actuar de forma responsable i segura en la utilització de serveis i béns de consum.

101. Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de consum, valorant el consum auster.

102. Contribuir a la defensa dels drets i l'assumpció de responsabilitats com a consumidor.



103. Prendre consciència de la incidència de la publicitat en el consum, valorant comportaments no consumistes.

104. Descobrir i donar prioritat al valor del ser sobre el tenir.105. Reconèixer i sentir-se sensibilitzat davant els pobles amb necessitats

bàsiques, mostrant una actitud generosa i solidària.106. Conèixer i valorar diferents possibilitats de gaudi del temps lliure.107. Desenvolupar aficions per al temps lliure que no impliquin necessàriament un

cost econòmic.



EDUCACIÓ VIÀRIA

1. Sentit i abast

L'Educació viària s'entén des d’una doble finalitat. D'una banda, sensibilitzar els alumnes sobre els riscos de la circulació i preparar-los perquè afrontin les responsabilitats que tinguin com a vianants o que adquireixin com a conductors de vehicles (bicicletes, ciclomotors…).

D’altra banda, ajudar-los a prendre consciència de la seva responsabilitat en la vida social, de manera que puguin contribuir en la millora de les condicions de la circulació vetllant per la pròpia seguretat de manera responsable, tenint en compte els altres usuaris.



108. Conèixer l'entorn físic en relació amb el trànsit i comportar-se adequadament com a vianant, en ciutat o en carretera, i com a viatger.

109. Desenvolupar actituds de consciència ciutadana en l'ús de les vies com a vianant i com a conductor.

110. Fomentar hàbits de sentit viari.111. Conèixer i respectar els senyals de trànsit.112. Responsabilitzar-se en la conducció i el manteniment de vehicles.113. Contribuir de forma activa en la millora de les condicions de la circulació.114. Valorar els serveis que presten a la comunitat les institucions relacionades amb la qüestió

ciutadana.


115. Comportar-se adequadament com a vianant en ciutat i en carretera.116. Tenir un major coneixement de l'entorn físic i valorar-ne la incidència pel que fa al trànsit.117. Conèixer i respectar els senyals de trànsit i les normes de seguretat viària.118. Adquirir i cultivar actituds de consciència ciutadana desenvolupant hàbits de sentit viari.119. Conèixer i usar la bicicleta de manera adequada.120. Comportar-se correctament com a passatger de vehicles privats i públics.



Avaluació dels ensenyaments transversals

Per a l'avaluació del progrés dels alumnes, hem contemplat activitats d'avaluació en combinació amb les d'autoavaluació.

En allò que el tema transversal té de contingut de valor, és imprescindible l'avaluació individualitzada, és a dir, comprovar com cada alumne/a interioritza el contingut de valor de l’ensenyament transversal. Aquesta tasca només pot desenvolupar-la el professor/a. Per això serà útil tenir en compte els trets que presenta un valor assumit, per tal de comprovar si les accions responen a una veritable opció per aquest valor. Es considera que un valor ha estat assumit quan es donen aquestes condicions:

121. Elecció lliure: s'ha elegit lliurement. Alternatives: l'elecció s'ha fet entre diverses alternatives realment possibles.

122. Conseqüències: s'accepten les conseqüències que ocasiona comportar-se segons el valor.

123. Plaer: la persona aprecia l'elecció i gaudeix amb la conducta segons el valor.124. Publicitat: es manifesta obertament la seva estimació i s’hi viu d'acord.125. Acció: s'actua en coherència amb el valor.126. Repetició: la conducta es manté constant en la línia del valor.



1.6. PRINCIPIS METODOLÒGICS DE L'ETAPA

Les opcions metodològiques en aquesta etapa se centren, en primer lloc, en l'adaptació a les característiques personals dels alumnes i, en segon lloc, en la integració de les diverses experiències i aprenentatges dels alumnes. Sens dubte, la pràctica educativa que promogui aquest enfocament motiva l'alumne/a, l’implica en el procés d'ensenyament-aprenentatge i li permet realitzar aprenentatges significatius.

- Tal com fan notar les actuals teories de l'aprenentatge, és l'alumne/a qui elabora i construeix els seus esquemes de coneixement. El professor/a actua com un guia o orientador i estableix la relació entre allò que l'alumne/a sap i els nous continguts que ha d’incorporar. En aquest sentit, és important l'especial atenció que Edebé ha posat en la coordinació entre àrees i, concretament, a introduir la interdisciplinarietat de manera progressiva.

- L'adquisició significativa de coneixements assegura la funcionalitat dels aprenentatges al llarg de tot el procés. És a dir, que l'alumne/a tingui una major consciència de per què o per a què durà a terme alguna tasca i, en conseqüència, això afavorirà un major control sobre quins passos haurà de fer per resoldre-ho i com ho farà. Sens dubte, la nostra selecció i proposta de tasques dóna prioritat a situacions més properes als interessos i motivacions propis dels alumnes per complementar-les amb unes altres de més allunyades. Es tracta, per tant, d'ajudar el nen o nena no tan sols a construir coneixements que pugui aplicar en diverses situacions, sinó també a utilitzar els seus nous sabers en la consecució d'altres aprenentatges, és a dir, que incorpori un conjunt d'hàbits d'estudi i treball com a base per a afrontar els nous aprenentatges al llarg de la seva vida.

- Els recursos adquirits en la seva experiència personal ajuden els alumnes i les alumnes a comprendre millor el món que els envolta i, consegüentment, a poder actuar progressivament d’una manera més conscient, conseqüent i adequada. Recolzant-se en això, els nostres materials ofereixen o ajuden els professors a planificar activitats d'ensenyament-aprenentatge perquè els alumnes puguin desenvolupar competències especialment relacionades amb:

- Hàbits de treball i responsabilitat en l'estudi de manera continuada, i actituds de curiositat i interès per l'aprenentatge amb les quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta i enfrontar-se amb èxit a noves situacions.- El repte per continuar aprenent, fomentant actituds de confiança en un mateix, sentit crític, creativitat i iniciativa personal.- Una progressiva especialització en les diverses àrees, captant les relacions que s'estableixen entre elles, per obtenir perspectives globalitzadores i interdisciplinàries i, així, dotar d'unitat interna els aprenentatges escolars.- Consolidació de destreses instrumentals bàsiques, com per exemple la comprensió lectora, l'expressió oral…, valorant-ne la incidència en les altres àrees.- Utilització, en l'aprenentatge i per a l’aprenentatge, de les tecnologies de la informació i la comunicació.



Les capacitats anteriors contribuiran decisivament al ple desenvolupament integral de la personalitat dels alumnes i els prepararan per cursar amb aprofitament els estudis posteriors de l'ESO.

- Cal destacar la importància que en el procés d'ensenyament-aprenentatge té el tractament dels valors, i que això ha orientat la planificació i el disseny dels nostres materials. Una adequada presentació de cada situació educativa ajuda els alumnes a la interiorització de valors, amb un major abast i profunditat.

- En aquest nivell educatiu cal destacar la importància que té l’atenció individualitzada per a tots els alumnes, independentment de les seves característiques personals i les seves necessitats educatives específiques. Ara bé, certes situacions educatives requeriran una especial atenció, com en el cas de l'alumnat amb necessitats educatives especials, amb superdotació intel·lectual o bé estranger.

- També mereixen una atenció especial les TIC i la transformació que han aportat a les metodologies i els continguts en general. Per aquest motiu, han de tenir una major presència i de manera més continuada en les pràctiques educatives per tal d’adaptar l'educació a les exigències d'aquesta era digital. Això suposa incorporar de manera progressiva en el procés d'ensenyament-aprenentatge eines multimèdia, Internet…

- Finalment, la creació d'un clima escolar ordenat, afectuós i alhora exigent, amb expectatives i actituds positives per part del mestre/a, on es valori l'esforç, sense el qual no és possible l'aprenentatge, i on es potenciï la responsabilitat de l'alumne/a. Aquesta actitud d'acceptació, respecte, confiança i, especialment, exigència ajuda els alumnes a la construcció d'una imatge positiva de si mateixos com a persones i com a estudiants, a la participació en les decisions i tasques de grup, al desenvolupament d'un judici més raonat sobre els seus propis comportaments i els dels altres i a augmentar la seguretat i el benestar personals i de grup.



1.7. ORIENTACIONS PER A L'AVALUACIÓ

L'avaluació s’ha de plantejar com un procés continu i integrat al llarg de tota l'etapa. La seva finalitat principal consisteix en l'adequació de l'ensenyament al progrés real dels alumnes. La informació que proporciona ha de servir perquè l'equip de professors valori tant el rendiment acadèmic dels alumnes com l'eficàcia del procés d'ensenyament i la seva pròpia pràctica docent.

Centrant-nos en la pràctica educativa i l'oferta dels nostres materials, l'avaluació és un factor bàsic perquè:

- Proporciona informació sobre els coneixements previs dels alumnes, els seus processos d'aprenentatge i la manera com organitzen el coneixement.

- Permet als professors conèixer el grau en què els nens van adquirint aprenentatges significatius i funcionals.

- Facilita un seguiment personalitzat del procés de maduració i la determinació de les dificultats educatives especials dels alumnes.

- Ajuda a adequar els processos educatius a la situació i el ritme de cada alumne/a i de cada grup concret.

- Ajuda a revisar, adaptar i millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

La forma d'avaluar deriva dels objectius plantejats i dels criteris metodològics que defineixen la pràctica educativa. Així, una metodologia que segueix criteris constructivistes, globalitzada, personalitzada i integradora requereix una avaluació formativa, global i contínua.

Cada moment d'aprenentatge dels alumnes exigeix preveure i planificar com s'atendran les seves necessitats específiques.

En els nostres materials oferim diversos instruments per a l'avaluació:

127. Activitats que permeten avaluar la marxa dels processos formatius.128. Pautes d'observació útils per a centrar els aspectes fonamentals de

l'avaluació i les maneres pràctiques de dur-la a terme.

En qualsevol cas, sempre haurà de ser el professor/a qui seleccioni els procediments més apropiats o bé realitzi les adaptacions oportunes.

Una avaluació que vulgui ser eficaç ha d'analitzar tots els elements del procés educatiu:

- La situació i les possibilitats de l'alumne/a.

- El ritme personal i el desenvolupament integral de cada nen i nena.

- El projecte formatiu que es tira endavant.

- L'acció del professor/a (programació, metodologia...) i la seva relació amb els escolars.



- La qualitat dels estímuls que s'ofereixen i la seva acció integral en el desenvolupament dels alumnes.

- Les condicions materials i físiques de l'aula i del centre.

- La relació amb la família com a element educatiu fonamental.

Segons el moment i la situació en què es produeixi, l'avaluació tindrà diverses funcions i modalitats: avaluació inicial, contínua i final.

Avaluació inicial

Quan s'emprèn un nou recorregut educatiu és imprescindible tenir en compte tota una sèrie de factors que intervenen en el procés d'aprenentatge: coneixements previs de l'alumne/a sobre el que aprendrà, la seva motivació, el seu historial escolar...

Per això és necessària l'avaluació inicial, que permet:

129. Determinar els coneixements previs dels alumnes en cada nova situació d'aprenentatge. Aquesta informació orientarà el professor/a per decidir l'enfocament didàctic i el grau de profunditat amb què ha de desenvolupar els nous continguts.

130. Valorar la disposició emotiva de l'alumne/a envers l'àrea.131. Facilitar la presa de consciència per part de l'alumne/a de les llacunes,

imprecisions i contradiccions en els seus esquemes de coneixement i, així, poder assumir la necessitat de superar-los.

132. Detectar les alteracions i disfuncions que poden interferir en el procés educatiu i que requereixin una atenció educativa especial.

133. Comprovar el grau d'interiorització dels valors i normes propis del grup de convivència.

L'avaluació inicial no tracta de mesurar la quantitat d'aprenentatge que l'alumne/a posseeix, sinó la qualitat d'aquest aprenentatge: les estratègies i els recursos que utilitza, el procés de raonament i assimilació...

Avaluació formativa

A mesura que avança el procés educatiu, els alumnes evolucionen, les seves necessitats varien i, en conseqüència, el tipus d'ajut pedagògic s’ha d’ajustar de forma paral·lela. L'avaluació formativa es duu a terme al llarg de tot aquest camí i pretén recollir informació per tal de proporcionar una atenció individualitzada en cada moment.

L'aspecte clau de l'avaluació formativa consisteix a objectivar la progressió en la competència dels alumnes.

Els objectius generals d'etapa estableixen les capacitats que s'han de desenvolupar al llarg d'aquest període educatiu. Aquestes capacitats, per la seva formulació i el seu



grau de generalització, són difícilment avaluables i només es poden mesurar per mitjà de les seves manifestacions externes.

Aquí se situa el paper dels objectius terminals, que assenyalen manifestacions externes de les capacitats i indiquen el nivell que els alumnes haurien d’assolir durant la seva permanència en l'etapa.

La distribució per cicles dels objectius terminals ens dóna un primer indicador del progrés que cal esperar en el desenvolupament de la capacitat al final de cada cicle.

Per a realitzar aquesta distribució, l'equip de professors ha d’identificar les capacitats que es troben implícites en cada objectiu terminal i ha de buscar-ne les manifestacions externes.

Posteriorment, n’establirà la gradualitat i la distribució per cicles.

Els professors de cada cicle hauran de dur a terme aquesta mateixa tasca amb els objectius terminals assignats al seu cicle, segons els períodes establerts per al control del procés (normalment per trimestres).

D'aquesta manera, s'obté una escala observable (avaluable), indicadora de capacitats, que supera el simple mesurament quantitatiu d'aprenentatges.

L'avaluació en aquesta escala de criteris ens permetrà descobrir el veritable progrés en la competència de l'alumne/a.

Posteriorment, el professorat decidirà els procediments d'avaluació més adequats per a atendre la globalitat i els mecanismes per a comprovar si s'ha produït una veritable interiorització o generalització de l'aprenentatge.

Avaluació final. Avaluació sumativa

L'avaluació també té com a finalitat determinar si s'han assolit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives que s'havien proposat. L'avaluació sumativa valora els resultats de l'aprenentatge per tal de comprovar si assoleixen el grau de desenvolupament desitjat.

Les finalitats de l'avaluació sumativa es poden sintetitzar d’aquesta manera:

- Mesurar els resultats de l'aprenentatge per tal d’assegurar-se que s'assoleix el nivell establert.

- Pronunciar-se sobre el grau d'èxit o de fracàs del procés educatiu en el compliment de les intencions proposades.

- Acreditar al final d'un cicle o etapa que els alumnes han realitzat els aprenentatges corresponents.

- Completar i matisar l'avaluació formativa.

- Orientar l'alumne/a per a les seves noves experiències d'aprenentatge.



Convé destacar que acreditació i avaluació sumativa són dues coses diferents: encara que no existís la necessitat d'acreditació, l'avaluació sumativa té raó de ser com a instrument de control del procés educatiu i com a font d'informació significativa per als alumnes.

La promoció dels alumnes

El currículum estableix unes capacitats globals que s’han de desenvolupar al llarg de l'etapa. Aquestes capacitats es presenten agrupades en diversos dominis: cognoscitiu, psicomotor, d'equilibri emocional, de relació interpersonal, d'inserció social...

L'equip de tutors ha d’individualitzar aquestes capacitats i, sobretot, trobar-ne indicadors representatius, amb l’objectiu de facilitar-ne l’avaluació.

Els professors d'àrea, per la seva banda, identificaran en què contribueix l'àrea que imparteixen i de quina manera al desenvolupament d'aquestes capacitats. Amb la informació així obtinguda, el tutor obtindrà una apreciació més rica i, sens dubte, més justa, i podrà decidir sobre la promoció o no d'un alumne/a.

En els decrets de currículum s'apunta un criteri per al moment final de la presa de decisió: l'alumne/a promociona quan la seva maduració global li permetrà seguir els aprenentatges del nou període educatiu, encara que es necessitin reforços o adaptacions curriculars en alguna de les àrees.



INTRODUCCIÓL’aprenentatge de la llengua ocupa un lloc cabdal en la formació de les noies i els nois,

ja que la llengua se situa en el nucli de la comunicació i constitueix un vehicle

d’aprenentatge al servei de totes les àrees, alhora que és una eina necessària per a

desenvolupar-se com a persona en la societat. Cal assenyalar que la llengua permet

d’estructurar el pensament, expressar-se amb claredat i rigor i comunicar-se, oralment o

per escrit, de forma eficaç en els diversos contextos comunicatius en què es trobin els

alumnes.

FINALITAT DE L’ÀREAL’àrea de Llengua ha de tenir un paper fonamental en el desenvolupament de les

competències que les noies i els nois han d’assolir a Educació Primària. Per això, les

activitats d’ensenyament i aprenentatge d’aquesta àrea tindran com a finalitat:

— L’assoliment de les competències oral, lectora i escrita, les quals refermaran l’ús

vehicular de la llengua catalana. Els centres han d’oferir un model de llengua ric,

correcte i planer que no estigui gaire allunyat del registre parlat.

— L’assoliment de les competències gramatical i lèxica, literària i sociolingüística. El

treball sistemàtic dels continguts (fonètica, ortografia, gramàtica i lèxic) afavorirà

que l’ús social i escrit sigui cada cop més elevat.

— L’assoliment de la competència en la tecnologia de la comunicació, tan necessària

en el món actual, amb la qual les noies i els nois podran gestionar l’ampli volum

d’informació disponible i comunicar-se de manera eficaç.

Cal remarcar que els continguts i components de la competència literària a Educació

Primària aniran inclosos en la competència lectora. I els continguts i components de la

competència sociolingüística s’inclouen en la de la comunicació oral.

APORTACIONS DE L’ÀREAL’àrea de Llengua fa les següents importants aportacions al desenvolupament de les

capacitats que han d’assolir els alumnes al llarg de l’etapa de Primària:

• Refoçar la competència lectora dels alumnes, ja que s’utilitza en totes les àrees i en

tots els cursos. Es tracta d’un procés inacabat que haurà de tenir continuïtat a Educació

Secundària.



• Oferir als nois i noies les eines necessàries perquè siguin capaços d’elaborar una gran

diversitat de textos (narracions, descripcions, instruccions, argumentacions…) que

podran utilitzar en l’aprenentatge dels continguts de la resta d’àrees.

• Habituar els alumnes de Primària en l’ús d’estratègies bàsiques d’estudi (subratllada,

esquema, resum…) o estratègies cognitivolingüístiques (justificar, descriure, definir,

demostrar; localitzar informació, seleccionar-la, valorar-la, organitzar-la i comunicar-

la). Tanmateix, el treball d’aquestes estratègies no és pas exclusiu de l’àrea de Llengua.

• Treballar l’ús de la llengua com a mitjà de comunicació i com a instrument del

pensament per a representar, categoritzar i comprendre la realitat, a més de regular la

conducta pròpia i la dels altres.

• Conrear el desenvolupament de la competència lectora per tal d’aplicar les estratègies

lectores a l’aprenentatge dels continguts d’altres àrees. Igualment, l’adquisició de

competències escrites permetrà als alumnes d’elaborar textos diversos.

• Promoure l’assimilació d’estratègies personals d’estudi, seleccionant entre un ampli

ventall de tècniques d’acord amb cada situació d’aprenentatge.

NUCLIS FORMATIUS EN L’ÀREATot seguit, presentem com s’han incorporat els nuclis formatius en l’àrea de Llengua.

Expressió oral:

• Participar en les diverses situacions d’intercanvi comunicatiu que es produeixin, tot

adoptant i respectant les normes que regeixen aquestes situacions per a un intercanvi

fluid i clar.

• Expressar-se de forma oral en diferents situacions amb un vocabulari adequat, una

pronunciació correcta i ordre de les idees.

• Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir i escriure) com a

instruments d’aprenentatge per tal de recollir dades, comprendre, elaborar i memoritzar

conceptes i saber-los expressar amb inciativa, responsabilitat i esforç.

Comprensió lectora:

• Utilitzar estratègies de comprensió lectora a fi de copsar el sentit global dels textos

d’ús habitual (informatius, literaris…) i identificar-hi la informació més rellevant (idees

principals i secundàries).

• L’estratègia bàsica de lectura està basada en tres moments: abans de la lectura, durant

la lectura i després de la lectura.



• Promoure l’hàbit d’utilitzar la biblioteca per a cercar informació i aprendre, i recórrer

a la lectura com a font de plaer.

• Treballar el conte, peça clau per a la formació literària dels alumnes, considerant-ne

l’estructura, l’argument i el vocabulari, a fi que desenvolupin habilitats lingüístiques

que puguin posar en pràctica en altres situacions similars.

• Fomentar la valoració dels textos literaris i utilitzar la lectura com a font de plaer,

informació i enriquiment personal.

Tecnologia de la informació i la comunicació:

• Usar les eines de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina de

treball i d’estudi fent servir un llenguatge correcte.

• Familiaritzar-se amb l’ús de programes educatius senzills.

• Utilitzar el processador de textos per a elaborar treballs.

• Afavorir la recerca d’informació a Internet.

• Promoure l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal d’establir

una comunicació senzilla amb altres persones (correu electrònic).

ENSENYAMENTS TRANSVERSALS DE L’ÀREAEls ensenyaments transversals pretenen afavorir el desenvolupament integral de les

persones. Aquests elements educatius reben un tractament transversal en les diverses

àrees, ja que estan relacionats amb diferents àmbits de la vida.

Els temes transversals aporten enfocaments, interpretacions i matisos peculiars als

continguts propis de cada àrea, n’enriqueixen el caràcter formatiu i els integren en un

projecte interdisciplinari per tal de promoure l’adquisició de comportaments moralment

responsables en els nostres alumnes. Els objectius que s’han establert per a l’àrea de

Llengua són els següents:

Educació moral

• Desenvolupar l’autonomia personal i també les possibilitats de prendre iniciatives i

establir relacions afectives en les activitats habituals i en les relacions de grup.

• Comprendre i valorar les característiques i les qualitats de les persones que l’envolten,

establint-hi relacions equilibrades i constructives.

• Superar els prejudicis i les connotacions discriminatòries envers grups minoritaris, i

també descobrir i valorar els aspectes positius d’altres cultures per mitjà de l’intercanvi

cultural.



Educació cívica

• Manifestar interès per escoltar, comprendre, informar-se i poder participar

posteriorment en converses, debats i taules rodones, tot respectant el torn de paraula i

valorant les idees i intervencions dels altres.

• Implicar-se activament en els diàlegs i adoptar una actitud dialogant en aquelles

situacions quotidianes que ho requereixen.

Educació per a la pau

• Respectar la diversitat lingüística dels immigrants i rebutjar qualsevol mena de

discriminació.

• Conèixer i valorar les varietats dialectals de la llengua catalana.

Educació per a la salut

• Actuar amb autonomia en les activitats quotidianes i en les relacions de grup, assumint

les responsabilitats que li corresponguin.

Educació per a la igualtat entre sexes

• Treballar l’ús del llenguatge no sexista a fi d’evitar qualsevol discriminació per causa

de la diferència de sexe.

• Mostrar una actitud crítica davant les manifestacions que en qualsevol àmbit suposin

alguna discriminació basada en la diferència de sexe (social, cultural, laboral…).

Educació ambiental

• Servir-se de les competències orals i escrites adquirides per tal de valorar críticament

el propi entorn i interessar-se per respectar-lo i millorar-lo.

• Conèixer els principals problemes que pateix el medi ambient i reflexionar sobre les

seves possibles solucions amb l’ajut del llenguatge.

Educació sexual

• Conèixer el significat dels diferents vincles que s’estableixen amb altres persones i la

manera com originen diversos tipus de relació: de parella, d’amistat…

• Valorar positivament l’amistat i els aspectes relacionats amb la cooperació i l’ajut als

altres.

Educació vial

• Conèixer i respectar els senyals de trànsit i les normes de seguretat vial.

METODOLOGIAEn l’àrea de Llengua, la programació dels continguts ha estat articulada de manera que

els alumnes, per mitjà del treball de les diverses competències, hauran d’assolir un



domini de la llengua prou important perquè esdevingui el vehicle d’aprenentatge en

totes les àrees i, alhora, li faciliti el complet desenvolupament com a persona dins la

societat. Per això, un dels eixos més importants és el de l’expressió oral i escrita, que ha

d’ajudar les noies i els nois a transmetre les seves idees i vivències, els seus sentiments i

opinions amb claredat, creativitat i precisió, i també amb un estil propi. En definitiva, la

competència oral i escrita anirà estretament lligada a situacions comunicatives que els

alumnes poden trobar en la vida quotidiana (aprenentatge funcional). La comprensió

lectora també té un pes específic, per la qual cosa s’estimula i es practica a partir de les

lectures i activitats que s’ofereixen en cadascuna de les unitats.

Cal anotar que és imprescindible la coordinació de la programació de la llengua

catalana i la llengua castellana. Per tant, els aprenentatges de totes dues llengües estaran

relacionats i caldrà evitar-ne la repetició i les duplicitats innecessàries.

En el desenvolupament del currículum de llengua s’han de tenir en compte les variants

dialectals i els contextos sociolingüístic i cultural de l’alumnat i l’escola, per tal

d’adequar-ne el ritme, les estratègies i els recursos més escaients en el procés

d’ensenyament i aprenentatge. En contextos bàsicament catalanoparlants, com que hi ha

coincidència entre la llengua d’ús familiar i la llengua escolar, el treball didàctic s’ha

d’adreçar a l’adquisició dels registres formals de la llengua catalana, prioritaris en el

sistema educatiu.

Les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge amb els alumnes han de presentar els

continguts integrats (de procediments, conceptes i actituds), i han de ser desenvolupades

a partir d’una sèrie de tasques significatives i útils per als que les duen a terme. Les

competències que l’alumnat ha d’assolir en acabar l’etapa i els criteris d’avaluació de

cada cicle han d’inspirar la programació d’aula feta per l’equip docent.

Cal assenyalar que entre aquestes competències cal desenvolupar també les relacionades

amb el coneixement de valors i les normes de convivència, les actituds responsables i de

respecte envers els altres, els hàbits d’esforç i la responsabilitat en l’estudi, així com la

iniciativa individual i l’hàbit de treball individual i en equip.

AVALUACIÓEntenem que l’avaluació ha de tenir caràcter formatiu, ja que pretenem que l’alumne/a

prengui consciència del seu progrés en l’aprenentatge. D’aquesta manera, es pot regular

tot el procés, tant les activitats que l’alumne/a duu a terme com la pràctica docent del



mestre/a. Els llibres del projecte etnos ofereixen diversos recursos per a facilitar aquest

tipus d’avaluació. Al llibre de l’alumne/a s’hi dedica una pàgina per unitat, amb una

proposta d’activitats per a comprovar si els alumnes han assimilat els continguts bàsics

que s’han presentat, i també verificar si han progressat en les diverses competències.

Al Llibre Guia es proporciona al mestre/a més recursos per a l’avaluació. Són activitats

presentades en forma de fitxa fotocopiable, a fi que els alumnes duguin a terme les

activitats que s’hi plantegen.

Un altre recurs d’avaluació que trobem al Llibre Guia són les fitxes fotocopiables

corresponents a l’avaluació inicial i l’avaluació final de cada cicle. En l’avaluació

inicial, per mitjà d’un conjunt d’activitats, el mestre/a pot conèixer el que saben els

alumnes en el moment de començar el cicle, per tal d’ajustar l’acció educativa. Per

realitzar l’avaluació final oferim una sèrie d’activitats, amb les quals el mestre/a pot

determinar si s’han assolit els objectius que s’havia proposat en començar el cicle i

orientar els alumnes per a noves experiències d’aprenentatge.

Al final del Llibre Guia s’ofereixen unes taules (una per a cada trimestre) amb ítems per

a l’avaluació, que a través de l’observació, permeten de fer un seguiment sistemàtic del

progrés en l’aprenentatge.

SUPORT A L’ACCIÓ EDUCATIVACada alumne/a té un procés d’aprenentatge diferent i això fa que els alumnes d’una aula

reaccionin de forma diversa davant un mateix estímul i que l’assimilin en diferents

nivells; uns ho faran de manera més ràpida, uns altres, més lentament i, fins i tot, n’hi

haurà que els assimilaran en cursos posteriors. Per aquest motiu, caldrà que en algunes

ocasions el mestre/a ajusti o modifiqui el material disponible, per tal d’adequar-lo a les

diverses necessitats de l’alumnat.

El projecte etnos ajuda el mestre/a a enfrontar-se a la barreja de capacitats a la seva

aula, li ofereix propostes de reforç i d’ampliació que pot utilitzar en el moment que

consideri més adient. Aquestes propostes comprenen des de fitxes fotocopiables fins a

jocs, activitats amb el grup-classe, activitats individuals, etc. Cal assenyalar que les

fitxes fotocopiables, destinades a reforçar les competències bàsiques, inclouen propostes

d’activitats més seqüenciades i amb processos més pautats.



OBJECTIUS D’ETAPA DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ PER CICLES

EDUCACIÓ PRIMÀRIA PRIMER CICLE SEGON CICLE TERCER CICLE

1. Competència oral: comprendre

i expressar els missatges orals

tenint present la situació

comunicativa.

Comprendre i interpretar tipus de

missatges parlats propis de la vida

quotidiana.

Aplicar els propis coneixements

lèxics, gramaticals i textuals per a

interpretar i expressar missatges

orals.

Entendre i elaborar textos orals

senzills de tipologia diversa

Comprendre, interpretar i

construir missatges parlats de

tipologia diversa que es fan servir

a l’escola i en altres àmbits d’ús.

Utilitzar els coneixements lèxics,

gramaticals i textuals adquirits al

llarg del primer i el segon cicles

de Primària per a interpretar i

expressar missatges orals.

Entendre i elaborar textos orals

que impliquin una certa dificultat

Interpretar i construir el significat

de missatges parlats de diferent

tipologia amb models i estructures

de complexitat diversa, amb

absència o presència de l’emissor, i

amb suport visual o sense,

reconeixent-ne les idees principals

i les secundàries.

Fer ús dels coneixements lèxics,

gramaticals i textuals interioritzats

al llarg de Primària, per tal

d’interpretar i expressar missatges

orals.

Produir missatges orals de diferent

tipologia (conferències, debats,



(presentació personal, demanda

d’informació, expressió de

desitjos…).

Adequar la parla a la situació

comunicativa utilitzant elements

prosòdics per a expressar les idees.

Implicar-se activament en els

diàlegs i adoptar una actitud

dialogant en aquelles situacions

quotidianes que ho requereixen.

(argumentacions, instruccions,

notícies…).

Adequar el lèxic, l’entonació, la

dicció, etc., a la situació

comunicativa utilitzant elements

prosòdics per a expressar les

idees.

Implicar-se activament en

entrevistes, converses, resposta

d’enquestes, etc., tot adoptant una

actitud activa i respectant les

normes de comunicació bàsiques

(torn de paraula, organització del

discurs, etc.).

taules rodones…) aplicant tots els

coneixements adquirits al llarg de

Primària.

Adequar el lèxic, l’entonació,

la dicció i la postura corporal al

registre de la llengua que s’utilitzi

i fer servir elements prosòdics per

a expressar les idees que volem

comunicar.

Participar activament en converses,

debats i taules rodones respectant

les normes de comunicació

bàsiques (torn de paraula,

organitzar el discurs, escoltar i

incorporar les intervencions dels

altres) tot valorant les variants

dialectals de la llengua catalana

que s’hi facin servir.



Identificar i usar elements

comunicatius no verbals propis

dels entorns quotidians.

Identificar i usar elements

comunicatius no verbals en

diferents àmbits de comunicació

(l’escola, les amistats, etc.).

Identificar i usar els diferents

elements comunicatius no verbals

(visuals i gestuals) que defineixen

cada tipus d’activitat oral:

conversa, exposició, argumentació,

debat, conferència...

2. Competència lectora:

comprendre i reflexionar sobre

textos escrits (en qualsevol suport,

i de diversos tipus) per tal de

desenvolupar el coneixement i el

potencial personal i assolir fites

pròpies.

Planificar la manera d’enfrontar-

se amb un text d’acord amb la

situació comunicativa.

Interpretar i construir el significat

del text i reconèixer-ne

l’organització.

Prendre la situació comunicativa

com a referent per a planificar la

manera d’enfrontar-se al text.

Desxifrar el significat del text

partint de la seva organització i

analitzant-ne tant el significat

global com les idees principals i

secundàries que planteja.

Partir de la situació comunicativa i

prendre-la com a referent per a la

planificació de l’enfrontament al

text.

Resumir un text després

d’aprofundir en els elements que

en formen l’estructura; treball del

significat global i de les idees

principals i secundàries que s’hi

plantegen.



Llegir textos i contes breus de

tipologia diversa de forma

expressiva i aplicar estratègies de

reconeixement de paraules.

Aplicar els coneixements

gramaticals i lèxics que s’estan

adquirint per a comprendre el

significat dels textos.

Usar tècniques bàsiques de treball i

estudi aplicables a la competència

lectora.

Cercar informació en mitjans

tradicionals i de les tecnologies de

Llegir textos de tipologia diversa

de forma expressiva, amb una

fonètica i una entonació

adequades, amb fluïdesa, i tot

aplicant estratègies de



gramaticals i lèxics adquirits en el

primer i el segon cicles de

Primària per tal de comprendre el

significat dels textos.

Utilitzar tècniques bàsiques de

treball i estudi per a millorar la

competència lectora.



Llegir textos de tipologia diversa

de forma expressiva amb una

fonètica i una entonació

adequades, amb fluïdesa, aplicant

estratègies de reconeixement de

paraules i valorant la progressió

aconseguida en la velocitat lectora.


gramaticals i lèxics interioritzats al

llarg de l’etapa per tal de

comprendre el significat dels

textos.

Utilitzar tècniques bàsiques de

treball i estudi adquirides durant

l’etapa en la competència lectora.




la informació i la comunicació

apreses en el primer cicle i

comprendre i processar-ne el

contingut.

Apreciar la lectura com a mitjà

d’enriquiment personal i social.


adquirides en el primer i el segon

cicles i comprendre i processar-ne

el contingut.

Apreciar la lectura com a mitjà

d’enriquiment personal i social i

considerar-la un element

important d’oci.



treballades durant l’etapa i

comprendre i processar-ne el

contingut.

