COMPILACIO DE DRET DE FAMILIA - mcadvocats.com · 1. L’home i la dona tenen dret a contreure...
193
MAESTRE & CO – ADVOCATS I ASSESSORS, SL 11 de juny de 2012 COMPILACIO DE DRET DE FAMILIA Llei qualificada del matrimoni ..................................................................................... 3 Llei qualificada de les unions estables de parella..................................................... 19 Reglament sobre la constatació registral de les unions estables de parella .................. 25 Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat ................................................................................................................... 31 Reglament d’adopció ......................................................................................................... 40 Llei de reforma del dret de successions ...................................................................... 51 Llei qualificada d'incapacitació i organismes tutelars .............................................. 55 Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat..................................... 69 Llei de Registre Civil ................................................................................................... 85 Reglament del Registre Civil........................................................................................... 114 Decret regulador dels certificats medics i butlletins estadístics de naixament, defunció i mortalitat perinatal ....................................................................................................... 124 Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries del 2 d’octubre de 1973................................................................... 127 Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors ............................... 141 Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, fet a l’Haia el 25 d’octubre de 1980 ................................................................................................. 168
Transcript of COMPILACIO DE DRET DE FAMILIA - mcadvocats.com · 1. L’home i la dona tenen dret a contreure...
MAESTRE & CO – ADVOCATS I ASSESSORS, SL
11 de juny de 2012
COMPILACIO DE DRET DE FAMILIA
Llei qualificada del matrimoni ..................................................................................... 3
Llei qualificada de les unions estables de parella ..................................................... 19
Reglament sobre la constatació registral de les unions estables de parella .................. 25
Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat ................................................................................................................... 31
Reglament d’adopció ......................................................................................................... 40
Llei de reforma del dret de successions ...................................................................... 51
Llei qualificada d'incapacitació i organismes tutelars .............................................. 55
Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat ..................................... 69
Llei de Registre Civil ................................................................................................... 85
Reglament del Registre Civil........................................................................................... 114
Decret regulador dels certificats medics i butlletins estadístics de naixament, defunció i mortalitat perinatal ....................................................................................................... 124
Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries del 2 d’octubre de 1973 ................................................................... 127
Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors ............................... 141
Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, fet a l’Haia el 25 d’octubre de 1980 ................................................................................................. 168
2/193
3/193
Llei qualificada del matrimoni
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juny de 1995 ha aprovat la següent:
Llei qualificada del matrimoni Index general
Exposició de motius 4
Primera part: El matrimoni 4
Títol I. Disposicions generals comunes a tots els règims jurídics del matrimoni 4 Capítol 1. Principis derivats de la Constitució 4 Capítol 2. Àmbit d’aplicació d’aquesta Llei i recepció d’altres drets 4 Capítol 3. La promesa de matrimoni 4 Capítol 4. Drets i deures dels cònjuges 5 Capítol 5. Formes de celebració del matrimoni 5
Títol II. El matrimoni civil 6 Capítol 1. Règim jurídic i precisions conceptuals 6 Capítol 2. Els requisits del matrimoni civil 6 Capítol 3. L’expedient previ a la celebració del matrimoni civil 6 Capítol 4. El consentiment 7 Capítol 5. La forma de celebració del matrimoni civil 8 Capítol 6. La nul·litat del matrimoni civil 8 Capítol 7. La separació matrimonial 9 Capítol 8. La dissolució del matrimoni civil 9
Títol III. El matrimoni canònic 9
Segona part. Normes processals en les causes matrimonials 10
Títol IV. Disposicions generals comunes a tots els règims jurídics de matrimoni 10 Capítol 1. Jurisdicció competent 10 Capítol 2. Les mesures provisionals per demanda de nul·litat, de separació o de divorci 10 Capítol 3. Efectes de la declaració de nul·litat del matrimoni, de separació i de divorci 11
Títol V. Normes processals en les causes matrimonials davant la jurisdicció civil 12 Capítol 1. Les causes de nul·litat del matrimoni i de divorci 12 Capítol 2. Requisits per a la separació dels cònjuges 12 Capítol 3. Les mesures provisionals 13
Disposició transitòria primera 14
Disposició transitòria segona 14
Disposició transitòria tercera 14
Disposició transitòria quarta 16
Disposició final 16
4/193
Exposició de motius
La present Llei qualificada del matrimoni té com a objectiu principal regular aquesta institució fonamental de la societat segons les exigències de la Constitució. Consegüentment, aquesta Llei conté, al costat d’unes disposicions generals que s’imposen a totes les formes de celebració del matrimoni, les disposicions particulars que regulen el matrimoni civil i el canònic, pels quals cada ciutadà pot optar lliurement. Aquesta possibilitat d’opció, juntament amb altres, com és ara la separació dels cònjuges per mutu acord, i el divorci previstos per aquesta Llei, la insereixen també en el corrent de major protagonisme de la voluntat dels contraents, en aquestes matèries, que s’observa en els ordenaments jurídics actuals, salvaguardant en tot cas el principi de la protecció de la família com a obligació de la societat i de l’Estat, proclamat per la Constitució. El principi d’igualtat entre l’home i la dona davant del matrimoni, durant el matrimoni i en les vicissituds posteriors, acollit ja en el dret del Principat d’Andorra abans de la Constitució i enfortit per aquesta, té en aquesta Llei el seu reflex adequat en l’equiparació plena dels contraents tant pel que fa a les condicions per poder contreure matrimoni, com als drets i els deures dels cònjuges i com a la determinació dels efectes de la nul·litat, del divorci o de la separació matrimonial. Aquesta regulació del matrimoni respon al desplegament constitucional i recull el pensament, les aspiracions i les necessitats d’un ampli sector de la societat andorrana.
Primera part: El matrimoni
Títol I. Disposicions generals comunes a tots els règims jurídics del matrimoni
Capítol 1. Principis derivats de la Constitució
Article 1
1. L’home i la dona tenen dret a contreure matrimoni entre ells i a fundar una família, d’acord amb les disposicions de la present Llei.
2. La família és l’element bàsic de la societat i té dret a la protecció econòmica, social i jurídica de la mateixa societat i de l’Estat.
Capítol 2. Àmbit d’aplicació d’aquesta Llei i recepció d’altres drets
Article 2
Poden contreure matrimoni d’acord amb aquesta Llei:
1. Els andorrans, àdhuc en el cas que solament un dels contraents gaudeixi de la nacionalitat andorrana.
2. Els estrangers que tinguin, almenys un d’ells, la seva residència al Principat d’Andorra.
Article 3
Els andorrans i els residents poden contreure matrimoni fora del Principat d’Andorra segons la forma establerta per la llei del lloc de la celebració, restant, però, subjectes a les disposicions dels articles 18, 19 i 22, i han d’inscriure el matrimoni en el Registre Civil d’Andorra.
Article 4
A manca de capítols matrimonials o en allò en què aquests siguin insuficients, el règim econòmic matrimonial es fixa per la llei nacional comuna dels cònjuges; altrament, per la llei del lloc de la residència del matrimoni, i, en cas de conflicte de lleis, preval el règim de separació de béns.
Capítol 3. La promesa de matrimoni
Article 5
1. Es reconeix la promesa de matrimoni, però no dóna dret a l’acció per exigir la celebració del matrimoni.
2. Pertany a la jurisdicció civil determinar l’existència i la validesa de la promesa de matrimoni, així com els efectes del seu trencament.
5/193
3. La prova de la promesa de matrimoni ha d’ésser documental. Les proves testificals o per presumpcions greus, precises i concordants, són admeses solament si existeix un indici de prova documental o quelcom equivalent, o si la part demandant demostra la impossibilitat en què es troba de fornir una prova documental.
4. L’incompliment de la promesa de matrimoni pot donar lloc a les accions previstes als articles 6 i 7, amb exclusió de qualsevol altra acció que no sigui la reparació de perjudicis, i en cap cas pot donar lloc a l’acció per exigir la celebració del matrimoni.
Article 6
1. Pot demanar-se la restitució de les donacions fetes a causa de la promesa de matrimoni, si aquest no ha estat celebrat.
2. L’acció per reclamar la restitució de les donacions fetes a causa de la promesa de matrimoni prescriu en el termini d’un any, comptat des del dia de la negativa a la celebració del matrimoni, notificada fefaentment per qualsevol dels promesos, o a comptar del trentè (30è) dia posterior a la data d’haver estat fefaentment requerit un dels promesos, o a comptar des del dia de la mort d’un d’ells.
Article 7
1. L’incompliment sense causa justa de la promesa de matrimoni, feta per persona major d’edat o per menor autoritzada per qui ha de donar l’assentiment per a la celebració del matrimoni, produeix l’obligació de rescabalar l’altra part de les despeses fetes i de les contretes a causa de la promesa.
2. L’acció prescriu en el termini d’un any, comptat des del dia de la negativa a la celebració del matrimoni, notificada fefaentment per qualsevol dels promesos, o a comptar del trentè (30è) dia posterior a la data d’haver estat fefaentment requerit un dels promesos i sempre que aquest no hagi donat resposta.
Capítol 4. Drets i deures dels cònjuges
Article 8
1. El matrimoni atribueix a ambdós cònjuges els mateixos drets i els imposa també el compliment dels mateixos deures.
2. Els drets i deures que la Llei estableix com a conseqüència del matrimoni són irrenunciables.
Article 9
Els cònjuges estan obligats a viure junts, llevat de justa causa que ho impedeixi, a respectar-se mútuament, a guardar-se fidelitat, a ajudar-se moralment i material i a actuar sempre en interès de la família.
Article 10
El matrimoni imposa a ambdós cònjuges l’obligació de mantenir i educar els fills, tenint en compte les aspiracions i les capacitats d’aquests, i d’acord amb els mitjans econòmics de la família.
Article 11
El marit i la muller han de contribuir al sosteniment de les despeses familiars en la forma establerta per les normes que regulin llur règim econòmic matrimonial.
Article 12
1. Els cònjuges determinen de comú acord el seu domicili. En cas de desacord, oïdes les parts, el fixa la jurisdicció civil, tenint en compte l’interès de la família.
2. La pàtria potestat sobre els fills no emancipats l’exerceixen conjuntament els pares, en benefici d’aquells. En cas de desacord, oïdes les parts, el parer dels fills si escau, i el Ministeri Fiscal, la jurisdicció civil disposa el que sigui procedent.
3. Les matèries relatives a la tutela, al règim econòmic matrimonial, a les despeses familiars, a l’autonomia patrimonial i, en general, als drets i les obligacions dels cònjus, es regeixen per la legislació vigent.
Article 13
SENSE CONTINGUT per la llei 14/2004, del 3 de novembre, qualificada de modificació de la llei qualificada del matrimoni
Capítol 5. Formes de celebració del matrimoni
6/193
Article 14
L’ordenament jurídic del Principat d’Andorra reconeix dues formes de celebració del matrimoni:
El matrimoni civil.
El matrimoni canònic.
Article 15
1. Els contraents tenen llibertat plena per optar per qualsevol de les dues formes de celebració del matrimoni
2. Únicament poden optar per les dues formes de celebració del matrimoni si, en primer lloc, contreuen matrimoni civil.
Títol II. El matrimoni civil
Capítol 1. Règim jurídic i precisions conceptuals
Article 16
El matrimoni civil es regeix per les disposicions generals del títol I i per les particulars d’aquest títol II.
Article 17
1. Sempre que es faci al·lusió al parentiu per consanguinitat en aquest títol II, es determinarà d’acord amb el còmput romanístic.
2. La consanguinitat es compta per línies i graus.
3. Per comptar el grau de parentiu en línia recta, es compta el nombre de generacions o persones fins a aquella amb la qual es fa el còmput. Hi ha tants graus com persones, descomptant la primera.
4. Per comptar el grau de parentiu en la línia col·lateral, es puja fins al primer ascendent comú i es torna a baixar fins a la persona amb la qual es fa el còmput. Hi ha tants graus com persones, descomptant la primera.
Capítol 2. Els requisits del matrimoni civil
Article 18
No poden contreure matrimoni civil:
1. Els menors de 16 anys, llevat que siguin dispensats d’aquest impediment d’acord amb l’article 20.
2. Els qui estiguin lligats per un vincle matrimonial.
Article 19
No poden contreure matrimoni civil entre ells:
1. Els parents en línia recta per consanguinitat o adopció.
2. Els parents en línia col·lateral per consanguinitat fins al quart grau.
3. Els adoptats amb llurs germans adoptius.
4. Els condemnats com a autors o còmplices de la mort del cònjuge de qualsevol d’ells.
Article 20
La jurisdicció civil, oït el parer del Ministeri Fiscal, pot dispensar, amb justa causa i a petició de part, dels impediments següents:
1.-El d’edat, sempre que es tracti de majors de catorze
anys, oint prèviament les persones que exerceixen llur pàtria potestat o tutela, les quals en tot cas han de manifestar si atorguen llur assentiment al matrimoni o si s’hi oposen.
2. El de consanguinitat en línia col·lateral en quart grau.
3. Els que es derivin de l’adopció.
4. El del punt 4 de l’article 19.
Capítol 3. L’expedient previ a la celebració del matrimoni civil
7/193
Article 21
1. Les persones que desitgin contreure matrimoni civil han de promoure expedient, personalment o per mitjà de persona amb poder notarial especial, davant el Registre Civil. Aquest expedient comprendrà:
1.1) Un escrit, signat per ambdós contraents, en què s’ha de fer constar el nom, els cognoms, l’estat, el lloc i la data de naixement, la nacionalitat, la professió, la residència i el domicili de cada un dels contraents; el nom i els cognoms de llurs pares, així com el lloc de celebració del matrimoni, en què s’ha de manifestar la seva voluntat de contreure matrimoni.
1.2) Un certificat de naixement dels futurs contraents.
1.3) Un document acreditatiu de l’estat civil.
1.4) Els documents que acreditin el domicili i la residència efectiva dels contraents.
2. Si els futurs contraents no poden acreditar el seu estat civil, el registrador civil els ha de demanar l’aportació de noves proves que ho acreditin.
Article 22
1. La celebració del matrimoni civil ha de ser precedida per la publicació de les proclames matrimonials, en les quals s’expressen totes les dades a què es refereix l’article 21.1.
2. La publicació de les proclames és efectuada pel Registre Civil, d’acord amb la seva legislació.
Article 23
El matrimoni civil pot celebrar-se a partir del cinquè dia posterior a la data en què s’hagi complert el termini de publicació. Si dintre dels sis mesos posteriors no se celebra el matrimoni civil, haurà de repetir-se’n la publicació.
Article 24
La reducció del termini de publicació de les proclames, s’estableix d’acord amb el que disposa la legislació del Registre Civil.
Article 25
L’autorització o la denegació de la celebració del matrimoni civil es regeix per la legislació del Registre Civil.
Capítol 4. El consentiment
Article 26
No hi ha matrimoni civil vàlid sense consentiment matrimonial.
Article 27
No poden prestar un consentiment vàlid les persones que no tenen suficient ús de raó en el moment de contreure matrimoni civil o que per causes psíquiques no poden assumir les obligacions essencials del matrimoni.
Per verificar aquests casos, el registrador civil ha d’encarregar un dictamen mèdic-psiquiàtric.
Article 28
L’error sobre la persona o el refús d’una qualitat del matrimoni impedeixen la validesa del consentiment matrimonial.
Article 29
No pot prestar un consentiment vàlid qui contreu matrimoni civil enganyat per frau, provocat per obtenir el seu consentiment, sobre una qualitat de l’altre contraent, que per la seva naturalesa pot pertorbar greument la vida conjugal.
Article 30
No pot prestar un consentiment matrimonial vàlid el qui contreu matrimoni civil per violència o por greu provinent d’una causa externa, encara que no s’hagi provocat intencionadament, per alliberar-se’n.
Article 31
La condició, el termini i el mode es consideren sempre com no posats.
8/193
Capítol 5. La forma de celebració del matrimoni civil
Article 32
1. El matrimoni civil se celebra públicament a la casa del Comú, en presència de dos testimonis majors d’edat i davant del cònsol major de la parròquia en què un dels contraents tingui la residència efectiva o en què hagin decidit lliurement celebrar el matrimoni.
2. El cònsol major pot delegar les seves funcions en la celebració del matrimoni civil en el cònsol menor, o en un membre del Consell del Comú de la parròquia.
Article 33
1. El cònsol o el seu delegat, en presència dels dos testimonis i dels contraents, es limita a donar lectura als articles 8, 9, 10 i 11 i pregunta a cada una de les parts si desitja contreure matrimoni amb l’altra.
2. Després que els contraents hagin expressat, verbalment o, en cas de no poder parlar, per signes equivalents, el consentiment matrimonial, el cònsol o el seu delegat els declara units en matrimoni.
3. El cònsol o el seu delegat, els contraents i els testimonis signen tot seguit l’acta de matrimoni civil, en dos exemplars, segons el model establert.
4. Un exemplar de l’acta de matrimoni és tramesa pel cònsol o pel seu delegat al Registre Civil el primer dia hàbil següent a la celebració del matrimoni. L’altre exemplar restant es conserva als arxius del Comú corresponent.
Article 34
1. En cas d’imminent perill de mort d’un dels contraents, qualsevol cònsol, després d’informe previ d’un metge o del metge forense, acompanyat de dos testimonis, procedeix a la celebració del matrimoni civil sense necessitat de l’expedient previ ni de proclames. És suficient la declaració jurada dels contraents i dels testimonis, fent constar que no existeix cap impediment entre ells, que no sigui dispensable d’acord amb aquesta Llei.
2. En cas de motiu greu, el cònsol es pot desplaçar al domicili o residència d’un dels contraents, per celebrar el matrimoni.
Article 35
El cònsol no pot negar-se a procedir a la celebració del matrimoni per si mateix o pel seu delegat. En el cas que consideri que hi ha algun motiu raonable contra la celebració del matrimoni, ho ha de posar immediatament en coneixement del registrador, el qual haurà de resoldre en el termini màxim de tres dies hàbils, sense perjudici del que preveu l’article 25.
Capítol 6. La nul·litat del matrimoni civil
Article 36
És nul el matrimoni civil celebrat:
1. Entre persones concernides per algun dels impediments establerts pels articles 18 i 19, llevat del cas de dispensa establert a l’article 20.
2. Sense consentiment matrimonial o amb els vicis de consentiment establerts pels articles 27, 28, 29 i 30.
3. Sense la intervenció del cònsol o de la persona delegada per ell o sense la presència dels testimonis.
4. Sense l’autorització establerta per l’article 25, excepte el cas previst en l’article 34.
Article 37
El matrimoni civil que sigui nul en virtut de les disposicions del capítol 4 d’aquest títol es convalida si els contraents conviuen durant un any a comptar:
1. De llur majoria d’edat, quan hagin contret matrimoni invàlidament per raó de l’impediment d’edat establert per l’article 20.
2. Del moment en què s’esvaeixi l’error o es descobreixi el frau o cessin la violència o la por, a què es refereixen els articles 28, 29 i 30.
Article 38
La declaració de nul·litat del matrimoni civil no invalida els efectes produïts respecte dels fills i del contraent o contraents de bona fe, la qual es presumeix si no es prova el contrari.
9/193
Capítol 7. La separació matrimonial
Article 39
Són causes de separació:
1. L’abandó injustificat de la llar conjugal.
2. La infidelitat conjugal.
3. Els maltractaments, les injúries greus i aquelles altres causes que facin la vida conjugal massa difícil.
4. L’alcoholisme, la drogodependència o les pertorbacions mentals, sempre que l’interès de l’altre cònjuge o el de la família exigeixin la suspensió de la convivència.
5. La violació greu i reiterada dels deures envers els fills.
6. El cessament efectiu de la convivència conjugal, sense causa justa, durant el termini d’un any.
7. El mutu consentiment d’ambdós cònjuges.
8. En general, qualsevol altra causa que, a judici dels òrgans jurisdiccionals competents, sigui suficient per creure que no és possible ni convenient una normal cohabitació entre els cònjuges.
Article 40
La sentència de separació, o l’aprovació del conveni de separació a què es refereix l’article 61, produeixen la suspensió de la vida en comú i els altres efectes previstos per la Llei.
Article 41
Els cònjuges poden, de comú acord, fer cessar els efectes de la sentència o del conveni esmentat en l’article anterior, mitjançant una declaració expressa que ho expliqui al Registre Civil i a la jurisdicció civil.
Capítol 8. La dissolució del matrimoni civil
Article 42
El matrimoni vàlidament contret és dissolt per les causes següents:
1. Per la mort d’un dels cònjuges.
2. Per la declaració de mort d’un dels cònjuges.
3. Pel divorci.
Article 43
1. Les causes de divorci són:
1.1) El mutu consentiment d’ambdós cònjuges, transcorregut almenys un termini d’un any després de presentada la demanda de separació, o d’haver signat fefaentment un conveni de separació conjugal.
1.2) El cessament efectiu de la convivència durant almenys dos anys ininterromputs, després de la interposició de la demanda de separació , tant si ha recaigut resolució judicial ferma com si no n’hi ha recaigut.
1.3) El cessament efectiu de la convivència durant almenys tres anys ininterromputs.
1.4) La condemna per sentència ferma d’un cònjuge per haver atemptat contra la vida de l’altre, d’ascendents o de descendents.
1.5) La condemna per sentència ferma d’un cònjuge a una pena efectiva de privació de llibertat superior a un any, sempre que es tracti d’un delicte dolós.
2. Si el divorci és sol·licitat pels dos cònjuges, o per un sol amb el consentiment de l’altre, ha d’haver-se proposat el conveni relatiu als fills i als béns a què fa referència l’article 61.
Títol III. El matrimoni canònic
Article 44
Els efectes civils del matrimoni canònic es regeixen per les disposicions generals del títol I d’aquesta Llei.
Article 45
El matrimoni canònic produeix plens efectes civils des de la seva celebració.
10/193
Article 46
La legislació del Registre Civil estableix l’obligació i el procediment per a la inscripció del matrimoni canònic en el Registre Civil.
Segona part. Normes processals en les causes matrimonials
Títol IV. Disposicions generals comunes a tots els règims jurídics de matrimoni
Capítol 1. Jurisdicció competent
Article 47
Les causes de separació, nul·litat o divorci interposades davant la jurisdicció civil se substancien d’acord amb aquesta Llei.
Article 48
Els tribunals andorrans no tenen competència per entendre en les causes que afectin el vincle matrimonial i que hagin d’ésser substanciades en aplicació d’una llei estrangera, llevat del supòsit en què un, almenys dels cònjuges, sigui andorrà.
Article 49
La jurisdicció civil del Principat d’Andorra és competent en les causes matrimonials següents:
1. De separació, nul·litat i divorci de matrimoni civil celebrat a Andorra regit per aquesta Llei.
2. De separació i divorci de cònjuges units per matrimoni canònic, si la part demandada té domicili i residència a Andorra.
3. De separació de cònjuges units per matrimoni civil celebrat fora d’Andorra, si la part demandada té domicili i residència a Andorra.
4. De separació i divorci dels cònjuges andorrans o residents, casats a Andorra, amb anterioritat a aquesta Llei.
5. De separació i divorci dels dos cònjuges andorrans, o d’un cònjuge andorrà amb un cònjuge estranger, casats canònicament o civil a l’estranger, si el matrimoni figura inscrit a Andorra.
Article 50
En cas de conflicte de jurisdiccions és competent la jurisdicció civil.
Capítol 2. Les mesures provisionals per demanda de nul·litat, de separació o de divorci
Article 511
1. La jurisdicció civil, a instància del cònjuge que ha formulat demanda de nul·litat, de separació o de divorci, o que es proposi formular-la, apreciant la necessitat i la urgència del cas i tenint en compte els interessos familiars més necessitats de protecció, pot disposar les mesures provisionals que consideri oportunes en relació amb la separació dels cònjuges, amb l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar i, oït el Ministeri Fiscal, amb la guarda i cura dels fills menors d’edat i el règim de visites, amb la contribució dels cònjuges a les càrregues del matrimoni i a les despeses extraordinàries dels fills, i la fixació de la pensió per als fills. L’òrgan jurisdiccional pot igualment prohibir a un dels cònjuges entrar en contacte amb l’altre o amb els propis fills, en cas de perill greu per a la seva integritat física o psicològica.”
Redacció anterior
1 Modificació de la llei 3/2012 del 19 d’abril
11/193
1. La jurisdicció civil, a instància del cònjuge que ha formulat demanda de nul·litat, de separació o de divorci, o del que es proposi formular-la, apreciant la necessitat i la urgència del cas i tenint en compte els interessos familiars més necessitats de protecció, pot disposar les mesures provisionals amb vista a la separació dels cònjuges, a l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar, i oït el Ministeri Fiscal, a la guarda i cura dels fills menors d’edat, a la contribució dels cònjuges a les càrregues del matrimoni, i a la conservació i l’administració dels béns del matrimoni i la fixació de la pensió per als fills.
2. Quan aquestes mesures s’hagin adoptat abans de l’admissió de la demanda de nul·litat, de separació o de divorci, queden sense efecte si en el termini de 30 dies naturals no s’hi interposa aquella demanda.
Capítol 3. Efectes de la declaració de nul·litat del matrimoni, de separació i de divorci
Article 52
Les sentències de declaració de nul·litat del matrimoni, de separació dels cònjuges o de divorci no eximeixen els pares de llurs obligacions envers els fills.
Article 53
Totes les mesures sobre educació i guarda dels fills s’adopten en el seu interès i benefici. La jurisdicció civil pren les mesures, després d’escoltar si és possible el parer dels fills menors d’edat, oït el Ministeri Fiscal.
Article 54
1. L’exercici de la pàtria potestat, entès com una obligació dels pares, correspon a ambdós consorts. Un consort pot perdre aquest exercici en virtut de resolució judicial ferma.
La decisió judicial que atribueixi la pàtria potestat al consort al qual s’hagi confiat la guarda dels fills haurà de ser motivada.
En tot cas, la decisió judicial determina també en quines condicions el cònjuge que no exerceixi la pàtria potestat pot visitar els fills, comunicar-se amb ells i tenir-los en la seva companyia.
2. La jurisdicció civil, oït el Ministeri Fiscal, pot limitar el dret de visita, comunicació i companyia al·ludits en l’apartat precedent i, excepcionalment, fins i tot suspendre’l, en cas d’incompliment greu dels deures imposats per la decisió de l’autoritat competent i si es donen circumstàncies molt greus que ho aconsellin.
3. Les ulteriors noces no afecten la pàtria potestat, que s’exercita sense cap intervenció del nou cònjuge.
Article 55
La sentència ferma de separació, de nul·litat, o de divorci, determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni.
Article 56
L’ús del domicili familiar i dels seus objectes, que no siguin personals de cadascun dels cònjuges, es determina, a manca d’acord, tenint en compte el cònjuge més necessitat i l’interès dels fills.
Article 57
1. En el cas de separació o divorci, el cònjuge que experimenti un desequilibri econòmic en relació a l’altre i que ocasioni un empitjorament respecte a la seva situació anterior en el matrimoni, té dret a una pensió que es fixarà en la resolució judicial, en atenció a les circumstàncies del cas i als següents aspectes:
a) L’acord dels cònjuges.
b) L’edat i l’estat de salut.
c) La qualificació professional i les probabilitats d’accés a un lloc de treball.
d) Els recursos econòmics i les necessitats de cada cònjuge.
e) La pèrdua eventual d’un dret de pensió.
f) La duració del matrimoni i de la convivència conjugal.
g) La dedicació passada i futura a la família.
h) La col·laboració amb el seu treball a les activitats mercantils, industrials o professionals de l’altre cònjuge.
2. La pensió fixada, com també les bases d’actualització de la pensió i les garanties per al seu pagament, es podrà modificar per alteracions substancials dels recursos econòmics d’un i altre cònjuge.
12/193
3. La pensió fixada pot ser substituïda, mitjançant conveni acordat en qualsevol moment, per la constitució d’un vitalici, d’un usdefruit sobre determinats béns o pel lliurament d’un capital en béns o en diners.
4. El dret a la pensió s’extingeix pel cessament de la causa que el va motivar, per compliment del termini fixat, per contreure el creditor un nou matrimoni o per viure maritalment amb un altra persona; no s’extingeix per la mort del deutor, però els seus hereus poden sol·licitar judicialment la reducció o la supressió de la pensió, si el cabal hereditari no pot satisfer el deute o la pensió afecta els seus drets legitimaris.
Article 58
1. En tràmit d’execució de sentències fermes i definitives de separació, de nul·litat o de divorci, la jurisdicció civil adoptarà totes les mesures pertinents per garantir el compliment de les disposicions d’aquest capítol i el tenor de les dites sentències.
2. A demanda de qualsevol de les parts davant la jurisdicció civil les sentències o altres resolucions canòniques fermes i definitives relatives a la dissolució o nul·litat del vincle matrimonial, tenen plena eficàcia civil d’acord amb l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
Títol V. Normes processals en les causes matrimonials davant la jurisdicció civil
Capítol 1. Les causes de nul·litat del matrimoni i de divorci
Article 59
Les causes de nul·litat i de divorci del matrimoni civil es tramiten segons les normes comunes del procediment declaratiu abreujat, amb les excepcions contingudes en els articles d’aquest títol.
Article 60
1. L’acció per demanar la declaració de nul·litat del matrimoni civil o de divorci correspon:
a) Als cònjuges.
b) Al ministeri fiscal.
c) A qui hagi estat víctima de la violència, de la por greu o de l’engany, a què es refereixen els article 29 i 30.
d) A les persones que tinguin un interès directe i legítim. En aquest cas la jurisdicció civil s’ha de pronunciar prèviament sobre l’existència o la inexistència del dit interès, oït el Ministeri Fiscal.
2. L’acció per demanar la declaració de divorci s’extingeix per la mort de qualsevol dels cònjuges i per la reconciliació, la qual ha de ser expressa quan tingui lloc després de la interposició de la demanda.
La reconciliació posterior al divorci no produeix efectes jurídics, però els divorciats podran contreure entre ells un nou matrimoni.
Capítol 2. Requisits per a la separació dels cònjuges
Article 612
1. Els cònjuges poden separar-se de mutu acord, si estableixen en un conveni escrit un règim de separació, que comprengui tots els aspectes exigits per les disposicions dels articles 52 al 57, i el conveni és aprovat per la jurisdicció civil, que ha de vetllar perquè els drets d’ambdós cònjuges i els dels fills restin suficientment protegits.
1 bis. El procediment per a l’aprovació del conveni a què es refereix l’apartat precedent s’inicia bé per mitjà d’una demanda conjunta adreçada al batlle, acompanyada del conveni i de les proves escaients, o bé mitjançant un escrit conjunt dels cònjuges en qualsevol moment en el marc d’un procediment contenciós, en el qual s’interessi la continuació del procés de mutu acord, i acompanyat del conveni i de les proves
2 Apartat 1bis afegit per la llei 3/2012 del 19 d’abril
13/193
escaients. En particular les parts han d’aportar els documents que acreditin la seva nacionalitat i residència, la celebració del matrimoni i la filiació dels fills comuns, quan procedeixi; han d’aportar també els documents que permetin valorar la capacitat econòmica de cada un d’ells, les necessitats econòmiques dels fills a càrrec, quan escaigui, i qualsevol altra circumstància que considerin oportuna.”
2. Abans de refusar l’aprovació del conveni de separació, la mateixa jurisdicció civil ha d’invitar els cònjuges que estableixin un nou conveni que inclogui les estipulacions que la jurisdicció els indiqui, d’acord amb la Llei.
Article 62
Llevat del cas previst per l’article precedent, són d’aplicació a les causes de separació dels cònjuges les disposicions del capítol 1 d’aquest mateix títol.
Capítol 3. Les mesures provisionals
Article 633
1. El cònjuge que es proposi presentar una demanda de nul·litat, de separació o de divorci pot sol·licitar prèviament l’adopció de les mesures provisionals a què es refereix l’article 51 mitjançant un escrit adreçat a la Batllia; aquesta sol·licitud també la pot formular conjuntament amb l’escrit de demanda. Qualsevol dels cònjuges pot fer-ho així mateix en qualsevol moment posterior, durant la substanciació del judici principal, abans que recaigui sentència.
2. Si la sol·licitud de mesures provisionals es presenta abans de la demanda, s’assigna, per torn, al batlle que correspongui, el qual serà també competent per resoldre sobre la demanda principal, si es presenta durant la tramitació de les mesures provisionals o dins del termini previst a l’article 51.2. Si la sol·licitud de mesures provisionals es presenta conjuntament amb l’escrit de demanda, o amb posterioritat a aquesta demanda, és competent per resoldre-la el batlle que coneix la causa principal.
3. Un cop rebuda la sol·licitud de mesures provisionals, el batlle cita els cònjuges i, quan hi ha fills menors interessats, el Ministeri Fiscal, en una compareixença conjunta que té per objecte exclusiu l’adopció d’aquestes mesures. La compareixença s’ha de celebrar dins dels deu dies hàbils següents a la data de la sol·licitud, i els cònjuges han d’assistir-hi acompanyats dels seus advocats i proveïts de tots els elements de prova de què es vulguin valer i que estiguin a la seva disposició. En el cas que algun dels cònjuges, degudament citat, comparegui sense advocat, serà assistit per l’advocat de guàrdia.
En particular les parts han d’aportar els documents que acreditin la seva nacionalitat i la seva residència, la celebració del matrimoni i la filiació dels fills comuns, quan sigui procedent; han d’aportar també els documents que permetin valorar la capacitat econòmica de cada una, les necessitats econòmiques dels fills a càrrec, quan escaigui, i qualsevol altra circumstància que considerin oportuna.
4. En l’acte de compareixença, el batlle invita els cònjuges a posar-se d’acord sobre les mesures provisionals a adoptar. Aquest acord no és vinculant per a les pretensions respectives de les parts en el procediment principal de nul·litat, de separació o de divorci, ni per a la decisió que adopti el Tribunal en relació amb les mesures definitives. Si una de les parts, degudament citada, no compareix, s’ha de procedir en la forma prevista al punt 6 d’aquest article.
5. Si els cònjuges arriben a un acord, el batlle, després d’escoltar el Ministeri Fiscal, quan escaigui, pot aprovar-lo i, en aquest cas, dicta un aute en el qual resol l’adopció de les mesures. Aquest aute pot ser modificat en la forma prevista al punt 7 d’aquest article.
6. Quan els cònjuges no arribin a un acord, o l’acord a què arribin no sigui aprovat pel batlle, el batlle ha d’escoltar les seves al·legacions i les del Ministeri Fiscal, quan escaigui; ha d’examinar les proves que aportin, i ha de resoldre mitjançant un aute, que dicta en el mateix moment o dins dels 5 dies hàbils següents. Per excepció, si el batlle, d’ofici o a instància de part, considera procedent practicar alguna prova que no es pugui dur a terme en el mateix acte, ha d’assenyalar una data per fer-ho al més aviat possible, però pot, tanmateix, adoptar algunes mesures amb caràcter provisionalíssim mentre no dicta la resolució. Un cop practicada la prova, el batlle la trasllada a les parts perquè en un termini de cinc dies hàbils formulin els escrits de conclusions, i resol dins dels cinc dies hàbils següents mitjançant un aute.
3 Modificació de la llei 3/2012 del 19 d’abril
14/193
7. Les mesures provisionals adoptades queden sense efecte en el supòsit previst per l’article 51.2, quan siguin substituïdes per les que estableixi la sentència, o quan acabi el procediment principal d’una altra forma. Mentre subsisteixin, poden ser modificades pel batlle, en els supòsits en què s’hagi produït un canvi significatiu de les circumstàncies que es van tenir en compte per adoptar-les. El procediment serà el mateix que es preveu en aquest article.”
Redactat anterior
1. El procediment per a l’adopció de les mesures provisionals, a què es refereix l’article 51, s’inicia mitjançant demanda a la jurisdicció civil, acompanyada de les proves pertinents o de llur proposició.
2. La jurisdicció civil dóna immediatament trasllat de la demanda a l’altra part, fixant al mateix temps la data perquè compareguin ambdues parts. En l’acte de compareixença s’ha d’intentar la conciliació o contestar la demanda aportant o proposant les proves pertinents, i es pot formular reconvenció. En aquest darrer cas la jurisdicció civil atorga un termini de quinze dies a l’actora per contestar la demanda reconvencional.
3. Practicada la prova, les parts poden formular escrit de conclusions dins el termini de vuit dies, i, acte seguit, la jurisdicció civil dicta aute adoptant les mesures adients.
Article 64
En casos de necessitat o urgència, i a demanda expressa de part, el Batlle pot adoptar les mesures de tipus personal previstes a l’article 51, i acordar els auxilis econòmics imprescindibles, abans de donar trasllat de la demanda a l’altra part o en qualsevol moment posterior a aquest i anterior a la compareixença.
TSJC – Aute 070/07
II.- El present recurs no pot prosperar en atenció als arguments que, a continuació, s’exposen. Aquesta Sala ha tingut ocasió d’establir, en els darrers anys, una doctrina reiterada i consolidada en relació al procediment dels articles 63 i 64 de la Llei Qualificada del Matrimoni. En aquest sentit, s’ha posat de manifest que les mesures de l’article 51 que poden ésser adoptades pel procediment de l’article 64 de la Llei Qualificada requereixen d’una doble exigència: per una banda, s’escau que existeixin raons d’urgència o de necessitat per adoptar les referides mesures; ço que ha permès a aquesta Sala, per Aute de 27-4-2006, afirmar que aquestes raons no concorren quan ja existeix una separació de fet, de manera que les mesures a adoptar fins que s’estableixin les definitives per sentència, s’han de tramitar pel procediment de l’article 63 LQM . I, per l’altra, perquè el procediment de l’article 64 de la Llei Qualificada del matrimoni s’adopta quan encara no s’ha donat trasllat de la demanda i sense la concurrència de tots els principis processals (audiència, contradicció i defensa) que inspiren el procés civil, d’aquí que s’hagi d’adoptar amb extremada precaució i amb la perfecta presència de les exigències exposades.
Article 65
Els recursos contra les decisions sobre mesures provisionals, no tenen efecte suspensiu quant a l’execució de les dites mesures, llevat de decisió expressa i motivada en l’acte d’acceptació de l’apel·lació.
Article 66
La Llei del Registre Civil estableix quins són els actes inscriptibles i el procediment a seguir.
Disposició transitòria primera
Provisionalment, mentre no s’hagi promulgat la Llei del Registre Civil, tots els actes i les decisions que siguin competència del futur registrador, exclusivament quant al matrimoni civil, són assumits per un batlle de la Secció Administrativa; en conseqüència, sempre que en la present Llei es mencionen els mots "Registre Civil" o "registrador", s’ha d’entendre per "Batllia" o "batlle".
Disposició transitòria segona
Per la present Llei es crea el Registre Civil provisional, a càrrec de la Batllia, Secció Administrativa, de forma transitòria i fins a la data de posada en funcionament del Registre Civil d’Andorra, on s’han d’inscriure únicament els fets o actes relatius al matrimoni civil, celebrat d’acord amb la present Llei.
Disposició transitòria tercera
15/193
Mentre no sigui d’aplicació la Llei del Registre Civil, el procediment previ a la celebració del matrimoni civil i la seva inscripció al Registre, és el següent:
1. Per formalitzar l’expedient previ a la celebració del matrimoni civil a Andorra, ambdós contraents han de comparèixer davant la Batllia, signant una declaració del matrimoni segons el model provisional establert pel Reglament del Govern, acompanyada d’una certificació d’estat civil i d’un certificat de residència, demanant que es procedeixi a les proclames. Una vegada rebuda la declaració, el batlle n’examina la suficiència i la procedència del matrimoni celebrador, examinant tant els requisits de validesa com els de licitud, oït, si és el cas, el Ministeri Fiscal i pren una de les decisions següents:
a) Suspendre la tramitació de l’expedient per insuficiència de dades o per improcedència.
b) Denegar motivadament la continuació de l’expedient.
c) Continuar l’expedient.
En els dos primers casos la decisió del batlle és recurrible davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
En el tercer cas s’ha de disposar que es facin les proclames que s’han de fer segons disposa el Reglament del Govern.
2. Cinc dies després d’haver-se esgotat el temps d’exhibició de les proclames i a la vista de les eventuals denúncies d’impediments i de la formalització de les oposicions al matrimoni, el batlle pren una de les decisions següents:
a) En el cas en què cumulativament es compleixin les dues condicions següents: 1) Que no hi hagi cap element, que el batlle, en la seva funció qualificadora, estimi que s’oposa a la validesa i la licitud del matrimoni projectat i, 2) Que no hi hagi cap denúncia ni oposició, declara autoritzar la celebració.
b) En el cas en què hi hagi denúncies d’impediment, però sense formalització d’oposició, el batlle dóna trasllat de l’expedient al Ministeri Fiscal, el qual, en el termini de cinc dies, si hi troba fonament legal, entaula l’oposició al matrimoni celebrador davant la jurisdicció civil ordinària. En aquest cas, com el cas en què l’oposició al matrimoni es formalitzi per part de tercers, se sobreseu l’autorització fins que recaigui sentència ferma autoritzant-lo o denegant-lo.
3. En el cas en què el matrimoni sigui celebrador a l’estranger entre futurs contraents un dels quals sigui andorrà o resident a Andorra, el batlle fa les proclames en la forma que s’ha dit anteriorment, a petició dels contraents o a petició de l’òrgan estranger que els demani.
En el cas en què l’òrgan estranger sol·liciti la pràctica de les proclames a Andorra, a un cònsol o a un òrgan judicial andorrà, aquests trameten la petició, l’exhort o la comissió rogatòria rebuts sense proveïr res, encara que provingui d’un òrgan judicial estranger, al batlle que qualifica la petició, i li dóna el curs oportú. Les respostes a les comissions rogatòries, els exhorts i les peticions, les adreça el batlle pel canal que es fixi per Reglament del Govern.
4. Si a resultes de les proclames fetes en virtut de l’apartat anterior, el batlle rep denúncies d’impediment o es formalitzen oposicions a Andorra, la Llei aplicable i la jurisdicció competent per entendre dels impediments i de les oposicions són:
a) Les andorranes si, almenys, un dels contraents és andorrà i en aquest cas es procedeix com es diu en les disposicions transitòries Segona i Tercera.1, o
b) Les nacionals dels contraents o del lloc de celebració, segons procedeixi, si cap d’ells no és andorrà, i solament algun d’ells és resident a Andorra.
En ambdós casos el batlle notifica a l’òrgan estranger que hagi sol·licitat les proclames la decisió, fent esment explícit de les presents disposicions transitòries. En cap cas no es poden fer proclames a Andorra quan les mateixes proclames o el matrimoni celebrador constitueixi frau a la llei nacional o contravingui l’ordre públic intern.
5. Les dispenses d’haver de formalitzar expedient i les dispenses de proclames són acordades pel president dels batlles, a petició conjunta dels dos contraents, oït el Ministeri Fiscal i el batlle competent. Les dispenses s’anoten en la inscripció de matrimoni en el moment de fer-se.
6. S’inscriuen al Registre provisional de la Batllia, els matrimonis civils celebrats a Andorra d’acord amb aquesta Llei.
També s’inscriuen els matrimonis civils celebrats a l’estranger entre cònjuges, un dels quals, almenys, sigui andorrà o resident a Andorra. Fins a la seva inscripció en el Registre provisional de la Batllia, el matrimoni no inscrit no perjudica els drets adquirits de bona fe per tercers.
7. La inscripció dels matrimonis civils celebrats a Andorra es fa com segueix:
El cònsol autoritzant o el seu delegat estén una acta de la celebració del matrimoni en dos exemplars segons el model determinat per Reglament del Govern, i la signa juntament amb els cònjuges i dos
16/193
testimonis hàbils. Un exemplar de l’acta resta al Comú, als sols efectes d’arxiu, sense que es pugui lliurar cap certificació a partir de la mateixa acta. L’altre exemplar serà tramès al batlle dins el primer dia hàbil següent a la celebració del matrimoni i serà inscrit dins el termini de les vint-i-quatre hores següents a la recepció, signant l’acta el sol batlle, i serà arxivat en el lligall corresponent. El batlle acusa rebut de l’acta al cònsol remitent.
8. La inscripció dels matrimonis celebrats a l’estranger entre cònjuges, un dels quals almenys és andorrà o resident a Andorra, ha d’ésser promoguda pel cònjuge andorrà o resident, a) si el matrimoni és civil s’ha d’inscriure la certificació literal de la inscripció en el Registre Civil del país on s’hagi celebrat el matrimoni dintre dels set dies següents a la celebració;
b) si el matrimoni és canònic s’ha d’inscriure la certificació literal canònica lliurada per l’òrgan canònic competent, notificada a través de l’ordinari d’Andorra.
En els dos casos la petició d’inscripció ha d’ésser signada pels dos contraents, els quals han de signar també la inscripció juntament amb el batlle.
Disposició transitòria quarta
En la data d’entrada en vigor de la Llei del Registre Civil, el batlle competent, d’ofici, trametrà la totalitat del Registre Civil provisional de la Batllia al registrador civil, quedant incorporat en la forma que la Llei del Registre Civil ho estableixi.
Disposició addicional primera
1. En les demandes conjuntes de separació i de divorci, el batlle pot admetre com a prova les declaracions de testimonis que s’aportin per escrit, si estan datades i signades en totes les planes per la persona que declara, amb l’esment manuscrit “llegit i aprovat”, i s’hi acompanya una còpia d’un document d’identitat del declarant.
2. El batlle també pot admetre com a prova les declaracions de testimonis a què es refereix l’apartat precedent en les demandes contencioses, quan s’aportin amb l’exclusiva finalitat d’acreditar la causa de separació o de divorci, i en les demandes de mesures provisionals i de modificació de mesures provisionals.”
Disposició addicional segona
Les mesures previstes als articles 62 i 63 d’aquesta Llei es poden adoptar també, a instància de part, en relació amb les persones que no estiguin casades ni acreditin una unió estable de parella, i amb els seus fills. En aquest cas, la resolució adopta la forma de sentència
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les normes o disposicions de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix aquesta Llei
Disposició final
Aquesta llei entrarà en vigor a partir de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 30 de juny de 1995
Josep Dalleres Codina
Síndic General
Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
17/193
Jacques Chirac
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra
18/193
19/193
Llei qualificada de les unions estables de parella
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha aprovat la següent:
Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella
Exposició de motius
L’article 6 de la Constitució proclama la igualtat davant la llei de totes les persones i que ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social. Alhora estableix que els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives. L’article 13, per altra banda, proclama que la condició civil i les formes de matrimoni han de regular-se per llei i estableix la promoció d’una política de protecció de la família, element bàsic de la societat.
En aquest sentit, el Consell General adoptà, el 30 de juny de 1995, la Llei qualificada del matrimoni com a norma de desplegament constitucional. S’omplia així de contingut el buit legal que existia pel que feia al matrimoni civil tenint en compte, alhora, les opcions de la separació i del divorci com a causa de dissolució del vincle matrimonial.
No obstant aquella important norma de modernització de les relacions personals, el legislador no pot mantenir-se allunyat de fenòmens que vénen cobrant una importància creixent en la societat andorrana. La manca de regulació legal d’aquests fenòmens provoca resultats discriminatoris no sols contraris a l’equitat sinó, moltes vegades, absurds i distorsionadors. Un d’aquests fenòmens socials que cal tractar amb racionalitat legal, i que és objecte de desplegament legal i d’estudi en la doctrina i en la jurisprudència de molts països, és el de les unions estables de parella.
Tot i partint de la tesi que no té perquè haver-hi identitat entre matrimoni i unió estable de parella, ja que obeeixen a opcions i plantejaments personals distints, és imprescindible respectar aquesta diferència, tant en l’àmbit social com en el jurídic, fent-la compatible amb el principi d’igualtat jurídica i de prohibició de discriminació que garanteix la Constitució en l’article 6. És per això que són tractades com a institucions diferents, intentant evitar des dels poders públics poder generar qualsevol greuge o sanció legal entre ambdues figures. Tal presa de posició es fonamenta en el necessari i inalienable lliure desenvolupament de la personalitat de cadascú, que podria resultar afectat si s’intentés impedir o limitar la convivència more uxorio.
Cal no oblidar per altra banda que el Consell d’Europa, del que formem part, postulava mitjançant Resolució de 7 de maig de 1988 la validesa dels contractes atorgats entre persones que viuen juntes en tant que parella no casada i de llurs disposicions testamentàries.
Andorra no està exempta d’aquesta nova realitat social i jurídica i per això s’adopta aquesta norma. S’ha estimat insuficient limitar-se a traslladar els principis essencials dels òrgans institucionals europeus en la nova regulació legislativa de les unions estables de parella, per la qual cosa s’intenta regular altres aspectes amb efectes jurídics establint un sistema de drets i obligacions durant la convivència i també en el supòsit de dissolució de la unió.
Amb la finalitat de regular els efectes personals i patrimonials de la convivència s’estableixen una sèrie de principis com el de seguretat jurídica i el d’autonomia de la voluntat, així com algunes normes de ius cogens com l’obligació de prestar-se aliments, la irrenunciabilitat al dret a la compensació econòmica en cas de ruptura de la unió, el supòsit d’enriquiment injust o el dret a una pensió periòdica de caràcter alimentari, per citar-ne algunes.
A partir dels raonaments exposats, el Consell General aprova aquesta Llei.
Capítol primer. Concepte
Article 1
Àmbit d’aplicació de la Llei
La present Llei regula els efectes personals i patrimonials de les unions estables de parella, sempre que almenys una de les parts tingui nacionalitat andorrana o la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra.
Article 2
20/193
Definició
1. És unió estable de parella la formada de forma duradora per dues persones, majors d’edat o menors emancipades, sense vincle de parentesc en línia recta per consanguinitat o adopció i en línia col·lateral per consanguinitat fins al quart grau, que conviuen en parella i que consten inscrits al Registre corresponent.
2. Per poder formalitzar la unió al Registre cap dels dos convivents pot estar unit per vincle matrimonial o per unió estable de parella a una altra persona.
Article 3
Condicions prèvies a l’acreditació
Les persones que desitgin acreditar la unió estable de parella, han de promoure expedient previ, mitjançant declaració, davant el Registre Civil, segons s’estableixi reglamentàriament.
La inscripció de la unió al Registre, tindrà lloc transcorregut el termini de sis mesos d’ençà la referida declaració, prenent efecte des del moment en què es promou l’expedient previ.
Article 4
Acreditació
La unió estable de parella s’acredita mitjançant la inscripció al Registre d’unions estables de parella del Registre Civil.
Capítol segon. Relacions i efectes personals i patrimonials
Article 5
Regulació de les relacions personals i patrimonials dels convivents
1. Els membres de les unions estables de parella regulen vàlidament, per conveni privat, les relacions personals i patrimonials derivades de la convivència i els drets i els deures respectius. També regulen les compensacions econòmiques que convinguin per al cas de cessament de la convivència, amb el mínim dels drets i deures que regula aquesta Llei, els quals són irrenunciables fins al moment en què són exigibles.
2. Com a mínim, el pacte entre els convivents estipula que els membres de la unió estable de parella contribueixen al manteniment de la casa i a les despeses comunes:
a) Amb el treball domèstic.
b) Amb llur col·laboració personal o professional no retribuïda o amb retribució insuficient, a la professió o a l’empresa de l’altre membre.
c) Amb els recursos procedents de llur activitat o de llurs béns, en proporció a llurs ingressos i, si aquests no són suficients, en proporció a llurs patrimonis.
Cada membre de la parella conserva el domini, el gaudi i l’administració dels seus béns.
3. L’existència de fills comuns comporta el reconeixement dels seus progenitors en el referit conveni.
Article 6
Les despeses comunes
1. Tenen la consideració de despeses comunes de la parella les necessàries per a llur manteniment i de les persones que tinguin a càrrec que convisquin amb ells, d’acord amb llurs usos i llur nivell de vida, i especialment:
a) Les originades en concepte d’aliments, en el sentit més ampli.
b) Les de conservació o millora de l’habitatge o altres béns d’ús de la parella.
c) Les originades per les atencions de previsió, sanitàries i educatives.
2. No tenen la consideració de despeses comunes les derivades de la gestió i la defensa dels béns propis de cada membre, ni, en general, les que responguin a l’interès exclusiu d’un dels membres de la parella, incloses les despeses de manteniment de fills no comuns quan aquests no conviuen amb ells.
Article 7
Adopció de menors
21/193
Les unions estables de parella poden procedir a l’adopció d’un menor si concorren les mateixes circumstàncies i requisits previstos legalment per a l’adopció conjunta, d’acord amb el que disposa la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març del 1996.
Article 8
Obligació de prestar aliments
Els membres de la parella estable tenen l’obligació de prestar-se aliments, amb preferència a qualsevol altre obligat.
Article 9
Ordre de preferència en la delació dativa
En el cas que un dels membres de la parella estable sigui declarat incapaç, el convivent ocupa el primer lloc en l’ordre de preferència de la delació dativa.
Article 10
Habitatge comú i béns mobles d’ús ordinari
1. El convivent titular de l’habitatge comú o dels mobles d’ús ordinari no pot portar a terme cap acte de disposició del seu dret que en comprometi l’ús sense el consentiment de l’altre o, si hi manca, d’autorització judicial, sempre que aquesta facultat de disposició no hagi quedat explícitament detallada i convinguda en el conveni privat que reguli les relacions personals i patrimonials de la parella.
2. L’acte efectuat sense consentiment o sense l’autorització prescrita per l’apartat anterior és anul·lable a instància de l’altre convivent, en el termini d’un any, des que en tingui coneixement, sense perjudici dels drets del tercer adquirent de bona fe i a títol onerós.
Article 11
Efectes derivats de la legislació vigent en matèria d’arrendaments de finques urbanes
Als efectes derivats de la legislació vigent en matèria d’arrendaments de finques urbanes, la persona unida per una relació estable de parella amb l’arrendatari s’equipara al cònjuge.
Article 12
Relacions derivades de l’acció protectora de la seguretat social
En les relacions derivades de l’acció protectora de la seguretat social el membre de la unió estable de parella s’equipara, a tots els efectes, al cònjuge.
Article 13
Efectes d’aplicació de la Llei qualificada d’immigració
Als efectes d’aplicació de la Llei qualificada d’immigració, de 14 de maig del 2002, les unions estables de parella s’equiparen al matrimoni, amb les dues salvetats següents:
a) La persona que hagi donat dret al reagrupament familiar de la seva parella segons les especificacions de la Llei qualificada d’immigració, de 14 de maig del 2002, no donarà dret al reagrupament familiar d’una nova parella fins que hagin transcorregut almenys cinc anys de l’anterior inscripció.
b) Si s’extingeix la unió estable de parella d’una persona que hagi obtingut una autorització d’immigració en el marc del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions de la Llei qualificada d’immigració, de 14 de maig del 2002, l’eventual nova unió estable de parella d’aquesta persona no podrà donar lloc al reagrupament familiar de la nova parella fins que hagin transcorregut almenys 5 anys de la cancel·lació al Registre de la unió estable de parella.
Article 14
Efectes d’aplicació de la legislació impositiva vigent sobre transmissions patrimonials immobiliàries
Als efectes d’aplicació de la legislació impositiva vigent sobre transmissions patrimonials immobiliàries, les unions estables de parella, així inscrites al Registre, s’equiparen al matrimoni.
Article 15
Efectes d’aplicació de la legislació laboral i de la funció pública vigents
Als efectes d’aplicació de la legislació laboral i de la funció pública vigents, les unions estables de parella, així inscrites al Registre, s’equiparen al matrimoni.
22/193
Capítol tercer. Extinció i efectes
Article 16
Efectes de la ruptura
En cas de ruptura de la convivència, els convivents no poden tornar a formalitzar una unió estable amb una altra persona fins que no hagin inscrit al Registre l’anotació de l’extinció, d’acord amb el què disposa aquesta Llei.
Són nuls els actes que contravinguin la prohibició establerta en aquest article.
Article 17
Causes i forma de l’extinció
1. La unió estable de parella s’extingeix per les causes següents:
a) Per comú acord.
b) Per voluntat unilateral d’un dels membres, notificada fefaentment a l’altre.
c) Per defunció o declaració judicial de mort d’un dels membres.
d) Per matrimoni d’un dels membres.
2. En cas que els convivents decideixin de mutu acord posar fi a llur relació han d’instar la cancel·lació al Registre mitjançant notificació per escrit i de forma fefaent.
L’extinció de la relació de mutu acord produeix els seus efectes a comptar de la data d’inscripció al Registre.
3. Quan un dels convivents decideix posar fi de forma unilateral a la relació estable de parella ha de notificar-ho fefaentment a l’altre convivent i instar-ne simultàniament la cancel·lació de la inscripció al Registre mitjançant la tramesa de còpia de la notificació.
L’extinció de la relació pren efectes tres mesos després de la notificació escrita feta de forma fefaent a l’altra part.
El matrimoni d’un dels membres comporta d’ofici la cancel·lació al Registre de la unió estable de parella.
4. En el supòsit d’extinció de la unió estable de parella per causa de defunció o declaració judicial de mort d’un dels seus membres, el membre sobrevivent o qualsevol altre interessat tramet còpia de l’acta de defunció o de la declaració judicial al Registre.
5. En el supòsit que l’extinció de la unió es produeixi per matrimoni d’un dels membres sense que s’hagi procedit a la notificació fefaent establerta a l’apartat 3 d’aquest article, o si les parts no han procedit a liquidar els drets i obligacions que resulten de l’acord signat entre elles, la jurisdicció ordinària és competent per entendre dels conflictes patrimonials que puguin sorgir, de la fixació dels danys i perjudicis que se’n puguin derivar i de qualsevol altra qüestió que hagi de ser sotmesa a la decisió dels tribunals.
Article 18
Efectes de l’extinció
1. L’extinció de la relació implica la revocació dels poders que qualsevol dels membres hagi atorgat a favor de l’altre.
2. Quan la convivència cessa en vida dels dos convivents s’ha d’estar, quant als seus efectes sobre les obligacions envers els fills, a l’ús del domicili familiar i dels seus objectes que no siguin personals de cadascun dels cònjuges i per a l’establiment de la pensió compensatòria per enriquiment injust, a allò que disposa el capítol 3 del títol IV de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995.
Article 19
Drets del membre sobrevivent
Quan l’extinció de la unió estable de parella es produeix per causa de mort d’un dels convivents, el membre sobrevivent té els drets següents:
a) A la propietat de les robes, del mobiliari i dels estris que constitueixen el parament de l’habitatge comú, sense computar-los, si escau, en el seu haver hereditari. Tanmateix, no accedeix a la propietat dels béns que consisteixin en joies, objectes artístics o històrics o altres que tinguin un valor extraordinari atès el nivell de vida de la parella i el patrimoni relicte, en especial els mobles de procedència familiar de propietat del convivent premort o en la part que li pertany.
b) A viure a l’habitatge comú durant l’any següent a la mort del convivent.
23/193
Aquest dret es perd si, durant l’any, l’interessat es casa o passa a conviure en unió estable de parella, de fet o de dret, amb una altra persona.
c) De subrogar-se al difunt en els termes que estableix la legislació vigent en matèria d’arrendaments de finques urbanes, si el difunt era l’arrendatari de l’habitatge.
Article 20
Successió legal o intestada
1. En el supòsit de successió intestada, el membre de la unió estable de parella sobrevivent té dret a rebre l’usdefruit d’un quart de l’herència, si els hereus són ascendents, descendents, germans o fills de germans del premort. Quan concorre amb altres col·laterals té dret a rebre l’usdefruit sobre la meitat de l’herència.
2. En defecte de descendents, d’ascendents i de col·laterals dins els límits assenyalats en la legislació vigent relativa al dret successori del Principat, ha de ser cridat a la successió el membre de la unió estable de parella sobrevivent, sempre que no constés extingida la unió al Registre.
3. No té dret a l’usdefruit la parella sobrevivent que hagi rebut del causant a títol gratuït, per actes inter vivos o mortis causa, béns per un valor igual o superior al de l’usdefruit. Els béns que hagués rebut per un valor inferior reduiran proporcionalment l’usdefruit.
Capítol quart. El Registre d’unions estables de parella
Article 21
Creació del Registre
Es crea el Registre d’unions estables de parella, a càrrec del registrador civil, amb la finalitat d’incoar l’expedient previ de declaració de la unió, acreditant la unió i eventualment l’extinció en cas de ruptura de la mateixa, i lliurar-ne testimoni fefaent mitjançant certificació.
Article 22
Requisits per a la inscripció al Registre
Per tal que el registrador civil pugui procedir a la inscripció al Registre d’unions estables de parella, els convivents han de presentar una sol·licitud a l’efecte, que ha d’anar acompanyada dels documents següents:
a) Declaració jurada de convivència.
b) Còpia del passaport en vigor o document d’identitat en vigor dels dos membres de la unió estable de parella.
c) Certificat de residència dels dos membres. Queden exemptes de complir aquest requisit documental les persones de nacionalitat andorrana.
d) Conveni privat degudament signat entre els membres de la unió estable de parella, el contingut del qual és com a mínim el que s’estableix al capítol segon.
e) Declaració jurada de dos testimonis conforme tenen constància de la convivència duradora.
Article 23
Requisits per a la cancel·lació de la unió estable de parella
1. L’anotació al Registre de l’extinció de la unió estable de parella es produeix en virtut del que disposa l’article 17. Estan legitimats per instar-la de forma conjunta ambdós convivents o de forma unilateral qualsevol d’ells, o bé qualsevol persona interessada en el supòsit que la causa de l’extinció sigui la mort d’un dels membres.
2. La simple presentació dels documents establerts en els apartats 2, 3 o 4 de l’article 17 és suficient perquè el registrador procedeixi a la cancel·lació al Registre de la unió estable de parella.
3. No es pot procedir a una nova inscripció sense la prèvia cancel·lació de la preexistent.
Article 24
Certificació del registrador
El registrador lliura certificació conforme consta inscrita la unió estable de parella o bé l’extinció de la unió, segons el cas, a petició de qualsevol dels membres de la parella o de persona que justifiqui, a criteri del registrador, tenir un interès legítim.
24/193
Capítol cinquè. Normativa aplicable i normes processals
Article 25
Normes d’aplicació i jurisdicció competent
La jurisdicció ordinària del Principat d’Andorra és competent en les causes que afecten les unions estables de parella inscrites al Registre.
Disposició addicional
El Govern, en el termini de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha d’establir els reglaments que l’hagin de desenvolupar.
Disposicions finals
Primera
Per determinar la llei aplicable a les unions estables de parella i amb caràcter supletori a la present Llei i a la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny del 1995, s’ha d’estar a allò previst amb caràcter general en les normes de Dret internacional privat respecte a les relacions matrimonials.
Segona
La present Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 21 de febrer del 2005
Francesc Areny Casal
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Jacques Chirac
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra
25/193
Reglament sobre la constatació registral de les unions estables de parella
Exposició de motius
La disposició addicional de la Llei qualificada 4/2005, de 21 del febrer, de les unions estables de parella preveu que "El Govern, en el termini de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha d’establir els reglaments que l’hagin de desenvolupar". Amb la finalitat de donar compliment al precepte esmentat es promulga aquest Reglament, que té com a finalitat desenvolupar les normes legals que fan referència al registre de les unions estables de parella en tot el que fa referència als efectes de la constància registral, l’organització del registre i els procediments per a la pràctica dels assentaments que preveu la Llei.
D’acord amb l’article 21 es configura el Registre de les Unions Estables de Parella com un registre independent del Registre Civil, ja que aquest és el sentit que cal atribuir al precepte esmentat, que precisament es refereix a la creació d’aquest nou registre a càrrec del registrador civil. Per tant, això vol dir que, mentre el matrimoni s’inscriu en una de les seccions del Registre Civil, el legislador andorrà ha optat pel criteri de crear un registre especial per a les unions estables de parella. Aquesta opció és coherent amb els principis que informen el dret andorrà, ja que, com posa de manifest el preàmbul de la Llei qualificada 4/2005, no ha d’haver-hi necessàriament una identitat entre matrimoni i unió estable de parella, perquè obeeixen a opcions i a plantejaments diferents; per aquest motiu la Llei les tracta com a institucions diferents.
Aquest plantejament legislatiu suposa que el Registre citat vagi a càrrec del registrador civil. D’aquesta manera, amb les particularitats que comporta el fet de no equiparar parella de fet i matrimoni, i amb la simplicitat de funcionament que requereix un registre d’aquest tipus, les normes que s’han aplicar, sempre d’acord amb la finalitat que se cerca i amb l’aplicació de les disposicions recollides tant en aquest Reglament com en la Llei d’Unions Estables de Parella, siguin subsidiàriament les que regulen el Registre Civil, i la inspecció i els recursos contra les decisions del registrador corresponguin a la jurisdicció ordinària.
A proposta del ministre de Justicia i Interior, el Govern en la sessió del 29 de juny del 2005, aprova el Reglament sobre la constatació registral de les unions estables de parella.
Article únic
S’aprova el Reglament sobre la constatació registral de les unions estables de parella, que entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament sobre la constatació registral de les unions estables de parella
Capítol I. Disposicions generals
Article 1
Finalitats
L’objecte d’aquest Reglament és establir les normes sobre organització i funcionament del Registre de les Unions Estables de Parella creat per l’article 21 de la Llei qualificada 4/2005, del 21 de febrer, d’unions estables de parella, per tal d’incoar l’expedient previ a la declaració de la unió, acreditar-ne l’existència, o eventualment declarar-la extingida, i lliurar-ne el testimoni fefaent mitjançant certificació.
Article 2
Àmbit
1. El Registre de les Unions Estables de Parella és únic per a tot el Principat d’Andorra i és a càrrec del registrador i el registrador suplent del Registre Civil.
2. Tenen accés al Registre els actes que afectin les parelles que convisquin de manera estable, sempre que compleixin els requisits fixats per la Llei i sempre que, com a mínim un dels seus membres tingui nacionalitat andorrana, o bé tingui residència principal i permanent al Principat d’Andorra.
Article 3
Adscripció
26/193
1. El Registre de les Unions Estables de Parella és una institució pública adscrita al departament de l’Administració central de la qual depèn el Registre Civil. El registrador de les Unions Estables de Parella gaudeix de plena independència en la seva funció qualificadora i les seves resolucions estan subjectes als recursos legalment previstos.
2. La inspecció del Registre de les Unions Estables de Parella correspon a un magistrat de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia o a un batlle adscrit a la Secció Civil, designats l’un o l’altre pel Consell Superior de la Justícia.
3. Sens perjudici de les inspeccions extraordinàries que es cregui oportú de realitzar, s’ha de practicar almenys una inspecció ordinària cada any, que té com a finalitat examinar els llibres del Registre i els expedients, així com qualsevol altre document que es consideri oportú, amb la finalitat de constatar el compliment de les prescripcions legals.
4. Del resultat de la inspecció s’aixeca acta per duplicat, un exemplar de la qual es lliura al registrador civil.
Article 4
Objecte
1. Tenen accés al Registre els actes que fan referència a la constitució, la modificació i l’extinció d’una unió estable de parella, així com els pactes que en regulen els aspectes personals, familiars i patrimonials i les seves modificacions, sempre que no siguin contraris a les lleis, ni limitadors de la igualtat de drets dels convivents.
2. No es pot inscriure la constitució d’una unió estable de parella, sense que abans s’hagin cancel·lat els assentaments preexistents, tant al mateix Registre com al Registre Civil, que es refereixin o als dos convivents o a un de sol i que siguin incompatibles amb aquesta constitució.
Article 5
Efectes de la constància registral
1. La inscripció al Registre de les unions estables de parella és voluntària. Pel que fa als seus efectes en relació amb els convivents o davant de tercers, s’estarà al que disposa la Llei qualificada de les Unions Estables de Parella.
2. Una vegada inscrita la unió, els efectes de la inscripció entre els membres de la parella es retrotreuen a la data en què es va sol·licitar l’expedient previ. No obstant això, els efectes davant de tercers solament es produiran a partir de la inscripció.
Article 6
Publicitat
1. El contingut del Registre de les Unions Estables de Parella s’acredita mitjançant certificacions lliurades pel registrador, que poden ser literals o en extracte.
2. El Registre de les Unions Estables de Parella és públic per a les persones que acreditin tenir un interès legítim per conèixer-ne el contingut. Estan legitimats per demanar certificacions qualsevol dels membres de la parella, els seus hereus, les terceres persones autoritzades per qualsevol dels membres de la parella per obtenir una informació determinada o els seus representants legals, les persones que justifiquin a criteri del registrador un interès legítim i els organismes jurisdiccionals.
Article 7
Informació
L’oficina de Registre de les Unions Estables de Parella té a disposició del públic un exemplar de la Llei d’Unions Estables de Parella, dels reglaments que la desenvolupen i dels formularis oficials.
Article 8
Gratuïtat
La inscripció i la tramitació de l’expedient al Registre de les Unions Estables de Parella són gratuïtes.
Capítol II
Article 9
Llibres del registre
27/193
El Registre de les Unions Estables de Parella és format per un llibre principal, un llibre auxiliar i un arxiu d’expedients. També es poden portar els llibres o els quaderns auxiliars que es creguin oportuns a criteri del registrador.
Article 10
Contingut dels llibres del registre
1. En el llibre principal es practiquen els assentaments que fan referència a la constitució d’una unió estable de parella, l’extinció, les modificacions que afecten els membres de la parella sense que en provoquin l’extinció i els pactes que regulen els aspectes personals, familiars i patrimonials dels membres de la parella, així com les modificacions.
2. El llibre auxiliar té com a finalitat establir la coordinació adequada entre els llibres del Registre, així com controlar i fer el seguiment dels expedients previs i portar a terme la correlació oportuna amb el Registre Civil.
3. L’arxiu d’expedients recull els lligalls dels expedients tramitats. S’obre un expedient per a cada sol·licitud, al qual s’assigna el número correlatiu que correspongui, que s’anota al marge de l’assentament practicat en el llibre principal.
Article 11
Format dels llibres
Els llibres que integren el Registre de les Unions Estables de Parella consten de 300 pàgines, que es poden portar mitjançant suport informàtic, estan formats per llibres o per fulls mòbils, en els quals s’estenen els assentaments corresponents i s’encapçalen i es tanquen mitjançant la diligència d’obertura i de tancament signades pel registrador, així com l’índex i un 20% de fulls en blanc.
Article 12
Pràctica dels assentaments
1. Els assentaments principals s’estenen sense deixar folis o espais en blanc en el lloc destinat a aquest tipus d’assentaments i es numeren de forma correlativa.
2. Al marge de cada plana del llibre on es practiquen els assentaments principals, s’ha de deixar en blanc el terç esquerre, que es destina a la pràctica dels corresponents assentaments marginals.
Article 13
Tipus d’assentaments
En el Registre de les Unions Estables de Parella es practiquen assentaments d’inscripció, que poden ser principals i marginals, i de cancel·lació.
Article 14
Inscripcions principals
Assentament principal és el que té com a finalitat acreditar la constitució d’una unió estable de parella als efectes dels articles 2 i 3 de la seva Llei reguladora que es practica en el llibre principal, el qual ha d’expressar les dades identificadores dels membres de la parella, la data de la resolució que acorda la inscripció i una referència a l’expedient previ que estableix l’article 3 de la Llei.
Article 15
Inscripcions marginals
1. Assentament marginal és el que complementa l’assentament principal d’inscripció de la unió estable de parella, amb la finalitat de proporcionar informació sobre modificacions de la unió estable de parella que no en provoquin l’extinció i de donar accés als pactes que regulen els aspectes personals, familiars i patrimonials dels convivents i les seves modificacions.
2. Les inscripcions marginals es poden practicar de forma simultània a la inscripció principal o amb posterioritat. En practicar-se la inscripció marginal s’ha de fer referència al títol i, si escau, a l’expedient que ha originat la pràctica de l’assentament.
Article 16
Assentament de cancel·lació
28/193
1. Assentament de cancel·lació és el que es practica en el llibre principal amb la finalitat d’acreditar l’extinció d’una unió estable de parella per qualsevol de les causes que preveu l’article 17 de la Llei.
2. En l’assentament de cancel·lació s’ha de fer constar la causa que l’ha originada i els seus efectes es fan extensius sobre l’assentament de la inscripció de la unió estable de parella i les inscripcions marginals.
Article 17
Relacions amb el Registre Civil
La inscripció i la cancel·lació d’una unió estable de parella ha d’ésser notificada al Registre Civil del Principat d’Andorra i determinarà la pràctica d’un assentament al marge de la inscripció de naixement dels convivents.
Capítol III. El procediment registral
Article 18
Principi de rogació
1. La inscripció de les unions estables de parella en el Registre és sempre voluntària i ha d’anar precedida de la incoació de l’expedient previ que preveu l’article 3 de la Llei, que han de promoure conjuntament els dos membres de la parella.
2. S’obre un expedient previ per a cada sol·licitud d’inscripció d’una unió estable de parella, el qual està format per la sol·licitud inicial i la resta de la documentació presentada o acompanyada posteriorment. Les sol·licituds d’inscripció marginal i de cancel·lació s’uneixen a l’expedient principal d’inscripció.
Article 19
Inici de l’expedient
1. L’expedient d’inscripció d’una unió estable de parella s’inicia mitjançant sol·licitud signada pels dos membres de la parella o per un de sol, acompanyada en aquest darrer cas d’un poder especial formalitzat en document públic per instar la sol·licitud, en el qual manifesta la voluntat de constituir una unió estable de parella.
2. Els interessats han de fer constar en la sol·licitud:
a) Que conviuen en situació de parella i durada de la convivència.
b) Que cap dels convivents no forma una unió estable de parella amb una altra persona i, si escau, que s’ha extingit la unió estable de parella anterior.
c) Que no existeix entre els membres de la unió estable de parella un vincle de parentiu en línia recta per consanguinitat o per adopció ni en la línia col·lateral per consanguinitat fins al quart grau.
Article 20
Documentació de la sol·licitud
La sol·licitud d’inscripció d’una unió estable de parella ha d’anar acompanyada dels documents següents:
a) Els passaports o documents d’identitat en vigor dels dos membres.
b) Per a les persones no andorranes, certificat de residència lliurat pel Servei d’Immigració en el cas de les residents legals al país, o d’empadronament en el cas de les no residents.
c) Conveni privat i protocol·litzat notarialment, atorgat pels membres de la unió estable de parella, el contingut del qual ha d’ésser com a mínim el que preveu la Llei.
d) Certificat literal de naixement dels dos membres de la parella.
e) Certificat d’estat civil o qualsevol altre document, lliurat per les autoritats competents, que a criteri del registrador, acrediti suficientment l’estat civil de la persona interessada.
f) En cas que existeixin, els documents que acreditin la convivència dels sol·licitants com a parella estable i la durada.
