ABSOLUTISME Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic. Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l'absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII. No hi ha un cos unificat de doctrina de l'absolutisme. Hobbes, el pensador més important d'aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d'un ordre polític per submissió. Bossuet fonamentà l'altre corrent important de l'absolutisme en la tradició i en la providència. L'absolutisme parteix de la creença que aquell qui exerceix el poder exerceix la sobirania total (i hom identifica així rei amb sobirà). De tota manera, el poder reial no fou mai completament absolut perquè, a part les limitacions de fet, les corts o parlaments imposaren unes certes limitacions (en l'aspecte fiscal, especialment).

ALOU Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi. Prové del mot franc alôd, que significa domini íntegre.

AMORTITZACIÓ Era aquell terreny de propietat privada que no es pot comprar ni vendre i s'havia de transmetre en herència. Aquest tipus de propietats eren molt freqüents durant l'Edat Mitjana, ja que l'economia es basava en l'agricultura.

BÉNS COMUNALS Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d'un municipi. N'hi havia de dues classes diferents: els propis i els comuns. Els primers eren béns del municipi com a entitat; els beneficis que hom n'obtenia (arrendament, explotació directa) eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics. Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a l'ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn; també podien ésser confiats, si més no en teoria, als veïns més necessitats. A partir del s XVIII la necessitat creixent de terres de conreu féu que en fos propugnada l'abolició per tal de posar en circulació el major nombre possible de propietats.

ECONOMIA SENYORIAL Tipus d’economia de l’Antic Règim basada en la vinculació de la terra en mans dels nobles. Aquests nobles rebien rendes i prestacions dels pagesos en virtut del seus drets senyorials. L’agricultura era la principal activitat econòmica.

COMERÇ COLONIAL Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis.

CRISI DE SUBSISTÈNCIA Crisi econòmica periòdica que patia la població durant l'Antic Règim degut a la irregularitat de les collites i que es caracteritzava per la manca d'aliments i llur encariment. La conseqüència més greu era la fam. És la típica crisi de subproducció de l'època preindustrial.

CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC El corresponent a les societats preindustrials en què la població presenta un ritme de creixement molt lent, tendent a l'estancament. Es caracteritza per unes taxes de mortalitat i de natalitat molt elevades i una baixa esperança de vida, i per l'existència de crisis demogràfiques periòdiques (fam, pestes, epidèmies, malalties), causants d'una mortalitat catastròfica, que costava molt recuperar.

DRETS SENYORIALS Drets derivats de la possessió i domini de les propietats dels senyors feudals. N'hi havia de dues classes: els drets territorials, resultat de l'explotació econòmica de les seves terres, que incloïen prestacions personals i impostos en espècies, i els drets jurisdiccionals, a través dels quals el senyor podia exercir atribucions de caràcter públic en les seves propietats, com ara dictar ordres i reglaments, fer justícia sobre els habitants del seu territori i sobre els transeünts i gaudir del dret d'immunitat, que donava autonomia al seu territori respecte el poder reial.

DELME És l’obligació de lliurar la desena part de les collites a l’Església per assegurar el manteniment del culte i del clergat.

EMFITEUSI Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil

d'una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe. A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l'emfiteuta o senyor útil; generalment, a l'acte d'establiment, l'emfiteuta paga una quantitat d'entrada.

ENCICLOPÈDIA Obra francesa que pretenia reunir tot el saber de l’època (s. XVIII) coordinada per Diderot, els col·laboradors de la qual (D’Alembert, Turgot, Mostesquieu, Voltaire, etc) pretenien expressar el pensament racionalista i crític. Suposa la primera obra de les seues característiques, la seua difusió tingué influí en la difusió de la ideologia il·lustrada.

ESTAMENT Grup social pertanyent a l’Antic Règim, que es caracteritza per la funció social, l’hàbit i la idiosincràsia.

FEUDALISME Sistema de relacions sòcio-econòmiques i polítiques manifestades a Europa Occidental des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX. El sistema feudal es caracteritza per una economia tancada i autosuficient, de predomini agrari i baixa producció, en la que els grups socials s'estructuren d'acord amb la possessió de la terra, essent la relació senyor-serf la que determina la forma de produir

FISIOCRÀCIA Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del s XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores. François Quesnay i els seus seguidors, que s'autodenominaren economistes, constituïren la primera escola econòmica coherent. L'obra de Quesnay Tableau économique (1758) fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials (agricultors, propietaris i l'anomenada classe estèril) donant-los una comprensió global i dinàmica; posà en relleu que l'agricultura era l'únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa, mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril. Com que aquest excedent es traspassava íntegrament a la classe propietària de la terra, els fisiòcrates en deduïren que la reforma fiscal adequada havia d'incloure un impost únic sobre aquesta classe social

GREMI Era l’associació de productors d’un mateix camp o ofici. La seua funció era regualr tots i cadascú dels aspectes del trebal artesanal, des de l’educació de l’aprenent, el volum de producció, els preus i els processos de venda. També defensaven els seus interessos davants dels governs.

