Composició i estructura de l´interior terrestre
Transcript of Composició i estructura de l´interior terrestre
Composició i estructura de l´interior terrestre
Metodes d´estudi
Composició i estructura de l´interior terrestre
Ones sismiques
P
S
L
R
Composició i estructura de l´interior terrestre
sismograf
Composició i estructura de l´interior terrestre
D. Mohorovicic
D Guttemberg
D. Weichert
Composició i estructura de l´interior terrestre
Propagació de les ones P i S a la Terra.
Hipotesi de la deriva continental
Hipotesi de la deriva continental En 1915 Alfred
Wegener, un meteoròleg i astrònom alemany que havia explorat Groenlàndia, va publicar el llibre L'origen dels continents i els oceans, en el qual proposava la desgavellada hipòtesi que l'escorça terrestre estava en moviment.
Deriva continental segons Wegener
Proves de la deriva continentalProves paleotològiques
Proves de la deriva continental
Proves paleoclimàtiques
Proves de la deriva continentalProves paleogeogrèfiques i geològiques
El fons oceànic
Dorsal mig-oceànicaFosses oceániques
1.1. Tectònica de plaques
Les manifestacions de la dinàmica interna terrestre s'expliquen per la tectònica de plaques. En elles es diferencien dos tipus de zones.
Una zona geològicament estable: l'àrea intraplaca. Una zona geològicament inestable: els límits de
placa.
PLAQUES LITOSFÈRIQUES.
Distribucció de volcans i terratremols
Tipus de límits entre plaques
c
a.Divergent
b.Convergent
c.Passius
ab
1.1. Tectónica de plaques: límits de plaques
Límits divergents o constructius: En ells es crea litosfera oceànica i es formen les dorsals oceàniques.
Límits convergents o destructius: en ells dos plaques xoquen i una d'elles s'introduïx davall l'altra, en les anomenades zones de subducció. Quan el xoc és entre dos litosferes oceànicques, s'originen els arcs illes. Quan xoquen litosfera oceànica i continental, dóna lloc a serralades perioceàniques, i si xoquen dos continentals, es forma una serralada intercontinentals.
Límits passius o lliscants: s'originen falles transformants.
Fins on subduïx la Litosfera? Fins fa uns anys es posava com a límit els 670 km, origen dels terratrémols més profunds detectats i frontera del Mantell superior i inferior. Actualment es pensa que la subducció arriba en forma de cascada fins al contacte amb el Nucli extern formant el nivell D" del Mantell.
1.1. Tectónica de plaques: el cicle de Wilson.
Formació d'un rift continental. Formació d'un oceà i separació dels continents. Subducció. Formació d'orògens, tipus arc insular o tipus vora
continental. Col·lisió de continents, serralades de col·lisió (Himàlaia)
1
2
3
4 5
El Motor de les plaques Explicació clàssica: corrents de convecció de l´astenosfera. Explicació actual:1. Lliscament a favor de la gravetat de la dorsal.2. Lliscament pel pes de la placa que subduix.
Síntesi global: LA TECTÒNICA DE PLAQUES
La litosfera está dividida en un conjunt de fragments rígids, anomenats plaques litosfèriques
Les vores o limits poden serDorsal
Zones de subducció
Falles de transformacióLa litosfera oceànica es renova continuament, les continental tenen un caràcter més permanent
Les plaques es desplacen sobre el mantell sublitosfèric, més ductil
Els desplaçaments son causats per l´energia interna de la terra, amb l´ajuda de la gravetat
Al llarg de la història de la terra ha canviat no solament de posició de les plaques litosfèriques, sinó també la seua forma i extensió i el seu nombre