Article 21
Tramitació de l’expedient
1. Si la sol·licitud d’inici de l’expedient o la documentació presentada no s’ajusten a les previsions que estableixen els articles anteriors, el registrador requerirà als interessats que en el termini de quinze dies
29/193
hàbils esmenin les mancances o acompanyin la documentació preceptiva, amb indicació expressa que si no ho fan, es considerarà que han desistit de la petició d’inscripció.
2. Finalitzada la tramitació de l’expedient, els sol·licitants ratifiquen la demanda i es procedeix a fer la inscripció.
3. Als efectes d’aquest Reglament, l’acreditació de la situació duradora de convivència es fa mitjançant declaració dels dos membres de la parella davant el registrador, en la qual asseveren que han conviscut de manera estable, notòria i ininterrompuda en condicions d’afectivitat com a mínim durant un any.
Aquest termini no és exigible quan la parella que conviu té un fill comú.
4. L’acreditació de la convivència en les condicions que preveu l’apartat anterior, així com la concurrència dels altres requisits que estableix l’article 19.2 d’aquest Reglament, s’ha de fer també mitjançant declaració de dos testimonis idonis proposats pels convivents davant el registrador.
Article 22
Recursos
Contra la resolució del registrador que denega la inscripció, els interessats poden interposar recurs davant el Tribunal Unipersonal de la Batllia en el termini de tretze dies hàbils a comptar de la notificació de la resolució denegatòria.
Article 23
Pràctica d’inscripcions marginals
1. Per a la pràctica d’inscripcions marginals no és necessari instar la tramitació d’un expedient previ, sempre que a criteri del registrador les modificacions que originen respecte a la inscripció principal restin suficientment acreditades segons la documentació adjuntada a la sol·licitud d’inscripció.
2. La sol·licitud d’inscripció l’han d’instar els dos membres de la unió estable de parella, excepte en el cas que es tracti de rectificar errors materials.
Article 24
Règim jurídic de l’assentament de cancel·lació
1. S’ha de practicar l’assentament de cancel·lació d’una unió estable de parella quan s’extingeix per qualsevol de les causes que preveu l’article 17.1 de la Llei.
2. L’assentament de cancel·lació es pot practicar d’ofici quan s’acredita mitjançant certificació del Registre Civil el matrimoni, la defunció o la declaració judicial de mort d’un dels membres de la unió estable de parella.
3. Estan legitimats per demanar la pràctica de l’assentament de cancel·lació els dos membres de la parella, els hereus de qualsevol o qualsevol altra persona que tingui interès en la cancel·lació.
4. La sol·licitud de pràctica de l’assentament de cancel·lació a instàncies dels dos membres de la unió estable de parella exigeix una declaració expressa dels dos convivents davant el registrador o la presentació a les oficines registrals d’una escriptura pública, en la qual els convivents manifesten de forma expressa la voluntat d’extingir la unió estable de parella. En les relacions internes entre els convivents es considera que l’extinció s’ha produït des de la data en la qual manifesten haver cessat la convivència i davant de terceres persones des de la data de la inscripció.
5. En el cas d’extinció de la unió estable de parella per decisió unilateral d’un dels convivents, l’assentament de cancel·lació solament es pot practicar una vegada transcorregut el termini de tres mesos, a comptar de la notificació fefaent a l’altre convivent que exigeix l’article 17.3 de la Llei, sempre que el convivent que demana la cancel·lació presenti juntament amb la sol·licitud l’acreditació d’haver fet la notificació citada, i en cas que no hagi estat possible fer-la, que s’acrediti a criteri del registrador que s’ha intentat per qualsevol mitjà admès en dret. En les relacions internes entre els convivents es considera que l’extinció de la unió estable de parella s’ha produït des de la data de la notificació i davant de terceres persones des de la data de la inscripció.
Article 25
Constància registral de la reconciliació
1. Si durant la tramitació de l’expedient de cancel·lació es produeix la reconciliació de la parella, se suspèn la tramitació de l’expedient a sol·licitud d’ambdós mitjançant declaració davant el registrador.
30/193
2. Si la reconciliació dels membres de la parella es produeix en el termini d’un any, després d’haver-se practicat l’assentament de cancel·lació, es pot demanar la pràctica d’un nou assentament d’inscripció a sol·licitud d’ambdós sense necessitat de promoure un altre expedient.
Article 26
Règim aplicable
En allò no previst en el present Reglament ni en la Llei d’Unions Estables de Parella, es tindrà en compte supletòriament, en la mesura que sigui possible, el que disposen la Llei i el Reglament del Registre Civil.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 29 de juny del 2005
Albert Pintat Santolària
Cap de Govern
31/193
Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de març de 1996 ha aprovat la següent: Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat
Index
Capítol primer. De l’adopció
Secció primera. Dels requisits de l’adopció
Secció segona. De la pre-adopció
Secció tercera. Dels procediments de pre-adopció i d’adopció
Secció quarta. Dels efectes de l’adopció
Capítol segon. De la pàtria potestad
Secció primera. De l’exercici de la pàtria potestad
Secció segona. De l’assistència educativa
Secció tercera. De la delegació de la pàtria potestad
Secció quarta. De la privació total o parcial de la pàtria potestad
Capítol tercer. De la tutela
Secció primera. Del tutor
Secció segona. De la tutela de l’estat dels orfes
Exposició de motius
Els serveis socials del Govern sempre han actuat amb lafilosofia d’atorgar una prioritat absoluta a l’interès de l’infant, per sobre de les persones o institucions afectades, ja sigui família d’origen, família acollidora, família adoptant o centre d’acolliment.
En matèria de protecció de menors, la normativa actual és incompleta i fragmentada; disposem de diferents protocols administratius d’actuació, aprovats pel Govern en matèria d’adopció, acolliment familiar, comissió d’infància i centre d’acolliment per a infants.
És necessària una regulació unificadora de totes les mesures de protecció de menors per evitar dubtes, en quant al procediment a seguir pels professionals en cada cas.
La present Llei pretén adaptar el seu contingut a la realitat social actual, per reforçar les garanties i els controls judicials i administratius de la defensa de l’infant.
L’eix director de la present Llei es basa en dos principis fonamentals:
1. Actuar com a instrument d’integració a la família i a la societat que s’ofereixi a qui més el necessita i,
2. El benefici de l’infant, per sobre de qualsevol altre, per legítim que sigui.
Es vol donar un contingut jurídic, de caràcter essencialment personal, a la relació que s’estableix entre el menor i les persones o les institucions a que es confia.
En aquest sentit s’ha atorgat una gran importància al seguiment, per part dels serveis socials del Govern, d’aquells menors sota control judicial a fi d’assegurar el seu benefici òptim.
La primera part de la Llei és fonamental. Es tracta de la regulació dels procediments d’adopció.
La segona part es refereix a les possibilitat de modulació de la pàtria potestat, que van de l’adopció de simples mesures d’assistència educativa fins a la privació total de la pàtria potestat en el casos més greus.
La tercera part de la Llei estableix que la tutela sigui exercida per una persona privada, judicialment nomenada a aquest efecte, o bé per l’Estat.
Capítol primer. De l’adopció
32/193
Secció primera. Dels requisits per a l’adopció
Article 1
Es considera menor desemparat el que queda privat de la necessària assistència moral o material, a causa de l’incompliment o de l’exercici impossible o inadequat dels deures de protecció que dimanen de la guarda de menors.
Article 2
L’adopció pot ésser demanada després de cinc anys de matrimoni o de convivència, per parelles estables heterosexuals.
Per adoptar, el resultat de la mitjana entre les edats dels dos adoptants no pot ésser inferior a 25 anys.
Article 3
L’adopció també pot ésser demanada per una sola persona de més de vint-i-cinc anys d’edat.
Si aquesta persona és casada i no separada, el consentiment del seu cònjuge és necessari, salvat que aquest es trobi dins la impossibilitat de manifestar la seva voluntat.
Quan es tracta d’adoptar el fill del cònjuge, no escau la condició d’edat mínima de l’adoptant.
Article 4
Ha d’existir una diferència d’edat de com a mínim 15 anys entre adoptants i adoptat. Aquesta diferència queda reduïda a deu anys en el cas que s’adopti el fill del cònjuge.
Article 5
Per adoptar un nounat d’edat compresa fins a dotze mesos, el resultat de la mitjana entre les edats dels dos adoptants no pot ésser superior a 45 anys.
Article 6
L’adoptat ha d’ésser menor d’edat no emancipat.
Article 7
Ningú no pot ésser adoptat per dues persones si no formen part de la mateixa parella.
Article 8
Poden ésser adoptats:
1. Els infants per als quals els genitors han consentit vàlidament a l’adopció.
2. Els infants per als quals un sol genitor ha consentit vàlidament a l’adopció, en els supòsits de l’article 10, paràgraf 2.
3. Els orfes.
4. Els infants declarats abandonats.
En tot cas, es procurarà no separar els germans.
Article 9
El consentiment del menor és vinculant a partir dels dotze anys.
Això no obstant es demanarà sempre el parer de l’infant que tingui els deu anys complerts i si es considera oportú el de l’infant menor d’aquesta edat.
Article 10
Quan la filiació d’un infant ha quedat establerta amb relació al pare i la mare, ambdós genitors han de consentir a l’adopció.
Si un dels genitors ha mort o està dins la impossibilitat de manifestar la seva voluntat o si ha estat privat de la pàtria potestat, o bé si la filiació només ha quedat establerta amb relació a un dels genitors, el consentiment a l’adopció d’un sol genitor és suficient.
Article 11
No poden ésser adoptats:
1. Un descendent.
2. Un parent fins al segon grau de la línia col•lateral per consanguinitat o afinitat.
33/193
Article 12
El consentiment a l’adopció es fa mitjançant compareixença dels pares biològics davant de la Batllia o davant de la Direcció del Servei Social del Govern, quan l’infant li ha estat remès. El consentiment a l’adopció es pot formalitzar vàlidament a l’estranger davant d’una ambaixada o un altre agent diplomàtic o consular que representi l’Estat andorrà.
El consentiment a l’adopció pot ésser retractat durant els trenta dies naturals següents a la seva formulació.
La retractació ha d’ésser feta personalment davant de la persona o servei que hagi rebut el consentiment a l’adopció.
Article 13
El batlle pot consentir a l’adopció si estima abusiva la negativa, oposada pels pares legítims i naturals o per un d’ells solament, a l’adopció del seu fill, quan aquests s’han desinteressat de l’infant fins al punt de comprometre la seva salut o moralitat.
Article 14
El batlle, previ informe del Ministeri Fiscal, pot declarar abandonat l’infant acollit per un particular o per la Direcció del Servei Social, quan els seus pares s’hagin desinteressat manifestament durant un any.
Es consideren manifestament desinteressats del seu infant els genitors que no han mantingut amb ell les relacions necessàries per a l’establiment de lligams afectius. La simple retractació del consentiment a l’adopció, la demanda d’informació o la intenció expressada, però no realitzada, de tornar a guardar l’infant no constitueixen una marca d’interès suficient per motivar la negativa de declaració d’abandó.
Quan el batlle declara l’infant abandonat, aquest queda sota la tutela de l’Estat exercida per la Direcció del Servei Social del Govern.
Secció segona. De la pre-adopció
Article 15
La pre-adopció té per objectiu de verificar que existeix una correcta integració del menor amb la família i que la convivència és beneficiosa per al futur adoptat. La pre-adopció queda realitzada per la remesa efectiva als futurs adoptants d’un infant per al qual els genitors han consentit vàlidament a l’adopció o d’un infant declarat abandonat per decisió de la justícia. La pre-adopció obstaculitza tota restitució de l’infant a la família d’origen. La pre-adopció finalitza amb l’adopció, o amb la negativa, per part del batlle, de pronunciar l’adopció. En aquest darrer cas, els efectes de la pre-adopció queden retroactivament cancel•lats.
Secció tercera. Dels procediments de pre-adopció i d’adopció
Article 16
El batlle pot ordenar la pràctica de les diligències i dels peritatges que estimi oportuns a fi d’assegurar que l’adopció, la pre-adopció o la cessació d’aquestes respecten les condicions legals i resulten beneficioses per al menor.
Totes les actuacions s’han de practicar amb la més gran discreció, evitant que la família d’origen conegui la família adoptiva.
L’aute que clou l’expedient és susceptible d’apel•lació a un sol efecte.
Article 17
La mesura de pre-adopció és decidida pel batlle, previ informe del Ministeri Fiscal, a instància de la Direcció del Servei Social del Govern.
El batlle ha d’oir el parer dels genitors que no estiguin privats de la pàtria potestat, del tutor, en el seu cas, i del menor de dotze anys si aquest té facultat de judici suficient. És imprescindible l’acord de la família pre-adoptant en tots els casos, i de l’infant quan és major de dotze anys.
Si els pares o el tutor es troben en parador desconegut, o si no es presenten, tot i haver estat degudament citats, es pot prescindir del tràmit i el batlle pot dictar aute acordant la pre-adopció.
Previ informe del Ministeri Fiscal, la cessació de la mesura de pre-adopció és decidida pel batlle d’ofici, o a instància de la Direcció del Servei Social del Govern, de la família pre-adoptant o del mateix menor. El batlle ha d’oir el parer de les persones interessades que no hagin promogut la demanda de cessació de la mesura.
34/193
Article 18
Ha de transcórrer un mínim de sis mesos entre la data d’acolliment en règim de pre-adopció i l’aute que pronuncia l’adopció.
Article 19
La proposta d’adopció és promoguda prop del batlle pel Servei d’Adopció de la Direcció del Servei Social del Govern. Ha d’anar acompanyada dels informes i documents que es creguin oportuns, en particular de l’informe psico-social del Servei d’Adopció del Govern.
No obstant això, la proposta pot ésser directament promoguda pels adoptants quan l’adoptat:
És orfe i parent d’un dels adoptants a partir del tercer grau de consanguinitat o afinitat.
És fill del cònjuge de l’adoptant.
En el cas que l’adoptant mori després d’haver acollit regularment l’infant en pre-adopció, la demanda d’adopció pot ésser presentada en el seu nom pel seu cònjuge sobrevivent o per un dels seus hereus.
Article 20
La proposta d’adopció ha d’expressar en tots els casos:
a. Les condicions personals, familiars, socials i econòmiques dels adoptants i les seves relacions amb l’adoptat.
b. Si els pares de l’adoptat han formalitzat el seu consentiment a l’adopció davant de l’entitat pública.
Article 21
Previ informe del Ministeri Fiscal, el batlle pronuncia l’adopció, sense que l’aute hagi d’ésser motivat, a excepció del supòsit previst en l’article 13 o bé la denega, per aute motivat.
Article 22
Les adopcions realitzades a l’estranger per andorrans o per estrangers residents a Andorra només són considerades vàlides si els adoptants i l’adoptat reuneixen, al moment de l’adopció, els requisits establerts en aquesta Llei.
És imprescindible que, abans de la formalització de l’adopció a l’estranger, un batlle dicti un aute autoritzant els adoptants a adoptar, tenint en compte l’informe psico-social del Servei d’Adopció del Govern.
Secció quarta. Dels efectes de l’adopció
Article 23
En els quinze dies de la data de l’aute que pronuncia l’adopció, aquesta queda transcrita en el Registre Civil de conformitat amb la legislació vigent.
Article 24
L’adopció és efectiva a partir del dia en què es diposita a la Batllia la demanda d’adopció.
L’adopció implica l’extinció dels vincles jurídics entre l’adoptat i la seva família d’origen, i confereix a l’infant una filiació que substitueix la filiació original, excepte en el cas que s’adopti l’infant del cònjuge.
L’adopció confereix a l’infant els cognoms del pare i de la mare adoptants.
Si l’infant té menys d’un any, el batlle pot acordar modificar el seu nom a instància dels adoptants. Si té més d’un any, es privilegia el nom d’origen, excepte casos excepcionals en els quals el canvi de nom ha d’anar necessàriament acompanyat d’un seguiment psico-social del Servei d’Adopció. Si l’infant té més de 12 anys, el seu consentiment és imprescindible.
Els pares adoptants exerceixen la pàtria potestat, tenen dret i deure de guarda, vigilància i educació de l’adoptat.
L’adoptat gaudeix dels mateixos drets i de les mateixes obligacions que un infant legítim en la família adoptant.
Article 25
L’adopció és irrevocable.
Article 26
35/193
No obstant això, el batlle pot acordar l’extinció de la pre-adopció o de l’adopció a demanda del pare o mare natural que, sense culpa, no hagi pogut intervenir en el procediment de consentiment a l’adopció. És necessari, però, que aquesta demanda s’interposi dins dels dotze mesos següents al consentiment a l’adopció per part de l’altre genitor, o a la declaració d’abandó per part del batlle, i que l’extinció sol•licitada no perjudiqui greument el menor.
Capítol segon. De la pàtria potestat
Article 27
La pàtria potestat pertany al pare i a la mare per protegir la seguretat, la salut i la moralitat de l’infant. Els pares tenen dret i deure de guarda, de vigilància, de manteniment i d’educació. Ostenten la representació legal dels seus fills menors i administren els seus béns.
La pàtria potestat s’adquireix per generació, per legitimació i per adopció. Es perd per mort o declaració de mort dels pares o del fill, per adopció del fill i per emancipació voluntària o legal a l’arribar a l’edat de 18 anys.
Secció primera. De l’exercici de la pàtria potestat
Article 28
Els genitors exerceixen conjuntament la pàtria potestat.
Article 29
Perd l’exercici de la pàtria potestat o pot ser-ne privat, el genitor que es troba en un dels casos següents:
1. Si no pot manifestar la seva voluntat, per raó de la seva incapacitat, l’absència, l’allunyament, o qualsevol altre motiu similar.
2. Si ha consentit a una delegació dels seus drets.
3. Si ha estat condemnat per abandó de família o bé s’ha dictat contra ell un aute que declara la privació dels drets de pàtria potestat.
Article 30
Si un dels genitors mort o es troba en un dels casos esmentats a l’article anterior, l’exercici de la pàtria potestat recau totalment en l’altre genitor.
Article 31
Si l’infant no té ni pare ni mare que pugui exercir la pàtria potestat, escau l’obertura d’un procediment de tutela, com queda previst en el capítol tercer d’aquesta Llei.
Secció segona. De l’assistència educativa
Article 32
Si la salut, la seguretat o la moralitat d’un menor es troba en perill, les mesures d’assistència educativa poden ésser ordenades per la justícia, ja sigui a instància del pare o la mare o el tutor del menor, ja sigui a instància del mateix batlle, del Ministeri Fiscal o de la Direcció Social del Govern. Si és necessari retirar l’infant del seu ambient familiar natural, el batlle pot decidir confiar-lo:
1. Al pare o la mare que no en tenia la guarda.
2. A un altre membre de la família o a una altra persona digna de confiança.
3. A la Direcció del Servei Social del Govern.
Article 33
La Direcció del Servei Social del Govern decideix sobre la modalitat de la guarda del menor que li és confiat, confiant-la al Centre d’Acolliment d’Infants (CAI), o bé a un altre centre adequat a les necessitats del menor, o bé a una família acollidora, mitjançant un acolliment familiar, o bé decidint una mesura mixta d’acolliment en centre i família.
36/193
La Direcció del Servei Social del Govern ha d’informar el batlle de les modalitats de guarda decidides, i de les seves eventuals modificacions ulteriors. Així mateix, informa el batlle de l’evolució de l’infant i de la seva família natural, mitjançant un informe anyal.
Article 34
Els pares, l’infant dels quals és l’objecte d’una mesura d’assistència educativa, conserven la pàtria potestat i exerceixen tots els atributs que no siguin contradictoris amb l’aplicació de la mesura d’assistència educativa. Si ha estat necessari retirar l’infant de l’ambient familiar natural, els pares conserven un dret de correspondència i un dret de visita, dels quals drets el batlle fixa les modalitats. No obstant això, l’interès de l’infant pot dur-lo a suspendre l’exercici d’aquests drets, tenint en compte l’informe psico-social de la Direcció del Servei Social del Govern.
Article 35
Les despeses de manteniment i educació de l’infant que ha estat objecte d’una mesura d’assistència educativa continuen essent assumides pels genitors, excepte si hi ha decisió contrària del batlle.
Secció tercera. De la delegació de la pàtria potestat
Article 36
Cap cessió parcial ni delegació de la pàtria potestat no pot tenir efecte si no és efectuada en virtut d’una decisió judicial.
Quan un infant ha estat remès a un tutor o a la Direcció del Servei Social del Govern, els seus pare i mare biològics, o un d’ells, poden voluntàriament renunciar a la totalitat o a part de l’exercici de la pàtria potestat. En aquest cas, la delegació total o parcial de la pàtria potestat resulta de l’aute emès pel batlle, a instància de qui renuncia a la pàtria potestat.
La mateixa delegació pot ésser decidida pel batlle a sola instància del delegatari sempre que els pares s’hagin desinteressat de l’infant des de fa més d’un any, en les condicions de l’article 14, paràgraf 2.
Article 37
No es pot delegar el dret de consentir a l’adopció del menor.
Secció quarta. De la privació total o parcial de la pàtria potestat
Article 38
Poden ser privats de la pàtria potestat:
Per una disposició expressa d’una sentència penal, aquells genitors que siguin condemnats com a autors, coautors o còmplices d’un delicte comès pel seu fill o sobre ell.
Aquells genitors que, per maltractaments, per exemple d’embriaguesa habitual, de mala conducta notòria, de delinqüència o de mancances en la guarda, vigilància i educació de l’infant, posen manifestament en perill la seguretat, salut o moralitat de l’infant.
Els pares i les mares, quan una mesura d’assistència educativa hagi estat decidida pel fill, que s’han abstingut voluntàriament, durant més d’un any, d’exercir els drets i complir amb els deures que estableixen els articles 34 i 35.
Article 39
L’acció de privació de pàtria potestat es porta davant del batlle a instància del Ministeri Fiscal, d’un membre de la família, del tutor de l’infant o de la Direcció del Servei Social del Govern.
Article 40
El batlle practica les diligències que estima oportunes i demana especialment a la Direcció del Servei Social del Govern un informe psico-social del(s) genitor(s) i de l’infant.
Se salvaguarda sempre la màxima discreció durant la pràctica d’aquelles diligències.
Article 41
La privació de la pàtria potestat pronunciada inclou tots els seus atributs patrimonials i personals, menys el dret de consentir a l’adopció.
37/193
Article 42
No obstant això, el batlle pot pronunciar, en interès de l’infant, una privació parcial limitada a certs drets i atributs de la pàtria potestat especificats en l’aute. El batlle pot igualment decidir la privació de la pàtria potestat, només pel que fa a algun(s) germà(ns) d’una mateixa família.
Si un dels genitors ha mort o ja s’ha vist privat de la pàtria potestat, a l’hora de pronunciar la privació de la pàtria potestat contra l’altre genitor, el batlle designa un familiar o un tercer que assumeix provisionalment la guarda de l’infant o bé el confia a la Direcció del Servei Social del Govern.
Article 43
Aquells genitors que hagin estat privats de la pàtria potestat poden instar, davant del batlle, una demanda de restitució dels seus drets on justifiquin les circumstàncies noves. No obstant això, cap demanda de restitució pot ésser acceptada quan, abans de la seva formalització, l’infant hagi estat acollit per una família en pre-adopció.
Capítol tercer. De la tutela
Article 44
Escau pronunciar la tutela quan els genitors han mort o han estat privats de la pàtria potestat.
La tutela és una protecció deguda a l’infant. És una obligació pública.
Si la tutela és vacant, el batlle la confia a l’Estat per mitjà de la Direcció del Servei Social del Govern.
La persona que exerceix la tutela queda obligada a protegir la seguretat, la salut i la moralitat de l’infant, i n’ha d’assegurar la guarda, la vigilància, el manteniment i l’educació.
La persona que exerceix la tutela ostenta la representació legal del menor i administra els seus béns sota control judicial.
Secció primera. Del tutor
Article 45
El dret individual d’elegir un tutor, parent o no de l’infant, pertany al pare o la mare que sobreviu, si és que aquest ha conservat, el dia de la seva mort, l’exercici de la pàtria potestat.
Aquesta designació de tutor només és vàlida si està formalitzada dins d’una manifestació de darreres voluntats o mitjançant escriptura pública adhoc.
Article 46
El tutor pot acceptar o no el càrrec per al qual ha estat designat.
Article 47
Quan no s’hagi elegit tutor o si aquest no accepta el càrrec, la tutela ha d’ésser confiada pel batlle a l’ascendent més pròxim. No obstant això, el batlle pot decidir, en interès del menor, de confiar la guarda a un altre familiar o a un tercer, o a la Direcció del Servei Social del Govern.
Article 48
En tots els casos, el tutor queda designat per la durada de la tutela, és a dir, fins al dia de la majoria d’edat de l’infant. No obstant això, el batlle pot decidir substituir-lo durant la tutela per un altre tutor, o confiar la tutela a la Direcció del Servei Social del Govern, si així ho requereix l’interès de l’infant.
Article 49
La tutela s’exerceix sobre la persona de l’infant i sobre els seus béns, sota el control del batlle i del Ministeri Fiscal.
Secció segona. De la tutela de l’estat dels orfes
Article 50
Queden sota la protecció de la Direcció del Servei Social del Govern:
Els menors temporalment acollits.
38/193
Aquells menors que han estat objecte d’una mesura d’assistència educativa, sempre que no hi hagi privació total de la pàtria potestat dels dos genitors.
Els menors sota tutela.
Article 51
Queden sota la tutela de l’Estat, exercida per la Direcció del Servei Social del Govern:
1. L’infant, la filiació del qual no ha estat establerta i que ha estat acollit per la Direcció del Servei Social del Govern des de fa menys d’un mes.
2. L’infant, la filiació del qual és establerta, però que ha estat expressament abandonat des de fa menys d’un mes per les persones que tenien qualitat per consentir l’adopció.
3. L’infant, la filiació del qual és establerta, però que ha estat expressament abandonat pel seu pare o la seva mare des de fa menys d’un any i pel qual l’altre genitor no s’ha manifestat mai.
4. L’infant, els pares del qual han estat totalment privats de la pàtria potestat.
Article 52
Queden registrats com a orfes i sota la tutela de l’Estat, exercida per la Direcció del Servei Social del Govern, mentre no hi hagi adopció:
1. L’infant, la filiació del qual no ha estat establerta i que ha estat acollit per la Direcció del Servei Social del Govern des de fa més d’un mes.
2. L’infant, la filiació del qual ha estat establerta, però que ha estat expressament abandonat des de fa més d’un mes per les persones que tenien qualitat per consentir a l’adopció.
3. L’infant, la filiació del qual ha estat establerta, però que ha estat expressament abandonat pel seu pare o la seva mare des de fa més d’un any, i l’altre genitor del qual no s’ha manifestat mai.
4. L’infant, la filiació del qual ha estat establerta, però per al qual el batlle ha dictat aute consentint a l’adopció, d’acord amb l’article 13 de la present Llei. 5. L’infant, orfe de pare i de mare, que no té ascendent ni tutor designat, i no té cap mitjà ni cap assistència familiar.
6. L’infant que es troba en acolliment pre-adoptiu.
Article 53
Les obligacions de l’Estat vers els menors sota la seva tutela són assegurar la salut i la moralitat, el manteniment i l’educació mentre duri la tutela.
Mentre no hi hagi adopció, els orfes designats a l’article 52 de la present Llei són considerats de nacionalitat andorrana.
Disposició Final
Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 21 de març de 1996
Josep Dalleres Codina
Síndic General
Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Jacques Chirac Joan Martí Alanis
President de la República Francesa Bisbe d’Urgell
39/193
40/193
Reglament d’adopció4
Exposició de motius
Tot tipus de normativa necessita, després d’un temps moderat de vida legal, una revisió acurada que en determini l’eficàcia en el context que regula. Sovint, normes que tenien el seu fonament en circumstàncies determinades esdevenen obsoletes per haver desaparegut els fonaments que les sustentaven o per haver canviat substancialment la situació que pretenien regular. El Reglament d’adopció del 1998 no n’és cap excepció.
El món de les adopcions internacionals ha sofert, al cap de pocs anys de la seva regulació (1993), una evolució accelerada, motivada per una banda per l’augment considerable de les adopcions internacionals; per l’aparició de nombroses entitats privades de mediació sense cap control rigorós i generalitzat de la seva gestió; i, sobretot, pel canvi polític i social dels nous socis comunitaris, fet que ha provocat que els països habitualment proveïdors tanquessin les seves fronteres a l’adopció per adaptar-se a un entorn social cada cop més exigent. Un país que no disposa de mitjans suficients per resoldre el futur dels seus infants dins de les seves fronteres posa en evidència el grau de desenvolupament de les seves institucions i, en definitiva, de la seva societat.
Aquesta darrera circumstància ha afectat molt directament el nostre país en reduir el nombre d’estats oberts a l’adopció internacional, i de manera molt especial a les nostres famílies, que han vist com els seus expedients no eren acceptats o com la tramitació s’allargava indefinidament. És, doncs, aquesta nova situació internacional la que motiva que el Govern es plantegi la necessitat urgent de reorganitzar l’autoritat central andorrana dotant-la d’una nova estructura, ampliant alhora els contactes i les relacions amb diferents països de la geografia mundial, i cedint, finalment, la possibilitat de gestionar els expedients d’adopció internacional de les famílies andorranes a entitats col·laboradores, més eficients a l’hora de gestionar els expedients perquè mantenen una estructura i una presència als països d’origen impensable per una administració tan petita com la nostra.
En la darrera reunió a l’Haia (setembre del 2005) dels estats part en el Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional, en la qual Andorra va participar, va quedar palesa la necessitat d’unificar criteris, dins del marc del Conveni, per exercir un control estricte de la gestió de les entitats col·laboradores i determinar-ne un codi de conducta vàlid per a tothom. L’oportunitat d’apropar i intensificar la col·laboració entre les autoritats centrals dels països membres amb l’ànim d’eliminar les traves administratives que dificulten la resolució eficaç i immediata de qüestions purament tècniques i que malauradament allarguen el procediment adoptiu, va ser també tractat durant les discussions. Cal tenir en compte que, mentre que la demanda d’infants és cada cop més alta als països desenvolupats, l’oferta disminueix, any rere any, als països d’origen per raons diferents: millora de la situació social i més consciència social dels nacionals vers l’adopció, entre d’altres. Aquestes circumstàncies es tradueixen a la pràctica en un augment del temps d’espera de les famílies, fet que ha condicionat que molts estats, tant d’acolliment com d’origen, ja es plantegin diverses formes de simplificar algun dels seus procediments (i. e. conversió dels tràmits judicials en administratius).
A més a més, l’article 7.2 c) del Conveni de l’Haia expressament convida les autoritats centrals a prendre tota classe de mesures per suprimir, en la mesura que sigui possible, els obstacles per aplicar-lo.
És precisament amb aquest esperit que es proposen les modificacions en l’actual Reglament d’adopció i que persegueixen, en general, tres objectius:
eliminar traves administratives i reduir costos, aclarir conceptes i competències, i consolidar, en definitiva, el paper de l’autoritat central durant tot el procés adoptiu.
L’autoritat central és i ha de ser l’eix fonamental al voltant del qual es tramiten les adopcions; l’únic interlocutor amb les autoritats centrals d’altres països; i el màxim garant davant de tercers de l’aplicació estricta del Conveni de l’Haia i de la normativa andorrana en matèria d’adopció.
4 Modifica el Relgament d’adopció de 10 de juny de 1998
41/193
Entre les modificacions normatives més importants, cal destacar la de l’article 3.6 que recull la necessitat que l’autoritat central andorrana aprovi expressament la proposta d’assignació presentada pel país d’origen del menor.
Aquest consentiment, altrament previst en l’article 17 b) del Conveni de l’Haia, no estava recollit ni en la Llei ni en el Reglament, però constitueix una actuació determinant per part de l’autoritat central sense el qual el procés no pot continuar.
Alhora, actua com a mesura de control davant propostes d’assignació irregulars, errònies o contràries al que Andorra podria considerar, en un moment determinant, adequat per al funcionament normal d’una família.
També cal remarcar que, a partir de la nova proposta, l’autoritat central podrà elaborar els informes psicosocials i els de seguiment sense necessitat que les famílies costegin, com fins ara succeïa, la intervenció d’un professional extern.
Quan sigui necessari, però, es preveu que l’Administració pugui posar els mitjans adequats per donar resposta a les demandes. Aquesta modalitat obeeix a l’interès de reduir al màxim els costos administratius derivats del tràmit d’un expedient d’adopció internacional.
En la revisió del text s’han incorporat també al llarg de tot l’articulat les adaptacions a les normes vigents, com ara la nova Llei del Registre d’Unions Estables de Parella, així com les exigències legislatives dels països d’origen.
Tal és l’exemple de l’eliminació del segon aute de la Batllia que posava en dubte l’actuació de les autoritats encarregades de l’adopció al país d’origen del menor i semblava contradir el principi dels articles 23.1 i 24 del Conveni de l’Haia, que obliga els estats contractants a acceptar les adopcions certificades de conformitat amb el conveni i estableix que només es podran rebutjar les que siguin manifestament contràries a l’ordre públic.
Els tràmits duts a terme de manera directa als països d’origen per part de famílies particulars té una incidència desfavorable en el camp de l’adopció internacional. La manca de control durant tot el procés per part d’autoritats competents genera incertesa i confusió a les famílies, i posa en dubte la legitimitat de l’adopció realitzada a determinats països. Aquest fet ha motivat que el Govern adopti una posició clara (article 5) en orientar les demandes a través dels canals establerts: bé amb la col·laboració d’una entitat especialitzada, o bé a través de l’autoritat central andorrana. L’Estat ha de poder garantir a les famílies, i en definitiva al menor que un dia esdevindrà adult, que tot el procediment s’ha ajustat a dret, i alhora les famílies han de tenir l’absoluta seguretat que són les més idònies per als seus fills.
El temps d’espera cada cop més llarg motiva que els expedients caduquin més tard. D’aquesta manera s’augmenta el termini de dos a quatre anys (article 10).
En el cas d’una segona adopció, el Govern ha volgut aclarir el procediment que no només s’ha de limitar a l’actualització de dades, tal com es preveia en la redacció anterior, sinó a tornar a valorar el nou projecte i determinar si els sol·licitants estan capacitats o no ho estan (article 13.3).
Una altra novetat, necessària en els temps que corren, introduïda en l’article 15.4, és la "no-idoneïtat sobrevinguda", ja que l’Administració pot arribar a tenir coneixement de fets no previstos en la valoració o circumstàncies posteriors que invaliden el mateix procediment adoptiu. En qualsevol cas, la prudència indica que convé tornar a valorar la capacitat adoptiva dels possibles pares adoptius.
Íntimament relacionat amb això, la nova redacció de l’article 21 preveu que les famílies tinguin l’obligació d’informar sobre qualsevol circumstància nova, com un embaràs o una malaltia terminal, que hagi aparegut un cop obtinguda la idoneïtat.
Altres canvis menys importants consoliden el paper de l’autoritat central en tenir la potestat de valorar quan convindrà tramitar una segona sol·licitud d’adopció a un altre país tenint present les dificultats o les circumstàncies del país en concret (article 25); o simplifiquen el redactat anterior, com ara el nou article 27, que elimina la multiplicitat d’informes, ja que la documentació necessària per tramitar un expedient d’adopció internacional la determina l’autoritat central del país d’origen del menor. I en relació amb l’informe del menor (article 27.2), es limita a fer referència al que indica el Conveni de l’Haia sobre aquest aspecte, ja que algun país ha indicat que sovint no hi ha informació sobre la família.
Amb aquesta finalitat, i apreciant que el principi de seguretat jurídica aconsella la publicació íntegra del nou Reglament i la derogació del vigent;
A proposta de la ministra de Salut, Benestar Social i Família i en execució de l’Acord del Govern de data 29 de novembre del 2006,
Decreta
Article únic
S’aprova la modificació del Reglament d’adopció que entrarà en vigor quinze dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
42/193
Disposició derogatòria
1. Queda derogat el Reglament d’adopció, del 10 de juny de 1998 (BOPA núm. 27, de 17 de juny de 1998).
2. Queda derogat el Protocol de funcionament dels psicòlegs col·laboradors en matèria d’adopcions, del 20 d’octubre de 1999.
3. Queda derogada tota norma de rang reglamentari o inferior de contingut oposat i anterior a aquest Reglament.
Reglament d’adopció
Capítol I. Disposició general
Article 1
L’objecte del present Reglament és establir els principis d’actuació, el procediment, les competències i les funcions dels òrgans del Govern i de les persones i de les entitats col·laboradores que intervenen en les adopcions nacionals i internacionals.
Capítol II. Òrgans que hi intervenen
Article 2
1. La Direcció dels Serveis Socials, adscrita al ministeri encarregat de la política en matèria de serveis socials, és l’òrgan del Govern competent en matèria de protecció i d’atenció a la infància en situació de risc, d’abandó, de preadopció i d’adopció.
2. Per a la realització d’aquesta comesa, la Direcció de Serveis Socials pot sol·licitar la col·laboració d’altres àrees governamentals o d’entitats o persones col·laboradores per protegir l’interès del menor.
Article 3
En matèria d’adopcions, la Direcció dels Serveis Socials té atribuïdes les funcions següents:
1. Exercir amb caràcter general les funcions relacionades amb els procediments d’adopció i de protecció dels menors, a l’efecte dels convenis i els acords internacionals.
2. Efectuar la tramitació administrativa d’expedients d’adopcions nacionals i internacionals, sense perjudici de les delegacions previstes en l’article 5 del present Reglament.
3. Elaborar l’informe psicosocial referent a la capacitat adoptiva de les parelles o de les persones que volen adoptar, així com els informes de seguiment, sota la conducció dels professionals adscrits al Servei d’Adopció.
4. Establir l’organització i el procediment dels arxius de famílies o persones, per a l’acolliment preadoptiu i l’adopció posterior.
5. Rebre el consentiment a l’adopció i la retractació dels pares biològics, quan l’infant li sigui remès.
6. Prestar el consentiment previst en l’article 17 del Conveni de l’Haia, abans de trametre la proposta d’assignació del menor als futurs pares adoptius.
7. Presentar al batlle la mesura de preadopció, així com el seu cessament.
8. Presentar al batlle la proposta d’adopció, promoguda pel Servei d’Adopció.
També, pot ser promoguda directament pels adoptants en els casos previstos a l’article 19 de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat.
9. Elaborar, a requeriment del Govern o dels batlles, els informes i els peritatges tècnics referents als aspectes psicosocials del menor que és objecte d’una proposta de preadopció o d’adopció i dels sol·licitants de l’adopció.
10. Mantenir les relacions amb la Batllia i, a través del ministre competent, amb els altres departaments del Govern competents en temes relacionats amb la infància.
11. Elaborar estudis previs per avaluar l’oportunitat d’establir relacions en matèria d’adopció amb altres països i gestionar els contactes amb les seves autoritats competents un cop decidida la viabilitat, en col·laboració, quan sigui necessari, amb el ministeri competent en matèria d’afers exteriors.
12. Proposar al Govern, a través del ministre competent en matèria d’afers socials, la signatura d’acords administratius o l’establiment de procediments o criteris específics en matèria d’adopcions amb altres estats.
13. Totes les altres funcions que el Govern li encomani en matèria d’adopció.
43/193
Article 4
El Servei d’Adopció és una unitat funcional dependent de la direcció del ministeri encarregat de la política en matèria de serveis socials competent en matèria d’adopció.
El Servei d’Adopció desenvolupa les funcions següents:
1. Proposa a la Direcció dels Serveis Socials els criteris i els requisits psicosocials per establir la capacitat adoptiva.
2. Elabora, encarrega o supervisa l’informe psicosocial referent a la capacitat adoptiva de les parelles o de les persones que volen adoptar a través dels professionals del servei d’Adopció.
3. Promou les propostes de preadopció i d’adopció prop de la Direcció dels Serveis Socials.
4. Elabora, encarrega o supervisa els informes de seguiment referents a l’acoblament durant el període de preadopció i postadopció.
5. Elabora informació de caràcter genèric referent a l’adopció i informa la població en general.
6. Elabora els informes sol·licitats per la Direcció dels Serveis Socials.
Article 5
En matèria d’adopcions internacionals, la Direcció dels Serveis Socials pot delegar en entitats col·laboradores sense ànim de lucre i degudament acreditades pel Govern les funcions següents:
1. Tramesa a les famílies o a les persones interessades de la documentació especialitzada referent a l’adopció internacional.
2. Tramitació de l’adopció al país d’origen del menor.
3. Seguiment i valoració de l’acoblament segons la legislació vigent en la matèria al país d’origen del menor.
4. Elaboració dels informes de seguiment del menor.
Les famílies o les persones interessades no poden tramitar directament la seva adopció al país d’origen del menor.
Article 6
Aquests organismes col·laboradors han de complir els requisits següents per acreditar-se:
1. Ésser constituïts sota la forma d’associacions, és a dir, d’entitats sense ànim de lucre.
2. Tenir la seu social o el domicili a Andorra.
3. Disposar d’un equip professional format, com a mínim, per un advocat i un psicòleg o psiquiatre qualificats per la seva integritat ètica i per la seva formació i experiència o coneixements en l’àmbit de la infància i de l’adopció.
4. Acreditar els contactes amb el país o els països amb què es pretén dur a terme adopcions internacionals.
L’acreditació de les entitats col·laboradores s’ha de fer país per país.
Correspon al ministeri competent en matèria d’afers socials l’organització en aquest marc del procediment d’acreditació de les entitats col·laboradores.
Els organismes degudament acreditats poden rescabalar-se dels costos i de les despeses directes ocasionats per la seva intervenció que incloguin els honoraris professionals derivats de la tramitació juridicoadministrativa de les sol·licituds i el procés d’adopció internacional, però no poden obtenir beneficis indeguts.
Prèviament a la seva acreditació, han de presentar un projecte financer i un projecte de treball que han de ser aprovats pel ministeri competent en matèria de serveis socials. Després de la seva acreditació, han de presentar anyalment un informe sobre les activitats realitzades, amb una còpia dels seus balanços i del pressupost.
Capítol III. Procediment de valoració dels sol·licitants d’adopció
Article 7
1. Poden ser adoptats els menors d’edat no emancipats que es trobin en alguna de les situacions previstes a l’article 8 de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, sempre que compleixin, a més, els requisits i els tràmits preceptius i no es trobin en cap de les situacions previstes a l’article 11 de la Llei esmentada.
44/193
2. Els adoptants han de complir els requisits i les formalitats establerts en els articles 2, 3, 4, 5 i 7 i concordants de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, així com els tràmits i els procediments establerts en el present Reglament.
Article 8
Les parelles o les persones que vulguin adoptar un menor han d’adreçar una sol·licitud al Servei d’Adopció en què exposin els motius que fonamenten la seva petició, i adjuntar-hi els documents següents:
1. Certificat literal de naixement dels sol·licitants de l’adopció.
2. Certificat d’antecedents penals del seu país d’origen (en cas de no ser nacionals) i del Principat, i també, si escau, de cada país on hagin residit.
3. Fotocòpia del document nacional d’identitat o del passaport.
4. Quan els sol·licitants de l’adopció siguin una parella, certificat literal de matrimoni per a una parella casada o certificat d’inscripció al Registre d’Unions Estables de Parella, així com tota documentació que pugui acreditar la durada i l’estabilitat de la convivència per a una parella de fet.
5. Certificat d’inscripció lliurat per l’Oficina d’Immigració, per als sol·licitants estrangers.
6. Certificat de residència del Comú.
7. Extracte de cotitzacions a la CASS i/o certificacions de les companyies d’assegurances a les quals puguin estar afiliats.
8. Certificat de l’empresa on treballin, en el cas de les persones assalariades.
9. Certificat mèdic oficial de salut física i psíquica.
10. Documentació acreditativa d’ingressos i patrimoni
11. Qualsevol altre document que acrediti la seva idoneïtat per a l’adopció.
En el cas d’una sol·licitud presentada per una persona o una parella que ja hagin adoptat un menor a través del Servei d’Adopció, el procés consisteix en l’estudi i la valoració del nou projecte adoptiu i en l’actualització de la documentació i de les dades aportades anteriorment.
Article 9
1. El procés d’estudi i de valoració de la persona o de la parella que s’ofereix per adoptar un menor, tant al Principat com a l’estranger, és dut a terme pel Servei d’Adopció, sota el control de la Direcció dels Serveis Socials.
2. La finalitat d’aquest procés és determinar la capacitat adoptiva de la persona o de la parella que vol adoptar per garantir la cobertura de les necessitats del menor i el compliment de les obligacions establertes legalment.
Específicament, pretén garantir que la persona o la família pugui oferir al menor
l’estabilitat, la cura i el respecte del seu historial i de la seva personalitat pròpia, a
fi de permetre el seu desenvolupament integral.
Article 10
Les sol·licituds presentades tenen una validesa de quatre anys. Transcorregut aquest termini, i degudament informats els sol·licitants d’aquest fet, si no es renova en el termini de dos mesos a comptar de la notificació, la sol·licitud es considera caducada i s’arxiva l’expedient d’adopció.
Article 11
Si falta l’acreditació dels requisits esmentats, es requereix la persona interessada perquè, en el termini de dos mesos, esmeni el defecte o adjunti els documents preceptius, amb la indicació que, si no ho fa així, es considera que ha desistit de la seva sol·licitud, que s’ha d’arxivar sense cap més tràmit.
Article 12
Les circumstàncies que tenen en compte els equips tècnics competents per a la valoració de les persones que sol·liciten l’adopció són:
1. En relació amb les circumstàncies personals dels sol·licitants:
a) equilibri personal;
b) estabilitat en la relació de parella;
c) salut física i psíquica que permeti l’atenció al menor;
d) flexibilitat d’actituds i d’adaptabilitat a la nova situació que planteja l’adopció;
45/193
e) motivació per exercir funcions de parentiu que incloguin cobrir les necessitats i les mancances d’un menor susceptible d’adopció;
f) les motivacions per a l’adopció les han de compartir els dos sol·licitants, en el cas d’una parella;
g) estar disposats a informar l’adoptat del seu origen adoptiu.
2. En relació amb les circumstàncies familiars i socials:
a) l’entorn relacional ha de ser favorable i adequat a la integració del menor adoptat.
3. En relació amb les circumstàncies socioeconòmiqes:
a) situació econòmica que permeti l’atenció al menor;
b) habitatge en condicions adequades;
4. En relació amb l’aptitud educadora:
a) capacitat de cobrir les necessitats educatives i de desenvolupament d’un menor;
b) l’entorn familiar ha de poder donar suport en la tasca educativa.
5. En relació amb el menor:
a) no triar sexe de manera excloent;
b) acceptació de l’herència biològica del menor i respectar la seva història, identitat i cultura.
Article 13
1. El procés d’estudi i de valoració ha de garantir la igualtat de tractament i d’aplicació dels criteris a tots els sol·licitants.
2. En qualsevol moment, els sol·licitants poden desistir personalment del procediment, comunicant-ho per escrit a la Direcció dels Serveis Socials.
3. En els casos d’adopcions successives realitzades pels mateixos sol·licitants, el procés consisteix en l’estudi i la valoració del nou projecte adoptiu i en l’actualització de la documentació i de les dades aportades anteriorment.
Article 14
1. Els tècnics que intervenen en el procés d’estudi i valoració poden requerir la informació i la documentació complementària que sigui necessària per emetre els informes.
2. Així mateix, els tècnics poden fer totes les entrevistes i els desplaçaments al domicili dels sol·licitants i del menor que jutgin necessaris per procedir a una correcta valoració.
3. En tots els casos, els tècnics que hi intervenen queden sotmesos al secret professional més absolut.
Article 15
1. Tot l’expedient, la proposta de resolució i l’informe psicosocial corresponent s’han de presentar a la Direcció dels Serveis Socials.
2. La Direcció dels Serveis Socials és l’òrgan que dicta la resolució sobre la capacitat adoptiva dels sol·licitants, i la tramet al batlle perquè dicti l’aute que estimi oportú.
3. Els sol·licitants poden formular, durant el procediment, les al·legacions que estimin convenients i aportar documents o altres elements que defensin les seves al·legacions.
4. La Direcció dels Serveis Socials pot obrir i tornar a revisar, en qualsevol moment, la idoneïtat de les famílies o de les persones interessades si constata un canvi en les circumstàncies que van donar lloc a la resolució precedent. Si la nova resolució és desfavorable, aquesta ha de ser motivada i és susceptible de recurs.
Article 16
1. L’assignació d’un menor a una parella o a una persona que vol adoptar es fa sempre en interès del menor i a partir de les seves necessitats, d’acord amb els criteris de preferència següents:
a) es té en compte la distància generacional;
b) es dóna prioritat al fet que l’adoptat sigui més petit que el fill més petit dels adoptants i que hi hagi almenys un any de diferència.
2. En cas d’equiparació de capacitat adoptiva, s’ha de respectar l’ordre cronològic de presentació de les sol·licituds.
3. La proposta de mesura d’acolliment preadoptiu feta pel Servei d’Adopció ha de valorar:
a) les necessitats i les circumstàncies psicoafectives i socials del menor;
46/193
b) les circumstàncies de la família d’origen;
c) les circumstàncies de la família que sol·licita l’adopció;
d) l’adequació psicoafectiva i social o acoblament del menor a la família adoptant.
Article 17
La valoració de persones o de parelles que s’ofereixen per a l’adopció de menors amb dificultats d’integració especials té caràcter prioritari i els criteris d’assignació s’adapten a les circumstàncies específiques d’aquests menors.
Article 18
1. La resolució que declara la valoració positiva de l’aptitud educadora, de la situació familiar i d’altres circumstàncies s’inscriu al Registre de Famílies, a l’efecte de garantir els principis de prioritat i d’igualtat.
2. La resolució desfavorable quant a la valoració de la capacitat adoptiva d’una persona o parella ha de ser motivada i és susceptible de recurs.
3. Si, ateses les circumstàncies anteriors, la persona o la família no ha estat seleccionada, pot fer una nova sol·licitud quan acrediti el canvi de les circumstàncies que van motivar la resolució de desestimació.
Article 19
1. Es crea un arxiu de famílies per a l’acolliment preadoptiu i l’adopció a Andorra, el manteniment i l’actualització del qual és a càrrec del Servei d’Adopció de la Direcció dels Serveis Socials del Govern.
2. L’arxiu de famílies per a l’acolliment preadoptiu té dues seccions:
- Secció primera: sol·licituds admeses;
- Secció segona: acolliments preadoptius constituïts.
3. La secció primera conté les dades següents:
a) Nom i cognom dels sol·licitants.
b) Data de presentació de la sol·licitud.
c) Número de registre cronològic de l’aute del batlle.
d) Data i resultats de l’informe d’actualització (si escau).
e) Data i causa de l’anul·lació de la inscripció.
Aquesta secció pot incloure subsidiàriament una llista de sol·licitants a la preadopció disposats a adoptar menors de més edat, menors amb dificultats o un conjunt de germans, i que el Servei d’Adopció considera adequats per a aquest tipus d’adopcions.
L’obertura d’expedient en aquesta secció la poden sol·licitar persones que formulen simultàniament una sol·licitud d’adopció internacional, mentre ho permeti la legislació de l’altre o dels altres països en els quals se sol·licita l’adopció.
4. La segona secció conté les dades següents:
a) Nom i cognoms del menor acollit.
b) Data de l’aute que acorda la preadopció.
c) Data i causa de l’acabament de l’acolliment preadoptiu.
5. Només es facilita informació referent a les inscripcions a l’arxiu a les autoritats judicials competents i a la Fiscalia. No obstant això, a la persona interessada se li facilita el seu número d’expedient, al qual pot accedir lliurement.
6. En tots els casos, l’obertura d’expedient no garanteix l’assignació d’un infant en adopció.
Article 20
L’assentament a l’arxiu de famílies es tanca quan es produeix un o més dels supòsits següents:
1. Constitució de l’acolliment preadoptiu.
2. Renúncia expressa de les persones sol·licitants.
3. Incompareixences reiterades sense causa justificada durant els tràmits necessaris en els processos d’assignació d’un menor o d’actualització dels informes.
4. No-presentació, sense justificar, de la documentació detallada en l’article 9 dins del termini d’un any des de la data de la presentació de la sol·licitud d’adopció.
5. Refús del menor assignat sense causa justificada.
6. Alteració o ocultació dolosa d’informació que hagi estat determinant de la valoració positiva.
47/193
7. No-superació del procés de valoració.
Article 21
1. El Servei d’Adopció proposa l’assignació d’un menor adoptable a una determinada persona o parella. Aquesta proposta es notifica a la persona o a la parella seleccionada, la qual, per escrit, accepta el menor assignat o no l’accepta.
2. El menor s’assigna a la persona o a la parella adoptant que tingui obert l’expedient corresponent; l’assignació es fa sempre en interès del menor i a partir de les seves necessitats i particularitats.
Article 22
1. Les condicions de les famílies o de les persones escollides que tinguin obert l’expedient corresponent estan subjectes a informes d’actualització en la periodicitat que determini la normativa del país d’origen del menor, amb la finalitat de comprovar si subsisteixen les circumstàncies que van motivar-ne la selecció.
2. En qualsevol cas, es realitzaran informes d’actualització si han transcorregut més de dos anys des de la data de la resolució que va donar lloc a la inscripció.
3. Les famílies han de comunicar al Servei d’Adopció qualsevol canvi en les circumstàncies que l’equip tècnic va tenir en compte en el moment de la valoració de la sol·licitud d’adopció.
Capítol IV. Tramitació de l’adopció internacional
Article 23
1. Les adopcions fetes a l’estranger per andorrans o estrangers legalment residents a Andorra es regeixen per la mateixa normativa i han complir els mateixos requisits establerts per a les adopcions nacionals, amb les peculiaritats previstes a l’article 22 de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat i les que s’assenyalin en aquest Capítol.
2. D’acord amb l’article 5 del present Reglament, el Govern pot delegar la tramitació de les adopcions internacionals i el seguiment dels expedients corresponents en entitats col·laboradores. Les persones o les parelles sol·licitants poden optar lliurement per qualsevol de les entitats col·laboradores acreditades pel Govern.
3. Les despeses de tramitació d’una adopció internacional són a càrrec de la persona o de la parella que sol·licita l’adopció.
Article 24
1. El Servei d’Adopció informa de manera genèrica sobre la tramitació necessària per procedir a l’adopció internacional i sobre les entitats col·laboradores acreditades.
2. Les famílies o les persones amb residència principal i permanent al Principat que vulguin adoptar un menor desemparat estranger resident en un país estranger han de formular una sol·licitud d’adopció internacional davant de la Direcció dels Serveis Socials.
Article 25
1. La sol·licitud d’adopció internacional es formula per a un país concret. Tot i això, a petició de la persona interessada, i en consideració a la viabilitat o a les dificultats existents o sobrevingudes, els sol·licitants poden orientar de nou la sol·licitud vers un altre país, amb la prèvia valoració i autorització de la Direcció dels Serveis Socials. En cas que ja s’hagi tramès l’expedient prèviament sol·licitat, es notifica a aquell país.
2. No obstant això, si els estats d’origen no exigeixen que hi hagi una única petició, es poden tramitar simultàniament dues sol·licituds.
Article 26
1. L’obtenció de l’informe psicosocial favorable és un requisit previ per a la tramitació de l’expedient a la Batllia, per part de la Direcció dels Serveis Socials.
2. El batlle dicta, de conformitat amb el que disposa l’article 22 de la Llei d’adopció, un aute en què autoritza els adoptants a adoptar.
Article 27
1. La persona o les persones interessades a tramitar aquests tipus d’adopcions han d’aportar a l’expedient la documentació que el país d’origen del menor requereixi.
48/193
2. Així mateix, l’estat d’origen emet un informe amb tots els aspectes rellevants sobre la situació del menor d’acord amb el que estableix el Conveni de l’Haia o amb els criteris o els procediments que Andorra hagi establert amb els estats que siguin part o no en el dit Conveni.
Article 28
La tramitació de l’expedient d’adopció es fa segons el procediment previst al Conveni de l’Haia, si el país d’origen del menor l’ha ratificat.
Article 29
Les adopcions es poden produir a l’Estat andorrà o a l’estat d’origen de l’adoptat, complint les formalitats que estableixin els ordenaments corresponents.
Tanmateix, en ambdós casos, cal complir imprescindiblement les formalitats següents:
1. Que es disposi amb caràcter previ de l’aute d’autorització del batlle al qual fa referència l’article 26.
2. Que l’estat d’origen de l’adoptat sigui necessàriament un dels estats que hagin ratificat el Conveni de l’Haia o un estat amb el qual Andorra hagi establert procediments o criteris específics en matèria d’adopció internacional.
3. Que s’hagi comprovat que, en tot el procés, s’han respectat les salvaguardes i les normes nacionals i internacionals.
4. Que els adoptants presentin a l’entrada del menor a Andorra el document o documents de l’estat d’origen que constatin de manera fefaent la situació jurídica del menor.
Article 30
1. Tant si el país d’origen del menor preveu el seguiment i el control del procés de preadopció o d’adopció que hagi acordat com si no el preveu, el Servei d’Adopció pren totes les mesures de seguiment i de suport necessàries per verificar l’adequació del menor i de la família adoptant, llevat que aquesta funció hagi estat expressament delegada a una entitat col·laboradora acreditada pel Govern.
2. En cas que el país d’origen no hagi previst legalment una fase de preadopció, el menor és considerat legalment adoptat ab initio. Nogensmenys, el Servei d’Adopció o l’entitat col·laboradora tenen una cura especial en el seguiment i el control de la referida adopció durant el període que la normativa del país d’origen determini.
3. No obstant això, es considera que l’adopció internacional implica la ruptura de tot lligam amb la família i el país d’origen. Per tant, la constatació d’una noadequació manifesta de l’adoptat amb els adoptants es tracta amb els mateixos procediments que qualsevol altra situació de risc social d’un menor desemparat a Andorra.
4. S’apliquen els mateixos procediments per a la preadopció internacional, llevat que el país d’origen reclami l’infant i pugui justificar que la seva petició es fa en interès del menor.
Article 31
1. Els documents públics destinats a permetre i a acreditar l’autorització d’adopció han de ser legalitzats i traduïts, llevat que s’hagi suprimit expressament aquest requisit mitjançant conveni o acord amb l’estat d’origen del menor.
2. En tots els casos, les despeses derivades de la legalització i la traducció de documents són a càrrec dels futurs adoptants.
Article 32
A partir de l’aute d’autorització del batlle, els futurs adoptants poden iniciar els tràmits internacionals d’adopció. L’estat d’origen pot confiar la custòdia del menor als sol·licitants de l’adopció. Aquesta custòdia es constitueix a l’estat d’origen d’acord amb la seva normativa i després es tramita al Principat.
Article 33
1. Els adoptants han de comunicar a la Direcció dels Serveis Socials l’assignació i el lliurament del menor per part de l’autoritat competent del país d’origen, directament o mitjançant comunicació feta per l’entitat col·laboradora acreditada en el termini de quinze dies, a comptar des del dia següent a l’entrada del menor al Principat d’Andorra.
2. L’adopció no és eficaç a Andorra i no pot ser oposable a tercers fins que no sigui inscrita al Registre Civil.
49/193
Capítol V. Obligacions dels adoptants
Article 34
Les persones que participin en el procés d’adopció estan sotmeses a les obligacions següents:
1. Abans de l’adopció:
a) Sotmetre’s a les entrevistes que el Servei d’Adopció consideri necessàries per instruir l’expedient d’adopció; acceptar les visites al seu domicili i, si escau, entrevistes amb experts acreditats prop del Servei d’Adopció.
b) Facilitar tota la informació i la documentació que sigui necessària per instruir millor l’expedient, i que requereixi el Servei d’Adopció o les entitats col·laboradores, quan hagin rebut la delegació prevista en el l’article 5 d’aquest Reglament.
c) Declarar si amb anterioritat han iniciat una demanda d’adopció en un altre país.
d) Fer-se càrrec de les despeses que comporti la tramitació de l’expedient d’adopció.
2. Després de l’adopció:
a) Exercir la pàtria potestat, així com el dret i el deure de guarda, de vigilància i d’educació de l’adoptat.
b) Permetre l’elaboració dels informes de seguiment del menor per part del Servei d’Adopció o l’entitat col·laboradora acreditada pel Govern.
c) Acceptar i complir les obligacions imposades per les disposicions legals andorranes i els preceptes de la Convenció sobre els drets de l’infant i, en el cas d’adopcions internacionals, el Conveni de l’Haia, del 29 de maig de 1993, relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional, i per les normes sobre la matèria vigents al país d’origen del menor.
Capítol VI. Disposicions comunes a l’adopció nacional i internacional
Article 37
Contra les resolucions que es dicten en la tramitació dels procediments regulats en el present Reglament o contra la manca de resolució de la Direcció dels Serveis Socials, es pot interposar recurs d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració.
Article 38
No són reconegudes per l’Estat andorrà les adopcions constituïdes a l’estranger per andorrans o estrangers legalment residents al Principat que no s’ajustin al que preveu la legislació andorrana vigent i aquest Reglament.
Disposició transitòria primera
Els expedients que, a la data d’entrada en vigor del present Reglament, es troben en tràmit, es consideren presentats a l’efecte del que estableix el present Reglament. La redacció dels informes psicosocials en curs la valoració dels quals ja hagi estat realitzada pel Servei d’Adopció es realitza segons el procediment anterior al present Reglament.
Així mateix, s’efectua d’ofici, i segons l’ordre esmentat en el present Reglament, la inscripció a l’arxiu de famílies per a la preadopció de tots els sol·licitants que disposin d’un informe psicosocial favorable anterior a la data d’entrada en vigor del present Reglament.
Disposició transitòria segona
La tramitació i l’elaboració dels informes psicosocials referents a la capacitat adoptiva de les persones o de les parelles que sol·liciten l’adopció o els informes de seguiment es fan segons el procediment establert en el present Reglament.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 29 de novembre del 2006
50/193
51/193
Llei de reforma del dret de successions
proposat pel Consell General de les Valls als 20 de març del 1989; Vist els acords adoptats de mutu acord pels representants del mateix Consell General de les Valls i el dels Comuns amb data del 21 de juliol del 1989;
Per aquesta Llei aprovem i adoptem el projecte esmentat, el text del qual és com segueix:
Exposició de motius
El Dret successori del Principat, regulat pel Dret Català anterior al Decret de Nova Planta i pel Dret Romà, constitueix un conjunt complet i harmònic, que s’ha aplicat amb satisfacció durant segles, i ha donat lloc a una àmplia jurisprudència, que en precisa clarament l’aplicació.
L’evolució de la nostra societat, però, el trencament i l’atomització del nucli familiar tradicional, malgrat que a Andorra no s’hagi fet sentir amb la magnitud d’altres col·lectivitats veïnes, i la profunda diferència que, en suma, existeix, entre les estructures familiars actuals i les dels temps medievals, deixen sentir alguns desajustaments, que, en presència de regles legals ben precises, resulta impossible pal•liar per la via de la interpretació.
En dos punts principals es manifesten essencialment aquells desajustaments: en la situació dels fills extramatrimonials, que per aplicació del principi d’igualtat universalment admès avui, no han de patir discriminació per raó de les circumstàncies de llur naixença; i en la del cònjuge vidu, tradicionalment regulada pels capítols matrimonials, i que el desús d’aquella institució aboca freqüentment, avui, a una situació de desempar que no es correspon amb la consciència social majoritària.
La present Llei té per objecte adequar el nostre sistema successori en aquells punts en què més fortament es manifesta l’evolució social. Es tracta d’una reforma molt parcial, que no substitueix els principis i les normes vigents, sinó que simplement els completa o modifica en alguns aspectes concrets, deixant subsistent la major part del règim preexistent que, com ha quedat dit, ofereix una regulació completa i satisfactòria del règim successori.
En matèria de successió intestada, i sobre la base del sistema vigent, del Dret Romà de Justinià (Novel•les 118 i 127, substancialment) i del Dret Català, pel que fa a la successió excepcional dels impúbers, s’equipara la situació dels fills extramatrimonials a la dels fills legítims, d’acord amb les tendències més modernes de la doctrina i del Dret comparat, salvant però el cas dels fills nascuts d’adulteri, quan concorrin amb altres fills legítims, en quin cas s’atribueix a aquests una quota hereditària doble de la d’aquells.
S’estableix també la crida a la successió dels germans de simple vincle conjuntament amb els de doble vincle, però amb una quota doble d’aquests respecte a la d’aquells. Això significa refondre les classes segona i tercera del Dret Romà (ascendents, germans i fills d’aquests; mig-germans i fills d’aquests) en una sola classe, que és cridada conjuntament a la successió, en defecte de familiars de la classe primera.
Pel que fa al cònjuge vidu, se li atribueix un dret d’usdefruit en la successió intestada del consort difunt que, quan concorre amb descendents, ascendents o col•laterals privilegiats, abasta la meitat de l’herència, i s’estén a la seva totalitat en concurrència amb altres col•laterals.
Finalment, atesa la disgregació del grup familiar, amb una evident relaxació de les relacions parentals més allunyades, es restableix el límit de la successió intestada dels col•laterals del Dret pretori, que havia estat ampliat per la Glossa, fixant-lo en el sisè grau i fins al setè, únicament en favor dels sobrini nati o fills del cosí segon (Digest 38, 8, 1, 3).
En defecte d’aquells col•laterals, continua essent hereu del cònjuge vidu (Edicte Unde vir et uxor), i a falta de tot altre hereu, continuaria adquirint els béns el fisc, és a dir la Hisenda Pública (Llei Julia caducaria).
Quant a la successió forçosa o legítima, els mateixos principis que han fet aconsellable l’equiparació dels fills il•legítims i els legítims en la successió intestada, condueixen a establir la concurrència d’uns i altres en la porció legítima de l’herència, en igualtat de condicions. Es manté, no obstant, una excepció per al cas que concorrin fills nascuts d’adulteri amb altres fills legítims, establint que la porció llegitimària d’aquests sigui doble que la d’aquells.
No es modifiquen els drets llegitimaris del cònjuge vidu, que s’articulen a l’entorn de les figures de la quarta marital i l’any de plor, però, per aplicació del principi d’igualtat entre els sexes, s’estenen també al vidu, en la successió de la seva esposa.
Aprofitant aquesta reforma parcial del dret de successions, ha semblat oportú dedicar un capítol a la figura de la declaració judicial de mort dels absents o desapareguts, quan concorrin determinades circumstàncies
52/193
que permetin presumir aquell fet, i als sols efectes de l’obertura de la seva successió. Amb això es clarifica una institució regulada en els codis moderns, però que a Andorra únicament apareix al•ludida, de forma poc clara, per Brutails (La coutume d’Andorre) i Pallerola (El Principado de Andorra...).
Capítol I. La successió intestada
Secció 1a: La crida dels fills extramatrimonials, dels germans de simple vincle i dels altres col•laterals
Article 1
Els fills extramatrimonials seran cridats a la successió intestada de llurs pares i ascendents, germans i altres col•laterals juntament amb els fills legítims, i amb els mateixos drets, àdhuc el de representació, a excepció del que disposa l’apartat següent.
Quan els fills extramatrimonials concorrin a la successió de llur pare o mare amb altres fills legítims haguts d’un matrimoni existent en el moment de la concepció d’aquells, rebran únicament una porció de l’haver hereditari igual a la meitat de la que correspongui a cada un dels fills legítims. Aquesta norma s’aplicarà també a la successió dels altres ascendents.
Inconstitucional???
Article 2
Els germans de simple vincle o, per representació, els fills d’aquests, seran cridats a la successió intestada juntament amb els de doble vincle, però rebran una porció de l’haver hereditari igual a la meitat de la que correspongui a cada un d’aquests.
Article 3
El dret d’heretar abintestat no s’estén més enllà del sisè grau en la línia col•lateral, a excepció dels fills i filles del cosí segon o cosina segona, que també el tenen, però no cap altre familiar del setè grau.
Article 4
En defecte de descendents, d’ascendents i de col•laterals dins els límits assenyalats a l’article anterior, serà cridat a la successió el cònjuge vidu, sempre que no estigués separat culposament o de mutu acord, sigui judicialment o de fet.
Article 5
A manca d’hereus intestats, els béns relictes són adquirits per la Hisenda Pública, i per al Patrimoni Nacional.
Aquesta adquisició ho és a títol d’herència, i s’entén acceptada sempre a benefici d’inventari.
Secció 2a: De l’usdefruit vidual
Article 6
En la successió intestada del seu cònjuge premort, el vidu o la vídua tindran dret a rebre l’usdefruit de la meitat de l’herència, si els hereus són ascendents, descendents, germans o fills de germans del premort, i l’usdefruit sobre la totalitat de l’herència quan concorren amb altres col•laterals.
Aquest usdefruit serà incompatible amb la quarta vidual que li pogués correspondre, en qual cas haurà d’optar per un o altra.
Article 7
No tindrà dret a l’usdefruit esmentat a l’article anterior el consort que estigués separat culposament o de mutu acord, sigui judicialment o de fet, i el perdrà si contreu nou matrimoni o viu maritalment amb altra persona.
Article 8
53/193
La determinació dels béns de l’herència sobre els que ha d’exercir-se l’usdefruit es durà a terme per acord entre tots els hereus i, en el seu defecte, per decisió judicial, però el vidu o la vídua tenen dret a obtenir que s’exerciti amb preferència sobre el domicili conjugal.
No tindrà dret a l’usdefruit, el cònjuge vidu que hagi rebut del causant a títol gratuït, per actes "inter vivos" o "mortis causa", béns per un valor igual o superior al de l’usdefruit. Els béns que hagués rebut per un valor inferior, reduiran proporcionalment l’usdefruit.
Article 9
Els hereus podran satisfer al cònjuge vidu el seu usdefruit mitjançant l’assignació d’una renda vitalícia o d’un capital en efectiu equivalents que, en defecte de mutu acord, seran fixats pel Batlle.
El dret del cònjuge vidu a exercir l’usdefruit sobre el domicili conjugal és preferent al de conversió en capital o renda vitalícia. En el cas que el vidu o la vídua hagin exercit aquell dret, la conversió operarà únicament per la part d’usdefruit que excedeixi, si n’hi havia.
Quan es tracti d’una renda vitalícia, i en defecte d’acord entre les parts, el Batlle fixarà també les garanties que estimi necessàries per a assegurar-ne el pagament, així com el mecanisme de revalorització anual, en funció de l’augment del cost de la vida.
Capítol II. Els drets llegitimaris
Article 10
Els fills extramatrimonials tenen els mateixos drets llegitimaris en la successió de llurs pares i ascendents, que si es tractés de fills legítims, a excepció del que disposa l’article següent.
Article 11
Els fills extramatrimonials que concorrin a la successió de llurs pare o mare amb altres fills legítims haguts d’un matrimoni existent en el moment de la concepció d’aquells, rebran una part llegitimària igual a la meitat de la que correspongui a cada un dels fills legítims.
Aquesta norma s’aplicarà igualment per a determinar la llegítima que els correspongui en la successió d’altres ascendents.
Article 12
El vidu tindrà dret als beneficis de la quarta marital i de l’any de plor, en les mateixes circumstàncies i condicions en què els adquireix la vídua.
Article 13
No tindrà dret a la quarta vidual el consort que estigués separat culposament o de mutu acord, sigui judicialment o de fet, i la perdrà si contreu nou matrimoni o conviu maritalment amb una altra persona. En aquest darrer cas, no haurà de restituir però els fruits que hagués percebut mentre gaudí de la quarta.
Capítol III. La declaració judicial de mort
Article 14
Quan una persona hagi desaparegut del seu domicili o del darrer lloc conegut de residència, sense que se n’hagin tingut més noticies, podrà instar-se’n la declaració judicial de mort si concorre alguna de les circumstàncies següents:
a) Que hagin transcorregut quinze anys des de la data de la desaparició o d’aquella en què se’n tingueren les darreres notícies.
b) Que hagin transcorregut cinc anys des de la data de la desaparició o de les darreres notícies, quan en el moment de la declaració el desaparegut hagués complert ja l’edat de 85 anys.
c) Que hagin transcorregut cinc anys des de la data de la desaparició, si aquesta hagués tingut lloc en circumstàncies de perill greu per a la vida.
Article 15
La declaració judicial de mort del desaparegut obrirà la seva successió, testamentària o intestada, segons procedeixi.
54/193
La declaració judicial de mort expressarà la data a partir de la qual es presumeix ocorreguda la mort, salvada prova en contrari.
Article 16
Els hereus que succeeixin en virtut d’una declaració judicial de mort estan obligats a formalitzar notarialment inventari i no podran disposar a títol gratuït dels béns i drets de l’herència fins que no hagi transcorregut un termini de cinc anys des de la data de la declaració. Fins que no hagi transcorregut aquest termini no lliuraran tampoc els llegats ordenats testamentàriament.
Article 17
Si, declarada judicialment la mort d’una persona, aparegués aquesta, recobrarà els seus béns en l’estat en què es trobin, i tindrà dret a obtenir el preu dels que s’haguessin venut, però no podrà reclamar els fruits i rendes que hagin produït durant el temps en què ha estat en vigor la declaració.
Disposició final
La present Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació.
La Seu d’Urgell i Perpinyà, trenta-u de juliol del mil nou-cents vuitanta-nou
El Delegat Permanent de S.E. el Copríncep Francès
Roger Gros
El Delegat Permanent de S.E. el Copríncep Episcopal
Nemesi Marquès
55/193
Llei qualificada d'incapacitació i organismes tutelars
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 de novembre del 2004 ha aprovat la següent:
llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars
Exposició de motius
Les consultes i els treballs preparatoris per a l'elaboració de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat van permetre constatar la gran preocupació dels pares per la protecció dels seus fills amb discapacitat, especialment quan no poden governar-se per si mateixos, i van posar de relleu les mancances de la legislació andorrana en la regulació d'aquesta matèria. Tanmateix, també cal tenir en compte que aquesta situació pot afectar no tan sols el col·lectiu que pateix alguna discapacitat sinó també d'altres, com per exemple les persones amb problemes greus de salut mental o la gent gran amb trastorns psiquiàtrics i que pateixen processos cerebrals degeneratius importants, que són igualment mereixedores de mesures de protecció i de solidaritat social.
Per això, la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, aprovada el 17 d'octubre del 2002, en el capítol IV dedicat a la protecció i garantia dels drets, regula a l'article 22 la incapacitació i tutela amb caràcter provisional i estableix a la disposició final segona que el Govern, en el termini d'un any, ha de sotmetre al Consell General un projecte de llei regulador de la incapacitat i el sistema tutelar amb caràcter general. Per tal de donar compliment a aquest mandat, s'ha elaborat la present Llei que, primer, es refereix a la incapacitació i a l'internament en situacions determinades i, després, regula de forma completa i sistemàtica les institucions tutelars que permeten conferir a determinades persones la guarda i protecció d'aquelles que no tenen una capacitat plena d'autogovern.
