COMPENDI LEGISLATIU DE SANITAT€¦ · regula la jornada i l'horari de treball, els permisos, les...

1

COMPENDI LEGISLATIU DE SANITAT

Diari Oficial de la Comunitat Valenciana

2

SUMARI

ÍNDEX ANALÍTIC 3

1 §. Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació alPacient de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 4430 de 31.01.2003) 12

2 § Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de laComunitat Valenciana (DOGV núm. 4440 de 14.02.2003). 24

3 § Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de laComunitat Valenciana (DOGV núm. 5034 de 23.06.2005). 48

4 § Llei 6/2008, de 2 de juny, de la Generalitat, d'Assegurament Sanitari delSistema Sanitari Públic de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5778 de05.06.2008).

77

5 § Decret 126/1999, de 16 de agost, del Govern Valencià, pel qual es crea elSistema d'Informació Poblacional de la Conselleria de Sanitat (DOGV núm.3566 de 23.08.1999). 86

6 § Decret 37/2006, de 24 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual esregula la lliure elecció de facultatiu i centre, en l'àmbit de la Sanitat Pública dela Comunitat Valenciana (DOGV núm. 5228 de 28.03.2006).

89

7 § Decret 86/2009, de 19 de juny, que regula el dret a la segona opiniómèdica en l'àmbit del Sistema Sanitari Públic Valencià (DOCV núm. 6041 de23.06.2009). 94

8 § Decret 98/2009, de 17 de juliol, del Consell, pel qual aprova la Cartera deServicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 6061 de21.07.2009). 98

9 § Decret 74/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual s'aprova elReglament sobre estructura, organització i funcionament de l'atenció sanitàriaa la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5518 de 23.05.2007).

104

10 § Decret 7/2003, de 28 de gener, del Consell de la Generalitat, pel quals'aprova el Reglament de Selecció i Provisió de Places de Personal Estatutarial Servici d'Institucions Sanitàries de la Generalitat Valenciana (DOGV núm.4430 de 31.01.2003) 121

11 § Decret 137/2003, de 18 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qualregula la jornada i l'horari de treball, els permisos, les llicències i les vacancesdel personal al servici de les institucions sanitàries de la Generalitatdependents de la Conselleria de Sanitat (DOGV núm. 4551 de 24.07.2003) 146

3

ÍNDEX ANALÍTIC

Activitat hemoteràpica, 22, 9§

Activitats bàsiques de salut pública, 4,3§

Adreces departamentals, 22, 3§

Agència Valenciana de Salut Béns i deures, 37, 2§ Consell d'Administració, 26, 27, 2§ Constitució, D.A. 2ª, 2§ Contractació, 46, 2§ Director gerent, 29, 30, 46, 2§ Estatuts, D.A. 2ª, 2§ Estructura i organització, 25, 2§ Funcions, 4, 2§ Integració, D.T. 4ª, 2§ Mitjans personals, (Vegeu Personal de

l’Agencia Valenciana de Salut) Naturalesa jurídica, 23, 2§ Pla de gestió, 24, 2§ Règim de funcionament, 28, 2§ Règim financer, pressupostari i

comptable, 39, 40, 2§ Règim jurídic, 46, 2§ Règim patrimonial, 38, 2§ Relacions jurídiques, 47, 2§

Agència Valenciana de SeguretatAlimentària Col·laboració, 34, 3§ Comité científic, 39, 3§ Consell de Direcció, 37, 3§ Contractació, 31.4, 3§ Direcció tècnica, 38, 49.1, 3§ Estatuts, 37.4, 39.2, 40, D.F.1ª, 3§ Fins, 32, 3§ Naturalesa, 30, 3§ Òrgans, 35, 3§ Patrimoni, 43, 3§ President, 36, 3§ Règim de personal, econòmic i

pressupostari, 41, 42, 44, D.A. 6ª, 3§ Règim jurídic, 31, 3§

Agents, 2.1, 2§; 5, 69, 3§

Aigües potables, de bany i recreatives,9.2.g), 3§

Alcaldes, 5, 3§

Alimentació, 9.2.h), 3§

Àmbit d'aplicació, 2, 1§; 1, 3§; 1, 4§; 1,6§

Apoderaments, 18.7, 3§

Àrees clíniques (Vegeu Departaments de Salut) (Vegeu Organitzacions de servei)

Assistència sanitària Accés, 6, 9§ Coordinació, 7, 9§ Funcions, 2, 9§ Organització, 3, 9§ Serveis sanitaris, 2, 9§

Associacions empresarials, 52, 3§

Atenció a persones majors idependents, 20, 9§

Atenció ambulatòria Activitat ambulatòria hospitalària, 15, 9§ Àmbit, 11, 9§ Centres de salut i consultoris, 12, 9§ Centres d'especialitats, 15, 9§ Centres sanitaris integrats, 14, 9§ Unitats de suport, 13, 9§

4

Atenció d' hospitalització Àmbit , 16, 9§ Hospital a domicili, 18, 9§ Hospitalització convencional, 17, 9§ Unitats mèdiques de curta estada, 19, 9§

Atenció i informació al pacient, 8, 9§

Autocontrol, 47.a), 47.1, 3§

Autoritat sanitària, 51, 2§; 5, 69, 70, 73.1,73.3, 78.1, 85.5, 3§

Autorització sanitària, 68.1.a), 3§

Banc de sang de cordó umbilical de laComunitat , 22.1, 9§

Banc d'òrgans i teixits, 22.1, 9§

Cartera de Serveis de Salut Pública Actualització i avaluació, 7, 8, 8§ Aprovació, D.F. 3ª, 3§ Beneficiaris, 5, 8§ Característiques, 8, 3§ Cartera de Serveis de Salut Pública del

Sistema , 6.2, 3§ Competències, 3, 8§ Contingut, 6, Anexo, 8§ Definició, 6.1, 3§ Elaboració, 6.2, 3§ Línies estratègiques, 7, 3§ Objecte, 1, 8§ Objectius, 2, 8§ Principis informadors, 4, 8§ Serveis d'informació, 9, 8§

Catàleg de prestacions de finançamentpúblic, 2.4, 2§

Centre de Transfusió de la ComunitatValenciana, 22.1, 9§

Centre Superior d'Investigació en SalutPública Col·laboració, 52, 3§ Consell Cientificotècnic, 58, 3§ Consell Rector, 56, 3§ Director, 57, 3§ Estatuts, 56.4, 56.6, D.F.1ª, 3§ Fins, 52, 3§ Funcions, 53, D.A. 1ª, 3§ Invencions, 63, 3§ Naturalesa, 50, 3§ Òrgans, 54, 3§ President, 55, 3§ Règim de personal, 62, D.A. 6ª, 3§ Règim economicofinancer, 59, 60, 61, 3§ Règim jurídic, 51, 3§

Centres de salut, 22.2, 22.3, 3§

Centres d'informació i coordinaciód'urgències , 21, 9§

Centres sanitaris Funcionament, 5, 9§ Gestió, 4, 9§

Codis de pràctiques correctes, 47.b),47.2, 3§

Comité Científic, 39, 3§

Compareixença dels ciutadans, 34.3,73.2, 3§

Competències De la Conselleria de Sanitat, 4, 49, 2§; 9,

D.F. 5ª, 3§; 1, 4, 5§ De l'Agència Valenciana de Seguretat

Alimentària, 33, 3§ De l'Entitat Valenciana per a l'Acció en

Salut Pública, 12.1, 15, 3§ De les entitats locals, 5, 2§; 10, 91, 3§ De l'Escola Valenciana d'Estudis de la

Salut, 50, 2§ Dels professionals de salut pública, 29.2,

3§

5

Sancionadora, 91, 3§

Consell Assessor de Bioètica i Comitésde Bioètica, 30, 1§

Consell de la Generalitat, 4, 11, 2§; 5,6.2, 18.6, 19.1, 58.2.b), 85.2, D.F 2ª, D.F.5ª,, 3§

Consell de Salut de la ComunitatValenciana Aprovació, 4, 2§ Composició, 19, D.T. 1ª, 2§ Funcionament, 21, 2§ Funcions, 20, 2§

Conseller competent en matèria deproducció, 37.3, 3§

Conseller de Sanitat, 46, 2§; 5, 17.1, 18.5,19.1, 36.1, 38.2, 55.1, 56.3, 57.2, 3§

Conselleria competent en matèriapressupostària, 44.2, 3§

Conselleria de Sanitat, 4, 13, 27, 49; 50,2§; 6.2, 9, 11, 12.1, 15.b), 25.2, 30.2, 41.2,50.2, , 3§

Consells sectorials de salut pública, 23,3§

Consentiment informat Atorgament per substitució, 9, 1§ Comissió de Consentiment Informat, 14,

1§ Document formulari, 13, D.A. 2ª, 1§ Dret, 8, 1§ Excepcions, 10, 1§ Informació prèvia, 11, 12, 1§

Constitució espanyola, 1, 2§

Contaminació atmosfèrica, acústica,9.2.g), 3§

Control oficial, 47.c), 47.3, 3§

Coordinació Generalitat-administraciólocal, 11, 33.c), 3§

Decret 44/1992, sobre competènciasancionadora en, D.F. 6ª, 3§

Definició, 2, 3§

Delegació de funcions, 5, 17.3, 18.7,19.3; 36.3; 37.5; 38.4; 55.3; 57.4, 3§

Departaments de salut Acords de gestió, 4.5, 9§ Àmbit d'actuació, 3, 9§ Àrees clíniques, 3.7, 28, 9§ Consell de Direcció, 31, 2§ Consell de Salut, 33, 2§ Contingut, 22, 2§; 22.2, 3§ Delimitació, 1, 9§ Gerent, 32, 2§ Gestió de qualitat, 9, 9§; 22.2, 3§ Òrgans de direcció, 27, 30, 9§ Òrgans de participació, 29, 9§ Pla estratègic, 4.4, 9§ Unitats de gestió clínica, 3.7, 9§

Desconcentració, 5, 3§

Diari Oficial de la Comunitat Valenciana,5, 8, 9, 14, 15, 19, 22, 10§

Director executiu de l'Entitat Valencianaper a , 5, 17.3, 18.4, 19; 22.1; 37.3; 56.3;57.2; 58.3, 3§

Docència i investigació sanitària, 48, 49,50, 2§

Drets de documentació Alta forçosa, 19, 1§ Informació tècnica dels professionals, 20,

1§

6

Informe d'alta, 18, 1§

Drets i obligacions, (Vegeu Pacients)

Educació sanitària, 8, 2§

Entitat Valenciana per a l'Acció en SalutPública Col·laboració, 13.4, 3§ Competències, 15, 22.1, D.A. 1ª, 3§ Consell de Govern, 18, 25.2, 3§ Consells sectorials de salut pública, 23,

3§ Contractació, 13.3, 3§ Defensa en juí, D.A. 8ª, 3§ Direccions departamentals, 22, 3§ Director executiu, 5, 17.3, 18.4, 19; 22.1;

37.3; 56.3; 57.2; 58.3, 3§ Estatuts, 16.1.e), 21, D.F. 1ª, 3§ Fins, 14, 3§ Línies d'actuació, 18.6, 3§ Naturalesa, 12, 3§ Oficina d'Informació i Comunicació en

Salut Pública, 20, 3§ Òrgans centrals, 16.1, 3§ Òrgans perifèrics, 16.2, 3§ Personal, (Vegeu Personal de la Entidad

Valenciana para l’Acció en Salut Pública) President, 17, 3§ Recursos econòmics, 24, 3§ Règim jurídic, 13, 3§ Règim patrimonial, 26, 3§ Règim pressupostari i comptable, 25, 3§

Entitats públiques, 23, 2§

Escola Valenciana d'Estudis de la Salut,50, D.T. 2ª, 2§

Formació sanitària, 8, 2§

Funcionaris d'institucions sanitàries,27.4, 41.2, 62.2, D.A. 3ª; D.F. 4ª, 3§

Funcionaris sanitaris de salut pública, 5,

8.2, 69, 3§

Funcions, 3, 3§

Grups i modalitats d'assegurament delsistema Classificació, 7, 4§ Modalitats de Grup 1 "Protecció estatal",

8, 4§ Modalitats de Grup 2 "Protecció

autonòmica", 9, 4§ Modalitats de Grup 3 "Desplaçats d'una

altra comunitat , 10, 4§ Modalitats de Grup 4 "Privats", 11, 4§

Història clínica Contingut, 22, 1§ Definició i tractament, 21, 1§ Dret d'accés del pacient, 25, 1§ Dret d'accés dels professionals, 24, 1§ Informatització de productes, D.A. 3ª, 1§ Propietat i custòdia, 23, 1§

Horari de treball personal estatutari Atenció especialitzada, 7, 11§ Atenció primària, 8, 11§ Calendari de treball, 15, 11§ Centre de transfusió, 13, 11§ Centre d'Informació i Coordinació

d'Urgències-Servei , 11, 11§ Centres de salut pública, 12, 11§ Control horari i justificació d'absències,

14, 11§ Normes comunes, 9, 11§ Torn de guàrdia, 10, 11§

Igualtat d'accés als serveis sanitaris,3.1.a), 2§

Informació i formació de consumidors,47.e), 47.5, 3§

Informació sanitària i epidemiològica Assistencial, 6, 1§ Epidemiològica, 5, 1§ Sanitària, 4, 1§

7

Infraccions i sancions Competència, 91, 3§ Concurrència, 87, 3§ Disposiciones generales, 57, 2§ Greus, 83, 3§ Indemnitzacions, 85.4, 3§ Lleus, 82, 3§ Molt greus, 84, 3§ Prescripció, 60, 2§; 89, 3§ Procediment , 90, 3§ Qualificació, 58, 2§; 81, 3§ Regulació, D.T.1ª, 3§ Responsabilitat, 88, 3§ Sancions, 32, 1§; 59, 61, D.T. 3, 2§; 85,

86, D.F. 6ª, 3§

Inspecció, D.A. 1ª, 1§; 5, 2§; 8.2, 68.1.b),3§

Institut Valencià de Finances, 53.l), 3§

Intervenció i mesures especials en salutpública Actuacions inspectores, 51, 54, 2§ Actuacions inspectores, 69, 3§ Autorització administrativa, 55, 56, 2§ Duració, 71, 3§ Immobilització de productes, 75, 3§ Intervenció cautelar de mitjans materials,

76, 3§ Intervenció cautelar de mitjans personals,

77, 3§ Limitacions preventives, 52, 2§ Mecanismes, 68, 3§ Mesures especials, 53, 2§; D.F. 6ª, 3§ Obligacions, 73, 3§ Principis, 68.2, 72, 3§ Prohibició de comercialització, 78, 3§ Registre sanitari, 55, 2§ Tancament d'empreses i suspensió

activitats, 74, 3§

Invencions, 63, 3§

Investigació en salut pública, 3.1.j, 8, 48,

49, 2§; 8.5, 52, 58.2.c), D.A. 1ª, 3§

Jornada de treball personal estatutari Autorització primària, especialitzada i

centre de , 2, 11§ Centre d'Informació i Coordinació

d'Urgències-Servei , 3, 11§ Centres de salut pública, 4, 11§ Jornades inferiors, 6, 11§ Pausa, 5, 11§

Legislació sobre funció pública, 41.2,62.2, 3§

Legislació vigent en matèria deprotecció de dades, 34.2, 66.2, 67.2, 3§;5, D.T. 3ª, 5§

Legislació vigent en matèria patrimonial,38.4, 2§; 26.6, 3§

Llei 14/1986, General de Sanitat, 1, 11,22, D.T. 4ª, 2§; 5, 10, 3§; 4.1, 9§

Llei 15/1997, de 25 d'abril, 23, 2§

Llei 16/2003, Cohesió i Qualitat SistemaNacional de Salut, 11.1, 11.2, 3§

Llei 29/1998, de 13 de juliol,Contencioso-Administrativa, 70.3, 77.2,3§

Llei 3/2003, de 6 febrer, d'OrdenacióSanitària, 3.c), 10, 22.1, 22.2; 64; D.A. 5ª,3§; 27.1, 9§; 3.7, 9§

Llei 30/1992, Règim Jurídic de lesAdministracions Públiques, 21, 10§;34.3, 2§; 13.2, 31.2, 31.3, 90.2, 91.2, 3§

Llei 30/1999, de Selecció i Provisió dePlaces Personal Estatutari , 22, D.A. 1ª,10§

Llei 5/1983, del Consell, D.F. 5ª, 3§

8

Llei 5/1984, de 29 de juny, deCompareixença en Juí, 46, 2§

Llei 53/1984, Incompatibilitats, D.A. 3ª,3§

Llei 6/1997, LOFAGE, D.A. 2ª, 2§

Llei 6/1998, d'Ordenació Farmacéutica,D.A. 2ª, D.A. 3ª, D.A. 5ª, DisposiciónDerogatoria, 3§; 20.7, 9§

Llei 7/1985, de 2 d'abril, Régim Local, 5,10, 11.1, 3§

Llei 7/2007, Estatut Bàsic de l’EmpleatPúblic, 34.4, 2§

Llei 8/1987, del Servei Valencià de Salut,Disposición derogatoria, 2§

Llei de Contractes del Sector Públic,13.3, 31.4, 3§

Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat,38.4, 2§; 25.1, 26.6, 30.1, 31.1, 44.1, 50.1,61.1, 3§

Llei Orgànica 3/1986, de Mesures , 5,70.3, 77.2, 3§

Llei Orgànica 5/1982, de l'Estatutd'Autonomia de la, 1, 2§; D.A. 2ª, 3§

Lliure elecció de facultatiu i centre Àmbit d'aplicació, 1, 6§ Assignació de facultatiu especialista,

hospital i/o centre , 4, 7, 8, 6, 6§ Assignació de facultatiu i centre, 3, 6§ Beneficiaris, 2, 6§ Causes de denegació i limitacions, 9, 6§ Dret, 15, 1§ Procediment , 5, 6, 6§ Representació legal, 2.2, 6§

Lloc de comandament avançat , 21.5, 9§

Mapa Sanitari de la ComunitatValenciana, 4, 2§

Mesures especials en salut pública,(Vegeu Intervenció i mesures especialsen salut pública, 3§

Ministeri competent en matèria sanitària,11, 2§

Negociació col·lectiva, D.A. 7ª, 3§

Oficina de farmàcia, D.A. 2ª, 3§

Oficina d'Informació i Comunicació enSalut Pública, 16.1.d), 20, 3§

Ordenació sanitària Actuacions, 2, 2§ Objecte, 1, 2§ Principis, 3, 2§

Ordenació territorial sanitària, 13, 22, 2§

Organitzacions de servei Àrees clíniques, 42, 2§; 3.7, 28.1, 9§ Fórmules organitzatives d'integració, 41,

2§ Pla de gestió clínica, 45, 2§ Procediment de creació, 44, 2§ Unitats de gestió clínica, 43, 2 §; 3.7,

28.2, 9§

Òrgans administratius competents enmatèria de , 5, 3§

Pacients Atenció i informació, 8, 9§ Dret a la intimitat, 26, 1§ Dret a la llibertat d'elecció, (Vegeu Lliure

elecció de facultatiu i centre) Dret a la segona opinió, (Vegeu Segona

opinió médica)

9

Dret de participació, 27, 1§ Drets d'informació, (Vegeu Informació

sanitària y epidemiològica) Drets i obligacions, 1, 3, 1§ Obligacions, 31, 1§ (Vegeu Consentimient informat) (Vegeu Drets de documentació)

Participació ciutadana, 28, 29, 1§; 14.1,2§; 14, 32, 37.1, 3§

Permisos i llicències Calendari de vacances, 26, 11§ Fraccionament, 22, 11§ Gaudi incentivat de vacances, 25, 11§ Llicències, 18, 11§ Període vacacional, 23, 11§ Permisos, 17, 11§ Règim general, 16 a 21, 11§ Torns de vacances, 24, 11§

Personal de l'Agència Valenciana deSalut Carrera professional, 35, 2§ Recursos humans, 34, 2§ Règim jurídic, 36, D.A 1ª, 2§

Personal de l'Entitat Valenciana per al'Acció en Carrera professional i retribucions, 28,

D.F. 7ª, 3§ Competències, 29.2, 3§ Integrat per, 27.1, 3§ Profesionals de salut pública, 29, 3§ Règim jurídic, 27.3, 27.4, 3§ Selecció i provisió de places, 27.2, 3§

Personal estatutari Adjudicació de places, 13, 10§ Convocatòries, 5, 10§ Oficina d'ocupació pública, 3, 10§ Personal interí o temporal, 54, 10§ Presa de possessió, 15, 10§ Promoció interna, 55 a 59, 10§ Requisits i mèrits, 8, 10§ Selecció i provisió de places, 2, 10§ Sistemes selectius, 4, 7, 9, 11, 10§

Sol·licitud de places, 12, 10§ Tribunals, 6, 10§ (Vegeu Horario de trabajo) (Vegeu Jornada de trabajo) (Vegeu Provisió de places)

Pla de Gestió, 24, 2§

Pla de Salut de la Comunitat Valenciana Contingut, 11, 12, 2§ Elaboració, 13, 2§ Oficina permanent, 11, 2§ Proposta, 4, 2§; 9.2.a), 3§

Pla de Seguretat Alimentària Definició, 45, 3§ Elaboració i desenvolupament, 33.b),

33.d), 36.2.b); D.T. 2ª, 3§ Estructura, 48, 3§ Mecanismes d'intervenció, 47, 3§ Objectius, 46, 3§ Plans d'acció anual, 49, 3§

Pla d'Humanització, 17, 2§

Pla Integrat de Salut, 11, 2§

Política sanitària, 11, 2§

Polítiques intersectorials, 4.e), 3§

Potestat sancionadora, 61, 2§; 91, 3§

Prestacions sanitàries Accés, D.T. 1ª, 4§ Catàleg, 12.2, 4§; 10.1, 9§ De productes dietètics, 25, 9§ De transport sanitari, 26, 9§ Dret, 12.1, 12.7, 4§ Farmacèutiques, 23, 9§ Finançament, 13, 14, 4§ Modalitats d'assegurament grups, 12.3,

12.4, 12.5; 12.6; 15; 16; 17, 4§ Ortoprotèsiques, 24, 9§

10

Provisió, 10.2, 9§ Reconeiximent, D.T. 4ª, 4§

Professionals de salut pública, 29, 3§

Protecció de la salut, 1, 2.4, 2§

Provisió de places Comissió de serveis, 49, 50, 10§ Concurs de trasllats, 16 al 24, 10§ Direccions d'unitat i de coordinació

d'equips, 37 a 40, 10§ Nomenament provisional, 51, 10§ Places de Cap de Servei i Secció de

caràcter assistencial, 25 al 32, 10§ Places de Cap de Servei i Secció de

caràcter no , 33 a 36, 10§ Places de caràcter directiu, 41 a 43, 10§ Redistribució d'efectius, 52, 53, 10§ Reingrés, 44 a 48, 10§

Recursos sanitaris, 6, 9, 2§

Règim sancionador, (Vegeu Infraccionesy Sanciones)

Reial Decret 1088/1999, de 8 desetembre, de , D.T. 4ª, 4§

Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost, de ,90.2, 3§

Reial Decret Llei 1/1999, D.T. 5ª, 10§

Reial Decret Llei 3/1987, D.T. 1ª, 10§

Residus sòlids, 9.2.g), 3§

Risc alimentari, 33.a), 3§

Sanitat ambiental, 9.2.g), D.F. 5ª, 3§

Sanitat local, D.A. 2ª, D.A. 3ª, D.A. 4ª, 3§

Secret professional, 67.1, 3§

Segona opinió mèdica Àmbit d'aplicació, 3, 7§ Criteris de valoració, 5, 7§ Definició, 2, 7§ Dret a, 16, 1§ Procediment de sol·licitud, 6, 7§ Serveis de, 8, 7§ Subjectes del dret a, 4, 7§ Tramitació, 7, 7§

Seguretat alimentària, (Vegeu AgenciaValenciana de Seguridad Alimentària

Serveis sanitaris assistencials, 8.2, 3§

Sistema d'Informació en Salut Pública Funcions, 65, 3§ Gestió, 15.f), 3§ Obligacions, 66, 3§ Seguretat de la informació, 67, 3§

Sistema d'Informació Poblacional (SIP) Àmbit d'aplicació, 1, 4§ Assignació de facultatiu i centre, 3, 6§ Contingut, 2, 4§ Creació, 1, 5§ Grups i modalitats d'assegurament,

(Vegeu Grups i modalitatsd’assegurament del sistema) Número d'identificació, 3, 4§ Persona d'alta, 4, 4§ Persona de baixa, 5, 4§

Sistema Nacional de Salut, 65.f), 3§;12.2, 4§

Sistema sanitari en la ComunitatValenciana Acreditació de centres, 10, 2§ Activitats, 9, 2§ Coordinació general sanitària, (Vegeu

Pla de Salut de la Comunitat Valenciana)

11

Drets dels ciutadans, 16, 2§ Estructura i organització, (Vegeu Agència

Valenciana de Salut) Fins, 8, 2§ Objectiu, 6, 2§ Ordenació, 1, 9§ Participació ciutadana, 18, 2§ Pla d'humanització, 17, 2§ Requisits, 7, 2§

Tancament d'empreses i suspensiód'activitats, 74, 3§

Targeta Sanitària Individual SIP Confidencialitat de dades, 21, 4§ Document d'acreditació, 3.14, 1§; 18, 4§;

3.1, 5§ Document d'inclusió en el SIP, 20, 4§;

3.3, 5§ Fitxers, D.T. 3ª, 5§ Implantació, D.T. 1ª, D.T. 2ª, 5§ Individuals d'altres comunitats

autònomes, 19, 4§ Tarjeta sanitària europea, 19.1.d), 4§ Validesa, 18.5, D.T.2ª, 4§

Terminis Cartera de Serveis de Salut Pública, D.F.

3ª, 3§ Creació farmacèutics de salut pública,

D.A. 3ª, 3§ Estatuts, D.A. 2ª, 2§; D.F. 1ª, 3§ Funcionament AVS, D.A. 2ª, 2§ Funcionaris d'institucions sanitàries, D.F.

4ª, 3§ Integració AVS, D.T. 4ª, 2§ Mesures especials en salut pública, D.F.

6ª, 3§ Presa de possessió, 15, 23, 10§ Prescripció d'infraccions i sancions, 89,

D.F. 6ª, 3§ Presentació de sol·licituds, 19, 10§ Procediments de mesures especials en

salut pública, 79, 3§ Reconeixement prestacions sanitàries,

D.T. 4ª, 4§ Reglaments dels Centres de Salut

Pública, D.F. 2ª, 3§ Sessions Consell d'Administració AVS,

28, 2§

Traçabilitat, 47.d), 47.4, 3§

Unitats de gestió clínica (Vegeu Departaments de Salut) (Vegeu Organitzacions de servei)

Universitats, 39.1, 52, 56.4, 58.2.d), 62.3,3§

Urgències i emergències sanitàries, 21,9§

Voluntats anticipades, 3.16, 17, 1§

Zones Bàsiques de Salut, 4.2, 5.1, 6§

Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informaci al Pacient de la Comunitat Valenciana.

12

1 § Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació alPacient de la Comunitat Valenciana.

(DOGV núm. 4430 de 31.01.2003)

PREÀMBUL

L'article 43 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut,parcialment desplegat per la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, que està presididapel desig de garantir una prestació sanitària plenament respectuosa amb la dignitat de lapersona i amb la llibertat individual.

Hui, en efecte, es presta una atenció cada vegada major als drets dels pacients com afonament en tota la labor assistencial. Així s'ha plasmat, per exemple, en l'àmbit de la UnióEuropea, en la Directiva 95/46, de 24 d'octubre, sobre els drets dels ciutadans a la intimitat enla informació relacionada amb la seua salut, i la Recomanació 5/1997, de 13 de febrer, sobreprotecció de dades mèdiques.

A este criteri respon també esta llei, inspirada en el Conveni Europeu sobre Drets Humans iBiomedicina, subscrit el 4 d'abril de 1997 i que va entrar en vigor en el regne d'Espanya l'1 degener del 2000, i en l'elaboració del qual s'han seguit també les recomanacions del Dictamend'Experts del Ministeri de Sanitat i Consum.

L'objectiu de la llei és proporcionar una definició clara dels drets i les obligacions delspacients, potenciant alhora la participació activa dels professionals i de les institucionssanitàries per aconseguir una assistència, promoció, prevenció i rehabilitació cada vegadamillors i més humanes, en benefici de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans.

D'esta manera, el títol II recull una relació dels drets dels pacients, alguns d'ells constitutiusde drets fonamentals o considerats ja en altres texts normatius, però que pareixia convenientreunir en una enumeració completa com a base de qualsevol actuació sanitària.

El títol III articula el dret a la informació tant per als centres públics com per als privats, coma eix fonamental en la relació metge-pacient. Cal destacar, com un aspecte bàsic d'esta llei, ladistinció entre el dret a la informació assistencial i el consentiment informat. Este últim es regulaen el títol IV, que el concep com el dret del pacient a obtindre una informació adequada a lanaturalesa de la seua malaltia sobre els efectes de l'afecció i els riscs i beneficis delsprocediments diagnòstics i terapèutics recomanats, a fi de poder decidir conscientment illiurement sobre estos procediments. En este sentit, i atesa la complexitat i la transcendènciade les decisions en este àmbit, s'establix el dret del pacient a obtindre una segona opinió que lipermeta comptar amb majors elements de juí per a adoptar una decisió adequada.

En el capítol II d'este mateix títol es regula, per primera vegada a la Comunitat Valenciana,el dret dels pacients a emetre voluntats anticipades, que seran recollides en el documentconegut vulgarment com a testament vital, facultant d'esta manera el pacient a anticipar la seuavoluntat sobre l'atenció clínica que desitja rebre, en el cas que les circumstàncies de la seuasalut no li permeten més endavant decidir per si mateix, i sempre amb el màxim respecte a lavida i la dignitat de la persona.

El títol V regula la història clínica, considerant tots els aspectes relatius al contingut, eltractament, la propietat i la custòdia, i també els drets d'accés a esta documentació, per partdels professionals i institucions, dels pacients o, en els supòsits que corresponga, delsfamiliars, acostats o representants legals.

En el títol VI es recull el dret a la intimitat com a dret dels pacients que siga respectada laconfidencialitat de les dades referents a la seua salut, establint que ningú que no estigaautoritzat puga accedir-hi si no és a l'empara de la legislació vigent.

En el títol VII es tracten els drets de participació dels pacients, reconeixent el paper decisiuque té la col·laboració dels ciutadans en l'atenció sanitària, com a exercici de responsabilitat isolidaritat.

Els avanços tecnològics i socials plantegen, amb intensitat creixent, nous reptes ètics queés necessari abordar des del respecte més profund a la dignitat de la persona i a l'autonomiaindividual. Per a proporcionar una resposta a esta nova dimensió de l'atenció sanitària, escreen en el títol VIII d'esta llei el Consell Assessor de Bioètica, adscrit a la Conselleria deSanitat, i els comités de bioètica assistencial, amb l'objectiu de protegir els drets dels pacients i


13

assessorar en l'adopció de decisions complexes. Estos fòrums interdisciplinaris permetranatendre les situacions assistencials en què es faça necessària l'emissió d'un consell, formulatdes del prestigi i l'autoritat moral, professional i científica dels seus membres, sense substituir,en cap cas, a qui té la responsabilitat de decidir.

Finalment, el títol IX recull les obligacions dels pacients, reconeixent d'esta manera laresponsabilitat d'una societat madura en l'atenció de la salut individual i col·lectiva.

Esta llei es dicta a l'empara del títol competencial recollit en l'article 38.1 de l'Estatutd'Autonomia, que atribuïx a la Generalitat Valenciana el desplegament legislatiu de la legislacióbàsica de l'estat en matèria de sanitat interior.

TÍTOL I. Objecte i àmbit d'aplicació

Article 1. ObjecteLa present llei té per objecte reconéixer i garantir els drets i les obligacions que en matèria

sanitària tenen els pacients en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

Article 2. Àmbit d'aplicacióLa present llei s'aplicarà a tot tipus d'actuació sanitària que es preste a la Comunitat

Valenciana, tant en els centres públics com en els privats.

TÍTOL II. Principis generals

Article 3. Principis generalsTots els pacients tenen dret:1. Al respecte de la seua dignitat, sense que puguen patir discriminació per raons de raça,

de sexe, econòmiques, socials, ideològiques o d'edat.2. A rebre en tot moment un tracte humà, amable, comprensiu i respectuós.3. A accedir a tots els servicis assistencials disponibles en condicions d'igualtat efectiva.4. A la confidencialitat de les dades sobre la seua salut, sense que ningú, sense la seua

autorització, puga accedir-hi, excepte en els casos previstos en la legislació vigent. El secretprofessional estarà garantit en tot moment.

5. A obtindre les prestacions sanitàries assistencials, farmacèutiques i complementàriesnecessàries per a promoure, conservar o restablir la seua salut i/o pal·liar el sofriment segonsel que establix la normativa vigent.

6. A les prestacions bàsiques del sistema nacional de salut. L'administració sanitària de lacomunitat autònoma pot establir prestacions complementàries en les condicions establertes perla legislació vigent o normativa que la desenvolupe i que seran efectives amb la programacióexpressa prèvia i la dotació pressupostària específica.

7. A rebre informació sanitària en la forma més idònia per a la seua comprensió iespecialment en la llengua oficial de la comunitat autònoma i assegurar-se que aquella sigaintel·ligible per als pacients. No obstant el que disposa aquest punt, i en la mesura que laplanificació sanitària ho permeta, els centres i els serveis sanitaris implantaran els mitjansnecessaris per atendre les necessitats lingüístiques dels usuaris estrangers.

8. D'acord amb l'esperit de la Llei 1/1998, de 5 de maig, establirà els mecanismes i lesalternatives tècniques oportunes per a fer accessible la informació als discapacitats sensorials.

9. A obtenir, dins de les possibilitats pressupostàries de la Conselleria de Sanitat, unahabitació individual per garantir la millora del servei i el dret a la intimitat i la confidencialitat decada pacient.

10. A no ser sotmesos a procediments diagnòstics o terapèutics d'eficàcia no comprovada,excepte si, advertit abans dels seus riscs i avantatges, hi donen el seu consentiment per escrit,i sempre d'acord amb el que s'ha legislat per a assaigs clínics. Este consentiment podrà serrevocat en qualsevol moment del procediment, i ha de quedar constància en la seua històriaclínica".

11. Tots els pacients de la Comunitat Valenciana tenen dret a elegir metge o pediatre icentre, tant en l'atenció primària com en l'especialitzada, en els termes i condicions queestablisca la Conselleria de Sanitat.

12. A què se'ls facen i faciliten els informes i les certificacions acreditatives del seu estat desalut, quan en siguen exigides mitjançant una disposició legal o reglamentària.


14

13. A participar en les activitats sanitàries a través de les institucions i els òrgans departicipació comunitària i les organitzacions socials, en els termes establerts per la legislacióvigent i en totes aquelles disposicions que la desenvolupen.

14. A disposar de la targeta SIP (Sistema d'Informació Poblacional) i en el seu cas la targetasolidària, en les condicions que s'establisquen normativament, com a document de naturalesapersonal i intransferible acreditativa del dret a la prestació sanitària en l'àmbit de la ComunitatValenciana.

15. A participar a través de les institucions i òrgans de participació comunitària i lesorganitzacions socials en activitats sanitàries.

16. Que es respecte i considere el testament vital o les voluntats anticipades d'acord amb lalegislació vigent.

TÍTOL III. Drets d'informació

CAPÍTOL I. Informació sanitària i epidemiològica

Article 4. Informació sanitària a la Comunitat Valenciana1. A més dels drets a la informació personalitzada, reconeguts en esta llei, tots els ciutadans

a la Comunitat Valenciana així com les associacions de malalts o familiars de malalts ambàmbit d'actuació tant nacional com de la Comunitat Valenciana tindran dret tindran dret a rebreinformació general sobre el sistema de salut de la Comunitat Valenciana i informació específicasobre els servicis i les unitats assistencials disponibles, i també sobre la seua forma d'accés.Per a facilitar este dret, tots els centres disposaran de:

a) Una guia o carta en què s'especifiquen els drets i deures dels pacients, així com lesinstal·lacions, servicis i prestacions disponibles i les característiques assistencials del centre oservici.

b) Un servici específic per a la informació i l'atenció al pacient que, entre altres funcions,oriente el pacient sobre estos servicis i els tràmits d'accés a cada un.

2. L'autoritat sanitària vetllarà pel dret dels ciutadans a rebre informació sanitària clara,veraç, rellevant, fiable, actualitzada, de qualitat i basada en evidència científica, que possibilitel'exercici autònom i responsable de la facultat d'elecció i la participació activa del ciutadà en elmanteniment o recuperació de la seua salut

Article 5. Dret a la informació epidemiològica1. Els ciutadans tenen dret a rebre informació suficient i adequada sobre les situacions i

causes de risc que existisquen per a la seua salut, inclosos els problemes de salut de lacomunitat que impliquen un risc per a la seua salut individual.

2. Els ciutadans tenen també dret a rebre informació epidemiològica sobre els problemesmés comuns de salut i sobre els coneixements que fomenten comportaments i hàbits de vidasaludables per a l'individu i la comunitat, la prevenció de les malalties i l'assumpció responsablede la pròpia salut per a la salut individual i col·lectiva.

3. La Conselleria de Sanitat informarà periòdicament de l'anàlisi epidemiològica de lesdistintes àrees de salut.

CAPÍTOL II. Informació asistencial

Article 6. Informació assistencial1. Els pacients tenen dret a conéixer tota la informació obtinguda sobre la seua pròpia salut

en qualsevol procés assistencial; no obstant això, s'haurà de respectar la voluntat del pacient sino desitja ser informat.

2. La informació ha de formar part de totes les actuacions assistencials. La informació seràveraç, fàcilment comprensible i adequada a les necessitats i els requeriments del pacient, ambl'objectiu ajudar-lo a prendre decisions sobre la seua salut.

3. Correspon al metge responsable del pacient garantir el dret del pacient a ser informat. Elsprofessionals assistencials que l'atenen seran també responsables de facilitar la informació quees derive específicament de les seues actuacions.


15

4. Els pacients que no desitgen ser informats hauran de deixar-ne constància escrita oindubtable, i podran designar un familiar o una altra persona a qui es facilite la informació.Ladesignació serà per escrit o indubtable i podrà ser revocada en qualsevol moment.

5. Podrà restringir-se el dret a no ser informat quan siga estrictament necessari en beneficide la salut del pacient o de terceres persones, o per raons motivades d'interés general.

Article 7. El titular del dret a la informació assistencial1. El pacient és l'únic titular del dret a la informació. La informació que es done als seus

familiars o persona que el represente legalment serà la que ell prèviament haja autoritzatexpressament o tàcitament. En el supòsit de l'article 6.4 es proporcionarà tota la informació alfamiliar o la persona que el pacient haja designat.

2. Quan a criteri del metge el pacient estiga incapacitat, de manera temporal o permanent,per comprendre la informació, se li donarà la que permeta el seu grau de comprensió i tambécaldrà informar els seus familiars, tutors o persones acostades, incloent-hi totes les personesvinculades a què es fereix la Llei 1/2001, de 6 d'abril, de la Generalitat Valenciana per la quales regulen les parelles de fet.

3. En el cas de menors, se'ls donarà informació adaptada al seu grau de maduresa i, en totcas, als majors de dotze anys. També caldrà informar plenament els pares o els tutors quepodran estar presents durant l'acte informatiu als menors.

Els menors emancipats i els majors de setze anys són els titulars del dret a la informació.4. Constituirà una excepció al dret a la informació sanitària dels pacients l'existència

acreditada d'una necessitat terapèutica. S'entendrà per necessitat terapèutica la facultat delmetge per a actuar professionalment sense informar abans el pacient, quan -per raonsobjectives- el coneixement de la seua pròpia situació puga perjudicar la seua salut de formagreu.

TÍTOL IV. Consentiment informat, dret a la lliure elecció i a l'autonomia del paciente

CAPÍTOL I. Consentiment informat i llibertat d'elecció

Article 8. El consentiment informat1. S'entén per consentiment informat la conformitat expressa del pacient, manifestada per

escrit, després de l'obtenció de la informació adequada amb temps suficient, claramentcomprensible per a ell, davant d'una intervenció quirúrgica, procediment diagnòstic o terapèuticinvasiu i, en general, sempre que es duguen a terme procediments que comporten riscsrellevants per a la salut.

2. El consentiment ha de ser específic per a cada intervenció diagnòstica o terapèutica quecomporte un risc rellevant per a la salut del pacient i l'haurà de demanar el metge responsablede cada una.

3. En qualsevol moment, la persona afectada podrà retirar lliurement el seu consentiment.

Article 9. Atorgament del consentiment per substitucióEl consentiment informat s'atorgarà per substitució en els supòsits següents:1. Els familiars o membre de la unió de fet, i si no n'hi ha, les persones acostades, quan el

pacient estiga circumstancialment incapacitat per a prendre la decisió. En el cas dels familiars,tindrà preferència el cònjuge no separat legalment; si no n'hi ha, el familiar de grau més pròximi, dins del mateix grau, el de major edat. Si el pacient ha designat prèviament una personaperquè emeta en el seu nom el consentiment informat, li correspondrà la preferència.

2. Quan el pacient siga menor d'edat o es tracte d'una persona incapacitada legalment, eldret correspon als seus pares o al seu representant legal, el qual haurà d'acreditar de formaclara i inequívoca, amb la sentència d'incapacitació i constitució de la tutela corresponent, queestà legalment habilitat per a prendre decisions que afecten la persona menor o incapacitadatutelada per ell. En el cas de menors emancipats, el menor haurà de donar personalment el seuconsentiment. No obstant això, quan es tracte d'un menor, i si, a juí del metge responsable, téel grau de maduresa suficient, se li facilitarà també la informació adequada a la seua edat,formació i capacitat.


16

En els supòsits legals d'interrupció voluntària de l'embaràs, d'assaigs clínics i de pràctiquesde reproducció assistida, s'actuarà segons el que ha establit amb caràcter general la legislaciócivil i, si cal, segons la normativa específica que hi siga aplicable.

3. Quan la decisió del representant legal puga presumir-se contrària als interessos delmenor o incapacitat, hauran de posar-se els fets en coneixement de l'autoritat competentsegons que disposa la legislació civil.

4. En els casos de substitució de la voluntat de l'afectat, la decisió haurà de ser el mésobjectiva i proporcional possible a favor de la persona malalta i la seua dignitat personal.

5. En el cas d'atorgament del consentiment per substitució, aquest podrà ser retirat enqualsevol moment en interès de la persona afectada.

Article 10. Excepcions a l'exigència del consentimentSón situacions d'excepció a l'exigència del consentiment les següents:a) Quan la no intervenció comporte un risc per a la salut pública, segons determinen les

autoritats sanitàries. En estos supòsits s'adoptaran les mesures administratives, segons queestablix la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de Mesures Especials en Matèria de SalutPública.

b) Quan el pacient no estiga capacitat per a prendre decisions i no tinga familiars, personesacostades o un representant legal, o estos últims es neguen injustificadament a prestar-lo deforma que ocasionen un risc greu per a la salut del pacient i sempre que es deixe constànciaper escrit d'estes circumstàncies.

c) Davant d'una situació d'urgència que no permeta demores perquè hi haja el risc delesions irreversibles o de mort i l'alteració del juí del pacient no permeta obtindre'n elconsentiment.

En aquests supòsits, es poden dur a terme les intervencions indispensables des del punt devista clínic a favor de la salut de la persona afectada.

Tan prompte com s'haja superat la situació d'urgència, se n'haurà d'informar el pacient,sense perjuí que mentrestant se n'informe els seus familiars i persones acostades.

Article 11. La informació prèvia al consentiment1. La informació haurà de ser veraç, comprensible, raonable i suficient.2. La informació es facilitarà amb l'antelació suficient perquè el pacient puga reflexionar amb

calma i decidir lliurement i responsablement. I en tot cas, almenys vint-i-quatre hores abans delprocediment corresponent, sempre que no es tracte d'activitats urgents.

En cap cas es facilitarà informació al pacient quan estiga endormiscat ni amb les seuesfacultats mentals alterades, ni tampoc quan es trobe ja dins el quiròfan o la sala on espracticarà l'acte mèdic o el diagnòstic.

3. La informació haurà d'incloure:- Identificació i descripció del procediment.- Objectiu del procediment.- Beneficis que s'espera aconseguir.- Alternatives raonables al procediment esmentat.- Conseqüències previsibles de la realització.- Conseqüències previsibles de la no-realització.- Riscs freqüents.- Riscs poc freqüents, quan siguen d'especial gravetat i estiguen associats al procediment

per criteris científics.- Riscs i conseqüències sobre la base de la situació clínica personal del pacient i amb les

seues circumstàncies personals o professionals.

Article 12. Responsabilitat de la informació prèvia al consentimentL'obligació d'informar incumbix el metge responsable de l'atenció del pacient, sense perjuí

de la que corresponga als altres professionals dins l'àmbit de la seua intervenció.

Article 13. Document formulari1. El document de consentiment informat haurà de contindre, a més de la informació a què

es referix el punt 3 de l'article 11, les dades mínimes següents:- Identificació del centre.- Identificació del pacient.


17

- Identificació de representant legal, familiar o persona acostada que presta el consentiment.- Identificació del metge que informa.- Identificació del procediment.- Lloc i data.- Signatures del metge i de la persona que dóna el consentiment.- Apartat per a la revocació del consentiment.2. En el document de consentiment informat quedarà constància que el pacient o la persona

destinatària de la informació en rep una còpia i que ha comprés adequadament la informacióque se li ha donat. El consentiment pot ser revocat en qualsevol moment.

Article 14. Comissió de Consentiment Informat1. Per al que preveu esta llei, es constituirà, dependent de la Conselleria de Sanitat, la

Comissió de Consentiment Informat, a la qual correspondran les funcions següents:a) Revisió, actualització i publicació periòdica d'una guia de formularis de referència del

consentiment informat.b) Coneixement de la implantació dels formularis en les distintes institucions sanitàries.c) Prestar assessorament als òrgans de la Conselleria de Sanitat en les matèries

relacionades amb les seues funcions.d) Totes les que li atribuïsquen normes de caràcter legal o reglamentari.2. La composició de la Comissió de Consentiment Informat serà determinada mitjançant un

decret del Govern Valencià.3. La Comissió de Consentiment Informat es reunirà almenys dues vegades a l'any i sempre

que la convoque el president.4. Correspon a la pròpia comissió l'elaboració i l'aprovació del seu reglament de

funcionament intern. Es regirà, en tot el que no preveja este reglament, pel que disposa elcapítol II del títol I de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de lesAdministracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en el que fa referència alsòrgans col·legiats.

Article 15. Llibertat d'eleccióTots els pacients tenen dret, després de rebre una informació adequada, a decidir lliurement

entre les opcions clíniques que els presente el metge responsable del seu cas. Serà necessariel seu consentiment previ tal com regula esta llei.

Article 16. Dret a la segona opinióEls pacients a la Comunitat Valenciana tenen dret, dins del sistema sanitari públic, a una

segona opinió, quan les circumstàncies de la seua malaltia els exigisquen prendre una decisiódifícil. Este dret a la segona opinió serà exercit d'acord amb el que s'establisca normativament.

CAPÍTOL II. Voluntats anticipades

Article 17. Voluntats anticipades1. El document de voluntats anticipades és el document mitjançant el qual una persona

major d'edat o menor emancipada, amb discapacitat legal suficient i lliurement, manifesta lesinstruccions que sobre les actuacions mediàtiques cal tenir en compte quan es trobe en unasituació en què les circumstàncies que hi concòrreguen no li permeten expressar lliurement laseua voluntat.

En la declaració de voluntats anticipades, la persona interessada podrà fer constar la decisiópel que fa a la donació dels seus òrgans amb finalitat terapèutica, docent o d'investigació. Enaquest cas, no es requerirà autorització per a l'extracció o la utilització dels òrgans donats.

En aquest document, la persona atorgant podrà també designar un representant que seràl'interlocutor vàlid i necessari amb el metge o l'equip sanitari perquè, en cas de no poderexpressar per si mateixa la seua voluntat, la substituesca.

2. El document de voluntats anticipades haurà de ser respectat pels serveis sanitaris i pertotes les persones que tinguen relació amb l'autor d'aquest. En cas que en el compliment deldocument de voluntats anticipades sorgira l'objecció de consciència facultatiu, l'administracióposarà els recursos suficients per a atendre la voluntat anticipada dels pacients en els supòsitsrecollits en l'actual ordenament jurídic.


18

3. Haurà de constar, indubtablement, que este document ha estat atorgat en les condicionsexposades en l'apartat anterior. Per a això, la declaració de voluntats anticipades s'haurà deformalitzar mitjançant algun dels procediments següents:

a) Davant d'un notari. En este supòsit no serà necessària la presència de testimonis.b) Davant de tres testimonis majors d'edat i amb plena capacitat d'obrar, dels quals dos,

com a mínim, no tindran relació de parentiu fins al segon grau ni vinculació patrimonial ambl'atorgant.

c) O qualsevol altre procediment que siga establert legalment.4. Les voluntats anticipades poden modificar-se, ampliar-se o concretar-se o deixar-les

sense efecte en qualsevol moment, per la sola voluntat de la persona atorgant, deixantconstància per escrit o indubtablement.

En aquests casos, es considerarà l'última actuació de la persona atorgant.5. No es podran tindre en compte voluntats anticipades que incorporen previsions contràries

a l'ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica, o que no es corresponguen exactament ambel supòsit de fet que el subjecte ha previst en el moment d'emetre-les. En estos casos, enquedarà constància raonada en la història clínica del pacient.

6. Quan hi haja voluntats anticipades, la persona que les atorga, o qualsevol altra, faràarribar el document al centre sanitari en què estiga hospitalitzada i/o a qualsevol altre lloc onestiga essent atesa la persona. Este document serà incorporat a la història clínica del pacient.

7. La Conselleria de Sanitat crearà un registre centralitzat de voluntats anticipades quedesplegarà reglamentàriament.

TÍTOL V. Drets de documentación

CAPÍTOL I. Informe d'alta, alta forçosa i altres informes

Article 18. Informe d'altaTots els pacients, o els familiars o les persones acostades en els termes establits en esta

llei, en acabar el procés assistencial, tenen dret a rebre un informe d'alta amb els contingutsmínims següents: dades del pacient, un resum de l'historial clínic, l'activitat assistencialprestada, el diagnòstic i les recomanacions terapèutiques. Les característiques, els requisits iles condicions dels informes d'alta, es determinaran de forma reglamentària per la conselleriade Sanitat.

Article 19. Alta forçosa1. Els pacients o, si és el cas, les persones que poden rebre l'informe d'alta, estaran obligats

a signar l'alta quan no accepten el tractament prescrit. Si s'hi neguen, la direcció del centresanitari, a proposta del metge responsable, podrà ordenar l'alta forçosa.

El fet de no acceptar el tractament prescrit no donarà lloc a una alta forçosa quan hi hajatractaments alternatius, encara que tinguen caràcter pal·liatiu i el pacient accepte rebre'ls. Totesaquestes circumstàncies seran i quedaran degudament documentades.

2. En el cas que no s'acceptara l'alta forçosa, la direcció del centre, una vegada comprovatl'informe clínic, haurà de consultar el pacient i, si persistix en la seua negativa, ho posarà enconeixement del jutge perquè confirme o revoque la decisió.

Article 20. Informació tècnica, estadística i administrativa dels professionalsEls professionals sanitaris, a més de les obligacions que els corresponen sobre la

informació clínica, segons que establix esta llei, tindran també el deure d'omplir els protocols,els registres, els informes estadístics i la resta de documentació tècnica o administrativarelacionada amb els processos assistencials en què intervinguen i que requerisquen lesautoritats sanitàries, inclosos els relatius a investigacions mèdiques i informacióepidemiològica.

CAPÍTOL II. La història clínica

Article 21. Definició i tractament de la història clínica1. La història clínica és el conjunt de documents en què està continguda tota la informació

obtinguda en tots els processos assistencials del pacient. La història clínica té com a finalitat


19

principal facilitar l'assistència sanitària, deixant constància de totes les dades que permeten elconeixement veraç i actualitzat de l'estat de salut del pacient, acumulant tota la informaciógenerada en cada episodi assistencial.

2. La història clínica haurà de fer-se amb criteris d'unitat i integració en tots els centres iservicis sanitaris, en els quals hi haurà una història única per pacient, a fi de facilitar enqualsevol moment del procés assistencial el coneixement de totes les dades d'un determinatpacient. Estes dades han d'estar disponibles per a tots els professionals que intervinguen en elprocés assistencial.

3. El centre ha d'emmagatzemar les històries clíniques en instal·lacions que garantisquen laseguretat, confidencialitat, la conservació correcta i la recuperació de la informació.

4. Les històries clíniques es poden elaborar en suport de paper, audiovisual o informàtic,sempre que estiga garantida l'autenticitat del contingut i la seua reproducció futura. Enqualsevol cas, ha de garantir-se que queden ben registrats tots els canvis i identificats elsmetges i la resta de professionals assistencials que els han fet. Es garantirà la confidencialitatde la informació continguda en la història clínica i s'observarà el que disposa la normativavigent sobre el tractament automatitzat de les dades de caràcter personal.

5. Les històries clíniques hauran de ser clarament llegibles, i s'hi evitarà, en la mesura quesiga possible, la utilització de símbols i abreviatures, i estaran normalitzades quant al'estructura lògica, segons el que reglamentàriament es dispose. Qualsevol informacióincorporada haurà de ser datada i signada de manera que s'identifique clarament la personaque la fa.

En les històries clíniques en què participe més d'un metge o un equip assistencial, haurande constar individualitzades les accions, intervencions i prescripcions realitzades per cadaprofessional.

6. Els centres sanitaris hauran d'adoptar totes les mesures tècniques i organitzativesnecessàries per a protegir les dades personals recollides i evitar-ne la destrucció o la pèrduaaccidental, i també l'accés, l'alteració, la comunicació o qualsevol altre tractament que no estigaautoritzat.

7. Els centres sanitaris disposaran d'un model normalitzat d'història clínica, que recollirà elscontinguts fixats en l'article següent, adaptats al nivell assistencial i la classe de prestació quefacen.

8. En el cas de trasllat urgent i/o obligat del pacient a un altre centre assistencial, estrametrà una còpia completa de la història clínica per garantir als facultatius del centre sanitaride destinació el ple coneixement de la situació clínica actualitzada del pacient.

Article 22. Contingut de la història clínica1. La història clínica haurà de contindre la informació suficient per a identificar clarament el

pacient, justificar el diagnòstic i el tractament i documentar tots els resultats amb exactitud; pera això la història clínica tindrà un número d'identificació i inclourà les dades següents com amínim:

a) Identificació de la institució, del centre, número de targeta SIP, si escau, número d'històriaclínica i nota indicativa de les característiques de confidencialitat que conté.

b) Dades suficients per a la identificació del pacient:- Nom i cognoms.- Data i lloc de naixement.- Sexe.- Domicili habitual i telèfon.- Data d'assistència i d'ingrés si correspon.- Indicació de la procedència, en el cas de derivació des d'un altre centre assistencial.- Servici o unitat en què es presta l'assistència, si és el cas.- Número d'habitació i de llit en el cas d'ingrés.- Metge responsable del malalt.- Tots els documents bàsics que determine la normativa. Qualsevol altra dada que

s'establisca normativament.c) Dades clíniques assistencials:- Anamnesi i exploració física.- Descripció de la malaltia o problema de salut actual i motius successius de consulta.- Full d'interconsulta.


20

- Procediments clínics diagnòstics i terapèutics empleats i els resultats, amb els dictàmenscorresponents emesos en el cas d'exàmens especialitzats, i els fulls d'interconsulta.

- Fulls d'evolució i seguiment.- Document de consentiment informat, si correspon.- Full de voluntats anticipades, si n'hi ha.- Full d'autorització.- Informe quirúrgic i d'anestèsia, si correspon.- Informe d'alta.- Full de problemes.- Document signat d'alta voluntària, si n'hi ha.- Informe de necròpsia, si n'hi ha.- Tots els documents bàsics que determine la normativa vigent.d) Dades socials:- Informe social, si n'hi ha.2. Per a garantir els usos de la història clínica, especialment l'ús assistencial, es

conservaran els documents com a mínim cinc anys a partir de la data de l'últim episodiassistencial en què el pacient haja sigut atés o de la seua mort. Els documents especialmentrellevants es conservaran indefinidament, o pel temps que establisca la normativa vigent. Leshistòries clíniques que siguen una prova en un procés judicial o un procediment administratiues conservaran fins que acabe el procés o procediment.

Article 23. Propietat i custòdia1. Les històries clíniques són documents confidencials propietat de l'administració sanitària

o l'entitat titular del centre sanitari quan el metge treballe per compte alié i sota la dependènciad'una institució sanitària. En el cas contrari, la propietat correspon al metge que fa l'atenciósanitària.

2. L'entitat o el facultatiu propietari és responsable de la custòdia de les històries clíniques ihaurà d'adoptar totes les mesures necessàries per a garantir la confidencialitat de les dades ide la informació continguda.

3. La gestió de la història clínica serà responsabilitat de la Unitat d'Admissió i DocumentacióClínica, de manera integrada en un sol arxiu d'històries clíniques per centre.

4. Qualsevol persona que en l'exercici de les seues funcions o competències tingaconeixement de les dades i informacions contingudes en la història clínica, hi té el deure dereserva i sigil.

5. L'obligació de conservar la documentació clínica en condicions que en garantisquen elmanteniment correcte, la confidencialitat i la seguretat, correspondrà al centre en què s'hajagenerat. En qualsevol cas, la conservació de la documentació clínica haurà de garantir lapreservació de la informació i no necessàriament del suport original.

6. Tots els professionals sanitaris hauran de cooperar en el manteniment d'unadocumentació clínica ordenada, que reflectisca, amb les seqüències necessàries en el temps,l'evolució del procés assistencial del paciente

Article 24. Dret d'accés a la història clínica dels professionals sanitaris i institucions1. Els professionals assistencials del centre implicats en el diagnòstic o el tractament del

malalt tindran accés lliure a la seua història clínica.2. Cada centre establirà els mecanismes que facen possible l'accés a la història clínica en el

moment del procés assistencial en què siga necessari.3. Així mateix, es pot accedir a la història clínica, amb finalitats epidemiològiques, informació

estadística sanitària, activitats relacionades amb el control i l'avaluació de la qualitatassistencial, les enquestes oficials i els programes oficials d'investigació o docència, ambsubjecció al que establixen la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció deDades de Caràcter Personal, i la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i lesdisposicions concordants. L'accés a la història clínica amb estes finalitats obliga a preservar lesdades d'identificació personal del pacient, que sempre hauran d'estar separades de les decaràcter clínic assistencial, excepte si el pacient, prèviament, hi ha donat el consentiment.

4. Podrà accedir-se a la història clínica per requeriment de l'autoritat judicial.5. El personal encarregat de tasques administratives i de gestió dels centres sanitaris podrà

accedir exclusivament a les dades de la història clínica relacionades amb les funcionsesmentades.


21

6. La història clínica estarà disponible, amb absoluta garantia del dret a la intimitat personal ifamiliar, per a la inspecció sanitària i per a les activitats d'avaluació, acreditació i comprovaciódel compliment dels drets del pacient, i altres de ben motivades per l'autoritat sanitària i quetinguen per finalitat contribuir a la millora de la qualitat assistencial. En estos supòsits, l'accés ala història clínica estarà limitat a la informació relacionada amb estes finalitats.

7. El personal que accedix, en l'exercici de les seues competències, a qualsevol classe dedades de la història clínica queda subjecte al deure de guardar-ne el secret.

Article 25. Dret del pacient a accedir a la seua història clínica1. El pacient tindrà dret a accedir a tots els documents i dades de la seua història clínica. El

dret d'accés comportarà el d'obtindre còpies dels documents. Este accés mai serà en perjuí deldret de tercers a la confidencialitat de les seues dades que hi figuren.

2. Quan no siga el pacient qui sol·licite l'accés a la seua història clínica, només es podràefectuar si el pacient hi ha donat expressament la seua conformitat per escrit.

3. El dret d'accés del pacient a la història clínica pot exercir-se també per representaciólegal, sempre que esta estiga ben acreditada.

4. En el cas de pacients morts, només es facilitarà l'accés a la història clínica als familiarsmés acostats o membre de la unió de fet, excepte en el cas que el mort ho haguera prohibitexpressament i es constituirà el centre sanitari en garant de la informació.

5. No es facilitarà, en cap cas, informació que afecte la intimitat del finat, ni les dades queperjudiquen a tercers, tal i com es recull en el punt 1 d'este article.

TÍTOL VI. Dret a la intimitat

Article 26. Formulació i abast del dret a la intimitat1. Totes les persones tenen dret que es respecte la confidencialitat de les dades referents a

la seua salut. Ningú que no estiga autoritzat podrà accedir-hi si no és a l'empara de la legislacióvigent.

2. Tots els centres sanitaris adoptaran les mesures oportunes per a garantir els drets a quèes referix el punt 1 d'este article i per a això elaboraran normes internes i procedimentsprotocol·litzats que regulen l'accés a les dades del pacient.

3. Tot pacient té dret que es preserve la intimitat del seu cos respecte a altres persones. Laprestació de les atencions necessàries es farà respectant els trets bàsics de la intimitat.

TÍTOL VII. Dret de participación

Article 27. Dret a formular suggeriments, queixes, reclamacions i agraïments1. Els ciutadans de la Comunitat Valenciana tenen el dret de formular suggeriments, queixes

i reclamacions quan consideren que tenen motiu justificat per a fer-ho. Aquestes han de seravaluades i contestades per escrit en un termini adequat, d'acord amb els termes ques'establesquen reglamentàriament.

2. Podran fer també manifestacions d'agraïment quan la labor del professional, l'equip i elcentre assistencial que els ha atés, al seu parer, ho meresca. Esta manifestació d'agraïment had'arribar als professionals que l'han merescut.

Article 28. Consells de salutA través de les organitzacions socials, els ciutadans poden participar en les institucions

sanitàries formant part dels Consells de Salut, d'acord amb el que establix la normativa vigent.

Article 29. Activitats de voluntariatCom a expressió de la solidaritat, els ciutadans poden participar en tasques de suport en

l'atenció dels pacients, dins del marc legal que establix la Llei del Voluntariat de la ComunitatValenciana.

TÍTOL VIII. Consell Assessor de Bioètica i comités de bioètica asistencial

Article 30. Consell Assessor de Bioètica i comités de bioètica assistencial


22

1. Amb l'objectiu de dilucidar aspectes de caràcter ètic relacionats amb la pràcticaassistencial, poder establir criteris generals davant de determinats supòsits que podenaparéixer amb la incorporació de noves modalitats assistencials i noves tecnologies, fomentarel sentit de l'ètica en tots els estaments sanitaris i organitzacions socials o fer qualsevol altretipus d'activitat relacionada amb la bioètica, es creen el Consell Assessor de Bioètica de laComunitat Valenciana, adscrit a la Conselleria de Sanitat, i els comités de bioètica assistencial.

2. Els organismes esmentats tindran un caràcter consultiu i interdisciplinari. La composició iles funcions seran establides mitjançant un decret del Consell de la Generalitat.

TÍTOL IX. Obligacions dels pacients

Article 31. Obligacions dels pacientsEls ciutadans en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana estan subjectes respecte del

sistema de salut al compliment de les obligacions següents:1. Fer bon ús dels recursos, prestacions assistencials i drets, d'acord amb el que la seua

salut necessite i en funció de les disponibilitats del sistema sanitari.2. Complir les prescripcions de naturalesa sanitària que s'establisquen per a tota la població

amb caràcter general a fi de previndre riscs per a la salut.3. Fer un ús racional i d'acord amb el que s'ha legislat de les prestacions farmacèutiques i la

incapacitat laboral.4. Utilitzar i cuidar les instal·lacions i els servicis sanitaris contribuint a la seua conservació i

afavorint la seua habitabilitat i el confort dels altres pacients.5. Tractar amb consideració i respecte els professionals que atenen la seua salut i complir

les normes de funcionament i convivència establides en cada centre sanitari.6. Facilitar de forma veraç les seues dades d'identificació i les referents al seu estat físic i

psíquic que siguen necessàries per al procés assistencial o per raons d'interès generaldegudament justificades.

7. Firmar el document pertinent o per un mitjà de prova alternatiu que, en casd'impossibilitat, manifeste clarament la seua voluntat de negar-se a rebre el tractament que se liha prescrit, especialment quan es tracte de proves diagnòstiques, mesures preventives otractaments especialment rellevants per a la seua salut, atès el que estableix l'article 19.1d'aquesta llei.

8. Acceptar l'alta quan haja finalitzat el procés assistencial.9. Complir les normes i procediments d'ús i accés als drets que se li atorguen a través de la

present llei.

TÍTOL X. Règim sancionador

Article 32. Règim sancionadorSense perjuí de les exigències que pogueren derivar-se en els àmbits de la responsabilitat

civil i penal, o de la responsabilitat professional o estatutària, s'aplicarà el règim sancionadorprevist en el capítol VI del títol I de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat; en el títolVII de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i enl'article 5.2 de la Llei 28/1992, de 24 de novembre, d'Ordenació Econòmica i MesuresPressupostàries Urgents, referent a utilització abusiva de la prescripció de medicaments.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PrimeraLa Conselleria de Sanitat farà les inspeccions oportunes per a garantir i comprovar que els

centres i les institucions sanitàries i el personal al seu servici complixen les obligacionsestablides en esta llei.

