Concert de Setmana Santa

Diumenge de Rams 25 de març de 2018, a les 21.00 hBasílica de Montserrat

PROGRAMA

Salve estrella del marManuel Blancafort (1897-1987)

Ave MariaFrederic Mompou (1893-1987)

¿Adónde te escondiste? Manuel Blancafort Text: Sant Joan de la Creu

Cantar del alma Frederic Mompou Text: Sant Joan de la Creu

Dues cantigas del rei Alfons X, el Savi Frederic Mompou

Dansa i cançó* Pol Recasens (n. 1990)

Els Improperis**Frederic Mompou

Carles Pachón, baríton

Vicenç Prunés, orgue

Coral Sant Jordi

Direcció: Oriol Castanyer

* Obra d’estrena en homenatge a Frederic Mompou

** Estrena de la versió per a orgue

3

Els Improperis de Frederic Mompou

La música de Frederic Mompou conté una gran càrrega espiritual immanent.

Amb la seva afuada sensibilitat, cerca harmonies profundes en tota la seva música sacra, especialment a l’oratori Els improperis, de l’any 1963. Probablement, aquesta és una de les obres més ambicioses de Mompou, mestre de la petita forma. Si bé és un oratori auster en recursos, traspua una gran profunditat i misticisme. D’aquesta obra, Roger Prevel ha afirmat que és el més bell oratori escrit a l’Estat espanyol a la segona meitat del segle xx, a l’altura de l’Stabat Mater de Poulenc o de la Missa de Stravinsky.

La versió original conté una orques-tració simfònica, reelaborada pel direc-tor Ígor Markevitch, i aquesta ha estat la versió que s’ha interpretat més des d’aleshores. Concretament, la Coral Sant Jordi la va oferir l‘any 1971, juntament amb la Coral Cantiga, acompanyades de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, sota la direcció del mestre Antoni Ros-Marbà. Tanmateix, per atzars de la vida, ningú fins ara no havia advertit que el propi Mompou n’havia signat al seu dia una segona versió, per a orgue. La feliç tro-balla del manuscrit de la reducció per a cor i orgue a la Biblioteca de Catalunya enguany, coincidint amb el 125è aniversari del naixement de Frederic Mompou, ha

4

estat l’estímul per presentar-ne la “nova” versió aquest Diumenge de Rams a Mont-serrat. El silenci sonor d’uns pentagrames llarg temps oblidats refà una nova colo-ració per a aquest meravellós oratori, a l’hora que n’obre un futur d’execucions molt més generoses, lliures de la massa simfònica fins ara imprescindible.

Així doncs, al voltant d’aquesta obra fantàstica, que podrem sentir interpreta-da per la Coral Sant Jordi, Vicenç Prunés a l’orgue i la veu del jove Carles Pachón –sens dubte, un dels cantants amb més projecció del nostre país en l’actualitat–, us proposem un programa de música sa-cra amb altres obres del propi Mompou, tant per cor a capella com per a cor i or-gue, combinades amb dues peces del seu gran amic Manuel Blancafort i l’obra d’es-trena del compositor Pol Recasens, escri-ta precisament en homenatge a Mompou.

5

PROGRAMA

SALVE ESTRELLA DEL MARText: Tomàs Garcès Música: Manuel Blancafort (1897-1987)

Vós beneïda sou com cap altra dona, Mare com fóreu del Salvador del món. Al vostre Fill unida heu format un poble, Un poble de germans lligats en vostre amor.

Salve estrella de la mar, sempre pura i verge, Vós que sou Mare de Déu obriu, Obriu-nos la porta del Cel.

Oïu els nostres precs, Oh Mare de bondat, Pel món intercediu: que Déu li doni pau. Doneu consol i fe a l’home adolorit. Oh, port dels pecadors, sigueu-nos guia i llum.

AVE MARIAMúsica: Frederic Mompou (1893-1987)

Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum, benedicta tu in mulieribus, et benedictus fructus ventris tui Iesus.

Sancta Maria, Mater Dei, ora pro nobis peccatoribus, nunc et in ora mortis nostrae. Amen.

CONCERT A MONTSERRAT Diumenge de Rams, 25 de març de 2018

7

¿ADÓNDE TE ESCONDISTE?Text: Sant Joan de la Creu Música: Manuel Blancafort (1897-1987)

¿Adónde te escondiste, Amado, y me dejaste con gemido? Como el ciervo huiste, habiéndome herido; salí tras ti, clamando, y eras ido.