Entre els aspectes que conformen aquesta Llei s'ha d'assenyalar, en primer lloc, que el règim jurídic de la incapacitat s'ajusta plenament als principis emanats de la Constitució del Principat d'Andorra i a l'interès públic que informa totes les qüestions relacionades amb els drets i les llibertats de la persona. En els aspectes processals interessa destacar la necessitat que es facin determinades proves, així com les concessions que es fan al principi de la investigació oficial amb la finalitat d'obtenir el coneixement de la veritat real en un tema tan delicat. S'imposa també que la sentència que decreta la incapacitat determini el grau i les limitacions.
La Llei també s'enfronta amb la problemàtica derivada de l'internament d'acord amb els principis constitucionals i amb criteris fonamentalment garantistes, que no tenen altra finalitat que evitar que, a l'empara d'una declaració judicial d'incapacitat, es pugui privar abusivament a una persona del seu dret fonamental a la llibertat. Així mateix, introdueix com a novetat el supòsit anomenat d'internament voluntari, amb unes garanties adreçades a evitar que es pugui convertir després en un internament involuntari i, per tant, il·legal.
Pel que fa a les institucions tutelars, es regulen d'acord amb uns criteris que en part ja es troben a la legalitat fins ara vigent, però que es desenvolupen, se sistematitzen i s'adapten als principis que informen la societat i la família del Principat d'Andorra en els temps actuals.
D'altra banda, s'ha de remarcar que la Llei opta clarament per un sistema de tutela judicial o d'autoritat, el qual ja informava la darrera normativa vigent al Principat sobre la matèria. Interessa precisar que no s'instaura un sistema únic, sinó bàsicament una dualitat de sistemes de guarda legal, que són la tutela per a la protecció dels interessos personals i patrimonials de la persona incapacitada i la curatela per a la protecció únicament del patrimoni d'aquestes persones incapacitades, però també dels declarats pròdigs i absents. No obstant això, es preveu la figura del defensor judicial, que és també un òrgan tutelar, que ha de substituir el tutor i el curador en els casos que preveu la Llei.
S'ha decidit atribuir el càrrec de tutor a una sola persona per tal d'evitar els inconvenients que s'originen a la pràctica moltes vegades per la pluralitat de tutors o per la coexistència amb administradors dels béns del tutelat. Les institucions tutelars poden recaure tant en persones físiques que estiguin en el ple exercici dels seus drets civils i que no incorrin en les causes d'incapacitat o inhabilitat establertes per la llei, com en persones jurídiques que tinguin per objecte la protecció dels menors i de les persones incapacitades, que no tinguin afany de lucre i que estiguin acreditades pel Govern. Pel que fa a les obligacions que s'imposen al tutor interessa recordar aquí l'actualització que s'efectua de les garanties que es poden imposar al titular del càrrec en funció dels interessos que predominen en la família i la societat andorrana dels temps actuals.
Així mateix, la Llei introdueix altres aspectes nous per a la nostra legislació que cal ressaltar. En primer lloc, aquesta norma, a més de mantenir el sistema tradicional d'atribuir als pares la facultat de poder nomenar
56/193
tutor pels fills menors no emancipats, regula la pàtria potestat prorrogada que pot ser promoguda pels pares d'un menor quan es creu raonable que pot persistir una causa d'incapacitat després de la minoria d'edat. També s'introdueix l'anomenada autotutela, que ha estat ben rebuda en altres països, en virtut de la qual qualsevol persona major d'edat pot nomenar un tutor en previsió d'una futura declaració judicial. Una altra novetat que estableix, que pot ser d'interès ateses les característiques del país, és la possibilitat d'instaurar excepcionalment un sistema de tutela privada per a la gestió d'una empresa familiar del tutelat, a la qual s'atribueixen una bona part de les funcions que normalment corresponen a l'autoritat judicial o al consell de tutela.
Finalment la Llei regula les situacions de les persones que no tenen la nacionalitat andorrana mitjançant criteris fonamentats essencialment en els convenis internacionals existents sobre incapacitació i organismes tutelars.
Tanquen la Llei dues disposicions transitòries, referents a la retroactivitat i a una adaptació automàtica del càrrec de defensor de l'absent al de curador, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
Títol I. Incapacitació i internament de les persones
Capítol primer. Règim jurídic de la incapacitació
Article 1
Subjectes i causes d'incapacitació
1. Han de ser incapacitades les persones majors d'edat i els menors emancipats únicament en els casos en què per qualsevol causa es troben en situació habitual de no tenir la potestat d'autogovernar-se.
2. Els menors d'edat no emancipats, si concorre en ells una causa possible d'incapacitat que es creu que pot persistir després de la minoria d'edat, poden ser incapacitats durant el darrer any de la minoria d'edat; en aquest cas la incapacitació produeix els seus efectes a partir de la majoria d'edat.
Article 2
Legitimació activa
1. Estan legitimats per promoure la declaració judicial d'incapacitació el cònjuge o la persona que ha format una unió estable de parella, els descendents, els ascendents, els germans i el guardador de fet de la persona que pot ser incapacitada i el Ministeri Fiscal.
2. El Ministeri Fiscal sempre ha de ser part dels procediments d'incapacitació des del seu inici.
3. La incapacitació d'un menor d'edat no emancipat sols poden promoure-la els seus pares si es troben en l'exercici de la pàtria potestat. Si es dóna lloc a la incapacitació, es prorroga la pàtria potestat per disposició de la Llei quan la persona incapacitada assoleix la majoria d'edat i s'exerceix d'acord amb allò que estableix la sentència d'incapacitació i, subsidiàriament, d'acord amb les normes generals sobre pàtria potestat.
Article 3
Legitimació passiva
La persona objecte del procés d'incapacitació pot comparèixer en el judici amb defensa i representació pròpies. Si no, ha de ser defensada pel Ministeri Fiscal, llevat que aquest hagi promogut el judici d'incapacitació, supòsit en el qual la defensa de la persona concernida correspon al defensor judicial que es nomeni.
Article 4
Procediment
1. El procés d'incapacitació s'ha de seguir d'acord amb els tràmits que estableix la Llei pel procediment civil abreujat, amb les modificacions que resulten de les disposicions d'aquesta Llei.
2. Són nul·les la renúncia, l'aplanament o la transacció que recauen sobre matèries objecte del procés d'incapacitació.
3. No es pot decretar la incapacitació sense que l'organisme jurisdiccional hagi examinat personalment la persona objecte del procés d'incapacitació i sense l'existència d'un dictamen pericial mèdic, acordat per l'organisme jurisdiccional que ha de decretar la incapacitació.
4. Sens perjudici de les proves que proposin les parts, l'organisme juridiccional pot acordar, fins i tot d'ofici, els mitjans de prova que consideri escaients en atenció a les finalitats del procés.
57/193
5. Durant la tramitació del procediment l'organisme jurisdiccional pot adoptar les mesures escaients per a la protecció dels interessos de la persona que pot ser incapacitada, que han de ser substituïdes per les que estableixi la sentència ferma que decreta la incapacitació.
Article 5
Sentència
1. La incapacitació produeix els seus efectes des de la fermesa de la sentència que l'estableix, excepte en el supòsit que preveu l'article 1.2. La sentència ha de determinar el grau i les limitacions de la incapacitat, la constitució de l'organisme de protecció en funció de la incapacitat establerta, i la procedència o no de l'internament de la persona incapacitada.
2. La sentència és apel·lable a ambdós efectes i no escau la seva execució provisional.
Article 6
Publicitat
1. L'organisme jurisdiccional competent per a l'execució de la sentència d'incapacitació ha de promoure d'ofici la seva inscripció en el Registre Civil el mateix dia en què guanyi fermesa la sentència recaiguda, i ha de practicar el registre d'acord amb les prescripcions legals sobre la matèria d'acord amb el testimoni de la resolució judicial.
2. Els actes realitzats per la persona incapacitada abans de la inscripció de la incapacitació en el Registre Civil no es poden oposar a tercers de bona fe.
Article 7
Posició jurídica de la persona incapacitada
Els actes realitzats per la persona incapacitada després de la sentència que decreta la incapacitació, poden ser impugnats a instàncies del seu representant legal, de la mateixa persona incapacitada o dels seus successors.
Article 8
Reintegració de la capacitat
1. Des del moment que desapareix la causa que va determinar la incapacitació, aquesta pot ser revocada o modificada a instàncies de les mateixes persones que segons l'article 2 estan legitimades per promoure la declaració judicial d'incapacitació, de la persona que té la representació legal o la guarda de la persona incapacitada i de la mateixa persona incapacitada, aquesta darrera sols en el cas que hagi obtingut l'autorització judicial corresponent.
2. S'apliquen al procediment de reintegració de la capacitat les previsions que estableix l'article 4.
Article 9
Sentència
1. La sentència que recaigui en el procediment a què es refereix l'article anterior ha d'establir si escau o no revocar la declaració judicial d'incapacitació o, si és el cas, determinar les modificacions corresponents sobre l'extensió i els límits de la incapacitació establerts per la sentència anterior. Els seus efectes es produeixen únicament des de la fermesa de la nova sentència.
2. S'apliquen a la sentència recaiguda en el procediment de reintegració de la capacitat les prevencions de l'article 6 sobre publicitat de la sentència d'incapacitació.
3. La sentència que revoca la que va decretar la incapacitació, no afecta l'eficàcia dels actes realitzats abans de la fermesa de la sentència revocatòria.
Article 10
Manca de capacitat natural
1. Els actes realitzats per una persona que no ha estat incapacitada per sentència, però que es troba en situació de no conèixer el seu significat en el moment de realitzar-los, poden ser impugnats per la mateixa persona mancada de capacitat, pel seu guardador o pel Ministeri Fiscal i, després de la mort de la persona, pels seus hereus, sempre que els hagin ocasionat un perjudici.
2. L'acció impugnatòria caduca als quatre anys a comptar de la data de celebració de l'acte perjudicial.
58/193
Capítol segon. Règim jurídic de l'internament
Article 11
Internament d'urgència
1. Si per raons d'urgència mèdica una persona que pateix trastorns psíquics ha estat ingressada en una institució adequada en règim tancat, el director del centre on s'ha realitzat l'internament ha d'informar d'aquest fet a la Batllia al més aviat possible i, en qualsevol cas, dins el termini de vint-i-quatre hores, i hi ha d'adjuntar un certificat en el qual expliciti els motius de la urgència, les característiques del trastorn i la necessitat de l'internament.
2. El batlle de guàrdia ha de ratificar o denegar l'internament en resolució motivada dins el termini de setanta-dues hores des que ha tingut coneixement de l'internament, amb observança dels requisits que estableix l'apartat tercer de l'article següent.
Article 12
Internament amb finalitats terapèutiques
1. Excepte el cas previst a l'article anterior, l'internament involuntari amb finalitats terapèutiques d'una persona que pateix trastorns mentals o discapacitats psíquiques en una institució adequada en règim tancat exigeix sempre autorització judicial prèvia motivada.
2. Poden promoure la demanda d'internament i proposar també la institució en la qual es practicarà l'internament les persones que segons l'article 2 estan legitimades a instar la declaració judicial d'incapacitat i, també, el representant legal de la persona incapacitada. La persona que pugui ser internada està legitimada a comparèixer en el procediment amb defensa i representació pròpies i, si no, n'ha d'assumir la defensa el Ministeri Fiscal i, subsidiàriament, el defensor judicial.
3. Abans d'autoritzar o de ratificar l'internament, el batlle ha d'examinar personalment la persona afectada, demanar el dictamen d'un facultatiu designat pel mateix batlle, escoltar el parer de la persona que pugui ser internada, del seu defensor i del Ministeri Fiscal. El batlle pot practicar també qualsevol prova que consideri rellevant i escoltar el parer de les persones que consideri convenient.
4. Sense més tràmits, el batlle dicta aute en el termini més breu possible, contra el qual es pot interposar recurs d'apel·lació a un sol efecte.
Article 13
Control de l'internament
1. El batlle que ha decretat l'internament pot sol·licitar d'ofici en qualsevol moment informació sobre la situació personal de l'internat i, en tot cas, l'aute que decreta l'internament imposa als metges que atenen l'internat l'obligació de remetre a la Batllia cada sis mesos un informe sobre la necessitat de mantenir l'internament o no, en base al qual el batlle ha de decretar, després d'examinar personalment l'internat i el dictamen emès per un metge que hagi designat, i després d'escoltar el parer del Ministeri Fiscal, en resolució motivada, si es continua o no l'internament. Així mateix, el tutor o la persona que tingui cura de l'intern poden demanar informació sobre la seva situació.
2. Sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, si els metges que atenen l'internat consideren que no cal perllongar l'internament, han de proposar l'alta del pacient i ho han de comunicar a la Batllia, que ha de resoldre en el termini de 24 hores.
Article 14
Internament de menors d'edat
L'internament de menors d'edat es fa sempre en un establiment adequat a les seves característiques, amb informe previ dels serveis que atenguin el menor.
Article 15
Internament voluntari
1. L'ingrés voluntari d'una persona major d'edat o emancipada en un centre escaient a la seva situació que es faci en règim de limitació de la seva llibertat, exigeix el seu consentiment per escrit, que pot ser revocat en qualsevol moment.
2. Si la persona que ha ingressat voluntàriament al centre esmentat presenta després indicis de trobar-se en una situació de no poder decidir lliurement la continuació de l'internament, aquest internament sols es pot
59/193
perllongar si s'obté l'autorització judicial corresponent, amb aplicació dels requisits que estableix l'article 12.3.
Títol II. Les institucions tutelars
Capítol primer. Disposicions generals
Article 16
Òrgans tutelars
Tenen la condició d'òrgans tutelars els organismes jurisdiccionals, el Ministeri Fiscal, el tutor, el curador i el defensor judicial.
Article 17
Funcions dels organismes tutelars
Els titulars de les institucions tutelars assumeixen unes funcions que han d'exercir de forma personalíssima en interès de la persona sotmesa a tutela o curatela, que tenen com a finalitat en el seu cas la protecció de la persona, la gestió del seu patrimoni i l'exercici dels seus drets.
Article 18
Capacitat
1. Únicament poden ser titulars de les institucions tutelars les persones físiques que estiguin en ple exercici dels seus drets civils i que no incorrin en cap de les causes d'incapacitat o d'inhabilitat que preveuen els articles següents.
2. També poden assumir el càrrec de tutor les persones jurídiques sense ànim de lucre que tinguin per objecte la protecció dels menors i dels incapacitats i estiguin acreditades pel Govern.
Article 19
Causes d'inhabilitat absoluta
No poden ser nomenats per exercir un càrrec tutelar i, si han estat nomenats, han de cessar en l'exercici del càrrec:
a) Les persones que per resolució judicial han estat privades o suspeses de l'exercici de la pàtria potestat o de la tutela, han estat remogudes d'una tutela o privades de la guarda i educació.
b) Les persones que compleixen una pena privativa de llibertat i les condemnades per qualsevol delicte, que faci suposar fonamentadament que no desenvoluparan el càrrec tutelar de forma correcta.
Article 20
Causes d'inhabilitat relativa
Tampoc poden ser titulars dels càrrecs tutelars:
a) Les persones excloses pels pares o pel darrer d'ells que ha exercit la pàtria potestat o per la mateixa persona subjecta a tutela.
b) Les persones nomenades per a l'exercici d'un càrrec tutelar, així com qualsevol persona que tingui o pugui tenir conflictes d'interessos amb la persona subjecta a tutela o curatela.
c) La persona que té una enemistat personal manifesta amb el tutelat o sotmès a curatela.
Article 21
Excuses
1. Les funcions tutelars constitueixen un deure, excepte per a les persones esmentades en els articles 19 i 20.
2. Poden excusar-se d'acceptar un càrrec tutelar:
a) Les persones que han complert l'edat de setanta anys o que pateixen una malaltia o discapacitat greu de caràcter permanent.
b) Les persones que no tenen cap relació amb la persona sotmesa a tutela o curatela.
c) Les persones l'ocupació professional de les quals pugui afectar el bon exercici de la tutela.
60/193
Article 22
Règim jurídic de les excuses
1. L'excusa s'ha d'al·legar davant la Batllia en el termini de quinze dies, a comptar del moment en què el designat té coneixença del nomenament.
2. Si la causa que fonamenta l'excusa ha sobrevingut al nomenament, s'ha d'al·legar davant la Batllia en el termini més breu possible; en aquest cas, però, la persona que ha assumit el càrrec tutelar està obligada a exercir les seves funcions mentre no sigui acceptada l'excusa.
3. Quan no s'accepta el càrrec tutelar i es desestima l'excusa que fonamenta la manca d'acceptació, el designat ha d'indemnitzar els danys i perjudicis que es puguin derivar de la demorança del nou nomenament i que se li puguin imputar.
Article 23
Prohibicions
Es prohibeix als titulars dels càrrecs tutelars:
a) La celebració d'actes a títol onerós que tinguin per objecte la transmissió o l'adquisició a favor seu de béns o drets de la persona subjecta a tutela o curatela, amb independència del fet que l'adquisició es faci de forma directa o per mitjà de persona interposada.
b) Adquirir per ells mateixos o per persona interposada qualsevol dret de crèdit contra la persona sotmesa a la seva tutela o curatela.
c) Exercir les seves funcions en els actes i en els litigis que la persona sotmesa a tutela o curatela celebri o tingui amb el consort o la persona que ha format una unió estable de parella o amb qualsevol dels parents en línia recta del titular del càrrec tutelar.
Capítol segon. La tutela
Secció primera. Disposicions generals
Article 24
Persones sotmeses a tutela
Estan sotmesos a tutela:
a) Els menors d'edat no emancipats que no estiguin sotmesos a la pàtria potestat.
b) Els incapacitats per resolució judicial quan la sentència ho hagi establert i en la mesura que ho determini.
c) Els sotmesos a pàtria potestat prorrogada, en el supòsit que preveu l'article 2.3, quan s'extingeixi, llevat que escaigui la constitució d'una curatela.
Article 25
Titularitat del càrrec
1. La tutela és exercida per una sola persona.
2. S'ha de nomenar un únic tutor per a tots els germans, llevat que circumstàncies especials aconsellin el nomenament de més d'un tutor.
Article 26
Control de la tutela
1. La tutela s'exerceix sota la vigilància del Ministeri Fiscal, que actua d'ofici o a instàncies de qualsevol persona interessada.
2. L'autoritat judicial, d'ofici, a instàncies del Ministeri Fiscal o de la persona tutelada pot ordenar en qualsevol moment les mesures que cregui necessàries pel control del bon funcionament de la tutela.
Secció segona. Vocació a la tutela
Article 27
Autotutela
61/193
1. Qualsevol persona major d'edat, en previsió d'una futura declaració judicial d'incapacitat, pot nomenar en escriptura pública un tutor, la persona o persones que han de substituir-lo, excloure determinades persones de la tutela i establir la remuneració que han de percebre les persones que exerceixin el càrrec.
2. Els nomenaments i les exclusions poden ser impugnades pel cònjuge o la persona que ha format una unió estable de parella, pels descendents i ascendents de la persona que s'autotutela o pel Ministeri Fiscal si en el moment de constituir-se la tutela han sobrevingut circumstàncies que, si la persona interessada hagués tingut en compte, no haurien determinat el nomenament o l'exclusió.
Article 28
Nomenament pels pares
1. Mitjançant escriptura pública, testament o codicil, el pare i la mare que estan en ple exercici de la pàtria potestat poden nomenar tutor dels seus fills menors no emancipats, la persona o persones que han de substituir-lo, excloure determinades persones de la tutela i establir la remuneració de les persones que exerceixin el càrrec.
2. En cas de concurrència de nomenaments i d'exclusions fetes pel pare i per la mare, preval el nomenament fet pel pare o la mare que darrerament ha exercit la pàtria potestat.
3. L'organisme jurisdiccional que ha de constituir la tutela, pot prescindir dels nomenaments fets pels pares si considera de forma justificada, que existeix causa suficient per a l'exclusió.
Article 29
Donacions o disposicions a favor de la persona sotmesa a tutela
1. La persona que ha fet una donació o una disposició testamentària a favor de qui es troba sotmès a tutela, pot nomenar un administrador dels béns atribuïts i establir les seves facultats, que resten exclosos de les funcions del tutor, excepte en relació amb els actes que excedeixen de les facultats conferides a l'administrador.
2. A manca de previsions establertes pel donant o pel testador, s'apliquen a l'administrador les normes relatives a la tutela.
Article 30
Nomenament per l'autoritat judicial
1. Si no arriben a exercir la tutela les persones designades pel tutelat o pels seus pares o no han fet ús de la facultat de nomenar tutor, el nomenament correspon a l'autoritat judicial.
2. L'organisme jurisdiccional nomena tutor la persona que per la seva situació personal i patrimonial i per altres circumstàncies concurrents consideri més apte per a l'exercici de la tutela.
3. L'organisme jurisdiccional fixa també la remuneració que ha de percebre el tutor, en funció del patrimoni de la persona sotmesa a tutela.
Article 31
Tutela privada
1. A petició de dos parents en la línia recta descendent o ascendent majors d'edat, o d'un d'ells i el consort o la persona que ha format una unió estable de parella amb la persona incapacitada, l'organisme jurisdiccional pot autoritzar la constitució d'un consell de tutela per a la gestió d'una empresa familiar de la qual forma part el tutelat, amb la facultat que nomeni tutor i que controli la seva gestió.
2. El consell de tutela està integrat per un mínim de tres persones i per un màxim de cinc persones que reuneixin els requisits de capacitat que exigeix la llei per a l'exercici del càrrec de tutor, designades per l'organisme jurisdiccional. El consort o la persona que ha format una unió estable de parella pot formar part del consell de tutela.
3. Les persones que formen el consell de tutela han de prestar les garanties que assenyali l'organisme jurisdiccional per tal d'assegurar l'exercici correcte de les seves funcions abans de prendre possessió del càrrec, i tenen dret a percebre la remuneració que fixi l'organisme jurisdiccional que autoritza la constitució del consell de tutela.
4. L'organisme jurisdiccional, a instàncies del Ministeri Fiscal, del consort o la persona que ha format una unió estable de parella o de dos parents en línia recta descendent o ascendent de la persona sotmesa a tutela, pot decretar l'extinció del consell de tutela si l'interès del tutelat ho exigeix o si els seus membres no compleixen de forma correcta les funcions pròpies del càrrec.
62/193
Secció tercera. Constitució de la tutela
Article 32
Legitimació per promoure la seva constitució
1. Estan obligats a promoure la constitució de la tutela el cònjuge o la persona que ha format una unió estable de parella, els descendents, ascendents i germans de la persona incapacitada, el guardador de fet i la institució que en tingui la guarda; altrament responen dels danys i perjudicis ocasionats a la persona que ha de ser sotmesa a tutela.
2. Les autoritats administratives i judicials que per raó de l'exercici de les seves funcions tinguin coneixement que una persona ha de ser sotmesa a tutela, han de demanar de forma immediata la seva constitució o disposar-la d'ofici.
3. Qualsevol persona que tingui coneixement de la necessitat de constitució d'una tutela, ha de posar-ho en coneixement de l'autoritat judicial o del Ministeri Fiscal.
Article 33
Nomenament
1. La tutela es constitueix per aute recaigut en procediment de jurisdicció voluntària, amb audiència prèvia del menor sempre si té almenys dotze anys o de la persona incapacitada si té prou coneixement, del cònjuge o la persona que ha format una unió estable de parella, dels parents més propers de la persona incapacitada i de les altres persones que l'autoritat judicial cregui convenient, sempre que això no suposi un retard excessiu.
2. Un cop efectuat el nomenament, el batlle dóna possessió del càrrec a la persona que ha d'exercir la tutela.
Article 34
Publicitat
1. Les resolucions judicials sobre els càrrecs tutelars s'han d'inscriure en el Registre Civil, a instància de l'organisme jurisdiccional que les ha adoptat, mitjançant testimoni de la resolució judicial ferma escaient.
2. Els actes realitzats per la persona sotmesa a tutela abans de la inscripció de la resolució judicial en el Registre Civil no es poden oposar a tercers de bona fe.
Secció quarta. Obligacions del tutor
Article 35
Inventari
1. El tutor ha de fer un inventari judicial complet del patrimoni inicial de la persona sotmesa a tutela, encara que existeixi dispensa de prendre inventari, amb intervenció del Ministeri Fiscal i de les persones que el batlle consideri escaient citar, dins els seixanta dies següents a la presa de possessió del càrrec, termini que pot ser objecte de pròrroga judicial per causa justa, fins a un màxim de seixanta dies més. La mateixa obligació ha de complir el tutor respecte als béns que adquireixi posteriorment la persona sotmesa a tutela.
2. Fins després d'haver practicat l'inventari, el tutor sols pot realitzar els actes de gestió que no admetin demora.
Article 36
Mesures per garantir la gestió del patrimoni
El tutor està obligat a adoptar les mesures següents amb càrrec al patrimoni de la persona subjecta a tutela:
a) Invertir els diners que formen part del patrimoni del tutelat, excepte les quantitats necessàries per atendre les despeses ordinàries de la tutela, en dipòsits bancaris, en préstecs amb interès i garantia real o en béns prudencialment segurs.
b) Dipositar o tenir en lloc segur els valors, les joies, les obres d'art i altres objectes valuosos que formen part del patrimoni del tutelat i posar el fet en coneixement de l'autoritat judicial.
c) Si en el patrimoni del tutelat s'hi troben títols al portador, el tutor ha de convertir-los en títols nominatius a favor del tutelat, llevat que l'organisme jurisdiccional estableixi una altra garantia.
d) Convenir una pòlissa d'assegurances per tal de garantir les responsabilitats derivades de l'exercici de la tutela, si el valor del patrimoni és superior a l'equivalent de cent cinquanta vegades el salari mínim mensual.
63/193
Article 37
Obligació de retre comptes
1. El tutor ha de retre comptes de la seva gestió en qualsevol moment a instàncies de l'autoritat judicial o en els terminis establerts per la resolució judicial que determina la constitució de la tutela i com a mínim s'ha d'efectuar un cop cada any natural.
2. La persona incapacitada, si té prou coneixement i sempre que tingui almenys catorze anys, si es tracta de tutela d'un menor, ha de ser citada a l'acte d'aprovació dels comptes.
Article 38
Responsabilitats
1. El tutor ha d'exercir les seves funcions amb la diligència d'un bon pare de família.
2. El tutor respon davant de la persona sotmesa a tutela pels danys i perjudicis ocasionats per l'incompliment o pel compliment defectuós de les seves obligacions en els casos que li siguin imputables.
3. L'acció de responsabilitat prescriu als tres anys, a comptar de l'aprovació dels comptes finals de la tutela.
Secció cinquena. Exercici de la tutela
Article 39
Tutela del menor
1. El tutor ha de tenir cura del menor, proporcionar-li aliments i una formació integral i ha d'actuar com a representant legal del tutelat en tots els seus actes civils i de gestió del seu patrimoni, excepte en relació amb els actes que per disposició de la Llei pot realitzar el menor ell mateix.
2. El menor ha d'obeir i respectar el tutor i aquest ha de conviure amb el menor, llevat que per resolució judicial s'autoritzi que el tutelat resideixi en un lloc diferent, amb audiència prèvia del menor si almenys té catorze anys.
3. El tutor ha de consultar el tutelat abans de realitzar actes importants que afectin la seva persona o els seus béns si té coneixement suficient i sempre que tingui almenys catorze anys. L'assentiment del menor subjecte a tutela no allibera el tutor de les seves responsabilitats.
Article 40
Actes del menor exclosos de la tutela
Si el tutor permet de forma expressa o tàcita que el menor d'edat però major de setze anys, sotmès a tutela, exerceixi una professió o activitat, el tutelat pot realitzar tots els actes necessaris per a l'exercici regular de la professió o activitat i actuar en relació amb els béns que adquireixi com si hagués obtingut l'habilitació d'edat.
Article 41
Tutela de la persona incapacitada
1. El tutor ha de tenir cura de la persona incapacitada, procurar-li aliments i fer tot el que calgui perquè adquireixi o recuperi la seva capacitat i la seva inserció a la societat, gestionar el seu patrimoni, representar-lo excepte en relació amb els actes que pot realitzar ell mateix per disposició de la Llei o de la sentència d'incapacitació i a informar anualment la Batllia de la situació de la persona incapacitada.
2. El domicili de la persona incapacitada és el de la persona titular del càrrec tutelar, llevat que en la constitució de la tutela o per resolució judicial posterior s'hagi disposat altrament.
Article 42
Autorització judicial
1. El tutor necessita autorització judicial per:
a) Disposar dels béns de la persona sotmesa a tutela, excepte els fruits i els béns mobles que no puguin conservar-se.
b) Repudiar herències deferides al tutelat, acceptar-les sense benefici d'inventari i acceptar liberalitats que comportin gravamen o condició.
c) Prendre diner en préstec en nom del tutelat.
64/193
d) Sotmetre a arbitratge o promoure accions judicials, excepte en aquest darrer cas quan es tracti d'un assumpte urgent, de reclamació de prestacions periòdiques o de pretensions de quantia inferior a l'equivalent de vint vegades el salari mínim mensual.
e) Atorgar contractes d'arrendament.
f) Continuar l'explotació d'un establiment comercial o industrial que el tutelat ha rebut per herència o donació i per constituir o adquirir la condició de soci en societats que no limiten la responsabilitat personal dels seus socis.
2. Abans d'atorgar l'autorització, el batlle ha d'escoltar el parer del Ministeri Fiscal i, si ho creu convenient, del tutelat i ha de demanar els informes que cregui oportuns.
Article 43
Manca d'autorització
Els actes realitzats pel tutor sense obtenir el requisit de l'autorització judicial prèvia o sense haver-la obtingut amb posterioritat a la realització de qualsevol dels actes que enumera l'article anterior són radicalment nuls.
Secció sisena. Extinció de la tutela
Article 44
Causes
La tutela s'extingeix per:
a) La majoria d'edat, emancipació o habilitació d'edat del tutelat, llevat que amb anterioritat hagués estat incapacitat judicialment segons l'article 1.2.
b) L'adopció del tutelat menor d'edat.
c) Recuperació de la pàtria potestat, si la tutela es va constituir per la seva privació o suspensió.
d) Mort, declaració de mort o d'absència del tutelat.
e) Desaparició de la incapacitat o modificació de la sentència de declaració d'incapacitat, quan determina la substitució de la tutela per la curatela o l'extinció de la incapacitat.
Article 45
Declaració judicial de l'extinció
1. El tutor i el tutelat han de comunicar en el termini més breu possible a la Batllia la causa que determina l'extinció de la tutela. També pot fer aquesta comunicació qualsevol persona interessada.
2. La resolució judicial que decreta l'extinció de la tutela serà comunicada d'ofici al Registre Civil pel mateix organisme jurisdiccional que l'adopti, de forma posterior i immediata a la fermesa de dita resolució.
Secció setena. Cessament del tutor
Article 46
Causes
Són causes que determinen el cessament del tutor en les seves funcions:
a) La mort, declaració de mort o d'absència del tutor o la dissolució de la persona jurídica que exercia el càrrec.
b) La incapacitació del tutor després d'haver acceptat el càrrec o l'adveniment d'una causa d'inhabilitació absoluta o relativa pel seu exercici.
c) La remoció regulada a l'article 48.
d) L'excusa del tutor admesa per resolució judicial.
Article 47
Impossibilitat d'exercir el càrrec
1. El tutor ha de cessar en l'exercici de les seves funcions si, després d'haver acceptat el càrrec, concorre en la seva persona qualsevol de les causes d'incapacitació o d'inhabilitació que preveu la llei o si li és acceptada l'excusa que va al·legar.
65/193
2. En aquests casos el tutor té el deure de realitzar els actes indispensables de gestió fins que hagi acceptat el càrrec el nou tutor o fins que s'hagi nomenat un defensor judicial per suplir-lo.
Article 48
Remoció del tutor
1. Procedeix decretar la remoció del tutor quan la seva continuïtat en el càrrec es considera contrària als interessos de la persona sotmesa a tutela.
2. La remoció s'estableix per resolució judicial dictada d'ofici o a instàncies del Ministeri Fiscal, del mateix tutelat o de qualsevol altra persona interessada, després d'escoltar el parer del tutor i de les altres persones que el batlle consideri convenient en interès del tutelat.
3. Decretada judicialment la remoció es procedeix de forma immediata a nomenar un altre tutor.
Secció vuitena. Efectes de l'extinció i del cessament
Article 49
Rendició final de comptes
1. En acabar la tutela o quan es produeix el cessament de la persona que exercia el càrrec, el tutor ha de retre comptes finals justificats de la seva gestió a la Batllia en el termini de sis mesos, prorrogables per resolució judicial si concorre una justa causa, per un altre període de tres mesos i ha de posar el patrimoni a disposició del tutelat, dels seus hereus o del nou tutor.
2. Si el cessament es produeix per defunció, els hereus del tutor han de retre comptes en els terminis esmentats, que es computen des de l'acceptació de l'herència.
Article 50
Reclamació de la rendició de comptes
1. La rendició de comptes pot ser requerida per la persona tutelada, pel seu representat legal o pels seus hereus.
2. L'acció de reclamació prescriu als tres anys a comptar del termini establert per a la rendició.
3. Les despeses necessàries de la rendició de comptes van a càrrec del patrimoni del tutelat.
Article 51
Aprovació dels comptes
1. L'autoritat judicial ha de donar o denegar l'aprovació dels comptes després d'haver conferit audiència a la persona tutelada o al seu hereu, al nou tutor, curador o defensor judicial i pot decretar abans de l'aprovació les diligències que consideri pertinents.
2. El ròssec dels comptes finals merita interessos legals a favor del tutor des que ha requerit el pagament a l'obligat, amb el lliurament previ del patrimoni, i si el ròssec és desfavorable al tutor, merita interessos legals des del moment de l'aprovació dels comptes.
Article 52
Efectes de l'aprovació
1. L'aprovació dels comptes per l'autoritat judicial no impedeix l'exercici de les accions que recíprocament puguin correspondre, per raó de la tutela, al tutor i al tutelat o als seus hereus.
2. Aquesta acció prescriu al cap de tres anys a comptar de l'aprovació del compte final.
3. Si l'acció de responsabilitat es fonamenta en un fet delictiu, el termini de prescripció és el que estableix la legislació penal pel fet delictiu, si aquest termini és superior al que preveu l'apartat anterior.
Capítol tercer. La curatela
Article 53
Persones sotmeses a curatela
Estan sotmeses a curatela:
a) Les persones menors d'edat emancipades i les que han obtingut l'habilitació d'edat.
66/193
b) Les persones incapacitades per a les quals no es considera escaient la constitució de la tutela.
c) Les persones declarades pròdigues.
d) Les persones declarades absents en relació amb els seus interessos patrimonials.
Article 54
Constitució de la curatela per disposició de la Llei
L'autoritat judicial pot ordenar la constitució d'una curatela:
a) Quan es tracta de salvaguardar els interessos d'una persona concebuda.
b) Quan l'herència es defereix a favor de persones inicialment incertes.
c) En relació amb les fundacions en període de constitució, si manca el nomenament de persona encarregada de la gestió del patrimoni fundacional.
d) Per a la gestió de fons de subscripció per a finalitats de beneficència o d'utilitat general de caràcter temporal, quan les persones designades per a la seva gestió no exerceixen les seves funcions.
Article 55
Normativa aplicable
Són aplicables a la curatela les disposicions establertes en el capítol anterior per a la tutela, llevat que del text de la Llei se'n dedueixi una altra cosa.
Article 56
Preexistència de tutela
Si la persona que ha de ser sotmesa a curatela ha estat abans sota el règim de la tutela, es confereix el càrrec de curador a la persona que ha exercit la tutela, tret que l'organisme jurisdiccional ho disposi altrament.
Article 57
Curatela dels menors emancipats i habilitats d'edat
1. La curatela dels menors emancipats i dels habilitats d'edat només s'ha de constituir, a instàncies d'aquests, quan calgui l'assentiment del curador.
2. El menor emancipat o habilitat d'edat necessita l'assentiment del curador:
a) Per disposar dels seus béns immobles, establiments mercantils o industrials, drets de propietat intel·lectual o industrial, béns mobles de valor superior a l'equivalent de dues-centes vegades el salari mínim mensual i per disposar dels valors, accions o participacions socials, excepte quan s'alienen per un valor no inferior al de cotització.
b) Per prendre diners en préstec.
c) Per adquirir la condició de soci en societats que imposen una responsabilitat personal dels socis pels deutes socials o per acceptar el càrrec d'administrador en qualsevol tipus de societat.
d) Per renunciar a donacions, crèdits, llegats o per acceptar herències sense el benefici d'inventari.
e) Per garantir obligacions alienes.
Article 58
Curatela de les persones incapacitades
1. La curatela de les persones incapacitades per resolució judicial té per objecte complementar la seva capacitat d'obrar. Per tant el curador ha de donar el seu assentiment als actes que determina la resolució judicial que estableix la incapacitació.
2. Si la sentència omet pronunciar-se sobre aquest punt, es requereix l'assentiment del curador en relació amb els actes que esmenten els articles 42.1 i 57.2.
Article 59
Curatela del pròdig
1. Estan legitimats per demanar la declaració de prodigalitat únicament el consort o la persona que ha format una unió estable de parella, els descendents i ascendents que percebin aliments del presumpte pròdig o es trobin en situació de poder reclamar aliments i els seus representants legals i, si aquests darrers no ho fan, el Ministeri Fiscal.
67/193
2. Si el presumpte pròdig no compareix en el judici, ha de ser defensat pel Ministeri Fiscal i, si aquest ha promogut la demanda, pel defensor judicial.
3. La sentència que declara la prodigalitat determina l'àmbit en el qual el pròdig pot gestionar els seus interessos patrimonials i l'àmbit en el qual necessita l'assentiment del curador que, en qualsevol cas, és necessari pels actes que esmenta l'article 57.2.
Article 60
Curatela de l'absent
1. La declaració judicial d'absència d'una persona major d'edat determina que es nomeni un curador que gestioni els seus interessos patrimonials, en la mesura que necessitin ser administrats.
2. La declaració judicial d'absència es tramita pel procediment de jurisdicció voluntària a instàncies del consort o la persona que ha format una unió estable de parella, dels descendents o ascendents de l'absent o del Ministeri Fiscal. El curador assumeix les funcions de conservació, administració i defensa del patrimoni de l'absent i la resta de funcions que li confereixi l'aute de declaració d'absència en atenció a les circumstàncies que concorren en cada cas concret; en qualsevol cas el curador necessita autorització judicial per poder disposar dels béns no consumibles o no deteriorables.
3. La curatela de l'absent s'extingeix per resolució judicial recaiguda quan la persona interessada ja es troba en condicions de gestionar el seu patrimoni i en els casos de mort o de declaració de mort de l'absent.
Article 61
Conseqüències de la manca d'assentiment
1. Els actes jurídics realitzats sense l'assentiment del curador quan l'assentiment sigui preceptiu són impugnables a instàncies del mateix curador mentre està vigent el càrrec de la persona subjecta a curatela i, en el cas de la prodigalitat, per les persones que segons l'article 59.1 estan legitimades per demanar la declaració judicial de prodigalitat.
2. L'acció s'ha d'interposar en el termini de tres anys, que en relació amb les persones subjectes a curatela es computen des de la seva extinció.
Capítol quart. El defensor judicial
Article 62
Procedència del nomenament
Procedeix el nomenament de defensor judicial en els casos de conflicte d'interessos entre tutor o curador i la persona sotmesa a tutela o curatela, quan no existeix o esdevé inoperant la tutela o la curatela i en els altres casos que preveu la Llei.
Article 63
Nomenament
El nomenament de defensor judicial es fa en aute dictat en procediment de jurisdicció voluntària d'ofici o a instàncies del Ministeri Fiscal, del tutor o curador o de qualsevol persona legitimada per comparèixer en judici i ha de recaure en la persona que l'organisme jurisdiccional considera més escaient per a l'exercici del càrrec, en atenció a les circumstàncies que determinen el seu nomenament.
Article 64
Funcions
L'actuació del defensor judicial s'ha de concretar a l'acte o actes que n'han determinat el nomenament i ha de retre comptes de la seva gestió a l'autoritat judicial una vegada acabada.
Títol III. Aplicació de la normativa andorrana
Article 65
Dret internacional privat
1. Les institucions protectores de les persones mancades de capacitat d'autogovern es regulen per la llei nacional de la persona incapacitada.
68/193
2. Les mesures provisionals o urgents de protecció que escaigui adoptar en relació amb una persona incapacitada estan sotmeses a les prescripcions de la llei de la seva residència habitual.
3. Les formalitats i els procediments sobre constitució de les institucions protectores a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article que requereixin intervenció d'autoritats judicials o organismes administratius andorrans es regulen, en tot cas, per la llei andorrana.
Disposició transitòria primera
Els titulars dels organismes tutelars constituïts abans de la vigència d'aquesta Llei conserven els seus càrrecs, però se sotmeten, pel que fa al seu exercici, a les disposicions de la Llei.
Disposició transitòria segona
El càrrec de representant de l'absent, constituït segons la normativa anterior a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'ha d'exercir d'acord amb les normes establertes per a la curatela.
Disposició derogatòria
Resten derogats el Decret del 18 de juliol de 1973 sobre curadoria dels menors, l'apartat V-TUTELA del Decret del 15 de novembre de 1975, els articles 44 al 49 de la Llei qualificada del 21 de març de 1996 de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, l'article 22 de la Llei del 17 d'octubre del 2002 de garantia dels drets de les persones amb discapacitat i totes les altres disposicions anteriors que s'oposin als preceptes d'aquesta Llei.
Disposició final primera
Les garanties establertes en aquesta Llei s'apliquen als internaments i altres mesures de protecció decretades amb anterioritat a la seva vigència.
Disposició final segona
La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 3 de novembre del 2004
69/193
Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat
Exposició de motius
L’Estat andorrà ha establert en els darrers anys diverses disposicions a favor de les persones amb discapacitat. Tanmateix, la normativa actual, que és dispersa i procedeix de moments diferents, presenta un contingut confús i poc coherent.
Mentrestant, les Nacions Unides han dotat aquest àmbit d’un important cos de disposicions i de recomanacions als estats membres, a les quals s’ha d’ajustar Andorra. Cal fer referència, per la relació i importància que tenen per a l’àmbit de la discapacitat, a la Declaració universal dels drets humans (1948), la Convenció dels drets del nen (1989), la Declaració dels drets del retardat mental (1971) i la Declaració dels drets dels impedits (1975). Des d’un punt de vista tècnic, també s’ha de tenir en compte la Classificació internacional de disfuncions, discapacitats i handicaps, publicada per l’OMS l’any 1980, i per a la planificació d’actuacions són punts de referència obligats el Programa d’acció mundial per a les persones amb discapacitat i les Normes uniformes sobre la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat, aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides, per les Resolucions 37/52, del 3 de desembre de 1982, i 48/96, del 20 de desembre de 1993, respectivament.
La Constitució del Principat d’Andorra proclama un conjunt de drets i deures que afecten tots els ciutadans i, per tant, també els que tenen algun tipus de discapacitat. Actualment, aquests drets estan regulats per les disposicions sectorials corresponents, com el Reglament laboral, aprovat pel Consell General el 17 de juliol i el 22 de desembre de 1978, amb modificacions posteriors; la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989; la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993; la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril de 1995; la Llei reguladora de la formació professional mitjançant l’aprenentatge en l’empresa, de l’11 de juliol de 1996; el Pla nacional de serveis socials, del 25 de setembre de 1995; el Reglament general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), i normes de desenvolupament; tanmateix, manca una actualització i un lligam que hi doni coherència i que faciliti a aquest col·lectiu l’exercici real d’aquests drets.
Tot això justifica l’establiment d’una llei marc de caràcter global que unifiqui els principis, la terminologia i els criteris d’actuació, estableixi les mesures generals necessàries per garantir els drets que corresponen a les persones amb discapacitat, i s’ajusti a les directrius i recomanacions de les Nacions Unides.
L’elaboració de la Llei ha estat presidida pel principi de plena participació, proclamat per l’esmentat programa de les Nacions Unides. Per això, el Govern va constituir, per acord del 22 de setembre de 1998, dos grups de treball, un d’institucional i un altre de tècnic, a través dels quals s’ha canalitzat la participació i s’han consultat les persones afectades i llurs famílies, les entitats cíviques que treballen en aquest camp, els professionals i els tècnics, així com els ministeris implicats i la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Així mateix, s’han tingut en compte les tendències de les polítiques socials europees i els models normatius que hi ha en matèria de discapacitat.
Tanmateix, no es tracta d’una llei especial per a aquest col·lectiu, que podria ser marginadora en si, sinó d’establir un conjunt de dispositius de garantia que actuïn en els diferents entorns que afecten la vida d’aquestes persones i les situï en igualtat de condicions per a l’exercici efectiu dels seus drets i deures.
És a dir, s’adopten mesures per eliminar qualsevol pràctica discriminatòria per raó de la discapacitat i s’estableixen mesures addicionals de garantia, que han de ser desplegades d’acord amb el principi de normalitat, des del Govern, pels diferents ministeris, des dels comuns i des d’altres entitats i organismes competents.
De conformitat amb el que estableix l’article 40 de la Constitució, els articles 19.4.
a) i 22 de la Llei, relatius a les condicions d’accés a places de treball de les administracions públiques i a la capacitat civil d’obrar de les persones amb discapacitat, tenen rang de qualificats, mentre que la resta d’articles de la Llei no ostenten aquest caràcter ja que no es refereixen als drets fonamentals de la persona i les llibertats públiques i als drets polítics dels andorrans regulats als Capítols III i IV del Títol II de la Constitució.
La Llei dedica el primer Capítol als aspectes de caràcter general, que inclouen l’objecte, els principis, els subjectes i les definicions bàsiques que parteixen de la traducció al català dels conceptes de l’OMS esmentats. En el segon Capítol es tracta de la prevenció de les disfuncions i de la detecció, el diagnòstic i l’atenció precoç. En els Capítols següents s’enumeren els diferents drets i les mesures de protecció i garantia. Aquí cal destacar que per fer efectiva la protecció social d’aquest col·lectiu de ciutadans s’ha optat
70/193
per fer-ho a través dels mecanismes de la seguretat social andorrana. El darrer Capítol es refereix als aspectes organitzatius, on es fa referència a la creació d’una comissió nacional per valorar i orientar les persones amb discapacitat i s’estableix un consell de participació dels afectats.
S’afegeixen a la llei dues disposicions addicionals, que concreten l’abast del dret d’aliments i regulen l’accessibilitat de les persones amb discapacitat visual acompanyades de gossos pigall; després, una disposició transitòria reconeix els drets adquirits, especialment dels perceptors de les pensions per als adults minusvàlids físics i/o mentals; i en les disposicions finals es fixa el ritme d’implantació de la Llei i s’estableix que el Govern ha d’elaborar un projecte de llei que reguli amb caràcter general la incapacitat i el sistema tutelar.
Capítol I. Disposicions generals
Article 1
Objecte de la Llei
1. L’objecte d’aquesta llei és aconseguir que les persones amb discapacitat gaudeixin dels seus drets i les seves llibertats i puguin exercir els deures que els corresponen com a ciutadans i que exigeix la dignitat humana, i també evitar qualsevol tipus de discriminació per raó de la discapacitat.
2. Per aconseguir aquest objectiu, s’estableixen les mesures següents:
a) Es fixen els principis d’actuació en l’àmbit de la discapacitat i s’unifica la terminologia i el contingut dels conceptes bàsics.
b) S’estableixen programes preventius per evitar disfuncions, es concreten accions i programes per reduir les discapacitats, es constitueixen altres dispositius d’equiparació d’oportunitats i de lluita contra les exclusions socials per pal·liar els handicaps, i per a aquelles persones amb limitacions greus es preveuen serveis d’assistència de manteniment.
c) Es disposen mecanismes generals i específics adreçats a garantir l’efectivitat de l’accés als drets fins on sigui possible ateses les limitacions de la persona, així com de protecció i tutela quan la persona no pot regir els seus actes.
Article 2
Definicions
1. Les normes jurídiques i els documents tècnics oficials s’han d’atenir a la Classificació internacional de disfuncions, discapacitats i handicaps, d’acord amb les definicions següents:
a) "Disfunció": és qualsevol pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.
b) "Discapacitat" és qualsevol restricció o manca d’una habilitat per dur a terme una activitat, de la manera i en l’àmbit considerat normal als éssers humans, com a conseqüència d’una disfunció.
c) "Handicap": és un desavantatge per a una persona determinada, que resulta d’una disfunció o d’una discapacitat, que limita o impedeix la realització d’un rol considerat normal per a aquesta persona en concret, en funció de factors relacionats amb l’edat, el sexe i els aspectes socials i culturals.
2. Com a terme genèric, que engloba els tres conceptes anteriors, s’empra "discapacitat" o "discapacitada" i "persona amb discapacitat" o "persona discapacitada".
3. Les actuacions públiques que es portin a terme en l’àmbit de la discapacitat han d’ajustar-se al tipus d’accions següents:
a) "Prevenció": són aquelles mesures que tenen per objectiu prevenir l’aparició de disfuncions mentals, físiques i sensorials (prevenció primària) o evitar que la disfunció, un cop produïda, tingui unes conseqüències físiques, psicològiques i socials negatives.
b) "Rehabilitació": és un procés limitat en el temps i orientat amb l’objectiu de facilitar que una persona discapacitada assoleixi un nivell òptim des del punt de vista funcional, mental, físic i/o social, oferint-li les eines per canviar la seva pròpia vida.
c) "Igualtat d’oportunitats": és el procés a través del qual el sistema general de la societat, com ara l’entorn físic i cultural, l’habitatge i el transport, els serveis socials i sanitaris, les oportunitats laborals i educatives i la vida cultural i social, inclosos els esports i les instal·lacions recreatives, es fa accessible a tothom.
d) "Assistència de manteniment": són mesures i ajudes personals, àdhuc tècniques, extraordinàries que necessiten les persones afectades de limitacions greus.
71/193
Article 3
Principis d’actuació
Els principis d’actuació són els següents:
1. Principis rectors:
a) Igualtat de drets, deures i oportunitats, de manera que s’eviti qualsevol tipus de discriminació.
b) Integració plena en la societat i participació activa en la comunitat.
c) Normalitat en la vida de les persones amb discapacitat i en la utilització dels serveis i equipaments.
d) Autonomia de les persones amb discapacitat i atenció individualitzada, potenciant-ne totes les capacitats.
e) Participació individual i col·lectiva de les persones amb discapacitat, directament o, quan no sigui possible, mitjançant els seus representants legals en la presa de decisions que els afectin.
f) Corresponsabilitat de les persones amb discapacacitat, les seves famílies, les entitats cíviques i els poders públics en la garantia dels drets i en la lluita contra qualsevol tipus de discriminació.
g) Subsidiarietat estatal, en relació a les famílies i les entitats cíviques i les organitzacions de protecció social que actuïn en l’àmbit de la discapacitat.
L’Estat resta com a darrer garant dels drets quan les persones amb discapacitat, llurs famílies o les entitats cíviques o de protecció social no disposen de mitjans adequats per fer-los efectius.
h) Empara i tutela pública, especialment en els casos de persones mancades de família o amb limitacions greus.
2. Principis operatius:
a) Prioritat a les actuacions de caràcter preventiu, a l’atenció en la comunitat sobre l’internament i a la formació i la integració laboral sobre les ajudes econòmiques.
b) Adaptació de l’entorn, mitjançant la conscienciació cívica sobre les necessitats i potencialitats del col·lectiu i l’adopció de mesures d’adequació del medi a les necessitats de la persona discapacitada.
c) Qualitat de tots els serveis i equipaments de l’àmbit de la discapacitat, garantides pel Govern i els comuns, d’acord amb les competències respectives, mitjançant les preceptives autoritzacions i accions de control i de seguiment.
d) Integració de les persones amb discapacitat en institucions educatives, culturals, laborals i socials de caràcter general, excepte quan per les característiques de la disfunció, discapacitat o handicap requereixin una atenció en serveis i centres especials.
L’aplicació de tots els principis enumerats en aquest article s’ha d’ajustar a les possibilitats reals de cada persona amb discapacitat.
Article 4
Àmbit d’aplicació
1. Aquesta Llei és aplicable als andorrans residents efectivament a Andorra i als estrangers amb residència legal que compleixin els requisits que estableix aquesta Llei.
2. Als efectes d’aquesta Llei es consideren persones amb discapacitat aquelles que per una disfunció, discapacitat i handicap tenen unes necessitats específiques que les fan creditores de mesures i accions per aconseguir la igualtat d’oportunitats. Amb caràcter general s’han de fixar reglamentàriament les característiques o els graus de menyscabament de les capacitats físiques, psíquiques o sensorials, així com els altres factors configuradors de l’handicap, de les persones a les quals és aplicable aquesta Llei.
3. En la determinació dels titulars dels drets dels estrangers s’ha de tenir en compte el que disposin els tractats i acords internacionals vigents, així com el principi de reciprocitat.
4. El andorrans residents a l’estranger tindran dret a percebre les prestacions econòmiques previstes en aquesta Llei, sempre que no disposin de mesures de protecció equiparables en el país de residència, en la forma i d’acord amb els requisits establerts per via reglamentària.
Capítol II. Actuacions preventives
Article 5
Pla nacional de prevenció
Per tal de disposar d’un instrument global de prevenció de disfuncions, correspon al Govern aprovar i actualitzar periòdicament un Pla nacional de prevenció, que ha d’incloure, almenys, els aspectes següents:
72/193
a) Orientació i planificació familiar.
b) Consell genètic.
c) Atenció prenatal i perinatal: diagnòstic prenatal i detecció d’anomalies congènites.
d) Assistència pediàtrica.
e) Sistema de vacunacions.
f) Accidents domèstics.
g) Control higiènic i sanitari dels aliments.
h) Higiene i seguretat laboral.
i) Seguretat en el trànsit viari.
j) Contaminació ambiental.
k) Accions d’estil de vida actives i saludables per a la gent gran.
l) Campanyes d’informació sobre els efectes derivats de l’abús de determinades substàncies tòxiques que generen dependència.
m) Educació per a la salut, cívica i viària, i promoció d’hàbits saludables.
Article 6
Comitè d’Experts en Prevenció de Disfuncions
Es crea un Comitè d’Experts en Prevenció de Disfuncions, presidit pel ministre competent en matèria de salut, responsable d’elaborar la proposta del Pla i de fer-ne el seguiment. Formen aquest Comitè representants del Govern, de les àrees de salut, educació, treball, serveis socials i medi ambient, de la Comissió Nacional de Valoració (en endavant, CONAVA), que es crea d’acord amb l’article 28 d’aquesta Llei, de l’organisme competent en matèria de seguretat social, dels comuns, dels col·lectius professionals i d’experts en les diferents matèries implicades, amb la composició i forma que s’estableixi reglamentàriament.
Article 7
Detecció i diagnòstic precoç
Correspon al Govern aprovar, a proposta del Comitè d’Experts en Prevenció de Disfuncions, protocols de detecció i diagnòstic que s’han d’aplicar en l’àmbit de la salut, dels serveis socials, laboral, de les guarderies i les escoles, així com d’aquells altres que es consideri adequat.
El dret a les proves i els exàmens pertinents per al diagnòstic es garanteix dins el sistema de salut d’Andorra, fora de casos excepcionals, degudament autoritzats pel Govern d’acord amb els criteris establerts per via reglamentària.
Article 8
Atenció precoç
L’atenció precoç és el conjunt d’actuacions que es duen a terme en els primers anys de vida dels nens afectats d’alguna disfunció o amb alt risc de patir-la, adreçades a potenciar al màxim les seves capacitats i prevenir complicacions.
Aquestes actuacions es realitzen en unitats d’atenció precoç, que disposen de professionals especialitzats i han de tenir la col·laboració dels pares, les guarderies i les escoles. Aquestes unitats han de ser acreditades pel Govern, d’acord amb els criteris que s’estableixin per via reglamentària.
Capítol III. Efectivitat dels drets
Article 9
Drets i llibertats constitucionals
Els poders públics han d’emparar especialment les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial en la mesura que sigui necessari per garantir que la igualtat i la llibertat siguin reals i efectives i perquè puguin exercir, tant com sigui possible atesa la seva discapacitat, els drets i les llibertats, així com els deures, que atorga als ciutadans el Títol II de la Constitució.
Article 10
Accessibilitat
73/193
Per fer efectiu el dret a l’accessibilitat a l’entorn i a la societat s’apliquen les mesures establertes a la normativa sobre la matèria, que té com a objectiu garantir una qualitat de vida a les persones amb mobilitat reduïda o altres discapacitats en condicions d’igualtat amb la resta de la població, mitjançant actuacions en l’entorn natural, urbà i edificat, així com en els mitjans de transports i els sistemes de comunicació.
Article 11
Informació
1. Es garanteix el dret de les persones amb discapacitat i, si escau, dels seus pares o representants legals a accedir a una informació completa i comprensible sobre el seu diagnòstic i el procés previsible d’evolució de la discapacitat, així com sobre els seus drets, els serveis i els programes existents i els requisits d’accés i d’ús.
2. S’ha d’elaborar material bàsic d’informació i documentació accessible als diferents tipus de discapacitats.
Article 12
Participació
1. Es reconeix i garanteix a les organitzacions de persones discapacitades i les formades pels seus pares o representants legals el dret de representació i el dret de participació en les qüestions que els afectin relacionades amb la discapacitat.
A aquests efectes es crea, en compliment de l’article 30 d’aquesta Llei, el Consell Nacional de la Discapacitat (en endavant CONADIS) i en l’àmbit de la parròquia els comuns poden crear també òrgans de participació i consulta semblants.
2. Els centres i serveis de l’àmbit de la discapacitat han d’establir canals de participació dels usuaris i, si escau, dels pares o dels representants legals.
Article 13
Diagnòstic i orientació
Les persones amb discapacitat o, si escau, els pares o representants legals, poden sol·licitar a la CONAVA, d’acord amb les normes de procediment i els requisits establerts reglamentàriament, l’elaboració d’un diagnòstic, d’una orientació i d’un programa de rehabilitació i d’inserció.
Article 14
Educació
1. Es reconeix la igualtat d’oportunitats d’infants, joves i adults amb discapacitat en l’accés a l’educació en entorns integrats, en els termes establerts a les normes de desenvolupament del dret constitucional a l’educació, i en concret a:
a) L’escolarització obligatòria i gratuïta, que inclou els nivells de primera i segona ensenyança, dels 6 als 16 anys, si bé tenen dret a ser escolaritzats a partir dels 3 anys, si els pares o tutors ho demanen, i es pot allargar fins als 18 anys per cursar el nivell de segona ensenyança. El dret a la gratuïtat es garanteix a través dels centres públics.
b) L’educació bàsica d’adults, garantida a través del sistema de formació d’adults.
c) Una orientació escolar i professional.
2. Els alumnes amb discapacitat s’integren a l’escola ordinària, llevat dels casos en què ho faci impossible la gravetat de la discapacitat o una altra situació excepcional, en què s’ha de fer en la forma establerta en els apartats 4 i 5 d’aquest article. En l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials cal atenir-se a les pautes següents:
a) L’educació especial s’entén com un suport educatiu en el marc de l’ensenyament ordinari, que està format pel conjunt de programes, serveis i, en general, les accions de suport indispensables per satisfer les necessitats educatives d’aquests alumnes.
b) Els objectius de l’educació d’aquests alumnes han de ser els mateixos que els de la resta de l’alumnat, i l’ensenyament s’ha d’adaptar a les seves característiques. A aquest efecte tenen dret a disposar de programes educatius individualitzats elaborats pels ensenyants de l’educació ordinària amb la participació dels responsables de l’educació especial i dels pares o tutors.
c) Per tal d’afavorir al màxim possible la integració dels alumnes amb discapacitat, i en aplicació del principi d’ubicació menys restringida possible, s’han d’estructurar els diferents espais dels centres educatius i s’ha de revisar la situació de cada alumne.
74/193
d) Es garanteix la participació dels alumnes amb discapacitat en les diverses activitats educatives i didàctiques.
e) Amb la finalitat de dispensar una atenció educativa de qualitat als alumnes amb discapacitat, l’escola ordinària ha de disposar dels següents mitjans humans i materials: equips d’ensenyament especialitzat per assegurar el seguiment dels alumnes, assessorament pedagògic als mestres i professors, adaptació dels programes didàctics i instruments didàctics específics.
f) S’estableix una xarxa educativa única per a l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials, que s’organitza a l’entorn d’un servei que es farà càrrec de l’orientació educativa i de la intervenció psicopedagògica.
3. Aquests criteris generals són aplicables a tots els sistemes educatius presents a Andorra, d’acord amb els convenis establerts. Així mateix, amb les adaptacions i especificacions oportunes, s’apliquen a les guarderies infantils, l’educació bàsica d’adults i la formació professional i universitària.
4. Es garanteix als nens amb discapacitat, en la forma que s’estableixi reglamentàriament, l’escolarització hospitalària quan es trobin ingressats en establiments hospitalaris d’Andorra i l’escolarització domiciliària quan per qualsevol causa es trobin immobilitzats per un temps superior als tres mesos.
5. Quan la gravetat de la discapacitat impossibiliti l’accés al sistema educatiu, els nens amb discapacitat tenen dret a rebre una atenció assistencial de manteniment específica, que, sempre que hi hagi els centres i serveis adequats per atendre el tipus de discapacitat, es rep a Andorra. Excepcionalment, quan ho exigeixi l’especificitat de la discapacitat, es pot rebre a l’estranger, en centres acreditats prèviament, d’acord amb el procediment i els requisits establerts reglamentàriament. Per rebre aquest tipus d’atenció es requireix, un cop escoltat el parer dels pares o representants legals, un informe conjunt de l’òrgan responsable de l’orientació educativa i de la intervenció psicopedagògica i de la CONAVA.
6. Les despeses suplementàries que es puguin derivar de la discapacitat de cada persona seran acumulables amb les ajudes i les beques que estableix la legislació en matèria de beques i de crèdits d’estudis, d’acord amb els requisits i els criteris i barems tècnics establerts reglamentàriament.
Article 15
Formació professional
1. El conjunt de la normativa reguladora de la formació professional i de l’aprenentatge a l’empresa és aplicable a les persones amb discapacitat, que poden signar el contracte directament o mitjançant els pares o tutors en els supòsits de minoria d’edat o d’incapacitació.
2. Als efectes de la igualtat d’oportunitats i en funció de les característiques i el grau de la discapacitat, excepcionalment es poden flexibilitzar i adaptar els diferents elements configuradors del contracte d’aprenentatge com l’edat de l’aprenent, la durada del contracte, l’horari de treball, els dies de descans i la retribució.
3. Per a l’aplicació de les mesures excepcionals establertes a l’apartat anterior cal un informe conjunt de la CONAVA i de l’òrgan responsable de l’orientació educativa i de la intervenció psicopedagògica, que, pel que fa a les competències dels òrgans esmentats, vincula al Servei d’Inspecció de Treball als efectes de l’autorització del contracte.
Article 16
Salut
1. Es garanteix a totes les persones amb discapacitat l’accés als programes de salut, així com a les prestacions sanitàries, rehabilitadores i complementàries, en els termes i condicions establerts a la normativa vigent en matèria de sanitat, amb les especificacions que s’estableixen en el present article.
2. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren prestacions bàsiques:
a) Programes preventius de salut: consell genètic, diagnòstic i atenció precoç, vacunacions i altres que s’estableixin reglamentàriament.
b) Assistència sanitària: primària, hospitalària, farmacèutica, aparells i ajudes tècniques.
c) Rehabilitació: funcional, psicològica i social.
d) Transport per assistència sanitària i rehabilitació.
e) Aquells altres que es puguin establir per llei o reglament.
3. Aquests drets es fan efectius mitjançant el sistema de salut, d’acord amb el procediment i requisits que s’estableixin reglamentàriament.
Article 17
75/193
Atenció social i sociosanitària
1. Per tal d’optimitzar els recursos i oferir una assistència global i integrada, s’estableixen programes i serveis sociosanitaris quan les persones discapacitades tenen problemes socials i de salut.
2. Es garanteixen les prestacions següents:
a) Informació i orientació, des dels serveis d’atenció primària, a les persones afectades i les seves famílies.
b) Serveis sociosanitaris de suport a l’autonomia, que poden ser:
Atenció domiciliària.
Atenció diürna per a les persones adultes amb discapacitats greus que els impedeixin l’accés al treball. Aquests serveis, de caràcter terapèutic, ofereixen atenció assistencial i activitats ocupacionals adreçades a potenciar al màxim les capacitats individuals i socials i, sempre que sigui possible, les habilitats laborals.
També poden rebre aquests serveis temporalment les persones amb discapacitat que, tot i poder treballar, es trobin amb greus dificultats per trobar o mantenir un lloc de treball. Residències per quan no és possible o convenient que la persona discapacitada s’estigui a casa. Poden ser de dos tipus: habitatges tutelats, per a les persones amb autonomia per a la vida diària, i centres residencials assistits, per a persones amb dependències greus, que no tinguin altres alternatives. Les dimensions, la ubicació i el funcionament d’aquests serveis han de ser normalitzats i adaptats al tipus de discapacitat.
3. Les prestacions enumerades en l’apartat precedent es garanteixen, sempre que sigui possible, mitjançant serveis prestats a Andorra. Excepcionalment, quan ho exigeixi l’especificitat de la discapacitat, es poden rebre a l’estranger, en centres acreditats prèviament, d’acord amb el procediment i els requisits que s’estableixin reglamentàriament.
Article 18
Seguretat social
1. El règim andorrà de seguretat social ha d’establir mesures per fer efectiva la protecció social de les persones amb discapacitat, d’acord amb criteris d’equitat, d’igualtat i de solidaritat amb la resta d’assegurats socials.
2. Les persones amb discapacitat protegides per les disposicions de la present Llei accedeixen a la protecció sanitària i sociosanitària garantida per la seguretat social andorrana i a les prestacions que se’n deriven, a través de l’afiliació a l’organisme competent en matèria de seguretat social.
3. El pare, la mare o el tutor legal d’una persona amb discapacitat menor de 18 anys i que convisqui amb alguna de les persones esmentades, amb guardadors o bé que resideixi en un centre de serveis socials o sociosanitaris, ha de figurar en alta a la seguretat social per tal de donar-li cobertura com a drethavent.
Quan els responsables esmentats no tinguin obligació d’estar afiliats per tal de donar cobertura a la persona amb discapacitat al seu càrrec ho faran voluntàriament o cotitzaran directament per ell a la seguretat social o han de disposar d’una cobertura, amb els mateixos paràmetres de protecció, amb una altra entitat pública o privada, sent responsables dels perjudicis que se’n derivin en cas de no fer-ho. Només quan ho sol·licitin les persones responsables i acreditin la impossibilitat efectiva de fer-ho o bé quan la persona amb discapacitat es trobi en situació d’abandonament, el Govern substituirà als responsables i abonarà les cotitzacions que disposi la normativa vigent.
El Govern afilia a la seguretat social com a cotitzants socials directes les persones amb discapacitat majors de 18 anys i fins que compleixen els 65 anys en els termes i condicions que estableix la normativa de la seguretat social i les normes de desenvolupament d’aquesta Llei, sense que, en cap cas, la cotització pugui ser inferior a la cotització del salari mínim establert per la legislació laboral.
Quan la persona amb discapacitat treballi únicament caldrà declarar i cotitzar a la seguretat social, si és el cas, per la part del salari que sobrepassi la cotització efectuada pel Govern, i en cap cas la cotització global podrà ésser per sota de la cotització del salari mínim.
4. Les persones amb discapacitat majors de 65 anys accedeixen a la pensió de vellesa en les mateixes condicions que la resta de cotitzants socials; i en el cas de ser titulars d’una pensió d’invalidesa per malaltia o accident de treball aquesta quedarà transformada automàticament en pensió de vellesa als 60 anys.
5. La protecció de la seguretat social comprèn les pensions i les prestacions establertes amb caràcter general, tant les derivades de l’assistència sanitària com les sociosanitàries de suport a l’autonomia.
6. Per a l’accés a les prestacions de suport a l’autonomia es requereix un període de carència de set anys.
Article 19
Treball
1. Es garanteix a les persones amb discapacitat la igualtat d’oportunitats en el món laboral.
76/193
2. Es considera nul i sense efecte qualsevol contracte, pacte o acord que contingui discriminacions en les condicions laborals per raó de la discapacitat.
3. La retribució percebuda per la persona discapacitada ha de ser adequada a la quantitat i qualitat del treball desenvolupat i al lloc de treball que ocupi, d’acord amb la mateixa evolució del mercat de treball del Principat d’Andorra.
4. Amb la finalitat d’assegurar una igualtat d’oportunitats efectiva, s’estableixen les mesures següents:
a) En els processos d’ocupació que convoquin les administracions públiques, els organismes autònoms i les entitats parapúbliques, els discapacitats poden accedir a les convocatòries de promoció interna com de nou ingrés ja sigui com a aspirants interns o bé com a externs als organismes anteriorment esmentats, havent de: primer, acreditar la seva discapacitat; segon, complir els requisits de l’edicte o concurs intern, i tercer, ser admesos amb prioritat als altres candidats si, després d’haver efectuat totes les proves del procés de selecció, obtenen la mateixa puntuació. Així mateix, l’organització del procés de selecció s’ha d’adaptar, ja sigui en temps, ja sigui en mitjans i recursos, a les seves necessitats, tenint en compte el tipus de discapacitat.
b) Les administracions públiques, els organismes autònoms i les entitats parapúbliques afavoriran l’ocupació mitjançant la contractació de determinats serveis o l’adquisició de productes a empreses d’inserció laboral de persones amb discapacitat, o bé contractant, mitjançant aquestes empreses, treballadors amb discapacitat per realitzar determinades funcions temporalment.
c) El servei administratiu encarregat de proposar i gestionar les polítiques d’ocupació i de la intermediació en el mercat del treball promourà i afavorirà la contractació de treballadors amb discapacitat per part de les empreses que cerquen mà d’obra, d’acord amb les normes i requisits establertes reglamentàriament.
d) Els llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat a qualsevol empresa són anomenats "d’inserció". Aquestes empreses poden ser objecte d’ajuda pública, mitjançant col·laboracions econòmiques per adaptar les eines, l’accessibilitat, els llocs de treball d’inserció o per altres finalitats, segons el que s’estableixi reglamentàriament.
També poden ser objecte de mesures de foment públic les iniciatives d’autoocupació.
e) Les entitats dedicades a la integració laboral de les persones amb discapacitat, degudament acreditades pel Govern, poden utilitzar com a fórmula d’inserció laboral l’enclavament, mitjançant el qual un treballador o un grup de treballadors amb discapacitat vinculats a l’esmentada entitat poden treballar en el marc de funcionament d’una empresa. Per utilitzar aquesta fórmula s’exigeix la conformitat de la inspecció de treball.
f) Es poden subscriure contractes de treball a baix rendiment o d’aprenentatge en condicions especials quan les capacitats residuals del treballador discapacitat no li permetin assolir el ple rendiment. Així mateix es poden establir contractes de treball a temps parcial o amb horaris flexibles per tal d’ajustar-los a les capacitats i necessitats de les persones amb discapacitat.
Per subscriure aquests contractes és preceptiu un informe favorable de la CONAVA, que, pel que fa a les competències de l’òrgan esmentat, vincula al Servei d’Inspecció de Treball als efectes de l’autorització del contracte.
Article 20
Pensió de solidaritat
1. Es crea la pensió de solidaritat a favor de les persones que per una discapacitat greu no puguin treballar o es trobin amb greus problemes per trobar o mantenir un lloc de treball com a conseqüència de la seva discapacitat i no disposin de recursos suficients per viure i reuneixin els requisits següents:
a) Tenir una edat entre 18 anys i 64 anys, ambdós inclosos.
b) Tenir la nacionalitat andorrana amb residència efectiva a Andorra, o ser estrangeres i acreditar un període mínim de residència legal a Andorra de set anys.
c) Acreditar de forma fefaent que no es disposa de recursos suficients per viure.
El requisit de residència efectiva a Andorra no s’aplica a les persones discapacitades de nacionalitat andorrana residents a l’estranger, que acreditin, en la forma i amb els requisits establerts reglamentàriament, que no disposen ni poden disposar d’una prestació equivalent en el país on resideixen.
d) Justificar la impossibilitat d’haver efectuat, per causa no imputable al sol·licitant, la cotització a la seguretat social per tenir dret a la pensió d’invalidesa.
2. El Govern ha d’establir reglamentàriament els criteris i barems tècnics i les formes de justificació oportunes per acreditar que es compleixen les condicions esmentades a l’apartat primer.
77/193
3. La Llei de pressupostos fixa anualment l’import de la pensió de solidaritat a favor de les persones amb discapacitat, que ha de ser actualitzat periòdicament i que es pot graduar en funció de la gravetat i l’evolució de la discapacitat i la situació econòmica, en els termes que es determinin reglamentàriament.
L’import mínim d’aquesta pensió no pot ser inferior a la meitat del salari mínim i es pot incrementar gradualment d’acord amb els requisits, els criteris i els barems tècnics relatius a la gravetat, a l’evolució de la discapacitat i a la situació econòmica, en els termes que es determinin reglamentàriament.
4. La pensió de solidaritat es pot acumular amb altres d’assistencials del Govern, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i amb ingressos procedents d’ocupacions a temps parcial o a baix rendiment, sempre que els ingressos totals així percebuts no superin el salari mínim. En aquest cas, la pensió es redueix en conseqüència o queda en suspens mentre persisteix la situació, i es recupera automàticament si no es manté la feina o disminueixen els ingressos per sota del salari mínim.
Article 21
Cultura, lleure i esport
1. Les persones amb discapacitat han de poder integrar-se i participar en condicions d’igualtat en les activitats culturals, de lleure i esportives.
2. Les administracions públiques han d’adoptar totes les mesures que calguin per promoure les federacions i les manifestacions esportives de les persones amb discapacitat i per garantir els seus drets com a participants o espectadors de qualsevol activitat de tipus cultural, esportiu o de lleure.
Capítol IV. Protecció i garantia dels drets
Article 22
Incapacitació i tutela
1. Mentre no es reguli amb caràcter general la incapacitació i la tutela, les persones que per una discapacitat permanent estiguin impedides per governarse per elles mateixes poden ser declarades incapaces mitjançant sentència judicial, a petició del seu cònjuge o parents fins a segon grau per consanguinitat o guardadors de fet, o del Ministeri Fiscal si aquelles no ho fan o són absents.
Aquesta sentència ha de determinar l’extensió, els límits i la durada de la incapacitació, així com el règim de tutela o guarda.
2. Poden ser tutors totes les persones físiques que es trobin en el ple exercici dels drets civils i no estiguin inhabilitades, així com les persones jurídiques sense finalitat de lucre entre les finalitats de les quals figuri la protecció de les persones incapacitades i estiguin acreditades pel Govern.
