Compuesta - Estudis localsque va donar a la comarca del Baix Llobregat 27 municipis, es va restablir...

Portada BAIXLL~1.FH8 15/12/05 14:39 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

E S T U D I

SOCIOECONÒMIC

DE LA COMARCA

D E L B A I X

L L O B R E G A T

2 0 0 5

� Estudi socioeconòmic de la comarca del Baix Llobregat 2005Novembre del 2005

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Elaboració de contingutsAutors:Jordi Pons i Novell i Modest Guinjoan i FerréConsulting Barcelona Economia, SL

Supervisió i coordinació:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Supervisió lingüística:LinguaCom, SL

Direcció editorial:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Coordinació editorial:Antoni Munné

Disseny gràfic:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Autoedició i fotocomposició:Anglofort, SA

Impressió:Ingoprint, SA

Dipòsit legal: B-50.755-2005

La Cambra no comparteix necessàriament les opinions signades pels autors.

Imprès en paper ecològic de 115 g/m2

2

ESTUDI SOCIOECONÒMIC

DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

Des de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona volem agrairla col·laboració de:

� Andrés Andrés, Consell Comarcal del Baix Llobregat

� Marc Balaguer, Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

� Rosa Boladeras, Consorci de Turisme del Baix Llobregat (Consell Comarcal del BaixLlobregat)

� Àngel Cercós, Ciments Molins, SA

� Josep Maria Clotas, Parc Mediterrani de la Tecnologia

� Lluís Farran, Departament de Política Territorial i Obres Públiques

� Mireia Fernández, investigadora de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3),Universitat Oberta de Catalunya

� Engràcia Ferré, investigadora del Conservatoire National des Arts et Métiers (París)

� Eugènia Garcia, Consorci de Turisme del Baix Llobregat (Consell Comarcal del BaixLlobregat)

� Carles Guilera, delegat de la Cambra de Comerç de Barcelona al Baix Llobregat, iGuilera, SA

� Àngel Hermosilla, Departament d’Estudis Econòmics del Centre d’Estudis iAssessorament Metal·lúrgic (CEAM) i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

� Cèsar Molins, Aleaciones de Metales Sinterizados, SA

� Francesc Santacana, Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

� Eva Serra i Miquel Sodupe, Barcelona Regional

� Juan Luis Zalbidea i Alicia Casart, Servei d’Infraestructures de la Cambra Oficial deComerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Agraïments �

3

AGRAÏMENTS

� Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

� Fonts i bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

� 1. Definició i delimitació del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

� 2. Situació i evolució socioeconòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172.1. Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172.2. Activitat i renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242.3. Ocupació i mercat laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302.4. Indicadors socials i de qualitat de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

� 3. L’activitat econòmica al territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 533.1. Estructura econòmica: trets principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Les principals empreses del Baix Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . 56La industrialització del Baix Llobregat, segles XVIII-XX . . . . . . . . . . . 63

3.2. Agricultura i ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 673.3. Indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Aleaciones de Metales Sinterizados, SA (AMES) . . . . . . . . . . . . . 75Guilera, SA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

3.4. Construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78Ciments Molins, SA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

3.5. Serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86El Baix Llobregat: una comarca de contrastos . . . . . . . . . . . . . . 90

� 4. Factors determinants de la localització de l’activitat . . . . . . . . . . . . 954.1. Especialització i diversitat del teixit productiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 954.2. Disponibilitat de sòl industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 994.3. Inversió pública i dotació d’infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

Pla d’Infraestructures del Delta del Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . 112Centre Tecnològic de la Logística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124La innovació al Baix Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . 126Parc Mediterrani de la Tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129Institut de Ciències Fotòniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

4.4. Disponibilitat de mà d’obra qualificada i capital humà . . . . . . . . . . . . 134Relació de la formació professional amb el sistema productiu . . . 139

4.5. Principals entitats i polítiques de promoció econòmica territorial . . . . 141Diagnosi estratègica territorial de la comarca del Baix Llobregat . 146

� 5. Estudi monogràfic: El sector de l’automoció al Baix Llobregat . . . . 151

� 6. Síntesi i principals conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163

Índex �

5

ÍNDEX

� L’Estudi socioeconòmic de la comarca del Baix Llobregat 2005 és el cinquè volumde la col·lecció d’estudis comarcals que la Cambra de Comerç de Barcelona va iniciarl’any 2003 amb la voluntat de satisfer la demanda d’informació cada vegada mésexigent de les nostres empreses de l’àmbit territorial més proper en el qual desenvolupenla seva activitat econòmica.

L’objectiu de l’Estudi socioeconòmic de la comarca del Baix Llobregat 2005 és copsarla realitat econòmica i social de la comarca per donar-la a conèixer a la societat, al mónempresarial i als responsables polítics; de manera que faciliti la presa de decisions enbenefici del progrés econòmic de la comarca i del país en conjunt. A més, pretén serun instrument de diàleg, de reflexió i de debat. Per això, hem volgut tenir la col·laboracióde diverses institucions de promoció econòmica de la comarca, l’experiència reald’alguns empresaris i l’opinió d’experts coneixedors de la realitat econòmica de lacomarca, que ens han donat una visió personal sobre el present i el futur del BaixLlobregat. A tots i totes, moltes gràcies.

Confio que trobareu interessant l’estudi i que amb els vostres suggeriments ensajudareu a millorar-ne les edicions futures.

Miquel Valls i MasedaPresident de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Presentació �

7

PRESENTACIÓ

Fonts �

� Agència Catalana de l’Aigua

� Agència de Residus de Catalunya

� Asociación Española de Fabricantes de Equipos y Componentes de la Automoción(Sernauto)

� Barcelona Regional

� Caixa Catalunya

� Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, «la Caixa»

� Cambra de Comerç de Barcelona

� Consell Comarcal del Baix Llobregat

� Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

� Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

� Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

� Fomento de la Producción

� Idescat: Institut d’Estadística de Catalunya

� Incasol: Institut Català del Sòl

� INE: Institut Nacional d’Estadística

� Institut Cartogràfic de Catalunya

� Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

� Ministeri de Foment

� Observatori Permanent de Mercat de Treball–Baix Llobregat (OPTM-BL)

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

� Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

� Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC)

� Seat

Bibliografia �

� Armengou, S. i Torner, L. (2005). «L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO): La passióper la llum». Coneixement i Societat, vol. 7, p. 102-109.

Fonts i bibliografia �

9

FONTS I BIBLIOGRAFIA

� Caixa Catalunya (1994). «El Baix Llobregat: Una comarca industrial amb un futurestratègic en les comunicacions i la logística». A Anuari Econòmic Comarcal CaixaCatalunya 1994. Estimació del PIB comarcal 1990-1993. Barcelona.

� Caixa Catalunya (2005a). Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2005.Estimació del PIB comarcal 2004. Barcelona.

� Caixa Catalunya (2005b). «L’augment de residències d’ús turístic a Catalunya en elperíode 1991-2001: una visió comarcal». Informe sobre conjuntura econòmica, vol.100, p. 85-98.

� Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (2005). Anuario Económico de España.Barcelona.

� Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona (2005). Informe territorialde la província de Barcelona. Barcelona.

� Centre de Promoció Econòmica (2005). Mapa de l’activitat econòmica del Prat deLlobregat. Ajuntament del Prat de Llobregat.

� Consell General de Cambres de Catalunya (2005). Memòria Econòmica deCatalunya. Barcelona.

� Consell Comarcal del Baix Llobregat (2004a). Diagnosi qualitativa de la comarca delBaix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat.

� Consell Comarcal del Baix Llobregat (2004b). Evolució sociolaboral del BaixLlobregat (1981-2001). Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat.

� Consell Comarcal del Baix Llobregat (2004c). Estudi sobre la situació dels projectesestratègics a la comarca del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: ConsellComarcal del Baix Llobregat.

� Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (2001).Les multinacionals industrials catalanes, 2001. Barcelona.

� Departament de Treball i Indústria (diversos anys). Informe anual sobre la indústria aCatalunya. Barcelona.

� Espasa, M. (2005). «La inversió pública a la província de Barcelona: una comparacióamb la Comunitat de Madrid». Informe territorial de la província de Barcelona.Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona. Barcelona.

� Fomento de la Producción (2004). Las 2.000 mayores empresas españolas. Barcelona.

� Hermosilla, A. i Ortega, N. (2002). Material de transport. Estadística Econòmica.Sectors Industrials, n. 7. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya i Departamentd’Indústria, Comerç i Turisme.

� Hernández, J.; Fontrodona, J. i Pezzi, A. (2005). Mapa dels sistemes productiuslocals industrials a Catalunya. Barcelona: Departament de Treball i Indústria.

� Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2000). Enquesta de laRegió metropolitana de Barcelona (ERM). Barcelona.

� Monés, M. A. (dir.) (2003). La inversió pública per nivells de govern (1991-2002).Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

� Observatori del Mercat de Treball del Baix Llobregat (2003). Estudi sobre l’impactedel sector turístic en el mercat de treball del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat:

10


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

Consell Comarcal del Baix Llobregat. Es pot consultar al web .

� Observatori del Mercat de Treball del Baix Llobregat (2004a). Estudi sobre el grau dedesenvolupament de la societat del coneixement al Baix Llobregat. Sant Feliu deLlobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Es pot consultar al web .

� Observatori del Mercat de Treball del Baix Llobregat (2004b). Enquesta poblacióactiva 2003. Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del BaixLlobregat.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2003). Transport públic itreball. Quadern del Pacte Industrial, 1. Barcelona: Beta Editorial.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2004). Mapa de la formacióprofessional a la Regió Metropolitana de Barcelona. Quadern del Pacte Industrial, 2.Barcelona: Beta Editorial.

� Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (2005). Indicadors,infraestructures i serveis d’innovació. Una primera anàlisi del potencial innovador dela RMB. Barcelona: CIDEM. [En premsa]

� Piqué, J. M. (coord.) (2002). La inversió de l’Administració Central a la província deBarcelona en el període 1995-2000. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals iMetropolitans de Barcelona.

� Sáez, X.; Solà, J. i Termes, M. (2005). La indústria a la Regió Metropolitana deBarcelona. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. [En premsa]

� Seat (diversos anys). Informe Anual. Martorell.

� Serra, J. (dir.) (2003). El territori metropolità de Barcelona: Dades bàsiques, evoluciórecent i perspectives. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana deBarcelona.

11

FONTS I BIBLIOGRAFIA

La comarca del Baix Llobregat s’estén paral·lela a l’eix del riu Llobregat, des del peu deMontserrat fins a la desembocadura, al Mediterrani. Limita, al nord, amb el VallèsOccidental i el Bages, a l’oest, amb l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf i, a l’est, amb elBarcelonès.