Valorar la lectura com a mitjà

d’enriquiment personal i social i

mostrar interès per llegir per

pròpia iniciativa diversos tipus de

text.

3. Competència escrita: elaborar

un text coherent i adequat a la

situació comunicativa i d’acord

amb les convencions de la llengua.

Planificar els textos escrits en

funció de la situació

comunicativa (destinatari,

propòsit…).

Escriure textos de tipologia

diversa: la recepta de cuina, la


funció de la situació comunicativa

(destinatari, propòsit… ) i revisar-

los per tal d’assegurar-ne la

correcció.

Escriure textos de tipologia

diversa: la faula, el conte, la

cançó, el poema, el cal·ligrama, el


funció de la situació comunicativa

(destinatari, propòsit, adequació,

generació d’idees…) i revisar-los

per tal d’assegurar-ne la correcció.

Redactar textos escrits de tipologia

diversa, a partir de diferents

models: la instrucció,



postal, la definició, la carta, les

notes i els avisos...

Aplicar els coneixements de la

llengua (lèxic, gramàtica) a la

textualització.

Aplicar les destreses necessàries

per a escriure les paraules

correctament i assegurar la

correcció de l’escrit amb la

revisió.

Utilitzar l’escriptura com a suport

còmic…


llengua (lèxic, gramàtica) a la

producció de textos.



correctament i utilitzar la revisió

com una eina que cal fer servir

abans de donar per acabat un

text.

Utilitzar l’escriptura com a

suport a l’estudi, organitzar-se i

l’argumentació, la narració, la

predicció, la notícia, l’explicació,

l’exposició…


llengua adquirits al llarg de

l’etapa (coherència, cohesió,

lèxic, gramàtica…) a la producció

de textos de tipologia diversa.



correctament i considerar la

revisió com una eina

imprescindible a l’hora de produir

textos de tipologia diversa.

Utilitzar l’escriptura com a suport

a l’estudi: la planificació dels

treballs, la recollida d’informació



a l’estudi, organitzar-se i

construir coneixements.

Reconèixer l’escriptura com una

activitat que li permet comunicar-

se, aprendre i participar en la

societat.

construir coneixements: la

planificació del treball, el treball

en grup, les taules i els gràfics...

Reconèixer l’escriptura com una

activitat que li permet comunicar-

se, aprendre i participar en la

societat.

(elaboració de fitxes

bibliogràfiques i de lectura, presa

d’apunts…), l’elaboració de

resums i esquemes, la subratllada,

la preparació d’exàmens...

Reconèixer i valorar l’escriptura

com una activitat que li permet

comunicar-se, aprendre i participar

en la societat.

4. Competència gramatical i

lèxica: conèixer les unitats i les

regles de funcionament de la

llengua, per tal de desenvolupar la

comprensió i l’expressió oral i

escrita.

Conèixer i aplicar l’ortografia a

l’escriptura.

Conèixer i aplicar els

coneixements lèxics i semàntics:

derivació, sinonímia, antonímia...

Interioritzar i aplicar les normes

ortogràfiques a l’escriptura dels

mots.



prefixació, sufixació, composició,

Aconseguir una bona

competència ortogràfica gràcies

a la memorització de les normes

apreses al llarg de l’etapa.



comparació, polisèmia,




coneixements de la gramàtica: els

verbs d’acció, connectors

temporals i espacials senzills,

concordança de gènere i nombre,

etc.


coneixements de la lingüística del

text: ús dels sinònims com a recurs

anafòric.

Valorar els coneixements

ortogràfics, lèxics, gramaticals i

sentit real i sentit figurat de frases

fetes…


coneixements de la gramàtica:

distinció de categories

gramaticals, identificació i

puntuació de frases simples, etc.


coneixements de la lingüística del

text: precisar la cohesió d’un text

amb l’ús de connectors i recursos

anafòrics.

Valorar els coneixements


metàfora, lexicalització

(modismes, locucions i frases

fetes)…


coneixements de la gramàtica:

identificació de les categories

gramaticals, treball de la

concordança a la frase,

connectors conjuntius i

prepositius, substitució de mots

o grups de mots pel pronom

corresponent, etc.


coneixements de la lingüística

del text: precisar la cohesió d’un

text amb l’ús de connectors i

recursos anafòrics.



textuals. textuals. Valorar els coneixements


textuals.

5. Competència en la tecnologia

de la comunicació: conèixer i

utilitzar les eines de les tecnologies

de la informació i la comunicació.

Utilitzar programes educatius

informàtics senzills.

Usar les tecnologies de la

informació i la comunicació com a

eina de comunicació.


informàtics per a elaborar i

presentar textos (el programa

editor de textos) o per a fer

presentacions multimèdia senzilles

o de pàgines web.


informació i la comunicació com

a eina de treball i d’estudi.

Utilitzar el correu electrònic:

gestió d’una bústia de correu

electrònic.


informàtics per a la recerca,

classificació i ordenació de la

informació, com també per a la

creació de documents multimèdia

senzills.


informació i la comunicació com a

instrument de treball.

Utilitzar el correu electrònic com a

eina de comunicació i

col·laboració en grup.



OBJECTIUS PER AL PRIMER CICLECOMPETÈNCIA ORAL

1. Comprendre i interpretar tipus de missatges parlats propis de la vida quotidiana.

2. Aplicar els propis coneixements lèxics, gramaticals i textuals per a interpretar i

expressar missatges orals.

3. Entendre i elaborar textos orals senzills de tipologia diversa (presentació personal,

demanda d’informació, expressió de desitjos…).

4. Adequar la parla a la situació comunicativa utilitzant elements prosòdics per a

expressar les idees.

5. Implicar-se activament en els diàlegs i adoptar una actitud dialogant en aquelles

situacions quotidianes que ho requereixen.

COMPETÈNCIA LECTORA

1. Planificar la manera d’enfrontar-se amb un text d’acord amb la situació

comunicativa.

2. Interpretar i construir el significat del text i reconèixer-ne l’organització.

3. Llegir textos i contes breus de tipologia diversa de forma expressiva i aplicar

estratègies de reconeixement de paraules.

4. Aplicar els coneixements gramaticals i lèxics que s’estan adquirint per a comprendre

el significat dels textos.

5. Utilitzar tècniques bàsiques de treball i estudi aplicables a la competència lectora.

6. Cercar informació en mitjans tradicionals i de les tecnologies de la informació i la

comunicació; comprendre i processar-ne el contingut.

7. Apreciar la lectura com a mitjà d’enriquiment personal i social.

COMPETÈNCIA ESCRITA

1. Planificar els textos escrits en funció de la situació comunicativa (destinatari,

propòsit, adequació, generació d’idees…).

2. Escriure textos de tipologia diversa: la recepta de cuina, la postal, la definició, la

carta, les notes i els avisos...

3. Aplicar els coneixements de la llengua (coherència, cohesió, lèxic, gramàtica) a la

textualització.



4. Aplicar les destreses necessàries per a escriure les paraules correctament i assegurar

la correcció de l’escrit amb la revisió.

5. Utilitzar l’escriptura com un suport a l’estudi, organitzar-se i construir coneixements.

6. Reconèixer l’escriptura com una activitat que li permet comunicar-se, aprendre i

participar en la societat.

7. Identificar i usar elements comunicatius no verbals propis dels entorns quotidians.

8. Conèixer i aplicar l’ortografia en l’escriptura.

COMPETÈNCIA GRAMATICAL I LÈXICA

1. Conèixer i aplicar els coneixements lèxics i semàntics: derivació, sinonímia,

antonímia...

2. Conèixer i aplicar els coneixements de la gramàtica: els verbs d’acció, connectors

temporals i espacials senzills, concordança gènere i nombre, etc.

3. Conèixer i aplicar els coneixements de la lingüística del text.

4. Valorar els coneixements ortogràfics, lèxics, gramaticals i textuals.

COMPETÈNCIA EN LA TECNOLOGIA DE LA COMUNICACIÓ

1. Utilitzar programes educatius informàtics per a elaborar i presentar els textos.

2. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina de treball i

d’estudi.

3. Utilitzar el correu electrònic.

CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL PRIMER CICLEI. COMPETÈNCIA ORAL

1. Ús d’un repertori lèxic i morfosintàctic suficient per a comprendre i expressar

les situacions comunicatives que es generen en l’aprenentatge formal i informal i

situacions lúdiques.

Procediments

1.1. Anàlisi i identificació dels elements característics de les diferents situacions

comunicatives de caire formal, informal i lúdic.

1.2. Ús del repertori lèxic i morfosintàctic en les diferents situacions comunicatives:

descriure, recitar, exposar, explicar experiències i fets, donar instruccions, expressar

desitjos i necessitats, narrar, conversar, dramatitzar…



1.3. Coneixement dels diferents registres.

1.4. Adequació del registre a la situació comunicativa corresponent.

Valors

1.5. Actitud reflexiva i crítica entorn als criteris propis i d’atenció davant els missatges

que es reben.

1.6. Interès per enriquir el vocabulari a fi i efecte d’usar-lo en la situació comunicativa

adient.

2. Comprensió i expressió dels exponents més freqüents que s’utilitzen per a expressar

una necessitat, un desig, un sentiment, per a sol·licitar i donar informació, per a regular

les relacions entre persones.

Procediments

2.1. Identificació i comprensió de fórmules orals que serveixin per a expressar

necessitat, desig, sentiment, etc.

2.2. Ús de fórmules orals que serveixin per a expressar necessitat, desig, sentiment,

etc.

2.3. Concreció de la intenció comunicativa d’un missatge oral.

2.4. Adequació de la forma a la intenció comunicativa.

Valors

2.5. Actitud reflexiva i crítica davant els missatges que es reben.

2.6. Interès per les estructures d’ús més freqüent per a expressar una necessitat,

un desig, un sentiment, sol·licitar i donar informació, per a regular les relacions

entre persones.

3. Aplicació de les microhabilitats de la comprensió en textos breus i senzills:

reconèixer, seleccionar, interpretar, anticipar, inferir i retenir.

Procediments

3.1. Identificació dels elements que intervenen en una situació comunicativa

(presentacions personals, poemes, prediccions, contes, instruccions, rodolins,

narracions, descripcions, llegendes, rondalles, converses, dramatitzacions…) i del seu

context.

3.2. Concreció del propòsit de cada situació comunicativa.

3.3. Anàlisi de les diverses estratègies de comprensió oral.



3.4. Aplicació de les estratègies més adequades en funció del propòsit d’escolta:


3.5. Regulació de l’estratègia aplicada en una situació comunicativa determinada.

3.6. Avaluació de l’estratègia de comprensió oral aplicada.

Valors

3.7. Actitud crítica i raonada davant les comunicacions en què es fa de receptor:

presentacions personals, poemes, prediccions, contes, instruccions, rodolins,

narracions, descripcions, llegendes, rondalles, converses, dramatitzacions…

4. Comprensió de textos orals: identificació del significat global del text.

Reconeixement d’informacions rellevants i irrellevants.

Procediments

4.1. Comprensió del contingut d’un text oral.

4.2. Reconeixement de les informacions rellevants i irrellevants.

4.3. Ordenació de les informacions rellevants i irrellevants.

4.4. Comprensió del contingut global del text oral.

Valors

4.5. Constància i esforç en la recepció del missatge.

4.6. Actitud d’atenció mantinguda i crítica envers els missatges rebuts.

5. Comprensió i producció de textos orals unipersonals amb estructura interna

diversa: narrativa (expressió de fets i vivències de la vida quotidiana,

rondalles…), descriptiva (elaboració de descripcions senzilles de persones, animals

i objectes), expositiva (textos explicatius senzills amb un suport contextual) i

instructiva (ordres i instruccions de poca complexitat).

Conceptes

5.1. La comunicació oral per mitjà de textos unipersonals: narrativa (expressió de fets i

vivències de la vida quotidiana, rondalles…), descriptiva (elaboració de descripcions

senzilles de persones, animals i objectes), expositiva (textos explicatius senzills amb un

suport contextual) i instructiva (ordres i instruccions de poca complexitat).

Procediments

5.2. Identificació de diversos textos orals unipersonals: narratius, descriptius, expositius

i instructius.



5.3. Comprensió de la intenció o funció del llenguatge en els textos orals unipersonals.

5.4. Síntesi de les idees fonamentals del text.

5.5. Associació de continguts de tipus verbal i no verbal en un text oral unipersonal.

5.6. Interpretació de la intencionalitat del text oral unipersonal.

5.7. Reflexió i organització de la pròpia opinió.

5.8. Utilització d’habilitats lingüístiques.

5.9. Producció de narracions, descripcions, exposicions i instruccions.

5.10. Interpretació d’ordres, relats i explicacions senzilles.

5.11. Adequació de la pròpia expressió a les diferents intencions i situacions

comunicatives.

5.12. Entonació de l’oració segons la intenció.

Valors

5.13. Gust i esforç per assolir una bona declamació.

5.14. Hàbit de recitació amb gust de textos breus, com ara petits poemes i textos en

prosa.

5.15.Gust per explicar, descriure… el que s’observa i les pròpies inquietuds

comunicatives.

5.16. Apreciació de la qualitat dels propis missatges.

5.17. Apreciació per l’expressió oral de sentiments.

5.18. Interès per una pronunciació correcta dins la varietat dialectal pròpia.

6. Exposició en públic de textos breus.

Procediments

6.1. Preparació del text que es vol exposar en públic: presentació personal, poema,

predicció, conte, instrucció, rodolins, narració, descripció, llegenda, rondalla…

6.2. Treball de l’entonació, la dicció i la postura corporal adients al tipus de text

que es pretén transmetre.

6.3. Exposició del text breu davant del públic.

Valors


6.5. Interès per participar en explicacions senzilles davant de col·lectius.



7. Comprensió i producció de textos diversos en una situació d’interacció

comunicativa (en petit grup o en gran grup): dramatització de textos breus,

participació en una conversa, simulació de situacions comunicatives quotidianes.

Procediments

7.1. Identificació de textos orals diversos en una situació d’interacció comunicativa (en

petit grup o en gran grup): obres teatrals breus, converses...

7.2. Comprensió de la situació comunicativa en obres teatrals breus, converses…

7.3. Producció de dramatitzacions senzilles.

7.4. Producció de converses i altres situacions comunicatives quotidianes.

Valors

7.5. Actitud de silenci i d’atenció en les intervencions dels altres.

7.6. Hàbit de memorització i recitació del text corresponent al personatge assignat en

les dramatitzacions.

7.7. Importància de la llengua com a vehicle de relació social.


8. Aplicació d’estratègies i normes per a comunicar-se: escoltar activament,

mantenir el tema de la conversa, repetir els missatges, respectar el torn de

paraula, mirar l’interlocutor.

Procediments

8.1. Identificació dels elements que intervenen en una situació comunicativa i del

seu context.

8.2. Anàlisi de les diverses estratègies i normes per a comunicar-se: escoltar

activament, mantenir el tema de la conversa, repetir els missatges i respectar el

torn de paraula.

8.3. Aplicació de les diverses estratègies i normes en una situació d’interacció

comunicativa.

8.4. Reconeixement de la situació d’interacció comunicativa.

8.5. Selecció de les estratègies comunicatives.

8.6. Elaboració del guió del discurs.

8.7. Precisió lèxica en la producció del text oral adaptat a la situació comunicativa.

8.8. Pronunciació correcta del text del discurs.

8.9. Adequació del to, el ritme i l’expressió a la situació comunicativa.



Valors

8.10. Actitud de silenci i d’atenció davant les intervencions dels mestres, dels adults en

general i dels companys.

8.11. Actitud de demora de la resposta fins que l’altre no hagi acabat totalment de

parlar.

8.12. Valoració de la convivència en el grup.

9. Escolta, memorització i reproducció o reexplicació de gèneres narratius i

retòrics provinents de la tradició popular, tant amb suport oral com escrit.

Conceptes

9.1. El conte, la rondalla i la llegenda.

Procediments

9.2. Identificació dels elements característics de textos populars breus i senzills durant

la seva audició.

9.3. Selecció i aplicació d’estratègies per a la comprensió i l’anàlisi de textos populars

orals breus i senzills.

9.4. Ús de tècniques de memorització activa de textos populars orals breus i senzills.

9.5. Reproducció del text tenint en compte la pronunciació i l’adequació a la situació

comunicativa.

9.6. Producció de dramatitzacions senzilles de contes, rondalles i llegendes.

9.7. Memorització i recitació de poemes i textos, com ara endevinalles.

Valors

9.8. Interès per participar en narracions senzilles davant de col·lectius.

9.9. Hàbit de recitació amb gust de textos breus en prosa i en vers.



9.11. Interès per escoltar manifestacions literàries orals.

9.12. Importància de la llengua com a vehicle de transmissió de la cultura popular.

10. Consolidació i ampliació del vocabulari.

Conceptes

10.1. Contingut semàntic del vocabulari.

Procediments



10.2. Anàlisi del vocabulari d’un text oral.

10.3. Ús correcte del vocabulari adequant-lo a la situació comunicativa.

10.4. Precisió lèxica a l’hora d’utilitzar el vocabulari.

Valors

10.5. Importància de la llengua com a font de vocabulari.

10.6. Valoració del nou vocabulari com a enriquiment personal.

10.7. Interès per saber el significat dels mots nous i utilitzar-los correctament.

11. Pronunciació i entonació adequades.

Procediments

11.1. Discriminació auditiva de sons vocàlics i consonàntics.

11.2. Concentració i pronunciació correcta dels fonemes de la llengua.

11.3. Adequació del to al moviment, a la situació i al tema del text oral.

Valors

11.4. Interès per una bona dicció en l’expressió pròpia.

11.5. Hàbit de pronunciar correctament d’acord amb la varietat que es parla.

12. Interpretació i ús del llenguatge no verbal (utilitzar els recursos expressius que

ofereix l’expressió facial).

Conceptes

12.1. Elements no verbals del llenguatge oral: l’expressió facial.

Procediments

12.2. Identificació dels elements no verbals del llenguatge oral: l’expressió facial.

12.3. Interpretació dels elements no verbals del llenguatge oral: l’expressió facial.

12.4. Utilització dels recursos expressius de l’expressió facial en la producció de

missatges orals.

Valors

12.5. Interès per interpretar i utilitzar el llenguatge no verbal per tal de garantir la

comunicació.

12.6. Valoració de l’expressió facial en les dramatitzacions o petites representacions

que es fan a classe.



13. Ús del llenguatge oral com un instrument per a comunicar-se i aprendre:

escoltar, preguntar, recollir dades.

Procediments

13.1. Audició atenta de missatges orals.

13.2. Realització de preguntes per mitjà del llenguatge oral.

13.3. Recollida de dades per mitjà del llenguatge oral.

Valors

13.4. Interès pel llenguatge oral com un instrument per a comunicar-se.

13.5. Actitud de silenci i atenció envers les intervencions dels altres.

13.6. Respecte per les intervencions dels altres.

13.7. Interès per utilitzar el llenguatge oral per a preguntar i recollir dades.

14. Gust i sensibilitat pels textos orals: actitud favorable davant les diverses

manifestacions de l’expressió oral, respecte i recolzament a qui comença a parlar

una nova llengua, respecte per les llengües que hi ha a l’entorn.

Valors

14.1. Actitud favorable davant les diverses manifestacions de l’expressió oral.

14.2. Respecte i recolzament a qui aprèn a parlar una nova llengua.

14.3. Respecte per les llengües que hi ha a l’entorn.

14.4. Valoració de les variants dialectals de la llengua.

II. COMPETÈNCIA LECTORA

1. Correspondència fonogràfica en contextos de lectura significativa.

Conceptes

1.1. Les grafies i els sons.

Procediments

1.2. Reconeixement de la relació entre el so i la grafia.

1.3. Identificació dels signes de puntuació i de la seva funció.

1.4. Lectura silenciosa i individual de textos breus amb sentit ajustant la grafia al so.

1.5. Lectura silenciosa i individual respectant els signes de puntuació.

1.6. Automatització de la lectura oral de textos significatius.

1.7. Articulació correcta dels sons i els grups fònics.



Valors

1.8. Interès per conèixer la correspondència entre grafia i so.

2. Aplicació d’estratègies de reconeixement de paraules (aplicar les regles de

descodificació i reconèixer de forma global les paraules del vocabulari més

freqüent).

Procediments

2.1. Observació de la forma general i de la grafia correcta.

2.2. Recerca del significat.

2.3. Pronunciació de cada paraula.

2.4. Memorització del mot en un context significatiu.

2.5. Ampliació del camp visual.

2.6. Memorització de paraules d’ús freqüent per tal de produir una lectura àgil i fluida.

Valors

2.7. Constància en l’aplicació d’estratègies de reconeixement de paraules.

3. Aplicació d’estratègies de comprensió: títol, il·lustracions, relectura, anticipació

d’hipòtesis, aclariment del vocabulari. Significat global del text.

Conceptes

3.1. El títol com a element significatiu.

3.2. Les il·lustracions aclaridores dels continguts del text.

Procediments

3.3. Localització del títol.

3.4. Observació i comprensió de les il·lustracions.

3.5. Anticipació d’hipòtesis sobre el contingut partint del títol i les il·lustracions.

3.6. Treball del vocabulari per aclarir dubtes.

3.7. Utilització de la relectura com una eina per a comprendre el text.

3.8. Comprensió del sentit global del text.

Valors

3.9. Interès per descobrir el sentit global del text.

3.10. Confiança en les pròpies habilitats i capacitats.

4. Aplicació de coneixements lèxics i gramaticals a la comprensió del text.



Procediments

4.1. Identificació de la dificultat dels mots o les construccions gramaticals que

apareixen en el text.

4.2. Utilització dels coneixements lèxics adquirits al llarg del cicle per a comprendre el

text: camps semàntics, famílies de paraules, sinònims i antònims, comparacions, noms

compostos i derivats, expressions catalanes, embarbussaments.

4.3. Utilització dels coneixements gramaticals adquirits al llarg del cicle per a

comprendre el text: gènere i nombre dels noms, la concordança, adverbis, contraccions,

l’oració, tipus d’oracions, categories gramaticals, signes de puntuació.

4.4. Comprovació de la validesa de la conclusió a la qual s’ha arribat: verificació i

comprensió.

Valors

4.5. Interès i constància per aplicar els coneixements lèxics i gramaticals a la

comprensió lectora del text.

5. Reconeixement de l’organització de textos narratius: organització interna

(identificar els personatges principals, el temps i el lloc en què transcorre la

història, reconèixer l’inici, el nus i el desenllaç), organització externa (títols,

capítols, imatges). Reconeixement de textos retòrics (embarbussaments, dites,

endevinalles i poemes).

Conceptes

5.1. Els textos narratius: organització interna i externa.

5.2. Els textos retòrics: embarbussaments, dites, endevinalles i poemes.

Procediments

5.3. Identificació dels personatges principals del text narratiu.

5.4. Identificació del temps i el lloc en què succeeix la narració.

5.5. Reconeixement de les parts de la narració: inici, nus i desenllaç.

5.6. Observació i reconeixement de les parts en què s’organitza el text narratiu: títols,

capítols i imatges.

5.7. Coneixement i identificació de diversos textos retòrics i de les seves

característiques: els embarbussaments, les dites, les endevinalles i els poemes.

5.8. Reconeixement dels elements que conformen els textos retòrics: embarbussaments,

dites, endevinalles, poemes, tot aplicant els coneixements que se’n tenen.



Valors

5.9. Interès pels textos narratius i retòrics.

5.10. Gust per la lectura de textos proposats a classe i d’altres escollits lliurement.

5.11. Valoració de la lectura de textos com una manera d’omplir les estones d’oci.

5.12. Participació i gust pels jocs lingüístics: embarbussaments, dites, endevinalles…

6. Lectura comprensiva de textos breus en veu alta amb una entonació adequada i

interpretació dels signes de puntuació bàsics.

Conceptes

6.1. Les pauses i els signes de puntuació.

6.2. L’entonació de cada tipus d’oració.

Procediments

6.3. Lectura silenciosa del text.

6.4. Comprensió individual i en silenci del text.

6.5. Lectura en veu alta del text.

6.6. Comprensió de textos breus partint de la lectura en veu alta.

6.7. Treball de l’entonació partint de la interpretació dels signes de puntuació bàsics.

6.8. Lectura oral de forma expressiva a una velocitat adequada a l’edat (unes 70

paraules per minut al final del cicle).

Valors

6.9. Interès per tenir una bona dicció.

6.10. Satisfacció personal un cop s’ha llegit i entès el text.

7. Lectura amb una bona fonètica (interpretar correctament monosíl·labs i

morfemes flexius d’ús freqüent).

Procediments



7.3. Lectura en veu alta del text utilitzant la pronunciació correcta.

7.4. Interpretació correcta de la fonètica dels monosíl·labs i dels morfemes flexius d’ús

més freqüent (augmentatius i diminutius).

7.5. Memorització de la pronúncia de les paraules noves.

Valors



7.6. Interès per llegir amb una fonètica correcta.

8. Aplicació de tècniques bàsiques de treball intel·lectual: identificar la idea

principal en una imatge i en una llista de paraules.

Procediments

8.1. Observació d’una imatge.

8.2. Identificació de la idea principal en una imatge.

8.3. Lectura d’una llista de paraules.

8.4. Identificació de la idea principal en una llista de paraules.

Valors

8.5. Valoració de la imatge com a transmissora d’idees.

8.6. Hàbit d’aplicació de tècniques de treball intel·lectual.

9. Lectura de textos literaris; anàlisi dels llibres: comentaris sobre l’autor, les

il·lustracions, el contingut.

Procediments

9.1. Lectura individual i col·lectiva de textos literaris.

9.2. Anàlisi dels llibres: comentaris sobre l’autor, el tema del llibre i les il·lustracions

que hi apareixen.

Valors

9.3. Interès per tots els elements que formen el llibre: el text, la imatge i el missatge que

vol transmetre l’autor.

9.4. Gust per la lectura de textos literaris com a font de plaer.

10. Ús i gaudi de la biblioteca per tal de satisfer les necessitats d’aprenentatge:

conèixer les funcions i la ubicació dels documents, recerca d’informació i respecte

per les normes.

Procediments

10.1. Coneixement de les funcions i la ubicació dels documents en una biblioteca.

10.2. Recerca d’informació en una biblioteca tenint en compte les funcions i la ubicació

dels documents.

Valors

10.3. Valoració de la biblioteca com a font d’aprenentatge.



10.4. Respecte de les normes de la biblioteca: actitud de silenci i de treball.

10.5. Responsabilitat en l’ús dels llibres com a patrimoni col·lectiu (cura en el maneig

dels llibres).

11. Hàbit lector: apreciar la lectura (pròpia o d’un altre) i gaudir-ne, valorar la

lectura com a font d’aprenentatge.

Procediments

11.1. Descobriment de la lectura com a plaer individual o col·lectiu.

11.2. Lectura com a font d’aprenentatge.

Valors

11.3. Valoració de la lectura com a font de plaer i de coneixement.

11.4. Interès per llegir com una manera d’ampliar horitzons.

III. COMPETÈNCIA ESCRITA

1. Coneixement del codi escrit.

Conceptes

1.1. El codi escrit: grafies de vocals i consonants.

1.2. El codi escrit: signes de puntuació.

Procediments

1.3. Observació i identificació de les grafies de vocals i consonants.

1.4. Observació i identificació dels signes de puntuació.

1.5. Comprensió de la funció dels signes de puntuació.

Valors

1.6. Interès per conèixer el codi escrit i dominar-lo en la lectura i l’escriptura.

2. Aplicació de les relacions grafofòniques en l’escriptura de paraules (ortografia

natural). Aplicació de la via lèxica en paraules o expressions d’ús freqüent en les

quals les relacions grafofòniques són insegures.

Procediments

2.1. Identificació de la dificultat ortogràfica a l’hora d’escriure un mot.

2.2. Evocació dels coneixements previs a fi de relacionar amb el mot primitiu (via

lèxica) la paraula que conté la inseguretat en la relació grafofònica.

2.3. Aplicació de la via lèxica per a resoldre el dubte ortogràfic plantejat.



2.4. Escriptura, revisió i correcció de la paraula per tal de consolidar la relació

so/grafia.

Valors

2.5. Interès per consolidar l’escriptura correcta de mots amb relacions so/grafia

insegures.

2.6. Valoració de la via lèxica com un mitjà per a resoldre dubtes d’escriptura de

paraules o expressions amb relacions grafofòniques insegures.

3. Aplicació d’estratègies per a la producció de textos: planificació (participar en

l’anàlisi de la situació comunicativa —funció i destinatari—, elaborar i

estructurar el contingut a partir del propi bagatge de coneixements i experiències i

utilitzar diversos recursos per a desvetllar la imaginació) i revisió (rellegir el text

elaborat, reescriure paraules i frases).

Procediments

3.1. Establiment de la funció del text: postal, carta, instrucció, fitxa, poema, definició,

conte, exposició, narració, nota, avís…

3.2. Definició del destinatari del text.

3.3. Concreció de l’estructura del text: postal, carta, instrucció, fitxa, poema, definició,

conte, exposició, narració, nota, avís…

3.4. Elaboració del text tenint en compte la funció, el destinatari i l’estructura: postal,

carta, instrucció, fitxa, poema, definició, conte, exposició, narració, nota, avís…

3.5. Revisió i millora del text: relectura del text i reescriptura de paraules i frases.

Valors

3.6. Hàbit de planificar els textos abans d’elaborar-los.

4. Producció de textos amb diverses estructures: narrativa (expressar fets viscuts,

reexplicar contes coneguts), expositiva (elaborar una informació breu), dialogada

(escriure notes), retòrica (compondre rodolins i endevinalles), descriptiva

(elaborar descripcions, per exemple), instructiva (escriure ordres i transcriure

seqüències).

Conceptes

4.1. El text narratiu: fets viscuts, contes.

4.2. El text expositiu: informació breu.



4.3. El text dialogat: entrevista.

4.4. El text retòric: rodolins, endevinalles.

4.5. El text descriptiu.

4.6. El text instructiu.

Procediments

4.7. Producció de textos narratius: identificació dels protagonistes, el lloc i l’estructura

(fórmula d’inici, problema, solució, fórmula final); escriptura del conte i revisió.

4.8. Producció de textos expositius: observació d’un model, identificació de les parts,

elaboració i revisió.

4.9. Producció de textos dialogats: observació de models (entrevista), compleció

d’entrevistes i revisió.

4.10. Producció de textos retòrics: observació de models, identificació de rimes,

compleció de poemes i revisió.

4.11. Producció de textos descriptius: observació de models, identificació de les

característiques, elaboració del text descriptiu i revisió.

4.12. Producció de textos instructius: observació d’un models, ordenació d’ordres,

compleció del text instructiu i revisió.

Valors

4.13. Valoració del text escrit com a instrument de comunicació i font d’informació.

4.14. Interès per presentar bé els textos escrits.

4.15. Tendència a utilitzar correctament l’ortografia en la redacció de tot tipus de text

escrit.

4.16. Aplicació de les pautes de presentació: títols, marges, lletra, separació entre

línies…

4.17. Autoexigència en la producció pròpia.

4.18. Disposició activa davant les produccions escrites dels altres.

5. Producció de textos utilitzant el llenguatge verbal i no verbal amb intenció

informativa i persuasiva (elaborar cartells, participar en l’elaboració de murals).

Conceptes

5.1. El cartell.

5.2. El mural.



Procediments

5.3. Anàlisi de textos model (cartells, murals) i identificació dels elements

característics.

5.4. Anàlisi de missatges verbals i no verbals.

5.5. Relació entre missatge i imatge.

5.6. Selecció de les imatges adequades a la intenció comunicativa.

5.7. Producció de missatges utilitzant diferents recursos: cartells i murals.

Valors

5.8. Interès pels textos que combinen lletra i imatge.

5.9. Valoració d’aquests textos en igualtat respecte dels altres.


escrit.

6. Experimentació de les possibilitats comunicatives de l’escriptura a través de la

correspondència, la cartellera, avisos, notes, etc.

Conceptes

6.1. La carta.

6.2. La cartellera.

6.3. Les notes.

6.4. Els avisos.

Procediments

6.5. Observació de textos model: carta, cartellera, notes i avisos.

6.6. Anàlisi i identificació dels trets característiques de cartes, cartelleres, notes i avisos.

6.7. Utilització adequada de salutacions i comiats en la redacció de cartes.

6.8. Revisió de la carta redactada.

6.9. Observació d’un model de cartellera i identificació de les seves característiques.

6.10. Redacció d’avisos i notes: observació i anàlisi de models.

6.11. Revisió de les notes i els avisos redactats.

Valors

6.12. Interès per la correspondència, la cartellera, els avisos i les notes com un mitjà per

a comunicar-se quotidianament.

6.13. Cura de la producció dels textos d’ús quotidià.



7. Aplicació de coneixements lèxics i gramaticals en la textualització i la revisió.

Procediments

7.1. Evocació dels coneixements lèxics i gramaticals apresos.

7.2. Aplicació dels coneixements lèxics i gramaticals en la producció de textos i en la

seva revisió.

Valors

7.3. Interès per aplicar els coneixements lèxics i gramaticals adquirits a l’hora de

produir textos.

8. Aplicació dels signes d’interrogació i exclamació en l’escriptura.

Procediments

8.1. Evocació i ús en l’escriptura dels coneixements adquirits sobre els signes

d’interrogació i exclamació.

Valors

8.2. Interès per utilitzar els coneixements adquirits sobre els signes de puntuació.

9. Interès per escriure correctament. Ús dels referents d’aula per a resoldre dubtes

durant la textualització o la revisió.

Procediments

9.1. Aplicació de tots els coneixements apresos a classe a l’hora de produir un text i de

revisar-lo.

9.2. Evocació dels referents d’aula per a resoldre dubtes durant la redacció d’un escrit.

Valors

9.3. Constància i esforç per aplicar els coneixements gramaticals i lèxics en la


9.4. Valoració positiva dels referents d’aula i de la seva aplicació en la textualització o

revisió.

9.5. Esforç per fer la lletra regular i clara.

10. Presentació dels textos amb ordre i netedat i utilitzant una bona cal·ligrafia i

disposició espacial.

