Compuesta - Barcelona · inauguració encara: la de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, a...

Portada_versio_1.fh9 26/7/02 13:19 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

5/setembre-octubre 2002

La festa: Mercè 2002

Interculturalitat

La col·lecció Planque al Picasso

Atapuerca

Can Fabra


Interculturalitat


Atapuerca

Can Fabra


www.bcn.es/merce

FESTA MAJOR DE BARCELONA 20-24 SETEMBRE

Després de la pausa de l’estiu, la ciutat reprèn el seuritme intens. L’oferta cultural també s’activa i enspreparem a descobrir què ens oferirà la novatemporada. Comencen les classes, tornem a la feina, a la quotidianitat. Però Barcelona, cada setembre, té unacita reservada amb la festa. És la Mercè, la festa major,que per uns dies omple els carrers de la ciutat de vida,de gent, d’espectacles, de música... És una bona ocasióper reflexionar sobre el paper de la festa com ainstrument de participació, com a factor de cohesió enles societats urbanes del segle XXI. Una reflexió ques’estén a la mirada dels immigrants sobre el seu nou paísde destí, al diàleg entre cultures, en l’article de NorbertBilbeny, professor d’Ètica de la Universitat de Barcelona.

El col·leccionista d’art Jordi Soley ha ceditrecentment al MACBA una seixantena d’obres de laseva valuosa col·lecció d’art contemporani. BarcelonaCultura conversa amb Manuel Borja-Villell, director delMACBA, i amb Jordi Soley a l’entorn de la sevatrajectòria personal en el món de l’art i del fenomendel col·leccionisme en general.

La tardor ens porta la inauguració de novesexposicions, com ara la "Col·lecció Planque", alMuseu Picasso, i "Atapuerca", al Museu de CiènciesNaturals de la Ciutadella. L’apassionant aventura delsorígens de l’ésser humà i la història d’una passió perl’art, la del col·leccionista suís Jean Planque. Lesdirectores dels dos museus ens en parlen. I una altrainauguració encara: la de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, a Sant Andreu, situada en una antigafàbrica tèxtil, que és un equipament que corresponplenament al nou model de biblioteca de districte.

Els festivals musicals de la tardor –el Festival deMúsiques Contemporànies, el Festival LEM i el FestivalProposta– i una visita a la ciutat de Londres completenles propostes de Barcelona Cultura per als mesos desetembre i octubre.

E D I T O R I A L

2

Junta de Govern

Ferran MascarellpresidentMarina SubiratsvicepresidentaJordi HereuErnest MaragallMaravillas RojoJaume CiuranaJoana OrtegaSantiago FisasJordi PortabellaImma MayolBlanca BarberoJúlia PérezMontserrat Mascarósecretària delegadaLluís Salvatinterventor delegat

Equip editorialJaume Boix, Jordi Pascual,Conxa RodàConsell de redaccióJaume Boix, Anna Carbó, MartaClari, Ana Esteban, NúriaFradera, Rosa Mach, JordiMartí, Ferran Mascarell, MercèMuñoz, Jordi Pascual, ConxaRodà, Emilio RuizRedaccióMontse CabreroTraduccióRicard Bonmatí i Trevor FoskettProducció editorialJudit LaraCreació gràficaFons Gràfic

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L. B-50591/2001ISSN: 1578-8903

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/[email protected]

Tony Cragg“Eroded Landscape”, 1991Vidre arenatCol·lecció MACBAFundació Museu d’ArtContemporani de Barcelona

3setembre-octubre 2002

Sumari

La festa, instrument de participació

Interculturalitat a Barcelona

Conversa entre Manuel Borja-Villel i Jordi Soley

La "Col·lecció Planque" al Museu Picasso

Atapuerca al Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella

Els festivals sonors de la tardor

Can Fabra, fàbrica de cultura

Retrat de Londres

Mercè 2002. Una selecció

Agenda cultural a Barcelona

Gaudí en música

Barcelona Internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a internet

Textos en castellano

English version

Espais de la Mercè 2002

setembre-octubre 2002

4

8

10

12

13

14

15

16

18

19

23

24

26

27

28

29

34

39

dos continguin molts elementssemblants. La festa és sobretotparticipació. Perquè la festarepresenta la societat que la ce-lebra, i alhora la dinamitza iposa en qüestió les seves nor-mes i en evidència els seus con-flictes i contradiccions. No hi hafesta sense transgressió dequalsevol ordre; la festa com-porta per si mateixa un grau dedissidència i, per tant, consti-tueix un exercici espontani dellibertat individual i col·lectiva.Una festa és festa autènticaquan la gent la celebra, quan sela fa seva. I una festa és mésfesta com menys es pot contro-lar des del poder.

Assumir el repte de celebrarveritables festes, sol ser unsímptoma d’estabilitat social ide llibertats públiques. Sovints’ha establert un paral·lelismeentre el nivell d’intensitat festi-va de la festa del Carnaval–amb les prohibicions que hapatit i les permissivitats de quèha gaudit– i el moment políticque travessava el país. Promou-re festes des d’una Adminis-tració comporta haver d’assu-mir un seriós compromís decol·laboració amb les organitza-cions dels ciutadans i portar a lapràctica de manera efectiva laparticipació cultural. La gran

importància de les funcionssocials que té tota festa hoaconsella.

Els mites vius pertanyen aldomini de l’oralitat, d’allò queno s’escriu. Com he dit mésamunt, els símbols rituals posende manifest les tensions entreles normes socials i les emocionsde la gent. Aquest contingut psí-quic del símbol és el que li con-fereix valor transformador. Ésper aquest motiu que les festessón moments consagrats a lapermeabilitat dels ritus. És peraixò que ens ha de preocuparpensar bé un nou discurs ritualper a la festa, un discurs con-temporani que sigui capaç defer front als reptes que té plante-jada la nostra societat complexa.

Hi ha altres fets que convi-den a la reflexió. S’ha definit lanostra com una societat de l’o-pulència que genera frustracióen molts dels seus individus. Elfenomen pervers de l’estigma-tització de la pobresa, de tot elque sembli humil o mediocre,ha fet entrar en crisi més d’unequilibri en la societat occiden-tal. Dit d’una altra manera: simai no ha estat de moda serpobre, mai com ara no ha estattan mal vist no ser un triomfa-dor. Les relacions entre el poderi la gent semblen passar per un

El ritual expressa sentimentsque no són visibles en la vidaquotidiana a causa del capteni-ment que imposa la normasocial. Moltes vegades hem vol-gut expressar amb frases comaquesta alguns dels valors afe-gits que intuïm en el fet festiu,oblidant que molts investiga-dors hi han pensat abans quenosaltres. Edmund Leach consi-derava que els rituals poden serentesos com la representaciódels drames d’una societat queexpressa els seus conflictes ialhora els encobreix. ClaudeLévi-Strauss i, sobretot, VictorTurner van aprofundir en l’interès

per les emocions individuals queaflorarien en les celebracionsrituals, fent palesa la communi-tas, aquella idea utòpica de pa-radís, d’una situació liminarideal en què es manifesta laforça creativa del procés ritual ien què es dóna una idealitzadarelació social aparentment igua-litària i solidària.

Les festes, totes les festes,respiren d’una manera o altraaquest aire conceptual: la trans-figuració de tots i cadascun delsmembres d’una comunitat im-mersos en un somni col·lectiuen què el pobre i el ric con-fonen les seves respectives

modèstia i opulència. Un tempssimbòlic en què el savi i el follmanifesten públicament la sevasemblança. Un temps de prodi-gis en què el dia es pot fer nit ila nit es pot fer dia. Un tempssagrat en què la communitas esfa perceptible, un espai liminaren què estan permeses totesles expressions dels marges i enquè la gent marginal té unpaper en la societat excepcio-nal de la festa.

Caldria que no cometem l’e-rror de reduir el concepte defesta a un conjunt d’esdeveni-ments artístics. La festa no éspas un festival, encara que tots

4 5setembre-octubre 2002

La festa,instrument de participació

Participar, sentir-separt de la comunitat,pot esdevenir unexercici complex enuna societat urbanacom la nostra. Lafesta és un boninstrument per a unaidentificacióvoluntària, persentir-se lliurementpart de la comunitat.

“”

La festa és un ritual quereflecteix la vida de la societat,les seves pors, les seves passions

Foto Albert SorianoFestes de la Mercè 2000. Campionat de Futbolí

Foto

Co

nsue

lo B

auti

sta

Una altra Mercè (fragment). Fotomercè 2001

Una festa del poble ha deseduir sobretot les classes po-pulars. Un plantejament elitistapot provocar un desinterèsentre els veritables protagonis-tes de la festa: els festers. Elsfesters de Barcelona són, enbona mesura, gent de grupsdels barris, de les associacions,dels esplais... Són persones quedemostren cada any la sevacapacitat creativa amb un crite-ri artístic demostrat que cal res-pectar. Els grups informals dejoves que s’apleguen en unacolla de diables i que participenal correfoc confereixen a lafesta el punt indispensable dedinamisme, autoorganització,sorpresa i versatilitat. Conferei-xen a la festa la seva implanta-ció territorial, és a dir que ambells la festa toca de peus a terra.

Repensar un discurs concep-tual per a les festes pot voler dirsimplement estar atents a totallò que és present en la nostrasocietat i a tot allò amb què s’i-ronitza, es transgredeix o esmanté una actitud de dissidèn-cia. Repensar la festa pot volerdir encarar-se amb les pors delnostre temps amb exorcismescontemporanis com la ironia,que sempre ha estat un galantatribut de la intel·ligència. Potvoler dir exercir la transgressióque apaivaga les inhibicionsindividuals i col·lectives.

"Aquest coi de festes",doncs, no hauria de ser tractatamb lleugeresa. L’hedonisme–que també cal reivindicar en lasocietat de l’estrès– no és pasl’únic contingut que té la festa,com tampoc no és –ni de bontros– el que té més conseqüèn-cies. ¿Us imagineu una Pam-plona sense el San Fermín, una

València sense les Falles o unaBarcelona sense les festes deSants, de Gràcia o de SantMedir?...

La festa ajuda la gent a sentir-se d’allà on es vol sentir identifi-cada, tant si hi ha nascut com sino. I permet fer identificacionsmúltiples i simultànies. Hi ha quise sent gracienc a la Festa Majorde Gràcia i barceloní per laMercè. I hom pot sentir-se, perexemple, nigerià i català alhora,sobretot si participa de maneraactiva en la vida social d’unacomunitat que estima profunda-ment les seves tradicions, que,com més arrelades, més inclouenla transgressió i la ironia, és a dir,les aportacions personalíssimesque sempre l’enriqueixen: tanten el seny com en la rauxa.

Josep FornésTècnic del Servei de Festes i Participació

Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona


moment difícil en les democrà-cies occidentals, i això ha com-portat ensurts recents, com aral’augment dels populismes, ladesmobilització social i el desin-terès per la cosa pública. S’hageneralitzat el que hom anome-na les "solidaritats toves", lesque exigeixen poc compromís.En canvi, es fan notar més elsmoviments alternatius a l’actual

organització dels sistemes depoder.

En tota festa es produeix,en major o menor mesura, unaflexibilització de les relacionssocials, la qual cosa permetimaginar noves formes d’en-tendre la vida en societat. Lesfestes sempre han servit perestendre les relacions més enllàde l’estricte nucli familiar i fins i

tot més enllà del propi grupsocial. Encara avui la festa téaquesta funció. La festa afavo-reix la interacció de classes,gèneres, edats i ètnies, i aixòesdevé avui molt valuós a lesnostres ciutats. Semblantmenta com pel seu contingut artísticsignifica un important instru-ment de democratització de lacultura, pel seu contingut parti-cipatiu significa un importantinstrument d’extensió delsvalors de la cultura democràti-ca. En un moment en què esparla de crisi de confiançaentre els ciutadans i els poderspúblics, caldrà no oblidar elvalor de la festa com a factorde cohesió social i d’atenuadordels conflictes socials. ”

Por als gegans. Fotomercè 2001Foto Nara Kirchner Giménez

“Pel seucontingutparticipatiu,la festasignifica unimportantinstrumentd’extensió delsvalors de laculturademocràtica

“”

La festa és sobretot participació,representa la societat que lacelebra, la dinamitza

Foto Consuelo BautistaUna altra Mercè. Fotomercè 2001

ciutat. Del "com em deuenveure" al "com haig de veure elconjunt de tots nosaltres" no hiha gaire distància. L'estrangerque ara volta a l'entorn nostreés el portador d'un món orien-tat, però, a un altre món: aquestmeu món que ara és seu tambéi alhora és de tots dos i de capdels dos en exclusiva. Em sem-bla que això és bo per a unaciutat. I correspon, potser, a lamentalitat del bon ciutadà, queconvé que se sàpiga sempreuna mica estrany a casa seva,per celebrar-la de nou cada dia

i a la vegada per criticar-la itransformar-la de cap a peus, simai calgués fer-ho.

Vull dir que cal aprendre aser estranger a casa, veure'nsamb els ulls del qui acaba d'arri-bar, per mirar casa nostra d'unamanera més distant i alhora ena-morada. Sent a dins, convé queels barcelonins de sempre enssentim marginals. Sent a fora,cal que els nous barcelonins sesentin al centre de la vida de laciutat. La condició humana prenconsciència d'ella mateixa quanse sent una mica al marge de

qualsevol món familiar i local iconeix el sentiment d'universali-tat. El fet de ser ciutadà pressu-posa aquest sentiment, urbà pernaturalesa.

Gràcies als immigrants, elsbarcelonins podem començar avalorar d'una manera nova, dife-rent de les anteriors, la nostraciutat. L'ideal, doncs, seria quetots fóssim ciutadans senseabandonar la vocació d'estran-gers. Per millorar la nostra ciutat.

Norbert BilbenyProfessor d’Ètica de la Universitat de Barcelona

Una de les primeres cosesque hauríem de tenir en comp-te dels immigrants és que ellses consideren en un país dedestí. La condició de migrantdesapareix en una situació comaquesta. Malgrat tot, els ano-menem "immigrants". I això ésinevitable, segons com, perquèaltrament seria ignorar la sevasituació real de nouvinguts inecessitats de reconeixement.Però, en un altre sentit, hauríemd'oblidar aquesta etiqueta, per-què ja són entre nosaltres, i laseva condició d'acabats d'arri-bar no ha de ser motiu de dis-criminació de cap mena.

En realitat, els immigrantshan decidit marxar del seu país;no del d'arribada, és clar. Pertant, on té significat i relleu quese'ls consideri migrants és al paísque deixen, no al que han esco-llit per viure i treballar. És a laterra de sortida on importa laseva condició de traslladats, no ala d'arribada, on ja hi són.Alhora, una altra cosa que cal nooblidar és que l'immigrant estroba al país de destí amb unsulls i unes expectatives ben dife-rents dels que tenia a la sevaterra d'origen: hi ha vingut permillorar, i per tant amb mentalitatde millora, incloent-hi –¿per quèno en parlem mai?– la de la sevadignitat. Venir, per exemple, aBarcelona, els dignifica, i esperenque aquesta dignitat guanyada,amb el seu trasllat voluntari, elssigui reconeguda i respectada.

Aquestes coses i d'altres enspassen sovint per alt. Veiemaquests estrangers pobres coma habitants estranys i de pas,amb una vaga –si no inexistent–història i horitzons personals. Arabé, i aquesta és la idea que vulldefensar en aquest breu article,una de les maneres per comen-çar a canviar la nostra actitudamb els immigrants que viuen ifeinegen, i que passen les sevespenes i alegries en una ciutatcom Barcelona, és que ens dei-xem endur pels sentits i la imagi-nació i anem veient de mica enmica, sense por de sorprendre-'ns ni de badar, la nostra ciutatde sempre com una ciutat nova iestrangera. L'estranger ens faredescobrir tot allò que fins ara

ens era familiar. Ens ho miremamb nous ulls, i amb una micade sensibilitat podem endevinarcom ho veuen els acabats d'arri-bar de fora.

Una bona relació amb l'im-migrant seria aquella que ensfaria sentir amb els papers can-viats. El veí com a visitant, iaquest com a veí. L'un i l'altreens comprendríem millor. Elnacional es faria càrrec del queté de bo i el que té de dolent elfet de ser estranger, i aquest, dela necessitat d'implicar-se comun veí més. Cadascun s'hauriade veure ell mateix amb els ullsde l'altre i veure les seves coseshabituals amb la mirada nova,imaginada, de l'altre. El resultatés un enriquiment humà de la


Ser estranger a casa

Hi ha diversos conceptesque han estat més o menysaccentuats en moments de lahistòria per a entendre què ésuna ciutat: llibertat, conflicte,acumulació, innovació... Avuil‘accent és en la diversitat, pot-ser perquè, la cultura, substituintla classe, la renda o l’educació,ha guanyat centralitat com avector d’anàlisi de la societat,potser perquè advertim que l’al-tre, que sovint acaba d’arribarés també un jo que mereix res-pecte, potser perquè nosaltresdescobrim que som més dife-rents del que pensàvem o queérem l’altre abans d’ahir. Enpodríem dir també construcciópolièdrica de la identitat.

A poc a poc, als darrersanys, els programes culturalsde Barcelona han accentuat ladiversitat, en sintonia amb pro-postes realitzades en el pla

estratègic de cultura. La Mercèha esdevingut una festa majorde la Mediterrània amb la par-ticipació de grups culturals desdel Rif al Gubbio, passant pelGarraf o Menorca: el carrer i lafesta donen sentit i creen cohe-sió. Les biblioteques han des-envolupat serveis acostats a ladiversitat dels nous ciutadans,com els diaris, revistes, llibres ialtres documents en urdu oàrab de la biblioteca de SantPau, o l’accés universal a Inter-net. A finals de 2001 i al primersemestre del 2002 hem vistalguns exemples nous: des del’exposició Mosaic de culturesdel Museu Etnològic, una lec-tura actualitzada de la realitatsocial de Barcelona que vaposar l’accent en la condiciósempre mestissa de les ciutatsfins a la Mostra Intercultural deCreacions Escèniques, el cicle

que a les sales alternatives vaacollir les creacions de col·lec-tius i persones immigra(n)ts,passant per la presència de lamarroquina Aixa Basri a Barce-lona poesia-Set dies de Poesiaa la ciutat, l’exposició El cor deles tenebres al palau de laVirreina amb motiu del centena-ri de la publicació de la novel·lade Joseph Conrad, que volreflexionar sobre el fenomendel colonialisme europeu a l’À-frica i, en general, sobre els can-vis que han transformat la nos-tra societat i la nostra cultura, oper la consolidació del cicleGlobal dins el Grec.

Ben segur, Barcelona endonarà més, amb la barrejad‘emoció sincera i fam deconeixement que la cultura had’ambicionar.

