LIBERALISME

Conceptes bàsics

PARTIT POLÍTIC

“Agrupació de persones amb afinitats polítiques que participen en la

vida pública d’una societat. La participació política a través

d’agrupacions de representants s’inicia ...durant la Guerra del

Francés, quan foren elegits diputats per a les Corts de Cadis i aquest

se sumaren a les faccions existents…”

Diccionari d’història del País Valencià. Edicions 62, Barcelona, 2006

SOBIRANIA

Concepte referit al suprem poder o autoritat d’un Estat. Històricament hi

ha dos grups de doctrines encaminades a justificar el concepte de

sobirania: doctrines teocràtiques i doctrines democràtiques. Segons

les primeres, els governants han rebut de Deu el seu dret a governar;

aquesta concepció va prevaldre fins la revolució francesa. Les

doctrines democràtiques de la sobirania es basen en la constatació

de la igualtat entre tots els homens.

Així doncs, podem parlar de:

● Sobirania absoluta

● Sobirania nacional

● Sobirania popular

Reelaborat a partir de: “La Enciclopedia” El País - Salvat, Madrid, 2003

PARLAMENT

Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment,

per la constitució.

El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les

seves funcions legislatives, la tasca d’expressar llurs opinions polítiques. …

www.enciclopedia.cat (data de consulta: 6/10/2014)

SUFRAGI

Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d’un càrrec o un altre tipus de consulta.Hom el defineix amb relació a l’extensió del dret de vot i a les modalitats d’interpretar-lo. En els comicis de l’antiga

Roma, el ius suffragii era propi únicament dels ciutadans. (...) Segons el procediment d’elecció pot ésser sufragi directe (quan l’elecció és de primer grau, és a dir, l’elector elegeix directament els seus representants) o bé sufragi indirecte (quan l’elecció és de segon grau, és a dir, l’elector designa un intermediari amb la missió d’elegir els representants). (...) Atenent a la composició de l’electorat, el sufragi pot ésser restringit o universal. El sufragi restringit és el que resta limitat per la raça, el grau d’instrucció (sufragi capacitatiu), la situació econòmica, determinada generalment per la necessitat d’assolir un cert nivell d’imposts (sufragi censatari), etc. El sufragi universal, en canvi, suposa el dret a votar per a tota persona que tingui la majoritat política. La lluita pel sufragi universal ha comportat diferents fases, fins a aconseguir-lo per a ambdós sexes i anar rebaixant l’edat de vot. Al Regne Unit, després de successives reformes electorals, s’arribà al sufragi universal el 1918, bé que limitat als homes de més de 21 anys i a les dones de més de 30, i no fou fins el 1928 que els drets electorals de les dones foren equiparats als dels homes. Als EUA, l’esmena constitucional núm. 15 (1870) prohibeix tota discriminació en el dret al vot per motius racials, i la núm. 19 (1919), per motius de sexe. A l’Estat espanyol, malgrat que la constitució de Cadis preveiés el sufragi universal, a partir del 1837 s’instaurà el sufragi censatari. La revolució del 1868 comportà la implantació del sufragi universal, però amb el triomf de la Restauració hom tornà al sufragi censatari. La implantació del sufragi universal (1890) no canvià, a la pràctica, la situació, a causa de la corrupció electoral que caracteritzà el sistema de la Restauració. La instauració de la Segona República significà l’ampliació del dret de vot a les dones, fins aleshores excloses. (...)

www.enciclopedia.cat (data de consulta: 11 / X / 2014)

MODERATS

Grup polític format per liberals conservadors o

doctrinaris. Defensaven l’equilibri de poder entre les

Corts i la Corona (=sobirania compartida), i crearen

un sistema polític en el qual el rei era un element

moderador i decisiu. Es va formar durant la regència

de Maria Cristina. Un del seus líders més important

fou Narváez.

Historia de España, Anaya

PROGRESSISTES

Grup polític liberal (“exaltats”) de caràcter més

radical. Defensaven la monarquia, però amb el

concepte de sobirania nacional residint tan sols a

les Corts. Defensaven amplis drets individuals, es

formà durant la regència de Mª Cristina, i

provocaren pronunciaments com el de La Granja.

Líders destacats del Partit Progressista foren

Espartero i Prim.

Historia de España, Anaya

GUÀRDIA CIVIL

Membre d’un cos de caràcter militar de l’Estat espanyol creat per al

manteniment de l’ordre públic, la protecció de les persones i

propietats i l’execució de les lleis.

Fou constituït el 1844 per decret del govern González Bravo, i en fou

confiada l’organització a Francisco Javier Girón, duc d’Ahumada, el

qual la comandà fins el 1854. L’actuació de la guàrdia civil, centrada

de primer en la lluita contra el bandolerisme, s’estengué aviat a la

repressió dels moviments, camperols i de l’anarquisme (especialment

a Barcelona), la qual cosa motivà una forta hostilitat entre els sectors

obrers i revolucionaris…

www.enciclopedia.cat (data de consulta, 6/10/2014)

CONCORDAT

Fa referència al conveni establert entre la Santa Seu i l’autoritat

suprema d’un país, per a reglamentar les relacions entre l’Església i

l’Estat. Pacte bilateral amb característiques pròpies dintre de l’àmbit

del dret internacional.

Espanya va signar un concordat en 1851 que va estar vigent fins 1931;

en aquest es reconeixien les vendes de la desamortització a canvi

del reconeixement del dret a adquirir en el futur nous béns, la dotació

del culte i clergat, la participació de l’Església en l’educació, el dret

a exercir la censura d’impremta i la declaració d’oficialitat de la

religió catòlica.

Gran Enciclopedia Larousse

CAMARILLAS, política de

Grup de persones que, sense reconeixement oficial i ocultament, influeix sobre les decisions del

monarca o de l’autoritat superior de l’estat.

El terme té l’origen en el conjunt de persones que, reunides davant la cambra reial de Ferran VII,

influïren sobre la conducta política del rei durant els anys 1814-1820 i 1823-1833.

(també regnat ISABEL II)

www.enciclopedia.cat (data de consulta: 11/X/2014)

VICALVARADA

La revolució de 1854, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà elgovern a una coalició liberal-progressista.

Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit(generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc), que, alhora, traduïa el d’una partde la burgesia; però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid,Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció (el 7 de juliol, el manifestde Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reformaelectoral, restabliment de la milícia nacional, etc) i l’estengué a tot el país; Isabel II haguéde designar Espartero cap del govern i començà així el Bienni Progressista.

www.enciclopedia.cat (data de consulta: 11/X/2104)

PACTE D’OSTENDE

Per l’agost de 1866, a Ostende (Bèlgica), i amb l’objectiu d’implantar un règim basat en el sufragi universal, arribaren a un pacte els partits demòcrata i progressista, abocats a la via insurreccional per la sistemàtica exclusió del govern a què els condemnava la involució del sistema i l’arbitrarietat de la corona, que afavoria el monopoli del poder per part dels moderats, expressió d’una oligarquia latifundista com més anava més zelosa dels seus privilegis; al pacte d’Ostende s’uní més tard la Unión Liberal, fet que assegurà la col·laboració d’un important sector de l’exèrcit i l’esquadra.

www.enciclopedia.cat (data de consulta: 11/X/2014)