Pastores, los que fuerdes allá, por las majadas, al otero, si por ventura vierdes aquel que yo más quiero, decidle que adolezco, peno y muero.

CANTAR DEL ALMAText: Sant Joan de la Creu Música: Frederic Mompou (1893-1987)

Aquella eterna fuente está escondida, que bien sé yo do tiene su manida, aunque es de noche.

Su origen no lo sé, pues no le tiene, mas sé que todo origen della viene, aunque es de noche.

Sé que no puede ser cosa tan bella, y que cielos y tierra beben della, aunque es de noche.

Aquesta fuente está escondida en este vivo pan por darnos vida.

En esta noche oscura qué bien sé yo por fe la fronte Frida.

Sé ser tan caudalosos sus corrientes, que infiernos, cielos riegan y a las gentes aunque es de noche.

El corriente que nace desta fuente bien sé que es tan capaz y tan potente, aunque es de noche.

8

Aquesta viva fuente que yo deseo, en este pan de vida yo la veo, aunque es de noche.

Aquella fuente está escondida, que bien sé yo do tiene su manida.

Su origen no lo sé, pues no le tiene, mas sé que todo origen della viene.

CANTIGASText: Alfons X el Savi Música: Frederic Mompou (1893-1987)

Cançó

Santa María, Strela do día, móstra-nos vía per a Déus e nos guía.

Ca veer faze-los errados que perder foran per pecados, entender de que mui culpados son; mais per ti son perdonados da ousadía que lles fazía fazer folía mais que non devería.

Dansa

Ben sab’ a que pod’ e val física celestïal.

Cada séu Fill’ á sabuda física muit’ asconduda, con que nos sempre ajuda e nos tólle todo mal.

9

ELS IMPROPERISMúsica: Frederic Mompou (1893-1987)

I. Preludi

II. Popule meus

Popule meus, quid feci tibi? Popule meus, aut in quo contristavi te? Res-ponde mihi. Quia eduxi te de terra Aegypti. Popule meus, quid feci tibi? Parasti Crucem Salvatori tuo.

Poble meu, què t’he fet? Poble meu, en què t’he ofès? Respon-me. Jo et vaig treure de la terra d’Egipte. Poble meu, què t’he fet? Tu vas preparar una Creu per al teu Salvador

III. Hagios o Theos - Sanctus Deus

Hagios o Theos. Hagios Ischyros. Hagios Athanatos, eleison hymas. Sanctus Deus Sanctus Fortis Sanctus Immortalis, miserere nobis.

Sant és Déu. Sant i fort. Sant i immortal, tingueu pietat de nosaltres Sant és Déu. Sant i fort Sant i immortal, tingueu pietat de nosaltres.

IV. Quia eduxi te per desertum

Quia eduxi te per desertum quadraginta annis, et manna cibavi te, et introduxi in terram satis optimam, parasti Crucem Salvatori tuo.

Jo et vaig guiar quaranta anys pel desert, et vaig alimentar amb el mannà, et vaig introduir en una terra excel·lent, Tu vas preparar una creu per al teu Salvador.

10

V. Quid ultra debui facere tibi, et non feci?

Sanctus Deus. Sanctus Fortis. Sanctus Immortalis, miserere nobis. Quid ultra debui facere tibi, et non feci? Ego quidem plantavi te vineam meam speciosissimam: et tu facta es mihi nimis amara. Quid ultra debui facere tibi, et non feci? Aceto namque potasti sitim meam: et lancea perforasti latus Salvatori tuo. Sanctus Deus. Sanctus Fortis. Sanctus Immortalis, miserere nobis.

Sant és Déu. Sant i fort. Sant i immortal, tingueu pietat de nosaltres. Què més havia de fer per a tu i no vaig fer? Et vaig plantar com si fossis una vinya meva, escollida i formosa: que amargant t’has tornat amb mi. Què més havia de fer per a tu i no vaig fer? Per saciar la meva set em vas donar vinagre: i amb la llança vas travessar el costat del teu Salvador. Sant és Déu. Sant i fort. Sant i immortal, tingueu pietat de nosaltres.

VI. Ego propter te flagellavi Aegyptum

Ego propter te flagellavi Aegyptum, cum primogenitis suis: et tu me flagellatum tradidisti. Ego te eduxi de Aegypto, demerso Pharaone in mare Rubrum: et tu me tradidisti principibus sacerdotum. Ego ante te aperui mare: et tu aperuisti lancea latus meum. Ego propter te flagellavi Aegyptum, cum primogenitis suis: et tu me flagellatum tradidisti.

