Concerts Simfònics al Palau 12/13 10

Amb la col·laboració especial de

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrpretsa les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com

Dissabte, 1 de juny de 2013, a les 19 h

I Love Andrea Motis!! & Joan Chamorro Group

Andrea Motis, veu, saxos alto i soprano i trompetaJoan Chamorro, contrabaix i saxos tenor, alto i barítonIgnasi Terraza, pianoJosep Traver, guitarraEsteve Pi, bateriaDavid Mengual, contrabaix

Orquestra Simfònica del VallèsRubén Gimeno, director

Duke Ellington Fantasy Duke EllingtonSolitude Duke Ellington I cried for you Abe Lyman Arthur Freed Gus ArnheimBody & soul Johnny B. GreenYou know I’m no good Amy WinehouseOn the Town – Times Square Leonard Bernstein Bésame mucho Consuelo VelázquezCrazy he calls me Carl Sigman Bob RussellSun showers Arthur Freed Nacio H. Brown My favorite things Richard Rodgers Oscar Hammerstein II Tico Tico Zequinha de Abreu Sophisticated lady Duke EllingtonLa javanaise Serge GainsbourgDesafinado Antonio Carlos JobimLover man Roger Ramirez James DavisFeeling good Anthony Newley Leslie Bricusse

I L

ove

An

dre

a M

otis

!!

& J

oan

Ch

amor

ro G

rou

p

10

I per acabar la temporada, us oferim un concert que és com una festa de la música, un punt de trobada clàssic i jazzístic (com si el jazz no fos clàssic...), una confluència d’artistes complementaris que es troben per fer el que ens agrada més: compartir emocions.

Andrea Motis, artista joveníssima que neix i es forma dintre del grup de Joan Chamorro, ja fa un parell d’anys que commou mig Catalunya amb la seva veu i les seves interpretacions.

L’Orquestra Simfònica del Vallès busca punts de trobada, ports, parades enriquidores en la llarga travessia del mar inesgotable de la música.

Trobar-se per aprendre, per compartir, per gaudir, per créixer, per somriure.

Un viatge que vol ser una manera de viure. T’hi portem, si vols, de bon grat.

Fundació Orfeó Català-Palau de la Música CatalanaOrquestra Simfònica del Vallès

Per una sonata per a piano i violí

En Un amor d’en Swann, de Marcel Proust, la sorna finíssima amb què el galant Charles Swann s’ha acostumat a encarar tota relació social i afectiva s’escrostona, com una capa de pintura vella, quan sent una petita frase de la Sonata per a piano i violí de Vinteuil. Com el gessamí de nit, que ens torba amb l’embriaguesa sobtada de la seva olor nocturna i ens dilata els narius, el petit passatge d’una sonata desconeguda eixampla els horitzons emocionals d’en Swann amb la possibilitat d’un sentiment elevat en el qual havia deixat de creure. És una frase aèria, dansant, que s’acosta de lluny, vinguda d’una profunditat inefable, després d’una nota alta perllongada durant dos compassos. El desconeixement musical de Swann –com, si em permeteu, el meu mateix– la fa encara més voluble, per tal com no disposa de cap instrument de la raó per capturar-la, per passar-la pel sedàs interpretatiu de l’intel·lecte i convertir-la en arquitectura, dibuix tècnic, logos: en alguna cosa que ja no és música, però que ens permet de recordar la música. I és, entenc, per aquest caràcter d’impressió pura, sine materia, que la petita frase reïx a escolar-se-li per entre les bambolines del cor fins a atènyer-ne el centre palpitant: l’amor d’en Swann.

Aquest passatge musical protagonista és, segons se’ns narra, un moviment ingràvid, líquid, impressionista, que creua la sonata airosament i que amb els seus esquitxos de lleugeresa feliç evoca el desencís, la imperfecció i, en definitiva, la finitud del sentiment amorós. I és, penso, per la justesa de la metàfora, i pel fet que descansi en una intuïció artística inefable i no pas en una reflexió intel·lectual i analítica, que aquesta passió virulenta pren irremeiablement al centre neuràlgic de les emocions de l’home fred, intel·ligent i mordaç que és Charles Swann.