La divisió territorial promulgada per la Generalitat de Catalunya republicana l’any 1936,que va donar a la comarca del Baix Llobregat 27 municipis, es va restablir el 1987.L’any 1990, en modificar-se la divisió comarcal del 1987, Esplugues de Llobregat i SantJust Desvern es van segregar del Barcelonès i es van agregar al Baix Llobregat. L’últimamodificació dels límits administratius de la comarca es va fer el 1998, en la qual laPalma de Cervelló es va segregar del municipi de Cervelló. La comarca va quedarformada, per tant, per 30 municipis, amb capital a Sant Feliu de Llobregat.

1. Definició i delimitació del territori �

13

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ

DEL TERRITORI

Mapa 1.1. Baix Llobregat. Mapa de Catalunya comarcal �Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

A la comarca es distingeixen dos sectors clarament diferenciats. D’una banda, l’anticpla de Llobregat, que inclou el centre de la comarca i el Delta i la vall baixa d’aquestriu, i és la zona que més ha patit els problemes d’expansió demogràfica i econòmicade Barcelona. L’altre sector, anomenat de vegades Baix Llobregat nord, se centra en eltriangle que formen els municipis de Martorell, Esparreguera i Olesa de Montserrat.Aquest sector ha sentit d’una manera més suau i més tardanament la influència de lametròpoli barcelonina. Actualment els municipis de la comarca es poden consideraragrupats en quatre zones: la zona centre, que inclou Cornellà de Llobregat, Espluguesde Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern; la zona del delta del Llobregat, amb els municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, el Prat de

14


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Mapa 1.2. El Baix Llobregat. Mapa municipalFont: Institut Cartogràfic de Catalunya

1 Abrera

2 Begues

3 Castelldefels

4 Castellví de Rosanes

5 Cervelló

6 Collbató

7 Corbera de Llobregat

8 Cornellà de Llobregat

9 Esparreguera

10 Esplugues de Llobregat

11 Gavà

12 Martorell

13 Molins de Rei

14 Olesa de Montserrat

15 Pallejà

16 Palma de Cervelló, la

17 Papiol, el

18 Prat de Llobregat, el

19 Sant Andreu de la Barca

20 Sant Boi de Llobregat

21 Sant Climent de Llobregat

22 Sant Esteve Sesrovires

23 Sant Feliu de Llobregat

24 Sant Joan Despí

25 Sant Just Desvern

26 Sant Vicenç dels Horts

27 Santa Coloma de Cervelló

28 Torrelles de Llobregat

29 Vallirana

30 Viladecans

Barcelonès

Garraf

Alt Penedès

Anoia

Bages

Vallès Occidental

149

6

22

12

1

194 17

157

1613

23265 25

1029 27 24

828

212

20

1830

11

3

Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. La zona de la vall baixa, que integraels municipis de Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma deCervelló, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma deCervelló, Torrelles de Llobregat i Vallirana. Finalment, la zona nord, amb Abrera,Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, SantAndreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires.

El Baix Llobregat és una comarca amb una distribució de la població i una activitateconòmica desiguals i complexes, afectada per una sèrie de factors interns i externsque poden portar a considerar-la una comarca d’una gran heterogeneïtat. Pel que fa alsfactors interns, cal destacar la diversitat del relleu, ja que al Baix Llobregat s’inclou totala vall mitjana i baixa del riu Llobregat, amb paisatges molt diferents d’un extrem a l’altrede la comarca. Hi ha també un conjunt de diferències socioeconòmiques. En primerlloc, la coexistència de municipis molt diferents fruit de les grans transformacions quehi ha hagut: població autòctona als nuclis antics dels municipis i població immigrada,als anys seixanta, de la resta d’Espanya i, actualment, de l’estranger, als barrisperifèrics; nuclis de població urbans al costat d’altres de rurals; petites empresesfamiliars que es mantenen, i de vegades prosperen, al costat de grans multinacionals;agricultura de secà que subsisteix amb penes i treballs davant de les tècniques deregadiu més sofisticades, o zones urbanes residencials al costat de municipis amb fortapresència d’urbanitzacions. En segon lloc, la manca d’un nucli urbà que faci de centrede la comarca, atès que al voltant del Llobregat s’esglaonen un rosari de municipisrelativament grans i d’unes dimensions similars, fet que provoca que cap no puguireunir la comarca al seu entorn. Pel que fa als factors externs, cal esmentar que lacomarca és dins de l’aglomeració configurada al voltant de Barcelona i de lesinfraestructures, els equipaments i els serveis de l’àmbit metropolità, i que estàenvoltada d’unes comarques amb una llarga tradició històrica i més homogènies que elBaix Llobregat. Això no obstant, el Baix Llobregat és un dels motors econòmics deCatalunya, gràcies en bona part a la proximitat a Barcelona.

El riu Llobregat, que és el principal eix vertebrador de la comarca, talla transversalmentles unitats morfològiques que, paral·leles a la costa, formen el Sistema MediterraniCatalà i s’hi obre pas per una successió de congostos separats per petites conques.Per aquesta raó la fisonomia física del Baix Llobregat és molt variada i els paisatgesresultants, molt diferents. Des d’un punt de vista morfològic, la comarca participa decada unitat del Sistema Mediterrani: la Serralada Prelitoral (la zona de Collbató), laDepressió Prelitoral (a ambdós costats de la vall prelitoral del Llobregat, entre elcongost del Cairat i el congost de Martorell), la Serralada Litoral (que comprènfragments de territori força diferents) i la costa, representada pel delta del Llobregat.

La xarxa hidrogràfica de la comarca és vertebrada pel Llobregat. Penetra pel nord,procedent del Bages, pel congost del Cairat, obert pel mateix riu entre Montserrat i elpla de les Bruixes i Sant Salvador de les Espases, i, després de travessar tota lacomarca, desemboca al Mediterrani. Rep l’aportació més important per la dreta ambles aigües del riu Anoia, procedent de l’Alt Penedès i l’Anoia. Per la dreta i l’esquerraaflueixen també al riu diferents torrents i rieres, la majoria discontinus i de tipus pluvial.

El clima del Baix Llobregat presenta les característiques generals del clima mediterrani.De la tardor a la primavera les temperatures són suaus, però a l’estiu s’estableix unasituació molt estable de temps assolellat i sec, que dura fins a la tardor, quan irrompenuna altra vegada les depressions atlàntiques amb les tempestes de tardor característiques.

15

DEFINICIÓ I DELIMITACIÓ

DEL TERRITORI

La comarca presenta una gradació climàtica de la costa cap a l’interior, amb temperaturessuaus al litoral que contrasten amb les més extremes de l’interior. Les precipitacionsestan sotmeses a una gran irregularitat, amb una marcada aridesa estival i un altreperíode d’aridesa, menys marcat, a l’hivern.

La vegetació, de caràcter mediterrani litoral, ha estat molt alterada pel fet de ser unacomarca molt densament poblada i per l’ús extensiu del sòl. El 1988 els estanys delRemolar-Filipines i la Ricarda-Ca l’Arana, un espai verge al delta del Llobregat, van serdeclarats reserva natural, pel seu interès ornitològic. La protecció es va ampliar enafegir-hi l’estany de la Murtra el 1992, arran de l’aprovació del Pla d’Espais d’InterèsNatural. També cal esmentar com a zona protegida per l’especial valor natural elPuigventós-Sant Salvador de les Espases, un relleu trencat per potents cingleres situata l’esquerra del Llobregat i que presenta semblances amb el massís de Montserrat.Altres zones protegides, bé que no íntegrament a la comarca, són el massís del Garrafi les serres d’Ordal, el parc natural de Montserrat i la serra de Collserola. �

16


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

2.1. PoblacióEvolució demogràfica: trets principals �

Segons la darrera revisió del padró corresponent a l’any 2004, la comarca del BaixLlobregat tenia 741.024 habitants distribuïts en 30 municipis. Cornellà de Llobregat,Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Viladecans, Castelldefels i Esplugues deLlobregat, concentraven el 52,2 % de la població de la comarca. La població del BaixLlobregat ha augmentat de 167.563 persones els darrers 23 anys, que representa unadiferència relativa del 29,2 % entre els anys 1981 i 2004, equivalent a un creixementanual acumulatiu de l’1,1 %. Durant aquests anys el ritme de creixement quinquennalde la població s’ha anat accelerant, des de l’1,7 % del subperíode 1981-1986, fins al7,7 % del subperíode 1996-2001; mentre que els últims tres anys, des del darrer censde l’any 2001, la població ha crescut el 6,9 % (quadre 2.1.1.).

La població del Baix Llobregat ha guanyat pes amb relació al conjunt de Catalunya, i hapassat de representar el 9,6 % el 1981 al 10,9 % el 2004, fet que posa de manifest uncreixement més ràpid de la població de la comarca, que ha estat, com s’esmentavaanteriorment, de l’1,1 % anual acumulatiu davant del 0,6 % del conjunt de Catalunya. Eldiferencial de creixement positiu es va mantenir fins al 2001, mentre que a partird’aquest any, i fins avui, s’observa que la població de la comarca ha crescut una micamenys que el conjunt de Catalunya. En aquest període de temps el Baix Llobregat haestat la comarca catalana, després del Vallès Occidental, que en termes absoluts haguanyat més població, i aquest increment del nombre d’habitants ha significat el19,6 % del que ha assolit el Principat; ha estat la dissetena comarca que ha guanyatmés habitants en termes percentuals.

Cal emmarcar el comportament demogràfic de la comarca del Baix Llobregat en elprocés de reequilibri territorial de la població de Catalunya que es va iniciar a la dècadadels vuitanta. Aquest procés s’ha caracteritzat per una pèrdua de pes de l’entorn deBarcelona i del Barcelonès, mentre que el comportament més favorable ha tingut lloc ales zones de l’àmbit metropolità. Entre els anys 1996 i 2004 també hi va haver una

2. Situació i evolució socioeconòmica �

17

SITUACIÓ I EVOLUCIÓ

SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.1. Població. Període 1981-2004. Nombre de persones �

Baix Llobregat Catalunya Baix Llobregat/Cat.%

1981 573.461 5.956.414 9,61986 583.354 5.978.638 9,81991 610.192 6.059.494 10,11996 643.419 6.090.040 10,62001 692.892 6.343.110 10,92004 741.024 6.813.319 10,9

Creix. 1986/1981 1,7 0,4Creix. 1991/1986 4,6 1,4Creix. 1996/1991 5,4 0,5Creix. 2001/1996 7,7 4,2Creix. 2004/2001 6,9 7,4Creix. 2004/1981 29,2 14,4

Fonts: Idescat, padrons municipals d’habitants 1986, 1996, 2004, i censos de població 1981, 1991, 2001

tendència al reequilibri territorial, ja que mentre que 16 comarques van augmentar lapoblació més del 15 %, 8 comarques van créixer menys del 5 %, 4 de les quals vanperdre població. En aquests anys el creixement màxim de la població s’ha situat al llargdel corredor litoral i prelitoral que s’estén des de l’Alt Empordà fins al Baix Camp, ambpenetracions a l’Anoia, Osona, la Segarra i a comarques pirinenques com la Cerdanya ila Vall d’Aran. Un darrer aspecte que cal remarcar al voltant de l’evolució de la poblaciócatalana en aquests anys és que el creixement demogràfic s’ha localitzat fonamentalmenten els municipis de dimensió mitjana.