Procediments

10.1. Escriptura dels textos amb ordre i netedat.



10.2. Utilització d’una bona cal·ligrafia i disposició espacial.

10.3. Lectura silenciosa i revisió dels textos produïts.

10.4. Esmena de les incorreccions.

10.5. Redacció definitiva del text.

Valors

10.6. Esforç per presentar els textos amb ordre i netedat.

10.7. Hàbit d’escriure amb bona cal·ligrafia.

10.8. Constància en la bona distribució dels marges i paràgrafs.

IV. COMPETÈNCIA GRAMATICAL I LÈXICA

1. Identificació dels mots d’una frase. Reconeixement dels mots que tenen un

significat ple.

Conceptes

1.1. Les paraules dins una frase.

1.2. Les categories gramaticals: el nom, els determinants definits i indefinits, l’adjectiu,

els pronoms personals, el verb, expressions de temps i de lloc.

Procediments

1.3. Identificació del nom, els determinants definits i indefinits, l’adjectiu, els pronoms

personals, el verb, expressions de temps i de lloc.

Valors

1.4. Interès per l’anàlisi de la llengua.

1.5. Interès per l’observació i l’experimentació en el funcionament del llenguatge.

2. Identificació i formació de frases simples.

Conceptes

2.1. La frase simple: components i funció.

2.2. Les oracions enunciatives, interrogatives i admiratives.

Procediments

2.3. Identificació de frases simples a partir dels seus components.

2.4. Formació de frases simples.

2.5. Observació i reconeixement d’oracions enunciatives, interrogatives i admiratives.

2.6. Ús d’oracions enunciatives, interrogatives i admiratives.



Valors

2.7. Actitud positiva i interiorització de les regles que determinen una bona

comunicació.

2.8. Interès per la riquesa expressiva.

3. Reconeixement de la categoria gramatical del verb quan aquest expressa acció.

Conceptes

3.1. Els verbs que expressen acció.

3.2. El verb haver.

Procediments

3.3. Identificació dels verbs que expressen acció.

3.4. Identificació dels morfemes verbals.

3.5. Reconeixment i ús del verb haver.

Valors

3.6. Interès pel treball del verb com a categoria i la seva funció.

4. Distinció entre present, passat i futur.

Conceptes

4.1. El temps verbal: present, passat i futur.

Procediments

4.2. Reconeixement dels temps verbals: present, passat i futur.

4.3. Utilització correcta dels temps verbals en funció del context.

Valors

4.4. Gust per la correcta utilització dels temps verbals.

4.5. Valoració dels propis coneixements i adquisició de seguretat en el seu ús.

5. Identificació i ús dels connectors temporals i espacials senzills. Interpretació i ús

del punt a final de frase. Experimentació en l’ús d’altres signes de puntuació: la

coma enumerativa, l’interrogant, l’admiració i el guió de diàleg en contextos molt

clars.

Conceptes

5.1. Els connectors temporals i espacials.

5.2. Els signes de puntuació segons l’entonació i el tipus de frase.



5.3. El punt final de frase.

5.4. La coma enumerativa.

5.5. L’admiració i el guió de diàleg.

Procediments

5.6. Utilització correcta dels connectors més freqüents de temps i d’espai.

5.7. Ús adequat dels signes de puntuació en contextos molt clars.

Valors

5.8. Interès per la correcta utilització dels connectors i dels signes de puntuació.

5.9. Interès per l’observació del funcionament del llenguatge.

6. Aplicació de les regles de concordança de gènere i nombre.

Conceptes

6.1. La concordança de gènere i nombre: determinant-nom-adjectiu.

Procediments

6.2. Coneixement de les regles de concordança de gènere i nombre: determinant-nom-

adjectiu.

6.3. Anàlisi de la concordança de gènere i nombre entre el determinant, el nom i

l’adjectiu.

6.4. Aplicació dels coneixements adquirits sobre la concordança.

Valors

6.5. Establiment de la concordança de gènere i nombre entre el determinant, el nom i

l’adjectiu.

6.6. Confiança en la pròpia intuïció en l’ús de la concordança de gènere i de nombre i la

posterior comprovació.

6.7. Interès per superar els possibles entrebancs i millorar els propis coneixements

lingüístics.

7. Adquisició d’un ampli repertori de mots pertanyents a diversos camps

semàntics. Establiment de relacions semàntiques entre els mots. Interès per

emprar el lèxic amb precisió i conèixer el significat dels mots.

Conceptes

7.1. Les relacions entre els mots pel seu significat: els camps semàntics (escola, sorolls

d’animals, el mar, famílies d’animals, àpats, oficis, arbres i fruits, botigues, l’espai).



Procediments

7.2. Agrupació de paraules en camps semàntics: escola, sorolls d’animals, el mar,

famílies d’animals, àpats, oficis, arbres i fruits, botigues, l’espai.

7.3. Presa de coneixement del significat dels mots.

7.4. Ús de grups de paraules en camps semàntics.

Valors

7.5. Interès per ampliar el vocabulari dels camps semàntics que són objecte d’estudi.

7.6. Interès per emprar el lèxic amb precisió.

7.7. Interès per conèixer el significat dels mots.

8. Coneixement i aplicació de la formació de mots (ús de mots compostos de

l’entorn proper) i la derivació (ús d’augmentatius, diminutius i altres afixos).

Identificació de sinònims i antònims de mots del seu entorn.

Conceptes

8.1. La composició: elements components.

8.2. La derivació: els afixos (augmentatius, diminutius i el prefix des-).

8.3. La sinonímia i l’antonímia.

Procediments

8.4. Coneixement del procés de composició en la formació de paraules.

8.5. Identificació i ús de mots compostos usuals.

8.6. Identificació i ús d’augmentatius, diminutius i altres afixos (des-).

8.7. Coneixement del procés de derivació en la formació de paraules.

8.8. Ampliació del lèxic mitjançant la utilització de mots compostos, sinònims i

antònims.

8.9. Utilització dels sinònims i els antònims en contextos determinats.

Valors

8.10. Gust per aprendre els mecanismes de creació de mots: composició i derivació.

8.11. Interès per conèixer el significat de les paraules desconegudes.

8.12. Interès per utilitzar correctament els sinònims i els antònims en contextos

determinats.

9. Ús de frases i expressions habituals en situacions de comprensió i expressió.



Procediments

9.1. Reconeixement de frases i expressions habituals en situacions de comprensió i

expressió.

9.2. Utilització de frases i expressions habituals en situacions de comprensió i

expressió.

Valors

9.3. Actitud positiva envers les frases o expressions que poden ajudar en els contextos

de comunicació, tant en la comprensió com en l’expressió.

10. Discriminació, reproducció i producció de tots els sons (posant un èmfasi

especial en aquells que per diverses raons presenten problemes de producció per a

una part de la població infantil).

Conceptes

10.1. Els sons vocàlics i consonàntics segons la varietat dialectal de l’alumne/a.

10.2. La relació entre el so i la grafia corresponent a tots els sons vocàlics i

consonàntics.

10.3. Sistema vocàlic tònic: vocals obertes i tancades.

10.4. Sistema vocàlic àton.

Procediments

10.5. Discriminació auditiva dels sons vocàlics i consonàntics.

10.6. Discriminació visual dels sons vocàlics i consonàntics.

10.7. Reproducció dels sons vocàlics i consonàntics.

10.8. Producció dels sons vocàlics i consonàntics.

Valors

10.9. Valoració de la pronúncia acurada dels sons vocàlics i consonàntics.

11. Memorització de l’abecedari, iniciació en l’ordenació alfabètica: ordenació de

paraules per la inicial.

Conceptes

11.1. L’abecedari o alfabet.

Procediments

11.2. Observació i memorització de l’abecedari o alfabet.

11.3. Treball de l’ordenació alfabètica: ordenació de paraules per la inicial.



Valors

11.4. Actitud positiva envers l’aprenentatge de l’abecedari i de l’ordenació alfabètica.

11.5. Valoració de la memòria com a eina d’aprenentatge.

12. Distinció entre el nom de les lletres i el so que representen, reconeixement dels

dígrafs.

Conceptes

12.1. El nom de les lletres i el so que representen.

Procediments

12.2. Observació del nom de les lletres i del so que representen.

12.3. Distinció del nom de les lletres i del so que representen.

12.4. Reconeixement dels dígrafs.

Valors

12.5. Apreciació de la necessitat de conèixer el nom de les lletres.

12.6. Interès per reconèixer els dígrafs.

13. Establiment de relacions fonogràfiques: que no afecten el valor sonor resultant

(ortografia natural) i que segueixen les regles regulars (r/rr, x/ix, c/qu/q, g/gu, j/g,

br, bl, mb, mp).

Conceptes

13.1. Les normes d’escriptura de r i rr.

13.2. Les normes d’escriptura de x i ix.

13.3. Les normes d’escriptura de c, qu i q.

13.4. Les normes d’escriptura de g i gu.

13.5. Les normes d’escriptura de j i g.

13.6. Els grups de consonants br, bl, mb i mp.

Procediments

13.7. Identificació del so r vibrant simple i múltiple.

13.8. Ús adequat de la r i rr tenint en compte els sons que representen i els contextos en

què es troben.

13.9. Identificació del sons que representen les grafies x i ix i dels contextos en què es

troben.

13.10. Comprensió i utilització correcta de les normes d’escriptura de les grafies x i ix.



13.11. Reconeixement del so que representen les grafies c, qu i q i dels contextos en què

es troben.

13.12. Comprensió i ús correcte de les normes d’escriptura de les grafies c, qu i q.

13.13. Identificació del so que representen les grafies g i gu i dels contextos en què es

troben.

13.14. Comprensió i utilització correcta de les normes d’escriptura de les grafies g i gu.

13.15. Identificació del so que representen les grafies j i g i dels contextos en què es

troben.

13.16. Comprensió i ús correcte de les normes d’escriptura de les grafies j i g.

13.17. Identificació del so que representen els conjunts de grafies br, bl, mb i mp i dels

contextos en què es troben.

13.18. Comprensió i ús adequat de les normes d’escriptura dels conjunts de grafies br,

bl, mb i mp.

Valors

13.19. Interès per la correcta escriptura de les grafies r/rr, x/ix, c/qu/q, g/gu, j/g, br, bl,

mb, mp.

13.20. Actitud de consulta al mestre/a en cas de dubtes de grafia o de pronúncia.

13.21. Gust per escriure amb correcció i resoldre els dubtes ortogràfics.

14. Segmentació de les síl·labes d’un mot. Separació de les paraules dins la frase.

Conceptes

14.1. La separació de síl·labes.

14.2. La separació de paraules dins la frase.

Procediments

14.3. Lectura d’un mot i identificació dels cops de veu d’un mot.

14.4. Separació de les síl·labes d’un mot.

14.5. Lectura d’una frase i reconeixement de les paraules que la formen.

14.6. Separació correcta de les paraules que formen una frase.

Valors

14.7. Interès per conèixer el funcionament intern de la llengua.

14.8. Valoració de la lectura com a font d’interiorització de mots i de les separacions

sil·làbiques i de paraules.

14.9. Interès per la correcta escriptura de la llengua.



15. Aplicació de regles ortogràfiques: ús de majúscules (al començament de frase,

en noms propis referits a persones), ús de l’ (norma general), plurals -es, imperfet

-ava.

Conceptes

15.1. Les majúscules.

15.2. La l’.

15.3. Els plurals en -es.

15.4. L’imperfet en -ava.

Procediments

15.5. Observació i identificació dels contextos i mots en què s’usen les majúscules.

15.6. Ús correcte de les majúscules al començament de frase i en noms propis de

persones.

15.7. Observació i comprensió dels contextos de la frase en què s’usa l’.

15.8. Utilització de la norma general d’ús de l’ de forma correcta.

15.9. Observació i reconeixement dels casos en què es forma el plural en

-es.

15.10. Construcció de plurals en -es de forma correcta.

15.11. Identificació d’exemples de verbs en pretèrit imperfet acabats en -ava.

15.12. Escriptura de les terminacions verbals del pretèrit imperfet d’indicatiu en -ava.

15.13. Assimilació i aplicació de les regles ortogràfiques.

Valors

15.14. Apreciació de la necessitat de correcció ortogràfica en l’escriptura.

15.15. Actitud de consulta al mestre/a i al diccionari quan es tinguin dubtes ortogràfics.

16. Interès per escriure correctament. Ortografia preventiva de mots d’ús

freqüent. Preocupació per consultar paraules i estructures d’ús freqüent

d’ortografia difícil (recórrer a les diverses fonts de consulta per a solucionar els

dubtes ortogràfics i utilitzar diversos mitjans per a recordar l’estructura d’un

mot).

Procediments

16.1. Aplicació de tots els coneixements apresos a classe a l’hora de produir un text i

revisar-lo.



16.2. Ús del diccionari per a resoldre els dubtes ortogràfics.

Valors

16.3. Consciència de la importància de la correcció ortogràfica en l’expressió escrita.

16.4. Interès per recórrer a les diverses fonts de consulta a fi de solucionar els dubtes

ortogràfics.

16.5. Hàbit d’utilitzar diversos mitjans per a recordar l’escriptura d’un mot.

V. COMPETÈNCIA EN LA TECNOLOGIA DE LA COMUNICACIÓ

1. Iniciació en l’ús de les TIC com a instrument d’aprenentatge en tasques

senzilles: utilitzar els components bàsics de l’entorn gràfic de l’ordinador, obrir i

tancar una aplicació, crear un document nou.

Conceptes

1.1. L’ordinador personal i els seus perifèrics bàsics.

1.2. Inici, execució i finalització d’un programa.

1.3. Els hàbits de treball amb l’ordinador.

1.4. Les habilitats bàsiques en l’ús del ratolí.

1.5. Les habilitats bàsiques en l’ús del teclat.

1.6. El llenguatge icònic.

Procediments

1.7. Identificació dels perifèrics de l’ordinador: pantalla, teclat, ratolí, altaveus.

1.8. Observació i pràctica del procediment d’inici, execució i finalització d’un

programa.

1.9. Observació i audició d’una animació que mostra les postures correctes que s’han

d’adoptar davant l’ordinador.

1.10. Exercitació d’habilitats bàsiques amb el ratolí: fer clic i arrossegar.

1.11. Familiarització amb el teclat.

1.12. Localització de les lletres de l’abecedari, els nombres, els apòstrofs, les

majúscules, els signes de puntuació, esborrar el caràcter anterior, la barra espaiadora,

tecles de direccionalitat, tecla d’intro.

Valors

1.13. Interès per conèixer l’ordinador i les seves possibilitats com a eina d’aprenentatge.

1.14. Adquisició d’hàbits de treball correctes.



2. Ús de programes educatius senzills en relació als continguts seqüenciats: accedir

a la informació hipertextual i multimèdia prèviament seleccionada, utilitzar un

processador de text senzill, utilitzar un programari gràfic senzill.

Procediments

2.1. Utilització d’un programa informàtic senzill: desenvolupament de les habilitats

bàsiques d’interacció amb l’ordinador (ús del ratolí, el teclat, la pantalla i els altaveus).

2.2. Familiarització amb els recursos multimèdia bàsics: imatge i so.

2.3. Realització d’activitats interactives d’orientació espacial i temporal, classificació,

associació i compleció de textos.

2.4. Desenvolupament d’habilitats bàsiques d’interacció: ratolí, teclat, pantalla i

altaveus.

2.5. Ús del llenguatge icònic com a mitjà d’interacció amb l’interfície gràfica d’un

programa.

2.6. Seguiment de consignes visuals i auditives d’un programa multimèdia per a

realitzar les activitats.

2.7. Elaboració i presentació de textos escolars: escriptura, correcció de textos i

impressió; inserció d’imatges i textos secundaris dins un text principal; ús de tècniques

per a ressaltar textos (subratllar, negreta, cursiva); ús de tècniques per a alinear textos

(centrar i moure a dreta i esquerra); la incorporació d’imatges en funció d’un objectiu;

realització de fitxes de treball individual per a reforçar els continguts treballats en la

sessió amb l’ordinador.

Valors

2.8. Confiança en les pròpies habilitats i capacitats en l’ús de programes informàtics.

2.9. Interès per usar l’ordinador com un instrument de treball.

2.10. Sensibilització envers l’organització del temps i de l’espai propis en el treball amb

l’ordinador.

2.11. Interès per la correcta presentació dels treballs mitjançant recursos informàtics.

3. Ús de les TIC com a eina de comunicació: establir una comunicació senzilla

entre dues persones.

Procediments

3.1. Ús de programes educatius per a l’organització personal i escolar.

3.2. Creació de cartes, invitacions i cartells mitjançant recursos digitals.



3.3. Compleció de diferents formats digitals per a facilitar l’estudi: l’agenda, el

diccionari personal, les fitxes de treball, el resum.

Valors

3.4. Interès per fer ús de documents electrònics per a l’intercanvi comunicatiu.

3.5. Valoració dels recursos informàtics com a estratègies d’organització del treball

personal i escolar.

4. Interès per l’ús de les TIC.

Valors

4.1. Valoració de les TIC com a eines que faciliten la feina.

4.2. Interès per fer ús dels documents electrònics.

4.3. Disposició activa de cara a l’aprenentatge de les TIC.

CRITERIS D’AVALUACIÓ PER AL PRIMER CICLE COMPETÈNCIA ORAL

1. Participar en situacions de comunicació espontànies i dirigides als altres tot

respectant les normes de comunicació: torn de paraula, escoltar i mirar l’interlocutor, i

mantenir el tema.

2. Expressar-se de forma oral amb el vocabulari adequat, la pronunciació correcta i

ordre en les idees.

3. Comprendre diversos relats amb presència o absència de l’emissor o d’altres

elements visuals i explicacions de característiques i complexitat diverses procedents

d’emissors diferents.

4. Comprendre el significat global de textos orals i identificar la informació més

rellevant.

5. Utilitzar diverses frases simples amb l’entonació i la puntuació adequades.


6. Comprendre el significat global de textos orals i identificar la informació més

rellevant.

7. Comprendre textos tot fent servir les estratègies de comprensió de textos.

8. Interpretar i aplicar les convencions bàsiques del codi escrit: relació so-grafia.

9. Llegir mentalment textos senzills.



10. Llegir expressivament textos i contes breus de tipologia diversa.

11. Extreure informació explícita d’un text i distingir la idea global de textos breus.


12. Elaborar diversos tipus de text: cartes, contes, poemes… tot aplicant coneixements

ortogràfics, lèxics i morfosintàctics amb una cal·ligrafia correcta i pulcritud en els

marges, els títols, la lletra, etc.

13. Compondre textos combinant diversos recursos comunicatius.

14. Elaborar textos tot fent servir les estratègies de producció de textos.

15. Utilitzar les normes ortogràfiques bàsiques: majúscules; plurals –es; dígrafs rr, qu,

gu, ny, ll, tx; grups br, bl, mb, mp; articles el, la, l’; final de mot en -ava.


16. Experimentar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari: derivació.

17. Conèixer i utilitzar el vocabulari d’ús amb precisió i correcció.

18. Identificar sinònims i antònims de paraules d’ús més freqüent.

19. Diferenciar i produir els sons vocàlics i consonàntics.

20. Memoritzar visualment: mots relacionats amb la vida de la classe i amb l’entorn

més proper.

21. Utilitzar les normes ortogràfiques bàsiques: majúscules; plurals –es; dígrafs rr, qu,

gu, ny, ll, tx; grups br, bl, mb, mp; articles el, la, l’; final de mot en -ava.

22. Experimentar les possibilitats dels mots o grups de mots modificant-ne el gènere i el

nombre.


23. Familiaritzar-se amb l’ús de programes informàtics educatius senzills.



CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL PRIMER CURSI. COMPETÈNCIA ORAL




Procediments




descriure, recitar, exposar, explicar experiències i fets, donar instruccions, expressar

desitjos, narrar, dramatitzar…

1.3. Coneixement dels diversos registres.


Valors


que es reben.

1.6. Interès per enriquir el vocabulari a fi i efecte d’usar-lo en la situació comunicativa

adient.




Procediments


desig, sentiment, etc.

2.2. Ús de fórmules orals que serveixin per a expressar desig, sentiment, etc.



Valors


2.6. Interès per les estructures d’ús més freqüent per a expressar un desig, un

sentiment, sol·licitar i donar informació, per a regular les relacions entre persones.





Procediments


(presentacions personals, poemes, prediccions, contes, instruccions, rodolins,

narracions, descripcions, dramatitzacions…) i del seu context.



3.4. Aplicació de les estratègies més adequades en funció del propòsit d’escolta:




Valors


presentacions personals, poemes, prediccions, contes, instruccions, rodolins,

narracions, descripcions, dramatitzacions…

4. Comprensió de textos orals: identificació del significat global del text.


Procediments





Valors




diversa: narrativa (expressió de fets i vivències de la vida quotidiana,

rondalles…), descriptiva (elaboració de descripcions senzilles de persones, animals

i objectes), expositiva (textos explicatius senzills amb un suport contextual) i

instructiva (ordres i instruccions de poca complexitat).



Conceptes


vivències de la vida quotidiana…), descriptiva (elaboració de descripcions senzilles de

persones) i instructiva (ordres i instruccions de poca complexitat).

Procediments

5.2. Identificació de diversos textos orals unipersonals: narratius, descriptius i

instructius.







5.9. Producció de narracions, descripcions i instruccions.



comunicatives.


Valors



prosa.

5.15. Gust per explicar, descriure… el que s’observa i les pròpies inquietuds

comunicatives.









Procediments


petit grup o en gran grup): obres teatrals breus...

7.2. Comprensió de la situació comunicativa en obres teatrals breus…


7.4. Producció d’altres situacions comunicatives quotidianes.

Valors








Conceptes

9.1. El conte.

Procediments


la seva audició.

9.3. Selecció i aplicació d’estratègies per a la comprensió i l’anàlisi de textos populars




comunicativa.

9.6. Producció de dramatitzacions senzilles de contes.

9.7. Memorització i recitació de poemes i textos.

Valors

9.8. Interès per participar en narracions senzilles davant de col·lectius.

9.9. Hàbit de recitació amb gust de textos breus en prosa i en vers.








Conceptes


Procediments




Valors





Procediments




Valors





Conceptes


Procediments




missatges orals.



Valors

12.5. Interès per interpretar i usar el llenguatge no verbal a fi de garantir la

comunicació.





Procediments




Valors







una nova llengua, respecte a les llengües que hi ha a l’entorn.

Valors



14.3. Respecte a les llengües que hi ha a l’entorn.




Conceptes


Procediments




1.3. Identificació dels signes de puntuació i de llur funció.





Valors




freqüent).

Procediments







Valors



d’hipòtesis, aclariment del vocabulari. Sentit global del text.

Conceptes



Procediments






3.8. Comprensió del significat global del text.



Valors

3.9. Interès per descobrir el significat global del text.



Procediments




text: camps semàntics, famílies de paraules, sinònims i antònims, comparacions.

4.3. Utilització dels coneixements gramàticals adquirits al llarg del cicle per a

comprendre el text: gènere i nombre dels noms, la concordança, adverbis, contraccions.


comprensió.

Valors





història, reconèixer l’inici, el nus i el desenllaç), organització externa (títols,



Conceptes


5.2. Els textos retòrics: endevinalles i poemes.

Procediments

5.3. Identificació dels personatges principals del text narratiu.

5.4. Identificació del temps i el lloc en què succeeix la narració.



5.6. Coneixement i identificació de diferents textos retòrics i de les seves

característiques: les endevinalles i els poemes.



5.7. Reconeixement dels elements que conformen els textos retòrics: endevinalles,

poemes, tot aplicant els coneixements que se’n tenen.

Valors


5.9. Afecció per la lectura de textos proposats a classe i d’altres escollits lliurement.


5.11. Participació i gust pels jocs lingüístics, com ara endevinalles.



Conceptes



Procediments








Valors





Procediments




7.4. Interpretació correcta de la fonètica dels monosíl·labs d’ús més freqüent.




Valors




Procediments





Valors





Procediments



que hi apareixen.

Valors




11. Hàbit lector: apreciar i gaudir la lectura (pròpia o d’un altre), valorar la


Procediments



Valors







Conceptes



Procediments




Valors



natural). Aplicació de la via lèxica en paraules o expressions d’ús freqüent en què

les relacions grafofòniques són insegures.

Procediments


2.2. Evocació dels coneixements previs per tal de relacionar amb el mot primitiu (via



2.4. Escriptura, revisió i correcció de la paraula a fi de consolidar la relació so/grafia.

Valors


insegures.










Procediments

3.1. Establiment de la funció del text: postal, instrucció, fitxa, poema, definició, recepta

de cuina, conte…


3.3. Concreció de l’estructura del text: postal, instrucció, fitxa, poema, definició,

recepta de cuina, conte…

3.4. Elaboració del text tenint-ne en compte la funció, el destinatari i l’estructura:

postal, instrucció, fitxa, poema, definició, recepta de cuina, conte…


Valors





(elaborar descripcions…) i instructiva (escriure ordres i transcriure seqüències).

Conceptes


4.2. El text retòric: rodolins, endevinalles.

4.3. El text descriptiu.


Procediments

4.5. Producció de textos narratius: identificació dels protagonistes, el lloc i l’estructura

(fórmula d’inici, problema, solució, fórmula final); escriptura del conte i revisió.



4.7. Producció de textos descriptius: observació de models, identificació de les

característiques, elaboració del text descriptiu i revisió.

4.8. Producció de textos instructius: observació d’un model, ordenació d’ordres,


Valors






escrit.


línies…




Procediments



seva revisió.

Valors


produir textos.


Procediments



Valors




Procediments


revisar-lo.


Valors






revisió.




Procediments






Valors






significat ple.

Conceptes

1.1. Les paraules dins una frase.

Procediments

1.2. Identificació de les paraules dins una frase.

Valors





clars.

Conceptes

5.1. Els connectors temporals.



Procediments

5.2. Utilització correcta dels connectors més freqüents de temps.

Valors

5.3. Interès per la correcta utilització dels connectors de temps.



Conceptes


Procediments


adjectiu.


l’adjectiu.


Valors


l’adjectiu.

6.6. Confiança en la pròpia intuïció en l’ús de la concordança de gènere i nombre i la



lingüístics.




Conceptes

7.1. Les relacions entre els mots pel seu significat: els camps semàntics (escola, sorolls

d’animals, el mar, famílies d’animals, àpats, oficis).

Procediments

7.2. Agrupació de paraules en camps semàntics: escola, sorolls d’animals, el mar,

famílies d’animals, àpats, oficis.





Valors







Conceptes

8.1. La sinonímia i l’antonímia.

Procediments

8.2. Utilització dels sinònims i els antònims en contextos determinats.

Valors

8.3. Interès per utilitzar correctament els sinònims i els antònims en contextos

determinats.


Procediments


expressió.


expressió.

Valors




especial en aquells que per diverses raons presenten problemes de producció a una

part de la població infantil).



Conceptes



consonàntics.

Procediments





Valors

10.7. Valoració de la pronúncia acurada dels sons vocàlics i consonàntics.


dígrafs.

Conceptes


Procediments




Valors





br, bl, mb, mp).

Conceptes





Procediments




es troben.



troben.



troben.





bl, mb i mp.

Valors

13.13. Interès per la correcta escriptura de les grafies c/qu/q, g/gu, j/g, br, bl, mb, mp.

13.14. Actitud de consulta al mestre/a quan es tinguin dubtes de grafia o de pronúncia.



Conceptes



Procediments





Valors









-ava.

Conceptes



Procediments

15.3. Observació i identificació dels contextos i mots en què s’usen les majúscules.


persones.


-es.



Valors





d’ortografia difícil (recórrer a les diverses fonts de consulta per tal de solucionar

els dubtes ortogràfics i utilitzar diversos mitjans per a recordar l’estructura d’un

mot).

Procediments


revisar-lo.


Valors



ortogràfics.






senzilles: utilitzar components bàsics de l’entorn gràfic de l’ordinador, obrir i


Conceptes







Procediments



programa.





1.12. Localizació de les lletres de l’abecedari, els nombres, els apòstrofs, les


les tecles de direccionalitat, la tecla d’intro.

Valors



2. Ús de programes educatius senzills en relació als continguts seqüenciats: accés a

la informació hipertextual i multimèdia prèviament seleccionada, ús d’un

processador de text senzill, ús d’un programari gràfic senzill.

Procediments


bàsiques d’interacció amb l’ordinador (ús del ratolí, teclat, pantalla i altaveus).







altaveus.


programa.

2.6. Seguiment de consignes visuals i auditives d’un programa multimèdia per tal de





(centrar i moure a dreta i esquerra); la incorporació d’imatges en funció d’un objectiu;



Valors

2.8. Confiança en les pròpies habilitats i capacitats en l’ús de programes informàtics.

2.9. Interès per utilitzar l’ordinador com un instrument de treball.


l’ordinador.




Procediments



3.3. Compleció de diferents formats digitals per a facilitar l’estudi: l’agenda, el


Valors



personal i escolar.




Valors

4.1. Valoració de les TIC com a eines que faciliten el treball.





CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL SEGON CURSI. COMPETÈNCIA ORAL




Procediments




descriure, exposar, explicar experiències i fets, donar instruccions, expressar necessitats,

narrar, conversar, dramatitzar…



Valors

1.5. Actitud reflexiva i crítica entorn als criteris propis i d’atenció respecte dels

missatges que es reben.

1.6. Interès per enriquir el vocabulari a fi i efecte d’utilitzar-lo en la situació

comunicativa adient.




Procediments


necessitat, desig, sentiment, etc.

2.2. Ús de fórmules orals que serveixin per a expressar necessitat, sentiment, etc.



Valors

2.5. Actitud reflexiva i crítica respecte dels missatges que es reben.

2.6. Interès per les estructures d’ús més freqüent per a expressar una necessitat,

un sentiment, sol·licitar i donar informació, per a regular les relacions entre

persones.





Procediments


(narracions, exposicions, descripcions, llegendes, rondalles, converses, instruccions,

dramatitzacions…) i del seu context.



3.4. Aplicació de les estratègies més adequades tenint en compte el propòsit d’escolta:




Valors


narracions, exposicions, descripcions, llegendes, rondalles, converses, instruccions,

dramatitzacions…

4. Comprensió de textos orals: identificació del sentit global del text.


Procediments





Valors




diversa: narrativa (expressió de fets i vivències de la vida quotidiana, rondalles…),

descriptiva (elaboració de descripcions senzilles de persones, animals i objectes),



expositiva (textos explicatius senzills amb un suport contextual) i instructiva

(ordres i instruccions de poca complexitat).

Conceptes


vivències de la vida quotidiana, rondalles…), descriptiva (elaboració de descripcions

senzilles d’animals i objectes), expositiva (textos explicatius senzills amb un suport

contextual) i instructiva (ordres i instruccions de poca complexitat).

Procediments

5.2.Identificació de diferents textos orals unipersonals: narratius, descriptius, expositius

i instructius.







5.9. Producció de narracions, descripcions, exposicions i instruccions.



comunicatives.


Valors



prosa.


comunicatives.




6. Exposició en públic de textos breus.



Procediments

6.1. Preparació del text que es vol exposar en públic: instrucció, narració,

descripció, llegenda, rondalla…

6.2. Treball de l’entonació, la dicció i la postura corporal adients al tipus de text

que es pretén transmetre.

6.3. Exposició del text breu davant del públic.

Valors


6.5. Interès per participar en explicacions senzilles davant de col·lectius.




Procediments


petit grup o en gran grup): obres teatrals breus, converses...

7.2. Comprensió de la situació comunicativa en obres teatrals breus, converses…


7.4. Producció de converses i altres situacions comunicatives quotidianes.

Valors






8. Aplicació d’estratègies i normes per a comunicar-se: escoltar activament,

mantenir el tema de la conversa, repetir els missatges, respectar el torn de

paraula, mirar l’interlocutor.

Procediments


seu context.



8.2. Anàlisi de les diverses estratègies i normes per a comunicar-se: escoltar

activament, mantenir el tema de la conversa, repetir els missatges i respectar el

torn de paraula.


comunicativa.







Valors




parlar.




Conceptes

9.1. La rondalla i la llegenda.

Procediments


la seva audició.

9.3. Selecció i aplicació d’estratègies per a la comprensió i anàlisi de textos populars




comunicativa.

9.6. Producció de dramatitzacions senzilles de rondalles i llegendes.

Valors

9.7. Interès per participar en narracions senzilles davant col·lectius.



9.8. Hàbit de recitació amb gust de textos breus en prosa.






Conceptes


Procediments




Valors





Procediments




Valors







Conceptes


Procediments




missatges orals.

Valors

12.5. Interès per interpretar i utilitzar el llenguatge no verbal a fi de garantir la

comunicació.





Procediments




Valors







una nova llengua, respecte per les llengües que hi ha a l’entorn.

Valors



14.3. Respecte per les llengües que hi ha a l’entorn.






Conceptes


Procediments


1.3. Identificació dels signes de puntuació i de la seva funció.





Valors




freqüent).

Procediments







Valors



d’hipòtesis, aclariment del vocabulari. Sentit global del text.

Conceptes





Procediments






3.8. Comprensió del sentit global del text.

Valors

3.9. Interès per descobrir el sentit global del text.



Procediments




text: camps semàntics, sinònims, noms compostos i derivats, expressions catalanes,

embarbussaments.


comprendre el text: gènere i nombre dels noms, l’oració, tipus d’oracions, categories

gramaticals, signes de puntuació.


comprensió.

Valors





història, reconèixer l’inici, el nus i el desenllaç) i organització externa (títols,





Conceptes


5.2. Els textos retòrics: embarbussaments, dites.

Procediments

5.3. Reconeixement de les parts de la narració: inici, nus i desenllaç.



5.5. Coneixement i identificació de diferents textos retòrics i de les seves

característiques: els embarbussaments, les dites.

5.6. Reconeixement dels elements que conformen els textos retòrics: embarbussaments,

dites, tot aplicant els coneixements que se’n tenen.

Valors


5.8. Gust per la lectura de textos proposats a classe i d’altres escollits lliurement.


5.10. Participació i gaudi en els jocs lingüístics: embarbussaments, dites…



Conceptes



Procediments








Valors







Procediments




7.4. Interpretació correcta de la fonètica dels monosíl·labs i dels morfemes flexius d’ús

més freqüent (augmentatius i diminutius).