Quan penso en els (meus) mecanismes de creació poètica, penso sovint en el periple emocional de Charles Swann. Els processos –de gestació

del poema, de coagulació de l’amor– em semblen concomitants: en tots dos hi ha un riu d’impressions que corre latent (que desconeixem del tot o que, si som afortunats, en alguns moments podem arribar a besllumar, com el nas fi d’un llebrer que s’alça per ensumar) i que no troba el seu mecanisme d’expressió fins que no troba la música. Com Charles Swann, jo tampoc no en sé, de música: sóc, per tant, un castrato per a qualsevol mena d’anàlisi formal que em permeti de posar etiquetes aprehensibles a la cadència emocional dels meus versos. Amb tot, la música hi és sempre, òbviament, en la poesia. Quina? No ho sé: ni la sé ni l’escullo mai, a priori, la melodia –la frase breu de la meva sonata particular–, però la tinc aprehesa. En definitiva: l’he llegida, en el sentit més polpós i carnal del verb llegir. I d’aquest matrimoni llaminer me’n neix la juguera: la idea que s’articula. El paisatge com a dansa. El fons, en definitiva, ofert com un solc per a la llaurada de la forma. I la musiqueta que l’estira, se’l mira de lluny, li retalla els serrells i li fa la rateta. I jo, que sempre tinc la sensació que hi sóc però una mica absent, en aquest joc, com aquell qui en un concert segueix distretament el ritme amb el cap o amb els peus.

Em ve al cap una referència explícita a la música dels meus versos en un poema en què, com a Charles Swann al final de la novel·la, se m’acabava l’amor i sols me’n quedava la cançó que l’havia subjectat –que llavors se’m feia ja una mica ridícula, com si sonés enllaunada–:

una pastora sola cridant tots els noms de l’esfinxi aquesta cançoneta elèctrica que s’ac-

celera–aquest amor rostoll i el teu balí de fira–

Els qui teniu aquest programa de mà gaudireu, ara, de l’emoció indicible de la música. I espero que us pesqui amb ham, que us lligui curt, que us ompli i us buidi i us deixi del tot tocats de maregassa, mig marejats com d’alta mar; espero que us apunti de ple i us dispari, precisa, la frase breu de la vostra sonata: com un balí de fira.

Sabies que... Per Pere Andreu Jariod

... la vinguda de Duke Ellington i Ella Fitzgerald a Barcelona va motivar la creació del Festival de Jazz?Era el gener de 1966 i aquells concerts van significar el debut a l’Estat d’aquests dos noms mítics de la història del jazz. Ellington va tornar posteriorment en diverses ocasions a Barcelona, per actuar, per exemple, al costat de la Coral Sant Jordi, dirigida per Oriol Martorell. Edward Kennedy Ellington –el sobrenom de Duke (Duc) ja li van posar de jove per les seves maneres elegants– va ser pianista, director d’orquestra, arranjador i compositor de més de 2.000 obres.

... Antonio Carlos Jobim va ser un dels creadors de la bossa nova?Aquest nou estil de música brasilera, fusió de la samba i el jazz, va néixer a Rio de Janeiro al final de la dècada del 1950, per mitjà de João Gilberto, Vinicius de Moraes i del mateix Tom Jobim, entre d’altres. L’èxit de temes de Jobim com Desafinado o Garota de Ipanema, especialment a partir de la gravació del disc Getz/Gilberto, va convertir de seguida la bossa nova (que en brasiler vol dir «estil nou») en un èxit internacional.

... Summertime és la melodia més coneguda de George Gershwin?Forma part de l’òpera Porgy and Bess (1935) –l’única que va compondre– i s’ha pogut sentir en tota mena de versions. D’enregistrades, n’hi ha més de 25.000, entre les quals destaquen les de músics com Billie Holiday, Ella Fitzgerald i Louis Armstrong, Miles Davies, Frank Sinatra, Jessye Norman i Diana Krall, i grups com The Doors o R.E.M., per indicar-ne només alguns.

... Leonard Bernstein va viure una relació especial amb la ciutat de Nova York?I no només perquè allà hi va viure i hi va morir. La Filharmònica de Nova York va ser l’orquestra que dirigí més vegades i amb la qual va enregistrar més. La ciutat dels gratacels és també la protagonista dels seus grans musicals, començant per West Side Story, però també On the Town i Wonderful Town.