El Baix Llobregat té una superfície de 486 km2 i representa l’1,5 % del territori català.La densitat geogràfica de la comarca és de 1.526 h./km2, clarament per sobre dels212 h./km2 de Catalunya. No obstant això, cal tenir en compte les importants diferènciesde densitat demogràfica del Baix Llobregat, fruit de l’elevada concentració a les ciutats del’entorn metropolità de Barcelona. D’altra banda, la comarca és la segona més densamentpoblada de Catalunya, sols superada pel Barcelonès (quadre 2.1.2.).

� Evolució demogràfica per municipis

El creixement de la població en el període 1981-2004 als municipis del Baix Llobregatha presentat tendències diferents, que es caracteritzen per un increment de pes en ladistribució de la població als municipis més petits, ubicats sobretot al nord de lacomarca (quadre 2.1.3. i mapa 2.1.1.). Nou municipis relativament petits, situatsmajoritàriament al nord del Baix Llobregat, han crescut en aquest període més del3,5 % anual acumulatiu: Collbató, Sant Esteve Sesrovires, Begues, Corbera de Llobregat,Castellví de Rosanes, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Santa Coloma de Cervelló i Abrera.D’altra banda, 13 municipis han crescut també per sobre de la mitjana comarcal(l’1,1 % anual acumulatiu). Per acabar, 8 municipis, amb un elevat pes en la distribucióde la població comarcal (l’any 2004 acumulaven la meitat de la població del BaixLlobregat) i situats a l’entorn de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han crescut per sotade la mitjana: Molins de Rei, Sant Joan Despí, el Papiol, Sant Boi de Llobregat, SantFeliu de Llobregat i el Prat de Llobregat, mentre que tan sols Cornellà de Llobregat(–0,4 %) i Esplugues de Llobregat (disminució pràcticament nul·la) han perdut poblacióentre 1981 i 2004.

En termes absoluts, els municipis que més han incrementat la població (per sobredels 9.000 habitants) en el període 1981-2004 han estat Castelldefels (29.267 h.),Viladecans (16.675 h.), Sant Andreu de la Barca (10.479 h.), Gavà (9.618 h.),

18


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Quadre 2.1.2. Densitat de població. Any 2004

Baix Llobregat Catalunya Baix Llobregat/Cat.%

Població 741.024 6.813.319 10,9Superfície (km2) 486 32.107 1,5Densitat de població (h./km2) 1.526 212 –

Font: Idescat

Esparreguera (9.084 h.) i Martorell (9.062 h.). Al cantó oposat, els dos únicsmunicipis que han perdut població han estat Cornellà de Llobregat (8.236 h.), tot ique continua sent el municipi amb més habitants de la comarca, i Esplugues deLlobregat (164 h.).

Aquesta evolució de la població posa de manifest que el comportament de les quatregrans àrees en què es poden agrupar els municipis de la comarca ha estat moltdiferent en el període 1981-2004 (quadre 2.1.4.). Així, els municipis de la zona nord dela comarca, que l’any 2004 representaven el 14,7 % de la població del Baix Llobregat,han crescut el 2,6 % anual acumulatiu aquests anys; els municipis de la zona de la vallbaixa, amb el 20 % de la població de la comarca el 2004, han crescut l’1,7 % anual

19


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.3. Població per municipis Baix Llobregat. Nombre de persones �

1981 1986 1991 1996 2001 2004 1981-2004diferència

Abrera 4.221 4.404 5.464 7.003 8.624 9.422 5.201

Begues 1.330 1.534 2.029 3.105 4.697 5.284 3.954

Castelldefels 24.697 27.932 33.017 38.509 46.428 53.964 29.267

Castellví de Rosanes 350 442 661 933 1.195 1.297 947

Cervelló 3.547 4.072 5.389 7.069 6.200 6.980 3.433

Collbató 592 728 1.074 1.566 2.429 3.024 2.432

Corbera de Llobregat 2.967 3.593 5.327 7.600 9.610 11.278 8.311

Cornellà de Llobregat 91.563 86.928 84.927 82.490 79.979 83.327 –8.236

Esparreguera 11.079 11.335 12.612 14.501 18.290 20.163 9.084

Esplugues de Llobregat 46.079 47.670 48.310 46.810 45.127 45.915 –164

Gavà 33.624 32.351 35.204 37.985 39.815 43.242 9.618

Martorell 15.948 16.170 16.653 17.822 23.023 25.010 9.062

Molins de Rei 18.308 18.160 17.840 18.752 20.639 22.496 4.188

Olesa de Montserrat 13.914 14.456 14.962 15.797 17.987 20.294 6.380

Pallejà 5.728 5.919 6.599 6.846 8.399 9.746 4.018

Palma de Cervelló, la – – – – 2.696 2.881 –

Papiol, el 3.187 3.080 3.327 3.434 3.314 3.628 441

Prat de Llobregat, el 60.419 63.052 64.321 63.255 61.818 63.148 2.729

Sant Andreu de la Barca 13.196 14.298 14.475 18.332 21.933 23.675 10.479

Sant Boi de Llobregat 72.926 75.789 77.932 78.005 78.738 80.636 7.710

Sant Climent de

Llobregat 2.083 2.111 2.289 2.476 3.140 3.366 1.283

Sant Esteve Sesrovires 1.456 1.708 2.642 4.486 5.410 5.978 4.522

Sant Feliu de Llobregat 38.004 37.394 36.608 35.797 40.042 41.954 3.950

Sant Joan Despí 25.309 23.867 24.977 26.805 28.772 30.242 4.933

Sant Just Desvern 11.022 11.379 12.471 13.306 13.870 14.910 3.888

Sant Vicenç dels Horts 20.182 20.397 20.836 22.621 24.694 26.477 6.295

Santa Coloma de

Cervelló 2.520 2.662 3.030 3.358 5.557 6.652 4.132

Torrelles de Llobregat 1.475 1.827 2.352 3.114 3.759 4.324 2.849

Vallirana 4.377 5.025 6.570 8.407 9.866 11.678 7.301

Viladecans 43.358 45.071 48.294 53.235 56.841 60.033 16.675

Baix Llobregat 573.461 583.354 610.192 643.419 692.892 741.024 167.563% s/Catalunya 9,63 9,76 10,07 10,57 10,92 10,88 19,55Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.813.319 856.905

Font: Idescat

20


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Quadre 2.1.4. Població per àrees. Nombre de persones

1981 1986 1991 1996 2001 2004 1981-2004diferència

Centre 246.899 245.633 248.617 247.416 246.486 255.030 8.131Delta 165.511 172.051 185.154 198.565 212.739 229.037 63.526Nord 60.756 63.541 68.543 80.440 98.891 108.863 48.107Vall Baixa 100.295 102.129 107.878 116.998 134.776 148.094 47.799Baix Llobregat 573.461 583.354 610.192 643.419 692.892 741.024 167.563

En % total Baix LlobregatCentre 43,1 42,1 40,7 38,5 35,6 34,4 –8,6Delta 28,9 29,5 30,3 30,9 30,7 30,9 2,0Nord 10,6 10,9 11,2 12,5 14,3 14,7 4,1Vall Baixa 17,5 17,5 17,7 18,2 19,5 20,0 2,5Baix Llobregat 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 –

Nota:Zona centre: Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.Zona delta: Begues, Castelldefels, Gavà, el Prat de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans.Zona nord: Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de laBarca i Sant Esteve Sesrovires.Zona vall baixa: Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Sant Feliu deLlobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Vallirana.

Font: Idescat i elaboració pròpia

� Mapa 2.1.1. Creixement de la població. Període 1981-2004.Taxa de creixement anual acumulatiu, en percentatgeFont: Idescat i elaboració pròpia

Superior al 3,5 %

De l’1,1 % (mitjana Baix Llobregat)al 3,5 %

Inferior a l’1,1 %(mitjana Baix Llobregat)

acumulatiu; mentre que els municipis de la zona del Delta, amb el 30,9 % delshabitants comarcals el 2004, també han crescut lleugerament més que la mitjana delconjunt del Baix Llobregat (1,4 %). En canvi, els municipis de la zona centre, quetenen més habitants i que l’any 2004 representaven el 34,4 % de la població de lacomarca, tan sols han crescut el 0,1 % anual acumulatiu en aquest període, molt persota de l’1,1 % del conjunt del Baix Llobregat. En aquests anys, per tant, s’haincrementat el pes en la distribució de la població comarcal de la zona nord, de lazona del Delta i de la vall baixa, mentre que n’han perdut els municipis de la zonacentre.

Característiques demogràfiques �

L’estructura de la població per sexe i edat de la comarca del Baix Llobregat és una micadiferent de la del conjunt de Catalunya (gràfic 2.1.1.). La piràmide d’edats del BaixLlobregat reflecteix que la població de la comarca està força menys envellida que lamitjana de Catalunya, atès que el 15,2 % dels habitants de la comarca tenien l’any2004 menys de 15 anys, mentre que aquest percentatge és del 14 % a Catalunya.D’altra banda, el 48,5 % de la població del Baix Llobregat té entre 15 i 44 anys (45,6 %a Catalunya), el 23,4 %, entre 45 i 64 anys (23,5 %), i el 12,9 % té 65 o més anys(16,9 %). Pel que fa a la distribució de la població per sexes, al Baix Llobregatpràcticament hi ha el mateix nombre d’homes (50,05 %) que de dones (49,95 %),mentre que al conjunt de Catalunya el percentatge de dones (50,6 %) és lleugeramentsuperior al d’homes (49,4 %). En els dos casos es palesa un predomini significatiu deles dones en la franja de les persones de més de 64 anys.

Els darrers anys, igual que al conjunt de Catalunya, però de manera menys pronunciada,hi ha hagut un procés d’envelliment de la població del Baix Llobregat. L’índex d’envelliment,que relaciona el total de població de més de 64 anys amb la de menys de 15 anys, és del 85 %, inferior a la mitjana de Catalunya (121 %). Això significa que per cada 10 persones més grans de 64 anys hi ha 14 persones menors de 15. La resta d’indicadorsdemogràfics del quadre 2.1.5. assoleixen uns valors similars al Baix Llobregat i al

21


SOCIOECONÒMICA

Gràfic 2.1.1. Piràmide de la població per sexe i edat. Any 2004 �Font: Idescat

012346

>8580-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4

0 1 2 3 4 5

Edat

% Homes % Dones

5

22


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

(*) Acumulat per al període 1990-2003 per al moviment natural i les migracions internes, i per al període 1990-2000 pera les immigracions estrangeres.s.d. sense dades

Font: Idescat

1990 6.146 3.864 2.282 3.236 186 3.422 78 167 257 9 511 3.933 6.2151991 6.064 3.911 2.153 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.1992 6.135 4.055 2.080 2.793 –624 2.169 288 286 260 52 886 3.055 5.1351993 6.206 3.999 2.207 2.987 –790 2.197 232 187 222 60 701 2.898 5.1051994 6.096 4.087 2.009 3.335 –1.144 2.191 175 176 218 27 596 2.787 4.7961995 6.119 4.177 1.942 4.303 –374 3.929 245 268 321 24 858 4.787 6.7291996 6.049 4.270 1.779 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.1997 6.454 4.506 1.948 4.726 –114 4.612 489 381 420 57 1.347 5.959 7.9071998 6.810 4.502 2.308 5.253 –79 5.174 438 356 386 52 1.232 6.406 8.7141999 7.292 4.818 2.474 4.867 –150 4.717 304 438 339 49 1.130 5.847 8.3212000 7.810 4.657 3.153 2.947 110 3.057 560 1.081 427 86 2.154 5.211 8.3642001 8.190 4.640 3.550 3.365 –241 3.124 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.2002 8.602 4.547 4.055 2.923 –451 2.472 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.2003 9.015 5.031 3.984 1.351 –560 791 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.1990-2003* 96.988 61.064 35.924 42.086 –4.231 37.855 2.809 3.340 2.850 416 9.415 40.883 61.286

Naix

emen

ts

Defu

ncio

ns

Sald

o na

tura

l

Rest

a de

Cat

alun

ya

Rest

a d’

Espa

nya

Sald

o m

igra

c. in

t.