Institut de Cultura de Barcelona

Entre cultures

La Mercè 2001 atrau els nens. Fotomercè 2001 Foto M. Àngels Font Pujadas

Revista: ¿D’on li ve l’aficióper l’art contemporani?Jordi Soley: Jo vinc del món del’empresa, de família industrial;vaig començar a estudiar eco-nomia... Però a partir dels quin-ze anys anava a visitar les gale-ries de Consell de Cent, sobre-tot la Maeght; anava a veure elsTàpies, Miró... I em va venirmolt interès per l’art.

Fins que va entrar al móndel col·leccionisme.J.S.: No em vaig proposar maiser col·leccionista; però, en elreduït cercle de persones enquè em movia, jo era l’únic quedisposava d’un cert pressupostper comprar... I de mica en micaem vaig trobar fent aquest rol.Vaig començar a llegir molt i aviatjar. Vaig entrar en contacteamb galeristes, col·leccionistes iinstitucions..., en un moment enquè hi havia un esperit bastantoptimista; l’època de Cirici, deCirlot... Jo era molt jove i emvaig començar a resituar en unasèrie de mitologies que a mi emvenien com a predeterminades;hi havia una sèrie d’artistes quesemblava que tinguessin un títolnobiliari, cosa que em va sem-

blar sospitós... Em vaig fer elmeu propi mapa. I vaig comen-çar a comprar obres d’artistesque encara no eren stars. No lidonava importància si una peçaera un DIN A-4 o bé una planxade ferro de dues tones...

Així, va anar reunint obresde Jaume Plensa, Pep Agut,Tony Cragg, Georg Herold,Antoni Abad...Manuel Borja-Villel: Per a mi, lateva col·lecció és exemplar,perquè suposa una mostra claraque col·leccionar no és sinònimd'acumular. És una manera deconeixement. Des que Duchamp

va convertir l'acte creatiu en unacte de col·leccionista, comen-çant a col·leccionar les sevesobres, fent que fessin més difí-cils de ser absorbides pel mer-cat... el col·leccionisme és unamanera de coneixement i de cre-ació. Jo crec que la teva col·lec-ció és privada de gestió però éspública en el sentit de que ensajuda a entendre una història, areconèixer-nos com a diferentsen la nostra pròpia història. Ésuna història en la que la passióen el sentit que Walter Benjaminli va donar a la paraula, li confe-reix un caràcter que transcendeixel que és privat.

Una conversa entre Jordi Soley, col·leccionista i Manuel Borja-Villel, director delMACBA, pot durar hores sense cap indici que això pugui arribar al final. El text següentés un resum de l’entrevista mantinguda a la seu del MACBA, institució a la qual JordiSoley acaba de cedir una seixantena d’obres de la seva col·lecció d’art contemporani.


Conversa entre Manuel Borja-Villel i Jordi Soley

¿Públic i privat estan con-demnats a entendre’s?J.S.: Sí, i a vegades se sobrepo-sen. Un senyor que es reservaun pressupost en una època enquè li van bé les coses, és pri-vat; i un museu és públic; però¿la Fundació La Caixa què és,privada o pública? Tècnicamentparlant és privada, però té ele-ments que limiten la llibertatd’acció de les seves col·lec-cions. D’altra part, si una institu-ció pública compra obres d’art,els tècnics o professionals po-den ser posats en qüestió. Peraixò el MACBA és un consorci,on hi ha una fundació privada.Crec que el futur ha d’anar capaquí. I no em refereixo només al’art, sinó a la cultura en general.La Fundació Orfeó Català-Palaude la Música estableix molts vin-cles amb empreses, en vista alPalau renovat.

El MACBA compra relativa-ment poques obres...M.B.: Si comparem amb elsfons per a adquisicions de quedisposen altres museus de l'es-tat com el Reina Sofía, certa-ment els nostres recursos sónlimitats. Però, el que és cert ésque en quatre anys les nostrescol·leccions s'han doblat, crec iespero que no només en ter-mes quantitatius sinó que espe-cialment en qualitat. La col·lec-ció s'ha format a través de lescompres però, especialment através de la incorporació decol·leccions importants com lade Jordi Soley. Tu pots escriureun llibre a partir dels llibres quetreus de la biblioteca, dels queet compres o dels que et donen

però, al final l'important és queescrius el llibre.J.S.: De col·leccions com lameva, a Alemanya n’hi ha qua-ranta o cinquanta. Jo no tinc laculpa que hi hagi unes inèrcieshistòriques de mancances cul-turals, de falta d’ambició.

Vostè no s’ha consideratmecenes...J.S.: No! Jo sóc molt modest. Enel món del col·leccionisme, dir-se mecenes té unes connota-cions d’ascensió social que a mino m’interessen gens. De mece-nes, en aquest país, pràctica-ment no n’hi ha; de fet, el mece-natge només començarà a fun-cionar quan les empreses puguindestinar una part del que han depagar d’impostos a fundacionsculturals i científiques.

¿Col·leccionisme té a veureamb inversió? M.B.: És clar que no es potcomprar per inversió; els japo-nesos ho van intentar en el seumoment i el resultat no va sergaire encoratjador. J.S.: Si la finalitat és només acu-mular valor material, l’obraesdevé objecte de desig, i arri-ba un moment en què la sevacotització baixa...M.B.: Encara s’associa massa elcol·leccionisme amb la decora-ció. Quan al segle XIX es feien

paisatges per penjar a les salesd’estar, eren realment obertu-res: la porta de la casa cap en-fora. En molts casos, es van dis-senyar museus com una succes-sió d'espais domèstics, una suc-cessió d'habitacions que... enca-ra no tenien televisió ni Internet,on els quadres jugaven un paperfonamental ...J.S.: Una de les característiquesde l’art és la perdurabilitat. L’artque té valor es manté en eltemps. Cada any es van repre-sentant obres de Shakespeare,de Beckett.... Estic segur qued’aquí a cinquanta anys hi hauràestudiants dedicats a Mondrian,per exemple; i en canvi, el 90%d’empreses d’Internet haurandesaparegut.M.B.: Tota obra d'art ha d'oferirper necessitat una resistència alsistema. No puc entendre l'artd'una altra manera.J.S.: Jo reivindico el fet depoder mirar-la individualment.És preferible una persona solaen una sala davant d’una obrad’art. És fonamental establir undiàleg amb l’obra d’art, unarelació íntima. Si es perd aques-ta possibilitat, hem perdut elnord. No calen sopars ni visitesper admirar una obra d’art.

Manuel Borja-Villel i Jordi Soley

Foto

Dan

iel R

om

aní

“ ”El col·leccionisme és una formade coneixement i de creació

Col·lecció MACBAMuseu d’Art Contemporani de Barcelona(pl. dels Àngels, 1)Del 18 de setembre al 19 de novembre

El dia 8 de juliol del 1994, després de quasi vint anys d’excavacions, van aparèixer elsprimers fòssils d’humans de 800.000 anys d'antiguitat al jaciment de la Gran Dolina,a la serra d'Atapuerca (Burgos). La troballa va ser excepcional: entre el 1994 i el1995 es van descobrir uns vuitanta fòssils humans, que pertanyien a uns sis individus,juntament amb unes dues-centes pedres tallades.

A la Sima de los Huesos, també a Atapuerca,es van trobar més de quatre mil restes humanesde l'espècie europea Homo heidelbergensis, jaextingida. En les vint-i-quatre excavacions quehan tingut lloc fins ara, els fòssils recuperats cons-titueixen el 85% del registre fòssil mundial corres-ponent al període del plistocè mitjà.

L'exposició "Atapuerca i l’evolució humana",dirigida per Juan Luis Arsuaga, ha estat creadacom a l’exposició itinerant de referència sobre elsjaciments prehistòrics de la serra d'Atapuerca.Dóna a conèixer aquests jaciments extraordinarisi màgics, plens de secrets sobre la vida i els cos-tums dels nostres avantpassats, i declarats per laUNESCO patrimoni cultural de la humanitat.

Es presentarà en primícia mundial, entre altresobjectes de gran valor i interès: la primera recons-trucció del cap de l’Homo antecessor (Nen de laGran Dolina), l’humà més antic trobat a Europa,de fa 800.000 anys; una reconstrucció a partir delfamós Crani 5 de la Sima de los Huesos, el méscomplet del registre fòssil mundial, que represen-ta un Homo heidelbergensis de fa 300.000 anys; ila pelvis Elvis, la més completa del registre pale-ontològic.

L’exposició presenta també, per primera vega-da a l’Estat espanyol, les reconstruccions del Nendel Llac Turkana (Homo ergaster, Kenya) i del’Homo neanderthalensis de la Chapelle aux Saints

(França), acompanyats de cranis d’Australopi-thecus afarensis (Lucy), Australopithecus africanus,Homo habilis, etc., que completen la genealogiaafricana i europea dels humans d’Atapuerca.

Però l'exposició d'Atapuerca també ens fapartícips i ens endinsa en el debat, sempre d'ac-tualitat, sobre l'evolució humana. El descobri-ment de l'Homo antecessor és un argument mésa favor de la hipòtesi sobre l'evolució humanaramificada, contraposada a la de l’evolució lineal.Així doncs, es defensa que l'home hauria evolu-cionat en un arbre de branques múltiples, delqual l’Homo antecessor podria ser el tronc comú.

L'exposició s’obrirà amb una conferència inau-gural a càrrec de Juan Luis Arsuaga que marcaràl’inici d’un cicle de conferències que impartiranprofessors i investigadors de l'equip d'Atapuerca.Aquest cicle serà el fòrum idoni per continuar eldebat sobre l’evolució humana, a la llum delsnous descobriments, que, si bé donen resposta auna o més preguntes, també és cert que sempreplantegen nous interrogants.

Anna OmedesDirectora del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella

El conjunt d’obres aplegades pel pintor, mar-xant i col·leccionista suís Jean Planque ens intro-dueix en un prolífic panorama de l’art del segleXX. La magnífica representació de pintures, dibui-xos i unes quantes escultures abasta obres dePaul Cézanne, Georges Braque, Juan Gris,Fernand Léger, Paul Klee, Nicolas de Staël, SamFrancis i Antoni Tàpies, com també una represen-tació dels artistes suïssos que conformaven l’en-torn de Planque. En sobresurten els esplèndids

conjunts d’obres de Pablo Picasso i de JeanDubuffet, al valor pictòric de les quals s’afegeixuna relació personal amb aquests dos artistes, enla qual l’obsessió pel procés creatiu preval i esta-bleix un discurs que marca la selecció d’obres quefa Planque al llarg de tota la seva vida.

Seria absurd limitar l’interès de l’exposicióPlanque a la mera contemplació de les obres d’art.El resultat d’aquesta important col·lecció no es potdesvincular de la personalitat del marxant suís, queentre el 1954 i el 1972 va col·laborar molt estreta-ment amb Ernst Beyeler. No es pot obviar que hiconflueixen tres factors que es reflecteixen en latria de cadascuna de les obres adquirides pelcol·leccionista: la passió per l’art; la percepciód’una estètica i uns valors plàstics des de "dins",marcada per la seva condició de pintor; i la passióde l’autèntic col·leccionista, a qui el guien més unscriteris estètics i ètics, que no pas els meramentcomercials. Tot això apareix confirmat pel testimo-niatge del mateix Planque, que en un seguit denotes ens deixa un clar testimoniatge dels seus cri-teris, les seves obsessions i les seves preferències al’hora de configurar la seva col·lecció, com tambéen la nombrosa correspondència que manté ambartistes, amics i altres col·leccionistes, a través deles quals fa palesos els paràmetres que configurenla tria de les obres que tan profundament estima.

El fet de poder contemplar, al Museu Picasso deBarcelona, una col·lecció com aquesta és una opor-tunitat per induir-nos a reflexionar sobre la importàn-cia del col·leccionisme, sobre l’autèntic esperit delcol·leccionista, que anteposa l’art i la cultura a plaersmés fugaços, que no deixen sediment, en favor d’unpensament i una passió que són essencials per a l’en-riquiment del patrimoni d’un país i de la humanitat.

Maria Teresa OcañaDirectora del Museu Picasso de Barcelona


La col·lecció Planque Atapuerca i els secrets dels nostres avantpassats

Col·lecció PlanqueMuseu Picasso (Montcada, 15-23)Del 10 d’octubre del 2002 al 5 de gener de 2003

Pablo Picasso. Desnudo y hombre de la pipa (La Conversación), 1968, oli sobre tela, 130x97 cm

Atapuerca i l’evolució humanaMuseu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Museu de Zoologia)Del 15 d’octubre del 2002 al 2 de febrer de 2003

El Centre Cultural Can Fabra ofereix tot unseguit de serveis per a la cultura i la participació,com a factors d’innovació, projecció i desenvolu-pament del territori. Hi destaca la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, la nova biblioteca deldistricte, resultat del trasllat de la BibliotecaIgnasi Iglésias, amb una superfície disponible de3.500 m2. Aquest equipament respon a un noumodel de biblioteca, pensat per ser un centredinamitzador de la vida cultural del districte en elseu sentit més ampli i dotat amb les més novestecnologies per a la informació.

La biblioteca, que està especialitzada en lesarts visuals, especialment en fotografia i encòmic, té tres plantes. La planta baixa es dedicaa un ús més informal i disposa, entre altres ser-veis, de la sala de revistes i diaris i el punt d’in-formació general i préstec. Un bar restaurantofereix un programa d’activitats lúdiques comara concerts, recitals i teatre, i té dues terrassesobertes a la plaça. També hi trobem una salad’actes, amb capacitat per a dues-centes perso-nes, que disposa de cabines per a la traducciósimultània i una sala d’exposicions vinculada alvestíbul.

La primera planta combina una part dedicadaal fons general, principalment de música i cinema,amb l‘àrea infantil, que conté informació en totamena de suports (llibres, cds, vídeos, etc.) i accésa Internet. La segona planta, també amb fonsgeneral, té, a més, sales de reunió per a activitatscom ara tallers o les trobades dels clubs de lectu-ra, aules de formació i autoaprenentatge, i dispo-sa d’una sala d’estudi d’accés independent a laresta de l’edifici, que permet poder obrir tambéen horari nocturn.

La tercera planta es destina a l’ús de les enti-tats culturals del districte.

El Centre Cultural Can Fabra és també un edi-fici sostenible que incorpora plaques solars foto-voltaiques situades a la façana sud, on hi ha méshores de sol. El projecte de rehabilitació de lafàbrica de Can Fabra, les obres del qual vancomençar el setembre del 2000, és obra delsarquitectes Moisès Gallego i Tomàs Morató.

Hi ha festivals caniculars, com ara el Sónar, elGrec i el BAM. Formen un triangle espaciotem-poral que es fa imprescindible de transitar durantels quatre mesos en què la calor ens fa sortir abuscar les frescors que tota ciutat amaga.

I, quan el temps canvia i l’equinocci ens anuncial’arribada del fred, s’encenen les cuines d’altres tresfestivals ben diferents, alimentades per uns altrescombustibles, els menús resultants de les quals, deben segur estimularan la nostra capacitat de sorpre-sa i ens invitaran a tastar noves receptes sonores.Això voldrà dir que el Festival de Músiques Contem-porànies de Barcelona, el Festival Proposta i el Fes-tival LEM hauran obert un any més les seves portes.

En espais confortables a recer del vent i de lapluja, tots tres ens ofereixen múltiples claus perconèixer la creació sonora innovadora des de moltesperspectives. La improvisació i la composició con-temporànies, i l’electrònica, des d’una visió històrica,estan garantides pel Festival de Músiques Con-temporànies. Dels vessants populars de l’experimen-tació, els instruments insòlits, les fusions inesperadesi els encàrrec al futur, se n’ocupa el Festival LEM. Dela poesia sonora, de la veu com a instrument i el socom a verbalitat heterodoxa, ens proveeix el FestivalProposta. Tots tres esdeveniments configuren una

tardor de situacions auditives que ens estimulend’una altra manera: ens demanen que siguem unamica exploradors, descobridors de regions ignotes ipotser més properes que no ens pensem; en un pre-sent que, com si no pogués fixar-se, se’n va a totavelocitat cap al futur. Però no ho fa sense avisar: elsprogrames de mà dels tres festivals aporten elsmapes que conviden a viatjar, a visitar aquestesregions abans que torni a ser massa tard i haguemd’esperar un altre any per saber què es cou en lesarts sonores del moment. Un dret i també un deurede les ciutats que creen el futur, és obrir aquestesfinestres a la creació arriscada i a les visions que pro-posen un present que inventem constantment i quegenera els futurs que són el resultat del treball de laimaginació. Per tant, no dormim en el passat; és a dirque no somiem: imaginem. Músiques i veus: el veri-table mapa del temps. Artistes de vint-i-set països enuna tardor d’intensitats sonores, amb grans forma-cions instrumentals, grups i solistes; acústica, electrò-nica, electroacústica i també simbiosis amb el teatre,la performance, l’audiovisual... Arts que finalmentcomponen els espectadors, en el darrer moment,quan l’escenari s’activa i els artistes projecten entemps real la seva imaginació i aquesta se suma a l’e-moció de l’inesperat. Comença la tardor sonora...Victor NublaCodirector del Festival LEM


Biblioteca Ignasi Iglésias-Can FabraPlaça Can Fabra s/nHorari: dilluns, dijous i divendres, de 10 a 21 h; dimarts i dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 21 h; dimecres, de 10 a 22 h;diumenge, d’11 a 14 hInauguració: 28 de setembre

Can Fabra, fàbrica de cultura

Aquesta tardor s’inaugura el Centre Cultural Can Fabra, al districte de SantAndreu. Situat en un indret emblemàtic, l’antiga fàbrica Filatures Fabra i Coats,un edifici que al seu moment va ser un exponent industrial, econòmic i social, passaràa convertir-se en una nova fàbrica postindustrial de la informació i de la cultura.

Tretze de les setanta activitats corresponen al Festival de Músiques Contemporànies, i es repartiran entre l’Auditori,el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Teatre Lliure i l’Espai de Música i Dansa, des del 5 de novembreal 2 de desembre. Quant a Proposta, dotze actes tindran lloc al CCCB entre el 6 i el 9 de novembre. El LEM produirà,entre el 17 d’octubre i el 30 de novembre, quaranta-set concerts, que es produiran a la seu del Districte de Gràcia,l’Espai, el CAT, CaixaForum i tot el seguit de petits locals de Gràcia que acullen l’off d’aquest festival maratonià.

Els festivals sonors

de la tardorEl Festival de Músiques Contemporànies,el Festival Proposta i el Festival LEMofereixen aquesta tardor un total desetanta activitats.

Foto

Pep

Her

rero

Marek Choloniewski (Polònia)

els més ancians i els pertanyentsa classes menys benestants."L’estratègia cultural de Londresva començar els seus treballs eljuliol de l’any 2000 i té previst depresentar un primer esborrany,per a consulta pública, el desem-bre del 2002; l’eventual aprova-ció de l’estratègia s’esdevindriaentrat l’any 2003. L’estratègiaestà essent elaborada per unCultural Strategy Group, nome-nat per l’alcalde, presidit perYasmin Anwar, commissioningeditor per a programes multicul-turals del Channel 4, que treballaamb agències regionals com arala London Arts, amb organitza-cions nacionals com ara l’EnglishHeritage o la Royal Opera House,amb els trenta-tres governs localsi amb les empreses i les organit-zacions culturals de la ciutat.