SegonaLa Conselleria de Sanitat agilitzarà els procediments d'aprovació dels formularis de

consentiment informat perquè puguen ser utilitzats progressivament en els centresassistencials públics i privats.

Tercera


23

La Conselleria de Sanitat adoptarà les mesures adequades per a la informatitzacióprogressiva de les històries clíniques, garantint la integritat de la informació relativa a cadapacient amb independència del suport en què estiga.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Es disposa d'un any, a partir de l'entrada en vigor de la present llei, per a adoptar lesmesures tècniques i organitzatives necessàries per a adaptar el tractament de les històriesclíniques al que establix esta llei, i elaborar els models normalitzats d'història clínica a què esreferixen els articles 21 y 22. Els processos assistencials que es duguen a terme transcorreguteste termini han de reflectir-se documentalment d'acord amb els models normalitzats aprovats.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogades totes les disposicions de la Generalitat Valenciana d'igual o inferior rangque contradiguen el que conté esta llei o que s'hi oposen.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraS'autoritza el Consell de la Generalitat per a dictar les normes reglamentàries necessàries

per al desplegament i aplicació d'esta llei.SegonaEsta llei vigirà l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 28 de gener de 2003

El president de la Generalitat,JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ

Llei 3/2003, de 6 de febrer, d’Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.

24

2 § Llei 3/2003, de 6 de febrer, d’Ordenació Sanitària de la ComunitatValenciana.

(DOGV núm. 4.440 de 14.02.2003)

PREÀMBUL

I

La Llei d’Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana constituïx una norma quemanifesta la prioritat que els poders públics valencians atribuïxen a totes les actuacions lafinalitat de les quals és la promoció, prevenció, protecció i atenció de la salut, tant en l’àmbitcol·lectiu com en l’individual.

Esta llei proporciona una organització sanitària en concordança amb les característiques delnostre àmbit social i el model de societat que pretenem aconseguir.

Tot això dins de l’Estat Espanyol i de l’Europa de les Regions, pròpia de l’actual UnióEuropea i emparada en el marc normatiu de la Constitució Espanyola, la Llei General deSanitat i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

Les reformes que pretén impulsar esta llei estan encaminades al benestar del ciutadà, ambla intenció de fer una sanitat pública eficaç, eficient i gratuïta, solidària i de gran qualitat,fonamentada en l’equitat i en la universalitat, que permeta i impulse la participació ciutadana idesenvolupe la humanització de la sanitat.

Les atencions de la salut han patit una evolució històrica fins a desembocar en l’actualconcepte de sanitat, en concebre’s el procés d’emmalaltir en un univers més complex que,sense oblidar el paper essencial dels professionals, entén el conjunt de la sanitat com uninstrument de què es doten les societats avançades que permet exercir la solidaritat i l’accésals beneficis del sistema sanitari i fer arribar els avanços de les ciències de la salut a tots elsciutadans.

Esta inversió en sanitat, essencial en la societat a què pertanyem i que aspirem aperfeccionar, constituïx una important partida pressupostària, que va creixent percentualmenten tots els països del nostre àmbit i que, a fi de poder continuar amb este creixement, ha de sersostinguda i reconduïda després d’una profunda reflexió, comuna d’altra banda en els païsosdel nostre àmbit.

La societat valenciana, en el seu conjunt, ha de reflexionar sobre el model de sanitat de quèdisfruta, que comporta un cost elevat que cal racionalitzar a fi de permetre la seua pervivència,perfeccionament i aplicació solidària.

II

La competència de la Generalitat Valenciana s’enquadra en els articles 31 i 38 de l’Estatutd’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la Llei 14/1986, de 25 d’abril General de Sanitat,com a llei de bases, així com en la Llei 15/1997, de 25 d’abril, sobre l’habilitació de novesformes de gestió del Sistema Nacional de la Salut, de què s’aprecia que la ComunitatValenciana està dotada d’instruments legals que li permeten conformar el seu propi modelsanitari, en concordança amb les seues peculiaritats i aspiracions.

El concepte de salut, fins i tot sent conscients de la individualitat biològica de cada individu,es considera com un bé irrenunciable tant individualment com socialment, la promocióprotecció i atenció del qual impliquen unes activitats multidisciplinàries a què la societat ha deprocurar els mitjans que racionalment exigix la nostra actual percepció de les ciències socials,sanitàries i econòmiques.

També exigix la concurrència i participació activa del ciutadà en la valoració i utilització delsrecursos que li oferix el sistema sanitari.

La societat valenciana, a través dels seus poders públics, regularà amb esta llei l’àmbitd’actuació que, en matèria de salut, correspondrà a les seues actuacions públiques, sentconscient de la responsabilitat de l’administració sanitària d’exercir la tutela de la salut pública,establint les línies d’actuació que permeten garantir una protecció de la salut, eliminant oevitant-ne els riscs, una promoció, buscant la consecució d’uns elevats nivells de salut, i una


25

obtenció individual de les prestacions sanitàries de cada ciutadà basada en el seu estat desalut.

Este últim apartat requerix la consignació d’un elevat pressupost i la ponderació actualitzadadels mitjans tècnics assistencials que produïx l’avanç de la ciència. Finalment, cal garantir laigualtat de l’accés de tots els ciutadans als beneficis del sistema sanitari.

En este sentit la llei establix el reconeixement de la gratuïtat i universalitat del dret a laprotecció de la salut en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, i el dret individual a les prestacionsen funció de l’estat de salut, tot això d’acord amb la legislació vigent.

III

El títol IV de la llei constituïx l’eix de l’organització dels servicis sanitaris públics,denominada Agència Valenciana de Salut. La finalitat d’esta agència és coordinar totes lesentitats administratives amb responsabilitats en el camp de la salut, fi que coincidix plenamentamb l’atribuït per la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, als servicis de salutd’obligatòria creació per part de les comunitats autònomes.

L’experiència en la gestió d’estos servicis de salut, en els anys transcorreguts des de lapromulgació de la Llei General de Sanitat esmentada, fa que esta Llei d’Ordenació atribuïscauna funció essencial a la Conselleria de Sanitat: el coneixement objectiu de les necessitats desalut de la població, la valoració de les necessitats percebudes pels ciutadans i la satisfaccióequilibrada d’estes necessitats amb l’aplicació racional dels pressuposts disponibles.

L’Agència Valenciana de Salut ha de buscar prioritàriament la major eficiència en la gestiódels seus recursos i la satisfacció dels ciutadans, beneficiaris del sistema i eix vertebrador detotes les actuacions.

Per a això, els centres per a la prestació de servicis assistencials, pertanyents a l’AgènciaValenciana de Salut, podran dotar-se d’un nou model organitzatiu que permeta una majordescentralització i autonomia en la presa de decisions i en la gestió dels seus recursos, majorscotes de participació i coresponsabilitat per part dels seus professionals i una major orientaciócap al pacient. Tot això en un entorn organitzatiu més flexible i horitzontal que permeta lacoordinació àgil i ràpida de tots els recursos utilitzant les ferramentes actuals de la gestióclínica.

IV

El coneixement, contrastat amb la pràctica en els moderns sistemes de salut, del creixementde la despesa sanitària, que supera els índexs de creixement del pressupost general, obliga al’estudi reflexiu de la gestió que tradicionalment ha emprat en el nostre país el sistema sanitaripúblic, gestió que va poder ser útil en altres èpoques però que és forçós actualitzar partint delspostulats següents:

a) El ciutadà es convertix en l’autèntic protagonista del sistema sanitari, la millora de l’estatde salut és el fi últim del sistema i, per a això, la Comunitat Valenciana s’ha dotat de la targetasanitària, que substituïx l’antiga cartilla de la Seguretat Social. L’estudi de la informacióobtinguda per les targetes ens permet fer uns pressuposts realistes en què la base del càlcul laconstituïx la població que s’ha d’atendre. La base és capitativa, si bé modulada per lesvariables que incidixen en la necessitat d’atenció sanitària, entre les quals destaca l’estructuraetària de la població.

Esta nova base pressupostària és especialment útil en una comunitat com la nostra,essencialment turística, màximament quan en alguns casos constituïx una residènciapermanent de la població forana.

b) Flexibilitzar el sistema sanitari valencià obtenint tots els mitjans al nostre abast, tantpúblics com privats, per a posar-los al servici dels ciutadans.

V

El proveïment d’assistència sanitària i sociosanitària ha de tendir a la potenciació de la lliureelecció de metge i centre, i estimular la competència, autèntica motivació en la millora de laqualitat.


26

Les lleis de mercat oferixen al consumidor els avantatges de l’elecció de productors iservicis. Esta llei vol proporcionar al ciutadà esta elecció; per a això, i ateses lescaracterístiques de la matèria que tracta, la salut, es requerix:

- Informació clara, objectiva i assumible sobre els servicis, i resultats que proporciona cadacentre sanitari.

- Participació activa del ciutadà en les responsabilitats de l’atenció de la salut.Esta llei és conscient de com són d’ambiciosos estos objectius, però coneix la

responsabilitat i professionalitat dels seus professionals, la maduresa de la seua població, i lanecessitat d’un canvi en la naturalesa jurídica del proveïdor dels servicis sanitaris.

Conscients de l’avanç de les ciències de la salut i de les seues constants i noves aplicacionspràctiques, la llei estimula la formació permanent del personal dels seus servicis sanitaris.

Finalment, esta llei vol fer una crida als ciutadans valencians i residents en la nostracomunitat, buscant la seua implicació activa en les atencions de la salut, coneixent que elsrecursos sanitaris no són il·limitats i tenint la seguretat que els seus poders públics volengarantir la fi de les desigualtats de salut, proporcionant les prestacions sanitàries que elspermeten dur a terme el seu projecte personal de vida.

TÍTOL I. Disposicions generals

CAPÍTOL I. Objecte de la llei

Article 1. Objecte de la lleiLa present llei té per objecte l’ordenació sanitària a la Comunitat Valenciana, en regular les

actuacions que permeten fer efectiu, dins del seu àmbit territorial, el dret dels ciutadans a laprotecció de la salut, reconegut en l’article 43 de la Constitució Espanyola, en el marc de lescompetències que atribuïxen l’article 148 de la Constitució, els articles 31 i 38 de l’Estatutd’Autonomia de la Comunitat Valenciana i els articles 41 i 42 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril,General de Sanitat.

Article 2. Actuacions que corresponen al Govern Valencià1. En l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, correspon als poders públics valencians,

dins de les seues competències, la missió prioritària de promoure la salut fomentant en elsseus agents socials i econòmics l’adquisició i el manteniment d’hàbits de vida saludables, queprotegisquen la salut eliminant i evitant els factors de risc.

2. Correspon al Govern Valencià establir les directrius cap a les quals han de convergir enles seues actuacions els poders públics, tenint present que les actuacions estrictamentsanitàries necessiten el concurs de múltiples actuacions, perquè les polítiques de salutrequerixen un enfocament multidisciplinari.

3. A fi d’incidir en les causes socials que alteren l’estat de salut de la població, el GovernValencià fomentarà la consecució d’objectius comuns, garantint la fluïdesa i continuïtat delsservicis sanitaris i sociosanitaris prestats als ciutadans valencians per les diferentsadministracions públiques.

4. La protecció de la salut obliga els poders públics valencians, a través de la seuaadministració sanitària, a garantir la tutela general de la salut pública a través de l’establimentde mesures preventives, actuacions de promoció de la salut i la prestació d’atenció sanitària. Licorrespon, per tant, l’establiment i manteniment de mitjans que garantisquen el catàleg deprestacions de finançament públic als ciutadans de la Comunitat Valenciana; per tant, es dotaràespecialment dels recursos que permeten mantindre i millorar els servicis de titularitat pública.

CAPÍTOL II. Principis

Article 3. Principis rectors1. L’ordenació sanitària de la Comunitat Valenciana respon als principis següents:a) La universalització de l’atenció sanitària per a tota la població de la Comunitat

Valenciana, garantint la igualtat efectiva d’accés als servicis i actuacions sanitàries, deconformitat amb la normativa bàsica.

b) La concepció integral de la salut, incloent actuacions de promoció, prevenció, assistènciai rehabilitació.


27

c) L’eficàcia i eficiència en l’assignació, utilització i gestió dels recursos.d) La descentralització, la desconcentració, l’autonomia, la coordinació i la responsabilitat en

la gestió dels servicis.e) La millora contínua de la qualitat dels servicis, amb un enfocament especial a l’atenció

personal, la comoditat i el tracte humà del pacient i els seus familiars, en síntesi, lahumanització de l’assistència sanitària i sociosanitària.

f) La promoció de l’interés individual i social per la salut i el sistema sanitari, potenciant lasolidaritat i l’educació sanitària.

g) La participació de la comunitat en l’orientació i valoració dels servicis.h) La integració funcional de tots els recursos sanitaris públics.i) L’avaluació contínua dels centres públics i privats del sistema sanitari, amb criteris

objectius, homogenis i de qualitat.j) La potenciació i desplegament de la investigació científica en l’àmbit de la salut.k) La modernització dels sistemes d’informació sanitaris, com a garantia d’una assistència

sanitària integral i eficaç.2. Estos principis regiran l’actuació del sistema de salut de la Comunitat Valenciana i hauran

d’informar, també, l’actuació de les entitats privades i dels particulars respecte al sistemasanitari.

TÍTOL II. Competències sanitàries de l'administració de la Generalitat Valencianai de les entitats locals de la Comunitat Valenciana

CAPÍTULO I. Competències de la Generalitat Valenciana

Article 4. Competències de la Conselleria de SanitatCorresponen a la Conselleria de Sanitat, en el marc de l’ordenació sanitària establida en la

present llei, les competències següents:- La determinació dels criteris, directrius i prioritats de la política de protecció de la salut i

d’assistència sanitària.- L’establiment dels criteris generals de planificació i ordenació territorial de tots els recursos

sanitaris.- L’elevació al Consell de la Generalitat de la proposta del Pla de Salut de la Comunitat

Valenciana, perquè l’aprove, si és procedent.- La vigilància, supervisió i avaluació de les activitats del sistema sanitari valencià i la seua

adequació al Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.- L’aprovació del Mapa Sanitari de la Comunitat Valenciana i de les seues modificacions.- L’autorització, qualificació, catalogació, registre, avaluació i acreditació, si és procedent,

així com la inspecció i el control, de tota classe de servicis, centres o establiments sanitaris.- La regulació i el control de la publicitat sanitària d’acord amb el que disposa la normativa

bàsica.- L’aprovació dels preus i tarifes, si és procedent, per la prestació i concertació de servicis,

així com la seua modificació i revisió, sense perjuí de l’autonomia de gestió dels centressanitaris.

- Aprovar els requisits i condicions mínims, bàsics i comuns aplicables als concerts per a laprestació de servicis sanitaris amb mitjans aliens, i també les condicions econòmiques.

- El control, inspecció, tutela i avaluació de les activitats, centres i servicis propis i aliensgestionats per l’Agència Valenciana de Salut, sense perjuí de les funcions i competènciesd’altres organismes de la Generalitat.

- L’aprovació del reglament de funcionament del Consell de Salut de la Comunitat i delsconsells de salut dels departaments de salut.

- L’elevació al Consell de la Generalitat de la proposta d’estructura organitzativa del’Agència Valenciana de Salut.

- El nomenament i cessament dels càrrecs directius de l’Agència Valenciana de Salut.- Aprovar l’estructura de les unitats inferiors de l’Agència Valenciana de Salut.- L’elevació al Consell de la Generalitat de la proposta de creació dels organismes

d’investigació o docència que considere oportuns per al foment, desplegament, gestió,finançament i avaluació d’estes unitats.


28

- La proposta al Consell de la Generalitat de l’aprovació de la constitució de qualsevol entitatadmesa en dret o la seua participació en entitats, per a la gestió o prestació dels servicissanitaris.

- L’elaboració de l’avantprojecte de pressupost de l’Agència Valenciana de Salut, sobre labase de la proposta acordada pel seu consell d’administració.

- L’adopció de mesures per a la garantia de les necessitats de salut pública per a tota lapoblació de la Comunitat Valenciana, promovent la implicació de tots els agents que estiguenafectats en el seu desplegament.

- El nomenament i cessament dels gerents dels departaments de salut.- El nomenament i cessament dels representants de la Conselleria de Sanitat en els consells

de direcció i en els consells de salut dels departaments de salut.- L’establiment de l’estructura bàsica i característiques que han de tindre els sistemes

d’informació sanitària i les estadístiques del sistema sanitari valencià.- Qualsevol altra competència que li atribuïsquen la present llei i l’ordenament vigent.

CAPÍTOL II. Competències de les entitats locals

Article 5. Competències sanitàries de les entitats localsEls ajuntaments de la Comunitat Valenciana, sense perjuí de les competències d’altres

administracions, prestaran els servicis mínims obligatoris establits en la legislació que regula elrègim local pel que fa als servicis de salut i la resta dels regulats en la present llei.

Els ajuntaments, sense perjuí de la competència atribuïda a la Generalitat per a organitzar iadministrar tots els servicis en matèria de sanitat interior i exercir la tutela de les entitats ifuncions en la matèria esmentada, tindran les responsabilitats mínimes següents en relacióamb el compliment obligat de les normes i plans sanitaris:

- Control sanitari del medi ambient: contaminació atmosfèrica, proveïment d’aigües,sanejament d’aigües residuals, residus urbans i industrials.

- Control sanitari d’indústries, activitats i servicis, transports, sorolls i vibracions.- Control sanitari d’edificis i llocs d’habitatge i convivència humana, especialment dels

centres d’alimentació, perruqueries, saunes i centres d’higiene personal, hotels i centresresidencials, escoles, campaments turístics i àrees d’activitats físiques i esportives i derecreació.

- Control sanitari de la distribució i subministrament d’aliments, begudes i la resta deproductes, directament o indirectament relacionats amb l’ús o consum humà, i també elsmitjans de transport.

- Control sanitari dels cementeris i policia sanitària mortuòria.Per al desplegament de les funcions relacionades anteriorment, hauran d’actuar de forma

coordinada amb el personal i els mitjans dels departaments de salut en la demarcació delsquals estan compresos.

Els ajuntaments hauran de tindre coneixement dels informes d’inspecció realitzats pelsservicis competents relatius a matèries de les seues competències.

TÍTOL III. El sistema sanitari a la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL I. Configuració del Sistema Sanitari Valencià

Article 6. Objectiu fonamental del sistema sanitariEl sistema sanitari valencià està integrat per tots els recursos sanitaris de la Comunitat

Valenciana i té com a objectiu fonamental la consecució del més alt grau possible de salut perals ciutadans.

Article 7. Requisits del sistema sanitariLa consecució del més alt grau possible de salut per als ciutadans de la Comunitat

Valenciana exigix:- L’extensió efectiva de l’assistència sanitària i sociosanitària pública a tots els ciutadans de

la Comunitat Valenciana, d’acord amb el que disposa la normativa bàsica.- L’atenció integral dels seus problemes de salut.


29

- La superació dels desequilibris territorials i socials per a garantir l’accés, en condicionsd’igualtat, a les prestacions sanitàries.

- La humanització de l’assistència.

Article 8. Finalitats del sistema sanitariEl sistema sanitari valencià ha d’orientar-se a:- La promoció de l’educació sanitària adequada de la població.- La prevenció de la malaltia.- L’atenció sanitària dels ciutadans malalts.- La rehabilitació del pacient.- La formació sanitària.- La investigació.

Article 9. Activitats del sistema sanitariPer al compliment de les seues finalitats, el sistema sanitari valencià farà prioritàriament les

activitats següents:a) Realització dels estudis necessaris per a determinar el patró de morbimortalitat de la

població, així com les seues necessitats de salut, a fi d’orientar amb major eficàcia l’atenciósanitària integral als ciutadans i la prevenció dels riscos per a la salut, i l’adequada planificació iavaluació sanitària.

b) La instauració i desplegament dels sistemes d’informació necessaris per al millorcompliment dels objectius marcats.

c) Implantació de mesures orientades a la promoció de la qualitat, eficàcia i eficiència delsservicis sanitaris.

d) Establiment de sistemes de control i avaluació de la qualitat dels diferents recursossanitaris.

Article 10. Acreditació de centres i servicis sanitaris. Garantia de qualitatPer a l’acreditació de centres i servicis sanitaris, hi haurà un organisme públic i independent

els principals objectius del qual seran:- L’avaluació de la qualitat i seguretat dels servicis sanitaris.- Atorgar un reconeixement extern de la qualitat de l’assistència prestada.- La promoció de la millora contínua de la qualitat dels servicis sanitaris.- L’aportació a professionals, ciutadans i organismes responsables de la prestació

assistencial d’informació comparativa sobre l’adequació, qualitat i efectivitat dels servicissanitaris.

- La incentivació de la recerca de l’excel·lència i la implicació dels professionals en totes lesfases del desplegament de la qualitat.

Per a l’adquisició i el manteniment de la qualitat òptima del sistema de salut de la ComunitatValenciana s’implantaran sistemes de garantia de qualitat i acreditació tant en els establimentspúblics com en els privats i concertats.

CAPÍTOL II. Planificació, qualitat i garantia de no-demora

Article 11. La coordinació general sanitària: el Pla de Salut de la Comunitat ValencianaEl Pla de Salut de la Comunitat Valenciana és l’instrument estratègic de planificació i

programació del sistema sanitari valencià. S’hi recollirà la valoració de les necessitats de salutde la població, i també els objectius bàsics de salut i prioritats de la política sanitària.

El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana serà aprovat pel Consell de la Generalitat, aproposta del conseller de Sanitat, i serà tramès a les Corts Valencianes perquè en tingaconeixement en el termini màxim de 30 dies des de l’aprovació.

Per al seguiment, coordinació i avaluació del Pla de Salut hi haurà l’Oficina Permanent delPla de Salut.

El Pla de Salut tindrà el termini de vigència que s’hi determine.El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, una vegada aprovat pel Consell de la

Generalitat, serà enviat al ministeri competent en matèria sanitària per a la inclusió en el plaintegrat de salut, en els termes previstos en el capítol IV del títol III de la Llei General deSanitat.


30

Article 12. ContingutEl Pla de Salut de la Comunitat Valenciana haurà de determinar:- L’avaluació dels nivells i necessitats de salut de la població, així com dels diferents

recursos existents.- L’avaluació dels resultats dels plans de salut anteriors.- Els objectius i nivells de salut que es vol assolir, amb l’especificació dels indicadors de

salut i malaltia.- Els programes i actuacions que es faran.- L’estimació i la proposta dels recursos necessaris per a atendre el compliment dels

objectius proposats, tant pel que fa a l’organització i el desplegament de les activitats, elsserveis, els plans sectorials i els programes com als mitjans materials i personals que hicalguen.

- Les prioritats d’intervenció respecte als diferents grups socials i modalitats d’atenciósanitària.

- La cartera de prestacions sanitàries del sistema en relació amb els objectius marcats.- Les previsions econòmiques i de finançament.- El calendari general d’actuació.- Els mecanismes i indicadors d’avaluació de l’aplicació i desplegament del pla.

Article 13. Procediment d’elaboració del Pla de SalutCorrespondrà a la Conselleria de Sanitat la determinació del procediment, metodologia i

terminis d’elaboració del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.En l’elaboració dels continguts del pla es tindrà en compte l’ordenació territorial de la

Comunitat Valenciana.

Article 14. Pla de garantia de no-demora en l’assistènciaEl Govern Valencià, a fi de millorar la qualitat de vida dels pacients i, per tant, acotar el

temps en la prestació de l’assistència, establirà les vies i mecanismes necessaris per a satisferla demanda en un temps raonable. En este sentit:

1. Hi haurà el compromís de fer, en els servicis sanitaris públics, les proves diagnòstiques iels tractaments en un temps determinat, que serà fixat amb la participació de les societatscientífiques.

2. Transcorregut el temps esmentat, el Consell de la Generalitat es compromet a finançarles proves diagnòstiques, terapèutiques o el tractament quirúrgic en el centre sanitari de laComunitat Valenciana que lliurement elegirà el pacient, després de sol·licitar-la i segons ques’estipularà reglamentàriament.

CAPÍTOL III. Els ciutadans en relació amb el Sistema Sanitari Valencià.Pla d’Humanització

Article 15. Dret bàsic de protecció de la salutEl sistema sanitari valencià garantirà l’exercici i el desplegament dels drets i deures que es

deriven del dret bàsic de protecció de la salut.

Article 16. Drets dels ciutadansEs garantix la igualtat d’accés dels ciutadans als servicis sanitaris de caràcter públic.Els ciutadans tenen dret a la lliure elecció del metge i centre, en les condicions que

establisquen les disposicions de desplegament de la present llei.Els ciutadans tenen dret que els metges d’atenció primària i especialitzada els dediquen el

temps adequat.La Generalitat establirà reglamentàriament la carta de drets i deures dels ciutadans en

relació amb el sistema sanitari valencià, que desplegarà els drets i obligacions establits per lanormativa sanitària bàsica.

Tots els centres i servicis sanitaris públics i privats disposaran d’informació accessible alsciutadans sobre els drets i deures dels usuaris, entre els quals figuraran els procediments dereclamacions, felicitacions, suggeriments i els d’accés a la informació completa sobre el seuprocés.

Article 17. Desplegament del Pla d’Humanització


31

La Conselleria de Sanitat, a través del Pla d’Humanització de l’Assistència Sanitària de laComunitat Valenciana, impulsarà polítiques per a la millora de la qualitat en l’assistènciasanitària i sociosanitària, en què el ciutadà constituïx el centre dels objectius i l’eix de lesactivitats.

CAPÍTOL IV. Participació ciutadana

Article 18. Participació dels ciutadansLa participació dels ciutadans en el sistema sanitari valencià s’exercirà a través del Consell

de Salut de la Comunitat Valenciana i dels establits en els departaments de salut previstos enesta llei i totes les disposicions que la despleguen.

Article 19. El Consell de Salut de la Comunitat ValencianaA fi de promoure la participació comunitària en el sistema sanitari valencià hi haurà el

Consell de Salut de la Comunitat Valenciana, com a òrgan superior col·legiat de caràcterconsultiu.

El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana estarà format per:- Nou vocals en representació de la Generalitat, designats pel conseller de Sanitat.- Sis vocals en representació dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana, a proposta de la

Federació Valenciana de Municipis i Províncies.- Un vocal per cada una de les organitzacions sindicals que tinguen representació en la

Mesa Sectorial de Sanitat.- Sis vocals a proposta de les organitzacions empresarials més representatives de la

Comunitat Valenciana, dels quals tres seran proposats entre les organitzacions empresarialsmés representatives en l’àmbit sanitari de la Comunitat Valenciana.

- Quatre vocals en representació de les organitzacions de consumidors, usuaris i veïns, mésrepresentatives de la Comunitat Valenciana.

- Tres vocals en representació dels col·legis professionals sanitaris de la ComunitatValenciana.

El conseller de Sanitat disposarà els nomenaments i cessaments dels vocals del Consell deSalut, a proposta de les entitats i organismes representats, per un període màxim de quatreanys, i podran ser designats novament per a altres períodes. Entre els seus membres, elConsell de Salut de la Comunitat Valenciana designarà un president, un vicepresident i unsecretari.

Article 20. FuncionsSón funcions del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana les següents:- Informar sobre l’avantprojecte de Pla de Salut de la Comunitat Valenciana i conéixer el seu

grau d’execució.- Proposar a la Conselleria de Sanitat el reglament de funcionament propi perquè l’aprove.- Conéixer la proposta de l’avantprojecte de pressupost de l’Agència Valenciana de Salut i

fer-ne informes.- Conéixer la memòria anual de l’Agència Valenciana de Salut i fer-ne informes.- Conéixer les propostes de modificació territorial dels departaments de salut i fer-ne

informes.- Conéixer els convenis, acords o concerts que establisca la Conselleria de Sanitat amb

altres entitats o administracions, en assumptes sanitaris.- Qualsevol altra funció que se li atribuïsca legalment o reglamentàriament.

Article 21. Règim de funcionamentEn el procediment d’adopció d’acords, el consell se subjectarà a les normes bàsiques de la

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i delProcediment Administratiu Comú, relatives als òrgans col·legiats, sense perjuí del que disposenel seu reglament i les normes generals següents:

El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana es reunirà com a mínim cada sis mesos iquan ho acorde el seu president, o després de la sol·licitud d’una tercera part dels seusmembres, o a sol·licitud del conseller de Sanitat. Totes les convocatòries es faran per escrit,acompanyades dels temes de l’orde del dia, i amb l’antelació suficient.


32

Tots els acords es prendran per majoria simple dels membres presents i el vot del presidentdirimirà en casos d’empat.

La Conselleria de Sanitat haurà de facilitar els mitjans materials i personals, així com ladocumentació necessària per al compliment de les funcions que té encomanades el Consell deSalut.

CAPÍTOL V. Ordenació territorial sanitària

Article 22. Departaments de salutEl sistema sanitari valencià s’ordena en departaments de salut, que equivalen a les àrees de

salut previstes en la Llei General de Sanitat.Els departaments de salut són les estructures fonamentals del sistema sanitari valencià, i

són les demarcacions geogràfiques en què queda dividit el territori de la Comunitat Valencianaa efectes sanitaris.

S’estendrà la seua acció, sense perjuí de les excepcions a què hi haguera lloc, tenint encompte els factors geogràfics, demogràfics, socioeconòmics, culturals, epidemiològics, laborals,climatològics i de dotació de vies i mitjans de comunicació i les instal·lacions sanitàries de cadadepartament.

En l’àmbit de cada departament de salut es tendirà a la màxima integració de les accions depromoció i protecció de la salut, de les de prevenció i curació de la malaltia i de rehabilitació del’estat de salut, a través de la coordinació dels diferents recursos existents, garantint unasanitat sense escalons.

En cada departament de salut es garantirà una adequada ordenació de l’assistènciaprimària i la seua coordinació amb l’atenció especialitzada, de manera que es possibilite lamàxima eficiència en la ubicació i ús dels recursos, així com l’establiment de les condicionsestratègiques més adequades per a l’aprofitament de sinèrgia o la configuració de dispositiusde referència per a tota la Comunitat Valenciana.

Les especialitats mèdiques que es facen en l’àmbit extrahospitalari estaranreglamentàriament adscrites als establiments sanitaris, a fi de garantir la màxima integració del’assistència i la continuïtat de les atencions i en benefici mutu tant del professional com delciutadà.

La delimitació dels departaments de salut és competència de la Conselleria de Sanitat i, peral compliment millor dels objectius previstos en esta llei, es reordenaran les actuals àrees desalut, atenent la màxima integració dels recursos assistencials, amb l’objectiu de prestar unaassistència sanitària i sociosanitària àgil, dinàmica, eficaç i sense barreres i que garantisca entot moment la referència de les prestacions, de manera que encara que puga variar elcontingent de població en cada departament, es complisquen els objectius assenyalats en laLlei General de Sanitat. En tots els casos, cada província tindrà com a mínim un departamentde salut, el qual es podrà subdividir, atenent els criteris anteriorment exposats, en sectorssanitaris i estos, al seu torn, en zones bàsiques de salut, l’organització i funcionament de lesquals es desplegaran reglamentàriament segons els criteris establits en la present llei.

TÍTOL IV. Estructura i organització del sistema sanitari públic de la ComunitatValenciana

CAPÍTOL I. L’Agència Valenciana de Salut: Naturalesa i òrgans

Article 23. Naturalesa jurídicaPer a dur a terme una gestió i administració adequades del sistema valencià de salut i de la

prestació sanitària de la Comunitat Valenciana, es crea l’Agència Valenciana de Salut.L’Agència Valenciana de Salut és un organisme autònom, de caràcter administratiu, de la

Generalitat, adscrit a la Conselleria de Sanitat, dotat de personalitat jurídica pròpia i plenacapacitat per al compliment dels seus fins, que es regix pel que ha disposat la present llei i perles disposicions reglamentàries que es dicten per a desplegar-la.

La gestió i l’administració dels centres, servicis i establiments sanitaris de protecció de lasalut o d’atenció sanitària o sociosanitària podrà dur-se a terme directament o indirectament,amb mitjans propis o aliens, públics o privats, mitjançant qualssevol entitats admeses en dret,així com a través de la constitució de concessions administratives, consorcis, fundacions,


33

empreses públiques o altres ens dotats de personalitat jurídica pròpia, i es podran establir, amés, acords o convenis amb persones o entitats públiques o privades i fórmules de gestióintegrada o compartida.

Les entitats públiques constituïdes amb esta finalitat i a l’empara de la Llei 15/1997, de 25d’abril, seran dependents de l’Agència Valenciana de Salut.

Article 24. Pla de gestióL’Agència Valenciana de Salut establirà, com a procediment dirigit a l’eficàcia i eficiència,

amb els seus centres dependents, plans de gestió específics, que es constituiran com ainstrument de treball en el qual es vinculen de forma directa i contractual les relacions entrel’agència i els centres proveïdors.

El pla de gestió suposa un estímul i compromís per a l’eficiència dels centres sanitaris, pertal com permet aclarir objectius i promoure una competència regulada contínuament perl’autoritat sanitària competent, entre els diversos agents.

El pla de gestió inclou:- Objecte de cobertura.- Activitat que s’ha de fer i volum d’esta.- Paràmetres de mesura de la qualitat dels servicis prestats.- Mode d’avaluació i control.- Fixació del termini per al compliment.- Pressupost assignat a objectius i incentius per a la consecució.

Article 25. Estructura i organitzacióL’organització de l’Agència Valenciana de Salut s’estructura en:Òrgans centrals de l’Agència Valenciana de Salut:- El Consell d’Administració.- El director gerent.- El Consell de Salut, que serà el de la Comunitat Valenciana.- Els òrgans o organismes, servicis i unitats que s’establisquen reglamentàriament.Òrgans perifèrics, en l’àmbit del departament de salut:- El consell de direcció.- El gerent.- El consell de salut.

Article 26. El Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de SalutL’òrgan superior de direcció i govern de l’Agència Valenciana de Salut és el Consell

d’Administració.El Consell d’Administració estarà format per:- El conseller de Sanitat, que en serà el president.- El director gerent de l’Agència Valenciana de Salut, que en serà el vicepresident primer.- El secretari autonòmic de Sanitat o, si és procedent, el subsecretari de la Conselleria de

Sanitat, que en serà el vicepresident segon.- Onze vocals, dels quals:- Un en representació de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació.- Dos en representació de la Conselleria de Sanitat.- Tres en representació dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana, a proposta de la

Federació Valenciana de Municipis i Províncies.- Tres en representació dels departaments de salut.- Un en representació de les organitzacions sindicals més representatives de la Comunitat

Valenciana.- Un en representació de les organitzacions empresarials més representatives de la

Comunitat Valenciana.El conseller de Sanitat disposarà el nomenament i el cessament dels vocals del Consell

d’Administració, a proposta de cada una de les representacions que el componen. La condicióde membre del Consell d’Administració serà incompatible amb qualsevol vinculació ambempreses o servicis relacionats amb el subministrament de material sanitari o farmacèutic.

Article 27. Funcions del Consell d’Administració


34

Corresponen al Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Salut les funcionssegüents:

- La planificació estratègica dels recursos i mitjans adscrits a l’agència.- Fixar els criteris d’actuació de l’Agència Valenciana de la Salut, d’acord amb les directrius

de la Generalitat, i establir els criteris generals de coordinació de tots els recursos i mitjanssanitaris públics de la Comunitat Valenciana, en especial respecte a l’ordenació territorial.

- El control de la gestió de l’Agència Valenciana de Salut.- Aprovar la proposta d’avantprojecte de pressupost d’ingressos i despeses anuals de

l’agència i elevar-la a la Conselleria de Sanitat.- Establir els acords, convenis i concerts per a la prestació dels servicis, tenint sempre en

compte prèviament l’òptima utilització dels recursos sanitaris públics.- Proposar a la Conselleria de Sanitat, perquè l’eleve, si és procedent, al Consell de la

Generalitat, la constitució de fórmules organitzatives, adscrites a l’Agència Valenciana de laSalut, per al proveïment i la gestió dels servicis sanitaris.

- Aprovar la proposta d’inversions de l’Agència Valenciana de Salut.- Aprovar, prèviament, la licitació pública dels contractes que, per la seua tipologia o l’import

econòmic, es determinen reglamentàriament.- Proposar a la Conselleria de Sanitat els preus i tarifes per la prestació i concertació dels

servicis sanitaris, així com la modificació i revisió.- Proposar a la Conselleria de Sanitat els requisits i les condicions mínims, bàsics i comuns

aplicables als concerts per a la prestació de servicis sanitaris amb mitjans aliens, així com lescondicions econòmiques.

- Aprovar propostes d’instruccions, circulars i ordes de servici, en les matèries de la seuacompetència.

- Proposar a la Conselleria de Sanitat el nomenament i cessament dels càrrecs directius del’Agència Valenciana de Salut. Avaluació i control de la gestió en matèria de personal iaprovació de les propostes de relacions de llocs de treball i convocatòries públiquesperiòdiques del personal de l’agència.

- Aprovar la memòria anual de gestió de l’agència.- Proposar a la conselleria els representants de l’agència en els consells de salut dels

departaments de salut.- Aprovar el reglament de funcionament intern dels consells de direcció dels departaments

de salut.- Qualsevol altra competència de l’Agència Valenciana de Salut no atribuïda a cap altre dels

seus òrgans.

Article 28. Règim de funcionamentEl Consell d’Administració es reunirà, en sessió ordinària, almenys una vegada cada quatre

mesos i sempre que el convoque el seu president, o quan ho sol·liciten un mínim de quatremembres, per a decidir sobre les qüestions que estos proposen. Des de la sol·licitud fins a lareunió no transcorreran més de 15 dies.

La convocatòria de reunió es farà per escrit, amb antelació suficient i amb l’orde del dia.El Consell d’Administració haurà d’aprovar el seu reglament de funcionament, d’acord amb

el que han disposat la present llei i altres normes que la despleguen.

Article 29. El director gerent de l’Agència Valenciana de SalutEl director gerent de l’Agència Valenciana de Salut n’exercix la direcció i gestió, d’acord amb

les directrius dictades pel seu Consell d’Administració.Serà nomenat pel Consell de la Generalitat, a proposta del conseller de Sanitat, després

d’haver consultat el Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Salut.

Article 30. Funcions del director gerentSón funcions del director gerent de l’Agència Valenciana de Salut les següents:- Complir i fer complir les disposicions del Consell d’Administració així com de la Conselleria

de Sanitat, en les matèries de la seua competència.- Proposar al Consell d’Administració, perquè els aprove, els projectes relatius a programes

d’actuació i d’inversions generals, la proposta de l’avantprojecte de pressupost, l’estat decomptes i els documents relatius a la gestió econòmica i comptable.


35

- Proposar al Consell d’Administració, perquè els aprove, l’establiment i actualitzaciód’acords, convenis i concerts per a la prestació de servicis i l’establiment de fórmules de gestióintegrada o compartida amb entitats públiques i privades.

- Proposar al Consell d’Administració, perquè els aprove, els criteris d’actuació quant alscentres i servicis adscrits funcionalment a l’Agència Valenciana de Salut, quant a la coordinacióamb el dispositiu sanitari públic.

- Proposar al Consell d’Administració, perquè l’aprove, la memòria anual de l’agència.- Elevar al Consell d’Administració la proposta de preus i tarifes per la prestació i concertació

dels servicis sanitaris, i també la modificació i revisió.- Avaluar els òrgans, servicis i activitats de l’Agència Valenciana de Salut, sense perjuí de

les competències que té la Conselleria de Sanitat en esta matèria.- Dictar instruccions, circulars i ordes de servici relatives a matèries de la seua competència

i a l’organització i funcionament de l’Agència Valenciana de Salut, d’acord amb les directrius delConsell d’Administració i de la Conselleria de Sanitat.

- Actuar com a òrgan de contractació de l’agència, sense perjuí de les competències delConsell d’Administració.

- Autoritzar i proposar gastos i pagaments de l’Agència Valenciana de Salut.- Elevar al Consell d’Administració el nomenament i cessament dels càrrecs directius de

l’Agència Valenciana de Salut, per al trasllat i l’aprovació, si és procedent, per la Conselleria deSanitat.

- Exercir la direcció del personal de l’Agència Valenciana de Salut. La selecció, nomenamenti provisió de places, i també la contractació del personal de l’agència a què es referix l’article 34de la present llei.

- Exercir les funcions que corresponguen a l’Agència Valenciana de Salut en relació amb elseu patrimoni. Serà necessària l’aprovació prèvia del Consell d’Administració dels actes degravamen o disposició sobre béns immobles.

- Exercir les competències que se li atribuïsquen reglamentàriament o per a les que elConsell d’administració el delegue, d’acord amb la normativa reglamentària esmentada.

El director gerent de l’Agència Valenciana de Salut podrà delegar els directors gerents delsdepartaments de salut per a algunes de les seues funcions, respecte als seus àmbits territorialsd’actuació, després de l’autorització del Consell d’Administració de l’agència.

Article 31. El consell de direcció del departament de salutÉs l’òrgan perifèric de direcció i gestió de l’Agència Valenciana de Salut per al proveïment

de l’assistència sanitària i sociosanitària, amb mitjans públics i privats, dins del departament desalut, i està format per:

- El gerent del departament de salut, que en serà el president.- Tres representants de la Conselleria de Sanitat.- Dos representants dels ajuntaments del departament de salut, a proposta de la Federació

Valenciana de Municipis i Províncies.Corresponen al consell de direcció del departament de salut les funcions següents:- Formular programes d’actuació en el departament de salut, d’acord amb les directrius del

Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Salut.- Aprovar la memòria anual del departament de salut.- Formular l’avantprojecte de pla de salut del departament.- Proposar al Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Salut el nomenament dels

representants d’esta en el Consell de Salut del Departament.- Proposar al Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Salut, perquè l’aprove si

correspon, el reglament de funcionament intern del consell de direcció del departament desalut.

- Totes les funcions que li siguen encomanades o delegades o li puguen correspondrelegalment o reglamentàriament en l’àmbit del servici sanitari del departament de salut.

Article 32. El gerent del departament de salutEl gerent del departament de salut és l’encarregat de la direcció i gestió dels recursos del

departament, tant d’atenció primària com d’assistència especialitzada i sociosanitària. Serànomenat pel conseller de Sanitat, a proposta del director gerent de l’Agència Valenciana deSalut, després d’haver consultat el Consell d’Administració.

Corresponen al gerent del departament de salut les funcions següents:


36

- Complir i fer complir les directrius establides pel consell de direcció del departament desalut, les pròpies del pla de salut del departament i qualssevol altres disposicions que emanend’òrgans centrals de l’Agència Valenciana de Salut.

- Proposar al consell de direcció del departament de salut, perquè l’aprove si correspon, laproposta d’avantprojecte de pressupost, l’estat de la gestió econòmica i comptable i la memòriaanual del departament.

- Coordinar i avaluar els centres, servicis i unitats del departament de salut, sense perjuí deles facultats d’altres òrgans superiors.

- Dictar instruccions internes sobre el funcionament i l’organització del departament de salut.- Autoritzar i proposar despeses i pagaments del departament de salut.- Gestionar el personal adscrit.- Les altres funcions que li puguen ser encomanades pel director gerent de l’Agència

Valenciana de Salut.

Article 33. Consell de salut del departament de salutEl consell de salut del departament de salut és l’òrgan de participació comunitària per a la

consulta i seguiment de la gestió de l’Agència Valenciana de Salut en el departament de salut.Estarà format pels membres següents:- Cinc vocals, tres en representació de la Conselleria de Sanitat i dos en representació de

l’agència.- Tres representants dels ajuntaments del departament de salut, a proposta de la Federació

Valenciana de Municipis i Províncies.- Dos vocals en representació de les organitzacions empresarials més representatives en

l’àmbit del departament de salut.- Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives en el sector sanitari

en l’àmbit del departament de salut.- Dos vocals en representació de les organitzacions de consumidors, usuaris i veïns més

representatives en l’àmbit del departament de salut.- Un representant dels col·legis de professionals sanitaris.Entre ells s’elegiran president, vicepresident i secretari.El consell de salut del departament de salut, com a òrgan d’assessorament de l’Agència

Valenciana de Salut en el departament de salut, té entre les seues funcions:- Vetlar perquè les actuacions sanitàries s’adeqüen a les normes i directrius de política

sanitària i al Pla de Salut.- Promoure la participació comunitària en el departament de salut.- Conéixer els avantprojectes de pressupost i de pla de salut del departament de salut.- Conéixer la memòria anual del departament de salut i fer-ne informes.- Elaborar el projecte de reglament de funcionament intern del consell de salut del

departament de salut, i elevar-lo a la Conselleria de Sanitat.- Qualssevol altres que li siguen atribuïdes reglamentàriament.El consell de salut del departament de salut es reunirà en sessió ordinària com a mínim

cada sis mesos, i sempre que ho acorde el president, o després de la sol·licitud d’una tercerapart dels membres, o a sol·licitud del conseller de Sanitat.

CAPÍTOL II. Mitjans personals

Article 34. Recursos humans1. El personal de l’Agència Valenciana de Salut estarà integrat per:- El personal de la Generalitat que preste els seus servicis en l’actual Subsecretaria per a

l’Agència Valenciana de la Salut.- El personal transferit per a la gestió i execució de les funcions i servicis de les prestacions

d’assistència sanitària de la Seguretat Social a la Comunitat Valenciana.- El personal procedent de les administracions locals o altres entitats que s’integre en

l’Agència Valenciana de Salut, en els termes i condicions previstos, segons corresponga, en lanorma de transferència o en els convenis d’integració respectius.

- El personal que s’incorpore a l’Agència Valenciana de Salut d’acord amb la legislacióaplicable i vigent.

2. La Generalitat desenrotllarà les normes relatives a la selecció i provisió de places delpersonal estatutari de l'Agència Valenciana de Salut, dins del marc estatutari bàsic vigent, en


37

l'àmbit de les seues competències i prenent en consideració les peculiaritats del personal del'Agència i de l'exercici de les professions sanitàries, especialment de les pròpies del personalfacultatiu. (1)

3. La selecció del personal s’efectuarà mitjançant convocatòries públiques ajustades alsprincipis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, seguint els criteris generals emanats perl’Agència Valenciana de Salut, dictats per a garantir una actuació coordinada. En els processosde selecció s’inclourà la valoració del coneixement de valencià, d’acord amb la legislacióaplicable.

Les normes relatives a abstenció i recusació considerades en els articles 28 i 29 de la Llei30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i delProcediment Administratiu Comú, s’aplicaran als òrgans de selecció que es constituïsquen.

4. No obstant això i, en virtut de la previsió continguda en l'article 57.5 de la Llei 7/2007, de12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, per raons d'interés general, per alsnomenaments de personal estatutari temporal de les categories de personal mèdic i comares,no serà exigible el requisit de la nacionalitat quan quede acreditada la necessitat i urgència dela provisió i a més no conste personal candidat que complisca amb el dit requisit. (2)

Article 35. Carrera professionalLa carrera professional constituïx el reconeixement individual economicoadministratiu dels

mèrits adquirits a través del perfeccionament i l’actualització professional contínua i repercutixen els resultats obtinguts i els objectius preestablits de l’organització.

Reglamentàriament es promouran les vies necessàries per a la motivació professional, ambla finalitat d’estimular l’acompliment del treball realitzat i avançar cap a la millora contínua; per aaixò s’implantaran polítiques d’incentivació i desplegament de la carrera professional.

Article 36. Règim jurídicLa classificació i el règim jurídic del personal de l’Agència Valenciana de Salut es regiran per

les disposicions que respectivament els siguen aplicables, atenent la normativa que regula elssistemes d’integració en el sistema jurídic estatutari o general.

CAPÍTOL III. Règim patrimonial

Article 37. Béns i dretsA) Tindran la consideració de béns adscrits a l’Agència Valenciana de Salut:1. Els béns i drets de tota índole, afectes al servici sanitari, el titular dels quals siga la

Generalitat.2. Els béns i servicis de tota classe afectes a l’assistència sanitària transferits de la

Seguretat Social o adscrits funcionalment a l’actual Subsecretaria per a l’Agència Valencianade la Salut.

3. Els béns i drets de les corporacions locals que hi siguen adscrits per acords, convenis oconcerts, en la norma de transferència o en el conveni d’integració.

4. Tots els béns o drets que adquirisca o reba per qualsevol títol, amb el caràcter d’adscrits,així com els productes i rendes dels seus béns i drets.

B) Tindran la consideració de béns i drets propis de l’Agència Valenciana de Salut tots elsque adquirisca o reba per qualsevol títol, i també els productes i rendes que generen.

Article 38. Règim patrimonial1. Els béns immobles procedents del patrimoni de la Seguretat Social que s’adscriguen a

l’Agència Valenciana de Salut seran objecte d’administració ordinària i s’atribuïx a l’agència,respecte a la facultat esmentada, els mateixos drets i obligacions que tenen les entitatsgestores de la Seguretat Social.

Els béns i drets adscrits a l’Agència Valenciana de Salut conservaran la seua qualificaciójurídica originària i únicament podran ser utilitzats per al compliment dels seus fins. Tindràrespecte als béns i drets esmentats totes les prerrogatives i els drets que establix la normativasobre patrimoni pel que fa a conservació, administració correcta i defensa.

2. Respecte al seu propi patrimoni, l’Agència Valenciana de Salut podrà adquirir, a títolonerós o gratuït, posseir, arrendar béns i drets de qualsevol classe, que quedaran afectes alcompliment dels seus fins.


38

Les adquisicions de béns immobles, i també les alienacions i gravàmens de béns immoblespropis, requeriran l’informe favorable previ de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació ide la Conselleria de Sanitat.

L’afectació de béns i drets patrimonials propis als fins i servicis públics que preste l’agènciaserà acordada per la Conselleria de Sanitat, a proposta del Consell d’Administració, is’entendrà implícita l’afectació als fins esmentats en adoptar-se l’acord de l’adquisició.

3. L’Agència Valenciana de Salut formarà i mantindrà actualitzat el seu inventari de béns idrets, tant propis com adscrits, amb excepció dels de caràcter fungible, on es consignarà elcaràcter i la procedència dels béns esmentats, i també la destinació específica dels immoblesadscrits propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

L’inventari es revisarà, si calia, anualment amb referència al 31 de desembre i se sotmetrà al’aprovació del Consell d’Administració. S’enviarà anualment a la Conselleria d’Economia,Hisenda i Ocupació i a la Conselleria de Sanitat.

4. Els béns i drets patrimonials propis de l’Agència Valenciana de Salut afectes alcompliment de les seues funcions tindran la consideració de domini públic i, com a tals,gaudiran de les exempcions i bonificacions tributàries que corresponga als béns de lanaturalesa esmentada.

Els béns i drets de la Generalitat adscrits a l’Agència Valenciana de Salut hauran de revertiren la Generalitat en les mateixes condicions que tenien en produir-se l’adscripció, en el cas quel’Agència Valenciana de Salut s’extingisca o es modifique substantivament la naturalesa de lesseues funcions, amb incidència en els béns i drets esmentats.

S’entendrà implícita la utilitat pública en relació amb l’expropiació de béns immoblesrespecte a les obres i servicis de l’Agència Valenciana de Salut.

En tot el que no preveu esta llei, seran aplicables als béns i drets de l’Agència Valencianade Salut les previsions contingudes en les lleis del Patrimoni i de la Hisenda Pública de laGeneralitat Valenciana i, supletòriament, la legislació patrimonial de l’Estat i de la SeguretatSocial.

CAPÍTOL IV. Règim financer, pressupostari i comptable

Article 39. Règim financerL’Agència Valenciana de Salut es finançarà amb:a) Els recursos que li puguen ser assignats a càrrec dels pressuposts de la Generalitat

Valenciana o d’altres entitats.b) Els rendiments procedents dels béns i drets que li hagen sigut adscrits i dels propis.c) Els ingressos ordinaris i extraordinaris que legalment estiga autoritzada a percebre.d) Les donacions, subvencions i aportacions que li puguen fer entitats o particulars.e) Qualsevol altre recurs que li poguera ser atribuït.

Article 40. Règim pressupostari i comptable1. Llevat del que preveu esta llei, l’estructura, procediment d’elaboració, execució, liquidació

i control del pressupost de l’Agència Valenciana de Salut es regirà per la Llei de la HisendaPública i les lleis de Pressuposts de la Generalitat Valenciana.

El pressupost de l’Agència Valenciana de Salut haurà d’incloure’s en el pressupost de laConselleria de Sanitat, de manera diferenciada, i s’orientarà d’acord amb les previsions del Plade Salut de la Comunitat Valenciana i desglossat per departaments de salut.

2. El règim comptable de l’Agència Valenciana de Salut es regirà pel que disposa la Llei dela Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana.

Els centres que configuren l’Agència Valenciana de Salut hauran de comptar amb unsistema integral de gestió que permeta implantar una direcció per objectius i un control perresultats, delimitar clarament les responsabilitats de direcció i gestió, i establir un controladequat en l’avaluació dels diferents paràmetres que influïxen, de manera preponderant, en elscosts i la qualitat de l’assistència.

3. La funció interventora la durà a terme la Intervenció General de la Generalitat Valenciana,segons que disposa la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana.

4. L’Agència Valenciana de Salut queda obligada a facilitar als òrgans competents de laGeneralitat tota la informació que siga necessària per al control adequat de l’eficàcia il’eficiència en el compliment dels objectius. El control esmentat serà exercit per la Conselleriade Sanitat, sense perjuí del control establit respecte a això en la Llei de la Hisenda Pública de


39

la Generalitat Valenciana. El control esmentat tindrà per finalitat comprovar el grau decompliment dels objectius i la utilització adequada dels recursos assignats.

CAPÍTOL V. Organitzacions de servici

Article 41. Fórmules organitzatives d’integració dels recursos assistencialsL’Agència Valenciana de Salut, d’acord amb el que regula la normativa reglamentària

d’execució i desplegament d’esta llei, podrà autoritzar i desplegar en els seus centres la creacióde noves unitats o fórmules organitzatives com són les àrees clíniques i les unitats de gestióclínica, que tindran com a objectius fonamentals:

1. Integrar l’activitat de l’àrea en l’orientació al pacient, aplicant la gestió dels processosassistencials de manera que es garantisca la màxima coordinació dels recursos i l’excel·lènciaen la prestació.

2. Aplicar la gestió clínica entenent-la com la utilització adequada dels recursos per a lamillor atenció als malalts, mitjançant l’estandardització de les tasques i protocols, utilitzant per aaixò l’evidència científica de manera que es garantisquen les majors eficàcia, eficiència iqualitat possibles.

3. Facilitar als professionals la implicació i coresponsabilització en la gestió a través d’unamajor participació en la presa de decisions, en la utilització dels recursos i incentivant l’esforç iels resultats, tant pel que fa a l’assistència com a la gestió en general.

4. Aplicar una major horitzontalitat jeràrquica, coordinació del treball i desplegamentprofessional dels components de l’àrea.

Article 42. Àrees clíniques: organitzacióLes àrees clíniques es conformen com a agrupacions de recursos assistencials que

provenen de diferents servicis mèdics o quirúrgics o de suport que atenen patologies afins igarantixen una resposta integral al pacient, al mateix temps que suposen un excel·lent mitjà peral desplegament i la implicació dels professionals en la gestió dels recursos assignats.

La seua organització s’estructura en tres nivells: el comité de direcció, màxim òrgan dedirecció de l’àrea i que haurà de garantir la participació, comunicació i presa de decisionsintegrada i coordinada, al mateix temps que es responsabilitza del correcte funcionament del’àrea i els seus recursos; el director de l’àrea que al capdavant del comité de direcció exerciràcom a màxim responsable de la gestió de l’àrea; i les unitats clíniques assistencials que són lesestructures organitzatives més elementals i operatives de l’àrea.

Article 43. Unitats de gestió clínicaQuan es tracte de recursos amb un sol servici es podran formar unitats de gestió clínica

que, organitzades amb una estructura matricial i basades en criteris de gestió clínica, siguencapaces d’aconseguir una autogestió eficient de tota la seua activitat i també dels recursosassignats. Les unitats esmentades podran comptar, a semblança de les àrees clíniques, ambun comité de direcció, responsable de la unitat, i unitats assistencials bàsiques, estes últimescom a estructures elementals de la unitat de gestió clínica.

Article 44. Procediment per a la creació de les noves unitats o fórmules organitzativesReglamentàriament s’establirà el procediment de creació de les àrees clíniques i de les

unitats de gestió clínica en els diferents organismes assistencials.

Article 45. Pla de gestió clínicaEs dotarà les àrees clíniques i les unitats de gestió clínica d’un pla de gestió clínica

específic, que recollirà almenys la cartera de servicis, el volum d’activitat, el finançament, elsobjectius assistencials, docents i d’investigació i els seus nivells de qualitat. El pla esmentatserà l’equivalent, per a este nivell, del que aprove, per al conjunt de l’organització assistencial,l’Agència Valenciana de Salut.

CAPÍTOL VI. Règim jurídic

Article 46. Règim jurídic i de contractació


40

L’Agència Valenciana de Salut se subjecta amb caràcter general al dret aplicable alsorganismes autònoms de caràcter administratiu.

Contra els actes i les resolucions administratives de l’Agència Valenciana de Salut lespersones interessades podran interposar els recursos que corresponguen, segons que disposala legislació sobre procediment administratiu.

D’acord amb això, contra els actes i les resolucions dictades pels òrgans centrals de direcciói gestió de l’Agència Valenciana de Salut, les persones interessades podran interposar-hirecurs d’alçada davant del conseller de Sanitat, i contra els actes dictats pels òrgans dedirecció i gestió dels departaments de salut, recurs d’alçada davant del director gerent del’Agència Valenciana de Salut.

Les reclamacions prèvies a la via jurisdiccional civil seran resoltes pel conseller de Sanitat.Les reclamacions prèvies a la via jurisdiccional laboral seran resoltes pel director general de

l’Agència Valenciana de Salut.A l’actuació de l’Agència Valenciana de Salut relativa als servicis i les prestacions sanitàries

de la Seguretat Social, se li aplicarà la legislació sobre la contingència de la Seguretat Socialde prestació d’assistència sanitària.

La representació i defensa en juí de l’Agència Valenciana de Salut, així coml’assessorament en dret, corresponen al Gabinet Jurídic de la Generalitat Valenciana, d’acordamb el que establixen la Llei de la Generalitat Valenciana 5/1984, de 29 de juny, deCompareixença en Juí de la Generalitat Valenciana, i la normativa dictada com adesplegament.

La contractació es regirà per la normativa general reguladora de les administracionspúbliques.

Els contractes la quantia dels quals excedisca els sis milions (6.000.000) d’eurosnecessitaran l’autorització del conseller de Sanitat.

Reglamentàriament es podrà modificar la quantia fixada anteriorment, i es podran establirquanties inferiors segons el tipus de contracte.

Article 47. Relacions jurídiques amb institucions privades per al proveïment deservicis sanitaris

Les relacions entre l’Agència Valenciana de Salut i qualsevol entitat privada per alproveïment de servicis sanitaris s’ajustaran al que disposen esta llei i la normativa generalbàsica d’aplicació.

Els concerts, convenis o acords sanitaris podran celebrar-se després de tindre en comptel’òptima utilització dels recursos públics i sense contradir els objectius sanitaris, socials ieconòmics dels plans de salut.

Els concerts, convenis o acords de proveïment de servicis sanitaris estaran obligats aconsiderar:

- El respecte a la igualtat dels drets dels usuaris afectats pels concerts, convenis o acords,en l’atenció sanitària prestada.

- Els servicis, recursos, prestacions i el volum d’activitat objecte de cobertura.- Els requisits i les condicions mínimes, bàsiques i comunes aplicables als concerts.- Els requisits de qualitat que han de tindre els servicis sanitaris.- Els requisits i procediments de control i auditoria.- Les condicions econòmiques s’establiran basades en mòduls de costs efectius, prèviament

establits i revisables per l’administració.- Els nivells de responsabilitat que adquirixen les parts quant a les revisions, adaptacions i la

resta d’incidències que es puguen suscitar en l’aplicació del conveni, concert o acord.- La coordinació i cooperació amb tots els centres sanitaris en la xarxa i amb els diferents

nivells.

TÍTOL V. Docència i investigació en ciències de la salut a la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL I. Docència i investigació sanitàries

Article 48. Docència i investigació


41

Tot el sistema sanitari valencià ha d’estar en disposició de poder ser utilitzat per a ladocència pregraduada, postgraduada i continuada dels professionals del sistema i ha defomentar les activitats d’investigació sanitària, com a element bàsic.

Article 49. Funcions de la Conselleria de Sanitat en matèria de docència i investigacióLa Generalitat vetlarà per l’actuació coordinada dels seus departaments pel que fa a la

formació dels recursos humans necessaris per al funcionament adequat del sistema sanitarivalencià.

L’Administració de la Generalitat i els centres universitaris, en l’àmbit de les seuescompetències, es coordinaran per a la programació de les seues activitats docents iinvestigadores, d’acord amb les necessitats del sistema sanitari valencià.

Es promouran la formació i el perfeccionament, de manera continuada, dels professionalsque treballen en el camp de la protecció de la salut. Esta funció haurà de procurar eldesplegament descentralitzat de les seues accions de formació continuada, aproximantl’activitat formativa als llocs de treball.

En este àmbit, són funcions de la Conselleria de Sanitat:- La programació de la política d’investigació en matèria de salut i les seues prioritats,

d’acord amb el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.- La planificació, promoció i avaluació de les accions d’investigació en relació amb els

problemes i necessitats de salut de la població valenciana.- L’impuls i coordinació dels programes d’investigació i estudi en ciències de la salut.- La recerca, disseny i dotació d’estructures per a la investigació.- L’avaluació sanitària i econòmica de les inversions públiques en investigació.Estes funcions podran fer-se en col·laboració amb universitats i altres centres o entitats

docents o amb competència en la matèria. També podran crear-se organismes específics oqualssevol altres entitats admeses en dret per a la programació, foment, desplegament,coordinació, gestió, finançament i avaluació de la docència i la investigació en salut.

CAPÍTOL II. Escola Valenciana d’Estudis de la Salut

Article 50. FuncionsL’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut és un òrgan adscrit a la Conselleria de Sanitat, per

al suport científic i tècnic en matèria d’investigació i docència a l’administració de la Generalitati específicament a la Conselleria de Sanitat.

Correspon a l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut, sense perjuí de les competènciesque tinguen atribuïdes altres òrgans de la Generalitat, les funcions següents:

- Assessorar en la fixació de la política d’investigació sanitària i en l’establiment de les seuesprioritats.

- Promoure la investigació en relació amb els problemes i necessitats de salut de la poblacióde la Comunitat Valenciana.

- Formar, reciclar i perfeccionar, de manera continuada, els professionals del camp de lasalut, la gestió i l’administració Sanitària, tot això des d’una perspectiva interdisciplinària iaproximant la formació als centres de treball.

- Assessorar la Conselleria de Sanitat i la resta d’òrgans de la Generalitat en tots elsassumptes de la seua competència que li siguen consultats.

- Qualssevol altres d’interés per al sistema sanitari valencià que li siguen assignades.Per al desplegament òptim de les seues funcions, l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut

establirà la col·laboració oportuna amb les universitats valencianes i amb altres institucions oentitats amb competències en la matèria, a fi d’adequar la formació pregraduada ipostgraduada de tots els professionals de la salut.

El reglament d’estructura, organització i funcionament de l’Escola Valenciana d’Estudis de laSalut es determinarà per mitjà d’un decret del Consell de la Generalitat.

TÍTOL VI. Intervenció dels poders públics en matèria de salut individual i col·lectiva

CAPÍTOL I. L’autorització i inspecció de centres, servicis i establiments sanitaris

Article 51. Accions d’intervenció


42

Per a la consecució dels objectius que es tracen en este capítol, la Conselleria de Sanitatcrearà els registres i elaborarà les anàlisis d’informació necessàries per al coneixement de lesdiferents situacions de què puguen derivar-se accions d’intervenció dels diferents organismes iestaments que configuren l’autoritat sanitària.

Article 52. Limitacions preventivesLes activitats públiques i privades d’atenció sanitària que, directament o indirectament,

puguen tindre conseqüències negatives per a la salut o la seguretat dels usuaris, seransotmeses pels òrgans competents a limitacions preventives de caràcter administratiu, d’acordamb la normativa bàsica de l’Estat i la normativa dictada pels òrgans i institucions de laGeneralitat.

Article 53. Mesures cautelars i preventivesQuan l’activitat exercida poguera tindre una repercussió excepcional i negativa en la salut

dels ciutadans, les administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, atenentels principis recollits per l’article 28 de la Llei General de Sanitat, adoptaran les mesurescautelars i preventives que estimen pertinents, com ara la confiscació o la immobilització deproductes o instal·lacions, suspensió de l’exercici d’activitats, tancament d’empreses i totes lesaltres es consideren sanitàriament justificades.

La duració de les mesures a què es referix l’apartat anterior, que es fixaran per a cada cas,sense perjuí de les pròrrogues successives acordades per resolucions motivades, no excediràdel que exigisca la situació de risc imminent i extraordinari que les va justificar.