Valors




Procediments





Valors





Procediments



que hi apareixen.

Valors






10. Ús i gaudi de la biblioteca per a poder satisfer les necessitats d’aprenentatge:

conèixer les funcions i la ubicació dels documents, recerca d’informació i respecte

per les normes.

Procediments

10.1. Coneixement de les funcions i la ubicació dels documents en una biblioteca.

10.2. Recerca d’informació en una biblioteca tenint en compte les funcions i la ubicació

dels documents.

Valors

10.3. Valoració de la biblioteca com a font d’aprenentatge.

10.4. Respecte de les normes de la biblioteca: actitud de silenci i de treball.

10.5. Responsabilitat en l’ús dels llibres com a patrimoni col·lectiu (cura en el maneig

dels llibres).



Procediments



Valors





Conceptes



Procediments






Valors



natural). Aplicació de la via lèxica en paraules o expressions d’ús freqüent en què

les relacions grafofòniques són insegures.

Procediments






so/grafia.

Valors


insegures.








Procediments

3.1. Establiment de la funció del text: carta, instrucció, poema, exposició, narració,

nota, avís…


3.3. Concreció de l’estructura del text: carta, instrucció, poema, exposició, narració,

nota, avís…

3.4. Elaboració del text tenint en compte la funció, el destinatari i l’estructura: carta,

instrucció, poema, exposició, narració, nota, avís…




Valors





(elaborar descripcions…) i instructiva (escriure ordres i transcriure seqüències).

Conceptes


4.2. El text expositiu: informació breu.

4.3. El text dialogat: entrevista.

4.4. El text retòric: rodolins.


Procediments

4.6. Producció de textos narratius: identificació dels protagonistes, el lloc i l’estructura;

escriptura del conte i revisió.

4.7. Producció de textos expositius: observació d’un model, identificació de les parts,

elaboració i revisió.

4.8. Producció de textos dialogats: observació de models (entrevista), compleció

d’entrevistes i revisió.



4.10. Producció de textos instructius: observació d’un model, ordenació d’ordres,


Valors




escrit.


línies…






informativa i persuasiva (elaborar cartells, participar en l’elaboració de murals).

Conceptes

5.1. El cartell.

5.2. El mural.

Procediments

5.3. Anàlisi de textos model (cartells, murals) i identificació dels elements

característics.




5.7. Producció de missatges utilitzant diversos recursos: cartells i murals.

Valors

5.8. Interès pels textos que combinen lletra i imatge.

5.9. Valoració d’aquests textos en igualtat respecte dels altres.


escrit.


correspondència, la cartellera, avisos, notes, etc.

Conceptes

6.1. La carta.

6.2. La cartellera.

6.3. Les notes.

6.4. Els avisos.

Procediments

6.5. Observació de textos model: carta, cartellera, notes i avisos.

6.6. Anàlisi i identificació dels trets característiques de cartes, cartelleres, notes i avisos.

6.7. Utilització adequada de salutacions i comiats en la redacció de cartes.


6.9. Observació d’un model de cartellera i identificació de les característiques.

6.10. Redacció d’avisos i notes: observació i anàlisi de models.




Valors



6.13. Cura de la producció dels textos d’ús quotidià.


Procediments



seva revisió.

Valors


produir textos.


Procediments



Valors




Procediments


revisar-lo.


Valors




revisió.






Procediments






Valors






significat ple.

Conceptes

1.1. Les categories gramaticals: el nom, els determinants definits i indefinits, l’adjectiu,

els pronoms personals, el verb, expressions de temps i de lloc.

Procediments

1.2. Identificació del nom, els determinants definits i indefinits, l’adjectiu, els pronoms

personals, el verb, expressions de temps i de lloc.

Valors

1.3. Interès per l’anàlisi de la llengua.


2. Identificació i formació de frases simples.

Conceptes

2.1. La frase simple: components i funció.

2.2. Les oracions enunciatives, interrogatives i admiratives.



Procediments

2.3. Identificació de frases simples a partir dels seus components.

2.4. Formació de frases simples.

2.5. Observació i reconeixement d’oracions enunciatives, interrogatives i admiratives.

2.6. Ús d’oracions enunciatives, interrogatives i admiratives.

Valors


comunicació.


3. Reconeixement de la categoria gramatical del verb quan aquest expressa acció.

Conceptes

3.1. Els verbs que expressen acció.

3.2. El verb haver.

Procediments

3.3. Identificació dels verbs que expressen acció.

3.4. Identificació dels morfemes verbals.

3.5. Reconeixment i ús del verb haver.

Valors

3.6. Interès pel treball del verb com a categoria i de la seva funció.

4. Distinció entre el present, el passat i el futur.

Conceptes

4.1. El temps verbal: present, passat i futur.

Procediments

4.2. Reconeixement dels temps verbals: present, passat i futur.

4.3. Utilització correcta dels temps verbals depenent del context.

Valors

4.4. Interès per la correcta utilització dels temps verbals.

4.5. Valoració dels propis coneixements i adquisició de seguretat en el seu ús.






clars.

Conceptes

5.1. Els connectors temporals i espacials.

5.2. Els signes de puntuació segons l’entonació i el tipus de frase.

5.3. El punt final de frase.

5.4. La coma enumerativa.

5.5. L’admiració i el guió de diàleg.

Procediments

5.6. Utilització correcta dels connectors més freqüents de temps i d’espai.

5.7. Ús adequat dels signes de puntuació en contextos molt clars.

Valors

5.8. Interès per la correcta utilització dels connectors i dels signes de puntuació.



Conceptes


Procediments


adjectiu.


l’adjectiu.


Valors


l’adjectiu.

6.6. Confiança en la pròpia intuïció en l’ús de la concordança de gènere i nombre i la



lingüístics.






Conceptes

7.1. Les relacions entre els mots pel seu significat: els camps semàntics (animals, arbres

i fruits, botigues, l’espai).

Procediments

7.2. Agrupació de paraules en camps semàntics: animals, arbres i fruits, botigues,

l’espai.



Valors







Conceptes

8.1. La composició: elements components.

8.2. La derivació: els afixos (augmentatius, diminutius i prefix des-).

8.3. La sinonímia.

Procediments



8.6. Identificació i ús d’augmentatius, diminutius i altres afixos (des-).


8.8. Ampliació del lèxic mitjançant la utilització de mots compostos i sinònims.

8.9. Utilització dels sinònims en contextos determinats.

Valors

8.10. Gust per aprendre els mecanismes de creació de mots: composició i derivació.

8.11. Interès per conèixer el significat de les paraules desconegudes.



8.12. Interès per utilitzar correctament els sinònims en contextos determinats.


Procediments


expressió.


expressió.

Valors




especial en aquells que per diverses raons presenten problemes de producció per a

una part de la població infantil).

Conceptes



consonàntics.

10.3. Sistema vocàlic tònic: vocals obertes i tancades.

10.4. Sistema vocàlic àton.

Procediments





Valors

10.9. Valoració de la pronunciació acurada dels sons vocàlics i consonàntics.

11. Memorització de l’abecedari, iniciació en l’ordenació alfabètica: ordenació de

paraules per la inicial.

Conceptes

11.1. L’abecedari o alfabet.



Procediments

11.2. Observació i memorització de l’abecedari o alfabet.

11.3. Treball de l’ordenació alfabètica: ordenació de paraules per la inicial.

Valors

11.4. Actitud positiva envers l’aprenentatge de l’abecedari i de l’ordenació alfabètica.

11.5. Valoració de la memòria com a eina d’aprenentatge.


dígrafs.

Conceptes


Procediments




Valors





br, bl, mb, mp).

Conceptes

13.1. Les normes d’escriptura de r i rr.

13.2. Les normes d’escriptura de x i ix.





Procediments

13.7. Identificació del so r vibrant simple i múltiple.

13.8. Ús adequat de la r i rr tenint en compte els sons que representen i els contextos en

què es troben.



13.9. Identificació del sons que representen les grafies x i ix i dels contextos en què es

troben.

13.10. Comprensió i utilització correcta de les normes d’escriptura de les grafies x i ix.


es troben.



troben.



troben.





bl, mb i mp.

Valors

13.19. Interès per la correcta escriptura de les grafies r/rr, x/ix, c/qu/q, g/gu, j/g, br, bl,

mb, mp.

13.20. Actitud de consulta al mestre/a quan es tinguin dubtes de grafia o de pronúncia.



Conceptes



Procediments





Valors









-ava.

Conceptes


15.2. La l’.


15.4. L’imperfet en -ava.

Procediments

15.5. Observació i identificació dels contextos i mots en què s’utilitzen les majúscules.


persones.

15.7. Observació i comprensió dels contextos de la frase en què s’usa l’.

15.8. Utilització de la norma general d’ús de l’ de forma correcta.


-es.


15.11. Identificació d’exemples de verbs en pretèrit imperfet acabats en -ava.

15.12. Escriptura de les terminacions verbals del pretèrit imperfet d’indicatiu en -ava.


Valors






els dubtes ortogràfics i utilitzar diversos mitjans per a recordar l’estructura d’un

mot).



Procediments


revisar-lo.


Valors



ortogràfics.




senzilles: ús dels components bàsics de l’entorn gràfic de l’ordinador, obrir i


Conceptes







Procediments



programa.





1.12. Localització de les lletres de l’abecedari, els nombres, els apòstrofs, les


les tecles de direccionalitat, la tecla d’intro.

Valors





2. Ús de programes educatius senzills en relació als continguts seqüenciats: accedir

a la informació hipertextual i multimèdia prèviament seleccionada, ús d’un

processador de text senzill, ús de programari gràfic senzill.

Procediments


bàsiques d’interacció amb l’ordinador (ús del ratolí, teclat, pantalla i altaveus).





altaveus.


programa.

2.6. Seguiment de consignes visuals i auditives d’un programa multimèdia per tal de





(centrar i moure a dreta i esquerra); la incorporació d’imatges d’acord amb un objectiu;



Valors

2.8. Confiança en les pròpies habilitats i capacitats a l’hora d’utilitzar programes

informàtics.

2.9. Interès per usar l’ordinador com un instrument de treball.


l’ordinador.






Procediments



3.3. Compleció de diversos formats digitals per a facilitar l’estudi: l’agenda, el


Valors



personal i escolar.


Valors






OBJECTIUS PER AL SEGON CICLE COMPETÈNCIA ORAL

1. Produir missatges orals: descripció, narració de contes, conversa, explicacions de fets

i vivències i exposicions de temes de manera ordenada i coherent, aplicant els registres

d’ús adequats a les diverses situacions comunicatives i expressats amb claredat, ordre i

coherència.

2. Dramatitzar contes, històries i altres situacions fictícies amb la dicció, l’entonació, la

postura corporal adients i l’ús d’elements comunicatius no verbals.

3. Manifestar interès per escoltar, comprendre, informar-se i poder participar

posteriorment en la conversa tot respectant el torn de paraula i valorant les idees i

intervencions dels altres.

4. Identificar la funció que tenen els elements no lingüístics en una situació oral: gest,

mirada, postura corporal, entonació, volum, ritme, velocitat i pausa.

5. Respectar l’ús de les diverses varietats de la llengua i adaptar la parla a la situació

comunicativa corresponent.


1. Comprendre relats i explicacions de models amb unes característiques i complexitat

diverses, amb presència o absència de l’emissor i amb suport visual o sense.

2. Llegir textos expressivament en situacions comunicatives diverses i amb la

preparació adequada.

3. Llegir mentalment i de manera expressiva textos de tipologia diversa aplicant les

estràtegies i habilitats necessàries per a una bona comprensió i rapidesa lectora.

4. Identificar el sentit global de textos de tipologia diversa i els registres d’ús emprats.

5. Practicar la lectura com a font de plaer i d’informació.

6. Valorar positivament l’ús de les tècniques bàsiques de treball i d’estudi i la recerca

d’informació en mitjants tradicionals i de les tecnologies de la informació i la

comunicació.


1. Expressar per escrit missatges narratius orals o exposicions breus.

2. Identificar diferents tècniques d’expressió escrites i aplicar-les a la redacció de textos

diversos dirigits: narració, descripció, diàleg, anunci… i en textos creatius i espontanis.



3. Seguir les pautes de presentació adients als textos escrits: títols, marges, separació

entre línies, i valorar l’estètica i la pulcritud dels escrits.

4. Compondre textos combinant diferents recursos comunicatius i com a suport a

l’estudi.

5. Aplicar els coneixements de la llengua (coherència, cohesió, lèxic, gramàtica) en un

text.


1. Conèixer el vocabulari de diversos contextos i utilitzar-lo amb precisió i correcció,

manifestant interès per ampliar-lo i valorant l’ús dels elements lingüístics apresos.

2. Experimentar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari (prefixació,

sufixació i composició) i els que n’amplien el sentit (comparació i polisèmia).

3. Identificar i utilitzar la sinonímia i l’antonímia per a ampliar el vocabulari i

memoritzar els elements lexicalitzats de la llengua (locucions i frases fetes).

4. Identificar dins l’oració les categories gramaticals de nom, adjectiu i verb i la seva

concordança.

5. Experimentar les possibilitats de concordança entre els elements de l’oració:

determinant/nom/adjectiu, nom/verb.

6. Identificar, classificar i puntuar diversos tipus d’oracions simples: enunciatives,

interrogatives i exclamatives.

7. Identificar dins l’oració el nucli del SN i el del SV.

8. Utilitzar els pronoms personals tònics, els connectors i altres recursos (adjectivació,

complementació).

9. Distingir els sons vocàlics i els sons consonàntics.

10. Relacionar grafia-so en la tira fònica.

11. Identificar les síl·labes d’una paraula i identificar-ne la tònica.

12. Induir les normes ortogràfiques bàsiques partint de l’observació.

13. Utilitzar normes ortogràfiques bàsiques: plurals, apòstrof, consonants insegures…

14. Manifestar predisposició per recórrer a diverses fonts de consulta a fi de comprovar

l’escriptura correcta de paraules.

15. Manifestar interès en els coneixements ortogràfics, lèxics, gramaticals i textuals.






d’estudi.


CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL SEGON CICLEI. COMPETÈNCIA ORAL

1. Ús d’un repertori lèxic i morfosintàctic ampli per a comprendre i expressar les

situacions comunicatives que es generen en l’aprenentatge formal, informal i


Procediments

1.1. Anàlisi i identificació dels elements característics de cada situació comunicativa.

1.2. Ús del repertori lèxic i morfosintàctic en les diverses situacions comunicatives:

donar instruccions, explicar experiències i fets, descriure, narrar, argumentar, fer

enquestes i entrevistes, exposar, recitar rodolins i endevinalles, conversar…



Valors


que es reben.



2. Comprensió i expressió de diversos exponents que s’utilitzen per a expressar les

diverses funcions del llenguatge.

Procediments

2.1. Identificació dels diversos elements que intervenen en una situació comunicativa.

2.2. Comprensió i expressió de la situació comunicativa en ordres, diàlegs, col·loquis,

conferències, debats, monòlegs…



Valors




2.6. Reflexió sobre les actituds personals de participació en els processos

comunicatius.

3. Ús de les estratègies de comprensió en textos breus: anticipar tenint en compte

diversos indicis, seleccionar, retenir i reformular la informació, interpretar, inferir

informacions implícites i vocabulari desconegut a través del context.

Procediments

3.1. Identificació dels elements verbals d’un text oral a la situació comunicativa

(presentacions personals, poemes, contes, llegendes, rondalles, instruccions diverses,

rodolins, explicacions i narracions diverses, descripcions, expressió de desitjos i

necessitats, diàlegs i dramatitzacions) i al context.


3.3. Anàlisi de les diverses estratègies més adequades en funció del propòsit d’escolta.


3.5. Aplicació de l’estratègia de comprensió oral aplicada.

Valors


presentacions personals, poemes, contes, llegendes, rondalles, instruccions diverses,

rodolins, explicacions i narracions diverses, descripcions, expressió de desitjos i

necessitats, diàlegs i dramatitzacions.

4. Ús d’estratègies d’expressió oral: planificar discursos formals amb l’ajuda d’un

guió, ajustar el discurs en cas d’incomprensió del receptor (reformular, explicar),

fer ús de la paràfrasi per a compensar buits lèxics o estructurals.

Procediments

4.1. Identificació de la situació comunicativa.

4.2. Concreció del propòsit per a elaborar un text oral.

4.3. Selecció i organització del contingut d’un text oral.

4.4. Elaboració del guió d’un text oral.

4.5. Ajust del text oral a la situació comunicativa.

4.6. Selecció dels recursos més adients per a comunicar el text oral.

4.7. Regulació del text oral aplicat a la situació comunicativa.

4.8. Avaluació del text oral emès en una situació comunicativa.



Valors

4.9. Curiositat per analitzar el comportament propi en les intervencions.

4.10. Voluntat de ser precís i clar en les intervencions.

4.11. Tendència a expressar-se amb coherència i correcció.

4.12. Valoració dels diversos suports materials que es poden utilizar per a comunicar un

text oral.

5. Identificació del sentit global del text. Reconeixement de les idees principals i

secundàries. Reconeixement de les idees no explícites. Deducció de paraules a

partir del context. Anàlisi dels missatges i valors que transmet el text. Elaboració

de resums orals.

Conceptes

5.1. Les idees principals i les idees secundàries.

Procediments


5.3. Reconeixement de les idees principals i secundàries.

5.4. Ordenació de les idees principals i secundàries.

5.5. Identificació i interpretació de missatges explícits en els textos orals: doble sentit,

sentit humorístic, missatges que denoten discriminació, opinions, etc.

Valors


5.7. Actitud mantinguda i crítica davant els missatges rebuts.


diversa: narratius (identificar el fil argumental, expressar situacions o experiències

personals, narrar històries conegudes o inventades), descriptius (identificar els

trets clau, elaborar descripcions de persones, animals, objectes i llocs), expositius

(elaborar breus exposicions amb llenguatge formal, iniciar-se en la definició de

conceptes), argumentatius, instructius, retòrics (endevinalles, rodolins, poemes…)

i de gèneres periodístics.



Conceptes

6.1. La comunicació oral per mitjà de textos unipersonals: narració, descripció,

exposició, argumentació, instrucció, textos retòrics (endevinalles, rodolins, poemes…) i

gèneres periodístics (notícia).

Procediments

6.2. Identificació de diversos textos orals unipersonals: narratius, descriptius,

expositius, argumentatius, instructius, retòrics i periodístics.




6.6. Comentari del text oral unipersonal tenint-ne en compte l’estructura, el contingut i

els trets lèxics.




6.10. Producció de narracions, descripcions, instruccions i textos periodístics.

6.11. Presentació d’exposicions.

6.12. Elaboració d’argumentacions i textos retòrics.


6.14. Comprensió de relats amb suport visual o sense.

6.15. Comprensió d’explicacions o argumentacions en presència o absència de

l’emissor.


comunicatives.


Valors



prosa.


comunicatives.


6.22. Apreciació de l’expressió oral de sentiments.





comunicativa (en petit grup o en gran grup): dramatització d’obres teatrals

senzilles i curtes i de produccions pròpies, manteniment d’una conversa,

comprensió i preparació d’entrevistes senzilles sobre persones conegudes per

l’alumnat.

Conceptes

7.1. La comunicació oral per mitjà de formes dialogades: obra teatral, conversa,

entrevista i enquesta.

Procediments

7.2. Identificació de textos orals diversos en una situació d’interacció comunicativa

dirigida: obres teatrals breus, converses, entrevistes i enquestes.

7.3. Comprensió de la situació comunicativa en obres teatrals breus, converses,

entrevistes i enquestes.


7.5. Producció d’entrevistes i enquestes.

7.6. Producció de converses.

Valors


7.8. Respecte per les idees que expressin els altres encara que no coincideixin amb les

nostres.





8. Aplicació d’estratègies i normes per a comunicar-se: participar, escoltar

activament, respectar el torn de paraula. Respecte per les experiències, les

opinions i els coneixements dels altres.

Procediments


seu context.



8.2. Anàlisi de les diverses estratègies i normes per a comunicar-se: participar,

escoltar activament, respectar el torn de paraula i les sensacions, les experiències,

les opinions i els coneixements dels altres.


comunicativa.







Valors




parlar.

8.12. Hàbit d’expressió ordenada i educada de la crítica constructiva de les idees.



escoltar, preguntar, recollir dades. Participar en enquestes i entrevistes. Producció

de comentaris orals i judicis personals.

Conceptes

9.1. Enquestes i entrevistes.

9.2. Els judicis personals.

Procediments

9.3. Elaboració de guions com un pas previ a l’organització d’enquestes i entrevistes.

9.4. Realització d’enquestes i entrevistes aplicant estratègies i normes per a comunicar-

se.


9.6. Formalització de judicis personals.

Valors

9.7. Interès pel llenguatge com un instrument per a comunicar-se.



9.8. Actitud d’atenció mantinguda i crítica davant els missatges rebuts.

9.9. Actitud d’iniciativa personal.

9.10. Actitud participativa i constructiva.

9.11. Respecte del torn de paraula i de les intervencions i idees dels altres.

9.12. Respecte a les idees expressades pels altres, encara que no coincideixin amb les

nostres.

10. Escolta, memorització i reproducció o reexplicació de textos populars i altres

textos breus que estimulin la curiositat, l’interès i la imaginació de l’alumne/a,

tant en suport oral com escrit.

Procediments


la seva audició.





comunicativa.

10.5. Memorització i recitació de poemes i textos breus: refranys, dites,

embarbussaments, endevinalles...

Valors

10.6. Participació i interès pels jocs lingüístics: endevinalles, enigmes, cançons, mots

encreuats…

10.7. Hàbit de recitació amb gust de textos breus, com ara refranys, dites… i textos en

prosa.


10.9. Sensibilitat envers l’aspecte lúdic i creatiu del llenguatge.

10.10. Actitud participativa pels jocs lingüístics.

11. Consolidació i ampliació de vocabulari. Utilització del vocabulari propi i

específic de les altres àrees amb correcció i precisió.

Conceptes

11.1. Contingut semàntic del vocabulari propi i específic de les altres àrees.



Procediments




Valors

11.5. Interès per consolidar i ampliar el vocabulari.

11.6. Gust per utilitzar el vocabulari propi i l’específic de les altres àrees amb correcció

i precisió.

12. Ús d’una entonació adequada i pronunciació clara i natural en la presentació

dels missatges.

Procediments


12.2. Pronunciació correcta dels fonemes de la llengua.


12.4. Observació atenta de la situació en què es troben els interlocutors.

Valors

12.5. Interès per pronunciar amb correcció.

12.6. Actitud reflexiva sobre l’ús personal de la llengua oral.

12.7. Acceptació i tolerància per les diverses varietats dialectals del català.

13. Interpretació i ús del llenguatge no verbal: atribuir significat als gestos

corporals més habituals.

Conceptes

13.1. Els elements no verbals.

Procediments

13.2. Identificació de les característiques dels elements no verbals dels discursos orals.

13.3. Interpretació dels elements no verbals dels discursos orals.

13.4. Utilització del llenguatge no verbal per a regular, emfatitzar o contradir el discurs

oral.

Valors




comunicació.

14. Actitud favorable davant les diverses manifestacions de l’expressió oral.

Respecte i recolzament a qui aprèn a parlar una nova llengua. Respecte a les

llengües que hi ha a l’entorn.

Valors

14.1. Disposició favorable envers les diverses manifestacions de l’expressió oral.

14.2. Respecte i suport a qui aprèn a parlar una nova llengua.


14.4. Interès i respecte per la diversitat dialectal de la llengua catalana i, de retruc, per

la unitat de la llengua catalana.

14.5. Acceptació i tolerància per les diverses varietats dialectals.


1. Correspondència grafofònica.

Conceptes


Procediments







Valors

1.8. Interès per conèixer la correspondència entre so i grafia.

2. Aplicació d’estratègies de reconeixement de paraules (reconèixer de forma

global un ampli repertori de paraules i descodificar els mots nous per mitjà de

l’anàlisi i la síntesi-relacions lletres/sons, síl·labes i morfemes).

Procediments









Valors


3. Aplicació d’estratègies de comprensió: títol, il·lustracions, paraules clau,

capítols, relectura, anticipació d’hipòtesis i comprovació, ús del context. Ús del

diccionari.

Conceptes

3.1. Els títols i els subtítols.

3.2. Les il·lustracions.

3.3. El diccionari.

Procediments

3.4. Localització del títol i anticipació del contingut.

3.5. Observació i comprensió de les il·lustracions i verificació de la hipòtesi formulada.

3.6. Identificació de les paraules clau i comprovació d’hipòtesis.

3.7. Localització dels capítols i anticipació a l’estructura argumentativa de la història.

3.8. Relectura en cas de dificultats, pèrdues del fil argumentatiu…

3.9. Localització de mots en el diccionari tenint en compte les paraules guia.

3.10. Interpretació de les definicions del diccionari.

3.11. Selecció de l’accepció adequada al context.

Valors

3.12. Interès per aplicar estratègies de comprensió que ens ajudin a millorar la

comprensió lectora.

3.13. Hàbit d’ús del diccionari per a conèixer el significat d’alguns mots de la lectura.

3.14. Constància i esforç per finalitzar els textos que s’han començat a llegir.

4. Percepció del sentit global del text. Identificació d’idees principals i secundàries.

Síntesi i elaboració de resums. Identificació i valoració crítica dels missatges i

valors que transmet el text.



Conceptes

4.1. Les idees principals i les idees secundàries d’un text.

4.2. El resum.

Procediments

4.3. Lectura individual del text.

4.4. Aplicació d’estratègies per a esbrinar el significat de paraules i frases.

4.5. Identificació de les idees principals del text.

4.6. Identificació de les idees secundàries del text i la seva relació amb les principals.

4.7. Síntesi global del text.

4.8. Estructuració jerarquitzada de totes les idees del text.

4.9. Elaboració del resum incorporant els elements de cohesió del text.

4.10. Identificació i interpretació crítica dels missatges i valors que conté un text.

Valors

4.11. Interès per percebre el sentit global d’un text a partir de la identificació de les

seves idees.

4.12. Valoració del resum com un mitjà per a identificar el sentit global del text.

4.13. Actitud crítica a l’hora de valorar els missatges d’un text.

5. Deduir informacions implícites, reformular les informacions.

Procediments

5.1. Utilització dels indicadors externs d’un text (títol, subratllat, negretes, signes de

puntuació…) per a facilitar la recerca d’informació i la comprensió.

5.2. Discriminació de les dades rellevants i de les irrellevants.

5.3. Aplicació d’estratègies de reconeixement de lèxic.

5.4. Reflexió sobre la lectura.

5.5. Evocació dels coneixements previs.

5.6. Localització de les informacions del text.

5.7. Identificació i interpretació de les informacions implícites en un text: doble sentit,


5.8. Reformulació personal de les informacions d’un text de forma entenedora i

coherent.

Valors

5.9. Interès per la deducció i la reformulació d’informacions a partir d’una lectura.



6. Aplicació dels coneixements lèxics i gramaticals a la comprensió del text.

Procediments




text: derivació, composició, famílies de paraules, camps semàntics, sinònims i

antònims, la formació de noms i adjectius, comparacions, frases fetes, paraules crossa...


comprendre el text: tipus d’oracions, subjecte i predicat, categories gramaticals...

6.4. Aplicació sistemàtica de les estratègies per a descobrir el significat de paraules i

frases.

Valors

6.5. Actitud mantinguda i crítica davant els textos llegits.

6.6. Interès per reformular les informacions implícites d’un text de forma entenedora i

coherent.

7. Reconeixement de l’organització interna de textos narratius, descriptius,

expositius, conversacionals, retòrics, instructius, gèneres periodístics i textos d’ús

social. Lectura comprensiva de textos.

Conceptes

7.1. Textos narratius, descriptius i expositius: estructura i elements característics.

7.2. Text conversacional: estructura i elements característics.

7.3. Text retòric: rodolins, cançó, poema, cal·ligrama. Estructura i elements

característics.

7.4. Text instructiu: estructura i elements característics.

7.5. Text periodístic: estructura i elements característics.

7.6. Textos d’ús social: estructura i elements característics.

Procediments



7.9. Lectura en veu alta del text i comprensió.



7.10. Identificació dels indicadors externs d’un text (títol, subratllat, negretes, signes de

puntuació…) i d’un llibre (títol, autor, índex…) per tal de facilitar la recerca

d’informació i la comprensió.

7.11. Comprensió dels textos a partir del reconeixement de l’organització externa i la

interna.

7.12. Lectura de textos breus en prosa de tipologia variada: narracions, descripcions,

exposicions, converses, instruccions, notícies…

7.13. Identificació dels elements característics de la narració: estructura (plantejament,

nus i desenllaç), espai, temps, personatges…

7.14. Reconeixement dels elements característics de la descripció: elements descrits,

tècniques i recursos descriptius…

7.15. Reconeixement dels elements característics de l’exposició: estructura…

7.16. Identificació dels elements característics del diàleg: personatges, tema, trets

formals (ús del guió), estil directe i indirecte…

7.17. Lectura de textos en vers.

7.18. Experimentació de les característiques més rellevants de la poesia: musicalitat,

ritme i entonació.

7.19. Reconeixement dels elements característics de la instrucció: trets característics i

tipus de textos instructius.

7.20. Identificació dels elements característics de la notícia: continguts (qui, què, quan,

com, on, per què), estructura…

7.21. Identificació dels elements característics de textos d’ús social: carta (estructura i

continguts), nota, avís…

Valors

7.22. Interès per millorar la comprensió lectora dels textos tenint en compte el

reconeixement de l’organització interna.

7.23. Hàbit de lectura de textos de tipologia diversa.

7.24. Estimació per buscar i seleccionar individualment temes i textos d’interès.

8. Lectura expressiva de textos breus: llegir amb fluïdesa, interpretar els signes de

puntuació, llegir amb una bona fonètica (aplicar dins les paraules regles de la

fonètica: neutralitzacions, si s’escau, emmudiments, ensordiments).



Procediments

8.1. Lectura silenciosa i individual de textos ajustant la grafia al so.


8.3. Lectura de textos en veu alta utilitzant la pronunciació correcta.

8.4. Identificació i interpretació correcta dels signes de puntuació d’un text.

8.5. Aplicació de les normes d’emmudiment en la lletra «h» i en la grafia «r» a final de

mot.

8.6. Aplicació de les normes d’ensordiment en la lectura correcta dels mots.

8.7. Comprovació dels avenços efectuats: càlcul de l’índex de velocitat lectora.

Valors

8.8. Interès per llegir de forma expressiva els textos.

8.9. Sensibilitat estètica per copsar els elements imaginatius, creatius i emotius que

donen expressivitat al llenguatge escrit.

9. Aplicació de tècniques bàsiques de treball intel·lectual: identificar el tema, la

idea principal explícita i les idees secundàries, reorganitzar el contingut en

esquemes, mapes… resumir textos senzills.

Conceptes

9.1. L’esquema.

Procediments

9.2. Reconeixement de l’estructura d’un text i la diferència entre idea principal i idea

secundària.

9.3. Identificació dels elements de cohesió d’un text: enllaços, puntuació i temps

verbals.

9.4. Reconeixement de la significació global d’un text i distinció del tema d’aquest.

9.5. Identificació de les diverses tècniques de reorganització del contingut: esquemes,

mapes…

9.6. Aplicació de tècniques per a reorganitzar el contingut d’un text: esquemes,

mapes…

Valors

9.7. Interès per aplicar tècniques bàsiques de treball intel·lectual.

9.8. Actitud d’obertura davant els temes que s’ignoren.

9.9. Hàbit de lectura per tal d’augmentar els coneixements.



9.10. Hàbit d’estudi per tal d’obtenir els coneixements.

10. Lectura de textos literaris: anàlisis dels llibres (dades bibliogràfiques,

il·lustracions), comentaris sobre l’autor i l’il·lustrador, reflexió sobre algun recurs

estilístic, extreure’n valoracions i justificar-les.

Procediments

10.1. Identificació i anàlisi de les dades bibliogràfiques d’un llibre: títol, autor, nombre

de pàgines, editorial.

10.2. Diferenciació entre la part escrita d’un text i la part il·lustrada.

10.3. Anàlisi de les il·lustracions d’un llibre: relació text-imatge.

10.4. Exposició de la valoració de l’anàlisi del llibre.

10.5. Anàlisi d’alguns dels recursos estilístics emprats en el llibre.

Valors

10.6. Hàbit d’identificar i comentar les dades bibliogràfiques i les il·lustracions d’un

text literari.

10.7. Valoració i justificació de l’anàlisi bibliogràfica, dels comentaris sobre l’autor i

l’il·lustrador i de la reflexió sobre alguns dels recursos estilístics emprats en un text

literari.

11. Ús de la biblioteca: conèixer els espais i l’organització; iniciació en la recerca

dels catàlegs de consulta per tal de poder satisfer les necessitats de la lectura.

Respecte per les normes.

Conceptes

11.1. La biblioteca: espais i organització.

Procediments

11.2. Reconeixement dels espais i l’organització d’una biblioteca.

11.3. Utilització dels catàlegs de consulta d’una biblioteca.

11.4. Identificació de les normes de funcionament d’una biblioteca.

11.5. Ús de la biblioteca com una font per a obtenir informació a partir dels llibres

consultats.

Valors

11.6. Valoració de la biblioteca com a lloc d’oci i de treball.

11.7. Respecte per les normes que en regeixen la utilització.



11.8. Actitud de silenci i de treball.

11.9. Hàbit de retornar en les dates fixades els llibres obtinguts en préstec de la

biblioteca.

11.10. Interès per utilitzar el servei de biblioteques per iniciativa pròpia.

12. Gust per la lectura i hàbit lector: apreciar i gaudir la lectura (pròpia o d’un

altre), valorar la lectura com a font d’aprenentatge.

Procediments

12.1. Descobriment de la lectura com a font de plaer individual o col·lectiu.

12.2. Ús de la lectura com a font d’aprenentatge.

Valors

12.3. Valoració de la lectura com a font de plaer i d’aprenentatge individual.

12.4. Importància de tenir iniciativa, autonomia i voluntarietat en la lectura.



natural). Aplicació de la via lèxica en paraules o expressions en què les relacions

grafofòniques són insegures.