... My favorite things va ser popularitzada per Julie Andrews a la gran pantalla?Aquest tema, que amb el temps ha esdevingut un estàndard de jazz, forma part del musical Somriures i llàgrimes, amb música de Richard Rodgers i lletra d’Oscar Hammerstein II. Molts músics n’han fet versions, entre els quals John Coltrane, Sarah Vaughan, Barbra Streisand, Rod Steward o Tony Bennett. Les referències de la lletra a l’hivern han convertit aquesta cançó en habitual dels discos recopilatoris de música nadalenca.

Recomanacions

Feeling GoodJoan Chamorro & Andrea MotisCD ABSOLUTE DISTRIBUTION (2012)

Joan Chamorro presenta: Andrea MotisCD TEMPS RECORD (2010)

JazzingSant Andreu Jazz Band + artistes convidatsCD+DVD ABSOLUTE DISTRIBUTION (2011)

Kids and MusicPel·lícula documental sobre la Sant Andreu Jazz Bandwww.afilmaboutkidsandmusic.com

Blog d’Andrea Motiswww.andreamotis.blogspot.com

Blog de la Sant Andreu Jazz Bandwww.santandreujazzband.blogspot.com

Per Maria Cabrera i Callís

Maria Cabrera i Callís (Girona, 1983) és llicenciada en filologia catalana i doctoranda en lingüística catalana. L’any 2004 va guanyar el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits amb Jonàs (Editorial Galerada) i cinc anys més tard va publicar La matinada clara (Editorial Papers amb Accent). Escriu com parla, i parla com escriu: a poc a poc, i des del ventre.

Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallès,i compta amb la col·laboració de

Música de paraules

Patrocinadorsprincipals

Fundació

Patrocinadors

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat...

La seva intensa activitat –més de cent actuacions l’any– se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del

1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno.

L’OSV està patrocinada per la Fundació Banc Sabadell, l’Ajuntament de Sabadell, Torra S. A. i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

WEB www.osvalles.comBLOC www.osvalles.com/blog

www.facebook.com/simfonicadelvalles

www.twitter.com/osvalles

Orq

ues

tra

Sim

fòn

ica

del

Val

lès Rubén Gimeno és el director titular de

l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la qual va començar la col·laboració la temporada 2009-10. Així mateix, ha estat director artístic de la Joven Orquesta de la Sinfónica de Galícia durant gairebé una dècada, tasca que va compaginar amb el càrrec de violinista de l’Orquesta Sinfónica de Galícia. Com a director convidat ha col·laborat amb nombroses orquestres espanyoles, com les simfòniques de Galícia, Tenerife, Bilbao, Castella i Lleó, Principat d’Astúries, i les orquestres d’Euskadi, Màlaga, València, Ciudad de Granada, de la Comunidad de Madrid, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Oviedo Filarmónica i Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofia de València, entre d’altres. Fora de les nostres fronteres ha dirigit la Norrköping Symphony Orchestra, Gavle Symphony Orchestra, Orquestra de Cambra de Ginebra, Orquestra de l’MMCK (el Japó), Orquestra de la Universitat de Maryland, SAMI Orquestra (Suècia) i Orquesta Nacional de Colòmbia, i ha col·laborat amb solistes i agrupacions de la categoria de l’Orfeón Donostiarra, Midori, Steven Isserlis,

Dmitri Sitkovetski, Fazil Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Michel Camilo i d’altres.

La seva activitat en el camp de la lírica l’ha portat a dirigir produccions al Teatro Campoamor d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente. Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l’Orquesta Sinfónica de Galícia, i La del Soto del Parral al Teatro de la Zarzuela. Així mateix desenvolupa una intensa col·laboració dins del cicle Òpera a Catalunya dirigint Les contes d’Hoffmann, L’elisir d’amore i, properament, Nabucco.

El seu inici en la direcció va tenir com a guia James Ross, tot graduant-se a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d’Estocolm sota el mestratge de Jorma Panula, i va rebre classes de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka Salonen, Jukka- Pekka Saraste i Leonard Slatkin, tot obtenint-hi el Diploma Superior en Direcció d’Orquestra. Ha enregistrat amb l’Orquesta Sinfónica d’Euskadi per al segell Claves, dins de la seva sèrie de compositors bascos.