Àfric

a

Amèr

ica

Euro

pa

Altre

s

Tota

l im

mig

r. es

t.

Sald

o m

igra

cion

s

Moviment natural Moviment migratori

Migracions internes Immigracions estrangeres

� Quadre 2.1.6. Fluxos de població. Període 1990-2003. Nombre de persones

� Quadre 2.1.5. Indicadors d’estructura d’edats. Any 2004

Baix Llobregat Catalunya

Índex d’envelliment1 85 121Índex d’infantesa2 15 14Índex de dependència juvenil3 21 20Índex de dependència senil4 18 24Índex de recanvi de la població d’edats actives5 87 93Relació de nens per dones en edat fèrtil6 21 19

1 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys2 Habitants de 0 a 14 anys i més per 100 habitants del total de població3 Habitants de menys de 15 anys per 100 habitants de 15 a 64 anys 4 Habitants de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys5 Habitants de 60 a 64 anys i més per 100 habitants de 15 a 19 anys6 Habitants de 0 a 4 anys per 100 dones de 15 a 49 anys

Font: Idescat

Saldo total

conjunt de Catalunya, amb l’excepció de l’índex de recanvi de la població d’edatsactives, és a dir, els habitants de 60 a 64 anys/100 h. de 15 a 19 anys, i de l’índex dedependència senil que mesura els habitants de 65 anys i més/100 h. de 15 a 64 anys,que són més reduïts a la comarca, fet que confirma que la població del Baix Llobregatestà menys envellida que la de Catalunya i que el nombre de persones per dur a termeel relleu al mercat laboral, en termes percentuals, és superior al Baix Llobregat que aCatalunya.

En el període 1990-2003, l’expansió demogràfica del Baix Llobregat s’explica,sobretot, per la immigració procedent de la resta de Catalunya i pel moviment naturalde la població, és a dir, la diferència entre naixements i defuncions. Això no obstant, elsdarrers anys es palesa un creixement de les persones provinents de l’estranger, quesegons les darreres dades del padró corresponents a l’any 2004 ja representaven el8,6 % de la població de la comarca, encara per sota, però, del 10,6 % del conjunt deCatalunya. Cal esmentar també que des de l’any 1998 ha tingut lloc un incrementnotable del nombre de naixements i que en el conjunt del període hi ha hagut un saldomigratori amb la resta d’Espanya negatiu, atès que alguns immigrants que van arribarals anys seixanta a la comarca estan retornant a les seves terres d’origen una vegadahan arribat a l’edat de jubilació.

Una altra característica demogràfica rellevant per definir una àrea geogràfica és lacomposició de la població segons el lloc de naixement. Només el 22,1 % delsresidents a la comarca l’any 2004 han nascut a la comarca pròpia, molt per sota del46,3 % que representen a Catalunya. En canvi, el nombre de persones nascudes enuna altra comarca catalana (38,9 %) o a la resta d’Espanya (30,4 %) que viuen al BaixLlobregat és superior, especialment en el primer cas, que en el conjunt català. Elsdarrers anys, no obstant això, es palesa un augment lleuger de les personesnascudes a Catalunya que viuen a la comarca, un descens pronunciat de lesnascudes a la resta de l’Estat i un augment espectacular de les persones estrangeresresidents al Baix Llobregat.

23


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.1.7. Població segons el lloc de naixement. En percentatge �

1991 1996 2001 2004

Baix LlobregatMateixa comarca 20,0 20,4 21,6 22,1Una altra comarca 37,8 39,9 40,3 38,9Resta de l'Estat 40,4 37,1 32,9 30,4Estranger 1,7 2,6 5,2 8,6Total 100,0 100,0 100,0 100,0

CatalunyaMateixa comarca 50,8 50,3 48,5 46,3Una altra comarca 16,7 18,1 19,4 19,1Resta de l'Estat 30,8 28,8 26,0 24,0Estranger 1,7 2,8 6,1 10,6Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Idescat

Síntesi

L’any 2004, el Baix Llobregat tenia 741.024 habitants. En el període 1981-2004,la població de la comarca ha crescut més que el conjunt de Catalunya, l’1,1 % anual acumulatiu, davant del 0,6 % de Catalunya. En aquests anys s’haincrementat el pes de la distribució de la població comarcal de la zona nord(l’any 2004 concentrava el 14,7 % de la població comarcal), de la zona del Delta(30,9 %) i de la vall baixa (20 %), mentre que n’han perdut els municipis de lazona centre (34,4 %).

L’estructura de la població per sexe i per edat del Baix Llobregat és lleugeramentdiferent a la del conjunt de Catalunya. La piràmide d’edat posa de manifest quela població de la comarca està força menys envellida que la del total català i queel nombre de persones per efectuar el relleu en el mercat laboral, en termespercentuals, és superior al Baix Llobregat que a Catalunya.

Els darrers anys, es palesa un augment lleuger de les persones nascudes aCatalunya que viuen a la comarca, un descens pronunciat de les nascudes a laresta de l’Estat i un augment espectacular de les persones estrangeres residentsal Baix Llobregat, que ja representen el 8,6 % de la població, davant del 10,6 %del total català.

2.2. Activitat i renda

Durant el període 2001-2004, el PIB de la comarca del Baix Llobregat va créixer demitjana interanual el 2,2 %, segons les estimacions comarcals de Caixa Catalunya, unritme inferior al del conjunt de Catalunya en el mateix període, que va ser del 2,7 %.Com a conseqüència d’aquest diferencial, el pes del Baix Llobregat amb relació al Principat s’ha reduït lleugerament en aquest període i actualment la comarca representa

24


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Gràfic 2.2.1. Creixement del PIB. Taxa de variació interanual, en percentatgeFont: Caixa Catalunya

5

4

3

2

1

0


Taxa

de

varia

ció

inte

ranu

al, e

n %

2001 2002 2003 2004

2,9

3,2

2,3

1,7

2,5

2,4

2,8

1,8

el 9,4 % del PIB de l’economia catalana. En els tres primers anys d’aquest període elcreixement de la comarca va ser tan sols unes dècimes inferior al del conjunt deCatalunya, mentre que l’any 2004 l’economia del Baix Llobregat va créixer un puntmenys que el Principat (gràfic 2.2.1.).1

En aquest període, els serveis, la construcció i el sector primari van experimentar unmillor comportament a la comarca que a l’economia catalana. En els tres casos elcreixement del sector es va situar tres dècimes per sobre que al conjunt de Catalunya.En canvi, la indústria va enregistrar una lleugera davallada del 0,6 % del PIB a lacomarca, mentre que al conjunt del Catalunya va assolir un creixement del 0,8 %. Enaquests anys el sector més dinàmic de l’economia comarcal ha estat el de laconstrucció (quadre 2.2.1.).

L’any 2004, el PIB/càpita de la comarca del Baix Llobregat, calculat a partir de lesestimacions de PIB de la Caixa de Catalunya i expressat en euros constants de l’any2000, va ser de 15.315 €, un 12,5 % menys que la mitjana catalana (17.515 €). Aquestdiferencial es va eixamplar molt lleugerament des del 2001 fins al 2004, atès quemalgrat que en aquests anys la comarca va assolir un creixement del PIB menysfavorable que el conjunt de Catalunya, la població també va créixer menys al BaixLlobregat que al Principat (el 6,9 % a la comarca i el 7,4 % al conjunt de Catalunya)(quadre 2.2.2. i gràfic 2.2.2.).

25


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.2.1. PIB sectorial. Període 2001-2004. Taxa mitjana de variació interanual, en percentatge �


Primari 2,2 1,9Indústria –0,6 0,8Construcció 6,4 6,1Serveis 3,5 3,2Total 2,2 2,7

Font: Caixa Catalunya

Quadre 2.2.2. Evolució del PIB. Euros constants del 2000 �

PIB PIB/càpita

Baix Ll. Catalunya Baix Ll./ Baix Ll. Catalunya Baix Ll.MEUR Cat.% Milers €/h. Índex Cat.=100

2001 10.542 110.704 9,5 15,5 17,5 88,82002 10.725 113.242 9,5 15,5 17,4 89,02003 10.984 116.039 9,5 15,5 17,3 89,32004 11.180 119.336 9,4 15,3 17,5 87,5

Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya i l’Idescat

1 Les dades de creixement del PIB emprades en aquest estudi no incorporen els impostos. Així, per exemple, en el casd’haver-los considerat, el creixement del PIB del conjunt de Catalunya l’any 2004 hauria estat del 3,1 %, en lloc del 2,8 % que es mostra en el gràfic 2.2.1.

Quan es compara Catalunya i el Baix Llobregat en termes de renda familiar brutadisponible (RFBD), els resultats són similars. Malauradament, aquesta anàlisi només espot fer per als anys 1999 i 2000, que són els darrers valors que ha publicat l’Institutd’Estadística de Catalunya (Idescat).2 Amb tot, al quadre 2.2.3. s’observa que l’any2000 la RFBD/habitant de la comarca, quan es considera la mitjana catalana igual a100, se situa en 89,4, és a dir, un 10,6 % menys que al conjunt de Catalunya. Es posade manifest, per tant, que les diferències entre el Baix Llobregat i Catalunya pel que faal PIB i a la renda/habitant són mínimes. D’altra banda, entre el 1999 i el 2000, segonsles dades de l’Idescat, l’índex de renda per càpita al Baix Llobregat s’ha apropatlleugerament a la mitjana catalana. Així, si s’assigna cada any un índex igual a 100 a larenda/càpita de Catalunya, el Baix Llobregat se situava l’any 1999 en 88,8, és a dir, un11,2 % per sota de la mitjana catalana, mentre que l’any 2000 assolia un valor, com jas’ha esmentat, de 89,4, un 10,6 % per sota del conjunt de Catalunya.