Jo per a tu vaig flagel·lar Egipte, Amb els seus primogènits: i tu em vas lliurar perquè em flagel·lessin. Jo et vaig treure d’Egipte, submergint el Faraó en el mar Roig: i tu em vas lliurar al Gran Sacerdot. Davant teu vaig obrir el mar: i tu amb la llança em vas obrir el costat. Jo per a tu vaig flagel·lar Egipte, Amb els seus primogènits: i tu em vas lliurar perquè em flagel·lessin.

Popule meus, quid feci tibi? Poble meu, què t’he fet?

11

Ego ante te praeivi in columna nubis: et tu me duxisti ad praetorium Pilati. Ego te pavi manna per desertum: et tu me cecidisti alapis et flagellis.

Jo et guiava amb una columna de núvols: I tu em vas guiar al pretori de Pilat. Jo et vaig sustentar amb el mannà pel desert: i tu em vas bufetejar i flagel·lar.

Ego te exaltavi magna, magna virtute: et tu me suspendisti in patíbulo crucis.

Jo et vaig aixecar amb gran poder: i tu em vas penjar en el patíbul de la creu.

VII. Ego te potavi aqua salutis de petra

Ego te potavi aqua salutis de petra: et tu me potasti felle et aceto. Ego propter te Chananaeorum reges percussi: et tu percussisti arundine caput meum. Ego dedi tibi sceptrum regale: et tu dedisti capiti meo spineam coronam.

Jo et vaig donar l’aigua salvadora que brollava de la pedra: i tu em vas donar per beure fel i vinagre. Jo per a tu vaig ferir els reis cananeus. i tu em vas ferir el cap amb la canya. Jo et vaig donar el ceptre reial: i tu em vas posar la corona d’espines.

VIII. Crucem tuam adoramus, Domine

Crucem tuam adoramus: ecce enim propter lignum venit gaudium in universo mundo. Crucem tuam adoramus, et sanctam resurrectionem tuam, laudamus et glorificamus resurrectionem tuam, Domine. Ecce enim propter lignum venit gaudium mundo. Crucem tuam adoramus, Domine.

La teva creu adorem: heus aquí que per la creu, va venir l’alegria a tot el món. La teva creu adorem, i la teva santa resurrecció, lloem i glorifiquem la teva resurrecció, Senyor. Heus aquí que per la creu, va venir l’alegria al món. La teva creu adorem, Senyor.

12

CORAL SANT JORDILa Coral Sant Jordi nasqué l’any 1947 d’un grup d’amics animats per Oriol Martorell, que des de l’inici n’assumí la direcció i encapçalà no tan sols una manera personal d’entendre i interpretar la música, sinó també una determinada projecció social del fet musical, vinculada i compromesa amb el moment històric del país.

Per a la Coral Sant Jordi, l’aportació d’Oriol Martorell ha estat essencial: va ser l’ànima i el dinamitzador d’una línia coral de plena vigència de la qual donen idea les seves paraules: “[...] ho hem volgut cantar tot. Des de melodies medievals gregorianes o del Llibre Vermell de Montserrat, fins a música de jazz, sense oblidar els grans músics de tots els temps.”

Amb aquest esperit eclèctic, combinat alhora amb un compromís amb la música catalana, la Coral posseeix una llarga trajectòria de difusió musical, que ja compta amb més de 1.800 concerts, interpretats a Catalunya, l’Estat espanyol i d’altres països europeus, i que l’ha dut a col·laborar amb directors i compositors del prestigi de Sergiu Celibidache, Eduard Toldrà, Duke Ellington,

13

Antoni Ros Marbà, Sergiu Comissiona, Edmon Colomer, Laszlo Heltay, Laurence Foster i Lluís Llach, entre d’altres.

Amb més de setanta anys d’història, la Coral Sant Jordi continua fidel a la seva orientació inicial de transmetre el patrimoni de la música coral amb el màxim rigor tècnic i artístic a un públic el més ampli possible. Projectada al futur des de l’experiència, manté viva la il·lusió per superar els reptes que planteja el panorama actual del cant coral, amb una exigència constant per millorar el procés musical en tots els aspectes.

Des de setembre de 2016, el seu director titular és Oriol Castanyer i Martí.