Ru

bén

Gim

eno

dir

ecto

r ti

tula

r

(16 anys) Forma part, des de fa cinc anys, de la Sant Andreu Jazz Band (joves músics de 7 a 18 anys), amb dos CD-DVD al mercat, anomenats Jazzing live at Casa Fuster i Jazzing vol. 2, dirigits per Joan Chamorro, en què podem trobar músics de renom internacional com Dick Oatts, Ken Peplowsky, Perico Sambeat, Matthew Simon, Ignasi Terraza, Bobby Gordon i Esteve Pi, entre d’altres.

Va començar a cantar al principi del 2009 i va ser en aquesta època que va iniciar, amb només 13 anys, la seva col·laboració amb Joan Chamorro (reconegut saxofonista i pedagog).

Des de llavors ha fet més de vuitanta concerts en festivals de jazz tan importants com els de Barcelona, Terrassa, Girona, Tarragona, Sant Pol, Arenys de Mar i un llarg etcètera.

El 2010, amb només 14 anys, va enregistrar el disc Joan Chamorro presenta Andrea Motis, un treball en el qual l’Andrea toca tots els seus instruments, però en què podem sentir especialment la seva veu... Va ser artista convidada en el Quincy Jones & The Global Gumbo All Stars al Festival de Peralada 2011.

Premi ARC de la Música en la categoria d’artista revelació per la proposta artística d’Andrea Motis al costat de Joan Chamorro. Nominacions amb la Sant Andreu Jazz Band: Premis AMJM 2011 (de l’Associació de Músics i Música Moderna de Catalunya) en la categoria de grup de l’any, Premi ARC de la Música en la categoria de jazz i blues Andrea Motis & Joan Chamorro Group, amb Joan Chamorro Group i premis Enderrock Jaç 2012 en la categoria d’artista de l’any.

Discografia: 2009, amb la Sant Andreu Jazz Band, Jazzing live at Casa Fuster; 2010, amb Joan Chamorro, Joan Chamorro presenta Andrea Motis; 2010, amb la Sant Andreu Jazz Band, Jazzing vol. 2. Live in Barcelona; 2011, amb la Miles Tribute Band, dirigida per Joan Chamorro, Sketches of Catalonia, i 2011, amb Joan Chamorro Quintet, disc de La Marató de TV3.

En preparació el nou CD-DVD de la Sant Andreu Jazz Band i també un nou CD amb Joan Chamorro Group. Hi ha programats per al 2013 més de quaranta concerts en els millors festivals de jazz d’Espanya.

An

dre

a M

otis

veu,

sax

os s

opra

no i

alto

i tr

ompe

taA

nd

rea

Mot

is

& J

oan

Ch

amor

ro G

rou

p

Forma part de la Big Band del Taller de Músics. Col·labora amb la Big Band de Bellaterra, Big Band de John Dubuclet, Big Band Jazz Terrassa, el Supercombo d’Eladio Reinón-Tete Montoliu i l’Orquesta de Radio Televisión Española, i acompanya Manhattan Transfer i Stevie Wonder, entre d’altres. Treballa en diversos projectes amb l’Orquestra del Teatre Lliure. Toca en la majoria dels festivals del país. Ha treballat amb músics de gran renom, com Slide Hampton, Tete Montoliu, Frank Foster, Gary Smulyan, Dick Oatts, Bebo Valdés, Teddy Edwars i Frank Wess.

Treballa de forma estable a la Barcelona Jazz Orquestra, a la B.A.b. d’Alfons Carrascosa i a la Big Latin de Ramon Escalé. Ha fet més de 35 enregistraments amb els millors músics, a escala mundial, amb el seu propi nom, Joan Chamorro, entre els quals cal esmentar Baritone Rhapsody (2009).

Projecte amb Andrea Motis. Premis i nominacions d’Andrea Motis i Joan Chamorro amb la Sant Andreu Jazz Band, grup considerat la millor proposta de jazz del 2009; la SAJB és la big band més jove d’Europa. Premi Orquestres (a partir de vuit components) en la IX edició dels Premis ARC de la Música 2011.

Joan

Ch

amor

roco

ntra

baix

i sa

xos

teno

r, a

lto i

barí

ton

Comediants celebra el seu 40è aniversari. Durant aquestes quatre dècades dedicades completament al món de la creació, nombrosos artistes de diverses disciplines han format part de la companyia que, amb seu a Canet de Mar, ha recorregut els cinc continents i ha abordat aventures en espais insòlits i en ocasions històriques.