IL.LUSTRACIÓ Moviment intel•lectual del segle XVIII que va influir en la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Defensava l’ús de la raó en contraposició al geocentrisme medieval. Van criticar profundament l’Antic Règim perquè proposaven un model de societat basat en la llibertat i la igualtat.

INTENDENT Figura administrativa implantada pels Borbons, per Felip Vé. Aquests funcionaris depenien del rei i tenien com a objectiu principal la recaptació d’impostos i el desenvolupament econòmic d’un territori, mitjançant el control de les autoritats locals, la promoció de l’agriultura i la ramaderia, entre altres sectors econòmics.

MANS MORTES Béns amortitzats de l’Església, és a dir, que ningú no els podia vendre ni desprendre-se’n. Els constituïen cases i terres que eren cedides en testament pels particulars a l’Església per tal que aquesta vetlara per les seues ànimes.

MANUFACTURA Forma de producció industrial apareguda al segle XVIII. Era un taller de dimensions considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa artesanalment productes de consum (p.ex.teixits) o de luxe (p.ex.tapissos) per a vendre'ls als mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de producció intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica (grans dimensions-treball amb màquines). Les manufactures eren establiments subvencionats, impulsats per l'Estat (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada (a Anglaterra).

MASOS Eren les parcel·les de terreny de supefície variable que havien de servir per alimentar una família, que eren cedides pel senyor a homes lliures, que conreaven la terra en usdefruit a canvi d'un cens, o a serfs, que li asseguraven unes prestacions de productes i treball.

MERCANTILISME Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del s XV al XVIII, caracteritzat

pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l'or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l'estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable)

PARLAMENT Institució d’origen medieval en la qual es reunien els tres estaments per aprovar nous impostos, suplir el monarca en situacions excepcional o ratificar la coronació d’un nou rei. No compartia la sobirania amb cap altra institució i no havia de sotmetre’s a cap control.

PODER ABSOLUT Era el poder que ostentava el monarca absolut, i consistia en la concentració en mans del monarca dels poders judicial, legislatiu i executiu.

PRIMOGENITURA Es tracta d’una institució del dret civil espanyol antic que donava al fill gran de família l’herència de títols i les propietats, amb l’objectiu de mantenir la propietat familiar unida i intacta.

PROPIETAT VINCULADA Terres que no poden considerar-se de propietat privada i que estan vinculades a un títol nobiliari, a l’Església, a un municipi o a la Corona.

PUTTING OUT SYSTEM (TREBALL DOMÈSTIC)

Concepte anglès que anomena el sistema domèstic de producció. Amb aquest concepte anomenem la producció de manufactures que es duia a efecte per la família rural en el marc d’un indústria rural dispersa, en el qual els comerciants proporcionaven els mitjans de producció i la matèria primera a la família camperola, els pagaven pel seu treball i comercialitzaven el productes tèxtils.

ROTACIÓ TRIENNAL La rotació triennal era un sistema de cultivo típic de l’ Europa Atlàntica durant l’edat Mitjana. Es basava en l’alternança en els camps de conreu d’un cereal d’hivern durant el primer any, un cereal de primavera el segon any i al final un any de guaret.

RESERVA SENYORIAL Dins la propietat senyorial, eren les terres més bones, que el senyor es reservava per a l'explotació directa, i que eren treballades pels serfs. Allí hi havia la residència del senyor i els establiments principals del domini (cuina, forn, forja, molí, estables, graners,...), que els pagesos podien utilitzar pagant una taxa.

SENYORIU JURISDICCIONAL Comportava l'exercici, en major o menor grau, de certes funcions públiques (justícia, gestió municipal i ordre públic) per part del seu titular sobre tots els habitants en l'àmbit de la senyoria, foren o no conreadors de les seues terres.

SENYORIU TERRITORIAL Conjunt de terres d’un senyor conreades per serfs (colons, pagesos, etc) i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment adscrits al territori i obligats a diverses càrregues de natura personal i reial. Es dividia en dues parts, la reserva senyorial i els masos.

SOBIRANIA Poder suprem sobre súbdits no limitat per cap llei, només responsable davant de Déu, únic titular de tota sobirania.

SOCIETAT ESTAMENTAL Tipus de societat basada en l’existència d’estaments, que eren grups als quals es pertanyia per raó de naixement i en els quals la mobilitat socials era molt difícil.

TERCER ESTAT Nom amb el qual hom coneixia, durant l’Antic Règim, al conjunt de dels individus que no pertanyien a l’estament nobiliari ni clerical. Eren el conjunt d’individus que abastaven des dels burgesos més rics fins als camperols sense terra.