Article 54. Inspecció de servicis sanitarisTots els centres i establiments sanitaris públics i privats, i també les activitats de promoció i

publicitat, estaran sotmesos a la inspecció i control per l’administració sanitària competent.L’actuació inspectora, que tindrà les prerrogatives que la normativa estatal atribuïx al

personal que fa la funció d’inspecció, s’emmarcarà en els objectius següents:- Garantia dels drets dels pacients pel que fa a una assistència equitativa i de qualitat

respecte a les prestacions establides en l’àmbit del sistema sanitari valencià.- Suport a la gestió dels recursos destinats a l’assistència sanitària i sociosanitària, vetlant

pel compliment correcte de les directrius emanades dels òrgans de direcció.- Tutela dels sistemes d’informació.Anualment s’establirà un pla d’inspecció en què es definisquen els programes d’actuació

preferencials i la coordinació amb totes les inspeccions que incidisquen en l’àmbit sanitari i dela salut pública i en especial amb els ens locals.

Article 55. Regulació de l’autorització i registre sanitarisL’exigència d’autoritzacions sanitàries, i també l’obligació d’enregistrar per raons sanitàries

els centres, servicis i establiments sanitaris i si és procedent les empreses o productes, seranestablides reglamentàriament, prenent com a base la normativa vigent en cada una de lesmatèries i el que establix esta llei.

Article 56. Autorització administrativa prèviaPer a la instal·lació, obertura i funcionament necessitaran autorització administrativa prèvia

els centres i establiments sanitaris i, si és procedent, les activitats o servicis sanitaris que per laseua naturalesa ho exigisquen i siguen determinats reglamentàriament, qualssevol que siga elseu nivell i categoria o titular, així com per a les modificacions que respecte a l’estructura irègim inicials puguen establir-se.

Esta autorització administrativa és imprescindible per a la inclusió en el registre oficial delscentres, establiments i activitats o servicis que es determinen.

En desplegament d’esta llei, s’establiran reglamentàriament els requisits mínims necessarisper a concedir l’autorització.

Quan la defensa de la salut de la població ho requerisca, l’administració de la Generalitatpodrà establir règims temporals i excepcionals de funcionament dels establiments sanitaris.

CAPÍTOL II. Infraccions i sancions

Article 57. Disposicions generals


43

1. Les infraccions en matèria de sanitat de la Comunitat Valenciana seran objecte, desprésde la instrucció de l’expedient oportú, de les sancions administratives considerades en estecapítol, sense perjuí del que establix la legislació bàsica i de la responsabilitat civil, penal o d’unaltre orde que pogueren concórrer-hi.

2. En qualsevol moment del procediment sancionador, quan l’òrgan competent estime queels fets pogueren ser constitutius d’il·lícit penal, ho comunicarà al ministeri fiscal. Així mateix,quan l’òrgan competent per a la resolució del procediment sancionador tinga coneixement de lainstrucció d’una causa penal davant dels tribunals de justícia i estime que hi ha identitat desubjecte, fet i fonament entre la infracció administrativa i la infracció penal que pogueraconcórrer-hi, acordarà la suspensió del procediment fins que hi recaiga una resolució judicialferma.

3. Les mesures administratives que hagueren sigut adoptades per a salvaguardar la salut ila seguretat de les persones es mantindran mentre l’autoritat judicial no s’hi pronuncie.

4. En cap cas s’imposarà una doble sanció per estos fets i pels mateixos interessos públicsprotegits, si bé hauran d’exigir-se les altres responsabilitats que es deduïsquen d’altres fets oinfraccions concurrents.

5. No tindran caràcter de sanció la clausura o el tancament d’establiments, instal·lacions oservicis que no compten amb les autoritzacions prèvies o els registres sanitaris preceptius, o lasuspensió del seu funcionament fins que no s’esmenen els defectes o es complisquen elsrequisits exigits per raons de sanitat, higiene o seguretat.

Article 58. Infraccions1. Les infraccions es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus, atenent els criteris de riscs

per a la salut, quantia de l’eventual benefici obtingut, grau d’intencionalitat, gravetat del’alteració sanitària i social produïda, generalització de la infracció i reincidència.

2. Infraccions lleus: les previstes en l’apartat A) de l’article 35 de la Llei General de Sanitat, iles que reben expressament la qualificació esmentada en la normativa especial aplicable acada cas.

3. Infraccions greus1ª. L’exercici o desplegament de qualsevol de les activitats subjectes per la normativa

sanitària a autorització administrativa sanitària prèvia, sense l’autorització o el registre sanitaripreceptius o havent transcorregut el seu termini de vigència, així com la modificació noautoritzada per l’autoritat competent de les condicions tècniques o estructurals expresses sobrela base de les quals s’haguera atorgat l’autorització corresponent.

2ª. L’incompliment del deure de col·laboració amb les autoritats sanitàries per a l’elaboraciódels registres i documents d’informació sanitària que establisca la normativa dictada enaplicació i desplegament d’esta llei, no seguint les entitats o persones responsables elsprocediments que s’establisquen per al subministrament de dades i documents o fent-ho demanera notòriament defectuosa.

3ª. La negativa a informar les persones que s’adrecen als servicis sanitaris sobre els drets iles obligacions que els afecten, en els termes previstos en esta llei.

4ª. L’emissió o difusió al públic d’anuncis publicitaris o propaganda comercial ambrepercussió directa sobre la salut humana o a fi de promoure la contractació de béns o servicissanitaris, sense haver obtingut l’autorització administrativa sanitària corresponent.

5ª. La resistència a subministrar dades, facilitar informació o prestar col·laboració a lesautoritats sanitàries o als seus agents, en les labors d’inspecció o control sanitari. Dificultar lalabor inspectora mitjançant qualsevol acció o omissió que la pertorbe o la retarde.

6ª. L’incompliment dels requeriments específics i de les mesures cautelars o definitives queformulen les autoritats sanitàries, sempre que es produïsca per primera vegada i no hiconcórrega cap dany greu per a la salut de les persones.

7ª. L’incompliment, per part del personal que per les seues funcions haja de tindre accés ala informació relacionada amb l’estat individual de salut, del deure de garantir la confidencialitati la intimitat de les persones.

8ª. El mateix incompliment i comportament quan, comesos per negligència simple,produïsquen un risc o alteració sanitària greu. Respecte al que disposa este apartat, constituiràun supòsit de negligència l’omissió del deure de control o la falta dels controls i les precaucionsexigibles en l’activitat, servici o instal·lació de què es tracte.

9ª. La promoció o venda per a ús alimentari o la utilització o tinença d’additius o substànciesestranyes, l’ús de les quals no estiga autoritzat per la normativa vigent en l’elaboració del


44

producte alimentari de què es tracte, quan no produïsquen riscs greus i directes per a la salutdels consumidors.

10ª. Les actuacions tipificades en este article que, per la concurrència greu dels elementsconsiderats en l’apartat primer, meresquen la qualificació de faltes greus o no siga procedent laseua qualificació com a faltes lleus o molt greus.

11ª. Les actuacions que per raó de la seua qualificació expressa en la normativa especialsanitària aplicable en cada cas meresquen la tipificació de faltes greus.

12ª. Les que siguen concurrents amb altres infraccions sanitàries lleus, o hagen servit per afacilitar-les o encobrir-les.

4. Infraccions molt greus:1ª. La identificació falsa o contrària al principi de veracitat, quant als mèrits, experiència o

capacitat tècnica, dels professionals sanitaris en la seua activitat professional i en les seuesrelacions assistencials amb els ciutadans.

2ª. L’incompliment de les mesures cautelars o definitives que adopten les autoritatssanitàries competents, quan es produïsca de manera reiterada o quan hi concórrega un danygreu per a la salut de les persones.

3ª. La resistència, coacció, amenaça, represàlia, desacatament o qualsevol altra forma depressió exercida sobre les autoritats sanitàries o els seus agents.

4ª. L’incompliment conscient i deliberat dels requisits, obligacions o prohibicions establits enla normativa sanitària, o qualsevol comportament dolós, sempre que ocasionen una alteració oun risc sanitari greu.

5ª. La preparació, distribució, subministrament o venda d’aliments que continguen gèrmens,substàncies químiques o radioactives, toxines o paràsits capaços de produir o transmetremalalties a l’ésser humà o que superen els límits o les toleràncies reglamentàriament establitsen la matèria.

6ª. La promoció o venda per a ús alimentari o la utilització o tinença d’additius o substànciesestranyes, l’ús de les quals no estiga autoritzat per la normativa vigent en l’elaboració delproducte alimentari de què es tracte i produïsca riscs greus i directes per a la salut delsconsumidors.

7ª. L’elaboració, distribució, subministrament o venda de preparats alimentaris, quan en laseua presentació s’induïsca a confusió al consumidor sobre les seues verdaderescaracterístiques sanitàries o nutricionals, i l’ús de segells o identificacions falses en qualsevolde les actuacions esmentades, que impliquen greu risc per a la salut.

8ª. La desviació per al consum humà de productes no aptes per a això o destinatsespecíficament a altres usos que impliquen risc greu per a la salut.

9ª. Les que siguen concurrents amb altres infraccions sanitàries greus o hagen servit per afacilitar o encobrir la seua comissió.

10ª La negativa absoluta a facilitar informació o a prestar col·laboració als serveis de controli inspecció.

11ª. Les actuacions tipificades en este article que, per la concurrència molt greu delselements considerats en l’apartat primer, meresquen la qualificació de faltes molt greus o nosiga procedent la seua qualificació com a faltes lleus o greus.

12ª. Les actuacions que, per la seua qualificació expressa en la normativa especial sanitàriaaplicable en cada cas, meresquen la tipificació de faltes molt greus.

13ª. L’incompliment dels requisits determinats pels plecs de condicions corresponents en elscontractes de gestió de servicis públics en la modalitat de concert, podrà ser causa de resoluciódel contracte, i tindrà el contractista en tots els casos el deure de pagar a l’administració elsdanys i perjuís que li haja causat, segons que preveuen els articles 111, 166 i concordants delReial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, que aprova el Text Refós de la Llei de Contractesde les Administracions Públiques, tot això sense perjuí de les actuacions que hi poguerencorrespondre en matèria sancionadora per part de l’autoritat sanitària competent, que podranincloure la suspensió de l’activitat, el tancament del centre o qualsevol altra prevista en lalegislació vigent.

Article 59. Sancions1. Les infraccions seran sancionades d’acord amb el que establix la Llei General de Sanitat,

i guardaran l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sancióaplicada. S’establix una graduació de mínim, mitjà i màxim a cada nivell d’infracció, segons lanegligència i la intencionalitat del subjecte infractor, el frau o la connivència, l’incompliment dels


45

advertiments previs, la reincidència, la xifra de negocis de l’empresa, el nombre de personesafectades, el perjuí causat, els beneficis obtinguts a causa de la infracció, la permanència itransitorietat dels riscs, i qualsevol altra circumstància objectiva o subjectiva que tinga virtualitatper a incidir en el grau de reprotxabilitat de la conducta o en el de la culpabilitat de l’imputat, enun sentit atenuant o agreujant.

2. D’acord amb el que establix l’apartat anterior, correspondran les sancions de multasegüents:

a) Infraccions lleus:Grau mínim: fins a 600 euros.Grau mitjà: des de 600,01 euros a 1.800 euros.Grau màxim: des de 1.800,01 euros a 3.000 euros.b) Infraccions greus:Grau mínim: des de 3.000,01 euros a 6.900 euros.Grau mitjà: des de 6.900,01 euros a 10.800 euros.Grau màxim: des de 10.800,01 euros a 15.000 euros. Es podrà sobrepassar la quantitat

esmentada fins a arribar al quíntuple del valor dels productes o servicis objecte de la infracció.c) Infraccions molt greus:Grau mínim: des de 15.000,01 euros a 210.000 euros.Grau mitjà: des de 210.000,01 euros a 405.000 euros.Grau màxim: des de 405.000,01 a 600.000 euros. Es podrà sobrepassar la quantitat

esmentada fins a arribar al quíntuple del valor dels productes o servicis objecte de la infracció.3. Sense perjuí de la multa que corresponga imposar segons l’apartat anterior, a fi d’impedir

que la comissió d’infraccions resulte més beneficiosa per a l’infractor que el compliment de lesnormes, la sanció econòmica que si és procedent s’impose serà incrementada amb la quantiadel benefici il·lícit obtingut.

4. En els supòsits d’infraccions molt greus, el Consell de la Generalitat podrà acordar eltancament temporal de l’establiment, instal·lació o servicis per un termini màxim de cinc anys,amb els efectes laborals que determine la legislació corresponent.

5. L’autoritat a qui corresponga resoldre l’expedient podrà acordar, com a sanció accessòria,el decomís de béns o productes deteriorats, caducats, no autoritzats o que puguen comportarrisc per a la salut. Seran per compte de l’infractor les despeses que origine la intervenció,depòsit, decomís, transport i destrucció.

Article 60. Prescripció1. Les infraccions a què es referix esta llei qualificades com a lleus prescriuran a l’any, les

qualificades com a greus als dos anys, i les qualificades com a molt greus als cinc anys. Eltermini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia en que s’hajacomés la infracció, i s’interromprà a partir del coneixement per part de la persona interessadade la iniciació del procediment sancionador. Tornarà a transcórrer de nou el termini deprescripció a partir de l’endemà del dia en què es complisca un mes de paralització delprocediment per una causa no imputable al presumpte responsable.

2. Les sancions imposades per les infraccions a què es referix esta llei qualificades com alleus prescriuran a l’any, les imposades per faltes greus als dos anys, i les imposades per faltesmolt greus als tres anys. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar des del’endemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció, is’interromprà a partir del coneixement per part de l’interessat de la iniciació del procedimentd’execució. Tornarà a transcórrer de nou el termini de prescripció a partir de l’endemà del diaen què es complisca un mes de paralització del procediment d’execució per una causa noimputable a l’infractor.

Article 61. Potestat sancionadora1. Correspon l’exercici de la potestat sancionadora en matèria de sanitat interior de la

Comunitat Valenciana als òrgans de l’administració general d’esta comunitat autònoma que esdeterminen competents en la normativa orgànica corresponent, sense perjuí de les atribucionsespecífiques que establix esta llei.

2. Els ajuntaments de la Comunitat Valenciana podran exercir la potestat sancionadora enrelació amb les infraccions previstes en esta llei, fins al límit de 15.000 euros de multa, sempreque estes infraccions afecten les matèries de responsabilitat mínima sobre les quals tenencompetències de control sanitari segons l’article 5 d’esta llei (relatives a les condicions


46

sanitàries mediambientals, la higiene i salubritat de les indústries, les activitats i llocs devivenda i convivència humanes, la higiene dels aliments, begudes i la resta de productesdestinats a l’ús o consum humà, i les condicions dels cementeris i policia sanitària mortuòria).

Per a això, haurà de comunicar-se a la Conselleria de Sanitat l’ordenança municipal per laqual s’acorda exercir la potestat sancionadora esmentada i tant les incoacions d’expedientssancionadors com les resolucions definitives que si és procedent recaiguen. Quan, per lanaturalesa i gravetat de la infracció, haja de superar-se la quantia màxima, s’enviaran lesactuacions a la Conselleria de Sanitat, la qual haurà de comunicar a les corporacions localsque corresponguen totes les actuacions que es deriven de la seua intervenció.


PrimeraEl personal de quota adscrit a l’Agència Valenciana de Salut conservarà els drets adquirits

quant a la jornada laboral, i se subjectarà a les reformes organitzatives en matèria d’assignacióde població i a les necessitats assistencials del departament de salut, afavorint i respectant amés la lliure elecció del ciutadà.

SegonaL’Agència Valenciana de Salut queda constituïda per esta llei. No obstant això, el

funcionament efectiu s’iniciarà en el període d’un any. Per a això, s’hi incorporaran els mitjanspersonals i els recursos procedents dels òrgans administratius que en el moment de l’entradaen vigor d’esta llei fan les funcions i competències atribuïdes a l’agència.

Per a l’efectivitat del funcionament, dins del termini esmentat, hauran d’aprovar-se,mitjançant un decret del Consell de la Generalitat, els estatuts reguladors de l’AgènciaValenciana de Salut, que contindran almenys els punts a què es referix l’article 62.1 de la Llei6/1997, de 14 d’abril, d’Organització i Funcionament de l’administració General de l’Estat.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PrimeraEl Consell de Salut de la Comunitat Valenciana continuarà funcionant amb la composició

actual fins al moment de la nova conformació d’acord amb el que disposa esta llei.SegonaMentre es fan l’ordenació i la constitució previstes dels departaments de salut, continuaran

funcionant les àrees de salut que hi ha en el moment d’entrada en vigor d’esta llei.Igualment, l’Escola Valenciana d’Estudis per a la Salut continuarà funcionant amb la seua

actual estructura i d’acord amb la seua regulació vigent fins que se’n faça la reestructuració pervia reglamentària.

TerceraEls expedients sancionadors iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’esta llei seguiran

tramitant-se segons la normativa anterior, sense perjuí de l’aplicació de la regulació mésfavorable per a la qualificació de les infraccions i sancions.

QuartaEn el termini màxim de tres anys, totes les institucions sanitàries dependents de les

diputacions i municipis s’integraran en l’Agència Valenciana de Salut, d’acord amb el quedisposa l’article 50 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat.


Queden derogades totes les disposicions de la Generalitat Valenciana de rang igual oinferior que s’oposen al que preveu la present llei; en especial queden expressament derogatsels articles vigents de la Llei 8/1987, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, delServei Valencià de Salut.

DISPOSICIONS FINALS

Primera


47

S’autoritza el Consell de la Generalitat a dictar les normes reglamentàries necessàries per aldesplegament i l’aplicació d’esta llei.

SegonaLa present llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat

Valenciana.

València, 3 de febrer de 2003

El president de la Generalitat Valenciana,JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ

NOTES

(1) Redacció que hi dona l’article 55 de la Llei 14/2007, de 26 de desembre, de laGeneralitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de laGeneralitat (DOCV núm. 5669 de 28.12.2007).

(2) Redacció que hi dona l’article 55 de la Llei 14/2007, de 26 de desembre, de laGeneralitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de laGeneralitat (DOCV núm. 5669 de 28.12.2007).

Llei 4/2005, de 17 de juny, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana.

48

3 § Llei 4/2005, de 17 de juny, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana.

(DOGV núm. 5034 de 23.06.2005)

PREÀMBUL

I

El dret a la protecció de la salut està reconegut en l'article 43 de la Constitució Espanyola,article que correlativament imposa als poders públics el deure d'organitzar i tutelar la salutpública a través de les mesures preventives i de les prestacions i servicis necessaris.

La salut constituïx, per tant, un dret essencial de la dignitat de la persona i, com a tal, nomésa través de la seua satisfacció individual i col·lectiva pot materialitzar-se la igualtat substancialentre els individus i els grups, que la societat i la Constitució Espanyola demanen.

A l'efecte d'esta llei, es definix la salut pública com l'esforç organitzat per la societat per aprotegir i promoure la salut de les persones i per a previndre la malaltia per mitjà d'accionscol·lectives. Este concepte és el resultat de l'evolució històrica de la sanitat, que s'ha anatdesenvolupant i modificant per a dotar la comunitat del màxim nivell de salut.

La salut pública actual té a Espanya els seus orígens en la Instrucció General de Sanitat,aprovada pel Reial Decret de 12 de gener de 1904, que va concretar en l'àmbit jurídic la figurade l'inspector de sanitat en els seus tres nivells territorials: general, provincial i municipal.

La inspecció sanitària tenia entre les seues obligacions vigilar l'estat de la salut de lapoblació per mitjà de la vigilància i la profilaxi de les malalties infeccioses, la salubritat urbana,la higiene alimentària, el control de les vacunacions i l'elaboració de les estadístiquessanitàries. Una fita essencial per a la dotació de professionals adequats a les noves activitatssanitàries va ser la creació, mitjançant un Reial Decret de 9 de desembre de 1924, de l'EscolaNacional de Sanitat.

Poc després, per a l'ordenació dels diferents àmbits territorials de la sanitat, es vanpromulgar el Reglament de Sanitat Municipal, per mitjà del Reial Decret Llei de 9 de febrer de1925, que crea el Cos d'Inspectors Municipals de Sanitat, i el Reglament de Sanitat Provincial,aprovat pel Reial Decret Llei de 20 d'octubre de 1925, que va originar els Instituts Provincialsd'Higiene. Tot això emmarca l'etapa de consolidació de la sanitat espanyola moderna.

El 25 de novembre de 1944 es va promulgar la Llei de Bases de Sanitat Nacional, l'aplicacióde la qual, més enllà de les seues innovacions i limitacions, es va trobar amb la progressivacreació d'un sistema assistencial, l'Assegurança Obligatòria de Malaltia, sorgit de la Llei de 14de desembre de 1942. Amb el desenrotllament dels sistemes de protecció social quegarantixen progressivament l'accés a servicis sanitaris per al conjunt de la població, elprotagonisme sanitari es va anar desplaçant cap a una acció més assistencial, amb predominidel model curatiu i individual basat en l'atenció mèdica al ciutadà malalt.

Amb les grans línies que traça la Constitució Espanyola de 1978, i que han sigutdesplegades en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, s'inicia l'última reforma delsistema sanitari espanyol, amb una importància creixent de l'atenció primària com a eix delSistema Nacional de Salut, que inclou nombroses activitats preventives en els servicis d'atencióprimària.

La present llei s'adequa al model del Sistema Nacional de Salut i, en concret, al que disposala Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, l'article 11de la qual conté les prestacions de salut pública, i que es referix a la salut pública en el capítolVIII.

Quant a la Generalitat, hem de ressenyar els antecedents amb posterioritat al procés detransferència de les competències en matèria de sanitat. La referència legal més immediata ésel Decret 42/1986, de 21 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es definix i estructural'atenció primària de la salut a la Comunitat Valenciana. En esta norma es van crear els centresde salut comunitària i se'n van delimitar les funcions, cosa que representà un pas important enla consolidació d'un model de salut pública, d'acord amb la Llei General de Sanitat, i que hasigut el germen de l'actual estructura descentralitzada de salut pública.

Un marc normatiu propi de gran importància és la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de laGeneralitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, en la qual s'establix


49

l'organització dels servicis sanitaris públics, alhora que es definix el Pla de Salut de laComunitat Valenciana com l'instrument estratègic de planificació i programació del sistemasanitari valencià, i és l'expressió de la política de salut de la Comunitat Valenciana que,lògicament, determinarà l'actuació en salut pública.

D'altra banda cal tindre present, a l'hora d'establir unes bases de futur en la gestió i acció dela salut pública, el marc i directrius definits en la Comunitat Europea. El Tractat de la UnióEuropea va donar un important impuls a la salut pública en introduir en el Tractat Constitutiu dela Comunitat Europea un article específic, l'article 129, hui article 152 després de la redacciódonada pel Tractat d'Amsterdam, dedicat a la salut pública. Sobre la base d'esta política, s'hanpublicat diverses Decisions adoptades pel Parlament Europeu que han configurat programesde salut pública per a diferents períodes i que, per tant, constituïxen un referent de granimportància per a establir la política en salut pública de la Comunitat Valenciana.

La salut pública concentra la seua activitat en la vigilància, planificació, prevenció i proteccióde la salut. Per a tot això, ha d'orientar l'acció en dos grans àrees. D'una part, dotar-se d'unsistema d'informació, vinculat a la identificació de les necessitats, la planificació i l'avaluaciódels servicis des d'una perspectiva de salut i la detecció de segments de població mal coberts osense accés real als servicis, permetent que la informació siga la base de la correcta presa dedecisions. D'una altra part, desenrotllar les intervencions en l'àmbit comunitari, vinculades a laprestació de servicis o al desenrotllament de programes que poden realitzar-se directament desdels servicis de salut pública, des d'altres estructures o per mitjà d'una combinació d'ambdósopcions.

Esta llei té present que la promoció de la salut és una estratègia fonamental per a guanyarsalut, tenint en compte que els factors transnacionals, el comerç internacional, les tecnologiesde comunicació i la diversitat cultural són els nous reptes a què cal donar resposta i queafecten el conjunt de l'acció en salut pública. Tot això a causa de la creixent orientació cap alsresultats de salut, que confirmen la prioritat donada a la inversió en els determinants de la salutpotencialment modificables.

II

Enquadrada la competència de la Generalitat en l'Estatut d'Autonomia de la ComunitatValenciana, articles 31 i 38, així com en l'article 58 que permet a la Generalitat constituirentitats i organismes i crear un sector públic propi, i en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General deSanitat, la present llei configura un nou marc per a l'exercici de la salut pública, en un intent dedonar la resposta més eficient possible a les necessitats que es plantegen i al context que s'hadescrit, per mitjà de les noves estructures de gestió en salut pública.

El títol I inclou l'objecte de la llei i definix el concepte de salut pública.En el títol II s'exposa la Cartera de Servicis de Salut Pública. Des del punt de vista de la

gestió sanitària, i amb l'objectiu de fer clars els servicis que s'oferixen a la població, ésnecessari definir l'oferta de servicis de salut pública. Una qüestió que adquirirà grantranscendència és la incorporació i el desenrotllament de la sanitat ambiental a l'àmbit sanitarivalencià, cosa que, junt amb les competències ja assumides, comportarà una actuació méseficaç en salut pública.

La Cartera de Servicis de Salut Pública comporta establir les obligacions de les distintesentitats proveïdores de servicis, normalitzar les seues activitats i facilitar la seua avaluació. Endefinitiva, comporta l'expressió de la salut pública al servici del ciutadà, així com la millora clarade la gestió en un entorn d'equitat.

En el títol III es delimiten les competències en salut pública de l'administració autonòmica idels ajuntaments, d'acord al marc legal vigent. Tot això basat en un context de cooperacióinteradministrativa per a la millor delimitació dels àmbits de responsabilitat que suposen, endefinitiva, la creació d'espais de col·laboració.

El títol IV proposa, amb la creació de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, unamajor implicació institucional, especialment amb l'administració local, la creació de mecanismesde participació i coordinació, una resposta més eficient davant de les distintes situacions que esgeneren i un marc que permeta la millor gestió dels recursos humans i materials.

Es crea així mateix una Oficina d'Informació i Comunicació en Salut Pública, amb la finalitatd'obtindre un major rendiment en el tractament de la informació normalitzada, així com adaptarels seus mecanismes davant de l'aparició de les possibles crisis que generen alts nivells depreocupació en la població.


50

En el títol V es crea l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.El desenrotllament sociocultural i econòmic de la Comunitat Valenciana ha comportat un

augment considerable de les exigències dins del camp de la higiene alimentària i la salutambiental, que es configuren com a àrees de caràcter intersectorial cada vegada mésimportants i progressivament més diferenciades del sistema sanitari assistencial. Els principiscontinguts en el Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària, publicat arran de la proposta de laComissió Europea de 1999, aconsellen un tractament organitzatiu singular en esta matèria, quecristal·litza amb la creació de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària. Esta entitat, ambpersonalitat jurídica pròpia, ha d'unir esforços sota una triple perspectiva d'avaluació, gestió icomunicació de riscos. En definitiva, es pretén reforçar l'estructura que sustenta el Pla deSeguretat Alimentària.

En el títol VI es crea el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, per a donar respostaa la necessitat d'aprofundir en determinades parcel·les del coneixement científic en l'ampliàmbit de la salut pública. Al seu torn, suposarà una major capacitat tecnològica i una relaciódirecta amb les línies internacionals d'investigació en els aspectes relacionats amb la salutpública. Es definix el seu marc de funcionament amb una clara vinculació a l'administracióSanitària i es pretén que la investigació s'oriente a necessitats percebudes pels professionalsen les activitats que es duguen a terme. Al seu torn, és imprescindible una interrelació ambaltres estructures que s'aproximen a les diferents parcel·les d'investigació, com és el cas de lesuniversitats, i comptant amb la necessària implicació del sector empresarial.

En el títol VII es fa referència al desenrotllament i manteniment d'un Sistema d'Informació enSalut Pública. En este sistema adquirixen una gran rellevància les obligacions delsprofessionals sanitaris, així com les responsabilitats de les diferents institucions que puguenaportar distints nivells d'informació. És important donar resposta a la necessitat de disposard'un sistema d'informació per al suport de la decisió vinculat als nivells d'intervenció sobre lapoblació. La col·laboració en diversos àmbits assistencials augmentarà la capacitat de respostaràpida davant de riscos per a la salut, permetrà definir les estratègies d'intervenció, obtindre unmajor rendiment de la informació, així com, davant de determinades situacions, aconseguir unaparticipació dels recursos existents amb un guany evident en l'eficiència de l'organització.

En el títol VIII s'aborda una de les principals garanties amb què ha de comptar qualsevolsocietat per a garantir la protecció de la salut. La immediatesa d'una resposta davant desituacions excepcionals motiva l'adopció de decisions actuant sota el principi de precaució. Peresta raó, i reconeixent el nivell de responsabilitat de l'exercici de l'autoritat sanitària,s'especifiquen les seues prerrogatives d'intervenció i s'aclarixen les mesures que es podenadoptar tant de respecte a establiments i empreses com davant d'individus o grups depersones, en cas de perill per a la salut, d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 3/1986, de14 d'abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, i en la Llei 14/1986, de 25 d'abril,General de Sanitat.

Finalment, en el títol IX es reunixen totes les infraccions en matèria de salut pública que estroben disperses en diversos marcs normatius i s'establixen les sancions i els òrganscompetents per a la imposar-les tant en l'àmbit local com autonòmic.

TÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicacióLa present llei regula les actuacions en matèria de salut pública que es facen en l'àmbit

territorial de la Comunitat Valenciana i propicia la coordinació i cooperació dels diversosorganismes i administracions públiques en els àmbits competencials respectius.

Article 2. Definició de salut públicaHom entén per salut pública, pel que fa a esta llei, l'esforç organitzat per la societat per a

protegir i promoure la salut de les persones i per a previndre la malaltia per mitjà d'accionscol·lectives.

Article 3. Funcions essencials de salut públicaSón funcions essencials de salut pública:a) Valorar les necessitats de salut de la població, cosa que significa comprendre i mesurar

els determinants de la salut i del benestar de la població en el seu context social, polític iecològic.


51

b) Desenrotllar les polítiques de salut, amb la qual cosa es contribuïx a la construcció derespostes socials per a mantindre, protegir i promoure la salut. c) Garantir la prestació deservicis de salut pública amb criteris d'eficiència, sostenibilitat, subsidiarietat, equitat i paritat enles polítiques, programes i servicis per a la salut pública, tot això en el marc de la garantia deprestació de servicis sanitaris a la població, establida en la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de laGeneralitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.

Article 4. Activitats bàsiques de salut públicaSón activitats bàsiques de salut pública:a) Analitzar la situació de salut de la comunitat.b) Descriure i analitzar l'associació dels factors de risc i els problemes de salut.c) Previndre i controlar les malalties i les situacions d'emergència sanitària.d) Contribuir a definir l'ordenació del sistema de salut.e) Fomentar la defensa de la salut en les polítiques intersectorials.f) Contribuir a dissenyar i posar en marxa programes i intervencions sanitàries.g) Fomentar la participació social i enfortir el grau de control dels ciutadans sobre la seua

salut.h) Gestionar i avaluar servicis i programes sanitaris en l'àmbit de la salut pública.i) Fer inspeccions i auditories en l'àmbit de la salut pública.j) Elaborar guies i protocols d'actuació en salut pública per a oferir informació útil i fiable.

Article 5. Autoritat sanitàriaEn el marc del que disposa esta llei i d'acord amb la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de

Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General deSanitat, i la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, tenen elcaràcter d'autoritat sanitària el Consell de la Generalitat, el conseller de Sanitat, el directorexecutiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, els alcaldes i la resta d'òrgansadministratius de la conselleria amb competències en matèria sanitària d'acord amb el queestablisquen, si és el cas, les normes de desconcentració o delegació de funcions, en els seusàmbits competencials. Així mateix tenen el caràcter d'agents de l'autoritat sanitària elsfuncionaris sanitaris de salut pública en l'exercici estricte de les seues funcions.

TÍTOL II. Cartera de servicis de salut pública

Article 6. Definició de la Cartera de Servicis de Salut Pública1. Quant a esta llei, hom entén com a Cartera de Servicis de Salut Pública el conjunt de

tècniques, tecnologies o procediments per mitjà dels quals es fan efectives les prestacions desalut pública a què té dret tota la població de la Comunitat Valenciana.

2. La Cartera de Servicis de Salut Pública, com a manifestació del compromís públic delConsell de la Generalitat amb la societat, serà dinàmica, i s'adaptarà de forma continuada alsnous problemes i necessitats de salut. La Cartera de Servicis de Salut Pública l'elaborarà laConselleria de Sanitat, ha de ser aprovada per mitjà d'un decret pel Consell de la Generalitat, iha d'incloure almenys la Cartera de Servicis de Salut Pública del Sistema Nacional de Salut,sense detriment de les competències que, amb caràcter exclusiu, corresponguen a l'Estat.

Article 7. Línies estratègiquesLes prestacions de salut pública que es facen efectives per mitjà de la Cartera de Servicis

responen a les línies estratègiques següents:a) Promoció i educació per a la salut.b) Prevenció de la malaltia.c) Seguretat alimentària.d) Salut laboral.e) Sanitat ambiental.f) Informació en salut pública.g) Vigilància en salut pública.h) Laboratoris de salut pública.i) Investigació.j) Formació.


52

Article 8. Característiques1. La Cartera de Servicis de Salut Pública serà definida de forma detallada, amb indicació

precisa de les estructures sanitàries o socials que hagen de portar-la a cap i amb els sistemesd'acreditació, informació i registre normalitzat que en permeten l'avaluació contínua idescentralitzada.

2. En tot cas, els programes de promoció de la salut, educació per a la salut i prevenció dela malaltia de base o actuació individual es proveiran pels servicis sanitaris assistencials,mentre que els de base poblacional ho seran pels servicis de salut pública. Tot això senseperjudici de les actuacions de caràcter individual que puguen fer els funcionaris sanitaris desalut pública, en l'exercici de la seua activitat, especialment en l'activitat d'inspecció.

TÍTOL III. Competències de les administracions públiques

CAPÍTOL I. Competències de la Generalitat

Article 9. Competències de la Conselleria de Sanitat1. Les competències de la Generalitat en matèria de salut pública s'exercixen a través de la

Conselleria de Sanitat, a la qual correspon planificar tots els servicis en matèria de salutpública, disposar la creació dels òrgans administratius necessaris, la seua forma d'integració enl'administració sanitària i la seua dependència jeràrquica, proposar la creació de lespersonificacions instrumentals necessàries i establir les normes per a exercir la coordinació deles entitats i institucions que tinguen atribuïdes competències.

2. Les competències de la Conselleria de Sanitat són les següents:a) Elevar al Consell de la Generalitat, perquè l'aprove, la proposta del Pla de Salut de la

Comunitat Valenciana, el seu seguiment i avaluació.b) La creació, aplicació i explotació d'un sistema d'informació en salut que permeta conéixer

i actuar sobre l'estat de salut de la població, els factors de risc que hi incidisquen i lesdesigualtats en salut.

c) La vigilància i intervenció davant de zoonosis, brots epidèmics i situacions de risc, comtambé davant de malalties prevalents, emergents i reemergents.

d) Promoure hàbits de vida saludable entre la població, amb atenció específica als grupssocials més vulnerables.

e) La vigilància i el control de les actuacions relacionades amb la salut de la poblaciótreballadora.

f) La vigilància i el control sanitari en matèria de productes químics i biocides. g) L'atenció almedi ambient quant a la possible repercussió sobre la salut humana, sense perjudici de lescompetències d'altres conselleries i administracions públiques. A estos efectes li corresponen,entre altres:

- La vigilància sanitària de la qualitat de les aigües potables de consum públic, i també deles aigües de bany i recreatives.

- La vigilància sanitària de la contaminació atmosfèrica.- La vigilància sanitària de la gestió i el tractament dels residus sòlids.- La vigilància sanitària dels equips de transferència de massa d'aigua en corrents d'aire

amb producció d'aerosols.- La vigilància sanitària de la contaminació acústica, electromagnètica i radioactiva.h) La vigilància sanitària i el control oficial en la producció, la transformació,

l'emmagatzematge, el transport, la manipulació, la comercialització i la venda d'aliments,begudes i productes relacionats directament o indirectament amb l'alimentació, inclosa la seuaautorització.

i) Fomentar la formació i la investigació en l'àmbit de la salut pública.j) Coordinar les actuacions públiques i les privades en matèria de salut pública.

CAPÍTOL II. Competències de les entitats locals

Article 10. Competències dels ajuntamentsCorrespon als ajuntaments de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de les competències

de les altres administracions públiques, la prestació dels servicis mínims obligatoris establits enla Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i també els previstos en la Llei 14/1986, de 25


53

d'abril, General de Sanitat, i en l'article 5 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat,d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.

Article 11. Coordinació Generalitat-administració local1. La Conselleria de Sanitat, a través de la Cartera de Servicis de Salut Pública, establirà les

directrius, plans i programes d'actuació en salut pública i coordinarà amb els ajuntaments idiputacions el nivell de responsabilitat i funcions que han d'assumir, de conformitat amb el queestablixen els articles 55 i següents de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i en elmarc del que preveu la Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacionalde Salut.

2. La coordinació entre l'administració local i la Generalitat en l'àmbit de la salut pública esdurà a terme a través dels òrgans previstos en esta llei i sense perjudici de les disposicionsestablides respecte a això en la Llei 16/2003, de 28 de maig.

TÍTOL IV. Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 12. Naturalesa1. Es crea l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública com a organisme autònom de

caràcter administratiu de la Generalitat, adscrit a la Conselleria de Sanitat, per al desplegamenti execució de les competències de la Generalitat en matèria de salut pública.

2. L'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública té personalitat jurídica pròpia i plenacapacitat d'obrar per al compliment dels seus fins.

Article 13. Règim jurídic1. L'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública es regix per tot el que s'ha preceptuat

en la present llei, per les disposicions que es dicten per a desplegar-la i per les altres normesde dret administratiu.

2. Els actes i resolucions dels òrgans de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Públicasón susceptibles dels recursos administratius previstos en la Llei de Règim Jurídic de lesAdministracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Les resolucions i acords delsseus òrgans de govern unipersonals i col·legiats posen, en tot cas, fi a la via administrativa.

3. La contractació de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública es regix per lalegislació de contractes de les administracions públiques.

4. Per a la realització de les funcions encomanades, l'Entitat Valenciana per a l'Acció enSalut Pública podrà comptar amb la col·laboració d'universitats, cambres de comerç, indústria inavegació, col·legis professionals, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals,fundacions, associacions, entitats locals i la resta d'administracions públiques, i subscriurà pera això els acords, convenis, concerts o contractes oportuns.

Article 14. FinsL'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública té com a finalitat donar una resposta

eficient a les necessitats de salut pública de la població i possibilita una permanent adaptació ala realitat, una millor i més àgil gestió dels recursos, una major participació i assumpció deresponsabilitats de la resta d'administracions públiques, i una major participació de la societat.

Article 15. Competències de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut PúblicaSón competències de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública:a) La planificació de totes les actuacions en matèria de salut pública a la Comunitat

Valenciana.b) El desplegament i l'execució de les competències en matèria de salut pública de la

Conselleria de Sanitat.c) La coordinació amb els òrgans corresponents de l'administració autonòmica i la

cooperació amb les altres administracions públiques, en l'àmbit de la salut pública.d) La supervisió i l'avaluació de l'actuació dels organismes competents.e) Establir el marc que permeta millorar la gestió dels recursos humans per mitjà del

desplegament de polítiques eficients per a això.


54

f) Generar, promoure i mantindre el Sistema d'Informació en Salut Pública.

CAPÍTOL II. Estructura de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública

Article 16. Òrgans1. Són òrgans centrals de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública:a) El president.b) El Consell de Govern.c) El director executiu.d) L'Oficina d'Informació i Comunicació en Salut Pública.e) Els òrgans que, si és el cas, determinen els Estatuts de l'Entitat Valenciana per a l'Acció

en Salut Pública.2. Són òrgans perifèrics de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública:a) Els directors departamentals.b) Els consells sectorials de salut pública.

Article 17. President1. La presidència de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública correspon al conseller

de Sanitat.2. El president de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, com a òrgan de govern

unipersonal, exercix la seua alta direcció i govern, ostenta la direcció de totes les seuesdependències i la seua superior representació en les relacions amb entitats públiques oprivades, fixa l'orde del dia del Consell de Govern i presidix les seues sessions.

3. El president podrà delegar, amb caràcter temporal o permanent, determinades funcionsen el director executiu.

Article 18. Consell de Govern1. El Consell de Govern és l'òrgan col·legiat de govern de l'Entitat Valenciana per a l'Acció

en Salut Pública.2. Integren el Consell de Govern el president, el vicepresident i els vocals.3. El president de l'entitat ho és al seu torn del Consell de Govern.4. La vicepresidència correspon al director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en

Salut Pública. El vicepresident substituïx el president en cas de vacant, absència o malaltia iexercirà les funcions que este li delegue.

5. Els vocals del Consell de Govern són nomenats i separats pel conseller de Sanitat, elassegura la participació en el consell de les organitzacions representatives d'interessoseconòmics, socials i professionals, directament relacionats amb l'activitat pròpia de l'EntitatValenciana per a l'Acció en Salut Pública. Estatutàriament es determinarà el nombre, elsrequisits que hagen de reunir els vocals que integren el consell, el temps de duració del càrrec iel règim de funcionament i la seua organització. En qualsevol cas, es tindrà en compte lesconselleries que desenrotllen funcions que permeten una major operativitat i eficàcia en l'acció iinvestigació de salut.

6. Al Consell de Govern, com a òrgan col·legiat de govern, li correspon fixar les líniesd'actuació de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, d'acord amb les directrius delConsell de la Generalitat. Les seues atribucions seran determinades reglamentàriament.

7. El Consell de Govern podrà delegar, amb caràcter temporal o permanent, determinadesfuncions en el president i en el director executiu, i conferir apoderaments especials senselimitació de persones.

Article 19. El director executiu1. El director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública és nomenat per

decret del Consell de la Generalitat, a proposta del conseller de Sanitat, i tindrà el rang dedirector general.

2. Correspon al director executiu l'execució dels objectius fixats pel Consell de Govern i lagestió ordinària de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública. A més de les funcions quereglamentàriament li corresponguen, exercirà les altres que el Consell de Govern i el presidentli puguen delegar.


55

3. El director executiu podrà delegar, amb caràcter permanent o temporal, determinadesfuncions en el personal de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, en funció de lesseues competències.

Article 20. Oficina d'Informació i Comunicació en Salut Pública1. Amb dependència directa del director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en

Salut Pública, es crea l'Oficina d'Informació i Comunicació en Salut Pública, com a òrgancentral, amb l'objectiu de difondre, a tots els nivells de la societat, la informació general iespecífica sobre salut pública, que inclou dades estadístiques, informes, estudis i anàlisis, defomentar la salut i previndre la malaltia per mitjà del coneixement detallat dels problemes desalut, i garantir la igualtat en relació amb la informació sobre salut.

2. Són activitats de l'Oficina d'Informació i Comunicació en Salut Pública:a) Difusió de la informació sobre la situació de salut de la Comunitat Valenciana, els seus

riscos i factors determinants, fent accessible esta informació per mitjà dels avanços tecnològicsde la societat de la informació i altres mitjans que es consideren apropiats.

b) Adoptar els mecanismes i les estratègies adequats per a comunicar a la poblacióqualsevol situació que poguera comportar un risc per a la salut i que permeta l'adopció demesures preventives.

Article 21. Òrgans, servicis i unitatsL'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública comptarà amb els òrgans, servicis i

unitats que es determinen en els seus Estatuts, en cada una de les àrees funcionals de gestió,seguretat alimentària, sanitat ambiental, vigilància en salut pública, salut laboral, promoció ieducació per a la salut i en qualsevol altra que reglamentàriament es determine.

Article 22. Direccions departamentals1. En l'àmbit territorial dels departaments de salut previstos en la Llei 3/2003, de 6 de febrer,

de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, l'Entitat Valenciana per al'Acció en Salut Pública exercix les competències d'intervenció i execució a través dels directorsdepartamentals de l'organisme, els quals depenen directament del director executiu i ostentenla màxima autoritat en matèria de salut pública, i també la direcció i la gestió dels centres desalut pública que se'ls adscriguen.

2. Estatutàriament es determinarà el nombre de directors departamentals de l'EntitatValenciana per a l'Acció en Salut Pública, que podran tindre adscrits un o més centres de salutpública, i els seus àmbits territorials d'actuació, que podrà comprendre un o més delsdepartaments de salut previstos en la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat.

3. Els centres de salut pública són les institucions sanitàries en què s'ubiquen els equips desalut pública per a executar i intervindre en el seu àmbit territorial en tots els programes desalut pública dissenyats pels òrgans, servicis i unitats de l'Entitat Valenciana per a l'Acció enSalut Pública.

Article 23. Consells sectorials de salut pública1. Els consells sectorials de salut pública són els òrgans d'informació i coordinació

intersectorial de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública a nivell dels sectors sanitarisa què es referix la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat.

2. Els consells sectorials de salut pública estan integrats pel president, el secretari i elsvocals.

3. El president serà el director departamental de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en SalutPública del departament de salut en què estiga integrat el sector sanitari.

4. La secretaria correspon a la persona del centre de salut pública del sector sanitaricorresponent, designada pel director departamental de l'Entitat Valenciana per a l'Acció enSalut Pública.

5. Són vocals en cada un dels consells:a) El director del departament de salut de l'Agència Valenciana de Salut a què pertanga el

sector sanitari.b) Dos professionals del centre de salut pública adscrit al departament de salut.c) Tres representants municipals, designats entre els municipis compresos en el sector de

salut, per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.d) Un representant dels servicis sanitaris assistencials del sector de salut corresponent.


56

6. Estatutàriament es determinarà la forma de designació dels vocals del consell, la duraciódel càrrec i règim d'organització i el funcionament.

7. El president podrà ampliar el nombre de vocals quan resulte necessari per al millorfuncionament del consell.

CAPÍTOL III. Règim econòmic, pressupostari i comptable

Article 24. Règim econòmicL'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública disposarà dels següents recursos

econòmics per al compliment dels seus fins:a) Les dotacions corresponents dels pressupostos de la Generalitat.b) Els ingressos ordinaris i extraordinaris generats per l'exercici de les seues activitats.c) Els productes i rendes del seu patrimoni.d) Els crèdits, préstecs, emprèstits i altres operacions que puga concertar.e) Les subvencions, herències, llegats, donacions i aportacions voluntàries d'entitats o

organismes públics i privats, i dels particulars.f) Els altres ingressos de dret públic o privat que li siguen autoritzats o que pogueren

correspondre-li d'acord amb la normativa vigent.g) Qualssevol altres recursos que li pogueren ser atribuïts.

Article 25. Règim pressupostari i comptable1. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, intervenció i de control

financer aplicables a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública és l'establit en el TextRefós de la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat.

2. L'avantprojecte de pressupost, una vegada aprovat pel Consell de Govern de l'EntitatValenciana per a l'Acció en Salut Pública, serà remés a la Conselleria de Sanitat perquè l'eleveposteriorment a la conselleria competent en matèria pressupostària, per a la seua integració enels pressupostos de la Generalitat.

CAPÍTOL IV. Règim patrimonial

Article 26. Béns i drets1. El patrimoni de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública estarà integrat, a més de

pels béns i drets propis, pels que li siguen adscrits o cedits per la Generalitat o qualsevol altraadministració pública.

2. Tenen la consideració de béns i drets propis tots els que l'Entitat Valenciana per a l'Accióen Salut Pública adquirisca o reba per qualsevol títol, així com els productes i rendes d'estos.

3. Els béns i drets que la Generalitat o una altra administració pública adscriga a l'EntitatValenciana per a l'Acció en Salut Pública conserven la seua qualificació jurídica originària iúnicament poden ser utilitzats per al compliment dels seus fins. L'Entitat Valenciana per al'Acció en Salut Pública ostenta, pel que fa a estos béns i drets, totes les prerrogatives i dretsque establix la normativa sobre patrimoni, a l'efecte de la seua conservació, administració idefensa.

4. L'adquisició, alienació i gravamen de béns immobles propis requerix un informe favorablede la conselleria competent en matèria d'economia i hisenda i de la Conselleria de Sanitat.

5. Els béns i drets patrimonials propis afectes al compliment de les seues funcions tenen laconsideració de domini públic i, per això, gaudixen de les exempcions i bonificacions tributàriesque corresponga als béns d'esta naturalesa.

6. L'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública gaudix d'autonomia per a la gestió delseu patrimoni, en els termes que establix la legislació de patrimoni i d'hisenda pública de laGeneralitat, que seran d'aplicació per al que no preveu esta llei.

CAPÍTOL V. El personal de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública

Article 27. El personal de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública1. El personal de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública està integrat per:a) El personal de la Generalitat que treballa en l'actual Direcció General de Salut Pública.b) El personal de la Generalitat que treballa en les direccions territorials de Sanitat i que

estiga adscrit funcionalment als centres de salut pública.


57

c) El personal de la Generalitat que treballa en els centres de salut pública.d) El personal de les Administracions Locals o altres entitats que s'integren en l'Entitat

Valenciana per a l'Acció en Salut Pública en els termes i condicions previstos, segonscorresponga, en la norma de transferència o en els respectius convenis d'integració.

e) El personal que s'incorpore a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública d'acordamb la legislació aplicable.

2. La Generalitat ha d'aprovar, en l'àmbit de les seues competències i prenent enconsideració les peculiaritats del personal de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública,especialment les pròpies dels professionals de salut pública, les normes relatives a la selecció iprovisió de places.

3. El personal que treballa en l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública es regix perles disposicions que li siguen aplicables atenent la seua naturalesa funcionarial o laboral.

4. El personal que tinga la condició de funcionari té la consideració jurídica de funcionarid'institucions sanitàries, al servici de la Conselleria de Sanitat, i adscrit a l'Entitat Valenciana pera l'Acció en Salut Pública.

Article 28. Carrera professional i retribucionsReglamentàriament es promourà la carrera professional del personal de salut pública, i

s'establirà un sistema de retribucions en funció del compliment d'objectius i que incloga el nivellde responsabilitat, especial dificultat tècnica, dedicació, incompatibilitat, perillositat o penositatde cada lloc de treball de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.

Article 29. Professionals de la salut pública1. Pel que fa a esta llei, són professionals de la salut pública els que per la seua formació

especialitzada exercixen activitats relacionades directament o indirectament amb la definició desalut pública continguda en esta llei i que treballen en l'administració.

2. Per al desenrotllament adequat de les activitats bàsiques de salut pública descrites enl'article 4, els professionals de la salut pública, en funció de les especificitats del lloc de treballque exercisquen, han de ser capaços de dur a terme totes o algunes de les competènciessegüents:

A) Analitzar la situació de salut de la comunitat:1. Identificar els factors condicionants de la salut.2. Interpretar els processos de salut i malaltia en l'àmbit de les poblacions humanes.3. Recollir, processar i emmagatzemar la informació (demogràfica i sanitària).4. Valorar la qualitat de la informació.5. Produir indicadors i índexs sanitaris.6. Analitzar qualitativament i quantitativament les dades.7. Analitzar la distribució espacial i temporal de la informació sanitària.8. Valorar la distribució dels riscos ambientals, biològics i culturals.9. Valorar les desigualtats en salut.10. Redactar i comunicar la informació a diverses audiències.B) Descriure i analitzar l'associació dels factors de risc i els problemes de salut, i l'impacte

dels servicis sanitaris:1. Generar hipòtesis amb base científica.2. Dissenyar propostes d'investigació apropiades.3. Manejar les tècniques epidemiològiques i estadístiques apropiades.4. Dissenyar instruments de mesures i de recollida de dades.5. Processar i emmagatzemar la informació en bases de dades.6. Avaluar la qualitat de les dades.7. Manejar les tècniques d'investigació de servicis i intervencions.8. Aplicar tècniques d'avaluació econòmica.9. Sintetitzar els resultats de manera apropiada.10. Conéixer la literatura pertinent i identificar les fonts d'informació apropiades, incloent

cerques bibliogràfiques.11. Respectar els aspectes ètics de la documentació i la investigació sanitària.C) Controlar les malalties i les situacions d'emergència sanitària:1. Verificar l'existència d'una situació d'emergència sanitària.2. Analitzar les causes d'una situació d'emergència.3. Conéixer l'eficàcia i la seguretat de les mesures de control disponibles.


58

4. Conéixer els recursos disponibles, la seua organització i les responsabilitats.5. Proposar mesures extraordinàries per a la resolució de situacions d'emergència.6. Aplicar les mesures i els recursos disponibles.7. Generar confiança i credibilitat.8. Valorar les potencials reaccions de la comunitat (percepció del risc).9. Comunicar a la població i als professionals la informació rellevant en una situació de crisi.D) Contribuir a definir l'ordenació del sistema de salut:1. Utilitzar la informació sobre els problemes i les necessitats de salut de la població.2. Establir les prioritats sanitàries d'una població definida.3. Formular objectius de salut contrastables i mesurables.4. Conéixer els diferents sistemes de salut.5. Conéixer la legislació sanitària vigent i els processos d'elaboració de normes.6. Conéixer els mecanismes d'assignació de recursos sanitaris.7. Avaluar l'impacte sanitari, econòmic i social de les polítiques de salut, incloses les

intersectorials.8. Conéixer els objectius i les prioritats polítiques en matèria sanitària.9. Conéixer les polítiques sanitàries europees i dels organismes i de les agències

internacionals.E) Fomentar la defensa de la salut en les polítiques intersectorials:1. Conéixer els objectius i les prioritats de les polítiques públiques relacionades amb la salut.2. Conéixer la legislació bàsica mediambiental, laboral, alimentària, agrícola i ramadera, de

transport, educativa, etc. relacionada amb la salut.3. Avaluar l'impacte sanitari de les polítiques públiques.4. Negociar el paper de la salut en l'elaboració de les polítiques públiques relacionades amb

la salut.5. Mobilitzar i generar opinió pública en defensa de la salut.F) Contribuir a dissenyar i posar en marxa programes i intervencions sanitàries:1. Identificar els problemes, les necessitats i les desigualtats de salut de la població.2. Establir les prioritats sanitàries d'una població definida.3. Analitzar els beneficis i els perjudicis potencials de les intervencions sanitàries.4. Conéixer les bases del comportament de les persones i grups.5. Dissenyar programes d'educació sanitària.6. Dissenyar programes de vacunació d'àmbit poblacional.7. Dissenyar programes de protecció davant dels riscos ambientals.8. Dissenyar programes d'higiene i seguretat alimentària.9. Dissenyar programes de prevenció secundària d'abast poblacional.10. Valorar els aspectes ètics de les intervencions sanitàries.11. Contribuir en el disseny de programes assistencials i sociosanitaris.12. Contribuir a la intersectorialitat dels programes.G) Fomentar la participació social i enfortir el grau de control dels ciutadans sobre la seua

salut:1. Preparar i proporcionar informació escrita i verbal a persones i grups de diversa

procedència.2. Facilitar i reforçar la capacitat dels ciutadans sobre la seua salut.3. Actuar en defensa de la salut dels grups més vulnerables de la societat.4. Identificar i implicar els líders de la comunitat en la pràctica de la salut pública.5. Liderar i coordinar equips humans de procedència diversa.6. Conéixer els mitjans de comunicació com a instrument d'acostament/informació als

ciutadans.H) Gestionar els servicis i els programes sanitaris en l'àmbit de la salut pública:1. Facilitar l'accessibilitat dels grups vulnerables als servicis de salut.2. Implantar els programes de salut.3. Elaborar pressupostos i preparar propostes de finançament.4. Identificar prioritats de salut en qualsevol situació.5. Gestionar equips multidisciplinaris i resoldre situacions de conflictes.I) Avaluar servicis i programes sanitaris en l'àmbit de la salut pública:1. Avaluar l'eficàcia, l'efectivitat, l'eficiència, la utilitat, la seguretat i l'equitat (territorial, social,

ètnica o de gènere) de les intervencions sanitàries.


59

2. Analitzar la satisfacció de la població, els professionals i els proveïdors dels servicissanitaris.

3. Utilitzar les mesures d'estructura, de procés i de resultats més apropiades en cada cas,incloent qualitat de vida, satisfacció, acceptació, etc.

4. Saber aplicar els criteris establits per a l'acreditació dels servicis i activitats sanitàries.J) Fer inspeccions i auditories sanitàries:1. Conéixer la legislació vigent sobre els riscos per a la salut.2. Conéixer els mecanismes d'acció dels principals riscos per a la salut.3. Conéixer les tècniques d'auditories i estar-hi entrenats.4. Conéixer la legislació aplicable a cada àrea d'activitat sotmés a control sanitari.5. Proposar o adoptar mesures especials (decomissos, intervencions cautelars, etc.).6. Proposar i fer accions conduents a millorar la prestació de servicis.K) Elaborar guies i protocols:1. Sintetitzar el coneixement actual disponible sobre l'impacte de les intervencions sanitàries

d'interés.2. Conéixer els processos d'elaboració de guies i protocols normalitzats de treball.3. Adaptar les guies disponibles a entorns concrets.4. Elaborar mètodes i procediments normalitzats de control.5. Involucrar els agents més rellevants (associacions professionals, experts, representants

professionals, etc.) en l'elaboració i aplicació de les guies i protocols.

TÍTOL V. Seguretat alimentària

CAPÍTOL I. Agència Valenciana de Seguretat Alimentària

Secció 1a. Disposicions generals

Article 30. Naturalesa1. Es crea l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, com a ens públic, dels previstos

en l'article 5.2 del Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat.2. L'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, amb personalitat jurídica pròpia i plena

capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins, s'adscriu a la Conselleria de Sanitat, a travésde l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.

Article 31. Règim jurídic1. L'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària es regix pel que preceptua esta llei, pel

Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat, pels seus Estatuts, per les normes dedret privat i per la resta de l'ordenament jurídic.

2. En l'exercici de les potestats administratives que tinga atribuïdes, l'Agència Valenciana deSeguretat Alimentària subjectarà la seua activitat a les normes de dret públic, en especial a laLlei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

3. Els actes i resolucions dels òrgans de l'agència són susceptibles dels recursosadministratius previstos en la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i delProcediment Administratiu Comú. Les resolucions i els acords dels seus òrgans de governunipersonals i col·legiats exhaurixen, en tot cas, la via administrativa.

4. La contractació de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària es regix per lesdisposicions contingudes en la legislació de contractes de les administracions públiques que seli apliquen i pel dret privat.

Article 32. FinsL'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària té com a finalitat promoure un alt nivell de

seguretat alimentària i protegir la salut de la població valenciana, com a aspecte fonamental dela salut pública, amb la participació activa dels agents econòmics del sector agroalimentari i elsconsumidors, i també coordinar l'exercici de les competències que en esta matèria corresponena les administracions públiques, sense que la seua creació supose l'assumpció de lescompetències que són pròpies de cada administració.

Article 33. CompetènciesSón competències pròpies de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària:


60

a) L'avaluació i comunicació del risc alimentari.b) L'elaboració, aprovació i avaluació del Pla de Seguretat Alimentària.c) La coordinació dels òrgans de l'administració autonòmica i de l'administració local amb

competència en matèria de seguretat alimentària.d) La supervisió de l'actuació dels organismes competents en l'execució i desenrotllament

del Pla de Seguretat Alimentària.e) Ostentar la representació de l'administració autonòmica en aquells fòrums que

existisquen dins del seu àmbit d'actuació.

Article 34. Col·laboració1. L'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària col·laborarà i es coordinarà amb

organismes públics que puguen funcionar en l'àmbit autonòmic, nacional, europeu iinternacional.

2. Les administracions, les entitats públiques i privades i els particulars han de col·laboraractivament amb l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, facilitant-li tota la informació i elsuport que els sol·licite per a l'exercici de les seues funcions. Quan la informació subministradacontinga dades de caràcter personal, el seu tractament s'ajustarà a la legislació vigent enmatèria de protecció de dades de caràcter personal.

3. La compareixença dels ciutadans davant dels òrgans de l'Agència Valenciana deSeguretat Alimentària és obligatòria quan siga necessària per a la protecció de la salut pública.El requeriment de compareixença ha d'incloure una exposició de motius.

Secció 2a. Òrgans de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària

Article 35. ÒrgansSón òrgans de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària el president, el Consell de

Direcció, el director tècnic i el Comité Científic.

Article 36. El president1. La presidència de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària correspon al conseller

de Sanitat.2. Al president de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, com a òrgan de govern

unipersonal, corresponen les funcions següents:a) Exercir la superior representació, direcció i govern de l'agència en totes les seues

relacions amb entitats públiques o privades, ostentar la direcció de totes les seuesdependències, fixar l'orde del dia i presidir les sessions del Consell de Direcció de l'AgènciaValenciana de Seguretat Alimentària.

b) Designar, a proposta del director tècnic, els comités específics per al seguiment de lescrisis i les emergències d'acord amb les normes generals establides pel Pla de SeguretatAlimentària.

c) Exercir qualssevol altres funcions que reglamentàriament li siguen atribuïdes i també lesque no corresponguen expressament a un altre òrgan de l'Agència Valenciana de SeguretatAlimentària o les que delegue el Consell de Direcció.

3. El president podrà delegar, amb caràcter temporal o permanent, determinades funcionsen el director tècnic.

Article 37. El Consell de Direcció1. El Consell de Direcció és l'òrgan col·legiat de govern que garantix la participació de totes

les administracions i dels sectors econòmics i socials implicats, com també dels consumidors iusuaris.

2. El Consell de Direcció està integrat pel president, dos vicepresidents i els vocals.3. El president de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària ho és al seu torn del

Consell de Direcció, i correspon la vicepresidència primera al conseller amb competències enmatèria de producció primària o a la persona que hi delegue i la vicepresidència segona aldirector executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.

4. Els Estatuts de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària han de determinar elnombre de vocals, el sistema de designació, els requisits que han de tindre les persones queintegren el Consell de Direcció, la duració del càrrec, i també la seua organització i el seufuncionament. En tot cas, s'ha d'assegurar la participació en el consell de les organitzacions i


61

associacions representatives d'interessos econòmics, socials i professionals, directamentrelacionats amb l'activitat pròpia de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.

5. Els vicepresidents, pel seu orde, substituïxen el president en cas de vacant, absència omalaltia, i exercixen les funcions que este delegue.

6. Al Consell de Direcció, com a òrgan col·legiat de govern, correspon definir les líniesgenerals i els plans i programes d'actuació de l'Agència de Seguretat Alimentària. Les seuesfuncions s'han de determinar reglamentàriament.

Article 38. El director tècnic1. És l'òrgan de govern unipersonal de gestió i d'administració, que dirigix el conjunt de

recursos humans i materials de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.2. El director tècnic de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària és nomenat per

resolució del conseller de Sanitat entre persones de reconeguda competència en matèria deseguretat alimentària.

3. Al director tècnic corresponen, a més de les funcions que reglamentàriament esdeterminen, l'exercici de les que li siguen delegades.

En matèria de personal, correspon al director tècnic la superior autoritat, alta inspecció irègim disciplinari.

4. El director tècnic pot delegar, amb caràcter permanent o temporal, determinades funcionsen el personal de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària, en funció de les seuescompetències.

Article 39. El Comité Científic1. El Comité Científic, com a òrgan superior d'assessorament científic, està format per un

màxim de díhuit persones expertes i de reconeguda solvència en seguretat alimentàriaprocedents de les universitats valencianes i dels centres d'investigació d'anàlisi del risc,nomenades pel Consell de Direcció.

2. Els Estatuts de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària han de determinar elsistema de designació i els requisits que han de tindre els membres del Comité Científic, laduració del càrrec, i també la seua organització i el seu funcionament intern. Els seus acordstenen la naturalesa jurídica d'informes potestatius no vinculants.

3. Reglamentàriament s'han de determinar les funcions pròpies del Comité Científic com aòrgan assessor.

4. El treball del Comité Científic ha d'estar en tot moment presidit pel principi detransparència i els seus dictàmens són de lliure i públic accés.

Article 40. Servicis i unitatsL'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària compta amb els servicis i unitats que es

determinen en els seus Estatuts per al correcte exercici de les seues funcions.

Secció 3a. Règim de personal i econòmic

Article 41. Règim de personal1. El personal de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària està integrat per:a) El personal funcionari o laboral de la Generalitat que s'incorpore a l'Agència Valenciana

de Seguretat Alimentària d'acord amb la legislació aplicable en cada cas.b) El personal laboral propi de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària que s'hi

incorpore per mitjà de la superació de les proves selectives convocades per acord del Consellde Direcció de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.

2. El personal de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària es regix, amb caràctergeneral, pel dret laboral, amb les excepcions relatives als funcionaris públics, els quals esregiran per la legislació sobre funció pública que els siga d'aplicació. El personal que tinga lacondició de funcionari té la consideració jurídica de funcionari d'institucions sanitàries, al servicide la Conselleria de Sanitat, i adscrit a l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.

Article 42. Recursos econòmicsL'Agència Valenciana Seguretat Alimentària, per al compliment dels seus fins, disposa dels

recursos següents:


62

a) Les assignacions que anualment s'establisquen a càrrec dels pressupostos de laGeneralitat.

b) Les aportacions procedents de fons estatals o comunitaris destinats al compliment de lesseues finalitats.

c) Les taxes o altres ingressos públics que merite per la seua activitat.d) Les subvencions, aportacions i donacions que s'atorguen a favor seu.e) Qualsevol altre no previst en els apartats anteriors que legalment li corresponga.