Tot i ser un grup teatral de projecció internacional que crea i representa els seus propis espectacles, al llarg dels anys hem acumulat una extensa producció en els camps més dispars: disseny, discos, llibres, projectes festius petits, mitjans i grans, pel·lícules, creació de vestuaris de gran plasticitat, elaboració de materials pedagògics, producció de sèries de televisió, posada en escena d’òperes, per esmentar algunes de les activitats en les quals l’equip ha desplegat, per iniciativa pròpia o aliena, la seva particular forma d’expressió.

Mai, però, ens havia tocat viure una aventura com la que abordem enguany: ajudar els homes i dones que formen l’Orquestra Simfònica del Vallès en la tasca de transmetre emocions.

L’OSV ho fa des del seu inici a través de la seva arma principal: la interpretació musical. Però també ha adquirit el compromís de sumar al sentit auditiu els altres sentits, concretament el visual,

incorporant l’escenifi cació de moments musicals amb gestos, coreografi es, paraules i accions.

En aquest camí d’arribar a l’ànima emprès per l’OSV, l’orquestra ha convidat Comediants, per intercanviar experiències i aprendre plegats a anar més enllà per tal de sorprendre i commoure.

Aquest és el repte que durant deu concerts es planteja com una aventura vital que té com a objectiu apostar fermament per la innovació i per l’intent d’apropar la música als joves oients.

Potser la millor paraula que pot defi nir la residència de la companyia Comediants amb l’Orquestra Simfònica del Vallès és aprofundir, ajudar l’espectador a concentrar-se en el seu interior perquè s’ompli de llum. Trobar maneres que ajudin a desvetllar la capacitat d’escoltar, inventar formes que facin entrar encara més la música directament al pou de les emocions, per donar gaudi i joia a l’esperit.

Direcció: Jaume Bernadet MunnéAjudant de direcció i coreògrafa: Montse ColoméProducció: Jin Hua KuanEscenografi a i disseny de vestuari: Jordi BulbenaPremsa i comunicació: Paca Sola

Com

edia

nts

arti

sta

en r

esid

ènci

a

La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona és una entitat benèfi ca, independent i sense ànim de lucre que, des de l’any 1987, lluita contra el malbaratament alimentari i la fam d’aquí. Recupera excedents d’aliments consumibles, però no comercialitzables, de la indústria alimentària, l’agricultura i el comerç i els fa arribar a qui més ho necessita del nostre entorn a través d’una xarxa d’entitats benèfi ques.

La missió del Banc dels Aliments és rebre productes alimentaris i repartir-los entre les entitats benèfi ques actives perquè els facin arribar a les persones que passen fam al nostre entorn més proper. El nostre esforç apunta a acomplir un dels drets humans més fonamentals: el d’una alimentació sufi cient i saludable per a tothom.

“LA FAM NO FA VACANCES”

Campanya d’estiu de recollida d’aliments bàsics

“La fam no fa vacances” és una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d’aquí rebin ajuda alimentària durant l’estiu. La campanya es du a terme, durant el mes de juny, coordinada pels quatre Bancs d’Aliments de Catalunya.

La situació actual, amb més d’un 20% de la població catalana per sota el llindar de la pobresa i una demanda creixent d’aliments per part de les entitats benèfi ques, fa que els Bancs dels Aliments vegin els seus magatzems pràcticament buits. Aquesta és la raó principal que empeny la nostra fundació a fer una nova crida a la societat catalana per recollir aliments de primera necessitat.

La campanya pretén motivar la societat catalana a mobilitzar-se contra la fam més propera organitzant actes i activitats que permetin recollir aliments bàsics per omplir els magatzems de les entitats benèfi ques de la seva població o poblacions més properes perquè puguin fer-los arribar als seus benefi ciaris durant l’estiu.

Des del Palau de la Música Catalana i l’Orquestra Simfònica del Vallès et convidem a participar-hi! En el concert d’avui, dia 1 de juny, hi ha un punt de recollida d’aliments al vestíbul del Palau. Agraïm la teva participació!

Fem comunitat. Compartim emocions

“L’àmplia difusió de la cultura i l’educació de la humanitat per a la justícia, la llibertat i la pau són indispensables a la dignitat de l’home i constitueixen un deure sagrat que totes les nacions han de complir amb un esperit de responsabilitat i d’ajuda mútua.”Constitució de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura – 1945

Des de la Simfònica del Vallès volem participar en la difusió de la cultura des d’aquesta visió responsable. Quan els valors fonamentals de la societat trontollen fruit de la crisi econòmica i s’evidencien els riscos de fractura social i les desigualtats, és més important que mai aprofi tar els espais de trobada de les manifestacions culturals per fer una crida a la responsabilitat i l’ajuda mútua.