Procediments






Valors


insegures.





2. Aplicació d’estratègies i normes per a la producció de textos: planificació

(funció, destinatari, estructura), revisió i millora del text.

Procediments

2.1. Establiment de la finalitat del text: instructiu, avisos i notes, descriptiu, narratiu,

expositiu, conversacional, enquesta, periodístic, retòric.


2.3. Concreció de l’estructura del text: instructiu, avisos i notes, descriptiu, narratiu,

expositiu i explicatiu, conversacional, enquesta, periodístic, retòric.

2.4. Elaboració del text tenint-ne en compte la funció, el destinatari i l’estructura:

instructiu, avisos i notes, descriptiu, narratiu, expositiu, conversacional, enquesta,

periodístic, retòric.

2.5. Revisió i millora del text.

Valors


3. Producció de textos amb diverses estructures: narrativa, expositiva,

conversacional, retòrica, descriptiva, instructiva, gèneres periodístics i textos d’ús

social.

Conceptes

3.1. Textos en prosa: narracions, exposicions, converses, descripcions, instruccions.

3.2. Textos retòrics: rodolins, cançó, poema, cal·ligrama.

3.3. Textos periodístics: notícia, carta del lector.

3.4. Textos d’ús social.

Procediments

3.5. Producció del text narratiu: observació d’un conte, identificació de l’estructura

(plantejament, nus, desenllaç), dels personatges, l’espai i el temps; planificació,

elaboració del text narratiu i revisió.

3.6. Producció del text expositiu: observació d’un model i distinció de les parts;

planificació, elaboració del text expositiu i revisió.

3.7. Producció d’un text dialogat: observació dels signes que l’identifiquen i producció i

revisió d’un text dialogat.

3.8. Producció del text descriptiu: observació d’un model, identificació de les parts i

dels trets més importants; recopilació del vocabulari sobre cadascun dels aspectes de la



descripció; elaboració d’un guió amb els aspectes més destacats que s’han de descriure i

revisió del text a partir d’unes orientacions.

3.9. Producció del text instructiu: anàlisi de les característiques d’un model,

planificació, elaboració a partir de l’esquema tenint en compte el destinatari de l’escrit,

revisió i incorporació de noves aportacions.

3.10. Producció d’un text retòric (rodolins, cançó, poema, cal·ligrama): identificació

dels principals recursos literaris en el model, determinació del gènere literari i

producció del text retòric.

3.11. Producció d’un text periodístic (notícia, carta al lector): observació d’un model,

identificació de característiques, selecció d’un tema, redacció de la notícia o carta al

lector i revisió.

3.12. Reconeixement de la possibilitat d’escriure o reescriure textos a partir de

l’aplicació de tècniques i recursos observats en produccions literàries.

3.13. Elaboració de textos propis seguint tècniques de reescriptura.

3.14. Reconeixement de les possibilitats de manipulació que ofereix el text en si mateix.

3.15. Aplicació de recursos expressius en la producció de textos de creació i

imaginació: invenció de contes, creació de poemes...

Valors




escrit.


línies…


3.21. Disposició activa respecte de les produccions escrites dels altres.

3.22. Actitud de consulta dels mitjans de comunicació escrits: premsa.

3.23. Interès per les manifestacions literàries.


formativa i persuasiva (cartells, murals, còmics).

Conceptes

4.1. El cartell.



4.2. El mural.

4.3. El còmic.

Procediments

4.4. Anàlisi de textos model (cartells, murals, còmics) i identificació dels elements

característics.




4.8. Producció de missatges utilitzant diversos recursos: cartells, murals i còmics.

Valors


4.10. Actitud de consulta de textos que relacionen text i imatge.

4.11. Interès per la pulcritud en la presentació a fi de millorar l’intercanvi comunicatiu.


escrit.


correspondència, la cartellera, avisos, notes…amb o sense suport de les TIC.

Conceptes

5.1. La carta.

5.2. La cartellera.

5.3. Els avisos.

5.4. Les notes.

Procediments

5.5. Anàlisi de textos model: la carta, la cartellera, els avisos, les notes…

5.6. Anàlisi i identificació dels trets característiques (estructura, tècniques…) de cartes,

cartelleres, notes i avisos.

5.7. Redacció de cartes: selecció d’un vocabulari adient a la funció i el destinatari,

redacció de la carta.

5.8. Utilització adequada de tractaments, salutacions i comiats en la redacció de cartes.


5.10. Elaboració de cartelleres: observació d’un model, identificació de les

característiques, elaboració de la cartellera i revisió.



5.11. Redacció d’avisos i notes: selecció d’un vocabulari adient a la funció i el

destinatari.

5.12. Utilització adequada de tractaments, salutacions i comiats en la redacció de notes i

avisos.


Valors



5.15. Cura de la producció de textos d’ús quotidià.

6. Aplicació dels coneixements lèxics, ortogràfics, gramaticals i de la lingüística del

text en la textualització i la revisió. Ús dels signes de puntuació bàsics.

Procediments

6.1. Evocació dels coneixements lèxics, gramaticals i de la lingüística del text apresos.

6.2. Aplicació dels coneixements lèxics, gramaticals i de la lingüística del text en la

producció de textos i en la seva revisió.

6.3. Evocació de les normes dels signes de puntuació apresos.

6.4. Aplicació de les normes dels signes de puntuació en els escrits de producció pròpia.

Valors

6.5. Constància i esforç per aplicar els coneixements lèxics, gramaticals i de la

lingüística del text en la producció de textos.

6.6. Tendència a utilitzar correctament els signes de puntuació en la redacció de tot

tipus de text escrit.

7. Interès per escriure correctament. Consulta de diverses fonts per tal de resoldre

dubtes durant la textualització o la revisió (referents, fitxers personalitzats,

diccionaris...).

Conceptes

7.1. El diccionari.

Procediments

7.2. Evocació dels referents per tal de resoldre dubtes durant la redacció d’un escrit.

7.3. Utilització de fitxers personalitzats i del diccionari per a resoldre dubtes en el

procés de redacció d’un text o en la revisió d’aquest.



Valors

7.4. Interès per aplicar les normes d’ortografia en la redacció de textos escrits.

7.5. Interès per consultar diverses fonts a fi de resoldre dubtes durant la textualització o

la revisió: fitxers personalitzats, diccionaris...



Procediments






Valors





1. La frase i els seus components bàsics: identificació de frases. Identificació del

subjecte i el predicat en frases simples i senzilles.

Conceptes

1.1. La frase.

1.2. El subjecte i el predicat.

1.3. La concordança entre subjecte i predicat.

Procediments

1.4. Reconeixement de la frase.

1.5. Identificació del subjecte i el predicat en frases simples.

1.6. Reconeixement i ús correcte de la concordança entre subjecte i predicat.

Valors

1.7. Curiositat per l’estructura de les oracions i els textos a fi de descobrir la riquesa

d’expressió.



1.8. Conscienciació de la importància de l’ordre i estructuració en la comunicació oral i

escrita.

1.9. Valoració de l’anàlisi morfosintàctica com un mitjà per a millorar la comprensió i

l’expressió.

2. Tipus de frases simples: identificació i producció de frases enunciatives,

interrogatives i exclamatives interpretant i aplicant els signes de puntuació

corresponents.

Conceptes

2.1. L’oració enunciativa.

2.2. L’oració interrogativa.

2.3. L’oració exclamativa.

2.4. Els signes de puntuació: el punt, el signe d’exclamació i el signe d’interrogació.

Procediments

2.5. Localització de la situació en què es troben l’emissor i el receptor.

2.6. Identificació i anàlisi d’oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives.

2.7. Utilització correcta d’oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives, segons la


2.8. Aplicació dels signes de puntuació adequats en cadascuna de les oracions.

Valors



comunicació.

3. Els temps verbals: aplicació de la forma correcta dels temps del present, del

passat i del futur d’indicatiu.

Conceptes

3.1. Els temps verbals: present, passat i futur d’indicatiu.

Procediments

3.2. Reconeixement dels temps verbals d’indicatiu.

3.3. Ús correcte del present, del passat i del futur.



Valors

3.4. Actitud de respecte envers les normes gramaticals com un mitjà per a aconseguir un

millor ús de la llengua.

4. Categories gramaticals: identificació del nom, el verb, l’adjectiu qualificatiu, el

determinant i els pronoms tònics.

Conceptes

4.1. El nom.

4.2. El verb.

4.3. L’adjectiu qualificatiu.

4.4. Els determinants.

4.5. Els pronoms tònics.

4.6. Els adverbis de lloc, temps i manera.

Procediments

4.7. Identificació i ús correcte del nom.

4.8. Reconeixement i utilització correcta del verb.

4.9. Identificació i ús correcte de l’adjectiu qualificatiu.

4.10. Identificació i ús correcte dels determinants.

4.11. Utilització correcta dels pronoms tònics.

4.12. Reconeixement i ús correcte dels adverbis de lloc, temps i manera.

Valors

4.13. Interès per conèixer les categories gramaticals i utilitzar-les correctament.

4.14. Hàbit de correcció morfosintàctica.

4.15. Interès per la utilització en els treballs de creació propis de les noves estructures

apreses.

5. Tipus de mots: identificació del noms propis/noms comuns, noms

individuals/noms col·lectius, gentilicis.

Conceptes

5.1. Els noms propis i els noms comuns.

5.2. Els noms individuals i els noms col·lectius.

5.3. Els gentilicis.



Procediments

5.4. Identificació i ús dels noms comuns i dels propis.

5.5. Reconeixement i ús del noms individuals i els noms col·lectius.

5.6. Identificació i utilització correcta dels gentilicis més usuals.

Valors

5.7. Interès per conèixer els tipus de noms.

6. Aplicació de les regles de la concordança (determinant-nom-adjectiu, nom-

verb).

Conceptes

6.1. La concordança entre el determinant, el nom i l’adjectiu.

6.2. La concordança entre el nom i el verb.

Procediments

6.3. Identificació i aplicació de la concordança de gènere i nombre entre el

determinant, el nom i l’adjectiu.

6.4. Identificació i aplicació de la concordança de nombre i persona entre el nom i el

verb.

Valors



7. Identificació de la síl·laba tònica i la síl·laba àtona. Classificació de mots tònics i

àtons.

Conceptes

7.1. La síl·laba tònica i la síl·laba àtona.

7.2. Els mots tònics i els mots àtons.

Procediments

7.3. Identificació dels cops de veu en una paraula.

7.4. Separació i classificació sil·làbica de paraules.

7.5. Reconeixement de la síl·laba tònica i de les síl·labes àtones d’una paraula.

7.6. Classificació dels mots en tònics i àtons.

Valors

7.7. Interès per conèixer el funcionament de la llengua.



8. L’accent gràfic: iniciació en l’accentuació, memorització de paraules d’ús

freqüent amb accent diacrític. La dièresi en els dígrafs «gü», «qü». Memorització

de paraules d’ús freqüent.

Conceptes

8.1. L’accent gràfic.

8.2. L’ accent diacrític.

8.3. La dièresi en els dígrafs «gü», «qü».

Procediments

8.4. Observació de mots d’ús freqüent amb accent gràfic.

8.5. Escriptura correcta de mots d’ús freqüent amb accent gràfic.

8.6. Observació i memorització de mots d’ús freqüent amb accent diacrític.

8.7. Escriptura correcta de mots d’ús freqüent amb accent diacrític.

8.8. Observació i utilització de la dièresi en els dígrafs «gü», «qü».

8.9. Memorització de paraules d’ús freqüent.

Valors

8.10. Interès per conèixer les normes d’accentuació i aplicar-les.


8.12. Interès per conèixer i memoritzar els mots d’ús freqüent amb accent diacrític.

8.13. Interès per escriure correctament la dièresi en els dígrafs «gü», «qü».

8.14. Actitud de consulta a mestres o companys a l’hora de resoldre els dubtes

ortogràfics.

8.15. Actitud de consulta de llibres o diccionaris per tal de resoldre els dubtes

ortogràfics.

9. Elements cohesionadors del text escrit: ús de connectors de coordinació i de

relacions lògiques senzilles. Ús dels signes de puntuació bàsics: punt a final de

frase, la coma enumerativa, l’interrogant, l’admiració i el guió de diàleg en

contextos molt clars. Ús de recursos anafòrics: pronoms personals i sinònims.

Conceptes

9.1. Els connectors.

9.2. Els signes de puntuació: punt a final de frase, la coma enumerativa, l’interrogant,

l’admiració i el guió de diàleg.



9.3. Els pronoms personals i els sinònims com a recursos anafòrics.

Procediments

9.4. Identificació i ús dels connectors de coordinació i de relacions lògiques senzilles.

9.5. Identificació en un text dels signes de puntuació: punt a final de frase, la coma

enumerativa, l’interrogant, l’admiració i el guió de diàleg.

9.6. Ús correcte dels signes de puntuació: punt a final de frase, la coma enumerativa,

l’interrogant, l’admiració i el guió de diàleg.

9.7. Identificació i ús correcte de pronoms personals i sinònims com a recursos

anafòrics.

Valors

9.8. Esforç per utilitzar adequadament els signes de puntuació.

9.9. Hàbit d’utilització de recursos anafòrics per tal de millorar la correcció de la

llengua.

10. Lèxic: establir relacions semàntiques entre els mots (reconèixer i formar

famílies de paraules i camps semàntics; reconèixer sinònims i antònims). Utilitzar

aquests coneixements per a enriquir el lèxic, per a fixar l’escriptura dels mots i

com a recurs anafòric.

Identificar el sentit figurat i el sentit real de frases fetes i expressions usuals. Ús de

la comparació.

Conceptes

10.1. Les famílies de paraules i els camps semàntics: el cos humà, les maneres de ser, el

vestit, les feines del camp, els esports, els aliments, la família i l’electricitat.

10.2. Els sinònims i els antònims.

10.3. Les frases fetes: sentit real i sentit figurat.

Procediments

10.4. Agrupació i ús de grups de paraules en camps semàntics.

10.5. Discriminació i ús de sinònims i antònims.

10.6. Identificació del sentit real i del sentit figurat dels mots.

10.7. Identificació, interpretació, memorització i ús de frases fetes i expressions usuals.

10.8. Reconeixement i ús de la comparació.

Valors




10.10. Interès per conèixer el significat de les expressions i frases fetes.

10.11. Interès per utilitzar les expressions i els mots apresos.

10.12. Valoració del lèxic específic de cada situació.

11. Coneixement i aplicació de la formació dels mots: la composició (mots simples i

mots compostos) i la derivació (mots primitius i derivats). Identificació de la forma

i el significat dels afixos més usuals i rendibles per tal de comprendre i escriure

correctament.

Conceptes

11.1. La composició: mots simples i mots compostos.

11.2. La derivació: mots primitius i mots derivats.

11.3. Els afixos.

Procediments




11.7. Reconeixement i utilització dels afixos més habituals i rendibles.

11.8. Coneixement i ús del procés de formació d’adjectius.

11.9. Coneixement i ús del procés de formació de noms.

Valors

11.10. Interès per utilitzar els mots apresos en la producció de textos.

11.11. Interès pel funcionament dels procediments d’ampliació lèxica: composició i

derivació.

12. Interès per emprar el lèxic amb precisió i conèixer el significat dels mots.

Procediments

12.1. Identificació de les diferents situacions comunicatives i del lèxic corresponent.

12.2. Utilització del vocabulari adient a una determinada situació comunicativa.

12.3. Construcció d’oracions utilitzant el vocabulari que es va incorporant.

Valors

12.4. Hàbit de consulta freqüent del diccionari per tal de conèixer el significat dels mots

desconeguts.

13. Ordenació alfabètica de paraules. Ús del diccionari.



Conceptes

13.1. L’alfabet.

13.2. El diccionari.

Procediments

13.3. Ús i domini de l’ordre alfabètic.

13.4. Utilització del diccionari com a eina de consulta.

13.5. Maneig de diversos tipus de diccionari.

Valors

13.6. Curiositat per utilitzar fonts d’informació complementària.


desconeguts.

13.8. Hàbit de consulta freqüent del diccionari per tal d’augmentar i aclarir el lèxic.

13.9. Actitud positiva davant el diccionari.

13.10. Interès i curiositat per consultar paraules desconegudes.

13.11. Valoració del diccionari com a instrument constant de treball. Respecte a les

normes d’ús.

14. Discriminació, reproducció i producció dels sons en totes les posicions i dels

grups consonàntics finals.

Conceptes

14.1. Els sons en totes les posicions.

Procediments

14.2. Discriminació auditiva dels sons vocàlics: «e» tancada i «e» oberta, la vocal

neutra, la «o» tònica i la «o» àtona.

14.3. Discriminació auditiva dels sons consonàntics.

14.4. Discriminació visual de les grafies que representen els diversos sons.

Valors

14.5. Cura en l’expressió oral tenint en compte la dicció i la pronúncia.

14.6. Valoració de la pronúncia acurada dels sons vocàlics diferencials segons la

varietat dialectal.

14.7. Interès per la pronúncia acurada dels sons consonàntics, sobretot dels sons

palatals, de les esses sonores i sordes…

14.8. Esforç per aconseguir una bona pronúncia.



15. Consolidació de l’ortografia natural. Establiment de relacions fonogràfiques

regulars (alternances entre grafies que representen el mateix so). Memorització de

paraules i estructures d’ús freqüent amb dificultats ortogràfiques (ortografia

arbitrària).

Procediments

15.1. Consolidació de l’ortografia natural: escriptura de mots amb relació inequívoca

so/grafia.

15.2. Observació i inducció de les normes ortogràfiques fent ús de les regularitats en

l’escriptura de diferents grafies.

15.3. Observació de mots que segueixin una norma ortogràfica.

15.4. Inducció de la norma ortogràfica en l’escriptura de diferents grafies i

generalització.

15.5. Memorització de la norma ortogràfica en l’escriptura de diferents grafies.

15.6. Escriptura correcta de diversos grups consonàntics a final de mot.

Valors

15.7. Predisposició i interès individual per resoldre els dubtes ortogràfics mitjançant la

utilització de diverses fonts.


ortogràfics.

15.9. Actitud de consulta a mestres o companys per tal de resoldre els dubtes

ortogràfics.

15.10. Interès i respecte per les normes ortogràfiques.


16. Aplicació dels principals signes de puntuació.

Conceptes

16.1. El punt, la coma, el guió de diàleg, el signe d’exclamació i el signe d’interrogació.

Procediments

16.2. Inducció de les normes d’ús del punt, la coma, el guió de diàleg, el signe

d’exclamació i el signe d’interrogació i generalització.

16.3. Memorització i aplicació de les normes d’ús del punt, la coma, el guió de diàleg,

el signe d’exclamació i el signe d’interrogació i generalització.



Valors

16.4. Interès per l’ús correcte dels signes de puntuació.

17. Aplicació de regles ortogràfiques bàsiques: l’apostrofació, els articles

contractes, combinació de grafies («nm», «mb», «mp»…). Ús de majúscules.

Ortografia relacionada amb coneixements morfosintàctics: formació del plural,

regla general de formació del masculí i el femení, desinències verbals, adverbis

acabats en «-ment».

Conceptes

17.1. L’apostrofació.

17.2. Els articles contractes.

17.3. «nm», «mb», «mp».


17.5. Els plurals.

17.6. Els masculí i el femení.

17.7. Les desinències verbals.

17.8. Els adverbis acabats en «-ment».

Procediments

17.9. Observació i inducció de la norma d’apostrofació.

17.10. Ús de l’apòstrof.

17.11. Observació i ús dels articles contractes.

17.12. Observació de mots amb les grafies «nm», «mb» i «mp», i inducció de les

normes d’escriptura.

17.13. Escriptura correcta de mots amb les grafies «nm», «mb» i «mp».

17.14. Identificació dels contextos en què s’utilitzen les majúscules.

17.15. Reconeixement, memorització i aplicació de les normes ortogràfiques

relacionades amb els coneixements morfosintàctics i lèxics: formació del plural, regla

general de formació del masculí i femení, desinències verbals, adverbis acabats en -

ment.

Valors

17.16. Actitud reflexiva davant la pròpia llengua.

17.17. Respecte envers les normes ortogràfiques.




ortogràfics.

17.19. Respecte envers les normes ortogràfiques relacionades amb la morfosintaxi i el

lèxic.

17.20. Interès per conèixer les normes bàsiques i ampliar el domini en les produccions

lingüístiques.



d’ortografia difícil (recórrer a les diverses fonts de consulta per solucionar els

dubtes ortogràfics i ús de diversos mitjans per a recordar l’escriptura d’un mot).

Procediments


revisar-lo.


Valors



ortogràfics.

18.5. Hàbit d’utilitzar diversos mitjans per tal de recordar l’escriptura d’un mot.


1. Utilització de les TIC com a eina d’aprenentatge en tasques cada vegada més

complexes: utilització de menús i controls avançats. Identificació de les diferències

entre l’ús dels diversos suports d’emmagatzematge de la informació (fixos o

portables). Acció de desar i de recuperar un document sense ajut extern.

Conceptes

1.1. L’ordinador personal i els seus components bàsics.

1.2. Un programa d’ordinador.

1.3. Escriptori digital: sessió de treball, icones d’escriptori i sistema de finestres.

1.4. Suport d’emmagatzematge d’informació: unitats de disc dur, disc flexible i CD-

ROM.

1.5. Jerarquia de carpetes.



1.6. Les carpetes.

1.7. Els documents.

Procediments

1.8. Identificació dels components d’un ordinador personal.

1.9. Reconeixement de la funció de cadascun dels components d’un ordinador personal.

1.10. Ús correcte de l’ordinador.

1.11. Iniciació en una sessió de treball: nom de l’usuari i contrasenya.

1.12. Identificació dels diversos elements de l’escriptori: icones i carpetes.

1.13. Utilització del sistema de finestres.

1.14. Identificació física dels diversos suports d’emmagatzematge d’informació.

1.15. Reconeixement virtual dels diversos suports d’emmagatzematge d’informació a

través de les icones en l’escriptori.

1.16. Ús de les carpetes com a mitjà d’emmagatzematge i organització de la informació

digital.

1.17. Comprensió d’una jerarquia de carpetes i gestió d’aquesta.

1.18. Creació d’un document de text amb un editor i el posterior emmagatzematge dins

les jerarquies de carpetes.

Valors

1.19. Interès per conèixer l’ordinador i les seves possibilitats com a eina de treball.


2. Ús de programes educatius en relació als continguts seqüenciats: accés a la

informació hipertextual i multimèdia, utilització d’un navegador. Creació i edició

d’un document utilitzant eines d’edició de text cada vegada més complexes.

Elaboració d’una presentació multimèdia senzilla o una presentació d’una pàgina

web.

Conceptes

2.1. El programa editor de textos: menús i funcionalitats bàsiques.

2.2. Escriptura amb el teclat.

2.3. La formatació de documents.

2.4. Imatges i sons.

2.5. El programa navegador: menús i funcionalitats.

2.6. Introducció a un editor de pàgines web.



Procediments

2.7. Identificació i ús de les funcions bàsiques d’un programa editor de textos: crear un

document nou, obrir un document existent, escriure un text, salvar un document,

imprimir un document.

2.8. Utilització correcta del teclat: posicionament correcte de les mans i exercitació de

les habilitats d’escriptura amb cada mà.

2.9. Ús de les funcions de formatació de l’editor de textos: format de fonts i format de

paràgrafs.

2.10. Incorporació d’imatges i sons predeterminats.

2.11. Identificació i ús de les funcions bàsiques d’un programa navegador: obrir una

pàgina web, accedir als enllaços, anar cap endavant i cap enrere, afegir a la llista de

Favoritos, identificar els tipus de recursos multimèdia d’una pàgina web.

2.12. Identificació i ús de les funcions bàsiques d’un programa per a la creació de

pàgines web: crear un document nou, escriptura de textos incorporant elements

multimèdia, creació d’un enllaç.

Valors


l’ordinador.


2.15. Hàbit en la recerca d’informació a Internet.

3. Gestió d’una bústia de correu electrònic.

Conceptes

3.1. Els elements de la comunicació digital.

3.2. Adreça electrònica, camps Para, De, Asunto, Cuerpo.

3.3. Funcionalitats bàsiques d’un programa de correu electrònic.

Procediments

3.4. Identificació dels elements implicats en una comunicació digital: emissor, receptor,

mitjà, missatge...

3.5. Reconeixement dels elements principals d’un missatge electrònic.

3.6. Identificació i ús de les funcionalitats bàsiques d’un programa de correu electrònic:

crear, enviar, rebre, respondre, emmagatzemar, buscar i esborrar un missatge.



Valors



personal i escolar.

3.9. Motivació del desenvolupament d’intercanvis personals utilitzant el correu

electrònic.

3.10. Respecte a les intervencions comunicatives dels participants en un debat

electrònic.

4. Interès per l’ús de les TIC: ús de l’eina de treball amb un llenguatge correcte.

Procediments

4.1. Ús del programa editor de textos per a la confecció de treballs escolars escrits i

presentats correctament.

4.2. Utilització del programa editor de pàgines web per a la confecció de treballs

escolars que combinin text, imatge i so.

4.3. Ús d’un programa navegador per a consultar informació d’interès.

4.4. Ús d’un programa de correu electrònic per a l’escriptura correcta de missatges.

Valors




4.8. Interès per l’ús de les TIC amb un llenguatge correcte.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

COMPETÈNCIA ORAL

1. Participar en situacions de comunicació espontànies i dirigides, respectant les normes

de comunicació: torn de paraula, mirar l’interlocutor i exposar amb claredat, entonar

adequadament.

2. Expressar-se de forma oral amb diferents funcions comunicatives emprant el

vocabulari, l’entonació i el ritme adequats, i una estructura coherent.

3. Comprendre diversos relats, explicacions i argumentacions senzills de models, de

característiques i complexitat diverses amb presència o absència de l’emissor i amb

suport visual o sense.



4. Comprendre el sentit global de textos orals. Reconèixer les idees principals i les

secundàries.

5. Memoritzar i reproduir textos.


6. Comprendre textos tot fent servir les estratègies de comprensió lectora (planificació,

construcció de significat…).

7. Llegir expressivament textos i contes breus de tipologia diversa amb fonètica i

entonació adequades i fluïdesa.

8. Llegir en silenci textos diversos tot valorant el progrés de velocitat lectora i la

comprensió.

9. Resumir un text senzill, captant el sentit global i les idees principals i secundàries.

10. Llegir amb freqüència i per pròpia iniciativa diversos textos.

11. Utilitzar textos senzills per a recollir informació a l’hora de fer treballs.


12. Produir textos amb una estructura coherent, aplicant normes ortogràfiques bàsiques

i tenint cura de la presentació, de l’ordre i de la cal·ligrafia.


14. Elaborar textos tot fent servir les estratègies de producció de textos (planificació,

revisió).

15. Utilitzar l’escriptura per a planificar els treballs, recollir informació, fer resums i

elaborar esquemes.


16. Experimentar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari: prefixació,

sufixació, composició.

17. Identificar i utilitzar la sinonímia i l’antonímia per a ampliar el vocabulari.

18. Diferenciar el sentit real i el sentit figurat d’expressions usuals o frases fetes.

19. Distingir les síl·labes d’una paraula i indicar-ne la tònica.

20. Classificar els mots en aguts, plans i esdrúixols.

21. Utilitzar normes ortogràfiques bàsiques: plurals, ús de majúscules, formació de

femení-masculí, l’apostrofació, articles contractes.



22. Distingir les categories gramaticals: nom, adjectiu, verb, i aplicar la concordança de

determinant/nom/adjectiu i nom/verb.

23. Identificar, classificar i puntuar diversos tipus de frases simples.

24. Precisar la cohesió d’un text amb l’ús de connectors i recursos anafòrics.


25. Utilitzar programes educatius informàtics per a elaborar i presentar els textos i

utilitzar les TIC com a eina de treball intel·lectual: accés a la informació en suports

hipertextuals i multimèdia.



CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL TERCER CURSI. COMPETÈNCIA ORAL




Procediments


1.2. Ús del repertori lèxic i morfosintàctic en les diverses situacions comunicatives:

donar instruccions, explicar experiències i fets, descriure, narrar, argumentar, fer

enquestes i entrevistes, exposar, recitar endevinalles…



Valors


que es reben.





Procediments






Valors



comunicatius.






Procediments


(presentacions personals, poemes, contes, llegendes, rondalles, instruccions, rodolins,

explicacions i narracions, descripcions, expressió de desitjos i necessitats, diàlegs i

dramatitzacions) i al context.


3.3. Anàlisi de les diverses estratègies més adequades d’acord amb el propòsit d’escolta.



Valors


presentacions personals, poemes, contes, llegendes, rondalles, instruccions, rodolins,

explicacions i narracions, descripcions, expressió de desitjos i necessitats, diàlegs i

dramatitzacions.

4. Ús d’estratègies d’expressió oral: planificar discursos formals amb l’ajut d’un



Procediments


4.2. Concreció del propòsit per tal d’elaborar un text oral.







Valors







text oral.




de resums orals.

Conceptes


Procediments


5.3. Reconeixement de les idees principals i les secundàries.

5.4. Ordenació de les idees principals i les secundàries.



Valors





personals, narrar històries conegudes o inventades), descriptius (identificar els

trets clau, elaborar descripcions de persones, animals, objectes i llocs), expositius




Conceptes


exposició, argumentació, instrucció i textos retòrics (endevinalles, poemes…).



Procediments


expositius, argumentatius, instructius i retòrics.




6.6. Comentari del text oral unipersonal tenint en compte l’estructura, el contingut i els

trets lèxics.










l’emissor.

6.16. Adequació de la pròpia expressió a les diverses intencions i situacions

comunicatives.


Valors



prosa.


comunicatives.










l’alumnat.

Conceptes

7.1. La comunicació oral per mitjà de formes dialogades: obra teatral, entrevista i

enquesta.

Procediments


dirigida: obres teatrals breus, entrevistes i enquestes.

7.3. Comprensió de la situació comunicativa en obres teatrals breus, entrevistes i

enquestes.



Valors



nostres.








Procediments


seu context.





comunicativa.









Valors




parlar.






Conceptes

9.1. Enquestes i entrevistes.

Procediments


9.3. Realització d’enquestes i entrevistes aplicant estratègies i normes per a comunicar-

se.

Valors






nostres.






Procediments


la seva audició.





comunicativa.



Valors

10.6. Participació i interès pels jocs lingüístics: endevinalles, enigmes, cançons, mots

encreuats…


prosa.






Conceptes


Procediments




Valors





i precisió.


dels missatges.

Procediments





Valors



12.7. Acceptació i tolerància per les diverses varietats dialectals del català.



Conceptes


Procediments




oral.

Valors


comunicació.

14. Actitud favorable respecte de les diverses manifestacions de l’expressió oral.



Valors








14.5. Acceptació i tolerància per les diverses varietats dialectals.



Conceptes


Procediments







Valors





Procediments







Valors






diccionari.

Conceptes

3.1. Els títols i els subtítols.

3.2. Les il·lustracions.

3.3. El diccionari.

Procediments





3.8. Relectura davant les dificultats, les pèrdues del fil argumentatiu…

3.9. Localització de mots en el diccionari atenent les paraules-guia.



Valors








Conceptes


4.2. El resum.

Procediments











Valors


seves idees.



5. Deduir informacions implícites, reformular les informacions.

Procediments











coherent.

Valors



Procediments





6.2. Utilització dels coneixements lèxics adquirits al llarg del curs per a comprendre el


antònims...




frases.

Valors



coherent.




Conceptes


7.2. Text retòric: rodolins, cançó. Estructura i elements característics.


7.4. Textos d’ús social: estructura i elements característics.

Procediments



7.7. Lectura en veu alta del text i comprensió.





interna.


exposicions, instruccions…







7.13. Reconeixement dels elements característics de l’exposició, per exemple

l’estructura.



ritme i entonació.





Valors







fonètica: neutralitzacions (si s’escau), emmudiments, ensordiments.

Procediments






mot.



Valors









Conceptes

9.1. L’esquema.

Procediments

9.2. Reconeixement de l’estructura d’un text i la diferència entre idea principal i idea

secundària.


verbals.



mapes…


mapes…

Valors





10. Lectura de textos literaris: anàlisi dels llibres (dades bibliogràfiques,


estilístic i extreure’n valoracions i justificar-les.

Procediments









Valors


text literari.



literari.



Procediments



Valors







Procediments




1.3. Aplicació de la via lèxica per tal de resoldre el dubte ortogràfic plantejat.


Valors


insegures.







Procediments

2.1. Establiment de la finalitat del text: instructiu, avisos i notes, descriptiu, narratiu,

expositiu, conversacional, retòric.


2.3. Concreció de l’estructura del text: instructiu, avisos i notes, descriptiu, narratiu,

expositiu, conversacional, retòric.

2.4. Elaboració del text tenint en compte la funció, el destinatari i l’estructura:

instructiu, avisos i notes, descriptiu, narratiu, expositiu, conversacional, retòric.


Valors




social.

Conceptes

3.1. Textos en prosa: narracions, exposicions, descripcions, instruccions.

3.2. Textos retòrics: rodolins, cançó.

3.3. Textos d’ús social.

Procediments

3.4. Producció del text narratiu: observació d’un conte, identificació de l’estructura



3.5. Producció del text expositiu: observació d’un model i distinció de les parts;

planificació, elaboració del text expositiu i revisió.










3.8. Producció d’un text retòric (rodolins, cançó): identificació dels principals recursos

literaris en el model, determinació del gènere literari i producció del text retòric.







Valors




escrit.


línies…







Conceptes

4.1. El mural.

Procediments

Procediments

4.2. Anàlisi de murals i identificació dels elements característics.






4.6. Producció de murals utilitzant diversos recursos.

Valors



4.9. Interès per la pulcritud en la presentació per millorar l’intercanvi comunicatiu.


escrit.


correspondència, la cartellera, avisos, notes, etc., amb o sense suport de les TIC.

Conceptes

5.1. La carta.

5.2. Els avisos.

5.3. Les notes.

Procediments

5.4. Anàlisi de textos model: la carta, els avisos, les notes…

5.5. Anàlisi i identificació dels trets característics (estructura, tècniques…) de cartes,

notes i avisos.






destinatari,


avisos.