En el quadre 2.2.4. es posa de manifest que els municipis de més de 5.000 h.3 de lacomarca presenten moltes diferències de nivells de RFBD/habitant. L’any 2000 hi haviaset municipis amb una renda/habitant superior a la mitjana catalana: Sant Just Desvern(139,8, si es considera la mitjana de Catalunya igual a 100), Cervelló (130,6), Corberade Llobregat (113,2), Pallejà (110,3), Vallirana (106), Molins de Rei (103,4) i Castelldefels(100,5), tots, excepte Sant Just Desvern (zona centre) i Castelldefels (zona del Delta),pertanyents a la zona de la vall baixa de la comarca. D’altra banda, set municipis tenienuna renda/habitant superior a la mitjana de la comarca però inferior a la de Catalunya:Sant Joan Despí (95,7), Esplugues de Llobregat (94,9), Sant Feliu de Llobregat (92),Esparreguera (90,9), Martorell (90,4), Olesa de Montserrat (90,1) i Gavà (89,7).Finalment, els vuit municipis restants amb més de 5.000 h. gaudien d’unarenda/habitant inferior a la mitjana comarcal: Abrera (87), Sant Esteve Sesrovires (85,8),Sant Andreu de la Barca (84,7), Cornellà de Llobregat (83,4), el Prat de Llobregat (79,7),Viladecans (78,9), Sant Boi de Llobregat (78,3) i Sant Vicenç dels Horts (78,2).

26


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Gràfic 2.2.2. PIB/càpita. Baix Llobregat. Índex Catalunya = 100Font: Elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya i l’Idescat

90,0

89,5

89,0

88,5

88,0

87,5

87,0

86,5

86,0

85,5

85,0

Índ

ex

2001 2002 2002 2004

88,889,0

89,3

87,5

2 Les dades de renda familiar comarcal elaborades per l’Idescat per als anys 1999 i 2000 s’emmarquen dins del nou sistemaeuropeu de comptes (SEC-95). Aquest fet comporta que no sigui viable la comparació d’aquestes sèries comarcals amb lespublicades per l’Idescat per al període 1986-1996. És previst que properament l’Idescat elabori una sèrie enllaçada de rendafamiliar per facilitar l’anàlisi dinàmica d’aquesta variable econòmica.

3 Aquesta informació sols està disponible per als municipis de més de 5.000 habitants.

Malgrat que una part significativa de la població resident a la comarca, ons’enregistra la RFBD, treballa en una altra comarca, on s’enregistra la seva aportacióal PIB, no s’observen, com s’ha esmentat anteriorment, diferències significativesentre el PIB i la RFBD/habitant. Així, l’any 2001 sortien del Baix Llobregat per motiusde treball 130.222 residents, el 18,8 % de la població comarcal, i hi entraven tambéper motius laborals 81.943 residents a altres comarques, l’11,8 % de la població delBaix Llobregat. L’anàlisi de la mobilitat obligada per desplaçaments per motiu detreball posa de manifest que les persones que surten del Baix Llobregat per treballara una altra comarca es dirigeixen principalment al Barcelonès i, menys, al Vallès

27


SOCIOECONÒMICA

Font: Idescat

Quadre 2.2.3. Renda familiar bruta disponible (RFBD) �

RFBD RFBD/h. Baix Llobregat

Any Baix Ll. Catalunya Baix Ll. Catalunya RFBD/h.MEUR Milers d’euros Índex Cat.=100

1999 6.344 65.876 9,3 10,5 88,82000 6.714 69.274 9,9 11,1 89,4

Quadre 2.2.4. Renda familiar bruta disponible municipal (RFBD) / habitant(Municipis de més de 5.000 h. Catalunya = 100) �

1999 2000

Abrera 83,3 87,0Castelldefels 99,9 100,5Cervelló 122,6 130,6Corbera de Llobregat 110,9 113,2Cornellà de Llobregat 84,3 83,4Esparreguera 87,9 90,9Esplugues de Llobregat 96,8 94,9Gavà 89,6 89,7Martorell 88,5 90,4Molins de Rei 102,6 103,4Olesa de Montserrat 86,9 90,1Pallejà 106,2 110,3Prat de Llobregat, el 79,9 79,7Sant Andreu de la Barca 82,8 84,7Sant Boi de Llobregat 79,5 78,3Sant Esteve Sesrovires 83,6 85,8Sant Feliu de Llobregat 90,2 92,0Sant Joan Despí 94,0 95,7Sant Just Desvern 140,4 139,8Sant Vicenç dels Horts 78,3 78,2Vallirana 104,5 106,0Viladecans 78,2 78,9Baix Llobregat 88,8 89,4Catalunya 100,0 100,0

Font: Idescat

Occidental, al Vallès Oriental i a l’Alt Penedès. D’altra banda, les persones residentsen altres comarques que treballen al Baix Llobregat provenen majoritàriament delBarcelonès i, encara que menys, del Vallès Occidental, del Maresme i del VallèsOriental.

28


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Quadre 2.2.5. Evolució de la RFBD als municipis de més de 1.000 h.

1997 2003

Abrera 6 7Begues 6 8Castelldefels 6 8Castellví de Rosanes 1 – 8Cervelló 7 8Collbató 6 7Corbera de Llobregat 7 8Cornellà de Llobregat 6 7Esparreguera 6 7Esplugues de Llobregat 7 8Gavà 6 7Martorell 6 7Molins de Rei 7 8Olesa de Montserrat 6 6Pallejà 6 8Palma de Cervelló, la 2 – 9Papiol, el 6 8Prat de Llobregat, el 6 7Sant Andreu de la Barca 6 7Sant Boi de Llobregat 6 7Sant Climent de Llobregat 6 7Sant Esteve Sesrovires 6 8Sant Feliu de Llobregat 6 7Sant Joan Despí 6 8Sant Just Desvern 7 10Sant Vicenç dels Horts 6 6Santa Coloma de Cervelló 6 8Torrelles de Llobregat 6 7Vallirana 6 7Viladecans 6 7

Catalunya 7 8

Expressat en €

Baix Llobregat 9.190 12.606Catalunya 10.217 13.100

1Aquest municipi l’any 1997 tenia menys de 1.000 h.2L’any 1998 el municipi de la Palma de Cervelló es va segregar de Cervelló.

Nota: Els equivalents en euros als índexs econòmics creixen lleugerament cada any.L’any 2003 els índexs econòmics al quadre corresponen als valors següents (€ del 2003):6: RFBD entre 11.300 i 12.100 €7: RFBD entre 12.100 i 12.700 €8: RFBD entre 12.700 i 13.500 €9: RFBD entre 13.500 i 14.000 €

10: RFBD superior a 14.500 €

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Anuario Económico de España, de “la Caixa”

Un altre indicador per estudiar la renda/càpita territorial és el que s’inclou a l’AnuarioEconómico de España, editat pel Servei d’Estudis de la Caixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona. En aquest anuari s’estima un índex de nivell econòmic per a tots elsmunicipis de més de 1.000 h. que va d’1 a 10. El quadre 2.2.5. presenta les estimacionsd’aquest indicador corresponents als anys 1997 i 2003 per als municipis del BaixLlobregat que tenen més de 1.000 h.

Segons aquestes dades, tan sols dos municipis no milloren la posició relativa entre1997 i 2003 (Olesa de Montserrat i Sant Vicenç dels Horts), mentre que sí que ho fan demanera significativa Sant Just Desvern, Begues, Castelldefels, Pallejà, el Papiol, SantEsteve Sesrovires, Sant Joan Despí i Santa Coloma de Cervelló. D’altra banda, segonsaquesta informació, Sant Just Desvern té un índex de nivell econòmic màxim, fet que elsitua com un dels més rics d’Espanya. També es posa de manifest que el nivell derenda/càpita de tots els municipis de la comarca de més de 1.000 h. és inferior a lamitjana del conjunt del Catalunya. Si a cada un dels índexs de nivell econòmic, queoscil·len entre 1 i 10, s’hi assigna un nivell de renda equivalent al punt mitjà de l’intervalal qual fan referència (quadre 2.2.5.), es comprova que del 1997 al 2003 la renda/càpitadels municipis del Baix Llobregat de més de 1.000 h. ha passat de 9.190 a 12.606 €,xifra que significa un creixement anual acumulatiu del 5,4 %, per sota del 4,2 % delconjunt de Catalunya. D’altra banda, l’any 2004 la renda/càpita del Baix Llobregat eraun 3,8 % inferior a la del conjunt de Catalunya (de 12.606 €, davant dels 13.100 € delPrincipat).

Finalment, cal esmentar la informació relativa a ingressos de l’Enquesta de la RegióMetropolitana de Barcelona, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitansde Barcelona. Els resultats d’aquesta enquesta corresponents a l’edició de l’any 2000es mostren en el quadre 2.2.6. i indiquen que el nivell d’ingressos nets anuals dels

29


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.2.6. Nivell d’ingressos nets anuals (l’any anterior de l’enquesta) de totsels membres de la llar i per tots els conceptes. Any 2000. En percentatge �

Baix Regió ProvínciaLlobregat metropolitana de Barcelona

de Barcelona

Menys de 1.500 €/any 0,1 0,1 0,0de 1.500 a 3.000 €/any 0,3 0,2 0,3de 3.001 a 6.000 €/any 4,8 4,4 4,4de 6.001 a 10.000 €/any 8,0 8,4 8,2de 10.001 a 15.000 €/any 20,2 18,4 18,5de 15.001 a 21.000 €/any 23,5 19,7 20,1de 21.001 a 30.000 €/any 18,9 18,0 17,9de 30.001 a 42.000 €/any 5,2 8,5 8,6de 42.001 a 54.000 €/any 2,8 3,4 3,3Més de 54.000 €/any 1,8 2,1 2,1NS/NC 14,4 16,8 16,4

Total 100,0 100,0 100,0

Font: Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

membres de la llar al Baix Llobregat era relativament similar al del conjunt de Barcelonai de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Així, el 13,2 % de les llars del Baix Llobregat vandeclarar uns ingressos nets anuals iguals o inferiors als 10.000 €, el 62,6 % de les llarsse situaven en uns ingressos nets entre 10.000 i 30.000 € l’any, mentre que el 9,8 % deles llars declaraven uns ingressos nets superiors als 30.000 € anuals (cal tenir encompte que el 14,4 % de les persones enquestades van preferir no respondre lapregunta inclosa a l’enquesta referida al nivell d’ingressos de la seva unitat familiar).

Síntesi

Des del 2001 fins al 2004, el PIB del Baix Llobregat va assolir un creixementmitjà interanual del 2,2 %, un ritme inferior al del conjunt de Catalunya en elmateix període, que va ser del 2,7 %. Com a conseqüència d’aquest diferencial,el pes del Baix Llobregat en relació amb el Principat s’ha reduït lleugerament iactualment la comarca representa el 9,4 % del PIB de l’economia catalana. Enaquest període, els serveis, la construcció i el sector primari van experimentarun comportament lleugerament millor a la comarca que a l’economia catalana;mentre que la indústria, que va enregistrar una lleugera davallada, es va mostrarmenys dinàmica al Baix Llobregat que al Principat.