Article 43. Patrimoni1. El patrimoni de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària està constituït, a més de

pels béns i drets propis, pels que li siguen adscrits o cedits per la Generalitat o una altraadministració pública.

2. Tenen la consideració de béns i drets propis tots els que l'agència adquirisca o reba perqualsevol títol, com també els productes i rendes que en deriven.


4. Els béns adscrits conserven la qualificació jurídica originària, sense que l'adscripcióimplique transmissió del domini públic ni desafectació, i només poden ser utilitzats per alcompliment dels seus fins.

5. L'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària gaudix d'autonomia per a la gestió del seupatrimoni, en els termes que establix la legislació de patrimoni de la Generalitat.

Article 44. Règim pressupostari1. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, d'intervenció i control

financer de l'Agència Valenciana de Seguretat Alimentària és l'establit per a este tipus d'entitatsen el Text Refós de la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat.

2. L'Agència ha d'elaborar anualment un avantprojecte de pressupost, que remetrà a laConselleria de Sanitat, a través de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, perquèl'eleve a la conselleria competent en matèria pressupostària per a integrar-lo en elspressupostos de la Generalitat.

CAPÍTOL II. Pla de Seguretat Alimentària

Article 45. Definició del plaEl Pla de Seguretat Alimentària és l'instrument en què es concreta el conjunt d'accions, de

caràcter interdepartamental, conduents a garantir la salut i la seguretat dels consumidors enmatèria alimentària, per mitjà del manteniment d'un elevat nivell de protecció de la salut.

Article 46. ObjectiusEl Pla de Seguretat Alimentària ha d'atendre els objectius generals següents: a) Garantir la

innocuïtat per al consumidor dels aliments i aigües de consum en relació als contaminantsbiòtics o abiòtics que pogueren contindre.

b) Garantir en totes les anelles de la cadena alimentària la incorporació dels dispositius decontrol necessaris, de forma habitual, periòdica i programada.

c) Avaluar i gestionar els riscos associats al consum dels aliments, per mitjà de laidentificació i caracterització dels possibles perills.

d) Elevar el nivell de salut individual i col·lectiva de la població per mitjà de la modificaciód'actituds i conductes en relació a les pràctiques de l'alimentació, i de manera especial delsmanipuladors d'aliments.

e) Adequar els recursos i efectius d'inspecció i control oficial d'aliments, com també elspropis de la investigació analítica dels contaminants biòtics i abiòtics susceptibles d'estarpresents en els aliments.

f) Garantir la implantació dels sistemes d'autocontrol en les empreses i indústriesagroalimentàries, per mitjà de sistemes d'anàlisi de perills i punts de control crític, i el seucontrol oficial per mitjà d'auditories.

g) Fomentar l'educació i la informació dels consumidors sobre la naturalesa i el contingutdels productes alimentaris.

h) Impulsar la participació interinstitucional per a l'abordatge de la seguretat alimentària.


63

Article 47. Mecanismes d'intervencióEl Pla de Seguretat Alimentària es recolza en els següents cinc principis bàsics, que actuen

com a mecanismes d'intervenció:a) Autocontrol.b) Codis de pràctiques correctes.c) Control oficial.d) Traçabilitat.e) Informació i formació dels consumidors.1. L'autocontrol, o el control permanent que les empreses del sector agroalimentari fan

sobre els sistemes propis de producció, garantix la posada en el mercat de productes segurs, iconvertix els empresaris i la resta d'agents econòmics en els responsables principals de laseguretat alimentària. L'autocontrol està basat en els set principis de l'Anàlisi de Perills i Puntsde Control Crític (APPCC).

2. L'ús de codis de pràctiques correctes, com a instrument valuós que oriente els agentseconòmics del sector alimentari en tots els nivells de la cadena alimentària en el compliment deles normes sobre higiene dels productes alimentaris i en explotacions agràries.

3. El control oficial és aquell que, efectuat per les administracions competents, té com afinalitat comprovar que es complix la normativa sobre alimentació humana i animal, a fi deprevindre riscos per a la salut pública, la sanitat animal i vegetal, garantint la lleialtat de lestransaccions comercials i protegint els interessos dels consumidors, incloent les disposicionsque tenen com a objecte la informació dels consumidors.

4. La traçabilitat és un dels principis fonamentals de la seguretat alimentària, que permetque, davant de la pèrdua de seguretat de qualsevol producte, s'adopten les mesuresnecessàries per a evitar el risc als consumidors, per mitjà de l'aplicació dels procedimentsadequats per a la retirada del mercat.

5. La informació i formació dels consumidors comprendrà la comunicació sobre la naturalesadels riscos i les mesures per a controlar-los, informació que oriente amb encert l'elecció decompra dels consumidors i la formació necessària que permeta la prevenció dels riscos quepuguen derivar del consum dels aliments.

Article 48. Estructura del plaEl pla ha de comprendre:a) La definició dels objectius específics que es pretén aconseguir.b) La relació de programes de foment i control de la seguretat dels aliments. c) El conjunt de

mitjans, tant públics com privats, que suporten les actuacions.d) Els instruments tècnics i els indicadors necessaris per a l'avaluació i el seguiment dels

resultats.

Article 49. Els plans d'acció anual1. Els plans d'acció anual són elaborats anualment per la Direcció Tècnica de l'Agència

Valenciana de Seguretat Alimentària, que els eleva al Consell de Direcció perquè els aprove.2. Els plans d'acció anual cal que es referisquen, almenys, als punts següents:a) Els objectius anuals que es pretenen aconseguir.b) Les actuacions que es pretenen desplegar.c) La descripció dels programes.d) El detall de recursos personals i financers necessaris.e) La relació de disposicions administratives l'adopció de les quals esdevé necessària.

TÍTOL VI. Centre Superior d'Investigació en Salut Pública

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 50. Naturalesa1. Es crea el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, com a ens públic, dels

previstos en l'article 5.2. del Text Refós de la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat.2. El Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, amb personalitat jurídica pròpia i amb

plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins, s'adscriu a la Conselleria de Sanitat, através de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.


64

Article 51. Règim jurídic1. El Centre Superior d'Investigació en Salut Pública es regirà per esta llei, pel Text Refós

de la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat, pels seus Estatuts, per les normes de dretprivat i per la resta de l'ordenament jurídic.

2. En l'exercici de les potestats administratives que tinga atribuïdes, el Centre Superiord'Investigació en Salut Pública subjecta la seua activitat a les normes de dret públic, enespecial a la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del ProcedimentAdministratiu Comú.

3. Els actes i les resolucions dels òrgans del Centre Superior d'Investigació en Salut Públicasón susceptibles dels recursos administratius previstos en la Llei de Règim Jurídic de lesAdministracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Les resolucions i els acordsdels seus òrgans de govern unipersonals i col·legiats exhaurixen, en tot cas, la viaadministrativa.

4. La contractació del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública es regix per lesdisposicions contingudes en la legislació de contractes de les administracions públiques que hisiguen d'aplicació i pel dret privat.

Article 52. FinsEl Centre Superior d'Investigació en Salut Pública té a càrrec seu l'execució de la política de

la Conselleria de Sanitat en relació amb la investigació en salut pública.Per al compliment dels seus fins compta amb la necessària col·laboració de les universitats i

associacions empresarials.

Article 53. FuncionsPer a la consecució d'estos fins, el Centre Superior d'Investigació en Salut Pública pot fer

les funcions següents:a) Fer estudis, publicacions i totes les activitats que contribuïsquen a la millora del

coneixement científic, tecnològic i sanitari.b) Prestar col·laboració tecnològica, investigadora o analítica a les institucions científiques i

tecnològiques i als laboratoris quan li'n siga sol·licitada i així ho acorde el Centre Superiord'Investigació en Salut Pública.

c) Establir mecanismes de transferència dels resultats de la seua activitat al sector productiuo qualsevol altre sector social beneficiari de l'avanç tècnic científic, fins i tot donar suport aldesenrotllament d'iniciatives innovadores vinculades a l'organisme. Igualment pot subscriurecontractes amb empreses interessades en l'adquisició dels resultats generats pels seus grupsd'investigació, potenciant la creació d'unitats competents per a la gestió de la transferència ivaloració de la tecnologia.

d) Participar en la creació i el manteniment d'unitats d'investigació i desenrotllament decaràcter mixt, per mitjà de conveni, amb universitats o altres institucions.

e) Atorgar, per mitjà de conveni, el caràcter d'associades al Centre Superior d'Investigacióen Salut Pública a unitats d'investigació i desenrotllament universitàries o pertanyents a altresinstitucions públiques o privades.

f) Desplegar programes de formació de personal científic i tècnic en funció de les capacitatsformatives que l'activitat investigadora permet tot tenint en compte les necessitats decapacitació de recursos humans que exigix el sistema productiu i la societat en general, i totaixò en el marc legislatiu pertinent. De manera especial, el Centre Superior d'Investigació enSalut Pública pot col·laborar en estes tasques amb les institucions d'educació superior.

g) Impulsar la creació, manteniment, ordenació i, si és el cas, dur a terme la supressió,d'unitats d'investigació i desenrotllament pròpies, dotant-les del personal i els mitjansnecessaris per al compliment dels seus fins, atenent les exigències del desenrotllamentd'investigació de qualitat, tot això sense perjudici de les competències que corresponen a altresdepartaments administratius i organismes, i dins dels límits pressupostaris.

h) Desenvolupar, en el marc del règim jurídic del personal al servici de les administracionspúbliques, la política relativa al personal propi de l'organisme, al personal encarregat de fer lestasques d'investigació i altres funcions de suport, com també avaluar l'activitat exercida pelpersonal de l'organisme, els seus instituts i centres.

i) Facilitar l'intercanvi de personal propi entre les distintes unitats d'investigació idesenrotllament de l'organisme, com també amb altres institucions cientificotecnològiques i


65

empreses, tant autonòmiques, nacionals com d'altres països, en els termes que establisca lalegislació.

j) Establir convenis amb organismes públics i privats, tant autonòmics, nacionals cominternacionals, per a la realització de projectes d'investigació i altres activitats de caràctercientífic, tècnic o d'innovació tecnològica.

k) Proposar la creació o participació, d'acord amb el que disposa l'ordenament jurídic, ensocietats mercantils l'objectiu de la qual siga la realització d'activitats d'investigació científica odesenrotllament tecnològic i la prestació de servicis tècnics relacionats amb els seus fins iparticipar en la seua posada en funcionament.

l) Fer operacions de préstec a favor de les societats en el capital de les quals participe, oprestar aval o garantia sobre els préstecs que puguen rebre les dites societats amb elsinformes o les autoritzacions previs que, si és el cas, corresponga emetre a l'Institut Valenciàde Finances o òrgan que ostente les seues competències.

m) Proposar la creació de fundacions d'acord amb la normativa aplicable per a la realitzaciód'activitats d'investigació científica, desenrotllament tecnològic i prestació de servicis tècnicsrelacionats amb els fins d'interés públic del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.

n) Qualsevol altra funció destinada al compliment dels fins assenyalats, o que li siguenencomanats al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.

CAPÍTOL II. Estructura i organització del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública

Article 54. Estructura i òrgans de governL'estructura bàsica del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública estarà constituïda

pels òrgans següents:a) El president.b) El Consell Rector.c) El director.d) El Consell Cientificotècnic.

Article 55. El president1. La presidència del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública correspon al conseller

de Sanitat.2. Al president del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, com a òrgan de govern

unipersonal, corresponen les funcions següents:a) Exercir la superior representació, direcció i govern del Centre Superior d'Investigació en

Salut Pública en totes les seues relacions amb entitats públiques o privades, ostentar ladirecció de totes les seues dependències, fixar l'orde del dia i presidir les sessions del ConsellRector i del Consell Cientificotècnic.

b) Exercir qualssevol altres funcions que reglamentàriament li siguen atribuïdes i també lesque no estiguen expressament assignades a cap altre òrgan del Centre Superior d'Investigacióen Salut Pública o les que hi delegue el Consell Rector.

3. El president pot delegar, amb caràcter temporal o permanent, determinades funcions enel director del centre.

Article 56. El Consell Rector1. El Consell Rector és l'òrgan de govern col·legiat del Centre Superior d'Investigació en

Salut Pública i li corresponen, de manera general, les facultats de direcció, control i supervisiódel centre.

2. El Consell Rector està integrat pel president, vicepresident i vocals.3. El president és amb caràcter nat el conseller de Sanitat. La vicepresidència correspon al

director executiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.4. Els Estatuts del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública determinen el nombre de

vocals que integren el consell, el sistema per a la designació, els requisits que han de tindre i laduració del càrrec, com també la seua organització i el seu funcionament. En tot cas, lacomposició del consell ha d'assegurar que hi participen les universitats i les organitzacionsrepresentatives d'interessos econòmics, socials i professionals. Així mateix es tindrà en compteles conselleries que desenvolupen funcions que permeten una major operativitat i eficàcia enl'acció i investigació de salut


66

5. Com a òrgan de govern correspon al Consell Rector dirigir l'actuació del Centre Superiord'Investigació en Salut Pública en el marc de la política sanitària i d'investigació i innovaciótecnològica fixada per l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.

6. Les seues funcions es definixen en els Estatuts propis de l'entitat.

Article 57. El director del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública1. El director, com a òrgan de govern unipersonal, té al seu càrrec l'execució i la gestió de

les activitats del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública d'acord amb les directriusassenyalades pel Consell Rector.

2. El director del Centre Superior d'Investigació de Salut Pública el nomena el conseller deSanitat entre persones amb titulació i coneixements científics apropiats, a proposta del directorexecutiu de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, havent oït el seu Consell Rector iamb un informe previ del Consell Cientificotècnic del Centre Superior d'Investigació en SalutPública.

3. A més de les funcions que reglamentàriament se li assignen, exercix les que hi puguenser delegades.

4. El director pot delegar, amb caràcter permanent o temporal, determinades funcions en elpersonal del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública, en funció de les seuescompetències.

Article 58. El Consell Cientificotècnic1. El Consell Cientificotècnic és l'òrgan assessor o consultiu del Consell Rector quant a les

activitats d'investigació i desenrotllament tecnològic que faça el Centre Superior d'Investigacióen Salut Pública. Està compost per un màxim de 16 persones expertes, de reconegut prestigien l'àmbit de la salut pública, i que procedisquen de distintes institucions, organismes isocietats científiques.

2. Són funcions del Consell Cientificotècnic:a) Coordinar cada una de les àrees o departaments del Centre Superior d'Investigació en

Salut Pública, coneixent tots i cada un dels treballs que es duen a terme en cada àrea, vetlantpel rigor científic i ètic, coordinant-los i proporcionant informació de seguiment de lesinvestigacions i els avenços al director.

b) Orientar l'actuació del Centre Superior d'Investigació de Salut Pública en el marc de lapolítica sanitària i d'investigació i innovació tecnològica fixada pel Consell de la Generalitat.

c) Definir les prioritats i estratègies en matèria d'investigació en salut pública.d) Determinar les distintes sinergies i acords de col·laboració entre la universitat, empresa i

administracions públiques.e) Conéixer la memòria anual del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.3. Els membres del Consell Cientificotècnic els nomena el director executiu de l'Entitat

Valenciana per a l'Acció en Salut Pública. El règim d'organització i funcionament es determinaen els Estatuts del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.

4. A les sessions del Consell Cientificotècnic poden assistir, amb veu però sense vot i previrequeriment del Consell Cientificotècnic, els experts que es considere convenient per al'assessorament en matèries especifiques. Dels debats s'han d'elevar informes al ConsellRector.

CAPÍTOL III. Règim econòmic financer

Article 59. Recursos econòmicsEl Centre Superior d'Investigació en Salut Pública disposarà dels recursos econòmics

següents:a) Les consignacions previstes en els pressupostos de la Generalitat.b) Les subvencions o aportacions voluntàries d'entitats, institucions i persones tant

públiques com privades.c) Les rendes i productes que generen els béns i drets que integren el patrimoni del Centre

Superior d'Investigació en Salut Pública.d) Els ingressos procedents dels servicis fets pel Centre Superior d'Investigació en Salut

Pública.e) Qualssevol altres recursos que pogueren atribuir-se-li.


67

Article 60. Patrimoni1. El patrimoni del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública està integrat, a més de

pels béns i drets propis, pels que li siguen adscrits o cedits per la Generalitat o qualsevol altraadministració pública, i també els que adquirisca per qualsevol títol.

2. Tenen la consideració de béns i drets propis tots els que el Centre Superior d'Investigacióen Salut Pública adquirisca o reba per qualsevol títol, i també els productes i rendes que esderiven.

3. Els béns i drets que la Generalitat o una altra administració pública adscriga al CentreSuperior d'Investigació en Salut Pública conserven la seua qualificació jurídica originària,únicament poden ser utilitzats per al compliment dels seus fins i ostenten totes les prerrogativesi drets que establix la normativa sobre patrimoni, pel que fa a la seua conservació,administració i defensa.


5. El Centre Superior d'Investigació en Salut Pública gaudix d'autonomia per a la gestió delseu patrimoni i queda subjecta a l'ordenament jurídic privat en matèria d'adquisicionspatrimonials.

Article 61. Règim pressupostari1. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, d'intervenció i control

financer aplicables al Centre Superior d'Investigació en Salut Publica és l'establit, per a estetipus d'entitats, en el Text Refós de la Llei de la Hisenda Pública de la Generalitat.

2. L'avantprojecte de pressupost, una vegada aprovat pel Consell Rector del centre, esremet a la Conselleria de Sanitat, a través de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública,perquè l'eleve a la conselleria amb competències en matèria pressupostària, per a la integracióen el pressupost de la Generalitat.

CAPÍTOL IV. Règim de personal

Article 62. Règim de personal1. El personal del Centre Superior d'Investigació de Salut Pública està format per:a) El personal funcionari o laboral de la Generalitat que s'incorpore al Centre Superior

d'Investigació en Salut Pública, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas.b) El personal científic i tècnic contractat per a l'execució de projectes i activitats

investigadores, que serà contractat per objectius o projectes específics.c) El personal contractat en pràctiques per a la seua formació científica i tècnica.d) El personal laboral propi del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.2. El personal del Centre Superior d'Investigació en Salut Pública es regix, amb caràcter

general, pel dret laboral, amb les excepcions relatives als funcionaris públics, els quals esregixen per la legislació sobre funció pública que els siga d'aplicació. El personal que tinga lacondició de funcionari té la consideració jurídica de funcionari d'institucions sanitàries, al servicide la Conselleria de Sanitat, i adscrit al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.

3. El Centre Superior d'Investigació en Salut Pública pot celebrar convenis de col·laboracióamb la resta d'organismes públics d'investigació, i amb centres universitaris, que regulen lamobilitat i l'intercanvi de personal.

Article 63. Les invencionsCorrespon al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública la titularitat de les invencions

que faça el personal investigador com a conseqüència de les seues funcions, en els termesprevistos en l'article 15 i següents de la Llei 11/1986, de 20 de març, de Patents.

TÍTOL VII. Informació en salut pública

Article 64. Sistema d'Informació en Salut PúblicaEs considera activitat fonamental del sistema sanitari valencià el Sistema d'Informació en

Salut Pública, entés com a sistema organitzat d'informació sanitària, vigilància i acció en salutpública. La gestió del Sistema d'Informació en Salut Pública correspon a l'Entitat Valenciana pera l'Acció en Salut Pública, segons que establix l'article 15.f) d'esta llei i dins del marc establit


68

per la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la ComunitatValenciana.

Article 65. FuncionsSón funcions del Sistema d'Informació en Salut Pública:a) Valorar les necessitats de salut en la comunitat per mitjà de la identificació dels

problemes de salut que afecten la població de la Comunitat Valenciana, i també els seus riscosi l'anàlisi dels determinants de la salut o els seus efectes.

b) Fer l'anàlisi epidemiològica contínua de l'estat de salut dels valencians, detectant elscanvis que puguen produir-se en la tendència i la distribució dels problemes de salut.

c) Establir un mecanisme eficaç de detecció, alerta precoç i resposta ràpida davant delsriscos potencials per a la salut.

d) Fer o proposar els estudis epidemiològics específics per a un millor coneixement de lasituació de salut de la Comunitat Valenciana, així com altres estudis en salut pública.

e) Aportar la informació necessària per a facilitar la planificació, la gestió, l'avaluació i lainvestigació sanitària.

f) Difondre la informació epidemiològica a tots els nivells del Sistema Nacional de Salut.g) Amb caràcter subsidiari, servir de base per a l'elaboració de les estadístiques d'interés de

la Generalitat.h) Desenrotllament i utilització de mecanismes d'anàlisi, assessorament, notificació,

informació i consulta sobre qüestions relacionades amb la salut a nivell comunitari,especialment en allò que fa referència a les activitats de promoció i protecció de la salut i deprevenció de la malaltia.

i) Desenrotllament i manteniment de xarxes telemàtiques, o d'un altre tipus, per a l'intercanvid'informació sobre la millor pràctica en matèria de salut pública, de conformitat amb lanormativa vigent sobre la matèria.

j) Crear i usar mecanismes per a informar i consultar a les organitzacions dels pacients, elsprofessionals sanitaris i altres agents interessats en les qüestions relacionades amb la salut aescala comunitària.

Article 66. Obligacions1. Tots els centres, servicis i establiments sanitaris tant del sector públic com privat, i també

els professionals sanitaris en exercici, estan obligats a adaptar els seus sistemes d'informació iregistres amb la finalitat de possibilitar el Sistema d'Informació en Salut Pública.

2. Totes les administracions públiques o persones físiques o jurídiques estan obligades aparticipar, en l'àmbit de les seues competències, en el Sistema d'Informació en Salut Pública.Les dades de caràcter personal recollits o elaborats per les administracions públiques per al'exercici de les seues atribucions, que versen sobre matèries relacionades amb la salutpública, s'han de comunicar a este Sistema d'Informació a fi de ser tractades posteriorment pera garantir la salut dels habitants de la Comunitat Valenciana, com també amb fins històrics,estadístics o científics en l'àmbit de la salut pública. La cessió de dades de caràcter personalestà subjecta a la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Article 67. Seguretat de la informació1. En tots els nivells del Sistema d'Informació en Salut Pública s'adoptaran les mesures

necessàries per a garantir la seguretat de les dades, i totes les persones que hi tinguen accés,en virtut de les seues competències, queden obligades al secret professional.

2. Els titulars de dades personals tractades per virtut d'esta llei exercxen els seus dretsd'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció deDades de Caràcter Personal.

TÍTOL VIII. Intervenció i mesures especials en salut pública

CAPÍTOL I. Intervenció en salut pública

Article 68. Mecanismes d'intervenció1. Les autoritats sanitàries, a través dels seus òrgans competents en cada cas, poden

intervindre les activitats públiques i privades de què, directament o indirectament, puga derivar-se un risc per a la salut i seguretat dels ciutadans, a través dels següents mitjans:


69

a) Submissió a l'autorització sanitària prèvia. L'autorització atorgada per les autoritatssanitàries no eximix d'obtindre altres llicències o autoritzacions requerides per la Generalitat oaltres administracions públiques.

b) Submissió a inspeccions i altres actes de control preventiu.c) Submissió a reglamentacions que establisquen les condicions de funcionament i exercici

de les activitats.d) Submissió a prohibicions o ordes de mandat que continguen els requisits mínims per a

l'ús i tràfic de béns.e) Adopció de mesures especials per a la protecció de la salut i seguretat dels ciutadans.2. Les actuacions d'intervenció han de respectar els principis d'igualtat de tracte, llibertat

individual i proporcionalitat.

Article 69. Actuacions inspectores o altres actes de control preventiuEn l'exercici de les funcions d'inspecció o altres actes de control preventiu, els funcionaris

sanitaris de salut pública actuants tenen la consideració d'agents de l'autoritat sanitària i, ambl'acreditació prèvia de la seua condició, estan facultats per a:

a) Entrar lliurement i sense prèvia notificació en qualsevol centre o establiment objected'inspecció i control oficial.

b) Fer les proves, investigacions i exàmens necessaris per a comprovar el compliment de lalegislació vigent.

c) Prendre o traure mostres amb vista a la comprovació del compliment de la legalitat vigent.d) Accedir a la documentació industrial, mercantil i comptable dels centres que inspeccionen

quan això resulte necessari per al compliment de la seua funció.e) Fer tot el que calga per al compliment de les funcions d'inspecció o control que facen.

CAPÍTOL II. Mesures especials en salut pública

Article 70. Mesures especials1. Les autoritats sanitàries, a través dels seus òrgans competents en cada cas, poden

procedir a l'adopció de les mesures especials que resulten necessàries per a garantir la salut iseguretat dels ciutadans davant de l'existència o sospita raonable d'existència d'un riscimminent i extraordinari per a la salut dels ciutadans.

2. Les mesures que pot utilitzar l'administració són, entre altres:a) El tancament d'empreses o les seues instal·lacions.b) La suspensió de l'exercici d'activitats.c) Immobilització cautelar de productes.d) Intervenció de mitjans materials o personals.e) Prohibició de comercialització d'un producte o ordenar-ne la retirada del mercat i, quan

calga, acordar-ne la destrucció en condicions adequades.3. Quan la situació de risc siga deguda a la situació sanitària d'una persona o grup de

persones, cal ajustar-se al que disposen la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre MesuresEspecials en Matèria de Salut Pública, i l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladorade la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Article 71. DuracióLa duració de les mesures de caràcter temporal a què es referixen els articles anteriors no

excedirà del que exigisca la situació que la motiva, això sense perjudici de les possiblespròrrogues que puguen acordar-se mitjançant una resolució amb exposició de motius.

Article 72. PrincipisTotes les mesures contingudes en el present títol han d'atendre els principis següents:a) Preferència de la col·laboració voluntària amb les autoritats sanitàries.b) No es poden ordenar mesures que comporten risc per a la vida.c) Són preferides les mesures que menys perjudiquen el principi de lliure circulació de les

persones i els béns, la llibertat d'empresa i qualssevol altres drets dels administrats.d) Proporcionalitat de la mesura als fins perseguits i a la situació que la motiva.

Article 73. Obligacions


70

1. Totes les administracions públiques, en el seu àmbit competencial, com també les entitatso institucions privades i els particulars, tenen el deure de col·laborar amb les autoritatssanitàries quan siga necessari per a l'efectivitat de les mesures adoptades.

2. La compareixença dels ciutadans davant les oficines públiques, quan siga necessària pera la protecció de la salut pública, és obligatòria. El requeriment de compareixença ha de tindreuna exposició dels motius.

3. En el cas que els titulars de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries, detectenl'existència de riscs per a la salut derivats de l'activitat o dels respectius productes, estanobligats a informar-ne d'immediat a les autoritats sanitàries corresponents i retirar, si procedeix,el producte del mercat o cessar aquesta activitat, de la forma que reglamentàriament esdetermine.

Article 74. Tancament d'empreses i suspensió d'activitats1. Pot acordar-se el tancament d'empreses o les seues instal·lacions o la suspensió o

prohibició d'activitats per requerir-ho la salut col·lectiva, per incompliment dels requisits exigitsper la normativa vigent o per la falta d'autoritzacions preceptives.

2. Per a l'adopció d'estes mesures cal una resolució amb exposició de motius, una vegadaformalitzat el tràmit d'audiència a les parts interessades que, en un termini no inferior a deu diesni superior a quinze, podran al·legar i presentar els documents i justificants que estimenpertinents.

3. En el supòsit de risc imminent i extraordinari per a la salut pública, pot prescindir-se deltràmit d'audiència, sense perjuí que, posteriorment a l'adopció de qualsevol d'estes mesures,hagen de ser oïdes les persones interessades, i ser confirmades, modificades o alçades, permitjà d'una decisió amb exposició de motius.

4. Són autoritats competents per a l'adopció d'estes mesures les que es determinenreglamentàriament.

Article 75. Immobilització de productes1. Pot acordar-se la immobilització d'un producte o lot de productes quan hi haja o se

sospita raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut.2. La immobilització cautelar pot ser ordenada per qualsevol de les persones que figuren en

l'article 5 d'esta llei.3. La immobilització acordada ha de ser confirmada, modificada o alçada en l'acord

d'iniciació del procediment administratiu corresponent, que ha de dictar-se dins dels quinze diessegüents a la seua adopció.

4. L'adopció d'esta mesura comporta la prohibició de manipulació, trasllat o disposició enqualsevol forma dels productes immobilitzats per l'autoritat sanitària.

Article 76. Intervenció cautelar de mitjans materials1. Procedix l'adopció de la intervenció cautelar de mitjans materials quan existisca o se

sospite raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut i seguretat delsciutadans.

2. És competent per a l'adopció d'esta mesura l'autoritat sanitària que reglamentàriament esdetermine.

3. La intervenció acordada ha de ser confirmada, modificada o alçada en l'acord d'iniciaciódel procediment administratiu corresponent, que ha de dictar-se dins dels quinze dies següentsa la seua adopció.

4. L'adopció d'esta mesura comporta la prohibició de manipulació, trasllat o disposició enqualsevol forma dels béns intervinguts per l'autoritat sanitària.

Article 77. Intervenció cautelar de mitjans personals1. Quan existisca o se sospite raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari

per a la salut, derivat de la intervenció de determinada persona o persones en el procés deproducció de béns o de prestació de servicis, es pot prohibir la seua participació en el procésper mitjà d'una decisió amb exposició dels motius, pel temps necessari per a la desaparició delrisc.

2. Quan hi haja o se sospite raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari pera la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grups depersones, es pot ordenar l'adopció de les mesures preventives generals i d'intervenció entre les


71

quals s'inclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre lapersona o grups de persones, per mitjà d'una decisió amb exposició dels motius, pel tempsnecessari per a la desaparició del risc. L'adopció de mesures que impliquen privació o restriccióde la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposa l'article 8 de la Llei29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i a la LleiOrgànica 3/1986, de 14 d'abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública.

3. És competent per a l'adopció d'estes mesures l'autoritat sanitària que reglamentàriamentes determine.

Article 78. Prohibició de comercialització o retirada del mercat de productes1. L'autoritat sanitària que es determine reglamentàriament, prèvia instrucció del

corresponent procediment administratiu i mitjançant una resolució amb exposició de motius, potordenar la retirada definitiva del mercat d'un producte o lot de productes o prohibir-ne lacomercialització, quan resulte provada la falta de seguretat o la perillositat per als ciutadans oexistisquen sospites raonables de la seua perillositat sense possibilitat pràctica de determinar-ne la seguretat.

2. Quan siga necessari pot acordar-se així mateix la destrucció del producte o lot deproductes en condicions adequades.

3. Les despeses derivades de l'adopció de les mesures previstes en este precepte són acompte de la persona responsable.

Article 79. TerminisEl termini per a resoldre i notificar els procediments administratius a què es referix el present

capítol es de sis mesos comptadors des de la data en què es dicte l'acord d'incoació.

TÍTOL IX. Règim sancionador

Article 80. InfraccionsSón infraccions en matèria de salut pública les accions o omissions que vulneren el que

disposa esta llei i la resta de la normativa sanitària aplicable. Les infraccions seran objecte deles corresponents sancions administratives, sense perjudici de la responsabilitat civil, penal od'un altre orde que hi puga concórrer.

Article 81. QualificacióLes infraccions es qualifiquen en lleus, greus o molt greus en atenció del risc per a la salut,

quantia de l'eventual benefici obtingut, grau d'intencionalitat i gravetat de l'alteració sanitària isocial produïda, generalització de la infracció i reincidència.

Article 82. Infraccions lleusSón infraccions lleus les següents:a) Les que reben expressament esta qualificació en la normativa especial aplicable en cada

cas.b) Les simples irregularitats en l'observació de la normativa sanitària vigent, sense

transcendència directa per a la salut pública.c) Les comeses per simple negligència, sempre que l'alteració o risc produït fóra d'escassa

entitat.d) Les que, en raó dels criteris previstos en els articles 82 a 84, meresquen la qualificació de

lleus o no pertoque qualificar-les com greus o molt greus.

Article 83. Infraccions greusSón infraccions greus les següents:a) Les que reben expressament esta qualificació en la normativa especial aplicable a cada

cas.b) L'exercici o desenrotllament de qualsevol de les activitats subjectes a autorització

sanitària prèvia o registre sanitari sense comptar amb l'autorització o registre quan siguenpreceptius, com també la modificació no autoritzada per l'autoritat competent de les condicionstècniques o estructurals expresses sobre les quals es va atorgar l'autorització corresponent.

c) La posada en funcionament d'aparells o instal·lacions o desenvolupament de qualsevolactivitat el precintament, clausura, suspensió, tancament o limitació de temps de la qual


72

haguera sigut establit per l'autoritat competent, sempre que es produïsca per primera vegada ino hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.

d) El fet de no corregir les deficiències observades i que hagen donat lloc a sanció prèvia deles considerades lleus.

e) Les que es produïsquen de forma negligent, per la falta de controls i precaucionsexigibles en l'activitat, servici o instal·lació de què es tracte i done lloc a risc o alteració sanitàriagreu.

f) La promoció o venda per a ús alimentari o la utilització o tinença d'additius o substànciesestranyes l'ús dels quals no estiga autoritzat per la normativa vigent en l'elaboració del productealimentari o alimentós que es tracte, quan no produïsquen riscos greus i directes per a la salutdels consumidors.

g) L'elaboració, distribució, subministrament o venda de productes alimentaris quan en laseua presentació s'induïsca a confondre el consumidor sobre les verdaderes característiquesnutritives, sense transcendència directa per a la salut.

h) L'incompliment del deure de col·laboració, informació o declaració cap a les autoritatssanitàries per a l'elaboració dels registres i documents d'informació sanitària que establisca lanormativa aplicable. Així com no seguir, les entitats o persones responsables, els procedimentsestablits per al subministrament de dades i documents o fer-ho de forma notòriamentdefectuosa.

i) La resistència a subministrar dades, a facilitar informació, o a prestar la col·laboració a lesautoritats sanitàries o als funcionaris sanitaris de salut pública, en l'exercici de les seuesfuncions i, en general, qualsevol acció o omissió que pertorbe, retarde o impedisca la labor delsfuncionaris sanitaris de salut pública.

j) Les que siguen concurrents amb altres infraccions sanitàries lleus, o hagen servit per afacilitar-les o encobrir-les.

k) L'incompliment dels requeriments específics i de les mesures cautelars o definitives queformulen les autoritats sanitàries, sempre que es produïsquen per primera vegada i noconcórrega dany greu per a la salut de les persones.

l) Incomplir els deures de confidencialitat i/o custòdia de la informació relativa a la salut delstreballadors.

m) L'incompliment de la normativa sanitària vigent amb transcendència directa per a la salutpública.

n) Les que, per raó dels criteris previstos en els articles 82 a 84, meresquen la qualificacióde greus o no procedisca qualificar-les com a faltes lleus o molt greus.

Article 84. Infraccions molt greusSón infraccions molt greus les següents:a) Les que reben expressament esta qualificació en la normativa especial aplicable en cada

cas.b) La posada en funcionament d'aparells o instal·lacions o el desenrotllament de qualsevol

activitat el precintament clausura, suspensió, tancament o limitació de temps de la qualhaguera sigut establit per l'autoritat competent, quan es produïsca de manera reiterada encaraquan no hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.

c) L'incompliment conscient i deliberat dels requisits, obligacions o prohibicions establits enla normativa sanitària o qualsevol altre comportament dolós encara que no done lloc a risc oalteració sanitària greu. d) La preparació, distribució, subministrament o venda d'aliments obegudes que continguen gèrmens, substàncies químiques o radioactives, toxines o paràsitscapaços de produir o transmetre malalties a l'home, o que superen les limitacions o latolerància reglamentàriament establida en la matèria amb risc greu per a la salut.

e) La promoció o venda per a ús alimentari o la utilització o tinença d'additius o substànciesestranyes l'ús dels quals no estiga autoritzat per la normativa vigent en l'elaboració del productealimentari o alimentari que es tracte, i produïsquen riscos greus i directes per a la salut delsconsumidors.

f) La desviació per al consum humà de productes no aptes per a això o destinatsespecíficament a altres usos.

g) La negativa absoluta a facilitar informació, a subministrar dades o a prestar col·laboracióa les autoritats sanitàries o als funcionaris sanitaris de salut pública en l'exercici de les seuesfuncions.


73

h) La resistència, coacció, amenaça, represàlia, desacatament o qualsevol altra forma depressió exercida sobre les autoritats sanitàries o funcionaris sanitaris de salut pública enl'exercici de les seues funcions.

i) Les que siguen concurrents amb altres infraccions sanitàries greus, o hagen servit per afacilitar o encobrir la seua comissió.

j) L'incompliment reiterat dels requeriments específics que formulen les autoritats sanitàries itambé l'incompliment de les mesures cautelars o definitives adoptades, quan es produïsquende manera reiterada o quan hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.

k) L'elaboració, distribució, subministrament o venda de productes alimentaris quan en lapresentació s'induïsca a confondre el consumidor sobre les verdaderes característiquesnutritives, amb transcendència directa per a la salut.

l) Les que, per raó dels criteris previstos en els articles 82 a 84 i del seu grau deconcurrència, meresquen la qualificació de molt greus o no procedisca qualificar-les com afaltes lleus o greus.

Article 85. Sancions1. Les infraccions en matèria de salut pública se sancionaran de la manera següent:a) Multes fins a 3.000 euros, les infraccions lleus.b) Multes des de 3.000,01 fins a 15.000 euros, les infraccions greus.c) Multes des de 15.000,01 fins a 600.000 euros, les infraccions molt greus. A més a més,

en este supòsit el Consell de la Generalitat pot acordar el tancament temporal de l'establiment,instal·lació o servici per un temps no superior a 5 anys, amb els efectes laborals que determinela legislació corresponent.

Les quanties indicades per a les infraccions greus i molt greus poden sobrepassar-se fins aaconseguir el quíntuple del valor dels productes o servicis objecte de la infracció.

2. Igualment en el cas d'infraccions molt greus, el Consell de la Generalitat pot acordar lasupressió, cancel·lació o suspensió, total o parcial, de les ajudes oficials, com ara crèdits,subvencions, desgravacions o altres, que tinguera reconegudes i pot quedar inhabilitat per acontractar amb les administracions públiques en els termes que establisca la legislació sobrecontractació pública.

3. No té caràcter de sanció l'adopció de qualsevol de les mesures cautelars previstes enl'article 75 d'esta llei.

4. La imposició d'una sanció no és incompatible amb l'obligació de reposar la situacióalterada al seu estat originari i amb les indemnitzacions que, d'acord amb la legislació vigent,haja de satisfer el subjecte responsable.

5. L'autoritat sanitària a la qual corresponga resoldre el procediment sancionador potimposar com a sanció accessòria el decomís dels béns o productes deteriorats, caducats,adulterats, no autoritzats o que puguen comportar risc per a la salut, i són a compte del'infractor les despeses que origine la intervenció, depòsit, decomís, transport i destrucció.

Article 86. Graduació de les sancions1. La sanció que calga imposar serà proporcionada a la gravetat del fet i es graduarà

atenent l'existència d'intencionalitat o reiteració, generalització de la infracció, reincidència perla comissió, en el terme d'un any, de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan aixíhaja sigut declarat per resolució ferma, naturalesa de perjuís causats, incomplimentd'advertències prèvies, volum de negocis, nombre de persones afectades i qualsevol altracircumstància que incidisca en el grau de reprotxabilitat de la conducta o culpabilitat delresponsable.

2. En imposar la sanció s'ha de preveure que la comissió de la infracció no resulte mésbeneficiosa per a l'infractor que el compliment de les normes infringides

Article 87. Concurrència d'infraccionsNo poden sancionar-se els fets que hagen sigut sancionats penalment o administrativament,

en els casos en què s'aprecie identitat de subjecte, fet i fonament.

Article 88. Responsabilitat1. Són subjectes responsables les persones físiques o jurídiques que incórreguen en les

accions o omissions tipificades com a infraccions en matèria de salut pública.


74

2. La responsabilitat administrativa s'entén sense perjudici de la que penalment o civilmentpuga correspondre a l'inculpat.

Article 89. Prescripció1. Les infraccions lleus prescriuran a l'any, les greus als dos anys i les molt greus als tres.2. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia en què la

infracció s'haguera comés, i s'interromprà amb la iniciació, amb coneixement de la personainteressada, del procediment sancionador, i es reprendrà si l'expedient estiguera paralitzatdurant més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.

3. Les sancions imposades per faltes lleus prescriuran a l'any, als dos anys les imposadesper faltes greus, i als tres anys les imposades per faltes molt greus.

4. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar-se des de l'endemà deldia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció, i s'interromprà amb lainiciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d'execució, i esreprendrà si l'expedient estiguera paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable al'infractor.

Article 90. Procediment1. Només poden imposar-se sancions amb la tramitació prèvia del procediment

corresponent.2. El procediment sancionador és l'establit en el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de

novembre, i en el Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost, de procediment per a l'exercici de lapotestat sancionadora.

3. En els procediments tramitats per la comissió d'infraccions lleus, el termini per a dictar inotificar una resolució expressa és de sis mesos. En els procediments tramitats per la comissiód'infraccions greus o molt greus, el termini per a dictar i notificar una resolució expressa és denou mesos.

Article 91. Competència sancionadora1. La potestat sancionadora per a la imposició de sancions per infraccions en matèria de

salut pública correspon a la Generalitat i a les corporacions locals.2. Quan la potestat sancionadora l'exercisca la Generalitat, correspon als òrgans que,

reglamentàriament, la tinguen atribuïda, i pot ser objecte de delegació d'acord amb el quepreveu l'article 13 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. No pot delegar-se l'exercici de lapotestat sancionadora en l'òrgan al qual correspondria resoldre els recursos que puguenprocedir contra la resolució que impose la sanció.

3. Les corporacions locals poden imposar multes, per infraccions comeses en el seu territorii dins del seu àmbit competencial, fins al límit de 15.000 euros.

4. Per a evitar la doble imposició de sancions pels mateixos fets, les autoritats municipalsdonaran compte, als òrgans competents de la Generalitat que es determinenreglamentàriament, de la incoació i resolució d'expedients sancionadors. Així mateix, laGeneralitat durà a terme les notificacions que siguen necessàries dels expedients queinstruïsquen als ajuntaments.


PrimeraLes funcions d'investigació en salut pública que desenrotlle l'Escola Valenciana d'Estudis de

la Salut són assumides pel Centre Superior d'Investigació en Salut Pública en el moment de laseua constitució i posada en funcionament.

SegonaEs declaren a extingir les places dels farmacèutics titulars al servici de sanitat local

transferides a la Generalitat. Els funcionaris de carrera amb plaça en propietat o destinacióprovisional a la Comunitat Valenciana i titulars d'oficina de farmàcia, pertanyents a este cos,conservaran tots els seus drets i deures, d'acord amb l'apartat 5 de la disposició transitòriaquarta de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i la disposició transitòria segona dela Llei 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació Farmacèutica de la ComunitatValenciana, i continuaran exercint les seues funcions de salut pública mentre romanguen en lesseues destinacions actuals.


75

TerceraEn el termini màxim d'un any des de la publicació d'esta llei, el Consell de la Generalitat, per

mitjà de decret, crearà la categoria professional de farmacèutics de salut pública, amb lanaturalesa jurídica de funcionaris d'institucions sanitàries al servici de la Conselleria de Sanitat iadscrits a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, establirà les seues funcions, laseua plantilla inicialment prevista i el procediment que caldrà seguir per a la integracióvoluntària dels funcionaris de carrera pertanyents al cos de farmacèutics titulars al servici de lasanitat local en la nova categoria professional, integració que es farà d'acord amb la disposiciótransitòria segona de la Llei 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat. Als farmacèutics de salutpública se'ls aplicarà la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del Personal alServici de les Administracions Públiques, i normes que la despleguen.

QuartaLes places de farmacèutics de salut pública seran proveïdes mitjançant successius

procediments selectius en els quals es respectaran els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i esvaloraran especialment els serveis prestats en qualitat de farmacèutic titular interí al servei dela sanitat local. L'extinció de les places de farmacèutic titular ocupades per personal interís'iniciarà una vegada finalitzat el primer procés de selecció de farmacèutics de salut pública, enla mesura que resulte necessari per a donar-ne lloc. L'amortització de la resta de les placess'efectuarà de manera gradual en exercicis pressupostaris successius, en ocasió delscorresponents processos de selecció i cobertura de places de farmacèutic de salut públicasobre la base de les necessitats existents, garantint d'aquesta manera el funcionament mésadequat dels serveis de salut pública.

CinquenaA fi de desenrotllar i impulsar les activitats necessàries en matèria d'ordenació, planificació

farmacèutica i control del medicament, l'Agència Valenciana, a més de les competències que liatribuïx la Llei 3/2003, de 6 de febrer, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana,desenrotllarà les competències que la Llei 6/1998, de 22 de juny, d'Ordenació Farmacèutica dela Comunitat Valenciana, atribuïx a la Conselleria de Sanitat, excepte la potestat reglamentàriaque correspon al conseller de Sanitat.

SisenaEl personal funcionari i laboral de la Generalitat que s'adscriga a l'Agència Valenciana de

Seguretat Alimentària i al Centre Superior d'Investigació en Salut Pública conservarà estacondició i tots els drets adquirits, inclosa l'antiguitat.

SetenaLa negociació col·lectiva i la participació en la determinació de les condicions de treball del

personal que s'adscriga a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, a l'AgènciaValenciana de Seguretat Alimentària i al Centre Superior d'Investigació en Salut Públicas'efectuarà en els termes previstos en la legislació vigent.

HuitenaL'assessorament en dret i la representació i defensa en juí de l'Entitat Valenciana per a

l'Acció en Salut Pública correspon al Gabinet Jurídic de la Generalitat, que les exercirà permediació dels lletrats de l'Àrea Jurídica de la Conselleria de Sanitat.


PrimeraEls expedients sancionadors iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'esta llei seguiran

tramitant-se d'acord amb la normativa anterior, sense perjuí de l'aplicació de la regulació mésfavorable amb vista a la qualificació de les infraccions i sancions.

SegonaFins que s'aprove el nou Pla de Seguretat Alimentària seguirà vigent el publicat en el Diari

Oficial de la Generalitat Valenciana mitjançant una resolució del conseller de Sanitat de 8 demaig de 2001.


Queden derogades totes les disposicions que, del mateix rang o d'un rang inferior, s'oposenal que preveu la present llei, especialment el Decret 101/2000, de 27 de juny, del Consell de laGeneralitat.


76

Queden derogats els preceptes de la Llei 6/1998, de 22 de juny, d'Ordenació Farmacèuticade la Comunitat Valenciana que s'oposen al que estableix esta Llei.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraL'efectiva posada en funcionament dels ens públics que se citen a continuació estarà

condicionada a l'aprovació pel Consell de la Generalitat dels respectius Estatuts reguladors,que han de ser aprovats en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'esta llei:

- Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública.- Agència Valenciana de Seguretat Alimentària.- Centre Superior d'Investigació en Salut Pública.SegonaEl Consell de la Generalitat, per mitjà d'un decret, ha d'aprovar, en el termini màxim de tres

mesos des de la publicació d'esta llei, el Reglament d'Estructura, Organització i Funcionamentdels Centres de Salut Pública.

TerceraEn el termini d'un any des de la publicació d'esta llei, la Conselleria de Sanitat definirà i

elevarà al Consell de la Generalitat la Cartera de Servicis de Salut Pública, perquè l'aprove.QuartaEn el termini de tres mesos des de la publicació d'esta llei, els òrgans competents de les

conselleries amb competències en matèria de funció pública i de sanitat unificaran la naturalesadel personal funcionari amb funcions de salut pública, com a funcionaris d'institucionssanitàries.

CinquenaEn el termini d'un any des de la publicació d'esta llei, i de conformitat amb el que disposa

l'article 69 de la Llei de Govern Valencià, el Consell de la Generalitat regularà l'assignació, a laConselleria de Sanitat o a les seues entitats autònomes, de les funcions i competènciesprevistes en esta llei, especialment les referents a sanitat ambiental d'acord amb el que disposal'article 9.2.g) d'esta llei. Així mateix, s'articularà la transferència dels recursos humans,materials i financers corresponents a les competències assignades a la conselleria per esta lleii que actualment corresponguen a altres conselleries, organismes o institucions de laGeneralitat.

SisenaEn el termini de sis mesos des de la publicació d'esta llei, el Consell de la Generalitat ha de

determinar les autoritats o òrgans competents per a l'adopció de les mesures especials en salutpública descrites en el títol VIII d'esta llei i la imposició de les sancions previstes en el títol IX.Fins a eixa data, és d'aplicació el Decret 44/1992, de 16 de març, del Consell de la Generalitat,pel qual es determinen el procediment, les infraccions i la competència sancionadora enmatèria sanitària i d'higiene alimentària.

SetenaEn el termini d'un any des de la creació de l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública,

el seu Consell de Govern ha de normalitzar la carrera professional del personal de salut públicai establirà un sistema de retribucions en funció del compliment d'objectius i que incloga el nivellde responsabilitat, especial dificultat tècnica, dedicació, incompatibilitat, perillositat o penositatde cada lloc de treball de l'entitat.

HuitenaS'autoritza el Consell de la Generalitat perquè dicte totes les normes que calguen per al

desplegament i l'aplicació d'esta llei.NovenaLa present llei entrarà en vigor l'endemà del dia de publicació al Diari Oficial de la

Generalitat Valenciana.

València, 17 de juny de 2005

El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ

Llei 6/2008, de 2 de juny, de la Generalitat, d'Assegurament Sanitaridel Sistema Sanitari Públic de la Comunitat Valenciana

77

4 § Llei 6/2008, de 2 de juny, de la Generalitat, d'Assegurament Sanitari delSistema Sanitari Públic de la Comunitat Valenciana

(DOCV núm. 5778 de 05.06.2008)

PREÀMBUL

I

L'objecte d'esta llei és el desplegament de les bases i els principis de coordinacióassenyalats per l'Estat en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i en la Llei 16/2003,de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, establir les condicions pera l'accés universal al Sistema Nacional de Salut de totes les persones dins de l'àmbit de laComunitat Valenciana, i regular el registre de dades d'identificació, localització, assignació derecursos i acreditació de prestacions sanitàries del denominat Sistema d'InformacióPoblacional, així com la gestió dels documents d'identificació sanitària.

L'article 43 de la Constitució reconeix «el dret a la protecció de la salut» i atribuïx als poderspúblics la competència d'organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives ide les prestacions i servicis necessaris, i indica que la llei establirà els drets i deures de totsrespecte a això.

Igualment, l'article 149.1.16.ª de la Constitució indica que l'Estat té competència exclusivaen les bases i la coordinació general de la sanitat, i correspon a la Generalitat, segons el quedisposen l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica5/1982, d'1 de juliol, modificada per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, i també l'article148.1.21.ª de la Constitució, el desplegament i l'execució de les bases i normes de coordinacióestablides per l'Estat en matèria de sanitat.

D'esta manera, l'Estat, a l'empara del seu títol competencial, va dictar la Llei 14/1986, de 25d'abril, General de Sanitat, creadora del Sistema Nacional de Salut, com el conjunt delsServicis de Salut de l'administració de l'Estat i de les comunitats autònomes, en què s'integrentotes les funcions i prestacions sanitàries (articles 44, 45 i 46 de la Llei General de Sanitat).L'article 1.2 de la llei esmentada va atribuir la titularitat del dret a la protecció de la salut i al'atenció sanitària tots els espanyols i els ciutadans estrangers que tinguen establida laresidència en el territori nacional. Els estrangers no residents a Espanya tenen garantit el dretde la forma que les lleis i convenis internacionals establisquen.

Posteriorment, la Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional deSalut, manté com a principis generals, en l'article 2, la prestació dels servicis als usuaris delSistema Nacional de Salut, en condicions d'igualtat efectiva i qualitat i l'assegurament universali públic per part de l'Estat; i considera, en l'article 3, com a titulars dels drets a la protecció de lasalut i a l'atenció sanitària tots els espanyols i els estrangers en el territori nacional, en elstermes previstos en l'article 12 de la Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre Drets iLlibertats dels Estrangers a Espanya i la seua Integració Social.

D'altra banda, l'estat ha anat reconeixent el dret d'assistència sanitària a determinats grupso col·lectius, com ara els menors (Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídicadel Menor), minusvàlids (Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'Integració Social dels Minusvàlids),pensionistes de classes passives que no hi tingueren dret per un altre títol (Llei 37/1988, de 28de desembre), persones estrangeres (Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre Drets iLlibertats dels Estrangers a Espanya i la seua Integració Social).

En l'àmbit de la Comunitat Valenciana es va dictar la Llei 3/2003, de 6 de febrer,d'Ordenació Sanitària, que arreplega, com a principi rector del sistema, la universalització del'atenció sanitària per a tota la població de la Comunitat Valenciana, garantix la igualtat efectivad'accés als servicis i actuacions sanitàries, d'acord amb la normativa bàsica, i, en l'article 7,establix com a requisit del sistema sanitari la consecució del més alt grau possible de salut perals ciutadans de la Comunitat Valenciana, i exigix l'extensió efectiva de l'assistència sanitària isociosanitària pública a tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el quedisposa la normativa bàsica.

No obstant l'anterior, i a pesar de l'existència d'un Sistema Nacional de Salut de finançamentpúblic, l'assistència sanitària no contributiva i universal, segons el que establix l'article 86.2 delText Refós de la Llei General de la Seguretat Social, i integrada en el Sistema Nacional de


78

Salut esmentat, continua estant desplegada per la normativa de la Seguretat Social. En estanormativa només es regula l'accés a l'assistència sanitària de les persones que estan d'alta oassimilades a l'alta en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, i també les altres persones,que sense estar en cap d'estos règims, no tinguen recursos econòmics suficients (Reial Decret1088/1989, de 8 de setembre, que estén la cobertura a les persones sense recursos econòmicssuficients).

Per això es fa necessari establir un cos normatiu en què s'arrepleguen les condicionsd'accés de totes les persones que es troben en el territori de la Comunitat Valenciana, ambindependència de l'origen del seu dret a l'assistència sanitària.

II

El Decret 126/1999, de 16 d'agost, del Consell, va crear el Sistema d'Informació Poblacionalde la conselleria de Sanitat (SIP), com a registre administratiu de relació dels ciutadans amb elsservicis de salut, que s'aplica a tots els ciutadans que tinguen o adquirisquen veïnatgeadministratiu en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana, i habilita la targeta sanitàriacom a document acreditatiu del dret a la protecció de la salut que s'entrega a tots els ciutadansinclosos en el SIP.

L'Orde de 19 de desembre de 2001, de la conselleria de Sanitat, va establir l'obligatorietatd'incloure el número d'identificació del Sistema d'Informació Poblacional (número SIP) en totsels documents normalitzats per a l'atenció a pacients i els fitxers informatitzats de la conselleriade Sanitat, i va determinar la data d'entrada en vigor de la Targeta Sanitària com l'únicdocument vàlid per a l'accés a l'assistència sanitària a la Comunitat Valenciana.

L'article 57 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional deSalut, establix que cada comunitat autònoma ha de gestionar, en l'àmbit de la comunitat pròpia,el Sistema d'Informació Sanitària Poblacional i la Targeta Sanitària Individual.

III

D'esta manera, i a fi de garantir i regular l'accés universal de la població a les prestacionssanitàries en condicions d'igualtat i qualitat, obtindre un sistema sostenible financerament iconsolidar el caràcter universal del registre SIP, es considera necessaria la promulgació d'estallei.

CAPÍTOL I

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació1. Esta Llei d'assegurament sanitari té per objecte regular, en l'àmbit del sistema sanitari

públic de la Comunitat Valenciana, les matèries següents:a) El Sistema d'Informació Poblacional de la conselleria de Sanitat i la Targeta Sanitària

Individual de la Comunitat Valenciana.b) Els requisits per a l'accés a les prestacions sanitàries del sistema sanitari públic de la

Comunitat Valenciana segons els grups i les modalitats d'assegurament.c) Les prestacions sanitàries a què dóna dret cada modalitat d'assegurament i el règim de

finançament públic d'estes prestacions.2. En l'àmbit del Sistema d'Informació Poblacional, el que disposa esta llei s'aplica a totes

les persones, espanyoles o estrangeres, que residisquen o estiguen a la Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL II Sistema d'Informació Poblacional de la conselleria de Sanitat (SIP) i númerod'identificació personal (número SIP)

Article 2. Sistema d'Informació Poblacional de la conselleria de Sanitat (SIP)1. El Sistema d'Informació Poblacional de la conselleria de Sanitat és el registre

administratiu corporatiu que conté les dades d'identificació, de localització, d'assignació derecursos sanitaris assistencials i de modalitat d'assegurament de totes les persones,espanyoles o estrangeres, que residisquen o estiguen a la Comunitat Valenciana.

2. La planificació, gestió i avaluació del Sistema d'Informació Poblacional correspon a laconselleria de Sanitat. Les dades obtingudes en l'ús dels servicis sanitaris a través del SIP i ladocumentació derivada han de fonamentar un sistema d'informació sanitari que s'enllaç amb la


79

resta d'informació sanitària i epidemiològica per a seguir el grau de cobertura sanitària,particularment aquelles mesures que tenen caràcter poblacional. D'esta manera, el SIP i lainformació derivada de l'ús de servicis sanitaris han de permetre que els sistemes sanitarisd'informació sanitària valoren el grau d'atenció sanitària i social, a més de contribuir enl'obtenció dels objectius dels sistemes de vigilància de salut pública. Tot això salvaguardant elprincipi de confidencialitat i respetant la legislació vigent en la matèria.

Article 3. Número d'identificació personal del Sistema d'Informació Poblacional:número SIP

1. A totes les persones registrades en el SIP se'ls ha d'assignar un sol número SIPd'identificació personal, que és exclusiu, perdurable i independent de l'estat d'alta o de baixa enel SIP.

2. El número SIP ha de constar, obligatòriament, en tots els documents que constituïxen elregistre d'activitats clíniques dels servicis assistencials i que requerisquen la identificació delpacient, els documents relacionats amb els programes de salut, les receptes oficials defarmàcia, els documents de sol·licitud de prestacions sanitàries complementàries i, en general,qualsevol altre document d'índole sanitària.

3. També s'ha d'incloure el número SIP en l'estructura de tots els fitxers informatitzats depacients de la conselleria de Sanitat, sense perjuí del que disposa l'apartat següent d'estearticle.

4. No han d'incloure el número SIP els documents, registres i fitxers informatitzats en elsquals pel caràcter de confidencialitat, la inclusió del número SIP contravinga la normativa.

5. L'òrgan directiu responsable de cada document, registre o fitxer és l'encarregat de complirel que disposa este article.

CAPÍTOL III Definicions

Article 4. Persona d'alta en el SIP1. S'entén per persona d'alta en el SIP la registrada en el Sistema d'Informació Poblacional

de la conselleria de Sanitat, perquè residix en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana oaccedix a les prestacions sanitàries del sistema sanitari públic de la Comunitat Valenciana.

2. La duració de la situació d'alta en el SIP per a les persones no empadronades és la queestablisca la normativa de desplegament d'esta llei, segons la duració de l'estada i la modalitatd'assegurament.

3. Tots els registres d'alta en el SIP han d'arreplegar obligatòriament les dades necessàriesper a la identificació correcta, la localització, l'assignació de metge i de centre d'atencióprimària, la modalitat d'assegurament i la situació de residència.

4. A les persones que accedisquen a les prestacions del sistema sanitari públic de laComunitat Valenciana se les ha de donar d'alta en el SIP.

Article 5. Persona de baixa en el SIP1. S'entén per persona de baixa en el SIP la registrada en el Sistema d'Informació

Poblacional, que ha deixat de tindre les condicions necessàries per a estar d'alta en el SIP.Mentre estiga en esta situació, no té acreditat el dret a rebre les prestacions sanitàries delsistema sanitari públic de la Comunitat Valenciana; per tant, ha de tornar a presentar ladocumentació que li reconeix el dret a estes prestacions. La baixa en el Sistema d'InformacióPoblacional no comporta en cap cas la falta de prestacions d'assistència sanitària,independentment de les accions administratives que es deriven en cada cas.

2. Quan una persona que està de baixa en el SIP accedisca a les prestacions sanitàries delsistema sanitari públic de la Comunitat Valenciana, se n'ha de recuperar el registre i actualitzarla informació. En este cas, les prestacions sanitàries a què té dret les determina la modalitatd'assegurament sanitari que li corresponga en el moment de la recuperació del registre.

Article 6. Grups i modalitats d'assegurament1. S'entén per grup d'assegurament un conjunt de modalitats d'assegurament amb

característiques comunes segons l'origen de la protecció i el reconeixement dels drets deprestacions sanitàries de la població.

2. S'entén per modalitat d'assegurament els títols que habiliten el dret d'accés a lesprestacions sanitàries.


80

CAPÍTOL IV. Grups i modalitats d'assegurament del sistema sanitari públic de la ComunitatValenciana

Article 7. Grups d'assegurament del sistema sanitari públic de la ComunitatValenciana

La conselleria de Sanitat reunix les modalitats d'assegurament en els grups següents:- Grup 1. «Protecció estatal».- Grup 2. «Protecció autonòmica».- Grup 3. «Desplaçats d'una altra comunitat autònoma o país».- Grup 4. «Privats».

Article 8. Modalitats d'assegurament del grup1. «Protecció estatal»1. La conselleria de Sanitat ha d'acreditar el dret a les prestacions del sistema sanitari públic

de la Comunitat Valenciana, en el grup Protecció estatal, a les persones residents a laComunitat Valenciana que es troben en alguna de les situacions següents:

a) Titulars i beneficiàries de la prestació d'assistència sanitària de la Seguretat Social enqualsevol dels règims, a excepció de les persones que tenen la condició de titular o beneficiàriadels règims especials de la Seguretat Social gestionats per les mutualitats administrativesMUFACE, MUGEJU o ISFAS i no hagen optat per rebre les prestacions sanitàries a través dela xarxa sanitària pública.

b) Les persones a les quals s'aplica el que disposa el Reial Decret 1088/1989, de 8 desetembre, que estén la cobertura de l'assistència sanitària de la Seguretat Social a lespersones sense recursos econòmics suficients.

c) Persones que tinguen la documentació vàlida que acredite el dret a l'assistència sanitàriaen situació de residència habitual, emesa per la institució competent, a les quals s'apliquen elsreglaments comunitaris o els convenis bilaterals que, en ambdós casos, hi haja en matèriad'assistència sanitària de la Seguretat Social.

2. La conselleria de Sanitat ha d'acreditar el dret a les prestacions sanitàries de lespersones que, amb independència de la situació de residència a la Comunitat Valenciana, estroben en alguna de les situacions següents:

a) Els menors de 18 anys que estiguen a la Comunitat Valenciana en situació de risc o sotala tutela o guarda de les Administracions Públiques.

b) Les dones embarassades en els casos previstos en l'article 12 de la Llei Orgànica4/2000, d'11 de gener, tenint en compte que el període de postpart és com a mínim de 6setmanes.

Article 9. Modalitats d'assegurament del grup 2. «Protecció autonòmica»1. La conselleria de Sanitat ha d'acreditar el dret a les prestacions sanitàries del sistema

sanitari públic de la Comunitat Valenciana en el grup «Protecció autonòmica», amb lescondicions que establisca la normativa de desplegament d'esta llei, a les persones residents enla Comunitat Valenciana no incloses en els grups regulats en els articles 8, 10 i 11 que estiguenen alguna de les situacions següents:

a) Afiliades a la Seguretat Social en situació de baixa de cotització per cessament enl'activitat laboral en qualsevol dels règims, i els beneficiaris que en depenen.

b) Col·lectius de persones als quals, d'acord amb convenis i altres acords, els sigareconegut el dret a les prestacions sanitàries.

c) Dones embarassades no incloses en l'article 8.2.b d'esta llei.2. La conselleria de Sanitat ha d'acreditar el dret a l'assistència sanitària a les persones

estrangeres que es troben en el territori de la Comunitat Valenciana quan justifiquen la mancade recursos econòmics suficients i no puguen acreditar el requisit de residència en la comunitatautònoma (targeta solidària).

Article 10. Modalitats d'assegurament del grup 3. «Desplaçats d'una altra comunitatautònoma o país»

La conselleria de Sanitat reconeix el dret a les prestacions sanitàries del sistema sanitaripúblic de la Comunitat Valenciana, en el grup «Desplaçats d'una altra comunitat autònoma opaís», a les persones següents:


81

a) Persones no residents a la Comunitat Valenciana, que tenen la Targeta SanitàriaIndividual vàlida i en vigor, emesa per una administració sanitària autonòmica d'acord amb lanormativa estatal o un document oficial que acredita la condició de titular o beneficiari de laprestació d'assistència sanitària de la Seguretat Social en qualsevol dels règims, inclosos elsrègims especials de la Seguretat Social gestionats per les mutualitats administratives, quans'ha optat per rebre les prestacions sanitàries de la xarxa sanitària pública.

b) Persones que tenen la documentació vàlida que acredita el dret a l'assistència sanitàriaen situació d'estada temporal, emesa per la institució competent, a les que s'apliquen elsreglaments comunitaris o els convenis bilaterals que, en ambdós casos, hi haja en matèriad'assistència sanitària de la Seguretat Social.