Valors

5.12. Interès per la correspondència, els avisos i les notes com un mitjà per a

comunicar-se quotidianament.






Procediments






Valors







diccionaris...).

Conceptes

7.1. El diccionari.

Procediments



procés de redacció d’un text o en la revisió d’aquest.

Valors






Procediments








Valors







Conceptes

1.1. La frase.



Procediments



1.6. Reconeixement i ús correcte de la concordança entre subjecte i predicat.

Valors

1.7. Curiositat per l’estructura de les oracions i els textos a fi de descobrir la riquesa

d’expressió.


escrita.


l’expressió.



corresponents.

Conceptes






2.4. Els signes de puntuació: el punt, el signe d’exclamació i el signe d’interrogació.

Procediments






Valors



comunicació.



Conceptes

3.1. Els temps verbals: present, passat i futur d’indicatiu.

Procediments



Valors





Conceptes

4.1. El nom.

4.2. El verb.

4.3. L’adjectiu qualificatiu.


4.5. Els adverbis de lloc i de temps.



Procediments



4.8. Identificació i ús correcte de l’adjectiu qualificatiu.

4.9. Identificació i utilització correcta dels determinants.

4.10. Reconeixement i ús correcte dels adverbis de lloc i de temps.

Valors



4.13. Gust per la utilització en els treballs de creació propis de les noves estructures

apreses.


individuals/noms col·lectius, gentilicis.

Conceptes

5.1. Els noms propis i els noms comuns.

Procediments

5.2. Identificació i ús dels noms comuns i dels propis.

Valors



verb).



Procediments

6.3. Identificació i aplicació de la concordança de gènere i nombre entre el determinant,

el nom i l’adjectiu.


verb.

Valors






àtons.

Conceptes


Procediments




Valors





Procediments



Valors

8.3. Interès per escriure correctament mots d’ús freqüent amb accent gràfic.

8.4. Actitud de consulta a mestres o companys per tal de resoldre els dubtes ortogràfics.

8.5. Actitud de consulta de llibres o diccionaris a fi de resoldre els dubtes ortogràfics.





Conceptes


9.2. Els signes de puntuació: punt a final de frase, la coma enumerativa, l’interrogant,

l’admiració i el guió de diàleg.

Procediments








Valors



llengua.

10. Lèxic: establir relacions semàntiques entre els mots: reconèixer i formar

famílies de paraules i camps semàntics; reconèixer sinònims i antònims. Utilitzar




la comparació.

Conceptes

10.1. Les famílies de paraules i els camps semàntics: el cos humà, les maneres de ser, el

vestit, les feines del camp i els esports.


Procediments



Valors





i els significat dels afixos més usuals i rendibles per tal de comprendre i escriure

correctament.

Conceptes

11.1. La composició: mots simples i mots compostos.

11.2. La derivació: mots primitius i mots derivats.

11.3. Els afixos.



Procediments





Valors



derivació.


Procediments

12.1. Identificació de les diverses situacions comunicatives i del lèxic corresponent.



Valors


desconeguts.


Conceptes

13.1. L’alfabet.

13.2. El diccionari.

Procediments




Valors



desconeguts.



13.10. Gust i curiositat per consultar paraules desconegudes.




normes d’ús.



Conceptes

14.1. Els sons en totes les posicions.

Procediments

14.2. Discriminació auditiva dels sons vocàlics: «e» tancada i «e» oberta, la vocal

neutra, la «o» tònica i la la «o» àtona.



Valors



varietat dialectal.







arbitrària).

Procediments


so/grafia.





generalització.




Valors




ortogràfics.


ortogràfics.




Conceptes

16.1. El punt, la coma, el guió de diàleg, el signe d’exclamació i el signe d’interrogació.

Procediments

16.2. Inducció de les normes d’ús del punt, la coma, el guió de diàleg, el signe

d’exclamació i el signe d’interrogació i generalització.

16.3. Memorització i aplicació de les normes d’ús del punt, la coma, el guió de diàleg,

el signe d’exclamació i el signe d’interrogació i generalització.

Valors





regla general de formació del masculí i el femení, desinències verbals, adverbis


Conceptes


17.2. Els articles contractes.


17.4. La formació del plural.

Procediments





17.7. Observació i ús dels articles contractes.



relacionades amb els coneixements morfosintàctics i lèxics: la formació del plural.

Valors




ortogràfics.


lèxic.


lingüístiques.



d’ortografia difícil (recórrer a les diverses fonts de consulta per a solucionar els

dubtes ortogràfics i ús de diversos mitjans per a recordar l’escriptura d’un mot).

Procediments


revisar-lo.


Valors



ortogràfics.



1. Utilització de les TiC com a eina d’aprenentatge en tasques cada vegada més






Conceptes





ROM.


1.6. Les carpetes.

1.7. Els documents.

Procediments











digital.



de les jerarquies de carpetes.

Valors





d’un document utilitzant eines d’edició de text cada vegada més complexes.




web.

Conceptes







Procediments







paràgrafs.




Favoritos, identificar els diversos tipus de recursos multimèdia d’una pàgina web.


pàgines web: crear un document nou, escriure textos incorporant elements multimèdia,

crear un enllaç.

Valors


l’ordinador.




Conceptes






Procediments


mitjà, missatge...




Valors



personal i escolar.


electrònic.


electrònic.


Procediments







Valors







CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL QUART CURSI. COMPETÈNCIA ORAL




Procediments



donar instruccions, explicar fets i experiències, descriure, narrar, conversar, argumentar,

exposar, recitar poemes i rodolins…



Valors


que es reben.





Procediments






Valors



comunicatius.






Procediments


(presentacions personals, poemes, contes, llegendes, rondalles, instruccions, rodolins,

explicacions i narracions diverses, descripcions, expressió de desitjos i necessitats,

diàlegs i dramatitzacions) i al context.


3.3. Anàlisi de les diverses estratègies més adequades d’acord amb el propòsit d’escolta.



Valors


presentacions personals, poemes, contes, llegendes, rondalles, instruccions, rodolins,

explicacions i narracions diverses, descripcions, expressió de desitjos i necessitats,

diàlegs i dramatitzacions.

4. Ús d’estratègies d’expressió oral: planificar discursos formals amb l’ajut d’un



Procediments









Valors







text oral.




de resums orals.

Conceptes


Procediments


5.3. Reconeixement de les idees principals i les secundàries.




Valors





personal, narrar històries conegudes o inventades), descriptius (identificar els trets

clau, elaborar descripcions de persones, animals, objectes i llocs), expositius




Conceptes


exposició, argumentació, instrucció, textos retòrics (rodolins, poemes…) i gèneres

periodístics (notícia).



Procediments


expositius, argumentatius, instructius, retòrics i periodístics.





trets lèxics.










l’emissor.


comunicatives.


Valors



prosa.


comunicatives.


6.22. Apreciació de l’expressió oral de sentiments.








l’alumnat.

Conceptes

7.1. La comunicació oral per mitjà de formes dialogades: obra teatral i conversa.

Procediments


dirigida: obres teatrals breus i converses.

7.3. Comprensió de la situació comunicativa en obres teatrals breus i converses.


7.5. Producció de converses.

Valors



nostres.








Procediments


seu context.





comunicativa.









Valors




parlar.






Conceptes

9.1. Els judicis personals.

Procediments



Valors








Procediments


la seva audició.







comunicativa.

10.5. Memorització i recitació de poemes i textos breus: poemes, rodolins, refranys,

dites, embarbussaments...

Valors

10.6. Participació i complaença en els jocs lingüístics: endevinalles, enigmes, cançons,

mots encreuats…


prosa.






Conceptes


Procediments




Valors



i precisió.


dels missatges.

Procediments







Valors



12.7. Acceptació i tolerància de les diverses varietats dialectals del català.



Conceptes


Procediments




oral.

Valors


comunicació.




Valors






14.5. Acceptació i tolerància de les diverses varietats dialectals.





Conceptes


Procediments







Valors





Procediments







Valors




diccionari.

Procediments







3.5. Relectura davant les dificultats, les pèrdues del fil argumentatiu…

3.6. Localització de mots en el diccionari atenent les paraules guia.



Valors



3.10. Hàbit d’ús del diccionari per tal de conèixer el significat d’alguns mots de la

lectura.





Conceptes


4.2. El resum.

Procediments









Valors


seves idees.





5. Deducció d’informacions implícites, reformulació de les informacions.

Procediments











coherent.

Valors



Procediments





antònims, la formació de noms i adjectius, comparacions, frases fetes, paraules crossa...




frases.

Valors



coherent.






Conceptes


7.2. Text conversacional: estructura i elements característics.

7.3. Text retòric: poema, rodolins, poema, cal·ligrama. Estructura i elements

característics.


7.5. Text periodístic: notícia. Estructura i elements característics.

7.6. Altres textos: anunci.

Procediments



7.9. Lectura en veu alta del text i comprensió d’aquest.





interna.


exposicions, converses, instruccions, notícies…






7.16. Identificació dels elements característics del diàleg o conversa: personatges, tema,

trets formals (ús del guió), estil directe i indirecte…



ritme i entonació.







7.21. Identificació dels elements característics d’altres textos, com ara anuncis.

Valors







fonètica: neutralitzacions, si s’escau, emmudiments, ensordiments).

Procediments






mot.



Valors









Conceptes

9.1. L’esquema.

Procediments

9.2. Reconeixement de l’estructura d’un text i la diferència entre idea principal i

secundària.


verbals.



mapes…


mapes…

Valors







estilístic, extreure’n valoracions i justificar-les.

Procediments







Valors


text literari.





literari.

11. Ús de la biblioteca: conèixer els espais i l’organització; iniciació a la recerca

dels catàlegs de consulta per poder satisfer les necessitats de la lectura. Respecte

per les normes.

Conceptes

11.1. La biblioteca: espais i organització.

Procediments

11.2. Reconeixement dels espais i l’organització d’una biblioteca.

11.3. Utilització dels catàlegs de consulta d’una biblioteca.

11.4. Identificació de les normes de funcionament d’una biblioteca.

11.5. Ús de la biblioteca com una font per a obtenir informació a partir dels llibres

consultats.

Valors



11.8. Actitud de silenci i de treball.

11.9. Hàbit de retornar en les dates fixades els llibres obtinguts en préstec de la

biblioteca.

11.10. Interès per utilitzar el servei de biblioteques per iniciativa pròpia.



Procediments



Valors









Procediments






so/grafia.

Valors


insegures.





Procediments

2.1. Establiment de la finalitat del text: instructiu, descriptiu, narratiu, conversacional,

enquesta, periodístic, retòric.


2.3. Concreció de l’estructura del text: instructiu, descriptiu, narratiu, conversacional,

enquesta, periodístic, retòric.


instructiu, descriptiu, narratiu, conversacional, enquesta, periodístic, retòric.


Valors






social.

Conceptes

3.1. Textos en prosa: narracions, converses, descripcions, instruccions.

3.2. Textos retòrics: poema, cal·ligrama.

3.3. Textos periodístics: notícia, carta del lector.

3.4. Altres textos: anunci.

Procediments

3.5. Producció del text narratiu: observació d’una faula, identificació de l’estructura



3.6. Producció d’un text dialogat o conversacional: observació dels signes que

l’identifiquen i producció i revisió d’un text dialogat.








3.9. Producció d’un text retòric (poema, cal·ligrama): identificació dels principals

recursos literaris en el model, determinació del gènere literari i producció del text

retòric.

3.10. Producció d’un text periodístic (notícia, carta del lector): observació d’un model,

identificació de característiques, selecció d’un tema, redacció de la notícia o carta al

lector i revisió.

3.11. Producció d’un anunci: observació d’un model, identificació de característiques,

selecció d’un tema, elaboració de l’anunci i revisió d’aquest.









Valors




escrit.


línies…







Conceptes

4.1. El cartell.

4.2. El còmic.

Procediments

4.3. Anàlisi de textos models (cartells, còmics) i identificació dels elements

característics.




4.7. Producció de missatges utilitzant diversos recursos: cartells i còmics.

Valors



4.10. Interès per la pulcritud en la presentació per millorar l’intercanvi comunicatiu.


escrit.




correspondència, la cartellera, avisos, notes… amb o sense suport de les TIC.

Conceptes

5.1. La cartellera.

Procediments

5.2. Anàlisi de textos model: la cartellera.

5.3. Anàlisi i identificació dels trets característics (estructura, tècniques…) de

cartelleres.

5.4. Elaboració de cartelleres: observació d’un model, identificació de les

característiques, elaboració de la cartellera i revisió.

Valors

5.5. Interès per la cartellera com un mitjà per a comunicar-se quotidianament.




Procediments






Valors







diccionaris...).

Procediments





procés de redacció d’un text o en la revisió.

Valors






Procediments






Valors







Conceptes

1.1. La frase.


Procediments



Valors

1.5. Curiositat davant l’estructura de les oracions i els textos per descobrir la riquesa

d’expressió.




escrita.


l’expressió.



corresponents.

Procediments






Valors



comunicació.



Procediments



Valors





Conceptes

4.1. El nom.

4.2. El verb.

4.3. L’adjectiu.





Procediments



4.8. Identificació i ús correcte de l’adjectiu.

4.9. Identificació i ús correcte dels determinants.

4.10. Utilització correcta dels pronoms tònics.

Valors




apreses.


individuals/noms col·lectius i gentilicis.

Conceptes



Procediments

5.3. Reconeixment i ús del noms individuals i els noms col·lectius.

5.4. Identificació i utilització correcta dels gentilicis més usuals.

Valors



verb).

Procediments

6.1. Identificació i aplicació de la concordança de gènere i nombre entre el determinant,

el nom i l’adjectiu.


verb.



Valors




àtons.

Conceptes


7.2. Els mots tònics i els mots àtons.

Procediments




7.6. Classificació dels mots en tònics i àtons.

Valors





Conceptes

8.1. L’accent diacrític.

8.2.La dièresi en els dígrafs «gü», «qü».

Procediments



8.5. Observació i memorització de mots d’ús freqüent amb accent diacrític.

8.6. Escriptura correcta de mots d’ús freqüent amb accent diacrític.

8.7. Observació i utilització de la dièresi en els dígrafs «gü», «qü».

8.8. Memorització de paraules d’ús freqüent.

Valors


8.10. Interès per conèixer i memoritzar els mots d’ús freqüent amb accent diacrític.



8.11. Interès per escriure correctament la dièresi en els dígrafs «gü», «qü».


ortogràfics.


ortogràfics.





Conceptes


Procediments






9.5. Identificació i ús correcte de pronoms personals i sinònims com a recursos

anafòrics.

Valors


9.7. Hàbit d’utilització de recursos anafòrics per a millorar la correcció de la llengua.

10. Lèxic: establir relacions semàntiques entre els mots (reconèixer i formar

famílies de paraules i camps semàntics; reconèixer sinònims i antònims). Utilitzar



Identificació del sentit figurat i el sentit real de frases fetes i expressions usuals. Ús

de la comparació.

Conceptes

10.1. Les famílies de paraules i els camps semàntics: els aliments, la família i

l’electricitat.




10.3. Les frases fetes: sentit real i sentit figurat.

10.4. La comparació.

Procediments



10.7. Identificació del sentit real i del figurat dels mots.

10.8. Identificació, interpretació, memorització i ús de frases fetes i expressions usuals.

10.9. Reconeixement i ús de la comparació.

Valors


10.11. Interès per conèixer el significat de les expressions i les frases fetes.

10.12. Interès per utilitzar les expressions i els mots apresos.




i el significat dels afixos més usuals i rendibles per tal de comprendre i escriure

correctament.

Procediments

11.1. Coneixement i ús del procés de formació d’adjectius.

11.2. Coneixement i ús del procés de formació de noms.



Valors

11.5. Interès pel funcionament dels procediments d’ampliació lèxica: formació

d’adjectius i noms.



Procediments






Valors


desconeguts.


Procediments




Valors



desconeguts.





normes d’ús.



Procediments

14.1. Discriminació auditiva dels sons vocàlics.



Valors



varietat dialectal.









arbitrària).

Procediments


so/grafia.





generalització.


15.6. Escriptura correcta de diferents grups consonàntics a final de mot.

Valors




ortogràfics.


ortogràfics.




Procediments

16.1. Observació i ús del punt, la coma, el guió de diàleg, el signe d’exclamació i el

signe d’interrogació i generalització.

Valors







regla general de formació del masculí i femení, desinències verbals, adverbis


Conceptes

17.1. «mn», «mb», «mp».

17.2. Els plurals.

17.3. El masculí i el femení.

17.4. Les desinències verbals.

17.5. Els adverbis acabats en «-ment».

Procediments

17.6. Observació de mots amb les grafies «nm», «mb» i «mp», i inducció de les normes

d’escriptura.

17.7. Escriptura correcta de mots amb les grafies «nm», «mb» i «mp».



general de formació del masculí i femení, desinències verbals, adverbis

-ment.

Valors




ortogràfics.


lèxic.


lingüístiques.




els dubtes ortogràfics i utilitzar diversos mitjans per a recordar l’escriptura d’un

mot).



Procediments


revisar-lo.


Valors



ortogràfics.



1. Utilització de les TIC com a eina d’aprenentatge en tasques cada vegada més




Conceptes





ROM.


1.6. Les carpetes.

1.7. Els documents.

Procediments













digital.



les jerarquies de carpetes.

Valors





d’un document usant eines d’edició de text cada vegada més complexes.


web.

Conceptes







Procediments







paràgrafs.






Favoritos, identificar els tipus de recursos multimèdia d’una pàgina web.


pàgines web: crear un document nou, escriure textos incorporant elements multimèdia,

crear un enllaç.

Valors

2.13. Sensibililització envers l’organització del temps i de l’espai propis en el treball

amb l’ordinador.




Conceptes




Procediments


mitjà, missatge...




Valors



personal i escolar.


electrònic.


electrònic.




Procediments







Valors







OBJECTIUS PER AL TERCER CICLECOMPETÈNCIA ORAL

1. Interpretar i construir el significat de missatges parlats de diferent tipologia amb

models i estructures de complexitat diversa, amb absència o presència de l’emissor, i

amb suport visual o sense, reconeixent-ne les idees principals i les secundàries.

2. Fer ús dels coneixements lèxics, gramaticals i textuals interioritzats al llarg de

Primària per tal d’interpretar i expressar missatges orals.

3. Produir missatges orals de tipologia diversa (conferències, debats, taules rodones…)

aplicant tots els coneixements adquirits al llarg de Primària.

4. Adequar el lèxic, l’entonació, la dicció i la postura corporal al registre de la llengua

que s’utilitzi i fer servir elements prosòdics per a expressar les idees que volem

comunicar.

5. Participar activament en converses, debats i taules rodones respectant les normes de

comunicació bàsiques (torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les

intervencions dels altres) tot valorant les variants dialectals de la llengua catalana que

s’hi facin servir.

6. Identificar i utilitzar els diversos elements comunicatius no verbals (visuals i

gestuals) que defineixen cada tipus d’activitat oral: conversa, exposició, argumentació,

debat, conferència...


1. Partir de la situació comunicativa i prendre-la com a referent per a la planificació de

l’afrontament al text.

2. Resumir un text després d’aprofundir en els elements que en formen l’estructura;

treball del sentit global i de les idees principals i secundàries que s’hi plantegen.

3. Llegir textos de tipologia diversa de forma expressiva amb una fonètica i una

entonació adequades, amb fluïdesa, aplicant estratègies de reconeixement de paraules i

valorant la progressió aconseguida en la velocitat lectora.

4. Aplicar els coneixements gramaticals i lèxics interioritzats al llarg de l’etapa per tal

de comprendre el significat dels textos.

5. Utilitzar tècniques bàsiques de treball i estudi adquirides durant l’etapa a la

competència lectora.



6. Cercar informació en mitjans tradicionals i de les tecnologies de la informació i la

comunicació i comprendre i processar-ne el contingut.

7. Valorar la lectura com a mitjà d’enriquiment personal i social i mostrar interès per

llegir per pròpia iniciativa diversos tipus de text.


1. Planificar els textos escrits tenint en compte la situació comunicativa (destinatari,

propòsit, adequació, generació d’idees…) i revisar-los per tal d’assegurar-ne la

correcció.

2. Redactar textos escrits de tipologia diversa, a partir de diferents models: la instrucció,

l’argumentació, la narració, la predicció, la notícia, l’explicació, l’exposició…

3. Aplicar els coneixements de la llengua adquirits al llarg de l’etapa (coherència,

cohesió, lèxic, gramàtica) a la producció de textos de tipologia diversa.

4. Aplicar les destreses necessàries per a escriure les paraules correctament i considerar

la revisió com una eina imprescindible a l’hora de produir textos de tipologia diversa.

5. Utilitzar l’escriptura com a suport a l’estudi: la planificació dels treballs, la recollida

d’informació (elaboració de fitxes bibliogràfiques i de lectura, presa d’apunts…),

l’elaboració de resums i esquemes, la subratllada, la preparació d’exàmens...

6. Reconèixer i valorar l’escriptura com una activitat que li permet comunicar-se,

aprendre i participar en la societat.


1. Aconseguir una bona competència ortogràfica gràcies a la memorització de les

normes apreses al llarg de l’etapa.

2. Conèixer i aplicar els coneixements lèxics i semàntics: comparació, polisèmia,

metàfora, lexicalització (modismes, locucions i frases fetes), etc.

3. Conèixer i aplicar els coneixements de la gramàtica: identificació de les categories

gramaticals, treball de la concordança a la frase, connectors conjuntius i prepositius,

substitució de mots o grups de mots pel pronom corresponent, etc.

4. Conèixer i aplicar els coneixements de la lingüística del text: precisar la cohesió d’un

text amb l’ús de connectors i recursos anafòrics.

5. Valorar els coneixements ortogràfics, lèxics, gramaticals i textuals.






d’estudi.


CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL TERCER CICLEI. COMPETÈNCIA ORAL

1. Ús d’un repertori lèxic i morfosintàctic ampli. Adequació del registre a la


Procediments

1.1. Ampliació dels coneixements lèxics i morfosintàctics.

1.2. Ús del repertori lèxic i morfosintàctic en diferents situacions comunicatives: donar

instruccions, descriure, narrar, dialogar, exposar, debatre, argumentar...

1.3. Identificació dels elements característics de cada situació comunicativa.


1.5. Adequació del registre a la situació comunicativa.

Valors

1.6. Actitud reflexiva a fi de reconèixer una situació comunicativa.

1.7. Interès per enriquir el vocabulari per tal d’usar-lo en la situació comunicativa

adient.

1.8. Interès per conèixer els diversos registres del llenguatge.

1.9. Respecte per les persones independentment del nivell de llenguatge que utilitzin.

2. Comprensió i expressió dels exponents que s’utilitzen en diferents situacions

comunicatives.

Conceptes

2.1. Elements que intervenen en la comunicació: emissor, receptor, missatge, codi i

canal.

Procediments




2.3. Comprensió i expressió de la funció dels diversos elements que intervenen en una




Valors


2.7. Reflexió sobre les actituds personals de participació en els processos comunicatius.

3. Aplicació de les microhabilitats de la comprensió oral: seleccionar les estratègies

més adequades depenent del propòsit d’escolta.

Procediments


(instruccions, converses, exposicions, argumentacions, debats, conferències, prediccions

i dramatitzacions) i del seu context.



3.4. Aplicació de les estratègies més adequades depenent del propòsit d’escolta.



Valors


instruccions, converses, exposicions, argumentacions, debats, conferències, prediccions

i dramatitzacions.

4. Ús d’estratègies d’expressió oral: planificar (plantejar-se un propòsit,

seleccionar i organitzar el contingut) discursos formals amb l’ajut d’un guió

(contingut i registre), ajustar el discurs a la situació comunicativa, utilitzar

diferents recursos per a comunicar el text (utilitzar diversos suports materials,

estratègies per a suplir buits de comprensió del receptor, llenguatge no verbal…),

valorar el propi discurs i el dels altres.

Procediments

4.1. Identificació d’una situació comunicativa.










Valors





text oral.


secundàries. Reconeixement de les idees no explícites.

Deducció de paraules a partir del context. Anàlisi dels missatges i valors que

transmet el text. Elaboració de resums orals.

Conceptes

5.1. Idea principal.

5.2. Idees secundàries.

Procediments


5.4. Identificació de les idees principals i les secundàries.


5.6. Reconeixement i interpretació de missatges no explícits en els textos orals: doble

sentit, sentit humorístic, missatges que denoten discriminació, opinions, etc.

5.7. Interpretació del vocabulari d’un missatge oral tenint en compte el context.

5.8. Identificació dels missatges i valors que transmet un text oral.

5.9. Comprensió individual del missatge oral.

5.10. Extracció mental i ordenació de les idees principals.

5.11. Producció del resum oral del missatge incorporant-hi els elements de cohesió

necessaris.

Valors





5.14. Sensibilització per mantenir una audició atenta, activa i crítica.

6. Discriminació de fets i opinions / vertader i fals / real i virtual.

Procediments

6.1. Anàlisi del contingut dels missatges orals.

6.2. Discriminació entre els fets i les opinions contingudes en un text oral.

6.3. Discriminació entre els fets vertaders i els falsos continguts en un text oral.

6.4. Discriminació entre els fets reals i els virtuals en un text oral.

Valors

6.5. Interès per discriminar els fets de les opinions, el vertader del fals i el real del

virtual en els textos orals.


diversa: narratius (narració de contes populars i d’històries conegudes o

inventades), descriptius, expositius (elaborar exposicions amb llenguatge formal,

definir conceptes), argumentatius, instructius, retòrics i de gèneres periodístics.

Conceptes

7.1. La comunicació oral per mitjà de formes unipersonals: instrucció, descripció,

narració (contes populars, històries conegudes o inventades), gèneres periodístics

(article d’opinió), exposició (exposicions amb llenguatge formal, definició de

conceptes), argumentació, predicció.

Procediments

7.2. Identificació de diversos textos orals unipersonals: instructius, descriptius,

narratius, periodístics, expositius, argumentatius, predictius.





trets lèxics.









l’emissor.

7.13. Producció d’instruccions, descripcions, narracions i textos periodístics diversos.


7.15. Elaboració d’argumentacions, prediccions i textos retòrics.


comunicatives.


Valors


comunicatives.




7.22. Interès i respecte pel coneixement de les varietats dialectals de la llengua catalana.


comunicativa dirigida: dramatització d’obres teatrals (literàries i pròpies),

representacions improvisades, participació en entrevistes, enquestes i debats;

espontània: participació en diàlegs, discussions.

Conceptes

8.1. La comunicació oral per mitjà de formes dialogades: conversa, entrevista, enquesta,

debat, conferència, obra teatral.

Procediments

8.2. Identificació de diversos textos orals en una situació d’interacció comunicativa

dirigida: converses, entrevistes, enquestes, debats, conferències, dramatitzacions

d’obres teatrals.

8.3. Comprensió de la intenció o funció del llenguatge de diversos textos orals en una

situació d’interacció comunicativa dirigida.

8.4. Anàlisi dels elements verbals i no verbals d’un text oral en una situació d’interacció

comunicativa dirigida.



8.5. Comprensió de la situació comunicativa en converses, entrevistes, enquestes,

debats, conferències i dramatitzacions d’obres teatrals breus.



8.8. Producció de converses i diàlegs.

8.9. Realització de conferències.


comunicatives.



Valors



nostres.

8.15. Interès per participar i defensar el propi punt de vista amb argumentacions clares i

sòlides.

8.16. Gust per participar en explicacions senzilles davant col·lectius.




8.19. Gust per una pronunciació correcta dins la varietat dialectal pròpia.


activament, respectar el torn de paraula i les sensacions, les experiències, les idees,

les opinions i els coneixements dels altres. Organització i claredat en el discurs.

Procediments

9.1. Identificació dels elements que intervenen en una situació comunicativa i del seu

context.

9.2. Anàlisi de les diverses estratègies i normes per a comunicar-se: participar, escoltar

activament, respectar el torn de paraula i les sensacions, les experiències, les idees, les



comunicativa.









Valors




parlar.






Conceptes

10.1. L’enquesta.

10.2. L’entrevista.

10.3. El judici personal.

Procediments


10.5. Realització d’enquestes i entrevistes aplicant estratègies i normes per a

comunicar-se.



Valors









nostres.

11. Audició i reproducció de textos breus i senzills que estimulin la curiositat,

l’interès i la imaginació de l’alumne/a.

Procediments

11.1. Identificació dels elements característics de textos breus i senzills durant la seva

audició.

11.2. Selecció i aplicació d’estratègies per a la comprensió i anàlisi de textos orals breus

i senzills.

11.3. Ús de tècniques de memorització activa de textos orals breus i senzills.


comunicativa.



Valors


11.7. Actitud d’apreciació envers les manifestacions literàries orals.

11.8. Participació i gust pels jocs lingüístics: endevinalles, enigmes, cançons, mots

encreuats…

11.9. Hàbit de recitació amb gust de textos breus, com ara refranys, dites, petits

poemes, i de poesies i textos en prosa.




Concepte


Procediments






Valors



i precisió.


dels missatges. Ús dels elements prosòdics per a comprendre i expressar-se millor.

Procediments




13.4. Identificació dels diversos elements prosòdics utilitzats en els textos orals.

13.5. Comprensió dels textos orals tenint en compte els diversos elements prosòdics

utilitzats.

13.6. Ús dels diversos elements prosòdics per a expressar els propis textos orals.

Valors



14. Interpretació i ús del llenguatge no verbal per a garantir la comunicació:

regular, emfasitzar, confirmar o contradir el discurs oral.

Conceptes


Procediments



14.4. Utilització del llenguatge no verbal per a regular, emfasitzar o contradir el discurs

oral.

Valors


comunicació.





llengües que hi ha a l’entorn. Valoració de les variants dialectals de la llengua.

Valors




15.4. Valoració de les variants dialectals de la llengua i, de retruc, de la unitat de la

llengua catalana.


1. Correspondència grafofònica. Consolidació en l’aplicació d’estratègies de


Conceptes

1.1. La relació entre el so i la grafia corresponent a tots els sons vocàlics i consonàntics:

sord/sonor, tancat/obert, etc.

Procediments

1.2. Reconeixement de la relació entre el so i la grafia corresponent a tots els sons

vocàlics i consonàntics: sord/sonor, tancat/obert, etc.

1.3. Identificació dels signes de puntuació (punt, coma, dos punts, guió, interrogant,

signe d’admiració) i de llur funció.





Valors






capítols, relectura, anticipació d’hipòtesis i comprovació, ús del context.

Identificació del tipus de text i de l’estructura interna. Ús del diccionari.

Conceptes

2.1. El títol d’un text.

2.2. Les paraules clau.

2.3. El diccionari.

Procediments


2.5. Observació i comprensió de les il·lustracions i verificació d’hipòtesis del contingut.

2.6. Identificació de les paraules clau i comprovació d’hipòtesis del contingut.

2.7. Localització dels capítols i anticipació de l’estructura argumentativa.

2.8. Lectura silenciosa inicial individual.

2.9. Relectura davant dificultats, pèrdua del fil narratiu...

2.10. Activació dels coneixements previs relacionats amb el contingut del text.

2.11. Elaboració d’hipòtesis segons el tipus de text i la informació que transmeten.

2.12. Comprovació de les hipòtesis formulades abans de la lectura i les conclusions

obtingudes.

2.13. Interpretació del context per a millorar la comprensió del text.

2.14. Identificació de la tipologia del text.

2.15. Identificació de l’estructura del text.

2.16. Reconeixement de les dificultats de comprensió de lèxic en un text.

2.17. Localització de mots en el diccionari tenint en compte les paraules guia.


2.19. Selecció de l’accepció adequada al context del mot del text consultat.

2.20. Interpretació de les abreviatures utilitzades en el diccionari.

Valors




lectura.






valors que transmet un text.

Conceptes.

3.1. Idees principals.


3.3. El resum d’un text.

Procediments









Valors


seves idees.



4. Localitzar informació de forma eficaç, deduir informacions implícites,

reformular les informacions.

Procediments

4.1. Discriminació de dades rellevants i dades irrellevants.










coherent.

Valors



coherent.


Procediments

5.1. Aplicació sistemàtica de diverses estratègies per a esbrinar el significat de paraules

i frases.

5.2. Aplicació dels coneixements lèxics apresos al llarg de l’etapa (derivació,

composició, sinonímia, antonímia, polisèmia, neologismes, arcaismes…) en la

comprensió lectora d’un text.

5.3. Aplicació dels coneixements gramaticals apresos al llarg de l’etapa (oració, tipus

d’oració, categories gramaticals, complements verbals, gramàtica textual…) en la


Valors



6. Lectura comprensiva de textos de tipologia diversa: narratius, descriptius,


social (continus i discontinus).

Conceptes

6.1. Textos narratius, descriptius i expositius. Estructura i elements característics.

6.2. Text conversacional: conversa, teatre. Elements característics.

6.3. Text retòric: poema, auca. Elements característics.


6.5. Text periodístic: notícia, article d’opinió, entrevista. Estructura i elements

característics.

6.6. Text d’ús social: carta, nota, avís, prospectes, rètols… Estructura i elements

característics.



Procediments

6.7. Lectura de textos en prosa de tipologia variada: instruccions, narracions,

descripcions, diàlegs, exposicions, etc.









6.12. Identificació dels elements característics del text teatral: text acotat, personatges,

trets formals…








ritme i entonació.

Valors



7. Reconeixement de l’organització externa i la interna dels textos i aplicació

d’aquesta informació a la comprensió.

Procediments




7.2. Extracció mental i ordenació de les idees del text.

7.3. Identificació de la idea principal del text.



7.4. Identificació de les parts del text.


interna.

Valors


reconeixement de l’organització externa i la interna.

8. Lectura expressiva de textos: amb fluïdesa, amb entonació i fonètica correcta

(aplicar regles de fonètica entre les paraules). Utilitzar recursos expressius per a

comunicar el text.

Procediments




8.4. Interpretació correcta dels signes de puntuació d’un text.

8.5. Aplicació de tècniques per a millorar la velocitat lectora: lectura silenciosa, lectura

oral…


8.7. Identificació de diversos recursos expressius per a comunicar un text.

8.8. Utilització de recursos expressius per a comunicar un text.

8.9. Regulació dels recursos expressius tenint en compte la situació comunicativa en

què es produeix un text.