3. Els pares poden designar els tutors en testament o document públic notarial, així com establir òrgans de fiscalització de la tutela i establir altres mesures que creguin millors per als seus fills. Aquestes disposicions vinculen el batlle, excepte que justifiqui una altra decisió o mesura més beneficiosa per a la persona incapaç.
Article 23
Garantia dels drets
1. Els poders públics han de vetllar especialment perquè les persones amb discapacitat i els seus pares o representants legals puguin utilitzar efectivament totes les mesures legals previstes.
2. Es garanteix el servei d’interpretació de llenguatge de signes per facilitar, quan sigui necessari, la comunicació de les persones sordes en els casos relacionats amb l’exercici dels seus drets fonamentals. Amb la mateixa finalitat s’han d’adoptar les mesures i ajudes adequades per als casos d’altres discapacitats.
3. El Ministeri Fiscal, d’acord amb la seva missió, ha de vetllar per salvaguardar els drets dels ciutadans amb alguna discapacitat.
Article 24
Condicions mínimes i qualitat dels serveis
1. Tots els centres i serveis de l’àmbit de la discapacitat necessiten l’autorització administrativa prèvia per poder obrir i l’acreditació per funcionar del Govern i, si escau, dels comuns.
2. Per poder ser autoritzats i acreditats han de reunir les condicions mínimes que s’estableixin per reglament. Aquestes condicions s’han de referir almenys als aspectes següents:
a) Materials.
b) Funcionals.
78/193
c) Catàleg de serveis i nivells de qualitat.
d) Concreció dels drets i deures dels usuaris.
3. En tots els serveis cal respectar, entre d’altres, els drets següents:
a) A la igualtat de tracte i no discriminació.
b) Al respecte a la personalitat, la dignitat humana i la intimitat.
c) A rebre informació sobre el funcionament dels serveis i les normes internes.
d) A la confidencialitat de totes les dades i tota la informació.
e) A participar en les activitats i en les decisions que les afectin.
f) A utilitzar les vies de reclamació i de proposta de suggeriments, i a la possibilitat de rebre resposta per escrit.
g) A la continuïtat del servei mentre no variï substancialment la situació o es produeixi una altra causa que ho justifiqui.
h) A abandonar el servei.
4. Amb caràcter general, els usuaris dels serveis estan sotmesos a les obligacions mínimes següents:
a) A seguir el programa i les orientacions prescrites.
b) A usar-los, tenir-ne cura i gaudir-ne de manera responsable i conforme a les normes de les instal·lacions i serveis.
c) A facilitar la convivència, així com observar una conducta basada en el respecte mutu.
d) A mantenir el respecte a la dignitat del personal que presta els serveis i col·laborar-hi.
e) A abonar el preu que els pugui correspondre.
5. L’aplicació d’aquests drets i deures s’ha d’adequar a les capacitats dels usuaris i, quan escaigui, han de ser exercits pels seus pares o tutors.
Article 25
Sensibilització social
Els poders públics, en col·laboració amb les entitats cíviques, especialment les constituïdes per persones amb discapacitat o les seves famílies, han d’impulsar periòdicament accions i campanyes de sensibilització social sobre les necessitats, les possibilitats i els drets d’aquestes, per tal d’aconseguir un conjunt d’actituds i comportaments socials i personals positius vers l’equiparació d’oportunitats i la seva integració social. Aquestes accions poden ser generals, adreçades a tota la població, específiques per a determinats col·lectius o relatives a discapacitats concretes.
Article 26
Finançament
1. El finançament dels programes, els serveis i les prestacions es regeix pel principi de corresponsabilitat entre la persona afectada, els familiars obligats i els poders públics responsables de la protecció social, i també per la subsidiarietat estatal com a darrera garantia dels drets establerts.
2. Quan la persona discapacitada es trobi en situació d’abandonament o si els seus pares, tutors o altres persones obligades justifiquen la impossibilitat de fer front a les despeses derivades de la cotització a la seguretat social o de l’atenció en els serveis i programes esmentats, l’Estat s’ha de fer càrrec de garantir-ne els drets. En aquests casos, s’estableix el compromís que si la persona amb discapacitat o els familiars obligats arriben a millorar suficientment la situació econòmica retornaran al Govern les quantitats avançades.
3. L’Estat es fa càrrec dels serveis gratuïts següents, proveïts directament pel Govern o per entitats homologades i concertades:
a) Informació i orientació facilitada des dels serveis socials.
b) Programes preventius de disfuncions.
c) Detecció i diagnòstic precoç de malalties i malformacions congènites.
d) Educació obligatòria, en els termes establerts en la normativa vigent.
e) Formació d’adults.
f) Orientació professional.
4. L’Estat finança:
a) La pensió de solidaritat a favor de les persones amb discapacitat.
79/193
b) La cotització a la seguretat social prevista a l’apartat 3 de l’article 18.
c) Les subvencions adreçades a fomentar la inserció sociolaboral que s’estableixin.
d) Les despeses no estrictament sanitàries corresponents a les prestacions socials i sociosanitàries previstes a l’article 17.
e) Una part de les despeses sanitàries, a càrrec de la seguretat social, derivades dels programes d’atenció social i sociosanitària. La Llei de pressupostos fixa anualment un percentatge per contribuir al finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport de l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes a l’article 17.
Aquest percentatge en cap cas pot ser inferior al 50% de les despeses esmentades.
f) Les altres despeses que li correspondria en aplicació de la present Llei i reglaments de desenvolupament.
5. La seguretat social pren a càrrec les despeses derivades de les prestacions sanitàries, rehabilitadores i complementàries establertes a l’article 16, i la part corresponent a les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries previstes a l’article 17, de conformitat amb la legislació vigent en matèria de seguretat social.
6. Participació dels usuaris i familiars obligats:
a) El pare, la mare o el tutor legal ha d’efectuar, en els termes establerts a l’article 18, el pagament de les cotitzacions a la seguretat social.
b) Els usuaris dels serveis i, si escau, els familiars obligats han de participar en el seu finançament, mitjançant la contraprestació que s’estableixi. Amb caràcter general, han de col·laborar en el pagament de les despeses substitutòries de la llar que rebin, com la manutenció o la residència.
c) Els beneficiaris de la pensió de solidaritat, d’una pensió d’invalidesa de la seguretat social o de qualsevol altra, han d’efectuar la contraprestació econòmica que els correspongui, si bé se’ls respectarà una reserva mínima equivalent al 25% de l’import de la pensió que rebin per a despeses personals.
d) Els usuaris i les persones obligades han de contribuir, d’acord amb la normativa de la seguretat social, a completar la part del servei que no cobreixi la prestació sanitària o sociosanitària corresponent.
7. Els comuns han de col·laborar en el finançament dels programes culturals, de lleure i esportius, així com en els de millora de l’accessibilitat, sensibilització social i en tots aquells altres de la seva competència. A aquest efecte han de detallar en els pressupostos anuals crèdits específics per complir aquestes obligacions.
8. S’autoritza el Govern a constituir un fons de solidaritat a favor de les persones amb discapacitat, nodrit fonamentalment amb aportacions privades.
El CONADIS, en les condicions que es determinin reglamentàriament, s’encarrega de la gestió d’aquest fons, així com d’impulsar, en cas de necessitat, la creació d’entitats que gestionin els programes, serveis, prestacions i altres mesures previstes a la present Llei.
Capítol V. Aspectes organitzatius
Article 27
Distribució competencial
1. Les funcions públiques que estableix aquesta Llei es reparteixen d’acord amb la distribució competencial establerta a la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre de 1993, el Reglament general de la CASS i les normes de desenvolupament o aquelles altres disposicions que sobre la matèria siguin vigents.
2. Els ministeris del Govern assumeixen les responsabilitats d’acord amb el repartiment de funcions vigent a cada moment.
3. Els comuns participen en la integració social dels ciutadans discapacitats, especialment en les activitats socials, culturals, de lleure i esportives.
4. Les Administracions Públiques han de promoure i impulsar la participació de les entitats cíviques en la realització d’activitats i la prestació de serveis.
Article 28
Comissió Nacional de Valoració
1. Es crea la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA) com a òrgan nacional de caràcter tècnic i públic, que assumeix les competències referents a les funcions de diagnòstic i valoració de les disfuncions,
80/193
discapacitats i handicaps als efectes d’orientar i determinar l’accés als programes, els serveis, les prestacions i altres actuacions per a persones amb discapacitat.
2. Per accedir als programes, els serveis i les prestacions que s’inclouen en aquesta Llei, la CONAVA ha d’efectuar prèviament un diagnòstic de la situació i de les necessitats de la persona, una valoració de les conseqüències i un estudi de les capacitats residuals per tal de facilitar una orientació i, si cal, un programa d’intervenció. Cal fomentar i garantir en tot el procés la participació de la persona interessada i, si cal, dels pares o tutors.
3. Les funcions de la CONAVA es refereixen a les qüestions específiques de la discapacitat, relatives principalment als àmbits de l’educació, la salut, el treball, l’accessibilitat i els serveis socials. A aquest efecte emet els dictàmens tècnics que li corresponen d’acord amb aquesta i altres lleis pertinents i les normes de desplegament.
4. La CONAVA està composta per professionals de les àrees de la salut, l’educació, l’ocupació i el treball social, nomenats pel Govern, que també en designa el president.
5. La CONAVA pot funcionar en ple o en grups de treball específics i ha de vetllar especialment pel manteniment d’una visió integral de la persona i per un tractament global i coordinat dels casos. La composició, els criteris i els procediments d’actuació s’estableixen per reglament.
6. Els criteris i els barems tècnics objectius per valorar la discapacitat, així com els aspectes específics relacionats amb l’autonomia, la mobilitat, la formació o el treball, entre d’altres, també s’han d’establir per reglament.
Article 29
Prestació de serveis i execució de programes
1. La provisió dels serveis per a persones amb discapacitat es fa mitjançant entitats públiques, parapúbliques o privades, preferentment entitats cíviques sense finalitat de lucre. En tots els casos han d’estar autoritzades i acreditades pel Govern, en els termes establerts a l’article 24 de la present Llei.
2. Per a la col·laboració i coordinació de la provisió de serveis i programes, els organismes públics i les entitats cíviques poden subscriure convenis i concertar accions.
Article 30
Consell Nacional de la Discapacitat
1. Es crea el Consell Nacional de la Discapacitat (CONADIS), com a òrgan de participació, de consulta i d’assessorament, i també de seguiment, de coordinació i de col·laboració en la presa de decisions del Govern en l’àmbit de la discapacitat, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
2. Aquest òrgan, adscrit al cap de Govern, està compost per representants de les entitats de persones amb discapacitat, dels pares o representants legals i d’entitats cíviques que actuen en aquest camp, així com del Govern, dels comuns i de l’organisme competent en matèria de seguretat social.
3. Les seves funcions són:
a) Emetre l’opinió sobre qüestions que els consultin els poders públics.
b) Fer el seguiment general de les actuacions previstes a la Llei i normes de desenvolupament. A aquest efecte s’ha d’elaborar una memòria anual.
c) Expressar el parer sobre els plans o les normes relacionats amb la discapacitat amb caràcter previ a la presa de decisions, d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament.
d) Presentar propostes de millora dels serveis i les prestacions i col·laborar en la coordinació de les actuacions de totes les àrees i dels sectors públic i privat.
e) Totes les altres funcions que se li assignin reglamentàriament.
4. Aquest Consell pot actuar en ple, en comitè directiu o en grups de treball per àmbits d’actuació.
Capítol VI. Infraccions i sancions
Article 31
Règim aplicable
1. Qualsevol persona física o jurídica que participi en una pràctica o acte discriminatori o lesioni algun dels drets i les llibertats a què es refereix aquesta Llei incorre en les responsabilitats civils, penals o d’un altre tipus que corresponguin d’acord amb la normativa vigent.
81/193
2. El règim d’infraccions i sancions administratives que estableix aquest Capítol és aplicable als centres i serveis, socials o sociosanitaris, que prestin els seus serveis, totalment o parcialment, en l’àmbit de la discapacitat.
Article 32
Infraccions
Constitueixen infraccions administratives en l’àmbit dels serveis que regula aquesta Llei les accions o les omissions de les entitats i serveis, públics o privats, tipificades en l’article següent, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o d’un altre tipus que hi puguin concórrer.
Article 33
Tipus d’infraccions
1. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
2. Tenen el caràcter d’infraccions lleus:
a) Mantenir els locals, les instal·lacions, el mobiliari o l’utillatge amb deficiències en l’estat, en el funcionament, en la neteja o higiene, sempre que això no causi un perjudici greu a l’usuari.
b) Prestar una assistència inadequada als usuaris dels serveis, sempre que no els causi perjudicis de caràcter greu.
c) Qualsevol altre incompliment de la normativa dels serveis que la present Llei no consideri greu o molt greu.
3. Tenen el caràcter d’infraccions greus:
a) Exercir les activitats del servei amb incompliment substancial de la normativa establerta.
b) Alterar de forma dolosa els aspectes substantius per a l’atorgament de l’autorització o acreditació dels serveis.
c) No conservar en bones condicions higièniques i d’habitabilitat els serveis, si se’n poden derivar riscos per a la integritat física o la salut dels usuaris.
d) No instal·lar ni mantenir en condicions d’ús adequades les mesures de seguretat, protecció contra incendis i evacuació.
e) Obstruir o negar-se a l’acció de la inspecció.
f) Incomplir les instruccions sobre les correccions necessàries dictades per la inspecció corresponent.
g) Prestar una assistència inadequada que causi perjudicis importants a l’usuari.
h) Aplicar subvencions o col·laboracions públiques a finalitats diferents d’aquelles per a les quals foren atorgades.
i) Falsejar documents i dades requerides per les administracions públiques.
j) Dificultar o impedir als usuaris dels serveis que puguin gaudir dels drets reconeguts a la present Llei i normes de desenvolupament.
k) En els serveis residencials, admetre persones amb trastorns mentals que els impedeixin decidir per elles mateixes sense l’autorització expressa del batlle o no haver-ho posat en coneixement immediat de l’autoritat esmentada en els casos d’ingressos urgents o d’incapacitat sobrevinguda d’algun resident.
l) Incomplir el deure de secret i confidència respecte a les dades personals,socials i sanitàries de l’usuari.
m) No salvaguardar el dret a la intimitat dels usuaris.
n) La manca de claredat i transparència en la custòdia i gestió dels fons i béns dels usuaris.
o) La reincidència en infraccions lleus.
4. Tenen el caràcter d’infraccions molt greus:
a) Les infraccions tipificades en l’apartat anterior quan causin un perill molt greu de deteriorament social o originin als usuaris perjudicis també molt greus.
b) La reincidència en infraccions greus.
Article 34
Responsables
La responsabilitat administrativa per aquestes infraccions s’imputa a la persona física o jurídica que cometi la infracció i solidàriament a la persona física o jurídica titular del servei que en pugui resultar responsable per haver infringit el deure de vigilància.
82/193
Article 35
Sancions administratives
1. Per les infraccions lleus es poden imposar les següents sancions:
a) Advertència.
b) Multa màxima fins a l’equivalent a l’import del salari mínim d’un mes.
2. Per les infraccions greus es poden imposar les següents sancions:
a) Prohibició d’accés a finançament públic durant un període màxim d’un any.
b) Multa màxima fins a l’equivalent a l’import del salari mínim de cinc mesos.
3. Per les infraccions molt greus es poden imposar les següents sancions:
a) Supressió de les subvencions o revocació del conveni o concert.
b) Prohibició d’accés a finançament públic durant un període màxim de tres anys.
c) Tancament temporal o definitiu, total o parcial, del servei. Si és temporal no pot excedir de dotze mesos.
d) Multa màxima fins a l’equivalent a l’import del salari mínim de deu mesos.
Article 36
Graduació de les sancions
Per a la graduació de les sancions s’han de tenir en compte els criteris següents:
a) Els perjudicis físics, morals i materials causats.
b) La gravetat del risc per a les persones usuàries.
c) El grau d’intencionalitat o negligència de l’acció.
d) La reincidència de la persona infractora.
e) L’incompliment d’advertències i requeriments previs.
f) La rellevància o transcendència social dels fets.
g) El nombre de persones usuàries afectades.
h) El tipus de servei.
Article 37
Règim de prescripcions
1. Les infraccions administratives previstes en aquesta Llei prescriuen al cap d’un any si són lleus, al cap de tres anys si són greus i al cap de cinc si són molt greus, comptats des del moment en què s’hagin comès.
2. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d’un any, les imposades per infraccions greus al cap de dos anys i les imposades per infraccions molt greus al cap de tres anys.
Article 38
Procediment sancionador
El procediment sancionador s’ha d’ajustar al que estableixen el Codi de l’Administració i el Reglament regulador del procediment sancionador vigents.
Disposicions addicionals
Primera
Als efectes d’aquesta Llei estan obligats a prestar aliments a la persona discapacitada que els necessita el seu cònjuge i els parents per consanguinitat fins a segon grau, segons l’ordre següent:
a) cònjuge;
b) descendents, segons l’ordre de proximitat en el grau;
c) ascendents, segons l’ordre de proximitat en el grau;
d) germans.
Quan es doni una pluralitat de persones obligades cal atenir-se a les seves possibilitats econòmiques; si resulten insuficients la dels primers obligats es recorre als obligats en segon lloc.
83/193
Els criteris econòmics de valoració que s’aplicaran a tots els membres de la unitat familiar obligats seran els següents:
a) Nombre de membres de la unitat familiar i situació dels mateixos.
b) Les rendes del treball.
c) Les rendes per activitats econòmiques.
d) Les rendes per activitats financeres i similars.
e) Les rendes per assegurança de vida, invalidesa i/o similar.
La pensió d’aliments, invalidesa, accident de treball, vellesa, viduïtat, orfenesa i altres tant nacionals com estrangeres.
f) La propietat i les rendes de béns immobles.
g) La tinença d’accions o participacions en societats mercantils.
h) La tinença de vehicles.
i) Qualsevol altre criteri socioeconòmic valorat pel Ministeri competent en matèria de Benestar.
El dret a reclamar aliments correspon a la persona discapacitada necessitada i, si és el cas, al Ministeri Fiscal, als pares o representants legals de la persona discapacitada, o a l’entitat pública o privada que l’atengui.
El dret d’aliments és irrenunciable, intransmissible i inembargable i inclou tot allò que és necessari per a la subsistència, com ara menjar, habitatge, roba, assistència sanitària i formació.
Segona
Per tal de garantir l’accessibilitat a l’entorn de les persones amb una discapacitat visual, se les autoritza a accedir acompanyades de gossos pigall a tots els locals, establiments i altres espais d’ús públic, així com al transport públic o d’ús públic.
En l’aplicació d’aquest precepte cal tenir en compte la normativa de tinença i la protecció d’animals.
Les persones que incompleixin aquest precepte incorren en una infracció administrativa que ha de ser sancionada d’acord amb el que estableix aquesta Llei, que es podrà qualificar de lleu, greu o molt greu segons la gravetat dels perjudicis que originin a la persona amb disminució, i per a la graduació de la sanció es tindran en compte els criteris establerts a l’article 36 de la present Llei.
Disposició transitòria
S’han de respectar els drets adquirits per les persones amb discapacitat en el moment de l’entrada en vigor de la present Llei. En concret, els beneficiaris de les pensions per als adults minusvàlids físics o mentals reconegudes poden seguir percebent-les mentre es continuïn complint els requisits que originaren la concessió. Als expedients que es trobin en tramitació s’hi ha d’aplicar la norma més beneficiosa per a la persona interessada.
Disposicions finals
Primera
El Govern ha de reglamentar aquesta Llei en un període màxim de dos anys, prioritzant les accions, un cop escoltat el parer del Consell Nacional de la Discapacitat
Segona
En el termini d’un any el Govern ha de sotmetre al Consell General un projecte de llei que reguli amb caràcter general la incapacitat i el sistema tutelar.
Tercera
84/193
Queden derogades totes les disposicions anteriors en allò que contradiguin aquesta Llei. La Llei de creació d’una pensió per als adults minusvàlids físics o mentals, del 14 d’octubre de 1983, queda derogada quan s’aprovi i entri en vigor el Reglament de la pensió de solidaritat a favor de persones amb discapacitat que es crea a l’article 20 d’aquesta Llei.
Quarta
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 17 d’octubre del 2002
85/193
Llei de Registre Civil
Index general
Exposició de motius
Títol I. Disposicions generals
Títol II. Organització del Registre Civil
Capítol I. El registrador i el personal del Registre Civil
Capítol II. Les seccions, els llibres i els lligalls
Capítol III. Reconstitució dels llibres
Capítol IV. Arxiu i conservació dels llibres, lligalls i documents
Capítol V. La inspecció del Registre Civil
Títol III. Els actes del Registre
Capítol I. Actes del Registre en general
Capítol II. De les inscripcions, anotacions i altres assentaments
Capítol III. Assentaments marginals
Títol IV. Secció de naixements
Capítol I. Declaració de naixements
Capítol II. Nom i cognoms
Capítol III. Abandonats
Capítol IV. Inscripcions de paternitat i maternitat
Capítol V. Declaració judicial d’absència
Capítol VI. Adopció
Capítol VII. Emancipació
Capítol VIII. Limitacions de la capacitat i representacions legals
Capítol IX. Nacionalitat
Títol V. Secció de matrimonis
Capítol I. Expedient civil de matrimoni i proclames
Capítol II. Inscripció de matrimonis
Capítol III. Inscripció de convencions matrimonials i resolucions judicials
afectant al matrimoni
Títol VI. Secció de defuncions
Capítol I. Inscripció de defuncions
Capítol II. Inhumacions i incineracions
Capítol III. Declaració judicial de mort
Títol VII. Funcionament i règim econòmic del Registre Civil
Capítol I. Funcionament
Capítol II. Règim econòmic
Capítol III. Estadístiques
Capítol IV. Publicitat i certificacions
Títol VIII. La modificació del Registre
Capítol I. Competència i procediments
Capítol II. Procediments civils ordinaris
Capítol III. Procediments penals i disciplinaris
Disposicions transitòries
Exposició de motius
86/193
I. Entre els serveis que l’Església ha prestat al llarg dels segles a la societat civil del nostre país, el manteniment dels registres demogràfics no és el menys important. Certament, la raó primigènia dels llibres parroquials no era de carácter civil sinó canònic, encara que la llei canònica coincidia amb la civil, o més ben dit hi havia confusió. En una societat com la nostra, en què, fins ara, la qualitat de ciutadà s’identificava totalment amb la de membre de l’Església, els fets de l’estat civil de les persones es corresponien quasi exactament amb els fets que el Concili de Trento, l’any 1563, va prescriure que havien d’ésser registrats.
A cada fet important de la vida de la persona -naixement, casament, defunciócorrespon la col·lació d’un sagrament o la celebració d’un ritu. Les normes canòniques, aplicades pels eclesiàstics que presideixen les parròquies, han tingut i tenen fins a l’actualitat una aplicació i un resultat en el camp estrictament civil.
Però, d’una banda, l’evolució demogràfica del país i, d’altra banda, l’evolució tècnico-jurídica fan necessària la creació del Registre Civil.
Actualment els registres eclesiàstics segueixen tenint per objecte baptismes i, per consegüent, naixements, i també matrimonis i defuncions, però els fets i els actes d’estat civil de les persones que viuen al país i que no són batejats, que no es casen canònicament i que no reben les exèquies religioses no poden ésser registrats civilment car el registre canònic no ha estat concebut per a ells.
Nombrosos fets d’estat civil no estan regulats per la llei canònica, i nombroses persones no estan sotmeses a la potestat canònica. Aquestes dues raons ja serien per si mateixes suficients per justificar la creació d’un Registre Civil a Andorra, com ha estat el cas en altres països de l’Occident cristià. Però la promulgació de la Constitució, i singularment els articles 5, 6, 11 i 13, obliga necessàriament a establir un Registre Civil.
L’autoritat eclesiàstica, totalment autònoma en la seva esfera, com a rectora de la societat perfecta que és l’Església, romandrà l’única responsable del registre dels fets, els actes i els ritus que el dret canònic prescriu inclòs el matrimoni canònic, la validesa del qual reconeix la Constitució. Al Registre Civil seran sotmesos tots els actes i els fets que concerneixin la persona i la seva vida en societat, independentment del fet que professin o no una religió (condició civil de les persones en el sentit de l’article 13.1 de la Constitució).
No obstant el principi assentat en el punt anterior, els fets de l’estat civil anteriors a l’entrada en vigor de la present Llei, que estiguin inscrits als registres eclesiàstics, podran continuar essent certificats pels rectors -puix que el nou sistema no pot fer desaparèixer els registres eclesiàstics, ni minvar-ne l’eficàcia concurrentment amb la potestat certificadora que tindrà el Registre Civil per als actes transcrits en aquest Registre provinents dels registres eclesiàstics.
II. La present Llei no s’ocupa del dret civil substantiu -al qual es remet-, com tampoc pretén omplir eventuals llacunes que el dit dret pugui presentar, salvada la necessària concreció de les normes civils vigents. Llevat de certes disposicions puntuals, tampoc no s’ocupa la present llei d’establir cap norma de dret internacional privat, esfera del dret d’importància capital a partir del fet que la majoria dels habitants d’Andorra són estrangers i es regeixen, per consegüent, per la seva llei personal.
Les normes que conté el present text pressuposen, totes elles, la vigència del dret actual, però com que no són substantives poden admetre qualsevol variació que en el futur pugui afectar el nostre dret, tant el dret civil com les normes internes de dret internacional privat.
No obstant això, s’ha de posar de relleu que les normes del Registre afecten de ple altres parcel·les del dret substantiu, sobretot pel que fa al caràcter constitutiu de certes inscripcions.
III. A l’hora de crear de bell nou un registre civil, són diverses les opcions tècniques i pràctiques que s’ofereixen al legislador. Entre totes s’ha escollit un model de registre general únic per a tot el país adscrit a l’Administració central.
La reduïda dimensió del país, tant en extensió com en població, fa descartar la creació d’un Registre Civil per a cada una de les set parròquies. La feblesa numèrica dels actes desaconsella la creació de tants registres com parròquies, no solament per la dificultat d’estructurar, per a cada un, un cos de personal preparat i disponible, i pel cost prohibitiu d’una tal estructuració, sinó per la multiplicació de les interrelacions que caldria preveure entre set registres i el creuament d’informació i d’assentaments que s’hi produiria.
Un registre general únic evitarà les necessàries correspondències que s’haurien d’assegurar entre els set registres parroquials, i a la vegada unificarà criteris a l’hora de l’aplicació.
Per altra banda, hi havia l’opció entre confiar la responsabilitat del Registre a l’esfera judicial (exemple d’Espanya) o a l’esfera de l’Administració (exemple de França). La solució adoptada és la de l’Administració central amb control judicial.
IV. L’organització del Registre i del treball intern es presenten amb un doble aspecte. D’una banda, un Registre Civil és fonamentalment basat en els llibres i en la conservació de documents; no es pot alliberar un Registre de les servituds del paper i de l’arxiu, car hi són quasi consubstancials. Però, d’altra banda, s’ha volgut introduir la informàtica per alleugerir el treball mecànic i conferir la seguretat necessària.
87/193
La privacitat que s’ha de respectar en totes les matèries d’estat civil fa que l’opció informàtica sigui moderada i, sobretot, que l’accés a la informació no pugui ésser de cap manera facilitat per la interconnexió de sistemes. En aquest camp, tota precaució és poca car és important el bé jurídic que s’ha de preservar.
V. El Registre Civil forma part del sistema de fe pública en què la publicitat registral és el fi primari. Això no obstant, no s’ha d’oblidar que l’activitat del Registre donarà un subproducte estadístic de gran vàlua i interès i que, a més, tindrà totes les garanties de veracitat i certesa.
L’estadística, que haurà de compaginar-se forçosament amb la salvaguarda de la privacitat, serà d’extrema utilitat per a la labor de l’Administració ja que el coneixement dels paràmetres de la vida en societat donarà peu a l’adopció de les mesures legislatives, administratives i econòmiques amb més coneixement dels fets.
VI. L’interès del Registre Civil és tenir la màxima informació possible. Amb aquest fi, els terminis s’han previst amb amplitud. No s’ha sancionat la manca de presentació al Registre i, de manera general, s’ha facilitat al màxim que l’administrat pugui, encara que sigui extemporàniament, acudir al Registre per declarar tot allò que li interessi assentar. Per facilitar les declaracions es fixa com a regla general de gratuïtat de les declaracions, les inscripcions i les anotacions de tots els actes de declaració i compareixença, i solament s’estableix el pagament per a l’expedició de certificats i certes prestacions.
VII. Els procediments registrals i judicials han estat simplificats en la mesura del possible. De conformitat amb l’article 89.4 de la Llei qualificada de la justícia s’ha assegurat la intervenció del Ministeri Fiscal en tots els processos del Registre Civil.
VIII. La present Llei haurà d’ésser completada per un reglament -ço perquè es dóna mandat al Govern- que contingui el desenvolupament de certes normes legals i de certs aspectes tècnics.
Títol I. Disposicions generals
Article 1
Per la present Llei es crea el Registre Civil del Principat d’Andorra com a institució pública al càrrec de la qual es troba la constatació, la publicació i la prova dels fets i els actes jurídics que afecten l’existència, la identificació i la capacitat de les persones o altres aspectes del seu estat civil, per contribuir en alguns casos a la constitució dels dits actes i proporcionar títols de legitimació d’estat.
El Registre Civil d’Andorra és únic per a tot el Principat, i les seves competències específiques i concretes són les que resulten de la present Llei, el seu Reglament i les disposicions legals posteriors que es dictin sobre aquesta institució.
Article 2
Constitueixen l’objecte del Registre Civil els fets, els actes i les situacions jurídiques següents, relacionats amb l’estat civil de les persones:
a) Naixement i mencions d’identitat.
b) Filiació i adopció.
c) Situacions de guarda legal.
d) Pàtria potestat i altres representacions legals.
e) Emancipació i habilitació d’edat.
f) Limitacions a la capacitat de les persones.
g) Tutories, curadories i altres encàrrecs, judicials o no, que supleixin o completin la capacitat d’altri.
h) Nacionalitat.
i) Matrimoni, i la seva nul·litat, dissolució o separació.
j) Convencions per raó del matrimoni i establiment d’alteracions del règim econòmic matrimonial.
k) Defuncions, inhumacions i incineracions.
l) Declaracions judicials de mort i absència.
Article 3
Han de constar obligatòriament al Registre Civil tots els fets i els actes referits a l’article anterior, en els termes que la present Llei especifica, i també els que en determinin la modificació o l’extinció, sempre que afectin persones de nacionalitat andorrana, sigui quin sigui el lloc on es produeixin, i aquells altres que, encara que afectin estrangers, es produeixin en territori andorrà. Amb relació a les persones que adquireixin la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement, s’han d’inscriure al Registre els fets i els actes
88/193
referits a l’article 2 que les afectin, fins i tot els anteriors a l’adquisició de nacionalitat. L’assentament dels fets i els actes anteriors a l’adquisició de la nacionalitat es realitza simultàniament a l’anotació d’aquesta.
Article 4
Simultàniament a tota primera inscripció o anotació concernent un andorrà o un nascut a Andorra, que no sigui la inscripció de naixement, s’han d’aportar els documents necessaris per anotar-ne el naixement en el Registre andorrà.
Els documents que s’han d’aportar són:
a) certificacions literals de la inscripció de naixement en el Registre oficial corresponent amb totes les notes marginals;
b) certificació de tota altra inscripció o anotació registral concernent la persona interessada;
c) declaració escrita complementària en relació amb dades necessàries per a la inscripció.
Aquesta obligació recau sobre:
a) per als andorrans i els nascuts a Andorra, els actes d’estat civil dels quals hagin estat inscrits als registres eclesiàstics d’Andorra;
b) per als andorrans i els nascuts a Andorra i els estrangers esdevinguts andorrans, els actes d’estat civil dels quals hagin estat inscrits en registres civils estrangers.
Article 5
Els fets i els actes d’estat civil inscrits a l’estranger, per les autoritats o organismes estrangers competents, que afectin els andorrans, poden ésser assentats al Registre Civil d’Andorra, d’acord amb els documents que els comprovin, d’acord amb la llei respectiva i sempre que no vulnerin els principis d’ordre públic andorrà i no constitueixin frau a la llei, i en el cas en què siguin constituïts per sentències estrangeres, sempre que aquestes hagin estat declarades executòries a Andorra conforme a l’article 9.
Si els fets o els actes estrangers afecten ciutadans estrangers, la seva constància al Registre Civil andorrà, mitjançant la classe d’assentaments que correspongui a cada classe, tan sols es permet quan la persona sol·licitant, a part d’aportar els títols i les proves que corresponguin, hi demostri legítim interès i tingui residència principal i permanent a Andorra.
Article 6
Les inscripcions al Registre Civil constitueixen la prova dels fets o els actes que hi consten inscrits. Únicament poden ésser utilitzats altres mitjans de prova en els casos de manca d’inscripció o bé quan per qualsevol causa no sigui possible certificar un assentament. En aquests casos, perquè siguin admesos altres mitjans de prova, cal que, prèviament o simultàniament, s’insti mitjançant els actes o els procediments corresponents, la inscripció omesa o la reconstrucció de l’assentament.
Article 7
Els fets i els actes que resultin de les inscripcions del Registre no poden ésser impugnats en judici sense que, prèviament o simultàniament, sigui instada la rectificació o la cancel·lació dels corresponents assentaments del Registre.
Article 8
Els fets i els actes susceptibles d’inscripció al Registre Civil només produeixen efectes contra tercers a partir de la data de l’assentament corresponent.
Article 9
Les decisions de tribunals estrangers relatives a l’estat o a la capacitat civil dels andorrans només poden ésser inscrites o anotades al Registre Civil després que els òrgans judicials andorrans els hagin reconegut força executòria a Andorra, salvat el cas de tractats i convencions internacionals contraris.
El mateix requisit, amb la mateixa excepció, és necessari per a les decisions dels tribunals estrangers relatives a l’estat civil o a la capacitat dels estrangers, quan aquests, sense perjudici del compliment de les condicions previstes al present article, pretenguin inscriure-les al Registre Civil d’Andorra.
Article 10
Correspon al registrador, o si és el cas al registrador suplent, la funció de qualificació registral, per determinar, per allò que resulti de les declaracions, dels documents i de les proves aportades, i també dels assentaments del mateix registre, el següent:
89/193
a) Si un fet, un acte o una situació jurídica és o no és susceptible d’accés al Registre Civil i la classe d’assentament que correspongui practicar en cas afirmatiu.
b) Si l’objecte de l’assentament reuneix o no els requisits substantius i de forma exigits per les lleis aplicables per a la seva validesa i eficàcia.
c) Si les declaracions i els documents o els mitjans de prova aportats compleixen o no els requisits de forma establerts legalment, i també si s’adapten als efectes registrals pretesos, de la mateixa manera que s’ha d’examinar la seva eficàcia probatòria segons les normes legals i les regles de la sana crítica.
d) Pel que fa a les declaracions, la qualificació comprèn l’examen de la capacitat i la identitat de la persona declarant. La de les sentències i les resolucions es limita a la comprovació de la competència de l’òrgan que les dicta, la classe de procediment seguit, les formalitats extrínseques dels documents presentats i els assentaments del mateix registre; si són de tribunals o òrgans estrangers, la qualificació s’estén a l’examen de la seva executorietat a Andorra.
Com a conseqüència de la qualificació, el registrador pot admetre o denegar l’assentament sol·licitat en els terminis i en la forma assenyalats a l’article 49 de la present Llei. La denegació ha de fer-se mitjançant resolució motivada, contra la qual es pot interposar recurs en el termini de tretze dies hàbils davant d’un batlle en Tribunal Unipersonal.
Títol II. Organització del Registre Civil
Capítol I. El registrador i el personal del Registre Civil
Article 11
Són òrgans del Registre Civil, les respectives competències dels quals es fixen legalment, l’organisme o el departament de l’Administració central que aquesta determini a l’efecte de la seva relació amb el Registre, el registrador de l’estat civil, el registrador suplent de l’estat civil, la Inspecció del Registre Civil i el Ministeri Fiscal.
De les tasques auxiliars i d’oficina se n’ocupa el personal administratiu. Sense perjudici de l’adscripció del Registre Civil a l’Administració central i de la relació jeràrquica que els òrgans del Registre Civil o del seu personal puguin tenir respecte d’aquella, el registrador té autonomia en les seves qualificacions i en les seves decisions, encara que la seva actuació sigui objecte de la vigilància de la Inspecció del Registre i que les seves resolucions estiguin subjectes als recursos legalment previstos.
En el compliment de les seves funcions el personal adscrit al Registre Civil no rep ordres d’altra persona que no sigui el Registrador i, si és el cas, del registrador suplent.
Llevat de la Inspecció del Registre i els batlles i els tribunals de l’Administració de Justícia d’Andorra, en l’exercici de les seves funcions, cap persona revestida o no d’autoritat no pot tenir coneixement o trasllat del material documental del Registre, sense perjudici del dret d’obtenir certificacions, segons el previst en el Capítol IV, del títol VII.
Article 12
El Registre Civil va a càrrec del registrador de l’estat civil. Aquest càrrec es proveeix per oposició i ha de recaure en una persona titulada en dret. Previ a la convocatòria el Govern fa públiques les proves i la composició del jurat. Així mateix, un cop realitzades les proves i obtinguts els resultats es fa pública la llista dels candidats per ordre decreixent de resultats. De la mateixa forma es procedeix per al nomenament del registrador suplent de l’estat civil.
Article 13
Mentre actuï el registrador, el suplent fa les funcions i compleix les tasques que el titular li encomani i li està subordinat, però quan estigui cridat a suplir-lo per vacant, absència, delegació, impediment o qualsevol altra causa, el registrador suplent no té cap lligam de subordinació respecte del registrador titular.
Article 14
El Registre Civil, en el seu aspecte de servei administratiu, depèn directament del cap de Govern, o del ministre en què aquest delegui aquesta competència, el qual no pot delegar aquesta responsabilitat en cap altre càrrec o persona.
Article 15
90/193
El registrador, i també el registrador suplent, tenen l’estatut de funcionaris mentre estigui en vigor el seu nomenament.
Article 16
El càrrec i la dotació pressupostària del registrador i el registrador suplent han d’ésser inscrits sempre en el pressupost sigui quina sigui la permanència en el càrrec de les persones que l’exerceixin.
Article 17
El Registre només pot disposar de personal eventual no funcionari per a tasques específiques de durada limitada que no excedeixin sis mesos. En cap cas no es pot encarregar al personal eventual la redacció d’actes, inscripcions, anotacions i certificacions, com tampoc no poden rebre declaracions ni actuar en instrucció d’expedients.
Article 18
El personal del Registre queda sotmès a les lleis i els reglaments que regulin successivament la seva funció, tant en l’ordre administratiu general com en la seva específica funció registral, i a la direcció del registrador.
Article 19
1. El registrador no pot realitzar ni participar en actes o expedients en què intervingui, com a part interessada o com a procurador o representant, ell mateix i quan concorrin els casos previstos en l’article 115 del Codi de l’Administració.
2. El mateix impediment o incompatibilitat referit al paràgraf precedent d’aquest article afecta el registrador suplent i la resta del personal del Registre Civil.
3. En el supòsit que els impediments o les incompatibilitats a què es refereixen els paràgrafs 1 i 2 d’aquest article afectin simultàniament el registrador i el registrador suplent, caldrà posar aquests fets en coneixement del cap de Govern o del ministre que tingui encomanades les competències en matèria de justícia amb la finalitat que autoritzi expressament l’un o l’altre a realitzar l’acte o participar en l’expedient.
4. El personal esmentat als paràgrafs anteriors no pot dedicar-se a la professió d’advocat, gestor, procurador ni, en general, realitzar serveis al públic, remunerats o gratuïts, relacionats amb el dret i el procediment. De la mateixa manera, l’activitat pròpia del personal del Registre Civil és incompatible amb qualsevol altra dins de la funció pública i l’Administració de Justícia, llevat d’altres activitats registrals quan per llei se’ls atribueixi funcions d’aquest tipus.
Article 20
Els òrgans i el personal del Registre Civil que en l’exercici de les seves funcions i missions infringeixin les lleis o no compleixin els deures que els imposa aquesta Llei, són responsables civilment, i si és el cas penalment, dels seus actes.
Article 21
Totes les persones adscrites al Registre Civil o que hi prestin servei estan obligades a guardar secret respecte de tot el que coneguin per raó de la tasca que se’ls ha confiat. A més de les responsabilitats penals i civils que corresponguin, la violació del secret és motiu de pèrdua del càrrec, expulsió del cos de funcionaris, i/o ruptura del contracte de treball sense necessitat de preavís i sense dret a indemnització.
Article 22
El registrador i, si és el cas, el registrador suplent que deliberadament:
a) ometi de fer un assentament,
b) el practiqui de manera incompleta, no veraç o falsa.
c) lliuri certificats o faci declaracions no conformes amb el contingut dels llibres i els arxius, se sanciona d’acord amb el que preveu l’article 72 del Codi de l’Administració.
Capítol II. Les seccions, els llibres i els lligalls del Registre Civil
Article 23
El Registre Civil consta de quatre seccions que són les següents:
a) Secció Primera: De naixements. És la dirigida a fer constar als seus llibres, que s’anomenen "Llibres de naixements", els fets i els actes que integren l’existència i l’estat civil de les persones físiques, llevat dels assentaments que corresponguin a altres seccions.
91/193
b) Secció Segona: De matrimonis. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres anomenats "Llibres de matrimonis" dels fets, i els actes relatius al matrimoni de les persones, a les seves modificacions jurídiques i dissolucions, com també al seu règim econòmic.
c) Secció Tercera: De defuncions. Mitjançant els seus llibres, anomenats "Llibres de defuncions", té per finalitat la constància i la publicació dels fets i circumstàncies de la mort legalment certa de les persones físiques.
d) Secció Quarta o General: mitjançant llibres auxiliars, es fa càrrec dels serveis comuns a les seccions Primera, Segona i Tercera i altres generals del Registre Civil.
Article 24
La Secció Quarta o General s’ocupa de les funcions i els serveis que puguin afectar les altres seccions del Registre i les altres que no hi estiguin específicament atribuïdes, entre elles les inherents a la modificació dels assentaments registrals, a l’auxili registral i les comunicacions, al control d’activitats, als inventaris, al personal, la inspecció, la caixa i la comptabilitat i els mitjans mecànics.
Aquests serveis comuns s’organitzen de la forma i amb els llibres que es determinin al Reglament del Registre Civil i a les disposicions complementàries.
Article 25
Els llibres del Registre Civil s’obren amb una diligència que redacta i signa el registrador en la primera plana de cada llibre. En aquesta diligència s’ha de fer constar a quina secció del Registre correspon el llibre, la quantitat de planes que conté -les quals han d’ésser segellades, numerades i signades pel registrador així com la data d’obertura del mateix llibre.
Una vegada esgotades les pàgines del llibre o sempre que, per qualsevol causa, s’hagi de tancar, el registrador ha d’estendre dins el termini de 3 dies una altra diligència en què ha de fer constar la causa i la data del tancament, i el nombre d’inscripcions.
Article 26
Els assentaments dels llibres d’inscripcions i els altres assentaments d’estat civil, a què es refereix l’article 23 i que són els principals, s’estenen sense deixar folis o espais en blanc, i si n’hi ha, s’han d’inutilitzar tant en els textos dels impresos encasellats com en qualsevol altre amb els corresponents ratllats, i només s’hi poden utilitzar les abreviatures o els guarismes legalment permesos. Són nul·les les addicions, les postil·les, els interlineats, les raspadures o les esmenes que no se salvin abans de firmar els assentaments.
Article 27
Tot el contingut dels llibres del Registre Civil i els seus índexs ha de ser copiat en un altre suport, fotogràfic, magnètic o òptic, amb la finalitat de permetre, si escau, la reconstrucció o la recerca dels seus assentaments.
Article 28
Els llibres a què es refereixen els articles precedents segueixen els models oficials fixats pel Reglament del Govern.
Capítol III. Reconstitució dels llibres
Article 29
Si, per qualsevol causa, s’extravia o s’inutilitza, totalment o parcialment algun llibre del Registre Civil, s’ha de procedir a la seva reconstitució, sense perjudici de les accions que s’emprenguin contra les persones que hagin pogut incórrer en responsabilitat pels fets que hagin motivat la inutilització o l’extraviament dels llibres. La reconstitució s’ha d’ajustar a les normes reglamentàries i ha de tenir la publicitat prevista en aquestes normes per a coneixement dels possibles interessats.
Article 30
En qualsevol procediment de reconstitució dels llibres del Registre Civil, l’activitat del registrador ha d’ésser supervisada, des del començament del procediment fins al final, per l’inspector del Registre Civil al qual el registrador ha de comunicar, des del mateix moment que en tingui coneixement, els esdeveniments que motiven la reconstitució.
Capítol IV. Arxiu i conservació dels llibres, els lligalls i els documents
92/193
Article 31
Es conserven, incorporant-los als lligalls que corresponguin a la seva classe i al seu contingut, i establint-hi la classificació convenient, els documents i els papers següents:
a) Els expedients del Registre Civil íntegrament.
b) Els documents, els actes i les declaracions escrites, que serveixin de títols o base als assentaments de l’estat civil.
c) Els documents relatius a criatures abortives, establerts i comunicats segons el que disposi el reglament del Govern.
d) Les comunicacions i les ordres d’autoritats, tribunals i òrgans de les administracions públiques, andorranes o estrangeres, menys aquelles la devolució de les quals a la procedència sigui exigida o necessària i les altres comunicacions i els altres escrits que es rebin al Registre Civil. No obstant això, les unes i els altres s’han d’unir als expedients quan es refereixin exclusivament a actuacions que es cursin al Registre Civil del Principat d’Andorra.
e) Les còpies de les comunicacions que es lliurin per al Registre Civil, amb la mateixa previsió del paràgraf anterior quant a les que es relacionen amb expedients registrals.
f) Els documents i els comprovants de caixa i comptabilitat i els referents als altres serveis comuns del Registre.
Article 32
Cada secció del Registre disposa del seu propi arxiu, en el qual es dipositen ordenadament i es custodien els llibres, els lligalls i els altres papers que tinguin relació amb les missions o les activitats que s’hi desenvolupen.
El registrador és responsable de la custòdia dels arxius, els llibres, els lligalls i els papers del Registre Civil, sense perjudici de la responsabilitat que per una altra part correspongui als autors directes de la conducta maliciosa o negligent causant de la destrucció, l’extraviament, la sostracció o la deterioració de tot el relacionat.
Els llibres del Registre Civil no poden treure’s del local que en sigui la seu sota cap pretext, llevat dels casos en què es traslladi aquesta seu, o en què hi hagi perill de destrucció.
Les còpies de seguretat dels documents originals s’han de guardar en un lloc segur i diferent del lloc on es conserven els originals.
Capítol V. La inspecció del Registre Civil
Article 33
La Inspecció del Registre Civil correspon a un magistrat de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia o a un batlle adscrit a la Secció Civil, designats l’un o l’altre pel Consell Superior de la Justícia.
Article 34
Anyalment l’inspector visita personalment les oficines del Registre Civil per realitzar-hi una inspecció ordinària. Examina els llibres i els expedients, i també qualsevol altre document que estimi convenient, per constatar el compliment de la legislació vigent.
De la inspecció i del seu resultat se’n redacta una acta que s’estén en el Llibre d’inspeccions i que han de signar l’inspector i el registrador.
Article 35
A més de la inspecció ordinària a què es refereix l’article precedent, l’inspector pot realitzar les inspeccions extraordinàries que consideri necessàries.
Article 36
Si, en qualsevol de les seves inspeccions, l’inspector constata alguna anomalia, l’ha de fer constar en l’acta d’inspecció en què s’han de ressenyar també les instruccions donades al registrador per esmenar-la.
Article 37
En el cas que l’inspector, després de qualsevol inspecció, consideri que de les anomalies constatades es pot derivar responsabilitat del registrador o del seu personal, n’ha de donar coneixement al cap de Govern i, si és el cas, al Ministeri Fiscal, perquè aquests emprenguin les accions que corresponguin.
Títol III. Els actes del registre
93/193
Capítol I. Actes del Registre en general
Article 38
Estan legitimats per ésser subjectes actius per intervenir en els actes del Registre Civil:
a) Les persones a les quals afectin directament o indirectament els fets o els actes inscriptibles o anotables al Registre Civil.
b) Les persones cridades per les normes legals a formular declaracions sobre fets o actes d’estat civil aliens, o a intervenir en aquests.
c) Aquelles altres persones del consentiment de les quals depengui la validesa o l’eficàcia del fet o l’acte registrat o registrable.
d) Les persones no esmentades als paràgrafs anteriors que promoguin davant el Registre i en matèries de la competència d’aquest, qualsevol sol·licitud o expedient, sempre que tinguin interès legítim en el seu objecte.
Article 39
Les persones relacionades a l’article anterior poden ésser representades en l’actuació registral de què es tracti per aquelles altres que posseeixin la seva representació legal, o per un advocat o un procurador que exerceixin legalment la professió a Andorra i disposin de poder especial per a l’acte registral, llevat del cas que la Llei exigeixi la intervenció personal i directa de la persona interessada.
Article 40
A més de les persones autoritzades pel dret en general, també poden intervenir com a testimonis els parents consanguinis i afins als interessats i el personal del Registre Civil.
Article 41
L’idioma que s’ha d’utilitzar en els assentaments i els altres actes i documents del Registre Civil és el català, amb les excepcions legalment autoritzades.
Article 42
Són títols d’inscripció o anotació al Registre Civil andorrà, les manifestacions de persones privades, o les resolucions judicials, administratives o del registrador civil, que segons aquesta Llei o les disposicions reglamentàries, i instrumentalitzades per declaracions verbals o per documents que compleixin els requisits legals, serveixen de base per als assentaments mencionats i donen, d’aquesta manera, accés al Registre a fets i actes d’estat civil. Les declaracions poden ésser de coneixement o de voluntat. Els documents, per constituir títol d’inscripció han d’ésser públics i autèntics, llevat d’aquells d’un altre tipus que, en els casos respectius, siguin autoritzats per les normes legals amb aquest efecte.
Les declaracions verbals han d’ésser transcrites directament al llibre i a l’assentament que correspongui del Registre Civil, en el cas que el registrador sigui l’òrgan competent per rebre-les i per practicar l’assentament registral. Si no és competent per practicar-lo, s’estén davant el registrador una acta de la declaració per a la transmissió ulterior al Registre Civil estranger o a l’autoritat competent. Si el registrador té competència per a la pràctica de la inscripció o l’assentament, però no en té per rebre la declaració, el destinatari legal d’aquesta última ha d’estendre i firmar acta de la declaració per a la seva transmissió immediata al Registre Civil del Principat d’Andorra.
Als títols documentals s’hi poden adjuntar actes de declaracions verbals i personals dels interessats, fetes davant el registrador civil andorrà, per completar dades omeses en els títols documentals.
Article 43
Les persones declarants o sol·licitants han d’ésser identificades en els assentaments o les actuacions en què intervinguin amb el nom, els cognoms, la filiació, el domicili i la documentació personal.
Els documents establerts a l’estranger, de conformitat amb la llei local, poden servir de base a actes del Registre, sense perjudici de l’excepció d’ordre públic i de la legalització corresponent i sempre que no signifiquin frau de llei. La legalització no és necessària per als documents lliurats o intervinguts per autoritats de països que no exigeixin la legalització dels documents andorrans.
Els documents escrits en llengua estrangera han d’anar acompanyats de la traducció corresponent al català. Les declaracions verbals que es realitzin per ignorància d’aquest idioma en un altre idioma estranger s’han de practicar amb intervenció d’un intèrpret jurat d’acord amb el que disposa la Llei de la traducció i/o interpretació jurades que les tradueixi a la llengua catalana. El registrador, no obstinat això, pot eximir
94/193
d’aquests requisits quan els documents siguin redactats o les declaracions realitzades en llengua francesa o castellana.
Article 44
A l’efecte del Registre Civil són hàbils tots els dies i totes les hores de l’any. No obstant això, el registrador determina els dies i les hores d’oficina i d’atenció al públic, tenint en compte que fora d’aquests horaris puguin atendre’s, si és necessari, les declaracions i les inscripcions de defunció i llicència de sepultura i incineració a Andorra, o altres actes urgents i inajornables.
Capítol II. De les inscripcions, les anotacions i els altres assentaments
Article 45
Els assentaments del Registre Civil es realitzen per mitjà d’inscripcions, anotacions i notes marginals. A l’efecte de la present Llei, s’entén per:
Inscripció: Assentament destinat a donar publicitat i a servir de prova a fets de l’estat civil, la veracitat o legalitat dels quals hagin estat degudament acreditades, i a la rectificació, la modificació o la cancel·lació d’inscripcions. Les inscripcions són els únics assentaments que gaudeixen de fe pública registral i produeixen els efectes jurídics establerts als articles 6, 7 i 8 d’aquesta Llei.
Anotació: Assentament destinat a informar de l’existència de fets d’estat civil, la realitat o legalitat dels quals no hagi estat degudament comprovada, el contingut dels quals no resulti del mateix Registre, o de fets que només afecten l’estat civil en virtut d’una llei estrangera o no corresponguin pròpiament a l’estat civil o representin situacions provisionals. El seu valor és simplement informatiu i no gaudeixen de l’eficàcia probatòria de la inscripció.
L’anotació també pot practicar-se per obrir foli registral constitutiu de suport d’inscripcions marginals, en els casos en què no sigui possible la pràctica immediata de la inscripció principal i en lloc d’aquesta.
En tot cas, l’anotació ha de fer menció del seu caràcter i de la manca de força probatòria pròpia de la inscripció.
Nota marginal: Assentament que constitueix una simple referència a altres assentaments del mateix Registre o d’altres registres i que té una finalitat informativa i de relació entre els diferents assentaments i llibres registrals en què es troben disperses dades relatives a les mateixes persones.
Article 46
Perquè els assentaments d’estat civil, existents en registres civils estrangers o eclesiàstics parroquials andorrans, referents a andorrans i a persones nascudes a Andorra puguin causar inscripció al Registre Civil d’Andorra, cal que, a més dels altres requisits legalment exigibles, produeixin segons la legislació de l’estat on hagin estat practicats els primers o la legislació canònica els segons, els efectes de fe pública i provatoris i d’altres de previstos per a cada assentament per la legislació andorrana. Per constatar aquests efectes, s’actuarà segons el que resulti dels termes de l’assentament que es desitja traslladar a assentament registral andorrà, o del títol documental presentat com a vàlid per al trasllat o, en defecte de tot això, de la prova complementària perquè es practiqui per altres mitjans.
Pel que fa a la inscripció de sentències i resolucions judicials o administratives, la titulació documental que hagi d’ésser la base de l’assentament ha de contenir la indicació que són fermes i executòries, a part de complir la resta dels requisits legals corresponents.
Article 47
Les inscripcions han de contenir, a més dels que siguin específics, els elements següents:
1. Número d’ordre, dia, mes i any en què es practiquen.
2. Mencions d’identitat dels interessats i declarants i, si cal, de testimonis, intèrprets i altres intervinents.
3. Relació dels fets de què fan fe segons la seva classe, i indicació de les seves circumstàncies conegudes de data, hora i lloc on s’esdevenen i les altres exigibles legalment en cada cas.
4. Menció de la classe d’assentament que s’estén, i també del títol o els títols en virtut dels quals es practica.
5. Identificació del registrador, titular o suplent.
6. Signatures dels interessats i declarants, testimonis, intèrprets i funcionaris que estenguin l’assentament, o d’altres intervinents, deixant constància dels que no sàpiguen o no puguin signar, pels quals ho han de fer dos testimonis.
Article 48
95/193
Estan obligats a promoure sense retard les inscripcions:
1. Els designats en cada cas per la llei.
2. Aquells a qui es refereix el fet inscriptible, o els seus hereus.
3. El Ministeri Fiscal en els casos de la seva competència. Poden anotar-se, a petició de qualsevol interessat, ciutadà andorrà o estranger resident a Andorra, o del Ministeri Fiscal en matèria de la seva competència, amb valor simplement informatiu i amb expressió de les seves circumstàncies:
a) El procediment judicial o administratiu que pugui afectar el contingut del Registre.
b) El fet la inscripció del qual no pugui practicar-se per no estar acreditat legalment algun dels seus aspectes.
c) El fet relatiu a andorrans o succeït a Andorra que afecti l’estat civil únicament segons la llei estrangera.
d) La sentència o la resolució estrangera que afecti l’estat civil mentre no s’obtingui l’exequàtur quan procedeixi.
e) La sentència o la resolució canònica l’execució de la qual no hagi estat decidida per la jurisdicció civil, en els casos en què tal decisió sigui necessària.
f) El matrimoni celebrat en perill de mort mentre no s’acreditin tots els requisits legals necessaris per a la seva validesa i eficàcia.
g) Les resolucions que posin fi a expedients registrals de declaració amb valor de simple presumpció.
h) Els altres fets l’anotació dels quals sigui permesa per la llei o les disposicions reglamentàries. Les anotacions queden també sotmeses al principi de legalitat i al control sobre aquesta i sobre la realitat dels fets anotables, que resulten de la funció qualificadora del registrador, que ha de valorar els títols en què pretén basar-se l’anotació i la prova o el principi de prova necessaris en cada cas per poder practicar-la d’acord amb la naturalesa del fet objecte d’aquella.
A l’anotació ha de constar el fet que informa i, per tant, tant a l’assentament com a la seva certificació, el seu caràcter, el seu valor simplement informatiu i que en cap cas no constitueix la prova que proporciona la inscripció. S’apliquen a les anotacions supletòriament les regles de les inscripcions, en tot allò en què siguin compatibles amb la naturalesa d’aquelles.
Article 49
El mateix dia o l’endemà de formular-se les declaracions o de presentar-se els documents, s’han d’estendre els assentaments que corresponguin, o es dictarà pel registrador resolució raonada, en l’exercici de la seva qualitat qualificadora, denegant-lo. Si el registrador té dubtes fonamentats sobre l’exactitud d’aquelles declaracions, sobre l’autenticitat dels documents en general, o sobre els requisits de les unes o dels altres per ésser registrables, ordena i practica, en un termini de quinze dies, els aclariments i les comprovacions pertinents abans de procedir a la denegació de l’assentament. Els assentaments s’inscriuen a mà o a màquina però sempre utilitzant caràcters ben nítids i materials que garanteixin la inalterabilitat i la duració de l’escriptura.
Article 50
Els assentaments poden ésser estesos pel registrador, o pel personal en el qual delegui ell mateix sota la seva responsabilitat, amb l’excepció prevista en l’article 17. Han d’ésser signats pel registrador o, si escau, pel suplent. A les seves signatures els han de precedir les dels declarants, interessats, intèrprets, testimonis i altres persones que legalment concorrin en la pràctica de l’assentament registral. Si els declarants o altres persones de les indicades no saben o no poden signar, ho han de fer dos testimonis a petició dels declarants i s’ha de fer constar la seva identitat.
Article 51
Una vegada signats, els assentaments no poden ésser alterats. Tota modificació ha de practicar-se d’acord amb les previsions del Capítol I del títol VIII de la present Llei.
Article 52
Una vegada realitzat l’assentament, el registrador és responsable de les omissions o les irregularitats que contingui la declaració, excepte en el cas que no hagi estat possible subsanar la deficiència constatada. En aquest cas, s’ha de fer especial menció de la deficiència en el text de l’assentament.
Capítol III. Assentaments marginals
Article 53
96/193
En la columna al marge de les inscripcions, s’hi assenten totes les variacions que es produeixin en els seus elements.
Article 54
Al marge de les inscripcions de naixement s’assenten especialment les circumstàncies següents:
a) El canvi o la rectificació de noms i cognoms.
b) L’establiment o la modificació de paternitat o de maternitat.
c) El matrimoni dels pares posterior al naixement del fill inscrit.
d) L’adopció, la guarda i l’acolliment de menors o altres maneres de protecció d’aquests establertes legalment, així com les decisions judicials recaigudes amb relació a aquestes circumstàncies.
e) Les modificacions de la pàtria potestat i del seu exercici s’inscriuen tant al marge de la inscripció de naixement del pare o de la mare com a la inscripció de naixement del fill.
f) Emancipació i habilitació d’edat.
g) Limitacions, declarades judicialment, a la capacitat de les persones: concurs, fallida, suspensió de pagaments sempre que afectin la capacitat, la inhabilitació per fer-se càrrec de curadories, tuteles o administració de béns, i declaracions d’interdicció, d’inhabilitació o d’incapacitat i, en general, qualsevol altra limitació a la capacitat civil.
h) Tutories, curadories, defenses judicials o altres situacions de substitució o complement de la capacitat d’altres persones.
i) Les declaracions judicials d’absència i de mort.
j) Modificacions de la nacionalitat.
k) El matrimoni, la nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment, com també tota altra circumstància o resolució judicial que afecti el vincle o els seus efectes.
l) Les cancel·lacions d’assentaments del mateix foli.
m) La defunció.
n) En general, qualsevol fet jurídic o circumstància que modifiqui o completi els elements d’identificació, els drets, o l’estat civil de la persona registrada.
Els anteriors assentaments tenen la forma i el caràcter d’inscripcions excepte els assenyalats amb les lletres c), k) i m) que es practiquen com a notes marginals.
Article 55
Al marge de les inscripcions de matrimoni s’inscriuen les circumstàncies següents:
La nul·litat del matrimoni, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment i, en general, totes aquelles circumstàncies i aquells fets jurídics que afectin el vincle o els seus efectes.
I són objecte de nota marginal:
a) Defunció de qualsevol dels cònjuges.
b) Les núpcies posteriors dels cònjuges.
Article 56
Al marge de les inscripcions de defunció s’inscriuen totes les variacions que procedeixin respecte al contingut de la inscripció principal i qualsevol element d’identificació del difunt que sigui conegut després de la inscripció.
I són objecte de nota marginal:
a) El trasllat del cadàver.
b) L’expedició de permís per incineració o cremació i exhumació.
c) El trasllat de sepultura de les restes de les persones inhumades.
Títol IV. Secció de naixements
Capítol I. Declaració de naixements
Article 57
97/193
Tots els naixements esdevinguts al territori del Principat d’Andorra han d’ésser inscrits al Registre Civil en el termini màxim de quinze dies naturals o trenta dies naturals quan s’acrediti causa justa, que ha d’apreciar el registrador i que ha de constar, si escau, en la inscripció.
Així mateix, s’han d’inscriure al Registre Civil els naixements esdevinguts a l’estranger sempre que almenys un dels progenitors tingui la nacionalitat andorrana o tingui residència principal i permanent a Andorra. En aquests casos, el termini per procedir a la inscripció és de trenta dies naturals.
Article 58
L’obligació de declarar el naixement recau en les persones següents successivament:
a) Els pares, conjuntament o separadament.
b) El parent més pròxim que es trobi al lloc on esdevingui el naixement.
c) El director de l’establiment o el cap de família del domicili on es produeixi el part.
d) El metge, la llevadora o qualsevol altra persona que hagi assistit a la mare en el part.
e) La persona a qui el pare o la mare del nascut hagi encarregat d’efectuar la declaració o sigui coneixedora del fet.
La persona declarant ha d’ésser major d’edat, excepte en el cas que es tracti del pare o la mare.
El compliment de l’obligació per part d’una de les persones esmentades n’exonera les altres.
Article 59
Transcorregut el termini legal sense haver-se efectuat la declaració de naixement, qualsevol persona que n’hagi tingut coneixement està obligada a comunicar-lo al Ministeri Fiscal, el qual promou expedient del Registre Civil o bé, en el cas a què es refereix el tercer paràgraf de l’article 61, promou judici civil declaratiu ordinari davant del Tribunal dels Batlles. Tant en l’expedient com en el judici s’han de verificar tots els elements necessaris per procedir a la inscripció del naixement.
Article 60
La declaració espontània de les persones obligades a declarar els naixements segons l’article 58, que tingui lloc després que s’hagin iniciat els procediments civils a què es refereix l’article precedent posa terme a aquests procediments.
Article 61
La declaració voluntària d’un naixement no inscrit en el termini legal només pot ésser realitzada pel pare o la mare i per qui justifiqui que té al seu càrrec l’infant.
Per practicar la inscripció de naixement després que hagi transcorregut el termini legal i abans dels catorze anys posteriors al naixement, cal tramitar expedient registral d’acord amb les disposicions del Capítol I del títol VIII de la present Llei.
Si el naixement ha tingut lloc més de catorze anys abans, la inscripció només es pot realitzar per mitjà d’un procediment civil declaratiu seguit davant la jurisdicció civil ordinària amb la intervenció del Ministeri Fiscal.
En l’expedient davant del Registre i en el procediment civil declaratiu al·ludit en els paràgrafs anteriors, hi ha d’intervenir el Ministeri Fiscal i han d’ésser oïts els pares del nadó que no siguin declarants, sempre que sigui possible i sense perjudici que puguin ésser part en l’expedient o en el procediment.
Article 62
A més dels requisits generals previstos a l’article 47, la inscripció de naixement ha d’incloure les mencions següents:
a) El dia, el mes, l’any i l’hora del naixement.
b) El lloc de naixement.
c) El sexe anatòmic.
d) El nom i els cognoms.
e) El nom, els cognoms, l’edat, l’estat, la nacionalitat i la residència habitual dels pares, si consten o queden determinats legalment.
f) El matrimoni dels pares entre si mateixos, en el cas que existeixi, amb expressió del lloc i la data de la celebració.
Les mencions referides les ha d’aportar el declarant i s’exigeix l’exhibició de la documentació acreditativa de la identitat dels pares.
98/193
L’exactitud de les declaracions realitzades ha d’ésser comprovada pel registrador mitjançant els documents exhibits, les dades del Registre al seu càrrec, i tota altra informació al seu abast.
El lloc, el dia i l’hora del naixement, el sexe del nadó i la maternitat es proven per document oficial que expedeix el metge o la llevadora que hagi assistit al part. En defecte d’aquest document, s’acredita amb tota classe de proves en expedient registral. Les dades relatives al pare s’acrediten amb certificació o prova del matrimoni dels progenitors, o amb el reconeixement voluntari o la declaració judicial, amb els documents pertinents o les dades del mateix Registre. A manca de la prova del matrimoni, s’ha de fer constar la declaració que es faci sobre el mateix matrimoni per anotació marginal.
Article 63
En cas de part múltiple s’han d’inscriure els nascuts seguint l’ordre de naixement i s’ha de fer constar l’hora i el minut exacte de naixement de cada un, i qualsevol particularitat física de caràcter permanent que individualitzi els que siguin del mateix sexe. Així mateix, queden arxivades al Registre Civil les còpies de les empremtes de les plantes del peu en cas que s’hagin obtingut.
Capítol II. Nom i cognoms
Article 64
La persona declarant, si és un dels progenitors o el seu representant legal, o presenta autorització d’aquests en document fefaent, ha d’indicar el nom propi de l’infant i, si no l’indica o no el vol indicar, ho ha de fer el registrador.
Article 65
El nom propi pot ésser simple o compost si bé, en aquest darrer cas, no pot contenir més de dos noms simples, units per un guió.
Els cognoms han d’ésser en primer lloc el patern i, seguidament, el matern.
S’entén per cognom patern el primer cognom del pare i per cognom matern, el primer dels personals de la mare.
Tanmateix, si els pares conjuntament ho sol·liciten, en el moment de la inscripció, es podrà invertir l’ordre i inscriure en primer lloc el cognom matern i en segon lloc el patern. Quan la filiació sigui determinada legalment tan sols respecte de l’un dels progenitors, la criatura portarà els dos cognoms d’aquest pel mateix ordre.
Els fills naturals reconeguts únicament pel pare conserven els cognoms del pare.
Els reconeguts únicament per la mare conserven els cognoms de la mare. En un cas o en altre, el pare o la mare poden decidir lliurement l’ordre dels cognoms.
Els cognoms poden ser invertits mitjançant una simple declaració de l’inscrit major d’edat davant el registrador. Aquesta inversió no té efecte fins que no és inscrita. El representant legal de l’inscrit pot sol·licitar la inversió dels cognoms quan concorri justa causa que ha d’apreciar el registrador. Contra la decisió negativa d’aquest es pot interposar recurs davant del Tribunal Unipersonal del Batlle.
Article 66
Els noms propis estrangers són permesos. Si tenen traducció al català, es consigna en la versió que esculli la persona que hagi d’indicar el nom.
Resten prohibits els noms propis que per si sols o en combinació amb els cognoms, resultin contraris a la dignitat de la persona.
De la mateixa manera, no es poden inscriure noms que facin confusa la designació o que indueixin a error sobre el sexe, ni tampoc s’admeten cognoms per noms propis.
No pot ésser imposat el mateix nom propi a diferents germans, ni tan sols en el cas de premoriència.
La negativa del registrador a la inscripció proposada és recurrible davant del Tribunal Unipersonal del Batlle.
Article 67
Quan no consti la filiació, el registrador ha d’atribuir nom propi i cognoms a l’interessat, que ha d’escollir d’entre els més usuals evitant sempre qualsevol referència a la seva condició d’abandonat.
S’han de respectar les indicacions escrites que s’hagin trobat en poder de l’infant abandonat, sempre que no comportin atribució de paternitat o maternitat, o les altres indicacions que pugui fornir la pròpia persona interessada.
99/193
Article 68
Només es pot canviar el nom i els cognoms per resolució recaiguda en l’expedient registral, amb intervenció del Ministeri Fiscal i audiència de tots els que acreditin interès suficient en el canvi o en resultin afectats, a petició del titular d’aquells i si hi ha justa causa. El registrador inscriu el canvi a petició d’aquest titular i amb aportació de certificació o còpia autoritzada de la resolució ferma que així ho acordi. Contra la decisió del registrador es pot interposar recurs davant del batlle en Tribunal Unipersonal.
La menció del canvi es fa per inscripció marginal en el foli de naixement i per nota marginal en els fulls de matrimoni de l’interessat, i també en els de naixement dels seus fills.
Les resolucions judicials estrangeres relatives a canvis de cognoms o de nom que afectin persones no andorranes no cal que siguin sotmeses a exequàtur si consta al registrador que la resolució és ferma i compleix l’ordenament jurídic del país on és dictada, salvat el cas de reciprocitat.
Article 69
Ultra el que es diu a l’article anterior, els cognoms són canviats d’ofici pel registrador, segons les normes legals, quan es produeixin declaracions de paternitat i maternitat, reconeixement i legitimacions, i adopcions plenes.
Les mencions han de fer-se en tots els llocs previstos a l’article anterior.
Capítol III. Abandonats
Article 70
S’inscriu al Registre Civil el naixement dels abandonats dins del territori andorrà, sempre que no en consti la inscripció en un altre registre civil, cosa que ha de comprovar el registrador amb audiència del Ministeri Fiscal, prèviament a la inscripció.
A l’efecte de la present Llei, es consideren abandonats tots aquells nounats de pares desconeguts que siguin trobats en estat d’abandonament en qualsevol lloc d’Andorra i, així mateix, els menors de 10 anys, o els deficients els pares dels quals -coneguts o desconeguts- s’hagin absentat, sense que es conegui el lloc on es troben, i els hagin deixat desemparats.
Article 71
Qualsevol persona que trobi un abandonat l’ha de presentar immediatament al batlle de guàrdia o al Servei de Policia. El batlle a qui s’ha presentat l’abandonat ha de comunicar el fet al Ministeri Fiscal, el qual promou la corresponent inscripció de naixement mitjançant el corresponent procediment regulat en l’article 59.
Article 72
La inscripció del naixement de l’abandonat es realitza d’acord amb les dades resultants de la resolució judicial corresponent, en què s’han de fer constar totes les dades d’identificació de l’abandonat, així com el lloc, el dia i l’hora en què ha estat trobat, i també les altres que exigeix l’article 62, si són coneguts. A l’efecte registral, es considera lloc i data del naixement el lloc, el dia i l’hora en què ha estat trobat, i per any, aquell que correspongui a la seva edat aparent.
Si posteriorment a aquesta inscripció són coneguts el lloc i la data de naixement, i altres dades d’identificació de l’abandonat, que s’han de comprovar en l’expedient registral amb audiència del Ministeri Fiscal, s’han de fer constar al marge de la inscripció del naixement.
Capítol IV. Inscripcions de paternitat i maternitat
Article 73
1. En la inscripció de naixement es fa constar la identitat de la mare, d’acord amb les dades que resultin del certificat mèdic o del document expedit per qui hagi assistit al part, o de la declaració de la mateixa mare o del pare de l’inscrit.
2. En defecte d’aquests documents, o de la declaració de la mare o del pare de l’inscrit, o si no consta que la mare és casada, es notifica personalment a la mare la declaració de maternitat, amb apercebiment que, en cas d’incompareixença, en el termini de quinze dies, d’ella o d’un apoderat, davant del Registre Civil per contradir aquella declaració, aquesta romandrà eficaç i només podrà quedar sense efecte per sentència judicial. Tant la notificació com la impossibilitat de ferla ha de constar per nota marginal.
100/193
3. No és necessària la notificació a què es refereix el paràgraf anterior quan hi hagi reconeixement formal de la maternitat, o hagi estat declarada aquesta judicialment.
4. La declaració contrària a la maternitat feta per la presumpta mare es fa constar en inscripció al marge de la del naixement.
Article 74
La paternitat del nadó de dona casada s’inscriu quan resulti del matrimoni de la mare amb el pretès pare, resultant de la seva constància al Registre Civil o acreditada documentalment. En defecte d’aquestes proves, es fa constar la declaració que es faci sobre el matrimoni, i les dades aportades, per anotació marginal a la inscripció del naixement.
Article 75
1. Si l’inscrit ha nascut dins els 180 dies següents a la celebració del matrimoni, el marit de la mare pot deixar sense efecte la seva presumpta paternitat per declaració contrària davant el Registre Civil o en document públic que s’aporti al Registre en el termini dels sis mesos següents al naixement. En aquest cas, no hi ha lloc a la inscripció de la paternitat del marit, o bé es cancel·la la que ja s’ha efectuat, per expedient en el qual ha de constar que s’ha formulat en temps i forma la declaració contrària a la paternitat.
2. No hi ha lloc a la declaració contrària a la presumpta paternitat, o queda ineficaç, si el marit ha reconegut expressament o tàcitament la seva paternitat, o ha conegut l’embaràs abans de contreure matrimoni, cosa que s’ha de fer constar, si és el cas, en l’expedient registral.
Article 76
1. Quan el naixement ha tingut lloc després dels 300 dies següents a la separació conjugal, sigui de fet, provada documentalment o per testimonis en expedient registral, sigui judicial, provisional o per sentència ferma, sense que hi hagi hagut reconciliació posterior, únicament es pot inscriure la paternitat del marit de la mare si resulta del consentiment o el reconeixement d’aquest sense oposició de l’esposa, a la qual s’ha de notificar, si és el cas, el dit reconeixement.