L’alcalde Livingstone, en elcomençament de les sessionsdel Cultural Strategy Group,esmentava com a possiblestemes a desenvolupar:– Revitalitzar i donar llibertat ala creativitat en les comunitatsdesfavorides fora del centre.– Celebrar la diversitat cultural.– Expandir el paper de les arts a les escoles, primàries i secun-dàries.– Cercar nous agents públics i pri-vats que puguin finançar projec-tes culturals i artístics, com ara: un

carnet de les arts per a estu-diants, gent gran i aturats, per alcinema, teatre i concerts per 3£(5 €) un cop a la setmana; ajudarles escoles perquè puguin dispo-sar de mitjans de transport peranar a esdeveniments artístics; unLondon Youth Arts Festival: unaquinzena dedicada a l’art jove iemergent; una llar per al Festivalde Cinema de Londres; una Set-mana de les Biblioteques,fomentant la paraula i el paperde les biblioteques; art en espaispúblics: una competició de pintu-ra, escultura o instal·lacions enespais públics a cada borough;un festival d’Arts per a tothom(Arts for All), amb l’objectiu derevalorar els treballs artístics deles persones discapacitades.– Ampliar el suport a diversesorganitzacions i esdevenimentsculturals i artístics, com ara: elCarnaval de Notting Hill, "el mésgran festival de carrer a Europa";els festivals que enriqueixen lavida cultural de Londres, com arael Greenwich Asian Mela, les cele-bracions de l’Any Nou Xinès, elsfestivals turcs, el Brick Lane Fes-tival, i d’altres; les desfilades del’orgull gai (Lesbian and GayPride) i el Pride Arts Festival; lacelebració anual del Saint Patrick’sDay amb la comunitat irlandesa.

A més dels treballs del Cultu-ral Strategy Group, centrats en

l’àmbit de les arts en tant queservei públic, el nou govern lon-dinenc ha engegat l’Acting forCreativity in London, un seguitd’accions per "potenciar el pa-per de les indústries creatives enl’economia i per fer de Londresla capital creativa del món".Entre aquestes accions hi ha: unfons de capital risc per a projec-tes d’indústries creatives, unacomissió de recerca en les indús-tries creatives, i l’establiment decentres de coneixement (kno-wledge centres) i d’una unitatd’anàlisi econòmica en aquestcamp. Les tretze indústries crea-tives que formen part d’aquestesaccions són: la publicitat, l’arqui-tectura, el mercat d’art i d’anti-guitats, l’artesania, el disseny, lamoda, la indústria del cinema(Film & Video), el software dellleure interactiu, la música, lesarts escèniques, la publicitat, elsserveis informàtics i del software,i la televisió i la ràdio.

Amb aquests paral·lelismesamb Barcelona, aquests termi-nis i aquests projectes... ¿quipot estar cansat de Londres?

Jordi PascualInstitut de Cultura de Barcelona


Londres: una ciutat nascudaamb tensió bipolar, als entornsdel poder religiós (Westminster)i reial –burgès (la City), unidespel "passeig" (the Strand). Unaciutat esdevinguda capital delmés gran imperi terraqüi en lesdècades del naixement de lamodernitat i, per tant, formado-ra de la idea de ciutat en l’ima-ginari de tots els qui hem vingutal darrere, amb permís de Parísi de Nova York. Això permet elslondinencs afirmar que "qui escansa de Londres és que estàcansat de viure".

Londres és avui una ciutat de7,2 milions d’habitants i 1.607km2, unes xifres que dupliquende prop les de la nostra metrò-polis mediterrània1 i que ens do-nen una densitat mitjana similar:4.480 hab./km2 a Londres, i 4.264a Barcelona. Aquest àmbit londi-nenc aplega trenta-tres localauthorities, dels quals dos sóncities (Westminster i Londres) iels altres trenta-un només bo-roughs (municipis)2, alguns ambuna personalitat tan forta com

ara Camdem Town, Richmond oHackney. Una metròpolis sensdubte policèntrica, també cultu-ralment; posem-hi dos exem-ples: el National Maritime Muse-um i el Royal Observatory són aGreenwich; i el Royal Albert Hall,el V&A i el National History Mus-eum són al Royal Borough deKensington i Chelsea. Amb unesxifres que impressionen: gairebé35.000 edificis protegits, 1.500esdeveniments culturals per set-mana, 200 teatres3, 120 milionsde pernoctacions, un PIB percàpita amb un índex de 242 (lamitjana de la Unió Europea és de100, i la de Catalunya de 101), iel fet de ser la primera ciutateuropea en inversió estrangera iper a la localització d’empresesd’e-business4. I també la ciutateuropea amb el més alt índex decost de la vida i on la participacióelectoral mai no depassa el 40%dels ciutadans.

Londres es mou amb forçametropolitana. Després del pro-cés d’agregacions municipalsen la darrera dècada del segle

XIX (1889-1899) i del breu perí-ode d’existència del GreaterLondon Authority (1963-1986)5,Londres s’ha tornat a dotar d’ins-titucions metropolitanes: la Gre-ater London Authorityes constituíal 1999, i Ken Livingstone en fouescollit alcalde. Des d’aquellmoment, el govern metropolità,acomplint la seva Carta funda-cional, està desplegant una es-tratègia amb vuit àrees clau:transport, desenvolupament eco-nòmic, planejament i urbanisme,soroll, residus, qualitat de l’aire,biodiversitat i... cultura.

L’alcalde Livingstone justifica-va la necessitat d’adoptar unaestratègia en matèria de culturaen els termes següents: "Londresés una capital mundial de les arts,de les indústries creatives i cultu-rals i dels mèdia. Teatre, música,cinema, dansa, òpera i artsvisuals atreuen visitants de païsosd’arreu del món. Els londinencsse’n beneficien per l’excel·lència ila qualitat, però molta activitatartística es concentra al centre deLondres i sovint exclou els joves,

Londres és una de les capitals culturalsdel món. Vital, mestissa, dinàmica... undels punts de referència per als quiestimen, coneixen i/o treballen en elcamp cultural. En l’agenda de l’alcaldeLivingstone i de la nova GreaterLondon Authority, la cultura hi figuracom una de les vuit prioritats. Unaciutat que vol tornar a ser capdavanteraen la innovació. Per això és London.

Organització

La Greater London Authority ésl’Ajuntament metropolità, presidit perl’alcalde Ken Livingstone:www.london.gov.uk/gla

L’estratègia cultural metropolitana deLondres, amb continguts i calendaris:www.london.gov.uk/approot/culture

La London Development Agency ésl’entitat per a la promoció i el desen-volupament econòmic de Londres:www.lda.gov.uk

Retrat de London

1 A la metròpolis de Barcelona, els 39 municipis de l’àmbit del Fòrum Metropolità deRegidors de Cultura apleguen 3,4 milions d’habitants en una superfície d’uns 790 km2.

2 Les cities i els boroughs són institucions públiques locals, amb lleus diferències enel seu àmbit de competències.

3 Aquestes tres dades són de Francesc Muñoz, 2002, Gobierno metropolitano y polí-ticas públicas en el Gran Londres.

4 Les quatre darreres dades són de l’Informe 2002, Observatori de Barcelona,http://www.observatoribarcelona.org.

5 Un paral·lel temporal clar amb el procés de la ciutat de Barcelona.

El Pont del Mil·leni amb la Catedral de St. Paul al fonsFo

to N

eil Y

oun

g/F

ost

er a

nd P

artn

ers


MecalQuarta edició d’aquesta MostraEuropea de Curtmetratges al’Aire Lliure.

Del 9 al 15 de setembre alCCCB (Montalegre, 5)

Docúpolis

El 2n Festival InternacionalDocumental de Barcelona vol crearuna plataforma d’investigació,experimentació, reflexió i anàlisisobre el gènere documental.

Del 16 al 20 d’octubre al CCCB

Art Futura“Pintura estirada: la xarxa com allenç” és el lema de la 13enaedició d’Art Futura dedicada a latecnologia digital i als nousmitjans. Al CCCB de dia; el Mercatde les Flors és l’escenari de nit.

Del 31 de setembre al 3d’octubre al CCCB i al Mercatde les Flors (Lleida, 59)

Setembre-octubre aBarcelonaSelecció de les activitatsculturals més destacadesorganitzades per l’Institut deCultura de Barcelona o altresentitats. Informació exhaustiva ipermanent actualitzada a:www.bcn.es/cultura

"Manila 1571-1898.Occidente en Oriente"Història d’un viatge transoceànic,en el temps i en l’espai, queporta de Sevilla a Manila, unaciutat traçada a la maneraoccidental però amb notablesinfluències orientals.

Del 7 de setembre al 3 denovembre al Museu Marítim (av. Drassanes, s/n)

"Col·lecció MACBA"

La presentació més completa de lacol·lecció feta fins ara, ordenadacronològicament des dels anyscinquanta fins avui, ocupa les tresplantes del museu.

Del 18 de setembre al 19 denovembre, al MACBA (pl. delsÀngels, 1)

"Idensitat-Calaf-BCN2002"Projectes desenvolupats pelsartistes seleccionats l’estiu del2001 a les estades sobre art públiccelebrades a Barcelona i Calaf.

Del 20 de setembre al 10 denovembre a la Capella(Hospital, 56)

"Límits de lapercepció"Reflexió sobre les experiències dela contemplació, els desviaments iles ruptures en què certes obresartístiques precipiten l’espectador.

Del 18 de setembre al 3 denovembre a la Fundació JoanMiró (parc de Montjuïc)

"Anar i venir deValcárcel Medina"Isidoro Valcárcel Medina, un delsmés importants artistes conceptualsespanyols, ha experimentat amb lapoesia, la performance i la música.

Del 3 d’octubre al 8 de desembrea la Fundació Antoni Tàpies(Aragó, 255)

"Col·lecció Planque"La col·lecció d’obres del suís JeanPlanque, profund coneixedor de lapintura del seu temps, amic demolts dels artistes crucials de lahistòria de l’art del segle XX.

Del 10 d’octubre del 2002 al 5 degener del 2003 al Museu Picasso(Montcada, 15-23)

"Atapuerca"Exposició sobre les troballes delsjaciments d’Atapuerca (Burgos) irecorregut per l’evolució humana através dels fòssils trobats.

Del 15 d’octubre del 2002 al 2 defebrer del 2003, al Museu deCiències Naturals de la Ciutadella

BAC! (Barcelona ArtContemporani 2002)Instal·lacions, performances, modarte,música, multimedia... per promoure lacreació i el mestissatge en l’art.Inauguració l’1 d’octubre, al CCCBamb l’exposició “Aterrizaje forzoso”

Octubre a Ciutat Vella

"Ciutadana MariaAurèlia"Els rics universos de Maria AurèliaCapmany.

Des de finals d’octubre del 2002fins al gener del 2003 al Palau dela Virreina (la Rambla, 99)

EXPOS IC IONS

AUDIOV ISUALJoanFontcuberta iPereFormiguera.“Fauna”1985-1989

Foto Rocco Ricci

18

"Una altra Mercè"Mostra de les fotografiespremiades i seleccionades alconcurs Fotomercè 2001 i de lesfotografies fetes per la fotògrafaconvidada de l’any passat, lafotoperiodista del diari El PaísConsuelo Bautista.Del 18 de setembre al 20d’octubre, al Palau de la Virreina (la Rambla, 99).

BAMBarcelona Acció Musical, el Festivalde Música Independent deBarcelona, celebra el seu desèaniversari convertit en un referentdels nous territoris sonors. Unfestival inquiet que busca arreu delmón per portar fins a la Mercè elmés interessant del panoramamusical actual.Del 20 al 23 de setembre, a laplaça i basílica de la Mercè, pl. del Rei, pg. de Gràcia,estació de França, rbla. delRaval i av. de la Catedral

Festival PirotècnicInternacional de BarcelonaTercera edició del concurs depirotècnia, que aquest any comptaamb la participació de lespirotècnies Bugano (Suïssa),Kimbolton (Anglaterra) i San Miguel(illes Canàries).Divendres 20, dissabte 21 idiumenge 22, a les platges de la Barceloneta i al moll de la Marina

Inauguració del parcDiagonal-MarUna part nova de Barcelona a puntd’estrena que durant la Mercè esconverteix en un espai de festa ambespectacles per a petits i grans,concerts, teatre de carrer...Inauguració, dissabte 21 a les21.00 h; i diumenge 22 i dimarts24, activitats durant tot el dia

CorrefocUna festa infernal, una plujad’espurnes que il·lumina la nit:diables i bèsties de foc desfilen pelscarrers de Barcelona fins a arribar a laPorta de l’Infern. Dissabte 21, a les 20.30 h, ambl’itinerari següent: pl. Nova, av. de la Catedral, pl. AntoniMaura, Via Laietana, pl. Antoni López

Barcelona Arts de CarrerLa ciutat com a escenari, com a granobra de teatre on tots som alhoraactors i espectadors. La tercera edicióde Barcelona Arts de Carrer, quecompta amb la presència especiald’Holanda, ens convida a gaudir delteatre tot passejant, a gaudir del’encant dels espectacles de petitformat.Dissabte 21, diumenge 22, dilluns23 i dimarts 24, al pg. de Gràcia,la Rambla, pl. Reial, Moll de la Fusta, pl. del Rei i av. de laCatedral

El passeig de les PersonesDe Ciutat Vella a Gràcia, el passeigde Gràcia es converteix per uns diesen el passeig de les Persones. Untram de ciutat lliure de cotxes, oberta la participació dels ciutadans, queofereix des d’espectacles i concertsde gran format fins a teatre de carrer,passant per exposicions de lesentitats i ONG.Del dissabte 21 al dimarts 24, alpasseig de Gràcia (des de la pl. Catalunya fins als Jardinets de Gràcia)

Els cavalls de la MediterràniaEls cavalls de Menorca, els cavallsdels imaziguen del Marroc i la seccióde cavalleria de la Guàrdia Urbana deBarcelona, units en un espectaclecarregat del ritual festiu de laMediterrània.Dissabte 21, a les 19 h, a la Monumental

Festa al CelEl cel de la ciutat viu la festa majoramb la desfilada colorista d’estels iglobus aerostàtics, al qual s’afegeixen,les exhibicions del Festival Aeri, ambavions antics i moderns, ultralleugers,helicòpters, paracaigudistes, laPatrulla Águila...Dissabte 21 i diumenge 22, a laplatja Bogatell i pl. del Mar

Festa CastelleraAmb els Castellers de Barcelona, la Colla Jove dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa.Diumenge 22, a les 12 h, a la pl. Sant Jaume

Centenari del Concurs deGegantsL’any 1902, per iniciativa de FrancescCambó, la ciutat va celebrar una granfesta de la Mercè amb una trobada degegants de tot Catalunya. Enguany, encommemoració es tornen a reunir.Diumenge 22 a les 11.45 h;itinerari: pl. Sant Jaume, Ferran,la Rambla, Palau de la Virreina,Ferran, Pas de l’Ensenyança, pl. Sant Miquel i pl. Sant Jaume.A les 19.00 h, a la pl. Sant Jaume, trobada dels gegants de Barcelona,Girona, Lleida, Perpinyà i Mallorca.

PiromusicalLa Mercè s’acomiada de la ciutat ambun final apoteòsic fet de foc i de color,d’aigua i de música i amb lacomplicitat de la Font Màgica.Dimarts 24, a les 22.15 h, a l’av. Maria Cristina

Concurs FotomercèUn concurs que convida a donar elpunt de vista personal. La festamajor a peu de carrer, retratada pelsque la viuen i la gaudeixen, pelsciutadans de Barcelona.Informació i bases: Oficinad’Informació Cultural del Palaude la Virreina

Mercè 2002. Una selecció20-24 de setembre www.bcn.es/merce


"Elogi del moble.Carles Riart"Una lectura de l’ampli conjunt devariables i implicacions materials isimbòliques que tenen els moblesen un context social i cultural.

De l’octubre del 2002 al generdel 2003 al Museu de les ArtsDecoratives (av. Diagonal, 686)

Les filles de King KongElles són cuidadores de vells, lesúltimes peces del mecanismeassistencial. De Th. Walser

Del 10 al 22 de setembre, a laSala Beckett (Alegre de Dalt, 55bis)

Dies meravellososEspectacle d’Antoni Morcillo basaten la novel·la homònima de JordiCoca que pren com a punt departida el període de pas a lademocràcia.

A partir del 12 de setembre alNou Tantarantana (Carrer de lesFlors, 22)

Tot esperant l’estrena -Variacions iradesObra guanyadora del VI PremiAIET de Teatre Universitari JosepRobrenyo, que ens mostra la partmés fosca del procés creatiu.

Del 12 de setembre al 13d’octubre a l’Artenbrut (Perill, 9-11)

Petita crònica d’unprofessor de secundàriaBasat en un llibre de Toni Sala queaquest any ha suscitat un graninterès i també polèmica.

A partir del 12 de setembre alTeatre Malic (Fusina, 3)

XXXLa Fura dels Baus s'apropa al mónde l'erotisme i la pornografia ambuna mirada cibernauta i digital deLa filosofia al tocador del Marquèsde Sade. Per a majors de 18 anys.

Del 17 de setembre al 6d'octubre, al Teatre FabiàPuigserver-Teatre Lliure(Passseig de Santa Madrona, 3)

TEATRE I DANSA"Marià Pidelaserra"Antològica sobre el pintor barceloní, un dels pocs artistescatalans del principi del segle XXque va mantenir una actitud moltcrítica i rebel amb l’art establertde la seva època.

Del 17 d’octubre del 2002 al 19de gener del 2003 al MNAC

"El primer 1 de maig""El primer 1 de maig a Barcelona ila reivindicació de la jornada devuit hores" exposa lesreivindicacions del movimentobrer al final del segle XIX i secentra en l’1 de maig del 1890.

De mitjan octubre del 2002 amitjan gener del 2003 a laFarinera del Clot (Gran Via, 837)

"Obres restauradesdel Museu Marès"El procés de restauració de l’obrapictòrica més singular del museu,el políptic flamenc del Mestre dela Santa Sang (1520-1525).

Del 23 d’octubre al 23 defebrer al Museu Marès (pl. Sant Iu, 5-6)

"Cosmòpolis. Borges iBuenos Aires"

La relació de Borges amb la sevaciutat, la qual cosa implicanecessàriament una comprensiódels principals dilemes quedefineixen la història argentina.

Del 30 d’octubre al 16 defebrer al CCCB (Montalegre, 5)

Paco IbáñezEl cantautor basc ofereix undoble concert en un indretespecialment acollidor: l’escenaridel Palau de la Música.

3 i 4 d’octubre al Palau de laMúsica (Sant Francesc de Paula, 2)

Festival de Músiquesdel MónConcerts amb músiques de l’ÀsiaCentral, Bulgària, Rússia, l’Índia,Itàlia, el Líban, el Marroc,Armènia i l’Azerbaidjan,complementats amb tallers iconferències.