8.10. Avaluació dels recursos expressius utilitzats en la comunicació d’un text.

Valors




9. Aplicació de tècniques diverses per a extreure i processar la informació:

subratllar, fer esquemes, notes sintètiques... del contingut dels textos a fi de

reutilitzar-ne la informació.

Conceptes

9.1. La subratllada.



9.2. L’esquema.

Procediments

9.3. Identificació de les diverses tècniques per a extreure i processar la informació:

subratllada, esquemes, notes sintètiques…

9.4. Aplicació de tècniques per a extreure i processar la informació: subratllada,

esquemes, notes sintètiques…

Valors

9.5. Interès per aplicar tècniques de suport a l’estudi.





il·lustracions), comentaris sobre l’autor i l’il·lustrador, síntesi de l’argument,

reflexió sobre el tema i alguns recursos estilístics emprats. Valoració justificada.

Conceptes

10.1. La fitxa de lectura.

10.2. La fitxa bibliogràfica.

Procediments




10.5. Elaboració de la síntesi de l’argument del llibre.

10.6. Redacció de la fitxa de lectura del llibre amb les dades anteriors.

10.7. Anàlisi del tema i d’alguns dels recursos estilístics emprats en el llibre.

10.8. Redacció de la fitxa bibliogràfica.

Valors

10.9. Hàbit d’identificar i comentar les dades bibliogràfiques d’un llibre.

10.10. Valoració i justificació del tema i els recursos estilístics emprats en un text

literari.



11. Ús de la biblioteca: seleccionar correctament els documents segons les

necessitats informatives. Conèixer l’organització dels llibres informatius i utilitzar-

la en la recerca d’informació.

Conceptes

11.1. Tipus de biblioteca: de la classe, de l’escola i pública.

11.2. Organització de la biblioteca.

11.3. Funcionament de la biblioteca.

Procediments

11.4. Anàlisi de l’ús i el funcionament de la biblioteca.

11.5. Ús de la biblioteca tenint en compte una normativa: postura corporal, silenci.

11.6. Utilització de la biblioteca com una font per a obtenir informació a partir de

llibres proposats.

11.7. La lectura com una tècnica per a la recerca d’informació: diversos tipus de textos,

llibres, diccionaris, monografies, enciclopèdies…

11.8. Selecció correcta dels documents segons les necessitats informatives.

11.9. Reconeixement de l’organització dels llibres.

11.10. Utilització dels llibres en la recerca d’informació.

11.11. Utilització de la biblioteca per iniciativa pròpia.

Valors



11.14. Interès per l’ús del material de la biblioteca.

11.15. Cura en el maneig dels llibres propis i aliens.

11.16. Valoració de la importància del material escrit com a patrimoni cultural i

personal.

11.17. Respecte per l’entorn cultural a través de la cura dels llibres.



Procediments


12.2.Ús de la lectura com a font d’aprenentatge.



Valors


12.4. Gust per la lectura i relectura dels textos favorits.

12.5. Interès per intercanviar opinions i manifestar preferències sobre els textos llegits.


1. Consolidació de les relacions grafofòniques en l’escriptura de paraules.

Aplicació de la via lèxica en paraules o expressions en què les relacions


Procediments






Valors


insegures.




(funció, destinatari, estructura…), revisió i millora del text.

Procediments

2.1. Establiment de la finalitat del text: narratiu, descriptiu, diàlegs, instructiu, expositiu

i explicatiu, argumentatiu, predictiu.


2.3. Concreció de l’estructura del text: narratiu, descriptiu, diàlegs, instructiu, expositiu

i explicatiu, argumentatiu, predictiu.

2.4. Elaboració del text tenint en compte la funció, el destinatari i l’estructura: narratiu,

descriptiu, diàlegs, instructiu, expositiu i explicatiu, argumentatiu, predictiu.




Valors



d’aquests coneixements a l’organització del contingut.

Procediments

3.1. Observació de l’organització externa d’un text: títol (idea global), paràgrafs

(seqüenciació d’idees), subratllada i negretes (idees importants), signes de puntuació

(aclariments, precisions, matisos…)…

3.2. Localització de la idea principal i les secundàries d’un text (organització interna).

3.3. Representació esquemàtica de l’organització interna.

3.4. Aplicació d’aquests coneixements a l’organització del contingut dels textos propis

en les diferents àrees curriculars.

Valors

3.5. Interès a analitzar amb cura l’organització dels textos.

3.6. Hàbit de rigor i constància en l’organització dels textos.



social.

Escriptura o reescriptura de textos a partir de produccions literàries per tal

d’aplicar tècniques i recursos als seus escrits.

Conceptes

4.1. Textos en prosa: narracions, descripcions, diàlegs, instruccions, exposicions i

explicacions, argumentacions, prediccions.

4.2. Textos retòrics: poemes, auques.

4.3. Textos periodístics: notícies, entrevistes.

4.4. Altres textos: revistes.

4.5. Tècniques de narració, descriptives, del diàleg, epistolars, de la notícia i de la

poesia.



Procediments

4.6. Producció d’un text narratiu: observació d’un model, identificació de l’estructura

(plantejament, nus i desenllaç), identificació dels fets, els personatges, el temps i el lloc;

planificació, elaboració del text tenint en compte el destinatari i revisió.

4.7. Producció d’un text expositiu: observació de l’ordre de l’exposició i de la divisió

del text en parts coherents, elaboració del text expositiu i revisió.

4.8. Producció d’un text descriptiu: preparació a partir d’un model donat, observació de

l’espai o la persona que es descriu, selecció dels trets més importants, recopilació del

vocabulari sobre cadascun dels aspectes de la descripció, elaboració d’un guió amb els

aspectes més destacats que s’han de descriure, producció del text a partir del guió

valorant la intenció comunicativa i revisió.

4.9. Producció d’un text dialogat: observació dels signes que l’identifiquen, elaboració

del text dialogat i revisió.

4.10. Producció d’un text instructiu: anàlisi de les característiques de textos model,



4.11. Producció d’un text explicatiu: observació d’un model, identificació de

característiques, selecció d’un vocabulari exacte i precís, redacció de l’explicació i

revisió.

4.12. Producció d’un text argumentatiu: adquisició d’una posició determinada, emissió

d’opinions sobre diferents aspectes i situacions.

4.13. Producció d’una predicció: observació d’un model, identificació de

característiques, selecció d’un vocabulari exacte i precís, redacció de la predicció i

revisió.

4.14. Producció d’un text retòric (poema o auca): identificació dels principals recursos


4.15. Producció d’un text periodístic (notícia o entrevista): observació d’un model,

identificació de característiques, selecció d’un tema o un personatge, redacció de la

notícia o entrevista i revisió.

4.16. Producció d’una carta: observació d’un model, identificació de característiques,

selecció d’un vocabulari adient a la funció i el destinatari, redacció de la carta i revisió.



4.17. Producció d’una revista: observació d’un model i comprensió de diferents

llenguatges (relació text/imatge), identificació de les parts i altres característiques;

redacció de la revista amb la combinació de text/imatge i revisió.



4.19. Comparació de textos elaborats amb tècniques diferents però amb missatges

comuns (descripció objectiva/descripció subjetiva, estil directe/estil indirecte, textos

amb registres lingüístics diferents, narrativa/teatre).

4.20. Identificació dels elements que permeten el pas d’una tècnica a l’altra.





Valors


4.25. Constància i esforç per finalitzar els textos que s’han començat a escriure.

4.26. Estima per la llengua escrita com un instrument necessari de la vida quotidiana.

4.27. Gust per experimentar amb recursos expressius escrits.

4.28. Disposició activa davant les produccions escrites d’altres.



escrit.


línies…




escrit.


informativa i persuasiva (cartells, murals, còmics).

Conceptes

5.1. El cartell.



5.2. El mural.

5.3. El còmic.

Procediments


característics.




5.8. Producció de missatges utilitzant diversos recursos: cartells, murals i còmics.

Valors



5.11. Interès per la pulcritud en la presentació per tal de millorar l’intercanvi

comunicatiu.


escrit.

6. Ús de l’escriptura amb finalitats comunicatives: correspondència, avisos,

notes… amb o sense suport de les TIC.

Conceptes

6.1. La carta.

6.2. Els avisos.

6.3. Les notes.

Procediments

6.4. Identificació i anàlisi dels trets característiques (estructura, tècniques…) de cartes,

notes i avisos.






destinatari.




avisos.


Valors




7. Aplicació dels coneixements lèxics, gramaticals i de la lingüística del text en la

textualització i la revisió.

Aplicació de les normes ortogràfiques.

Procediments




7.3. Evocació de les normes ortogràfiques apreses.

7.4. Aplicació de les normes ortogràfiques en els escrits de producció pròpia.

Valors




escrit.

8. Aplicació dels signes de puntuació.

Procediments

8.1. Utilització correcta dels signes de puntuació en l’elaboració dels textos escrits.

Valors

8.2. Constància i esforç a utilitzar correctament els signes de puntuació.

9. Ús de l’escriptura com a suport a l’estudi, per a organitzar-se i construir

coneixements.

Conceptes

9.1. El resum.



9.2. La presa d’apunts.

Procediments

9.3. Identificació dels elements característics dels textos utilitzats per tal de recollir i

organitzar la informació: resum, esquemes, fitxes, llistes…

9.4. Producció de textos per recollir i organitzar la informació: resum, esquemes, fitxes,

llistes…

9.5. Reconeixement dels elements característics dels textos utilitzats per tal de planificar

experiències: el guió, el pla de treball.

9.6. Producció de textos per planificar experiències: el guió, el pla de treball.

9.7. Identificació dels elements característics dels textos utilitzats per tal de memoritzar

missatges: ordres, instruccions.

9.8. Producció de textos per memoritzar missatges: ordres, instruccions.

9.9. Reconeixement dels elements característics dels textos utilitzats per tal de planificar

feines: presa i organització d’apunts, realització de resums i esquemes.

9.10. Producció de textos per planificar feines: presa i organització d’apunts, realització

de resums i esquemes.

Valors

9.11. Estimació per la llengua escrita com un suport a l’estudi, per a organitzar-se i

construir coneixements.

10. Interès per escriure correctament.

Consulta de diverses fonts per tal de resoldre dubtes durant la textualització o la

revisió (fitxers personalitzats, diversos diccionaris).

Concepte

10.1. El fitxer personalitzat.

10.2. Els diccionaris.

Procediments

10.3. Reconeixement dels elements d’un fitxer personalitzat.

10.4. Utilització de fitxers personalitzats per a resoldre dubtes en el procés de redacció

d’un text o en la revisió.

10.5. Identificació dels tipus de diccionaris i de llurs funcions.

10.6. Utilització de diversos diccionaris per a resoldre dubtes en el procés de redacció




Valors



10.9. Interès per consultar diverses fonts per tal de resoldre dubtes durant la

textualització o la revisió: fitxers personalitzats, diccionaris...



Procediments






Valors




IV. COMPETÈNCIA GRAMÀTICAL I LÈXICA

1. La frase i els seus components bàsics: identificació del subjecte i del predicat en

frases simples.

Conceptes

1.1. Elements de la frase: subjecte i predicat.


1.3. El sintagma nominal: nom, determinant, adjectiu.

1.4. Canvis en el sintagma nominal.

1.5. El sintagma verbal: persona gramatical, verb i complements del verb.

1.6. Canvis en el sintagma verbal.

Procediments

1.7. Identificació del subjecte i el predicat en les frases simples.

1.8. Establiment de la concordança entre el subjecte i el predicat.

1.9. Identificació dels elements del sintagma nominal.



1.10. Reconeixement dels elements del sintagma verbal.

Valors


d’expressió.

1.12. Conscienciació de la importància de l’ordre i estructuració en la comunicació oral

i escrita.


l’expressió.


interrogatives, imperatives i exclamatives interpretant i aplicant els signes de

puntuació corresponents.

Conceptes



2.3. L’oració imperativa.


Procediments


2.6. Identificació i anàlisi d’oracions enunciatives, interrogatives, imperatives i

exclamatives.

2.7. Utilització correcta d’oracions enunciatives, interrogatives, imperatives i

exclamatives, segons la situació comunicativa.


Valors



comunicació.

3. Els temps verbals: aplicació de la forma correcta dels temps d’indicatiu i

subjuntiu dels verbs regulars i irregulars més freqüents.

Conceptes

3.1. El verb: els temps verbals de l’indicatiu i el subjuntiu.



Procediments

3.2. Identificació de les formes personals del mode indicatiu i subjuntiu.

3.3. Conjugació de les formes personals del mode indicatiu i subjuntiu: ús del present,

del passat i del futur.

3.4. Ús correcte de les conjugacions.

3.5. Reconeixement dels diferents modes verbals.

3.6. Conjugació de verbs regulars i irregulars.

Valors



4. Categories gramaticals: reconeixement de: el nom, el verb, l’adjectiu, la

preposició, l’adverbi, la conjunció, els pronoms, els articles i les interjeccions.

Conceptes

4.1. El nom: noció i morfologia.

4.2. Els determinants: noció i classes.

4.3. L’adjectiu: noció, morfologia i graus.

4.4. Els pronoms: noció i classes.

4.5. El verb: noció, morfologia, formes no personals del verb, classes de verbs i

complements del verb.

4.6. L’adverbi: noció i classes.

4.7. Les preposicions.

4.8. Les conjuncions.

4.9. Les interjeccions.

Procediments

4.10. Identificació i ús correcte del nom, els determinants i l’adjectiu.

4.11. Reconeixement i ús correcte dels pronoms.

4.12. Reconeixement i ús correcte del verb.

4.13. Identificació i ús correcte de les preposicions i les conjuncions.

Valors






apreses.

5. Tipus de noms: identificació de noms concrets i abstractes.

Conceptes

5.1. Els noms concrets i els noms abstractes.

5.2. Els noms comuns i els noms propis.


Procediments

5.4. Identificació i ús dels noms concrets i els abstractes.

5.5. Reconeixement i ús dels noms comuns i els noms propis.

5.6. Identificació i ús dels noms individuals i els noms col·lectius.

Valors


6. L’accent gràfic: aplicació de les normes d’accentuació (segmentació sil·làbica,

identificació de diftongs i hiats). Memorització de paraules d’ús freqüent amb

accent diacrític i dièresi.

Conceptes

6.1. Les normes d’accentuació.

6.2. Les síl·labes d’una paraula: síl·laba tònica i síl·laba àtona.

6.3. Els diftongs i els hiats.

6.4. L’accent diacrític.

6.5. La dièresi.

Procediments

6.6. Reconeixement i memorització de les normes d’accentuació.

6.7. Ús adequat de les normes d’accentuació.

6.8. Separació en síl·labes dels mots de forma correcta.

6.9. Identificació de diftongs i hiats.

6.10. Reconeixement de la funció de l’accent diacrític.

6.11. Memorització de paraules d’ús freqüent amb accent diacrític.

6.12. Identificació de la funció de la dièresi.

6.13. Memorització de paraules d’ús freqüent amb dièresi.



Valors




ortogràfics.


ortogràfics.

7. Elements cohesionadors del text escrit:

Ús de connectors (conjuncions i preposicions).

Ús dels signes de puntuació bàsics: punt a final de frase, i a final de paràgraf, els

dos punts, la coma enumerativa, els punts suspensius, la coma explicativa,

l’interrogant, l’admiració i el guió de diàleg en contextos clars. Ús de recursos

anafòrics: pronoms personals, pronoms febles (aplicar substitucions d’un

element), elisions i sinònims.

Conceptes

7.1. Els signes de puntuació: el punt a final de frase i a final de paràgraf, els dos punts,

la coma enumerativa, els punts suspensius, la coma explicativa, l’interrogant,

l’admiració i el guió de diàleg en contextos clars.

Procediments

7.2. Reconeixement dels connectors: preposicions i conjuncions.

7.3. Utilització correcta dels connectors: preposicions i conjuncions.


7.5. Ús adequat dels signes de puntuació.

7.6. Reconeixement dels diversos recursos anafòrics: pronoms personals, pronoms

febles, elisions i sinònims.

7.7. Ús adequat de recursos anafòrics: pronoms personals, pronoms febles (aplicació de

substitucions d’un element), elisions i sinònims.

Valors

7.8. Interès per usar correctament els connectors.





8. Concordança: establiment de la concordança entre diverses categories.

Conceptes



Procediments

8.3. Identificació i ús de la concordança de gènere i nombre entre el determinant i el

nom.

8.4. Identificació i ús de la concordança de nombre i persona entre el nom i el verb.

Valors



9. Lèxic: reconèixer i formar famílies de paraules i camps semàntics; reconèixer

sinònims i antònims. Utilitzar aquests coneixements per a enriquir el lèxic, per a

fixar l’escriptura dels mots i com a recurs anafòric.

Reconeixement de mots polisèmics i homònims.

Tipus de mots que formen el corpus de la llengua: mots patrimonials, arcaismes,

neologismes, estrangerismes.


la comparació i de la metàfora.

Conceptes

9.1. Les famílies de paraules.

9.2. Els camps semàntics.

9.3. Sinonímia.

9.4. Antonímia.

9.5. Polisèmia.

9.6. Homonímia.

9.7. Els mots patrimonials.

9.8. Els arcaismes.

9.9. Els neologismes.

9.10. Els estrangerismes.

9.11. Sentit propi i sentit figurat.

9.12. Lexicalització: frases fetes, refranys i expressions usuals (modismes i locucions).




9.14. La metàfora.

Procediments

9.15. Reconeixement i formació de famílies de paraules i camps semàntics.

9.16. Identificació de sinònims i antònims.

9.17. Aplicació de sinònims a situacions concretes.

9.18. Utilització d’aquests coneixements per a enriquir el lèxic, per a fixar l’escriptura

dels mots i com a recurs anafòric.

9.19. Identificació i ús de mots polisèmics.

9.20. Reconeixement i ús de mots homònims.

9.21. Identificació de mots patrimonials.

9.22. Reconeixement d’arcaismes.

9.23. Identificació de neologismes.

9.24. Reconeixement dels estrangerismes més utilitzats.

9.25. Identificació del sentit propi i el sentit figurat de frases fetes, refranys i

expressions usuals (modismes i locucions).

9.26. Reconeixement, interpretació, memorització i ús de frases fetes, refranys i

expressions usuals (modismes i locucions).

9.27. Identificació de la comparació a partir de nexes gramaticals.

9.28. Realització de comparacions.

Valors

9.29. Interès per ampliar el vocabulari de les famílies de paraules i els camps semàntics

que són objecte d’estudi.

9.30. Actitud positiva per reconèixer i utilitzar els mots sinònims i els mots antònims.

9.31. Hàbit d’utilitzar les famílies de paraules, els camps semàntics, els mots sinònims i

els mots antònims per a enriquir el lèxic, per a fixar l’escriptura dels mots i com a

recurs anafòric.

9.32. Valoració del diccionari de sinònims com a instrument de treball.

9.33. Valoració de la utilització del lèxic específic de cada situació.



9.36. Valoració del diccionari com a instrument constant de treball.

9.37. Interès per conèixer el significat de les frases fetes, els refranys i les expressions.



9.38. Valoració de la utilització de la comparació i la metàfora.

10. Coneixement i aplicació de la formació dels mots: la composició i la derivació.

Identificació de la forma i el significat dels afixos més usuals i rendibles per tal de

comprendre i escriure correctament.

Conceptes

10.1. La composició: elements components i ús del guionet en els mots compostos.

10.2. La derivació: els afixos.

Procediments





Valors



derivació.

11. Interès per emprar el lèxic amb precisió i conèixer el significat dels mots. Ús

eficaç del diccionari.

Conceptes


Procediments





11.6. Maneig de diversos tipus de diccionaris.


Valors


11.9. Valoració del diccionari com a instrument de treball.




11.11. Hàbit de consulta freqüent del diccionari per tal de conèixer el significat dels

mots desconeguts.

12. Escriptura dels homòfons més habituals.

Conceptes

12.1. Els mots homòfons.

Procediments

12.2. Reconeixement i escriptura dels mots homòfons més habituals.

Valors

12.3. Interès per escriure correctament els mots homòfons més habituals.

13. Discriminació, reproducció i producció dels sons segons les variants dialectals.

Conceptes

13.1. Els sons vocàlics i consonàntics segons les variants dialectals.

Procediments

13.2. Discriminació dels sons vocàlics i consonàntics segons les variants dialectals.

13.3. Reproducció dels sons vocàlics i consonàntics segons les variants dialectals.

13.4. Producció dels sons vocàlics i consonàntics segons les variants dialectals.

Valors

13.5. Valoració de la pronúncia acurada dels sons vocàlics i consonàntics segons la

varietat dialectal.

13.6. Tolerància envers les varietats orals de la llengua catalana i valoració de la unitat

de la llengua catalana a través de les variants dialectals.

13.7. Valoració positiva de la diversitat lingüística.

14. Establiment de relacions fonogràfiques regulars. Memorització de paraules i

estructures amb dificultats ortogràfiques (b/v, l·l, h, s/ss/z/ç/c i excepcions de les

regles més usuals).

Conceptes

14.1. Les normes d’escriptura de b/v.

14.2. Les normes d’escriptura de c, q i qu.

14.3. Les normes d’escriptura de r/rr.

14.4. Les normes d’escriptura de s/ss/z/ç c.



14.5. Les normes d’escriptura de x/ix.

14.6. Les normes d’escriptura de g/j.

14.7. Les normes d’escriptura de tg/tj.

14.8. Les normes d’escriptura de b/p, d/t, g/c.

14.9. Les normes d’escriptura de l·l.

14.10. Les normes d’escriptura de h.

Procediments

14.11. Observació de mots amb b/v, c, q i qu, r/rr, s/ss/z/ç/c, g/j, tg/tj, x/ix, b/p, d/t, g/c,

l·l, h i anàlisi de les relacions fonogràfiques que s’hi produeixen.

14.12. Inducció de relacions fonogràfiques regulars en les paraules observades.

14.13. Memorització de paraules i estructures amb dificultats ortogràfiques: b/v, c, q i

qu, r/rr, s/ss/z/ç/c, x/ix, g/j, tg/tj, b/p, d/t, g/c, l·l, h i excepcions de les regles més usuals.

14.14. Escriptura correcta de mots amb b/v, c, q i qu, r/rr, s/ss/z/ç/c, g/j, tg/tj, x/ix, b/p,

d/t, g/c, l·l, h.

Valors

14.15. Interès per la pronúncia acurada dels sons consonàntics, sobretot de la essa sorda.

14.16. Hàbit de consulta de diccionaris i recursos informàtics per tal de resoldre els

dubtes ortogràfics.


15. Aplicació de regles ortogràfiques: l’apostrofació, combinació de grafies (mm,

mb, mp), el guió (numerals, verb+pronom), emmudiments, ensordiments. Ús de

majúscules.

Ortografia relacionada amb coneixements morfosintàctics i lèxics: formació del

plural, regla general de formació del masculí i femení, desinències verbals,

adverbis -ment.

Conceptes


15.2. L’accentuació.

15.3. Les grafies mm, mb, mp.

15.4. El guió: numerals, verb+pronom.

15.5. Emmudiments.

15.6. Ensordiments.



15.7. Majúscules.

15.8. Formació del plural.

15.9. Formació del masculí i el femení.

15.10. Desinències verbals.

15.11. Adverbis acabats en -ment.

Procediments



15.14. Inducció, memorització i ús de les normes d’accentuació.

15.15. Observació de mots amb mm/mb/mp i anàlisi de les relacions fonogràfiques que

s’hi produeixen.

14.16. Inducció de relacions fonogràfiques regulars en els mots amb mm/mb/mp.

15.17. Escriptura correcta de mots amb mm, mb, mp.

15.18. Identificació de les normes d’escriptura dels numerals i els verbs+pronoms.

15.19. Escriptura correcta del guió en els numerals i verbs+pronoms.

15.20. Identificació i escriptura correcta dels emmudiments.

15.21. Reconeixement i escriptura correcta dels ensordiments.


15.23. Ús de majúscules.



general de formació del masculí i femení, desinències verbals, adverbis -ment.

Valors




ortogràfics.


lèxic.


lingüístiques.




Predisposició a recórrer a les diverses fonts de consulta per tal de solucionar els

dubtes ortogràfics i ús de diversos mitjans per a recordar l’escriptura d’un mot.

Procediments


revisar-lo.

Valors


16.3. Interès per recórrer a les diverses fonts de consulta per tal de solucionar els dubtes

ortogràfics.



1. Utilització de les TIC com a instrument d’aprenentatge: identificació de

diversos tipus d’ordinador. Identificació dels avantatges del treball en xarxa i ús

dels fitxers compartits.

Conceptes

1.1. Els tipus d’ordinadors.

1.2. El treball en xarxa: xarxes locals i Internet; els fitxers i els dispositius compartits.

Procediments

1.3. Presentació dels tipus d’ordinadors i xarxes.

1.4. Identificació de les diverses formes d’accés als recursos compartits en una xarxa i a

Internet.

Valors

1.5. Interès per conèixer els tipus d’ordinadors.

1.6. Valoració del treball en xarxa.

1.7. Interès per l’ús dels fitxers compartits.

2. Ús de programes educatius.

Procediments

2.1. Ús de programes educatius que capaciten per a la recerca, la classificació i

l’ordenació de la informació.

2.2. Utilització de programes educatius que desenvolupen habilitats relacionades amb la

creació de documents multimèdia senzills.



2.3. Ús de programes educatius que desenvolupen capacitats relatives a la comunicació

per mitjà del correu electrònic i la participació en fòrums de debat.

Valors

2.4. Confiança en l’ús de programes educatius que capaciten per a la recerca, la

classificació i l’ordenació de la informació.

2.5. Interès per l’ús de programes educatius que fomenten el desenvolupament de

capacitats relacionades amb la creació de documents multimèdia senzills.

2.6. Disposició activa a la utilització de programes educatius que desenvolupen

capacitats relatives a la comunicació per mitjà del correu electrònic.

2.7. Interès per participar en fòrums de debat.

3. Recerca d’informació per Internet: ús de cercadors. Creació i identificació

d’una estructura de base de dades. Creació i edició d’un document multimèdia.

Conceptes

3.1. La informació a Internet. Els cercadors.

3.2. Les bases de dades.

3.3. Els documents multimèdia.

Procediments

3.4. Recerca d’informació a Internet i la posterior utilització de les dades obtingudes.

3.5. Creació de l’estructura d’una base de dades senzilla.

3.6. Recerca d’informació en una base de dades senzilla i la posterior utilització de les

dades obtingudes.

3.7. Creació de pàgines web amb un editor d’hiperdocuments.

3.8. Incorporació d’elements multimèdia i creació d’hiperenllaços.

Valors

3.9. Interès per usar les TIC per a accedir i seleccionar informació de diverses fonts.

3.10. Valoració de l’ús d’Internet com a font d’informació.

3.11. Interès per la creació i la utilització de bases de dades.

3.12. Interès pels documents multimèdia i el seu ús.

4. Interès per a l’ús de les TIC com un instrument de treball, utilitzant el

llenguatge de forma correcta.



Valors

4.1. Interès per l’ús de les TIC per a facilitar la col·laboració en grup.

4.2. Valoració de les eines informàtiques com a mitjà de recerca d’informació diversa i

en diferents formats.

4.4. Valoració de les TIC com a via d’intercanvi d’informació entre dues o més

persones.

4.5. Adquisició d’hàbits de treball amb les TIC utilitzant el llenguatge de forma

correcta.

5. Escriure correus electrònics correctament. Comunicació i col·laboració en grup

a través del correu electrònic.

Conceptes

5.1. El correu electrònic.

5.2. La comunicació en grup a través del correu electrònic.

Procediments

5.3. Identificació dels elements i les funcions del correu electrònic.

5.4. Gestió de la bústia del correu electrònic.

5.5. Reconeixement dels elements que formen part de la comunicació digital en grup.

5.6. Participació en un fòrum de debat a Internet.

Valors

5.7. Interès per escriure correctament els correus electrònics.

5.8. Valoració del correu electrònic com una eina per a la col·laboració en grup.

5.9. Actitud positiva cap als fòrums d’Internet.

6. Interès i valoració dels beneficis personals i socials de l’ús de les TIC.

Valors

6.1. Valoració de les TIC com a eines que faciliten la feina personal.

6.2. Interès per fer ús dels documents electrònics com a eina de comunicació social,

especialment per a l’intercanvi d’idees en debats.

6.3. Actitud positiva envers l’aprenentatge de les TIC.



CRITERIS D’AVALUACIÓ PER AL TERCER CICLE COMPETÈNCIA ORAL

1. Participar en situacions de comunicació espontànies i dirigides, respectant les normes

de comunicació: torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les

intervencions dels altres.

2. Expressar-se de forma oral amb diferents funcions comunicatives emprant el

vocabulari, l’entonació i el ritme adequats, i una estructura coherent.

3. Comprendre i expressar diversos relats, explicacions i argumentacions senzilles de

models, de característiques i complexitat diverses amb presència o absència de

l’emissor i amb suport visual o sense.

4. Comprendre el sentit global de textos orals. Reconèixer les idees principals i les

secundàries. Identificar les idees i els valors implícits.

5. Memoritzar i reproduir textos.

6. Comprendre textos tot fent servir les estratègies de comprensió lectora (planificació,

construcció de significat).

7. Conèixer la unitat de la llengua catalana a través de les variants dialectals i valorar-la.


8. Llegir expressivament diversos tipus de text amb fluïdesa i una entonació adequada.

9. Llegir en silenci textos diversos tot valorant el progrés en la velocitat lectora i la

comprensió.

10. Resumir un text senzill reproduint l’estructura i destacant les idees principals i les

secundàries.

11. Llegir per pròpia iniciativa diversos tipus de text.

12. Utilitzar textos científics amb diversos suports per a recollir informació, ampliar

coneixements i aplicar-los als treballs personals.


13. Produir textos amb diferents intencions comunicatives, amb una estructura coherent

i tenint cura de la presentació, de l’ordre i de la cal·ligrafia.


15. Elaborar textos tot fent servir les estratègies de producció de textos (planificació,

revisió).



16. Utilitzar l’escriptura per a planificar els treballs, recollir informació, fer resums i

elaborar esquemes.


17. Reconèixer i utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari

(prefixació, sufixació, composició) i els que n’amplien el sentit (comparació, polisèmia,

metàfora).

18. Distingir els elements de derivació i composició de paraules i saber-ne interpretar la

significació.

19. Identificar les relacions dels mots pel seu significat: polisèmia, sinonímia i

antonímia, sentits propis i figurats, comparació, lexicalització (modismes, locucions i

frases fetes).

20. Identificar dins la frase les categories gramaticals de determinant, nom, adjectiu,

verb i adverbi.

21. Observar i comprovar la relació de concordança dins la frase:

determinant/nom/adjectiu, nom/verb.

22. Aplicar reduccions, ampliacions i substitucions de mots o grups de paraules

mitjançant l’ús de connectors, complements i pronoms.

23. Interpretar, memoritzar i aplicar les normes ortogràfiques bàsiques i dominar les

grafies. Formar plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de

l’apòstrof i consonants insegures.

24. Raonar i aplicar les normes d’accentuació.

25. Utilitzar el diccionari i recursos informàtics de comprovació de la correcta

escriptura de les paraules i conèixer el significat dels mots poc freqüents.

26. Conèixer la unitat de la llengua catalana a través de les variants dialectals i valorar-

la.


27. Utilitzar programes educatius informàtics per a elaborar i presentar els textos i

utilitzar les TIC com a eina de treball intel·lectual: creació i edició d’un document.

Utilitzar el correu electrònic.



CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL CINQUÈ CURSI. COMPETÈNCIA ORAL



Procediments



instruccions, descriure, narrar, dialogar, exposar, argumentar...


1.4. Coneixements dels diversos registres.


Valors

1.6. Actitud reflexiva per tal de reconèixer una situació comunicativa.

1.7. Interès per enriquir el vocabulari a fi d’usar-lo en la situació comunicativa adient.



2. Comprensió i expressió dels exponents que s’utilitzen en diferents situacions

comunicatives.

Conceptes

2.1. Elements que intervenen en la comunicació: emissor, receptor, missatge, codi i

canal.

Procediments


2.3. Comprensió i expressió de la funció dels diversos elements que intervenen en una




Valors


2.7. Reflexió sobre les actituds personals de participació en els processos comunicatius.




més adequades en funció del propòsit d’escolta.

Procediments


(instruccions, descripcions, entrevistes, narracions, explicacions, exposicions, poemes,

argumentacions, diàlegs i dramatitzacions ) i del seu context.



3.4. Aplicació de les estratègies més adequades d’acord amb el propòsit d’escolta.



Valors


instruccions, descripcions, narracions, converses, exposicions, argumentacions i

dramatitzacions.







Procediments









Valors







text oral.

5. Identificació del sentit global del text. Reconeixement de les idees principals i les




Conceptes

5.1. Idea principal.


Procediments




5.6. Reconeixement i interpretació de missatges no explícits en els textos orals: doble

sentit, sentit humorístic, missatges que denoten discriminació, opinions, etc.






necessaris.

Valors





Procediments


6.2. Discriminació dels fets de les opinions contingudes en un text oral.



6.3. Discriminació entre fets vertaders i falsos continguts en un text oral.

6.4. Discriminació entre fets reals i fets virtuals en un text oral.

Valors



7.Comprensió i producció de textos orals unipersonals amb estructura interna

diversa: narratius (narrar contes populars i històries conegudes o inventades),

descriptius, expositius (elaborar exposicions amb llenguatge formal, definir

conceptes), argumentatius, instructius, retòrics i de gèneres periodístics.

Conceptes


narració (contes populars, històries conegudes o inventades), gèneres periodístics

(article d’opinió), exposició (exposicions amb llenguatge formal) i argumentació.

Procediments

7.2. Identificació de diversos textos orals unipersonals: instructius, descriptius,

narratius, periodístics, expositius, argumentatius.





trets lèxics.







l’emissor.

7.13. Producció d’instruccions, descripcions, narracions i textos periodístics diversos.






comunicatives.


Valors


comunicatives.