Article 11. Modalitats d'assegurament del grup 4. «Privats»S'inclou en el grup «Privats» les persones següents, amb independència de la situació de

residència a la Comunitat Valenciana:1. Les persones titulars i beneficiàries dels règims especials de la Seguretat Social

gestionats per les mutualitats administratives que hagen optat per rebre les prestacionssanitàries a través d'entitats diferents de la xarxa sanitària pública.

2. Les persones que no estiguen acreditades o reconegudes en cap de les modalitatsd'assegurament descrites anteriorment (en avant, «no assegurades»).

CAPÍTOL V. Prestacions sanitàries

Article 12. Prestacions sanitàries1. La conselleria de Sanitat garantix el dret de totes les persones, espanyoles i estrangeres,

que residisquen o es troben a la Comunitat Valenciana, a l'assistència sanitària en els termesestablits en la normativa i en esta llei.

2. Les prestacions sanitàries que la conselleria de Sanitat facilita són les previstes en elcatàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut.

3. Les persones incloses en les modalitats d'assegurament del grup 1. «Protecció estatal»tenen dret a les prestacions sanitàries que facilita la conselleria de Sanitat, en els termesestablits per la normativa de la Seguretat Social que se'ls aplica.

Als menors de 18 anys residents a la Comunitat Valenciana que es troben sota la tutela deles Administracions Públiques, se'ls reconeix el dret a les prestacions sanitàries amb lesmateixes característiques que les proporcionades pel Règim General de la Seguretat Social alspensionistes.

4. Les persones incloses en les modalitats d'assegurament del grup 2. «Proteccióautonòmica» tenen dret a les prestacions següents:

a) En els casos de l'article 9.1.a i 9.1.c), tenen dret a accedir a les prestacions sanitàriesamb les mateixes característiques que la Seguretat Social atorga als treballadors en situaciód'actiu.

b) En el cas de l'article 9.1.b, tenen dret a les prestacions sanitàries que s'estipulen en elconveni oportú.

c) En el cas de l'article 9.2, tenen dret a les prestacions sanitàries amb les mateixescaracterístiques que les proporcionades pel Règim General de la Seguretat Social alspensionistas. El dret a prestacions sanitàries en estes modalitats d'assegurament no inclou lacobertura de la prestació de servicis sanitaris en l'estranger.

5. Les persones incloses en les modalitats d'assegurament del grup 3. «Desplaçades d'unaaltra comunitat autònoma o país», tenen dret a les prestacions següents:

a) En el cas de l'article 10. a, la persona no resident té dret a accedir a la ComunitatValenciana a les prestacions sanitàries del catàleg de prestacions sanitàries del SistemaNacional de Salut en els termes que determina la normativa estatal.

b) Les persones que indica l'article 10.b tenen dret a l'accés a les prestacions sanitàries enels termes reconeguts en els reglaments comunitaris o els convenis bilaterals que s'apliquen enesta matèria.

6. Les persones incloses en les modalitats d'assegurament del grup 4. «Privades» tenendret a accedir a les prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut a la ComunitatValenciana en els termes que determina la normativa estatal, sense perjuí del que disposal'article 14 d'esta llei.


82

7. Les persones en situació d'alta en el SIP tenen dret a les prestacions sanitàries de salutpública que es determinen, amb independència de la modalitat d'assegurament en quès'incloguen.

Article 13. Finançament de les prestacions1. La Generalitat finança a càrrec dels seus Pressupostos les prestacions sanitàries

regulades en esta llei, excepte en el cas de les prestacions a les persones les modalitatsd'assegurament de les quals estiguen incloses en el grup d'assegurament 4. «Privades».

2. En el cas de les prestacions sanitàries prestades d'acord amb els reglaments comunitarisi convenis bilaterals en matèria d'assistència sanitària de la Seguretat Social, es proporcionensense perjuí de la facultat de promoure davant de l'autoritat competent el reintegrament del costd'estes prestacions perquè inste la reclamació corresponent a la institució garant estrangera, dela manera que establisca la seua normativa específica.

3. En el cas de les prestacions sanitàries fetes a la Comunitat Valenciana a personesresidents en altres comunitats autònomes, el finançament a càrrec dels Pressupostos de laGeneralitat es fa sense perjuí del dret al reintegrament del cost d'estes prestacions, d'acordamb el que establix la normativa estatal sobre finançament dels servicis sanitaris públics.

4. L'Administració sanitària pública valenciana ha de reclamar el pagament de l'import de lesprestacions sanitàries fetes quan es done algun dels supòsits legals determinants de lameritació de la taxa per la prestació d'assistència sanitària regulada en la legislació.

5. El finançament de les prestacions farmacèutiques i ortoprotètiques s'ha de fer d'acordamb el que establixen la normativa estatal i autonòmica sobre esta matèria.

6. Les prestacions sanitàries a què dóna dret cada modalitat d'assegurament, i també elrègim de finançament públic de les prestacions, es faran efectives a partir del moment en quès'acredite la concurrència dels requisits establits per a cada una.

7. A fi de garantir que l'accés a l'assistència sanitària pública es faça en condicions d'equitati igualtat efectiva, les persones no acreditades ni reconegudes en cap de les modalitatsd'assegurament poden subscriure un conveni d'assistència sanitària amb la Generalitat, ambels requisits, procediments, quotes i condicions que s'establisquen per mitjà d'un reglament dedesplegament.

Article 14. Finançament de les prestacions sanitàries a les persones incloses en elgrup 4. «Privades»

1. El cost de les prestacions sanitàries facilitades a les persones incloses en les modalitatsdel grup 4. «Privades», regulat en l'article 11 d'esta llei, a excepció de les específiques de salutpública que es determinen, se'ls ha de reclamar.

2. No obstant l'anterior, quan la persona interessada ho acredite amb documents, el cost dela prestació pot ser reclamat a un tercer que assumisca legalment o contractualment elpagament de l'import de les prestacions.

CAPÍTOL VI. Procediment de reconeixement i acreditació de drets

Article 15. Procediment d'acreditació de les modalitats d'assegurament1. El procediment d'acreditació del dret a les prestacions sanitàries i d'inclusió d'una persona

en una modalitat d'assegurament de les establides en esta llei s'inicia d'ofici o a instància depart.

2. El procediment per a l'acreditació del dret a les prestacions sanitàries es regularàreglamentàriament, i haurà d'ajustar-se al que disposa la legislació reguladora del procedimentadministratiu comú per a les administracions públiques. El termini màxim per a notificar laresolució serà el que s'establisca en la normativa de desenrotllament d'esta llei.

Article 16. Vigència temporal de l'acreditació en el SIP1. La inclusió d'una persona en qualsevol de les modalitats d'assegurament de les previstes

en esta llei i les prestacions a què dóna dret la modalitat es mantenen vigents fins que no esmodifiquen els requisits que han determinat eixa inclusió, sense perjuí del que disposa l'apartatsegüent.

2. Tindran vigència temporal les modalitats d'assegurament de l'article 8.1.b, 8.2.a i del'article 9.


83

3. La vigència de l'acreditació en el SIP de les persones incloses en el grup 3.«Desplaçades d'una altra comunitat autònoma o país», de l'article 10, depén de la duració del'estada i de la validesa del document que acredita el dret d'accés a les prestacions sanitàriesdel Sistema Nacional de Salut.

4. Els terminis de vigència d'acreditació, renovacions i pròrrogues, s'han de regular en elreglament que desplegue esta llei.

Article 17. Renovació de l'acreditació1. La renovació de l'acreditació requerix tindre els requisits establits per a cada modalitat,

presentar novament la documentació actualitzada i fer els tràmits que s'establisquen per a això.2. Les persones assegurades amb la modalitat de targeta solidària disposen d'un termini,

que s'ha de fixar en la normativa de desplegament, per a establir la residència en algunmunicipi de la Comunitat Valenciana i poder accedir a les prestacions sanitàries per un títoldistint. Quan s'haja superat este termini, no pot renovar-se l'acreditació per esta modalitat.

CAPÍTOL VII. Targeta Sanitària Individual (SIP) i document d'acreditació de la inclusió en elSIP

Article 18. Targeta Sanitària Individual SIP1. La Targeta Sanitària Individual SIP és el document administratiu emés per l'administració

Pública Valenciana que identifica i acredita el titular, i permet l'accés a les prestacions, en elsservicis sanitaris públics del Sistema Nacional de Salut.

La informació que conté la targeta s'extrau de les dades arreplegades pel Sistemad'Informació Poblacional de la conselleria de Sanitat.

2. S'expedix la Targeta Sanitària Individual SIP a les persones que figuren d'alta en elSistema d'Informació Poblacional i estan incloses en les modalitats d'asseguramentarreplegades en els articles 8 i 9 d'esta llei.

3. La targeta SIP és un document d'ús personal exclusiu del titular. Els centres i institucionssanitàries poden sol·licitar en tot moment l'exhibició d'un document oficial d'identitat, nacional oestranger, que acredite fefaentment que el portador de la targeta n'és el titular.

L'ús inadequat de la targeta SIP en comporta la retenció cautelar i la retirada, si és el cas.4. En el cas de disparitat de les dades, la informació que hi ha en el SIP preval sobre la que

aparega en la Targeta Sanitària Individual SIP, llevat que la persona interessada acredite elcontrari.

5. La Targeta Sanitària Individual SIP deixa de tindre validesa quan caduque el termini devigència, quan se n'emet una de nova per qualsevol circumstància, en el cas de disparitatrespecte al SIP, i en general quan no siga reflex fidel de la identificació o de la relacióespecífica d'assegurament del titular.

6. Les targetes sanitàries individuals emeses per la conselleria de Sanitat no modifiquenl'obligació dels titulars o de tercers d'assumir el cost de l'assistència sanitària proporcionada pelsistema sanitari públic de la Comunitat Valenciana.

Article 19. Targetes Sanitàries Individuals d'altres comunitats autònomes i altresdocuments acreditatius

1. A fi de reconéixer i d'acreditar en el SIP el dret d'accés a les prestacions sanitàries delSistema Nacional de Salut a la Comunitat Valenciana, són admesos els documents següents:

a) Les targetes sanitàries individuals emeses per altres administracions sanitàriesautonòmiques ajustades als requisits que establix el Reial Decret 183/2004, de 30 de gener.

b) Els documents expedits per les entitats gestores de la Seguretat Social que acrediten deldret a la prestació d'assistència sanitària de la Seguretat Social.

c) Els documents expedits per les mutualitats administratives gestores dels règims especialsde la Seguretat Social dels funcionaris civils de l'administració General de l'Estat, del personalde les Forces Armades i del personal de l'administració de Justícia, que acrediten el dret delsmutualistes a les prestacions sanitàries per part del sistema públic de salut.

d) La targeta sanitària europea i altres documents del dret a l'assistència sanitària de laSeguretat Social expedits d'acord amb els reglaments comunitaris o convenis bilateralssubscrits per l'Estat Espanyol en matèria de prestacions de la Seguretat Social.

2. L'Administració sanitària pública valenciana reconeix als titulars dels documents anteriorsel dret d'accés als centres i servicis sanitaris que integren el sistema sanitari públic valencià, en


84

els termes previstos per la legislació i amb subjecció als mateixos procediments i requisitsexigits per als usuaris residents a la Comunitat Valenciana.

Article 20. Document d'Inclusió en el SIP1. A fi de garantir l'accés correcte a les prestacions, facilitar la gestió del SIP i del conjunt de

sistemes d'informació corporatius de la conselleria de Sanitat, es crea el Document d'Inclusióen el SIP, que s'emet amb finalitats administratives, per a usar-lo exclusivament en el territoride la Comunitat Valenciana.

2. El Document d'Inclusió en el SIP s'entrega a les persones registrades d'alta en el SIP queno tinguen dret a rebre la Targeta Sanitària Individual.

3. El Document d'Inclusió en el SIP no concedix, per si mateix, el dret a prestacionssanitàries. Les persones a qui es faça entrega d'este document han de presentar-lo juntamentamb algun dels documents esmentats en l'article 19.

4. Mitjançant un reglament de desplegament s'ha de regular el procediment per a l'obtenciódel Document d'Inclusió en el SIP.

CAPÍTOL VIII. Confidencialitat de les dades del SIP

Article 21. La confidencialitat de les dades del Sistema d'Informació Poblacional (SIP)1. L'Administració Pública Valenciana gestiona i manté el Sistema d'Informació Poblacional

en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, adoptant les mesures de gestió i organització quesiguen necessàries i assegurant, en tots els casos, la confidencialitat, la integritat i ladisponibilitat de les dades, d'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, deProtecció de Dades de Caràcter Personal, i les normes que la despleguen.


PrimeraLa direcció general competent en la matèria ha d'elaborar un manual de procediment i

instruccions complementàries per a les unitats administratives amb competències en elprocediment d'identificació i acreditació dels ciutadans en el Sistema d'Informació Poblacional.

SegonaLa Generalitat pot subscriure convenis i altres acords d'assistència sanitària concreta o

temporal amb determinades entitats públiques o privades, amb l'objecte de cobrir l'assistènciasanitària per accident o malaltia comuna a determinats col·lectius de persones per motiusd'interés públic, humanitari, social o altres de ben justificats, tenint en compte que els principisd'igualtat i equitat han d'estar sempre garantitzats.


PrimeraL'accés a les prestacions sanitàries, quant a les modalitats afectades per esta llei, es fa amb

els procediments, els requisits i la duració establits per la normativa anterior fins aldesplegament normatiu d'esta llei.

SegonaLes targetes sanitàries ja emeses en el moment de l'entrada en vigor d'esta llei són vàlides

fins que caduquen.TerceraLes targetes sanitàries que tinguen les persones que, d'acord amb el que regula esta llei, no

hi tinguen dret, han de ser retirades i substituïdes, d'acord amb el que regula esta llei, pelDocument d'Inclusió en el SIP.

QuartaDurant un màxim de dos anys des de l'entrada en vigor d'esta llei, la conselleria de Sanitat

reconeixerà transitòriament les prestacions sanitàries a les persones que estiguen acreditadesen la modalitat d'assegurament regulada en l'article 8.1.b, amb les mateixes característiquesque les proporcionades pel règim general de la Seguretat Social als pensionistes.

Transcorregut el termini màxim de dos anys, les dites persones tindran l'assistència sanitàriaprevista en el Reial decret 1.088/99, de 8 de setembre, pel que s'estén la cobertura de


85

l'assistència sanitària de la Seguretat Social a les persones sense recursos econòmicssuficients.

Este termini s'establix per a facilitar la incorporació de les persones que estiguen en situacióde risc de pobresa i exclusió, a les ajudes socials a què poden tindre accés per a la continuaciódels tractaments farmacològics prescrits.


ÚnicaQueden derogades totes les normes del mateix rang o d'un rang inferior en el que

contradiguen o s'oposen al que disposa esta norma.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraS'autoritza el Consell per a dictar les normes reglamentàries necessàries per al

desplegament i l'aplicació d'esta llei.SegonaEsta llei entra en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat

Valenciana.



Decret 126/1999, de 16 de agost, del Govern Valencià, pel qual es crea elSistema d'Informació Poblacional de la Conselleria de Sanitat

86

5 § Decret 126/1999, de 16 de agost, del Govern Valencià, pel qual es creael Sistema d'Informació Poblacional de la Conselleria de Sanitat.

(DOCV núm. 3566 de 23.08.1999)

Amb l'objectiu de millorar la relació del ciutadà amb l'administració alhora que la planificaciói la gestió administrativa, la Generalitat Valenciana ha decidit la creació d'un sistemad'informació de la població assistida i la implantació de la targeta sanitària de la ComunitatValenciana.

Aquest Sistema d'Informació Poblacional de la Conselleria de Sanitat s'emmarca dins delPla Estratègic de Modernització de l'administració Valenciana (PEMAV), aprovat pel GovernValencià mitjançant l'Acord de 5 de febrer de 1996, i com un dels resultats obtinguts pel PlaEstratègic de Sistemes d'Informació Sanitària de la Comunitat Valenciana (PESISV).

Com que l'objectiu del PESISV és l'adequació de l'ús de les tecnologies de la informació alsobjectius operatius de la Conselleria de Sanitat, es fa necessària l'adopció de les mesuresnecessàries per a afrontar les noves exigències que comporta la creació del Sistemad'Informació Poblacional (SIP), així com també la renovació dels sistemes informàtics quedonen suport als fitxers esmentats. Tot això condueix a la creació d'un fitxer nou que manté lesdades dels anteriors i que, a més a més, n'incorpora d'altres, d'acord amb els contingutsinformatius necessaris a les noves exigències.

Per una altra banda, l'article 18 de la Llei Orgànica 5/1992, de 29 d'octubre, de Regulaciódel Tractament Automatitzat de les Dades de Caràcter Personal, estableix que els fitxersautomatitzats de les administracions públiques es crearan, modificaran i suprimiran mitjançantuna disposició de caràcter general publicada en el Boletín Oficial del Estado o el diari oficialcorresponent.

Recentment, el Decret 96/1998, de 6 de juliol, del Govern Valencià, pel qual es regulenl'organització de la funció informàtica, la utilització dels sistemes d'informació i el Registre deFitxers Informatitzats en l'àmbit de l'administració de la Generalitat Valenciana, determina, enels articles 10 i següents, el procediment d'inscripció en aquest últim dels fitxers informatitzatsde dades personals creades o gestionades pels diversos òrgans i entitats de l'administració dela Generalitat Valenciana, així com la potestat per a l'aprovació de la disposició de caràctergeneral creadora dels fitxers automatitzats, l'exercici de la qual recau en la conselleriacompetent per raó de la matèria.

Per tot això, a proposta del conseller de Sanitat i després de la deliberació del GovernValencià, en la reunió del dia 16 d'agost de 1999,

DECRETE

Article 1Per tal que el compliment de les competències conferides a la Conselleria de Sanitat es faça

d'una manera més eficaç i eficient, es crea el Sistema d'Informació Poblacional de laConselleria de Sanitat (SIP), com a registre administratiu que reuneix les dades d'identificació,localització, acreditació de prestacions sanitàries i de relació de tots els ciutadans valenciansamb els serveis de salut.

Article 2El SIP serà d'aplicació per a tots els ciutadans que tinguen, o adquirisquen, veïnatge

administratiu en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana.

Article 31. Com a document acreditatiu del dret a la protecció de la salut dels ciutadans residents a

la Comunitat Valenciana s'habilita la targeta sanitària.2. La targeta sanitària és l'element efectiu d'identificació de cada ciutadà i d'acreditació del

tipus de serveis i de prestacions sanitàries que legalment i individualment tinguen reconegudesa la Comunitat Valenciana, informació que s'incorpora de les dades processades pel Sistemad'Informació Poblacional de la Conselleria de Sanitat (SIP).

3. La targeta sanitària es lliurarà a tots els ciutadans inclosos en el SIP.


87

Article 4Correspondrà a la Conselleria de Sanitat la planificació, la implantació, la gestió continuada i

l'avaluació del SIP, també la determinació de les característiques i contingut de la targetasanitària.

Article 5El SIP creat i descrit en l'annex d'aquest decret es regirà per la Llei Orgànica 5/1992 i per

les normes que la despleguen. Per tant, el titular de l'òrgan administratiu responsable del fitxeradoptarà les mesures de gestió i organització que calguen per tal d'assegurar laconfidencialitat, la seguretat i la integritat de les dades, així com les mesures conduents a ferefectives les garanties, les obligacions i els drets que reconeix aqueixa llei.


PrimeraL'ús de la cartilla de la Seguretat Social continuarà vigent, per a l'assistència sanitària, fins

que s'acabe la implantació de la targeta sanitària a la Comunitat Valenciana.SegonaLa implantació de la targeta sanitària es farà de manera progressiva en els diferents àmbits

territorials, segons que determinarà la Conselleria de Sanitat.TerceraEls fitxers denominats: Targeta sanitària (G.28), Sistema d'Informació de Població Protegida

(G.47), Targeta sanitària (G.54), Assegurats d'Atenció Primària (G.55), Sistema d'Informació dePoblació Protegida (G.66), regulats per l'Ordre de 20 de juliol de 1994, de la Conselleriad'Administració Pública, continuaran en ús i seran actualitzats fins que el responsable del fitxerque es regula per aquest Decret informe favorablement sobre la seua adequació a les finalitatsi usos previstos, i la Direcció General per a la Modernització i Racionalització de l'administracióPública de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques emeta dictamen favorablerelatiu a la suficiència de les condicions tècniques del nou fitxer per tal de garantir els principisde la protecció de dades establits en el títol II de la Llei Orgànica 5/1992. Una vegada fetsaquests tràmits, es procedirà d'acord amb el que preveu l'article 18 de l'esmentada llei orgànicaper a la supressió dels fitxers esmentats anteriorment.


Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposen al que estableixaquest decret.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraEl conseller de Sanitat queda facultat per dictar les disposicions necessàries per al

desplegament i l'execució d'aquest decret.SegonaAquest decret vigirà l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat

Valenciana.

València, 16 d'agost de 1999.

El president de la Generalitat Valenciana,EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO

El conseller de Sanitat,JOSÉ EMILIO CERVERA CARDONA

ANNEX


88

a) Denominació del fitxer: Sistema d'Informació Poblacional de la Conselleria de Sanitat(SIP)

b) Finalitat i ús del fitxer: acreditar el dret a l'assistència sanitària prestada per la Conselleriade Sanitat, a través dels seus serveis de salut, mitjançant la distribució de targetes sanitàries.Substitució de la cartilla de la Seguretat Social com a document acreditatiu del dret. Facilitar lalliure elecció de metge. Ajudar al control del frau en la prestació de serveis. Millorar el controlde la despesa de farmàcia. Possibilitar la compensació per l'atenció sanitària dels no residentsa la Comunitat Valenciana. Coneixement epidemiològic de la població. Promoció de la salut.Prevenció de malalties. Estudis de salut pública.

c) Persones o col·lectius afectats: tota la població de dret de la Comunitat Valenciana.d) Procediment de recollida de les dades de caràcter personal:– Dades que figuren en els registres esmentats en la disposició transitòria.– Dades que figuren en els expedients personals dels afectats.– A través dels afectats mateixos.– Mitjançant transferència d'altres administracions públiques, o per subrogació en aquestes,

les dades subministrades pels seus òrgans competents.e) Estructura bàsica del fitxer automatitzat i tipus de dades de caràcter personal que hi estan

incloses:– Número de registre i dades d'identificació dels afectats.– Dades relatives a la localització dels afectats.– Dades relatives a l'acreditació de les prestacions sanitàries de cada afectat, en la seua

relació amb els serveis de salut.– Dades relatives al centre sanitari i metge assignat dels afectats.f) Cessions de dades de caràcter personal previstes:– Al Registre Central del SIP.– A les unitats d'afiliació i validació de la Conselleria de Sanitat.– Als centres de salut/consultoris que es determinen.– Als hospitals dependents de la Generalitat Valenciana.– Als serveis/unitats de la Conselleria de Sanitat i organismes dependents, en la mesura

necessària per a l'exercici de les seues competències.g) Òrgan de l'administració responsable del fitxer automatitzat: Secretaria General de la

Conselleria de Sanitat.h) Serveis o unitats davant els quals es puguen exercir els drets d'accés, rectificació i

cancel·lació:– Al Registre Central del SIP: accés, rectificació i cancel·lació de qualsevol dada referida en

l'apartat e) d'aquest annex.– A les unitats d'afiliació i validació de la Conselleria de Sanitat. Accés, rectificació i

cancel·lació de qualsevol dada referida en l'apartat e) del present annex.– Als centres de salut/consultoris que es determinen. Accés, rectificació i cancel·lació de

qualsevol dada referida en l'apartat e del present annex.– A les unitats d'avaluació i control assistencial de la Conselleria de Sanitat. Accés,

rectificació i cancel·lació de qualsevol dada referida en l'apartat e) del present annex.– Als hospitals dependents de la Generalitat Valenciana. Accés i rectificació de les dades

d'identificació i localització dels afectats.

Decret 37/2006, de 24 de març, del Consell de la Generalitat,pel qual es regula la lliure elecció de facultatiu i centre…

89

6 § Decret 37/2006, de 24 de març, del Consell de la Generalitat, pel quales regula la lliure elecció de facultatiu i centre, en l'àmbit de la SanitatPública de la Comunitat Valenciana.

(DOGV núm. 5228 de 28.03.2006)

L'article 43 de la Constitució Espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut.L'article 10 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, atribuïx als ciutadans el dret

a triar metge.S'aprova este decret fent ús de la competència que s'atribuïx a la Generalitat de

desplegament i execució de la legislació bàsica de l'Estat sobre sanitat interior, de conformitatamb el que disposa l'article 38.1 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovatper la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol.

L'article 3 de la Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació alPacient, recull el dret de tots els pacients de la Comunitat Valenciana a triar metge/pediatre icentre, així com facultatiu especialista dins de les possibilitats organitzatives del SistemaSanitari Públic Valencià.

La promulgació de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària dela Comunitat Valenciana, organitza l'atenció sanitària al voltant del ciutadà i el convertix en l'eixdel sistema sanitari, i estimula la competència, autèntica motivació en la millora de la qualitat.

La Generalitat, conscient de la necessitat que els ciutadans tinguen una major participacióen la presa de decisions sobre la seua salut, aprova este decret, que té com a finalitat eldesplegament de l'apartat 11 de l'article 3, de l'esmentada Llei 1/2003 que establix, entre elsdrets dels ciutadans, el de la lliure elecció de metge i centre.

D'acord amb el que disposen els articles 22.e) i 49 de la Llei de Govern Valencià, a propostadel conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valencianai amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 24 de març de2006,

DECRETE

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicacióEste decret té com a objecte regular la lliure elecció de facultatiu i centre en l'àmbit de la

Sanitat Pública Valenciana.

Article 2. Beneficiaris1. Pot exercir el dret a la lliure elecció de facultatiu i centre tot ciutadà que estiga donat d'alta

en el Sistema d'Informació Poblacional (SIP) i tinga, o puga tindre, assignat facultatiu i centre.2. La sol·licitud de canvi de facultatiu o centre l'ha d'efectuar el representant legal designat

en els supòsits següents:a) Que l'interessat siga menor d'edat no emancipat.b) Que l'interessat estiga incapacitat legalment, llevat que estiguera autoritzat el propi

interessat per a exercir este dret en la resolució d'incapacitació.

Article 3. Assignació de centre, metge general i pediatre1. La Conselleria de Sanitat assigna centre i facultatiu d'acord amb les dades obtingudes en

el Sistema d'Informació Poblacional (SIP), creat pel Decret 126/1999, de 16 d'agost, del Consellde la Generalitat.

2. A tot ciutadà inclòs en el Sistema d'Informació Poblacional (SIP) se li adjudica una targetasanitària i, si té acreditat el dret, se li assigna el centre i metge general o pediatre que licorrespon en funció del domicili padronal.

Article 4. Assignació de facultatiu especialista, hospital i/o centre d'assistènciaambulatòria

1. Els responsables de l'hospital i/o de l'assistència ambulatòria han de designar elsfacultatius especialistes que atenguen les consultes que es generen des del centre de salut i/oconsultori auxiliar.


90

2. Tots els centres de salut compresos en les zones bàsiques de salut han de disposar,almenys, d'un hospital de referència, tant per a l'assistència d'urgència com per a l'assistènciaprogramada que necessiten.

3. El pacient, després d'una informació adequada, pot triar especialista entre els que licorresponen per zona d'adscripció, des del mateix moment en què se li done la cita en el centrede salut i/o consultori auxiliar.

Article 5. Procediment per a la lliure elecció de metge general, pediatre o centresanitari

1. Els ciutadans als quals se'ls reconeix este dret d'acord amb el que preveu l'article 3 delpresent decret, poden sol·licitar que se'ls assigne un altre metge general, pediatre i/o centresanitari, entre els existents en el departament de salut a què pertanyen els actuals. En elscasos en què la petició de canvi siga fora de la zona de salut, és necessària la conformitatd'acceptació del centre triat.

2. La sol·licitud de lliure elecció s'ha de dirigir al coordinador del centre corresponent i potpresentar-se en el Servici d'Atenció i Informació al Pacient (SAIP) del propi centre, en laConselleria de Sanitat, en qualsevol dels registres a què es referix l'article 38.4 de la Llei30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i delProcediment Administratiu Comú, o per qualsevol altre procediment que en el seu dia pugaestablir normativament la Conselleria de Sanitat.

3. El formulari de sol·licitud per a la lliure elecció és el que figura com a annex I d'estedecret.

4. Els Servicis d'Atenció i Informació al Pacient (SAIP) tenen a disposició dels usuaris lainformació sobre els metges generals i pediatres existents en el centre objecte d'elecció, aixícom els seus horaris de consulta.

Article 6. Tramitació de la sol·licitud1. El coordinador del centre de salut objecte d'elecció, d'acord amb les instruccions del seu

òrgan directiu, ha de resoldre la sol·licitud en un termini màxim d'un mes a comptar de la dataen què la sol·licitud haja tingut entrada en el registre de l'òrgan competent per a la tramitació.

2. En els supòsits de resolució estimatòria, s'han d'actualitzar en el Sistema d'InformacióPoblacional (SIP) les dades referents a la nova assignació de facultatiu i/o centre.

3. En els casos en què transcórrega un mes des de la data en què la sol·licitud haja tingutentrada en el registre de l'òrgan competent per a la tramitació, sense que s'hi haja dictat unaresolució expressa, esta s'entén estimada.

Article 7. Procediment per a la lliure elecció de facultatiu especialista1. Amb caràcter general, el dret a la lliure elecció de facultatiu especialista i/o de centre pot

ser exercit pels pacients que hi tenen el dret reconegut i que, a juí del metge responsable de laseua assistència, necessiten ser atesos per un facultatiu especialista.

2. La lliure elecció de facultatiu especialista s'ha de fer dins del departament de salut quetinga assignat l'interessat en la targeta sanitària. Excepcionalment, i per causes assistencialsjustificades, pot fer-se en un altre departament de salut.

3. Les especialitats en què el pacient pot exercir el dret d'elecció són les següents:• Cardiologia.

• Cirurgia General i de l'aparell Digestiu.• Dermatologia Medicoquirúrgica i Venereologia.• Aparell Digestiu.• Endocrinologia i Nutrició.• Pneumologia.• Neurologia.• Obstetrícia i Ginecologia.• Oftalmologia.• Otorinolaringologia.• Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica.• Urologia.4. Les proves diagnòstiques sol·licitades per l'especialista s'han de fer en els servicis que

l'especialista tinga assignats.


91

Article 8. Tramitació de la sol·licitud de facultatiu especialista1. Els ciutadans beneficiaris d'este dret segons que establix l'article 3 del present decret,

poden presentar la sol·licitud de lliure elecció de facultatiu especialista, dirigida al coordinadordel centre seleccionat, en els Servicis d'Atenció i Informació al Pacient (SAIP) del centreobjecte de selecció, en la Conselleria de Sanitat, en qualsevol dels registres a què es referixl'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les AdministracionsPúbliques i del Procediment Administratiu Comú, o per qualsevol altre procediment que en elseu dia puga establir normativament la Conselleria de Sanitat. El formulari de sol·licitud és elque figura com a annex II d'este decret.

2. Els Servicis d'Atenció i Informació al Pacient (SAIP) dels centres de salut i/o consultorisauxiliars disposen d'informació referida als facultatius especialistes objecte d'elecció, horaris deconsulta i temps d'espera.

3. La sol·licitud de lliure elecció de facultatiu especialista l'ha de resoldre l'òrgan directiucompetent de l'hospital o centre d'assistència ambulatòria objecte d'elecció, en un terminimàxim d'un mes des de la data en què la sol·licitud haja tingut entrada en el registre de l'òrgancompetent per a la tramitació.

4. La sol·licitud s'entén estimada si transcorre un mes des de la data en què va entrar en elregistre de l'òrgan competent i no s'hi ha dictat una resolució expressa.

5. Com a norma general, el canvi realitzat es fa per a un procés patològic i es manté duranttot el procés que es tracte i, en cas de processos de llarga duració, per un període mínim dedotze mesos, llevat que la direcció del centre, si existiren causes que ho justifiquen, autoritzarael canvi d'especialista abans del termini establit.

Article 9. Causes de denegació i limitacions a la lliure elecció de facultatiu1. Amb vista a una millor qualitat assistencial, els òrgans directius del corresponent

departament de salut, mitjançant una resolució que n'expresse els motius, poden denegar lalliure elecció efectuada quan no hi concórreguen els supòsits previstos en este decret.

2. El facultatiu, tant si és metge general com especialista, pot rebutjar, de conformitat amb elmodel que figura com annex III, l'adscripció d'un nou pacient, o la continuïtat assistencial d'unpacient ja atés per ell, per raons de salvaguarda de la bona relació metge-pacient o per raonsd'ètica professional. Este rebuig ha de ser justificat per la Inspecció dels Servicis Sanitaris per aser efectiu.

3. No és possible l'elecció simultània de diversos especialistes o hospitals per al mateixprocés patològic per part d'un pacient, excepte en els casos que preveja la normativa.

4. A fi de garantir la correcta organització dels servicis, no pot exercir-se el dret a la lliureelecció fins que hagen transcorregut sis mesos des de l'elecció anterior, excepte en el quepreveu l'apartat 6 d'este article.

5. Contra la resolució que denega el canvi, tant de metge general com d'especialista, es potinterposar un recurs d'alçada en el termini d'un mes si l'acte fóra exprés i, si no ho fóra, en eltermini de tres mesos, comptadors des de l'endemà del dia en què es produïsquen els efectesdel silenci administratiu, davant de l'òrgan superior que el va dictar, d'acord amb el queestablixen els articles 114 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídicde les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

6. Els pacients als quals se'ls haja fet un canvi de metge o centre per raons organitzativespoden sol·licitar ser atesos pel facultatiu o el centre que anteriorment van tindre assignat, unavegada transcorreguts tres mesos des del canvi efectuat. Es farà el canvi de metge o centrequan la sol·licitud siga estimada per l'autoritat sanitària competent.


Queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d'un rang inferior s'oposenal que establix este decret.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraEs faculta el conseller de Sanitat per a l'adopció de totes les mesures que siguen

necessàries per a desplegar i executar el que disposa este decret.Segona


92

Este decret entrarà en vigor a partir dels sis mesos des del dia de la publicació en el DiariOficial de la Generalitat Valenciana.

Valencia, 24 de març de 2006


El conseller de Sanitat,VICENTE RAMBLA MOMPLET


93

ANNEX I. Sol.licitud de canvi de metge general / centre

1. DADES DE LA PERSONA SOL.LICITANTNom i cognoms.................................Adreça..............................Telèfon....Localitat..............................CP......Núm. targeta SIP.................2. ASSIGNACIÓ ACTUALCentre sanitari...................................Facultatiu assignat actualment..........................3. ASSIGNACIÓ SOL·LICITADACentre.........................................Facultatiu......................................DataFirma del sol·licitantDIRIGIT AL COORDINADOR DEL CENTRE QUE SE SOL·LICITA.

ANNEX II. Sol.licitud de canvi de facultatiu especialista

1. DADES DEL SOL·LICITANTNom i cognoms ..................................Adreça ..............................Telèfon.....Localitat..............................CP.......Núm. de targeta SIP.................2. ASSIGNACIÓ ACTUALCentre sanitari...................................Facultatiu assignat actualment..........................3. ASSIGNACIÓ SOL.LICITADACentre.........................................Facultatiu que se sol·licita.............................DataFirma del sol·licitantDIRIGIT AL COORDINADOR DEL CENTRE QUE SE SOL·LICITA.

ANNEX III. Anul.lació d'assignació de metge general / facultatiu especialista

CENTRE SANITARI...............................Sr./ Sra. ......................................Facultatiu amb la clau mèdica.........................Havent estat informat de l'assignació a la meua clau mèdica de:Sr./Sra. .......................................amb núm. de targeta SIP.............SOL.LICITA:L'anul·lació de l'assignació realitzada pels motius següents:...................................................................................................................................d............. de.....Firma el metge ......................................DIRIGIT AL COORDINADOR/DIRECTOR DEL CENTRES'acceptaNo s'acceptaCOORDINADOR/DIRECTOR DEL CENTREVISTIPLAU INSPECCIÓ.......................

Decret 86/2009, de 19 de juny, que regula el dret a la segona opinió mèdica en l'àmbit del Sistema Sanitari Públic Valencià

94

7 § Decret 86/2009, de 19 de juny, que regula el dret a la segona opiniómèdica en l'àmbit del Sistema Sanitari Públic Valencià.

(DOCV núm. 6041 de 23.06.2009)

La Constitució Espanyola, en els articles 41 i 43, reconeix als ciutadans el dret a la proteccióde la salut i un règim públic de Seguretat Social que garantisca l'assistència i prestacionssocials suficients.

En l'àmbit de la Comunitat Valenciana, l'Estatut d'Autonomia, aprovat per la Llei Orgànica5/1982, d'1 de juliol, modificat per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, en l'article 54 conferix ala Generalitat el desplegament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat en matèriade sanitat interior.

Fent ús d'eixa competència, es va aprovar la Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat,de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana, que, en l'article 16, reconeix a totsels pacients de la Comunitat Valenciana el dret a una segona opinió mèdica dins del SistemaSanitari Públic, quan les circumstàncies de la seua malaltia els exigisquen prendre una decisiódifícil.

La Generalitat pretén garantir amb l'aprovació d'este decret que tots els pacients de laComunitat Valenciana tinguen l'oportunitat de participar de manera activa en les decisionsreferents a la seua salut.

Han transcorregut dos anys des de l'entrada en vigor del Decret 12/2007, de 26 de gener,del Consell, que regula el dret a la segona opinió mèdica en l'àmbit del Sistema Sanitari PúblicValencià, i una vegada valorada la implantació d'este dret, a fi d'aportar criteris que redundenen una millor prestació assistencial als pacients de la Comunitat Valenciana, seguint un procésde millora contínua de l'assistència sanitària, s'establix la necessitat d'una nova regulació que,per bé dels pacients, siga més eficaç que l'actual.

Per tot això, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiude la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 19 dejuny de 2009,

DECRETE

Article 1. ObjecteEste decret té com a objecte regular l'exercici del dret a una segona opinió mèdica dins del

Sistema Sanitari Públic Valencià.

Article 2. DefinicióS'entén per segona opinió mèdica un informe nou de diagnòstic o tractament emés per un

altre equip facultatiu del Sistema Sanitari Públic Valencià, a sol·licitud del pacient o d'altressubjectes legitimats, quan es done algun dels casos previstos en l'article 5.

Article 3. Àmbit d'aplicacióL'àmbit d'aplicació del dret a la segona opinió mèdica és el Sistema Sanitari Públic Valencià.

Article 4. Subjectes del dret1. El titular del dret a sol·licitar una segona opinió mèdica és el pacient, o el representant

legal del menor no emancipat o de l'incapacitat legalment, que estiga inclòs en el SistemaPúblic Sanitari Valencià.

2. Pot també sol·licitar la segona opinió mèdica qualsevol persona designada o autoritzadaexpressament pel pacient.

3. El dret a sol·licitar la segona opinió mèdica es pot exercir per substitució quan el pacientno siga capaç de prendre decisions, a criteri del metge responsable de la seua assistència, o elseu estat físic o psíquic no li permeta fer-se càrrec de la situació. Si el pacient no térepresentant legal, la sol·licitud pot presentar-la una persona vinculada a ell per raons familiarso de fet.

Article 5. Criteris de valoració


95

Es pot exercir el dret a la segona opinió mèdica en el Sistema Sanitari Públic Valencià quanes done algun dels casos següents:

1. Confirmació diagnòstica d'una malaltia degenerativa progressiva sense tractament curatiudel sistema nerviós central.

2. Confirmació diagnòstica d'una malaltia neoplàstica maligna, excepte els càncers de pellque no siguen el melanoma.

3. Confirmació diagnòstica d'una malaltia inflamatòria intestinal quan el tractament sigaimmunosupressor o quirúrgic.

4. Confirmació d'alternatives terapèutiques de neoplàsia maligna, excepte de càncers depell que no siguen el melanoma, tant a l'inici com a la recidiva o quan aparega metàstasi.

5. Proposta terapèutica per a la malaltia coronària avançada d'angioplàstia múltiple osimple, front a cirurgia cardíaca coronària convencional.

6. Proposta de cirurgia coronària convencional en situació de risc, amb circulacióextracorpòria o sense, front a revascularització transmiocàrdica amb làser, neoangiogènesi otrasplantament.

7. En cardiopatia congènita amb indicació de tancament o ampliació d'un defecte congènitper la tècnica de cardiologia intervencionista front a cirurgia convencional.

8. Confirmació diagnòstica de tumoració del sistema nerviós central.9. Proposta de tractament quirúrgic en escoliosi de grau major, idiopàtica o no idiopàtica.10. Confirmació diagnòstica d'una malaltia rara, entesa com la malaltia amb perill de mort o

d'invalidesa crònica, incloses les d'origen genètic, que tinguen una prevalença de menys decinc casos per cada deu mil habitants.

11. Carcinoma broncogènic. Criteris de ressecabilitat i tractament combinat.12. Maneig del vessament pleural maligne.13. Diagnòstic del vessament pleural d'origen no aclarit.14. Asma de difícil control (asma rebel a tot tipus de tractament en què calga introduir

tractaments especials amb anti-IgE, monoclonals, etc.).15. Tuberculosi multiresistent o de tractament o control difícil.16. Fibrosi pulmonar idiopàtica: decisions de tractaments especials o decisió de

trasplantament.17. Algunes malalties rares o "òrfenes" (limfangioleiomatosi, síndrome de discinèsia ciliar

primària).18. Malaltia pulmonar obstructiva crònica evolucionada en pacients jóvens: decisió de

trasplantament pulmonar.19. Síndrome d'apnea del son: decisió de tractament alternatiu a pressió positiva contínua

en la via aèria (CPAP), cirurgia, sobretot maxil·lofacial.

Article 6. Procediment de sol·licitud1. La sol·licitud de la segona opinió mèdica la fa per escrit qualsevol dels subjectes

enumerats en l'article 4 d'este decret. Si la persona que exercix el dret és diferent del pacient,ha d'aportar el document que acredita la seua legitimació per a fer-ho. Si el Servici d'Atenció iInformació al Pacient (SAIP) comprova que este document no s'aporta, l'ha de sol·licitar en untermini màxim de tres dies, i la persona que fa la sol·licitud l'ha d'aportar en el termini màxim dedeu dies, d'acord amb l'article 71 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques idel Procediment Administratiu Comú. En qualsevol moment ha de quedar garantida laconfidencialitat de les dades personals i clíniques del pacient.

2. La sol·licitud de segona opinió mèdica només es pot fer una vegada per cada procésassistencial.

3. La sol·licitud s'ha de presentar en el SAIP de l'hospital on s'ha fet el diagnòstic.4. El Servici d'Atenció i Informació al Pacient ha d'informar la persona que fa la sol·licitud

sobre els Servicis de Segona Opinió que l'Agència Valenciana de Salut ha nomenat per a cadapatologia, a fi que opte pel que crega més convenient.

Article 7. Tramitació1. Els Servicis d'Atenció i Informació al Pacient, a la vista de la sol·licitud, han de comprovar

que el sol·licitant reunix els requisits i aporta la documentació prevista en la normareglamentària que desplega el dret a la segona opinió mèdica. En este cas, admet la sol·licitud.

2. Admesa a tràmit la sol·licitud, correspon al director de l'hospital en què s'ha fet eldiagnòstic considerar si està dins dels criteris de valoració que allista l'article 5 d'este decret. Si


96

no hi està, ha de comunicar al sol·licitant, en el termini màxim d'una setmana, la desestimacióde la sol·licitud.

3. En el cas que siga estimada, correspon a la direcció de l'hospital reunir les provesdiagnòstiques que han sustentat el diagnòstic i enviar-les al director de l'hospital en què s'hajade fer la segona opinió, el qual les ha de posar a disposició del Servici de Segona Opiniódesignat.

4. En el cas que el servici que haja d'emetre la segona opinió aprecie diferènciessubstancials amb el primer diagnòstic donat al pacient, i a fi d'evitar-li més incertesa, had'estudiar, utilitzant els millors mitjans disponibles que eviten el desplaçament delsprofessionals (com ara la videoconferència), el diagnòstic o la proposta de tractament, i had'emetre un informe consensuat entre els dos equips mèdics.

5. L'informe de segona opinió s'ha d'enviar a la persona sol·licitant en el termini màxim d'unmes a partir de la data del registre d'entrada en el SAIP de la sol·licitud. Se n'ha d'enviar alSAIP una còpia, perquè tanque l'expedient.

6. En els supòsits en què el Servici de Segona Opinió valore la informació rebuda i lescircumstàncies derivades del procés assistencial o sobreafegides i considere convenient que esfaça una prova diagnòstica no feta encara o bé explorar directament el pacient, l'AgènciaValenciana de Salut ha d'assumir els costos que puga comportar açò per al pacient, a càrrecdel pressupost de l'hospital que sol·licita i fa la prova o exploració.

7. Rebut l'informe de segona opinió, el pacient pot optar per seguir el seu procésassistencial amb el primer equip, que va fer el primer diagnòstic, o amb el que fa l'informe desegona opinió. Si ambdós protocols són coincidents, el pacient ha d'assumir els costos dedesplaçaments en el cas que trie la segona opció.

8. Contra la resolució expressa desestimatòria de la petició d'una segona opinió mèdica,acte que no esgota la via administrativa, pot interposar-se un recurs d'alçada en el terminimàxim d'un mes, davant de l'òrgan superior del que la dicta, açò és, la Direcció Generald'Assistència Sanitària, d'acord amb el que establixen els articles 114 i següents de la Llei deRègim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 8. Servicis de Segona Opinió1. L'Agència Valenciana de Salut nomenarà equips de metges experts prestigiosos entre els

professionals del Sistema Sanitari Públic Valencià.2. Estos equips de metges experts els han de proposar les societats científiques

corresponents a les patologies afectades, d'acord amb el Consell Autonòmic de Col·legis deMetges, i els ha de nomenar el director de l'Agència Valenciana de Salut, que pot designar-nequalsevol altre que considere convenient.

3. Cada un dels professionals que formen part d'un Servici de Segona Opinió ha de rebre, siho sol·licita, la certificació que hi pertany, avalada pel director de l'Agència Valenciana de Salut.


Única. Sol·licituds anteriorsLes sol·licituds presentades abans de l'entrada en vigor d'este decret es regixen per la

normativa vigent en la data de la presentació.


Única. Derogació normativaQueda derogat el Decret 12/2007, de 26 de gener, del Consell, que regula el dret a la

segona opinió mèdica en l'àmbit del Sistema Sanitari Públic Valencià. Així mateix, quedenderogades les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que establix elpresent decret.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitaciò reglamentàriaEs faculta el conseller competent en matèria de sanitat perquè, en l'àmbit de la seua

competència, dicte les disposicions i adopte totes les mesures que exigisquen el desplegamenti l'aplicació del que disposa este decret.


97

Segona. Entrada en vigorEste decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat

Valenciana.



El conseller de Sanitat,MANUEL CERVERA TAULET

Decret 98/2009, de 17 de juliol, del Consell, pel qual aprova laCartera de Servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana

98

8 § Decret 98/2009, de 17 de juliol, del Consell, pel qual aprova la Carterade Servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana.

(DOCV núm. 6061 de 21.07.2009)

PREÀMBUL

La cerca de la qualitat i l'excel·lència en la prestació dels servicis públics sanitaris és unaxioma de les polítiques públiques definides i implementades per la Generalitat. La informació icomunicació al ciutadà dels servicis sanitaris prestats pels distints òrgans i entitats constituïx unelement clau en este procés de cerca d'excel·lència. En este context, les carteres de servicisexercixen un paper fonamental com a element vehicular que definix les característiques delservici prestat i en transmet la informació rellevant als ciutadans.

En l'àmbit estatal, la Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacionalde Salut, i la normativa que la desplega determinen que les prestacions sanitàries del catàlegde prestacions del Sistema Nacional de Salut s'han de fer efectives per mitjà de la cartera deservicis comuns, de la qual formen part, en l'àmbit de la salut pública, els servicis comuns desalut pública i els programes de salut pública integrats en els servicis comuns d'atencióprimària.

Per la seua banda, la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de laComunitat Valenciana, incorpora este plantejament a l'àmbit de les polítiques de salut pública.El títol II crea la Cartera de Servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana, en definix lescaracterístiques bàsiques i n'establix les línies estratègiques.

Este decret constituïx el desplegament reglamentari d'estes previsions. Des d'un punt devista orgànic, l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública, d'ara en avant EVASP, exercixun paper fonamental com a coordinadora de les actuacions dutes a terme per les diferentsunitats, òrgans i administracions en l'exercici de les funcions respectives en el camp de la salutpública. Funcionalment, la cartera de servicis es configura com un instrument dinàmicd'actualització senzilla la conformació del qual i la prestació dels servicis que inclou se sustentaen els principis enumerats en l'article 4 d'este decret.

Esta qualitat en la prestació dels servicis de salut pública que arreplega la cartera s'ha degarantir amb una avaluació contínua i descentralitzada, territorialment i funcionalment.L'avaluació s'ha d'articular sobre un sistema d'indicadors que permeta contrastar l'evolució delsestàndards de qualitat.

El decret conté nou articles, una disposició addicional, una disposició transitòria, dosdisposicions finals i un annex en què s'inclouen els servicis que conformen la Cartera deServicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. La disposició addicional té com a objectegarantir el dinamisme en la configuració de la cartera, els servicis de la qual apareixen allistatsen l'annex que s'incorpora al decret; per tant, i modificada la cartera, s'habilita l'actualització del'annex mitjançant una resolució per a això del director executiu o directora executiva del'EVASP. Per la seua banda, la disposició transitòria preveu l'exercici temporal de les funcionsatribuïdes a este organisme per part de la direcció general competent en salut pública fins a laposada en funcionament efectiva de l'entitat.

Per tot això, fent ús de les competències que té la Generalitat en matèria de sanitat, d'acordamb el que disposa l'article 54 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, endesplegament de les previsions que conté el títol II de la Llei 4/2005, de 17 de juny, de laGeneralitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que disposen elsarticles 28.e) i 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb elConsell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i després de la deliberació del Consell, enla reunió del dia 17 de juliol de 2009,

DECRETE

Article 1. Objecte1. L'objecte d'este decret és la regulació de la Cartera de Servicis de Salut Pública de la

Comunitat Valenciana, d'ara en avant la cartera, com a desplegament de les previsions que


99

conté la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la ComunitatValenciana.

2. Pel que fa a este decret, es definix com a cartera el conjunt de tècniques, tecnologies oprocediments per mitjà dels quals es fan efectives les prestacions de salut pública a què té drettota la població de la Comunitat Valenciana.

Article 2. ObjectiusEls objectius de la Cartera són els següents:1. Informar els ciutadans de la Comunitat Valenciana de les prestacions oferides en matèria

de salut pública.2. Garantir la prestació d'uns servicis de qualitat que s'adapten a les necessitats dinàmiques

de la població en matèria de salut pública.3. Establir unes línies d'actuació coherents amb els objectius i l'estratègia de la Conselleria

de Sanitat en matèria de salut pública, plasmats en la Llei 4/2005, de 17 de juny, de laGeneralitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana.

4. Orientar els recursos humans i econòmics de la Conselleria de Sanitat en matèria de salutpública cap a la consecució d'estos objectius.

5. Establir les bases que permeten, amb la coordinació de l'EVASP, una actuació eficaç detots els òrgans administratius i les entitats que intervenen en la prestació de servicis de salutpública a la Comunitat Valenciana.

Article 3. Competències1. La prestació dels servicis de la cartera l'exercixen l'EVASP i els organismes públics

adscrits a esta entitat, les estructures d'atenció sanitària de l'Agència Valenciana de Salut queexecuten els programes de salut pública inclosos en la cartera de servicis d'atenció primària iels òrgans administratius o entitats que participen, en règim de coordinació o col·laboració, enla prestació d'estos servicis.

2. La descripció detallada dels servicis que integren la cartera ha de contindre la referènciaexplícita dels òrgans o entitats que participen en la prestació de cada servici i s'ha d'incloure enl'edició oficial que n'elabore l'EVASP.

3. L'EVASP ha de coordinar l'activitat de tots estos òrgans i entitats en exercir estesfuncions. Per a això, en el marc de les directrius, plans i programes d'actuació en salut pública,pot dictar instruccions o circulars de règim intern i subscriure convenis de col·laboració permillorar i fer més eficaç la prestació dels servicis que integren la cartera.

Article 4. Principis informadorsLa conformació i la prestació dels servicis de la cartera es fan d'acord amb els principis de:1. Igualtat i universalitat.2. Atenció especialitzada als grups socials més vulnerables.3. Accessibilitat.4. Naturalesa integral dels servicis que la componen.5. Participació.6. Actualització dinàmica.7. Anàlisi prèvia de l'eficiència i de l'impacte econòmic i organitzatiu de les prestacions que

s'inclouen en la cartera.8. Seguretat, eficàcia, eficiència, efectivitat i utilitat de les tècniques, tecnologies i

procediments utilitzats.9. Avaluació contínua.

Article 5. Beneficiaris1. Totes les persones, espanyoles i estrangeres, que residisquen o es troben a la Comunitat

Valenciana són beneficiàries de les prestacions que integren la cartera en règim d'igualtatefectiva.

2. L'import de les prestacions que constituïxen la cartera de servicis de salut públicafacilitades directament a les persones seran reclamades als tercers obligats al pagament i alsusuaris sense dret a l'assistència sanitària, d'acord amb el que disposen la Llei 6/2008, de 2 dejuny, de la Generalitat, d'Assegurament Sanitari del Sistema Sanitari Públic de la ComunitatValenciana, i la resta de normativa.


100

Article 6. Contingut1. Els servicis que s'integren en la cartera apareixen allistats en l'annex que incorpora este

decret, agrupats d'acord amb les línies estratègiques següents:a) Promoció i educació per a la salut.b) Prevenció de la malaltia.c) Seguretat alimentària.d) Salut laboral.e) Sanitat ambiental.f) Informació en salut pública.g) Vigilància en salut pública.h) Laboratoris de salut pública.i) Investigació.j) Formació.2. Les prestacions que integren la cartera estan constituïdes per un contingut mínim o bàsic,

representat pels servicis comuns de salut pública i pels programes de salut pública integrats enels servicis comuns d'atenció primària, inclosos en la cartera de servicis comuns del SistemaNacional de Salut, i un contingut addicional, representat pels servicis complementaris oferitsper la Generalitat, la prestació dels quals la duen a terme l'EVASP i els altres òrgans i entitatsresponsables de la prestació del servici de què es tracte, d'acord amb el que disposa l'edicióoficial de la cartera.

3. El contingut íntegre de la cartera s'ha d'incloure en l'edició oficial que n'ha d'elaborarl'EVASP. Esta edició oficial ha de contindre la descripció detallada del servici de què es tracte, itambé la identificació precisa de les estructures sanitàries o socials responsables de prestar-lo.

Article 7. Actualització de la cartera1. L'actualització del contingut bàsic o mínim de la cartera de servicis comuns de salut

pública o de la cartera de servicis comuns d'atenció primària del Sistema Nacional de Salut enel que puga afectar servicis inclosos en la Cartera de Servicis de Salut Pública de la ComunitatValenciana, implica, al seu torn, la modificació d'esta.

2. En el supòsit de servicis complementaris oferits per la Generalitat, el Consell de Governde l'EVASP, sobre una proposta del director executiu o directora executiva elaborada de comúacord amb els òrgans i entitats responsables de la prestació del servici de què es tracte, potmodificar, incorporar nous servicis o, si és el cas, suprimir-ne algun dels que hi ha inclosos enla cartera, una vegada justificada la necessitat o oportunitat de fer-ho o dur-ho a terme.

Article 8. Avaluació de la cartera1. L'EVASP ha d'avaluar la qualitat de la prestació dels servicis inclosos en la cartera, amb

la base d'un sistema d'indicadors fundat en paràmetres objectius.2. Esta avaluació s'ha de fer de forma contínua i descentralitzada, segons els programes

que integren la cartera i els departaments en què s'organitzen els servicis de salut pública de laGeneralitat.

Article 9. Servicis d'informació de la cartera1. Les persones que reben les prestacions que s'inclouen en la cartera tinen dret a rebre

una informació suficient i adequada sobre les estructures sanitàries o socials que hagen deportar-les a cap, i també la forma d'accedir-hi. Per a això, l'EVASP ha d'adoptar les mesuresnecessàries per a posar a disposició del públic el contingut íntegre de la cartera que aprovaeste decret.

2. Els centres integrats en l'EVASP en què es presten servicis d'atenció al públic han detindre disponible un exemplar actualitzat de l'edició oficial de la cartera per a tots els ciutadansque desitgen consultar-la.

3. L'EVASP ha d'identificar, d'acord amb el que disposa la Llei 11/2007, de 22 de juny,d'Accés Electrònic dels Ciutadans als Servicis Públics, la seu electrònica a través de la qual elsciutadans poden accedir al contingut complet i actualitzat de la cartera.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Actualització de l'annex


101

Una vegada modificada la cartera d'acord amb el procediment establit en l'article 7 d'estedecret, l'actualització de l'annex s'ha de fer mitjançant una resolució del director executiu o ladirectora executiva de l'EVASP.


Única. Exercici de funcions de la direcció general competent en salut públicaLes funcions que este decret assigna a l'EVASP les ha d'exercir la direcció general

competent en matèria de salut pública fins que no s'aproven els estatuts de l'EVASP i es poseefectivament en funcionament.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació reglamentàriaEs faculta el conseller competent en sanitat per a dictar totes les disposicions que siguen

necessàries per a garantir el desplegament correcte i l'execució d'este decret.Segona. Entrada en vigorEste decret entra en vigor als tres mesos de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat

Valenciana.

València, 17 de juliol de 2009


El conseller de Sanitat,MANUEL CERVERA TAULET


102

ANNEX. Cartera de Servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana

1. Promoció i educació per a la salut.1.1. Promoció d'estils de vida saludables: promoció d'una alimentació saludable.1.2. Promoció d'estils de vida saludables: promoció de l'activitat física.1.3. Promoció d'estils de vida saludables: control del tabaquisme.1.4. Promoció d'estils de vida saludables: promoció de la salut sexual i reproductiva.1.5. Educació per a la salut en l'escola.1.6. Promoció de la seguretat viària.1.7. Promoció de la salut bucodental.1.8. Promoció de la salut en l'embaràs, el part i el puerperi.1.9. Promoció de la salut en la població infantil i adolescent.1.10. Programa de salut de majors de 40 anys (de 40 a 65 anys).1.11. Promoció de la salut en persones majors.1.12. Promoció de la salut en col·lectius específics de la població amb especial

vulnerabilitat.2. Prevenció de la malaltia.2.1. Cribratge neonatal de defectes congènits.2.2. Prevenció del càncer: melanoma maligne.2.3. Prevenció del càncer: cèrvix.2.4. Prevenció del càncer: colonorectal.2.5. Prevenció del càncer: càncer hereditari.2.6. Prevenció del càncer: mama.2.7. Prevenció de malalties cardiovasculars.2.8. Prevenció i control de l'osteoporosi.2.9. Prevenció del VIH/sida.2.10. Prevenció de malalties immunoprevenibles en adults.2.11. Prevenció de malalties immunoprevenibles en la infància.2.12. Prevenció de malalties immunoprevenibles en grups de risc.2.13. Prevenció i control del sobrepés i l'obesitat.2.14. Prevenció de trastorns de la conducta alimentària.2.15. Prevenció de la violència de gènere i en la infància.3. Seguretat alimentària.3.1. Vigilància sistemàtica d'establiments alimentaris.3.2. Vigilància sanitària d'aliments.3.3. Control d'escorxadors.3.4. Autocontrol en la indústria alimentària.3.5. Assegurament de la traçabilitat.3.6. Control de l'etiquetatge i la publicitat.3.7. Ordenació alimentària.3.8. Autorització d'entitats formadores de manipuladors d'aliments.4. Salut laboral.4.1. Empreses generadores de salut.4.2. Entitats col·laboradores de la Seguretat Social en la gestió de les contingències

d'accident de treball i malaltia professional.4.3. Mapa de riscos.4.4. Prevenció del risc biològic.4.5. Seguretat química.4.6. Servicis de prevenció de riscos laborals.4.7. Vigilància postocupacional de la salut dels treballadors.4.8. Vigilància sanitària de plaguicides i biocides en la població treballadora.5. Sanitat ambiental.5.1. Vigilància sanitària i avaluació de l'aigua de consum humà.5.2. Vigilància sanitària de zones de bany i aigües recreatives.5.3. Vigilància sanitària de la contaminació atmosfèrica.5.4. Vigilància sanitària dels residus sòlids.5.5. Vigilància dels equips de transferència de massa d'aigua en corrents d'aire amb

producció d'aerosols.


103

5.6. Vigilància sanitària de la contaminació acústica, electromagnètica i radioactiva.5.7. Promoció i prevenció de problemes de salut derivats de temperatures extremes.5.8. Vigilància sanitària dels productes químics amb repercussió per a la comunitat, inclosos

plaguicides i biocides.6. Informació en salut pública.6.1. Anàlisi i avaluació de morbiditat, factors de risc i determinants.6.2. Sistema d'informació sobre el càncer.6.3. Xarxa Sentinella Sanitària.6.4. Registre de casos de sida.6.5. Registre de malalts renals.6.6. Registre d'interrupcions voluntàries de l'embaràs.6.7. Registre de mortalitat general.6.8. Registre de mortalitat perinatal.7. Vigilància en salut pública.7.1. Vigilància epidemiològica de les malalties transmissibles.7.2. Vigilància epidemiològica de la malaltia meningocòccica.7.3. Vigilància epidemiològica de la tuberculosi.7.4. Vigilància epidemiològica per a l'eliminació de la pallola.7.5. Sistema de vigilància epidemiològica de la grip.7.6. Xarxa de vigilància microbiològica.7.7. Vigilància epidemiològica dels brots i les situacions epidèmiques.7.8. Vigilància epidemiològica de la paràlisi flàccida aguda.7.9. Vigilància epidemiològica de les encefalopaties espongiformes transmissibles humanes

(EETH).7.10. Anàlisi i monitorització de la salut infantil.7.11. Anàlisi i monitorització de la salut perinatal.7.12. Sistema de vigilància epidemiològica laboral.8. Laboratoris de salut pública.8.1. Laboratoris de salut pública.8.2. Registre de laboratoris de salut pública.9. Investigació.9.1. Desigualtats en salut.9.2. Genòmica i salut.9.3. Malalties rares.9.4. Investigació en vacunes.9.5. Càncer en salut pública.9.6. Servicis en salut.9.7. Ambient i salut.9.8. Farmacoepidemiologia.9.9. Xarxa Valenciana de Biobancs.9.10. Plataforma d'investigació en seguretat alimentària.10. Formació.10.1. Pregrau.10.2. Postgrau.

Decret 74/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament sobre estructura, organització i funcionament...

104

9 § Decret 74/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual s'aprova elReglament sobre estructura, organització i funcionament de l'atenciósanitària a la Comunitat Valenciana.

(DOCV núm. 5518 de 23.05.2007)

La Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat d'Ordenació Sanitària de la ComunitatValenciana, atribuïx una funció essencial a la conselleria de Sanitat com és el coneixementobjectiu de les necessitats de salut percebudes pels ciutadans i la satisfacció equilibradad'eixes necessitats aplicant racionalment els pressupostos disponibles.

En eixa llei es crea l'Agència Valenciana de Salut com a organisme autònom responsablede la gestió i administració del sistema sanitari valencià.

És un objectiu prioritari de l'Agència Valenciana de Salut la major eficiència en la gestió delsseus recursos i la coordinació de totes les entitats administratives amb responsabilitat en elcamp de la salut.

(1) Amb esta finalitat, els centres per a la prestació de servicis assistencials, pertanyents al'Agència Valenciana de Salut podran dotar-se d'un nou model organitzatiu que permeta unamajor descentralització i autonomia en la presa de decisions i en la gestió dels seus recursos,majors quotes de participació i coresponsabilitat per part dels seus professionals i una majororientació cap al pacient. Tot això en un entorn organitzatiu més flexible i horitzontal quepermeta la coordinació àgil i ràpida de tots els recursos utilitzant les ferramentes actuals de lagestió.

Esta nova configuració de l'estructura i organització dels servicis sanitaris adscrits al'Agència Valenciana de Salut no sols és necessària i es justifica per l'aparició de les novesmodalitats assistencials, sinó també per l'adaptació organitzativa de tots els centresassistencials al nou marc que comporta l'esmentada Llei d'Ordenació Sanitària, avançant tanten la descentralització de la gestió sanitària com en la integració dels distints nivellsassistencials, per mitjà de la posada en funcionament dels departaments de salut.

Els departaments de salut es configuren com estructures fonamentals del sistema sanitarivalencià i són les demarcacions geogràfiques en què s'ordena el territori de la ComunitatValenciana als efectes sanitaris i que equivalen a les àrees de salut previstes en la Llei14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat.

En l'àmbit de cada departament de salut es tendirà a la màxima integració de les accions depromoció i protecció de la salut, de les de prevenció i curació de la malaltia i de rehabilitació, através de la coordinació dels diferents recursos existents, de manera que es possibilite lamàxima eficiència en la seua ubicació i ús, així com l'establiment de les condicionsestratègiques més adequades que garantisquen una sanitat sense escalons, d'acord amb elsprincipis rectors de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de laComunitat Valenciana.