Del 5 d’octubre al 6 denovembre a CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

Ribermúsica 2002Tres dies de música en viu ambconcerts escampats pels diversoslocals de copes, patis de museusi espais singulars del barri. ElFestival dedica aquest any algunsdels seus actes a la figura deGaudí.

Del 18 al 20 d’octubre adiversos locals del barri de la Ribera

34è FestivalInternacional de Jazzde BarcelonaEls grans noms del jazz visitenaquesta tardor la nostra ciutatper oferir-hi concerts que van desdel jazz més clàssic fins al mésexperimental.

De mitjan octubre a mitjandesembre a l’Auditori, el Palaude la Música i Luz de Gas

Exposicions que encaraes poden veure...

"Univers Gaudí", fins al 8 de setem-bre al CCCB (Montalegre, 5)

"Caiguts del cel", fins al 15 desetembre al Museu de Zoologia(parc de la Ciutadella, s/n)

"Arts industrials als cartells moder-nistes", fins al 24 de setembre alMNAC (Palau Nacional, parc deMontjuïc)

"Gaudí. Art i disseny", fins al 24 desetembre al Centre Cultural CaixaCatalunya, la Pedrera (Provença,261-265)

"Pintors i escultors amics de Gaudí",fins al 24 de setembre a la FundacióFrancisco Godia (la Rambla, 130)

"Mies van der Rohe, 1907-1938",fins al 29 de setembre a CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

"La Catalunya jueva", fins al 29 desetembre al Museu d’Història deCatalunya (Palau de Mar, pl. PauVila, 3)

"Gaudí. La recerca de la forma. Espai,geometria, estructura i construcció",fins al 29 de setembre al Saló delTinell (pl. del Rei, s/n)

"Impacte Gaudí", fins al 30 desetembre al Centre d’Art SantaMònica (la Rambla, 7)

"El cor de les tenebres", fins al 6d’octubre, al Palau de la Virreina(Rambla, 99)

"La vida a palau: Eusebi Güell i AntoniGaudí, dos homes i un projecte",finsal 30 de desembre al Palau Güell(Nou de la Rambla, 3-5)

L’Hora del Jazz -Memorial TeteMontoliu12a edició d’aquest festival, unaparador del jazz i de la músicamoderna que es fa a Catalunya ien què participen des de bandesclàssiques fins a formacions joves.

Del 8 al 29 de setembre, elsdiumenges, a la plaça Rius iTaulet

ÀnimaConcert d’aquest grup de fusióque combina les arrelstradicionals del flamenc amb unavisió contemporània.

12 de setembre a la basílica deSanta Maria del Mar

NabuccoAquesta espectacular versióambienta l’òpera de Verdi enl’Alemanya nazi i posa en escenaefectes especials i un elevatnombre d’actors.

26 i 27 de setembre al Palau SantJordi (pg. Olímpic, 5-7)

LEMSisena ediciódel FestivalInternacionalLEM de MúsicaExperimentalamb el formatdefinitiu defestival detardor obert atotes lesmúsiques no

genèriques presentades percreadors de tot el món.

Del 17 d’octubre al 30 denovembre a diversos espais de Gràcia

MÚSICA

Diada Nacional deCatalunyaTradicional conferència de temahistòric, que enguany és a càrrecdel catedràtic d’Història modernade la UAB Ricard Garcia Càrcelsota el títol "L’Onze de Setembredel 1714. Algunes possibleslliçons".

10 de setembre, a les 19.00 h,al Saló de Cent de l’Ajuntament

Festes de la MercèLa Festa Major de Barcelonaallarga per uns dies l’activitatlúdica de l’estiu amb una festaque combina la tradició i laparticipació de tots els ciutadans.

Del 20 al 24 de setembre

FESTES

Fira del Llibre d’OcasióAntic i ModernL’encant de passejar per lesparades a la descoberta delsllibres que esperen nous lectors.

Del 20 de setembre al 6d’octubre al passeig de Gràcia

Liber 2002Saló internacional de llibre, queté lloc cada any, alternativament,a Madrid i a Barcelona. Enaquesta edició, Portugal és el país convidat.

Del 2 al 5 d’octubre a la Fira deBarcelona (av. Reina MariaCristina, 2-16)

LLETRES

22

(Per)versionsCia Puotes. Dirigeix: Pep Cruz. DeMartinavàs i Quim Viñas.

A partir del 25 de setembre, ala Sala Muntaner (Muntaner, 4)

Els ulls de l’eterngermàA mig camí entre la lectura d’unconte i la seva dramatització,l’espectacle del dramaturg StefanZweig es basa en l’interès d’unahistòria ben explicada.

Del 25 de setembre al 6d’octubre a la Sala Beckett

Ballet GulbenkianEntre altres coreografies, lacompanyia n’estrena una de CescGelabert, Charmes, sobre tres deles obres del període d’entre-guerres de Frederic Mompou.

Del 26 al 30 de setembre al Gran Teatre del Liceu (la Rambla, 51-59)

NiederungenUn espectacle inspirat en unconjunt de relats de l’autoraromanesa Herta Müller.

Del 15 al 27 d’octubre a la SalaBeckett

Mostra de Teatre deBarcelonaLa 7a edició d’aquesta Mostrapromou espectacles de petitformat i també autors, actors idirectors novells.

Del 15 d’octubre al 30 denovembre als teatres NouTarantana, Artenbrut, SalaBeckett, Sala Muntaner i Versus Teatre

Moda Barcelona:Passarel·la GaudíEn la seva edició del setembre, lamostra inclou el Saló Prêt-à-porterFemení de Qualitat i la Passarel·laGaudí, com també les desfiladesde les col·leccions de dissenyadors.

Del 6 al 9 de setembre a la Firade Barcelona (av. Reina MariaCristina)

I Jornades Maputxes a BarcelonaMostra de les diversesmanifestacions de la culturamaputxe amb música, dansa,teixits i argenteria.

Del 17 al 30 de setembre alcentre cívic Convent de SantAgustí (Comerç, 36)

Expointernet 2002La fira arriba a la seva sisena edicióamb la voluntat de ser una cita dereferència per al sector professionald’Internet i per a tots els quebusquen noves idees en aquestàmbit.

Del 2 al 5 d’octubre a la Fira deBarcelona (av. Reina MariaCristina)

Interacció 2002El tema de "Les polítiques per a lainterculturalitat" centrarà aquestatrobada biennal de responsablespolítics i tècnics d’institucionsculturals de tot l’Estat espanyol.

Del 9 al 11 d’octubre a la Casade Caritat (Montalegre, 7)

MÉS CULTURAEl gos geomètricUna obra d’Agustí Bartra.

A partir del 17 de setembre al’Espai Joan Brossa (AlladaVermell, 13)

Cinco horas con Mario

Una obra de Miguel Delibes,dirigida per Josefina Molina iprotagonitzada per Lola Herrera,en què una dona sola vetlla elcadàver del seu marit.

Del 18 de setembre al 20d’octubre al Villarroel Teatre(Villarroel, 87)

SeparacionsL’argument gira a l’entorn deldesacord conjugal que implicados aspectes en la vida, l’amorósi el patrimonial.

A partir del 23 de setembre, alVersus Teatre (Castillejos, 179)

Kabarett CapmanySelecció d’espectacles decabaret de Maria AurèliaCapmany amb cançons,monòlegs i esquetxos que es vanrepresentar a la Cova del Dracentre els anys 1968 i 1972.

25 de setembre al Palau Robert(pg. de Gràcia, 107)


El 25 de setembre s’estrenaGaudí. El musical de Barcelona,un espectacle nou, produït i creata la nostra ciutat, que té com aprotagonista Antoni Gaudí, laseva vida i la seva obra. Ambmúsica d’Albert Guinovart i lli-bret de Jordi Galceran i EsteveMiralles, Gaudí... explica la his-tòria d’un somiador, d’un geni,que lliura tota la seva vida a l’ob-jectiu de fer realitat els seusmillors somnis sense rebaixes niconcessions. L’espectacle, dirigitper José Antonio Gutiérrez i Eli-sa Crehuet, compta amb CalixtoBieito i Sergi Belbel com a as-sessors de dramatúrgia.

Els vint-i-set cantants, actorsi ballarins que formen el repar-

timent de l’obra van ser selec-cionats, en un llarg procés decàsting, d’entre les cinc-centespersones que van participar a la

primera audició. En els papersprotagonistes, Miquel Cobos i Torné és Gaudí, i Alícia Ferrerla seva mare, Mone interpretala Pepeta, Laura Mejía és laneboda, i Xavier Ribera-Vall ésEusebi Güell. El disseny delcartell del musical es va escollirmitjançant un concurs adreçatals alumnes de tercer curs del’Escola Massana, i en va resul-tar guanyadora la propostad’Angèlica Reyes Núñez.

Aquest musical és un espec-tacle en català, amb sobretitulatsen castellà i en anglès, que téuna clara vocació internacional.

"Gaudí. L’home i la seva obra"Aquesta exposició presenta laimportància dels elementsreligiosos en l’obra de Gaudí através d’obres i documentsoriginals i inèdits.Museu Diocesà de Barcelona.Edifici Pia Almoina (av. Catedral, 4)Del 10 de setembre al 31d’octubre

Trobada castellera a laSagrada FamíliaMés de trenta colles castelleresde Catalunya reunides perhomenatjar Gaudí i elparal·lelisme que va establir entreles torres de la Sagrada Família iles dels Castellers de Valls.Temple Expiatori de la SagradaFamília (Mallorca, 401)21 de setembre

"El projecte d’un gran hotel aNova York"L’any 1908 Gaudí va projectar un granhotel per a la ciutat de Nova York quemai no va ser construït. L’exposiciómostra la maqueta feta per l’ETSAB iels seu procés de construcció. Reial Càtedra Gaudí (av. Pedralbes, 7)De l’1 al 31 d’octubre

Curs i sessió públicad’homenatge a GaudíCurs impartit per figures relacionadesamb el llegat de l’arquitecte des dediferents perspectives, com ara JoanBassegoda, Jordi Bonet, Josep M.Subirachs, Josep M. Garrut i JoanVila-Grau.Reial Acadèmia de Belles Arts SantJordi (pg. Isabel II, 1. Casa Llotja, 2n)Curs: del 7 al 14 d’octubre.Homenatge: 15 d’octubre

Les Tres Bessones i GaudíEstrena a TV3 de l’especial de TVi de l’espectacle de marionetes“L’enigmàtic senyor Gaudí”Setembre i octubre

"L’obrador de Gaudí. Gaudíi el seu taller"Una mostra amb imatges virtualsdel taller de l’arquitecte ambdibuixos informàtics explicatiussobre l’ús de les formesgeomètriques en la seva obra. Museu del Temple Expiatori de laSagrada Família. Edifici de lesEscolesFins al 31 de desembre

Any Gaud í www.gaudi2002.bcn.es

Gaudí en música

Gaudí. El musical de BarcelonaDel 25 de setembre al 12 de generBarcelona Teatre Musical (Lleida, 40)

Lleó de Plata a Cannesper a l’espot de l’AnyGaudí

L’espot internacional del’Any Gaudí ha guanyat un delsLleons de Plata de l’edició d’en-guany del Festival de Cannesde Publicitat, considerat com elmés important del món. L’equipde creatius de Tàndem Camp-many Guasch DDB és l’autor dela iniciativa publicitària, consis-tent a mostrar en blanc i negreimatges de la natura que evo-quen diferents espais o detallsde les obres de l’arquitecte,acompanyades del lema delmateix Gaudí: "L’originalitat con-sisteix a retornar a l’origen". Lacampanya es basa en aquestaidea per mostrar-nos una altraforma de veure la seva obra. Així,

els dits de la mà formen un per-fecte arc parabòlic, o els reflexosde l’aigua evoquen els clàssicstrencadissos gaudinians.

Conferència Europea deServeis Socials

Sota el lema "Orientant elfutur dels serveis socials a Eu-ropa", s’ha celebrat a Barcelonala X Conferència Europea deServeis Socials, que ha tractatdels processos de revisió i degestió futura de l’Estat de be-nestar i de com aquests afecta-ran els governs locals, sobretoten el marc d’uns ajuntamentseuropeus amb més competèn-cies en aquest camp.

Conveni de cooperacióamb Veracruz

L’alcalde de Barcelona, JoanClos, i el de Veracruz (Mèxic),José Ramon Gutiérrez Velasco,han signat un protocol d’amistati cooperació entre les dues ciu-tats. El conveni tindrà una du-rada inicial de tres anys i esta-bleix intercanvis d’informació iexperiències en la gestió munici-pal, més concretament en matè-ries com ara turisme, esports ioci, així com en àrees d’assistèn-cia social, educació, salut, mediambient, ecologia i planificacióurbana. També es difondrà lacultura i les tradicions de lesdues ciutats.

CongressosUn de cada tres congressos

internacionals que se celebren ala ciutat ha escollit Barcelona pelseu atractiu, segons indica un in-forme de Turisme de Barcelonareferent a l'activitat congressual al2001. Aquesta activitat va aportar614 milions d'euros a la ciutat,xifra que representa un 25 % delsingressos totals que cada anygenera el turisme que ens visita.

24

L’escriptora Assia Djebar(Cherchell, Algèria, 1936) ha pre-sentat a Barcelona els seus últimsllibres traduïts al català i al caste-llà, Las noches de Estrasburgo iOmbra sultana. "M’agrada moltBarcelona. Té una arquitectura fantàstica. Encomparació, els carrers de París són avorrits –diuDjebar–. Algun dia hauré d’escriure Les tardes deBarcelona".

L’investigador nord-americà Vinton Cerfha visitat l’Ajuntament de Barcelona per reunir-se amb l’alcalde Joan Clos. Cerf ha estatrecentment guardonat amb el Premi Príncepd’Astúries d’Investigació, juntament amb elsaltres pares d’Internet, els també nord-ameri-cans Lawrence Roberts i Robert Kahn, i el brità-nic Tim Berners-Lee.

El crític d’art Gillo Dorfles (Trieste, Itàlia,1910) ha visitat la nostra ciutat per inaugurarl’Istituto Europeo di Design de Barcelona.Dorfles, una figura de gran prestigi al seu país,destaca de Barcelona "l’arquitectura de Sert pera la Fundació Miró o el Palau Sant Jordid’Isozaki", i "també els modernistes Domènech iMontaner, Jujol, Puig i Cadafalch i Gaudí".

L’arquitecta i historiadora de l’arquitecturaMaria Antonietta Crippa ha participat aBarcelona en un cicle de conferències sobreGaudí amb una ponència sobre el sagrat i el profàen l’obra de l’arquitecte. "No crec que hi hagihagut mai un arquitecte tan estimat per la gentcorrent –explica Crippa–. Avui dia la majoria degent viu en petits cubicles sense personalitat,però l’arquitectura de Gaudí és plena de corbes,colors i alegria."

El músic avantguardista nord-americà ArtoLindsay ha presentat en el marc del Sónar el seunou disc Invoke. A més de guitarrista, Lindsay éstambé productor de músics com ara CarlinhosBrown, Gal Costa, Caetano Veloso o MarisaMonte.

El científic Luc Montagnier, codescobridordel virus de la sida, ha participat a Barcelona a laConferència Internacional de la Sida. "Si actuemamb prevenció, investigació i tractaments –hadeclarat Montagnier–, l’epidèmia podria estardominada al final d’aquest segle XXI."

L’expresident de Sud-àfrica, Nelson Mandela,i el dels Estats Units, Bill Clinton, han participattambé a la Conferència Internacional de la Sida.Clinton presideix el consell consultiu InternationalAids Trust, i Mandela n’és el copresident hono-rari. Aquest important congrés ha reunit aBarcelona uns disset mil delegats i ha comptatamb la presència de dirigents polítics i exmanda-taris d’arreu del món, com ara de Portugal, elCanadà, l’Índia, Moçambic, Zàmbia, Rwanda iTanzània, entre d’altres.

L’Assemblea i Conferència General de l’Asso-ciació Internacional d’Estudis en ComunicacióSocial (IAMCR) ha reunit a Barcelona uns 750investigadors i acadèmics de tot el món que hanassistit a diversos debats a l’entorn de la comuni-cació intercultural. La sessió inaugural de la Confe-rència ha comptat amb la participació de l’exdi-rector general de la UNESCO, Federico MayorZaragoza; l’escriptora Taslima Nasrin; el sociòlegbritànic Anthony Giddens i la investigadora mexi-cana Rossana Reguillo. Federico Mayor Zaragozacompta amb una llarga trajectòria en el tracta-ment dels problemes i conflictes "interculturals".Actualment presideix la Fundación Cultura de laPaz, amb seu a Madrid. Taslima Nasrin ha analitzatels problemes de la comunicació intercultural a Bangladesh i a l’Índia i és una decidida activistaen defensa dels drets de les dones. AnthonyGiddens, director de la London School of Eco-nomics, és autor d’estudis molt rellevants sobre laglobalització i la democràcia. La professoraRossana Reguillo investiga en el camp dels joves,la cultura urbana i la comunicació. Treballa al’Instituto de Estudios Superiores de Occidente deGuadalajara (Mèxic).

Barcelona...Han visitat


França

Le Monde, 11 d’abril"Gaudí, perdut i retrobat

en els turments de l’arquitec-tura", per Frédéric Edelmann

Catalunya homenatja l’ar-quitecte Gaudí, nascut fa centcinquanta anys. Aquesta cele-bració, marcada per l’exposi-ció del Centre de CulturaContemporània de Barcelona,il·lumina l’obra d’aquest crea-dor excepcional [...]

Informació. El català, el cas-tellà i l’anglès són les llengüesoficials de les múltiples activi-tats. L’Oficina d’Informació deBarcelona (la Rambla, 99)també pot atendre els interes-sats de parla francesa [...]

França

Le Monde, 17 de juny El Festival Sónar, l’electrò-

nica per ballar, per pensar, percrear, per Véronique Mortaigne

El festival de músiquesavançades i d’art multimèdiade Barcelona, el Sónar, és tanabundant, que t’hi pots per-dre. Sónar de dia, Sónar denit, i setanta-dues hores senseparar de músiques protei-formes, d’exposicions, de ci-nema, de relaxament: el festi-val no deixa d’estendre’s, decréixer, sense, d’altra banda,haver perdut encara –vuit anysdesprés de la seva creació– elseu esperit jove.

Barcelonaal món

L'alcalde Joan Clos amb Alan Lloyd,president de la IULA (UnióInternacional d'Autoritats Locals), aGuadalajara (Mèxic), on Barcelonaha estat escollida com a seu del'Organtizació Mundial de Ciutats

26

Greenaway, projecte multimèdiaGreenaway torna aquesta tardor a Barcelona per fil-mar la nostra ciutat tal com és actualment. Al finalde la primavera va rodar algunes escenes de Lesmaletes de Tulse Luper a l’Estació de França, con-vertida per unes hores en la d’Anvers just abans del’ocupació nazi de Bèlgica.