Aquest és el motiu pel qual cada concert de la temporada de Concerts Simfònics al Palau acollirà una acció vinculada a una fundació de les que realitzen una destacada tasca social en el nostre entorn, tot agraint així, profundament, el seu compromís i la seva visió solidària.

“Blue Gershwin”

Alfredo Rodríguez, pianoOrquestra Simfònica del VallèsRubén Gimeno, director

Zappa: G-SpotGershwin: Rhapsody in BlueGershwin: Porgy & Bess

Preus: de 16 a 65 euros

Amb la col·laboració de:

Dissabte, 23.11.13 — 19.00 h

03

“Malikianini”

Orquestra Simfònica del VallèsAra Malikian, violí i director


Dissabte, 01.02.14 — 19.00 h

06

“Victus 1714”Dissabte, 21.09.13 — 19.00 h

Cor MadrigalOrquestra Simfònica del VallèsRubén Gimeno, director

Oportunitat única per escoltar la música de la novel·la d’A. Sánchez Piñol


01

Dissabte, 05.04.14 — 19.00 h

“L’ombra del vent”

08

Carlos Ruiz Zafón, pianoOrquestra Simfònica del VallèsRubén Gimeno, director

Carlos Ruiz Zafón: Suite “L’ombra del vent”Rimski-Kórsakov: Shéhérazade


Dissabte, 14.06.14 — 19.00 h

“Els invisibles del cinema”

10

Jordi Brau, actorOrquestra Simfònica del VallèsRubén Gimeno, director

Bandes sonores de pel·lícules de J. Williams, J. Barry i E. Morricone, entre d’altres.


La Missa en Do de Beethoven

Elena Copons, sopranoMarisa Martins, mezzosopranoDavid Alegret, tenorXavier Mendoza, baixOrfeó Català Orquestra Simfònica del VallèsAntoni Ros Marbà, director

Morera: EmpordàToldrà: cançons (arranjament R. Marbà)Beethoven: Missa en Do major


Dissabte, 05.10.13 — 19.00 h

02

Les 4 estacions de Vivaldi

Orquestra Simfònica del VallèsEnrico Onofri, violí i director

Vivaldi: Les quatre estacions


Dissabte, 11.01.14 — 19.00 h

05

Marta Mathéu, sopranoGemma Coma-Alabert, mezzosopranoAlbert Montserrat, tenorCésar San Martín, baixCor de Cambra del PMC Cor Jove de l’Orfeó CatalàOrquestra Simfònica del VallèsRubén Gimeno, director

Beethoven: Simfonia núm. 9, “Coral”


“Beethoven, la Novena”Dissabte, 24.05.14 — 19.00 h

09

Dissabte, 21.12.13 — 19.00 h

Festival tradicional de valsos i danses

Orquestra Simfònica del VallèsDirector per determinar

Valsos i polques de la família Strauss amb humor, enginyi optimisme.


04

Pianistes guanyadors del Concurs Ricard Viñes i Maria CanalsOrquestra Simfònica del VallèsEnrico Onofri, director

Humet: Vent transparentMozart: Concert per a dos pianosBeethoven: Simfonia núm. 6, “Pastoral”


Dissabte, 22.03.14 — 19.00 h“Beethoven, la Pastoral”

07

Obtindràs molts avantatges:

- 25% descompte sobre el preu de les entrades individuals.

- Possibilitat de canviar les entrades quan no puguis assistir.

- I molts més avantatges que pots consultar al web.

Preu de l’abonamenta partir de 119 €Venda de nous abonamentsa partir del 9 de maig

Venda d’entradesa partir del 5 de juny

Informació i atenció a l’abonat

Dilluns a divendres, de 10 a 14 hTelèfon: 93 295 72 42A/e: [email protected]

Tardes i festius: 902 442 882www.palaumusica.cat

al Palau2013—2014

Abona’t aSimfònics

Concerts Simfònics al Palau 12/13 10

Documents

Transcript of Concerts Simfònics al Palau 12/13 10