2. La constància de la separació dels cònjuges, del reconeixement o del consentiment del marit i de la notificació a l’esposa, mare de l’inscrit, s’efectua per expedient registral.
A manca del consentiment o el reconeixement del marit, a què es refereix el paràgraf anterior, únicament és inscriptible la paternitat resultant de declaració judicial.
Article 77
Si el matrimoni dels progenitors se celebra després del naixement de l’inscrit, s’ha de fer constar per nota marginal de referència, una vegada quedi determinada la maternitat i la paternitat d’aquell d’acord amb les normes respectives de la filiació no matrimonial.
Article 78
1. La paternitat no matrimonial només pot inscriure’s en virtut de la sentència judicial ferma, o de reconeixement solemne realitzat:
a) en acta de naixement;
b) en testament vàlid;
c) en document públic;
d) mitjançant expedient registral, a instància del reconeixedor i amb intervenció del Ministeri Fiscal, del reconegut si és major d’edat, o del seu representant si és menor o incapacitat.
2. El reconeixement fet en acta de naixement, en document públic o en expedient registral, un cop finalitzat el termini legal per declarar el naixement, requereix per a la seva eficàcia i la seva inscripció al Registre Civil:
a) el consentiment del fill major d’edat o, b) de la mare si el reconegut és menor d’edat o, c) aprovació judicial del batlle en Tribunal Unipersonal en procediment de jurisdicció voluntària, si és incapacitat.
3. No és inscriptible el reconeixement fet en testament fins a la mort del reconeixedor, acreditada amb la certificació corresponent.
4. A manca dels consentiments o l’aprovació mencionats en l’apartat 2 únicament és possible la inscripció de la paternitat que queda determinada per declaració judicial en el procediment corresponent.
Article 79
La paternitat o la maternitat determinada per sentència judicial ferma o aquella per a la determinació o l’eficàcia de la qual s’hagi seguit expedient registral, s’inscriuen al marge de la inscripció de naixement i
101/193
d’acord amb el que resulti de la sentència o de la resolució pertinents, que queden arxivades al Registre Civil.
Article 80
1. No es poden inscriure la maternitat o la paternitat que estiguin en contradicció amb la filiació materna o paterna resultant d’inscripcions anteriors o de la paternitat resultant de la presumpció legal pertinent.
2. Per poder inscriure una maternitat o una paternitat incompatibles amb una altra ja inscrita, o legalment presumpta, ha de recaure prèviament sentència judicial que deixi sense efecte la inscripció anterior o la presumpta.
Capítol V. Declaració judicial d’absència
Article 81
1. Les declaracions judicials d’absència s’inscriuen al marge de la inscripció de naixement, i s’hi han de fer constar totes les dades compreses en aquelles i que tinguin relació amb fets inscriptibles al Registre, i particularment la identitat del representant de l’absent, les seves facultats específiques, les limitacions en l’exercici del càrrec, i la fiança que hagi de prestar si escau.
2. La declaració judicial de la terminació de la situació d’absència, amb expressió de la seva causa, i la resta dels fets que la determinin, s’han de fer constar al marge de la inscripció del naixement i a continuació de la d’absència.
Article 82
L’autoritat judicial andorrana que dicti resolució ferma de declaració d’absència, o de la seva terminació, remet d’ofici al Registre certificació d’aquella resolució per a la seva inscripció.
Estan obligats a instar la inscripció de la declaració d’absència l’anomenat representant de l’absent i les persones legitimades legalment per demanar l’esmentada declaració d’absència.
Poden sol·licitar la inscripció tots els interessats en la mateixa que acreditin estarhi; l’interès és apreciat pel registrador. Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar recurs davant del batlle.
Capítol VI. Adopció
Article 83
1. Al marge de la inscripció de naixement s’inscriu l’adopció, mitjançant certificació o còpia autèntica de la resolució judicial o administrativa que la constituïa, a la qual s’ha de fer menció expressa.
2. De la preadopció es realitza anotació marginal, que queda cancel·lada quan es converteix en adopció o quan queda sense efecte per qualsevol altre motiu.
Article 84
S’han d’inscriure al Registre Civil:
a) Les adopcions d’andorrans i persones nascudes a Andorra realitzades al Principat, sigui quina sigui la nacionalitat i el domicili de l’adoptant.
b) Les adopcions d’andorrans i persones nascudes a Andorra realitzades a l’estranger, amb independència, igualment, de la nacionalitat i el domicili de l’adoptant.
c) Les adopcions d’estrangers realitzades a Andorra, també amb independència de la nacionalitat i el domicili de l’adoptant.
d) Les adopcions d’estrangers realitzades a l’estranger, sempre que l’adoptant sigui de nacionalitat andorrana o resident a Andorra.
Article 85
Quan el naixement de l’adoptat no sigui inscrit al Registre Civil d’Andorra, a més dels documents referits a l’article precedent, cal aportar un certificat literal de naixement del registre estranger on hagi estat inscrit.
Prenent per base aquest certificat, es procedeix a transcriure al Registre d’Andorra el seu naixement. En el cas que no es pugui aportar certificació literal del naixement, es practica una anotació de suport fent constar que aquesta s’ha practicat a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció d’adopció.
102/193
Capítol VII. Emancipació
Article 86
1. Al marge de la inscripció de naixement s’inscriu l’emancipació d’andorrans, de persones nascudes a Andorra o d’estrangers residents que hagin estat emancipats a Andorra d’acord amb la seva llei personal o la legislació andorrana, mitjançant certificat o còpia autenticada de l’escriptura notarial o la resolució judicial corresponents.
2. També és inscriptible l’emancipació dels estrangers residents a Andorra, efectuada en un país diferent, aportant certificat de l’acta o la resolució mitjançant la qual s’hagi obtingut.
Article 87
1. Estan obligats a promoure la inscripció de l’emancipació l’emancipat i l’emancipador.
2. Pot instar la inscripció de l’emancipació qualsevol persona que al·legui tenir-hi interès legítim, interès que ha de justificar davant del registrador. La negativa d’aquest a la inscripció instada així és recurrible davant del batlle.
3. L’emancipació no produeix efectes enfront de tercers fins que no hagi estat inscrita al Registre Civil.
Article 88
Quan es tracta de l’emancipació d’estrangers residents a Andorra, el naixement dels quals no consta inscrit al Registre Civil, cal aportar, a més de la còpia corresponent de l’escriptura, un certificat literal de naixement, i s’ha de procedir a la inscripció del naixement observant-se el previst en l’article 46 de la present Llei. En el cas que no es pugui aportar certificació literal del naixement, s’ha de practicar una anotació de suport fent constar que és a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció d’emancipació.
Capítol VIII. Limitacions de la capacitat i representacions legals
Article 89
Totes les resolucions judicials dictades per òrgans jurisdiccionals andorrans que declarin qualsevol limitació a la capacitat general d’obrar d’una persona, i també les dictades per jutges o tribunals estrangers sempre que afectin persones de nacionalitat andorrana o residents a Andorra, han d’ésser inscrites al marge de la inscripció de naixement de la persona afectada.
Article 90
Quan es tracti d’òrgans jurisdiccionals nacionals, el jutge o el tribunal que hagi dictat la resolució n’ha d’enviar, una vegada sigui ferma, al registrador, una còpia autèntica amb menció de la seva fermesa, perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. La resolució judicial ha de contenir totes les dades d’identificació de la persona o les persones afectades a l’efecte, si és necessari, es pugui procedir a una anotació del naixement que serveixi de suport per a la inscripció de la incapacitació.
Article 91
Si es tracta de resolucions dictades per òrgans jurisdiccionals estrangers, estan obligats a promoure la inscripció el tutor o el curador de la incapacitat sense dilació des del moment de prendre possessió del càrrec, salvat que hi hagi convencions internacionals contràries.
També poden promoure la inscripció d’aquestes resolucions les persones que en tinguin coneixement i acreditin tenir interès legítim en la inscripció.
Article 92
En la inscripció de la limitació de la capacitat s’ha d’expressar l’àmbit de la capacitació afectada per la limitació i el seu abast, i si és el cas, el nomenament de tutor o curador de la incapacitat amb expressió de les facultats i les limitacions que afectin el nomenament, si són diferents de les legals d’aquests càrrecs. S’hi ha de fer constar també l’òrgan jurisdiccional que hagi dictat la resolució i la data d’aquesta resolució.
Article 93
Al marge de la inscripció de naixement del fill, del pare i de la mare, s’inscriu la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de la pàtria potestat, amb expressió del fet que la motiva, així com la resolució judicial i el procediment en què s’hagi acordat.
Article 94
103/193
S’ha d’inscriure al marge de la inscripció de naixement, amb expressió del fet o l’acte que la motiva, la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de la pàtria potestat que afecti, de forma activa o passiva, persones de nacionalitat andorrana o residents al Principat, així com totes aquelles que, afectant persones estrangeres no residents, siguin declarades pels òrgans jurisdiccionals andorrans.
Article 95
En el cas que el naixement del pare, la mare o el fill o, si escau, el de tots ells, no consti inscrit al Registre Civil d’Andorra, es procedeix a anotar-ne el naixement, fent constar que es realitza l’assentament a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció de la limitació o la recuperació de la pàtria potestat.
Article 96
L’òrgan jurisdiccional que declari la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació o la recuperació de la pàtria potestat està obligat a enviar una còpia autèntica de la resolució ferma al Registre Civil perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. En aquesta resolució judicial hi han de constar les dades necessàries per procedir, quan calgui, a l’anotació del naixement de les persones afectades.
Article 97
Quan les resolucions judicials a què es refereix l’article anterior siguin dictades per un òrgan jurisdiccional estranger, la persona que exerceix la pàtria potestat, o la persona afectada per aquelles resolucions, estan obligades a promoure, sense dilació, la inscripció.
Poden promoure també la inscripció d’aquesta resolució les persones que en tinguin coneixement i que acreditin tenir interès legítim en la inscripció.
Article 98
Les tutories, les curadories, els encàrrecs i les representacions legals, i qualsevol càrrec, judicial o no, que tingui per objecte suplir o completar la capacitat d’una persona, s’han d’inscriure al marge de la inscripció de naixement de la persona la capacitat de la qual se supleixi o es completi i de la persona a favor de la qual es discerneixi el càrrec.
Són d’aplicació a les inscripcions marginals a què es refereix aquest precepte les normes contingudes en el Capítol VIII del títol IV.
Capítol IX. Nacionalitat
Article 99
1. S’han de fer constar per anotació marginal, en la inscripció de naixement, les resolucions administratives i judicials andorranes dictades per l’Administració i pels tribunals andorrans relatives a l’adquisició, la pèrdua o la recuperació de la nacionalitat de persones de nacionalitat andorrana o de residents a Andorra, així com les dictades per autoritats o tribunals estrangers relatives a la mateixa matèria i les mateixes persones.
2. Amb aquesta finalitat, les autoritats i els òrgans jurisdiccionals andorrans que dictin les resolucions a què fa referència l’apartat 1 han de trametre d’ofici al Registre Civil una certificació o una còpia autèntica d’aquestes resolucions i de la seva fermesa, amb expressió de les dades personals de la persona afectada per procedir, si és necessària, a una anotació del naixement que serveixi de suport per a l’anotació marginal relativa a la nacionalitat.
3. Si es tracta de resolucions dictades per autoritats o tribunals estrangers, estan obligades a promoure l’anotació marginal les persones afectades en la seva nacionalitat o els seus representants legals. Poden promoure l’anotació d’aquestes resolucions les persones que en tinguin coneixement i acreditin tenir interès legítim en l’anotació.
4. Les mencions de nacionalitat que es facin en virtut del present article i, en general, les que es facin en qualsevol assentament, no tenen caràcter constitutiu i no són, per si mateixes, prova de nacionalitat.
Títol V. Secció de matrimonis
Capítol I. Expedient civil de matrimoni i proclames
Article 100
104/193
Per formalitzar l’expedient previ a la celebració del matrimoni civil a Andorra, ambdós contraents, almenys un d’ells resident al Principat, han de comparèixer davant del Registre Civil d’Andorra, per formular i signar la sol·licitud corresponent que ha de contenir la declaració circumstanciada, segons el model establert pel Reglament del matrimoni que desitgi contreure, i ha d’anar acompanyada de certificació literal de naixement, certificat o justificació documental d’estat civil i certificació de residència i en què s’ha de demanar, així mateix, que es procedeixi a la publicació de proclames, o se’n dispensi. Una vegada rebuda la declaració, el registrador n’examina la suficiència i també la procedibilitat del matrimoni celebrador, examinant tant els requisits de validesa com els de licitud, i pren una de les decisions següents:
a) Suspendre la tramitació de l’expedient per insuficiència de dades o per improcedència.
b) Denegar motivadament la continuació de l’expedient.
c) Continuar l’expedient.
En els dos primers casos la decisió del registrador és recurrible per la via prevista en el tercer paràgraf de l’article següent.
En el tercer cas, disposa que es facin les proclames que seran fetes d’acord amb el Reglament del Govern.
Article 101
Cinc dies després d’haver-se esgotat el temps d’exhibició de les proclames i a la vista de les eventuals denúncies d’impediments i de la formalització de les oposicions al matrimoni, el registrador pren una de les decisions següents:
a) Declara que autoritza la celebració, en el cas en què cumulativament es compleixin les dues condicions següents: 1) que no hi hagi cap element que el registrador en la seva funció qualificadora estimi que s’oposa a la validesa i la licitud del matrimoni projectat i, 2) no hi hagi cap denúncia ni oposició.
b) En el cas en què hi hagi denúncies d’impediments o bé formalització d’oposició al matrimoni, el registrador ha d’oir els contraents i els opositors per valorar-ne la veracitat i els fets en què es basen i practica pel que fa a aquestes, les diligències de prova que estimi pertinents, tot això en el termini màxim de trenta dies, transcorreguts els quals, després d’audiència del Ministeri Fiscal, dicta resolució motivada autoritzant o denegant la celebració del matrimoni.
Contra aquesta resolució poden, qualsevol dels contraents i dels que formulen l’oposició, o el Ministeri Fiscal, recórrer en alçada, en el termini de deu dies des de la seva notificació, davant del Tribunal dels Batlles, Secció Civil. En aquest cas la celebració del matrimoni queda en suspens fins a la resolució del recurs.
Article 102
En el cas en què el matrimoni civil sigui celebrador a l’estranger entre futurs contraents un dels quals sigui andorrà o resident a Andorra, el registrador fa les proclames en la forma que s’ha dit en els articles anteriors, a petició dels contraents o a petició de l’òrgan estranger que les demani.
En el cas en què l’òrgan estranger demani la pràctica de les proclames a Andorra, a un cònsol o a un òrgan judicial andorrà, aquests han de trametre la petició, l’exhort o la comissió rogatòria rebuts sense proveir res, encara que provingui d’un òrgan judicial estranger, al registrador el qual ha de qualificar la petició i donar-li el curs oportú. Les respostes a les comissions rogatòries, els exhorts i les peticions, les adreça el registrador pel canal que es fixi per reglament del Govern.
Article 103
Si de resultes de les proclames fetes en virtut de l’article anterior, el Registre Civil andorrà rep denúncies d’impediment o es formalitzen oposicions a Andorra, les lleis aplicables per entendre dels impediments i de les oposicions són:
a) La llei andorrana quan ambdós contraents siguin andorrans.
b) La llei nacional comuna quan els dos contraents siguin de la mateixa nacionalitat estrangera.
c) Les respectives lleis nacionals quan els dos contraents siguin de nacionalitats diferents. El registrador notifica la decisió a l’òrgan estranger que hagi sol·licitat les proclames, fent esment explícit d’aquest Capítol.
En cap cas no es poden fer proclames a Andorra quan aquestes proclames o el matrimoni celebrador constitueixin frau a la llei andorrana o contravinguin l’ordre públic intern.
Article 104
Les dispenses d’impediments i les dispenses de proclames són acordades per un batlle adscrit a la Secció Civil, a petició conjunta dels dos contraents, oït el Ministeri Fiscal i el registrador. Les dispenses s’anoten en la inscripció de matrimoni al mateix moment d’estendre-la.
105/193
Article 105
Un cop sigui ferma la resolució que aprovi el matrimoni, aquest es pot celebrar davant del cònsol legalment autoritzat durant un termini màxim de sis mesos.
Transcorregut aquest termini sense que hagi tingut lloc la prestació en forma legal del consentiment matrimonial, caduquen els efectes de la resolució.
Article 106
No és necessària la tramitació de l’expedient civil previ per a la celebració dels matrimonis següents:
a) El de qui es troba en perill de mort.
b) El canònic que se celebra a Andorra.
c) Els altres que a l’efecte del present article siguin assenyalats per les normes legals.
Capítol II. Inscripció dels matrimonis
Article 107
S’inscriuen en el Registre Civil els matrimonis celebrats a Andorra d’acord amb les lleis andorranes sobre matrimoni i els celebrats d’acord amb la llei canònica.
També s’hi inscriuen els matrimonis civils, canònics i els altres establerts en les lleis andorranes sobre matrimonis, celebrats a l’estranger entre cònjuges dels quals almenys un és andorrà o resident a Andorra.
Els efectes produïts per la celebració del matrimoni tenen reconeixement ple, legitimació i fe pública amb la pràctica de la seva inscripció. No obstant això, fins al moment de la inscripció al Registre Civil, el matrimoni no inscrit no pot perjudicar els drets adquirits de bona fe per tercers.
Article 108
La inscripció dels matrimonis celebrats a Andorra s’ha de fer com segueix:
a) Per als matrimonis civils que se celebren a Andorra, el cònsol autoritzant estén una acta de la celebració del matrimoni en dos exemplars segons el model fixat pel Reglament, i la signa juntament amb els cònjuges i dos testimonis hàbils. Un exemplar de l’acta resta a la casa comuna, a l’efecte únic d’arxiu, sense que es pugui lliurar cap certificació a partir d’aquesta acta.
L’altre exemplar es tramet al Registre el mateix dia o el dia hàbil següent en els termes de l’article 131 del Codi de l’Administració, i dins un altre termini igual al de la recepció, l’acta s’ha d’inscriure amb la signatura exclusivament del registrador, i s’ha d’arxivar en el lligall corresponent. El registrador acusa recepció de l’acta al cònsol remitent.
b) Per als matrimonis canònics celebrats a Andorra, el rector de la parròquia en què s’inscrigui, o la persona que segons les disposicions canòniques tingui facultats per estendre l’acta sagramental, lliura la certificació literal de cada assentament practicat que tramet al Registre Civil el mateix dia o el dia hàbil següent en els termes de l’article 131 del Codi de l’Administració.
D’acord amb aquest document, en un altre termini igual a comptar al de la seva recepció, es procedeix a fer la inscripció civil del matrimoni, amb l’acta signada exclusivament pel registrador. S’arxiva i se n’acusa recepció conforme s’ha dit en el paràgraf anterior.
c) Per la resta de matrimonis que tingui en compte la legislació andorrana de matrimoni, la inscripció es fa seguint el que disposi la referida legislació.
Article 109
La inscripció dels matrimonis celebrats a l’estranger entre cònjuges, dels quals almenys un és andorrà o resident a Andorra, ha d’ésser promoguda pel cònjuge andorrà o resident, i
a) si el matrimoni és civil pot inscriure’s mitjançant la certificació literal legalitzada de la inscripció al Registre Civil del país on s’hagi celebrat el matrimoni;
b) si el matrimoni és canònic s’ha d’inscriure la certificació literal canònica lliurada per l’òrgan canònic competent, notificada a través de l’ordinari d’Andorra;
c) si el matrimoni és d’una altra classe, diferent del canònic o del civil, segons la llei del lloc de celebració, s’ha d’inscriure al Registre d’Andorra la certificació literal legalitzada de la inscripció del matrimoni en qüestió al Registre Civil del país on s’hagi celebrat el matrimoni. En defecte d’inscripció en un Registre Civil, per poder fer inscriure el matrimoni els dos cònjuges s’han d’adreçar a la jurisdicció civil per obtenir una resolució judicial que declari l’existència, la validesa i la licitud del matrimoni i, en especial, l’absència de
106/193
frau a la llei nacional i la conformitat de l’ordre públic, així com la seva eficàcia a Andorra; el Ministeri Fiscal ha d’ésser part en el procés.
En els tres casos la petició d’inscripció ha d’ésser signada pels dos contraents o els seus apoderats, els quals han de signar també la inscripció juntament amb el registrador.
Capítol III. Inscripció de convencions matrimonials i resolucions judicials que afecten el matrimoni
Article 110
Els Capítols matrimonials i les altres convencions matrimonials sobre el règim econòmic matrimonial efectuades per escriptura pública autoritzada per un dels notaris d’Andorra, han d’ésser notificades per aquests al Registre Civil dins els tres dies següents al dia en què s’atorguin. La comunicació només comprèn el tipus o la denominació de l’instrument, la data de l’atorgament, el número del protocol i el nom dels atorgants i del notari que autoritza, i se n’exclou qualsevol referència al contingut de les convencions. La menció de la comunicació, s’ha d’inscriure al marge de la inscripció de matrimoni dels atorgants i de la inscripció de naixement de cada un dels cònjuges.
Article 111
Els Capítols i les convencions matrimonials entre cònjuges dels quals almenys un és andorrà, i les dels estrangers que hagin contret matrimoni a Andorra, que siguin autoritzades fora d’Andorra, han d’ésser inscrites a diligència d’ambdós cònjuges o d’un d’ells, sense dilació, presentant al registrador un testimoni o una còpia fefaents de l’instrument públic pel qual ha estat atorgat el conveni, expedits en les condicions de fons i de forma exigides al país on hagi tingut lloc l’atorgament.
La inscripció conté les dades identificatòries del títol d’inscripció i, pel que fa al contingut d’aquest, la seva part essencial i adequada al caràcter i la finalitat de l’assentament.
Article 112
Els Capítols matrimonials i les convencions matrimonials entre estrangers residents a Andorra, el matrimoni dels quals s’hagi celebrat fora d’Andorra, són inscriptibles a petició dels interessats, amb els mateixos requisits i en la forma previstos en l’article anterior.
Article 113
Les inscripcions practicades a l’empara dels precedents articles 110 i següents només donen fe i prova del fet que ha motivat l’atorgament de l’instrument públic i de la data d’aquest, i també de la resta de dades identificatòries del títol, i solament poden perjudicar tercers a partir del moment en que es facin les inscripcions.
Article 114
Les sentències dels tribunals civils o canònics, andorrans o estrangers, que afectin vàlidament matrimonis inscriptibles o inscrits al Registre d’Andorra, es porten al foli registral en què es trobi l’assentament del matrimoni corresponent o ha de practicar-se, si escau, una anotació de suport, i s’inscriu marginalment.
Igualment s’inscriuen en el foli de naixement dels fills menors d’edat tinguts en el matrimoni.
Aquestes inscripcions exigeixen que les sentències reuneixin els requisits generals previstos per la llei per les resolucions nacionals o estrangeres o canòniques segons el cas.
Títol VI. Secció de defuncions
Capítol I. Inscripció de defuncions
Article 115
La defunció de qualsevol persona, esdevinguda a Andorra, ha d’ésser declarada al Registre Civil immediatament després de produir-se la mort, a partir del moment en què sigui trobat el cadàver, o a partir del moment en què es practiqui o es dispensi l’autòpsia.
Article 116
107/193
També s’inscriu la defunció dels andorrans o els residents a Andorra quan aquesta s’hagi produït a l’estranger o el cadàver hagi estat trobat a l’estranger.
Les persones que, d’acord amb el que preveu l’article 117, estan obligades a fer la declaració, l’han de prestar sense dilació.
Article 117
Estan obligades a prestar la declaració de defunció, successivament, les persones següents:
a) El cap de casa on s’esdevingui la defunció.
b) El parent més pròxim del difunt, que sigui present.
c) La resta dels parents del difunt.
d) El responsable de l’establiment, públic o privat, on s’hagi produït la defunció.
e) Els ministres del culte presents en el moment de la mort.
f) Les autoritats administratives o policials, en els casos de cadàvers trobats.
g) Els veïns del lloc on es produeixi la mort o sigui trobat el cadàver, o la persona o l’entitat encarregades del funeral, de la inhumació o de la incineració.
Article 118
En el moment de la declaració s’ha de presentar el certificat mèdic de defunció lliurat per un metge en exercici legal de la professió on hagi esdevingut la defunció. Dit certificat ha d’ésser estès mecanogràficament o en lletres majúscules clarament llegibles, i ha de restar arxivat. En el certificat ha de constar l’existència de senyals inequívoques de mort.
Article 119
Quan no es presenti el corresponent certificat mèdic de defunció, el registrador requereix del metge forense, o d’un altre metge en defecte del forense, que comprovi la defunció i en lliuri el certificat.
Article 120
Si hi ha indicis de mort violenta o sospites de crim, o si el metge certificant declara que ignora la causa de la mort, el registrador ha de comunicar al batlle de guàrdia i al Ministeri Fiscal els fets perquè es promoguin les diligències necessàries per a la investigació de les causes i les circumstàncies de la mort i, si és el cas, perquè es realitzi l’autòpsia. El resultat d’aquestes diligències es comunica al Registre Civil i les indicacions donades s’han d’incloure en la inscripció.
Article 121
Si en el termini de 48 hores no s’ha declarat la defunció, és d’aplicació, amb les adaptacions necessàries, el previst a l’article 59 amb relació a la declaració de naixement.
Article 122
La declaració espontània de les persones obligades a declarar la mort, que tingui lloc un cop iniciats els procediments civils a què es refereix l’article precedent, posa fi a aquests procediments.
Article 123
La inscripció de defunció ha d’incloure, a més de les generals, les mencions següents:
a) El nom i els cognoms, el sexe, l’edat, l’estat civil, la nacionalitat i el domicili del difunt.
b) El nom i els cognoms dels pares i del cònjuge, si és el cas.
c) El lloc, la data i l’hora en què ha tingut lloc la mort o ha estat trobat el cadàver.
d) Les causes, antecedents i immediates, de la mort e) La referència al certificat, acreditatiu de la defunció i de les seves causes, així com les mencions d’identitat del metge.
f) El cementiri o el lloc on hagi d’ésser inhumat o incinerat.
Article 124
En el cas de defunció de persones desconegudes, a la inscripció, a més d’aquelles mencions referides a l’anterior article que es coneguin, s’ha de fer constar l’edat aparent, la descripció del vestit, els documents i els objectes que portava, fotografies del cadàver i tota altra circumstància que pugui facilitar-ne la identificació.
Article 125
108/193
Practicada la inscripció de defunció, se’n fa una nota marginal de referència al marge de les inscripcions de naixement i, si és el cas, de matrimoni del difunt.
La inscripció fa fe de la mort certa d’una persona i de la data, l’hora i el lloc on ha ocorregut.
Capítol II. Inhumacions i incineracions
Article 126
Per procedir a la inhumació o la incineració d’un cadàver, s’ha d’obtenir la llicència corresponent lliurada pel registrador en els casos en què s’hagi procedit a la inscripció, o bé per un dels batlles en els casos en què no hagi estat possible, per qualsevol causa, la inscripció prèvia de la defunció al Registre.
No es pot procedir a la inhumació a la incineració del cos o les restes de la persona difunta, i més especialment si la mort ha estat sobtada, fins després d’haver transcorregut un interval de temps que no pot ésser inferior a dotze hores ni superior a quaranta-vuit, comptades des de la defunció o el trobament del cadàver, llevat que l’autoritat judicial disposi un altra cosa.
Article 127
Els trasllats de sepultura no poden ésser duts a terme sense, prèviament, haver comunicat al Registre Civil l’obtenció de l’autorització judicial d’exhumació i trasllat i el lloc de la nova sepultura. Aquestes mencions s’inscriuen al marge de la inscripció de defunció.
Capítol III. Declaració judicial de mort
Article 128
Les declaracions judicials fermes de mort fetes en aplicació de la legislació vigent s’inscriuen al marge de la inscripció de naixement, i s’hi ha de fer constar totes les dades que continguin aquestes relatives a la identitat de la persona declarada morta i les circumstàncies de la seva desaparició, així com la data a partir de la qual s’entén ocorreguda la mort, salvat que hi hagi prova contrària.
Igualment són inscriptibles les resolucions judicials que deixin sense efecte les declaracions de mort, amb expressió de la seva causa; si es deu a l’aparició del cadàver de la persona declarada morta, s’expressen totes les dades que hi hagi en la seva inscripció de defunció, si és possible, i el lloc d’inhumació o d’incineració.
Article 129
L’òrgan judicial que hagi dictat la declaració de mort o la resolució que l’hagi deixat sense efecte, tramet d’ofici al Registre Civil la certificació d’aquestes resolucions per a la seva inscripció marginal en la del naixement de la persona declarada morta.
Estan obligades a instar la inscripció de la declaració de mort les persones que l’hagin sol·licitat i el Ministeri Fiscal que hagi intervingut en el procediment corresponent.
Poden sol·licitar aquesta inscripció, o en acabar aquesta situació, les persones que acreditin tenir-hi interès legítim.
Article 130
Abans que hagi recaigut la resolució judicial ferma declarant la mort, els instants, el Ministeri Fiscal o els òrgans jurisdiccionals, poden promoure l’anotació d’una referència del procediment incoat, amb efecte simplement informatiu, aportant una còpia, autenticada per l’òrgan jurisdiccional que l’ha rebut, de l’escrit en el qual s’exercita l’acció. Els desistiments, les prescripcions i la caducitat esdevinguts abans de la resolució judicial han d’ésser comunicats immediatament per l’òrgan jurisdiccional al Registre Civil.
Títol VII. Funcionament i règim econòmic del registre civil
Capítol I. Funcionament
Article 131
Per Reglament del Govern s’ha de fixar el funcionament del Registre Civil, en els camps següents:
1. Explotació manual i mecànica del Registre Civil.
2. Seguretat i conservació dels llibres i els documents del Registre Civil.
109/193
3. Les altres particularitats del servei no previstes en aquesta Llei.
Capítol II. Règim econòmic
Article 132
Les despeses d’inversió i funcionament del Registre Civil s’inclouen al pressupost nacional.
Article 133
Els expedients registrals són gratuïts i sense costes, llevat de la repercussió de les despeses dels peritatges i les comunicacions sobre qui els sol·liciti. Els procediments judicials es regeixen pel que disposin les normes aplicables a la matèria.
Article 134
El Reglament del Govern, tot salvaguardant el principi general de gratuïtat dels actes del Registre Civil, ha de fixar la tarifació del que cal percebre pel lliurament de certificats i còpies, i pel reembossament de les despeses fetes a demanda i en interès de les parts.
Capítol III. Estadístiques
Article 135
La Llei ha de fixar les condicions d’accés a les dades del Registre amb finalitat estadística i científica - preservant la privacitat i la confidencialitat-, i la forma, el contingut i la periodicitat de les publicacions estadístiques.
Capítol IV. Publicitat i certificacions
Article 136
El Registre Civil és públic per a les persones que tinguin interès legítim per conèixer els assentaments.
Aquest interès es presumeix en la persona que sol·licita la certificació.
No obstant això, la publicitat per exhibició i examen de llibres i documents ha de realitzar-se després d’autorització prèvia del registrador. Han d’observar-se, també, les altres restriccions de publicitat establertes en la Llei o en el Reglament.
Els fets subjectes al registre i a l’estat civil de les persones es prova mitjançant certificacions lliurades pel Registre Civil.
L’expedició de certificat ha de realitzar-se per referència exclusiva als llibres manuals i als documents originals del Registre i d’acord amb les dades que s’hi contenen. Les dades que apareixen en aquests prevalen en tot cas sobre les dades resultants dels ordinadors.
Article 137
El Registre Civil expedeix dues classes de certificacions:
a) La certificació en extracte.
b) La certificació literal.
Per Reglament del Govern s’han d’especificar les mencions que han de tenir cada una d’aquestes certificacions i els models de document.
Article 138
En les certificacions en extracte es mencionen els elements corresponents a cada assentament en els termes que resultin de l’assentament que correspongui, completats i modificats amb les notes marginals i els altres assentaments complementaris de l’assentament principal del qual es lliuri certificació, llevat de les mencions secretes.
Article 139
En les certificacions en extracte del Registre de naixement de fills adoptius, s’ha de mencionar la filiació dels pares adoptius.
110/193
La filiació biològica de la persona adoptada, si és coneguda, només es pot mencionar en les certificacions de naixement en extracte, si la persona adoptada així ho indica. No obstant això, en totes les certificacions que es lliuren per ésser aportades a expedients de celebració de matrimoni civil de la persona inscrita, s’ha de mencionar sempre la filiació adoptiva, i la biològica quan aquesta es conegui.
Les certificacions en extracte del fet del naixement només fan fe del mateix naixement, de la seva data i del lloc i del sexe de la persona inscrita.
Article 140
En les certificacions literals es transcriu íntegrament l’assentament del punt sobre el qual que se sol·licita certificació i el text de tots els altres assentaments, de qualsevol classe que integrin el foli registral. Si les necessitats dels serveis ho aconsellen, els certificats sobre assentaments dels llibres de naixements, matrimonis i defuncions poden efectuar-se mitjançant fotocòpies de la totalitat del foli registral, certificades per diligència estesa i signada sobre les fotocòpies pel registrador. Aquestes fotocòpies així autenticades tenen el caràcter i els efectes de certificacions literals.
Article 141
Quan es lliurin certificacions d’un assentament que contingui irregularitats, deficiències o llacunes no rectificades, s’ha de fer menció expressa en les certificacions i ben visible de les dites irregularitats, deficiències i llacunes.
Article 142
Tota persona està legitimada per demanar certificació en extracte de les inscripcions de naixement, matrimoni i defunció, de conformitat amb l’establert en l’article 136 de la present Llei, amb les limitacions que s’hi estableixen o les que resulten del Reglament del Govern.
Quant a les certificacions literals, no poden lliurar-se sense autorització del batlle competent i sense petició expressa de persones especialment legitimades, quan per pròpia natura hagin de donar publicitat dels extrems i les circumstàncies següents:
1. De la filiació extramatrimonial o adoptiva i de la legitimació.
2. De les causes de nul·litat o separació d’un matrimoni, o de les de privació o suspensió de la pàtria potestat.
3. Del matrimoni celebrat sense publicació de proclames.
4. Del lligall de criatures abortives.
5. De qualsevol altra circumstància que es consideri que pugui vulnerar el dret a la intimitat o a l’honor.
Són persones especialment legitimades per sol·licitar l’expedició de les mencionades certificacions literals, les inscrites, els seus ascendents, descendents i hereus, els representants legals de les primeres i l’autoritat judicial.
Article 143
L’autoritat eclesiàstica pot requerir lliurament de certificacions integrals de matrimoni i de naixement, fins i tot de fills fora de matrimoni i adoptius després de presentació prèvia d’un certificat emanat de la mateixa autoritat eclesiàstica que provi que s’està instruint un expedient de matrimoni canònic o s’està substanciant una causa sobre nul·litat, dispensa o separació canòniques sempre que n’hagi donat coneixement previ als interessats.
Article 144
Els mateixos requisits i les mateixes limitacions establertes en l’article 142, són aplicables al lliurament de certificacions o còpies autèntiques dels documents arxivats o que es troben en actuacions i expedients del Registre.
Fora d’aquests casos les certificacions o les còpies poden lliurar-se ajustant-se a la norma de l’article 142 de la present Llei.
Article 145
Els òrgans judicials poden tenir comunicació del material documental com segueix:
En el cas en què se segueixin els procediments previstos en els Capítols I i II del títol VIII, sol·liciten mitjançant ofici les dades, les certificacions i les còpies que siguin necessàries per a la instrucció dels recursos i poden compulsar els originals en el Registre, sense necessitat de desplaçar-los.
En el cas en què se segueixin procediments previstos en el Capítol III del títol VIII, els òrgans judicials d’instrucció i de decisió poden sol·licitar les mateixes dades i els mateixos documents previstos en l’article
111/193
anterior i compulsar els originals en el Registre, i poden desplaçar el material documental únicament a l’efecte de les necessitats de la prova judicial.
Cap òrgan judicial no pot ordenar el comís ni la destrucció del material documental, ni tan sols del que resulti anul·lat per Sentència ferma o que constitueixi el cos del delicte.
Títol VIII. La modificació del registre
Capítol I. Competència i procediments
Article 146
És, en general, competència del registrador de l’estat civil, la modificació del Registre Civil, pels tràmits de l’expedient registral, en primera instància i pel procediment establert per la present Llei i en les disposicions reglamentàries.
En canvi, correspon a la jurisdicció civil, a través dels batlles i els tribunals que la integren i pels tràmits del procediment declaratiu ordinari:
a) el coneixement de les accions civils que tinguin per objecte la declaració de la nul·litat o la ineficàcia de les inscripcions que es troben en el Registre civil andorrà i dels corresponents títols que li serveixen de base;
b) la modificació d’assentaments que canviï el contingut de sentències judicials en virtut de les quals s’hagin practicat;
c) la modificació de sexe que s’admeti per llei i sigui posterior al naixement d’una persona;
d) els recursos contra les resolucions del registrador en els expedients de la seva competència en els casos assenyalats legalment; e) la resta de matèries excepcionalment reservades per aquesta Llei.
Article 147
Les modificacions del Registre Civil que han de portar-se a cap mitjançant expedient registral en el mateix Registre, són les següents:
a) Rectificació d’errors en les dades contingudes en els assentaments, per substituir les dades falses per altres de veritables.
b) Supressió total d’assentaments per referir-se a fets inexactes, a fets o situacions extingits, o a títols manifestament il·legals.
c) Addició o supressió de dades o circumstàncies d’assentaments, que no hi constaven inicialment i en són pròpies, o que hi figuren indegudament.
d) Correcció de defectes formals que no afectin el fons de la inscripció, sinó al compliment de les regles registrals establertes per al bon ordre del Registre i la garantia dels seus assentaments.
e) Pràctica de nous assentaments substantius de fets i actes no inscrits, incloses la inscripció fora de termini i la reinscripció per reconstitució.
f) Qualsevol altra actuació del Registre Civil per adequar-lo a la realitat, que no tingui tractament competencial i procedimental específic per aquesta Llei o altres normes vigents.
Tots els expedients registrals sobre qualsevol de les matèries que s’han relacionat, així com els recursos que s’interposin contra la resolució del registrador que posi fi a aquells expedients es tramiten amb la intervenció del Ministeri Fiscal.
Article 148
Per al coneixement i la resolució dels expedients registrals de modificació del Registre Civil d’Andorra, és competent el registrador de l’estat civil al càrrec del qual es trobi l’oficina, o si és el cas, el registrador suplent de l’estat civil, sigui quina sigui la matèria objecte del procediment d’entre els assenyalats en l’article precedent.
Estan legitimades per promoure i intervenir com a interessades en el procediment registral, la persona o les persones a què es refereix o s’hagi de referir la inscripció objecte de l’expedient, i totes aquelles que acreditin segons el parer del registrador, tenir-hi interès legítim, sempre que les unes i les altres tinguin la capacitat processal corresponent segons les lleis. Per aquelles persones que no es trobin en aquest últim cas, i salvat el cas de prohibició legal, hi poden intervenir els seus representants legals.
Article 149
112/193
El procediment especial i abreujat s’inicia davant del registrador amb la sol·licitud presentada per l’interessat o el Ministeri Fiscal. En el primer cas, abans de tot, el registrador trasllada la sol·licitud al Ministeri Fiscal perquè aquest manifesti, en un termini de sis dies, la seva conformitat o la seva oposició respecte de allò sol·licitat. Transcorregut el termini indicat, el registrador publica una notificació general de la substanciació, dels subjectes i de l’objecte de l’expedient, mitjançant edictes que s’han d’exhibir al tauler públic i que s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en què s’estableix un termini de quinze dies naturals per a la compareixença en les actuacions dels tercers que tinguin legítim interès en l’assumpte debatut. Al mateix temps es fixa el dia d’iniciació del període de prova que s’ha d’expressar igualment en els edictes, per després que hagi transcorregut el termini mencionat.
La proposició i la pràctica de la prova, a través de qualsevol dels mitjans admesos en dret, té lloc en el termini comú d’un màxim de trenta dies. Una vegada practicada la prova o transcorregut el termini, el registrador pot acordar altres proves per millor proveir a practicar en el termini de trenta dies hàbils.
Transcorreguts els terminis o practicades les proves, el registrador posa de manifest els autes als interessats i al Ministeri Fiscal, els quals podran adreçar escrits de conclusions en el termini de 10 dies hàbils. Esgotat el termini o presentades les conclusions, el registrador dicta la resolució motivada que posi fi a l’expedient, la qual no serà executiva si en el termini de tretze dies hàbils següents a la seva notificació s’hi formula en contra el recurs que correspongui.
Article 150
Contra l’anterior resolució es pot interposar recurs, a ambdós efectes, o bé davant un batlle constituït en Tribunal Unipersonal, o bé davant la Secció Civil del Tribunal de Batlles. Davant el batlle, quan l’expedient i la resolució recorreguda es refereixin a la matèria indicada en els apartats a), c) i d) de l’article 147 de la present Llei; i davant el Tribunal dels Batlles quan la matèria sigui la que està continguda en els apartats b) e) i f) del mateix precepte. La substantació del recurs és la mateixa en tots els casos. El termini per formular el recurs és de tretze dies hàbils a comptar de la notificació de la resolució del registrador. S’ha d’anunciar el recurs al registrador i, simultàniament, s’ha d’adreçar l’apel·lació directament al batlle o al Tribunal dels Batlles exposant, en el mateix escrit, els greuges contra la resolució recorreguda. El batlle o el Tribunal dels Batlles trasllada els greuges al registrador i al Ministeri Fiscal, els quals poden al·legar el que estimin procedent en el termini d’uns altres tretze dies hàbils, transcorreguts els quals, hagin o no hagin fet ús el registrador i el Ministeri Fiscal de la facultat de formular al·legacions, el batlle o el Tribunal dels Batlles dicten aute motivat en el termini màxim de tretze dies hàbils.
Article 151
L’aute és notificat al registrador mitjançant ofici i a la persona interessada per compareixença. La resolució produeix efectes a partir del moment en què és comunicada al registrador, independentment que hagi estat o no notificada a la persona interessada.
Contra l’aute del batlle o del Tribunal dels Batlles es poden interposar els recursos ordinaris previstos per les lleis.
Article 152
Totes les costes derivades del procediment especial i abreujat registral són d’ofici, sense que es pugui percebre res ni per honoraris, ni per despeses, ni per accessoris.
Capítol II. Procediments civils ordinaris
Article 153
Les accions destinades a l’obtenció d’un títol apte per la inscripció o per la pràctica d’un altre assentament registral relatiu a l’estat civil o a fets inscriptibles o anotables en el Registre s’exerciten davant dels tribunals i es tramiten conforme a les lleis processals.
Article 154
En els procediments seguits per a l’exercici de les accions a què es refereix l’article anterior intervé, a més de les parts legitimades en cada cas, el Ministeri Fiscal sempre que la resolució que recaigui pugui afectar menors o incapacitats.
Intervé, també, el Ministeri Fiscal, com part processal o com a informador, en tots els altres casos en què ho estableixin les lleis substantives o processals.
Capítol III. Procediments penals i disciplinaris
113/193
Article 155
1. Els delictes i les faltes relatives a l’estat civil comesos pel registrador i per altre personal del Registre, o per persones alienes, són competència de la jurisdicció penal d’acord amb l’establert en la legislació penal i processal.
2. Les sancions disciplinàries que es poden imposar al registrador i al personal del Registre en aplicació del Capítol I del títol II ho són sense perjudici de la responsabilitat penal en què hagin pogut incórrer.
Article 156
La comissió de delicte o falta relatius a l’estat civil, o les sancions disciplinàries a què es refereix l’article anterior, no afecten per si soles l’eficàcia provatòria i la publicitat material dels assentaments del Registre afectats per aquells fets mentre no es dicti resolució judicial que n’acordi la nul·litat o un altre tipus d’ineficàcia, o la seva modificació en el sentit pertinent.
Article 157
1. Si no hi ha hagut un pronunciament en aquest sentit en la causa penal oportuna, i no és possible anul·lar, declarar ineficaç o modificar l’assentament afectat per un dels procediments establerts en la present Llei o en una altra norma processal, el Ministeri Fiscal ha d’instar, en procediment civil, la nul·litat, la ineficàcia o la modificació dels assentaments afectats per un delicte o una falta contra l’estat civil, o per irregularitat registral motivadora de sanció disciplinària.
2. Estan legitimades per instar en procediment civil la nul·litat, la ineficàcia o la modificació al·ludides en l’apartat anterior, les persones a què es refereix l’assentament afectat, i qualsevol altra persona que acrediti tenir-hi un interès legítim.
Disposició transitòria primera
S’han d’inscriure tots els fets i els actes d’estat civil esdevinguts a partir de les 0 hores del 180è dia comptat des de l’entrada en vigor de la present Llei.
Disposició transitòria segona
Els actes d’estat civil inscrits en els registres eclesiàstics d’Andorra fins a les 24 hores del dia anterior a aquell expressat en la disposició transitòria primera, podran ésser certificats pels encarregats dels dits registres eclesiàstics, segons les normes vigents del dret canònic.
El Govern, en el termini màxim de sis mesos iniciarà negociacions amb les autoritats eclesiàstiques competents per facilitar la transcripció al Registre Civil dels actes d’estat civil inscrits en els registres eclesiàstics d’Andorra especificats en el paràgraf precedent.
Quan en virtut de la present llei s’hagin transcrit en el Registre Civil les inscripcions contingudes en els registres eclesiàstics o en els registres civils estrangers, el Registre Civil podrà lliurar certificacions de les transcripcions fent menció expressa que es tracta d’una transcripció i de la seva data.
Disposició transitòria tercera
Aquesta Llei regeix respecte dels fets ocorreguts a partir del dia expressat en la disposició transitòria primera, i quant als anteriors, subjectes a inscripció, una vegada tinguin accés al Registre en la forma i amb el tipus d’assentament que la mateixa Llei estableixi.
Disposició final
La present Llei entrarà en vigor el dia mateix de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 11 de juliol de 1996
114/193
Reglament del Registre Civil
Exposició de motius
Capítol I. El registrador i el personal del Registre Civil
Article 1
Són condicions per ésser nomenat per als càrrecs de registrador i registrador suplent:
Ésser andorrà i major d’edat.
Tenir el diploma acadèmic de llicenciat en dret a Espanya o de llicenciat en dret a França abans de l’any 1976 i de maîtrise després de l’any 1976.
Haver guanyat el concurs oposició que, per a cobrir el càrrec, ha de convocar el Govern.
Prestar jurament de complir fidelment el càrrec.
El nomenament es fa per un termini de sis anys, que serà renovable per períodes iguals.
Article 2
El concurs oposició per proveir les places de registrador, titular o suplent, és convocat i organitzat pel Govern.
El tribunal examinador es compon de tres persones:
El ministre de Justícia si aquest càrrec existeix i és proveït, o la persona que designi el cap de Govern, que presideix el tribunal.
El president del Tribunal Superior de Justícia.
Un tècnic en dret designat pel cap de Govern que pot pertànyer o no a l'Administració pública.
Article 3
El personal del Registre Civil es compon, a més dels registradors titular i suplent, del nombre d’administratius necessaris per a l’atenció del Registre, que són nomenats en les condicions generals.
Capítol II. Funcionament del Registre Civil
Secció primera. Normes Generals
Article 4
Els declarants o sol·licitants i altres que intervenen en actuacions del Registre Civil han d’ésser identificats en els assentaments o els actes en què intervinguin, amb el nom, els cognoms, la filiació, el domicili i la documentació personal.
Article 5
La possessió de capacitat per realitzar un acte d'estat civil atorga capacitat per a totes les actuacions registrals que hi facin referència.
Article 6
El termini per al compliment de les obligacions imposades per la legislació del Registre Civil que no siguin de compliment immediat i no tinguin assenyalat termini especial, és de tres dies hàbils.
Article 7
Per a la pràctica de comprovacions i informes mèdics de tota classe, acordats pel registrador, en afers o actuacions de la seva competència, aquest pot designar un metge forense o bé qualsevol altre metge en exercici legal de la seva professió a Andorra, segons el que consideri més convenient.
Secció Segona. Dels llibres i els fitxers i la seva reconstitució
Article 8
115/193
Són llibres principals del Registre els que corresponguin a les seccions de Naixements, Matrimoni i Defuncions i a la pràctica en aquests llibres dels assentaments d’estat civil propis de les mateixes seccions. Els llibres principals estan formats per llibres relligats o per fulls mòbils, en els quals s’estenen les inscripcions i els altres assentaments registrals en forma manuscrita o mecànica, respectivament.
El text imprès o encasellat que hagi de figurar als llibres esmentats per les inscripcions o anotacions de suport que obrin un foli registral, s’ha d’ajustar als models que s’estableixin en disposicions complementàries posteriors del present Reglament. El seu format ha d’ésser el que determini l’organisme o el departament de l'Administració central al qual sigui adscrit el Registre Civil. S’hi ha d’expressar la secció i el número de volum que els correspongui, al llom i a la diligència de la seva obertura.
Article 9
Els llibres principals poden contenir impreses, a continuació de la diligència d’obertura, les instruccions oportunes, seguint també els models oficials, per completar el text de les inscripcions en les parts en blanc de l’encasellat que hi hagi imprès; aquestes instruccions s’han de redactar indicant les referències numèriques del text.
Article 10
Al llibre de naixements es destinen a cada inscripció les dues planes de cada full.
Al Llibre de defuncions i al de matrimonis es pot destinar a cada inscripció una sola plana. El terç esquerre de cada plana dels llibres esmentats s’ha de deixar en blanc per ésser destinat als corresponents assentaments marginals.
Article 11
Després dels fulls destinats a assentaments, s’ha d’incloure a cada llibre un 20% de fulls en blanc, que tenen per objecte recollir la part d’inscripció principal o les anotacions marginals que, per qualsevol causa, no tinguin lloc al full o la plana de la inscripció principal, així com l’índex a què es refereix l’article següent.
Article 12
A la fi de cada un dels llibres principals, una vegada tancats, s’hi fa un índex de les persones a què es refereixen els assentaments inscrits, que s’ordena per ordre alfabètic dels cognoms, indicant seguidament el número de registre i de plana. Quan es tracti d’inscripcions de fets succeïts en anys anteriors a aquells als quals correspon l’índex, el nom i els cognoms, així com el número de registre, s’han de consignar també amb tinta vermella, en l’índex alfabètic corresponent a l’any en què succeí o es realitzà el fet o l’acte inscrit.
Article 13
A la Secció General del Registre s’obren els llibres següents:
a) Llibre diari. S’hi consignen: l’entrada de les sol·licituds escrites i de documents originals, llevat del cas que siguin antecedents d’inscripcions de naixement, matrimoni o defunció practicades en temps legal ordinari; les declaracions que no provoquin immediatament inscripció tot i que constin en acta; la data, el volum i la pàgina dels assentaments marginals i la sortida de documents, llevat de l’entrega a mà de certificacions.
b) Llibre d’inventari, en el qual es fa constar la relació dels llibres, lligalls, fitxers, segells oficials i altres objectes arxivats i custodiats a l’oficina, així com les incorporacions, les sortides o els accidents experimentats en tot el material inventariat.
c) Llibre de personal i oficina. A la part destinada a personal es fa constar, en planes separades, les possessions, les llicències, les cessacions i les suplències dels registradors i la resta de personal del Registre. A la part d’oficina es relacionen el mobiliari i la maquinària destinats al servei del Registre Civil, i les seves variacions.
d) Llibre d’inspecció. S’hi estableixen les actes d’inspecció que, d’acord amb a la Llei, es realitzin.
e) Llibres auxiliars:
1. Llibre registre d’expedients registrals
2. Llibre registre de certificacions literals demanades i lliurades
3. Llibre registre de correspondència
4. Llibre registre de cobraments
I altres que, a criteri del registrador, convinguin.
Article 14
116/193
Amb l’exclusiva finalitat de facilitar les tasques de recerca, es porta un fitxer manual o informàtic, per ordre alfabètic dels cognoms dels interessats, en què es consignen les dades registrals de localització de les inscripcions i les anotacions que s’hi refereixen. El fitxer es vincula a la Secció de Naixements. No obstant això, el registrador pot establir els altres fitxers que convinguin segons el seu criteri.
Article 15
Als índexs nominatius i els fitxers on figuri la identitat de l'interessat, s’han de fer seguir els noms i cognoms anteriors, dels noms i cognoms posteriors i viceversa.
Article 16
Si hi ha duplicats o extractes, per escrit, microfilmats o informatitzats, dels llibres que hagin quedat inutilitzats o s’hagin extraviat, la reconstitució de les inscripcions, anotacions i notes marginals s’ha de fer d’acord amb els microfilms duplicats o els extractes corresponents. En cas de discordança entre aquests, i si no hi ha un altre mitjà de comprovació, el microfilm és preferit per reconstituir.
Les dades fornides pels duplicats o extractes es completen amb les que resultin dels documents arxivats, de les certificacions anteriors i de les informacions que prestin els interessats o que s’obtinguin per altres mitjans.
Article 17
1. Si no existeixen duplicats o extractes, el registrador ha de convocar, per mitjà d’edictes publicats al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, al tauler d’anuncis del mateix Registre, i als taulers d’edictes dels comuns, tots els possibles interessats perquè, en el termini de tres mesos, aportin les certificacions o els documents que s’hagin extret dels assentaments inutilitzats o extraviats o que s’hi refereixin.
Els edictes es fixen als taulers d’anuncis dels comuns, al tauler d’anuncis del Registre i, a més, es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i en els mitjans de comunicació, de manera que se’n doni la màxima publicitat possible.
2. El registrador sol·licita, també, còpia de les certificacions, les inscripcions o les notes existents en els arxius dels quarts, els comuns, el Consell General i el Govern, així com les que hi hagi als arxius parroquials, els cementiris, dels hospitals i altres institucions que puguin facilitar la reconstrucció dels llibres afectats.
3. Una vegada transcorregut el termini previst a l’apartat 1 del present article i obtinguda la informació a què es refereix l’apartat 2 es procedeix a la reconstitució dels llibres prenent com a base la informació recollida pels mitjans esmentats.
Article 18
Finalitzada la reconstitució, el registrador torna a publicar edictes i publicacions al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i en la forma prevista a l’article anterior, per informar tots els possibles interessats que, durant el termini de dos mesos, poden consultar els llibres reconstituïts i formular les reclamacions que estimin oportunes.
Article 19
Exhaurit el termini fixat per l’article anterior sense que s’hagin formulat reclamacions o, si és el cas, una vegada resoltes les reclamacions, el registrador, en el termini màxim de quinze dies, estén als llibres reconstituïts les diligències a què es refereix l’article anterior fent expressa menció del procediment de reconstitució, i segella, numera i signa totes les planes.
Article 20
Les reclamacions que, d’acord amb l’article precedent, formuli qualsevol interessat, se substancien pel procediment previst al Capítol I del títol VIII de la Llei del Registre Civil.
Article 21
La reconstitució total o parcial dels fitxers, l’efectua el registrador d’ofici o a petició de les persones interessades, sense cap més requisit que la trobada i la comprovació dels assentaments corresponents als llibres principals del Registre Civil.
Secció tercera. Conservació de documents
Article 22
117/193
Les còpies de les comunicacions a què es refereixen els apartats d) i e) de l’article 31 de la Llei del Registre Civil, expedides o rebudes pel mateix Registre, amb excepció de les que figuren als expedients registrals, ha d’ésser arxivades en sengles lligalls anyals i són objecte de menció al Llibre registre de correspondència.
Article 23
Els oficis, les instruccions, les circulars, les ordres i els altres documents rebuts i cursats pel Registre són igualment arxivats, per ordre cronològic, en lligalls anyals.
Article 24
Els expedients i els documents que serveixin de base per a assentaments als llibres de registre s’arxiven en lligalls anyals. En cada document es fa constar, abans d’ésser arxivat, la referència concreta de l’assentament a què es refereix, amb expressió del llibre, el número, la data i el foli.
Article 25
Els documents relatius a inscripcions, anotacions o notes marginals o cancel·lacions, es numeren correlativament i per anys, i es referencien al Llibre registre auxiliar previst a l’apartat e) de l’article 13 del present Reglament el qual es destina exclusivament a aquest efecte, i s’hi especifiquen en cada cas tots els tràmits de què han estat objecte, les resolucions recaigudes i el lloc on han estat arxivats els documents.
Secció quarta. Pràctica dels assentaments
Article 26
Els assentaments s’han d’establir d’acord amb les declaracions dels interessats i les observacions del mateix registrador, i en presència d’aquells i dels testimonis que hagin de signar, o bé d’acord amb els documents que corresponguin.
Article 27
El text dels assentaments registrals, s’ha d’ajustar als models oficials, impresos o no, establerts pel Govern. Si no n’hi ha, el registrador els redactarà tenint en compte les normes legals aplicables al cas.
Article 28
Resta prohibit l’ús d’abreviatures, excepte quan tinguin un significat inequívoc.
Els números han d’ésser escrits en xifres aràbigues i en lletres. Les xifres expressades en lletres, excepte prova en contrari, es consideren les correctes en cas de disconformitat amb aquelles expressades en xifres aràbigues. Els espais en blanc del text i el que resti després de les signatures, així com els espais previstos en les rúbriques preimpreses que no siguin omplerts, s’han d’inutilitzar mitjançant traços horitzontals. Les esmenes, les ratllades, els interlineats o qualsevol altra alteració dels assentaments han d’ésser expressament salvades al final del text amb la data i la signatura del registrador. En cap cas no es poden esborrar, raspar mencions ni sobrecarregar-les. No obstant això, la part dels encasellats impresos que resulti innecessària, es cobreix amb una ratlla que no cal salvar.
Article 29
Al marge del text de cada inscripció i al començament de cada nota marginal i anotació, hi ha de constar:
El número d’ordre de l’assentament.
El nom complet de les persones a què es refereix l’assentament.
El número d’expedient o de document que ha servit de base per a l’assentament, expressament el lligall en què hagin estat arxivats.
Article 30
El registrador practica la inscripció que correspongui quan resulti legalment acreditat el fet o l’acte de l’estat civil de què dóna fe, segons la seva classe, encara que no hi puguin constar totes les dades exigides, sense perjudici de les diligències o les actuacions pertinents per completar-la.
Article 31
Quan es tracti de transcripcions d’assentaments estrangers, a més de les mencions específiques extretes del títol que dóna lloc a la transcripció, s’ha de fer constar la provinença, la natura i la data d’emissió del referit títol, Si la transcripció no pot ésser realitzada omplint els models preimpresos en els llibres, s’ha de procedir a la reproducció íntegra del títol estranger amb les dades necessàries per complir el model preimprès.
118/193
L'eventual mancança d’alguna dada se supleix, sempre que no constitueixi un element essencial de l’assentament, per altres títols o per declaracions de les parts interessades.
Article 32
Quan els assentaments marginals resultin d’inscripcions i assentaments practicats pel mateix registrador, s’han de realitzar simultàniament a les inscripcions que hi donin lloc.
Article 33
Quan els assentaments marginals resultin de declaracions o documents rebuts pel Registre, s’han de practicar en el termini màxim de tres dies.
Article 34
En les inscripcions de naixement en cas de parts múltiples, si no es coneix l’hora i el minut exactes de cada infantament, hi ha consta l’ordre temporal de prioritat entre ells, i si no ha pogut determinar-se, s’ha de fer menció que no s’ha pogut determinar.
Article 35
En les inscripcions d’abandonats que es trobin en territori andorrà, hi han de constar els senyals o les particularitats que els individualitzin, la descripció dels vestits, les robes o els objectes de què siguin portadors i qualsevol altra circumstància que pugui facilitar la seva identificació. Han de restar arxivades les fotografies dels abandonats, dels vestits, les robes i els objectes amb què foren trobats.
Article 36
Quan la declaració de naixement es faci en el mateix moment que la declaració de defunció del mateix interessat, s'ha de fer constar a la inscripció de naixement, realitzada amb subjecció a les formalitats habituals, que l'interessat ja ha mort i, després, s’ha de procedir a la inscripció de la defunció.
Article 375
1. Els tribunals andorrans encarregats de l’execució de sentències o resolucions fermes relatives a fets o actes que constitueixen l’objecte del Registre Civil han de trametre a la persona encarregada del Registre testimoni de la sentència o resolució en el termini més breu possible, a fi que practiqui la inscripció oportuna.
2. Si es tracta de resolucions relatives a actes no inscrits al Registre Civil andorrà, el testimoni de la resolució ha d’anar acompanyat d’una còpia autenticada del document o de la certificació literal que hi hagi a les actuacions a fi que se’n practiqui la transcripció oportuna. En el seu defecte, s’ha de fer una relació de les dades existents a les actuacions que siguin necessàries per poder practicar una anotació marginal que serveixi de base a la inscripció de la resolució judicial.
3. La persona encarregada del Registre ha de procedir a la inscripció en el termini de tres dies. A l’assentament només hi han de constar els elements que es fixin a la part dispositiva de la resolució, sense necessitat de reproduir-ne els fonaments.
Article 38
És inscriptible la sentència penal ferma que, en la seva decisió, determini una filiació que declari provada.
Article 39
Perquè els sords, els muts o els sordmuts puguin intervenir en actes del Registre Civil s’han de respectar les condicions següents:
a) Els sords, després de la lectura efectuada pel funcionari, han de llegir l’assentament en veu alta i en presència de testimonis i, si no saben o no poden llegir, han de designar la tercera persona que farà aquesta segona lectura.
b) Els muts o els sordmuts s’han d’expressar per escrit en resposta a les preguntes que, també per escrit, els siguin formulades pel funcionari. Tant les preguntes com les respostes formulades per escrit resten
5 Redactat d’acord amb el reglament de 22 de març de 2000
119/193
arxivades. En el cas que no sàpiguen llegir i escriure, el registrador nomena un intèrpret idoni perquè, sota jurament, transmeti les preguntes i les respostes a l’assentament o l’actuació de què es tracti, hi ha constar la intervenció i la identitat de l'intèrpret, i també la seva signatura.
Article 40
Quan alguna de les parts que hi intervenen no parli o entengui el català i el funcionari de què es tracti no domini l'idioma en què la part s’expressa, es nomena igualment un intèrpret que, desprès jurament previ, ha de transmetre les preguntes i les respostes; en l’assentament o actuació també s’ha de fer constar la intervenció, la identitat i la signatura de l'intèrpret.
Article 41
Els documents escrits en llengua estrangera han d’anar acompanyats amb la corresponent traducció al català. E1 registrador pot eximir d’aquest requisit quan els documents siguin redactats en llengua francesa o castellana. La traducció ha d’ésser realitzada de l’original estranger al català per un traductor jurat habilitat per exercir a Andorra.
Article 426
1. La legalització dels documents estrangers es pot realitzar mitjançant el mecanisme de la postil·la entre els països ratificants del Conveni de l’Haia, de data 5 d’octubre de 1961.
2. S’entenen suficientment legalitzats tots els documents expedits pels cònsols estrangers acreditats a Andorra o pels cònsols andorrans acreditats al país estranger on s’hagi expedit el document.
3. Els poders per a les actuacions registrals que no siguin personals es poden atorgar també apud acta davant el Registre Civil, o bé davant notari. Si es tracta de notari estranger la seva signatura ha de ser legalitzada, llevat convencions internacionals contràries.
Article 42 bis7
No s’exigeix legalització si li consta al registrador l’autenticitat d’un document,
sigui perquè en té coneixement directe, sigui pel fet que hagi rebut la tramesa per
via oficial o per qualsevol altre canal o procediment suficient"
Article 43
En el cas que el registrador tingui dubtes en relació amb la veracitat de les declaracions o amb la identitat dels interessats que intervenen en qualsevol assentament o acte que no tingui per base documents públics, pot exigir la intervenció de dos testimonis hàbils que han de prestar jurament i han d’ésser majors o emancipats, saber llegir i escriure i no haver estat condemnats per cap delicte de fals testimoni o un altre delicte contra la fe pública. Els testimonis han d’ésser identificats en la forma prevista a l’article 4 del present Reglament i han de signar la seva declaració.
Si el registrador té indicis que s’han comès falsos testimonis ho ha de denunciar als òrgans judicials competents o bé posar-ho de manifest davant del Ministeri Fiscal als efectes penals corresponents.
Secció cinquena. Explotació manual i mecànica
Article 44
El Registre Civil ha d’estar dotat d’un ordinador propi, independent de qualsevol altre ordinador pertanyent al sector privat o públic.
Article 45
Els ordinadors i els terminals només poden ésser utilitzats pels empleats del Registre; tota manipulació per part de persones alienes al Registre queda expressament prohibida.
Article 46
6 Redactat d’acord amb el reglament de 29 de gener de 1997 7 Afegit pel reglament de 19 de març de 1997
120/193
Tots els documents d’anàlisi i de programació, així com els mateixos programes d’explotació mecànica del Registre, són reservats i no es donen a conèixer a tercers, excepte als tècnics que hagin d’intervenir en la confecció, el manteniment i la modificació dels documents i els programes esmentats. Dels programes, se’n fan dues còpies que queden custodiades als llocs a què es refereixen els apartats a) i b) de l’article 50 del present Reglament.
Article 47
Com a norma general, es porten per ordinador els mateixos llibres del Registre que s’han de portar manualment; es poden fer tiratges en paper de les dades que s’hi contenen als efectes interns de treball en el Registre. En cas de discrepància preval el contingut dels llibres. De la mateixa manera, els fitxers es porten per ordinador i s’han de prendre totes les precaucions que siguin necessàries per evitar-ne la desaparició i per salvaguardar la reserva i la privacitat de les dades contingudes.
Article 48
En tots casos, l’expedició de certificats ha de realitzar-se per referència exclusiva als llibres manuals del Registre i al seu contingut. Quan tingui lloc un esdeveniment dels que fan necessària la reconstitució dels llibres i encara no s’hagi exhaurit el procediment per reconstituir-los, els certificats urgents es lliuren a la vista del microfilm dels llibres o d’altres duplicats i documents que serveixin per a la reconstrucció, si bé en aquest cas es fa constar, en el certificat, la circumstància què el llibre s’està reconstituint i que el certificat no és lliurat d’acord amb el primer apartat del present article.
Article 49
S’han d’emprar tots els mitjans tècnics a l’abast per garantir la conservació dels llibres, dels documents i de les dades que hi figurin, contra l’alteració deguda al transcurs del temps, contra les pèrdues i el robatori i contra els danys per foc, aigua i altres riscs. Igualment, s’han d’adoptar les mesures tècniques de seguretat adequades per garantir la integritat i la inalterabilitat de les dades introduïdes i emmagatzemades a la memòria informàtica de l’ordinador del Registre.
Article 50
Sense perjudici del seu tractament informàtic, tots els llibres i els documents són microfilmats a la fi de cada semestre civil. De cada microfilm, se’n faran dues còpies que es dipositen de la manera següent:
a) Una còpia queda a la mateixa oficina del Registre Civil i serveix per a la consulta i l’elaboració de positius en paper.
b) Una segona còpia es diposita a l'Arxiu Històric Nacional, degudament precintada i tancada en una caixa de seguretat.
Article 51
Les dades dels llibres i aquelles que siguin extretes dels documents en ocasió dels assentaments i els expedients, que figurin en un suport d’ordinador, es conserven en discs, cintes o altres suports en dues còpies. Al final de cada semestre, cada una de les dues còpies, es diposita als indrets assenyalats a l’article precedent, en compliment de les mateixes formalitats.
Article 52
Tant les còpies dels microfilms com les dels suports de l’ordinador han d’estar sota la custòdia del registrador, el qual vetlla per la seva conservació i adopta totes les mesures adequades.
Capítol III. Proclames matrimonials i altres. Edictes i comunicacions
Article 538
1. Les proclames matrimonials es fan públiques al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i al tauler d’anuncis del Registre Civil. La publicació s’ha de fer durant un període de deu dies hàbils.
8 Modificat d’acord amb el reglament de 19 de març de 1997
121/193
2. Si els contraents no han residit de manera legal i efectiva al Principat d'Andorra durant els dos anys anteriors a la data de la declaració de voluntat de contreure matrimoni, el registrador pot demanar proves addicionals per acreditar la seva llibertat d’estat.
Article 549
1. Les proclames matrimonials contenen l’anunci del matrimoni que s’ha de contreure i expressen, per a coneixement general, les mencions d'identitat dels futurs cònjuges, on s’inclou el nom complet, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, l’estat civil, el domicili i el lloc de residència. També hi ha de constar la parròquia on tenen intenció de contreure matrimoni.
2. Juntament amb l’expressió d’aquestes dades es requereix a les persones que tinguin notícia d’impediments o d’obstacles legals en referència al matrimoni anunciat, que ho denunciïn al Registre Civil.
3. Una vegada exhaurit el termini de publicació, es retiren de l’exposició pública.
Llavors s’incorpora a l’expedient la diligència corresponent, amb la qual se certifica si s'han denunciat o no impediments, i es continua la tramitació legal que sigui procedent.
Article 55
Els altres edictes que s’expedeixin per a notificacions i requeriments, generals o particulars, en actuacions del Registre Civil, n’han d’expressar amb claredat la classe i l’objecte, el seu número d’ordre, les mencions d’identitat dels promotors o interessats coneguts i els terminis que tinguin relació amb les finalitats de cada edicte. El que estigui fixat al tauler corresponent és retirat quan correspongui, amb certificació de l’autoritat o el funcionari competent relativa al seu temps d’exposició.
Article 56
Les respostes a les comissions rogatòries rebudes al Registre Civil andorrà en aplicació de l’article 102 de la Llei del Registre Civil són trameses pel registrador per mitjà del Ministeri de Relacions Exteriors andorrà, seguint la via diplomàtica. No obstant això, en els casos en què a criteri del registrador la via anterior comporti una demora contrària als interessos i la finalitat del Registre Civil, adreça les respostes directament als òrgans estrangers i en dóna notícia simultàniament al Ministeri andorrà de Relacions Exteriors. Se segueixen les mateixes vies expressades al paràgraf anterior per a totes les altres comissions rogatòries i comunicacions que el Registre Civil andorrà hagi de rebre i cursar amb els òrgans estrangers.
Capítol IV. Règim econòmic del Registre Civil
Article 57
Les despeses d’inversió i les de funcionament del Registre Civil són inscrites en el pressupost nacional sota la responsabilitat del cap de Govern o del ministre al departament del qual s’inscrigui el Registre, els quals autoritzen les despeses.
Article 58
Tots els actes i els expedients del Registre Civil, llevat de l’expedició de certificats i altres expedicions a què es refereix el segon paràgraf del present article, són gratuïts i no es pot percebre res per cap concepte dels interessats que hi acudeixin per a assentaments o expedients. Es percep una taxa fixada governativament per l’expedició de certificats en extracte o literals d’assentaments i per les còpies. Les percepcions de diners s’ingressen en una caixa autònoma del Registre que a la fi de cada mes és objecte de liquidació vers la caixa general del Govern.
Capítol V. Formularis
Article 59
9 Modificat d’acord amb el reglament de 19 de març de 1997
122/193
Els models dels llibres principals impresos i certificats i altres formularis que utilitza el Registre Civil s'han d’establir en disposicions complementàries posteriors.
Disposició final
El present Reglament entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí
Oficial del Principat d'Andorra.
Andorra la Vella, 18 de desembre de 1996
123/193
124/193
Decret regulador dels certificats medics i butlletins estadístics de naixament, defunció i mortalitat
perinatal
Vista l'Ordinació IV del M.I. Consell General de 5 de juliol de 1988, apartat 1r, sobre l’obligatorietat d’expedir certificats mèdics de naixement, defunció i mortalitat perinatal,
Vist el Decret del Govern de 28 de juliol, pel qual s’instauren els certificats mèdics de naixement, defunció i mortalitat perinatal,
Vista la Llei del Registre Civil de data 11 de juliol de 1997,
Exposició de motius
Les estadístiques de natalitat i mortalitat són un element per a la planificació sanitària ja que proporcionen indicadors d’alguns dels problemes de salut i, per extensió, d’algunes de les necessitats sanitàries de la comunitat. El ministeri encarregat de la salut fa periòdicament l’anàlisi sanitària de les estadístiques vitals.
Seguint les tendències actualment vigents en els països occidentals desenvolupats, les recomanacions dels organismes sanitaris internacionals i el que mana la Llei del Registre Civil, s’estableixen els procediments que s’han de seguir en els casos objecte de la present normativa, tot sense perjudici de les normes superiors del dret positiu i d’altres disposicions legals.
En execució de l’acord de Govern de data 30 de setembre de 1998, Decreto
Capítol preliminar. Definicions
Article 1
Es considera nascut viu, la completa expulsió o extracció del cos de la mare, independentment del temps de gestació, d'un producte de la concepció que, després de l'esmentada separació, respiri o doni qualsevol altre senyal de vida, com ara palpitacions del cor, batecs del cordó umbilical o moviments efectius dels músculs de contracció voluntària, tant si s’ha procedit a tallar el cordó umbilical com si no, i estigui o no despresa la placenta.
Article 2
S’entén per defunció fetal (nascut mort) la mort d'un producte de la concepció abans de l’expulsió o de l’extracció completa del cos de la mare, independentment de la durada de l’embaràs.
La mort és indicada pel fet que de l'esmentada separació, el fetus no respira ni dóna cap altre senyal de vida, com ara palpitacions del cor, batecs del cordó umbilical o moviments efectius dels músculs de contracció voluntària.
Capítol primer. Certificació dels naixements
Article 3
Sempre que es produeixi un part cal fer una declaració del naixement.
Si es tracta d'un infant nascut viu, s’ha d’omplir el formulari del certificat mèdic de naixement viu i el butlletí estadístic de naixement viu, presentats a l’annex 1.
Si es tracta d'un infant nascut mort o del producte d'un avortament d'un pes mínim de 500 g o més s’ha d’omplir el formulari del certificat mèdic de mortalitat perinatal i el butlletí estadístic de mortalitat perinatal, presentats a l’annex 3.
Article 4
El certificat mèdic de naixement viu i el butlletí estadístic corresponent han de ser tramesos al Registre Civil, com a molt tard per tot el dia quinzè després del part.
El certificat mèdic de mortalitat perinatal i el butlletí estadístic de mortalitat perinatal han de ser tramesos al Registre Civil en un termini de 48 hores.
125/193
En aquests formularis no hi ha de constar els cognoms del nounat. L’atribució de cognoms als nounats és competència exclusiva del Registre Civil.
El Registre Civil lliura al ministeri encarregat de la salut el butlletí estadístic de naixement viu o de mortalitat perinatal en els quals, per l’exigència de privacitat de les dades que marca la Llei del Registre Civil, no consten les dades d’identificació personal.