Les maletes de Tulse Luper és en realitat unambiciós projecte multimèdia que consta de trespel·lícules, dos DVD, una sèrie de televisió, tresnovel·les, uns quants cd-roms i llocs Internet.Greenaway creu que "aquest film servirà per diradéu al cine i donar la benvinguda a nous llenguat-ges" i està convençut que el projecte canviarà elrumb del cinema.

L’argument gira a l’entorn de noranta-dos maletes escampades pel món, del descobriment idesenvolupament de l’urani, i d’un protagonistaque és "un gran viatger i un presoner professional".Un protagonista amb moltes pinzellades autobio-gràfiques del director: "Vaig venir a Barcelona perprimera vegada als anys seixanta, quan estudiavapintura. Hi vaig tornar cada tres o quatre anys i m’hivaig instal·lar durant sis mesos el 1996, quan vaigprotagonitzar una exposició a la Fundació Miró. Ésuna ciutat plena de noves idees."

S Club 7 in BarcelonaLa cadena de televisió britànica BBC ha escollitBarcelona per rodar uns quants episodis d’S Club 7in Barcelona, una sèrie juvenil protagonitzada pelpopular grup musical del mateix nom. La BBC hatriat la nostra ciutat a causa del seu clima favorable,la gran diversitat de localitzacions que ofereix i lapossibilitat de comptar amb tècnics competitius. Amés dels tècnics, la sèrie també ha comptat ambactors locals, com ara Montse Mostaza i CristinaBrondo.

Els cantants d’S Club 7, molt populars al seupaís, han pogut gaudir de la llibertat que dóna l’a-nonimat i s’han sentit molt còmodes entre nosal-tres. Han viscut en uns apartaments amb vistes a laSagrada Família, mentre que la seva casa a la sèrieha estat un xalet situat a la muntanya de Montjuïc.

Després de Miami i Los Angeles, Barcelona ésla tercera ciutat on s’han gravat episodis d’S Club 7,una sèrie que està resultant un gran èxit, tant a laGran Bretanya com als Estats Units.

Es roda!

Escenaris de rodatgeDurant els mesos de setembre i octubre,Barcelona és l’escenari de rodatge d’Adiós,de Thaddeus O’Sullivan (Littlebird)Peter Greenaway i Jordi Mollà durant la roda de premsa

de la pel·lícula a Barcelona


Novetatseditorials

El cor de les tenebresCatàleg de l’exposició dedicada alcentenari de la novel·la homònimade Joseph Conrad, editat perElecta i l’Ajuntament de Barcelona.El catàleg recull, en 183 pàgines,imatges de vídeos, pel·lícules,documentals, fotografies iil·lustracions. Entre els textos, hi ha

des de fragments del diari personal de Conrad, fins aun extracte del discurs del rei Balduí de Bèlgicacorresponent a la cerimònia d’independència delCongo, a més del text íntegre de la novel·la.

The Designers Republic: Brain-AidedDesign

La Capella de l’Antic Hospital de laSanta Creu ha presentat aquestestiu l’exposició "The DesignersRepublic: Brain-Aided Design", el catàleg de la qual l’edital’Ajuntament de Barcelona. Ambtextos en català, castellà i anglèssignats per Xavier Calvo, comissaride la mostra, el catàleg ens apropa

a l’obra del col·lectiu de dissenyadors gràfics britànicsThe Designers Republic (TDR). Fundat fa quinze anys, elTDR es mou en la confluència entre el treball comercial,l’art i l’activisme i cultiva un art d’objectes trobats quecombina caràcters japonesos katakana amb el manga iels jocs nipons dels anys vuitanta.

Fotomercè 2001No és només un conjunt defotografies de la Mercè del2001. És també un conjunt de vivències. Les delscentenars de ciutadans que,amb la càmera a coll, es vanprestar a immortalitzar la festa.La de la colombiana Consuelo

Bautista, fotògrafa convidada al Fotomercè. I la delsperiodistes que, des de diferents diaris, van explicar ala ciutat els diferents actes festius. En conjunt,Fotomercè 2001, amb 110 pàgines i editat en català,castellà i anglès, és el record més democràtic de laMercè de l'any passat.

GaudíGaudí recull els fruits del treballfotogràfic que durant més dedotze anys l’editorial TrianglePostals ha dedicat a l’obrad’Antoni Gaudí. L’admiració pelgenial arquitecte s’expressa através d’una acurada edició iuna exhaustiva selecciód’imatges. S’inicia amb un text

de Juan-Eduardo Cirlot a l’entorn de l’obra i la figurade Gaudí; l’eix central del llibre es dedica a lesfotografies dels edificis, ordenats cronològicament;un tercer apartat inclou les fitxes tècniques ambinformació arquitectònica i històrica, a més de plànolsdels edificis; i a la part final, una cronologia mostrauna singular biografia il·lustrada de Gaudí. Editatamb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Gaudíha estat dissenyat per América Sánchez, consta de446 pàgines i està publicat en tres versions: catalana,castellana i anglesa.

Memòria 2001. Institut de Cultura de Barcelona

Per cinquè any consecutiu,l’Institut de Cultura elabora laseva memòria, que més enllà dereflectir el balanç del que s’haesdevingut en un any concret, esconfigura com una eina quepermet el seguiment i l’avaluaciódel desenvolupament de les

activitats portades a terme per l’Institut o que enreben el suport, a més d’un balanç general del’activitat cultural generada a la ciutat.

La memòria, de 188 pàgines, es presentaestructurada per temes: museus, art contemporani,teatre i dansa, música, festes i tradicions, lletres,cinema, festivals, diàleg, els districtes i internacional.Al final de cada capítol s’ofereixen els indicadorsespecífics, com també les dades globals del sectorcultural de la ciutat.

Publicacions a la venda a les principals llibreries de la ciutat i ales botigues de l’Institut de Cultura: Palau de la Virreina, Museud’Història de la Ciutat i Museu Picasso. Per vendes fora de Barcelona: tel. 93 316 12 29

Un moment del rodatge a l’Estació de França convertidaen la d’Anvers just abans de l’ocupació nazi a Bèlgica

EditorialTras la pausa del verano, la ciudad re-emprende su ritmo intenso. La ofertacultural también se activa y nos prepa-ramos a descubrir qué nos ofrecerá lanueva temporada. Empiezan las clases,volvemos al trabajo, a la cotidianidad.Pero Barcelona, cada septiembre, tieneuna cita reservada con la fiesta. Es LaMercè, la fiesta mayor, que por unosdías llena las calles de la ciudad de vi-da, de gente, de espectáculos, de mú-sica... Es una buena ocasión para refle-xionar sobre el papel de la fiesta comoinstrumento de participación, como fac-tor de cohesión en las sociedades urba-nas del siglo XXI. Una reflexión que seextiende a la mirada de los inmigrantessobre su nuevo país de destino, al diá-logo entre culturas, en el artículo deNorbert Bilbeny, profesor de Ética de laUniversitat de Barcelona.El coleccionista de arte Jordi Soley hacedido recientemente al MACBA unassesenta obras de su valiosa colecciónde arte contemporáneo. BarcelonaCultura conversa con Manuel Borja-Villell, director del MACBA, y con JordiSoley en torno a su trayectoria personalen el mundo del arte y del fenómenodel coleccionismo en general.El otoño nos trae la inauguración denuevas exposiciones, como por ejemplola "Col·lecció Planque", en el MuseuPicasso, y "Atapuerca", en el Museu deCiències Naturals de la Ciutadella. Laapasionante aventura de los orígenesdel ser humano y la historia de unapasión por el arte, la del coleccionistasuizo Jean Planque. Las directoras delos dos museos nos hablan de ello. Yotra inauguración todavía: la de laBiblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, enSant Andreu, situada en una antiguafábrica textil, que es un equipamientoque corresponde plenamente al nuevomodelo de biblioteca de distrito.Los festivales musicales del otoño –elFestival de Músiques Contemporànies,el Festival LEM y el Festival Proposta– yuna visita a la ciudad de Londres com-pletan las propuestas de BarcelonaCultura para los meses de septiembre yoctubre.

Página 4La fiesta, instrumento de participación

Participar, sentir-se parte de la co-munidad, puederesultar un ejerci-cio complejo enuna sociedad ur-

bana como la nuestra. La fiesta es unbuen instrumento para una identifica-ción voluntaria, para sentirse libremen-te parte de la comunidad.El ritual expresa sentimientos que noson visibles en la vida cotidiana debidoal comportamiento que impone la nor-ma social. Muchas veces hemos queri-do expresar con frases como ésta algu-nos de los valores añadidos queintuimos en el hecho festivo, olvidandoque muchos investigadores han pensa-do en ello antes que nosotros. EdmundLeach consideraba que los rituales pue-den ser entendidos como la representa-ción de los dramas de una sociedadque expresa sus conflictos y a la vez lossolapa. Claude Lévi-Strauss y, sobretodo, Victor Turner profundizaron en elinterés por las emociones individualesque aflorarían en las celebraciones ri-tuales, poniendo de manifiesto la com-munitas, aquella idea utópica de paraí-so, de una situación liminar ideal en laque se manifiesta la fuerza creativa delproceso ritual y en la que se da una ide-alizada relación social aparentementeigualitaria y solidaria.Las fiestas, todas las fiestas, respiran deun modo u otro ese aire conceptual: latransfiguración de todos y cada uno delos miembros de una comunidad inmer-sos en un sueño colectivo en el que elpobre y el rico confunden sus respecti-vas modestia y opulencia. Un tiemposimbólico en el que el sabio y el locomanifiestan públicamente su parecido.Un tiempo de prodigios en el que el díase puede hacer noche y la noche sepuede hacer día. Un tiempo sagrado enel que la communitas se hace percepti-ble, un espacio liminar en el que estánpermitidas todas las expresiones de losmárgenes y en el que la gente marginaltiene un papel en la sociedad excepcio-nal de la fiesta.No hay que cometer el error de reducirel concepto de fiesta a un conjunto deacontecimientos artísticos. La fiesta noes un festival, aunque los dos conten-gan muchos elementos parecidos. Lafiesta es sobre todo participación.Porque la fiesta representa la sociedadque la celebra, y a la vez la dinamiza ypone en cuestión sus normas y en evi-dencia sus conflictos y contradicciones.No hay fiesta sin transgresión de cual-quier orden; la fiesta conlleva en sí mis-ma un grado de disidencia y, por lo

tanto, constituye un ejercicio espontá-neo de libertad individual y colectiva.Una fiesta es fiesta auténtica cuando lagente la celebra, cuando se la hace suya.Y una fiesta es más fiesta cuanto menospuede controlarse desde el poder.Asumir el reto de celebrar verdaderasfiestas, suele ser un síntoma de estabili-dad social y de libertades públicas. Amenudo se ha establecido un paralelis-mo entre el nivel de intensidad festivade la fiesta del Carnaval –con las prohi-biciones que ha sufrido y las permisivi-dades de que ha disfrutado– y el mo-mento político que atravesaba el país.Promover fiestas desde una Adminis-tración comporta tener que asumir unserio compromiso de colaboración conlas organizaciones de los ciudadanos yllevar a la práctica de forma efectiva laparticipación cultural. La gran importan-cia de las funciones sociales que tienetoda fiesta lo aconseja.Los mitos vivos pertenecen al dominiode la oralidad, de aquello que no seescribe. Como he dicho más arriba, lossímbolos rituales ponen de manifiestolas tensiones entre las normas sociales ylas emociones de la gente. Este conte-nido psíquico del símbolo es el que leconfiere valor transformador. Es por elloque las fiestas son momentos consagra-dos a la permeabilidad de los ritos. Poreso es por lo que nos tiene que preo-cupar pensar bien un nuevo discursoritual para la fiesta, un discurso contem-poráneo que sea capaz de hacer frentea los retos que tiene planteada nuestrasociedad compleja.Hay otros hechos que invitan a la refle-xión. Se ha definido la nuestra comouna sociedad de la opulencia quegenera frustración en muchos de susindividuos. El fenómeno perverso de laestigmatización de la pobreza, de todolo que parezca humilde o mediocre, hahecho entrar en crisis a más de un equi-librio en la sociedad occidental. Dichode otro modo: si nunca ha estado demoda ser pobre, nunca como ahora haestado tan mal visto no ser un triunfa-dor. Las relaciones entre el poder y lagente parecen pasar por un momentodifícil en las democracias occidentales,y esto ha comportado sustos recientes,como por ejemplo el aumento de lospopulismos, la desmovilización social yel desinterés por lo público. Se hageneralizado lo que se denomina las"solidaridades blandas", las que exigenpoco compromiso. En cambio, sehacen notar más los movimientos alter-nativos a la actual organización de lossistemas de poder.En toda fiesta se produce, en mayor omenor medida, una flexibilización delas relaciones sociales, lo cual permite


Textos en castellano

28

Click cultura

Global Theatrewww.global-theatre.com

Global Theatre és un portal professional de teatred’àmbit mundial. Suportat sobre una potent basede dades, esdevé una eina útil de gestió per alsprofessionals de l’escena. S’hi recull informaciósobre professionals, companyies, empreses, etc.També ofereix un fòrum de contactes entreprofessionals d’arreu del món.

Nomenclàtor de carrerswww.bcn.es/nomenclator

Pàgina de recent aparició al nou web municipal en què es pot trobar tota la història dels nomsdels carrers de Barcelona. Permet la cerca pel nomdel carrer, per paraula clau o per data. A més,ofereix informació sobre els criteris que sesegueixen a l’hora de donar nom als carrers.

Mercè 2002www.bcn.es/merce

El web de la Mercè ofereix enguany molts mésserveis per a l’usuari. Notícies actualitzades a la pàgina d’inici, la possibilitat d’imprimir la programació actualitzada des del web, undivertit joc en què es convida el ciutadà aorganitzar el seu propi piromusical, etc. Espodrà seguir la festa per Internet a través deconnexions en directe als principals punts festiusde la ciutat. La festa es trasllada a Internet!

Artenetsgaewww.artenetsgae.com

Espai virtual editat per l’SGAE que posa a l’abastdels creadors els mitjans tecnològics o formatiusper al desenvolupament de la seva activitat.Ofereix dues àrees ben diferenciades: la deformació i la d’estudis multimèdia. També es potaccedir a la consulta de l’Electronic Map ofDigital Venues, completíssima base de dades dels recintes escènics europeus i als anuaris del’SGAE des del 1999 fins al 2000.

CircostradaPortal europeu del circ i les arts de carrer

www.circostrada.org

Aquest web ofereix una completíssima font derecursos sobre el món del circ i les arts de carrer.Amb més de tres mil contactes, mil dos-centsenllaços, notícies del sector professional, festivals,companyies, artistes, espectacles, escoles iformació permanent de tot Europa, agents artísticsi recursos, és un punt de referència del sector.

sin abandonar la vocación de extranje-ros. Para mejorar nuestra ciudad.Norbert BilbenyProfesor de Ética de la Universitat deBarcelona Entre culturas Hay varios conceptos que han sido máso menos acentuados en distintos mo-mentos de la historia para entenderqué es una ciudad: libertad, conflicto,acumulación, innovación... Hoy el acen-to se pone en la diversidad, quizá por-que la cultura, sustituyendo a la clase, larenta o la educación, ha ganado centra-lidad como vector de análisis de la so-ciedad, quizá porque advertimos que elotro, que a menudo acaba de llegar, estambién un yo que merece respeto,quizá porque nosotros descubrimosque somos más diferentes de lo quepensábamos o que éramos el otro ante-ayer. Podríamos denominarlo tambiénconstrucción poliédrica de la identidad. Poco a poco, en los últimos años, los pro-gramas culturales de Barcelona, hanacentuado la diversidad, en sintonía conpropuestas realizadas en el plan estraté-gico de cultura. La Mercè se ha converti-do en una fiesta mayor del Mediterráneocon la participación de grupos culturalesdesde el Rif al Gubbio, pasando por elGarraf o Menorca: la calle y la fiesta dansentido y crean cohesión. Las bibliotecashan desarrollado servicios próximos a ladiversidad de los nuevos ciudadanos,como los diarios, revistas, libros y otrosdocumentos en urdu o árabe de la biblio-teca de Sant Pau, o el acceso universal aInternet. A finales de 2001 y en el primersemestre de 2002 hemos visto algunosejemplos nuevos: desde la exposición"Mosaico de culturas" del MuseoEtnológico, una lectura actualizada de larealidad social de Barcelona que puso elacento en la condición siempre mestizade las ciudades, hasta la MuestraIntercultural de Creaciones Escénicas, elciclo que en las salas alternativas acogiólas creaciones de colectivos y personasinmigrantes, pasando por la presencia dela marroquí Aixa Basri en Barcelona, poe-sía - Siete días de Poesía en la ciudad, laexposición "El corazón de las tinieblas",en el palacio de la Virreina, con motivodel centenario de la publicación de lanovela de Joseph Conrad, que quierereflexionar sobre el fenómeno del colo-nialismo europeo en África y, en general,sobre los cambios que han transformadonuestra sociedad y nuestra cultura, o laconsolidación del ciclo "Global" dentrodel Grec. Sin duda, Barcelona dará más con lamezcla de emoción sincera y hambrede conocimiento que la cultura debeambicionar. Institut de Cultura de Barcelona

Página 10Conversación entre Manuel Borja-Villel y Jordi Soley

Una conversaciónentre Jordi Soley,coleccionista yManuel Borja-Vi-llel, director delMACBA, puede

durar horas sin ningún indicio de queesto pueda llegar al final. Lo que siguees un resumen de la entrevista manteni-da en la sede del MACBA, institución ala que Jordi Soley acaba de ceder unassesenta obras de su colección de artecontemporáneo.Revista: ¿De dónde le viene la aficiónpor el arte contemporáneo?Jordi Soley: Yo vengo del mundo de laempresa, de familia industrial; empecéa estudiar economía... Pero a partir delos quince años iba a visitar las galeríasde Consell de Cent, sobre todo laMaeght; iba a ver los Tàpies, Miró... Yme vino mucho interés por el arte.Hasta que entró en el mundo delcoleccionismo.J.S.: No me propuse nunca ser colec-cionista; pero, en el reducido círculo depersonas en que me movía, yo era elúnico que disponía de un cierto presu-puesto para comprar... Y poco a pocome encontré haciendo este rol. Empecéa leer mucho y a viajar. Entré en con-tacto con galeristas, coleccionistas einstituciones..., en un momento en quehabía un espíritu bastante optimista; laépoca de Cirici, de Cirlot... Yo era muyjoven y me empecé a resituar una seriede mitologías que a mí me venían comopredeterminadas; había una serie deartistas que parecía que tuvieran untítulo nobiliario, cosa que me pareciósospechoso... Me hice mi propio mapa.Y empecé a comprar obras de artistasque todavía no eran stars. No le dabaimportancia a si una pieza era un DINA-4 o bien una plancha de hierro dedos toneladas...Así, fue reuniendo obras de JaumePlensa, Pep Agut, Tony Cragg, GeorgHerold, Antoni Abad...Manuel Borja-Villel: Es una colecciónúnica, la más importante de España dearte contemporáneo; pero lo más signi-ficativo es que tu criterio para coleccio-nar nunca ha sido acumular arte. Es unaforma de conocimiento. Desde queDuchamp convirtió el acto creativo enun acto de coleccionista, empezando acoleccionar sus obras, haciendo quefueran más difíciles de absorber por elmercado... el coleccionismo es una for-ma de conocimiento y de creación. Yocreo que tu colección es privada degestión, pero es pública en el sentidode Benjamin: de conocimiento.