En l'àmbit dels departaments de salut que adquirisquen el caràcter d'universitaris d'acordamb els corresponents convenis amb universitats i agències públiques d'investigació,desenvolupament i innovació, s'integraran plenament les accions assistencials amb les dedocència i investigació.

A més del departament de salut, configurat com a estructura fonamental del sistema sanitarivalencià, hi ha altres centres o servicis que, per la seua naturalesa en la prestació del servicid'atenció sanitària, han de ser també regulats quant a estructura, organització i funcionament.Eixe és el cas del Servici d'Emergències Sanitàries, el Centre de Transfusions de la ComunitatValenciana, els hospitals de crònics, o qualssevol altres existents o que pogueren crear-se.

La Llei 15/1997, de 25 d'abril, sobre habilitació de noves formes de gestió del SistemaNacional de Salut, regula les diferents fórmules de gestió del Sistema Nacional de Salutposades en marxa per les comunitats autònomes. Precisament en este marc s'inscriuen tant laconstitució dels consorcis com de les concessions administratives a través de la figura delcomissionat que, en definitiva, permet la correcta supervisió del servici públic que s'haja deprestar relatiu a l'assistència sanitària en la zona o, si és el cas, departament corresponent.

Així mateix, en la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de laComunitat Valenciana, es produïx una necessària adaptació dels seus recursos als previstosen la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la ComunitatValenciana, amb la finalitat d'una major eficiència dels distints recursos que necessàriament


105

han d'interaccionar. En la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de laComunitat Valenciana, es definix la cartera de servicis de Salut Pública amb la finalitat queexistisca un mínim de servicis i productes a oferir a la població i es definixen distintesestructures orgàniques tant a nivell central com perifèric amb competències per a garantirfinalment a tota la població el compliment d'esta cartera amb criteris d'equitat.

Indubtablement és necessària la coordinació de les estructures de salut pública i atenciósanitària, fonamentalment en dos nivells, els sistemes d'informació i la introducció d'objectiusde prevenció i promoció de la salut en la cartera de servicis d'atenció sanitària. Açò es preveuen el Pla Estratègic de Salut Pública atenent una necessitat detectada amb una transcendènciaimportant en la qualitat dels servicis que es presten a la població.

L'entorn social i sanitari en què es va basar la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General deSanitat, i pel qual es va crear el Sistema Nacional de Salut organitzant l'atenció sanitària en dosàmbits, Atenció Primària i Atenció Especialitzada, hui és ben diferent de l'existent a finals delsanys 80.

Els canvis produïts en l'escenari dels sistemes sanitaris, comuns en els països occidentals,estan caracteritzats per un increment i modificació de la demanda de servicis sanitaris que fannecessària una adaptació de l'oferta a les noves necessitats provocades per un progressiuenvelliment de la població i un canvi en el patró epidemiològic.

El progressiu envelliment de la població amb l'increment afegit de malalties cròniques iproblemes de dependència, unit a altres factors com la creixent immigració, fa que existisquensectors de població cada dia més amplis amb problemes en què confluïxen i al seu torns'interrelacionen factors sanitaris i socials. Això exigix una actuació simultània i sinèrgica delsservicis sanitaris i socials, per a oferir una prestació de servicis tan integral com siga possible afi de mantindre en la població un nivell de qualitat de vida acceptable.

Esta situació exigix la implantació de nous models organitzatius i estructures que incorporenalternatives assistencials a l'hospitalització tradicional, sota enunciats d'eficàcia i eficiència, comara: hospitals de dia, unitats d'hospitalització a domicili, unitats mèdiques de curta estada iatenció sociosanitària, cirurgia major ambulatòria, etc.

Igualment, en este període els avanços en les tècniques de diagnòstic i de tractament hancreat en la població unes majors expectatives quant a l'accessibilitat a estes tècniques, situacióque ha portat a una descentralització dels equipaments d'alta tecnologia sanitària. D'altrabanda, la implantació de les noves tecnologies de la informació està permetent la interrelacióassistencial en temps real entre els centres sanitaris.

En este context és fonamental la plena integració de nivells assistencials habilitant fórmulesque permeten la circulació dels professionals pels distints dispositius existents amb l'objectiuque al pacient se l'atenga en el lloc i pel professional més adequat per al nivell de complexitatde la seua patologia. Açò exigix fórmules de gestió innovadores i flexibles que permetensatisfer estes noves necessitats.

D'altra banda, l'atenció a les urgències, tant des de la perspectiva assistencial pròpiamentdita com per l'impacte social que representen, mereix una consideració especial, ja que cadavegada més la població sol·licita, davant d'una urgència, que se li done resposta en el menortemps possible i amb la major capacitat resolutiva.

Un pas important ha suposat l'assignació a la conselleria de Sanitat de les competències enmatèria de política sociosanitària i drogodependències en virtut del Decret 116/2003, d'11 dejuliol, del Consell, modificat pel Decret 26/2005, de 4 de febrer. Això permet maximitzar lacoordinació dels servicis socials i sanitaris amb la consegüent racionalització dels recursos,amb l'objectiu d'abordar la problemàtica de l'usuari des de les perspectives sanitària i social jaque ambdues estan íntimament relacionades en el procés de malaltia i curació.

La introducció en totes les organitzacions de la filosofia de la qualitat comporta la posada enpràctica d'un conjunt d'activitats dirigides al fet que estes organitzacions participen en el procésde millora contínua. En l'àmbit sanitari el principal objectiu de l'aplicació d'esta filosofia és lagestió i millora dels processos assistencials que sens dubte redundarà en benefici delspacients.

Els departaments de salut i centres integraran les funcions d'investigació i docència d'acordamb els objectius fixats per l'Agència Valenciana de Salut i els acords que es fixen amb lesentitats universitàries i d'investigació.

(2) En atenció de totes estes consideracions, a proposta del conseller de Sanitat, conformeamb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i després de la deliberació delConsell en la reunió del dia 18 de maig de 2007,


106

DECRETE

CAPÍTOL I. Marc general de l'organització i funcionament de l'assistència sanitària

Article 1. Departaments de Salut1.1 El sistema sanitari valencià s'ordena en departaments de salut que equivalen a les àrees

de salut previstes en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat. Els departaments desalut són les demarcacions geogràfiques en què es dividix el territori de la ComunitatValenciana per a dur a terme una adequada gestió i administració de la sanitat valenciana.Constituïxen la referència geogràfica i poblacional en la qual s'interrelacionen els distintsrecursos del sistema sanitari per a possibilitar la prestació d'una atenció sanitària integral,contínua i continuada, basada en els principis d'equitat i universalitat i coordinant tots els àmbitsd'actuació sanitària amb la sociosanitària i la salut publica.

1.2. La delimitació dels departaments de salut es fa, sense perjuí de les excepcions a què hihaguera lloc, tenint en compte els factors geogràfics, demogràfics, socioeconòmics, culturals,epidemiològics, laborals, climatològics i de dotació de vies i mitjans de comunicació, així comde les instal·lacions sanitàries de cada departament de salut, de manera que possibilite lasolució de la major part dels problemes de salut de la població.

1.3. L'Agència Valenciana de Salut determinarà els departaments de salut que, per mitjàdels corresponents acords amb les universitats, s'acreditaran per a aconseguir la màximaintegració entre les missions assistencial, docent i investigadora, adquirint la consideració dedepartaments de salut amb caràcter universitari.

1.4. El departament de salut, atenent els criteris de la màxima integració dels recursosassistencials, es dividix en zones bàsiques de salut. La zona bàsica de salut és l'àmbit territorialbàsic d'actuació de l'Atenció Primària.

1.5. En el departament de salut s'integren.– Els centres de salut i consultoris.– Les unitats de suport.– Centres sanitaris integrats– Hospitals i centres d'especialitats.– Els dispositius i/o unitats de caràcter docent i investigador que els siguen assignats.– Els dispositius i/o unitats que per la seua naturalesa s'assignen al departament de salut.

Article 2. Funcions dels servicis sanitaris.2.1. Les funcions generals dels servicis sanitaris en la Comunitat Valenciana són:a) Funcions d'atenció sanitària– Promoció de la salut.– Prevenció de les malalties per mitjà de la intervenció en els factors de risc.– Detecció precoç de les patologies de major incidència i prevalença.– Diagnòstic i tractament de la patologia somàtica i psíquica en els diferents àmbits

d'actuació, basant-se en els protocols prèviament establits incloent les cures a pacientsterminals.

– Rehabilitació física, psíquica i funcional tant en processos aguts com en situacions decronicitat a fi de millorar l'autonomia del pacient.

b) Funcions de gestió– Optimització dels recursos disponibles per a garantir una adequada atenció sanitària.– Coordinació entre tots els recursos sanitaris, així com amb els dispositius de salut pública,

els servicis socials i la inspecció de servicis sanitaris entre altres.– Emplenament dels registres bàsics que permeten emetre el conjunt de dades sol·licitades

en els sistemes d'informació sanitària per a la planificació i gestió dels servicis de salut.– En general, totes les funcions administratives i de gestió que es deriven de l'assistència i

totes les funcions que siguen necessàries per al desplegament dels plans de salut deldepartament.

c) Funcions medicolegals determinades per la legislació vigent.d) Funcions de formació, docència i investigació.

Article 3. Organització de l'assistència sanitària


107

3.1. En cada departament de salut es garantirà una adequada organització dels distintsàmbits d'actuació, assegurant la coordinació de l'atenció sanitària i sociosanitària en tots elsprocessos de salut-malaltia a fi d'aconseguir la continuïtat assistencial. En tot moments'assegurarà la prestació assistencial utilitzant els recursos adequats independentment de laubicació a fi de garantir-ne la màxima eficàcia. Els recursos humans seran estructurats des d'unenfocament multidisciplinari i flexible i basaran les activitats en la coordinació i cooperació detots els seus membres.

3.2. La història clínica única per pacient, entesa com el conjunt de documents en què estàcontinguda tota la informació dels processos assistencials del pacient, es farà sota criterisd'unitat i integració en tots els centres i servicis sanitaris i estarà disponible per a tots elsprofessionals que intervenen en el procés assistencial. Amb esta finalitat es tendirà a laintroducció de noves tecnologies de la informació i la comunicació que permeten acostarl'atenció al pacient i interrelacionar els distints professionals respectant sempre la intimitat iprivacitat dels pacients.

3.3. L'organització de tots els recursos i dispositius assistencials garantirà la coberturasanitària a tota la població segons criteris objectius que incloguen els factors geogràfics,demogràfics, epidemiològics, socioeconòmics i culturals.

3.4. Es promourà l'actuació sanitària en l'àmbit comunitari comptant amb la participacióefectiva de la ciutadania i utilitzant tots els recursos disponibles.

3.5. Es potenciarà l'assistència ambulatòria i domiciliària a través de mecanismes com araels programes d'atenció domiciliària, hospital de dia, cirurgia major ambulatòria i altresinstruments de gestió clínica que puguen habilitar-se.

3.6. Totes les activitats relatives a prevenció, promoció i educació sanitària es faran encoordinació amb les estructures de Salut Publica d'acord amb el marc orgànic i funcional previsti adaptat amb esta finalitat.

3.7. Els servicis i unitats podran configurar-se, d'acord amb les noves fórmulesorganitzatives d'integració dels recursos assistencials, com a Àrees Clíniques i Unitats deGestió Clínica, si ho autoritza l'Agència Valenciana de Salut, segons el que establix l'article 41de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la ComunitatValenciana.

3.7.1. Les àrees clíniques són agrupacions de recursos assistencials que provenen dedistints servicis mèdics, i/o quirúrgics o de suport que atenen patologies afins i garantixen unaresposta integral al pacient.

3.7.2. Les unitats de gestió clínica són unitats assistencials que poden coincidir amb unservici clínic, amb una unitat funcional, una àrea de suport, o una unitat d'atencions, lesactivitats de les quals s'articulen segons criteris de gestió clínica.

3.7.3. Les àrees clíniques i les unitats de gestió clínica podran:a) Constituir-se com a centres de gestió dels processos assistencials dotats d'autonomia per

a això.b) Estar integrades per professionals procedents de servicis ja existents amb activitat en els

processos inclosos en la seua cartera de servicis.c) Disposar d'organització i normes internes pròpies, el disseny funcional del qual es

fonamenta en models de gestió basada en l'excel·lència o qualitat total.d) Subscriure directament amb la direcció de l'hospital l'acord de gestió .e) Responsabilitzar-se de la gestió dels recursos assignats.3.7.4. Reglamentàriament s'establirà el procediment de creació de les àrees clíniques i de

les unitats de gestió clíniques en els diferents àmbits.

Article 4. Gestió de centres sanitaris4.1. La gestió dels centres i servicis sanitaris podrà dur-se a terme, directament o

indirectament, a través de qualsevol entitat de titularitat pública o privada admesa en dret iadequant-se a les garanties establides en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i espodran establir convenis amb persones o entitats públiques o privades i fórmules de gestióintegrades o compartides.

4.2. S'impulsarà l'autonomia en la gestió clínica sanitària, configurant els centres sanitariscom a organitzacions autònomes amb facultat de decisió, efectives i responsables, facilitantl'extensió de les noves formes de gestió a tota la xarxa d'assistència pública i compatibilitzant


108

l'establiment de garanties en la correcta prestació del servici públic amb l'aplicació de majorsquotes d'autonomia.

4.3. L'autonomia de gestió, ho és sense minva del caràcter de servici públic subjecte alscriteris generals de planificació de l'Agència Valenciana de Salut, i es reforcen els principis decoordinació i cooperació entre els distints centres i àmbits assistencials de manera ques'assegure plenament els drets dels ciutadans a la protecció de la salut.

4.4. Tots els departaments comptaran amb un pla estratègic, aprovat per la gerència deldepartament i que estarà d'acord amb el pla estratègic de l'Agència Valenciana de Salut. Elscentres integrants del departament ajustaran la seua actuació a este pla, sense perjuí quepuguen desplegar els plans estratègics propis.

4.5. En cada departament se subscriuran acords de gestió que garantisquen eldesplegament de la cartera de servicis per a cada un dels centres sanitaris i que comprometaestos centres en el desplegament del Pla Estratègic de l'Agència Valenciana de Salut. Elsacords de gestió són elements diferenciadors en la consecució d'objectius i constituïxen unfactor motivador per als professionals i un compromís amb l'estratègia de l'Agència Valencianade Salut.

Article 5. Funcionament dels centres sanitaris5.1. Les activitats d'atenció sanitària tenen lloc al centre, al domicili del pacient i en l'àmbit

de la comunitat per les estructures sanitàries més adequades. Estes activitats es poden fer ademanda de l'usuari o de forma programada pels professionals.

5.2. Amb caràcter general, l'horari de funcionament dels centres s'establirà d'acord amb lesindicacions següents.

– L'horari ordinari dels centres sanitaris serà de matí i vesprada, per això l'activitatprogramada serà de matí i de vesprada.

– Les urgències s'atendran durant les 24 hores del dia.5.3. Per a mantindre l'assistència continuada dels malalts internats i prestar suport a

l'atenció de les urgències externes, el gerent del departament de salut determinarà la coberturamínima per servici durant tota la jornada.

5.4. En l'organització de l'atenció a la urgència es garantirà l'accessibilitat de la població i lacoordinació de tots els recursos sanitaris a fi de donar resposta amb la major resolució en elmenor temps possible.

5.5. A fi d'assegurar una assistència sanitària adequada, especialment en l'àmbit de laurgència, es possibilitarà la mobilització de recursos humans dins del departament de salut.

5.6. Per tal de complir les indicacions esmentades, en cada departament les àreesd'urgències i/o atenció continuada s'ubicaran en les unitats assistencials més idònies i amb elsrecursos suficients per a resoldre la demanda.

5.7. L'atenció a la urgència està incorporada dins de les funcions assistencials delsprofessionals sanitaris tant dins com fora de l'horari ordinari de funcionament del centre.

Article 6. Accés als servicis sanitaris6.1 Totes les consultes, excepte les urgents, hauran de concertar-se per mitjà de cita prèvia,

tal com regula la normativa en esta matèria.6.2. Les gestions d'ingrés, trasllat i alta es faran a través de les unitats d'admissió dels

centres sanitaris.6.3. L'accés a les consultes d'Atenció Primària, com a porta d'entrada al sistema, el farà

directament l'usuari.6.4. L'atenció en les consultes d'Atenció Especialitzada es farà a instància dels

professionals sanitaris de les distintes unitats competents, llevat de les especialitats i situacionsprevistes en la normativa.

6.5. L'accés a les diverses unitats de suport es regularà en l'àmbit del departament atenentles característiques i distribució d'estos recursos, i assegurant en tots els casos la milloraccessibilitat.

6.6. L'accés als hospitals amb àrees d'assistència a crònics i de llarga estada i a hospitalsmonogràfics s'ha de fer sempre de forma programada i segons protocols d'ingrés o derivació.

6.7. L'accés a altres recursos sociosanitaris serà facilitat i coordinat pels treballadors socialscom a responsables de les funcions de diagnòstic i tractament de la problemàtica social quesorgix entorn del malalt i la seua família.

Article 7. Coordinació dels servicis sanitaris


109

7.1. Tots els professionals sanitaris del departament de salut estaran coordinats a fid'assegurar una oferta assistencial integrada que definisca nous circuits d'atenció i nous mapesde processos assistencials que aborden l'assistència des d'una perspectiva global i continuada.

7.2. Es potenciaran les interconsultes entre els diferents àmbits amb l'objectiu de fomentarel coneixement entre els distints professionals del departament, establir pautes d'actuacióconjunta i definir uns objectius comuns.

7.3. Es potenciarà dins dels departaments la dispersió de determinats metges perquèactuen com a agents integradors, consultors o d'enllaç. El professional que actua d'enllaç és unfacilitador de la labor del metge d'Atenció Primària pel que fa a atenció ambulatòria ihospitalària.

7.4. S'arbitraran els mecanismes necessaris per a assegurar una perfecta coordinació ambla resta de recursos de salut pública, servicis socials, inspecció de servicis sanitaris i totsaquells organismes que tinguen competències en l'àmbit sanitari i sociosanitari.

Article 8. Atenció i informació al pacient8.1. L'Àrea d'Atenció al Pacient té assignades les funcions previstes en el Decret 2/2002, de

8 de gener, del Consell, pel qual es creen els servicis d'atenció i informació al pacient (SAIP). Elseu objectiu és atendre personalment el pacient, els seus familiars i, si és el cas, els seusrepresentants, informar-los dels seus drets i obligacions i orientar-los per a contribuir a millorarla seua atenció.

8.2. En cada departament existirà un SAIP que dependrà de la gerència del departament.Disposarà d'un coordinador que en serà el responsable. El coordinador dependrà de lagerència del departament.

8.3. Les reclamacions i suggeriments dels pacients es tramiten a través d'esta àread'activitat.

Article 9. Gestió de la qualitat9.1. Les actuacions dels professionals dels centres sanitaris en cada departament de salut

s'orientaran a la millora contínua de la qualitat dels processos assistencials.9.2. La gestió de la millora de la qualitat haurà d'incloure, entre altres, les ferramentes

següents:– Guies i vies de pràctica clínica i assistencial per a la presa de decisions clíniques basades

en l'evidència científica, protocols d'actuació i derivació que disminuïsquen la variabilitat en lapràctica clínica.

– Normes de qualitat i seguretat per als centres i servicis sanitaris amb l'objectiu de garantirla seguretat en l'atenció sanitària.

– Sistemes d'informació que aporten indicadors que permeten mesurar, comparar i avaluarla qualitat dels centres i servicis sanitaris de forma homologada, així com registrar lespràctiques que inclouen un valor afegit a la qualitat dels servicis.

9.3. En cada departament es constituirà una comissió de qualitat que dependrà del gerentdel departament i les funcions principals de la qual són:

– Assessorar la gerència del departament en matèria de qualitat.– Donar suport i avaluar totes les accions relatives a la millora de la qualitat tant assistencial

com de la gestió i administració dels servicis i unitats.– Coordinar els grups de millora de la qualitat establits en els centres.– Elaborar informes periòdics sobre la situació de la qualitat.9.4. Dins del departament es potenciarà l’existència i funcionament de comissions clíniques

de garantia de qualitat. Hauran d’haverhi, com a mínim, les comissions següents: històriesclíniques; teixits i tumors; mortalitat; infeccions i profilaxi; política antibiòtica, farmàcia iterapèutica; ús racional de productes farmacèutics; docència i formació, i comités èticsd’investigació clínica. (3)

CAPÍTOL II. Prestacions assistencials

Article 10. Marc general10.1. L'Agència Valenciana de Salut establirà les prestacions sanitàries, servicis o conjunt

de servicis preventius, diagnòstics, terapèutics, rehabilitadors i de promoció de salut, dins delsistema sanitari valencià. El catàleg d'estes prestacions es farà efectiu per mitjà de la carterade servicis que engloba les prestacions corresponents a Atenció Primària, Atenció


110

Especialitzada, atenció sociosanitària, atenció d'urgències i emergències i prestacionsfarmacèutiques, ortoprotètiques, de productes dietètics i de transport sanitari previstes en laLlei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut.

10.2 .La provisió d'estes prestacions es durà a terme a través dels recursos assistencialspropis de l'Agència Valenciana de Salut, o a través de mitjans privats, concertats o un altretipus de mitjans i fórmules previstes en la llei d'ordenació sanitària i la resta de normativa.

10.3. L'Atenció Sanitària ha de garantir la continuïtat de l'atenció al llarg de tota la vida delpacient i es prestarà en règim ambulatori o en règim d'hospitalització, en funció del grau decomplexitat i/o especificitat del problema de salut.

Secció 1a. Atenció ambulatòria: Atenció Primària i Atenció Especialitzada

Article 11. ÀmbitL'atenció ambulatòria és aquella prestació sanitària, de qualsevol índole, que es fa als

pacients sense necessitat d'internament. Dins de la modalitat d'atenció ambulatòria té especialrellevància, tant pel seu volum com per ser la porta d'entrada al sistema sanitari, l'AtencióPrimària de Salut. L'atenció ambulatòria serà prestada pels professionals d'Atenció Primària opels professionals d'Atenció Especialitzada corresponents a través dels diferents centres odispositius sanitaris existents en cada departament i que seran:

– Centres de salut i consultoris– Unitats de suport– Centres sanitaris integrats– Centres d'especialitats i activitat ambulatòria especialitzada– Aquells dispositius i/o unitats que per la seua naturalesa s'assignen al departament de

salut.

Article 12. Centres de salut i consultoris12.1. Els centres de salut i consultoris constituïxen l'accés inicial al sistema sanitari. Ací

s'articulen els recursos necessaris per a fer les prestacions següents:– L'atenció sanitària, a demanda, programada i urgent tant, en la consulta com en el domicili

del pacient.– Realització dels programes de salut específics relatius a la dona, la infància, els adults, la

tercera edat, els grups de risc, els malalts crònics, els malalts terminals i tots aquells ques'incorporen a la cartera de servicis basant-se en el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.

– Promoció i educació per a la salut en l'individu, família, grup o comunitat per mitjàd'activitats integrades en els programes de salut.

– L'atenció a la salut bucodental.– L'atenció a la salut sexual i reproductiva.– La prevenció enfocada fonamentalment a la realització d'activitats dirigides a la detecció

precoç de les patologies de major incidència i prevalença de la zona.– Atenció a problemes de salut mental i conductes addictives.– Rehabilitació bàsica.– Treball social.– Cirurgia menor.– Les prestacions d'orde juridicolegal derivades de la legislació vigent.– Totes les funcions assistencials de major nivell de complexitat que es determinen.12.2. Els responsables d'estes prestacions són els membres de l'equip d'Atenció Primària

(EAP), els professionals de les unitats de suport i la resta d'especialistes del departament quees determinen amb fi d'acostar els servicis a l'usuari i que actuen tots ells de forma coordinada iintegrada.

Article 13. Unitats de suport13.1. Les unitats de suport actuen com a equips interdisciplinaris i han de coordinar-se

adequadament amb els recursos socials del seu àmbit i prestar-los assessorament i suportquan procedisca. El seu àmbit territorial d'actuació supera la zona bàsica de salut i actuen deforma integrada i coordinada amb els recursos especialitzats del departament en l'àmbitcorresponent a cada especialitat.

13.2. Tenen la consideració d'unitats de suport les següents: les unitats bàsiques derehabilitació, les unitats d'odontologia, les unitats de salut mental, les unitats de conductes


111

addictives, les unitats de salut sexual i reproductiva i les unitats de prevenció de càncer demama.

13.2. Tenen la consideració d'unitats de suport les següents: les unitats bàsiques derehabilitació, les unitats d'odontologia, les unitats de salut mental, les unitats de conductesaddictives, les unitats de salut sexual i reproductiva i les unitats de prevenció de càncer demama.

13.3. L'Agència Valenciana de Salut podrà crear altres unitats de suport per raó de lesnecessitats de salut de la població.

13.4. Les unitats bàsiques de rehabilitació són les responsables de la prestació derehabilitació i tenen com a objectiu l'acostament de la rehabilitació bàsica a la població afectadaper processos que limiten o interrompen les activitats de la seua vida diària.

13.5. Les unitats d'odontologia despleguen el programa de salut bucodental l'objectiu delqual és la promoció, prevenció i millora de la salut bucodental.

13.6. Les unitats de salut mental tenen com a prestacions bàsiques l'atenció integral alpacient en matèria de salut mental, tant en règim de consulta com en règim d'atenciódomiciliària, així com la rehabilitació i integració dels pacients en la Comunitat Valenciana.

13.7. Les unitats de conductes addictives tenen com a objectiu bàsic l'assistència sanitària ales persones amb drogodependències i altres addiccions en règim ambulatori, sense perjuí del'existència d'unitats d'ingrés o llits per a desintoxicació en els hospitals generals i especialitzatsde la Comunitat Valenciana. Complementàriament col·laboraran en aquells programespreventius dirigits a disminuir la incidència del consum de drogues i el creixement d'altresaddiccions que es donen en el seu àmbit geogràfic. Podran especialitzar-se en l'atenció a untipus d'addiccions concret sobre la base de les necessitats objectives d'atenció com és el casde les unitats d'alcohologia.

13.8. Les unitats de salut sexual i reproductiva tenen com a objectiu garantir eldesplegament i implantació de programes, activitats i accions que faciliten la prevenció,promoció, informació i atenció en esta matèria. Les prestacions específiques d'estes unitats sónla informació, assessorament, educació i prestació de mètodes anticonceptius; l'atenció a laconsulta preconcepcional; l'assessorament i atenció a l'esterilitat i infertilitat; la prevenció itractament de malalties de transmissió sexual; la prevenció de càncer de cèrvix; la informació iassessorament en la interrupció voluntària de l'embaràs; l'assessorament i teràpia deproblemes relacionats amb la sexualitat i les intervencions comunitàries dirigides a desplegarprogrames educatius en salut sexual i reproductiva.

13.9. Les unitats de prevenció de càncer de mama estan regulades pel programa deprevenció de càncer de mama de la Comunitat Valenciana amb l'objectiu de reduir la mortalitatper este tumor, fan el cribratge mamogràfic de la població d'acord amb criteris i metodologiadefinits. En tot moment haurà de quedar garantida la derivació d'aquelles dones amb sospita otroballa de malignitat als dispositius específics per a la seua confirmació diagnòstica itractament en cas de necessitat.

Article 14. Centres sanitaris integrats14.1. Són institucions sanitàries que presten l'atenció a la població, fonamentalment en

règim ambulatori, i que integren els professionals i les tècniques pròpies dels centres de salut ide l'hospital, amb l'objectiu d'acostar les prestacions més especialitzades a l'usuari.

14.2. Els centres sanitaris integrats compten amb una extensa cartera de servicis que incloutant prestacions pròpies de l'àmbit de l'Atenció Primària com de l'especialitzada, i poden prestaratenció d'hospitalització de curta estada i atenció quirúrgica de cirurgia major ambulatòria.

Article 15. Centres d'especialitats i activitat ambulatòria hospitalària (4)15.1. Els centres d'especialitats són institucions sanitàries que presten l'atenció a la població

en règim ambulatori, integrats totalment en l'hospital com una prolongació de les consultesexternes pròpies. El personal d'estos centres d'especialitats, depén dels corresponents servicisde l'hospital en què s'integren.

15.2. Els hospitals de dia presten atencions especialitzades ambulatòries, bàsicamentd'infermeria i en col·laboració amb un ampli ventall d'especialitats. Les prestacions inclouen:valoració i assessorament; administració de tractaments; realització de provesdiagnosticoterapèutiques de certa complexitat i atenció als pacients per a l'adaptació al medi


112

després d'haver-los practicat alguna prova intervencionista o després de la realització d'unprocés de cirurgia major ambulatòria.

15.3. La cirurgia major ambulatòria es prestarà d'acord amb el model organitzatiud'assistència quirúrgica multidisciplinària, de forma efectiva, segura i eficient, a determinatspacients que requerixen atencions postoperatòries poc intensives i de curta duració, sensenecessitat d'ingrés en un llit d'hospitalització convencional.

15.4. Totes estes alternatives, per al millor exercici de les seues activitats, es coordinenfuncionalment entre si així com amb la resta de les unitats i servicis de l'hospital i resta dedispositius sanitaris existents, de forma especial, en l'atenció domiciliària.

Secció 2a. Atenció d'hospitalització

Article 16. ÀmbitL'atenció d'hospitalització és la prestació sanitària de qualsevol índole que es fa als pacients

amb necessitat d'internament. Depenent de les característiques i el grau de complexitat del'atenció requerida serà prestada a través dels diferents centres o unitats sanitàries existents encada departament i que seran:

– Hospitalització convencional– Unitats d'hospitalització a domicili– Unitats mèdiques de curta estada

Article 17. Hospitalització convencional17.1. L'hospital és la institució sanitària on s'atén la demanda de la població amb problemes

de salut de major complexitat o especificitat o que requerix internament, actua com a suportd'altres estructures sanitàries i garantix la continuïtat de l'atenció integral al pacient.

17.2. Els hospitals dependents de l'Agència Valenciana de Salut en relació amb la funcióque fan i amb les unitats que tenen incorporades es classifiquen en:

– Hospitals generals, que, al seu torn, es classifiquen en:a) Hospitals de departamentb) Hospitals amb servicis o unitats de referència de la Comunitat Valenciana.c) Hospitals amb servicis o unitats de referència multidepartamentals.– Hospitals complementaris de departament.– Hospitals d'atenció a malalts crònics, de mitjana i de llarga estada.– Hospitals monogràfics.17.3. Els hospitals amb servicis o unitats de referència, així com els hospitals d'atenció a

malalts crònics, de mitjana i de llarga estada, donaran cobertura assistencial a aquellesdemarcacions territorials superiors al departament de salut, segons els criteris de planificacióque s'establisquen. Els servicis constituïxen les estructures fonamentals dels hospitals.

17.4. S'entén per hospitals complementaris els ubicats en el mateix departament que altreshospitals generals als quals donen suport fent activitats complementàries a les habituals d'unhospital general i en els quals es poden desplegar dispositius i mecanismes d'alta resolució.

Article 18. Hospital a domicili18.1. Les unitats d'hospitalització a domicili (UHD) presten Atenció Especialitzada de rang

hospitalari en el domicili del pacient després d'una primera fase d'estabilització en l'hospital, oquan, pel seu estadi evolutiu, es considere el domicili particular com el millor lloc terapèutic, ésa dir, aquell on els objectius terapèutics s'aconseguiran en el menor temps possible, ambmenor nombre de complicacions i menor cost social. Els pacients atesos en estes unitats esconsideren com a ingressats en l'hospital a tots els efectes administratius i assistencials,incloses les prestacions farmacèutiques i els tractaments i atencions homòlogues alsdispensats en l'hospital.

18.2. Es potenciarà l'actuació integrada d'estes unitats d'hospitalització a domicili amb totsels agents que intervenen en l'atenció domiciliària (equips d'atenció primària, unitats de salutmental, unitats bàsiques de rehabilitació, servicis d'urgències i emergències extrahospitalàries).Així mateix, la cobertura de l'atenció a les urgències que necessiten els pacients atesos enrègim d'hospitalització domiciliària es presta indistintament pels distints dispositius assistencialsexistents.

Article 19. Unitats mèdiques de curta estada


113

Les unitats mèdiques de curta estada tenen com a funció la de seleccionar, estabilitzar iposteriorment ubicar determinats pacients amb processos susceptibles de solucions ràpides almarge dels circuits convencionals de l'hospital, així com la coordinació amb els servicissociosanitaris de la Comunitat Valenciana per a la valoració i atenció integral dels pacientsfràgils, crònics de llarga evolució i terminals (programa PALET) que acudisquen a l'hospital endemanda d'assistència sanitària, i també l'observació de pacients mèdics i quirúrgics quenecessiten mitjans diagnòstics i terapèutics ràpids per a definir la seua situació mòrbida en untemps limitat.

Secció 3a. Altres prestacions

Article 20. Atenció sanitària a persones majors i atenció a la dependència (5)20.1. L'atenció sanitària a persones majors i a persones amb dependència comprén el

conjunt d'atencions destinades a aquells malalts, generalment crònics, que per les seuesespecials característiques poden beneficiar-se simultàniament i sinèrgicament dels servicissanitaris i socials per a augmentar la seua autonomia, pal·liar les seues limitacions o patimentsi facilitar la seua reinserció social. Els col·lectius mes importants que es poden beneficiar d'estasinergia són les persones majors en situació de fragilitat vital, amb malaltia crònicaevolucionada, amb malaltia en estadi terminal, amb trastorns mentals crònics, amb discapacitatfísica o mental, pertanyents a col·lectius específics o de major vulnerabilitat.

20.2. En l'àmbit sanitari esta atenció constituïx una prestació que forma part de determinatsrecursos i servicis del sistema sanitari i que comprén la valoració i atenció integral del pacientper mitjà de l'elaboració d'un pla d'atencions aplicades per un equip multidisciplinari enfocat a:

– les atencions sanitàries de llarga duració.– l'atenció sanitària a la convalescència.– la rehabilitació en pacients amb dèficit funcional recuperable.– les atencions pal·liatives.20.3. La continuïtat del servici serà garantida a través de l'adequada coordinació entre les

administracions públiques amb responsabilitat en l'atenció a estos col·lectius. Des dels distintsdispositius sanitaris es disposaran els recursos necessaris per a prestar l'atenció sanitària a lespersones institucionalitzades en els servicis socials, sense perjuí que en cas de tindreobligatòriament personal sanitari, siga este el que es faça càrrec, en primera instància, del'atenció en el temps i la forma que marque la legislació.

20.4. L'atenció sanitària ambulatòria i d'urgències en els centres especialitzats es prestaràpels recursos sanitaris on radiquen els centres especialitzats de la conselleria ambcompetències en matèria de benestar social.

20.5. Esta atenció sanitària, preventiva, assistencial i rehabilitadora, inclou l'atenció enconsulta, l'atenció urgent i atenció domiciliària. Per a això, les residències seran consideradesdomicili dels residents. En funció del nivell de complexitat de la patologia, l'atenció es prestaràdes dels dispositius sanitaris existents mes idonis.

20.6. Les direccions dels departaments de salut arbitraran les mesures oportunes per aafavorir la comunicació i coordinació adequades entre el personal sanitari dels recursosespecialitzats dependents de Benestar Social i els recursos propis.

20.7. S'assegurarà la prestació farmacèutica en les seues distintes modalitats en funció deles característiques de les residències sociosanitàries, tal com preveu la Llei 6/1998, de 26 dejuny, de la Generalitat, d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana.

Article 21. Urgències i emergències sanitàries21.1. L'atenció a la urgència està incorporada dins de les funcions assistencials dels

professionals sanitaris tant en l'horari ordinari de funcionament del centre com fora d'este. Noobstant, donada la complexitat d'esta atenció, és fonamental assegurar una perfectacoordinació dels distints dispositius on s'atén la urgència a fi d'assegurar una resposta en el llocidoni i en el menor temps possible.

21.2. Els centres d'informació i coordinació d'urgències (CICU) són centres reguladors enquè recau la direcció i coordinació de l'atenció sanitària urgent, amb responsabilitat i actuaciópermanent sobre els dispositius assistencials destinats a este tipus d'atenció. Són servicisd'àmbit provincial la funció primordial del qual és l'atenció de totes les telefonades rebudes i lagestió i coordinació de tots els recursos disponibles d'atenció a les urgències i emergències,


114

atenent criteris de gravetat, proximitat i disponibilitat, en coordinació amb la resta de dispositiusde la cadena assistencial i amb els centres de gestió i coordinació d'emergències no sanitaris.

21.3. Constituïxen els servicis d'emergències sanitàries els recursos sanitaris d'atenció aurgències, emergències i catàstrofes, l'objectiu principal dels quals és donar resposta a estesnecessitats de la població, les 24 hores del dia tots els dies de l'any, sota la coordinació delscentres d'informació i coordinació d'urgències (CICU).

21.4. La conselleria de Sanitat participa en els plans i procediments d'emergència de laComunitat Valenciana a través dels centres d'informació i coordinació d'urgències, que sóncentres de coordinació sanitària i se situen en un segon escaló després del centre decoordinació operativa integrada (CECOPI).

21.5 El servici d'ajuda mèdica urgent (SAMU) està compost per unitats medicalitzadesterrestres i aèries o altres dispositius destinats a això amb personal especialitzat i entrenat enl'atenció a les urgències vitals i catàstrofes, que actuen de manera coordinada amb la resta dedispositius de la cadena assistencial i amb les forces i cossos de seguretat i rescat queparticipen en les emergències intersectorials. En l'assistència sanitària en accident de múltiplesvíctimes i catàstrofes, el metge SAMU és el representant de la conselleria de Sanitat en el llocde comandament avançat (LCA) i dirigix les actuacions sanitàries en el lloc de l'emergència.

21.6. Les prestacions dels servicis d'emergències sanitàries són les que recull la seuacartera de servicis, entre les quals cal destacar:

– Atenció i informació sanitària.– Consulta i consell mèdic.– Coordinació de servicis sanitaris i d'urgències.– Assistència in situ.– Transport sanitari primari i secundari.– Assistència i coordinació en accident de múltiples víctimes (AMV) i catàstrofes.– Organització de dispositius de risc previsible i cobertura a determinats programes o

activitats.

Article 22. Activitat hemoteràpica22.1. El Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana té com a funcions aglutinar i

coordinar tots els mitjans materials i humans de què disposa el sector públic valencià dedicatsa activitat hemoteràpica de tots els hospitals i centres sanitaris, públics i privats, de laComunitat Valenciana, d'acord amb les seues necessitats. També incorpora en la seuaestructura el Banc d'Òrgans i Teixits i el Banc de Sang de Cordó Umbilical de la ComunitatValenciana.

22.2. Entre les seues funcions principals destaquen: promoció de la donació, hemovigilànciatransfusional, programació i execució de les extraccions de sang per mitjà d'equips mòbils,fraccionament de la sang per a l'obtenció d'hemoderivats bàsics i consegüent abastiment a totsels centres sanitaris de la Comunitat Valenciana i ser centre de referència de patologiesrelatives a la immunohematologia.

Article 23. Prestació farmacèutica (6)23.1. La prestació farmacèutica comprén els medicaments i productes sanitaris i el conjunt

d'actuacions encaminades a fer que els pacients els reben de forma adequada a les seuesnecessitats clíniques, en les dosis precises segons els seus requeriments individuals, durant elperíode de temps adequat i al menor cost possible per a ells i la Comunitat Valenciana.

23.2. La regulació i ordenació de l'activitat i l'atenció farmacèutica és la que establix la Llei6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació Farmacèutica de la ComunitatValenciana, amb l'objecte de garantir la millor assistència als ciutadans en condicions d'igualtati racionalitat.

23.3. Les oficines de farmàcia, els servicis farmacèutics d'àrea de salut i els servicis defarmàcia en centres hospitalaris i sociosanitaris garantiran el suport i assessorament necessarials professionals sanitaris per tal d'aconseguir, com a fi últim, l'ús racional del medicament.

Article 24. Prestació ortoprotèticaLa prestació ortoprotètica consistix en la utilització de productes sanitaris, implantables o no,

la finalitat dels quals és substituir totalment o parcialment una estructura corporal, o bémodificar, corregir o facilitar la funció d'una estructura corporal. Comprendrà els elementsnecessaris per a millorar la qualitat de vida i autonomia del pacient.


115

Article 25. Prestació de productes dietèticsLa prestació de productes dietètics comprén la dispensació dels tractaments

dietoteràpèutics a les persones que patisquen determinats trastorns metabòlics congènits, lanutrició enteral domiciliària per a pacients als quals no és possible cobrir les necessitatsnutricionals, a causa de la seua situació clínica, amb aliments d'ús ordinari.

Article 26. Prestació de transport sanitariEl transport sanitari, que necessàriament haurà de ser accessible a les persones amb

discapacitat, consistix en el desplaçament de malalts per causes exclusivament clíniques lasituació dels quals els impedisca desplaçar-se en els mitjans ordinaris de transport.

CAPÍTOL III. Estructures directives

Article 27. Òrgans de direcció del departament (7)27.1. En l'àmbit del departament de salut i d'acord amb l'article 25 de la Llei 3/2003, de 6 de

febrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, s'establixen com aòrgans de direcció i gestió el consell de direcció del departament i el gerent del departament.

27.2. El consell de direcció del departament és l'òrgan perifèric de direcció i gestió del'Agència Valenciana de Salut. La seua definició, composició i funcionament es recull en l'article31 de la llei esmentada.

27.3. El gerent del departament és el responsable màxim de la direcció i gestió de tots elsrecursos assistencials del departament de salut. El nomena el conseller de Sanitat a propostadel director gerent de l'Agència Valenciana de Salut, una vegada consultat el conselld'administració, ha de tindre titulació superior universitària i exercix les funcions ques'establixen en l'article 32 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'OrdenacióSanitària de la Comunitat Valenciana.

27.4. En els departaments que existisca hospital amb servicis o unitats de referènciamultidepartamental o de la Comunitat Valenciana pot existir un director assistencial dedepartament, sota la dependència directa del gerent del departament, amb la funció decoordinar, dirigir i controlar les restants estructures directives assistencials del departament,que substituirà el gerent en els casos de vacant, absència, o malaltia. Ha d'estar en possessióde la llicenciatura en medicina i cirurgia.

27.5. Sota la dependència directa del gerent, o del director assistencial, si n'hi havia, potexistir la figura de director mèdic d'hospital, amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar iavaluar el funcionament dels servicis assistencials corresponents a l'àmbit d'atencióespecialitzada, també proposa al director assistencial les mesures necessàries per al millorfuncionament d'estos servicis i exercix les funcions que expressament este delegue oencomane. Ha de ser llicenciat en medicina i cirurgia.

27.6. Sota la dependència directa del gerent, o del director assistencial, si n'hi havia, existiràla figura de director mèdic d'Atenció Primària del departament, amb les funcions de dirigir,supervisar, coordinar i avaluar el funcionament dels servicis assistencials corresponents al'àmbit d'Atenció Primària, també proposa al director assistencial les mesures necessàries peral millor funcionament dels servicis i exercix les funcions que expressament este li delegue oencomane. Ha de ser llicenciat en medicina i cirurgia.

27.7. Sota la dependència directa del gerent o del director assistencial, si n'hi havia, existiràla figura de director d'infermeria de departament amb les funcions de dirigir, supervisar,coordinar i avaluar les activitats del personal sanitari no facultatiu de l'àmbit del departament,també proposa al director assistencial les mesures necessàries per al millor funcionamentd'estes activitats i exercix les funcions que expressament este delegue o encomane. Ha d'estaren possessió de la diplomatura en infermeria.

27.8. Depenent orgànicament de la direcció d'infermeria del departament hi ha la figura dedirector d'infermeria d'atenció primària, amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar iavaluar les activitats del personal sanitari no facultatiu de l'àmbit d'Aatenció Primària. Ha d'estaren possessió de la diplomatura en infermeria.

Sense perjuí de la dependència orgànica, el director d'infermeria d'Atenció Primària tindràuna dependència funcional de la respectiva direcció d'atenció primària del departament.


116

27.9. En els departaments de salut amb consideració d'universitaris, depenent orgànicamentdel gerent, poden existir les figures del director de docència i el director d'investigació que, enfunció de les característiques de l'activitat existent, poden coincidir en la mateixa figura.

27.10. Sota la dependència directa del gerent del departament hi ha la figura de directoreconòmic de departament, amb les funcions d'organitzar, dirigir, controlar i avaluar elfuncionament de les unitats i servicis no assistencials, també proposa al gerent les mesuresnecessàries per a un millor funcionament. Ha d'estar en possessió de titulació superioruniversitària.

27.11. Depenent de cada direcció poden existir tantes subdireccions mèdiques, d'infermeriai econòmiques com es consideren necessàries per al bon funcionament del departament, teninten compte la dimensió i complexitat del departament.

27.11.1. Correspon als subdirectors la substitució dels corresponents directors en els casosde vacant, absència o malaltia, així com l'exercici de les funcions que aquells expressament hideleguen o encomanen.

27.11.2. Depenent del director assistencial o del director mèdic, en els departaments desalut que no tinguen la consideració d'universitaris, poden existir les figures del subdirector dedocència i del subdirector d'investigació.

27.11.3. Els subdirectors són designats amb el mateix procediment i amb els mateixosrequisits que els assenyalats per al nomenament dels directors respectius.

27.12. En cada departament existirà una comissió de direcció com a òrgan col·legiat del'equip directiu. Esta comissió està composta pels òrgans unipersonals de direcció deldepartament i, si és el cas, pels subdirectors. Estarà presidida pel gerent del departament i téles funcions següents:

– aprovar la proposta dels professionals que hagen de formar part de les comissionsclíniques previstes en l'article 9.

– estudiar els objectius sanitaris i els plans econòmics del departament.– estudiar les mesures per al millor funcionament dels centres i servicis en l'orde sanitari i

econòmic així com la millor ordenació i coordinació de les distintes unitats.– establir les mesures previstes en este reglament amb vista a la millora de la qualitat de

l'assistència.

Article 28. Altres estructures del departament.28.1. Les àrees clíniques a què fa referència l'article 3.7.1 compten com a òrgans de

direcció amb un director i un comité de direcció:28.1.1. El director de l'àrea clínica serà el seu màxim responsable i les seues funcions seran

exercides per un cap de servici assistencial, depenent directament del director mèdic. Tindràcapacitat executiva, excepte per a les decisions que corresponguen al comité de direcció del'àrea. El director de l'àrea clínica serà nomenat pel gerent del departament a proposta de ladirectora mèdica una vegada consultat el comité de direcció de l'àrea. Serà avaluat anualmentbasant-se en els resultats globals obtinguts per l'àrea clínica en el marc de l'acord de gestió deldepartament.

28.1.2. El comité de direcció de l'àrea clínica estarà constituït, almenys, pel director de l'àreai els responsables de les unitats clíniques que la integren. La seua funció serà garantir el seufuncionament correcte i el de les unitats assignades, l'activitat del personal que hi ha adscrit i lacustòdia i utilització adequada dels seus recursos.

28.2. Les unitats de gestió clínica a què fa referència l'article 3.7.2 compten com a òrgansde direcció amb un responsable i, si és el cas, un comité de direcció.

Les unitats de gestió clínica tindran al capdavant un responsable i les seues funcions seranexercides com a mínim per un cap de secció assistencial, que dependrà directament deldirector de l'àrea clínica de què depenga o del director mèdic si no en depenguera de cap. Laseua funció serà garantir-ne el funcionament correcte i la custòdia i utilització adequada delsseus recursos. El responsable de la unitat de gestió clínica serà nomenat pel gerent deldepartament a proposta del director mèdic. Serà avaluat anualment basant-se en els resultatsglobals obtinguts per la unitat de gestió clínica en el marc de l'acord de gestió del departament.

28.3. En l'àmbit de l'hospital existirà la figura de cap de servici com a responsable d'unaespecialitat encarregat del funcionament correcte del servici i de l'activitat del personal adscrit,així com de la custòdia i utilització adequada dels recursos materials que tinga assignats. Elcap de servici dependrà del director mèdic i la seua provisió es farà d'acord amb el que disposael capítol V del Decret 7/2003, de 28 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de


117

selecció i provisió de places del personal estatutari al servici d'institucions sanitàries de laGeneralitat.

28.4. Cada zona bàsica de salut comptarà, almenys, amb un cap de zona bàsica quedependrà directament del director d'Atenció Primària i assumirà la plena responsabilitat de lagestió sanitària i del personal de la zona bàsica de salut que estiga assignat al seu àmbitd'Atenció Primària, així com la responsabilitat de la custòdia i utilització adequada dels recursosmaterials que tinga assignats i, en particular:

– Complir i fer complir les directrius, acords i ordres dels òrgans de direcció deldepartament.

– Garantir les relacions dels professionals sanitaris amb els òrgans de gestió deldepartament, servicis de salut pública, unitats de suport, servicis hospitalaris, inspecció deservicis sanitaris i especialment amb les institucions socials i sociosanitàries de la zona.

– Promoure el treball en equip entre els diversos professionals, fomentant les reunions,sessions clíniques, i totes aquelles activitats encaminades a la creació d'uns objectius comunsper part de tot l'equip.

– Garantir el desenvolupament de les funcions pròpies de l'àmbit d'Atenció Primària comsón, a més de les assistencials, la prevenció, promoció, educació per a la salut, treball amb lacomunitat i docència, formació i investigació.

– Garantir l'estudi i vigilància dels problemes de salut prioritaris i específics de la zonabàsica en coordinació amb els centres de salut pública.

28.5. Sota la dependència del cap de zona bàsica existirà un coordinador d'infermeria ambla funció de garantir la programació, execució i avaluació de les activitats de totes les activitatsd'infermeria.

28.6. El cap de zona bàsica i el coordinador d'infermeria seran nomenats pel gerent deldepartament, d'acord amb el que disposa el capítol VII del Decret 7/2003, de 28 de gener, delConsell, pel qual s'aprova el Reglament de selecció i provisió de places del personal estatutarial servici d'institucions sanitàries de la Generalitat.

Article 29. Òrgans de participació del departament29.1. El consell de salut del departament de salut és l'òrgan de participació comunitària per

a la consulta i seguiment de la gestió de l'Agència Valenciana de Salut en el departament desalut. La seua estructura i funcionament són les que recull l'article 33 de la Llei 3/2003, de 6 defebrer, de la Generalitat, d'Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.

29.2. La junta de departament és l'òrgan col·legiat d'assessorament dels òrgans de direcciódel departament quant a l'activitat assistencial, docent i d'investigació, així com de participaciódels professionals, en el mecanisme de presa de decisions que afecten les seues activitats.Funcionarà per mitjà de sessions plenàries o a través de la seua comissió permanent:

29.2.1 La composició del ple de la junta de departament ha de garantir la representació delsdiferents àmbits assistencials. Els vocals són triats per votació directa per a un període dequatre anys, sense perjuí de la possible reelecció. El ple de la junta de departament tindrà lasegüent composició.

– El gerent del departament, que en serà el president. En cas d'absència serà substituït perun dels membres de l'estructura directiva, d'acord amb l'orde establit en l'article 27.

– La resta de l'equip directiu del departament.– Sis representants dels directors de les àrees clíniques, caps de servici i caps de zona

bàsica.– Sis representants dels coordinadors d'infermeria i supervisors d'infermeria.– Dos facultatius del departament triats per mitjà de votació per tots els facultatius que no

exercisquen direcció.– Dos facultatius en període de formació triats pel personal que es trobe en esta mateixa

situació.– Coordinador del SAIP– Dos diplomats en infermeria o ajudants tècnics sanitaris del departament, triats pel

personal amb esta titulació i funcions.– Dos auxiliars d'infermeria, triats pel personal amb esta titulació i funcions.– Dos tècnics especialistes, triats pel personal amb esta titulació i funcions.– Dos representants del personal no sanitari.– Un representant dels centres de salut pública.


118

29.2.2. La junta de departament es reunirà com a mínim amb periodicitat semestral iexercirà les funcions següents:

– Assessorar els òrgans de direcció en tot el que es referix a la prestació de l'atenció alsciutadans.

– Assessorar en l'elaboració del pla anual de necessitats, tenint en compte, en tot cas, lesdisponibilitats pressupostàries.

– Assessorar en matèria de formació del personal, tenint en consideració les necessitatsexistents.

– Assessorar en matèria d'investigació.– Garantir l'efectiva integració assistencial, proposant totes aquelles mesures tendents a

afavorir-la.29.3. En aquells departaments on el gerent així ho determine, es crearà una comissió

permanent de la junta, que estarà composta per:– El gerent del departament, que serà el president. En cas d'absència serà substituït per un

dels membres de l'estructura directiva, d'acord amb l'orde establit en l'article 20.– Els membres de l'equip directiu del departament designats pel gerent.– Tres representants dels directors de les àrees clíniques, caps de servici i caps de zona

bàsica.– Tres representants dels coordinadors d'infermeria i supervisors d'infermeria.– Un representant de salut pública.29.3.1. Els vocals de la comissió permanent ho seran per a un període d'un any, amb la

possibilitat de reelecció pels membres del ple de la junta.29.3.2. La comissió permanent tindrà les funcions següents:– Aprovar la proposta dels professionals que hagen de formar part de les comissions

clíniques no previstes en l'article 9.4.– Aprovar la proposta dels professionals que hagen de formar part de les comissions

clíniques.– Assessorar permanentment els òrgans de direcció del departament.– Totes les que li siguen encomanades o delegades pel ple.29.4. Per a tot el que no regula expressament este article, en relació amb el funcionament

d'estos òrgans col·legiats, caldrà ajustar-se al que disposa el capítol II del títol II de la Llei deRègim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 30. Altres òrgans directius (8)30.1. En els departaments on la prestació sanitària es faça en règim de concessió

administrativa, existirà la figura del comissionat de l'Agència Valenciana de Salut amb funcionsde control i supervisió de la societat concessionària i que ostenta la direcció del personal del'Agència Valenciana de Salut no integrat en la concessió.

30.2. En els centres de treball que per la naturalesa del servici que presten no estiguenintegrats en un departament, existiran els següents òrgans de direcció:

– director del centre.– director econòmic.– director d'infermeria.30.2.1. El director del centre és el responsable màxim de la direcció i gestió de tots els

recursos assistencials del centre. Serà nomenat pel conseller de Sanitat, a proposta del directorgerent de l'Agència Valenciana de Salut, després d'haver consultat el consell d'administració.Ha de ser llicenciat en Medicina i Cirurgia.

30.2.2. Sota la dependència directa del director del centre hi ha el director econòmic amb lesfuncions d'organitzar, dirigir, controlar i avaluar el funcionament de les unitats i servicis noassistencials, també proposar al director del centre les mesures necessàries per a un millorfuncionament. Ha d'estar en possessió de titulació superior universitària.

30.2.3. Sota la dependència directa del director de centre, hi ha la figura del directord'infermeria amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar i avaluar les activitats del personalsanitari no facultatiu del centre, també proposar al director del centre les mesures necessàriesper al millor funcionament de les dites activitats i exercir les funcions que expressamentdelegue o encomane. Ha d'estar en possessió de la diplomatura en infermeria.

30.2.4. Depenent de cada direcció podran existir tantes subdireccions com es considerennecessàries per al bon funcionament del centre tenint en compte la dimensió i complexitat delcentre.


119


PrimeraA partir de l'entrada en vigor del present decret, les places del personal facultatiu

especialista d'àrea passaran a denominar-se de facultatiu especialista de departament.SegonaEls nomenaments dels equips directius dels departaments s'adaptaran al que estipula este

decret.TerceraLa coordinació amb els equips i objectius de Salut Pública es farà d'acord amb el que

preveu el Pla Estratègic de Salut Pública a través dels objectius definits i comissions establidesper a complir-los tant a escala central com perifèrica.


ÚnicaQueden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d'un rang inferior s'oposen

al que establix este decret.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraEl conseller de Sanitat dictarà totes les disposicions que siguen necessàries per al

desplegament i aplicació d'este decret.SegonaEl que establix el present reglament s'entén sense perjuí de les competències relatives al

règim de concerts entre les universitats i les institucions sanitàries, i les que corresponen alsòrgans competents en matèria d'educació.

TerceraEl present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la

Comunitat Valenciana.

Valencia, 18 de maig de 2007


El conseller de Sanitat,RAFAEL BLASCO CASTANY

NOTES

(1) Corregit per la Correcció d’errades de 2 de juliol de 2007 del Decret 74/2007, de 18 demaig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament sobre Estructura, Organització iFuncionament de l'Atenció Sanitària a la Comunitat Valenciana.

(2) Redacció que hi dona el Decret 118/2010, de 27 d'agost, del Consell, pel qual s’ordeneni prioritzen activitats de les estructures de suport per a un ús racional dels productesfarmacèutics en l’Agència Valenciana de Salut (DOCV núm. 6347 de 03.09.2010)



120



(6) Corregit per la Correcció d’errades de 29 d’agost de 2007 del Decret 74/2007, de 18 demaig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament sobre Estructura, Organització iFuncionament de l'Atenció Sanitària a la Comunitat Valenciana.



Decret 7/2003, de 28 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament de Selecció…

121

10 § Decret 7/2003, de 28 de gener, del Consell de la Generalitat, pel quals'aprova el Reglament de Selecció i Provisió de Places de PersonalEstatutari al Servici d'Institucions Sanitàries de la Generalitat Valenciana.

(DOGV núm. 4430 de 31.01.2003)

La Llei 30/1999, de 5 d'octubre, de Selecció i Provisió de Places de Personal Estatutari delsServicis de Salut ha assentat les bases en esta matèria per al conjunt dels servicis de salut.

La llei estatal ha configurat un sistema l'objectiu del qual és fer compatible la modernitzacióde la gestió amb el manteniment de la unitat de règim jurídic i la llibertat de circulació delsprofessionals en el Sistema Nacional de la Salut, mitjançant l'establiment d'unes condicionscomunes d'accés i mobilitat

El caràcter bàsic de la totalitat de la llei requerix un desplegament reglamentari posterior enl'àmbit competencial de les comunitats autònomes; per això, el present text reglamentari esdicta a partir del mandat contingut en la llei esmentada, que n'encomana el desplegamentreglamentari a les comunitats autònomes en els seus àmbits.

Per consegüent, el present decret, a partir de la normativa legal en la matèria, aborda laregulació dels sistemes de selecció i provisió de places del personal estatutari de lesinstitucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat.

Cal destacar que és la primera ocasió en què, després de les transferències en Sanitat, lacomunitat autònoma es dota d'un marc reglamentari propi, coherent amb les seuespeculiaritats, i seguint tot allò que disposa la legislació bàsica estatal.

Esta aposta decidida per disposar d'un marc jurídic coherent busca afirmar l'estabilitat enl'ocupació, la planificació eficient dels recursos humans, la seguretat jurídica, i la previsió d'unsprocediments selectius assentats i transparents, a fi d'aconseguir uns professionals sanitarisque ajuden a la millora de la sanitat pública valenciana, des del convenciment que la selecciódels millors professionals redundarà en la millora de la qualitat dels servicis públics que espresten als ciutadans i, en concret, en la humanització de l'assistència sanitària.

Per això, el present decret regula de forma detallada l'oferta d'ocupació pública, els diversossistemes selectius, el contingut de les convocatòries, els òrgans de selecció i provisió, laprovisió de places mitjançant un concurs de trasllats, les normes generals sobre els barems demèrits, l'accés a places amb rang de direcció, així com altres formes de provisió com el reingrésal servici actiu amb destinació provisional o la comissió de servicis.

Per una altra banda, la Llei 11/2002, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de GestióAdministrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat Valenciana ha previst el sistema deprovisió de les places de caràcter directiu d'institucions sanitàries dependents de la Conselleriade Sanitat, que s'incorpora al present text reglamentari.

Sense la intenció de ser exhaustiva, la present norma reglamentària presenta com aprincipals novetats, respecte a la regulació anterior, la incorporació d'una definició d'ofertad'ocupació pública que comporta desvincular els processos selectius dels concursos detrasllats, a fi de dotar els processos de provisió de la necessària agilitat en la resolució.

En este sentit es preveu el compromís de l'administració de convocar regularment elsprocessos selectius amb caràcter bianual, així com els concursos de trasllats per al personalfix, que seran convocats com a mínim cada dos anys, per la qual cosa s'oferixen alsprofessionals al servici de la sanitat valenciana les garanties necessàries per a la seua mobilitati accés al sistema sanitari públic valencià.

D'una altra banda, es presenta com a peculiaritat en el nostre ordenament, respecte a lanormativa estatal anterior, el reingrés al servici actiu del personal estatutari al qual va serconcedida l'excedència sense reserva de plaça, en una plaça bàsica vacant en qualsevolinstitució sanitària de la comunitat autònoma. Amb això s'elimina, per tant, l'obligatorietat delreingrés en l'àrea d'origen i es fa possible una major flexibilitat per als professionals sanitaris.

S'apunta també com a novetat la regulació de la provisió de les direccions de servici i desecció de caràcter no assistencial amb detall dels requisits d'accés, així com la composició dela comissió de valoració.

En atenció de totes estes consideracions, després d'haver sigut negociat en la MesaSectorial de Sanitat, de conformitat amb el que preveu la Llei 9/1987, de 12 de juny,


122

consultades les corporacions professionals en el sector, a proposta del conseller de Sanitat,conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i després de ladeliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 28 de gener de 2003,

DECRETE

CAPÍTOL I. Objecte, àmbit i principis generals

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicacióConstituïx l'objecte del present reglament la regulació dels sistemes de selecció i provisió de

places del personal estatutari de les institucions sanitàries de la Generalitat Valenciana, d'acordamb les bases establides per la Llei 30/1999, de 5 d'octubre, d'aplicació al personal estatutaridels servicis de salut de les comunitats autònomes i de l'Institut Nacional de la Salut.

El present reglament és d'aplicació a tot el personal estatutari que presta servicis en lesinstitucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat. S'aplicarà amb caràcter supletori al personalno estatutari que presta servicis en estes institucions.

Per al que preveu el paràgraf anterior, és personal estatutari de la Generalitat Valenciana elpersonal que presta servicis en les institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat i que estroba dins de l'àmbit d'aplicació de l'Estatut Jurídic del Personal Mèdic de la Seguretat Social,aprovat pel Decret 3160/1966, de 23 de desembre, del Ministeri de Treball, de l'Estatut delPersonal Auxiliar Sanitari Titulat i Auxiliar de Clínica de la Seguretat Social, aprovat per l'Ordede 26 d'abril de 1973, del Ministeri de Treball, així com de l'Estatut del Personal no Sanitari alServici de les Institucions Sanitàries de la Seguretat Social, aprovat per l'Orde de 5 de juliol de1971, del Ministeri de Treball.

Article 2. Principis generalsLa selecció i la provisió de places del personal estatutari de les institucions sanitàries

dependents de la Generalitat Valenciana es regixen pels principis i criteris generals següents:a) Sotmetiment ple a la llei i al dret de totes les actuacions en els processos selectius i de

provisió de places.b) Igualtat, mèrit, capacitat i publicitat en l'accés a la condició de personal estatutari i

estabilitat en el manteniment d'esta condició.c) Lliure circulació del personal estatutari en el conjunt del Sistema Nacional de la Salut.d) Eficàcia, imparcialitat i agilitat en l'actuació dels tribunals i la resta d'òrgans responsables

de la selecció i provisió de places.e) Planificació eficient de les necessitats de recursos i programació periòdica de les

convocatòries.f) Coordinació, cooperació i informació mútua entre les distintes administracions sanitàries

públiques i servicis de salut.g) Participació de les organitzacions sindicals presents en la Mesa Sectorial de Sanitat de la

comunitat autònoma mitjançant la negociació en el desplegament del que preveuen la Llei30/1999, de 5 d'octubre, i este reglament i, especialment, en la determinació de les condicions iprocediments de selecció, promoció interna i mobilitat, del nombre de places convocades i de laperiodicitat de les convocatòries.

h) Adequació dels procediments de selecció, dels seus continguts i proves a les funcions deplaces corresponents, inclosa la valoració del coneixement del valencià, a fi de fer efectiu eldret dels usuaris a expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials de la ComunitatValenciana.

CAPÍTOL II. Oferta d'ocupació pública

Article 3. Oferta d'ocupació pública i òrgan competentLes ofertes d'ocupació pública del personal estatutari d'institucions sanitàries dependents de

la Conselleria de Sanitat estaran constituïdes per la quantitat de places de cada categoria quees pretenga proveir per processos selectius.

Els concursos de trasllats del personal fix dependent d'institucions sanitàries no necessitenl'autorització prèvia en el decret d'oferta d'ocupació, si no signifiquen la incorporació depersonal de nou ingrés. En conseqüència, es convocaran amb independència d'aquells


123

processos selectius, amb la periodicitat, el nombre de places i categories que resolga laDirecció General per als Recursos Humans de conformitat amb el que preveu este reglament.

L'oferta d'ocupació pública de personal adscrit a les institucions sanitàries dependents de laConselleria de Sanitat inclourà el nombre de places vacants de cada categoria que proposa,després de la negociació sindical, la Conselleria de Sanitat, i la gestió de la qual corresponga aesta, segons que disposa l'article 1 del Decret 71/1989, de 15 de maig, del Consell de laGeneralitat, sobre regulació d'òrgans de gestió de personal de la Conselleria de Sanitat iòrgans depenents.