Article 5
Si el part es produeix en un establiment sanitari, és responsabilitat del seu director que s’ompli el certificat i el butlletí corresponent i sigui tramès conformement es disposa en el present Decret.
Article 6
Si el part es produeix fora d'un establiment sanitari, el metge que hagi assistit la mare o si cap metge no l’ha assistida, la llevadora, la infermera o la persona que l’ha assistida, és responsable de fer el necessari perquè s’ompli i es trameti el certificat corresponent.
Article 7
Si un part dóna lloc a més d'un producte de concepció, cal omplir un formulari per a cada un d’ells i indicar l’ordre de naixement.
Article 8
La persona declarant ha de lliurar el certificat mèdic de naixement viu i el butlletí estadístic corresponent a la mare de l'infant, en el seu defecte o impossibilitat al seu pare, al seu tutor, al seu familiar més pròxim, i en defecte de tots ells, al director de l’establiment mèdic per tal que li doni el curs oportú. Si el declarant no pot lliurar aquests documents a cap persona idònia, ho ha de comunicar a l'autoritat judicial.
Capítol segon. Certificació de les defuncions
Article 9
Sempre que es produeixi una defunció, cal declarar-la mitjançant el certificat corresponent.
Si es tracta d'un infant de menys de cent seixanta-vuit hores (168) de vida, és a dir, set dies complets, s’ha d’omplir el certificat mèdic de mortalitat perinatal i el butlletí estadístic de mortalitat perinatal segons el model presentat a l’annex 3.
En tots els altres casos s’ha d’omplir el certificat mèdic de defunció i el butlletí estadístic de defunció presentat a l’annex 2.
Article 10
La defunció declarada en el certificat i en el butlletí corresponent, tal com s’indica a l’article anterior, ha de ser comunicada al Registre Civil, al més tard al cap de 48 hores d’haver estat constatada pel metge declarant.
El Registre Civil lliurarà al ministeri encarregat de la salut el butlletí estadístic de defunció o de mortalitat perinatal en els quals, per l’exigència de privacitat de les dades que marca la Llei del Registre Civil, no constaran les dades d’identificació personal.
Article 11
Quan la defunció d’una persona es produeix en un establiment sanitari, el seu director ha de prendre les mesures perquè s’estableixi un certificat mèdic de defunció o un certificat mèdic de mortalitat perinatal amb els butlletins estadístics pertinents, conformement al present Decret.
Article 12
Quan la defunció d’una persona es produeix fora d'un establiment sanitari, l’últim metge que ha atès la dita persona ha d’omplir el certificat mèdic corresponent. Si aquest metge és inaccessible, el certificat pot ser omplert per qualsevol metge en exercici.
Article 13
En el cas d’intervenció del metge forense, és aquest qui ha d’omplir el certificat i el butlletí corresponent.
Article 14
126/193
En el certificat mèdic de defunció o en el certificat mèdic de mortalitat perinatal i en els butlletins estadístics corresponents hi han de constar, de la manera més precisa possible, totes aquelles dades significatives per obtenir la certesa de la causa de la mort, és a dir, les causes antecedents i immediates i, en els casos de mort violenta, totes les circumstàncies de la mort.
Article 17
Els certificats mèdics de naixement viu, de defunció i de mortalitat perinatal i els butlletins estadístics corresponents són un formulari que es compon de dos fulls autocopiants, el primer full correspon al certificat mèdic i el segon full al butlletí estadístic.
El certificat mèdic és el document oficial mitjançant el qual el metge en exercici legal certifica el naixement o la mort d’una persona.
El butlletí estadístic és el document oficial mitjançant el qual el ministeri encarregat de la salut elabora les estadístiques sanitàries de natalitat i mortalitat.
Els certificats mèdics de naixement viu, de defunció i de mortalitat perinatal i els butlletins estadístics que els acompanyen seran distribuïts pel ministeri encarregat de la salut.
Disposició derogatòria
Queda derogada qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi o contradigui al que s’estableix en el present Decret.
Disposició final
Aquest Decret entrarà en vigor quinze dies després de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Andorra la Vella, 7 d’octubre de 1998
127/193
Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries del 2
d’octubre de 1973
Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries del 2d’octubre de 1973
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de desembre del 2010 ha aprovat l’adhesió alsegüent:
Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries del 2d’octubre de 1973
El problema del cobrament efectiu d’una pensió compensatòria ha estat una qüestió que ha preocupat lacomunitat internacional des del 1938 en l’àmbit de la Lliga de Nacions, i que al llarg dels anys ha estatobjecte de regulació en diversos instruments internacionals.
El 15 d’abril de 1958, la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat, en una primera aproximació,va aprovar un text sobre les pensions compensatòries que només permetia als fills (legítims, no legítims oadoptius) reclamar el reconeixement o l’execució d’una decisió en matèria de pensions. Qualsevol altrecreditor quedava, doncs, fora de l’àmbit d’aplicació del Conveni.
Més tard, la mateixa Conferència de l’Haia durant la dotzena sessió (octubre de 1972) i la sessió de laComissió Especial que la va seguir (març de 1973), després d’adonar-se del poc abast del conveniprecedent, van treballar sobre un nou projecte de conveni que es va titular “Conveni sobre elreconeixement i l’execució de decisions relatives a les pensions compensatòries”, i que no es va aprovarfins al 2 d’octubre de 1973. Aquesta nova versió permet que qualsevol persona creditora d’una pensiócompensatòria (cònjuge, persones amb relacions d’afinitat o de col·lateralitat, institucions públiques o fills)pugui demanar-ne el reconeixement o l’execució en qualsevol estat part del Conveni.
En l’àmbit de les Nacions Unides, el 24 de juny de 1956, l’Assemblea General també va aprovar uninstrument més flexible a l’hora d’admetre les sol·licituds però que obligava els estats membres a designarautoritats encarregades de la gestió de les demandes. Es creaven institucions intermediàries amb la funcióde gestionar i fer efectives les peticions de les parts. Es tractava d’un procediment menys automàtic querequeria la intervenció de nous òrgans de gestió.
Actualment i a escala europea, l’Oficina Permanent de la Conferència de l’Haia ha aprovat el 23 denovembre del 2007 un nou Conveni sobre l’obtenció internacional de pensions compensatòries destinadesals menors i a altres membres de la família. Aquest Conveni és molt recent i encara no compta amb elnombre suficient d’estats per entrar en vigor (només ha estat signat per un país). Caldrà seguir atentamenten el futur la posició dels socis europeus, especialment aquells amb què Andorra pot arribar a tenir mésqüestions objecte del Conveni.
D’altra banda, la mateixa Unió Europea, preocupada per la dimensió del problema a l’interior de les sevesfronteres, s’està plantejant la conveniència de tenir una directiva sobre aquesta matèria. La poca acceptaciód’aquest Conveni (només 22 països són estats part dels 68 estats membres de la Conferència) ha motivatprobablement la necessitat de revisar-ne el contingut, sobretot si es té en compte que determinatsconceptes recollits en el text, com ara les relacions d’afinitat de l’article 26, 2 b), en clara referència a lesparelles no casades, estan avui en dia superats. Sobre aquest punt, la majoria dels estats part havienformulat reserves.
Tots els instruments referits intenten regular i unificar criteris i normes al voltant d’una conseqüènciadirecta de la disrupció familiar. Es pretén que la part més perjudicada tingui el dret de percebre unaquantitat econòmica per al manteniment dels fills de la parella, si estan al seu càrrec, i, quan escau, percompensar el desequilibri que es produeix a causa precisament del trencament de les relacions.
D’acord amb la pràctica jurídica, l’obligació de satisfer aquesta assignació econòmica ve imposada, en lamajoria dels casos, per una sentència de nul·litat, separació o divorci dictada per un tribunal. En la mateixaresolució es fixa la persona que està obligada a pagar aquesta pensió, la quantitat i també les bases per a laseva actuació (habitualment l’índex de preus de consum –IPC). La quantitat es calcula a partir delsingressos de la persona que està obligada a abonar-los i de les necessitats del beneficiari. Sovint, lesmateixes parts pacten els acords sense necessitat d’intervenció de la justícia, malgrat que no sempre és així.
Quant a l’oportunitat d’adherir-se al Conveni, és molt important accentuar que la justícia andorrana repsovint demandes per part de nacionals, principalment de França, Espanya o Portugal, que veuen com eldret de percebre una pensió compensatòria s’esvaeix quan el deutor trasllada la seva residència al Principat
128/193
o fora del Principat. La societat andorrana ha reclamat en diverses ocasions a través del Raonador delCiutadà o dels mateixos òrgans de la justícia la necessitat imperiosa d’adherir-se al Conveni per donar unaresposta ràpida a una realitat cada dia més freqüent.
Fins ara, l’única via processal possible per a aquests casos era l’exequàtur. En la majoria dels ordenamentsjurídics es tracta d’un procediment llarg i costós. En el cas particular d’Andorra, l’exequàtur es tramitadavant el Tribunal Superior de Justícia i la Llei transitòria de procediments judicials, del 23 de desembre de1993, estableix, en el seu articulat, la realització d’un judici ordinari.
Els ciutadans andorrans que persegueixen el reconeixement o l’execució d’una sentència d’un tribunalandorrà a Espanya, França o Portugal, per exemple, també han d’iniciar un procediment semblantd’exequàtur amb el greuge que en aquests països el temps i el cost econòmic acostuma a ser molt superior.
A Andorra, a partir de l’adhesió al Conveni, totes les resolucions judicials relatives a les pensionscompensatòries podran ser executades en els altres estats part (entre els quals, Espanya, França i Portugal).De la mateixa manera, les decisions judicials o administratives d’aquests països podran tractar-sedirectament davant l’òrgan jurisdiccional competent. És precisament amb aquest objectiu que es fanecessari regular normativament un procediment especial per a l’execució de les decisions estrangeres isobre les mesures urgents aplicables a aquests casos. Es tracta de posar en mans de la justícia les einesadequades per solucionar d’una manera ràpida i eficaç les qüestions que s’arribin a plantejar, vist que lessituacions objecte del Conveni afecten principalment els més vulnerables, els que més necessiten unaprotecció eficient i tenaç dels seus drets per part de les autoritats administratives i judicials.
Els articles del Conveni s’agrupen en set capítols. Els tres primers articles del començament, relatius al’àmbit d’aplicació de l’instrument, conformen el primer capítol. A continuació segueixen els dos capítolsmés importants del Conveni: el primer, sobre les condicions i el segon, sobre el procediment per alreconeixement i l’execució de les decisions definides en el text. Tres articles, els quals formen part delcapítol quart, tracten sobre les institucions públiques que demanen l’execució de les decisions que obliguenun creditor a retornar les prestacions avançades a un creditor d’una pensió compensatòria. A aquest capítolel segueix el cinquè, el més curt de tots, amb un sol article dedicat als pactes entre les parts. El capítol sisèconté un recull de disposicions relatives a l’entrada en vigor del Conveni, reserves, conflictes deterritorialitat o sistemes normatius específics en un mateix país, transferències de fons, conflicte entreconvenis, etc. Finalment, el capítol setè conté les disposicions habituals relatives a la signatura i a laratificació del Conveni, així com la disposició relativa a l’adhesió.
L’objectiu principal del Conveni és, doncs, el reconeixement recíproc, entre els estats signataris, només deles decisions relatives a les pensions compensatòries i la seva execució sigui quina sigui la seva denominació(articles 1, 2 i 3).
Les autoritats competents de l’estat requerit han de reconèixer i executar les decisions administratives ojudicials fermes (sense possibilitat de recurs ordinari) sempre que hagin estat emeses per una autoritatcompetent d’un dels països contractants (article 4). Aquest Conveni no exigeix que els estats contractantsdesignin autoritats centrals competents, ja que entén que en cada cas s’haurà de saber quina és, en l’estatrequerit, l’autoritat competent en matèria de pensions compensatòries. Normalment, i en la majoria delsestats part del Conveni, són el tribunals civils encarregats d’afers de família, malgrat que no es descarta lapossibilitat que siguin institucions governamentals.
Les autoritats dels estats requerits poden denegar el reconeixement o l’execució de la decisió si aquesta éscontrària a l’ordre públic; si s’ha obtingut en un litigi fraudulent; si el litigi encara no ha acabat o si ladecisió és incompatible amb una altra decisió sobre el mateix objecte i amb els mateixos litigants (article 5).En cada cas les autoritats competents encarregades de l’assumpte hauran d’obrir un període per esbrinar siles circumstàncies que van motivar la decisió o la situació actual de les parts han canviat. Es tracta d’unamesura de prevenció lògica en aquest tipus d’instruments per evitar que es donin situacions irregulars.
El Conveni preveu que també seran executables les decisions dictades en rebel·lia (quan una de les parts nos’ha presentat tot i que hagi estat degudament citada i hagi tingut el termini previst en la llei per contestar –decisió per omissió d’una de les parts litigants) (article 6). No es pot oblidar que l’instrument pretén actuaramb determinació i celeritat sempre que es donin les garanties processals suficients que no provoquin laindefensió d’una de les parts.
La residència habitual, la nacionalitat de les parts o l’acceptació –expressa o no contrària– són els tres casosque determinen la competència jurisdiccional d’una autoritat per emetre una decisió relativa a una pensiócompensatòria (article 7).
El Conveni fonamenta la seva eficàcia en el fet que cada estat reconegui o executi la resolució deconformitat amb el seu dret intern (article 13). En el cas d’Andorra, els articles 47 i següents de la Lleitransitòria de procediments judicials, del 23 de desembre de 1993, sobre el desenvolupament de l’article 19de la Llei qualificada de la justícia, del 3 de setembre de 1993, preveu que “en absència de tractatinternacional, les sentències estrangeres […] no seran en cap cas executòries a Andorra i no serà admesa la
129/193
petició d’execució a Andorra”. Cosa que, a sensu contrario, significa que, un cop entri en vigor el Conveni,qualsevol part interessada podrà demanar directament a la justícia andorrana el reconeixement o l’execucióde qualsevol decisió administrativa o judicial estrangera sobre aquesta matèria. De la mateixa manera, lesresolucions andorranes podran ser reconegudes o executades en els estats membres del Conveni,simplificant així, en temps i costos, el procediment actual d’exequàtur. El ciutadà andorrà haurà de buscar,però, quines són les autoritats competents en l’estat requerit per reconèixer o executar la decisió.
Perquè el creditor no hagi de sufragar costos addicionals, tenint en compte precisament la seva situació dedesavantatge, es preveu que, si mai ha tingut una exempció de despeses o assistència judicial gratuïta enl’estat de residència, també li sigui concedida l’assistència més favorable o l’exempció més àmplia previstaen la legislació de l’estat requerit (article 15). No s’entendria que amb l’aplicació del Conveni les partshaguessin de suportar càrregues econòmiques addicionals quan allò que es pretén és precisament elcobrament d’una pensió, normalment, econòmica.
El Conveni permet que qualsevol persona interessada pugui adreçar-se a l’autoritat competent de l’estatrequerit amb la finalitat que aquesta autoritat executi o reconegui la decisió presentant la documentacióestablerta en el Conveni (article 17).
Del capítol VI relatiu a les disposicions diverses, cal destacar que el Conveni és aplicable sigui quina sigui ladata en què es va dictar la decisió (article 24) i malgrat que a Andorra la majoria d’edat s’assoleix als 18anys, el Conveni beneficia els fills que reben una pensió fins als 21 anys, moment en què la societat enténque poden entrar en el món laboral i independitzar-se econòmicament. De la mateixa manera, quan elcreditor hagi contret segones núpcies, l’obligació del cònjuge deutor de passar la pensió compensatòriaresta sense efecte. En aquests casos, els estats poden reservar-se el dret de no reconèixer ni declararexecutòries aquest tipus de decisions (article 26).
Finalment, els darrers articles (del 30 al 37), habituals en aquest tipus de convenis, fan referència alprocediment d’adscripció i a les conseqüències jurídiques per a cada estat (entrada en vigor, declaracions ireserves).
Amb relació a les reserves que el Conveni permet efectuar, s’ha considerat apropiat formular la relativa al’article 26, que permet que els estats puguin reservar-se el dret a no reconèixer o executar les decisions queafectin:
a) Creditors més grans de 21 anys o cònjuges que s’hagin casat.
b) Persones amb una relació col·lateral o d’afinitat.
c) O que no incloguin un pagament periòdic.
A Andorra, la majoria d’edat s’assoleix als 18 anys. El Conveni beneficia els fills que reben una pensió finsals 21 anys. Es veu adequat fer una reserva en aquest sentit, ja que a Andorra els fills poden entrar en elmón laboral a partir dels 18 anys i independitzar-se econòmicament. Seria aconsellable formular també unareserva en el sentit de no acceptar ni el reconeixement ni l’execució de les decisions quan el creditor del’obligació hagi contret segones núpcies, en quedar sense efecte l’obligació del cònjuge deutor de passar lapensió d’aliments. D’altra banda, no es considera oportú efectuar cap reserva amb relació a les lletres b) ic).
Tenint en compte les consideracions exposades, s’aprova:
L’adhesió al Conveni sobre el reconeixement i l’execució de decisions relatives a les pensionscompensatòries del 2 d’octubre de 1973.
El Ministeri d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals donarà a conèixer la data d’entrada en vigord’aquest Conveni per a Andorra.
Casa de la Vall, 16 de desembre del 2010
Josep Dallerès Codina
Síndic General
Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem lapublicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es puguilliurar l’instrument de ratificació corresponent.
Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy
Bisbe d’Urgell President de la
República Francesa
Copríncep d’Andorra
Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries
(Conclòs el 2 d’octubre de 1973)
130/193
(Entrada en vigor l’1 d’agost de 1976)
Els estats signataris d’aquest Conveni;
Amb el desig d’establir disposicions comunes que regulin el reconeixement i l’execució recíprocs de lesdecisions relatives a les pensions compensatòries envers els adults;
Amb el desig de coordinar aquestes disposicions i les del Conveni del 15 d’abril de 1958 relatiu alreconeixement i a l’execució de les decisions en matèria de pensions compensatòries envers els menors;
Han decidit de concloure un Conveni a aquest efecte i han convingut les disposicions següents:
Capítol I. Àmbit d’aplicació del conveni
Article 1
Aquest Conveni s’aplica a les decisions en matèria de pensions compensatòries que es deriven de lesrelacions de família, parentiu, matrimoni o afinitat, incloent-hi les pensions compensatòries envers un fillno legítim, dictades per les autoritats judicials o administratives d’un estat contractant entre:
1. un creditor i un deutor d’una pensió compensatòria; o
2. un deutor d’una pensió compensatòria i una institució pública que persegueixin el reembors de laprestació facilitada al creditor d’una pensió compensatòria.
S’aplica també als pactes concertats en aquesta matèria davant aquestes autoritats i entre aquestes persones.
Article 2
El Conveni s’aplica a les decisions i als pactes sigui quina sigui la denominació.
S’aplica igualment a les decisions o als pactes que modifiquen una decisió o un pacte anterior, fins i tot encas que aquests provinguessin d’un estat no contractant.
S’aplica sense tenir en compte el caràcter internacional o intern de la reclamació de la pensió compensatòriai sigui quina sigui la nacionalitat o la residència habitual de les parts.
Article 3
Si la decisió o el pacte no es refereix únicament a la pensió compensatòria, l’efecte del Conveni romanlimitat a aquesta pensió compensatòria.
Capítol II. Condicions del reconeixement i l’execució de les decisions
Article 4
La decisió dictada en un estat contractant ha de ser reconeguda o declarada executòria en un altre estatcontractant:
1. si ha estat dictada per una autoritat considerada competent en el sentit dels articles 7 o 8; i
2. si ja no pot ser objecte d’un recurs ordinari a l’estat d’origen.
Les decisions executòries provisionals i les mesures provisionals, tot i que siguin susceptibles de recursordinari, es reconeixen o es declaren executòries en l’estat requerit si decisions similars es poden dictar iexecutar en aquest estat.
Article 5
El reconeixement o l’execució de la decisió pot ser, tanmateix, denegat:
1. si el reconeixement o l’execució de la decisió és manifestament incompatible amb l’ordre públic de l’estatrequerit; o
2. si la decisió resulta d’un frau comès en el procediment; o
3. si hi ha pendent un litigi entre les mateixes parts i sobre el mateix assumpte davant una autoritat de l’estatrequerit i aquesta autoritat era la primera a conèixer aquests litigis; o
4. si la decisió és incompatible amb una altra decisió dictada entre les mateixes parts i sobre el mateixobjecte, tant en l’estat requerit com en un altre estat, sempre que aquesta darrera decisió reuneix lescondicions necessàries per al seu reconeixement i la seva execució en l’estat requerit.
Article 6
Sense perjudici del que disposa l’article 5, una decisió dictada en rebel·lia només es reconeix o es declaraexecutòria si l’avís d’inici del procés, que conté els elements essencials de la demanda, s’ha notificat a la partdeclarada en rebel·lia de conformitat amb el dret de l’estat d’origen i si, tenint en compte lescircumstàncies, aquesta part ha disposat d’un termini suficient per presentar la seva defensa.
Article 7
L’autoritat de l’estat d’origen es considera competent en el sentit del Conveni:
1. si el deutor o el creditor de la pensió compensatòria tenia la seva residència habitual a l’estat d’origen enel moment de l’inici del procediment; o
131/193
2. si el deutor i el creditor de la pensió compensatòria tenien la nacionalitat de l’estat d’origen en el momentde l’inici del procediment; o
3. si el demandat s’hagués sotmès a la competència d’aquesta autoritat, o bé expressament, o bémanifestant-se sobre el fons sense fer objeccions a la competència.
Article 8
Sense perjudici del que disposa l’article 7, l’autoritat d’un estat contractant que hagi resolt sobre lareclamació d’una pensió compensatòria es considera competent en el sentit del Conveni si aquestacompensació es deu per raó d’un divorci, una separació, una anul·lació o una nul·litat matrimonial,obtinguda davant una autoritat d’aquest estat reconeguda competent en aquesta matèria, segons el dret del’estat requerit.
Article 9
L’autoritat de l’estat requerit està obligada per les constatacions de fet sobre el fons sobre les qualsl’autoritat de l’estat d’origen ha fonamentat la seva competència jurisdiccional.
Article 10
Quan la decisió recau en diversos fonaments de la demanda d’una pensió compensatòria i quan elreconeixement o l’execució no poden ser concedits per a la totalitat, l’autoritat de l’estat requerit aplica elConveni a la part de la decisió que pot ser reconeguda o declarada executòria.
Article 11
Quan la decisió ha ordenat la prestació de la pensió compensatòria per pagaments periòdics, l’execució esconcedeix tant per als pagaments vençuts com per als pagaments pendents de venciment.
Article 12
L’autoritat de l’estat requerit no duu a terme cap examen del fons de la decisió, llevat que el Conveni hodisposi altrament.
Capítol III. Procediment de reconeixement i d’execució de les decisions
Article 13
El procediment de reconeixement o d’execució de la decisió es regeix pel dret de l’estat requerit, llevat queel Conveni ho disposi altrament.
Article 14
Sempre es pot sol·licitar el reconeixement o l’execució parcial d’una decisió.
Article 15
El creditor de la pensió compensatòria que a l’estat d’origen ha tingut assistència judicial, en la totalitat o enpart, o una exempció de despeses i costos judicials, té dret, en tot procediment de reconeixement od’execució, a l’assistència més favorable o l’exempció més àmplia prevista pel dret de l’estat requerit.
Article 16
No es pot imposar cap fiança ni cap dipòsit, sigui quina sigui la denominació, per garantir el pagament deles despeses i els costos judicials en els procediments previstos pel Conveni.
Article 17
La part que invoca el reconeixement o que demana l’execució d’una decisió ha de presentar:
1. una còpia literal i autèntica de la decisió;
2. tot document que pugui provar que la decisió ja no pot ser objecte de recurs ordinari a l’estat d’origen i,si escau, que hi és executòria;
3. si es tracta d’una decisió dictada en rebel·lia, l’original o una còpia certificada com autèntica de qualsevoldocument que pugui provar que l’avís d’inici del procés, que conté els elements essencials de la demanda,s’ha notificat degudament a la part declarada en rebel·lia, de conformitat amb el dret de l’estat d’origen;
4. si escau, tot document que pugui provar que ha obtingut assistència judicial o una exempció de lesdespeses i els costos judicials a l’estat d’origen;
5. llevat de la dispensa de l’autoritat de l’estat requerit, la traducció certificada com a autèntica delsdocuments esmentats més amunt.
Si no es pot presentar qualsevol d’aquests documents o si el contingut de la decisió no permet quel’autoritat de l’estat requerit verifiqui si les condicions del Conveni es compleixen, aquesta autoritat fixa untermini per presentar tots els documents necessaris.
No es pot exigir cap legalització ni cap altre tipus de formalitat.
Capítol IV. Disposicions complementàries relatives a les institucions públiques
132/193
Article 18
Es reconeix i es declara executòria, de conformitat amb el Conveni, una decisió dictada contra el deutord’una pensió compensatòria quan ho insta una institució pública que persegueix el reembors de lesprestacions facilitades al creditor de la pensió compensatòria.
1. si aquest reembors es pot obtenir per aquesta institució pública segons la llei que la regeix; i
2. si l’existència d’una pensió compensatòria entre aquest creditor i aquest deutor està prevista per la lleinacional aplicable d’acord amb el dret internacional privat de l’estat requerit.
Article 19
Una institució pública pot, fins al límit de les prestacions subministrades al creditor, demanar elreconeixement o l’execució d’una decisió dictada entre el creditor i el deutor de la pensió compensatòria, siestà autoritzada de ple dret a demanar el reconeixement o sol·licitar l’execució de la decisió en lloc delcreditor, d’acord amb la legislació a la qual està subjecta.
Article 20
Sense perjudici d’allò que disposa l’article 17, la institució pública que demana el reconeixement o quesol·licita l’execució d’una decisió ha de presentar qualsevol document necessari per provar que compleixamb els requisits de l’article 18, apartat 1, o de l’article 19, i que les prestacions s’han subministrat alcreditor de la pensió compensatòria.
Capítol V. Pactes
Article 21
Un pacte executori a l’estat d’origen es reconeix i es declara executori en les mateixes condicions que lesdecisions, sempre que aquestes condicions hi siguin aplicables.
Capítol VI. Disposicions diverses
Article 22
Un estat contractant, la legislació del qual imposa restriccions a les transferències de capital, concedeix lamàxima prioritat a les transferències de capital destinades a satisfer una pensió compensatòria o a saldar lesdespeses i els costos judicials relacionats amb qualsevol demanda regulada pel Conveni.
Article 23
Amb el propòsit d’obtenir el reconeixement o l’execució d’una decisió o d’un pacte, el Conveni noimpedeix l’aplicació d’un altre instrument internacional en vigor a l’estat d’origen i a l’estat requerit o d’unaaltra normativa de l’estat requerit.
Article 24
El Conveni és aplicable sigui quina sigui la data en què es va dictar la decisió.
Si la decisió s’ha dictat abans de l’entrada en vigor del Conveni entre l’estat d’origen i l’estat requerit, noméses declara executòria en aquest darrer estat pels pagaments amb venciment posterior a la data d’entrada envigor.
Article 25
Tot estat contractant pot declarar, en qualsevol moment, que les disposicions del Conveni tambés’aplicaran, en relació amb els estats que hagin fet la mateixa declaració, a tot document públic, executori al’estat d’origen, emès per o davant d’una autoritat o d’un funcionari públic, sempre que aquestesdisposicions puguin ser aplicades a aquests documents púbics.
Article 26
Qualsevol estat contractant pot, de conformitat amb l’article 34, reservar-se el dret de no reconèixer niexecutar:
1. una decisió o un pacte, sempre que es refereixi a una pensió compensatòria deguda per al períodeposterior al matrimoni del creditor o al compliment dels vint-i-un anys d’aquest creditor, excepte si elcreditor és o era el cònjuge del deutor d’una pensió compensatòria;
2. una decisió o un pacte en matèria de pensió compensatòria
a) entre col·laterals;
b) entre afins;
3. una decisió o un pacte que no prevegi el pagament periòdic de la pensió compensatòria.
L’estat contractant que ha fet una reserva no té dret de demanar l’aplicació del Conveni a les decisions i alspactes exclosos en la seva reserva.
Article 27
133/193
Si un estat contractant disposa, en matèria de pensions compensatòries, de dos o més lleis aplicables acategories diferents de persones, qualsevol referència a la legislació d’aquest estat s’entén que es refereix a lallei que la seva legislació determina com a aplicable a una categoria particular de persones.
Article 28
Si un estat contractant està integrat per dues o més divisions territorials en les quals s’apliquen ordenamentsjurídics diferents al reconeixement i a l’execució de decisions en matèria de pensions compensatòries:
1. qualsevol referència a la legislació, al procediment o a l’autoritat de l’estat d’origen s’entén que fareferència a la legislació, al procediment o a l’autoritat de la divisió territorial on la decisió s’ha dictat;
2. qualsevol referència a la legislació, al procediment o a l’autoritat de l’estat requerit s’entén que fareferència a la legislació, al procediment o a l’autoritat de la divisió territorial on es demana elreconeixement o l’execució;
3. qualsevol referència feta, en aplicació dels apartats 1 i 2, ja sigui a la legislació o al procediment de l’estatd’origen, ja sigui a la legislació o al procediment de l’estat requerit, s’interpreta en el sentit que comprènqualsevol normativa o principi legals oportuns de l’estat contractant aplicables a les divisions territorials quel’integren;
4. tota referència a la residència habitual del creditor o del deutor d’una pensió compensatòria a l’estatd’origen, s’entén que fa referència a la seva residència habitual en la divisió territorial on s’ha dictat ladecisió.
Qualsevol estat contractant pot, en qualsevol moment, declarar que no aplica una o diverses d’aquestesregles precedents a una o diverses disposicions del Conveni.
Article 29
Aquest Conveni substitueix, amb relació als estats que en són part, el Conveni sobre el reconeixement il’execució de decisions en matèria de pensions compensatòries envers els menors, conclòs a l’Haia, el 15d’abril de 1958.
Capítol VII. Disposicions finals
Article 30
El Conveni està obert a la signatura dels estats que eren membres de la Conferència de l’Haia de DretInternacional Privat en la seva dotzena sessió.
Es ratifica, s’accepta o s’aprova i els instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació es dipositen alMinisteri d’Afers Estrangers dels Països Baixos.
Article 31
Qualsevol estat que hagi esdevingut membre de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privatdesprés de la dotzena sessió, o que pertanyi a l’Organització de les Nacions Unides o a una de les sevesagències especialitzades, o sigui part en l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia, podrà adherir-se aaquest Conveni després d’entrar en vigor en virtut de l’article 35, paràgraf primer.
L’instrument d’adhesió es diposita al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos.
L’adhesió només té efecte en les relacions entre l’estat adherit i els estats contractants que no hi hagin fetcap objecció en contra, en el termini de dotze mesos després de la recepció de la notificació prevista al’apartat 3 de l’article 37. Aquesta objecció també la pot fer qualsevol estat membre en el moment d’unaratificació, d’una acceptació o d’una aprovació del Conveni posterior a l’adhesió. Aquestes objeccions esnotifiquen al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos.
Article 32
Qualsevol estat, en el moment de la signatura, de la ratificació, de l’aprovació, de l’acceptació o del’adhesió, pot declarar que el Conveni es fa extensiu al conjunt de territoris les relacions internacionals delsquals n’és responsable, o a un o a diversos d’aquests territoris. Aquesta declaració és efectiva en el momenten què el Conveni entra en vigor per a aquest estat.
En qualsevol moment posterior, aquestes extensions es notifiquen al Ministeri d’Afers Estrangers delsPaïsos Baixos.
L’extensió té efecte en les relacions entre els estats contractants que, en els dotze mesos següents a larecepció de la notificació prevista a l’article 37, apartat 4, no hi hagin formulat una objecció en contra, i elterritori o els territoris les relacions internacionals dels quals n’és responsable l’estat en qüestió, i per al qualo els quals s’hauria fet la notificació.
Aquesta objecció també pot ser formulada per qualsevol estat membre en el moment d’una ratificació, unaacceptació o una aprovació posterior a l’extensió.
Aquestes objeccions es notifiquen al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos.
134/193
Article 33
Si un estat contractant comprèn dues o més divisions territorials en les quals s’apliquen legislacionsdiferents pel que fa al reconeixement i a l’execució de les decisions en matèria de pensions compensatòries,aquest estat pot, en el moment de la signatura, la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió, declararque aquest Conveni s’estén a totes aquestes divisions territorials o únicament a una o a diverses d’aquestesdivisions i pot modificar aquesta declaració fent una nova declaració en qualsevol moment posterior.
Aquestes declaracions es notifiquen al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos i indiquenexpressament la divisió territorial en la qual s’aplica el Conveni.
Els altres estats contractants poden negar-se a reconèixer una decisió en matèria de pensionscompensatòries, si, en la data en què es demana el reconeixement, el Conveni no és aplicable a la divisióterritorial en la qual s’ha obtingut la decisió.
Article 34
Qualsevol estat pot, com a màxim en el moment de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió, feruna o diverses de les reserves previstes a l’article 26. No s’admet cap altra reserva.
Qualsevol estat també pot, quan notifica una extensió del Conveni de conformitat amb l’article 32, fer unao diverses d’aquestes reserves amb efecte limitat als territoris o a alguns dels territoris als quals fa referèncial’extensió.
Qualsevol estat contractant pot, en qualsevol moment, retirar una reserva que hagi fet. Aquesta retirada esnotifica al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos.
La reserva deixa de tenir efecte el primer dia del tercer mes següent després de la notificació esmentada alparàgraf precedent.
Article 35
El Conveni entra en vigor el primer dia del tercer mes següent al dipòsit del tercer instrument de ratificació,acceptació o aprovació previst per l’article 30.
Després, el Conveni entra en vigor:
- per a cada estat signatari que ratifiqui, accepti o aprovi posteriorment, el primer dia del tercer mes següental dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació;
- per a cada estat que s’hi adhereixi, el primer dia del tercer mes següent a l’expiració del termini establert al’article 31;
- per als territoris als quals el Conveni s’ha fet extensiu, de conformitat amb l’article 32, el primer dia deltercer mes següent que segueix a l’expiració del termini establert en l’article esmentat.
Article 36
El Conveni roman en vigor durant cinc anys a partir de la data de la seva entrada en vigor, de conformitatamb el paràgraf primer de l’article 35, també per als estats que l’han ratificat, acceptat o aprovat o que s’hihan adherit amb posterioritat.
El Conveni es renova tàcitament de cinc anys en cinc anys, llevat de denúncia.
Qualsevol denúncia es notifica al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos almenys sis mesos abansde l’expiració del termini de cinc anys. Aquesta denúncia es pot limitar a alguns dels territoris als qualss’aplica el Conveni.
La denúncia només té efecte respecte de l’estat que l’hagi notificada. El Conveni roman en vigor per alsaltres estats contractants.
Article 37
El Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos notifica als estats membres de la Conferència, i als estatsque s’hi han adherit, de conformitat amb les disposicions de l’article 31:
1. les signatures, les ratificacions, les acceptacions i les aprovacions a què fa referència l’article 30;
2. la data en què aquest Conveni entra en vigor, de conformitat amb les disposicions de l’article 35;
3. les adhesions previstes a l’article 31 i la data en què tenen efecte;
4. les extensions previstes a l’article 32 i la data en què tenen efecte;
5. les objeccions a les adhesions i a les extensions previstes als articles 31 i 32;
6. les declaracions esmentades als articles 25 i 32;
7. les denúncies a què fa referència l’article 36;
8. les reserves previstes als articles 26 i 34, i la retirada de reserves prevista a l’article 34.
En testimoni de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats, han signat aquest Conveni.
135/193
Fet a l’Haia, el 2 d’octubre de 1973, en francès i anglès, sent els dos textos igualment fefaents, en un solexemplar, que serà dipositat als arxius del Govern dels Països Baixos i del qual se’n trametrà una còpiacertificada conforme, per la via diplomàtica, a cadascun dels estats membres de la Conferència de l’Haia deDret Internacional Privat en la seva dotzena sessió.
Situació
el 8 de novembre del 2010 del Conveni del 2 d’octubre de 1973 sobre el reconeixement i l’execució de lesdecisions en matèria de pensions compensatòries
Entrada en vigor: 1-VIII-1976
Estats Signatura Ratificació/adhesió Entrada en vigor
Alemanya 2-X-1973 28-I-1987 1-IV-1987
Austràlia 20-X-2000 1-II-2002
Bèlgica 9-XI-1976
Dinamarca1 26-V-1987 7-X-1987 1-I-1988
Eslovàquia2 12-V-1976 1-VIII-1976
Espanya 26-X-1982 16-VI-1987 1-IX-1987
Estònia 17-XII-1996 1-IV-1998
Finlàndia 28-V-1980 29-IV-1983 1-VII-1983
França 18-XII-1973 19-VII-1977 1-X-1977
Grècia 13-XI-2003 13-XI-2003 1-II-2004
Itàlia 6-II-1975 2-X-1981 1-I-1982
Lituània 5-VI-2002 1-X-2003
Luxemburg 2-X-1973 19-III-1981 1-VI-1981
Noruega 13-VII-1976 12-IV-1978 1-VII-1978
Països Baixos3 2-X-1973 12-XII-1980 1-III-1981
Polònia 14-II-1995 15-IV-1996 1-VII-1996
Portugal 10-X-1973 4-XII-1975 1-VIII-1976
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord4
30-XI-1973 21-XII-1979 1-III-1980
República Txeca5 6-II-1975 12-V-1976 1-VIII-1976
Suècia 1-II-1977 17-II-1977 1-V-1977
Suïssa 23-VII-1975 18-V-1976 1-VIII-1976
Turquia 2-X-1973 23-VIII-1983 1-XI-1983
Ucraïna6 3-IV-2007 1-VIII-2008
Notes
Dinamarca1
El fet que una divisió territorial en particular no s’esmenti a la taula significa que el Conveni no s’aplica a ladivisió territorial esmentada.
Divisió territorial
Extensió Entrada en vigor
Illes Fer-Oer 7-X-1987 1-I-1988
Eslovàquia2: successió
136/193
El 15 de març de 1993, la República Eslovaca va declarar que es considerava vinculada pel Conveni -incloent-hi les reserves i les declaracions fetes per Txecoslovàquia, com també les objeccions formuladesper Txecoslovàquia respecte de les reserves fetes per altres parts en el Tractat- a partir de l’1 de gener de1993, data de la separació de Txecoslovàquia.
Països Baixos3
Ratificació per al Regne a Europa i a les Antilles neerlandeses.
Regne Unit4
El fet que una divisió territorial en particular no s’esmenti a la taula significa que el Conveni no s’aplica a ladivisió territorial esmentada.
Divisió territorial
Extensió Entrada en vigor
Illa de Man 5-I-1984 1-IV-1985
Jersei 15-VIII-2003
1-XI-2003
República Txeca5: successió
El 28 de gener de 1993, la República Txeca va declarar que es considerava vinculada pel Conveni -incloent-hi les reserves i les declaracions fetes per Txecoslovàquia- a partir de l’1 de gener de 1993, data de la divisióde Txecoslovàquia.
Ucraïna6
L‘adhesió només té efecte respecte de les relacions entre Ucraïna i els estats contractants que no haginformulat cap objecció a la seva adhesió en els dotze mesos a partir de la recepció de la notificació per partdel dipositari. Per motius pràctics, aquest període de dotze mesos anirà de l’1 de maig del 2007 a l’1 demaig del 2008.
Reserves, declaracions i notificacions
Alemanya: reserves i declaracions
Articles [25, 26]
“La República Federal d’Alemanya declara, de conformitat amb apartat 2 de l’article 26 del Conveni, queno reconeixerà ni executarà les decisions i els pactes en matèria de pensions compensatòries
a) entre col·laterals, i
b) entre afins.”
Sense perjudici d’aquesta reserva, la República Federal d’Alemanya, d’acord amb la seva legislació,procedirà de la manera següent: també reconeixerà i executarà les decisions i els pactes d’un altre estatcontractant en matèria de pensions compensatòries entre col·laterals i entre afins, de conformitat amb lesdisposicions del Conveni; tanmateix no reconeixerà ni executarà les decisions a demanda del deutor de lapensió compensatòria si la pensió compensatòria no existeix en el dret intern de l’estat del qual el deutor iel creditor són nacionals, o si no tenen una nacionalitat comuna, en la legislació aplicable a la residènciahabitual del deutor.
La República Federal d’Alemanya declara, a més, de conformitat amb l’article 25 del Conveni, que lesdisposicions del Conveni s’apliquen, en les seves relacions amb els estats que hagin fet la mateixadeclaració, a tot document públic, executori a l’estat d’origen, emès per o davant una autoritat o unfuncionari públic, sempre que aquestes disposicions puguin ser aplicades a aquests documents púbics.
El Govern de la República Federal d’Alemanya declara, a més, que el Conveni es fa també extensiu a Berlín(est) amb efecte en la data en què el Conveni entri en vigor per a la República Federal d’Alemanya.
Austràlia: reserves i declaracions
Articles [26,32]
“El Govern d’Austràlia, de conformitat amb l’apartat 2 del paràgraf primer de l’article 26, per la present esreserva el dret de no reconèixer ni executar les decisions o els pactes en matèria de pensionscompensatòries (a) entre col·laterals i (b) entre persones relacionades per afinitat.
El Govern d’Austràlia declara, de conformitat amb l’article 32, que el Conveni s’aplica a tots els territorisles relacions internacionals dels quals Austràlia n’és responsable.”
Dinamarca: reserves
Articles [26]
Amb les reserves establertes a l’article 26, números 1 i 2, lletres a i b.
137/193
Eslovàquia: reserves i declaracions
Articles [26,32]
Reserva i declaració feta per l’antiga Txecoslovàquia:
La República Socialista de Txecoslovàquia, sobre el Conveni sobre el reconeixement i l’execució de lesdecisions relatives a les pensions compensatòries, conclòs a l’Haia el 2 d’octubre de 1973, es reserva el dret,de conformitat amb l’article 34 d’aquest Conveni, de no reconèixer o executar les decisions i els pactes enmatèria de pensions compensatòries descrites a l’apartat 2 (a) i (b) de l’article 26, atès que la legislaciótxecoslovaca no reconeix les pensions compensatòries entre les persones que s’hi mencionen.
Alhora, la República Socialista Txecoslovaca desitja declarar, amb relació a l’article 32 del Conveni, queatorga a tots els estats el dret a declarar que el Conveni és aplicable a tots els territoris les relacionsinternacionals dels quals en siguin responsables, que mantenir alguns països en una situació de dependènciaés, al seu parer, contrari a l’esperit i als objectius de la Declaració de les Nacions Unides de 1960 que atorgala independència als països i pobles colonials, i que declara la necessitat d’acabar de manera ràpida iincondicional amb el colonialisme en totes les seves formes.
Estònia: reserves i declaracions
Articles [26]
“[…], el Riigikogu estonià, en accedir a aquest Conveni, va declarar que l’organisme públic que actua aEstònia com a agència transmissora i receptora seria el Ministeri de Justícia.
[…], el Riigikogu estonià, en accedir a aquest Conveni, va fer una reserva de conformitat amb l’article 34per la qual no reconeix ni executa les decisions i els pactes dels apartats 2 i 3 de l’article 26.”
Finlàndia: reserves
Articles [26,34]
Signatura amb les reserves següents:
“amb subjecció a la reserva prevista a l’article 34 i l’article 26, apartats 1 i 2.”
Acceptació amb les reserves següents:
“[…] amb subjecció a les reserves de conformitat amb l’article 34 del Conveni fetes en el moment de lasignatura del Conveni […]”.
Grècia: reserves
Articles [26]
Reserves a l’article 26 del Conveni. Grècia es reserva el dret a no reconèixer ni executar les decisions o elspactes en matèria de pensions compensatòries:
a) entre col·laterals (excepte germans i germanes), ni
b) entre afins.
Itàlia: reserves
Articles [26]
De conformitat amb l’article 34 del Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèriade pensions compensatòries, la República Italiana es reserva el dret de no reconèixer o executar una decisióo un pacte llevat que prevegi pagaments periòdics d’una pensió compensatòria, tal com determina l’article26, apartat 3, amb excepció d’una decisió o pacte que prevegi un únic pagament de l’import degut a ladissolució del matrimoni, tal com estableix la frase final de l’apartat 4 de l’article 5 de la Llei de l’1 dedesembre de 1970, núm. 898.
Lituània: reserves
Articles [26]
“1. La República de Lituània es reserva el dret de no reconèixer o executar una decisió o un pacte sicorrespon al període de temps posterior en què el creditor d’una pensió compensatòria compleixi vint-i-unanys o contregui matrimoni, llevat quan el creditor és o era el cònjuge del deutor de la pensiócompensatòria (apartat 1 de l’article 26 del Conveni);
2. La República de Lituània es reserva el dret de no reconèixer o executar una decisió o un pacte en matèriade pensions compensatòries entre persones col·laterals (apartat 2(a) de l’article 26 del Conveni);
3. La República de Lituània es reserva el dret de no reconèixer o executar una decisió o un pacte en matèriad’una pensió compensatòria entre persones afins (apartat 2(b) de l’article 26 del Conveni).”
Luxemburg: reserves
Articles [34]
138/193
De conformitat amb l’article 34 del Conveni, el Gran Ducat de Luxemburg es reserva el dret de noreconèixer o executar una decisió o un pacte en matèria de pensions compensatòries:
(a) entre persones col·laterals;
(b) entre persones afins;
- una decisió o un pacte llevat que prevegi un pagament d’una pensió compensatòria periòdica.
Noruega: reserves i declaracions
Articles [26]
Signatura amb la reserva prevista a l’article 26, apartat 1, subapartat 2.
Ratificació amb la reserva següent:
“De conformitat amb l’article 34, el Govern de Noruega es reserva el dret previst a l’article 26, apartat 1,punt 2, de no reconèixer o executar decisions i pactes en matèria de pensions compensatòries entrepersones col·laterals i afins.”
Mitjançant una Nota del 2 de febrer de 1992, Noruega ha informat el Ministeri d’Afers Estrangers delRegne dels Països Baixos del següent:
L’Oficina d’Execucions de Pensions Compensatòries a Oslo, Divisió Internacional, està autoritzada a partirde l’1 de gener de 1992 a prendre decisions sobre el reembors d’una pensió compensatòria a un menor entots els casos en què un dels pares resideix a l’estranger. Aquesta Oficina, a partir de la mateixa data, seràl’agència receptora de conformitat amb el Conveni, per tot allò que fa referència al Conveni de l’Haia del15 d’abril de 1958, art. 13.”
Mitjançant una nota del 21 de març de 1995, Noruega ha informat el Ministeri d’Afers Estrangers delRegne dels Països Baixos del següent:
“A partir de l’1 d’octubre de 1992, l’Oficina de Seguretat Social Noruega, Oficina de Seguretat Social al’Estranger, Divisió de Pensions Compensatòries per a Menors, funciona com a agència transmissora ireceptora per al reembors de pensions compensatòries a favor de menors si un dels pares és resident al’estranger.
L’adreça d’aquesta Oficina és:
Folkertrygdkontoret for utenlandssaker
Bidragskontoret
Postboks 8138 Dep.0032 Oslo Noruega”.
Països Baixos: reserves i declaracions
Articles [25,26]
En aplicació de l’article 34 en relació amb l’article 26 del Conveni, el Regne fa la reserva que el Conveni nos’aplicarà a decisions o pactes en matèria de pensions compensatòries entre col·laterals.
[…] en aplicació de l’article 25, les disposicions del Conveni s’apliquen, amb relació a altres estats que facinla mateixa declaració, a tot document públic, executori a l’estat d’origen, emès per o davant una autoritat oun funcionari públic, sempre que aquestes disposicions puguin ser aplicades a aquests documents púbics.
Polònia: reserves
Articles [26]
Reserva respecte de l’article 26(3) del Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relativesa les pensions compensatòries, conclòs el 2 d’octubre de 1973.
La República de Polònia, de conformitat amb l’article 34, es reserva el dret de no reconèixer o executar unadecisió o un pacte llevat que prevegi un pagament periòdic de l’obligació la pensió compensatòria.
Un dels principis de la legislació polonesa en matèria de pensions compensatòries és la provisió periòdicade mitjans de subsistència.
Portugal: reserves
Articles [26]
“De conformitat amb el paràgraf primer de l’article 34, del Conveni, Portugal es reserva el dret de noreconèixer ni declarar executòries les decisions i els pactes esmentats en l’article 26, apartats 1 i 2 lletra b).”
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord: reserves i declaracions
Articles [26,33]
“(a) es reserva el dret previst a l’article 26(2) de no reconèixer o executar decisions o pactes en matèria depensions compensatòries entre persones relacionades col·lateralment i entre persones relacionades perafinitat, llevat que la decisió o el pacte requereixi que el deutor de la pensió compensatòria hagi de fer
139/193
pagaments a una persona filla de la família (pel que fa a la legislació d’Anglaterra i Gal·les i Irlanda delNord) o que és filla del creditor de la pensió compensatòria que ha estat acceptada com a filla de la famíliapel deutor de la pensió compensatòria (pel que fa a la legislació d’Escòcia).
(b) es reserva el dret previst a l’article 26(3) de no reconèixer o no executar una decisió o un pacte llevatque prevegi un pagament periòdic de la pensió compensatòria.”
I per la declaració amb referència a l’article 33, que el Conveni s’aplica a totes les divisions territorials delRegne Unit: Anglaterra i Gal·les, Irlanda del Nord, Escòcia.
Les autoritats següents són receptores de les demandes de reconeixement i execució de decisions enmatèria de pensions compensatòries:
A Anglaterra i Gal·les:
Home Office, C2 Division, Queen Anne’s Gate, London SW1H 9AT
A Irlanda del Nord:
Northern Ireland Courts Service, Windsor House, 9-15 Bedford Street, Belfast BT2 7LT
A Escòcia:
Scottish Courts Administration, P.O. Box 37, 28 North Bridge, Edinburg EH1 1RA
República Txeca: reserves i declaracions
Articles [26,32]
Reserva i declaració feta per l’antiga Txecoslovàquia:
La República Socialista de Txecoslovàquia, respecte del Conveni sobre el reconeixement i l’execució de lesdecisions en matèria de pensions compensatòries, conclòs a l’Haia el 2 d’octubre de 1973, es reserva el dret,de conformitat amb l’article 34 d’aquest Conveni, de no reconèixer ni executar les decisions i els pactesrelatius a les pensions compensatòries descrites a l’article 26, apartat 2 (a) i (b), atès que la legislaciótxecoslovaca no reconeix les pensions compensatòries entre les persones que s’hi mencionen.
Alhora, la República Socialista Txecoslovaca desitja manifestar, respecte de l’article 32 del Conveni -queatorga a tots els estats el dret de declarar que el Conveni és aplicable a tots els territoris les relacionsinternacionals dels quals en seguin responsables- que mantenir certs països en una situació de dependènciaés, segons el seu parer, contrari a l’esperit i als objectius de la Declaració de les Nacions Unides, del 14 dedesembre de 1960, sobre l’atorgament de la independència als països i pobles colonials, que declara lanecessitat d’acabar de manera ràpida i incondicional amb el colonialisme en totes les seves formes.
Suècia: reserves i declaracions
Articles [26]
De conformitat amb l’article 34 d’aquest Conveni, Suècia es reserva el dret de no reconèixer o executar lesdecisions i els pactes descrits als apartats 1 i 2 de l’article 26.
Les disposicions del Conveni s’apliquen, amb relació a altres estats que facin una declaració en virtutd’aquest article, en les seves relacions amb els estats que hagin fet la mateixa declaració, a tot documentpúblic, executori a l’estat d’origen, emès per o davant d’una autoritat o d’un funcionari públic, sempre queaquestes disposicions es puguin aplicar a aquests documents púbics.
Suïssa: notificacions
Amb la reserva següent:
De conformitat amb l’article 34, Suïssa es reserva el dret previst a l’apartat 1, punt 2, lletres a) i b) del’article 26, de no reconèixer o executar les decisions i els pactes en matèria de pensions compensatòriesentre persones relacionades col·lateralment i persones relacionades per afinitat.
Mitjançant una nota amb data 26 de març de 1993, rebuda el 29 de març de 1993, Suïssa va informar de laretirada de la reserva respecte de l’apartat 1, lletres a) i b) de l’article 26. La reserva va deixar de tenir efectel’1 de juny de 1993.
Turquia: reserves
Articles [26]
La República de Turquia, de conformitat amb l’article 34 del Conveni, es reserva el dret previst als sub-apartats 2 i 3 de l’article 26 de no reconèixer o executar una decisió o un pacte en matèria de pensionscompensatòries entre persones relacionades col·lateralment i entre persones relacionades per afinitat, llevatque prevegin el pagament periòdic d’una pensió compensatòria.
Ucraïna: reserves i declaracions
Articles [25,26]
De conformitat amb l’article 25 del Conveni, Ucraïna declara que aplica les disposicions d’aquest Conveni a
140/193
tot document oficial pel Conveni sempre que les disposicions del Conveni siguin aplicables a aquestsdocuments.
De conformitat amb l’article 26 del Conveni, Ucraïna es reserva el dret de no reconèixer o no executardecisions o pactes en matèria de pensions compensatòries entre persones que no siguin parents directes ientre persones que siguin parentes per part de l’espòs o l’esposa, llevat els casos en què les pensionscompensatòries existirien de conformitat amb la legislació nacional d’Ucraïna.
Reserva del Principat d’Andorra relativa a l’apartat 1 de l’article 26 del Conveni sobre el reconeixement il’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries
“De conformitat amb el paràgraf primer de l’article 34 del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva eldret de no reconèixer o executar les decisions i els pactes descrits a l’apartat 1 de l’article 26.”
141/193
Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el
restabliment de la custòdia de menors
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de desembre del 2010 ha aprovat la ratificació al següent:
Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors
Emmarcat dins de la tasca codificadora del Consell d’Europa, el Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors, obert a signatura a Luxemburg el 20 de maig de 1980, neix amb l’objectiu principal de protegir el dret de visita en el marc de les situacions internacionals, de què gaudeixen tots els progenitors sobre els seus descendents.
L’existència de matrimonis mixtos en qualsevol estat del món ha donat lloc a l’aparició de tot un seguit de qüestions que se’n deriven i que han merescut l’atenció de la comunitat internacional. El dret internacional privat neix precisament amb la voluntat de coordinar normatives entre els països per tal d’actuar de manera conjunta i amb un mateix leitmotiv, per posar ordre, en les situacions irregulars que afecten, directament o indirectament, els individus en un conflicte, i en el cas que ens ocupa, de manera molt especial els fills de la parella.
Com a complement del Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, fet a l’Haia el 25 d’octubre de 1980, i centrat en la custòdia de menors i la seva restitució, aquest text s’emmarca en el conjunt d’instruments que regulen determinats aspectes del dret internacional privat i procuren una protecció efectiva del menor en el seu lloc de residència, tot tractant d’evitar les situacions en què el menor es troba desplaçat il·lícitament. Fins a la data, 36 països del Consell d’Europa són membres d’aquest instrument internacional.
Si bé al llarg del text hi trobem constantment similituds amb el Conveni sobre el segrest internacional de menors (designació d’autoritat central, atribució de funcions semblants, límit d’edat, gratuïtat del procediment, reserves sobre llengües acceptades, etc.), la principal diferència resideix en el fet que aquest Conveni persegueix el reconeixement i l’execució d’una decisió judicial o administrativa de l’estat requeridor en el territori de l’estat requerit, mentre que el Conveni sobre el segrest persegueix només el retorn del menor sense entrar a valorar el fons de la qüestió que ha donat lloc a la decisió.
El Conveni tracta dos fases consecutives en el temps: el reconeixement i l’execució de la decisió i el restabliment en l’estat requerit de la custòdia perduda i, en segon lloc, el lliurament immediat del menor. O sigui, el demandant tindrà en l’estat requerit els mateixos drets sobre el menor que tenia en l’estat requeridor. És tracta, doncs, d’una diferència important quant a l’abast de les decisions administratives o judicials en matèria de custòdia.
Fins ara, l’única via possible per intentar recuperar la custòdia d’un menor es tramitava a través d’un exequàtur. L’exequàtur és un procediment que té per objecte determinar si és possible atorgar a una decisió estrangera, de conformitat amb l’ordenament jurídic de l’estat que verifica, un reconeixement que en permeti el seu compliment en aquell estat. L’entrada en vigor del Conveni servirà perquè el procediment d’exequàtur es tramiti com un simple requeriment, sense que hagi de passar pel procediment actual previst en la Llei transitòria de procediments judicials, del 23 de desembre de 1993 (no caldrà, doncs, un judici ordinari).
És precisament amb aquesta finalitat que és convenient regular normativament un procediment especial i ràpid per a l’execució de les decisions estrangeres i sobre les mesures urgents aplicables a aquests casos. Recordem el buit legal que afecta a aquest àmbit, ja que Andorra no disposa d’una regulació civil dels drets de custòdia i visita, que s’han anat configurant al llarg dels anys a través de la jurisprudència. Es tracta de posar en mans de la justícia les eines adequades per donar solució de manera eficaç a les qüestions que s’arribin a plantejar. Pensem que les situacions objecte del Conveni afecten principalment els més vulnerables, els que necessiten més una protecció eficient i tenaç dels seus drets per part dels poders públics.
Quant a l’oportunitat de formar part del Conveni, és molt important destacar que a Andorra és molt habitual trobar-se davant situacions descrites en el text, especialment en els casos de menors que hagin estat traslladats a un altre país, com ara Espanya, França o Portugal, en què un dels progenitors veu com el seu dret de custòdia i visita esdevé ineficaç a l’altre país.
142/193
Un cop Andorra n’esdevingui estat part, els ciutadans, les institucions i els organismes andorrans podran exigir als països membres del Conveni, un cop es donin les condicions necessàries, el reconeixement i l’execució de les decisions judicials en matèria de custòdia de menors. De la mateixa manera ho podran demanar els ciutadans, les institucions o els organismes estrangers privats de la custòdia d’un menor que hagi passat a residir al nostre país. D’aquí ve que el fet de formar part del Conveni constitueixi per a Andorra una mesura efectiva de protecció de la infància.
Quant al contingut, es tracta d’un instrument breu (només 20 articles dedicats al procediment i 10 articles sobre les disposicions generals que conté qualsevol conveni) de cooperació entre estats, que declara el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a la custòdia en qualsevol estat contractant. Les autoritats centrals han d’actuar sempre amb rapidesa i informar-se sobre l’estat en què es troben els procediments de manera eficaç i immediata.
El Conveni, com s’ha dit, pretén assegurar en el territori de qualsevol estat part el reconeixement o l’execució d’una decisió en matèria de custòdia de menors (article 7). La celeritat és un factor molt important del Conveni; per aquest motiu, es demana a tots els estats membres que actuïn amb rapidesa i s’informin contínuament de l’estat en què es troben els procediments iniciats (article 4). A més, els estats contractants apliquen el reconeixement i l’execució de les decisions a través d’un procediment simple i ràpid i vetllen perquè l’exequàtur es pugui presentar com un simple requeriment (article 14).
L’article 1 limita l’edat d’aplicació del Conveni als infants menors de 16 anys, ja que en molts ordenaments jurídics, a partir dels 14 el menor pot decidir lliurement on fixar la seva residència.
Una de les peces clau d’aquest instrument internacional és precisament la designació d’una autoritat central competent encarregada de l’exercici de les funcions del Conveni (article 2). Donada la naturalesa d’aquest instrument internacional, en què la implicació dels serveis de policia per a la localització del menor i l’actuació dels òrgans judicials per a la ràpida resolució del cas són totalment indispensables, es considera que el Departament d’Interior hauria de ser l’autoritat central competent per tractar i coordinar els casos objecte del Conveni.
Les autoritats centrals tenen atribuïdes unes funcions principals que poden realitzar directament i que van des de localitzar el menor; fins a prevenir nous perills o perjudicis per a les parts; garantir-ne el lliurament, i informar sobre la situació del procediment i de les mesures adoptades i dels seus resultats (article 5). El text no regula però, l’estructura i l’acció d’aquestes autoritats i ho remet a la llei interna de cada estat perquè considera que aquests poden tenir ja uns procediments concrets per resoldre aquests casos.
Les autoritats dels estats, però, poden no acceptar les comunicacions rebudes basant-se en diversos motius especificats en els articles 8 i 9 del Conveni. Aquestes excepcions són variades i àmplies però fan referència a circumstàncies concretes de fàcil determinació per l’autoritat central de l’estat requerit. A més, l’article 10 inclou altres excepcions amb la finalitat de perseguir sempre l’interès superior del menor.
Qualsevol persona que hagi obtingut en un estat contractant una decisió relativa a la custòdia d’un menor pot adreçar-se mitjançant una demanda a l’autoritat central de qualsevol estat part i demanar el reconeixement i l’execució de la decisió (article 4).
De la mateixa manera, les decisions andorranes seran reconegudes o executades en els estats membres del Conveni, simplificant així, en temps i costos, el procediment actual d’exequàtur.
El Secretari general del Consell d’Europa pot, per iniciativa pròpia i en qualsevol moment, convidar els representants de les autoritats centrals designades pels estats part a reunir-se per analitzar el funcionament del Conveni (article 28).
Cal reiterar que l’objectiu d’aquest Conveni no és l’harmonització internacional de les disposicions legislatives internes dels estats signataris, sinó facilitar i agilitar els tràmits i la internacionalització de sentències judicials i decisions de caràcter administratiu preses en un estat determinat.
Quant a la formulació de reserves, es considera oportú efectuar la prevista en l’article 6 del Conveni relativa a la llengua en què estan redactades les comunicacions adreçades a l’autoritat central. Aquestes han d’anar en principi, en la llengua oficial de l’estat requeridor o acompanyades d’una traducció a la llengua oficial de l’estat requerit. De la mateixa manera, l’estat requerit té l’obligació d’acceptar les comunicacions redactades en anglès o francès o que estiguin acompanyades d’una traducció a alguna d’aquestes dues llengües (article 6.1b). Nogensmenys, l’apartat 3 del mateix article, permet que els estats puguin excloure l’aplicació total o parcial de les disposicions de la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 6. En aquest sentit, Andorra ha formulat una reserva segons la qual només accepta comunicacions redactades en català o en francès, o acompanyades d’una traducció a una d’aquestes llengües.
Amb relació a l’article 17 del Conveni, es preveu la possibilitat que un estat contractant formuli una reserva segons la qual, en els casos previstos en els articles 8 i 9 o en un d’aquests articles, el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a la custòdia puguin ser denegats per algun dels motius que preveu
143/193
l’article 10. Principalment fan referència a l’ordre públic o a efectes de la decisió no conformes a l’interès del menor. Andorra es reserva el dret de no acceptar aquests tipus de decisions.
Tenint en compte les consideracions esmentades i atès que el 14 d’abril del 2008 el Govern va procedir a la signatura del Conveni, s’aprova:
La ratificació del Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors.
El Ministeri d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals donarà a conèixer la data de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a Andorra.
Casa de la Vall, 16 de desembre del 2010
Josep Dallerès Codina
Síndic General
Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.
Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília
President de la Bisbe d’Urgell
República Francesa
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
Conveni
europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors, fet a Luxemburg el 20 de maig de 1980
Els estats membres del Consell d’Europa, signataris d’aquest Conveni,
Reconeixent que, als estats membres del Consell d’Europa, el benestar del menor és d’una importància decisiva en la presa de decisions sobre la seva custòdia;
Considerant que la institució de mesures destinades a facilitar el reconeixement i l’execució de decisions referents a la custòdia d’un menor ha de permetre garantir una protecció millor de l’interès dels menors;
Considerant desitjable ressaltar, amb aquesta finalitat, que el dret de visita dels pares és la conseqüència normal del dret de custòdia;
Constatant el nombre creixent de casos en què els menors han estat desplaçats indegudament a través d’una frontera internacional, i les dificultats existents per resoldre d’una manera adequada els problemes causats per aquests casos;
Desitjant establir les disposicions adequades que permetin restablir la custòdia de menors quan ha estat arbitràriament interrompuda;
Convençuts de la necessitat de prendre, a aquest efecte, mesures adaptades a les diverses necessitats i a les diverses circumstàncies;
Desitjant establir relacions de cooperació judicial entre les seves autoritats,
Han convingut el següent:
Article 1
Als efectes d’aquest Conveni s’entén per:
(a) menor: una persona de qualsevol nacionalitat, mentre sigui menor de 16 anys i no tingui el dret de determinar ella mateixa el seu lloc de residència segons la llei de la seva residència habitual o de la seva nacionalitat, o segons la llei interna de l’estat requerit;
(b) autoritat: qualsevol autoritat judicial o administrativa;
(c) decisió relativa a la custòdia: qualsevol decisió d’una autoritat, sempre que resolgui sobre la cura de la persona del menor, incloent-hi el dret a determinar el seu lloc de residència, així com el dret de visita.
(d) desplaçament il·lícit: el desplaçament d’un menor a través d’una frontera internacional, infringint una decisió relativa a la seva custòdia que hagi estat adoptada en un estat contractant i que sigui executòria en aquest estat; també es considera com a desplaçament il·lícit: (i) el no retorn d’un menor a través d’una frontera internacional expirat el període d’exercici d’un dret de visita relatiu a aquest menor o expirada qualsevol altra estada temporal en un territori que no sigui aquell on s’exerceix la custòdia;
(ii) un desplaçament que posteriorment es declari il·lícit en el sentit de l’article 12.
144/193
Títol I. Autoritats centrals
Article 2
1. Cada estat contractant designa una autoritat central que exerceix les funcions previstes en aquest Conveni.
2. Els estats federals i els estats amb més d’un sistema legal poden designar més d’una autoritat central i han de determinar l’abast de les seves competències.
3. Qualsevol designació feta en aplicació d’aquest article ha de ser notificada al secretari general del Consell d’Europa.
Article 3
1. Les autoritats centrals dels estats contractants han de cooperar entre si i han de promoure la cooperació entre les autoritats competents dels seus països respectius. Han d’actuar amb tota la diligència necessària.
2. Per tal de facilitar l’aplicació d’aquest Conveni, les autoritats centrals dels estats contractants:
(a) garanteixen la tramesa de les demandes d’informació procedents de les autoritats competents i relacionades amb qüestions de dret o de fet relatives a procediments en curs;
(b) es comuniquen recíprocament, a petició seva, informacions referents al seu dret relatiu a la custòdia de menors i a la seva evolució;
(c) es mantenen mútuament informades sobre qualsevol dificultat que pugui sorgir en l’aplicació del Conveni i, sempre que sigui possible, s’esmercen per eliminar els obstacles en la seva aplicació.
Article 4
1. Qualsevol persona que ha obtingut en un estat contractant una decisió relativa a la custòdia d’un menor i que desitja que aquesta decisió sigui reconeguda o executada en un altre estat contractant, pot, a aquest efecte, adreçar-se mitjançant una demanda a l’autoritat central de qualsevol estat contractant.
2. La demanda ha d’anar acompanyada dels documents que s’esmenten a l’article 13.
3. L’autoritat central que rep la demanda, si no és l’autoritat central de l’estat requerit, ha de trametre-li els documents directament i sense demora.
4. L’autoritat central que rep la demanda pot denegar la seva intervenció si resulta manifest que no es compleixen les condicions establertes per aquest Conveni.
5. L’autoritat central que rep la demanda informa sense demora el demandant del seguiment de la seva demanda.
Article 5
1. L’autoritat central de l’estat requerit ha d’adoptar o fer adoptar sense demora totes les disposicions que consideri adequades i adreçar-se, si escau, a les seves autoritats competents, per tal de:
(a) descobrir el lloc on es troba el menor;
(b) evitar de perjudicar els interessos del menor o del demandant, especialment mitjançant les mesures provisionals que siguin necessàries;
(c) garantir el reconeixement o l’execució de la decisió;
(d) assegurar el lliurament del menor al demandant quan s’acordi l’execució de la decisió;
(e) informar l’autoritat requeridora de les mesures adoptades i dels seus resultats.
2. Quan l’autoritat central de l’estat requerit té motius per creure que el menor es troba en el territori d’un altre estat contractant, ha de trametre els documents directament i sense demora a l’autoritat central d’aquest estat.
3. Llevat de les despeses de repatriació, cada estat contractant es compromet a no reclamar cap pagament al demandant relatiu a les mesures preses per compte seu per part de l’autoritat central d’aquest estat, en virtut de l’apartat 1 d’aquest article, incloent-hi les despeses i les costes judicials i, si escau, les despeses ocasionades per l’assistència d’un advocat.
4. Si es denega el reconeixement o l’execució i si l’autoritat central de l’estat requerit considera que ha de tramitar la demanda del demandant, en el sentit d’iniciar accions legals en aquest estat sobre qüestions de fons, ha de fer tot allò que sigui necessari per garantir la representació del demandant en aquest procediment en condicions no menys favorables que les que té a l’abast una persona que és resident i nacional d’aquest estat i, a aquest efecte, pot adreçar-se especialment a les seves autoritats competents.
Article 6
1. Amb reserva dels acords particulars conclosos entre les autoritats centrals interessades i de les disposicions de l’apartat 3 d’aquest article:
145/193
(a) les comunicacions adreçades a l’autoritat central de l’estat requerit s’han de redactar en la llengua oficial o en una de les llengües oficials d’aquest estat, o han d’anar acompanyades d’una traducció a aquesta llengua;
(b) tanmateix, l’autoritat central de l’estat requerit ha d’acceptar les comunicacions redactades en anglès o francès o que estiguin acompanyades d’una traducció a una d’aquestes llengües.
2. Les comunicacions procedents de l’autoritat central de l’estat requerit, incloent-hi els resultats de les investigacions realitzades, poden redactar-se en la llengua oficial o en una de les llengües oficials d’aquest estat, o en anglès o francès.
3. Qualsevol estat contractant pot excloure l’aplicació, totalment o en part, de les disposicions de la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article. Quan un estat contractant ha formulat aquesta reserva, qualsevol altre estat contractant també pot aplicar aquesta reserva respecte d’aquell estat.
Títol II. Reconeixement i execució de les decisions i restabliment de la custòdia de menors
Article 7
Les decisions relatives a la custòdia adoptades en un estat contractant han de ser reconegudes i, si són executòries a l’estat d’origen, han de ser executades en qualsevol altre estat contractant.
Article 8
1. En cas de desplaçament il·lícit, l’autoritat central de l’estat requerit ha de prendre les mesures que condueixin a la restitució de la custòdia del menor:
(a) quan en el moment d’iniciar el procediment a l’estat on es va adoptar la decisió o en el moment del desplaçament il·lícit -si aquest desplaçament va tenir lloc abans- el menor i els seus pares tenien com a única nacionalitat la d’aquest estat, i el menor tenia la seva residència habitual en el territori d’aquest estat, i
(b) que es va presentar una demanda de restitució a l’autoritat central en un termini de sis mesos a partir de la data del desplaçament il·lícit.
2. Si, de conformitat amb la llei de l’estat requerit, no es poden complir els requisits de l’apartat 1 d’aquest article sense la intervenció d’una autoritat judicial, cap dels motius de denegació previstos en aquest Conveni no poden ser aplicats en el marc del procediment judicial.
3. Quan hi hagi un acord, aprovat de manera oficial per part d’una autoritat competent, entre la persona que té la custòdia del menor i una altra persona a la qual se li atorga un dret de visita, i el menor, que ha estat desplaçat a l’estranger, no ha estat restituït un cop expirat el període acordat a la persona que en té la custòdia; la custòdia del menor s’ha de restablir de conformitat amb la lletra b de l’apartat 1 i amb l’apartat 2 d’aquest article. S’ha d’aplicar el mateix en cas d’una decisió de l’autoritat competent que atorgui aquest mateix dret a una persona que no té la custòdia del menor.
Article 9
1. En casos de desplaçaments il·lícits, diferents dels que es preveuen a l’article 8, respecte dels quals s’ha presentat una demanda a l’autoritat central dins el termini de sis mesos a partir de la data del desplaçament, només es pot denegar el reconeixement i l’execució:
(a) en el cas d’una decisió adoptada en absència del demandat o del seu representant legal, si al demandat no li ha estat degudament lliurat, amb temps suficient, el document que informa de l’inici del procediment o altre document equivalent. Aquesta manca de notificació però, no pot esdevenir un motiu de denegació del reconeixement o de l’execució quan la comunicació o la notificació no s’ha dut a terme perquè el demandat ha amagat el lloc on es troba a la persona que ha instat el procediment a l’estat d’origen;
(b) en el cas d’una decisió adoptada en absència del demandat o del seu representant legal, si la competència de l’autoritat que l’ha adoptat no es fonamenta: (i) en la residència habitual del demandat, o
(ii) en la darrera residència habitual comuna dels pares del menor, sempre que almenys un dels pares encara hi resideixi de forma habitual, o
(iii) en la residència habitual del menor;
(c) quan la decisió és incompatible amb una decisió relativa a la custòdia que ha esdevingut executòria a l’estat requerit abans del desplaçament del menor, llevat que el menor hagi tingut la seva residència habitual al territori de l’estat requeridor durant l’any anterior al seu desplaçament.
146/193
2. Si no s’ha presentat una demanda a cap autoritat central, les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article també s’apliquen si el reconeixement i l’execució se sol·liciten en el termini de sis mesos a partir de la data del desplaçament il·lícit.
3. En cap cas, la decisió no pot ser objecte d’una revisió relativa a qüestions de fons.
Article 10
1. En altres casos que no siguin els esmentats als articles 8 i 9, es pot denegar el reconeixement i l’execució no tan sols per als motius previstos a l’article 9, sinó, d’altra banda, per algun dels motius següents:
(a) si es constata que els efectes de la decisió són manifestament incompatibles amb els principis fonamentals del dret que regeix la família i els menors a l’estat requerit;
(b) si es constata que amb motiu de canvis en les circumstàncies, incloent-hi el transcurs del temps, però excloent-ne únicament el canvi de residència del menor arran del desplaçament il·lícit, els efectes de la decisió original ja no són manifestament conformes a l’interès del menor;
(c) si en el moment de l’inici del procediment a l’estat d’origen:
(i) el menor era nacional de l’estat requerit o era resident habitual d’aquest estat, i alhora no existia cap d’aquests lligams d’unió amb l’estat d’origen;
(ii) el menor era nacional tant de l’estat d’origen com de l’estat requerit i era resident habitual de l’estat requerit;
(d) si la decisió és incompatible amb una decisió adoptada a l’estat requerit o amb una decisió executòria a l’estat requerit però adoptada en un tercer estat, en virtut d’un procediment iniciat abans de la presentació de la demanda de reconeixement o d’execució, i si la denegació és conforme a l’interès del menor.