14

ORIOL CASTANYER, directorInicia els estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continua al Conservatori Professional de Terrassa, on cursa el Grau Mitjà de Piano i de Violoncel, i obté el Premi d’Honor de Piano i Menció d’Honor de Música de Cambra. Posteriorment, fa el Grau Superior de Piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu amb el pianista Miquel Farré, i obté Menció d’Honor de Grau Superior. És finalista al I Concurs de Piano “Eugènia Verdet” i al XXV Concurs “Joan Massià”, i obté Menció d’Honor a la 35a edició del Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya.

Paral·lelament, ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera, Xavier Puig, i l’any 2013 es gradua en direcció de cor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) on estudia amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck. Ha estat professor de Cant Coral del Conservatori de Terrassa i actualment és professor d’Harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.

Ha col·laborat amb la Fundació ”la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Rèquiem de Mozart

15

i el Messies de Haendel i, des del 2011, també col·labora amb el Servei Educatiu de L’Auditori de Barcelona com a director en el projecte Cantània. Sovint és convidat per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, Corearte…).

Ha estat correpetidor i subdirector del cor Lieder Càmera, pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català, pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC) i, actualment és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat, director del cor femení Aglepta i de la Coral Sinera.

Des de setembre de 2016, és director titular de la Coral Sant Jordi.

16

CARLES PACHÓN, barítonNascut a Navàs i format a l’Escola de música municipal del seu poble, ingressa a la Coral Polifònica de Puig-Reig on, atret pel món de l’òpera, inicia els estudis de cant de la mà del mestre Jorge Sirena.

Premiat a diferents concursos de talla local i internacional, com el Concurs Tenor Viñas, el Concurs Alfredo Kraus, el Concurs Francisco Araiza, el Premi Manuel Ausensi, el Concurs Mirna Lacambra, entre d’altres, li han permès debutar en rols com ‘Il conte d’Almaviva’ de Le nozze di Figaro, ‘Lord Rocherfort’; a Anna Bolena, Don Giovanni en el rol titular, ‘Un araldo’ a Otello, ‘Il comissario imperiale’ i ‘Principe Yamadori’ a Madama Butterfly, així com a solista en la 9a Simfonia de Beethoven i Carmina Burana d’Orff.

Ha debutat al Gran Teatre del Liceu amb Il viaggio a Reims de G. Rossini en el rol d’’Antonio’ i ha debutat, també aquesta temporada, com a ‘Guglielmo’ del Così fan tutte de W. A. Mozart amb els Amics de l’Òpera de Sabadell i finalment també al Teatro de la Zarzuela de Madrid, sota el títol de Maruxa de A. Vives.

Aquesta és la primera vegada que col·labora amb la Coral Sant Jordi.

17

VICENÇ PRUNÉS, orgueNascut a Navarcles, va rebre la formació musical bàsica a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge del P. Ireneu Segarra. Estudià piano, entre d’altres, amb Àngel Soler, Albert Attenelle, Árpad Bódó i Ramon Coll, i completà els estudis amb Hortense Cartier-Bresson, a París, i també amb György Sebök, gran pedagog hongarès. A més, va ser convidat per Alberto Lysy als cursos de la “International Menuhin Music Academy” a Gstaad (Suïssa).

Premiat en diversos concursos nacionals de piano i de música de cambra, ha actuat arreu de Catalunya i de l’Estat com a integrant de grups de música de cambra, com a solista, i també en recitals de lieder. Ha actuat a Àustria, Alemanya, França, Hongria, Itàlia, Suïssa, Polònia, Rússia, el Japó, la Xina i els Estats Units.

És el pianista i organista acompanyant habitual dels concerts de l’Escolania de Montserrat, des de ja fa tres dècades, i ha col·laborat en diversos dels seus discs. També ha fet enregistraments per a les principals

18

emissores nacionals i algunes d’estrangeres.

Xavier Montsalvatge digué d’ell: “Vicenç Prunés té al seu favor una positiva agilitat de pulsació, un recte sentit musical i una gran capacitat expressiva”.

Ha estudiat orgue al Trinity College i és Diplomat en aquest instrument per l’Associated Board of Royal Schools of Music de Londres i Llicenciat per la Guildhall School of Music & Drama. Ha participat en festivals de tot l’Estat (Osca, Saragossa, Catedral de Barcelona, Balears, FEMAP) i d’Europa (Itàlia, Rússia, Alemanya). També és professor de Piano i Música de Cambra a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori de Vic.

Pare de quatre fills, és el promotor i organista titular de l’orgue Josep Maria Ruera de Sant Esteve de Granollers (Hugo Mayer Orgelbau, 2007) i membre fundador de la Fundació Pro Música Sacra Granollers.

19