Amb esta finalitat, tindran la consideració de vacants i, per tant, podran ser incloses enl'oferta d'ocupació, les places en què s'haja produït el cessament del titular que l'ocupava quanno hagen de ser amortitzades, les places de nova creació, aquelles als titulars de les quals elshaja estat concedida l'excedència que, d'acord amb la normativa d'aplicació, no comportereserva de plaça i aquelles altres que es produïsquen com a conseqüència de l'aplicació de laLlei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitat del personal al servici de lesadministracions públiques i les normes que la despleguen.

La determinació de les places corresponents a les convocatòries de les proves selectives esfarà en els centres de treball que acorde la Conselleria de Sanitat, tenint en compte les placesque estiguen vacants en la data de publicació de la llista d'aprovats.

Entre una oferta i la següent no podran transcórrer més de dos anys.D'acord amb la llei de pressuposts de la Generalitat Valenciana, el conseller de Sanitat

haurà de proposar al Consell de la Generalitat, perquè l'aprove, l'oferta d'ocupació del personaladscrit a les institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat.

CAPÍTOL III. Sistemes de selecció i el seu desplegament

Article 4. Sistemes selectiusLa selecció del personal estatutari fix l'efectuarà la Generalitat Valenciana amb caràcter

general a través del sistema de concurs-oposició.La selecció es podrà fer a través del sistema d'oposició quan siga més adequat segons les

característiques socioprofessionals del col·lectiu que pot accedir a les proves o de les funcionsque hagen de fer.

Quan la peculiaritat de les tasques específiques que s'hagen de fer i el nivell de qualificaciórequerit ho aconsellen, la selecció podrà fer-se amb caràcter extraordinari pel sistema deconcurs.

1. OposicióEl sistema d'oposició comporta que els aspirants han de fer un o diversos exercicis, segons

preveja la convocatòria, a fi d'avaluar-los la competència, aptitud i idoneïtat per al complimentde les funcions pròpies de la categoria i/o especialitat, segons el cas, de la plaça convocada.

Els exercicis, que seran eliminatoris, podran consistir en proves de coneixements generals od'específics, així com qualsevol altre sistema que resulte adequat per a assegurar l'objectivitat iracionalitat del procés selectiu, i l'adequació a les funcions que s'hagen de dur a terme.

Les puntuacions obtingudes pels aspirants n'establiran l'orde de prelació.2. ConcursEl sistema de concurs consistix en l'avaluació de la competència, aptitud i idoneïtat de les

persones aspirants per al compliment de les funcions corresponents a través de la valoraciódels aspectes més significatius dels seus currículums, d'acord amb el barem de mèrits previstamb caràcter general en este decret.

Amb caràcter extraordinari, quan es tracte d'una convocatòria per a l'accés a una plaçadeterminada i si les característiques de la funció que s'haja de fer en eixa plaça ho aconsellen,el concurs consistirà en la valoració del currículum professional, docent, discent i investigadordels aspirants, valoració que farà el tribunal, després de l'exposició i defensa pública per partde les persones interessades.

3. Concurs-oposicióEl sistema de concurs-oposició consistix en la realització successiva, en l'orde que la

convocatòria determine, dels sistemes de concurs i d'oposició.Podrà superar la fase d'oposició un nombre d'aspirants superior al de les places

convocades. Es considerarà aprovat l'aspirant que obtinga el 50% de la puntuació màximapossible establida en la convocatòria per a la fase d'oposició.


124

La puntuació obtinguda en la fase de concurs no podrà ser aplicada, en cap cas, per asuperar la fase d'oposició.

La puntuació màxima de la fase d'oposició haurà de ser igual a la màxima total del barem dela fase de concurs.

La fase de concurs s'adaptarà als barems de mèrits de l'annex a este decret, els qualspodran ajustar-se a les especificacions següents, depenent del grup de pertinençacorresponent a la categoria convocada:

– Experiència professional.– Formació acadèmica, especialitzada, postgraduada, contínua i continuada.– Altres mèrits.– Coneixement del valencià.

Article 5. Convocatòries1. Contingut de les convocatòriesL'òrgan competent en matèria de personal de la Conselleria de Sanitat farà la convocatòria

per a la cobertura de places bàsiques vacants d'institucions sanitàries dependents de laGeneralitat Valenciana mitjançant una resolució que serà publicada en el Diari Oficial de laGeneralitat Valenciana.

Així mateix, podran aprovar-se unes bases generals que determinen els requisits delsaspirants, el procediment de selecció, les proves que s'han de superar i els sistemes dequalificació aplicables a successives convocatòries per a l'accés a les categories o especialitatsque es determinen, mitjançant una resolució que es publicarà en el Diari Oficial de laGeneralitat Valenciana.

La convocatòria haurà de contindre, almenys, les especificacions següents:a) Nombre i denominació de les places convocades.b) Condicions i requisits que han de tindre els aspirants, de conformitat amb el que disposa

l'apartat següent.c) Model de sol·licitud i documentació requerida, si correspon.d) Centre o dependència a què han d'adreçar-se les sol·licitudse) Termini per a presentar les sol·licituds, que haurà de ser com a mínim d'un mes,

comptador des de l'endemà al de la publicació de la convocatòria en el Diari Oficial de laGeneralitat Valenciana.

f) Lloc i termini en què s'han de presentar els documents que acrediten els mèrits al·legats.g) Sistema i contingut dels processos selectius, nombre d'exercicis que s'han de fer, temari,

barems de mèrits i sistema de qualificació.h) Fórmula de desempat.Del total de places convocades de cada categoria pel sistema general d'accés lliure, se'n

reservarà un 5% per a ser cobertes per persones amb minusvalidesa amb un grau dediscapacitat igual o superior al 33%, de manera que s'arribe al 2 per 100 dels efectius totals, deconformitat amb el que disposa la normativa vigent.

Les convocatòries i les seues bases vinculen l'administració, els tribunals encarregats dejutjar les proves i les persones que hi participen.

Les convocatòries i les seues bases, una vegada publicades, només podran ser modificadesamb subjecció estricta a les normes de la Llei de Règim Jurídic de les AdministracionsPubliques i del Procediment Administratiu Comú.

2. RequisitsPer a poder participar en els processos de selecció del personal estatutari fix serà necessari

tindre, en la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds, els requisits següents,a més dels establits per la convocatòria corresponent:

a) Tindre la nacionalitat espanyola o la de qualsevol altre estat membre de la Unió Europea,o bé la d'algun dels estats en els quals, per tractats internacionals celebrats per la UnióEuropea i ratificats per Espanya, s'aplique la lliure circulació de treballadors en els termes enquè esta es troba definida en el Tractat Constitutiu de la Unió Europea, o tindre este dretsegons que preveu el Decret 543/2001, de 18 de maig (BOE núm. 130, de 31.05.2001).

b) Tindre la titulació exigida en la convocatòria o estar en condicions d'obtindre-la dins deltermini de presentació de sol·licituds.

c) Tindre la capacitat funcional necessària per al compliment de les funcions que es derivendel nomenament corresponent.

d) Haver fet els díhuit anys i no excedir l'edat de jubilació forçosa.


125

e) No haver estat separat del servici mitjançant un expedient disciplinari de qualsevol servicide salut o administració pública en els sis anys anteriors a la convocatòria, ni trobar-seinhabilitat amb caràcter ferm per a l'exercici de funcions públiques ni, si fóra el cas, per a laprofessió corresponent.

f) En el cas dels nacionals d'altres estats mencionats en el paràgraf a), no trobar-seinhabilitat, per sanció o pena, per a l'exercici professional o per a l'accés a funcions o servicispúblics en un estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, ni haver estatseparat, per sanció disciplinària, d'alguna de les seues administracions o servicis públics en elssis anys anteriors a la convocatòria.

g) Haver pagat les taxes corresponents als drets de participació en els processos selectius.h) Els aspirants que concórreguen per la quota de reserva a minusvàlids hauran de tindre el

certificat que acredite la condició de minusvàlid en grau igual o superior al 33%.

Article 6. Tribunals i normes de funcionament1. TribunalsCada tribunal, compost per un mínim de cinc membres, serà nomenat per l'òrgan competent

en matèria de personal de la Conselleria de Sanitat segons que dispose la convocatòria. Lacomposició inclourà necessàriament un president i un secretari, i es designarà el mateixnombre de membres titulars que de suplents.

Formaran part del tribunal dos representants proposats per les organitzacions sindicals ambrepresentació en la Mesa Sectorial de Sanitat o, si no n'hi ha, per sorteig entre estos, quehauran de tindre els requisits establits en l'apartat 6.3. El nombre de representants sindicalss'augmentarà proporcionalment segons el nombre total de membres que conformen el tribunal.

Correspon al tribunal la coordinació dels tribunals auxiliars, en el supòsit que se'nconstituïsquen, i també adoptar les mesures necessàries per a l'actuació coordinada delstribunals, així com establir els criteris per a una actuació homogènia.

2. Tribunals auxiliarsL'òrgan convocant podrà determinar la constitució de tribunals auxiliars quan el nombre

elevat d'aspirants o, si fóra el cas, la realització de les proves amb caràcter descentralitzat horequerisca.

Els tribunals auxiliars assumiran les funcions que la convocatòria determine. En tots elscasos, seguiran les instruccions i criteris que fixe el tribunal

Els membres del tribunal auxiliar hauran de tindre els mateixos requisits previstos enl'apartat següent per als membres del tribunal.

3. Normes sobre funcionament i composicióCorresponen al tribunal les funcions relatives a la determinació concreta del contingut de les

proves i a la qualificació i valoració dels aspirants, així com l'adopció de totes les mesures quesiguen necessàries per a una evolució correcta dels processos selectius, actuant d'acord ambcriteris d'objectivitat i imparcialitat.

Els tribunals faran les seues funcions tan ràpidament com siga possible i adoptaran lesmesures oportunes per tal que els exercicis escrits de la fase d'oposició en el sistema selectiude concurs-oposició i del sistema d'oposició siguen corregits sense coneixement de la identitatdels aspirants. L'administració posarà a disposició dels tribunals els mitjans necessaris perquèla seua actuació es faça amb l'agilitat i l'eficàcia necessàries.

Als membres del tribunal se'ls aplicarà la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídicde les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i s'hauran d'abstindred'intervindre quan hi concórrega alguna de les circumstàncies previstes en l'article 28.2 d'estallei, o quan en els cinc anys anteriors a la data de publicació de la convocatòria hagen dut aterme tasques de preparació d'aspirants a proves selectives de la categoria o especialitatconvocada. Així mateix, els aspirants podran recusar en qualsevol moment els membres deltribunal, en els casos previstos anteriorment.

Tots els membres dels tribunals, tant titulars com suplents, hauran de tindre la condició depersonal fix de les administracions públiques o dels servicis de salut o dels centres concertats ovinculats al Sistema Nacional de la Salut i estar en possessió d'una titulació acadèmica denivell igual o superior a l'exigida per a l'ingrés en la categoria o especialitat convocada. Almenystres dels membres han de pertànyer a la mateixa categoria i especialitat convocada o a una desuperior.

Els membres del tribunal podran proposar a l'òrgan competent en matèria de personal laincorporació als seus treballs d'assessors especialistes o ajudants tècnics, que hauran de


126

posseir una titulació acadèmica de nivell igual o superior a l'exigida per la convocatòria. Eslimitarà, en el cas dels primers, la col·laboració a l'exercici de les seues especialitats tècniques.En el cas dels ajudants tècnics, col·laboraran en les tasques tècniques de suport que se'lsassignen. A estos assessors i ajudants se'ls aplicarà el que disposa el paràgraf tercer delpresent apartat sobre causes d'abstenció i recusació.

Article 7. Torns d'accésEls aspirants hauran d'assenyalar en la sol·licitud el torn pel qual concorren als processos

selectius, promoció interna o accés lliure, i no podran concórrer-hi pels dos alhora. Elsaspirants que s'acullen a la quota de reserva de minusvàlids concorreran necessàriament peltorn d'accés lliure. Els aspirants que no indiquen en la seua sol·licitud el torn pel qual concorrenseran admesos d'ofici en el torn d'accés lliure.

Els aspirants que opten per acollir-se a la quota de reserva de minusvàlids, han de fer-hoconstar en la sol·licitud, i podran indicar-hi les adaptacions que necessiten per a fer les proves,les quals no podran desvirtuar-ne el caràcter, ja que la seua finalitat és valorar l'aptitud delsaspirants per al compliment de les funcions de la plaça convocada.

Els aspirants que sol·liciten participar pel torn de promoció interna i en siguen exclosos en laresolució provisional per no tindre o no acreditar els requisits necessaris per a participar-hi,seran admesos en el torn d'accés lliure sempre que tinguen els requisits exigits per a ser-hiadmesos. Així mateix, si en el transcurs del procés selectiu el tribunal s'assabenta que algundels aspirants no té un o més dels requisits necessaris per a participar pel torn de promocióinterna o per la quota de reserva de minusvàlids, se l'inclourà d'ofici en el torn d'accés lliure, sité els requisits per a això.

Article 8. Acreditació de requisits i mèritsEls aspirants hauran d'acreditar, en el moment que es determine en la convocatòria, que

tenen tots els requisits i condicions exigits, segons que establisca la convocatòria, referits al'últim dia del termini de presentació de sol·licituds, sense perjuí de la responsabilitat en quèpogueren incórrer per inexactituds o falsedats en les sol·licituds. Els requisits exigits hauran demantindre's al llarg del procés selectiu, fins al moment de la presa de possessió de la plaçaadjudicada.

Els mèrits valorables en els processos selectius que ho establisquen, seran els que tinguenels participants en el procés selectiu el dia de publicació de la convocatòria en el Diari Oficial dela Generalitat Valenciana.

Article 9. Llistes d'admesos i exclososUna vegada acabat el termini de presentació de sol·licituds, si es tracta dels sistemes

selectius, l'òrgan competent en matèria de personal de la Conselleria de Sanitat farà pública enel Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la llista provisional d'aspirants admesos i exclosos,amb l'expressió, si fóra el cas, de les causes d'exclusió.

Els aspirants disposaran d'un termini no inferior a deu dies hàbils, comptats des de l'endemàdel dia de publicació de la llista, per a esmenar, si cal, els defectes que hagen motivat l'omissióo exclusió. Una vegada finalitzat este termini, l'òrgan competent en matèria de personal de laConselleria de Sanitat aprovarà la resolució definitiva d'aspirants admesos i exclosos, que espublicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i inclourà la data, el lloc i l'hora de laprova, llevat que la convocatòria determine que es pot posposar la realització del primerexercici. La data de la prova es publicarà amb una antelació, com a mínim, de 15 dies naturals.En el cas que el procés selectiu conste de diversos exercicis, les successives crides seranpublicades pel tribunal en els llocs que determine la convocatòria i amb una antelació de 48hores com a mínim a la realització de l'exercici següent.

Article 10. Resolució provisionalUna vegada acabats els processos selectius, el tribunal farà públic en el Diari Oficial de la

Generalitat Valenciana la llista d'aspirants que han superat els processos pel torn de promocióinterna i d'accés lliure respectivament, especificant la puntuació total obtinguda en cada fase,en el supòsit del concurs-oposició.

Contra les resolucions i actes dels òrgans de selecció podrà interposar-se recurs d'alçadadavant de l'òrgan competent en el termini d'un mes comptat a partir de la publicació de laresolució recorreguda.


127

Article 11. Resolució definitivaLes llistes definitives d'aspirants que han superat els processos selectius pel torn de

promoció interna i accés lliure respectivament les publicarà el tribunal de la mateixa maneraque la resolució provisional.

Amb esta finalitat, per tal de garantir la quota de places reservades per a personesminusvàlides, i en el cas que seguint l'orde de puntuació dels aspirants que concorren pel tornd'accés lliure no es cobrira el total de places reservades a la quota de minusvàlids, s'inclourà enels últims llocs amb dret a plaça, per l'orde de la puntuació obtinguda i fins a completar la quotareservada si hi havia candidats per a això, els aspirants que, havent optat per acollir-se a estaquota, hagen superat els processos selectius.

L'òrgan competent en matèria de personal de la Conselleria de Sanitat publicarà la resolucióque oferisca als aspirants aprovats la relació de places bàsiques vacants.

Article 12. Sol·licitud de placesPodran optar a les places oferides, en la forma i terminis determinats en la convocatòria i

aportant la documentació que la convocatòria els exigisca:a) Els opositors allistats en la resolució definitiva fins a un nombre d'orde equivalent al

nombre total de places oferides.b) Amb caràcter de reserva, per als supòsits de pèrdua per part d'algun opositor dels drets

derivats de la seua participació en el procés selectiu, es determinarà en cada convocatòria unpercentatge sobre el nombre establit en el punt anterior d'opositors per orde de puntuació quepodran efectuar sol·licitud de places.

Els qui no presenten la documentació exigida dins del termini establit no podran sernomenats i perdran els drets derivats de la participació, sense perjuí de la responsabilitat enquè pogueren haver incorregut per falsedat en la sol·licitud.

Article 13. Adjudicació de placesLes places s'adjudicaran entre els aspirants per l'orde de la puntuació obtinguda en el

conjunt de les proves, respectant el que s'ha establit pel que fa als aspirants que concorren peltorn de promoció interna, així com el que s'ha establit per a la quota de minusvalidesa.

Perdran els drets derivats de la participació en els processos selectius els aspirants que nosol·liciten plaça en temps i forma, tal com establisca la convocatòria, els qui no obtinguen capplaça entre les efectivament sol·licitades, així com aquells als quals per la puntuació que hagenobtingut no els corresponga cap plaça entre les oferides.

Només podran ser nomenats els aspirants que, una vegada superats els processosselectius, obtinguen plaça.

Article 14. Relació d'aprovats i nomenamentsL'òrgan competent en matèria de personal de la Conselleria de Sanitat dictarà una resolució,

que exhaurirà la via administrativa, per la qual s'ordene la publicació en el Diari Oficial de laGeneralitat Valenciana de la llista d'aspirants que aproven els processos selectius, el nombredels quals no podrà superar el nombre de places convocades. Esta resolució acordarà elnomenament dels aspirants allistats, amb indicació de la plaça que els haguera correspost.

Article 15. Presa de possessióEl termini de presa de possessió serà d'un mes comptat des de l'endemà de la publicació de

la resolució esmentada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Perdran els dretsderivats de la participació en els processos selectius els que, transcorregut este termini, nos'hagen incorporat a la seua destinació, llevat de causa de força major o impossibilitat aixíapreciada, després de l'audiència de la persona interessada mitjançant una resolució motivadade l'òrgan competent en matèria de personal de la Conselleria de Sanitat.

CAPÍTOL IV. Provisió de places per concurs de trasllats

Article 16. Normes generalsEs proveiran per concurs de trasllats les places bàsiques vacants de cada categoria i, si és

el cas, especialitat que es determinen en cada convocatòria.Entre una convocatòria i la següent no podran transcórrer més de dos anys.


128

L'òrgan competent en matèria de personal de la Conselleria de Sanitat, mitjançant unaresolució que es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, farà la convocatòriade les places esmentades. Es podran incloure en els concursos de trasllats, mitjançantl'aplicació del sistema de resultes, les places bàsiques vacants produïdes en obtindre lapersona titular d'estes una altra destinació, com a conseqüència de la tramitació delprocediment del concurs, sempre que no estiguen sotmeses a processos d'amortització. Lainclusió d'estes places al concurs es farà de forma automàtica.

La convocatòria haurà de contindre, almenys, les especificacions següents:a) Nombre de places oferides. Denominació i localització del centre de treball. Condicions i

requisits que han de tindre els aspirantsb) Model de sol·licitud i documentació requerida, si correspon.c) Centre o dependència a què han de dirigir-se les sol·licitudsd) Termini per a presentar les sol·licituds, que haurà de ser com a mínim d'un mes,

comptador des de l'endemà de la publicació de la convocatòria en el Diari Oficial de laGeneralitat Valenciana.

e) Lloc i termini en què s'ha de presentar l'acreditació dels mèrits al·legats.f) Barems de mèrits.Les places exercides com a conseqüència de reingrés provisional al servici actiu hauran

d'incloure's en la primera convocatòria de concurs de trasllats de la categoria corresponent quees faça després de la concessió.

Article 17. Barem de mèrits dels concursos de trasllatsEs valoraran necessàriament els mèrits següents:– Valoració del treball dut a terme en institucions sanitàries de la Seguretat Social o altres

administracions públiques:– en places de la mateixa categoria i especialitat: 0,20 per mes treballat– en places de distinta categoria i especialitat: 0,10 per mes treballat– Valoració del temps de pertinença en propietat a la categoria i especialitat en què es

concursa, fins a un màxim de 20 punts.– Valoració del temps en la mateixa destinació definitiva en el centre i en la categoria des de

la qual es concursa, fins a un màxim de 10 punts.Per 5 anys complets, 5 puntsPer cada any addicional,1 punt– Valoració de cursos de formació relacionats amb la categoria i especialitat en què es

concursa, impartits, reconeguts, o homologats per universitats o per organismes competentsper a la formació de personal sanitari, fins a un màxim de 15 punts.

– Valoració dels coneixements de valencià, fins a un màxim de 5 punts.En el cas del personal inclòs en l'àmbit de l'estatut de personal mèdic, i després de la

negociació amb els sindicats amb representació en la Mesa Sectorial de Sanitat, s'adaptaranestos criteris a les funcions concretes que fa este personal.

En el cas d'igualtat en la puntuació total del barem, es resoldrà a favor de l'aspirant ambmajor puntuació en l'apartat primer del barem. Si persistia la igualtat, se seguirà la mateixapauta respecte als apartats següents si fóra necessari i en eixe mateix orde. Si la igualtat esmantinguera, s'adjudicarà la plaça a l'aspirant de major edat.

Article 18. Requisits que han de tindre els concursantsPodrà participar en els concursos de trasllats el personal estatutari fix amb nomenament en

propietat en la categoria i, si és procedent, especialitat a què es concursa, qualsevol que siga elservici de salut de què depenga.

Els concursants hauran d'estar en alguna de les situacions administratives següents:a) Servici actiu o amb reserva de plaça.b) En situació distinta de la d'actiu i sense reserva de plaça.El personal de les institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat que ocupe llocs del

model tradicional, de quota, de zona o d'urgència, podrà participar en els concursos de trasllatsde la categoria o especialitat respectiva, sempre que tinga els requisits previstos en laconvocatòria, la qual cosa implicarà, en el supòsit d'obtenció de destinació, la integració en elservici jerarquitzat o equip d'Atenció Primària corresponent.

A més dels anteriors, seran requisits per a ser admesos en el concurs:


129

a) El personal en actiu o amb reserva de plaça haurà d'haver pres possessió de la seuaplaça actual o de la que tinga reservada almenys un any abans de la data en què acabe eltermini de presentació de sol·licituds per a participar en el concurs.

Este requisit no s'exigirà als aspirants que opten als concursos de trasllats des d'unadestinació obtinguda mitjançant el procediment de redistribució d'efectius per una reforma deplantilla.

b) El personal en situació distinta de la d'actiu i sense reserva de plaça haurà de tindre elsrequisits necessaris per al reingrés al servici actiu l'últim dia del termini de presentació desol·licituds.

Els requisits exigits per a participar en els concursos de trasllats hauran de mantindre's alllarg de tot el procés, és a dir, fins al moment de la presa de possessió en la plaça de la novaadjudicació.

Article 19. Sol·licitudsCada concursant haurà d'omplir la seua sol·licitud adaptant-se necessàriament al model

publicat. Així mateix, hauran d'omplir el full de petició de plaça segons el model publicat,indicant-hi per orde de preferència les destinacions que sol·liciten.

Les sol·licituds, adreçades al director general competent en matèria de personal icorrectament omplides, es podran presentar en les unitats de registre de les direccionsterritorials i en la Gerència d'Àrea d'Alcoi, o mitjançant qualsevol de les formes previstes en laLlei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.S'advertix que ha de figurar el segell de registre tant en la instància com en el full de petició deplaces. L'original quedarà en poder de l'administració i una còpia en poder de les personesinteressades com a justificant.

El termini de presentació de sol·licituds serà d'un mes comptador des de l'endemà de lapublicació de la convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Si l'últim dia deltermini és inhàbil, s'entendrà prorrogat al primer dia hàbil següent.

Durant el termini de presentació de sol·licituds, els concursants podran retirar-les omodificar-les mitjançant una nova instància, que anul·larà totalment les anteriors.

Una vegada acabat el termini de presentació de sol·licituds i fins a la finalització del terminiper a formular reclamacions contra la resolució provisional del concurs, els concursants podrandesistir de la seua sol·licitud. Per a això, hauran de presentar el desistiment davant del mateixòrgan a què hagen dirigit la sol·licitud inicial. Els concursants en situació de reingrés provisionalque desistisquen de participar en el concurs de trasllats seran declarats d'ofici en la situaciód'excedència voluntària.

La consignació de dades falses o inexactes en la instància, o en la documentació aportadapels aspirants, comportarà l'exclusió del concurs i/o la nul·litat de la plaça adjudicada, segons elcas, sense perjuí de les mesures legals que hi corresponguen.

El domicili que figure en la instància es considera l'únic vàlid per a notificacions, i sónresponsabilitat exclusiva del concursant tant els errors en la consignació com la comunicació al'òrgan competent en matèria de personal de qualsevol canvi del domicili.

Article 20. DocumentacióEls concursant han d'adjuntar a la sol·licitud:a) Una fotocòpia del document nacional d'identitat.b) Una fotocòpia compulsada del nomenament per a l'exercici d'una plaça en propietat en la

categoria a què es concursa.c) Una fotocòpia compulsada de qualsevol altre nomenament del qual es pretenguen fer

valdre els servicis prestats segons el barem.d) Un certificat original o una còpia compulsada dels servicis prestats, amb expressió de la

categoria, expedida per la direcció de la institució que corresponga.e) L'original o una còpia compulsada del certificat o diploma dels cursos de formació.f) L'original o una còpia compulsada del certificat o diploma expedit o homologat per la Junta

Qualificadora de Coneixements de Valencià.Els concursants que es troben en situació de servici actiu o amb reserva de plaça hauran

d'aportar, a més de la documentació esmentada, una fotocòpia compulsada del document enquè figure la diligència de presa de possessió de l'última plaça exercida en propietat.


130

Els concursants en situació d'excedència hauran d'aportar, a més de la documentació, unafotocòpia compulsada de la resolució de la concessió de l'excedència i una fotocòpia delnomenament corresponent.

Els concursants en situació de reingrés al servici actiu amb caràcter provisional haurand'aportar, a més de la documentació, una fotocòpia compulsada de la resolució de reingrés alservici actiu amb caràcter provisional.

Els concursants que procedisquen de redistribució d'efectius hauran d'aportar, a més de ladocumentació, una fotocòpia compulsada de la resolució que acredite l'obtenció de l'últimaplaça exercida amb destinació definitiva.

El còmput del temps de servicis prestats a què es referix el barem finalitzarà el dia de lapublicació de la convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

La comissió de valoració, que només podrà valorar la documentació ben acreditada iaportada en temps i forma, podrà demanar-ne qualsevol aclariment. Quan el requeriment nosiga atés, podrà no valorar el mèrit corresponent. La comissió de valoració podrà així mateixsol·licitar als aspirants una còpia traduïda dels documents al·legats per estos quan estiguenredactats en idiomes diferents als dels oficials a la Comunitat Valenciana.

No seran valorats els documents que continguen alguna esmena, ratlla o raspadura, llevatque estiga salvada per una signatura.

Article 21. Comissions de valoracióLa comissió de valoració és l'òrgan que té com a missió l'avaluació dels mèrits dels

concursants i, en general, l'execució de les convocatòries, i que resol sobre l'adjudicació delsllocs convocats, d'acord amb el que disposen la convocatòria i la resta de normes aplicables.Quan l'elevat nombre d'aspirants ho requerisca, l'òrgan competent en matèria de personalnomenarà comissions auxiliars de valoració. Estes comissions auxiliars, que tindran lesfuncions que determine la convocatòria, seguiran les instruccions i criteris que dicte la comissióde valoració, a fi de garantir l'actuació homogènia.

Els membres de les comissions de valoració auxiliars hauran de tindre els mateixos requisitsque es preveuen en els apartats següents per als membres de la comissió de valoració.

Les resolucions de les comissions de valoració vinculen la comissió i l'administració.Les comissions de valoració tindran la consideració d'òrgan col·legiat de l'administració i,

com a tal, estaran sotmeses a les normes contingudes en la Llei 30/1992, de 26 de novembre,de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Elsseus membres estaran sotmesos a les causes d'abstenció i recusació previstes en la mateixallei i seran nomenats per l'òrgan competent en matèria de personal.

Els integrants de les comissions de valoració, que com a mínim en seran cinc inclosos elpresident i el secretari, han de ser personal fix de les administracions públiques que pertanga aun grup de titulació igual o superior a la requerida per als llocs de treball convocats, i almenysla meitat més un dels membres haurà de tindre una titulació corresponent a l'àrea deconeixements dels llocs convocats.

Seran membres de les comissions de valoració dos representants proposats per lesorganitzacions sindicals amb representació en la Mesa Sectorial de Sanitat o, si no n'hi ha, persorteig entre elles, que hauran de tindre els requisits que establix este article. El nombre derepresentants sindicals augmentarà proporcionalment segons el nombre total de membres queconformen les comissions de valoració.

Les comissions de valoració faran les seues funcions tan ràpidament com siga possible. Aixímateix, l'administració posarà a la seua disposició els mitjans necessaris perquè l'actuació esfaça amb la agilitat i l'eficàcia necessàries.

Article 22. Resolució del concursLes places seran adjudicades als concursants d'acord amb el barem de mèrits, i segons

l'orde de prioritat de destinacions que sol·liciten.En acabar el termini de presentació de sol·licituds, a la vista de les places sol·licitades pels

concursants, així com dels mèrits acreditats per estos, la comissió de valoració aprovarà laresolució provisional del concurs, que es farà pública en el Diari Oficial de la GeneralitatValenciana.

Les persones interessades disposaran del termini de quinze dies hàbils comptadors des del'endemà de la publicació per a formular-hi al·legacions.


131

Les reclamacions formulades contra la resolució provisional seran rebutjades o admeses permitjà de la resolució definitiva que aprovarà l'autoritat convocant i es publicarà en el Diari Oficialde la Generalitat Valenciana.

La publicació de la resolució definitiva servirà de notificació a les persones interessades id'inici dels terminis establits perquè els organismes afectats efectuen les actuacionsadministratives procedents.

Les destinacions adjudicades seran irrenunciables, llevat que la renúncia estiga motivadaper l'obtenció d'una plaça a causa de la resolució d'un procediment de mobilitat voluntàriaconvocat per una altra administració pública, segons que establix l'article 11.4 de la Llei30/1999, de 5 d'octubre, de Selecció i Provisió de Places de Personal Estatutari dels Servicisde Salut.

Si en qualsevol moment del procés de concurs arriba a coneixement de la comissió devaloració que algun dels aspirants no té la totalitat dels requisits exigits, haurà de requerir-li'nl'acreditació. Si no són acreditats en el termini dels deu dies hàbils següents a la notificació delrequeriment, la comissió de valoració farà una proposta d'exclusió de l'aspirant al directorgeneral competent en matèria de personal, el qual, després de les verificacions oportunes i del'audiència de la persona interessada, dictarà una resolució motivada que excloga l'aspirant delconcurs.

Article 23. Preses de possessióEls concursants que obtinguen plaça hauran de cessar en la seua plaça bàsica dins dels

tres dies hàbils següents al de la publicació de la resolució definitiva.La presa de possessió de la nova plaça haurà d'efectuar-se dins dels tres dies següents al

del cessament si la plaça és de la mateixa localitat, en el termini de 5 dies si la plaça és dedistinta localitat de la mateixa àrea o d'una àrea limítrofa, en el termini de 10 dies si pertany adistinta localitat i àrea no limítrofa o en el termini d'un mes si pertany a un altre servici de salut.

En el cas que l'adjudicació de plaça comporte el reingrés al servici actiu, el termini de presade possessió serà d'un mes comptador des de l'endemà de la publicació de la resoluciódefinitiva del concurs.

El termini de presa de possessió s'iniciarà quan finalitze el permís o llicència que, si és elcas, haja sigut concedit a la persona interessada, llevat que per causes justificades se n'acordela suspensió.

Excepte quan la resolució del concurs implique el reingrés al servici actiu, el termini depresa de possessió i, si fóra el cas, la seua pròrroga, tindrà la consideració de servici actiu, i elshavers corresponents es percebrien a càrrec de la plaça de destinació.

Segons que disposa l'article 11.4 de la Llei 30/1999, de 5 d'octubre, de Selecció i Provisióde Places de Personal Estatutari dels Servicis de Salut, s'entendrà que sol·licita l'excedènciavoluntària per interés particular com a personal estatutari, i serà declarat en eixa situació, quino s'incorpore a la destinació obtinguda com a conseqüència de la resolució del concurs detrasllats dins dels terminis establits o de les pròrrogues que legalment o reglamentàriamentcorresponguen. No obstant això, si hi ha causes prou justificades, així apreciades en audiènciaa la persona interessada, podrà deixar-se sense efecte eixa situació. En este cas, la personainteressada haurà d'incorporar-se a la nova destinació tan prompte com desapareguen lescauses que en el seu moment ho impediren.

Els concursants que no obtinguen plaça en este concurs es mantindran en la situació idestinació que tinguen, amb excepció dels reingressats provisionals que, sempre que hagensol·licitat totes les places convocades de la seua mateixa modalitat (Atenció Primària o AtencióEspecialitzada) en la seua àrea de salut, podran optar per obtindre una nova destinacióprovisional en alguna de les places que resulten vacants com a conseqüència de la resoluciódel concurs o per passar a la situació d'excedència voluntària.

Article 24. PublicitatExcepte en els casos en què expressament es determine el contrari, les publicacions de les

diferents actuacions relatives a les convocatòries es faran en el tauler d'anuncis de la seucentral de la Conselleria de Sanitat. Els terminis corresponents de l'acte en qüestió comptarana partir de la data de la diligència d'exposició en el tauler d'anuncis. Així mateix, i exclusivamentcom a informació als concursants, se n'enviaran còpies a les direccions territorials de laConselleria de Sanitat, a la Gerència d'Àrea d'Alcoi, i es publicaran en la pàgina web de laConselleria de Sanitat.


132

No obstant això, les comissions de valoració podran determinar la conveniència d'usar altresmitjans com a informació.

CAPÍTOL V. Provisió de places de direccionsde servici i de secció de caràcter assistencial

Article 25. Característiques i requisitsEls llocs de caps de servici i de secció de caràcter assistencial en les unitats d'assistència

especialitzada de les institucions sanitàries dependents de la Generalitat Valenciana esproveiran mitjançant un concurs de mèrits, en el qual podran participar els facultatius ambnomenament com a personal estatutari fix que tinguen plaça en l'especialitat a què es concurseen les institucions sanitàries de la Seguretat Social, i també els facultatius amb nomenament defuncionari de carrera, o laboral fix, que presten servicis en hospitals de titularitat pública ambprograma acreditat per a la docència per la comissió nacional de l'especialitat corresponent.Així mateix, han de tindre els requisits generals que establix l'article 5.2. del present reglament.

El procés de selecció estarà basat en l'avaluació del currículum professional dels aspirants ien un projecte tècnic relacionat amb la gestió de la unitat assistencial.

Article 26. ConvocatòriaQuan hi haja un lloc de direcció de servici o de secció de caràcter assistencial en les unitats

d'assistència especialitzada de les institucions sanitàries dependents de la Conselleria deSanitat, la direcció de l'hospital ho comunicarà al director general competent en matèria depersonal, i se'n publicarà la convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana per a laprovisió mitjançant convocatòria pública.

En la convocatòria s'especificarà la denominació del lloc, l'especialitat requerida i l'àmbitd'actuació.

El termini de presentació de sol·licituds serà d'un mes comptador des de la publicació de laconvocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Article 27. Sol·licitudsLes persones interessades a participar en la convocatòria pública dirigiran la sol·licitud a

l'òrgan convocant. A la sol·licitud s'han d'adjuntar el currículum professional i un projecte tècnicrelacionat amb la gestió de la unitat assistencial, i han d'estar acreditats documentalment elsrequisits especificats en l'article anterior, així com els que establisca la convocatòria mateixa.

Article 28. Comissió de valoracióLa comissió de valoració que jutge la convocatòria pública, que serà nomenada per l'òrgan

competent en matèria de personal, tindrà la composició següent:President/a: un càrrec directiu de la Conselleria de Sanitat competent en l'àmbit de l'Atenció

Especialitzada o la persona que hi delegue.Vocals: el/la director/a de l'hospital o director/a mèdic/a de què depenga la plaça convocada.– Un/a director/a mèdic/a d'un hospital acreditat per a la docència de l'especialitat

convocada.– Un facultatiu especialista d'àrea en representació de la comissió nacional de l'especialitat

de què es tracte.– Un facultatiu especialista d'àrea en representació de la societat científica de l'especialitat

de què es tracte. En el cas que concórrega més d'una societat científica, s'establirà un sorteigpúblic per a designar el vocal i el suplent.

– Dos vocals proposats per les organitzacions sindicals amb representació en la MesaSectorial de Sanitat

Secretari/ària: serà un/a inspector/a mèdic/a dependent de la Conselleria de Sanitat.Cada membre d'esta comissió de valoració tindrà nomenat el suplent, d'acord amb el

mecanisme establit per a elegir cada vocal.

Article 29. ProcedimentLa convocatòria pública constarà de la fase de valoració del currículum i la fase d'exposició

pública davant de la comissió de valoració del projecte tècnic presentat. Cada una de les fasesserà valorada amb un màxim de 15 punts.

Cada membre del tribunal exposarà públicament la puntuació assignada a cada aspirant.


133

La puntuació final estarà determinada per la mitjana aritmètica de les qualificacionsatorgades a cada participant per cada membre de la comissió de valoració.

El resultat final de la convocatòria pública s'exposarà en el tauler d'anuncis de la seu centralde la Conselleria de Sanitat.

La comissió de valoració no podrà deixar sense cobrir el lloc convocat si els aspirants tenenels requisits previstos en la convocatòria respectiva, en este reglament i una vegada valoradesles distintes fases, hagen superat el mínim prèviament establit, que haurà de publicar ambanterioritat la comissió de valoració.

Article 30. ResultatsUna vegada acabades les actuacions, la comissió de valoració elevarà la proposta

corresponent al director general competent en matèria de personal, que serà vinculant per a ell,llevat que no s'hagen complit els mecanismes formals i de procediment establits.

El resultat final de la convocatòria pública serà publicat en el Diari Oficial de la GeneralitatValenciana.

Article 31. Presa de possessióEl personal facultatiu que haja sigut nomenat en un lloc de cap de servici o secció d'acord

amb el sistema que establix el present reglament tindrà reservada la seua plaça en propietatcom a facultatiu especialista.

El personal facultatiu al qual s'haja adjudicat un lloc de cap de servici o de secció haurà deprendre'n possessió en el termini d'un mes a partir de l'endemà de la publicació en el DiariOficial de la Generalitat Valenciana.

Article 32. AvaluacióEls aspirants seleccionats obtindran un nomenament temporal per al lloc, que estarà

subjecte a avaluacions quadriennals de la continuïtat en el lloc. Estes avaluacions les farà unacomissió d'avaluació nomenada d'acord amb el que establix l'article 28 d'este reglament,segons el procediment següent:

– La persona interessada haurà de presentar una memòria explicativa de l'organització, elfuncionament i les activitats de la unitat assistencial la direcció de la qual exercisca, amb lainclusió de propostes concretes per a l'actuació i estructuració d'estes en el quadrienni següent,així com un currículum professional relatiu al període en què s'ha exercit el lloc que s'avalua.

– La comissió de direcció de l'hospital en què estiga la direcció que s'haja d'avaluar, hauràd'emetre un informe-proposta motivat sobre la idoneïtat de la continuïtat en el lloc de la personainteressada, una vegada vist l'informe emés per la junta de l'hospital.

– La persona interessada haurà d'exposar i defendre davant de la comissió d'avaluació, enuna sessió pública, un resum de la memòria i del currículum aportats, exposició a la qualseguirà una entrevista, també pública.

– La persona interessada podrà conéixer els informes que estiguen en l'expedient deu diesabans de la celebració de l'avaluació.

– La qualificació que haja de donar la comissió d'avaluació, que serà adoptada per lamajoria dels seus membres, es concretarà en la proposta favorable o desfavorable a lacontinuïtat de la persona avaluada. Quan la qualificació siga favorable a la continuïtat, lapersona interessada serà confirmada en el seu lloc de direcció per un altre quadrienni. Quan laqualificació siga desfavorable a la continuïtat o la persona interessada renuncie a l'avaluació,cessarà en el seu lloc de direcció i s'incorporarà a la plaça de facultatiu especialista quetinguera reservada. En ambdós casos la qualificació serà notificada individualment a la personainteressada.

CAPÍTOL VI. Provisió de places de direccions de servicii de secció de caràcter no assistencial

Article 33. Normes aplicablesLa provisió de places de direcció de servici i secció de caràcter no assistencial es regirà pel

que establix el capítol anterior, amb les excepcions dels articles següents.De conformitat amb el que preveu el capítol precedent, el personal que haja sigut nomenat

per a estos llocs, tindrà dret a la reserva de la seua plaça bàsica. El personal nomenat estarà


134

subjecte a avaluacions quadriennals per a la continuïtat en el lloc, segons el procedimentprevist en l'article 32 d'este reglament.

Article 34. ConvocatòriaEls llocs de caps de servici i de secció de caràcter no assistencial en les institucions

sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat es proveiran mitjançant una convocatòriapública, en la qual podrà participar tot el personal estatutari amb plaça en propietat en els grupsA o B del personal no sanitari, mitjançant un procés de selecció basat en l'avaluació delcurrículum professional dels aspirants i en un projecte tècnic relacionat amb la gestió de launitat de què depén el lloc convocat.

Article 35. RequisitsSerà requisit mínim per a l'accés a llocs de caps de servici i de secció de caràcter no

assistencial tindre una plaça en propietat en els grups A o B, del personal no sanitari, sempreque tinguen els requisits de titulació específics de la plaça a què s'opta.

Article 36. Comissió de valoracióLa comissió de valoració que jutge la convocatòria pública, la qual serà nomenada per

l'òrgan competent en matèria de personal, tindrà la composició següent:President/a: un càrrec directiu de la Conselleria de Sanitat o la persona que hi delegue.Vocals:– El/La director/a econòmic/a de l'hospital de què depenga la plaça convocada.– El/La cap de l'Àrea de Recursos Econòmics de la Conselleria de Sanitat.– El/La cap de l'Àrea de Recursos Humans de la Conselleria de Sanitat.– Dos vocals proposats per les organitzacions sindicals amb representació en la Mesa

Sectorial de SanitatSecretari/ària: serà un/a funcionari/ària del grup A dependent de la Conselleria de Sanitat.Cada membre d'esta comissió de valoració tindrà nomenat un suplent d'acord amb el

mecanisme establit per a elegir cada vocal.

CAPÍTOL VII. Provisió de places de direccions d'unitat i de coordinadors d'equips

Secció primera. Provisió de llocs de direccions d'unitat

Article 37. Sistema de provisió1. Quan els llocs de direcció d'unitat, tant sanitària com no sanitària, ho tinguen establit en

les plantilles, es proveiran pel sistema de lliure designació, d'acord amb el que establix estasecció.

2. La convocatòria per a la provisió d'estos llocs es publicarà en el Diari Oficial de laGeneralitat Valenciana.

3. La convocatòria especificarà les característiques dels llocs que incloga i concedirà untermini d'un mes per a la presentació de sol·licituds, a les quals s'haurà d'adjuntar semprel'historial professional del candidat.

4. La comissió de valoració estarà formada per cinc membres com a mínim. Serà nomenadapel director de l'àrea, que hi exercirà de president. En formaran part dos representantssindicals.

Article 38. Requisits per a accedir a la convocatòria1. Podrà participar en la convocatòria el personal que en la data de publicació es trobe

prestant servicis en institucions sanitàries de la Comunitat Valenciana, sempre que tinga elsrequisits exigits en la convocatòria.

2. El personal fix que obtinga un lloc de treball pel sistema de lliure designació regulat enesta secció tindrà dret a la reserva de la seua plaça bàsica.

3. El personal nomenat per a un lloc de treball de lliure designació podrà ser cessatdiscrecionalment per l'autoritat que n'acordà el nomenament.

Article 39. Resolució de la convocatòriaEls llocs convocats per a la provisió per lliure designació podran ser declarats deserts quan

no concórreguen sol·licitants adients per a ocupar-los.


135

Secció segona. Coordinadors d'equip i responsablesd'infermeria d'equips d'Atenció Primària.

Article 40. Sistema de provisió1. Els llocs de coordinadors d'equip i de responsables d'infermeria dels equips d'Atenció

Primària seran proveïts pel sistema de lliure designació entre el personal de la categoriacorresponent que preste servicis en el mateix equip. La convocatòria per a la provisió d'estosllocs es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

2. El nomenament s'expedirà per un període de quatre anys que podrà ser renovat, senseperjuí del poder d'acordar discrecionalment el cessament que correspon a l'autoritat queefectuà el nomenament, amb l'audiència prèvia de la persona interessada.

3. El professional nomenat per al lloc de coordinador o responsable d'infermeria d'equipsd'atenció primària conservarà la titularitat de la plaça bàsica de la seua categoria, les funcionsde la qual continuarà exercint mentre ocupe este lloc.

CAPÍTOL VIII. Provisió de places de caràcter directiu

Article 41. Característiques generalsEls llocs de caràcter directiu d'institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat

es proveiran pel sistema de lliure designació i es publicaran en el Diari Oficial de la GeneralitatValenciana.

S'entén per òrgans de caràcter directiu d'institucions sanitàries dependents de la Conselleriade Sanitat el director d'assistència sanitària de zona; en l'àmbit de l'Atenció Especialitzada: eldirector d'hospital, el director mèdic, el director de centre de transfusions, el comissionat de laConselleria de Sanitat en l'Hospital de la Ribera, el subdirector mèdic, el director econòmic, elsubdirector econòmic, el director d'infermeria, el subdirector d'infermeria, el subdirector decentre de transfusions i en l'àmbit de l'Atenció Primària el director d'Atenció Primària, el directorde gestió administrativa d'Atenció Primària, el director d'infermeria d'Atenció primària, el directorde servicis d'urgència, el director de gestió administrativa de servicis d'urgència, el directord'infermeria de servicis d'urgència, o altres de la mateixa naturalesa que estiguen previstos enla normativa específica.

L'exercici del lloc és incompatible amb l'exercici de qualsevol altra activitat pública o privada,segons el que preveu la legislació vigent sobre incompatibilitats del personal al servici de lesadministracions públiques. No obstant això, podrà fer activitat assistencial no retribuïda en elseu propi centre, de conformitat amb la titulació que posseïsca.

Article 42. RequisitsPer a poder participar en esta convocatòria les persones interessades han de tindre els

requisits següents:1) Posseir la nacionalitat espanyola o de qualsevol altre Estat membre de la Unió Europea,

així com d'aquells estats en què, en virtut de tractats internacionals celebrats per la UnióEuropea i ratificats per Espanya, s'aplique la lliure circulació de treballadors en els termes enquè esta es troba definida en el Tractat Constitutiu de la Unió Europea, o tindre este dretsegons que preveu el Decret 543/2001, de 18 de maig.

2) Estar en possessió de titulació necessària en relació amb les característiques del lloc alqual concursen, de conformitat amb la normativa vigent, així com tindre capacitat adequada pera l'exercici del càrrec.

3) Tindre la condició de personal estatutari amb plaça en propietat dels servicis de salut, defuncionari de carrera inclòs en l'àmbit d'aplicació de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesuresper a la Reforma de la Funció Pública, i de les corresponents lleis de la Funció Pública de lescomunitats autònomes, així com del personal laboral fix de la Generalitat Valenciana, en estecas quedaran en la situació administrativa que els corresponga. No obstant això, podràconcórrer també simultàniament personal alié a l'administració que tinga els requisitsanteriorment enunciats a fi que l'administració puga comptar amb un nombre major i heterogenid'aspirants que concórreguen en condicions d'igualtat al present procés de provisió de places.La provisió s'efectuarà segons el règim laboral d'alta direcció regulat en el Reial Decret1382/1985, d'1 d'agost.


136

Els contractes formalitzats a l'empara del que disposen els apartats anteriors no podranincloure indemnitzacions per cessament en el lloc distint del fixat amb caràcter general enl'article 11 del Reial Decret 1382/1985, d'1 d'agost.

4) No trobar-se inhabilitat per a l'exercici de funcions públiques, professionals o de laSeguretat Social.

Article 43. Procediment de seleccióEl concurs per a la provisió de les places inclourà els mèrits acreditats pels sol·licitants en

relació amb el seu currículum professional, preferentment els mèrits acadèmics i/o experiènciaprofessional en l'exercici de càrrecs directius en institucions sanitàries o lloc de treball ambfuncions semblants a què es concursa, així com d'una memòria explicativa de les líniesfonamentals i objectius a seguir en la plaça que se sol·licite. Potestativament podrà fer-se unaentrevista pública.

La comissió de valoració, que tindrà la consideració d'òrgan col·legiat, estarà composta perun mínim de cinc membres i serà nomenada per l'òrgan competent en matèria personal de laConselleria de Sanitat segons que disposa la convocatòria. La seua composició inclourànecessàriament un president i un secretari.

Formaran part d'esta comissió dos representants proposats per les organitzacions sindicalsamb representació en la mesa sectorial de sanitat .

Tots els membres de la comissió de valoració han de tindre els requisits previstos en l'article21 del present reglament.

La comissió de valoració s'encarregarà de comprovar els requisits del personal sol·licitant id'avaluar els seus mèrits, efectuant proposta de resolució motivada d'adjudicació no vinculant através del director general competent en matèria de personal, que s'elevarà al conseller deSanitat, el qual, a la vista d'esta, dictarà la resolució de nomenament.

La convocatòria podrà ser declarada deserta, per acord motivat, quan no hi concórreguenaspirants idonis.

En el cas que els sol·licitants elegits renuncien al lloc abans de la presa de possessió,l'òrgan competent, formularà una nova proposta de resolució.

En el cas que el sol·licitant seleccionat siga personal alié a l'administració Pública,subscriurà amb la Conselleria de Sanitat un contracte laboral especial d'alta direcció a l'emparade la normativa ja citada.

El personal nomenat per a ocupar un lloc de treball per lliure designació podrà ser cessatdiscrecionalment per l'autoritat que el nomenà.

CAPÍTOL IX. Reingrés al servici actiu

Article 44. RequisitsEl reingrés al servici actiu amb destinació provisional del personal estatutari al qual haja

sigut concedida l'excedència sense reserva de plaça per una institució sanitària dependent dela Conselleria de Sanitat, es farà en una plaça bàsica vacant de la categoria, especialitat imodalitat corresponents de qualsevol institució de la Comunitat Valenciana, sense limitacionsd'àrea de salut.

Les places incloses en les convocatòries de trasllats, des de la publicació fins a la resoluciódel concurs, no podran ser proveïdes per reingressos amb destinació provisional.

Article 45. Procediment1. El reingrés al servici actiu amb destinació provisional es concedirà, després de la

sol·licitud de la persona interessada i de l'acreditació del compliment dels requisits exigits perl'estatut aplicable, en la primera de les institucions sanitàries elegides pel sol·licitant on hi hajauna plaça vacant i pressupostada.

2. A la sol·licitud dirigida al director general competent en matèria de personal hauràd'adjuntar-se el nomenament en propietat de personal estatutari d'institucions sanitàries de laSeguretat Social i la resolució per la qual es declarà el sol·licitant en una situació administrativadistinta de la d'actiu i sense reserva de plaça.

En el supòsit de diverses sol·licituds per a ocupar una mateixa plaça vacant, es resoldràd'acord amb la data de presentació d'estes i, si coincidia el dia, a qui acredite major temps deservicis prestats.


137

3. En la resolució de concessió del reingrés se'n farà constar expressament el caràcterprovisional: l'adscripció definitiva a la plaça caldrà obtindre-la mitjançant un concurs de trasllats.

Article 46. Termini de presa de possessióEl termini d'incorporació serà d'un mes comptador des de l'endemà de la notificació de la

resolució de reingrés provisional al servici actiu. Prèviament es requerirà a les personesinteressades que formulen una declaració de no dur a terme activitats incompatibles, de notrobar-se inhabilitades per a l'exercici professional o per a l'exercici de funcions públiques, niestar separades mitjançant un expedient disciplinari de qualsevol de les administracionspúbliques.

Article 47. Finalització de la situació de reingrés provisionalLa plaça exercida amb destinació provisional serà inclosa en la primera convocatòria de

trasllats que se celebre.Si qui l'exercix no obté cap plaça en el concurs, havent sol·licitat totes les convocades en

l'àrea de salut i de la modalitat respectiva, podrà optar per una altra destinació provisional o perpassar a la situació d'excedència voluntària.

En el supòsit de no haver sol·licitat totes les places convocades en l'àrea de salut de la seuamodalitat i resultar desplaçat en resoldre's el trasllat, la persona reingressada provisionalpassarà a la situació d'excedència voluntària.

Article 48. Reingrés de personal excedent en les categories de quota i zona, servicisd'urgència i categories extingides

El personal de quota i zona en situació d'excedència sense reserva de plaça podrà optar alreingrés amb destinació provisional en places d'equip d'Atenció Primària o de facultatiuespecialista d'àrea, o bé reingressar en places de quota i zona, declarades per a amortitzarperò encara pendents de la posada en funcionament efectiva dels equips d'Atenció Primària idels servicis jerarquitzats corresponents. En este últim supòsit, podran romandreindefinidament en la situació de reingrés provisional fins a l'amortització efectiva de la plaça,sense que puguen ser obligats a integrar-se en cap equip d'Atenció Primària o a jerarquitzar-se,ni a participar en concursos de trasllats en què no es convoca la plaça que ocupen per estardeclarada per a amortitzar i no ser possible proveir-la definitivament.

El personal dels servicis d'urgència podrà optar al reingrés amb destinació provisional enplaces d'equip d'Atenció Primària o de servici d'Atenció Mèdica Urgent.

Els facultatius en excedència que amb anterioritat a l'Orde de 5 de febrer de 1985, delMinisteri de Sanitat i Consum, hagen estat nomenats caps de departament, de servici o desecció, només podran reingressar en una plaça bàsica de facultatiu especialista d'àrea.

El personal excedent en les categories de mestre industrial i de bugader o planxador noméspodrà reingressar en un plaça bàsica de tècnic de manteniment o d'empleat de bugaderiarespectivament.

CAPÍTOL X. Altres formes de provisió de places

Article 49. Comissió de servicisEs podran cobrir en comissió de servicis, a proposta dels directors de les institucions, les

places bàsiques de plantilla vacants i les subjectes a reserva legal del titular. No es consideraràvacant, a estos efectes, la plaça ocupada per personal interí.

La plaça vacant ocupada en comissió de servicis serà inclosa en la primera convocatòria deprovisió de places que se celebre. En el supòsit que no es convocara, la comissió de servicisquedarà anul·lada amb efectivitat del dia de publicació de la convocatòria.

El personal en comissió de servicis mantindrà la situació de servici actiu i la reserva de laplaça d'origen si l'obtingué per concurs, i percebrà les retribucions del nou lloc a càrrec de lainstitució de destinació, sense dret a percebre dietes, despeses de trasllat ni cap altreabonament compensatori excepte en el supòsit de la comissió de servicis forçosa.

Les comissions de servici i les seues pròrrogues s'autoritzaran per períodes d'un any, llevatque expressament i justificadament se sol·liciten per períodes inferiors. Les comissionsfinalitzaran, també, per la provisió definitiva de la plaça, per la reincorporació del titular ambreserva de la plaça, per renúncia del comissionat o per revocació motivada de la comissió, ambl'audiència prèvia de la persona interessada.


138

Amb les mateixes condicions i requisits, es podran autoritzar comissions de servici per aexercir places bàsiques d'altres administracions sanitàries.

Article 50. Comissió de servicis forçosaEsta forma extraordinària de provisió temporal serà procedent quan, justificades les

necessitats assistencials que obliguen a la cobertura d'una plaça bàsica, no hi haja personal fixde la mateixa categoria professional interessat a ocupar-la, o quan, excepcionalment pernecessitats del servici, siga necessari destinar amb caràcter forçós a un altre treballador quetinga els requisits exigits per a exercir-la.

En este supòsit, es destinarà en primer lloc la persona que preste servicis en el mateixcentre o en el centre radicat en el municipi més pròxim o amb millors facilitats de desplaçamenti que tinga menors càrregues familiars i, en igualtat de condicions, el de menor antiguitatreconeguda. La comissió de servicis forçosa tindrà una duració màxima d'un any, prorrogable aun altre, en cas de no haver-se proveït el lloc amb caràcter definitiu, que serà acordat perl'òrgan competent en matèria de personal, amb l'audiència prèvia del personal afectat.

Article 51. Nomenament provisionalLes places estatutàries no bàsiques de les distintes categories professionals, mentre se'n fa

la cobertura reglamentària, per lliure designació o per concurs, podran ser proveïdes mitjançantun nomenament provisional durant un període de dos anys, sempre que es considereinajornable la seua cobertura i no estiga prevista la substitució reglamentària. El personal ambnomenament provisional haurà de tindre els requisits exigits per a l'exercici de la plaça i se lireservarà la plaça bàsica d'origen. Percebrà les retribucions del lloc per al qual ha sigutnomenat.

Els nomenaments provisionals finalitzaran per la provisió reglamentària del lloc, per lareincorporació del titular si estigueren subjectes a reserva legal, per la renúncia de la personanomenada, per amortització del lloc i per revocació d'este, amb caràcter discrecional en elsupòsit de places de lliure designació, o remoció motivada, si es tracta de places per concurs,amb l'audiència prèvia de la persona interessada en estos tres últims supòsits.

Article 52. Redistribució d'efectius amb motiu de reforma de plantillaL'òrgan competent en matèria de personal podrà acordar la redistribució d'efectius

mitjançant una resolució que n'explique els motius i després de negociació, en els supòsitsprevistos, amb els representants dels treballadors.

El personal estatutari que ocupe en propietat places de categoria bàsica podrà ser adscrit,per necessitats del servici, a altres places de la mateixa naturalesa, sempre que per a laprovisió d'estes places estiga previst el mateix procediment i sense que això comporte un canvide localitat, encara que podrà implicar canvi d'àrea. L'adscripció es farà en primer lloc a favordels que voluntàriament ho sol·liciten.

Es consideren places de categoria bàsica les que no s'individualitzen o distingixen de lesrestants places en les plantilles corresponents.

En el cas que l'adscripció comporte el canvi d'àrea, es farà, després de la negociaciósindical, en favor de qui voluntàriament ho sol·licite.

La plaça a què s'accedisca a través de la redistribució d'efectius tindrà també caràcterdefinitiu. No obstant això, en els supòsits que l'adscripció haja sigut forçosa, la personainteressada tindrà dret preferent a l'obtenció de destinació en el seu centre d'origen en elconcurs de trasllats següent.

Article 53. Reassignació d'efectius com a conseqüència d'un pla d'ocupació1. El personal estatutari les places del qual siguen objecte de supressió com a

conseqüència d'un pla d'ocupació podrà ser destinat a places en la mateixa o altres àrees pelprocediment de reassignació d'efectius.

La reassignació d'efectius com a conseqüència d'un pla d'ocupació s'efectuarà aplicantcriteris objectius relacionats amb les aptituds, formació, experiència i antiguitat que concrete elpla.

L'adscripció a la plaça adjudicada per reassignació tindrà caràcter definitiu. No obstant això,en el supòsit que l'adscripció haja sigut forçosa, la persona interessada tindrà dret preferent al'obtenció de destinació en el seu centre d'origen en el concurs de trasllats següent.


139

2. El procediment s'iniciarà mitjançant una proposta de la Subsecretaria per a l'AgènciaValenciana de la Salut. La proposta es dirigirà a l'òrgan competent en matèria de personal iinclourà:

a) Una descripció de la situació inicial, amb una exposició dels problemes que elprocediment tracta de resoldre o de les millores en l'organització que es pretenen aconseguir.

b) Una exposició detallada i una justificació de les mesures que es proposen i del personalafectat pel procés.

c) Un estudi econòmic de les repercussions pressupostàries que comportarà posar-lo enpràctica. En cap cas haurà de comportar un augment de les despeses de personal per a cadaanualitat pressupostària, ni podrà contindre mesures que comporten una promoció internaautomàtica o adscripció directa de persones en grups diferents dels grups en els quals estanenquadrats, llevat dels supòsits previstos en la disposició addicional quarta de la Llei 30/1999,de 5 d'octubre, de Selecció i Provisió de Places de Personal Estatutari dels Servicis de Salut.

Este procediment podrà iniciar-lo també l'òrgan competent en matèria de personal, en elscasos en què l'ordenació de recursos ho aconselle, o bé si es considera que les mesures quecal adoptar tenen un abast de caràcter organitzatiu general.

3. La direcció general competent en matèria de personal, després de l'estudi de la proposta idesprés de comunicar-la a les organitzacions sindicals amb representació en la mesa sectorialde sanitat perquè puguen formular-hi al·legacions i suggeriments, redactarà el text del plad'ocupació, sobre el qual haurà d'emetre un informe favorable l'òrgan que tinga atribuïda lacompetència en matèria pressupostària. Posteriorment l'enviarà al Consell de la Generalitat a fique l'aprove mitjançant un acord i siga publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

4. El text del pla d'ocupació haurà de contindre:a) Una memòria justificativa que incloga les necessitats de personal, el personal existent i la

seua qualificació, així com una referència a les actuacions preparatòries a la iniciació delprocediment.

b) L'exposició de totes les mesures concretes que hagen d'adoptar-se en l'aplicació del pla,així com el calendari d'execució de les mesures. En el cas que el pla tinga prevista unareassignació d'efectius, haurà de constar el nombre i les característiques de les places que sesuprimixen, les característiques de les places a què es destina els efectius de personal i elscriteris objectius segons els quals ha d'executar-se la reassignació, que estaran relacionatsamb les aptituds, la formació, l'experiència i l'antiguitat.

Abans de l'elevació del pla a l'òrgan que tinga atribuïda la competència en matèria depersonal perquè l'assumisca i després l'envie al Govern Valencià perquè l'aprove, serà negociatamb les organitzacions sindicals amb representació en la Mesa Sectorial de Sanitat, en elstermes establits en la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'Òrgans de Representació, Determinació deles Condicions de Treball i Participació del Personal al Servici de les AdministracionsPúbliques.

5. Adscripció provisionalEl personal sanitari fix, sense reserva de plaça, que estiga exercint places de caràcter

directiu o de direcció d'unitat, o de qualsevol altra de caràcter no bàsic obtingudes per concurso lliure designació, i siga destituït o remogut podrà ser adscrit provisionalment a una plaça de laqual tinga els requisits, i preferentment a una plaça de la mateixa localitat o àrea de salut onestava prestant servicis.

CAPÍTOL XI. Selecció de personal interí o temporal

Article 541. Els nomenaments de personal estatutari temporal regulats en l'article 7 de la Llei 30/1999,

de 5 d'octubre, es faran entre les persones que formen part de les borses de treballconstituïdes i regulades mitjançant una resolució del director general per als Recursos Humansde la Conselleria de Sanitat, després de la negociació amb les organitzacions sindicals ambrepresentació en la Mesa Sectorial de Sanitat.

2. En el barem de mèrits que resulte de la negociació es tindrà en compte, en els termesque determine la mateixa resolució, la puntuació obtinguda en la fase d'oposició de lesconvocatòries de selecció de la Conselleria de Sanitat.

CAPÍTOL XII. Promoció interna


140

Secció primera. Promoció Interna

Article 55. Criteris generalsEl personal estatutari fix dependent de la Conselleria de Sanitat podrà accedir mitjançant la

promoció interna a nomenaments corresponents a qualsevol dels grups de classificaciósuperiors, siga immediat o no, o a diferents nomenaments del mateix grup.

De les places acordades per als processos selectius, se'n reservarà com a mínim un vint percent per al personal inclòs en l'àmbit d'aplicació de l'estatut de personal mèdic, i un trenta-cincper cent per a la resta de personal de cada categoria i/o especialitat per a la provisió pelsistema de promoció interna.

Es faran processos selectius per a la cobertura de places bàsiques vacants de la mateixacategoria i/o especialitat mitjançant una convocatòria conjunta pels sistemes d'accés lliure i depromoció interna.

Els procediments per a la promoció interna es desenvoluparan a través de convocatòriesespecífiques si ho aconsellen raons de planificació o d'eficàcia en la gestió.

Les places que no es proveïsquen pel sistema de promoció interna s'acumularan a lesconvocades pel sistema general d'accés lliure.

Els aspirants que accedisquen per este sistema a nomenaments de distinta categoria oespecialitat tindran preferència per a l'elecció de places en la convocatòria conjuntacorresponent sobre els aspirants que no procedisquen d'este sistema.

Article 56. RequisitsPodran concórrer a les proves selectives pel sistema de promoció interna el personal

estatutari fix dependent de la Conselleria de Sanitat que tinga i acredite durant el termini depresentació de sol·licituds el requisit general exigit a tots els participants i els específics queexigisca cada convocatòria, a més dels exposats a continuació:

– Pertànyer a grups de classificació inferiors, siguen immediats o no, o a diferentscategories i/o especialitats del mateix grup.