L’any 2004 el PIB/càpita de la comarca del Baix Llobregat, expressat en eurosconstants de 2000, va ser de 15.315 €, un 12,5 % menys que la mitjana catalanadel mateix any (17.515 €). Aquest diferencial es va eixamplar lleugerament desdel 2001 fins al 2004, atès que en aquests anys la comarca va assolir uncreixement del PIB menys favorable que el del conjunt de Catalunya, tot i que lapoblació també va créixer menys al Baix Llobregat que al Principat.

Quan s’analitza la renda familiar bruta disponible els resultats no són gairediferents. L’any 2000 (darrer any disponible) la renda/càpita del Baix Llobregatse situava en un valor de 89,4 si es considera la mitjana catalana igual a 100, ésa dir, un 10,6 % menys que al conjunt de Catalunya. Per tant, les diferènciesentre aquests dos àmbits territorials en PIB i en renda/habitant són mínimes, adiferència del que succeeix a altres comarques catalanes. D’altra banda, altresfonts indiquen que del 1997 al 2003 la renda/càpita dels municipis del BaixLlobregat de més de 1.000 h. va augmentar el 5,4 % anual acumulatiu, mentreque al conjunt de Catalunya l’increment va ser del 4,2 %.

2.3. Ocupació i mercat laboral� Estructura i evolució de l’ocupació

Durant els darrers anys l’ocupació a la comarca del Baix Llobregat ha crescut moltnotablement, com a conseqüència de l’increment de l’activitat econòmica. En elperíode 1994-2004, el nombre d’afiliats al règim de la Seguretat Social a la comarca vaaugmentar el 59,6 % acumulat (que significa un creixement anual acumulatiu del 4,8 %),una taxa superior al 49,1 % del conjunt de Catalunya (és a dir, un creixement anualacumulatiu del 4,1 %). Aquest diferencial de creixement de l’ocupació en relació amb el

30


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

conjunt de Catalunya s’explica per l’important increment de la comarca en elquinquenni 1994-1999 (el 6,6 % anual acumulatiu davant del 5,1 % de Catalunya),mentre que en el període 1999-2004 l’augment de l’ocupació va ser similar a lacomarca (el 3 % anual acumulatiu) i al conjunt del país (3,1 %) (veg. quadre 2.3.1.).

En aquests 10 anys, el creixement del nombre d’afiliats ha estat superior al de lapoblació tant a la comarca del Baix Llobregat com a Catalunya, fet que ha provocat unincrement del percentatge d’assalariats respecte a la població. En concret, mentre quel’any 1994 el 21,4 % de la població de la comarca estava afiliada a la Seguretat Social,el 2004 aquest percentatge era del 29,4 %. Això no obstant, l’any 2004 el percentatgede la població assalariada de la comarca se situava clarament per sota del 36,2 %assolit pel total de Catalunya, fet que s’explica, en part, perquè surten més residents a la comarca a treballar a altres comarques, especialment al Barcelonès i a les queconformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que els que hi entren a treballarprocedents d’altres comarques. En definitiva, una de les característiques del mercat de treball del Baix Llobregat és que és molt obert i que la mobilitat, tant interior a la comarca com amb les comarques veïnes, és molt elevada.

El percentatge d’afiliats al règim de la Seguretat Social a la comarca del Baix Llobregaten relació amb el conjunt de Catalunya ha augmentat lleugerament en aquest període(el 8,3 % respecte del total de Catalunya l’any 1994 i el 8,8 % l’any 2004), tot i quel’augment va tenir lloc entre 1994 i el 1999, mentre que a partir d’aquest darrer any elpes dels ocupats de la comarca en el total català ha disminuït lleugerament. Aquestspercentatges se situen, però, per sota del pes de la població de la comarca respecte alconjunt de Catalunya, que l’any 1994 era del 10,3 %, i el 2004, del 10,9 %.

En el període 1994-2004 el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a la indústria a lacomarca del Baix Llobregat va augmentar el 0,8 % anual acumulatiu, mentre que en la construcció i els serveis l’evolució dels assalariats va ser molt més favorable. Enconcret, en la construcció, el nombre d’afiliats es va incrementar el 7,7 % anualacumulatiu i, en els serveis, el creixement anual acumulatiu va ser del 7 %. En la indústria, són especialment remarcables els augments del nombre d’afiliats a la

31


SOCIOECONÒMICA

Font: Registre d'afiliats a la Seguretat Social. Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Quadre 2.3.1. Treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social.Dades del quart trimestre de cada any �

Baix Llobregat Catalunya Baix Ll./Cat.

Any Nombre % població Nombre % població %

1994 136.564 21,4 1.652.463 26,6 8,31999 188.057 28,2 2.116.387 34,1 8,92004 217.912 29,4 2.464.413 36,2 8,8

Creixement interanual (%)

1999/1994 6,6 5,12004/1999 3,0 3,12004/1994 4,8 4,1

Seguretat Social en els sectors de la fabricació de material de transport (amb uncreixement anual acumulatiu del 7,6 %), de les activitats extractives, energia i aigua(6,8 %), de la fabricació de manufactures diverses (6 %) i de la maquinària i productesmecànics (4,6 %). En canvi, les pèrdues més significatives en nombre d’assalariats vantenir lloc en els sectors del tèxtil, confecció, cuir i calçat (amb un descens anualacumulatiu del 5,9 %) i de la metal·lúrgia i productes metàl·lics (1,9 %). Pel que fa alsserveis, totes les activitats principals d’aquest sector han tingut una evolució favorabledel nombre d’afiliats a la Seguretat Social. Així, destaca que el nombre d’afiliats a les

32


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Quadre 2.3.2. Treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Socialper sectors. Dades del quart trimestre de cada any

Creixement interanual %Baix Llobregat Catalunya Baix Ll. Cat. Baix Ll./Cat.%

1994 2004 1994 2004 1994-2004 1994 2004

Agricultura 50 458 6.482 10.667 24,8 5,1 0,8 4,3

Indústria 59.547 64.764 517.351 556.678 0,8 0,7 11,5 11,6Act. extractives, energia i aigua 366 704 17.851 15.647 6,8 -1,3 2,1 4,5Alimentació, begudes i tabac 4.860 5.598 61.293 66.253 1,4 0,8 7,9 8,4Tèxtil, confecció, cuir i calçat 6.042 3.292 86.364 66.165 -5,9 -2,6 7,0 5,0Fusta i suro 1.062 990 11.976 12.576 -0,7 0,5 8,9 7,9Paper, edició i arts gràfiques 5.142 6.486 44.842 50.709 2,3 1,2 11,5 12,8Química 8.210 7.686 46.603 56.104 -0,7 1,9 17,6 13,7Cautxú i plàstic 4.560 4.542 28.170 30.086 0,0 0,7 16,2 15,1Minerals no metàl·lics 2.123 2.269 19.061 22.212 0,7 1,5 11,1 10,2Metal·lúrgia i productes metàl·lics 14.287 11.773 65.620 79.349 -1,9 1,9 21,8 14,8Maquinària i equips mecànics 3.303 5.187 32.551 37.370 4,6 1,4 10,1 13,9Equip. elèctric, electrònic i òptic 4.261 5.566 37.638 43.472 2,7 1,5 11,3 12,8Fabricació material de transport 3.857 8.019 42.781 53.920 7,6 2,3 9,0 14,9Fabricació manufactures diverses 1.474 2.652 22.601 22.815 6,0 0,1 6,5 11,6

Construcció 10.277 21.560 128.907 225.917 7,7 5,8 8,0 9,5

Serveis 66.689 131.120 999.403 1.670.340 7,0 5,3 6,7 7,8Comerç i reparació 27.285 47.672 298.781 458.858 5,7 4,4 9,1 10,4Hoteleria 5.289 11.941 69.556 123.479 8,5 5,9 7,6 9,7Transports i comunicacions 5.972 14.725 67.960 125.296 9,4 6,3 8,8 11,8Altres activitats empresarials (*) 6.272 22.269 204.640 413.191 13,5 7,3 3,1 5,4Educació i recerca 3.894 8.457 66.720 108.012 8,1 4,9 5,8 7,8Sanitat 2.514 8.444 92.705 155.295 12,9 5,3 2,7 5,4Administracions públiques 5.704 8.098 108.730 153.728 3,6 3,5 5,2 5,3Altres serveis (**) 9.759 9.514 90.312 132.481 -0,3 3,9 10,8 7,2

No classificats 1 10 320 811 25,9 9,7 0,3 1,2

Total 136.564 217.912 1.652.463 2.464.413 4,8 4,1 8,3 8,8

(*) Inclou els serveis prestats a les empreses, les activitats informàtiques, la mediació financera, les assegurances i les

activitats immobiliàries.

(**) Inclou l'assistència social, els serveis recreatius i culturals, els serveis personals i el servei domèstic.

Font: Registre d'afiliats a la Seguretat Social. Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

altres activitats empresarials (inclou els serveis prestats a les empreses, les activitatsinformàtiques, la mediació financera, les assegurances i les activitats immobiliàries) va assolir un creixement anual acumulatiu del 13,5 %, a la sanitat, del 12,9 %, alstransports i comunicacions, del 9,4 %, a l’hoteleria, del 8,5 %, i a l’educació i recerca,del 8,1 % (quadre 2.3.2.).

En aquest període, la indústria ha patit una pèrdua de pes en l’estructura productiva delBaix Llobregat, atès que l’any 1994 representava el 43,6 % dels afiliats al règim de laSeguretat Social, mentre que el 2004 aquest percentatge s’ha situat en el 29,7 %. Encanvi, la construcció (que l’any 2004 ha ocupat el 9,9 % dels assalariats de la comarca)i, especialment, els serveis (amb el 60,2 % dels afiliats a la Seguretat Social a lacomarca el 2004), han augmentat la seva importància en l’estructura productiva delBaix Llobregat (quadre 2.3.3.).