2. En els mateixos casos, el procediment per al reconeixement, com també el procediment per a l’execució, poden ser suspesos per un dels motius següents:
(a) si s’ha presentat un recurs ordinari contra la decisió d’origen;
(b) si un procediment relatiu a la custòdia del menor, iniciat abans que s’incoés el procediment a l’estat d’origen, es troba pendent a l’estat requerit;
(c) si una altra decisió relativa a la custòdia del menor és objecte d’un procediment d’execució o de qualsevol altre procediment relatiu al reconeixement d’aquesta decisió.
Article 11
1. Les decisions sobre el dret de visita i les disposicions de les decisions relatives a la custòdia que fan referència al dret de visita es reconeixen i s’executen en les mateixes condicions que altres decisions relatives a la custòdia.
2. Això no obstant, l’autoritat competent de l’estat requerit pot determinar les condicions per a l’aplicació i l’exercici del dret de visita tenint en compte, especialment, els compromisos adoptats per les parts en aquesta qüestió.
3. Quan no s’ha adoptat cap decisió sobre el dret de visita o quan es denega el reconeixement o l’execució de la decisió relativa a la custòdia, l’autoritat central de l’estat requerit pot sol·licitar a les seves autoritats competents que resolguin sobre el dret de visita, si així ho demana la persona que invoca aquest dret.
Article 12
Quan, en el moment del desplaçament d’un menor a través d’una frontera internacional, no existeix cap decisió executòria adoptada en un estat contractant sobre la seva custòdia, les disposicions d’aquest Conveni s’apliquen a qualsevol decisió posterior relativa a la custòdia d’aquest menor que declari el desplaçament com a il·lícit i que sigui adoptada en un estat contractant, a petició de qualsevol persona interessada.
Títol III. Procediment
Article 13
1. La demanda que sol·licita el reconeixement o l’execució d’una decisió relativa a la custòdia en un altre estat contractant ha d’anar acompanyada de:
(a) un document que autoritzi l’autoritat central de l’estat requerit a actuar en nom del requeridor o a designar un altre representant a aquest efecte;
(b) una còpia de la decisió que reuneixi les condicions necessàries d’autenticitat;
147/193
(c) quan es tracta d’una decisió adoptada en absència del demandat o del seu representant legal, qualsevol document que estableixi que al demandat li va ser degudament comunicada o notificada la demanda o el document equivalent;
(d) si escau, qualsevol document que estableixi que, de conformitat amb la legislació de l’estat d’origen, la decisió és executòria;
(e) si és possible, una exposició que indiqui el lloc on es podria trobar el menor a l’estat requerit;
(f) propostes sobre les modalitats de restabliment de la custòdia del menor.
2. Els documents més amunt esmentats han d’anar acompanyats, si escau, d’una traducció segons les disposicions establertes a l’article 6.
Article 14
Qualsevol estat contractant aplica al reconeixement i a l’execució d’una decisió relativa a la custòdia, un procediment simple i expeditiu. Amb aquesta finalitat vetlla perquè la sol·licitud d’exequàtur es pugui presentar com un simple requeriment.
Article 15
1. Abans de resoldre sobre l’aplicació de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 10, l’autoritat competent de l’estat requerit:
(a) ha de prendre coneixement del punt de vista del menor, llevat que això no sigui practicable, tenint en compte especialment la seva edat i la seva capacitat de discerniment; i
(b) pot demanar que es duguin a terme les investigacions pertinents.
2. Les despeses de les investigacions realitzades en un estat contractant són a càrrec de l’estat on s’han dut a terme.
3. Les demandes d’investigació i els seus resultats poden ser tramesos a l’autoritat concernida per mitjà de les autoritats centrals.
Article 16
Als efectes d’aquest Conveni, no es pot exigir cap legalització ni cap formalitat anàloga.
Títol IV. Reserves
Article 17
1. Qualsevol estat contractant pot formular una reserva segons la qual, en els casos previstos als articles 8 i 9 o en un d’aquests articles, el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a la custòdia poden ser denegats per algun dels motius que preveu l’article 10, que s’han d’indicar en la reserva.
2. El reconeixement i l’execució de les decisions adoptades en un estat contractant que ha fet la reserva prevista a l’apartat 1 d’aquest article, poden ser denegats en qualsevol altre estat contractant per algun dels motius addicionals indicats en aquesta reserva.
Article 18
Qualsevol estat contractant pot formular la reserva segons la qual no està vinculat per les disposicions de l’article 12. Les disposicions d’aquest Conveni no s’apliquen a les decisions esmentades a l’article 12, que han estat adoptades en un estat contractant que ha formulat aquesta reserva.
Títol V. Altres instruments
Article 19
Aquest Conveni no exclou que un altre instrument internacional que vinculi l’estat d’origen i l’estat requerit o que una altra llei de l’estat requerit que no sigui un acord internacional, siguin invocats per obtenir el reconeixement o l’execució d’una decisió.
Article 20
1. Aquest Conveni no afecta els compromisos que un estat contractant pugui tenir envers un altre estat no contractant en virtut d’un instrument internacional relatiu a les matèries regulades per aquest Conveni.
2. Quan dos o més estats contractants han establert una legislació uniforme en l’àmbit de la custòdia de menors o han creat un sistema especial de reconeixement o d’execució de decisions en aquest àmbit, o ho
148/193
facin en el futur, tenen la facultat d’aplicar entre si aquesta legislació o aquest sistema, en lloc d’aquest Conveni o de qualsevol part d’aquest Conveni. Per poder fer prevaler aquesta disposició, aquests estats han de notificar la seva decisió al secretari general del Consell d’Europa. Qualsevol modificació o revocació d’aquesta decisió ha de ser igualment notificada.
Títol VI. Disposicions finals
Article 21
Aquest Conveni s’obre a la signatura dels estats membres del Consell d’Europa. Se sotmet a ratificació, acceptació o aprovació. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació s’han de dipositar prop del secretari general del Consell d’Europa.
Article 22
1. Aquest Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data en què tres estats membres del Consell d’Europa hagin expressat el seu consentiment a estar vinculats pel Conveni de conformitat amb les disposicions de l’article 21.
2. Respecte de tot estat membre que expressi posteriorment el seu consentiment a vincular-se, el Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument de ratificació, acceptació o aprovació.
Article 23
1. Després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa pot convidar qualsevol estat que no sigui membre del Consell a adherir-se a aquest Conveni, mitjançant una decisió adoptada per la majoria que estableix la lletra d de l’article 20 de l’estatut i per decisió unànime dels representants dels estats contractants que tenen dret a formar part del Comitè.
2. Respecte de tot estat que s’hi adhereixi, el Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data del dipòsit de l’instrument d’adhesió prop del secretari general del Consell d’Europa.
Article 24
1. En el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, qualsevol estat pot especificar el territori o els territoris on aquest Conveni s’ha d’aplicar.
2. En qualsevol altre moment posterior, qualsevol estat pot fer extensiva, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, l’aplicació d’aquest Conveni a qualsevol altre territori que especifiqui en la declaració. Respecte d’aquest territori, el Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la declaració pel secretari general.
3. Qualsevol declaració formulada en virtut dels dos apartats precedents pot ser retirada, respecte de qualsevol territori especificat en aquesta declaració, mitjançant una notificació adreçada al secretari general. La retirada esdevé efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de sis mesos després de la data de recepció de la notificació pel secretari general.
Article 25
1. Un estat que inclou dues o més unitats territorials que disposen d’ordenaments jurídics diferents en matèria de custòdia de menors i de reconeixement i execució de decisions relatives a la custòdia, en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, pot declarar que aquest Conveni s’aplica a totes aquestes unitats territorials o a una o més unitats.
2. En qualsevol moment posterior, aquest estat pot fer extensiva, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, l’aplicació d’aquest Conveni a qualsevol altra unitat territorial especificada en la declaració. Respecte d’aquesta unitat territorial, el Conveni entra en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la declaració pel secretari general.
3. Qualsevol declaració formulada en virtut dels dos apartats anteriors pot ser retirada, respecte de qualsevol unitat territorial especificada en aquesta declaració, mitjançant una notificació adreçada al secretari general. La retirada esdevé efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de sis mesos després de la data de recepció de la notificació pel secretari general.
Article 26
149/193
1. En relació amb un estat que, en matèria de custòdia de menors, disposi de dos o més ordenaments jurídics d’aplicació territorial:
(a) la referència a la llei de la residència habitual o a la llei de la nacionalitat d’una persona s’ha d’entendre com la referència a l’ordenament jurídic determinat per les normes vigents en aquest estat o, si no existeixen aquestes normes, a l’ordenament jurídic amb el qual la persona concernida tingui els lligams més estrets;
(b) la referència a l’estat d’origen o a l’estat requerit s’ha d’entendre, segons el cas, com la referència a la unitat territorial on es va adoptar la decisió o a la unitat territorial on es demana el reconeixement o l’execució de la decisió o el restabliment de la custòdia.
2. La lletra a de l’apartat 1 d’aquest article s’aplica igualment mutatis mutandis als estats que, en matèria de custòdia de menors, disposen de dos o més sistemes jurídics d’aplicació personal.
Article 27
1. En el moment de la signatura o en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, qualsevol estat pot formular una declaració fent ús d’una o diverses de les reserves que es recullen a l’apartat 3 de l’article 6, a l’article 17 i a l’article 18 d’aquest Conveni. No s’admet cap altra reserva.
2. Qualsevol estat contractant que ha formulat una reserva en virtut de l’apartat anterior pot retirar-la totalment o en part mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa. La retirada esdevé efectiva en la data de recepció de la notificació pel secretari general.
Article 28
Al final del tercer any després de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni i, per iniciativa pròpia, en qualsevol altre moment després d’aquesta data, el secretari general del Consell d’Europa convida els representants de les autoritats centrals designades pels estats contractants a reunir-se per tal d’analitzar i facilitar el funcionament del Conveni. Qualsevol estat membre del Consell d’Europa que no sigui part del Conveni pot ser representat per un observador. A partir del treball de cadascuna d’aquestes reunions s’elabora un informe que es tramet al Comitè de Ministres del Consell d’Europa per a la seva informació.
Article 29
1. Qualsevol part pot denunciar en qualsevol moment aquest Conveni mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa.
2. Aquesta denúncia esdevé efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de sis mesos després de la data de recepció de la notificació pel secretari general.
Article 30
El Secretari general del Consell d’Europa ha de notificar als estats membres del Consell i a qualsevol estat que s’hagi adherit a aquest Conveni:
(a) qualsevol signatura;
(b) el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió;
(c) qualsevol data d’entrada en vigor d’aquest Conveni de conformitat amb els articles 22, 23, 24 i 25;
(d) qualsevol altre acte, notificació o comunicació relatius a aquest Conveni.
En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Conveni.
Fet a Luxemburg, el dia 20 de maig de 1980, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un únic exemplar que s’ha de dipositar als arxius del Consell d’Europa. El secretari general del Consell d’Europa n’ha de trametre còpia certificada conforme a cada estat membre del Consell d’Europa i a qualsevol estat convidat a adherir-se a aquest Conveni.
Situació
del Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors
Conveni obert a signatura dels estats membres del Consell d’Europa i dels estats no membres el 20 de maig de 1980 a Luxemburg
Entrada en vigor l’1 de setembre de 1983
Situació el 4.11.10
Estats Signatura Ratificació Entrada en vigor R. D. A. T.
Alemanya 20 de maig de 1980 5 d’octubre de 1990 1 de febrer de 1991 X X
150/193
Andorra 14 d’abril del 2008
Antiga Rep. Iugoslava de Macedònia
3 d’abril del 2001 29 de novembre del 2002
1 de març del 2003 X X X
Àustria 20 de maig de 1980 12 d’abril de 1985 1 d’agost de 1985 X X
Bèlgica 20 de maig de 1980 1 d’octubre de 1985 1 de febrer de 1986 X
Bulgària 18 de setembre del 2002
5 de juny del 2003 1 d’octubre del 2003
X X X
Dinamarca 11 d’abril del 1991 11 d’abril de 1991 1 d’agost de 1991 X X X X
Eslovàquia 2 de març del 2000 7 de maig del 2001 1 de setembre del 2001
X X
Espanya 20 de maig de 1980 30 de maig de 1984 1 de setembre de 1984
X X
Estònia 9 de juny del 2000 17 de maig del 2001 1 de setembre del 2001
X X
Finlàndia 28 d’abril de 1994 28 d’abril de 1994 1 d’agost de 1994 X X X
França 20 de maig de 1980 4 d’agost de 1982 1 de setembre de 1983
X
Grècia 20 de maig de 1980 8 de març de 1993 1 de juliol de 1993 X X
Hongria 14 de novembre del 2002
4 de febrer del 2004 1 de juny del 2004 X X
Irlanda 20 de maig de 1980 28 de juny de 1991 1 d’octubre de 1991
X
Islàndia 22 de juliol de 1996 22 de juliol de 1996 1 de novembre de 1996
X X
Itàlia 20 de maig de 1980 27 de febrer de 1995
1 de juny de 1995 X X
Letònia 22 d’octubre de 1999
15 d’abril del 2002 1 d’agost del 2002 X X
Liechtenstein 20 de maig de 1980 17 d’abril de 1997 1 d’agost de 1997 X X
Lituània 5 de setembre del 2002
24 de gener del 2003
1 de maig del 2003 X X
Luxemburg 20 de maig de 1980 25 de maig de 1983 1 de setembre de 1983
X
Malta 24 de novembre de 1994
18 d’octubre de 1999
1 de febrer del 2000
X X
Moldàvia 4 de maig de 1998 14 de gener del 2004
1 de maig de 2004 X
Montenegro1 18 de gener del 2002 a
6 de juny del 2006
Noruega 17 de gener de 1989 17 de gener de 1989 1 de maig de 1989 X X X
Països Baixos 20 de maig de 1980 23 de maig de 1990 1 de setembre de 1990
X X X
Polònia 8 de juny de 1995 13 de novembre de 1995
1 de març de 1996 X X
151/193
Portugal 20 de maig de 1980 18 de març de 1983 1 de setembre de 1983
X
Regne Unit 20 de maig de 1980 21 d’abril de 1986 1 d’agost de 1986 X X X X
República Txeca 16 d’abril de 1999 22 de març del 2000 1 de juliol del 2000 X X X
Romania 12 de maig del 2004 12 de maig del 2004 1 de setembre del 2004
X X
Sèrbia1 18 de gener del 2002 a
1 de maig del 2002
Suècia 28 de març de 1989 28 de març de 1989 1 de juliol de 1989 X X
Suïssa 20 de maig de 1980 27 de setembre de 1983
1 de gener de 1984 X X
Turquia 20 d’octubre de 1997
8 de febrer del 2000 1 de juny del 2000 X
Ucraïna 24 de gener del 2006
30 de juliol del 2008 1 de novembre del 2008
X X X
Xipre 20 de maig de 1980 13 de juny de 1986 1 d’octubre de 1986
X
Llegendes:
a: adhesió; s: signatura sense reserva de ratificació; su: successió; r: signatura ad referendum; R: reserves; D: declaracions; A: autoritats; T: aplicació territorial.
Notes:1. Data d’adhesió de la Unió d’Estats de Sèrbia i Montenegro.
Reserves i declaracions
Alemanya
Reserva consignada en una carta del representant permanent lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 5 d’octubre de 1990 - Original en anglès, francès i alemany
De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6, la República Federal d’Alemanya declara excloure l’aplicació de l’apartat 1. b) de l’article 6, fins i tot en els casos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 13: l’autoritat central pot refusar d’actuar si les comunicacions o els documents adjuntats no estan redactats en llengua alemanya o no van acompanyats d’una traducció a aquesta llengua.
Període d’efecte: 1/2/1991
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Reserva consignada en una carta del representant permanent lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 5 d’octubre de 1990 – Original en anglès, francès i alemany
De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 17, la República Federal d’Alemanya declara que, en els casos establerts als articles 8 i 9, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia s’exclouen pels motius establerts a l’apartat 1 a) o 1 b) de l’article 10.
Període d’efecte: 1/2/1991
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent d’Alemanya, del 20 de juny del 2002, enregistrada a la Secretaria General el 21 de juny del 2002 - Original en francès
Nova adreça de l’autoritat central:
Der Generalbundesanwalt beim Bundesgerichtshof (El fiscal general federal del Tribunal Federal de Justícia) Zentrale Behörde D-53094 Bonn Tel.: +49-228/410-40 Fax: +49-228/410-5050
Període d’efecte: 21/6/2002
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Àustria
Declaració efectuada en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 12 d’abril de 1985 - Original en anglès
152/193
De conformitat amb les disposicions de l’article 2, la República d’Àustria designa com a autoritat central el Ministeri Federal de Justícia, A-1016 Wien, Postfach 63.
Període d’efecte: 1/8/1985
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Bèlgica
Declaració efectuada en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, l’1 d’octubre de 1985 - Original en francès
De conformitat amb les disposicions de l’article 2 del Conveni, el Govern belga designa com a autoritat central encarregada d’exercir les funcions establertes al Conveni el Ministeri de Justícia, 4, place Poelaert B-1000 Bruxelles.
Període d’efecte: 1/2/1986
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Bulgària
Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 5 de juny del 2003 - Original en anglès
En relació amb l’article 1 a) del Conveni, la República de Bulgària declara que “residència habitual” significa “l’adreça actual” del menor, és a dir, l’adreça en la qual la persona ha residit durant els últims sis mesos.
Període d’efecte: 1/10/2003
Declaració precedent relativa a l’article: 1
Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 5 de juny del 2003 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, la República de Bulgària designa el Ministeri de Justícia com a autoritat central amb l’adreça següent: República de Bulgària, Sofia 1040, n° 1 Slanvianska str.
Període d’efecte: 1/10/2003
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 5 de juny del 2003 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 17, apartat 1, del Conveni, la República de Bulgària declara que, en els casos establerts pels articles 8 i 9, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia poden ser refusats per qualsevol dels motius previstos a l’article 10, apartat 1, del Conveni.
Període d’efecte: 1/10/2003
Declaració precedent relativa als articles: 10, 17
Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 5 de juny del 2003 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 6, apartat 3, del Conveni, la República de Bulgària declara que demanarà una traducció a la llengua búlgara de tota comunicació establerta a l’article 6 i de tot document establert a l’article 13, transmès per estats que fent ús de la reserva, hagin exclòs l’aplicació de l’article 6, apartat 1 b) pel que fa a les dues llengües oficials del Consell d’Europa.
Període d’efecte: 1/10/2003
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Dinamarca
Declaració consignada en una carta del representant permanent del 10 d’abril de 1991, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació l’11 d’abril de 1991 - Original en francès
En virtut de les disposicions de l’apartat 1 de l’article 24, el Conveni no s’aplica als territoris de les illes Fer-Oer i Grenlàndia.
Període d’efecte: 1/8/1991
Declaració precedent relativa a l’article: 24
Reserva consignada en una carta del representant permanent del 10 d’abril de 1991, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació l’11 d’abril de 1991 - Original en francès
En virtut de les disposicions de l’apartat 1 de l’article 27, l’autoritat central del Regne de Dinamarca no accepta les comunicacions redactades en llengua francesa o acompanyades d’una traducció a aquesta llengua (vegeu l’apartat 3 de l’article 6).
Període d’efecte: 1/8/1991
Declaració precedent relativa a l’article: 6
153/193
Reserva consignada en una carta del representant permanent del 10 d’abril de 1991, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació l’11 d’abril de 1991 - Original en francès
El Regne de Dinamarca es reserva, en els casos previstos en els articles 8 i 9 o en un d’aquests articles, el dret de refusar el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia per qualsevol dels motius establerts a l’article 10 (vegeu l’article 17).
Període d’efecte: 1/8/1991
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en una carta del representant permanent del 10 d’abril de 1991, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, l’11 d’abril de 1991 - Original en francès
En execució de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 20, tot acord conclòs entre els països nòrdics sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors s’aplica entre aquests països en lloc d’aquest Conveni.
Període d’efecte: 1/8/1991
Declaració precedent relativa a l’article: 20
Declaració consignada en una carta del Ministeri de Justícia del 17 de juny de 1991, enregistrada el 17 de juny de 1991 - Original en anglès. - i actualitzada per una nota verbal del Ministeri d’Afers Familiars de Dinamarca confirmada pel representant permanent i enregistrada a la Secretaria General l’11 d’octubre del 2004 - Original en anglès
Autoritat central:
Ministeri de la Família i del Consum
(Ministeriet for Familie-og Forbrugeranliggender)
Departament d’Afers Familiars
(Familiestryrelsen)
Æbeløgade 1DK - 2100 COPENHAGUE Ø
Tel.: +45.33.92.33.02 Fax: +45.39.27.18.89
A/e: [email protected]
Període d’efecte: 1/8/1991
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Eslovàquia
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 7 de maig del 2001 - Original en anglès
La República Eslovaca, de conformitat amb les disposicions de l’article 6, apartat 3, exclou l’aplicació de les disposicions de l’apartat 1 b) d’aquest article.
Període d’efecte: 1/9/2001
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Declaració consignada en una carta de la representant permanent d’Eslovàquia del 12 de juliol del 2001, enregistrada a la Secretaria General el 16 de juliol del 2001 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, la República Eslovaca nomena l’autoritat central següent:
Centre per a la Protecció Jurídica Internacional dels Menors i els Joves
Spitálska 6
P.O. Box 57
814 99 Bratislava
República Eslovaca
Període d’efecte: 1/9/2001
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Espanya
Reserva efectuada en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 30 de maig de 1984 - Original en espanyol
De conformitat amb l’article 27, Espanya fa ús de la facultat establerta en l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni i es reserva el dret d’excloure l’aplicació de la disposició de l’article 6, apartat 1 b) i refusa les comunicacions redactades en francès o en anglès o acompanyades d’una traducció a una d’aquestes llengües.
Període d’efecte: 1/9/1984
154/193
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Declaració consignada en una carta del representant permanent d’Espanya del 25 de gener de 1999, enregistrada a la Secretaria General el 26 de gener de 1999 - Original en francès, i confirmada per una carta del 9 de març de 1999, enregistrada a la Secretaria General el 10 de març de 1999 - Original en francès
Autoritat central:
Ministeri de Justícia, Secretaria General Tècnica, San Bernardo, 45, 28071 Madrid, Espanya.
Període d’efecte: 26/1/1999
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Declaració consignada en una carta de la representant permanent d’Espanya, del 5 de març del 2008, dipositada a la Secretaria General el 5 de març del 2008 – Original en francès
En el cas que el Regne Unit fes extensiva a Gibraltar l’aplicació del Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors, el Regne d’Espanya desitja formular la declaració següent:
1. Gibraltar és un territori no autònom del qual el Regne Unit és responsable de les relacions exteriors i que està sotmès a un procés de descolonització d’acord amb les decisions i resolucions corresponents de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
2. Les autoritats de Gibraltar tenen un caràcter local i exerceixen competències exclusivament internes que s’originen i es fonamenten en la distribució i l’atribució de les competències per part del Regne Unit, de conformitat amb la seva legislació interna, en la seva condició d’estat sobirà del qual depèn el territori no autònom esmentat.
3. Conseqüentment, la participació eventual de les autoritats gibraltarenyes en l’aplicació d’aquest Conveni, s’entén exclusivament en el marc de les competències internes de Gibraltar, i no es podrà considerar que dóna lloc a cap modificació en relació amb allò que estableixen els dos apartats anteriors.
Període d’efecte: 5/3/2008
Declaració precedent relativa a l’article: 24
Estònia
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 17 de maig del 2001 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 6, apartat 3, del Conveni, la República d’Estònia aplica parcialment les disposicions de l’article 6, apartat 1, i accepta les comunicacions redactades en anglès o acompanyades d’una traducció a l’anglès.
Període d’efecte: 1/9/2001
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 17 de maig del 2001 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2, apartat 1, del Conveni, la República d’Estònia designa el Ministeri de Justícia com a autoritat central.
Període d’efecte: 1/9/2001
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Finlàndia
Reserva consignada en l’instrument d’acceptació, dipositat el 28 d’abril de 1994 - Original en anglès
Finlàndia declara, de conformitat amb l’article 27 i l’article 6, apartat 3 del Conveni, que es reserva el dret d’acceptar només les comunicacions redactades en anglès o acompanyades d’una traducció a l’anglès.
Període d’efecte: 1/8/1994
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Reserva consignada en l’instrument d’acceptació, dipositat el 28 d’abril de 1994 - Original en anglès
Finlàndia declara, de conformitat amb l’article 27 i l’article 17 del Conveni, que en els casos establerts pels articles 8 i 9 del Conveni, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia poden ser refusats per cadascun dels motius establerts a l’article 10.
Període d’efecte: 1/8/1994
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en l’instrument d’acceptació, dipositat el 28 d’abril de 1994 - Original en anglès
Finlàndia declara, de conformitat amb l’article 20, apartat 2, que els acords entre els països nòrdics sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors seran aplicats entre els països nòrdics en lloc d’aquest Conveni.
155/193
Període d’efecte: 1/8/1994
Declaració precedent relativa a l’article: 20
Declaració consignada en una carta de la Representació Permanent, del 27 d’abril de 1994, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument d’acceptació el 28 d’abril de 1994 – Original en anglès
De conformitat amb l’article 2, apartat 3 del Conveni, l’autoritat central és el “Ministry of Justice, Eteläesplanadi 10, P.O. Box 1, FIN-00131 HELSINKI, telèfon +358-0-18251, fax +358-0-1825224”.
Els agents de contacte són:
Sr. Hannu Taimisto Senior Ministerial Secretary Telèfon: +358-0-1825327 Sra. Mirja Kurkinen Senior Ministerial Secretary Telèfon: +358-0-1825321
Període d’efecte: 28/4/1994
Declaració precedent relativa a l’article: 2
França
Declaració consignada en una carta del Ministeri de Justícia de França del 22 de maig del 2003, enregistrada a la Secretaria General el 23 de maig del 2003 – Original en francès i posada al dia mitjançant una carta del Ministeri de Justícia de França del 23 de gener del 2008, enregistrada a la Secretaria General el 28 de gener del 2008 – Original en francès
El Govern de França declara que l’autoritat central als efectes del Conveni és la:
Oficina de Cooperació Civil i Comercial Internacional Direcció d’Afers Civils i de la Justícia
Ministeri de Justícia
13 Place Vendôme
75042 PARIS Cedex 01
França Tel.: +33 (1) 4477.6105 / Fax: +33 (1) 4477.6122
E-mail:[email protected]
Internet: www.justice.gouv.fr
Segrest internacional de menors i drets de visita transfrontereres Persones de contacte:
Sr. Michel RISPE
Magistrat - cap de l’Oficina (llengües de comunicació: francès, castellà i anglès)
Tel.: +33 (1) 4477.6634
Sra. Marie Caroline CELEYRON-BOUILLOT
Magistrada (llengües de comunicació: francès, anglès)
Tel.: +33 (1) 4477.6548
Sra. Hélène VOLANT
Magistrada (llengües de comunicació: francès, anglès)
Tel.: +33 (1) 4477.6676
Sra. Stéphanie LEURQUIN
Jurista (llengües de comunicació: francès, anglès i castellà)
Tel.: +33 (1) 4477.6626
Sra. Magali DOUMENQ
Educadora (llengües de comunicació: francès, anglès)
Tel.: +33 (1) 4486.1456
Sra. Paule PERRIOLLAT
Redactora (llengua de comunicació: francès)
Tel.: +33 (1) 4477.6216
Sra. Arlette URIE
Redactora (llengua de comunicació: francès)
Tel.: +33 (1) 4477.6210
Sra. Vanessa TOGNETTI
Redactora (llengua de comunicació: francès, anglès)
Tel.: +33 (1) 4477.6237
156/193
Període d’efecte: 23/5/2003
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Grècia
Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 8 de març de 1993 - Original en francès
De conformitat amb l’article 27 del Conveni, Grècia declara que fa ús de la possibilitat establerta per l’article 6 apartat 3 del Conveni d’excloure les comunicacions redactades en llengua francesa o anglesa o acompanyades d’una traducció a una d’aquestes dues llengües.
Període d’efecte: 1/7/1993
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 8 de març de 1993 - Original en francès
De conformitat amb l’article 27 del Conveni, Grècia declara que de conformitat amb l’article 17, apartat primer del Conveni, en els casos dels articles 8 i 9, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia poden ser refusats pels motius establerts a l’article 10 del Conveni.
Període d’efecte: 1/7/1993
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en una carta de la Representació Permanent del 5 de gener de 1995, enregistrada a la Secretaria General el 6 de gener de 1995 - Original en francès
Autoritat central:
Sra. Pari KONTODIOU
Ministeri de Justícia
Direcció de Preparació de Lleis, secció 4
96 Ave. Mesogeion
115 27 ATHENES
Tel.: 77 14 186
Fax: 77 07 025 o 77 14 186
Llengua de comunicació: anglès.
Període d’efecte: 6/1/1995
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Hongria
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 4 de febrer del 2004 - Original en anglès
De conformitat amb les disposicions de l’article 17, apartat 1, del Conveni, la República d’Hongria es reserva el dret de refusar el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia, en els casos establerts als articles 8 i 9 o a un d’aquests articles, per aquells motius establerts a l’article 10, apartat 1, lletra a.
Període d’efecte: 1/6/2004
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 4 de febrer del 2004 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, la República d’Hongria nomena el Ministeri de Justícia com a autoritat central que exerceix les funcions establertes al present Conveni.
Període d’efecte: 1/6/2004
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Irlanda
Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 28 de juny de 1991 - Original en anglès
De conformitat amb les disposicions de l’apartat 1 de l’article 17 del Conveni, Irlanda es reserva el dret de refusar el reconeixement o l’execució de les decisions en matèria de custòdia en els casos establerts als articles 8 i 9 o a un d’aquests articles, per cadascun dels motius enumerats a l’article 10.
Període d’efecte: 1/10/1991
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Islàndia
Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 22 de juliol de 1996 - Original en anglès
157/193
De conformitat amb l’article 27, apartat 1, i l’article 6, apartat 3, del Conveni, Islàndia exclou les disposicions de l’article 6, apartat 1 b), en la mesura que estableixen que l’autoritat central de l’estat requerit ha d’acceptar les comunicacions redactades en francès o acompanyades d’una traducció al francès.
Període d’efecte: 1/11/1996
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 22 de juliol de 1996 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 27, apartat 1, i l’article 17, apartat 1, del Conveni, Islàndia fa la reserva segons la qual, en els casos establerts als articles 8 i 9 o a un d’aquests articles, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia poden ser refusats pels motius establerts a l’article 10 del Conveni.
Període d’efecte: 1/11/1996
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en una carta del representant permanent d’Islàndia del 2 de febrer del 2006, enregistrada a la Secretaria General el 7 de febrer del 2006 - Original en anglès, actualitzada mitjançant comunicació del Ministeri de Justícia i de Drets Humans d’Islàndia, datada del 4 de desembre del 2009, confirmada per una comunicació de la Representació permanent d’Islàndia, datada i enregistrada al Secretariat general el 8 de desembre 2009 - Original en anglès
Islàndia declara que l’autoritat central designada als efectes del Conveni és el:
Ministeri de Justícia i dels Drets Humans
Skuggasund
150 Reykjavik
Islàndia
Tel.: +354 545 9000
Fax.: +354 552 7340.
E-mail: [email protected]
Període d’efecte: 7/2/2006
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Itàlia
Declaració efectuada en el moment de la signatura el 20 de maig de 1980 - Original en italià
El Govern italià té la intenció de valer-se, en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, de la facultat de formular les reserves establertes a l’article 17 del Conveni.
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en una carta del representant permanent d’Itàlia, de 27 de febrer de 1995, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 27 de febrer de 1995 - Original en francès
Itàlia retira les declaracions efectuades en el moment de la signatura d’aquest Conveni, el 20 de maig de 1980, i designa com a autoritat central en aplicació de l’article 2 del Conveni el:
“MINISTERO DI GRAZIA E GIUSTIZIA
Ufficio centrale per la giustizia minorile
ROMA”.
Període d’efecte: 1/6/1995
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Letònia
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 15 d’abril del 2002 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 27, apartat 1, i l’article 6, apartat 3, del Conveni, la República de Letònia declara que no accepta les comunicacions redactades en francès o acompanyades d’una traducció a aquesta llengua.
Període d’efecte: 1/8/2002
Declaració precedent relativa als articles: 27, 6
Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 15 d’abril del 2002 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, la República de Letònia declara que l’autoritat central és el Ministeri de Justícia – Brivibas blvd 36, Riga, LV-1536, Letònia (Tel.: +371.7036801, +371.7036716; fax: +371.7210823, +371.7285575; a/e: [email protected] ).
158/193
Període d’efecte: 1/8/2002
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Antiga República Iugoslava de Macedònia
Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 29 de novembre del 2002 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2, l’Antiga República Iugoslava de Macedònia ha designat el Ministeri de Justícia com a autoritat central per exercir les funcions establertes pel Conveni.
Període d’efecte: 1/3/2003
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 29 de novembre del 2002 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 6, apartat 3, del Conveni, l’Antiga República Iugoslava de Macedònia es reserva el dret de no acceptar les comunicacions redactades en anglès o en francès o acompanyades d’una traducció a una d’aquestes dues llengües.
Període d’efecte: 1/3/2003
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 29 de novembre del 2002 - Original en angles
De conformitat amb l’article 17, apartat 1, del Conveni, l’Antiga República Iugoslava de Macedònia es reserva el dret en els casos establerts als articles 8 i 9, de refusar el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors pels motius establerts a l’article 10, apartat 1, del Conveni.
Període d’efecte: 1/3/2003
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Liechtenstein
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 17 d’abril de 1997 - Original en francès
De conformitat amb l’article 6, apartat 3, del Conveni, el Principat de Liechtenstein no aplica l’article 6, apartat 1, lletra b.
Període d’efecte: 1/8/1997
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 17 d’abril de 1997 - Original en francès
De conformitat amb l’article 17, apartat 1, del Conveni, el Principat de Liechtenstein, pels motius establerts a l’article 10, apartat 1, lletres a), b) i d), no aplica en els casos continguts als articles 8 i 9, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors.
Període d’efecte: 1/8/1997
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent de Liechtenstein, del 24 de juny de 1997, enregistrada a la Secretaria General el 25 de juny de 1997 - Original en francès
De conformitat amb l’article 2, el Govern del Principat de Liechtenstein és l’autoritat que té el poder d’exercir les funcions establertes al Conveni esmentat més amunt. El Govern es reserva el dret de delegar aquestes funcions a un ministeri o a una oficina sota la direcció d’aquest últim.
Període d’efecte: 1/8/1997
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Lituània
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 24 de gener del 2003 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 27, apartat 1, i a l’article 17, apartat 1, del Conveni, la República de Lituània declara que, en els casos establerts pels articles 8 i 9 del Conveni o un dels seus articles, la República de Lituània es reserva el dret de refusar el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia per qualsevol dels motius establerts a l’article 10 del Conveni.
Període d’efecte: 1/5/2003
Declaració precedent relativa als articles: 17, 27
Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 24 de gener del 2003 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, la República de Lituània declara que el Ministeri de Justícia de la República de Lituània serà l’autoritat central encarregada d’exercir les funcions establertes al Conveni.
Període d’efecte: 1/5/2003
159/193
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Luxemburg
Declaració efectuada en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació, el 25 de maig de 1983 - Original en francès
Tinc l’honor de notificar-vos que l’autoritat central que exerceix les funcions establertes en aquest Conveni és, a Luxemburg, el fiscal general de l’Estat.
Període d’efecte: 1/9/1983
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Malta
Reserva consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Estrangers de Malta del 18 de novembre de 1994, lliurada al secretari general en el moment de la signatura el 24 de novembre de 1994 - Original en anglès - i confirmada en l’instrument de ratificació dipositat el 22 d’octubre de 1999 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 6, apartat 3, del Conveni, Malta es reserva el dret d’excloure una part de l’aplicació de les disposicions de l’article 6, apartat 1 b), i no accepta les comunicacions en francès o aquelles que vagin acompanyades d’una traducció al francès.
Període d’efecte: 1/2/2000
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Reserva consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Estrangers de Malta del 18 de novembre de 1994, lliurada al secretari general en el moment de la signatura, el 24 de novembre de 1994 - Original en anglès - i confirmada en l’instrument de ratificació dipositat el 22 d’octubre de 1999 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 17, apartat 1, del Conveni, Malta es reserva el dret de refusar el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia, en els casos establerts als articles 8 i 9 o a l’un o l’altre d’aquests articles, per un dels motius establerts a l’article 10, apartat 1 a), b), c) i d).
Període d’efecte: 1/2/2000
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Estrangers de Malta, del 18 de novembre de 1994, lliurada al secretari general en el moment de la signatura el 24 de novembre de 1994 - Original en anglès - i confirmada en l’instrument de ratificació dipositat el 22 d’octubre de 1999 - Original en anglès
En aplicació de l’article 2, apartat 1, l’autoritat central maltesa designada per exercir les funcions establertes al present Conveni és el “Director dels Afers del Menor i de la Família, Departament d’Afers Socials i Família, 469 St Joseph Road, St. Venera, Malta”.
Període d’efecte: 1/2/2000
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Moldàvia
Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Estrangers de Moldàvia del 12 de gener del 2004, dipositada amb l’instrument de ratificació el 14 de gener del 2004 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, el Ministeri d’Educació de la República de Moldàvia ha estat designat com l’autoritat central responsable de la seva aplicació.
Període d’efecte: 1/5/2004
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Montenegro
Declaració consignada en una carta del representant permanent de Sèrbia i Montenegro del 22 de febrer del 2006, enregistrada a la Secretaria General el 22 de febrer del 2006 - Original en anglès - i actualitzada per una carta del Ministeri d’Afers Exteriors de Montenegro del 13 d’octubre del 2006, enregistrada a la Secretaria General el 19 d’octubre del 2006 ‘ Original en anglès
L’autoritat central designada per Montenegro de conformitat amb l’article 2 del Conveni és:
Ministeri de Justícia de la República de Montenegro
81000 Podgorica, No. 3, Vuka Karadzica St.
Tel.: + 381 81 407 502
Fax: + 381 81 407 515
[Nota de la Secretaria: El Comitè de Ministres del Consell d’Europa va decidir en la seva 967a sessió que la República de Montenegro era considerada com a estat part d’aquest Conveni a partir del 6 de juny del 2006]
160/193
Període d’efecte: 6/6/2006
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Noruega
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 17 de gener de 1989 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 17, apartat 1, el Govern de Noruega fa la reserva segons la qual en els casos establerts als articles 8 i 9, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia poden ser refusats per un dels motius establerts a l’article 10.
Període d’efecte: 1/5/1989
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 17 de gener de 1989 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 6, apartat 3, del Conveni, Noruega es reserva el dret de no acceptar les comunicacions redactades en llengua francesa o acompanyades d’una traducció a aquesta llengua.
Període d’efecte: 1/5/1989
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Declaració consignada en una carta de la Representació Permanent de Noruega del 19 de maig de 1989, enregistrada a la Secretaria General el 22 de maig de 1989 - Original en anglès
El Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors del 20 de maig de 1980 va ser signat per Noruega el 17 de gener de 1989. Tinc l’honor d’informar-vos que el Ministeri Reial de Justícia i de Policia, Departament d’Afers Civils, ha estat designat com a autoritat central a l’efecte d’aquest Conveni.
Ministeri Reial de Justícia i de Policia
Departament d’Afers Civils
Postboks 8005 Dep
0030 Norway
Tel.: +4 22 24 54 51
Agents de lligam *
Sra. Linn Krogsveen
Consellera
E-mail: [email protected]
Sr. Jonas Haugsvold
Conseller
E-mail: [email protected]
* Nota de la Secretaria: Aquesta informació ha estat actualitzada mitjançant una comunicació del Ministeri de Justícia i de Policia de Noruega, datada del 20 de novembre del 2009, confirmada per una comunicació del representant permanent de Noruega, datada i enregistrada a la Secretaria General, el 25 de novembre del 2009 - Original en anglès.
Període d’efecte: 22/5/1989
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Declaració consignada en una carta de la Representació Permanent de Noruega del 19 de maig de 1989, enregistrada a la Secretaria General el 22 de maig de 1989 - Original en anglès
De conformitat amb les disposicions de l’article 20, apartat 2, Noruega declara que els acords entre països nòrdics sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors s’apliquen entre els països nòrdics en lloc d’aquest Conveni.
Període d’efecte: 22/5/1989
Declaració precedent relativa a l’article: 20
Països Baixos
Declaració consignada en l’instrument d’acceptació - Original en anglès
El Regne dels Països Baixos accepta el Conveni esmentat per al Regne a Europa.
Període d’efecte: 1/9/1990
Declaració precedent relativa a l’article: 24
Declaració efectuada en el moment del dipòsit de l’instrument d’acceptació, el 23 de maig de 1990 - Original en anglès
161/193
El Govern del Regne dels Països Baixos notifica que en virtut de l’article 2 del Conveni, l’autoritat central que exerceix les funcions establertes al present Conveni és per al Regne a Europa: el Ministeri de Justícia a l’Haia.
Període d’efecte: 1/9/1990
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Declaració consignada en una carta de la Representació Permanent del 29 de juny de 1990, enregistrada a la Secretaria General el 2 de juliol de 1990
En virtut del Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors fet a Luxemburg el 20 de maig de 1980, l’instrument d’acceptació del qual ha estat dipositat pel Regne dels Països Baixos (per al Regne a Europa), el 23 de maig de 1990, tinc l’honor de fer, en nom del meu Govern, la declaració següent:
“El Govern dels Països Baixos considera que l’autorització per executar una decisió de restitució d’un menor en el sentit del Conveni esmentat pot ser refusada quan aquesta acció violi els principis continguts en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals signada a Roma el 4 de novembre de 1950”.
A causa d’una omissió, aquesta declaració no us va ser comunicada, com a dipositari, en el moment del dipòsit de l’instrument d’acceptació.
El Govern dels Països Baixos rectifica el dia d’avui aquest error material comunicant-vos el text de la declaració esmentada que tindrà efecte a la data d’entrada en vigor del Conveni respecte del meu país.
Període d’efecte: 1/9/1990
Declaració precedent relativa a l’article:
Declaració transmesa per nota verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos en data de 19 de setembre de 1995, enregistrada a la Secretaria General el 21 de setembre de 1995 – Original en anglès
El Govern del Regne dels Països Baixos notifica que, en virtut de l’article 2 del Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors, l’autoritat central responsable de l’execució del Conveni esmentat ha estat modificada i és a partir de l’1 de setembre de 1995:
Unitat de Suport per als Afers Legals Prevenció, Protecció dels Joves i Servei de Llibertat Provisional Ministeri de Justícia L’Haia
Persones de contacte:
Sra. C.A.H. Aben; tel.: (070) 370 62 52
Sr. J.A.T. Vroomans; tel.: (070) 370 77 59
Sr. W.J. Augustijn; tel.: (070) 370 62 14; fax: (070) 370 79 17
Període d’efecte: 21/9/1995
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Polònia
Reserva consignada en una carta del representant permanent de Polònia del 8 de novembre de 1995, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 13 de novembre de 1995 – Original en francès
La República de Polònia declara que demana que s’adjunti la traducció en llengua polonesa de les comunicacions a què fa referència l’article 6 i dels documents a què fa referència l’article 13, transmesos pels estats que, en utilitzar la reserva, han exclòs l’aplicació íntegra de l’article 6, apartat 1 b), pel que fa a les dues llengües oficials del Consell d’Europa.
Període d’efecte: 13/11/1995
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Reserva consignada en una carta del representant permanent de Polònia del 8 de novembre de 1995, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 13 de novembre de 1995 - Original en francès
De conformitat amb l’article 17 del Conveni, en els casos establerts pels articles 8 i 9, el reconeixement i l’execució en matèria de custòdia podran ser refusats per cadascun dels motius establerts a l’article 10.
Període d’efecte: 13/11/1995
Declaració precedent relativa a l’article: 17
162/193
Declaració consignada en una carta del representant permanent de Polònia del 8 de novembre de 1995, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 13 de novembre de 1995 – Original en francès
L’autoritat central competent de Polònia designada en virtut de l’article 2 és el Ministeri de Justícia, que exercirà les funcions establertes a aquest Conveni.
Període d’efecte: 13/11/1995
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Portugal
Portugal, del 4 de març del 2008, dipositada a la Secretaria General el 5 de març del 2008 – Original en francès
El Govern de Portugal declara que la informació relativa a l’autoritat central designada per a aquest Conveni es modifica de la manera següent:
DIRECÇÃO-GERAL DE REINSERÇÃO SOCIAL DEL MINISTERI DE JUSTÍCIA
Avenida Almirante Reis, 101
1150-013 LISBOA
Portugal
Tel.: +351 (21) 317 6100
Fax: +351 (21) 317 6171
A/e: [email protected]
Persones de contacte:
Sra. Leonor Furtado
Directora general de Rehabilitació Social
Sra. Cláudia Nunes Graça
Coordinadora
(llengües de comunicació: portuguès, anglès, francès)
Tel.: +351 (21) 317 6100
Sr. Jorge Nuno Santos
(llengües de comunicació: portuguès, anglès, francès)
Tel.: +351 (21) 317 6100
Sra. Cristina Casais de Brito
(llengües de comunicació: portuguès, anglès, francès)
Tel.: +351 (21) 317 6100
Període d’efecte: 5/3/2008
Declaració precedent relativa a l’article: 2
República Txeca
Declaració consignada en una nota verbal de la República Txeca, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 22 de març del 2000 - Original en anglès i txec, actualitzada mitjançant una nota verbal de la Representació Permanent de la República txeca, datada i enregistrada a la Secretaria General l’11 de desembre del 2009 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, la República Txeca designa com a autoritat central per exercir les funcions establertes al Conveni:
Office for International Legal Protection of Children (Urad pro mezinárodneprávni ochranu deti) Silingrovo námesti ¾ 602 00 Brno República Txeca
Telèfon: +420 542 215 522, +420 542 215 443 Fax: +420 542 212 836, +420 542 217 900
E-mail: [email protected]
Període d’efecte: 1/7/2000
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Reserva consignada en una nota verbal de la República Txeca, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 22 de març del 2000 – Original en anglès i txec
De conformitat amb l’article 17, apartat 1 del Conveni, la República Txeca fa la reserva segons la qual, en els casos establerts als articles 8 i 9 del Conveni, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de
163/193
custòdia de menors o el restabliment de la custòdia de menors poden ser refusats pels motius establerts a l’article 10, apartat 1 del Conveni.
Període d’efecte: 1/7/2000
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Romania
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 12 de maig del 2004 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 17, apartat 1, del Conveni, Romania declara que, en els casos establerts als articles 8 i 9, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors pot ser refusat pels motius establerts a l’article 10 del Conveni.
Període d’efecte: 1/9/2004
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en una carta del representant permanent de Romania del 9 de març del 2009, enregistrada a la Secretaria General l’11 de març del 2009 - Original en anglès, actualitzada mitjançant una carta del representant permanent de Romania, datada el 21 de gener del 2010 i enregistrada a la Secretaria General el 22 de gener del 2010 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, Romania declara que les dades de l’autoritat central de Romania han estat actualitzades de la manera següent:
a) Llengua anglesa:
Ministry of Justice
Department of International Law and Treaties Unit of judicial cooperation in civil and commercial matters
Strada Apollodor 17
Sector 5 Bucuresti, Cod 050741
Tel.: +40.37204.1077; +40.37204.1078 (Director’s Office)
Tel.: +40.37204.1083; +40.37204.1217; +40.37204.1218
Fax: +40.37204.1079
Internet: www.just.ro; Email: [email protected] Persona de contacte: Viviana ONACA Ph.d, Director, RO, EN and FR
b) Llengua francesa:
Ministère de la Justice
Direction du Droit International et des Traités
Strada Apollodor 17
Sector 5 Bucuresti, Cod 050741
Tél.: +40.37204.1077; +40.37204.1078 (Bureau du Directeur)
Tél.: +40.37204.1083; +40.37204.1217; +40.37204.1218
Fax: +40.37204.1079
Internet: www.just.ro; Email: [email protected] Agent de liaison: Dr. Viviana ONACA, Directeur, RO, EN et FR
c) Llengua romanesa:
Ministerul Justitiei
Directia Drept international si Tratate
Serviciul Cooperare judiciara internationala în materie civila
Strada Apollodor 17
Sector 5 Bucuresti, Cod 050741
Tel.: +40.37204.1077; +40.37204.1078 (Cabinet Director)
Tel.: +40.37204.1083; +40.37204.1217; +40.37204.1218
Fax: +40.37204.1079
Internet: www.just.ro; Email: [email protected] Persoana de contact: Dr. Viviana ONACA, Director, RO, EN si FR
Període d’efecte: 11/03/2009
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Regne Unit
164/193
Reserva consignada en l’instrument de ratificació, dipositat el 21 d’abril de 1986 - Original en anglès
De conformitat amb les disposicions de l’apartat 1 de l’article 17 del Conveni, el Regne Unit es reserva el dret de refusar, per un dels motius establerts a l’article 10, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia, en els casos establerts als articles 8 i 9 o a un d’aquests articles.
Període d’efecte: 1/8/1986
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 21 d’abril de 1986 - Original en anglès
El Conveni es ratifica només respecte del Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord.
Període d’efecte: 1/8/1986
Declaració precedent relativa a l’article: 24
Declaració consignada en una carta de la Representació Permanent del Regne Unit del 18 d’abril de 1986, lliurada al secretari general en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 21 d’abril de 1986 - Original en anglès
Per tal d’evitar qualsevol dubte, el Regne Unit interpreta l’article 20, apartat 1, d’aquest Conveni en el sentit que cobreix en particular totes les obligacions que el Regne Unit pot tenir respecte a un estat que no sigui part d’aquest Conveni, en virtut del Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, fet a l’Haia el 25 d’octubre de 1980.
Període d’efecte: 1/8/1986
Declaració precedent relativa a l’article: 20
Declaració consignada en una carta del representant permanent del Regne Unit de l’11 de novembre de 1986, enregistrada a la Secretaria General el 13 de novembre de 1986 - Original en anglès
Autoritat central:
Per a Anglaterra i el país de Gal·les: The Lord Chancellor’s Department, Trevelyan House, 30 Great Peter Street, GB-LONDON SW1P 2BY.
Període d’efecte: 13/11/1986
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Declaració consignada en una carta de la Representació Permanent del 26 de juny de 1991, enregistrada a la Secretaria General l’1 de juliol de 1991 - Original en anglès
Tinc l’honor de referir-me al Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors, ratificat pel Regne Unit el 21 d’abril de 1986. De conformitat amb l’article 24, apartat 2, declaro, en nom del Govern del Regne Unit, que el Conveni esmentat s’aplica a l’illa de Man.
Període d’efecte: 1/11/1991
Declaració precedent relativa a l’article: 24
Declaració consignada en una carta del representant permanent del Regne Unit del 15 de novembre de 1996, enregistrada a la Secretaria General el 18 de novembre de 1996 - Original anglès
De conformitat amb l’article 24, apartat 2, del Conveni, el Govern del Regne Unit declara que el Conveni s’estén a les illes Falkland.
Període d’efecte: 1/3/1997
Declaració precedent relativa a l’article: 24
Declaració consignada en una carta del representant permanent del Regne Unit del 15 de novembre de 1996, enregistrada a la Secretaria General el 18 de novembre de 1996 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, el Regne Unit designa com a autoritat central per a les illes Falkland: “the Governor, Government House, Stanley, Falkland Islands”.
Període d’efecte: 1/3/1997
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Declaració consignada en una carta del representant permanent del Regne Unit del 5 de maig de 1998, enregistrada a la Secretaria General el 6 de maig de 1998 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 24, apartat 2, del Conveni, el Govern del Regne Unit declara que el Conveni s’estén a les illes Caiman.
Període d’efecte: 1/9/1998
Declaració precedent relativa a l’article: 24
165/193
Declaració consignada en una carta del representant permanent del Regne Unit de 5 de maig de 1998, enregistrada a la Secretaria General el 6 de maig de 1998 - Original en anglès - i modificada per una carta del representant permanent del Regne Unit de l’11 de setembre de 1999, enregistrada el 14 de setembre de 1998 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, el Govern del Regne Unit designa com a autoritat central per a les illes Caiman: “The Attorney General, Government Administration Building, Grand Cayman, Cayman Islands”.
Període d’efecte: 1/9/1998
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Declaració consignada en una carta del representant permanent del Regne Unit del 14 d’octubre de 1998, enregistrada a la Secretaria General el 15 d’octubre de 1998 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 24, apartat 2, del Conveni, el Govern del Regne Unit declara que el Conveni s’estén a Montserrat.
Període d’efecte: 1/2/1999
Declaració precedent relativa a l’article: 24
Declaració consignada en una carta del representant permanent del Regne Unit del 14 d’octubre de 1998, enregistrada a la Secretaria General el 15 d’octubre de 1998 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, el Govern del Regne Unit designa com a autoritat central per a Montserrat: “The Attorney General, Attorney General’s Chambers, Montserrat, West Indies”.
Període d’efecte: 1/2/1999
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Declaració consignada en una carta del representant permanent del Regne Unit de 15 de desembre de 2005, enregistrada a la Secretaria General el 16 de desembre de 2005 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 24, apartat 2, del Conveni, el Govern del Regne Unit declara que el Conveni s’estén a la Batllia de Jersey.
Període d’efecte: 1/4/2006
Declaració anterior relativa a l’article: 24
Declaració consignada en una carta del representant permanent del Regne Unit del 13 de juny de 2007, enregistrada a la Secretaria General el 15 de juny de 2007 - Original en anglès
De conformitat amb l’article 24, apartat 2, del Conveni, el Govern del Regne Unit declara que el Conveni s’estén a Anguila, ja que es tracta d’un territori del qual el Regne Unit n’assegura les relacions internacionals.
Període d’efecte: 1/10/2007
Declaració anterior relativa a l’article: 24
Sèrbia
Declaració consignada en una carta del representant permanent de Sèrbia i Montenegro del 22 de febrer de 2006, enregistrada a la Secretaria General el 22 de febrer de 2006 - Original en anglès - i actualitzada per una carta del representant permanent de Sèrbia del 20 de juliol de 2006, enregistrada a la Secretaria General el 20 de juliol de 2006 - Original en anglès
L’autoritat central designada per Sèrbia en aplicació de l’article 2 del Conveni és:
Ministeri de Justícia de la República de Sèrbia 1100 Belgrade, No. 22-26, Nemanjina St. Tel.: + 381 11 3616-548 / 3616 549 Fax: + 381 11 3616 419 / 685 672
Període d’efecte: 22/2/2006
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Suècia
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 28 de març de 1989 - Original en anglès
De conformitat amb les disposicions dels articles 27 i 17, Suècia fa la reserva segons la qual en els casos establerts als articles 8 i 9, o en un d’aquests articles, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia poden ser refusats per un dels motius establerts a l’article 10.
Període d’efecte: 1/7/1989
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 28 de març de 1989 - Original en anglès
166/193
De conformitat amb les disposicions de l’article 20, apartat 2, Suècia declara que els acords entre països nòrdics sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors s’apliquen entre els països nòrdics en lloc d’aquest Conveni.
Període d’efecte: 1/7/1989
Declaració precedent relativa a l’article: 20
Declaració continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 28 de març de 1989 - Original en anglès
De conformitat amb les disposicions de l’article 2, el Ministeri d’Afers Estrangers, B.P. 16121, S-10323 STOCKHOLM, es designa com a autoritat central.
Període d’efecte: 1/7/1989
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Suïssa
Reserva efectuada en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 27 de setembre de 1983 - Original en francès
De conformitat amb l’article 27, Suïssa fa ús de la reserva esmentada a l’article 17 segons la qual, en els casos establerts als articles 8 i 9, el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia poden ser refusats pel motiu establert a l’article 10, apartat 1, lletra d), del Conveni.
Període d’efecte: 1/1/1984
Declaració precedent relativa a l’article: 17
Declaració efectuada en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació el 27 de setembre de 1983 - Original en francès
En aplicació de l’article 2 del Títol I del Conveni, Suïssa designa com a autoritat central l’Oficina Federal de Justícia.
Període d’efecte: 1/1/1984
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Turquia
Declaració consignada en una carta de la Representació Permanent de Turquia del 7 d’abril del 2000, enregistrada el 10 d’abril del 2000 - Original en francès
Amb referència al Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors que Turquia ha ratificat el 8 de febrer del 2000, us voldria fer saber que les meves autoritats designen la Direcció General de Dret Internacional i de Relacions Exteriors del Ministeri de Justícia, com a autoritat central que exercirà les funcions establertes al Conveni esmentat.
Les coordenades de la Direcció en qüestió són les següents:
Adalet Bakanligi
Uluslararasi Hukuk ve Dis IiliskilerGenel Müdürlügü
BAKANLIKLAR – KIZILAY
ANKARA
Tel.: 312 425 84 97
Fax: 312 425 02 90.
Període d’efecte: 1/6/2000
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Ucraïna Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 30 de juliol del 2008 – Original en anglès
De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6 del Conveni, Ucraïna declara que els documents previstos a l’article 13 i qualsevol comunicació adreçada a Ucraïna pels estats que hagin fet ús de la reserva relativa a l’exclusió de l’aplicació de l’apartat 1.b de l’article 6, han de ser redactats en ucraïnès o han d’anar acompanyats de la traducció a l’ucraïnès.
Període d’efecte: 1/11/2008
Declaració precedent relativa a l’article: 6
Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 30 de juliol del 2008 – Original en anglès
De conformitat amb l’article 17 del Conveni, Ucraïna declara que, per als motius que preveu l’article 10 del Conveni, en els casos previstos pels articles 8 i 9, Ucraïna es reserva el dret de denegar el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a la custòdia que li siguin adreçades.
167/193
Període d’efecte: 1/11/2008
Declaració precedent relativa als articles: 10, 17
Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 30 de juliol del 2008 – Original en anglès
De conformitat amb l’article 2 del Conveni, Ucraïna declara que el Ministeri de Justícia d’Ucraïna és l’autoritat central d’Ucraïna designada per exercir les funcions previstes pel Conveni.
Període d’efecte: 1/11/2008
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Xipre Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 13 de juny de 1986 - Original en anglès
El Govern de la República de Xipre designa, de conformitat amb les disposicions de l’article 2 del Conveni, el ministre de Justícia, Ministeri de Justícia, Nicòsia, com a autoritat central.
Període d’efecte: 1/10/1986
Declaració precedent relativa a l’article: 2
Declaració i reserves del Principat d’Andorra relatives als articles 2, 6 i 17 del Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors
Declaració relativa a l’article 2
“De conformitat amb allò que disposa l’article 2 del Conveni, el Principat d’Andorra designa l’autoritat central següent encarregada de complir les obligacions que li són imposades pel Conveni:
Departament d’Interior Carretera de l’Obac s/n. Edifici administratiu de l’Obac Tel.: +376 872 080 Fax: +376 869 250”
Reserva relativa a l’article 6
“De conformitat amb l’article 27 i en aplicació de les disposicions diverses de l’article 6 del Conveni, el Principat d’Andorra només accepta les comunicacions adreçades a la seva autoritat central redactades en català (6.1a) o en francès (6.1b), o que vagin acompanyades d’una traducció a una d’aquestes llengües.”
Reserva relativa a l’article 17
“De conformitat amb allò què disposa l’apartat 1 de l’article 27 i en aplicació de l’apartat primer de l’article 17 del Conveni, el Principat d’Andorra declara que es reserva el dret, en els casos establerts en els articles 8 i 9, de refusar el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia dels menors, pels motius establerts en l’apartat 1 de l’article 10.”
168/193
Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, fet a l’Haia el 25 d’octubre
de 1980
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de desembre del 2010 ha aprovat l’adhesió alsegüent:
Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, fet a l’Haia el 25 d’octubre de 1980
El flux migratori continental i transoceànic cada cop més freqüent i constant després de la Segona GuerraMundial ha tingut conseqüències importants en tots els àmbits de la societat, i la família no n’ha estatl’excepció. El concepte tradicional de família entès com el conjunt de persones del mateix llinatge haquedat immers dins d’una definició més contemporània i més àmplia que abasta qualsevol grup de personesemparentat entre si, amb independència del seu origen, raça, cultura o, fins i tot, sexe.
És precisament aquesta nova situació la que ha posat en relleu nous conflictes fins ara poc freqüents enl’àmbit familiar. Entre aquests, els que han preocupat més la comunitat internacional han estat els queafectaven els més vulnerables de tots i els que més necessitat tenien d’una tutela efectiva dels seus drets: elsmenors.
El dret internacional privat esdevé llavors l’única eina possible per posar ordre davant dels conflictes decivilitzacions i cultures. La proliferació en aquestes últimes dècades de nous convenis multilaterals enl’àmbit de les relacions privades són un exemple clar de l’amplitud i l’abast dels problemes als qualss’enfronta una societat cada cop més globalitzada.
El Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors va ser aprovat el 25 d’octubre de1980 durant la catorzena sessió de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat amb l’objectiud’aconseguir el retorn immediat a la residència habitual de tots els menors desplaçats o retingutsil·lícitament a l’estranger per part, normalment, d’un dels seus progenitors. En l’actualitat hi ha 80 estatspart.
Fins ara a Andorra, l’única via possible a l’abast d’un particular per intentar recuperar la custòdia d’unmenor desplaçat a un altre estat, es realitzava, un cop obtinguda una sentència favorable, a través d’unprocediment conegut com exequàtur.
L’exequàtur és un procediment que té per objecte determinar si és possible atorgar a una decisió estrangera,de conformitat amb l’ordenament jurídic de l’estat que verifica, un reconeixement que en permeti elcompliment en aquell estat. En els casos que tracta el Conveni, un particular podia demanar elreconeixement i l’execució a l’estat on s’havia refugiat el cònjuge/tutor trànsfuga d’una decisió judicial queel condemnava al lliurament i a la restitució del menor al seu entorn habitual de residència.
Cal tenir en compte, però, que aquesta via llarga i costosa pot arribar a no tenir l’efecte perseguit, ja que elsestats també procuren protegir els seus nacionals i descendents restablint-los una normalitat legal al seunou lloc de residència, i per tant, no reconeixent ni respectant una situació de dret anterior.
Atès que la Llei transitòria de procediments judicials no estableix en el seu articulat cap procedimentconcret per als casos de segrest de menors; tenint en compte que del Conveni es desprèn la necessitat quel’estat part es doti de mecanismes interns específics per ordenar el retorn del menor objecte d’un segrestinternacional, i considerant finalment que és imprescindible una actuació ràpida per part de totes lesautoritats implicades en un cas d’aquesta natura, és necessari adoptar una normativa específica a l’abast dela justícia que pugui tractar aquests casos amb l’eficàcia i la celeritat que la situació exigeix, i amb l’objectiud’assegurar un retorn ràpid del menor al seu lloc de residència habitual.
A Andorra, atesa la diversitat cultural i d’origen de la seva població, són freqüents els matrimonis entreparelles de nacionalitats diferents. Aquesta circumstància dóna lloc sovint al fet que, un cop acabada larelació, un dels cònjuges torni al seu país d’origen amb els fills del matrimoni, andorrans o no, fet queinterromp clarament l’exercici del dret de visita a favor del progenitor que es queda.
Amb l’adhesió al Conveni, i un cop es donin les condicions necessàries, els ciutadans, les institucions i elsorganismes andorrans podran exigir als països membres del Conveni el retorn dels seus menors traslladats iretinguts il·lícitament en un altre estat. De la mateixa manera, ho podran demanar els ciutadans, lesinstitucions i els organismes estrangers privats de la custòdia d’un menor que hagi passat a residir al nostrepaís. D’aquí ve que la necessitat de formar part del Conveni esdevingui també per al Principat una mesuraefectiva de protecció dels infants.
Es tracta d’un instrument breu (només 36 articles dedicats al procediment) de cooperació entre estats, queintenta resoldre al més ràpidament possible, sense entrar en el fons de la qüestió, les situacions que posen
169/193
en perill l’exercici efectiu dels drets de custòdia i visita dels progenitors sobre els seus fills o les institucionso organismes a càrrec seu, i persegueix el restabliment immediat de l’statu quo, o sigui, el retorn a lanormalitat i a l’estabilitat emocional i social dels infants desplaçats o retinguts il·lícitament en un altre estat.Aquest desplaçament o retenció il·lícita queden definits al Conveni com a segrest.
L’objectiu principal del Conveni és, com s’ha dit, assegurar el retorn ràpid dels menors traslladats oretinguts de manera il·lícita en un altre estat (article 1). La celeritat és un factor molt important, per aquestmotiu, es demana a tots els estats membres que prenguin les mesures necessàries perquè l’aplicació delsobjectius del Conveni es faci a través dels procediments més expeditius de què l’estat disposi –procediments d’urgència (article 2). A aquest efecte, les autoritats centrals designades també han decooperar entre elles i promoure la cooperació entre les autoritats judicials o administratives competents enel seu país que tractin aquests assumptes per assegurar el retorn immediat dels menors al seu lloc deresidència habitual (article 7 i 11).
Entre altres coses, el Conveni fixa l’edat de 16 anys com el límit màxim per exigir el retorn dels menors(article 4). Cal recordar que, en la majoria dels ordenaments jurídics, els majors de 16 anys poden serobjecte d’emancipació per diversos motius adquirint un complement de capacitat que els permet actuaramb més flexibilitat en el món del dret. Sovint, els menors poden, en alguns casos, decidir lliurement el seulloc de residència a partir dels catorze anys. Per tant, el consentiment del menor és clau a l’hora de decidirel seu possible retorn d’acord amb la seva edat i el seu grau de maduresa emocional. D’aquí ve aquest límitd’edat.
Una de les peces clau d’aquest instrument internacional és precisament la designació d’una autoritat centralcompetent encarregada del compliment de les obligacions del Conveni (article 6). Donada la naturalesad’aquest instrument internacional, en què la implicació dels serveis de policia per la localització del menor il’actuació dels òrgans judicials per la ràpida resolució del cas són totalment indispensables, s’ha consideratoportú designar el Departament d’Interior com a autoritat central competent per tractar i coordinar elscasos objecte del Conveni.
El Conveni privilegia, doncs, la relació entre autoritats competents en la resolució del conflicte, malgrat queno descarta que els particulars puguin adreçar-se directament a les autoritats judicials o administratives decada estat en concret en aplicació o no de les disposicions del Conveni (article 29).
Les autoritats centrals tenen atribuïdes unes funcions principals que poden fer efectives directament o ambel concurs d’intermediaris i que van des de localitzar el menor; fins a prevenir nous perills o perjudicis per ales parts; garantir-ne el lliurament voluntari o organitzar un arranjament amistós entre els litigants, iinformar sobre la situació social de l’infant o sobre qualsevol altre aspecte relacionat amb l’aplicació delConveni (article 7). El text no regula, però, l’estructura i l’acció d’aquestes autoritats i ho remet a lalegislació interna de cada estat perquè considera que poden tenir ja uns procediments concrets per resoldreaquests casos.
Les autoritats dels estats requerits podran denegar el retorn del menor quan la persona que ho sol·licita noexercia de manera efectiva la custòdia que s’invoca abans del desplaçament, o quan fins i tot l’haviaconsentit, o quan es demostri que el retorn pot exposar el menor a un perill físic o psíquic –maltractamentso abusos, o una situació intolerable– concepte més ampli que pot incloure fins i tot la circumstància que elmenor hagi de conviure amb drogoaddictes o amb persones que puguin afectar de manera negativa el seucreixement normal (article 13). I, finalment, quan no ho permetin els principis fonamentals de l’estatrequerit en matèria de protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals (article 20). O sigui, perqüestions d’ordre públic. Un exemple: quan el menor pertany a una minoria ètnica que en l’estat requeritsigui objecte d’extermini.
Finalment, i només per explicar el significat de l’article 33 del Conveni, cal comentar que, malgrat que nose’n desprèn de la redacció, la intenció dels participants de la catorzena sessió de la Conferència de l’Haiaera limitar l’aplicació d’aquest instrument a l’àmbit internacional i qualificar com a interns tots els conflictesque sorgeixen entre divisions territorials d’un mateix estat. En aquests casos, els problemes es resolen de lamateixa manera que ho faria un estat amb un ordenament jurídic únic.
Amb relació a les reserves que el Conveni permet efectuar, s’ha considerat apropiat formular la relativa al’article 24 ja que en el moment de la ratificació, de l’acceptació, de l’aprovació o de l’adhesió, els estatspoden oposar-se a la utilització de la llengua francesa o de l’anglesa, però en cap cas de totes dues. En el casd’Andorra, s’ha considerat adequada, atesa la nostra història, les estretes relacions institucionals amb el paísveí i la nostra condició d’estat membre de l’Organització Internacional de la Francofonia, formular unareserva amb relació a l’ús de la llengua anglesa, en el sentit que l’autoritat central andorrana nomésacceptarà demandes, comunicacions o altres documents redactats en la llengua original si vanacompanyades d’una traducció al català, o, quan això no sigui factible, d’una traducció al francès.
A més a més, les autoritats centrals tenen l’obligació de no imposar cap despesa derivada del complimentdel Conveni, principalment en relació amb les despeses derivades dels procediments judicials o de la
170/193
participació d’advocats o assessors legals. Només poden demanar les que es derivin de l’operació de retorndel menor. Igual com ho han fet la majoria d’estats parts, Andorra ha formulat una reserva en aquest sentit.
Tenint en compte les consideracions exposades, s’aprova:
L’adhesió al Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, fet a l’Haia el 25d’octubre de 1980.
El Ministeri d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals donarà a conèixer la data d’entrada en vigord’aquest Conveni per a Andorra.
Casa de la Vall, 16 de desembre del 2010
Josep Dallerès Codina
Síndic General
Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem lapublicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es puguilliurar l’instrument de ratificació corresponent.
Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília
President de la Bisbe d’Urgell
República Francesa
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
Conveni
sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors
Els estats signataris d’aquest Conveni,
Profundament convençuts que l’interès del menor té una importància primordial en tot allò relatiu a la sevacustòdia,
Amb la finalitat de protegir el menor, en l’àmbit internacional, contra els efectes perjudicials d’undesplaçament o d’una retenció il·lícits, i d’establir procediments a fi de garantir el retorn immediat delmenor a l’estat de la seva residència habitual, com també de garantir la protecció del dret de visita,
Decideixen, a aquest efecte, concloure un Conveni i acorden les disposicions següents:
Capítol I - Àmbit d’aplicació del Conveni
Article 1
Aquest Conveni té per objecte:
a) garantir el retorn immediat dels menors desplaçats o retinguts il·lícitament en qualsevol estat contractant;
b) fer respectar de manera efectiva als altres estats contractants els drets de custòdia i de visita queexisteixen en un estat contractant.
Article 2
Els estats contractants adopten totes les mesures adequades per garantir, dins els límits del seu territori, laconsecució dels objectius del Conveni. A aquest efecte, han de recórrer als seus procediments d’urgència.
Article 3
El desplaçament o la retenció d’un menor són considerats il·lícits:
a) quan infringeixen el dret de custòdia atribuït a una persona, a una institució o a qualsevol altreorganisme, individualment o conjuntament, sota la legislació d’un estat on el menor tenia la seva residènciahabitual, de forma immediatament anterior al seu desplaçament o a la seva retenció; i
b) quan en el moment del desplaçament o de la retenció, aquest dret era exercit de manera efectiva,conjuntament o individualment, o bé ho hauria estat en cas de no haver-se produït el desplaçament o laretenció.
El dret de custòdia esmentat en la lletra a pot haver-se constituït, concretament, mitjançant una atribucióde ple dret, una decisió judicial o administrativa, o un acord vigent segons la legislació d’aquest estat.
Article 4
El Conveni s’aplica a qualsevol menor que tenia la seva residència habitual en un estat contractant de formaimmediatament anterior a la vulneració del dret de custòdia o de visita. L’aplicació del Conveni cessa quanel menor ateny l’edat dels 16 anys.
Article 5
171/193
En el sentit d’aquest Conveni:
a) el “dret de custòdia” inclou el dret relatiu a la cura del menor, i més concretament, el dret de decidir elseu lloc de residència.
b) el “dret de visita” inclou el dret d’endur-se el menor durant un període limitat a un lloc que no sigui el dela seva residència habitual.
Capítol II - Autoritats centrals
Article 6
Cada estat contractant designa una autoritat central encarregada de complir les obligacions que li sónimposades pel Conveni.
Un estat federal, amb més d’un ordenament jurídic o un estat amb organitzacions territorials autònomes,pot designar lliurement més d’una autoritat central i determinar l’abast territorial de les facultats de cadaautoritat. L’estat que empra aquesta facultat ha de designar l’autoritat central a la qual es poden adreçar lesdemandes, per tal que siguin trameses a l’autoritat central competent en el si d’aquest estat.
Article 7
Les autoritats centrals han de cooperar entre elles i promoure una col·laboració entre les autoritatscompetents en els seus estats respectius, per tal de garantir el retorn immediat dels menors i realitzar elsaltres objectius d’aquest Conveni.
Més concretament, han d’adoptar totes les mesures adequades, directament o mitjançant qualsevolintermediari per:
a) localitzar un menor desplaçat o retingut il·lícitament;
b) prevenir nous perills per al menor o perjudicis per a les parts afectades, adoptant o fent adoptar mesuresprovisionals;
c) garantir el lliurament voluntari del menor o facilitar un arranjament amistós;
d) intercanviar, si es considera necessari, informacions relatives a la situació social del menor;
e) proporcionar informacions generals relatives a la legislació del seu estat pel que fa a l’aplicació delConveni;
f) iniciar o afavorir la incoació d’un procediment judicial o administratiu, a fi d’obtenir el retorn del menori, si escau, permetre l’organització o l’exercici efectiu del dret de visita;
g) proveir o facilitar, si escau, l’obtenció d’assistència judicial i jurídica, incloent-hi la participació d’unadvocat;
h) garantir en l’àmbit administratiu, si és necessari i convenient, el retorn sense perill del menor;
i) informar-se mútuament sobre el funcionament del Conveni i, tant com es pugui, eliminar els obstaclesque n’impedeixin l’aplicació.
Capítol III - Retorn del menor
Article 8
La persona, la institució o l’organisme que declara que un menor ha estat desplaçat o retingut vulnerant eldret de custòdia pot adreçar-se, sia a l’autoritat central de la residència habitual del menor, sia a l’autoritatcentral de qualsevol altre estat contractant, a fi que aquestes autoritats prestin la seva assistència per garantirel retorn del menor.