– Haver prestat servicis com a personal estatutari fix durant dos anys, almenys, en el grupde procedència.

En el cas del personal no sanitari, no s'exigirà el requisit general de titulació per a l'accés pelsistema de promoció interna als grups C i D a les persones que hagen prestat servici com apersonal estatutari fix en el grup immediatament inferior durant més de cinc anys, llevat quesiga exigible una titulació, acreditació o habilitació professional específica per a l'exercici denoves funcions, segons que es determine en la corresponent convocatòria.

Article 57. Sistemes de seleccióEls sistemes selectius es regiran per algun dels sistemes que preveu este reglament.

Article 58. Contingut dels processos selectiusEn el cas de convocatòria conjunta, els processos selectius tindran el mateix contingut que

el previst per al sistema d'accés lliure; no obstant això, en el cas que una convocatòriad'oposició o concurs-oposició conste de més d'un exercici, l'autoritat convocadora podràdisposar l'exempció d'algun exercici als aspirants que procedisquen de categories de la mateixaespecialització funcional que les places a proveir i sempre que el/s exercici/s guarden unarelació adequada amb la funció exercida per estos.

Secció segona. Promoció interna temporal

Article 59. Promoció interna temporalPer necessitats del servici i amb caràcter voluntari, el personal estatutari podrà exercir

funcions corresponents a un nomenament de grup igual o superior, amb dret a reserva deplaça, sempre que tinga els requisits exigits en este reglament. Durant el temps que estiga enesta situació, la persona interessada es mantindrà en situació de servici actiu i percebrà, llevatdels triennis, les retribucions corresponents a les funcions exercides, l'exercici de les quals nocomportarà la consolidació de cap dret a estes retribucions ni a l'obtenció d'un nounomenament, sense perjuí de la possible consideració com a mèrit en els sistemes depromoció interna previstos en la present norma reglamentària.


141


Primera. Declaració de categories professionals a extingir.Es declaren a extingir les categories de fogoner, netejador, cap de taller, pintor, jardiner,

fotògraf i tapisser.El personal fix d'estes categories extingides podrà integrar-se en altres del mateix grup o de

l'immediatament superior, sempre que la persona interessada tinga la titulació necessària o elsrequisits previstos en l'article 8.4 de la Llei 30/1999, de 5 d'octubre.

Segona. Convocatòries conjuntesPodran fer-se de manera conjunta per als àmbits d'Atenció Primària i Atenció Especialitzada

tant les convocatòries de concurs-oposició com les de concurs de trasllats, sempre que hi hajaigualtat en la categoria i, si és el cas, especialitat en estos dos àmbits d'Atenció Primària iAtenció Especialitzada.

Tercera. Cap de departament, cap de servici i cap de secció amb anterioritat a l'Ordede 5 de febrer de 1985

Els facultatius que exercisquen plaça en propietat de cap de departament, cap de servici ocap de secció amb anterioritat a l'Orde de 5 de febrer de 1985 i que per la seua voluntataccedisquen a llocs de cap de servici o secció d'acord amb el que establix el presentreglament, en el cas que deixen d'exercir el lloc continuaran mantenint el mateix complementde destinació establit per a la plaça que ocupaven abans d'accedir al nou sistema.


Primera. Incorporació d'especialistes de quota com a facultatius especialistes d'àrea1. Podrà optar, sense subjecció a cap termini, a la incorporació com a facultatiu especialista

d'àrea de l'especialitat corresponent el personal que té la categoria d'especialista de quota, ensituació d'actiu i amb plaça en propietat o amb destinació provisional en l'àrea sanitàriacorresponent.

Els especialistes que ocupen plaça de Pulmó i Cor i de Neuropsiquiatria podran optar,respectivament, a les de Cardiologia o Pneumologia i de Psiquiatria o Neurologia.

2. L'àmbit d'integració serà el de l'àrea de salut a què pertany el centre d'especialitats on elfacultatiu presta servicis, o en un altre de diferent en el supòsit que concórrega l'acord de lapersona interessada i de l'administració: en cap cas s'efectuaran trasllats no voluntaris queimpliquen canvi de localitat.

3. El personal incorporat quedarà adscrit orgànicament i funcionalment al servici jerarquitzatde l'hospital i prestarà els seus servicis en les institucions de l'àrea de salut corresponent.

4. Les retribucions del personal que opte per la integració són les previstes en el ReialDecret-Llei 3/1987, d'11 de setembre, i en la Llei 11/2000, de 28 de desembre, de MesuresFiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat Valenciana, i laresta de normes específiques i de desenvolupament de la Comunitat Valenciana.

Este personal incorporat podrà optar pel complement específic amb el qual desitgenintegrar-se, tenint en compte que, una vegada assignat el complement específic C, no es podràoptar a la percepció del B.

Els facultatius que, com a conseqüència de la integració, experimenten una disminució deles retribucions en un còmput anual tindran dret al manteniment d'un complement personal itransitori per la diferència, que serà absorbit per qualsevol millora retributiva futura, segons elscriteris que establisquen les normes pressupostàries.

5. Per a la incorporació d'este personal serà preceptiu l'informe favorable de la Conselleriad'Economia, Hisenda i Ocupació, d'acord amb el que disposa l'article 1 de la Llei 8/1995, de 29de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i d'Organització de la GeneralitatValenciana.

Segona. Incorporació de personal de quota i zona i de servicis d'Urgències als equipsd'Atenció Primària

1. Una vegada constituïts els equips d'Atenció Primària, les seues places seran proveïdesmitjançant una oferta d'integració directa al personal mèdic i sanitari no facultatiu de quota izona i de servicis d'urgència, de la zona de salut en l'àmbit de les quals desenvolupen lesseues funcions els equips, o que pertanyen a una altra zona o àrea de salut i almenys el trentaper cent de la població que atenen corresponguen a la zona bàsica de salut que esconstituïsca.


142

El personal que s'integre haurà de trobar-se en situació de servici actiu o amb reserva deplaça o amb destinació provisional i tindre un nomenament en propietat en la categoriaprofessional corresponent.

Si fóra necessari, per ser superior el nombre de persones que sol·liciten la integració que elde places oferides, es resoldrà a favor dels que tinguen reconegut més temps de servicis per atriennis. Els empats es resoldran a favor de la persona de més edat. En este cas, si lesnecessitats del servici ho aconsellen, podrà oferir-se a les persones interessades la integracióen un altre equip d'Atenció Primària de la mateixa localitat.

L'oferta d'integració directa la convocarà el director territorial de la Conselleria o el gerentd'àrea de salut, amb l'autorització prèvia del director general competent en matèria de personal,a mesura que es produïsca la constitució dels equips d'Atenció Primària: el procediment i lesbases de la convocatòria seran els establits en la Resolució de 20 de novembre 1991 deldirector del Servici Valencià de Salut, sempre que no s'oposen al que disposa este reglament.

2. El personal que no opte per la integració continuarà prestant els seus servicis en la zonabàsica de salut, sota la direcció del coordinador de l'equip d'Atenció Primària.

Este personal podrà sol·licitar la integració en qualsevol moment posterior a la integraciódirecta, acollint-se a una oferta continuada d'integració, que es resoldrà en les mateixescondicions exigides per a l'oferta directa.

3. Podran participar en esta oferta continuada d'integració en equips d'Atenció Primària elsfuncionaris tècnics de l'Estat al servici de la Sanitat Local –metges, practicants i comarestitulars-, en les mateixes condicions que la resta del personal.

Esta integració no comportarà cap modificació de la seua condició de funcionaris.4. Les retribucions del personal que opte per la integració són les previstes en el Reial

Decret-Llei 3/1987, d'11 de setembre, i la Llei 11/2000, de 28 de desembre, de MesuresFiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat Valenciana, i laresta de normes específiques i de desenvolupament de la Comunitat Valenciana.

Este personal incorporat podrà optar pel complement específic amb què desitgen integrar-se, tenint en compte que, una vegada assignat el complement específic C, no es podrà optar ala percepció del B.

El personal que, com a conseqüència de la integració, experimente una disminució de lesseues retribucions en un còmput anual tindrà dret al manteniment d'un complement personal itransitori per la diferència, que serà absorbit per qualsevol millora retributiva futura, segons elscriteris que establisquen les normes pressupostàries.

5. Per a la incorporació d'este personal serà preceptiu l'informe favorable de la Conselleriad'Economia, Hisenda i Ocupació, segons que disposa l'article 1 de la Llei 8/1995, de 29 dedesembre, de Mesures Fiscals, Administratives i d'Organització de la Generalitat Valenciana.

6. Les previsions d'esta disposició s'entenen aplicables sense perjuí de les ofertesespecífiques al personal dels servicis d'Urgència previstos en les ordes de 24 de març de 1995i de 26 de febrer de 1997 de la Conselleria de Sanitat.

Tercera. Integracions com a personal estatutari de funcionaris de carrera i laboralsfixos

1. El personal sanitari, funcionari de carrera o laboral fix que no acceptà en el seu dia l'ofertade la Conselleria de Sanitat d'integrar-se en els estatuts de personal d'institucions sanitàriespodrà optar a la integració, en aquelles mateixes condicions, sense subjecció a cap termini, desde l'entrada en vigor d'esta disposició.

2 El personal que podrà acollir-se a esta oferta i les condicions i règim d'integració són:– Personal de l'extingit organisme AISNA, al qual es va oferir la integració pel Decret

26/1988, de 22 de febrer (DOGV de 29.02.1988).– Funcionaris transferits dels ajuntaments de València i Alacant, als quals s'oferí la

integració per l'Orde de 24 de gener de 1991 (DOGV 26.02.1991) i per la Resolució de 28 dejuliol de 1998 (DOGV de 25.08.1998), respectivament.

– Personal laboral fix d'institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat, al qual s'oferí laintegració per l'Orde de 5 de desembre 1990 (DOGV de 07.01.1991).

– Personal funcionari i laboral fix de la Diputació Provincial d'Alacant, al qual s'oferí laintegració per les ordes de 16 d'abril de 1991 (DOGV de 07.05.1991) i de 15 de juliol de 1997(DOGV de 19.09.1997).

3. Les sol·licituds d'integració que porten aparellat un increment de retribucions respecte ales anteriorment percebudes estan condicionades a l'existència de consignació pressupostàriasuficient i serà preceptiu l'informe favorable de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació,


143

d'acord amb el que disposa l'article 1 de la Llei 8/1995, de 29 de desembre, de MesuresFiscals, Administratives i d'Organització de la Generalitat Valenciana.

Quarta. Selecció de personal temporalMentre no es constituïsquen les borses de treball de personal temporal que regula l'article

54 del present reglament, continuarà en vigor l'Acord de 13 de març de 1997 de la MesaSectorial de Sanitat sobre la Borsa de Treball, publicat per la Resolució de 20 de març de 1997,i les seues normes de desplegament o modificació.

Cinquena. Convocatòries en tramitacióEls procediments de provisió i selecció estatutaris emparats en el Decret-Llei 1/1999, de 8

de gener, sobre Selecció de Personal Estatutari i Provisió de Places en les InstitucionsSanitàries de la Seguretat Social, que es troben en tramitació en el moment de l'entrada envigor del present reglament es regiran per les normes que deriven de les pròpies convocatòriesfins a la seua finalització, llevat del que preveu el capítol V del present reglament, relatiu a laprovisió de places de direcció de servici i de secció de caràcter assistencial.

Sisena. Facultatius especialistes d'àrea i/o caps de secció que accedisquen a placesde caps de secció i/o servici de caràcter assistencial

Els facultatius que exercisquen plaça en propietat de facultatiu especialista d'àrea o de capde secció i tinguen assignat el complement específic B, i accedisquen a una plaça de cap desecció o de servici de caràcter assistencial pel procediment regulat en el present reglamentpodran optar, per una sola vegada i abans de prendre possessió de la destinació adjudicada,per continuar mantenint el mateix complement B o perquè se'ls assigne el complementespecífic C.

Setena. Excepcionalitat de l'aplicació dels capítols II,III i IVNo seran aplicables els capítols II, III i IV del present reglament als processos selectius i de

provisió que es deriven del procediment excepcional previst en l'àmbit de la ComunitatValenciana en execució de la Llei 16/2001, de 21 de novembre, per la qual s'establix un procésextraordinari de consolidació i provisió de places de personal estatutari en les institucionssanitàries de la Seguretat Social dels servicis de salut del Sistema Nacional de la Salut.


Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposen al que preveu elpresent reglament.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació reglamentàriaEs faculta el conseller de sanitat per a dictar totes les disposicions reglamentàries que

siguen necessàries que per al desplegament i l'aplicació del que disposa el present decret.Segona. Personal no estatutariEl personal no estatutari, atesa la seua condició de personal funcionari, es regirà en estes

matèries pel Decret 33/1999, de 9 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova elReglament de Selecció i Provisió de Llocs de Treball i Carrera Administrativa del personalcomprés en l'àmbit d'aplicació de la Llei de la Funció Pública, i els seus desplegamentscomplementaris.

Tercera. Entrada en vigorEl present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la

Generalitat Valenciana.

València, 28 de gener de 2003

El president de la Generalitat ValencianaJOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ

El conseller de SanitatSERAFÍN CASTELLANO GÓMEZ


144

ANNEX. Línies bàsiques dels barems de mèrits de processos selectius per a la cobertura de places de personal estatutari dependent d'institucions

sanitàries de la Conselleria de Sanitat

A) Aplicables al personal regulat per l'Estatut de Personal Mèdic:Formació acadèmica. En este apartat es valoraran com a mínim els expedients acadèmics o

estudis corresponents a la titulació exigida per a l'accés a les places convocades, així com eldoctorat.

La puntuació màxima haurà de ser equivalent al 10 per 100 de la puntuació total del barem.Formació especialitzada. En este apartat es valoraran com a mínim:– els títols oficials de les especialitats sanitàries que es determinen, així com, si és

procedent, els períodes de formació i residència previs a l'adquisició d'aquells.– els cursos, cursos superiors, diplomes o màsters impartits per centres universitaris,

servicis de salut o conselleries de salut de les comunitats autònomes, Ministeri de Sanitat iConsum, Ministeri d'Administracions Públiques, Institut Valencià d'Administració Pública oequivalents, Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut, així com les escoles de Salut Públicaadscrites a qualsevol dels organismes esmentats.

– cursos de formació contínua i continuada, així com els cursos impartits per centresacreditats o reconeguts per a la docència que compten amb el reconeixement de l'organismecompetent en matèria d'educació o sanitat de l'administració pública corresponent.

Tot això haurà d'estar relacionat amb les funcions corresponents a les places convocades,segons es determine en la convocatòria.

La puntuació màxima haurà de ser equivalent al 30 per 100 de la puntuació total del barem.Experiència professional. En este apartat es valoraran, com a mínim, els servicis prestats en

places bàsiques en centres sanitaris públics o en institucions amb un programa acreditat per ala docència per la corresponent comissió nacional, o llocs directius o càrrecs intermedis encentres sanitaris públics. Així mateix, es valoraran els servicis prestats en el Ministeri de Sanitati Consum, la Conselleria de Sanitat, l'INSALUD, conselleries de Salut i servicis de Salut de lescomunitats autònomes, exercint llocs com a alt càrrec o de lliure designació; llocs inclosos enles relacions de llocs de treball o plantilles dels organismes esmentats, així com llocsdependents d'estos organismes amb funcions d'inspecció de servicis sanitaris.

També es podran valorar els servicis prestats en altres administracions públiques en lamateixa categoria a què s'opta.

La puntuació màxima haurà de ser equivalent al 45 per 100 de la puntuació total del barem.Altres activitats. En este apartat es valoraran, com a mínim: activitats científiques, docents i

d'investigació.Totes estes activitats hauran d'estar relacionades amb les funcions corresponents a les

places convocades.La puntuació màxima haurà de ser equivalent al 10 per 100 de la puntuació total del barem.Coneixements de valencià.La puntuació màxima haurà de ser equivalent al 5 per 100 de la puntuació total del barem.B) Aplicables al personal de les categories regulades en l'Estatut de Personal Sanitari no

Facultatiu i de les categories incloses en els grups de classificació A, B i C regulades perl'Estatut de Personal no Sanitari.

Formació acadèmica. En este apartat es valoraran, com a mínim:– Els expedients acadèmics o, si és procedent, estudis corresponents a la titulació exigida

per a l'accés a les places convocades, així com el doctorat.La puntuació màxima haurà de ser equivalent al 10 per 100 de la puntuació total del barem.Formació especialitzada. En este apartat es valoraran, com a mínim:– Els cursos, cursos superiors, diplomes o màsters, impartits per centres universitaris,

servicis de salut o conselleries de salut de les comunitats autònomes, Ministeri de Sanitat iConsum, Ministeri d'Administracions Públiques, Institut Valencià d'Administració Pública oequivalents, Escola Valenciana d'Estudis per a la Salut i escoles de salut pública adscrites aqualsevol dels organismes esmentats; títols acadèmics o de postgrau oficials. Per a l'accés aestes categories, també es valorarà la formació especialitzada de postgraus.

– Cursos de formació contínua i continuada, així com cursos impartits per centres acreditatso reconeguts per a la docència que compten amb el reconeixement de l'organisme competenten matèria d'educació o sanitat de l'administració pública corresponent.


145

Tot això haurà d'estar relacionat amb les funcions corresponents a les places convocades,segons es determine en la convocatòria corresponent.

La puntuació màxima haurà de ser equivalent al 30 per 100 de la puntuació total del barem.Experiència professional. En este apartat es valoraran, com a mínim, els servicis prestats en

places bàsiques, llocs directius o càrrecs intermedis, en centres sanitaris públics. Així mateix,es valoraran els servicis prestats en el Ministeri de Sanitat i Consum, l'Institut Nacional de laSalut, la Conselleria de Sanitat, conselleries de salut i servicis de salut de les comunitatsautònomes, exercint llocs com a alt càrrec o de lliure designació; llocs inclosos en les relacionsde llocs de treball o plantilles dels organismes esmentats; així com llocs dependents d'eixosorganismes amb funcions d'inspecció de servicis. També es podran valorar els servicis prestatsen altres administracions públiques en la mateixa categoria a què s'opta.

La puntuació màxima haurà de ser equivalent al 45 per 100 de la puntuació total del barem.Altres activitats. En este apartat es valoraran, com a mínim, activitats científiques, docents i

d'investigació.Totes estes activitats hauran d'estar relacionades amb les funcions corresponents a les

places convocades.La puntuació màxima haurà de ser equivalent al 10 per 100 de la puntuació total del barem.Coneixements de valencià. La puntuació màxima haurà de ser equivalent al 5 per 100 de la

puntuació total del barem.C) Aplicables al personal de les categories incloses en els grups de classificació D i E

regulades per l'Estatut de Personal no Sanitari. Es valorarà almenys:Experiència professional en centres sanitaris públics. La puntuació màxima de l'experiència

professional no podrà superar el 45 per 100 de la puntuació total del barem.Activitats formatives. Concordes amb la categoria concreta objecte de la convocatòria. Els

cursos hauran de ser impartits per centres acreditats o reconeguts per a la docència quecompten amb el reconeixement de l'organisme competent en matèria d'educació o sanitat del'administració pública corresponent. La puntuació màxima no podrà superar el 50 per 100 de lapuntuació total del barem.

Decret 137/2003, de 18 de juliol, pel qual regula la jornada i l'horari de treball..

146

11 § Decret 137/2003, de 18 de juliol, pel qual regula la jornada i l'horari detreball, els permisos, les llicències i les vacances del personal al servicide les institucions sanitàries de la Generalitat dependents de laConselleria de Sanitat. (1)

(DOGV núm. 4551 de 24.07.2003)

Pel Decret 34/1999, de 9 de març, el Consell de la Generalitat va regular les mateixesmatèries que són objecte d'esta norma però per al personal de l'administració del Consell,excloent expressament del seu àmbit d'aplicació el personal destinat en institucions sanitàries,a més del personal docent i de justícia. L'exclusió esmentada obeïx i se sustenta en diferentsmotius, tant de fons com de forma. Per la naturalesa del servici prestat, que al seu torn justificales diferències de règim jurídic, no cal abundar en la idea que la transcendència molt especialde la funció de protecció de la salut que tenen encomanada les institucions sanitàries de laConselleria de Sanitat, tant les que presten assistència sanitària directa, en els seus vessantsd'atenció primària i especialitzada, com les que componen la xarxa de la salut públicapreventiva, és una causa suficient per a establir unes normes específiques, que obeïxen enessència a garantir la continuïtat del servici de protecció de la salut per mitjà de l'establiment desistemes de distribució del temps de treball adequats a este fi, en què per la seua bandaqueden convenientment arreplegats els descansos del personal.

En la forma, el fòrum de negociació del qual emana el Decret 34/1999, en aplicació de laLlei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treballi participació del personal al servici de les Administracions Públiques, constituït per la MesaSectorial de la Funció Pública i la Comissió d'Interpretació, Vigilància i Estudi del II ConveniCol•lectiu del personal laboral al servici de l'administració autonòmica, no resulta competent pera adoptar decisions en esta matèria respecte al personal sanitari, entés en l'accepció donadapel Decret 71/1989, de 15 de maig, del Consell de la Generalitat, ja que la negociació de lesqüestions que afecten este personal té la seua seu, precisament, en un fòrum específic: laMesa Sectorial de Sanitat, en què es troben representats, d'una banda, els òrgans gestors de laConselleria de Sanitat i, de l'altra, les organitzacions sindicals amb representació en este àmbit.

La Generalitat disposa, quant al seu personal sanitari, gestionat per la Conselleria deSanitat, de la mateixa autonomia normativa que per al personal gestionat des de la Conselleriade Justícia i Administracions Públiques, sense perjudici de l'adequació que puga resultarnecessària en algun aspecte quan vigirà el futur Estatut Marc del Personal d'InstitucionsSanitàries. Però l'exercici d'eixa competència no admet més demora, a causa de laconcurrència de diversos factors.

Primer, el mer transcurs del temps des que es van aprovar els diferents estatuts de personald'institucions sanitàries de la Seguretat Social, que constituïxen el gruix del personal sanitari,posa cada vegada més de relleu l'obsolescència del seu contingut en esta matèria, que nonomés divergix entre cada un d'estos estatuts, sinó que patix de profundes llacunes quesempre resulta complicat omplir i integrar amb normes posteriors.

Segon, la coexistència dins del personal sanitari de col•lectius de personal funcionari ilaboral entre la majoria de personal estatutari en els mateixos centres de treball, però ambdiferent règim de condicions de treball, ocasiona no només incertesa i malentesos en la normad'aplicació, sinó també una evident distorsió en la gestió del personal.

Tercer, el personal amb adscripció als diferents centres de Salut Pública, la relaciód'ocupació del qual és majoritàriament funcionarial d'administració especial, té per a això laconsideració de personal sanitari, pel fet que estos centres de treball també mereixen laqualificació d'institucions sanitàries, amb les conseqüències encadenades que la seua gestió éscompetència de la Conselleria de Sanitat, els seus representants se sumen a la Mesa Sectorialde Sanitat, és en este fòrum on es negocien les seues condicions de treball i així els arribal'exclusió de l'aplicació del Decret 34/1999, la qual cosa en el seu cas és especialment greu jaque, exclosos de la norma que s'aplica a la generalitat del personal amb la seua mateixa relaciód'ocupació, no compten amb un cos normatiu propi.

I quart, com a colofó, la necessitat de comptar amb una norma única, en la qual trobenresposta amb claredat i uniformitat en les situacions semblants tots els col•lectius quecomponen el personal sanitari, siga quina siga la seua relació d'ocupació, superant la dispersiónormativa i dotant de seguretat jurídica a esta matèria, en què s'assimilen les modificacions


147

normatives que han incidit en este àmbit i es reba d'una manera adequada la legislació de laUnió Europea, especialment la Directiva 93/104/CE, del Consell, sobre l'ordenació del temps detreball. A este respecte, també es recullen expressament les excepcions imprescindibles -per lacompetència de la Comunitat Valenciana sobre la regulació de la jornada de treball del seupersonal amb un vincle d'ocupació de naturalesa administrativa- ja que el manteniment de laprestació sanitària pública, en circumstàncies determinades de centres de treball od'especialitats concretes, porta obligadament a postergar i compensar el descans diari osetmanal que no ha pogut ser gaudit en tot o en part.

Este decret s'aprova després de la negociació amb les centrals sindicals mésrepresentatives presents en la Mesa Sectorial de Sanitat, d'acord amb el que preveu la Llei9/1987, de 12 juny, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball iparticipació del personal al servici de les Administracions Públiques.

Per això, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu dela Comunitat Valenciana, i després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la reuniódel dia 18 de juliol 2003,

DECRETE

CAPÍTOL I. Àmbit d'aplicació

Article 1. Àmbit d'aplicacióEste decret s'aplicarà a tot el personal, siga quina siga la naturalesa de la seua relació

d'ocupació, que estiga adscrit o depenga d'institucions sanitàries de la Generalitat Valencianadependents de la Conselleria de Sanitat, en les quals s'inclouen tant les d'Atenció Primària comd'Especialitzada, les àrees de salut, els centres de Salut Pública i les unitats de direcció i gestiórespectives, així com els dispositius d'atenció sanitària urgent i el Centre de Transfusions de laComunitat Valenciana, i qualsevol altra unitat o servici que estiga integrat en el dispositiusanitari públic i tinga dependència orgànica i funcional de la Conselleria de Sanitat. Nos'aplicarà al personal destinat en els servicis centrals i les direccions territorials de laConselleria de Sanitat.

CAPÍTOL II. Jornada de treball

Article 2. Personal d'Atenció Primària, Especialitzada i Centre de Transfusions1. El temps de treball del personal dependent d'institucions d'Atenció Primària i

Especialitzada, i també del Centre de Transfusions, es complirà en una jornada ordinària detrenta-set hores i vint minuts setmanals si es fa en horari diürn (entre les 8 i les 22 hores), mésla dedicació que corresponga com a jornada complementària per guàrdies o atenció continuadaen les categories que tinguen assignada esta modalitat, amb el límit assenyalat en el paràgrafsegüent. En les categories que no tenen assignada jornada complementària i s'atén el servicien torns de matins, vesprades i nits, cada hora de temps de treball en horari nocturn (entre les22 i les 8 hores) equivaldrà a 1,25 hores de treball en horari diürn, açò és, cada 10 horesnocturnes són com 12 hores i 30 minuts d'horari diürn. El compliment efectiu d'esta jornadas'especifica en els següents epígrafs.

Es considera temps de treball únicament els períodes durant els quals el personal estiga enel treball, a disposició del centre i fent la seua activitat. No superarà les quaranta-huit horessetmanals de mitjana en còmput anual, llevat de situacions d'extrema necessitat assistencial iamb respecte dels principis generals de protecció de la salut i la seguretat dels treballadors.Este límit podrà ser sobrepassat comptant amb l'acceptació voluntària del personal, del qualcada centre elaborarà un registre actualitzat a disposició de l'autoritat competent en lasupervisió i vigilància de la seguretat i salut dels treballadors.

2. La jornada ordinària de treball assenyalada es complirà i distribuirà de manera quepermeta un descans diari mínim de dotze hores consecutives, un descans setmanal de trenta-sis hores consecutives i la lliurança de dos dissabtes de cada tres. No obstant això, s'exceptuael gaudi dels descansos anteriorment citats quan confluïsquen amb el torn de guàrdia o atenciócontinuada, que es compensaran com indica la disposició addicional segona. La jornada detreball anual es minorarà amb tants dies lliures, comptats per jornades de 7 hores, com festiusfiguren en el calendari laboral, i també amb la lliurança de les jornades dels dies 24 i 31 dedesembre i de la vespra del dia més assenyalat en la setmana de festes locals, que es


148

gaudiran preferentment en el mateix festiu sempre que el servici ho permeta. El descansreparador del temps de treball prestat en vespra de diumenge o festiu es complix en el gaudi dela pròpia festivitat. L'assignació de jornada complementària de guàrdia o atenció continuadaque s'inicie en dissabte afegirà el dret al descans d'un dissabte addicional als recollits al principid'este paràgraf.

3. En còmput anual, la jornada ordinària efectiva en totes les categories professionals quees desprén de l'aplicació dels criteris ressenyats en els paràgrafs precedents, minvada a mésamb el gaudi de la llicència de 6 dies a l'any per assumptes particulars, queda fixada per a l'any2003 de la manera següent:

Jornada o torn en horari diürn: 1.625 hores, equivalents a la prestació de 232 jornades de 7hores, amb una resta d'1 hora.

Torn fix en horari nocturn: 1.300 hores, que equivalen a la prestació de 130 jornades de 10hores.

Torn rodat tipus: 1.520 hores, prestades en 42 jornades de 10 hores en horari nocturn i 157jornades de 7 hores en horari diürn, amb una resta d'una hora.

S'incorpora en un annex a este decret una taula de càlcul de la jornada anual efectivasegons el nombre de nits que s'ha treballat.

Per a això, es considera:1. Torn diürn: és el que es fa entre les 8 i les 22 hores, bé en horari de matí o en horari de

vesprada; bé uns dies en horari de matí i uns altres en horari de vesprada.2. Torn nocturn: és el que comença a les vint-i-dos hores i acaba a les huit del matí de

l'endemà. Té les particularitats següents: podrà prestar-se tant en nits consecutives, de maneravoluntària, amb un descans diari de catorze hores, com alternes; el nombre màxim de nitsconsecutives serà de quatre; el descans diari i setmanal es troba implícit i complit en qualsevolmodalitat de jornada setmanal en torn de nits, mentre que no genera ni s'aplica la lliurança dedissabtes. El torn fix nocturn ha de resultar absolutament excepcional, excepte per unanecessitat assistencial justificada, i es fixa com a regla general la realització de 62 nits a l'anycom a màxim, complint la resta de la jornada en torn diürn.

3. Torn rodat: és el règim de treball en què se presta la jornada anual en cicles regularsintegrats per jornades de torn diürn junt amb jornades de torn nocturn. El còmput de jornadaefectiva anual de 1.520 hores pertany al torn rotatori de cicle tipus, però és possible establirqualsevol altra proporció entre torn diürn i torn nocturn, segons les necessitats del servici i elnombre de personal afectat, que comportarà una jornada efectiva anual diferent i proporcional.

Siga quina siga la proporció i distribució de jornades de torn diürn/jornades de torn nocturnque s'assigne al personal, haurà de complir-se l'equació següent, aplicant el coeficientd'equivalència del treball nocturn:

(nombre d'hores de treball efectiu prestades en torn nocturn x 1,25) + nombre d'hores detreball efectiu prestades en torn diürn = 1.625

A partir de 63 jornades nocturnes, el coeficient reductor serà igualment d'1,25.La fixació del concepte de torn rodat per al còmput de la jornada no afecta la percepció del

complement de turnicitat, que es continuarà pagant al personal el règim de prestació de lajornada ordinària del qual siga d'alternança entre distints torns, encara que entre estos torns noes trobe necessàriament el de nit; tot això d'acord amb la normativa vigent, en cada cas, enmatèria retributiva.

4. El còmput d'hores efectives de treball que s'establix en el punt 2.3 prevaldrà sobrequalsevol contradicció que puga sorgir de l'aplicació dels criteris continguts en apartatsprecedents.

5. S'exclou d'estes normes generals sobre la jornada el personal de quota o zona nointegrat, tant de Primària com d'Especialitzada, fins i tot el facultatiu especialista de quotasalaritzat, que es regirà pel seu propi règim.

6. La jornada en còmput anual de l'any 2003 establida en l'article 2.3 experimentarà unareducció progressiva durant els anys 2004, 2005 i 2006, de la forma que s'indica a continuació:

Any 2004:- Jornada o torn en horari diürn: 1.617 hores.- Torn fix en horari nocturn: 1.277 hores.- Torn rodat tipus: 1.512 hores.Any 2005:- Jornada o torn en horari diürn: 1.596 hores.- Torn fix en horari nocturn: 1.254 hores.


149

- Torn rodat tipus: 1.491 hores.Any 2006:- Jornada o torn en horari diürn: 1.589 hores.- Torn fix en horari nocturn: 1.238 hores.- Torn rodat tipus: 1.484 hores.El torn rodat tipus en cada exercici es calcularà igualment, aplicant el coeficient 1,25,

segons el que preveu el punt 2.3 d'este decret.

Article 3. Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències - Servici d'Assistència MèdicaUrgent (CICU - SAMU)

La jornada del personal de CICU - SAMU serà també de trenta-set hores i vint minutssetmanals en horari diürn i l'equivalent en horari nocturn, en proporció a la jornada de treballque es complisca dins d'un o un altre horari, en còmput mensual o anual.

Article 4. Centres de Salut PúblicaEl personal dels centres de Salut Pública té una jornada de 40 hores setmanals per a la

persona el lloc de la qual tinga assignat un complement específic de dedicació exclusiva al'administració pública, i de 37 hores i mitja quan no es perceba el complement esmentat.

Article 5. Pausa durant el treballQuan el temps de treball diari siga superior a 6 hores continuades, hi haurà una pausa d'una

duració de vint minuts, la fixació concreta de la qual al llarg de la jornada es farà a judici delresponsable de la unitat de manera que no afecte les necessitats del servici. El temps consumiten esta pausa té la condició de temps de treball.

Article 6. Jornades inferiors a l'establidaEl personal que exercisca un lloc amb una jornada inferior a l'establida amb caràcter

general, així com els professionals que facen una jornada reduïda a l'empara d'una normalegal, experimentaran una minoració proporcional en tots els seus conceptes retributius,inclosos els triennis, mentre romanga o es mantinga la situació esmentada.

CAPÍTOL III. Horari de treball

Article 7. Atenció Especialitzada1. L'horari de treball del personal d'Atenció Especialitzada serà, en les categories de

personal que fan la totalitat del seu temps de treball en jornada ordinària distribuïda de dilluns adiumenge a torns, fixos o rotatoris, de 8 a 15 hores, de 15 a 22 hores, i de 22 a 8 hores. En lescategories que tenen assignada una jornada ordinària més una de complementària deguàrdies, l'horari de treball de compliment de la jornada ordinària serà de 8 a 15 hores dedilluns a divendres i un dissabte de cada tres, sense perjudici del que establix l'article 9, a mésde la dedicació que corresponga per guàrdies o atenció continuada. No obstant això, subsistixl'atribució de la direcció del centre de variar la franja horària referida o autoritzar un altre horarimés flexible segons que requerisquen les necessitats assistencials de determinats servicis ocircumstàncies especials, després d'escoltar la junta d'hospital i d'informar la junta de personal.

2. Els torns seran establits per la direcció de l'hospital a proposta de la direcció corresponentde manera que queden cobertes les necessitats de la institució. La prestació del treball en unadeterminada modalitat de torn no genera la consolidació del dret a continuar fent-ho. Ladirecció del centre podrà modificar l'adscripció del torn quan ho aconsellen les circumstànciesdel servici. Els motius de la modificació esmentada s'explicaran per escrit i es notificaran alpersonal afectat.

3. Amb caràcter general, la distribució de la turnicitat es farà de manera homogènia entre totel personal mitjançant la implantació de torns rodats de matins, vesprades i nits quan horequerisca el servici. No obstant això, prèviament es donarà l'opció al personal de triar lamodalitat de torn que li resulte més convenient, sempre que queden cobertes les necessitatsdel servici i la disponibilitat pressupostària ho permeta. Quan hi haja més persones quedemanen un determinat torn de les necessàries per a atendre'l, es farà una rotació entre estespersones. Es prendran en consideració per a l'assignació dels torns les circumstàncies de salutben acreditades i les càrregues familiars excepcionals.


150

4. Especialistes de quota. Els especialistes de quota tindran un horari de consulta de doshores i mitja diàries, que distribuirà al llarg de la franja d'obertura del centre d'especialitats dequè depenguen el seu director segons convinga a la satisfacció millor de la demandaassistencial i a les necessitats organitzatives del centre. Addicionalment, els especialistes dequota quirúrgica han de prestar fins a dos hores i mitja diàries més en sessions quirúrgiques,que seran agrupades segons les disponibilitats de quiròfans d'acord amb la programació del'activitat.

El compliment de la jornada complementària de guàrdies serà voluntari, i requeriràl'autorització expressa del director del centre d'especialitats.

Article 8. Atenció Primària1. L'horari de ple funcionament, o funcionament ordinari, durant el qual es fa tota classe

d'activitat programada i d'assistència i atenció ordinàries a més d'atendre les urgències pròpiesd'este nivell assistencial, dels centres de salut es fixarà entre les 8 i les 21 hores amb caràctergeneral, segons les característiques i la demanda assistencial de cada zona de salut. Elpersonal d'Atenció Primària acomodarà la seua jornada ordinària de treball en els torns diaris,de set hores de treball continuat, que siguen necessaris per a cobrir el servici durant tot estehorari, més el compliment de l'atenció continuada en les categories que tinguen assignada estamodalitat. La distribució i el règim d'esta turnicitat es determinarà en el reglament de l'equipd'Atenció Primària. Si no n'hi ha, serà establida pel director de l'àrea d'Atenció Primària, aproposta del coordinador de l'equip d'Atenció Primària, de manera que queden cobertes lesnecessitats del servici amb una distribució de les càrregues equitativa entre tot el personal del'equip.

2. Fins que no s'extingisquen les seues places, el personal d'Atenció Primària no integrat enl'equip d'Atenció Primària, els funcionaris tècnics de l'Estat al servici de la sanitat local ambquota assignada de Seguretat Social i el personal estatutari de quota i zona, passaran consultadiària de dos hores i mitja de dilluns a divendres en l'horari que s'assigne i cobriran els avisosdomiciliaris de la seua quota de 9 a 17 hores, més la jornada de dissabtes que els correspongai, voluntàriament, el torn d'atenció continuada, que es prestarà junt amb el personal integrat enl'equip d'Atenció Primària.

Article 9. Normes sobre l'horari comunes a Atenció Primària i Especialitzada1. Desplaçament d'horariEl personal mèdic que perceba el complement específic B de dedicació exclusiva podrà ser

requerit per a modificar l'horari de treball que tinga assignat del matí a la vesprada o viceversa,segons que requerisquen les necessitats assistencials.

En institucions d'Atenció Especialitzada, el personal mèdic que perceba el complementespecífic C podrà ser requerit fins a sis vegades al mes per a treballar en horari de vesprada enuna jornada de set hores que no podrà concloure més enllà de les 22 hores, en substitució dela jornada de matí. En l'àmbit de l'Atenció Primària, per al personal mèdic que perceba estecomplement específic i tinga assignat ordinàriament l'horari de matí, el desplaçament d'horariconsistirà a prestar la jornada de vesprada fins a sis vegades al mes; i, quan es tinga assignatnormalment l'horari de vesprades, podrà desplaçar-se la jornada a la de matins fins a sisvegades al mes.

En tots els casos, esta prestació de treball s'entén com a jornada ordinària, de manera quedurant esta jornada es presta activitat programada i assistència i atenció ordinàries, a més del'atenció sanitària urgent pròpia de cada nivell assistencial.

2. Reforços de serviciTot el personal, siga quina siga la seua categoria, el complement específic que perceba i

l'horari de treball que complisca usualment, podrà ser requerit per a prestar reforçosassistencials d'una duració entre dos hores i mitja i cinc hores entre les 16 i les 21 hores a fi decompletar, si correspon, la jornada ordinària establida en còmput mensual o anual. A més, elreforç de servici podrà acordar-lo la direcció com a substitució de la jornada de dissabtes si aixísatisfà millor les necessitats del servici.

Article 10. Torn de guàrdia o atenció continuada1. El torn de guàrdia o atenció continuada s'iniciarà quan acabe l'horari de funcionament

ordinari del centre, unitat o servici corresponent, i conclourà quan es reprenga. No obstant això,també podrà ser coincident amb l'horari d'obertura ordinari quan el personal en jornada


151

ordinària siga insuficient per a atendre les urgències a més del seu treball programat. Com aexcepció del descans diari, es prestarà en torns de fins a 24 hores, encara que si es fa acontinuació immediata de la jornada ordinària, la suma d'estos dos períodes tampoc podràexcedir 24 hores. El descans conseqüent al torn de guàrdia o atenció continuada ambpresència física continuada serà de 24 hores, la qual cosa implica l'exempció de la porció dejornada ordinària eventualment coincident.

2. Quan la guàrdia es preste en la modalitat de localització i haja requerit la presència físicadel facultatiu en el centre de treball durant més de dos hores continuades que acaben mesenllà de la 1,00 hores del dia, la jornada ordinària del matí següent s'iniciarà a les 11 hores i esprolongarà en l'horari de vesprada si ho permeten el servici i el règim de dedicació delfacultatiu. Queda exempt de la resta d'eixa jornada en cas contrari. La presència física durantmés de dos hores entre les 2,00 i les 6,00 hores del dia determinarà l'exempció de la jornadaordinària matutina següent o bé la substitució d'esta jornada per la jornada de vesprada quan elservici i el règim de dedicació del facultatiu ho permeten. La presència física de quatre hores omés, comptades des de la 1,00 hores del dia, implicarà en tots els casos l'exempció de lajornada ordinària del matí següent.

Article 11. CICU - SAMUL'horari de treball del personal de CICU - SAMU cobrirà la totalitat del dia, tots els dies de

l'any, i es distribuirà en jornades de treball a torn rodat de 8 hores de duració en el CICU i nosuperior a 12 hores en el SAMU, excepte circumstàncies puntuals excepcionals o de forçamajor.

Article 12. Centres de Salut PúblicaL'horari de treball del personal dels centres de Salut Pública serà de dilluns a divendres de 8

a 15 hores, més dos vesprades de dos hores i mitja en el cas de tindre assignat el complementespecífic d'exclusivitat i una en el cas de no tindre'l. El personal veterinari adaptarà el seu horaria les funcions del seu lloc de treball, sota la supervisió del coordinador veterinari i ambl'aprovació del coordinador/director del centre de Salut Pública. Esta fixació de l'horari ambcaràcter general s'entén sense perjudici de les circumstàncies especials de determinats llocs detreball que puguen exigir la realització de torns, el treball nocturn o en festius o l'establimentaddicional d'un torn d'alerta localitzada, la regulació específica del qual en este àmbit tindràaplicació preferent.

Article 13. Centre de Transfusió de la Comunitat ValencianaEl Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana i les dependències i unitats que té

assignades portarà a efecte el compliment de la jornada de manera semblant a la que s'haestablit per a les institucions d'Atenció Especialitzada, amb l'excepció del personal relacionatamb els equips mòbils, que s'ajustarà a l'horari més adequat per a la realització de les seuesfuncions.

Article 14. Control horari i justificació d'absències1. Tot el personal estarà obligat a registrar les seues entrades i eixides del centre de treball

mitjançant els sistemes que implanten els directors o coordinadors i autoritze l'òrgan directiu dela Conselleria de Sanitat que tinga l'atribució sobre esta matèria. Els sistemes de controld'assistència seran homogenis i s'establiran els mitjans necessaris per al seguiment en tots elscentres.

2. Les absències i la resta d'incidències es notificaran immediatament al responsablejeràrquic, sense perjudici de la justificació prèvia o posterior segons el cas, el qual al seu tornho comunicarà a la unitat de personal corresponent. En els casos d'incapacitat temporal imaternitat, serà obligatòria la presentació tant de l'informe de la baixa mèdica, a partir delsegon dia de malaltia, com dels informes de confirmació o, si és el cas, el comunicat de l'altamèdica, expedits pel metge competent.

3. S'aplicarà al personal sanitari la deducció proporcional d'havers per diferències entre lajornada reglamentària de treball i la feta efectivament pel personal, establida en el Decret167/1992, de 16 d'octubre, del Consell de la Generalitat:

1. La deducció d'havers es calcularà prenent com a base la totalitat de les retribucionsíntegres mensuals que perceba el personal dividida per trenta i, al seu torn, este resultat pel


152

nombre d'hores que el personal tinga obligació de complir com a mitjana cada dia. L'importobtingut determinarà el valor de l'hora que haurà d'aplicar-se al temps de treball no complit.

2. La unitat de control horari de cada centre notificarà en el propi centre de treball, durant els15 primers dies del mes, la minva de treball detectada referida al mes anterior, a la qual lapersona interessada podrà al•legar el que estime oportú en termini de deu dies hàbils. Ladirecció del centre, a continuació, resoldrà el que corresponga, que es portarà a efecte, si ésprocedent, en la nòmina següent a la resolució esmentada. Atés que el temps de treball noprestat no genera dret a salari, la falta de notificació per la no-assistència reiterada deltreballador no impedirà la continuació del procediment.

Article 15. Calendari de treballEn les unitats i servicis en què la programació i organització del treball no depenga de l'ús

de mitjans o instal•lacions alienes, la direcció de la unitat o del servici, amb l'aprovació de ladirecció de què depenga, fixarà calendaris de treball de periodicitat anual, amb l'assignació delstorns i jornades de treball. No obstant això, podran ser alterats per causa de necessitatsassistencials ben justificades, quan es produïsquen absències de personal que no hagen sigutconsiderades i no siga possible la seua substitució immediata, i també quan varien lescircumstàncies del servici d'una manera que no es podia haver previst en la programació.

CAPÍTOL IV. Permisos i llicències

Article 16. Règim general de permisos i llicències1. S'establix el règim de permisos i llicències que es descriu en els articles següents. Hauran

de ser sol•licitats per escrit, amb la justificació documental prèvia o posterior que corresponga, ies gaudiran després de l'autorització de l'òrgan competent, que en el cas dels permisoss'atorgarà amb la mera constatació de la circumstància al•legada. En tots els casos, els motiusde la denegació s'explicaran per escrit i es notificaran al personal interessat. S'aplicarà tant alpersonal fix com al temporal, amb les excepcions que es diran. La parella inscrita en el registred'unions de fet tindrà la mateixa consideració que el cònjuge.

2. El còmput de graus de parentiu per a l'aplicació del present capítol es farà comptant cadageneració ascendint fins a trobar el tronc comú i després, si és el cas, descendint. Així, entrepares i fills hi ha un grau de parentiu per consanguinitat i entre una persona i el seu germà, dos.En el parentiu d'afinitat, es considera que entre cònjuges no es consumix cap grau. Així, entreuna persona i el pare o mare del seu cònjuge es compta un grau de parentiu per afinitat, i dosrespecte al germà del cònjuge.

Article 17. Permisos1. Per matrimoni o inscripció en el registre d'unions de fet, quinze dies naturals consecutius.2. Pel naixement d'un fill, adopció o acolliment, tres dies hàbils consecutius, a continuació

del fet causant, o cinc si ocorre a més de 100 km de la localitat de residència del treballador. Sisucceïxen complicacions greus en el quadre clínic de la mare o del fill, donaran lloc al permísper malaltia greu d'un familiar, que s'afegirà al del naixement.

3. Per la mort del cònjuge o d'un familiar de primer grau, per consanguinitat o afinitat, tresdies hàbils consecutius, a continuació del fet causant, o quatre si succeïx a més de 100 km dela localitat; si la mort és d'un familiar de segon grau, dos dies hàbils consecutius, o tres sisucceïx a més de 100 km de la localitat.

4. Per la malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o primer d'afinitat,fins a quatre dies, consecutius o no, sempre que mentrestant hi haja hospitalització o, passadal'hospitalització, s'aporte un certificat facultatiu sobre la persistència de la gravetat i lacontinuació de la necessitat d'atencions especials en el domicili; fins a sis dies sil'hospitalització o les atencions posteriors succeïxen a més de 100 km del domicili del personalsol•licitant.

5. Pel trasllat del domicili habitual, dos dies naturals consecutius.6. Pel temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable, de caràcter públic o

personal.7. Per la lactància d'un fill menor de dotze mesos, les treballadores tindran dret a una hora

diària d'absència del treball, que podrà dividir-se en dos meitats. Per la seua voluntat es podràsubstituir este dret per una reducció de la jornada diària ordinària en una hora, bé al principi obé al final, amb la mateixa finalitat. Este dret podrà ser exercit pel pare sempre que demostre


153

que la mare l'ha generat i no l'utilitza simultàniament. Quedarà dispensat d'esta acreditaciól'home que tinga la custòdia no compartida del fill.

8. Per a atendre, per raons de guarda legal, algun menor de sis anys, o un disminuït físic opsíquic, o un familiar fins a segon grau de consanguinitat o primer d'afinitat que no pugavaldre's per ell mateix, i que no exercisquen cap activitat retribuïda, el personal tindrà dret a unareducció de fins a la mitat de la jornada de treball, amb la disminució proporcional del salari.

9. Per a concórrer a exàmens finals alliberadors i la resta de proves definitives d'aptitud iavaluació d'estudis oficials, i proves selectives d'ingrés en l'administració pública, durant eltemps necessari per a l'assistència.

10. Per a assistir a consultes, tractaments i exploracions de tipus mèdic, tant pròpies com demenors, ancians o discapacitats al seu càrrec, el personal disposarà del temps indispensableque coincidisca amb la jornada de treball.

11. Pel temps indispensable per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques depreparació al part que hagen de fer-se dins de la jornada de treball.

12. Per a fer funcions sindicals o de representació del personal en els termes establitslegalment o convencional.

Article 18. Llicències1. Llicències retribuïdes:1. Per assumptes particulars que no tinguen acollida entre els permisos, cada any natural i

fins al dia 15 de gener de l'any següent es podran gaudir fins a 6 dies de llicència de lliuredisposició, o l'equivalent en hores a raó de 7 hores per dia quan es facen jornades diàriessuperiors. Entre estos dies i les vacances anuals retribuïdes o altres permisos i llicències hauràde prestar-se almenys un dia de treball efectiu. El personal sol•licitarà amb la suficient antelacióla distribució dels dies esmentats segons la seua conveniència, que serà valorada per ladirecció i es concedirà sempre que l'absència no provoque una dificultat especial en eldesenvolupament normal del treball. El personal temporal gaudirà de la part proporcional que licorresponga dels sis dies segons el temps de servicis prestats.

2. Per a participar en programes de cooperació sanitària internacional, amb els requisitsestablits en l'Acord de 19 agost 1994, del Consell de la Generalitat, el personal que ocupe unaplaça en propietat podrà sol•licitar una llicència per un mes, que es concedirà sempre que lesnecessitats del servici ho permeten.

3. Per a l'assistència a cursos de perfeccionament professional, adequadament homologats,i directament relacionats amb el lloc de treball o la carrera professional del personal,congressos o reunions científiques, podrà concedir-se una llicència per a absentar-se del llocde treball fins a 40 hores a l'any coincidents amb l'horari de treball. L'autorització d'esta llicènciaestà subordinada a la cobertura de les necessitats del servici, segons el parer de la direcció.Quan l'assistència siga com a professor, ponent o similar, s'haurà d'acreditar junt amb lasol•licitud, per mitjà d'un certificat de la persona responsable de l'organització, que no espercep cap contraprestació de cap tipus.

2. Llicències no retribuïdes:1. El personal fix i el personal temporal amb més de tres anys d'exercici del seu

nomenament interí, de substitució o eventual per a atenció continuada, podrà gaudir depermisos sense sou per interés particular d'una duració mínima de 15 dies naturals consecutiusi màxima acumulada de tres mesos cada dos anys, la concessió dels quals es troba en tots elscasos subordinada a la cobertura adequada de les necessitats del servici.

2. Excepcionalment, podran concedir-se permisos sense sou de duració superior a tresmesos quan se sol•liciten per a beques o cursos que contribuïsquen al perfeccionamentprofessional del sol•licitant i les necessitats del servici ho permeten.

CAPÍTOL V. Vacances

Article 19. Règim general de vacancesLes vacances seran d'un mes, a gaudir segons el que disposen els preceptes següents, que

s'apliquen tant al personal fix com al temporal. No podran acumular-se a les vacances anualsels 6 dies de lliure disposició a què té dret el personal afectat per esta norma.

Article 20. Irrenunciabilitat


154

Les vacances tenen caràcter irrenunciable, i se'n gaudirà ineludiblement dins de l'anynatural a què corresponguen. No poden acumular-se a un altre de diferent, ni compensar-se enmetàl•lic. No obstant això, i encara que en tots els casos s'haurà de procurar que es facenefectivament, excepcionalment podrà liquidar-se la part proporcional de vacances no fetes a laconclusió dels nomenaments temporals següents: nomenaments temporals de tres mesos omenys de duració, o que concloguen fora del període vacacional, o que concloguen per lescauses reglamentàriament establides de manera que el centre no haja pogut preveure el gaudide les vacances.

Article 21. Durada1. La durada de les vacances anuals reglamentàries serà del mes natural en què se'n

gaudisca o de trenta dies naturals si es fan en un període comprés entre dos mesos.2. Si el temps de servicis prestats, en el període anual a què s'imputen les vacances, és

inferior a dotze mesos, els dies que han de concedir-se per este concepte es calcularan a raóde dos i mig per cada mes treballat.

Quan el temps de servicis no coincidisca amb un nombre enter de mesos computats de dataa data, els dies de vacances corresponents al període sobrant seran els que resulten d'aplicarel coeficient 0,083 als dies d'eixe període. En el còmput total dels dies de vacances, la fraccióque puga produir-se s'arredonirà per excés.

3. Respecte al còmput temporal per al càlcul de vacances, es considerarà que ha existit unainterrupció de servicis en els períodes corresponents a la situació de permís sense sou i sancióde suspensió.

4. La situació d'incapacitat temporal sobrevinguda una vegada iniciat el període devacances només les interromprà quan el procés de malaltia done lloc a l'hospitalització, quehaurà de ser acreditada davant de la direcció del centre, o tinga la causa en una patologia greuque no requerisca hospitalització, després de la valoració de la direcció del centre, que hauràd'escoltar els representants dels treballadors.

Article 22. Fraccionament1. En principi, les vacances es faran de manera ininterrompuda.2. No obstant això, quan de manera excepcional es fraccionen en dos períodes, com a

màxim, s'entendrà que la suma no pot excedir 26 dies laborables, entre els quals es computenels dissabtes encara que corresponga descansar.

3. El fraccionament de vacances es farà a petició del personal i, després de l'informefavorable del cap de la unitat a què figure adscrit, la concessió quedarà al criteri de la direcciódel centre. La denegació de la petició serà, si és el cas, prou justificada i notificada per escrit al'interessat.

Article 23. Període de vacances ordinariLes vacances es faran entre els mesos de juliol a setembre, estos dos inclosos, que

constituïxen el període de vacances ordinari. (1)

Article 24. Torns de vacances1. Els torns es distribuiran respectant els acords adoptats pel personal dins de cada una de

les unitats, sempre que no s'incomplisca el que establix este decret i es mantinga lafuncionalitat de les unitats assistencials.

Tot el personal, també l'interí, substitut o eventual, optarà en igualtat de condicions a estostorns.

2. Si no s'aconseguix un acord en la distribució dels torns de vacances, s'utilitzarà unsistema de rotació que assigne a cada membre de la unitat un orde de prioritat amb què tindràdret a triar el seu torn de vacances.

En les institucions, unitats o servicis en què este sistema s'estiga utilitzant, podrà continuaraplicant-se sense alterar l'orde concret de prioritats que se'n deriven.

3. Si es produïxen en la unitat incorporacions de personal que haja generat i no gaudit dret avacances, es respectarà la programació de vacances en eixe any i s'adaptarà este personal altorn que tenia adjudicat la plaça que vaja a ocupar i, si no és el cas, a les necessitatsassistencials de la unitat de destinació per a les seues vacances.


155

El personal que per necessitats del servici siga traslladat d'unitat dins de l'àrea o zonabàsica de salut després de la data de celebració del sorteig conservarà el torn de vacances queli haja correspost.

Article 25. Incentiu de les vacances1. Amb caràcter voluntari i, en tots els casos, supeditat a les necessitats del servici, el

personal de les categories en què habitualment hi ha dificultats de substitució podrà fer lesvacances fora del període ordinari, sempre que no coincidisca amb les festivitats de Pasqua iNadal.

2. Sempre que corresponga a un pla de vacances prèviament fixat que aconselle, segons elparer dels responsables de les unitats, dilatar el període vacacional, es compensarà el fet defer les vacances voluntàriament fora del període ordinari amb la concessió de tres dies extra devacances.

Article 26. Calendari de vacancesAbans d'aprovar-lo, es farà arribar als representants sindicals el calendari de vacances, els

quals podran emetre un informe sobre el contingut i presentar propostes per a modificar-lo. Unavegada aprovat el calendari, els directors de les institucions notificaran individualment alpersonal el període o períodes en què podrà disfrutar les vacances.

CAPÍTOL VI. Permisos, llicències i vacances del personaldels centres de salut pública

Article 27. Permisos, llicències i vacances del personal dels centres de Salut PúblicaEls permisos, llicències i vacances del personal dels centres de Salut Pública els ordena el

règim establit en els articles 9 i 10 del Decret 34/1999, de 9 de març, del Consell de laGeneralitat. El desplegament i l'aplicació del decret esmentat a este personal s'atribuïx alsòrgans de la Conselleria de Sanitat en la mesura de les seues competències respectives enmatèria de personal sanitari.


Primera. Categories de personal que tenen assignades guàrdies o torns d'atenciócontinuada

Les categories de personal que tenen assignada la realització de guàrdies o atenciócontinuada com a jornada complementària de l'ordinària són les de personal facultatiu, tant enAtenció Primària com en Especialitzada, i les de personal sanitari no facultatiu en Primària. Esfaculta especialment la Conselleria de Sanitat per a regular este règim de treball, així com per aassignar-lo a altres categories o per a establir el règim de treball a torns en jornada ordinària enles categories que en l'actualitat el tenen assignat.

Segona. Excepcions al règim general de descansos establit en la Directiva 93/104/CE,del Consell

L'ordenació del temps de treball que es desprén d'esta norma que no siga compatible ambel règim general de descansos establit en la Directiva 93/104/CE té la consideració expressad'excepció en els termes de l'article 17 d'esta directiva, i es compensa com s'establix acontinuació.

El descans diari de dotze hores que no puga complir-se per la coincidència amb la guàrdiade presència física o amb el torn d'atenció continuada es troba compensat en el descans de 24hores continuades consegüent, i si resta alguna porció de descans diari sense disfrutar a causade la presència física en el centre durant la modalitat de guàrdia localitzada, es compensa en eldescans que seguix després de la jornada ordinària de l'endemà que haja de ser complida enels termes de l'article 10.2. El descans diari que resulte inferior a l'establit quan es fa el canvidel torn de vesprada al de matí es compensarà en el descans següent a eixa primera jornadadel torn de mat, el qual haurà de tindre una duració mínima de dotze hores més el temps dedescans no disfrutat a causa del canvi de torn, si bé es procurarà intercalar entre els torns eldia de descans setmanal.

Per la seua banda, el descans setmanal, per al qual es declara un període de referència decatorze dies, quan sofrix el retall de dotze hores per la prestació de la guàrdia o torn d'atenciócontinuada que conclou el diumenge a les 8 hores, es compensa en el descans setmanal del


156

cap de setmana següent en què l'últim dia de treball de la jornada setmanal siga el divendres,el període de descans continuat del qual és de 65 hores, i també en la lliurança addicional d'undissabte que recull l'article 2.2.

Tercera. Aplicació al personal sanitari amb vincle d'ocupació per a la formacióEl personal sanitari amb vincle d'ocupació per a la formació es regirà en primer lloc per les

normes sobre la jornada que li resulten pròpies, i pel que establix este decret en allò que nodispose específicament el seu règim jurídic.

Quarta. Negociació de noves reduccions de la jornada general de treballD'acord amb el compromís adquirit pel Consell de la Generalitat en el Pacte Valencià pel

Creixement i l'Ocupació, quan la jornada establida en l'àmbit de l'administració General esreduïsca i fixe per davall de la jornada establida este decret, es plantejarà a la Mesa Sectorialde Sanitat l'estudi d'una nova reducció de la jornada laboral en l'àmbit de les institucionssanitàries.


Única. Establiment provisional dels procediments de control horari i d'assistènciaDins del termini d'un mes des de l'entrada en vigor d'este decret, cada director d'hospital i

coordinador d'equip d'Atenció Primària o de centre de Salut Pública, a través del director d'àreasi és procedent, establiran provisionalment el control horari i d'assistència que es determina enl'article 14, que serà immediatament efectiu, i en sol•licitaran l'autorització al director general deRecursos Humans, sense perjudici de la implantació posterior, si és procedent, deprocediments generals homogenis.

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

PrimeraQueden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposen, contravinguen o

resulten incompatibles amb el que preveu este decret.SegonaLa duració i l'hora d'inici de la guàrdia o torn d'atenció continuada es regirà pel que disposa

l'article 10 d'este decret. Queden derogades les previsions sobre açò que conté l'Orde de 21 degener de 1999, de la Conselleria de Sanitat, per la qual establix el règim de prestació de lesguàrdies mèdiques en el Servici d'Atenció Especialitzada i els descansos del personal que enfa (DOGV núm. 3427, de 4 de febrer), modificada per l'Orde de 16 de desembre de 2000(DOGV núm. 3916, de 12 de gener de 2001), en Atenció Especialitzada; i el Decret 72/2001, de2 d'abril, del Consell de la Generalitat (DOGV núm. 3975, de 6 d'abril), en Atenció Primària; sibé la resta del contingut d'estes normes continua sent aplicable perquè resulta compatible ambel que establix este decret.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraEs faculta el conseller de Sanitat per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries

per al desplegament i l'execució d'este decret.SegonaEste decret vigirà des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat

Valenciana.


157

ANNEX. ANY 2003

TAULA DE LA JORNADA ANUAL EFECTIVASEGONS EL NOMBRE DE NITS QUE S'HA TREBALLAT

Nombre de Nombre de Resta Jornadajornades de nit jornades de matí en hores exigible

o vesprada

0 232 1 16251 230 2,5 1622,52 228 4 16203 226 5,5 1617,54 225 0 16155 223 1,5 1612,56 221 3 16107 219 4,5 1607,58 217 6 16059 216 0,5 1602,510 214 2 160011 212 3,5 1597,512 210 5 159513 208 6,5 1592,514 207 1 159015 205 2,5 1587,516 203 4 158517 201 5,5 1582,518 200 0 158019 198 1,5 1577,520 196 3 157521 194 4,5 1572,522 192 6 157023 191 0,5 1567,524 189 2 156525 187 3,5 1562,526 185 5 156027 183 6,5 1557,528 182 1 155529 180 2,5 1552,530 178 4 155031 176 5,5 1547,532 175 0 154533 173 1,5 1542,534 171 3 154035 169 4,5 1537,536 167 6 153537 166 0,5 1532,538 164 2 153039 162 3,5 1527,540 160 5 152541 158 6,5 1522,542 157 1 152043 155 2,5 1517,544 153 4 151545 151 5,5 1512,546 150 0 151047 148 1,5 1507,548 146 3 1505


158

49 144 4,5 1502,550 142 6 150051 141 0,5 1497,552 139 2 149553 137 3,5 1492,554 135 5 149055 133 6,5 1487,556 132 1 148557 130 2,5 1482,558 128 4 148059 126 5,5 1477,560 125 0 147561 123 1,5 1472,562 121 3 147063 119 4,5 1467,564 117 6 146565 116 0,5 1462,566 114 2 146067 112 3,5 1457,568 110 5 145569 108 6,5 1452,570 107 1 145071 105 2,5 1447,572 103 4 144573 101 5,5 1442,574 100 0 144075 98 1,5 1437,576 96 3 143577 94 4,5 1432,578 92 6 143079 91 0,5 1427,580 89 2 142581 87 3,5 1422,582 85 5 142083 83 6,5 1417,584 82 1 141585 80 2,5 1412,586 78 4 141087 76 5,5 1407,588 75 0 140589 73 1,5 1402,590 71 3 140091 69 4,5 1397,592 67 6 139593 66 0,5 1392,594 64 2 139095 62 3,5 1387,596 60 5 138597 58 6,5 1382,598 57 1 138099 55 2,5 1377,5100 53 4 1375101 51 5,5 1372,5102 50 0 1370103 48 1,5 1367,5104 46 3 1365105 44 4,5 1362,5106 42 6 1360107 41 0,5 1357,5


159

108 39 2 1355109 37 3,5 1352,5110 35 5 1350111 33 6,5 1347,5112 32 1 1345113 30 2,5 1342,5114 28 4 1340115 26 5,5 1337,5116 25 0 1335117 23 1,5 1332,5118 21 3 1330119 19 4,5 1327,5120 17 6 1325121 16 0,5 1322,5122 14 2 1320123 12 3,5 1317,5124 10 5 1315125 8 6,5 1312,5126 7 1 1310127 5 2,5 1307,5128 3 4 1305129 1 5,5 1302,5130 0 0 1300

Horas Jornadas Jornada / horaJornada diurna 1625 232 7Jornada nocturna 1300 130 10Turno rodado 1519 42 10

157 7Coeficiente noches 1,25

Hores Jornades Jornada / horaJornada diürna 1625 232 7Jornada nocturna 1300 130 10Torn rodat 1519 42 10

157 7Coeficient nits 1,25

NOTES

(1) Redacció que hi dóna la correcció d'errades de la present disposició (DOGV núm. 4568, de19.08.2003).

COMPENDI LEGISLATIU DE SANITAT€¦ · regula la jornada i l'horari de treball, els permisos, les...

Documents

Transcript of COMPENDI LEGISLATIU DE SANITAT€¦ · regula la jornada i l'horari de treball, els permisos, les...