33


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.3. Estructura dels treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social. Dades del quart trimestre de cada any, en percentatge �


1994 2004 1994 2004

Agricultura 0,0 0,2 0,4 0,4

Indústria 43,6 29,7 31,3 22,6Act. extractives, energia i aigua 0,3 0,3 1,1 0,6Alimentació, begudes i tabac 3,6 2,6 3,7 2,7Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4,4 1,5 5,2 2,7Fusta i suro 0,8 0,5 0,7 0,5Paper, edició i arts gràfiques 3,8 3,0 2,7 2,1Química 6,0 3,5 2,8 2,3Cautxú i plàstic 3,3 2,1 1,7 1,2Minerals no metàl·lics 1,6 1,0 1,2 0,9Metal·lúrgia i productes metàl·lics 10,5 5,4 4,0 3,2Maquinària i equips mecànics 2,4 2,4 2,0 1,5Equip. elèctric, electrònic i òptic 3,1 2,6 2,3 1,8Fabricació material de transport 2,8 3,7 2,6 2,2Fabricació manufactures diverses 1,1 1,2 1,4 0,9

Construcció 7,5 9,9 7,8 9,2

Serveis 48,8 60,2 60,5 67,8Comerç i reparació 20,0 21,9 18,1 18,6Hoteleria 3,9 5,5 4,2 5,0Transports i comunicacions 4,4 6,8 4,1 5,1Altres activitats empresarials 4,6 10,2 12,4 16,8Educació i recerca 2,9 3,9 4,0 4,4Sanitat 1,8 3,9 5,6 6,3Administracions públiques 4,2 3,7 6,6 6,2Altres serveis 7,1 4,4 5,5 5,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Registre d’afiliats a la Seguretat Social, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Les activitats industrials amb un pes més important en l’estructura productiva del BaixLlobregat són la metal·lúrgia i els productes metàl·lics (5,4 % dels afiliats a la SeguretatSocial de la comarca), la fabricació de material de transport (3,7 %), la química (3,5 %) iel paper, edició i arts gràfiques (3 %). Pel que fa al sector serveis, les activitats amb méspresència en l’estructura dels treballadors de la comarca són el comerç i la reparació(21,9 % dels treballadors del Baix Llobregat), les altres activitats empresarials (10,2 %),els transports i comunicacions (6,8 %) i l’hoteleria (5,5 %).

L’índex d’especialització productiva permet de valorar la presència dels sectorsproductius a la comarca del Baix Llobregat i al conjunt de Catalunya i completar lainformació del quadre 2.3.3. mitjançant l’ús de l’expressió:

on Lij són els assalariats en el sector i al Baix Llobregat; Lj són els assalariats totals dela comarca; Li són els assalariats al sector i a Catalunya, i L són els afiliats a la

IEij = –––––– �100Lij /LjLi /L

34


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Quadre 2.3.4. Índex d’especialització productiva del Baix Llobregat

1994 2004

Agricultura 9,3 48,6

Indústria 139,3 131,4Act. extractives, energia i aigua 24,8 50,9Alimentació, begudes i tabac 95,9 95,6Tèxtil, confecció, cuir i calçat 84,7 56,3Fusta i suro 107,3 89,0Paper, edició i arts gràfiques 138,8 144,7Química 213,2 154,9Cautxú i plàstic 195,9 170,7Minerals no metàl·lics 134,8 115,5Metal·lúrgia i productes metàl·lics 263,4 167,8Maquinària i equips mecànics 122,8 157,0Equip. elèctric, electrònic i òptic 137,0 144,8Fabricació material de transport 109,1 168,2Fabricació manufactures diverses 78,9 131,5

Construcció 96,5 107,9

Serveis 80,7 88,8Comerç i reparació 110,5 117,5Hoteleria 92,0 109,4Transports i comunicacions 106,3 132,9Altres activitats empresarials 37,1 61,0Educació i recerca 70,6 88,5Sanitat 32,8 61,5Administracions públiques 63,5 59,6Altres serveis 130,8 81,2

Total 100,0 100,0

Font: Registre d’afiliats a la Seguretat Social, Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Seguretat Social al conjunt de Catalunya. Si el valor que s’obté està per sobre de 100,significa que la comarca està més especialitzada que el conjunt de Catalunya en elsector, atès que el pes del sector és superior a la comarca que al conjunt de Catalunya.En cas contrari, si l’índex és inferior a 100, indica que a la comarca el sector té un pesmenor en l’estructura productiva que al conjunt de Catalunya.

Els resultats que es mostren al quadre 2.3.4. posen de manifest que el Baix Llobregatté una especialització productiva més elevada en la indústria i en la construcció, peròmés reduïda en el cas dels serveis. Quant a la indústria, l’índex assoleix un valor de131,4 (que és el quocient multiplicat per 100 entre el pes del sector en l’estructuraproductiva de la comarca –29,7 %– i el pes del sector en l’estructura productivacatalana –22,6 %–). Els subsectors industrials amb un índex d’especialització méselevat, i per tant amb més pes en l’estructura productiva comarcal que en la catalana,són el cautxú i el plàstic (amb un índex igual a 170,7), la fabricació de material detransport (168,2), la metal·lúrgia i productes metàl·lics (167,8), la maquinària i equipsmecànics (157) i la química (154,9). Pel que fa a les branques dels serveis, el BaixLlobregat presenta una especialització major en els transports i les comunicacions(amb un índex d’especialització de 132,9), en el comerç i la reparació (117,5) i en l’hoteleria (109,4). En canvi, cal remarcar l’escassa especialització en lesadministracions públiques (59,6), en les altres activitats empresarials (61) i en la sanitat (59,6).

35


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.5. Concentració dels assalariats als municipis del Baix Llobregat.Any 2003. En percentatge �

Assalariats totalsCornellà de Llobregat 11,3Prat de Llobregat, el 10,9Sant Boi de Llobregat 10,2Total 32,4

Assalariats indústriaPrat de Llobregat, el 10,3Cornellà de Llobregat 7,7Sant Boi de Llobregat 7,6Total 25,6

Assalariats construccióCornellà de Llobregat 18,0Sant Boi de Llobregat 10,4Esplugues de Llobregat 9,6Total 38,0

Assalariats serveisCornellà de Llobregat 12,2Prat de Llobregat, el 12,0Sant Boi de Llobregat 11,6Total 35,8

Font: Informe territorial de la província de Barcelona 2005, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegacióde Barcelona

L’activitat econòmica, de la mateixa manera que la població, està molt repartida entreels 30 municipis que integren el Baix Llobregat. Cornellà de Llobregat, el Prat deLlobregat i Sant Boi de Llobregat, els tres municipis més grans de la comarca,concentren el 32,4 % dels assalariats. No es pot parlar, per tant, de cap municipi queactuï com a pol atractiu de l’activitat, sinó que l’activitat es distribueix de manera forçahomogènia per tot el territori. Al quadre 2.3.5. es mostren els tres municipis que tenenmés assalariats en cada un dels sectors productius. Es pot observar que Cornellà deLlobregat concentra la major part dels assalariats en la construcció (18 %) i en elsserveis (12,2 %), mentre que en el cas de la indústria el municipi amb més afiliats a laSeguretat Social és el Prat de Llobregat (10,3 %). En el cas de la construcció, cridal’atenció que Esplugues de Llobregat, amb el 6,2 % de la població de la comarca,concentri el 9,6 % dels assalariats en aquest sector productiu.

En la distribució de l’ocupació per dimensió d’empresa, mesurada en relació amb elconjunt de Catalunya, hi ha hagut alguns canvis entre 1996 i 2003 (quadre 2.3.6.). Elpes relatiu de l’ocupació en grans empreses (> 500 treballadors) ha perdut un puntpercentual respecte del conjunt de Catalunya. En canvi, s’ha guanyat set dècimes en el pes de les empreses mitjanes (de 51 a 500 treballadors), vuit dècimes a les empresespetites (d’11 a 50 treballadors) i cinc dècimes a les molt petites (de 0 a 10 treballadors).

� Distribució i evolució de l’atur

Les dades d’atur registrat a les oficines de l’INEM assenyalen que a la comarca del BaixLlobregat hi havia 22.839 persones aturades l’any 2004, l’11,2 % del total català,

36


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Quadre 2.3.6. Distribució comarcal de l’ocupació per dimensió de l’empresa. Pes dels afiliats sobre el total de Catalunya a cada tram de dimensió de l’empresa, en percentatge

Gran empresa (més de 500 treballadors)Pes comarcal 1996 5,0Pes comarcal 2003 4,0Canvi 1996-2003 –1,0

Empresa mitjana (de 51 a 500 treballadors)Pes comarcal 1996 10,2Pes comarcal 2003 10,9Canvi 1996-2003 0,7

Empresa petita (d’11 a 50 treballadors)Pes comarcal 1996 9,5Pes comarcal 2003 10,3Canvi 1996-2003 0,8

Empresa molt petita (de 0 a 10 treballadors)Pes comarcal 1996 8,0Pes comarcal 2003 8,5Canvi 1996-2003 0,5

Font: Caixa Catalunya

lleugerament per sobre del 10,9 % que representa la població del Baix Llobregat en eltotal català. D’altra banda, cal destacar que l’any 1983 l’atur a la comarca representavael 12,6 % del de l’economia catalana, mentre que al Baix LLobregat hi vivia el 9,6 % dela població catalana; per tant, en aquests 21 anys l’evolució de l’atur registrat ha estatmés favorable al Baix Llobregat que al conjunt de Catalunya.

Al gràfic 2.3.1. es pot comprovar que la variació interanual de l’atur registrat a la comarcaté, a grans trets, un comportament similar al de Catalunya. En els períodes de creixementeconòmic compresos del 1987 al 1990, d’una banda, i del 1995 al 2000, de l’altra, l’aturregistrat va disminuir considerablement, tant al Baix Llobregat com a Catalunya. D’altrabanda, en els períodes 1993-1994 i 2001-2003, anys de desacceleració de l’activitateconòmica, l’atur ha crescut de manera significativa en aquests dos àmbits territorials.S’observa, en general, com en les etapes de recuperació econòmica l’evolució de l’aturha estat lleugerament més favorable a la comarca que al conjunt del Catalunya, mentreque en les fases de desacceleració, l’atur ha crescut una mica més al Baix Llobregat quea l’economia catalana. Finalment, l’any 2004 el creixement de l’atur a la comarca, tot ique reduït, ha estat superior al del total de Catalunya.

Pel que fa a la distribució de l’atur per sexes, amb dades referides a l’any 2004, de les22.839 persones en situació d’atur registrat, el 44,1 % eren homes i el 55,9 %, dones.El fet que l’atur femení superi significativament l’atur masculí és una pauta decomportament habitual tant al Baix Llobregat com al conjunt de Catalunya; això noobstant, el pes de l’atur femení a la comarca és lleugerament inferior a la mitjana deCatalunya, on el 57,2 % de les persones aturades l’any 2004 eren dones. D’altrabanda, el 35,4 % dels aturats del Baix Llobregat tenien més de 44 anys, el 36,1 %,entre 30 i 44 anys i el 28,5 %, menys de 29 anys. Quan es comparen aquestspercentatges amb els del conjunt de l’economia catalana es posa de manifest un pesmenor de la distribució dels aturats a la comarca de les persones de més de 44 anysque al conjunt de Catalunya, mentre que la situació és la contrària en les altres duesfranges d’edat considerades.

37


SOCIOECONÒMICA

Gràfic 2.3.1. Atur registrat. Dades del mes de març de cada any �Font: Idescat

30

20

10

0

–10

–20

–30

Taxa

de

varia

ció

inte

ranu

al e

n %

1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004


Pel que fa a la composició de l’atur per nivells de formació, el 74,6 % de les personesaturades tenen un nivell educatiu equivalent al certificat o graduat escolar, lleugeramentper sobre del percentatge que representen aquests col·lectius en la composició del’atur en el conjunt de Catalunya (73,3 %). D’altra banda, el 4,4 % dels aturats a lacomarca tenen estudis universitaris, mentre que a Catalunya aquest percentatge sesitua en el 5,9 % de les persones aturades. Aquestes xifres indiquen que el nivell de formació dels aturats del Baix Llobregat és lleugerament inferior que el del conjuntdel Principat.