7.19. Consideració per la qualitat dels propis missatges.

7.20. Consideració per l’expressió oral de sentiments.







Conceptes

8.1. La comunicació oral per mitjà de formes dialogades: conversa, entrevista i

dramatitzacions d’obres teatrals.

Procediments

8.2. Identificació de diferents textos orals en una situació d’interacció comunicativa

dirigida: converses, entrevistes i dramatitzacions d’obres teatrals.

8.3. Comprensió de la intenció o funció del llenguatge de diferents textos orals en una

situació d’interacció comunicativa dirigida.

8.4. Anàlisi dels elements verbals i no verbals d’un text oral en una situació d’interacció

comunicativa dirigida.

8.5. Comprensió de la situació comunicativa en converses, entrevistes i dramatitzacions

d’obres teatrals breus.

8.6. Producció de converses i diàlegs.

8.7. Elaboració d’entrevistes.



comunicatives.





Valors



nostres.


sòlides.









Procediments

9.1. Identificació dels elements que intervenen en una situació comunicativa i del seu

context.

9.2. Anàlisi de les diverses estratègies i normes per a comunicar-se: participar, escoltar

activament, respectar el torn de paraula i les sensacions, les experiències, les idees, les



comunicativa.







Valors






parlar.






Conceptes

10.1. L’entrevista.

10.2. El judici personal.

Procediments

10.3. Elaboració de guions com a pas previ a l’organització d’entrevistes.

10.4. Realització d’entrevistes aplicant estratègies i normes per a comunicar-se.



Valors







nostres.



Procediments


audició.

11.2. Selecció i aplicació d’estratègies per a la comprensió i l’anàlisi de textos orals

breus i senzills.





comunicativa.

11.5. Memorització i recitació de poemes i textos breus (refranys, dites,

embarbussaments, endevinalles...).

Valors


11.7. Actitud d’estima envers les manifestacions literàries orals.


encreuats…




12. Consolidació i ampliació de vocabulari. Utilitzar el vocabulari propi i específic

de les altres àrees amb correcció i precisió.

Concepte


Procediments




Valors



i precisió.



Procediments


13.2. Adequació del to al moviment, la situació i el tema del text oral.






utilitzats.


Valors





Conceptes


Procediments




oral.

Valors


comunicació.




Valors





llengua catalana.






Procediments

1.1. Identificació de les diferents grafies: vocals i consonants.

1.2. Reconeixement de la relació entre el so i la grafia corresponent a tots els sons

vocàlics i consonàntics: sord/sonor, tancat/obert, etc.

1.3. Identificació dels signes de puntuació (punt, coma, dos punts, guió, interrogant,

signe d’admiració) i de llur funció.

1.4. Lectura oral de textos significatius.

1.5. Lectura de textos en veu alta utilitzant la pronunciació correcta atenent la varietat

geogràfica.

1.6. Aplicació d’estratègies de reconeixement de paraules per tal d’aconseguir una

lectura àgil i fluida.

Valors






Conceptes

2.1. El diccionari.

Procediments






2.7. Relectura en cas de dificultats, pèrdua del fil narratiu...




obtingudes.

2.11. Interpretació del context per tal de millorar la comprensió del text.










Valors








Conceptes.

3.1. Idees principals.


3.3. El resum d’un text.

Procediments









Valors


seves idees.





4. Localització de la informació de forma eficaç, deducció d’informacions

implícites, reformulació de les informacions.

Procediments









coherent.

Valors



coherent.


Procediments


i frases.


composició, sinonímia, antonímia, polisèmia, neologismes, arcaismes…) en la



d’oració, categories gramaticals…) en la comprensió lectora d’un text.

Valors








Conceptes


6.2. Text conversacional: conversa, teatre. Elements característics.

6.3. Text retòric: poema, auca. Elements característics.


6.5. Text periodístic: notícia, article d’opinió, entrevista, diari. Estructura i elements

característics.

Procediments

6.6. Lectura de textos en prosa de tipologia variada: instruccions, descripcions,

narracions, diàlegs, exposicions, etc.











trets formals…





ritme i entonació.

Valors






d’aquesta informació en la comprensió.

Procediments

7.1. Identificació dels indicadors externs d’un text (títol, subratllada, negretes, signes de





7.4. Reconeixement de les parts del text.


interna.

Valors



8. Lectura expressiva de textos: amb fluïdesa, amb entonació i fonètica correctes

(aplicar regles de fonètica entre les paraules). Utilització de recursos expressius

per a comunicar el text.

Procediments






oral…







Valors







subratllar, fer esquemes, notes sintètiques... del contingut dels textos per tal de


Conceptes

9.1. La subratllada.

9.2. L’esquema.

Procediments


subratllada, esquemes…


esquemes…

Valors








Conceptes

10.1. La fitxa de lectura.

Procediments





10.5. Redacció de la fitxa de lectura del llibre amb les dades anteriors.

10.6. Anàlisi del tema i d’alguns dels recursos estilístics emprats en el llibre.



Valors

10.7. Hàbit d’identificar i comentar les dades bibliogràfiques d’un llibre.

10.8. Valoració i justificació del tema i els recursos estilístics emprats en un text literari.




Conceptes

11.1. Tipus de biblioteca: de la classe, de l’escola i pública.

11.2. Organització de la biblioteca.

11.3. Funcionament de la biblioteca.

Procediments




llibres proposats.

11.7. La lectura com a tècnica per a la recerca d’informació: diversos tipus de textos,






Valors

11.12. Valoració de la biblioteca com un lloc d’oci i de treball.





personal.






Procediments

12.1. Ús d’estratègies i habilitats per a la comprensió lectora.

12.2. Ús d’estratègies i habilitats per a agilitar la rapidesa lectora.

12.3. Lectura mental i expressiva de textos de tipologia diversa i llibres propis de la

literatura infantil.

Valors








Procediments




1.3. Aplicació de la via lèxica per tal de resoldre el dubte ortogràfic plantejat.


so/grafia.

Valors


insegures.



Procediments

2.1. Establiment de la finalitat del text: instructiu, descriptiu, narratiu, diàlegs,

periodístic, explicatiu, expositiu, poètic i argumentatiu.


2.3. Concreció de l’estructura del text: instructiu, descriptiu, narratiu, diàlegs,

periodístic, explicatiu, expositiu, poètic i argumentatiu.




instructiu, descriptiu, narratiu, diàlegs, periodístic, explicatiu, expositiu, poètic,

argumentatiu.


Valors




Procediments


(seqüenciació d’idees), subratllada i negretes (idees importants), signes de puntuació

(aclariments, precisions, matisos…)…





Valors





social.



Conceptes

4.1. Textos en prosa: instruccions, descripcions, narracions, diàlegs, explicacions,

exposicions, argumentacions.

4.2. Textos retòrics: poemes, auques.

4.3. Textos periodístics: notícies, entrevistes.

4.4. Tècniques de narració, descriptives, del diàleg, epistolars, de la notícia i de la

poesia.



Procediments
















4.10. Producció d’un text explicatiu: observació d’un model, identificació de

característiques, selecció d’un vocabulari exacte i precís, redacció de l’explicació i

revisió.

4.11. Producció d’un text argumentatiu: adquisició d’una posició determinada, emissió

d’opinions sobre diferents aspectes i situacions.

4.12. Producció d’un text retòric (poema, auca): identificació dels principals recursos


4.13. Producció d’un text periodístic (notícia, entrevista): observació d’un model,

identificació de característiques, selecció d’un tema o un personatge, redacció de la

notícia o entrevista i revisió.













Valors



4.22. Estima per la llengua escrita com a instrument necessari de la vida quotidiana.





escrit.


línies…




escrit.


informativa i persuasiva (cartells, murals, còmics).

Conceptes

5.1. El cartell.

5.2. El mural.

5.3. El còmic.

Procediments


característics.




5.8. Producció de missatges utilitzant diferents recursos: cartells, murals i còmics.



Valors



5.11. Interès per la pulcritud en la presentació per tal de millorar l’intercanvi

comunicatiu.


escrit.




Procediments




7.3. Evocació de les normes ortogràfiques apreses.


Valors




escrit.


Procediments


Valors



coneixements.

Conceptes

9.1. El resum.



Procediments

9.2. Identificació dels elements característics dels textos utilitzats per a recollir i


9.3. Producció de textos per a recollir i organitzar la informació: resum, esquemes,

fitxes, llistes…

9.4. Reconeixement dels elements característics dels textos utilitzats per a planificar


9.5. Producció de textos per a planificar experiències: el guió, el pla de treball.

9.6. Identificació dels elements característics dels textos utilitzats per a memoritzar

missatges: ordres, instruccions.

9.7. Producció de textos per a memoritzar missatges: ordres, instruccions.



9.9. Producció de textos per a planificar feines: presa i organització d’apunts, realització


Valors

9.10. Estima per la llengua escrita com a suport a l’estudi, per a organitzar-se i construir

coneixements.




Conceptes



Procediments




10.5. Identificació dels tipus de diccionaris i de llurs funcions.



Valors





10.9. Interès per consultar diverses fonts a fi de resoldre durant la textualització o la

revisió: fitxers personalitzats, diccionaris...



Procediments






Valors






frases simples.

Conceptes



1.3. El sintagma nominal: nom, determinant, adjectiu.

1.4. Canvis en el sintagma nominal.

1.5. El sintagma verbal: persona gramatical, verb i complements del verb.

1.6. Canvis en el sintagma verbal.

Procediments


1.8. Establiment de la concordança entre el subjecte i el predicat.

1.9. Identificació dels elements del sintagma nominal.

1.10. Reconeixement dels elements del sintagma verbal.



Valors


d’expressió.


i escrita.


l’expressió.


interrogatives, imperatives i exclamatives interpretant i aplicant els signes de

puntuació corresponents.

Conceptes



2.3. L’oració imperativa.


Procediments


2.6. Identificació i anàlisi d’oracions enunciatives, interrogatives, imperatives i

exclamatives.

2.7. Utilització correcta d’oracions enunciatives, interrogatives, imperatives i

exclamatives, segons la situació comunicativa.


Valors



comunicació.

3. Els temps verbals: aplicació de la forma correcta dels temps d’indicatiu i

subjuntiu dels verbs regulars i irregulars més freqüents.

Conceptes

3.1. El verb: els temps verbals de l’indicatiu i el subjuntiu.



Procediments

3.2. Identificació de les formes personals dels modes indicatiu i subjuntiu.

3.3. Conjugació de les formes personals dels modes indicatiu i subjuntiu: ús del present,

del passat i del futur.

3.4. Ús correcte de les conjugacions.

3.5. Reconeixement dels diversos modes verbals.

3.6. Conjugació de verbs regulars i irregulars.

Valors



4. Categories gramaticals: reconeixement del nom, el verb, l’adjectiu, la


Conceptes

4.1. El nom: noció i morfologia.

4.2. Els determinants: noció i classes.

4.3. L’adjectiu: noció, morfologia i graus.

4.4. Els pronoms: noció i classes.

4.5. El verb: noció, morfologia, formes no personals del verb, classes de verbs i

complements del verb.

4.6. L’adverbi: noció i classes.




Procediments


4.11. Reconeixement i ús correcte dels pronoms.



Valors






apreses.

5. Tipus de noms: identificació de noms concrets i abstractes.

Conceptes

5.1. Els noms concrets i els noms abstractes.

5.2. Els noms comuns i els noms propis.

5.3.Els noms individuals i els noms col·lectius.

Procediments

5.4. Identificació i ús dels noms concrets i els abstractes.

5.5. Reconeixement i ús dels noms comuns i els noms propis.

5.6. Identificació i ús dels noms individuals i els noms col·lectius.

Valors

5.7.Interès per conèixer els tipus de noms.




Conceptes

6.1. Les síl·labes d’una paraula: síl·laba tònica i síl·laba àtona.

6.2. Els dígrafs.



Procediments

6.5. Separació en síl·labes dels mots de forma correcta.

6.6. Identificació dels dígrafs.


6.8. Memorització de paraules d’ús freqüent amb accent diacrític.


Valors






ortogràfics.


ortogràfics.








Conceptes




Procediments









Valors





Conceptes





Procediments

8.3. Identificació i ús de la concordança de gènere i nombre entre el determinant, el

nom i l’adjectiu.


Valors









Identificació del sentit figurat i el sentit real de frases fetes i expressions usuals. Ús

de la comparació i de la metàfora.

Conceptes

9.1. Els camps semàntics.

9.2. Sinonímia.

9.3. Antonímia.

9.4. Polisèmia.

9.5. Els estrangerismes.

9.6. Els mots patrimonials.

9.7. Les frases fetes, els refranys i les expressions usuals.


9.9.Els arcaismes.

9.10. Les abreviatures, les sigles i els acrònims.

Procediments

9.11. Reconeixement i formació de camps semàntics.


9.13. Aplicació de sinònims a situacions concretes.



9.14. Utilització d’aquests coneixements per a enriquir el lèxic, per a fixar l’escriptura


9.15. Identificació i ús de mots polisèmics.

9.16. Reconeixement dels estrangerismes més utilitzats.

9.17. Identificació de mots patrimonials.

9.18. Identificació del sentit propi i el sentit figurat de frases fetes, refranys i

expressions usuals.

9.19. Reconeixement, interpretació, memorització i ús de frases fetes, refranys i

expressions usuals.

9.20. Reconeixement i ús de gentilicis.

9.21. Reconeixement i esmena de barbarismes.

9.22. Identificació i ús d’abreviatures, sigles i acrònims.

Valors






recurs anafòric.



9.28. Hàbit de consulta freqüent del diccionari per augmentar i aclarir el lèxic.



9.31. Interès per conèixer el significat de les frases fetes, els refranys i les expressions.




Conceptes


10.2. La derivació: els afixos.



Procediments





Valors



derivació.



Conceptes


Procediments







Valors





mots desconeguts.


Conceptes

13.1. Els sons vocàlics i consonàntics segons les variants dialectals.

Procediments






Valors


varietat dialectal.

13.6. Tolerància davant les varietats orals de la llengua catalana i valoració de la unitat






Conceptes

14.1. Les normes d’escriptura de a/e tòniques i àtones.

14.2. Les normes d’escriptura de o/u tòniques i àtones.



14.5. Les normes d’escriptura de s/ss/z/ç/c corresponents a la essa sorda.

Procediments

14.6. Inducció de relacions fonogràfiques regulars.

14.7. Observació de mots amb a/e i o/u.

14.8. Observació de mots amb a/e i o/u, b/v, g/j, s/ss/z/ç/c.

14.9. Memorització i ús de les normes d’escriptura de b/v, g/j, s/ss/z/ç/c i excepcions de

les regles més usuals.

14.10. Escriptura correcta de mots amb b/v, g/j, s/ss/z/ç/c.

Valors

14.11. Interès per la pronúncia acurada dels sons consonàntics, sobretot de la essa sorda.








majúscules.



adverbis -ment.

Conceptes

15.1. Formació del plural.

15.2. L’apostrofació i la contracció.

Procediments


relacionades amb els coneixements morfosintàctics i lèxics: formació del plural.

15.4. Ús de l’apòstrof i la contracció.

Valors



15.7. Actitud de consulta a mestres o companys per a resoldre els dubtes ortogràfics.


lèxic.


lingüístiques.


Predisposició a recórrer a les diferents fonts de consulta per a solucionar els


Procediments


revisar-lo.

Valors


16.3. Interès per recórrer a les diferents fonts de consulta a fi de solucionar els dubtes

ortogràfics.








Conceptes



Procediments



Internet.

Valors





Procediments

2.1.Ús de programes educatius que capaciten per a la recerca, la classificació i






Valors

2.4. Confiança en l’ús de programes educatius que capaciten per a la recerca,

classificació i ordenació de la informació.










Conceptes




Procediments




dades obtingudes.


3.8. Incorporació d’elements multimèdia i creació d’enllaços.

Valors

3.9. Interès per usar les TIC per a accedir i seleccionar informació de diverses fonts.




4. Interès per l’ús de les TIC com un instrument de treball, utilitzant el llenguatge

de forma correcta.

Valors





persones.


correcta.

5. Escriure correus electrònics correctament. Comunicació i col·laboració en grup

a través del correu electrònic.



Conceptes



Procediments

5.3. Identificació de les funcions del correu electrònic.




Valors



5.9. Actitud positiva envers els fòrums d’Internet.


Valors

6.1. Valoració de les TIC com a eines que faciliten la feina personal.

6.2. Interès per fer ús dels documents electrònics com una eina de comunicació social,





CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL SISÈ CURSI. COMPETÈNCIA ORAL



Procediments



instruccions, definir, descriure, debatre, exposar, predir, recitar...


1.4. Coneixements dels diversos registres.


Valors

1.6. Actitud reflexiva per tal de reconèixer una situació comunicativa.

1.7. Interès per enriquir el vocabulari a fi d’usar-lo en la situació comunicativa adient.



2.Comprensió i expressió dels exponents que s’utilitzen en diferents situacions

comunicatives.

Procediments

2.1. Identificació dels diversos elements que intervenen en una situació

comunicativa.

2.2. Comprensió i expressió de la funció dels diversos elements que intervenen en

una situació comunicativa.



Valors



comunicatius.


més adequades depenent del propòsit d’escolta.



Procediments


(instruccions, explicacions, descripcions, narracions, enquestes, debats,

conferències, prediccions, recitacions i dramatitzacions) i del seu context.



3.4. Aplicació de les estratègies més adequades depenent del propòsit d’escolta.

3.5. Regulació de l’estratègia aplicada a una situació comunicativa determinada.


Valors


instruccions, exposicions, explicacions, descripcions, narracions, enquestes, debats,

conferències, prediccions, recitacions i dramatitzacions.







Procediments









Valors







text oral.





Procediments




5.4. Reconeixement i interpretació de missatges no explícits en els textos orals:

doble sentit, sentit humorístic, missatges que denoten discriminació, opinions, etc.






necessaris.

Valors





Procediments


6.2. Discriminació entre els fets i les opinions contingudes en un text oral.

6.3. Discriminació entre fets vertaders i falsos continguts en un text oral.

6.4. Discriminació dels fets reals dels virtuals en un text oral.

Valors






diversa: narratius (narració de contes populars i d’històries conegudes o

inventades), descriptius, expositius (elaborar exposicions amb llenguatge formal,

definir conceptes), argumentatius, instructius, retòrics i de gèneres periodístics.

Conceptes


exposició (definició de conceptes, conferència…), narració, predicció i recitació de

poemes.

Procediments

7.2. Identificació de diferents textos orals unipersonals: instructius, expositius,

descriptius, narratius, predictius, retòrics.

7.3. Comprensió de la intenció o funció del llenguatge.


7.5. Associació de continguts de tipus verbal i no verbal.

7.6. Comentari del text tenint en compte l’estructura, el contingut i els trets lèxics.

7.7. Interpretació de la intencionalitat del text.





7.12. Comprensió d’explicacions en presència o absència de l’emissor.

7.13. Ús de models i estructures diversos.

7.14. Producció d’instruccions, descripcions i narracions.


7.16. Elaboració de prediccions i textos retòrics.


comunicatives.


Valors

7.19.Gust per explicar, descriure… el que s’observa i les pròpies inquietuds

comunicatives.

7.20. Estima per la qualitat dels propis missatges.



7.21. Estima per l’expressió oral de sentiments.







Conceptes

8.1. La comunicació oral per mitjà de formes dialogades: debat, conferència, obres

teatrals breus.

Procediments


dirigida: debats, conferències, obres teatrals breus.

8.3. Comprensió de la intenció o funció del llenguatge.

8.4. Anàlisi dels elements verbals i no verbals d’un text oral.

8.5. Comprensió de la situació comunicativa en debats, conferències i obres teatrals

breus.

8.6. Realització de debats i conferències.




comunicatives.


Valors



nostres.


sòlides.











Procediments


seu context.



les idees, les opinions i els coneixements dels altres.


comunicativa.

9.4. Identificació de la situació d’interacció comunicativa.






Valors




parlar.






Conceptes

10.1. L’enquesta.



Procediments

10.2. Elaboració de guions com a pas previ a l’organització d’enquestes.

10.3. Realització d’enquestes aplicant estratègies i normes per a comunicar-se.

10.4. Identificació de diferents textos orals.


10.6. Interpretació de la intencionalitat del text tenint en compte l’estructura, el

contingut i els trets lèxics.



Valors







nostres.



Procediments


audició.

11.2. Selecció i aplicació d’estratègies per a la comprensió i anàlisi de textos orals breus

i senzills.



comunicativa.



Valors


11.7. Actitud d’estima envers les manifestacions literàries orals.




encreuats…






Concepte


Procediments




Valors



i precisió.



Procediments


13.2. Adequació del to al moviment, la situació i el tema del text oral.




utilitzats.


Valors







Conceptes


Procediments




oral.

Valors


comunicació.




Valors





llengua catalana.




Conceptes

1.1. La relació entre el so i la grafia corresponent a tots els sons vocàlics i consonàntics:

sord/sonor, tancat/obert, etc.

Procediments

1.2. Lectura oral de textos significatius.

1.3. Lectura de textos en veu alta utilitzant la pronunciació correcta segons la varietat

geogràfica.



1.4. Aplicació d’estratègies de reconeixement de paraules per tal d’aconseguir una

lectura àgil i fluida.

Valors






Conceptes

2.1. El títol d’un text.

2.2. Les paraules clau.

2.3. El diccionari.

Procediments






2.9. Relectura en cas de dificultats, pèrdua del fil narratiu...




obtingudes.

2.13. Interpretació del context per tal de millorar la comprensió del text.










Valors




lectura.





Procediments









Valors

3.9. Interès per percebre el sentit global d’un text a partir de la identificació de les seves

idees.



4. Localització d’informació de forma eficaç, deducció d’informacions implícites,

reformulació de les informacions.

Procediments











coherent.

Valors



coherent.


Procediments


i frases.


composició, sinonímia, antonímia, polisèmia, homonímia, neologismes, arcaismes…)

en la comprensió lectora d’un text.


d’oració, categories gramaticals, complements verbals, gramàtica textual, anàlisi

morfosintàctica…) en la comprensió lectora d’un text.

Valors






Conceptes


6.2. Text conversacional: diàleg, teatre. Elements característics.

6.3. Text retòric: poema. Elements característics.


6.5. Text periodístic: revista. Estructura i elements característics.

6.6. Text d’ús social: carta, nota, avís… Estructura i elements característics.



Procediments

6.7. Lectura de textos en prosa de tipologia variada: instruccions, narracions,

descripcions, diàlegs, exposicions, etc.










trets formals…

6.13. Reconeixement dels elements característics de l’exposició, com ara l’estructura.





ritme i entonació.

Valors




d’aquesta informació en la comprensió.

Procediments






7.4. Identificació de les parts del text.




interna.

Valors



8. Lectura expressiva de textos: amb fluïdesa, amb entonació i fonètica correctes

(aplicar regles de fonètica entre les paraules). Utilització de recursos expressius

per a comunicar el text.

Procediments






oral…







Valors





subratllar, fer esquemes, notes sintètiques... del contingut dels textos per tal de


Procediments


subratllada, esquemes, notes sintètiques…




esquemes, notes sintètiques…

Valors








Conceptes

10.1. Les fitxes bibliogràfiques.

Procediments

10.2. Identificació de les dades bibliogràfiques d’un llibre.

10.3. Anàlisi de les dades bibliogràfiques d’un llibre.


10.5. Redacció dels comentaris sobre l’autor i l’il·lustrador.


Valors

10.7. Reflexió sobre el tema i alguns dels recursos estilístics emprats en un text literari.

10.8. Valoració i justificació del tema i els recursos estilístics emprats en un text literari.




Conceptes

11.1. El funcionament de la biblioteca.

Procediments




llibres proposats.



11.5. La lectura com a tècnica per a la recerca d’informació: diversos tipus de textos,






Valors






personal.




Procediments

12.1. Ús d’estratègies i habilitats per a la comprensió lectora.

12.2. Ús d’estratègies i habilitats per a agilitar la rapidesa lectora.

12.3. Lectura mental i expressiva de textos de tipologia diversa i llibres propis de la

literatura infantil.

Valors








Procediments








so/grafia.

Valors


insegures.



Procediments

2.1. Establiment de la finalitat del text: instructiu, avisos i notes, cartes, descriptiu,

narratiu, diàlegs, expositiu, predictiu i poètic.


2.3. Concreció de l’estructura del text: instructiu, avisos i notes, cartes, descriptiu,

narratiu, diàlegs, expositiu, predictiu i poètic.


instructiu, avisos i notes, cartes, descriptiu, narratiu, diàlegs, expositiu, predictiu i

poètic.


Valors




Procediments


(seqüenciació d’idees), subratllat i negretes (idees importants), signes de puntuació

(aclariments, precisions, matisos…), etc.







Valors





social.



Conceptes

4.1. Textos en prosa: narracions, exposicions, diàlegs, descripcions, instruccions,

prediccions.

4.2. Textos retòrics: poemes.

4.3. Textos periodístics: revistes.

4.4. Tècniques descriptives, narratives, del diàleg, de la predicció i de la poesia.

Procediments


















4.10. Producció d’una predicció: observació d’un model, identificació de

característiques, selecció d’un vocabulari exacte i precís, redacció de la predicció i

revisió.

4.11. Producció d’un text retòric (poema): identificació dels principals recursos literaris

en el model, determinació del gènere literari i producció del text retòric.

4.12. Producció d’una revista: observació d’un model i comprensió de diferents

llenguatges (relació text/imatge), identificació de les parts i altres característiques;

redacció de la revista amb la combinació de text/imatge i revisió.











Valors



4.21. Estima per la llengua escrita com a instrument necessari de la vida quotidiana.





escrit.


línies…




escrit.



6. Ús de l’escriptura amb finalitats comunicatives: correspondència, avisos,

notes… amb o sense suport de les TIC.

Conceptes

6.1. La carta.

6.2. Els avisos.

6.3. Les notes.

Procediments

6.4. Identificació i anàlisi dels trets característics (estructura, tècniques…) de cartes,

notes i avisos.






destinatari,


avisos.


Valors







Procediments






Valors




escrit.


Procediments


Valors



coneixements.

Conceptes

9.1. El treball escrit: aspectes generals, el tema i l’índex.

Procediments

9.2. Identificació dels elements característics dels textos utilitzats per a recollir i


9.3. Producció de textos per tal de recollir i organitzar la informació: resum, esquemes,

fitxes, llistes, treball escrit…



9.5. Producció de textos per a planificar experiències: el guió, el pla de treball.



9.7. Producció de textos per a planificar feines: presa i organització d’apunts, realització


Valors

9.8. Estima per la llengua escrita com a suport a l’estudi, per a organitzar-se i construir

coneixements.






Conceptes



Procediments




10.5. Identificació dels diversos tipus de diccionaris i de llurs funcions.



Valors



10.9. Interès per consultar diverses fonts a fi de resoldre durant la textualització o la

revisió: fitxers personalitzats, diccionaris...



Procediments






Valors








frases simples.

Conceptes


1.2. El predicat nominal.

1.3. El predicat verbal.

1.4. Els complements verbals: complement directe, complement indirecte i complement

circumstancial; la substitució pronominal.

1.5. La cohesió textual.

1.6. Els tipus de textos.

1.7. L’anàlisi morfosintàctica.

1.8. Els connectors: preposicions i conjuncions.


Procediments


1.11. Reconeixement del predicat nominal i el predicat verbal.

1.12. Identificació dels complements verbals: el complement directe, el complement

indirecte i el complement circumstancial; reconeixement i ús dels pronoms febles.

1.13. Ús de connectors que afavoreixen la cohesió del text.

1.14. Identificació dels tipus de textos.

1.15. Aplicació de l’anàlisi morfosintàctica.

1.16. Identificació i ús de preposicions i conjuncions.

1.17. Identificació i ús de les interjeccions.

Valors

1.18. Curiositat davant l’estructura de les frases i els textos per tal de descobrir la

riquesa d’expressió.


i escrita.


l’expressió.



4. Categories gramaticals: reconeixement del nom, el verb, l’adjectiu, la


Conceptes

4.1. El nom.

4.2. El determinant.

4.3. L’adjectiu.

4.4. El verb.


4.6. L’adverbi.



Procediments



4.11. Reconeixement i ús correcte dels pronoms tònics.

4.12. Reconeixement i ús correcte de l’adverbi.


Valors




apreses.




Conceptes



6.3. Els dígrafs.

6.4. La dièresi.

Procediments

6.5. Reconeixement i memorització de les normes d’accentuació.






6.9. Discriminació dels dígrafs que se separen dels que no.

6.10. Identificació de la funció de la dièresi.

6.11. Memorització de paraules d’ús freqüent amb dièresi.

Valors




ortogràfics.


ortogràfics.








Conceptes




Procediments











Valors




llengua.


Procediments

8.1. Identificació i ús de la concordança de gènere i nombre entre el determinant i el

nom.


Valors










la comparació i de la metàfora.

Conceptes

9.1. Les famílies de paraules.

9.2. Homonímia.

9.3. Hiperonímia i hiponímia.


9.5. La metàfora.

9.6. Els neologismes.

9.7. Els arcaismes.



9.8. La precisió lèxica.

9.9. Locucions i frases fetes.

Procediments

9.10. Reconeixement i formació de famílies de paraules.

9.11. Identificació i ús de mots homònims.


9.13. Utilització de sinònims i antònims per a enriquir el lèxic, per a fixar l’escriptura


9.14. Reconeixement i ús d’hiperònims i hipònims.

9.15. Identificació de la comparació a partir de nexes gramaticals.

9.16. Realització de comparacions.

9.17. Interpretació del sentit figurat de metàfores.

9.18. Identificació i ús de neologismes.

9.19. Reconeixement d’arcaismes.

9.20. Ús del lèxic amb precisió, és a dir, tenint en compte la situació comunicativa.

9.21. Identificació del sentit propi i el sentit figurat de locucions i frases fetes.

9.22. Reconeixement, interpretació, memorització i ús de de locucions i frases fetes.

Valors






recurs anafòric.



9.28. Hàbit de consulta freqüent del diccionari per augmentar i aclarir el lèxic.



9.31. Interès per conèixer el significat de locucions i frases fetes.

9.32. Valoració de la utilització de la comparació i la metàfora.






Conceptes


10.2. La derivació: els prefixos.

Procediments




10.6. Reconeixement i utilització dels prefixos més habituals i rendibles.

Valors



derivació.



Conceptes


Procediments







Valors





mots desconeguts.



12. Escriptura dels homòfons més habituals.

Conceptes

12.1. Els mots homòfons.

Procediments

12.2. Reconeixement i escriptura dels mots homòfons més habituals.

Valors

12.3. Interès per escriure correctament els mots homòfons més habituals.


Procediments




Valors


varietat dialectal.

13.5. Tolerància davant les varietats orals de la llengua catalana i valoració de la unitat






Conceptes


14.2. Les normes d’escriptura de c, q i qu.

14.3. Les normes d’escriptura de r/rr.

14.4. Les normes d’escriptura de s/ss.

14.5. Les normes d’escriptura de x/ix.


14.7. Les normes d’escriptura de tg/tj.

14.8. Les normes d’escriptura de b/p, d/t, g/c.



Procediments

14.9. Observació de mots amb b/v, c, q i qu, r/rr, s/ss, x/ix, g/j, tg/tj, b/p, d/t i g/c i

anàlisi de les relacions fonogràfiques que s’hi produeixen.

14.10. Inducció de relacions fonogràfiques regulars en les paraules observades.

14.11. Memorització i ús de les normes d’escriptura de b/v, c, q i qu, r/rr, s/ss, x/ix, g/j,

tg/tj, b/p, d/t i g/c i excepcions de les regles més usuals.

14.12. Escriptura correcta de mots amb b/v, c, q i qu, r/rr, s/ss, x/ix, g/j, tg/tj, b/p, d/t i

g/c.

Valors

14.13. Interès per la pronúncia acurada dels sons consonàntics.






majúscules.



adverbis -ment.

Conceptes

15.1. Les normes d’escriptura de mm, mb, mp.

15.2. Les normes d’escriptura dels adverbis acabats en -ment.

15.3. Les normes d’escriptura de amb, em i hem.

15.4. Les normes d’escriptura de perquè, per què i per a què.

15.5. Les normes d’escriptura de si/sí.

15.6. Les normes d’escriptura de quan, quant.

15.7. Les normes d’escriptura del guió en els numerals i en verb+pronom.

Procediments

15.8. Observació de mots amb mm/mb/mp i anàlisi de les relacions fonogràfiques que

s’hi produeixen.

14.9. Inducció de relacions fonogràfiques regulars en els mots observats.

15.10. Escriptura correcta de mots amb mm, mb, mp.




relacionades amb els coneixements morfosintàctics i lèxics: adverbis -ment,

amb/em/hem, perquè/per què/per a què, si/sí, quan/quant.

15.12. Escriptura correcta del guió en els numerals i verbs+pronoms.

Valors




ortogràfics.


lèxic.


lingüístiques.


Predisposició a recórrer a les diferents fonts de consulta per tal de solucionar els


Procediments


revisar-lo.

Valors



ortogràfics.






Conceptes





Procediments



Internet.

Valors





Procediments

2.1. Ús de programes educatius que capaciten per a la recerca, la classificació i






Valors

2.4. Confiança en l’ús de programes educatius que capaciten per a la recerca, la

classificació i l’ordenació de la informació.








Conceptes






Procediments




dades obtingudes.


3.8. Incorporació d’elements multimèdia i creació d’enllaços.

Valors

3.9. Interès per utilitzar les TIC per a accedir i seleccionar informació de diverses fonts.




4. Interès per l’ús de les TIC com un instrument de treball, utilitzant el llenguatge

de forma correcta.

Valors





persones.


correcta.

5. Escriptura de correus electrònics correctament. Comunicació i col·laboració en

grup a través del correu electrònic.

Conceptes



Procediments

5.3. Identificació de les funcions del correu electrònic.






Valors



5.9. Actitud positiva envers els fòrums d’Internet.


Valors

6.1. Valoració de les TIC com a eines que faciliten el treball personal.

6.2. Interès per fer ús dels documents electrònics com a eina de comunicació social,




CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL TERCER … › educacion › recursos › docs › … · Web...

Documents

Transcript of CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS PER AL TERCER … › educacion › recursos › docs › … · Web...