¿Público y privado están condenadosa entenderse?J.S.: Sí, y a veces se sobreponen. Unseñor que se reserva un presupuesto enuna época en que le van bien las cosas,es privado; y un museo es público; pero¿la Fundació La Caixa qué es, privada opública? Técnicamente hablando esprivada, pero tiene elementos que limi-tan la libertad de acción de sus colec-ciones. Por otra parte, si una instituciónpública compra obras de arte, los técni-cos o profesionales pueden ser puestosen cuestión. Por ello el MACBA, ade-más de ser un consorcio, tiene una fun-dación privada. Creo que el futurodebe ir hacia aquí. Y no me refiero sóloal arte, sino a la cultura en general. LaFundació Orfeó Català-Palau de la Mú-sica establece muchos vínculos conempresas, de cara al Palau renovado.El MACBA compra relativamente po-cas obras...M.B.: Sí, pero nos llegan muchas. Túpuedes escribir un libro a partir de librosque sacas de la biblioteca, de los que tecompras o de los que te dan, pero al finallo importante es que escribes el libro. Encuatro años la colección del MACBA seha doblado. El museo ha pasado de serun continente sin contenido a un conti-nente muy lleno. Realmente, no hay sitio.Y ahora, además, incorporamos la colec-ción de Jordi Soley.J.S.: Colecciones como la mía, en Ale-mania hay cuarenta o cincuenta. Yo notengo la culpa de que existan unasinercias históricas de carencias cultura-les, de falta de ambición.Usted no se ha considerado mecenas...J.S.: ¡No! Yo soy muy modesto. En elmundo del coleccionismo, llamarse me-cenas tiene unas connotaciones de as-censión social que a mí no me interesannada. Los mecenas, en este país, prácti-camente no existen; de hecho, el mece-nazgo sólo empezará a funcionar cuandolas empresas puedan destinar una partede lo que tienen que pagar de impuestosa fundaciones culturales y científicas.¿Coleccionismo tiene que ver coninversión? M.B.: Claro está que no se puede com-prar para inversión; los japoneses loestán haciendo, pero hay precios muyaltos; es un fenómeno coyuntural. J.S.: Si la finalidad es sólo acumularvalor material, la obra se convierte enobjeto de deseo, y llega un momentoen que su cotización baja.... M.B.: Aún se asocia demasiado el colec-cionismo con la decoración. Cuando enel siglo XIX se hacían paisajes para colgaren los salones, eran realmente aperturas:la puerta de la casa hacia fuera. Esto tuvosu momento culminante en el MOMA,que se diseñó como espacio doméstico:


imaginar nuevas formas de entender lavida en sociedad. Las fiestas siemprehan servido para extender las relacionesmás allá del estricto núcleo familiar eincluso más allá del propio grupo social.Todavía hoy la fiesta tiene esa función.La fiesta favorece la interacción de cla-ses, géneros, edades y etnias, y estoresulta hoy muy valioso en nuestras ciu-dades. Semejantemente a como por sucontenido artístico significa un impor-tante instrumento de democratizaciónde la cultura, por su contenido partici-pativo significa un importante instru-mento de extensión de los valores de lacultura democrática. En un momento enque se habla de crisis de confianza entrelos ciudadanos y los poderes públicos,no habrá que olvidar el valor de la fies-ta como factor de cohesión social y deatenuador de los conflictos sociales.Una fiesta del pueblo tiene que seducirsobre todo a las clases populares. Unplanteamiento elitista puede provocarun desinterés entre los verdaderos pro-tagonistas de la fiesta: los festers. Losfesters de Barcelona son, en buenamedida, gente de grupos de los barrios,de las asociaciones, de los esplais... Sonpersonas que demuestran cada año sucapacidad creativa con un criterio artís-tico demostrado que hay que respetar.Los grupos informales de jóvenes quese reúnen en una colla de diables y queparticipan en el correfoc confieren a lafiesta el punto indispensable de dina-mismo, autoorganización, sorpresa yversatilidad. Confieren a la fiesta suimplantación territorial, es decir que conellos la fiesta tiene los pies en el suelo.Repensar un discurso conceptual paralas fiestas puede querer decir simple-mente estar atentos a todo aquello queestá presente en nuestra sociedad y atodo aquello con que se ironiza, setransgrede o se mantiene una actitudde disidencia. Repensar la fiesta puedequerer decir encararse con los miedosde nuestro tiempo con exorcismos con-temporáneos como la ironía, que siem-pre ha sido un buen atributo de la inte-ligencia. Puede querer decir ejercer latransgresión que apacigua las inhibicio-nes individuales y colectivas."Estas condenadas fiestas", pues, notendrían que ser tratadas con ligereza.El hedonismo –que también hay quereivindicar en la sociedad del estrés– noes el único contenido que tiene la fies-ta, así como tampoco es –ni muchomenos– el que tiene más consecuen-cias. ¿Se imaginan ustedes una Pam-plona sin San Fermín, una Valencia sinlas Fallas o una Barcelona sin las fiestasde Sants, de Gràcia o de Sant Medir?...La fiesta ayuda a la gente a sentirse deallá donde se quiere sentir identificada,

tanto si ha nacido ahí como sí no. Y per-mite hacer identificaciones múltiples ysimultáneas. Hay quien se siente gra-ciense en la Fiesta Mayor de Gràcia ybarcelonés por La Mercè. Y uno puedesentirse, por ejemplo, nigeriano y cata-lán a la vez, sobre todo si participa deforma activa en la vida social de unacomunidad que estima profundamentesus tradiciones, que, cuanto más arrai-gadas, más incluyen la transgresión y laironía, es decir, las aportaciones perso-nalísimas que siempre la enriquecen:tanto en el seny (‘juicio’) como en larauxa (‘desenfreno’).Josep FornésTécnico del Servicio de Fiestas y Parti-cipación Cultural del Institut de Culturade Barcelona

Página 8Ser extranjero en casa

Una de las prime-ras cosas que de-beríamos tener encuenta de los in-migrantes es queellos se conside-ran en un país de

destino. La condición de migrante des-aparece en una situación como ésta. Apesar de todo, los llamamos "inmigran-tes". Y ello es inevitable, de algunamanera, porque lo contrario sería igno-rar su situación real de recién llegados ynecesitados de reconocimiento. Pero,en otro sentido, deberíamos olvidar estaetiqueta, porque ya están entre nos-otros, y su condición de recién llegadosno tiene que ser motivo de discrimina-ción de ninguna clase.En realidad, los inmigrantes han decidi-do irse de su país; no del de llegada,claro está. Por lo tanto, donde tiene sig-nificado y relieve que se les consideremigrantes es en el país que dejan, no enel que han escogido para vivir y trabajar.Es en la tierra de salida donde importasu condición de trasladados, no en la dellegada, donde ya están. A la vez, otracosa que no debemos olvidar es que elinmigrante se encuentra en el país dedestino con unos ojos y unas expectati-vas bien diferentes de los que tenía ensu tierra de origen: ha venido aquí paramejorar, y por lo tanto con mentalidadde mejora, incluyendo –¿por qué nuncalo decimos?– la de su dignidad. Venir,por ejemplo, a Barcelona, los dignifica, yesperan que esta dignidad ganada, consu voluntario traslado, les sea reconoci-da y respetada.Estas y otras cosas nos pasan a menudopor alto. Vemos estos extranjeros pobrescomo habitantes extraños y de paso, conuna vaga –cuando no inexistente– histo-

ria y horizontes personales. Ahora bien, yesta es la idea que quiero defender eneste breve artículo, una de las formaspara empezar a cambiar nuestra actitudcon los inmigrantes que viven y trabajan,y que pasan sus cuitas y alegrías en unaciudad como Barcelona, es que nos deje-mos llevar por los sentidos y la imagina-ción y vayamos viendo poco a poco, sintemor a sorprendernos ni a curiosear,nuestra ciudad de siempre como una ciu-dad nueva y extranjera. El extranjero noshace redescubrir todo aquello que hastael momento nos era familiar. Nos lo mira-mos con nuevos ojos, y con un poco desensibilidad podemos adivinar cómo loven los recién llegados de fuera.Una buena relación con el inmigrantesería aquélla que nos haría sentir con lospapeles cambiados. El vecino como visi-tante, y éste como vecino. Uno y otro noscomprenderíamos mejor. El nacional seharía cargo de lo bueno y lo malo delhecho de ser extranjero, y éste, de lanecesidad de implicarse como un vecinomás. Cada uno se tendría que ver a símismo con los ojos del otro y ver suscosas habituales con la mirada nueva,imaginada, del otro. El resultado es unenriquecimiento humano de la ciudad.Del "cómo me deben de ver" al "cómohe de ver el conjunto de todos nosotros"no hay demasiada distancia. El extranje-ro que ahora vemos a nuestro alrededores el portador de un mundo orientado,sin embargo, a otro mundo: este mundomío que ahora es suyo también y a la vezes de los dos y de ninguno de los dos enexclusiva. Me parece que esto es buenopara una ciudad. Y corresponde, quizás,a la mentalidad del buen ciudadano, queconviene que se sepa siempre un pocoextraño en su casa, para celebrarla denuevo cada día y a la vez para criticarla ytransformarla de pies a cabeza, si algunavez tuviese que hacerse.Quiero decir que es necesario aprendera ser extranjero en casa, vernos con losojos de quien acaba de llegar, para mirarnuestro país de un modo más distante ya la vez enamorado. Estando dentro,conviene que los barceloneses de siem-pre nos sintamos marginales. Estandofuera, es necesario que los nuevos bar-celoneses se sientan en el centro de lavida de la ciudad. La condición humanatoma conciencia de sí misma cuando sesiente un poco al margen de cualquiermundo familiar y local y conoce el senti-miento de universalidad. El hecho de serciudadano presupone este sentimiento,urbano por naturaleza.Gracias a los inmigrantes, los barcelo-neses podemos empezar a valorar deun modo nuevo, diferente de los ante-riores, nuestra ciudad. El ideal, pues,sería que todos fuésemos ciudadanos

30

London Authority, la cultura aparececomo una de las ocho prioridades. Unaciudad que quiere volver a ser líder enla innovación. Por esto es London.Londres: una ciudad nacida con tensiónbipolar, en torno al poder religioso(Westminster) y real –burgués (la City),unidas por el "paseo" (the Strand). Unaciudad convertida en capital del mayorimperio terráqueo en las décadas delnacimiento de la modernidad y, por lotanto, formadora de la idea de ciudaden el imaginario de todos los que hemosvenido detrás, con permiso de París y deNueva York. Esto permite a los londinen-ses afirmar que "quién se cansa deLondres es que está cansado de vivir".Londres es hoy una ciudad de 7,2 millo-nes de habitantes y 1.607 km2, unas cifrasque casi duplican las de nuestra metró-polis mediterránea1 y que nos dan unadensidad media similar: 4.480 hab./km2

en Londres, y 4.264 en Barcelona. Esteámbito londinense reúne treinta y treslocal authorities, de los cuales dos soncities (Westminster y Londres) y los otrostreinta y uno sólo boroughs (municipios),2

algunos con una personalidad tan fuertecomo por ejemplo Camdem Town,Richmond o Hackney. Una metrópolis sinduda policéntrica, también culturalmente;pongamos dos ejemplos: el NationalMaritime Museum y el Royal Observatoryestán en Greenwich; y el Royal AlbertHall, el V&A y el National History Museumestán en el Royal Borough de Kensingtony Chelsea. Con unas cifras que impresio-nan: casi 35.000 edificios protegidos,1.500 acontecimientos culturales porsemana, 200 teatros,3 120 millones depernoctaciones, un PIB por cápita con uníndice de 242 (la media de la UniónEuropea es de 100, y la de Cataluña de101), y el hecho de ser la primera ciudadeuropea en inversión extranjera y para lalocalización de empresas de e-business.4

Y también la ciudad europea con el másalto índice de coste de la vida y donde laparticipación electoral nunca rebasa el40% de los ciudadanos.Londres se mueve con fuerza metropo-litana. Tras el proceso de agregacionesmunicipales en la última década delsiglo XIX (1889-1899) y del breve perio-do de existencia del Greater LondonAuthority (1963-1986),5 Londres se havuelto a dotar de instituciones metro-politanas: la Greater London Authorityse constituyó en 1999, y Ken Living-stone fue elegido alcalde. Desde aquelmomento, el gobierno metropolitano,cumpliendo su Carta fundacional, estádesplegando una estrategia con ochoáreas clave: transporte, desarrollo eco-nómico, planeamiento y urbanismo,ruido, residuos, calidad de la aire, bio-diversidad y... cultura.

El alcalde Livingstone justificaba la nece-sidad de adoptar una estrategia en mate-ria de cultura en los siguientes términos:"Londres es una capital mundial de lasartes, de las industrias creativas y cultura-les y de los media. Teatro, música, cine,danza, ópera y artes visuales atraen visi-tantes de países de cualquier parte delmundo. Los londinenses se beneficianpor la excelencia y la calidad, pero muchaactividad artística se concentra en el cen-tro de Londres y a menudo excluye a losjóvenes, a los más ancianos y a los perte-necientes a clases menos acomodadas."La estrategia cultural de Londres empezósus trabajos en julio del año 2000 y tieneprevisto presentar un primer borrador,para consulta pública, en diciembre de2002; la eventual aprobación de la estra-tegia acontecería entrado el año 2003. Laestrategia está siendo elaborada por unCultural Strategy Group, nombrado por elalcalde, presidido por Yasmin Anwar,commissioning editor para programasmulticulturales del Channel 4, que trabajacon agencias regionales como por ejem-plo la London Arts, con organizacionesnacionales como la English Heritage o laRoyal Opera House, con los treinta y tresgobiernos locales y con las empresas y las organizaciones culturales de la ciudad.El alcalde Livingstone, en el comienzode las sesiones del Cultural StrategyGroup, mencionaba como posiblestemas a desarrollar:– Revitalizar y dar libertad a la creativi-dad en las comunidades desfavorecidasfuera del centro.– Celebrar la diversidad cultural– Expandir el papel de las artes en lasescuelas, primarias y secundarias.– Buscar nuevos agentes públicos y priva-dos que puedan financiar proyectos cultu-rales y artísticos, como por ejemplo; uncarné de las artes para estudiantes, perso-nas mayores y parados, para el cine, tea-tro y conciertos por 3£ (5 €) una vez a lasemana, ayudar a las escuelas para quepuedan disponer de medios de transpor-te para acudir a acontecimientos artísticos;la London Youth Arts Festival: una quince-na dedicada al arte joven y emergente; unhogar para el Festival de Cine de Londres;una Semana de las Bibliotecas, fomentan-do la palabra y el papel de las bibliotecasen la ciudad; arte en espacios públicos:una competición de pintura, escultura oinstalaciones en espacios públicos encada borough; un festival de Artes paraTodo el Mundo (Arts for All), con el objetode revalorar los trabajos artísticos de laspersonas discapacitadas.– Ampliar el apoyo a varias organizacio-nes y acontecimientos culturales y artís-ticos, como por ejemplo; el Carnaval deNotting Hill, "el mayor festival de calle

en Europa"; los festivales que enrique-cen la vida cultural de Londres, como elGreenwich Asian Mela, las celebracio-nes del Año Nuevo Chino, los festivalesturcos, el Brick Lane Festival, y otros; losdesfiles de la orgullo gay (Lesbian andGay Pride) y el Pride Arts Festival; lacelebración anual del Saint Patrick seDay con la comunidad irlandesa.Además de los trabajos del CulturalStrategy Group, centrados en el ámbitode las artes en cuanto servicio público, elnuevo gobierno londinense ha puestoen marcha la Acting for Creativity inLondon, una conjunto de acciones para"potenciar el papel de las industrias cre-ativas en la economía y para hacer deLondres la capital creativa del mundo".Entre estas acciones se encuentran: unfondo de capital riesgo para proyectosde industrias creativas, una comisión debúsqueda en las industrias creativas, y elestablecimiento de centros de conoci-miento (knowledge centres) y de unaunidad de análisis económico en estecampo. Las trece industrias creativas queforman parte de estas acciones son: lapublicidad, la arquitectura, el mercadode arte y de antigüedades, la artesanía,el diseño, la moda, la industria del cine(Film & Video), el software del ocio inter-activo, la música, las artes escénicas, lapublicidad, los servicios informáticos ydel software, y la televisión y la radio.Con estos paralelismos con Barcelona,estos plazos y estos proyectos... ¿quiénpuede estar cansado de Londres?Jordi PascualInstitut de Cultura de Barcelona

Organización:La Greater London Authority es elAyuntamiento metropolitano, presididopor el alcalde Ken Livingstone:www.london.gov.uk/glaLa estrategia cultural metropolitana deLondres, con contenidos y calendarios:www.london.gov.uk/approot/cultureLa London Development Agency es laentidad para la promoción y el desarro-llo económico de Londres:www.lda.gov.uk

1. En la metrópolis de Barcelona, los 39 mu-nicipios del ámbito del Foro Metropolitanode Concejales de Cultura reúnen 3,4 millo-nes de habitantes en una superficie deunos 790 km2.

2. Las cities y los boroughs son institucionespúblicas locales, con leves diferencias ensu ámbito de competencias.

3. Estos tres datos son de Francesc Muñoz,2002, Gobierno metropolitano y políticaspúblicas en el Gran Londres.

4. Los cuatro últimos datos son del Informe 2002,Observatori de Barcelona, http://www.obser-vatoribarcelona.org.

5. Un paralelo temporal claro con el procesode la ciudad de Barcelona.


una casa que todavía no tenía televisiónni Internet y donde los cuadros tenían unpapel fundamental.J.S.: Una de las características del arte esla perdurabilidad. El arte que tiene valorse mantiene en el tiempo. Cada año sevan representando obras de Shakes-peare, de Beckett.... Estoy seguro de quedentro de cincuenta años habrá estu-diantes dedicados a Mondrian, por ejem-plo; y, en cambio, el 90% de empresasde Internet habrán desaparecido.M.B.: La obra que es buena y complejaofrece una resistencia al sistema. J.S.: Yo reivindico el hecho de podermirarla individualmente. Es preferible unapersona sola en una sala ante una obra dearte. Es fundamental establecer un diálo-go con la obra de arte, una relación ínti-ma. Si se pierde esta posibilidad, hemosperdido el norte. No hacen falta cenas nivisitas para admirar una obra de arte.