Per sectors d’activitat econòmica, l’atur es concentra als sectors industrial i de serveis,que sumen el 82,9 % de l’atur de la comarca. La distribució sectorial de l’atur és similaral Baix Llobregat i a Catalunya. Els aturats del sector serveis representen el 56,3 % del’atur total de la comarca, mentre que a Catalunya signifiquen el 58,6 %. En canvi, elpes de l’atur a la indústria i a la construcció és lleugerament superior al Baix Llobregatque al conjunt de l’economia catalana (quadre 2.3.7.).

38


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Quadre 2.3.7. Atur registrat per sexe, edat, nivell de formació i per sectord’activitat econòmica. Any 2004. En percentatge


Aturats 22.839 203.089

Per sexeHomes 44,1 42,8Dones 55,9 57,2Total 100,0 100,0

Per edatDe 16 a 29 anys 28,5 26,4De 30 a 44 anys 36,1 33,8De 45 anys i més 35,4 39,8Total 100,0 100,0

Per nivells de formacióSense estudis 0,1 0,1Estudis primaris 2,2 2,4Certificat escolar 43,7 39,3EGB/batx.elem./grad. esc. 30,9 34,0BUP/batx.superior/COU 9,4 10,6FP 9,4 7,8Titular de grau mitjà 2,0 2,4Titulat de grau superior 2,4 3,5Total 100,0 100,0

Per sector d’activitat econòmicaAgricultura 0,3 0,8Indústria 26,6 24,4Construcció 9,5 8,7Serveis 56,3 58,6Sense ocupació anterior 7,4 7,6Total 100,0 100,0

Font: Idescat i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

Per a un nivell superior de desagregació territorial, al quadre 2.3.8. es mostra com haevolucionat l’atur registrat als municipis de la comarca del 1983 al 2004. Els municipisamb un descens més pronunciat de l’atur en aquest període han estat Cornellà (–5.089 persones), Sant Boi de Llobregat (–3.805), el Prat de Llobregat (–2.939),Esplugues (–2.471), Gavà (–2.288), Viladecans (–1.832) i Sant Feliu de Llobregat(–1.791). En canvi, l’atur tan sols ha augmentat lleugerament en 10 municipis, que escaracteritzen pel fet de no ser excessivament grans i per l’augment important de lapoblació en aquest període. D’altra banda, des de l’any 2000 fins al 2004 l’atur registrats’ha incrementat a tots els municipis del Baix Llobregat, mentre que en el període1983-2000 va disminuir pràcticament a tots els municipis de la comarca.

La informació referida a la taxa d’atur registrat, obtinguda com el quocient entre l’aturregistrat i la població activa, posa de manifest que la situació del Baix Llobregat és

39


SOCIOECONÒMICA

Quadre 2.3.8. Atur registrat per municipis. Nombre de persones. Dades del mes de març de cada any �

Creixementabsolut

1983 1990 1995 2000 2004 1983-2004

Abrera 291 195 388 192 368 77Begues 49 39 58 66 84 35Castelldefels 1.870 1.190 1.496 1.077 1.241 –629Castellví de Rosanes 22 14 26 24 36 14Cervelló 198 203 341 179 233 35Collbató 28 43 58 38 83 55Corbera de Llobregat 163 159 295 185 279 116Cornellà de Llobregat 7.856 4.933 5.581 2.605 2.767 –5.089Esparreguera 1.005 568 782 452 692 –313Esplugues de Llobregat 3.821 2.002 3.190 1.190 1.350 –2.471Gavà 3.537 1.651 1.713 1.029 1.149 –2.388Martorell 1.303 615 921 538 721 –582Molins de Rei 1.781 839 1.124 494 690 –1.091Olesa de Montserrat 1.684 767 835 461 712 –972Pallejà 463 278 386 181 279 –184Palma de Cervelló, la – – – 0 0 –Papiol, el 255 105 184 88 99 –156Prat de Llobregat, el 5.087 3.479 4.683 1.991 2.148 –2.939Sant Andreu de la Barca 1.462 765 1.019 534 847 –615Sant Boi de Llobregat 6.283 3.880 4.458 2.108 2.478 –3.805Sant Climent de Llobregat 164 72 116 75 76 –88Sant Esteve Sesrovires 128 98 131 86 147 19Sant Feliu de Llobregat 3.188 2.016 2.740 1.119 1.397 –1.791Sant Joan Despí 2.181 1.258 1.833 686 917 –1.264Sant Just Desvern 646 306 519 296 350 –296Sant Vicenç dels Horts 1.528 1.159 1.489 690 941 –587Santa Coloma de Cervelló 115 129 178 96 182 67Torrelles de Llobregat 8 74 132 68 114 106Vallirana 259 300 426 204 318 59Viladecans 3.973 2.674 3.316 1.653 2.141 –1.832Baix Llobregat 49.348 29.811 38.418 18.405 22.839 –26.509% s/Catalunya 12,6 10,7 11,9 10,8 11,2 –

Catalunya 392.551 278.575 323.489 170.606 203.809 –188.742

Font: Idescat

40


DE LA COMARCA DEL

BAIX LLOBREGAT 2005

� Mapa 2.3.1. Taxa d’atur per municipis. Any 2004. Dades del mes de març

Nota: La taxa d’atur s’ha obtingut com el quocient entre l’atur registrat de l’any 2004i la població activa de l’any 2001.

Font: Idescat

Superior al 6,4 % (mitjana Baix Llobregat)

Entre el 5 % i el 6,4 %(mitjana Baix Llobregat)

Inferior al 5 %

� Quadre 2.3.9. Atur registrat per àrees. Nombre de persones. Dades del mes de març de cada any

Creixement anualacumulatiu

1983 1990 1995 2000 2004 1983-2004 %

Zona centre 20.787 12.379 15.581 6.885 7.862 –4,5Zona delta 14.680 9.105 11.382 5.891 6.839 –3,6Zona nord 5.923 3.065 4.160 2.325 3.606 –2,3Zona vall baixa 7.958 5.262 7.295 3.304 4.532 –2,6Baix Llobregat 49.348 29.811 38.418 18.405 22.839 –3,6Catalunya 392.551 278.575 323.489 170.606 203.809 –3,1

Nota:Zona centre: Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant JustDesvern.Zona delta: Begues, Castelldefels, Gavà, el Prat de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i ViladecansZona nord: Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de laBarca i Sant Esteve Sesrovires.Zona vall baixa: Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Sant Feliu deLlobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Vallirana.

Font: Idescat i elaboració pròpia

similar a la del conjunt de Catalunya. Això no obstant, cal valorar aquestes xifresrelatives a la taxa d’atur amb cautela, atès que s’han obtingut com el quocient entrel’atur registrat l’any 2004 i la població activa de l’any 2001, darrer any per al qual esdisposa d’aquesta informació. Aquest fet pot provocar que les taxes d’atur obtingudessiguin superiors a les reals, ja que amb tota probabilitat la població activa de lesdiferents comarques catalanes entre els anys 2001 i 2004 ha augmentat.

L’any 2004 la taxa d’atur del Baix Llobregat era del 6,4 %, dues dècimes més que l’anyanterior, mentre que al conjunt de Catalunya era del 6,5 %. Un total d’11 comarquescatalanes han tingut l’any 2004 un atur que s’ha situat per sobre de la mitjana del BaixLlobregat i del conjunt de Catalunya: l’Anoia (8,8 %), el Vallès Occidental (7,5 %), elBerguedà (7,3 %), el Maresme (7,1 %), el Tarragonès (7,1 %), la Selva (7 %), el BaixPenedès (6,7 %), el Bages (6,7 %), el Vallès Oriental (6,7 %), el Baix Camp (6,6 %) i elBarcelonès (6,6 %).

Dins de la comarca, l’any 2004 hi havia 13 municipis amb una taxa d’atur que superavala mitjana comarcal. Els municipis amb una taxa d’atur superior al 7 % se situavenmajoritàriament a la zona nord de la comarca (Olesa de Montserrat, Abrera,Esparreguera i Sant Andreu de la Barca) i a la de la vall baixa (Cervelló i Sant Vicençdels Horts), mentre que Viladecans, a la zona centre, també superava aquesta taxad’atur. D’altra banda, els municipis amb una taxa d’atur més petita, per sota del 5 %,eren Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Begues (els tres a la zona del delta delLlobregat) la Palma de Cervelló i Sant Just Desvern (mapa 2.3.1., en què s’han agrupatels municipis en tres grups segons si la taxa d’atur és superior a la de la comarca–6,4 %–, si se situa entre el 5 % i la mitjana comarcal o si és inferior al 5 %).

Quan s’analitza l’evolució de l’atur registrat a les quatre grans àrees en què es podenagrupar els municipis de la comarca, es posa de manifest que del 1983 al 2004 elsmunicipis de la zona centre i de la zona del delta del Llobregat han estat els que han

41


SOCIOECONÒMICA

Gràfic 2.3.2. Taxa d’atur per àrees. Any 2004. Dades del mes de març, en percentatge �

Nota: La taxa d’atur s’ha obtingut com el quoficient entre l’atur registrat de l’any 2004i la població activa de l’any 2001.Veg. el quadre 2.3.9. pel que fa als municipis que integren cada una de les àrees.

Font: Idescat

7,5

7,0

6,5

6,0

5,5

5,0

Taxa

d’a

tur,

en %

6,36,2

7,0

6,4 6,46,5

Zona centre Zona delta Zona nord Zona vallbaixa


mostrat una disminució de l’atur més considerable; mentre que els de la zona nord i elsde la vall baixa, tot i que hi ha hagut també un descens de l’atur, han enregistrat unaevolució menys favorable que el conjunt de la comarca (quadre 2.3.9.). Pel que fa a lataxa d’atur registrat en aquestes àrees, la zona del delta del Llobregat (6,2 %) i la zonacentre (6,3 %) se situaven lleugerament per sota del conjunt del Baix Llobregat, mentreque a la zona baixa (6,4 %) la taxa d’atur era la mateixa que a la comarca, però unadècima inferior que al conjunt de Catalunya, i a la zona nord (7 %) se situava claramentper sobre del conjunt del Baix Llobregat (gràfic 2.3.2.).

� Dinàmica de la contractació

L’any 2004 s’han formalitzat 221.535 contractes de treball al Baix Llobregat, querepresenta el 8,8 % dels contractes signats a Catalunya aquest any, per sota del 10,9 %que represent

Compuesta - Estudis localsque va donar a la comarca del Baix Llobregat 27 municipis, es va restablir...

Documents

Transcript of Compuesta - Estudis localsque va donar a la comarca del Baix Llobregat 27 municipis, es va restablir...