La demanda ha d’incloure:
a) informacions sobre la identitat del demandant, del menor i de la persona respecte de la qual s’al·lega ques’ha endut o ha retingut el menor;
b) la data de naixement del menor, si es pot obtenir;
c) els motius sobre els quals es basa el demandant per sol·licitar el retorn del menor;
d) totes les informacions disponibles sobre el parador del menor i la identitat de la persona amb la qual,presumiblement, es troba;
Es pot acompanyar o completar la demanda amb:
e) una còpia autèntica de qualsevol decisió o de qualsevol acord que puguin ser útils;
f) un certificat o una declaració jurada relatius al dret de l’estat en la matèria, emesa per l’autoritat central,
172/193
per una altra autoritat competent de l’estat de la residència habitual, o per un altra persona qualificada;
g) qualsevol altre document útil.
Article 9
Quan l’autoritat central a qui s’adreça una demanda en virtut de l’article 8 tingui motius per creure que elmenor es troba en un altre estat contractant, ha de trametre aquesta demanda directament i sense demora al’autoritat central d’aquest estat contractant i ha d’informar l’autoritat central que ho demanava o eldemandant, segons sigui el cas.
Article 10
L’autoritat central de l’estat on es troba el menor ha d’adoptar o fer adoptar totes les mesures apropiadesper tal d’aconseguir que es lliuri el menor de manera voluntària.
Article 11
Les autoritats judicials o administratives de qualsevol estat contractant han d’actuar de forma urgent a fid’obtenir el retorn del menor.
En cas que l’autoritat judicial o administrativa a qui s’ha adreçat una demanda no adopti una decisió dinsun termini de sis setmanes a partir de la data de presentació de la demanda, el demandant o l’autoritatcentral de l’estat requerit pot sol·licitar, per iniciativa pròpia o mitjançant una demanda de l’autoritat centralde l’estat requeridor, una declaració sobre els motius d’aquest retard. Si l’autoritat central de l’estat requeritrep la resposta, l’ha de trametre a l’autoritat central de l’estat requeridor, o si escau, al demandant.
Article 12
Quan un menor ha estat desplaçat o retingut il·lícitament d’acord amb les condicions establertes en l’article3, i quan ha transcorregut un període de menys d’un any des del moment del desplaçament o de la retenciófins al moment de la presentació de la demanda davant l’autoritat judicial o administrativa de l’estatcontractant on es troba el menor, l’autoritat requerida n’ha d’ordenar el retorn immediat.
L’autoritat judicial o administrativa, fins i tot quan se li adreça la demanda després de l’expiració del períoded’un any esmentat en l’apartat anterior, també ha d’ordenar el retorn del menor, llevat que es demostri queel menor s’ha integrat en el seu nou entorn.
Quan l’autoritat judicial o administrativa de l’estat requerit té motius per creure que el menor ha estatdesplaçat a un altre estat, pot decretar la suspensió del procediment o denegar la demanda de retorn delmenor.
Article 13
No obstant les disposicions de l’article anterior, l’autoritat judicial o administrativa de l’estat requerit no tél’obligació d’ordenar el retorn del menor quan la persona, la institució o l’organisme que s’oposa al seuretorn estableix que:
a) la persona, la institució o l’organisme que era responsable de la cura del menor no exercia de maneraefectiva el dret de custòdia en el moment del desplaçament o de la retenció, o havia consentit o assentitposteriorment aquest desplaçament o aquesta retenció, o
b) existeix un risc greu que el retorn del menor l’exposi a un perill físic o psíquic, o el situï d’alguna maneraen una situació intolerable;
L’autoritat judicial o administrativa també pot denegar l’ordre de retorn del menor si constata que aquestdarrer s’oposa al seu retorn i que ha atès una edat i una maduresa en què resulta convenient prendre enconsideració la seva opinió.
Tenint en compte les circumstàncies esmentades en aquest article, les autoritats judicials o administrativeshan de considerar totes les informacions proporcionades per l’autoritat central o per qualsevol altraautoritat competent de l’estat de la residència habitual del menor, referents a la seva situació social.
Article 14
Per determinar l’existència d’un desplaçament o d’una retenció il·lícita d’acord amb el que preveu l’article 3,l’autoritat judicial o administrativa de l’estat requerit pot considerar directament el dret i les decisionsjudicials o administratives reconegudes formalment o no reconegudes com a tal a l’estat de la residènciahabitual del menor, sense haver de recórrer als procediments específics per tal de provar aquest dret, o peral reconeixement de decisions estrangeres que serien altrament aplicables.
Article 15
Les autoritats judicials o administratives d’un estat contractant poden demanar, abans d’ordenar el retorndel menor, que el demandant obtingui de les autoritats de l’estat on resideix habitualment el menor, unadecisió o un certificat on es constati que el desplaçament o la retenció del menor ha estat il·lícita, d’acordamb el que preveu l’article 3 del Conveni, sempre que aquesta decisió o aquest certificat es pugui obtenir enaquest estat. Les autoritats centrals dels estats contractants presten la seva assistència al demandant, sempre
173/193
que sigui possible, per poder obtenir aquesta decisió o aquest certificat.
Article 16
Després d’haver estat informades sobre el desplaçament il·lícit o la retenció d’un menor, d’acord amb elque preveu l’article 3, les autoritats judicials o administratives de l’estat contractant on el menor ha estatdesplaçat o retingut, no poden adoptar cap decisió sobre qüestions de fons del dret de custòdia fins que noes reuneixin les condicions d’aquest Conveni per a un retorn del menor, o fins que no hagi transcorregutun període raonable sense que s’hagi interposat una demanda en aplicació del Conveni.
Article 17
El fet que s’hagi adoptat una decisió relativa a la custòdia, o que aquesta decisió sigui susceptible de serreconeguda en l’estat requerit, no pot justificar la denegació del lliurament del menor en el marc d’aquestConveni, però les autoritats judicials o administratives de l’estat requerit poden tenir en compte els motiusd’aquesta decisió si queden inclosos en el marc d’aplicació d’aquest Conveni.
Article 18
Les disposicions d’aquest capítol no limiten les facultats de l’autoritat judicial o administrativa de poderordenar, en qualsevol moment, el retorn del menor.
Article 19
Una decisió relativa al retorn del menor adoptada en el marc del Conveni no afecta les qüestions de fonsdel dret de custòdia.
Article 20
El retorn del menor, de conformitat amb les disposicions de l’article 12, pot ser denegat quan no hopermetin els principis fonamentals de l’estat requerit en matèria de salvaguarda dels drets humans i de lesllibertats fonamentals.
Capítol IV - Dret de visita
Article 21
Una demanda relativa a l’organització o a la protecció de l’exercici efectiu d’un dret de visita pot seradreçada a l’autoritat central d’un estat contractant, emprant les mateixes modalitats existents per a unademanda relativa al retorn d’un menor.
Les autoritats centrals estan subjectes a les obligacions de cooperació, d’acord amb el que preveu l’article 7,per tal de garantir l’exercici pacífic del dret de visita, d’acomplir qualsevol condició a la qual l’exercicid’aquest dret s’hagi de sotmetre, i d’eliminar, sempre que sigui possible, els obstacles que puguin oposar-s’hi.
Les autoritats centrals, directament o mitjançant intermediaris, poden iniciar o afavorir un procedimentlegal per tal d’organitzar o protegir el dret de visita i les condicions a les quals l’exercici d’aquest drets’hauria de sotmetre.
Capítol V - Disposicions generals
Article 22
No es pot imposar cap fiança o dipòsit, sigui quina sigui la seva denominació, per garantir el pagament deles costes i les despeses en el marc dels procediments judicials o administratius que preveu aquest Conveni.
Article 23
No s’exigeix cap legalització ni formalitat similar en el marc d’aquest Conveni.
Article 24
Qualsevol demanda, comunicació o altre document s’han d’enviar a l’autoritat central de l’estat requerit enla llengua original, i s’han d’acompanyar d’una traducció en la llengua oficial o en una de les llengües oficialsde l’estat requerit o, quan aquesta traducció sigui difícilment realitzable, d’una traducció en francès o enanglès.
Tanmateix, un estat contractant pot oposar-se, si ha formulat la reserva prevista a l’article 42, a la utilitzaciódel francès o de l’anglès, però no a les dues, en qualsevol demanda, comunicació o altre document adreçat ala seva autoritat central.
Article 25
174/193
Els nacionals d’un estat contractant i les persones que resideixen habitualment en aquest estat tenen el dret,en relació amb tot el que fa referència a l’aplicació del Conveni, de rebre assistència judicial i jurídica enqualsevol altre estat contractant, en les mateixes condicions que si fossin ells mateixos nacionals d’aquestaltre estat i hi tinguessin la seva residència habitual.
Article 26
Cada autoritat central ha de costejar les seves pròpies despeses quan apliqui el Conveni.
L’autoritat central i els altres serveis públics dels estats contractants no poden imposar cap despesa relativaa les demandes interposades en aplicació del Conveni. En especial, no poden reclamar al demandant elpagament de les costes i despeses del procés o, eventualment, les despeses derivades de la participació d’unadvocat. No obstant això, poden demanar la satisfacció de les despeses contretes o que es puguin contraureen relació amb les operacions vinculades al retorn del menor.
Tanmateix, un estat contractant, si ha formulat la reserva prevista a l’article 42, pot declarar que no estàobligat a costejar les despeses esmentades en l’apartat anterior, derivades de la participació d’un advocat oassessor jurídic, o les despeses judicials, llevat que el seu cost pugui ser cobert pel seu sistema d’assistènciajudicial i jurídica.
Ordenant el retorn del menor o resolent sobre el dret de visita en el marc del Conveni, l’autoritat judicial oadministrativa, si escau, pot fer responsable la persona que ha desplaçat o retingut el menor, o que haimpedit l’exercici del dret de visita, del pagament de totes les despeses necessàries contretes pel demandanto en el seu nom, en particular les despeses de viatge, de representació judicial del demandant o de retorndel menor, com també el pagament de totes les despeses i les costes ocasionades per la localització delmenor.
Article 27
Quan és manifest que les condicions requerides pel Conveni no es compleixen o que la demanda manca defonament, una autoritat central no té l’obligació d’acceptar aquesta demanda. En aquest cas, informaimmediatament el demandant o, si escau, l’autoritat central que li ha tramès la demanda, sobre els motiusde la denegació.
Article 28
Una autoritat central pot exigir que la demanda s’acompanyi d’una autorització escrita que li atorgui elpoder d’actuar en nom del demandant, o de designar un representant habilitat per actuar en nom seu.
Article 29
El Conveni no impedeix la facultat de la persona, de la institució o de l’organisme que pretén que hi hahagut violació del dret de custòdia o de visita, d’acord amb el que disposen els articles 3 o 21, d’adreçar-sedirectament a les autoritats judicials o administratives dels estats contractants, en aplicació o no de lesdisposicions del Conveni.
Article 30
Qualsevol demanda, interposada davant l’autoritat central o directament davant les autoritats judicials oadministratives d’un estat contractant en aplicació del Conveni, com també qualsevol document oinformació annexa o lliurat per una autoritat central, són admissibles davant els tribunals o les autoritatsadministratives dels estats contractants.
Article 31
En relació amb un estat que en matèria de custòdia de menors disposa de dos o més ordenaments jurídicsaplicables en divisions territorials diferents:
a) qualsevol referència a la residència habitual dins d’aquest estat s’entén com a referència a la residènciahabitual en una divisió territorial d’aquest estat;
b) qualsevol referència a la llei de l’estat de residència habitual s’entén com a referència a la llei de la unitatterritorial dins la qual el menor té la seva residència habitual.
Article 32
En relació amb un estat que en matèria de custòdia de menors disposa de dos o més lleis aplicables acategories diferents de persones, qualsevol referència a la legislació d’aquest estat s’entén que es refereix a lallei que l’estat hi designa com aplicable.
Article 33
175/193
Un estat amb diverses divisions territorials que tenen les seves pròpies lleis en matèria de custòdia demenors no està obligat a aplicar aquest Conveni de la mateixa manera que un estat amb un ordenamentjurídic únic no estaria obligat a fer-ho.
Article 34
En les matèries a les quals s’aplica, el Conveni preval sobre el Conveni del 5 d’octubre de 1961 relatiu a lacompetència de les autoritats i a la llei aplicable en matèria de protecció de menors, entre els estats partd’ambdós Convenis. D’altra banda, aquest Conveni no impedeix que un altre instrument internacional quevinculi l’estat d’origen i l’estat requerit, o que el dret no convencional de l’estat requerit, siguin emprats pertal d’obtenir el retorn del menor que ha estat desplaçat o retingut il·lícitament, o per tal d’organitzar el dretde visita.
Article 35
El Conveni s’aplica entre els estats contractants només en cas de segrests o retencions il·lícites que s’haginproduït després de la seva entrada en vigor en aquests estats.
Si una declaració ha estat emesa de conformitat amb els articles 39 o 40, la referència a un estat contractantesmentada en el paràgraf anterior s’entén com a referència a la unitat o a les divisions territorials a les qualsel Conveni s’aplica.
Article 36
Res en aquest Conveni impedeix que dos o més estats contractants, per tal de reduir les restriccions a lesquals pot ser sotmès el retorn del menor, convinguin derogar aquelles disposicions del Conveni que puguinimplicar algun tipus de restricció.
Capítol VI - Disposicions finals
Article 37
El Conveni s’obre a la signatura dels estats que eren membres de la Conferència de l’Haia de DretInternacional Privat durant la seva catorzena sessió.
Es ratifica, s’accepta o s’aprova i els instruments de ratificació, acceptació o aprovació s’han de dipositarprop del Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos.
Article 38
Qualsevol altre estat pot adherir-se al Conveni.
L’instrument d’adhesió s’ha de dipositar al Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos.
El Conveni entra en vigor, per a l’estat que s’hi adhereix, el primer dia del tercer mes següent al dipòsit delseu instrument d’adhesió.
L’adhesió és efectiva únicament entre l’estat que s’adhereix i els estats contractants que han emès unadeclaració d’acceptació d’aquesta adhesió. Una declaració d’aquest tipus també ha de ser emesa perqualsevol estat membre que ratifiqui, accepti o aprovi el Conveni després d’una adhesió. Aquesta declaraciós’ha de dipositar al Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos, i aquest n’ha d’enviar unacòpia certificada a cada estat contractant per via diplomàtica.
El Conveni entra en vigor entre l’estat que s’hi adhereix i l’estat que ha emès la declaració acceptant aquestaadhesió el primer dia del tercer mes següent al dipòsit de la declaració d’acceptació.
Article 39
Qualsevol estat, en el moment de la signatura, de la ratificació, de l’acceptació, de l’aprovació o del’adhesió, pot declarar que el Conveni es fa extensiu al conjunt de territoris dels quals assumeix les relacionsinternacionals, o a un o diversos d’aquests territoris. Aquesta declaració és efectiva a partir del moment enquè el Conveni entra en vigor per a aquest estat.
Aquesta declaració, com també qualsevol extensió posterior, s’ha de notificar al Ministeri d’AfersEstrangers del Regne dels Països Baixos.
Article 40
Si un estat contractant comprèn dues o més divisions territorials en les quals s’apliquen legislacionsdiferents pel que fa a les matèries regulades per aquest Conveni pot, en el moment de la signatura, de laratificació, de l’acceptació, de l’aprovació o de l’adhesió, declarar que aquest Conveni s’aplica a totes les
176/193
divisions territorials o només a una o diverses d’aquestes, i en qualsevol moment pot modificar aquestadeclaració per mitjà d’una nova declaració.
Aquesta declaració s’ha de notificar al Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos i ha dedeclarar de manera expressa les divisions territorials a les quals s’aplica el Conveni.
Article 41
Quan un estat contractant té un sistema de govern en virtut del qual els poders executiu, judicial i legislatiues reparteixen entre les autoritats centrals i altres autoritats d’aquest estat, la signatura, la ratificació,l’acceptació, l’aprovació del Conveni o l’adhesió a aquest Conveni, o una declaració emesa en virtut del’article 40, no implica cap tipus de conseqüència pel que fa a la distribució interna dels poders en aquestestat.
Article 42
Qualsevol estat contractant pot, com a màxim en el moment de la ratificació, de l’acceptació, de l’aprovacióo de l’adhesió, o en el moment d’emetre una declaració en virtut dels articles 39 o 40, formular una oambdues reserves previstes a l’article 24 i a l’apartat 3 de l’article 26. No s’admet cap altra reserva.
Qualsevol estat pot retirar, en qualsevol moment, una reserva que hagi pogut formular. Aquesta retiradas’ha de notificar al Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos.
La reserva deixa de ser efectiva el primer dia del tercer mes següent a la notificació esmentada en l’apartatanterior.
Article 43
El Conveni entra en vigor el primer dia del tercer mes següent al dipòsit del tercer instrument de ratificació,d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió previst als articles 37 i 38.
Posteriorment, el Conveni entra en vigor:
1) per a cada estat que ratifiqui, accepti, aprovi o que s’adhereixi posteriorment, el primer dia del tercer messegüent al dipòsit del seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió.
2) per als territoris o divisions territorials als quals el Conveni s’ha fet extensiu d’acord amb els articles 39 o40, el primer dia del tercer mes següent a la notificació prevista als articles esmentats.
Article 44
El Conveni té una durada de cinc anys a partir de la data de la seva entrada en vigor, d’acord amb l’apartat1 de l’article 43, fins i tot per als estats que el ratifiquin, acceptin o aprovin, o que s’hi adhereixinposteriorment.
El Conveni es renova tàcitament cada cinc anys, llevat que es denunciï.
La denúncia s’ha de notificar com a mínim sis mesos abans del venciment del termini de cinc anys alMinisteri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos. Es pot limitar a alguns territoris o divisionsterritorials a les quals s’aplica el Conveni.
La denúncia només esdevé efectiva amb relació a l’estat que l’hagi notificada. El Conveni segueix sentvigent per als altres estats contractants.
Article 45
El Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos ha de notificar als estats membres de laConferència, així com als estats que s’hi hagin adherit de conformitat amb les disposicions de l’article 38, elsegüent:
1) les signatures, ratificacions, acceptacions i aprovacions esmentades a l’article 37;
2) les adhesions esmentades a l’article 38;
3) la data en la qual el Conveni entra en vigor d’acord amb les disposicions de l’article 43;
4) les extensions esmentades a l’article 39;
5) les declaracions esmentades als articles 38 i 40;
6) les reserves previstes a l’article 24 i a l’apartat 3 de l’article 26, i la retirada de les reserves prevista al’article 42;
7) les denúncies esmentades a l’article 44.
En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats, signen aquest Conveni.
Fet a l’Haia, el 25 d’octubre de 1980, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un solexemplar que es diposita als arxius del Govern del Regne dels Països Baixos, i una còpia certificada del quales lliura, per via diplomàtica, a cadascun del estats membres de la Conferència de l’Haia de DretInternacional Privat durant la seva catorzena sessió.
177/193
Situació del Conveni de l’Haia del 25 d’octubre de 1980 sobre els aspectes civils del segrest internacional demenors
Última actualització: 08-11-2010
Estats contractants: 80
1) S = Signatura
2) R/A = Ratificació o adhesió
3) Tipus = R: Ratificació;
A: Adhesió;
A*: Adhesió sotmesa a un procediment d’acceptació C: Continuació;
Su: Successió;
D: Denúncia;
4) EEV: Entrada en vigor
5) Res/D/N = Reserves, declaracions o notificacions
Estats membres de la Conferència de l’Haia
Estat S 1 R/A 2 Tipus 3 EEV 4 Res/D/N5
Albània 4-V-2007 A* 1-VIII-2007
Res,26
Alemanya 9-IX-1987 27-IX-1990 R 1-XII-1990 Res,D,24,26
Argentina 28-I-1991 19-III-1991 R 1-VI-1991 D
Austràlia 29-X-1986 29-X-1986 R 1-I-1987 D
Àustria 12-V-1987 14-VII-1988 R 1-X-1988
Bèlgica 11-I-1982 9-II-1999 R 1-V-1999
Bielorússia 12-I-1998 A* 1-IV-1998 Res,26
Bòsnia i Hercegovina 23-VIII-1993 Su 6-III-1992
Brasil 19-X-1999 A* 1-I-2000 Res,24
Bulgària 20-V-2003 A* 1-VIII-2003
Res,26,42
Canadà1 25-X-1980 2-VI-1983 R 1-XII-1983 Res, D,6,26,40,42
Croàcia 23-IV-1993 Su 1-XII-1991
Dinamarca 17-IV-1991 17-IV-1991 R 1-VII-1991 Res,24,26,39
Equador 22-I-1992 A* 1-IV-1992
Eslovènia 22-III-1994 A* 1-VI-1994
Espanya 7-II-1986 16-VI-1987 R 1-IX-1987
Estònia 18-IV-2001 A* 1-VII-2001 Res,24,26
Estats Units d’Amèrica 23-XII-1981 29-IV-1988 R 1-VII-1988 Res,24,26
Finlàndia 25-V-1994 25-V-1994 R 1-VIII-1994
Res,24,26
França 25-X-1980 16-IX-1982 R 1-XII-1983 Res,D,24,26,39
Geòrgia 24-VII-1997 A* 1-X-1997
Grècia 25-X-1980 19-III-1993 R 1-VI-1993 Res,24,26
Hongria 7-IV-1986 A* 1-VII-1986
178/193
Irlanda 23-V-1990 16-VII-1991 R 1-X-1991
Islàndia 14-VIII-1996 A* 1-XI-1996 Res,24,26
Israel 4-IX-1991 4-IX-1991 R 1-XII-1991 Res,26
Itàlia 2-III-1987 22-II-1995 R 1-V-1995
Letònia 15-XI-2001 A* 1-II-2002 Res,24
Lituània 5-VI-2002 A* 1-IX-2002 Res,24,26
Luxemburg 18-XII-1984 8-X-1986 R 1-I-1987 Res,26
Malta 26-X-1999 A* 1-I-2000
Marroc 9-III-2010 A 1-VI-2010
Mèxic 20-VI-1991 A* 1-IX-1991
Mònaco 12-XI-1992 A* 1-II-1993 Res,26
Montenegro 1-III-2007 Su 3-VI-2006
Noruega 9-I-1989 9-I-1989 R 1-IV-1989 Res,24,26
Nova Zelanda 31-V-1991 A* 1-VIII-1991
Res,24,26
Països Baixos 11-IX-1987 12-VI-1990 R 1-IX-1990 Res,26
Panamà 2-II-1994 A* 1-V-1994 Res,26
Paraguai 13-V-1998 A* 1-VIII-1998
Perú 28-V-2001 A* 1-VIII-2001
Polònia 10-VIII-1992 A* 1-XI-1992 Res,26
Portugal 22-VI-1982 29-IX-1983 R 1-XII-1983
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord2
19-XI-1984 20-V-1986 R 1-VIII-1986
Res,N,26,39
República Eslovaca 28-XII-1992 7-XI-2000 R 1-II-2001 Res,26
Antiga República Iugoslava de Macedònia
20-IX-1993 Su 1-XII-1991
República Txeca 28-XII-1992 15-XII-1997 R 1-III-1998 Res,26
Romania 20-XI-1992 A* 1-II-1993
Sèrbia 29-IV-2001 Su 27-IV-1992
Sri Lanka 28-IX-2001 A* 1-XII-2001 Res,24,26
Sud-àfrica 8-VII-1997 A* 1-X-1997 Res,24,26
Suècia 22-III-1989 22-III-1989 R 1-VI-1989 Res,26
Suïssa 25-X-1980 11-X-1983 R 1-I-1984
Turquia 21-I-1998 31-V-2000 R 1-VIII-2000
Res,26
Ucraïna 2-VI-2006 A* 1-IX-2006
Uruguai 16-XI-1999 A* 1-II-2000
179/193
Veneçuela 16-X-1996 16-X-1996 R 1-I-1997 Res,26
Xile 23-II-1994 A* 1-V-1994 D,3
Xina, República Popular de la C D,N,26
Xipre 4-XI-1994 A* 1-II-1995
Notes
1. El fet que una divisió territorial en particular no s’esmenti en aquesta taula d’extensions significa quel’aplicació del Conveni no s’ha fet extensiva a aquella divisió territorial.
Divisions territorials Extensió EEV Res/D/N
Alberta (CA) 4-XI-1986 1-II-1987 Res,D
Colúmbia Britànica (CA) 2-VI-1983 1-XII-1983 Res,D,26,40,42
Manitoba (CA) 2-VI-1983 1-XII-1983
Nou Brunswick (CA) 2-VI-1983 1-XII-1983 Res,D,26,40,42
Terranova i Labrador (CA) 6-VII-1984 1-X-1984 Res,D,26
Territoris del Nord-Oest (CA) 26-I-1988 1-IV-1988 Res,26
Nova Escòcia (CA) 27-II-1984 1-V-1984 Res,D,26
Nunavut (CA) 26-X-2000 1-I-2001 Res,26
Ontàrio (CA) 2-VI-1983 1-XII-1983 Res,D,26,40,42
Illa del Príncep Eduard (CA) 12-II-1986 1-V-1986 Res,D,26
Quebec (CA) 11-X-1984 1-I-1985 Res,D,24,26
Saskatchewan (CA) 11-VIII-1986 1-XI-1986 Res,D,26
Territori Yukon (CA) 18-XI-1984 1-II-1985 Res,D,26
2. El fet que una divisió territorial en particular no s’esmenti en aquesta taula d’extensions significa quel’aplicació del Conveni no s’ha fet extensiva a aquella divisió territorial.
Divisions territorials Extensió EEV Res/D/N
Anguila (UK) 13-VI-2007 1-IX-2007
Bermudes (UK) 21-XII-1998 1-III-1999
Illes Caiman (UK) 8-V-1998 1-VIII-1998
Illes Falkland (UK) 26-III-1998 1-VI-1998 N
Illa de Man (UK) 28-VI-1991 1-IX-1991
Jersei (UK) 19-XII-2005 1-III-2006
Montserrat (UK) 10-XII-1998 1-III-1999
Successions
Bòsnia i Hercegovina
Un dels estats successors de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia que va esdevenir part delConveni l’1 de desembre de 1991. El 23 d’agost de 1993, la República de Bòsnia i Hercegovina es vadeclarar obligada pel Conveni.
No s’ha rebut cap objecció dels estats contractants.
Croàcia
Un dels estats successors de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia que va esdevenir part delConveni l’1 de desembre de 1991. El 5 d’abril de 1993, la República de Croàcia es va declara obligada pel
180/193
Conveni.
No s’ha rebut cap objecció dels estats contractants.
França
L’instrument de ratificació de França indica clarament que el Conveni s’aplica a tot el territori de laRepública Francesa. Per tant, a més d’aplicar-se a la França metropolitana i els departaments d’ultramar(Guiana Francesa, Guadalupe, Reunió, Martinica), el Conveni s’aplica a tots els altres territoris d’ultramar.
Montenegro
Un dels estats successors de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia que va esdevenir part delConveni l’1 de desembre de 1991.
Mitjançant una carta rebuda pel dipositari el 26 d’abril del 2001, la República Federal de Iugoslàvia (des del4 de febrer del 2003 anomenada “Sèrbia i Montenegro”) es va declarar obligada pel Conveni. No s’ha rebutcap objecció dels estats contractants.
El 5 de juliol del 2006, el Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos, dipositari dels Convenis del’Haia, ha notificat als estats membres de la Conferència de l’Haia que:
“Després de la declaració d’independència estatal de Montenegro, i en virtut de l’article 60 de la CartaConstitucional de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro, la República de Sèrbia continua tenintpersonalitat internacional en la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro, un fet que també va confirmarl’Assemblea Nacional de la República de Sèrbia en la sessió del 5 de juny del 2006.”
Mitjançant carta rebuda pel dipositari l’1 de març del 2007, la República de Montenegro es va declararobligada pel Conveni:
“…el Govern de la República de Montenegro hereta el Conveni sobre els aspectes civils del segrestinternacional d’infants, signat a l’Haia el 25 d’octubre de 1980, i promet executar i complir les disposicionsque aquest conté a partir del 3 de juny del 2006, data a la qual la República de Montenegro va assumir laresponsabilitat de les seves relacions internacionals.”
No s’ha rebut cap objecció dels estats contractants.
Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord
Ratificació només respecte del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
República de Macedònia
Un dels estats successors de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia que va esdevenir part delConveni l’1 de desembre de 1991. El 20 de setembre de 1993, l’Antiga República Iugoslava de Macedòniaes va declarar obligada pel Conveni.
Mitjançant carta de 30 de novembre de 1993, l’ambaixador de Grècia als Països Baixos va informar alMinisteri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos que el seu Govern no reconeix l’AntigaRepública Iugoslava de Macedònia i que, per tant, no es considera obligat pels convenis dels quals aquestaúltima és part.
No s’ha rebut cap objecció dels estats contractants.
Sèrbia
Un dels estats successors de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia que va esdevenir part delConveni l’1 de desembre de 1991.
Mitjançant carta rebuda pel dipositari el 26 d’abril del 2001, la República Federal de Iugoslàvia (des del 4 defebrer del 2003 anomenada “Sèrbia i Montenegro”) es va declarar obligada pel Conveni. No s’ha rebut capobjecció dels estats contractants.
El 5 de juliol del 2006, el Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos, dipositari dels Convenis del’Haia, ha notificat als estats membres de la Conferència de l’Haia que:
“Després de la declaració d’independència estatal de Montenegro, i en virtut de l’article 60 de la CartaConstitucional de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro, la República de Sèrbia continua tenintpersonalitat internacional en la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro, un fet que també va confirmarl’Assemblea Nacional de la República de Sèrbia en la sessió del 5 de juny del 2006.”
Xina: declaracions i notificacions
Article [26]
Aquest Conveni s’aplica a les Regions Administratives Especials de Hong Kong i Macau únicament, com aresultat de les extensions fetes pel Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i Portugal,respectivament. Quan Hong Kong i Macau van ser retornades a la República Popular de la Xina el dia 1 dejuliol de 1997 i el 20 de setembre de 1999, respectivament, la Xina va declarar que el Conveni escontinuaria aplicant a Hong Kong i Macau.
181/193
Data d’entrada en vigor del Conveni per a Hong Kong: 1 de setembre de 1997; data d’entrada en vigor pera Macau: 1 de març de 1999.
El Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos, dipositari del Conveni, ha fet saber que elministre d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos va rebre, el 16 de juny de 1997, una Nota de data11 de juny de 1997 de l’ambaixador del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord a l’Haia, i unaNota de data 13 de juny de 1997 de l’ambaixador de la República Popular de la Xina a l’Haia, amb relació aHong Kong.
La Nota de l’ambaixador del Regne Unit és la següent:
“Senyor Ministre,
He rebut instruccions del secretari d’estat principal de sa Majestat Britànica per als Afers Estrangers i de laCommonwealth de referir-me al Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors,signat a l’Haia el 25 d’octubre de 1980 (d’ara endavant, el Conveni), que s’aplica actualment a Hong Kong.
També he rebut instruccions de declarar que, de conformitat amb la Declaració conjunta del Govern delRegne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i de la República Popular de la Xina sobre la qüestió deHong Kong, signat el 19 de setembre de 1984, el Govern del Regne Unit retornarà Hong Kong a laRepública Popular de la Xina a partir de l’1 de juliol de 1997. El Govern del Regne Unit continuaràassumint la responsabilitat internacional de Hong Kong fins a aquesta data. Per consegüent, a partird’aquesta data, el Govern del Regne Unit ja no serà responsable de les obligacions i els drets internacionalsque es deriven de l’aplicació del Conveni a Hong Kong. Us agrairia que consignéssiu oficialment aquestaNota i la poséssiu en coneixement de les altres parts del Conveni. (…)
(signat Rosemary Spencer).”
La Nota de l’ambaixador de la República Popular de la Xina és la següent:
“Senyor Ministre,
De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Popular de la Xina i del Governdel Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord sobre la qüestió de Hong Kong signat el 19 desetembre de 1984 (d’ara endavant, la Declaració conjunta), la República Popular de la Xina reprendràl’exercici de la sobirania sobre Hong Kong a partir de l’1 de juliol de 1997. A partir d’aquesta data, HongKong esdevindrà una Regió Administrativa Especial de la República Popular de la Xina i gaudirà d’un altgrau d’autonomia, llevat en els àmbits dels afers exteriors i la defensa, que seran responsabilitat del GovernCentral Popular de la República Popular de la Xina.
La Secció XI de l’Annex I de la Declaració conjunta, “Elaboració per part del Govern de la RepúblicaPopular de la Xina de les seves polítiques fonamentals en relació amb Hong Kong” i l’article 153 de la LleiFonamental de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong de la República Popular de la Xina, que vaser aprovada el 4 d’abril de 1990 pel Congrés Nacional Popular de la República Popular de la Xina,estableixen que els convenis internacionals dels quals la Xina no és part, però que són aplicables a HongKong, continuaran sent aplicables a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong.
De conformitat amb les disposicions anteriors, he rebut instruccions del ministre d’Afers Estrangers de laRepública Popular de la Xina de fer la notificació següent:
El Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, signat a l’Haia el 25 d’octubre de1980 (d’ara endavant, el Conveni), per al qual el Govern del Regne dels Països Baixos ha estat designat coma dipositari, que s’aplica actualment a Hong Kong, continuarà aplicant-se a la Regió AdministrativaEspecial de Hong Kong a partir de l’1de juliol de 1997. El Govern de la República Popular de la Xina fatambé les declaracions següents:
1. De conformitat amb les disposicions de l’article 42 del Conveni, la Regió Administrativa Especial deHong Kong no està obligada a pagar les despeses a què fa referència el paràgraf segon de l’article 26 delConveni, derivades de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, o dels procediments judicials,llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
2. De conformitat amb l’article 6 del Conveni, designa el secretari de Justícia del Govern de la RegióAdministrativa Especial de Hong Kong, com a autoritat central.
Us agrairia que consignéssiu oficialment aquesta Nota i la poséssiu en coneixement de les altres parts delConveni. (…)
(signat Zhu Manli, ambaixador extraordinari i plenipotenciari de la República Popular de la Xina).”
El Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos, dipositari del Conveni, ha fet saber que elministre d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos ha rebut, el 26 de novembre de 1999, una carta del’ambaixador de Portugal a l’Haia i el 10 de setembre de 1999, una carta de l’ambaixador de la RepúblicaPopular de la Xina a l’Haia en relació amb Macau. La carta de l’ambaixador de Portugal diu el següent:
“Seguint les instruccions del meu Govern i amb referència al Conveni sobre els aspectes civils del segrest
182/193
internacional de menors, signat a l’Haia el 25 d’octubre de 1980 (d’ara endavant, el Conveni), que s’aplicaactualment a Macau, tinc l’honor d’informar Vostra Excel·lència del següent:
De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Portuguesa i del Govern de laRepública Popular de la Xina sobre la qüestió de Macau, signat a Pequín el 13 d’abril de 1987, el Govern dela República Portuguesa serà responsable fins al dia 19 de setembre de 1999, de les relacions exteriors deMacau. A partir del 20 de setembre de 1999, la República Popular de la Xina reprendrà l’exercici de lasobirania sobre Macau.
A partir del 20 de setembre de 1999, la República Portuguesa ja no serà responsable dels drets i lesobligacions internacionals derivades de l’aplicació del Conveni a Macau. (…)”
La carta de l’ambaixador de la República Popular de la Xina diu el següent:
“De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Popular de la Xina i del Governde la República Portuguesa sobre la qüestió de Macau, signat a Pequín el 13 d’abril de 1987 (d’ara endavant,la Declaració conjunta), el Govern de la República Popular de la Xina reprendrà l’exercici de la sobiraniasobre Macau el 20 de setembre de 1999. A partir d’aquesta data, Macau esdevindrà una RegióAdministrativa Especial de la República Popular de la Xina i gaudirà d’un grau elevat d’autonomia, ambexcepció dels afers exteriors i de la defensa que són responsabilitat del Govern de la República Popular dela Xina. Alhora, el capítol VIIIè de l’Elaboració pel Govern de la República Popular de la Xina de les sevesPolítiques Fonamentals Respecte de Macau, que figura en l’annex 1 de la Declaració conjunta i tambél’article 138 de la Llei Fonamental de la Regió Administrativa Especial de Macau, adoptada el 31 de marçde 1993 pel Congrés Popular Nacional de la República Popular de la Xina, estipulen que els convenisinternacionals dels quals la República Popular de la Xina encara no n’és part, però que s’apliquen a Macau,podran continuar sent aplicats en la Regió Administrativa Especial de Macau.
De conformitat amb les disposicions esmentades més amunt, he rebut instruccions del ministre d’AfersExteriors de la República Popular de la Xina perquè us comuniqui el següent:
El Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, signat a l’Haia el 25 d’octubre de1980 (d’ara endavant, el Conveni), que s’aplica actualment a Macau, continuarà aplicant-se a la RegióAdministrativa Especial de Macau a partir del 20 de setembre de 1999.
(…)
En els límits fixats més amunt, el Govern de la República Popular de la Xina assumeix la responsabilitatdels drets i les obligacions internacionals que incumbeixen a una part del Conveni.
(…)”
Declaracions, reserves o notificacions del estats membres de la Conferència de l’Haia
Albània: reserves
Article [26]
De conformitat amb l’article 42 del Conveni, la República de Albània es reserva el dret de no obligar-se alpagament de qualsevol despesa a què fa referència el paràgraf segon de l’article 26 del Conveni derivadesdels procediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestesdespeses puguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
Alemanya: reserves i declaracions
Articles [24,26]
[La República Federal d’Alemanya] declara, de conformitat amb el paràgraf tercer de l’article 26, que noestà obligada al pagament de les despeses a què fa referència el paràgraf segon de l’article 26, derivades delsprocediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despesespuguin ser cobertes per les seves disposicions en matèria d’assistència judicial i jurídica.
La República Federal d’Alemanya pressuposa que, de conformitat amb el paràgraf primer de l’article 24, lesdemandes que provenen d’altres estats contractants aniran regularment acompanyades d’una traducció al’alemany.
Argentina: declaracions
Mitjançant una nota A.E. núm. 33/98 del 30 de maig de 1998, l’ambaixada de la República Argentina ha fetarribar al dipositari una declaració sobre l’aplicació del Conveni pel Regne Unit de la Gran Bretanya iIrlanda del Nord a les illes Falkland. La nota diu així:
“La República Argentina no admet l’extensió de l’aplicació del Conveni sobre els aspectes civils dels segrestinternacional de menors, signat a l’Haia el 25 d’octubre de 1980, a les illes Malvines, Geòrgia del Sud iSandwich del Sud, notificada pel Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord al Govern del Regnedels Països Baixos en la seva qualitat de dipositari del Conveni.
L’Assemblea General de les Nacions Unides ha adoptat les Resolucions 2065 (XX), 3160 (XXVIII), 31/49,
183/193
37/9, 38/12, 39/6, 40/21 i 41/40, que reconeixen l’existència d’un litigi amb relació a la sobirania sobre lesilles Malvines i inviten amb viva instància la República Argentina i el Regne Unit de la Gran Bretanya iIrlanda del Nord a continuar les negociacions per tal de trobar al més aviat possible un arranjament pacífici definitiu al litigi, amb els bons oficis del secretari general de les Nacions Unides, que informaràl’Assemblea General dels progressos que s’hagin fet.
La República Argentina reafirma els seus drets sobirans sobre les illes Malvines, Geòrgia del Sud iSandwich del Sud i les zones marítimes que les envolten, que formen part íntegra del seu territori nacional.
El Govern de la República Argentina demana al Govern del Regne dels Països Baixos que notifiqui lapresent nota als estats membres de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat, i també als estatssignataris i parts del Conveni esmentat.”
Per una Nota núm. 129 del 22 de juliol de 1998, l’Ambaixada de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord al’Haia ha informat el dipositari del que segueix amb relació a l’aplicació del Conveni a les illes Falkland:
“Amb referència a la declaració feta per la República Argentina que no admet l’extensió del Conveni a lesilles Falkland, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, el Regne Unit declara que la seva posició és coneguda icontinua sense canvis. El Regne Unit no té cap dubte de la seva sobirania sobre les illes Falkland (les illesFalkland és el nom correcte del territori reconegut per l’autoritat administrativa) i sobre les illes Geòrgia delSud i Sandwich del Sud i sobre el dret que se’n deriva, d’estendre-hi els tractats.”
Declaració amb data del 4 d’agost del 2009
(Traducció)
… en referència a la notificació n° 3/2009 amb data del 6 de març del 2009, per la qual el Regne Unit deGran Bretanya i d’Irlanda del Nord accepta, en nom de diferents territoris inclosos les Illes Malvines,l’adhesió al Conveni de Bulgària, Costa Rica i El Salvador, la República d’Argentina recorda que, per NotaS. a. n° 33/98 amb data del 30 de maig de 1998, va rebutjar l’extensió de l’aplicació del Conveni a les IllesMalvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud notificada pel Regne Unit el 26 de març de 1998. De lamateixa manera, per Nota S. a. n° 47/98 amb data del 13 de juliol de 1998, va denunciar la designacióil·legítima del governador com autoritat central per a les Illes Malvines així com qualsevol acte queprocedeixi de l’extensió il·legítima de l’aplicació del Conveni pel Regne Unit.
Tenint en compte l’esmentat, el Govern de la República d’Argentina rebutja també l’acceptació de l’adhesióal Conveni de Bulgària, Costa Rica i El Salvador notificada pel Regne Unit en nom de les Illes Malvines.
La República d’Argentina recorda que les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud així com leszones marítimes que les envolten formen part integrant del seu territori nacional i que, a causa de la sevaocupació il·legítima per part del Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord, la sobirania d’aqueststerritoris és objecte d’una controvèrsia l’existència de la qual és reconeguda per les Nacions Unides id’altres organitzacions internacionals.
Referent a això, la República d’Argentina recorda que l’Assemblea General de les Nacions Unides vaadoptar les Resolucions 2065 (XX), 3160 (XXVIII), 31/49, 37/9, 38/12, 39/6, 40/21, 41/40, 42/19 i43/25, que reconeixen l’existència d’una controvèrsia relativa a la sobirania de les Illes Malvines i convidenurgentment la República d’Argentina i el Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord ha continuaramb les negociacions amb la finalitat de trobar com més aviat millor una solució pacífica i definitiva aldesacord. El Comitè especial de l’ONU sobre la descolonització també ha insistit en aquest sentit ensuccessives ocasions des de 1989, la seva més recent Resolució data del 12 de juny del 2008. A més en unadecisió del 3 de juny del 2008, l’Assemblea general de l’Organització dels Estats americans va emetre undictamen similar.
La República d’Argentina reafirma els seus drets sobirans legítims sobre les Illes Malvines, Geòrgia del Sudi Sandwich del Sud i les zones marítimes que les envolten i que formen part integrant del seu territorinacional.
Austràlia: declaracions
El Conveni, de conformitat amb el seu article 40, només s’aplica a l’ordenament jurídic aplicable als estatsaustralians i els territoris continentals.
Bielorússia: reserves
Article [26]
La República de Bielorússia declara que no està obligada al pagament de les despeses a què fa referència elparàgraf segon de l’article 26 d’aquest Conveni, derivades dels procediments judicials o de la participaciód’un advocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pel seu sistemad’assistència judicial i jurídica.
Brasil: reserves
Article [24]
184/193
“(…) amb una reserva relativa a l’article 24 del Conveni esmentat, permesa pel seu article 42, per establirque els documents estrangers que figurin en annex als actes judicials vagin acompanyats de la sevatraducció al portuguès per un traductor jurat oficial.”*
*El Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos ha rebut una Nota el 21 de juny del 2000 del’Ambaixada de Finlàndia en relació amb la reserva feta pel Brasil. La nota diu així:
“(…)El Govern de Finlàndia no pot acceptar la reserva ja que és incompatible amb els articles 24, paràgrafsegon i 42, paràgraf primer del Conveni.
De conformitat amb l’article 24, paràgraf primer, les demandes, les comunicacions o altres documentsenviats a l’autoritat central han de ser en l’idioma original i anar acompanyats d’una traducció a la llenguaoficial o una de les llengües oficials de l’estat requerit, o si això no és possible, una traducció al francès ol’anglès. Segons l’article 24, paràgraf segon, un estat contractant pot, mitjançant una reserva, fer objecció al’ús del francès o l’anglès, però no d’ambdós, en les demandes, les comunicacions o altres documentsenviats a l’autoritat central.
Tenint en compte la redacció i el propòsit d’aquesta disposició, el Govern finès considera que la reservafeta pel Brasil, que exclou l’ús tant del francès com de l’anglès en els casos en què no és possible obteniruna traducció del document al portuguès, no està permesa segons l’article 24, paràgraf segon i l’article 42,paràgraf primer. En conclusió, el Govern finès declara que amb relació a Finlàndia aquesta reserva no potser invocada per les autoritats del Brasil ja que això seria incompatible amb les disposicions abansesmentades del Conveni.
Aquesta declaració no ha de ser interpretada en el sentit que impedeixi l’entrada en vigor del Conveni entreFinlàndia i el Brasil.(…)”
Bulgària: reserves
Articles [26, 42]
De conformitat amb l’article 42, paràgraf primer, del Conveni, la República de Bulgària declara que no estàobligada al pagament de les despeses derivades dels procediments o, si escau, de la participació d’unadvocat, ni tampoc de les despeses derivades del retorn del menor.
Canadà: reserves i declaracionsAlberta: reserves i declaracionsArticle [26]
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 26, elGovern del Canadà declara que, en relació a les demandes presentades en el marc del Conveni relatives a laprovíncia d’Alberta, Canadà es farà càrrec de les despeses que es relacionen al paràgraf segon de l’article 26,només en la mesura que aquestes despeses siguin cobertes pel sistema d’assistència legal de la provínciad’Alberta.
El Govern del Canadà declara a més que pot, en qualsevol moment, presentar altres declaracions o reservesde conformitat amb els articles 6, 40 i 42 del Conveni en relació a altres divisions territorials.
Colúmbia Britànica, Nou Brunswick i Ontàrio: reserves i declaracions
Articles [26,40,42]
7. De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 26, elGovern del Canadà declara que, en relació a les demandes presentades en el marc del Conveni relatives ales províncies d’Ontàrio, Nou Brunswick i Colúmbia Britànica, Canadà es farà càrrec de les despeses que esrelacionen al paràgraf segon de l’article 26, només en la mesura que aquestes despeses siguin cobertes pelsistema d’assistència legal de la província concernida.
8. El Govern del Canadà declara a més que pot, en qualsevol moment, presentar una altra declaració oreserves en virtut dels articles 6, 40 i 42 del Conveni en relació a altres divisions territorials.
Terranova i Labrador: reserves i declaracions
Article [26]
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 26, elGovern del Canadà declara que, en relació a les demandes presentades en el marc del Conveni relatives a laprovíncia de Terranova, Canadà es farà càrrec de les despeses que es relacionen al paràgraf segon del’article 26, només en la mesura que aquestes despesen siguin cobertes pel sistema d’assistència legal de laprovíncia de Terranova.
El Govern del Canadà declara a més que pot, en qualsevol moment, presentar altres declaracions o reservesen virtut dels articles 6, 40 i 42 del Conveni en relació a altres divisions territorials.
Territoris del Nord-Oest: reserves
Article [26]
185/193
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 26, elGovern del Canadà declara que, en relació a les demandes presentades en el marc del Conveni relatives alsTerritoris del Nord-Oest, Canadà es farà càrrec de les despeses que es relacionen al paràgraf segon del’article 26, només en la mesura que aquestes despeses siguin cobertes pel sistema d’assistència legal delsTerritoris del Nord-Oest.
Nova Escòcia: reserves i declaracions
Article [26]
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 26, elGovern del Canadà declara que, en relació a les demandes presentades en el marc del Conveni relatives a laprovíncia de Nova Escòcia, Canadà es farà càrrec de les despeses que es relacionen al paràgraf segon del’article 26, només en la mesura que aquestes despeses siguin cobertes pel sistema d’assistència legal de laprovíncia de Nova Escòcia.
El Govern del Canadà declara a més que pot, en qualsevol moment, presentar altres declaracions o reservesen virtut dels articles 6, 40 i 42 del Conveni en relació a altres divisions territorials.
Nunavut: reserves
Article [26]
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 26, elGovern del Canadà declara que, en relació a les demandes presentades en el marc del Conveni relatives aNunavut, Canadà es farà càrrec de les despeses que es relacionen al paràgraf segon de l’article 26, només enla mesura que aquestes despeses siguin cobertes pel sistema d’assistència legal de Nunavut.
Illa del Príncep Eduard: reserves i declaracions
Article [26]
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 26, elGovern del Canadà declara que, en relació a les demandes presentades en el marc del Conveni relatives a laprovíncia de l’illa del Príncep Eduard, Canadà es farà càrrec de les despeses que es relacionen al paràgrafsegon de l’article 26, només en la mesura que aquestes despeses siguin cobertes pel sistema d’assistèncialegal de la província de l’illa del Príncep Eduard.
El Govern del Canadà declara a més que pot, en qualsevol moment, presentar altres declaracions o reservesen virtut dels articles 6, 40 i 42 del Conveni en relació a altres divisions territorials.
Quebec: reserves i declaracions
Articles [24,26]
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i en aplicació del paràgraf segon de l’article 24, quan lademanda, la comunicació o un altre document relatiu a la província del Quebec no estigui redactat ni enfrancès ni en anglès, s’ha d’acompanyar d’una traducció al francès.
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 26, elGovern del Canadà declara que, en relació a les demandes presentades en el marc del Conveni relatives a laprovíncia del Quebec, Canadà es farà càrrec de les despeses que es relacionen al paràgraf segon de l’article26, només en la mesura que aquestes despeses siguin cobertes pel sistema d’assistència legal de la provínciadel Quebec.
El Govern del Canadà declara a més que pot, en qualsevol moment, presentar altres declaracions o reservesen virtut dels articles 6, 40 i 42 del Conveni en relació a altres divisions territorials.
Saskatchewan: reserves i declaracions
Article [26]
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 26, elGovern del Canadà declara que, en relació a les demandes presentades en el marc del Conveni relatives a laprovíncia de Saskatchewan, Canadà es farà càrrec de les despeses que es relacionen al paràgraf segon del’article 26, només en la mesura que aquestes despeses siguin cobertes pel sistema d’assistència legal de laprovíncia de Saskatchewan.
El Govern del Canadà declara a més que pot, en qualsevol moment, presentar altres declaracions o reservesen virtut dels articles 6, 40 i 42 del Conveni en relació a altres divisions territorials.
Territori Yukon: reserves i declaracions
Article [26]
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i d’acord amb el paràgraf tercer de l’article 26, elGovern del Canadà declara que, en relació a les demandes presentades en el marc del Conveni relatives alTerritori Yukon, Canadà es farà càrrec de les despeses que es relacionen al paràgraf segon de l’article 26,
186/193
només en la mesura que aquestes despeses siguin cobertes pel sistema d’assistència legal del TerritoriYukon.
El Govern del Canadà declara a més que pot, en qualsevol moment, presentar altres declaracions o reservesen virtut dels articles 6, 40 i 42 del Conveni en relació a altres divisions territorials.
Dinamarca: reserves
Articles [24, 26, 39]
1) que en virtut de les disposicions del paràgraf primer de l’article 39, el Conveni no s’aplica als territoris deles illes Fer-Oer i Grenlàndia.
2) que en virtut de les disposicions de l’article 42, paràgraf primer,
a) el Regne de Dinamarca s’oposa a la utilització del francès en les demandes, les comunicacions o altresdocuments adreçats a la seva autoritat central (vegeu l’article 24, paràgraf segon); i
b) no està obligat al pagament de les despeses derivades dels procediments judicials o de la participaciód’un advocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pel seu sistemad’assistència judicial i jurídica (vegeu l’article 26, paràgraf tercer).
Eslovàquia: reserves
Article [26]
La República Eslovaca es reserva la possibilitat de fer una reserva en virtut de l’article 42 del Conveni sobreels aspectes civils del segrest internacional de menors del 28 d’octubre de 1980 i, de conformitat ambl’article 26, paràgraf tercer, del Conveni, declara que no està obligada al pagament de les despeses a què fareferència l’article 26, paràgraf segon, derivades dels procediments judicials o de la participació d’unadvocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pel seu sistema d’assistènciajudicial i jurídica.
Estats Units d’Amèrica: reserves
Articles [24, 26]
1) De conformitat amb l’article 24, paràgraf segon i l’article 42, els Estats Units fan la reserva següent: totesles demandes, les comunicacions i altres documents adreçats a l’autoritat central dels Estats Units hand’anar acompanyats d’una traducció a la llengua anglesa.
2) De conformitat amb l’article 26, paràgraf tercer, els Estats Units declaren que no estan obligats alpagament de les despeses i les costes derivades de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics o delsprocediments judicials i legals en relació amb el retorn d’un menor des dels Estats Units, de conformitatamb el Conveni, llevat que aquestes despeses siguin cobertes per un programa d’assistència judicial.
Estònia: reserves
Articles [24, 26]
(…)
2) De conformitat amb l’article 42 i l’article 24, paràgraf segon del Conveni, la República d’Estònia noaccepta la utilització de l’anglès en les demandes, les comunicacions o altres documents;
3) De conformitat amb l’article 42 i l’article 26, paràgraf tercer del Conveni, la República d’Estònia noaccepta cap obligació respecte de les despeses a què fa referència l’article 26, paràgraf segon, delsprocediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despesespuguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
Finlàndia: reserves
Articles [24, 26]
1. Finlàndia declara, de conformitat amb l’article 42 i l’article 24, paràgraf segon del Conveni, que nomésaccepta la utilització de l’anglès en les demandes, les comunicacions o altres documents adreçats a la sevaautoritat central.
2. Finlàndia declara, de conformitat amb l’article 42 i l’article 26, paràgraf tercer del Conveni, que no estàobligada al pagament de les despeses a què fa referència l’article 26, paràgraf segon, derivades delsprocediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despesespuguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
França: reserves i declaracions
Articles [24, 26, 39]
1) (…)
2) De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i en aplicació de l’article 24, paràgraf segon, nomésaccepta les demandes redactades en llengua francesa o acompanyades d’una traducció a la llengua francesa,
187/193
i exigeix la traducció a la llengua francesa de les comunicacions o els documents adreçats a la seva autoritatcentral.
3) De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i en aplicació de l’article 26, paràgraf tercer, declaraque només es farà càrrec de les despeses a què fa referència el paràgraf segon de l’article 26, en la mesuraque aquestes despeses siguin cobertes pel sistema francès d’assistència judicial.
4) De conformitat amb les disposicions de l’article 39, declara que el Conveni s’aplica al conjunt delterritori de la República Francesa.
Grècia: reserves
Articles [24, 26]
1. En virtut de l’article 42 del Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, Grèciadeclara que no està obligada al pagament de les despeses a què fa referència el segon paràgraf de l’article 26i que es deriven dels procediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevatque aquestes despeses es refereixin a casos d’assistència judicial o justícia gratuïta.
2. En virtut de l’article 42 del Conveni més amunt esmentat, Grècia declara que s’oposa a la utilitzacióestablerta a l’article 24, de la llengua francesa en les demandes, les comunicacions i altres documentsadreçats a la seva autoritat central.
Islàndia: reserves
Articles [24, 26]
1. De conformitat amb el paràgraf primer de l’article 42 i l’article 24, paràgraf segon, del Conveni, Islàndiafa la reserva prevista al paràgraf primer de l’article 24, en el sentit que s’oposa a la utilització de la llenguafrancesa en les demandes, les comunicacions o altres documents adreçats a la seva autoritat central.
2. De conformitat amb l’article 42, paràgraf primer i l’article 26, paràgraf tercer del Conveni, Islàndia fa lareserva que no està obligada al pagament de les despeses a què fa referència l’article 26, paràgraf segonderivades dels procediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevat queaquestes despeses puguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
Les altres disposicions del Conveni s’observen degudament.
Israel: reserves
Article [26]
De conformitat amb els articles 26 i 42 del Conveni, l’estat d’Israel declara que no està obligat en el contextdels procediments establerts pel Conveni al pagament de les despeses derivades dels procediments judicialso de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pelseu sistema d’assistència judicial i jurídica.
Letònia: reserves
Article [24]
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i l’article 24, paràgraf segon, del Conveni, la Repúblicade Letònia declara que només accepta la utilització de la llengua anglesa en les demandes, lescomunicacions o altres documents adreçats a la seva autoritat central.
Lituània: reserves
Article [24, 26]
1. De conformitat amb l’article 42 i el paràgraf segon de l’article 24 del Conveni, la República de Lituàniaaccepta la utilització només de l’anglès per a qualsevol demanda, comunicació o qualsevol altre documentadreçat a la seva autoritat central;
2. De conformitat amb l’article 42 i el paràgraf 3 de l’article 26 del Conveni, la República de Lituània noestà obligada a fer-se càrrec de qualsevol despesa a què fa referència el paràgraf segon de l’article 26 delConveni derivada dels procediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevatque aquestes despeses estiguin cobertes pel sistema d’assistència judicial i jurídica de la República deLituània.
Luxemburg: reserves
Article [26]
El Gran Ducat de Luxemburg declara que no està obligat al pagament de les despeses a què fa referèncial’article 26, paràgraf segon del Conveni, és a dir, les despeses dels procediments judicials o de la participaciód’un advocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despeses estiguin cobertes pel sistema luxemburguèsd’assistència judicial i jurídica.
Mònaco: reserves
188/193
Article [26]
De conformitat amb l’article 26, paràgraf tercer del Conveni, el Principat de Mònaco declara que no estàobligat al pagament de les despeses a què fa referència el paràgraf segon de l’article 26, derivades delsprocediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despesespuguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
Noruega: reserves
Articles: [24, 26]
1. De conformitat amb els articles 24 i 42, el Govern noruec es reserva el dret de no acceptar les demandes,les comunicacions o altres documents adreçats a l’autoritat central en llengua francesa.
2. De conformitat amb els articles 26 i 42, Noruega fa la reserva que no està obligada al pagament de lesdespeses derivades dels procediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevatque aquestes despeses puguin ser cobertes per la Llei del 13 de juny de 1980 relativa a l’assistència judicial.
Nova Zelanda: reserves
Articles [24, 26]
El Govern de Nova Zelanda declara de conformitat amb els articles 24 i 42 del Conveni, que les demandes,les comunicacions o altres documents adreçats a la seva autoritat central han de ser redactats en llenguaanglesa o anar acompanyats d’una traducció a l’anglès; el Govern de Nova Zelanda declara, a més, deconformitat amb els articles 26 i 42 del Conveni, que es reserva el dret de no estar obligat al pagament deles despeses a què fa referència l’article 26 derivades dels procediments judicials o de la participació d’unadvocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pel seu sistema d’assistènciajudicial i jurídica.
Països Baixos: reserves
Article [26]
El Regne dels Països Baixos només està obligat al pagament de les despeses a què fa referència l’article 26del Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors, conclòs a l’Haia el 25 d’octubrede 1980, derivades dels procediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevatque aquestes despeses puguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
Panamà: reserves
Article [26]
“1. La República de Panamà s’oposa a la utilització de l’idioma francès en les demandes, les comunicacionso altres documents a què fa referència el paràgraf primer de l’article 24, adreçades a la seva autoritatcentral.” *
2. Així mateix, la República de Panamà declara que no està obligada a pagar les despeses a què fa referènciael paràgraf primer de l’article 26 del Conveni, derivades dels procediments judicials o de la participació d’unadvocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes per un sistema d’assistènciajudicial i assessorament jurídic”.
* El 3 de maig de 1994 Panamà va notificar la retirada d’aquesta reserva. La reserva ha deixat de tenir efecteel dia 1 d’agost de 1994.
Polònia: reserves
Article [26]
De conformitat amb l’article 42, la República de Polònia fa la reserva relativa al paràgraf tercer de l’article26 del Conveni i declara que no està obligada al pagament de les despeses a què fa referència el paràgrafanterior, derivades dels procediments judicials, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pel seusistema d’assistència judicial i jurídica.
Regne Unit: reserves i notificacions
Articles [26, 39]
(…), de conformitat amb les disposicions de l’article 42 del Conveni, el Regne Unit declara que no estàobligat al pagament de les despeses a què fa referència el paràgraf segon de l’article 26 del Conveni,derivades dels procediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevat queaquestes despeses puguin ser cobertes per un sistema d’assistència judicial i jurídica.
De conformitat amb l’article 39 del Conveni, el Regne Unit notificarà al dipositari, en el seu moment, elsterritoris de quines relacions internacionals n’és responsable, als quals es farà extensiu el Conveni.
República Txeca: reserves
Article [26]
189/193
Després d’haver examinat aquest Conveni i sabent que el Parlament de la República Txeca ha donat el seuconsentiment, ratifiquem i confirmem el Conveni amb la reserva, de conformitat amb l’article 42 delConveni, que la República Txeca no està obligada al pagament de les despeses a què fa referència elparàgraf segon de l’article 26, del Conveni, derivades dels procediments judicials o de la participació d’unadvocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes per un sistema d’assistènciajudicial i jurídica.
Sri Lanka: reserves
Articles [24, 26]
Article 24
Als efectes de l’article 24, els documents han de ser redactats en llengua anglesa.
Article 26
Als efectes de l’article 26 (3), Sri Lanka només està obligada a assumir el pagament de les despeses a què fareferència el paràgraf esmentat, derivades dels procediments judicials o de la participació d’un advocat od’assessors jurídics, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pel sistema d’assistència judicial ijurídica de Sri Lanka.
Sud-àfrica: reserves
Articles [24,26]
(a) La República de Sud-àfrica s’oposa a l’ús del francès en les demandes, les comunicacions i altresdocuments enviats a l’autoritat central de la República de Sud-àfrica, a què fa referència l’article 24 delConveni, i no accepta aquests documents redactats en francès.
(b) La República de Sud-àfrica no està obligada a pagar les despeses a què fa referència el paràgraf segon del’article 26, del Conveni, derivades dels procediments judicials o de la participació d’advocats o d’assessorsjurídics, llevat que les despeses puguin ser cobertes pel sistema d’assistència judicial en virtut de la Lleid’Assistència Judicial de 1969 (Llei núm. 22 de 1969).
Suècia: reserves
Article [26]
De conformitat amb l’article 42 i en virtut de l’article 42 i l’article 26, Suècia declara que només estàobligada al pagament de les despeses a què fa referència l’article 26, paràgraf segon, derivades delsprocediments judicials o de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, llevat que aquestes despesespuguin ser cobertes pel sistema suec d’assistència judicial.
Turquia: reserves
Article [26]
“(…) que de conformitat amb el paràgraf tercer de l’article 26, la República Turca no està obligada alpagament de les despeses i les costes del procés, ni, si s’escau, de les despeses derivades de la participaciód’un advocat o d’assessors jurídics i les despeses causades pel retorn del menor.” *
*El Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos ha rebut una Nota del 18 d’octubre del 2000de l’Ambaixada de Finlàndia relativa a la reserva feta per Turquia. La nota diu així:
“El Govern de Finlàndia no pot acceptar aquesta reserva perquè és incompatible amb els articles 26 (3) i 42(1) del Conveni.
De conformitat amb l’article 26(3) del Conveni, un estat contractant pot, fent una reserva de conformitatamb l’article 42, declarar que no està obligat al pagament de les despeses a què fa referència el paràgrafanterior, derivades dels procediments judicials o de la participació d’un advocat o assessors jurídics, llevatque aquestes despeses puguin ser cobertes per un sistema d’assistència judicial i jurídica.
Tenint en compte la formulació i la intenció d’aquesta disposició, el Govern de Finlàndia considera que lareserva feta per Turquia, que exclou també les despeses cobertes pel sistema turc d’assistència judicial ijurídica, no està permesa en virtut dels articles 26(3) i 42(1). En conseqüència, el Govern de Finlàndiadeclara que, pel que fa a Finlàndia, aquesta reserva no pot ser invocada per Turquia doncs seriaincompatible amb les disposicions esmentades del Conveni.
Veneçuela: reservesArticle [26]
“Totes les comunicacions a l’autoritat central han de ser redactades en llengua espanyola.
La República de Veneçuela no està obligada a assumir cap de les despeses esmentades al paràgraf tercer del’article 26.”*
* El Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos ha rebut, el 26 de febrer de 1997, una Notade data 24 de febrer de 1997 de l’Ambaixada de Finlàndia amb relació a les reserves fetes per Veneçuela. La
190/193
nota diu així:
(…) El Govern finlandès no pot acceptar aquestes reserves que són incompatibles amb el paràgraf segonde l’article 24, el paràgraf tercer de l’article 26 i el paràgraf primer de l’article 42 del Conveni.
De conformitat amb el paràgraf primer de l’article 24, qualsevol demanda, comunicació i altres documentss’envien en la seva llengua original a l’autoritat central de l’estat requerit i han d’anar acompanyats d’unatraducció en la llengua oficial o en una de les llengües oficials d’aquest estat o, quan això no sigui possible,d’una traducció al francès o l’anglès.
Segons el paràgraf segon de l’article 24, un estat contractant pot, fent una reserva, oposar-se a la utilitzaciója sigui del francès o de l’anglès, en les demandes, les comunicacions o altres documents adreçats a la sevaautoritat central. Tenint en compte el redactat i el propòsit d’aquesta disposició, el Govern finlandèsconsidera que la reserva feta per la República de Veneçuela, que exclou la utilització tant del francès comde l’anglès en els casos en què no sigui possible obtenir una traducció del document a l’espanyol, no estàpermesa en virtut del paràgraf segon de l’article 24 i el paràgraf primer de l’article 42.
A més, la reserva sembla exigir que totes les comunicacions, incloent-hi els documents originals tramesos al’autoritat central veneçolana, hauran de ser redactats en espanyol, mentre que en virtut del paràgraf primerde l’article 24, els documents seran enviats en la seva llengua original i, a més a més, acompanyats d’unatraducció en la llengua oficial o en una de les llengües oficials d’aquest estat (o quan aquesta traducció nosigui possible, en francès o anglès). Aquesta exigència, implícita en la reserva, no només és incompatibleamb l’article 24, sinó també, en la majoria dels casos, impossible de complir en els casos en què elsdocuments originals que, en virtut del paràgraf primer han de ser enviats a l’estat requerit, no hagin estatredactats en espanyol.
En virtut del paràgraf tercer de l’article 26, un estat contractant pot fer la reserva segons la qual no estàobligat al pagament de les despeses a què fa referència el paràgraf segon, derivades dels procedimentsjudicials o de la participació d’un advocat o d’assessor jurídics, llevat que aquestes despeses puguin sercobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica. No obstant això, la reserva feta per la República deVeneçuela sembla indicar que, en l’aplicació del Conveni, Veneçuela no pagarà les despeses a què es fareferència més amunt en cap circumstància, fins i tot en el cas que aquestes despeses poguessin sereventualment cobertes pel sistema veneçolà d’assistència judicial i jurídica.
El Govern finlandès estima que aquesta reserva és incompatible amb el paràgraf tercer de l’article 26 i elparàgraf primer de l’article 42 del Conveni.
En conclusió, el Govern finlandès declara que, pel que fa a Finlàndia, aquestes reserves no poden serinvocades per les autoritats de la República de Veneçuela, doncs seria incompatible amb les disposicionsesmentades del Conveni.
La present declaració no ha de ser interpretada en el sentit que impedeixi l’entrada en vigor del Convenientre Finlàndia i la República de Veneçuela.”
** El Govern d’Alemanya va dipositar el 15 d’abril de 1997, al Ministeri d’Afers Estrangers del Regne delsPaïsos Baixos, la declaració següent amb relació a aquesta reserva:
El Govern Federal interpreta la reserva formulada per Veneçuela en el sentit que les persones indigents quepresentin una demanda de conformitat amb el Conveni més amunt esmentat, es poden beneficiar de lesdisposicions generals establertes pel dret processal civil veneçolà per a les persones indigents, és a dir, quela gratuïtat de l’accés als tribunals i de consulta a un advocat està també garantida per als procedimentsiniciats en el marc del Conveni.”
Xile: declaracions
Article [3]
“Xile interpreta l’article 3 del Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors en elsentit que no està en contradicció amb la legislació nacional, que estableix que el dret de tutela i de custòdias’exerceix fins a l’edat de 18 anys.”
Estats no membres de la Conferència de l’Haia
Estat S1 R/A2 Tipus 3 EEV4 Res/D/N5
Armènia 1-III-2007 A* 1-VI-2007 Res,24,26
Bahames 1-X-1993 A* 1-I-1994
Belize 22-VI-1989 A* 1-IX-1989 Res,24,26
Burkina Faso 25-V-1992 A* 1-VIII-1992
191/193
Colòmbia 13-XII-1995
A* 1-III-1996
Costa Rica 9-XI-1998 A* 1-II-1999
El Salvador 5-II-2001 A* 1-V-2001 Res,D,3,26
Fiji 16-III-1999 A* 1-VI-1999
Guatemala 6-II-2002 A* 1-V-2002 Res,24,26
Hondures 20-XII-1993
A* 1-III-1994 Res,26
Maurici 23-III-1993 A* 1-VI-1993 Res,26
Moldàvia, República de 10-IV-1998 A* 1-VII-1998 Res,26
Nicaragua 14-XII-2000
A* 1-III-2001
República Dominicana 11-VIII-2004
A 1-XI-2004
Saint Kitts i Nevis 31-V-1994 A* 1-VIII-1994
Res,26
San Marino 14-XII-2006
A* 1-III-2007 D,26
Seychelles 27-V-2008 A* 1-VIII-2008
Tailàndia 14-VIII-2002
A* 1-XI-2002 Res,24
Trinitat i Tobago 7-VI-2000 A* 1-IX-2000
Turkmenistan 29-XII-1997
A* 1-III-1998
Uzbekistan 31-V-1999 A* 1-VIII-1999
Res,26
Zimbabwe 4-IV-1995 A* 1-VII-1995 Res,26
Declaracions, reserves o notificacions dels estats no membres de la Conferència de l’Haia
Armènia: reserves
Article [24,26]
De conformitat amb l’article 42 del Conveni (…), la República d’Armènia fa les reserves següents:
1. En relació amb l’article 24, les demandes, comunicacions o altres documents adreçats a l’autoritat centralde la República d’Armènia han de ser redactats en les llengües originals i han d’anar acompanyats d’unatraducció a l’armeni o, quan això no sigui factible, d’una traducció a l’anglès.
2. En relació amb l’article 26, la República d’Armènia no està obligada a pagar qualsevol despesa a què esrefereix el paràgraf segon de l’article 26, derivades de la participació d’un advocat o assessors jurídics o delsprocediments judicials, llevat que puguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
Belize: reserves
Articles [24, 26]
1) Tota demanda o altre document tramès a l’autoritat central en virtut del Conveni ha d’anar acompanyatd’una traducció a l’anglès i no al francès i
2) Belize no està obligada al pagament de les despeses relatives a les demandes en virtut del Conveni,derivades de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics, o dels procediments judicials, llevat queaquestes despeses puguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
El Salvador: reserves i declaracions
192/193
Articles [3, 26]
1. El Govern de la República d’El Salvador només estarà obligat a assumir les despeses esmentades alparàgraf tercer de l’article 26, quan aquestes despeses siguin cobertes pel seu propi sistema d’assistènciajudicial i jurídica;
2. El Govern de la República d’El Salvador interpreta l’article 3 en el sentit que no constitueix unacontradicció amb la legislació interna que estableix que la majoria d’edat s’assoleix als divuit anys;
3. (…)
4. El Govern de la República d’El Salvador declara que tota la documentació enviada a El Salvador enaplicació del Conveni esmentat ha d’anar acompanyada d’una traducció oficial a l’espanyol.”
Guatemala: reserves
Articles [24, 26]
1. La República de Guatemala s’oposa a la utilització del francès en les demandes, les comunicacions i altresdocuments que es trametin a l’autoritat central, basant-se en el paràgraf segon de l’article 24 del Conveni (siescau).
2. La República de Guatemala no està obligada a assumir les despeses esmentades al paràgraf segon del’article 26 del Conveni, derivades de la participació d’un advocat, d’assessors jurídics o dels procedimentsjudicials, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
Hondures: reserves
Article [26]
Amb la reserva de l’article 26, paràgraf tercer.
Maurici: reserves
Article [26]
La República de Maurici declara que no està obligada al pagament de les despeses a què fa referèncial’article 26, paràgraf segon, derivades de la participació d’un advocat o un assessor jurídic, o les despesesjudicials, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.
Moldàvia: reserves
Article [26]
De conformitat amb les disposicions de l’article 42 i de conformitat amb l’article 26, paràgraf tercer, laRepública de Moldàvia declara que la República de Moldàvia es farà càrrec de les despeses a què fareferència el paràgraf segon de l’article 26, només si aquestes despeses estan cobertes pel sistema nacionald’assistència jurídica i judicial.
Saint Kitts i Nevis: reserves
Articles [26]
En aplicació de les disposicions del paràgraf tercer de l’article 26 del Conveni, Saint Kitts i Nevis no estàobligat al pagament de les despeses sota el Conveni, de la participació d’un advocat o d’assessors jurídics odels procediments judicials.
San Marino: declaracions
Article [26]
“En virtut de l’apartat 3 de l’article 26 del Conveni, la República de San Marino declara que no estàobligada a assumir qualsevol despesa esmentada a l’apartat 2 de l’article 26, que resultés de la participaciód’un advocat o d’assessors jurídics o dels procediments judicials, llevat que aquestes despeses puguin sercobertes pel seu sistema d’assistència judicial i jurídica.”
Tailàndia: reserves
Article [24]
“(…) amb la reserva, feta en virtut dels articles 24 i 42 del Conveni, segons la qual accepta només lautilització de l’anglès en les demandes, les comunicacions o altres documents enviats a la seva autoritatcentral (…)
Uzbekistan: reserves
Article [26]
La República d’Uzbekistan no està obligada al pagament de les despeses a què fa referència el paràgrafsegon de l’article 26, derivades de la participació d’un advocat o dels procediments judicials.
Zimbabwe: reserves
Article [26]
193/193
...amb la reserva que les despeses a què fa referència l’article 26, paràgraf segon, del Conveni més amuntesmentat no són a càrrec de l’estat.
Reserves del Principat d’Andorra en relació als articles 24 i 26 del Conveni sobre els aspectes civils delsegrest internacional de menors
Reserva relativa a l’article 24
“De conformitat amb allò que disposa l’article 42 i en aplicació del paràgraf segon de l’article 24 delConveni, el Principat d’Andorra declara que només accepta les demandes, comunicacions o altresdocuments adreçats a la seva autoritat que vagin acompanyats d’una traducció al català, o quan això nosigui possible, al francès.”
Reserva relativa a l’article 26
“De conformitat amb allò que disposa l’article 42 i en aplicació del paràgraf tercer de l’article 26 delConveni, el Principat d’Andorra declara que no s’obliga a assumir les despeses esmentades en l’apartatsegon de l’article esmentat, derivades de la participació d’un advocat o d’un assessor jurídic o delsprocediments judicials, llevat que aquestes despeses puguin ser cobertes pel sistema andorrà d’assistènciajudicial i jurídica.”