Página 12La colección Planque

El conjunto de obrasreunidas por el pintor,marchante y coleccio-nista suizo Jean Plan-que nos introduce enun prolífico panoramadel arte del siglo XX.La magnífica represen-tación de pinturas, di-

bujos y algunas esculturas abarca obrasde Paul Cézanne, Georges Braque, JuanGris, Fernand Léger, Paul Klee, Nicolasde Staël, Sam Francis y Antoni Tàpies,así como también una representaciónde los artistas suizos que conformabanel entorno de Planque. Sobresalen losespléndidos conjuntos de obras dePablo Picasso y de Jean Dubuffet, a cuyovalor pictórico se añade una relaciónpersonal con estos dos artistas, en la quela obsesión por el proceso creativo pre-valece y establece un discurso quemarca la selección de obras que realizaPlanque a lo largo de toda su vida. Sería absurdo limitar el interés de laexposición Planque a la pura contempla-ción de las obras de arte. El resultado deesta importante colección no puede des-vincularse de la personalidad del mar-chante suizo, quien entre 1954 y 1972colaboró muy estrechamente con ErnstBeyeler. No se puede obviar que en ellaconfluyen tres factores que se reflejan enla elección de cada una de las obrasadquiridas por el coleccionista: la pasiónpor el arte; la percepción de una estéticay unos valores plásticos desde "dentro",marcada por su condición de pintor; y lapasión del auténtico coleccionista, aquien le guían más unos criterios estéti-cos y éticos, que los meramente comer-

ciales. Todo ello aparece refrendado porel testimonio del mismo Planque, quienen una serie de notas nos deja un clarotestimonio de sus criterios, sus obsesio-nes y sus preferencias al configurar sucolección, así como también en la nume-rosa correspondencia que mantiene conartistas, amigos y otros coleccionistas, através de las cuales pone de manifiestolos parámetros que configuran la elec-ción de las obras que tan profundamen-te ama.El hecho de poder contemplar, en elMuseu Picasso de Barcelona, una colec-ción como ésta es una oportunidadpara inducirnos a reflexionar sobre laimportancia del coleccionismo, sobre elauténtico espíritu del coleccionista,quien antepone el arte y la cultura aplaceres más fugaces, que no dejansedimento, en favor de un pensamientoy una pasión que son esenciales para elenriquecimiento del patrimonio de unpaís y de la humanidad.Maria Teresa OcañaDirectora del Museu Picasso

Página 13Atapuerca y los secretos de nuestrosantepasados

El día 8 de julio de1994, tras casi vein-te años de excava-ciones, aparecieronlos primeros fósilesde humanos de

800.000 años de antigüedad en el yaci-miento de la Gran Dolina, en la sierrade Atapuerca (Burgos). El hallazgo fueexcepcional: entre 1994 y 1995 se des-cubrieron unos ochenta fósiles huma-nos, que pertenecían a unos seis indivi-duos, junto con unas doscientaspiedras cortadas.En la Sima de los Huesos, también enAtapuerca, se encontraron más de cuatromil restos humanos de la especie euro-pea Homo heidelbergensis, ya extingui-da. En las veinticuatro excavaciones quehan tenido lugar hasta el momento, losfósiles recuperados constituyen el 85%del registro fósil mundial correspondien-te al periodo del pleistoceno medio.La exposición "Atapuerca y la evoluciónhumana", dirigida por Juan Luis Arsuaga,ha sido creada como la exposición itine-rante de referencia sobre los yacimientosprehistóricos de la sierra de Atapuerca.Da a conocer estos yacimientos extraor-dinarios y mágicos, llenos de secretossobre la vida y las costumbres de nues-tros antepasados, y declarados por laUNESCO patrimonio cultural de la huma-nidad. Podrá ser visitada, a partir del 15de octubre de este año y hasta el 2 defebrero de 2003, en el Museu de

Ciències Naturals de la Ciutadella(Museu de Zoologia).Se presentará en primicia mundial, entreotros objetos de gran valor e interés: laprimera reconstrucción de la cabeza delHomo antecessor (Niño de la GranDolina), el humano más antiguo encon-trado en Europa, de hace 800.000 años;una reconstrucción a partir del famosoCráneo 5 de la Sima de los Huesos, elmás completo del registro fósil mundial,que representa un Homo heidelbergen-sis de hace 300.000 años; y la pelvisElvis, la más completa del registro pale-ontológico.La exposición presenta también, porprimera vez en el Estado español, lasreconstrucciones del Niño del LagoTurkana (Homo ergaster, Kenia) y delHomo neanderthalensis de la Chapelleaux Saints (Francia), acompañados decráneos de Australopithecus afarensis(Lucy), Australopithecus africanus,Homo habilis, etc., que completan lagenealogía africana y europea de loshumanos de Atapuerca. Pero la exposición de Atapuerca tam-bién nos hace partícipes y nos adentraen el debate, siempre de actualidad,sobre la evolución humana. El descubri-miento del Homo antecessor es unargumento más a favor de la hipótesissobre la evolución humana ramificada,contrapuesta a la de la evolución lineal.Así pues, se defiende que el hombrehabría evolucionado en un árbol deramas múltiples, del cual el Homo ante-cessor podría ser el tronco común.La exposición se abrirá con una confe-rencia inaugural a cargo de Juan LuisArsuaga que marcará el inicio de unciclo de conferencias que impartiránprofesores e investigadores del equipode Atapuerca. Este ciclo será el foroidóneo para continuar el debate sobrela evolución humana, a la luz de losnuevos descubrimientos, que, si biendan respuesta a una o varias preguntas,también es cierto que siempre planteannuevos interrogantes. Anna OmedesDirectora del Museu de CiènciesNaturals de la Ciutadella

Página 16Retrato de London

Londres es una delas capitales cultura-les del mundo.Vital, mestiza, diná-mica... uno de lospuntos de referen-cia para los que

aman, conocen y/o trabajan en elcampo cultural. En la agenda del alcal-de Livingstone y de la nueva Greater

represents an important instrument tomake culture more democratic, the par-ticipative side of the fiesta makes it animportant tool for spreading democra-tic values. At a moment when citizensseem to have lost confidence in theauthorities, the fiesta's role as a factorfavouring social cohesion and attenua-ting social conflict should not be for-gotten.A people's fiesta must, above all, beattractive to ordinary people. An elitistconception of the fiesta may mean it isof little interest to the people it is inten-ded for. The people who go to the fies-tas in Barcelona are mainly people fromgroups in the different neighbourho-ods, from associations, from recreatio-nal groups, etc. They are people whoshow their creative capacity every yearwith a proven artistic criterion thatshould be respected. The informalgroups of young people who form agroup of "devils" and who participatein the "correfoc" give the fiesta itsdynamic feel, its self-organisation, sur-prise and versatility. They give the fies-ta its links with its roots, keeping its feeton the ground.Coming up with a new conceptual fra-mework for the fiesta may only requirepaying greater attention to what is pre-sent in our society and what is ironicallyquestioned, contravened or disobeyed.Rethinking the fiesta may mean facingup to the fears of our times with con-temporary forms of exorcism, such asirony, which has always been a char-ming attribute of intelligence. It maymean contravention to soothe indivi-dual and collective inhibitions."This cradle of fiestas" should thus notbe treated lightly. The fiesta's content isnot restricted to hedonism (somethingwe should fight for in our stressfulsociety), nor is it by any means the mostimportant. How can one think ofPamplona without thinking of the fies-tas de San Fermín, Valencia without the"fallas", or Barcelona without the fiestas("Festa Major") in the districts of Sants,Gràcia, as well as the Festa de SanMedir.The fiesta helps people to feel part ofthe place they want to identify with,whether they were born there or not.And it allows people to identify in manydifferent ways at the same time. Peoplecan feel they part of Gràcia during theFesta Major de Gràcia, and part ofBarcelona during the Festa of theMercè. And one can feel, for example,Catalan and Nigerian at the same time,especially if you participate actively inthe social life of a community thatdeeply loves its traditions. And themore deeply rooted the traditions, the

greater their component of transgres-sion and irony, that is to say, the highlypersonal contributions that alwaysenrich it in "seny" [sense] and "rauxa"[impulse].Josep FornésTechnician, Fiestas and CulturalParticipation Service of the BarcelonaInstitute of Culture

Page 8Being a stranger at home

One of the firstthings we shouldbear in mind aboutimmigrants is thatthey consider theyare in their targetcountry. The con-

dition of migrant disappears in a situa-tion like this. Despite this, we call them"immigrants". And this is inevitable,because to do otherwise would be toignore their real situation as newcomersin need of recognition. However, in ano-ther sense, we should forget this labelbecause they are now among us, andthe fact they are newcomers should notbe reason for discrimination of any type.In reality, immigrants have decided toleave their own country, not the onethey have gone to. Therefore, where itis important and meaningful that theyare considered as migrants is in thecountry they have left, not the onewhere they have chosen to live andwork. It is in the country of departurewhere the fact they have left is impor-tant, not in the country of arrival, wherethey already are. Furthermore, theimmigrant in the target country has per-ceptions and expectations that are verydifferent from those they had in theircountry of origin. They have come hereto live better, and thus have an attitudeof self-improvement, including (why dowe never mention it?) improving theirown dignity. Coming to, for example,Barcelona means they live a life of gre-ater dignity, and they hope that thisdignity, won by their voluntary migra-tion, will be recognised and respected.We often ignore these and other things.We see these poor foreigners as strangeinhabitants, in transit, with a vague ornon-existent personal history and hori-zons. The idea I wish to defend in thisbrief article is that one of the ways tostart changing ourattitude towards theimmigrants who live and work here inBarcelona with all their joys and sorrows,is for us to let ourselves be borne awayby our imagination, without fear of beingsurprised or of daydreaming, and seeour city as a new and foreign city. The

stranger makes us look afresh at every-thing familiar. We look at everything in anew way, and with a little sensitivity wecan guess how newcomers see it.A good relationship with the immigrant isone that would be acceptable to us if theroles were reversed. The neighbour as avisitor, and the visitor as a neighbour. Thenative would realise what is good andwhat is bad about being a stranger, andthe stranger would realise the need toparticipate just like the other neighbours.Everyone should see the same with theeyes of the other, and to see their ownnormal things with a new, imagined,perspective, that of the other. The resultis a human enrichment of the city, as it isnot so far from "how they should seeme" to "how I should see us as a whole".The stranger in our surroundings is thebearer of a world orientated towards adifferent world. This little world of mine isalso his as well as being both of ours, butdoes not belong to either of us exclusi-vely. It seems to me that this is good forthe city. And it is perhaps appropriate inthe mentality of the good citizen whoshould always feel somewhat strange inhis own home, in order to celebrate itagain every day, as well as to criticise itand totally change it, should it provenecessary.I mean that we should learn to feel like astranger at home, to see things with theeyes of recent arrivals, in order to see ourhome from a greater distance and withgreater love. From the inside, the peoplewho have lived in Barcelona all their livesshould feel ourselves marginal. From theoutside, the new people of Barcelonashould feel the centre of the city's life.The human condition becomes moreaware of itself when people feel a littleapart from their family world, and learnthe feeling of universality. The fact ofbeing a citizen presupposes this feeling,which is intrinsically urban.Thanks to immigrants, the people ofBarcelona can start to assess our city ina new way, unlike past ways. The idealwould thus be that we were all citizenswithout the vocation of being foreig-ners. To improve our city.Norbert BilbenyProfessor of Ethics at the University ofBarcelonaBetween culturesThe idea of the city has been understo-od in different ways at different momentsin history, and these different ways haveemphasised liberty, conflict, accumula-tion, innovation, etc., to a greater or les-ser extent. The emphasis is now on di-versity, perhaps because culture hasreplaced class, income and education tobecome an increasingly central vector inour analysis of society, perhaps because


Page 2EditorialAfter the summer pause, the cityreturns to its hectic rhythm. The culturalsector also comes to life, and we arepreparing to discover what the newseason has to offer. Classes start, andwe return to work, to everyday life. Butevery September Barcelona has a datewith its fiesta, the Mercè, the city's"festa major", which for a few days fillsthe city's streets with life, people,shows, music, etc. It is a good occasionto reflect on the role of the fiesta as aninstrument of participation, as a factorof cohesion in the urban societies of the21st century. This reflection can beextended to the immigrants' view oftheir new country, and to dialogue bet-ween cultures, in the article by NorbertBilbeny, Professor of Ethics at theUniversity of Barcelona.The art collector Jordi Soley hasrecently ceded about sixty works fromhis valuable art collection to theMACBA. Barcelona Cultura includes aconversation between Manuel Borja-Villell, director of the MACBA, andJordi Soley, on his personal career inthe art world and the phenomenon ofcollecting in general.The autumn heralds the inauguration ofnew exhibitions, such as "Col·leccióPlanque" [The Planque Collection], atthe Picasso Museum, and "Atapuerca",at the Natural Sciences Museum in theCiutadella park. The former details thefascinating adventure of the origins ofhuman beings, and the latter the storyof the Swiss art collector Jean Planque'spassion for art. The articles are by thedirectors of the two museums. Therewill be another inauguration, the IgnasiIglésias Library-Can Fabra, in SantAndreu district, which is located in anold textile factory, a facility in keepingwith the new model of district library. The autumn musical festivals-the Fes-tival of Contemporary Music and theProposta [Proposal] Festival-and a visitto London complete Barcelona Cultu-re's proposals for the months ofSeptember and October.

Page 4The fiesta, an instrument of partici-pation

Par t i c ipa t ing ,feeling part ofthe community,can be complexin an urban so-ciety like Bar-

celona. The fiesta is a good instrumentfor voluntary identification, freely fee-ling part of the community.Rituals express sentiments that are invi-sible in everyday life as a result of thebehaviour imposed by social norms.Phrases like this are often used toexpress some of the added values thatwe feel in the fiesta, though many rese-archers have pointed this out before us.Edmund Leach considered that ritualscould be understood as the representa-tion of the dramas of a society, expres-sing its conflicts at the same time ascovering them up. Claude Lévi-Straussand especially Victor Turner were fasci-nated by the individual emotions thatsurface in ritual celebrations, clearlyshowing the communitas, the utopianidea of paradise, of a ideal thresholdsituation showing the creative force ofthe ritual process and in which there is aidealised social relationship that isapparently based on equality and soli-darity.The fiesta, all the different sorts of fies-ta, is influenced one way or another bythis concept, the transfiguration of eachand every member of a communityimmersed in a collective dream in whichrich and poor mix up who is rich andwho is poor. The fiesta is a symbolicmoment when the sage and the foolpublicly show their similarity. The fiestais a wonderful moment when day maybecome night and night day. It is asacred time in which the communitasbecomes perceptible, a threshold spacewhere marginal expressions are permit-ted and where those on the margins ofsociety have a role within the exceptio-nal society of the fiesta.We should not make the error of redu-cing the concept of the fiesta to a set ofartistic events. The fiesta is not a festi-val, though they have many similar fea-tures. The most important aspect of thefiesta is participation. Because the fies-ta is a representation of the society hol-ding the fiesta, enlivening it, questio-ning its norms and revealing its conflictsand contradictions. There is no fiestawithout some sort of transgression; thefiesta involves some degree of dissi-dence and is thus a spontaneous exer-cise of individual and collective free-dom. A fiesta is an authentic fiestawhen ordinary people take part, when

they make it theirs. And the better afesta is, the harder it is for it to be con-trolled by those in power.Meeting the challenge of holdinggenuine fiestas is usually a symptom ofsocial stability and civil liberties. Car-nival was even banned in the past, anda comparison has often been drawnbetween the intensity with which carni-val was celebrated and the politicalsituation of Spain at the moment.Promotion of fiestas by local govern-ment requires a serious commitment tocollaboration with citizen organisationsand to effective cultural participation. Itis essential because of the importantsocial functions of every fiesta.Living myths belong to the oral world,where nothing is written. As mentionedabove, ritual symbols reveal the tensionbetween social norms and people'semotions. This psychic content of thesymbol is what gives it its transforma-tional value. This is the reason why fies-tas are moments devoted to the per-meability of rites. This is why we shouldtake the trouble to think out a new ritualdiscourse for the fiesta, a contemporarydiscourse that can face up to the cha-llenges facing our complex society.There are other thought-provokingaspects. Our society has been definedas an opulent society that generatesfrustration in many of its individualmembers. The perverse phenomenonof the stigmatisation of poverty and ofeverything that seems humble ormediocre has led western society into acrisis, not into balance. It has neverbeen fashionable to be poor, but notbeing a winner has never been so out offashion. The relationship between go-vernment and the people seem to begoing through a difficult moment in thewestern democracies, and this has ledto frightening recent events, such as therevival of populism, lack of social mobi-lisation and lack of interest in publicaffairs. What is called "soft solidarity"has become widespread, but this requi-res little commitment. However, themovements representing an alternativeto the current organisation of the sys-tems of power are making their presen-ce increasingly felt. In every fiesta, to a greater or lesser ex-tent, social relations become more flexi-ble, allowing us to imagine new ways ofunderstanding life within society. Fies-tas have always helped to extend rela-tionships beyond the nuclear family,and even beyond one's social group.And the fiesta still plays this role. Thefiesta favours interaction between clas-ses, genders, ages and ethnic groups,something that is now very valuable forour cities. Just as its artistic content

Englishversion


in Mondrian, for example, but that 90%of today's e-businesses will have gonebust within four years.M.B.: Work that is good and complexcreates resistance to the system. J.S.: What I want is to be able to lookat each work individually. What's bestis a single person in a room in front ofa work of art. It is essential to establisha dialogue, an intimate relationship,with the work of art. If this possibility islost, we have lost our way. We do notneed suppers or visits to admire a workof art.

Page 12The Planque Collection

The set of workscollected by the Swissart collector, art dealerand painter Jean Plan-que is a fascinatingintroduction to theprolific panorama of20th century art. Thismagnificent selection

of paintings, drawings and a few sculp-tures includes works by Paul Cézanne,Georges Braque, Juan Gris, FernandLéger, Paul Klee, Nicolas de Staël, SamFrancis and Antoni Tàpies, as well as asample of works by the Swiss artists inPlanque's immediate circle. The outs-tanding features are the splendid sets ofworks by Pablo Picasso and JeanDebuffet, whose pictorial value is incre-ased by Planque's personal relationshipwith the two artists. This relationshipwas dominated by an obsession with thecreative process, and established a dis-course that influenced Planque's selec-tion of works over the course of his life.The interest of the Planque exhibition isby no means restricted to mere con-templation of the works of art, as thismajor collection is inseparable from thepersonality of the Swiss art dealer, whocollaborated very closely with ErnstBeyeler between 1954 and 1972. Acombination of three factors is reflectedin the selection of each of the worksacquired by the collector: passion forart; the perception of aesthetic andplastic values from "within" due to thefact he was a painter; and the truecollector's passion, following aestheticand ethical criteria rather purely com-mercial ones. This is confirmed in Plan-que's own writings, a series of notesclearly showing his criteria, his obses-sions and his preferences when forminghis collection, as well as in his abundantcorrespondence with artists, friends andother collectors revealing the parame-ters that shaped his selection of theworks he loves so much.

Being able to view a collection likethis, now at the Picasso Museum inBarcelona, is an opportunity to reflecton the importance of collecting, onthe spirit of the true collector, whichplaces art and culture on a higher levelthan more fleeting and insubstantialpleasures, favouring the convictionand passion required to enrich theheritage of one's country and ofhumanity.Maria Teresa OcañaDirector of the Picasso Museum

Page 13Atapuerca and the secrets of ourancestors

On July 8, 1994,after almost twentyyears of excavation,the first human re-mains were foundin the Gran Dolina

site in the Sierra de Atapuerca (Burgos).They were about 800,000 years old.The find was exceptionally rich, and in1994 and 1995 over twenty furtherhuman fossils were discovered, belon-ging to about six individuals, togetherwith about 200 cut stones.The Sima de los Huesos [Pit of Bones],also at Atapuerca, has yielded morethan four thousand human remainsbelonging to the now extinct Europeanspecies Homo heidelbergensis. Thetwenty-four excavations that have takenplace so far have recovered fossilsrepresenting 85% of the world fossilrecord for the middle Pleistocene.The exhibition "Atapuerca and humanevolution", organised by Juan LuisArsuaga, was created as an itinerantreference exhibition on the prehistoricfinds of the Sierra de Atapuerca. It pro-vides information about these extraor-dinary and wonderful finds, full ofsecrets about the life and customs ofour ancestors. The hills have beendeclared a Cultural Heritage Site byUNESCO. You can visit the exhibitionfrom October 15, 2002 to February 2,2003, at the Natural Sciences Museumin the Ciutadella park (Zoology Mu-seum).The most interesting and valuableobjects will include the public presenta-tion of the first reconstruction of thehead of Homo antecessor (that of theGran Dolina child), the oldest humanfound in Europe at about 800,000 yearsold, a reconstruction of the famousCranium 5 from the "Sima de losHuesos" site, a Homo heidelbergensisfrom about 300,000 years ago, and"Elvis the Pelvis", the most completepelvis in the paleontological record.

The exhibition also presents, for the firsttime in Spain, a reconstruction of theLake Turkana Child (Homo ergaster,Kenya) and of the Homo neanderthalen-sis from Chapelle-aux-Saints (France),accompanied by crania of Australo-pithecus afarensis (Lucy), Australopi-thecus africanus, Homo habilis, etc.,showing the complete African andEuropean genealogy of the Atapuercahumans.Yet the Atapuerca also invites us to par-ticipate in the current debate on humanevolution. The discovery of Homo ante-cessor is a further argument in favour ofthe hypothesis of branching humanevolution, as opposed to linear evolu-tion. This is the idea that mankind'sevolution as a tree with many branches,and Homo antecessor might have beenthe common trunk.The exhibition will open with an inau-gural lecture by Juan Luis Arsuaga,marking the start of a cycle of confe-rences by professors and lecturersfrom the Atapuerca team. This cyclewill be a wonderful forum to debatehuman evolution in the light of thesenew discoveries, which answer somequestions, but raise a host of fascina-ting new ones.Anna OmedesDirector of the Natural Science Mu-seum in the Ciutadella park.

Page 16Portrait of London

London is one ofthe world's culturalcapitals. A lively anddynamic meltingpot, it is one of thereference points forthose who love,

know and/or work in the field of culture.Culture is one of the eight priorities inMayor Livingstone and the new GreaterLondon Authority's agenda. London is acity that wants to recover its position asthe trend-setter. That's why its London.Even in its origins, there was tension inLondon between the centres of reli-gious power (Westminster) and royal-bourgeois power (the City), linked toge-ther by the Strand. The city became thecapital of the largest empire on earth,just when modernity was coming intoexistence, and has played a major rolein forming the idea of the modern city,together with Paris and New York. Andthere is the saying "When a man is tiredof London he is tired of life".London is now a city of 7.2 million peo-ple covering 1,607 km2, approximatelytwice the size and population ofBarcelona1, whose mean density, 4,264

we are becoming aware that the other(who often has only just arrived) is alsoan I that deserves our respect, or per-haps because we are discovering that weare more different than we thought orthat we were the other only the daybefore yesterday. We could also call thispolyhedral construction of identity.Little by little, in recent years, Barce-lona's cultural programmes have increa-singly emphasised diversity, in tune withthe proposals in the strategic culturalplan. The Mercè has become the "FestaMajor" of the Mediterranean with theparticipation of cultural groups from theRif to the Gubbio, from the Garraf toMenorca; the street and the fiesta givemeaning to things and create cohesion.Public libraries have developed servicesreflecting the diversity of the new citi-zens, such as newspapers, magazines,books and other documents in Urdu orArabic in the Sant Pau library, and openaccess to Internet. In late 2001 and thefirst half of 2002 we have seen some newexamples of this trend: the "Mosaic ofCultures" exhibition at the EthnologicalMuseum, a contemporary reading of thesocial reality of Barcelona stressing theimportance of intermixing in cities; theIntercultural Festival of Scenic Creations,a season in the alternative theatres high-lighting works by collectives of immi-grants and individuals; the presence ofthe Moroccan poetess Aixa Basri inBarcelona Poetry-Seven Days of Poetryin the City; the exhibition El cor de lestenebres [Heart of Darkness] at theVirreina Palace, marking the centenary ofthe publication of Joseph Conrad's greatnovel, a disturbing reflection on Euro-pean colonialism in Africa, and a moregeneral reflection on the changes thathave transformed our society and ourculture; and the consolidation of theGlobal cycle within the Grec festival.There will definitely be more things likethis in Barcelona, with the right mixtureof sincere emotion and the hunger forknowledge that culture has to aim for.Barcelona Institute of Culture

Page 10Conversation between Manuel Borja-Villel and Jordi Soley

A conversationbetween JordiSoley, an art col-lector and Ma-nuel Borja-Villel,the director of

the MACBA, can last for hours without ahint of ever reaching a conclusion. Thetext below is a summary of their con-versation in the offices of the MACBA,to which Jordi Soley has recently ceded

about 60 works from his collection ofcontemporary art. Magazine: What is the origin of yourinterest in contemporary art?Jordi Soley: I come from a businessbackground, from an industrial family,and I started by studying economics.But when I was 15 I started visiting theart galleries in carrer Consell de Cent,especially the Maeght Gallery. I wentthere to see works by Tàpies, Miró, etc.,and I became very interested in art.And eventually you became an artcollector.J.S.: I never actually decided to beco-me a collector, but in the reduced circleof people I moved in I was the only onewho had any money to buy art, and Igradually found myself acting as acollector. I started to read a lot and totravel. I came into contact with galleryowners, collectors and institutions, at atime when there was a rather optimisticspirit. This was the time of Cirici, and ofCirlot. I was very young and I started toreconsider a series of "mythological ar-tists", who were considered untoucha-ble. There was a set of artists who see-med to form a nobility, something that Ifound suspicious. I started to make upmy own mind. And I started to buyworks by artists who were not yet stars.I didn't consider it very important thework was a DIN A4 or an iron plate intwo tones.R.: You bought works by Jaume Plensa,Pep Agut, Tony Cragg, Georg Herold,Antoni Abad, and many others.Manuel Borja-Villel: The collection isunique, the most important collectionof contemporary art in Spain, but themost important thing about it is thatyour criterion for collecting has neverbeen to accumulate art. It's a form ofknowledge. Since Duchamp convertedthe creative act into something collec-table by starting to collect his ownworks, thus making them harder toabsorb by the market, collecting hasbeen a form of knowledge and crea-tion. I think your collection is privatelymanaged, but is public in Benjamin'ssense, that of knowledge.Are the public and private sectorsgoing to have to reach an agreee-ment?J.S.: Yes, and sometimes they superim-pose on each other. A gentleman whokeeps back part of his budget in timeswhen things go well in order to purcha-se art, is private, and a museum ispublic. But what is the Fundació "laCaixa"? Is it public or private? Techni-cally speaking, it is private, but it hasfeatures that limit the freedom of actionof its collections. On the other hand, ifa public institution buys works of art,

the judgement of the technicians andexperts might be questioned. This iswhy the MACBA, in addition to being aconsortium, also has a private founda-tion. I think this is the way things willhave to go in the future. I am not refe-rring just to art, but to culture in gene-ral. The Fundació Orfeó Català - Palaude la Música Catalana has made manylinks with companies, now the Palau hasbeen restored and refurbished.The MACBA purchases relatively fewworks.M.B.: Yes, but many works reach us us.You can write a book using books thatyou find in the library, those you buy orthose you are given, but the importantthing is that you write the book. In thelast four years the MACBA's collectionhas doubled. The museum has changedfrom an empty container to a very fullcontainer. There is really no more room.And furthermore, we are now incorpo-rating the Jordi Soley Collection.J.S.: There are forty or fifty collectionslike mine in Germany. The historic iner-tia of cultural deficiencies and lack ofambition is not my fault. You haven't mentioned patrons.J.S.: No! I am very modest. In the worldof collectors, calling yourself a patronhas social connotations of high status,something that did not appeal to me inthe least. There are almost no sponsorsin this country. In fact sponsorship willonly start to work when companies canspend part of what they have to pay intaxes on cultural and scientific founda-tions.Is collecting related to investment? M.B.: Of course, you can't buy as aninvestment. The Japanese are doingthis at the moment, but prices are nowinflated. It is a phenomenon of themoment.J.S.: If the end purpose is only to accu-mulate material value, the work beco-mes an object of desire, and a momentwill eventually arrive when its pricestarts to go down... M.B.: Collecting art is still too closelyassociated with interior decoration. Inthe 19th century, when large landsca-pes were produced to hang in the dra-wing room, they were there to act asopenings, a door out of the house lea-ding to the outside world. This reachedits highpoint in the MOMA, which wasdesigned as a domestic space, a housethat did not have television or Internet,and where what was important was thepaintings.J.S.: One of the characteristics of art isits durability. Art that has value will last.Every year plays by Shakespeare, byBeckett, are performed. I'm sure that in50 years there will students specialising

36

habitants/km2, is similar to that ofLondon's, which is 4,480 habitants/km2.Greater London consists of 33 localauthorities, two of which are cities(Westminster and London) and theother 31 are boroughs2, with their ownwell-defined personalities, like CamdenTown, Richmond and Hackney. Londonis a metropolis with many centres, inclu-ding many cultural centres. Someexamples; the National Maritime Mu-seum and Royal Observatory are inGreenwich, while the Royal Albert Hall,the V&A and the Natural HistoryMuseum are in the Royal Borough ofKensington and Chelsea. The figuresare impressive. There are almost 35,000protected buildings, 1,500 culturalevents per week, 200 theatres3, 120million overnight stays, a GDP per capi-ta of 242% (the mean for the EuropeanUnion being 100%, and that for Cata-lonia 101%), and the leading Europeancity in terms of receiving foreign inves-tment and start-up e-business compa-nies4. It is also the European city wherethe cost of life is highest, and participa-tion in local elections never exceeds40%.London is organised as a metropolis.London grew by absorbing neighbou-ring municipalities during the late 19thcentury (1889-1899) and the short-livedGreater London Authority (1963-1986).London once again has its municipalinstitutions, as the Greater LondonAuthority was formed in 1999, and KenLivingstone was elected its Mayor. Sin-ce then, the metropolitan authority, ful-filling its Charter, has developed a stra-tegy with eight clear areas-transport,economic development, spatial plan-ning, noise, waste, air quality, biodiver-sity and culture.Mayor Livingstone justified the need toadopt a strategy on culture in the follo-wing terms: "London is a world capitalfor the arts and creative, media and cul-tural industries. Its theatre, music, film,dance, opera, and visual arts attract visi-tors from countries around the globe.Londoners benefit from the excellenceand variety of the arts available in thecity, but much of the arts activity isfocussed on the centre of London andoften excludes the young, older peopleand the less affluent".Work started on London's cultural stra-tegy in July 2000, and the first draft willbe presented for public consultation inDecember 2002, with approval of thefinal strategy in 2003. The strategy isbeing drawn up by the Cultural StrategyGroup, appointed by the mayor andchaired by Yasmin Anwar, Channel 4'scommissioning editor for multiculturalprograms. It is working with regional

agencies like London Arts, with nationalorganizations like English Heritage andthe Royal Opera House, with the 33local councils and with the city's busi-ness and cultural organizations.Mayor Livingstone, in the opening ses-sion of the Cultural Strategy Group,mentioned the following as themes todevelop: – Revitalising and unlocking the creati-vity in disadvantaged communities out-side the centre of the city.– Celebrating cultural diversity.– Expand the role of the arts in Londonschools and education.– Look for new public and private sectoropportunities to fund arts and sports inLondon; a Capital Arts Card allowingstudents, senior citizens and the unem-ployed to attend cinemas, theatres andconcerts for just £3 (5€), one day aweek; help schools meet transport coststo attend arts events; an annual LondonYouth Arts Festival, a fortnight focus-sing on young and emergent art, ahome for the London Film Festival;London Library Week, celebrating thework and the role of the city's libraries;art in Public Spaces: open competitionsfor a mural, sculpture, painting or insta-llation in a public area in each borough;arts for All, an annual festival aiming tocelebrate the artistic achievements ofthose with disabilities.– Provide added support to a range ofcultural organizations and events, suchas; notting Hill Carnival, the largest stre-et party in Europe; the festivals thatenrich London's cultural life, such as theGreenwich Asian Mela, Chinese NewYear celebrations, Turkish Festivals, theBrick Lane Festival; the annual Lesbianand Gay Pride celebrations and thePride Arts Festival; the Irish communit-y's annual celebration of Saint Patrick’sDay.In addition to the work of the CulturalStrategy Group, focussed on arts as apublic service, London's new govern-ment has started Acting for Creativity inLondon to "strengthen the role of thecreative industries within the economyand make London the creative capitalof the world". Its actions include crea-tion of a risk capital fund for projectsfrom the creative industries, a researchcommission on the creative industries,and the establishment of knowledgecentres and an economic analysis unitspecialised in this field. The creativeindustries participating in this programare publicity, architecture, the arts andantiquities market, craft industries,design, fashion, film and video, interac-tive leisure software, music, the theatre,publicity, computer and software servi-ces, television and radio.

With these similarities with Barcelona,these terms and these projects, whocould be tired of London?Jordi PascualBarcelona Institute of Culture

Organisation:The Greater London Authority is presi-ded by Mayor Ken Livingstone:www.london.gov.uk/glaLondon's metropolitan cultural strategyis explained, with its contents and pro-grammes:www.london.gov.uk/approot/cultureThe London Development Agency isthe body responsible for promotingLondon's economy and development:www.lda.gov.uk

1. At the same time as the expansion of thecity of Barcelona.

2. See http://www.london.gov.uk/gla.3. These data are taken from Francesc Muñoz,

2002, Gobierno metropolitano y políticaspúblicas en el Gran Londres.[MetropolitanGovernment and Public Policies in GreaterLondon]

4. The preceding four data are taken from the2002 report by the Barcelona Observatory,http://www.observatoribarcelona.or

5. This was also happening at the same ime inBarcelona

38

Portes obertes als Museus

Per la Mercè, els museus etconviden a coneixer-los de mésa prop. L’entrada és gratuïta.

Dilluns 23 de setembreMuseu de la xocolata Museu Frederic Marès Fundació Barcelona-GaleriaOlímpica

Dimarts 24 de setembreCentre de Cultura

Contemporania de Barcelona(CCCB)

Centre d’Interpretació iAcollida del Park Güell

Col·lecció Thyssen-Bornemisza Fundació Antoni Tàpies Fundació Francisco Godia

(50% descompte)

Jardí Botànic Museu Barbier-Mueller d’Art

PrecolombíMuseu Ciències Naturals de

la CiutadellaMuseu d’Arqueologia de

CatalunyaMuseu d’Art Contemporani

(MACBA)Museu d’Arts Decoratives Museu d’Història de CatalunyaMuseu d’Història de la CiutatMuseu de la xocolata Museu de les Arts Escèniques Museu DiocesàMuseu Etnològic Museu Frederic Marès Museu Marítim Museu Militar de Montjuïc Museu Monestir de Pedralbes Museu Nacional d’Art de

Catalunya (MNAC)Museu Picasso Museu-Casa Verdaguer

Els horaris dels museus es poden consultar

Al telèfon:010 Barcelona Informació (el preu de la trucada és de0'55€/3 min. o fracció)

A la web: www.bcn.es/museus


Plaça Sant Jaume: pregó alSaló del Cent de l’Ajuntament,toc d’Inici amb el SeguiciPopular, passejades de dracs ibèsties de foc, concerts i nitsde ball, castellers, i 100 anysdel concurs de gegants

Rambla del Raval: activitatsinfantils i de ball

La Rambla: passejades de dracsi bèsties de foc, passades detrabucaires, de nans i gegants,de la cavalcada de la Mercè...Comparsa Visca Picasso!

Palau de la Virreina (La Rambla, 99): exposicionsde Fotomercè 2001 i delSeguici popular de Barcelona;sortides del Seguici, dels cercaviles dels castellers i del musical Mercè Folk

Plaça Catalunya: VII Mostrad’associacions de Barcelona

Avinguda de la Catedral:ballades de sardanes amb laCobla San Jordi-Ciutat deBarcelona, concerts del BAM inits de ball

Plaça del Rei: concerts delBAM, de cant coral i de laBanda municipal; mostres deballs de bastons i gegants

Rambla de Santa Mònica:Premi Barcelona Arts de Carrerper a Artistes de Barret

Plaça i Basílica de la Mercè:ball, dansa, concerts de bandesi dels Cors de Clavé, activitatsinfantils, sardanes i celebracióde la missa concelebrada

Estació de França: concertsdel BAM

Passeig de Gràcia: des de laplaça Catalunya a la Diagonal,espais temàtics dedicats a lasostenibilitat, drets civils, mobi-litat sostenible i joventut, soli-daritat i interculturalitat, i lapau; mostra d’associacions iactuacions musicals de granformat, nits de la cadena SER ila cadena 100

Passeig de Joan Borbó–Barceloneta: el boulevardd’Holanda

Platges de la Barceloneta: V Festival pirotècnicInternacional de Barcelona

Platges del Moll de la Marina:Festa al cel

Pati Maning de la Casa de laCaritat: Mostra de Gegants

Plaça Reial: passejada dedracs i bèsties de foc

Plaça Sagrada Família: ambmotiu de l’any Gaudí, gran tro-bada castellera

Muntanya de Montjuïc:espectacles de la font màgica icloenda de les Festes de laMercè amb el Piromusical

Els espais de laMercè 200220-24 de setembre

www.bcn.es/merce

La informació completa de les festes la trobareu al programageneral i a www.bcn.es/merce

Portada_versio_1.fh9 26/7/02 13:19 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona



Interculturalitat


Atapuerca

Can Fabra


Interculturalitat


Atapuerca

Can Fabra


www.bcn.es/merce

FESTA MAJOR DE BARCELONA 20-24 SETEMBRE

Compuesta - Barcelona · inauguració encara: la de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, a...

Documents

Transcript of Compuesta - Barcelona · inauguració encara: la de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, a...